LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES -...

79
CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aC CONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C. LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES

Transcript of LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES -...

Page 1: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

LlIBRE DE RESUMSLIBRO DE RESÚMENES

Page 2: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

EDITORS/EDITORES

Eva Alarcón García

(Universidad de Granada)

Luis Arboledas Martínez

(Universidad de Granada)

Dipòsit legal/Depósito Legal: ME-292/2017

ISBN: 978-84-338-6069-9

Page 3: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Organitzat per/Organizado por:

En col·laboració amb/En colaboración con:

Page 4: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Comitè Organitzador/Comité Organizador

Direcció científica/Dirección científica:

- Eva Alarcón García. Departamento de Prehistoria y Arqueología. Universidad [email protected]

- Antoni Ferrer. Director insular Cultura i Patrimoni. Consell Insular de [email protected]

Administració i relacions institucionals/ Administración yrelaciones institucionales:

- Margarita Orfila Pons. Catedrática de Arqueología. Departamento de Prehistoriay Arqueología. Universidad de [email protected]

- Francisco Contreras Cortés. Director del Departamento de Prehistoria yArqueología. Universidad de [email protected]

Comitè científic/Comité científico:

Arturo Ruíz RodríguezUniversidad de Jaénarruiz@ ujaen .es

Francisco Contreras CortésUniversidad de [email protected]

Vicente Lull SantiagoUniversitat Autònoma de [email protected]

Mª Auxiliadora Moreno OnoratoUniversidad de [email protected]

Manuel Calvo TríasUniversitat de les Illes [email protected]

Josep María Fullola PericotUniversitat de [email protected]

Antoni Ferrer RotgerConsell Insular de [email protected]

Page 5: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Lluis Plantalamor MassanetMuseu de [email protected]

Emili Junyent SánchezUniversitat de [email protected]

Jaime Manuel García RossellóUniversitat de les Illes [email protected]

Fernando Quesada SanzUniversidad Autónoma de [email protected]

Leonardo García SanjuanUniversidad de [email protected]

Marti BartelheimUniversität Tü[email protected]

Gonzalo Aranda JiménezUniversidad de [email protected]

Margarita Orfila PonsUniversidad de [email protected]

Gonzalo Ruíz ZapateroUniversidad Complutense de [email protected] s

Eva Alarcón GarcíaUniversidad de [email protected]

Luis Arboledas MartínezUniversidad de [email protected]

Elena Sánchez LópezUniversidad de [email protected]

Margarita Sánchez RomeroUniversidad de [email protected]

Page 6: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Marta Díaz-Zorita BonillaUniversität Tü[email protected]

Assumpció MalgosaUniversitat Autònoma de [email protected]

Germán DelibesUniversidad de [email protected]

Dirce MarzoliDeutsches Archäologisches InstitutDirce . Marzoli @dainst.de

Damià RamisMuseu de [email protected]

Montserrat AngladaMuseu de [email protected]

Elena SintesInstitut Menorquí d'[email protected]

Joana GualConsell Insular de [email protected]

Amalia Pérez-JuezBoston [email protected]

Fernando PradosUniversitat d'Alacantfernando . prados @ua.es

Cristina RitaConsell Insular de [email protected]

Andrés Adroher Universidad de [email protected]

Ana DepalmasUniversità di [email protected]

Page 7: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Peter van DommelenJoukowsky Institute for Archaeology and the Ancient World, Brown [email protected]

Jordi Hernández-GaschInstitut Català d'Arqueologia Clà[email protected]

PROGRAMA

27 abril, 2017

09:30-10:00: Recepció i entrega de documentació/Recepción y entrega de

documentación

10:00-10:30: Acte inaugural/Acto inaugural

10:30-11:30: Algunes consideracions sobre els megàlits i les primeres fases

de poblament humà de l'illa de Menorca. Conferència inaugural a càrrec de/

Conferencia inaugural a cargo de Lluís Plantalamor Massanet (Museu de Menorca)

