LLIBRE DE POESIA DE SANT JORDI

El meu pas per l’escola

A P3 tot em costava més,

No entenia res. A P4 tot era meravellós

Perquè vam fer les primera excursions.

A P5 tot era més difícil Perquè ens fèiem grans

I canviaven d’ edifici.

A primer un amic nou vaig fer I amb ell vaig jugar

Molt bé. A 2n tot era meravellós,

Vam fer les primeres colònies Ven meravelloses.

A tercer tot malament, molts exàmens vaig fer

Al cap del temps em vaig a acostumar i un somriure a la cara em vaig portar.

A 4rt unes bones notes

a casa vaig portar A 5é l’Alfons va marxar I una llàgrima a la cara

vaig portar. Sempre el recordaré perquè

Un bon professor va ser. A 6è vaig fer una poesia

Ben guarnida amb La meva mestra

Sylvia tot amb va anar bé i sé que sempre la recordaré.

Antonio

Quan vaig arribar a P3

vaig tenir molt d’estrès.


una gata em van regalar.


de gols vaig marcar cinc.

Quan vaig arribar a Primer

em vaig sentir el primer.

Quan vaig arribar a Segon

vaig arribar el segon, per un segon.

Quan vaig arribar a Tercer

vaig anar al desert.

Quan vaig arribar a Quart la Pilar hem va ajudar.

Quan vaig arribar a cinquè el Piqué va fer un bistec.

Quan vaig arribar a sisè en el minut 6 vaig fer el sisè gol.

Bertran

EL MEU PAS PER

L’ESCOLA

RECORD DEL PAU CASALS

Recordo quan jo tenia tres anys,

Vaig començar a l’escola Pau Casals.

Espantada començava a plorar,

Perquè jo, volia marxar d’allà.

Els primers dies em passava el mateix,

Però quan vaig fer amics,

Cada matí em llevava contenta i ràpidament.

La mestra era molt amable,

I reia molt amb mi.

Per això ara jo no vull marxar d’aquí.

Penso: què faré ara sense els meus companys/es?

I els ulls se’m plenen de llàgrimes.

Carla Cerezo


Quan vaig arribar a P-3

plorava com la que més.

A P-4 amb la Gisela vaig estar

I girafes vaig estudiar.

Recordo que a P-5

Vaig fer un nou amic

Ja que era d’un altre país

Ell era molt divertit.

A primer amb la Carme vaig estar

Sumes i restes em va ensenyar.

A segon de colònies vam marxar

I una bosseta d’olor vam preparar.

A cinquè l’Alfons es va marxar,

Tots i totes vam plorar.

A sisè m’ho he passat molt bé,

Com és l’últim any

El gaudiré al cent per cent.

Carla Pizarro

EL MEU PAS A L’ESCOLA

HA ESTAT MOLT BÉ

DES DE QUE VAIG COMENÇAR

QUE VA SER A TERCER.

A QUART DE COLÒNIES ENS VAM ANAR

JUGANT I JUGANT

CANSATS ENS VAM QUEDAR.

A CINQUÈ VAIG ARRIBAR

I UN A UN DE CLASSE ENS VAN CANVIAR.

AQUEST ANY SISÈ S’ACABARÀ

I A L’INSTITUT HAUREM DE MARXAR.

CRISTOPHER

EL MEU PAS A L’ESCOLA

EL MEU PAS PER L’ESCOLA

Quan vaig anar el primer dia no volia anar

Però quan va acabar el dia no volia marxar.

Amb els meus companys m’ho vaig passar

Genial i amb els mestres fenomenal.

A les primeres jornades no sabia que anava a passar

Amb els balls i la música m’ho passava genial.

Quan creixia al Pau Casals no pensava que marxaria mai

Amb la Sylvia i la Conxita vaig compartir

una lectura i vaig aprendre una partitura

Daniel


A P3 volia estar amb la meva mare,

perquè no volia estar agobiada.

A P4 m’ho passava molt bé,

perquè els meus companys em caient molt bé.

A P5 el curs era més difícil,

perquè canviàvem d’edifici.

A 1r volia estar a l’escola,

fins quan estava malaltona.

A 2n em vaig trencar el braç,

i de colònies no vaig poder anar.