11:30-13:30: Visita guiada per Maó i visita a l'exposició del fons bibliogràfic

sobre prehistòria de la Biblioteca Pública de Maó/ Visita guiada por Maó y

visita a la exposición del fondo bibliográfico sobre prehistoria de la Biblioteca

Pública de Maó

13:30-16:00: DINAR/COMIDA

(1a sessió/1ª sesión) Capvespre/Tarde

Tema: Vida i mort en el transit entre l'edat del coure i bronze/Vida y muerte en el

tránsito entre la Edad del Cobre y Bronce

CONFERÈNCIA/CONFERENCIA: 16:00-16:40: Continuidad y resistencia

cultural. Prácticas de reutilización de sepulturas megalíticas durante la Edad

Page 8: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

del Bronce en el sureste de la Península Ibérica, Gonzalo Aranda Jiménez

(Universidad de Granada)

COMUNICACIONS/COMUNICACIONES:

16:45-17:00: ¿Es la individualización el principal fenómeno identitario en la

Prehistoria tardía? La evidencia funeraria del sureste de la Península Ibérica

como contexto privilegiado de análisis, Guillermo Díaz de Liaño del Valle

(Universidad Complutense de Madrid)

17:00-17:15: Análisis traceológico de los materiales cerámicos del yacimiento

eneolítico de Su Coddu/Canelles (Selargius, Cagliari),de María Grazia Melis

(LaPArS, Università degli Studi di Sassari), Jaume García Rosselló (ArqueoUIB,

Universitat de les Illes Baleares)

17:15-17:30: Recintos y recursos en el calcolítico de la Península Ibérica,

Martin Bartelheim (Universität Tübingen), Javier Escudero Carrillo (Universität

Tübingen), Felicitas Schmitt (Universität Tübingen)

17:30-17:45: DEBAT/DEBATE

17:45-18:00: PAUSA

(2a sessió/2ª sesión) Capvespre/Tarde

Tema: Vida quotidiana i societat a l'edat del bronze/Vida cotidiana y sociedad en la

Edad del Bronce

CONFERÈNCIA/CONFERENCIA: 18:00-18:40: Más allá de las estructuras

sociales. El poblado argárico de Peñalosa (Baños de la Encina, Jaén), Francisco

Contreras Cortés (Universidad de Granada)

Page 9: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

COMUNICACIONS/COMUNICACIONES:

18:45-19:00: Dos entidades, un tiempo y un espacio: el Campaniforme en las

sociedades del Bronce medio, Carmen Alonso Fernández, Javier Jiménez

Echevarría (CRONOS S.C. Arqueología y Patrimonio)

19:00-19:15: Habitats fermés, sociétés ouvertes? Une approche diachronique

des espaces domestiques en Corse à l’âge du Bronze, Kewin Peche-Quilichini

(CNRS, Université de Montpellier), Joseph Cesari (CNRS, Université Aix-Marsella)

19:15-19:30: Cabañas, casas y pueblos: formas de asentamiento en la primera

fase del período nurágico, Anna Depalmas (Università degli Studi di Sassari)

19:30-19:45: Els contextos domèstics de les navetes 3 i 4 de s’Hospitalet Vell

(Manacor, Mallorca), Damià Ramis Bernad (Asociación Arqueologia i Patrimoni),

M. Magdalena Salas Burguera (Museu d’Història de Manacor)

19:45-20:00: La cova del Ninot: una estació prehistòrica remota a la serra de

Tramuntana de Mallorca, Ll. Plantalamor (Museu de Menorca), M. Bonnín (Grup

Nord de Mallorca), A. Valenzuela (Universitat de Barcelona), I. Montero (Centro de

Ciencias Humanas y Sociales, CSIC), M. Trias (Speleo Club Mallorca), J.A. Alcover

(Institut Mediterrani d`Estudis Avancats, UIB-CSIC)

20:00-20:15: DEBAT/DEBATE

20:30: CÒCTEL INAUGURAL A L'ATENEU DE MAÓ/CÓCTEL INAUGURAL EN EL

ATENEU DE MAÓ

28 abril, 2017

Continuació 2a sessió/Continuación 2ª sesión

Tema: Vida quotidiana i societat a l'edat del bronze/Vida cotidiana y sociedad en la

Edad del Bronce

Page 10: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

COMUNICACIONS/COMUNICACIONES:

09:00-09:15: Balanophagie protohistorique: nouvelles données sur la

consommation des glands de chêne (Quercus spp.) en Corse et en Sardaigne à

l’âge du Bronze, Philippe Marinval (CNRS, Montpellier, Francia), Kewin Peche-

Quilichini (Inrap, Córcega), Hélène Paolini-Saez (Laboratoire regional

d’archéologie-Corse), Mauro Perra (Museo Arqueologico di Villanovaforru,

Sardegna-Italia), Fulvia Lo Schiavo (Soprintendenza Archeologia della Toscana,

Italia); L. Martin (Université de Genève, Suisse, CNRS, Chambery, France), Daniele

Arobba (Museo Arqueologico di Finale, Italia)

09:15-09:30: La mina prehistórica de Sa Mitja Lluna (Illa d’en Colom, Mahón,

Menorca). Estado de la investigación, Mark A. Hunt Oritz (Universidad de

Sevilla), Laura Perelló Mateo (Universitat de les Illes Balears), Bartomeu Llull

Estarellas (Universitat de les Illes Balears), Bartomeu Salvà Simonet (Universitat

de les Illes Balears)

09:30-09:45: Consumo y ritualidad en la cueva de Biniedrís (Alaior, Menorca),

Eva Alarcón García (Universidad de Granada), Auxilio Moreno Honorato

(Universidad de Granada), Alberto Dorado Alejo (Universidad de Granada),

Alejandra García García (Universidad de Granada), Juan Jesús Padilla Fernández

(Universidad Complutense de Madrid), Luis Arboledas Martínez (Universidad de

Granada), Adrián Mora González (Universidad de Granada)

09:45-10:00 DEBAT/DEBATE

(3a sessió sessió/3ª sesión) Matí/Mañana

Tema: Pràctiques funeràries i ritualitat a l'edat del bronze/Prácticas funerarias y

ritualidad en la Edad del Bronce

CONFERÈNCIA/CONFERENCIA: 10:00-10:40: Trayectoria social y demográfica

de las Islas Baleares en la prehistoria, Vicente Lull (Universitat Autònoma de

Page 11: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Barcelona), Rafael Micó (Universitat Autònoma de Barcelona), Cristina Rihuete

(Universitat Autònoma de Barcelona), Roberto Risch (Universitat Autònoma de

Barcelona)

COMUNICACIONS/COMUNICACIONES:

10:40-10:55: Els ganivets de les Balears entre el 2000 i 1500 aC. Funcionalitat

i significat, Bartomeu Salvá Simonet (Universitat de les Illes Baleares), Octavio

Pons Machado (Museu de Menorca)

10:55-11:10: De fossa d’emmagatzematge a sepulcre col·lectiu. El cas de la

sitja SJ-29 de Cantorella (Maldà, Lleida), Núria Armentano Oller (Antropòlegs.

LAB), Òscar Escala Abad (Iltirta Arqueologia SL), Andreu Moya i Garra (Iltirta

Arqueologia SL), Dominika Nociarová (Antropòlegs. LAB), Enric Tartera Bieto

(Iltirta Arqueologia SL), Ares Vidal Aixalà (Iltirta Arqueologia SL)

11:10-11:25: Coves i rituals. Les Pitiüses, les Balears i la Mediterrània

occidental, Ricard Marlasca Martí, Josep M. López Garí

11:25-11:40: Estudio bioarqueológico preliminar de la cueva de Biniedrís

(Alaior, Menorca), Marta Díaz-Zorita (Universität Tübingen, Alemania), Eva

Alarcón García (Universidad de Granada), Auxilio Moreno Honorato (Universidad

de Granada)