A 3r la Carme Canut es va anar,

perquè jubilada va estar.

A 4t vam anar de colònies,

i vam fer jocs a totes hores.

A 5è l’Alfons es va anar,

i la cara trista se’ns va quedar.

A 6è ploraré i riuré,

perquè de la millor escola marxaré.

I a l’escola Pau Casals he passat molts anys,

I m’ho he passat d’allò més fenomenal.

Eva


Quan vaig arribar

a P3 vaig estar,

ha passat molt de temps

ara a 6èA,estic estudiant.

Ja sóc un dels grans

m’arriba l’hora de dir adéu

sobretot als meus companys

que junts hem pogut superar

totes les dificultats.

Us trobaré a faltar

ja que junts 9 anys hem passat.

Ha passat el temps

i cada cop ens em fet mes grans.

Ara hem de marxar

ja sé que tindré nous records

fins i tot d’impressionants

però com els del Pau Casals

cap de tan interessant.

Georgina Lopez

El Meu Pas Per L’Escola

Quan tenia 3 anys,

Anava a l’escola plorant i casa meva volia marxar.

Quan tenia 4 anys ja m’havia acostumant,

A estar a l’escola i xutar la pilota.

Quan tenia 5 anys anava fent amics

Molts simpàtics, agradables i bonics.

Quan tenia 6 anys s’havia d’estudiar,

I jo preferia jugar.

Quan tenia 7 anys vam anar de colònies,

Van ser les primeres però les més gracioses.

Quan tenia 8 anys ja fèiem exàmens,

Encara que seguíem plens rialles.

Quan tenia 9 anys estudiàvem amb la Neus,

I ens posaven moltes creus.

Quan tenia 10 anys vam conèixer a l’Alfons,

I ens agradava molt,

I vam ser molt bons.

Quan tenia 11 anys érem els més grans de l’escola,

va ser molt especial,

Però havíem de marxar del Pau Casals.

Aquests 9 anys a l’escola Pau Casals,

han estat molt especials.

Gerard


Vam començar a P3 com bebés

tots plorant i cridant com algú que no te res.

A P4 vam començar a combatre

perquè sabíem com eren els uns i els altres.

Quan estava a P5

no em trobava bé amb els meus companys

però a 1r ja em trobava bé.

A 2n vaig a prendre a fer el pont

i em vaig posar contenta

perquè vaig ser valenta.

Quan anava a 3r em vaig fer culé.

A 4t vaig quedar segona a la narrativa

i va ser una tarda molt divertida.

Quan anava a 5é ho vaig passar molt malament

però gràcies a als meus companys

vaig acabar somrient.

A 6è estem diferents

perquè és l’últim any que ens quedem.

Esperem trobar-nos un altre cop

amb l’esperança al cor.

itziar torrubia

EL MEU PAS PER LA ESCOLA

A P3 i A P4 vaig entrar i em vaig espantar

Vaig plorar i em vaig alegrar

I em vaig enfadar

Però al final tot es va arreglar.

A 1r i2n estàvem una mica espantat

Però al final tot es va arreglar

Els examen no eren per tant.

A 3r i 4r canvi de cicle

Més difícil escriure

T’arriben les notes més canviades que mai

Però al final són normals.

A 5è i 6è últim cicle

I molt més complicat

Però res ha canviat

Perquè ningú ho ha deixat.

Ivan Sánchez

El Meu Pas Per l’Escola

Quan vaig arribar al pau casals,

Estava espantat,

Coneixia a molt pocs nens,

I estava una mica amoïnat.

Al començar cada curs,

Em poso molt nerviós,

Per saber si hi hauran més nens,

O diferents professos.

Quan vam acabar Cinquè,

L’Alfons va marxar,

Però, al principi de sisè,

Ens va venir a visitar.

Aquest any és l’últim,

I no el vull acabar,

Em fa molta pena, però, hauré de marxar.

Joan

El meu pas per l´escola

P3 El col·legi vaig anar

i amics vaig trobar.

P4 Amics, amics vaig fer

i mai els oblidaré.

P5 Trist o content estaré

però sempre amics tindré.