11:40- 11:55: DEBAT/DEBATE

11:55 -12:10: PAUSA

(4a sessió/4ª sesión) Matí/Mañana

TEMA: Vida quotidiana i societat al bronze final/Vida cotidiana y sociedad en el

Bronce final

Page 12: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

CONFERÈNCIA/CONFERENCIA: 12:10-12:50: Conectividad y movilidad entre

las Islas Baleares durante el Bronce Final, Manuel Calvo Trías (Universitat de

les Illes Baleares)

COMUNICACIONS/COMUNICACIONES:

12:50-13:05: Intercambios metalúrgicos en las Islas Pitiusas durante el

Bronce Final, Pau Sureda (Universitat Pompeu Fabra)

13:05-13:20: Excavació de la plataforma superior del talaiot oest de Cornia

Nou (Maó, Menorca), Montserrat Anglada Fontestad (Museu de Menorca), Antoni

Ferrer Rotger (Museu de Menorca), Lluís Plantalamor Massanet (Museu de

Menorca), Damià Ramis Bernad (Museu de Menorca), Mark Van Strydonck (KIK-

IRPA)

13:20-13:35: Cap de Forma (Mahón). Un asentamiento costero en el sur de

Menorca, Anna Depalmas, Giovanna Fundoni, Claudio Bull (Università degli Studi

di Sassari)

13:35-13:50: DEBAT/DEBATE

13:50-16:00: DINAR/COMIDA

(5a sessió 5ª sesión) Capvespre/Tarde

Tema: Pràctiques funeràries i ritualitat al bronze final/Prácticas funerarias y

ritualidad en el Bronce final

CONEFRÈNCIA/CONFERENCIA: 16:00-16:40: El pasado de la población balear:

qué sabemos y qué ignoramos?, Assumpció Malgosa (GROB, Universitat

Autònoma de Barcelona)

COMUNICACIONS/COMUNICACIONES:

16:45-17:00: Navetes i pràctiques funeràries al bronze final de Menorca, José

Simón Gornés Hachero (Institut Menorquí d'Estudis)

Page 13: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

17:00-17:15: Lano: an outstanding final Bronze Age sepulchral cavity in

Center of Corsica, Franck Leandri (Ministère de la Culture et de la

Communication, DRAC de Corse, Ajaccio, UMR 5608, TRACES), Patrice Courtaud

(Université de Bordeaux), Philippe Galant (Ministère de la Culture et de la

Communication, DRAC Occitanie, Montpellier), Céline Bressy-Leandri (Ministère de

la Culture et de la Communication, DRAC de Corse, Ajaccio, UMR 5608, TRACES),

Laurent Bruxelles (Inrap Méditerrannée, Nimes), Carine Cenzon (Centre Camille

Jullian-UMR 7299, Aix-en-Provence), Audrey Eberle (Association Archéologies),

Ana Ferraz (UMR 5608, TRACES, Toulouse), Bénédicte Quilliec (Inrap, dirección

científica y técnica, París, UMR 8215 Trajectoires), Kewin Pèche-Quilichini (Inrap

Méditerrannée, Nimes, ASM-Archéologie des Sociétés Méditerranéennes, UMR

5140), Régis Picavet (Paleotime sarl-UMR 7269, Villard-de-Lans), Juan Rofes

(CNRS-Muséum national d'Histoire naturelle, Paris), Jean-Denis Vigne (CNRS-

Muséum national d'Histoire naturelle, Paris), Jean-Baptiste Caverne (Paleotime

sarl-UMR 7269, Villard-de-Lans), Maxime Seguin (Inrap Méditerrannée, Nimes),

Marie Genevier (Association I Topi Pinnuti, Bastia), Jean-Claude Lamilza

(Asociación I Topi Pinnuti, Bastia), Jean-Yves Courtois (Association Chiroptères

Corse, Corte)

17:15-17:30: La naveta d’inhumació de Sa Torreta de Tramuntana (Maó), Lluís

Plantalamor Massanet (Museu de Menorca)

17:30-17:45: El uso de las plantas en las prácticas mortuorias de la necrópolis

colectiva de Cova des Pas (Menorca, Illes Balears): una interpretación

cultural de un registro arqueobotánico del Bronce Final, Gabriel Servera Vives,

(ArqueoUIB, Universitat de les Illes Baleares), Santiago Riera Mora (SERP,

Universitat de Barcelona), Llorenç Picornell Gelabert (UMR7209, Muséum national

d'Histoire naturelle-CNRS-Sorbonne Universités), Manon Cabanis (Inrap, GEOLAB,

CNRS UMR-6042), Marzia Boi (Universitat de les Illes Baleares), Yannick Miras

(GEOLAB, CNRS UMR-6042, Université Clermont Auvergne)

Page 14: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

17:45-18:00: La coexistencia de la inhumación y la incineración en la Mallorca

protohistórica: Los ritos funerarios en la necrópolis de S’Illot des Porros,

Giampaolo Piga (Università degli Studi di Sassari), Jordi Hernández-Gasch (Institut

Català d'Arqueologia Clàssica), Assumpció Malgosa (Universitat Autònoma de

Barcelona)

18:00-18:15: La cova des Pas. Contribucions des de l'antropologia biològica,

Núria Armentano (GROB, Universitat Autònoma de Barcelona, Antropòlegs. LAB),

Xavier Esteve (Tríade), Assumpció Malgosa (GROB, Universitat Autònoma de

Barcelona)

18:15-18:30: DEBAT/DEBATE

18:30-18:45: PAUSA

(6a sessió/6ª sesión) Capvespre/Tarde

Tema: Vida quotidiana i societat a la primera edat del ferro (800-500 aC)/Vida

cotidiana y sociedad en la primera Edad del Hierro (800-500 a. C.)

CONFERÈNCIA/CONFERENCIA: 18:45-19:25: El camí cap a la complexitat: la

primera Edat del Ferro al nord de l’Ebre, Emili Junyent (Universitat de Lleida),

Joan B. López (Universitat de Lleida), Natàlia Alonso (Universitat de Lleida), Núria

Rafél (Universitat de Lleida)

COMUNICACIONS/COMUNICACIONES:

19:30-19:45: No toda interpretación arqueológica tiene igual valor:

caracterizando las sociedades del primer Hierro en Iberia (900-500 a. C.),

Antonio Blanco González (Universidad de Salamanca)

19:45-20:00: Els Tossals (Aldover, Baix Ebre, Tarragona), un assentament de

la primera edat del ferro entre l’Ebre i les muntanyes dels Ports, Ramón Ferré

Anguix, Ivan Cots Serret, Helena Sardà Basora, Marc Prades Painous, Jordi Diloli

Page 15: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Fons, Laura Bricio Segura, María Pérez Santafosta, Marc Fontanet Fontanet

(GRESEPIA, Grup de Rerseca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia de

l’Universitat Rovira i Virgili)

20:00-20:15: Oltre il nuraghe: transformazioni di vita quotidiana nell Eta del

Ferro sarda-il caso di S`Urachi (San Vero Milis, OR), Alfonso Stiglitz (San Vero

Milis, Cerdeña), Damià Ramis (Palma), Andrea Roppa (University of Leicester),

Peter Van Dommelen (University of Brown, Providence, RI, USA)

20:15-20:30: DEBAT/DEBATE

29 abril, 2017

(7a sessió/7ª sesión) Matí/Mañana

Tema: Pràctiques funeràries i ritualitat a la primera edat del ferro (800-500

aC)/Prácticas funerarias y ritualidad en la primera Edad del Hierro (800-500 a. C.)