1r esforçar-se ,esforçar-se te la seva recompensa

2n vaig tenir un accident

i va venir tota la gent

3 r content , content estava perquè vaig treure un 10

4rt de colònies ens vam anar i tots estàvem jugant

5è tots a plorar perquè el mestre se’n va

6è pau casals sempre records tindre de tu .

mostaza


Des de P3 a 6è m’ho he passat molt bé,

a P3, jugava, corria amb il·lusió i alegria,

a P4, jugava i em tiraven,

a P5, vaig fer un crit,

a 1r, ja sabia que fer,

a 2n, feia un bot,

a 3r, vaig treure un Bé,

a 4t, em vaig començar a enamorar,

a 5è, feia la voltereta al rebés,

a 6è, em vaig haver de despedir.

Totes aquelles persones,

que m’han acompanyat en aquest temps,

els haig de dir adéu,

però ja us ho dic jo que tornaré.

Maria Maruenda


Quan tenia tres anys

vaig entrar al Pau Casals,

joguines i llibres per totes parts,

professors i professores que em van cuidar.

Recordo quan tenia tres anys ,

que em vaig trobar un llaç,

de color negre i blanc,

i a la professora li vaig regalar.

A P5 tot es feia més difícil ,

ja que canviàvem d’edifici,

entre els amics i amigues ens vam ajudar

i tots ho vam superar.

A segon canviàvem de professora,

i a la Carme Canut vaig tenir,

ens ho passàvem molt bé ,

amb la seva simpatia .

Recordo quan a cinquè,

l’Alfons es va acomiadar,

les llàgrimes sortien dels meus ulls,

i aquell dia els petons es regalaven.

Ara estic amb la Sylvia ,

i cada dia amb la seva afinitat,

nous continguts aprenem

Dono les gràcies als meus pares,

perquè m’han apuntat al Pau Casals,

ara ens acomiadem

i al fons del cor us tindre.

Que tinguem sort ,

I que la vida ens doni un camí ben llarg .

MARTA RUBIO


A P-3 vaig arribar com un marqués,

i vaig sentir una mica d’estrès.

A P-4 em vaig posar una bata,

que tenia dibuixat un pot de nata.

A P-5 vaig jugar amb el número cinc.

A 1r vaig apuntar-me a futbol

I vaig marcar un gol

A 2n vaig conèixer una mica més el món.

A 3r vaig quedar primer en una carrera,

i ja començava a passar per la carretera.

A 4t vaig fer amics,

però igual que amics vaig fer enemics.

A 5è un mestre molt bó va marxar,

i tots vam plorar.

A 6è del Pau Casals marxaré

i a l’institut m’aniré.

Miquel R

EL MEU PAS PER L’ ESCOLA

A P-3 vaig arribar amb molt estres

i em vaig posar a plorar.

A P-4 vaig descobrir els meus millors amics

i els conec des de que eren petits.

A les jornades esportives de P-5

en una carrera vaig ser el número cinc.

Quan vaig arribar a primer

no sabia que fer

hi havia tanta diferencia

que havia de tenir paciència

A 2n ja començava a tenir deures

això significava que em començava a fer gran

i havia d’ espavilar

per aprovar.

A 3r vaig començar a estudiar

I és clar havia d’ aprovar

A 4t vaig anar de colònies

m’ho vaig passar molt bé

amb tots els meus amics.

Fent pont de mico i escalada

amb l’ autocar vam marxar

per mig d’una serralada

A 5è l’ Alfons se’n va anar i

plorant i plorant va marxar

A 6è em lamentaré

perquè als meus millors companys deixaré.

Oriol Vicente


El dia que vaig entrar

un bany de plors em van donar.

La pissarra de guix estàvem fent servir

fins que la pissarra digital vam adquirir.

A primària tot va canviar

quan els llibres van insertar.

Quan més anàvem treballant

més deures ens anaven posant.

Però això no és important

perquè molt bé m’ho estic passant.

Moltes activitats he passat

I totes m’han agradat

Molts anys van anant passant

i grans ens vam anant posant.

Aquesta escola m’està encantant

però aquí els dies se’m van acabant.

Amb un bon record m’he quedat

d’aquesta escola tan magistral.

Pau de graaf


Quan vaig començar l’escola

vaig conèixer cares noves.