CONFERÈNCIA/CONFERENCIA: 09:00-09:40: "Prácticas sociales y rituales en la

primera Edad del Hierro", Gonzalo Ruiz Zapatero (Universidad Complutense de

Madrid)

COMUNICACIONS/COMUNICACIONES:

09:45-10:00: Depósitos de caballo en Can Roqueta (Sabadell, Barcelona)

durante el Bronce final y la primera Edad del Hierro, Silvia Albizuri (SERP-

Universitat de Barcelona), F. Javier López Cachero (SERP-Universitat de

Barcelona), Tona Majó, Xavier Carlús, Mònica Oliva Poveda, Antoni Palomo, Alba

Rodríguez, Noemi Terrats Jiménez

10:00-10:15: Elementos de ritualidad en los edificios tartésicos ocultos bajo

túmulo de la cuenca media del Guadiana, Esther Rodríguez González (Instituto

de Arqueología Mérida, CSIC-IAM), Sebastián Celestino Pérez (Instituto de

Arqueología Mérida, CSIC-IAM)

Page 16: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

10:15-10:30: Estudio demográfico de los habitantes del sudoeste de Mallorca

durante la Edad de Hierro, Mercedes Álvarez Jurado-Figueroa (Centro de

Estudios Fenicios y Púnicos, Sección de Arqueología CDL Islas Baleares), Ricardo

Ortega-Ruiz (director del Departamento de Arqueología y Antropología Forense

del Instituto de Formación Profesional en Ciencias Forenses)

10:30-10:45: DEBAT/DEBATE

(8a sessió/8ª sesión) Matí/Mañana

Tema: Vida quotidiana i societat a la segona edat del ferro (500 aC-canvi

d'era)/Vida cotidiana y sociedad en la segunda Edad del Hierro (500 a. C.-cambio de

era)

CONFERÈNCIA/CONFERENCIA: 10:50-11:30: Y los baleáricos se dieron a

conocer..., Margarita Orfila Pons (Universidad de Granada)

COMUNICACIONS/COMUNICACIONES:

11:30-11:45: Cuando el Mediterráneo llega a las Rías Baixas, el yacimiento de

A Lanzada (Pontevedra), Rafael Mª Rodríguez Martínez (Diputación Provincial de

Pontevedra)

11:45-12:00: PAUSA

12:00-12:15: El poblament rural ibèric a la Cessetània: l'establiment de

Rabassats (Nulles, Alt Camp), María Carme Belarte (ICREA y Institut Català

d'Arqueologia Clàssica), Joan Canela (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), Jordi

Morer (MónIberROCS), Marc Ocaña (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), Oriol

Cuscó (Institut Català d'Arqueologia Clàssica)

12:15-12:30: Les darreres fases de creixement dels poblats menorquins

durant la segona edat del ferro: cronologia de la construcció i abandonament

Page 17: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

del cercle 7 (Torre d'en Galmés), Martí Carbonell (Amics del Museu de

Menorca), Borja Corral (Amics del Museu de Menorca), Antoni Ferrer (Amics del

Museu de Menorca), Carmen Lara (Amics del Museu de Menorca), Joaquim Pons

(Amics del Museu de Menorca), Irene Riudavets (NURARQ), Elena Sintes (Institut

Menorquí d'Estudis), Mark Van Strydonck (KIK-IRPA)

12:30-12:45: Los patios delanteros de los círculos talayóticos de Menorca: el

caso de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca), Borja Corral (Amics del Museu de

Menorca), Martí Carbonell (Amics del Museu de Menorca), Carlos de Salort (Amics

del Museu de Menorca)

12:45-13:00: La troballa de dos capfoguers al cercle 7 de Torre d’en Galmés-

Menorca, Carmen Lara Astiz, Joaquim Pons Machado (Universitat Autònoma de

Barcelona y Amics del Museu de Menorca)

13:00-13:15: ¿Alfareras o alfareros? Tecnología cerámica y sociedad en el

castro de las Cogotas (Cardeñosa, Ávila), Juan Jesús Padilla Fernández

(Universidad Complutense de Madrid)

13:15-13:30: Tipología y composición de pastas en cerámicas postalayóticas

del suroeste de Mallorca, Daniel Albero Santacreu (Departament de Ciències

Històriques i Teoria de les Arts, Universitat de les Illes Balears)