Nens i nenes amics meus amb ells tot era satisfacció i emoció.

Quan vaig començar P4 tot eren rialles.

A excursions vaig anar

i millor no m’ho podia passar.

A P5 aquari I zoo tot bonic,

amb la Nuria i la Marina jo vaig gaudir.

A 1r l’Amparo sumes i restes hem va ensenyar

i d’allò mes be ho vaig memoritzar

A 3r multiplicacions I divisions vaig recordar

I en un nou professor vaig confiar.

A 4rt amb la Mireia i la Nuria vaig estar

i moltes coses amb van ensenyar.

A 5è amb l’Alfons un gran professor

que sempre recordaré

i en el cor portaré.

Actualment amb la Sylvia poesia ,text i Rosa este fent

i amb ella fins a final de curs estaré.

PAULA

Quan vaig arribar la por em va fer plorar

però poc a poc molts amics van sortir

i va començar a ser divertit.

Els números vaig aprendre

en dos mesos sense presa

però la suma i la resta

cada dia un problema.

Amb la poesia molta paciència tenia

perquè pensava i pensava i no em sortia.

El català no se’m donava gaire bé

i en angles patia molt d’estrés.

Aquest viatge ha arribat a la seva fi

però ha estat molt divertit.

Alejandro Delgado Pueyo

El pas per l’escola

El meu pas per l’escola.


a vegades “se’m anava l’olla”

A P-3 vaig fer molts amiguets

de tres anyets.

A P-4 venir a l’escola

em feia nosa.

A P-5 tenia tots els exercicis

amb un tic.

L’any següent

tot va ser molt complicadet

perquè ja era primer.

A segon

anava amb l’Oriol

A tercer que anava amb la Mireia

sempre reia.

El següent any que era quart

tot m’ha anava molt quadrat.

·A cinquè em va anar super bé,

l’unic impediment

era que l’Alfons va marxar amb uns altres nens.

A sisè espero que tregui tot exel·lent

I ja es l’ultim anyet.

Desde P-3 fins a 6è

tinc les fotos guardades en un pen.

Roman Bazan

El meu pas a l’escola

A P3 ja estava aquí

però ara et tinc aquí.

A P4 estava segur

perquè et

tenia a tu.

A primer

un partit ja vaig fer.

A segon 2 deures

tenim tots.

A tercer 3 estoig vaig trobar

al col·legi Pau casals.

A quart

quatre reformes faran.

A cinquè un mur ja en fan

i al Juny acabaran.

A sisè som grans

però no tan gegant.

Al Pau Casals no olvidaré ploraré, ploraré

però no m ’olvidaré.

pedra

Xavi Burriel


Des de P-3 fins a sisè,

tinc molts records al

meu cervell.

Durant tots aquests anys

molts records podré recordar,

tots plens d’alegria i emoció

els recordaré amb il·lusió.

Tots aquest anys podré

recordar i mai oblidar.

Durant tots aquest

anys molts amics he trobat,

i mai els deixaré anar,

ara que he de marxar

els diré adéu però sempre

estaré al seu costat.

En els bons i mals moments,

sempre estaré amb ells.

Alba Canas


A P3 vaig començar l’escola I a sisè acabaré l’escola. Hem après coses noves,

lletres i números ja sabem, coses divertides hem fet.

De colònies hem anat, mil i una aventura em passat .

Aquest any serà molt millor festes i festes hem fet .

Aquest curs s’ha acabat . Nosaltres ens recordarem uns als altres.

Tan se val que ens separem. Portem el Pau Casals a la sang.

Alba.g

EL MEU PAS PER L’ESCOLA PAU CASALS

Els meus records en el Pau

no va se per babaus.

Vam apendre amb diversió

i amb molta il·lusió.

Cada dia una aventura,

cada mestre diferent.

M’ho vaig passar genia

i tan de bo pugùes tornar.

Vam passar estones dolents,

però també contents.

Vaig deixar els meus amic

i fins i tot els meus llocs preferits.

Adeu Pau Casals,

adeu i fins un alter any.

Andreu García Tejero

LLIBRE DE POESIA DE SANT JORDI

Documents

Transcript of LLIBRE DE POESIA DE SANT JORDI