13:30-13:45: ¿Algo más que círculos concéntricos? La decoración vascular en

la construcción de los territorios iberos, María Isabel Moreno Padilla (Instituto

Universitario de Investigación en Arqueología Ibérica de la Universidad de Jaén)

13:45-14:00: Objectes de la segona edat del ferro recuperats al litoral de

Menorca, Octavio Pons Machado (Museu de Menorca), Bartomeu Salvà Simonet

(Universitat de les Illes Baleares)

Page 18: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

14:00-14:15: DEBAT/DEBATE

14:15-16:15: DINAR/COMIDA

16:15-16:30: Resultados preliminares del Proyecto Dea Roma.

Microarqueología del comportamiento ritual en Calescoves a partir del

registro sedimentario: La micromorfología de suelos, Mario Gutiérrez

Rodríguez (Universidad de Granada), Margarita Orfila Pons (Universidad de

Granada), Elena Sánchez López (Universidad de Granada), Paul Goldberg

(University of Boston, Universidad de Granada), Purificación Marín Díaz

(Universidad de Granada)

16:30-16:45: Marroquíes Bajos: un ejemplo de la construcción de los

territorios Ibéricos, José Luis Serrano Peña (Universidad de Jaén)

16:45-17:00: Años de plomo. La Segunda Guerra Púnica en el Alto

Guadalquivir, Juan P. Bellón (CAII, Universidad de Jaén), Miguel A. Lechuga (CAII,

Universidad de Jaén), Ignacio Montero (Centro de Ciencias Humanas y Sociales,

CSIC), Carmen Rueda (CAII, Universidad de Jaén), Manuel Molinos (CAII,

Universidad de Jaén), Arturo Ruiz (CAII, Universidad de Jaén)

17:00-17:15: DEBAT/DEBATE

(9a sessió/9ª sesión) Capvespre/Tarde

Tema: Pràctiques funeràries i ritualitat a la segona edat del ferro (500 aC-canvi

d'era)/Prácticas funerarias y ritualidad en la segunda Edad del Hierro (500 a. C.-

cambio de era)

CONFERÈNCIA/CONFERENCIA: 17:15-17:55: El linaje gentilicio clientelar a

través de los paisajes de la muerte, Arturo Ruiz Rodríguez (CAII, Universidad de

Jaén)

Page 19: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

COMUNICACIONS/COMUNICACIONES:

18:05-18:20: Los vasos de fondo alto o doble fondo de la cultura talayótica de

Menorca y su carácter ritual, Lourdes Prados Torreira (Universidad Autónoma

de Madrid)

18:20-18:35: La necrópolis postalayótica del turriforme escalonado de Son

Ferrer: rituales funerarios y prácticas híbridas, Manuel Calvo Trías

(ArqueoUIB, Universitat de les Illes Balears), Jaume García Rosselló (ArqueoUIB,

Universitat de les Illes Balears)

18:35-18:50: Protegerse ante la guerra: evidencias rituales en torno a la

batalla de Baecula, Carmen Rueda (Universidad de Jaén), Juan Pedro Bellón

(Universidad de Jaén), Manuel Molinos (Universidad de Jaén), Arturo Ruiz

(Universidad de Jaén), Miguel A. Lechuga (Universidad de Jaén), Mª Isabel Moreno

(Universidad de Jaén)

18:50-19:05: PAUSA

19:05-19:20: Na Comerma de Sa Garita, ¿un recinto de taula?. Documentación

planimétrica y orientaciones astronómicas de un monumento emblemático

de la Menorca talayótica, Mario Gutiérrez Rodríguez (Universidad de Granada),

Andrea Rodríguez Antón (Instituto de Astrofísica de Canarias), Martí Carbonell

(Amics del Museu de Menorca)

19:20-19:35: La casa circular talaiòtica de Menorca: un exemple de

privacitat?, Joaquim Pons Machado (Amics del Museu de Menorca, UAB)

19:35-19:50: Prácticas rituales en el oppidum oretano del Cerro de las

Cabezas (Valdepeñas, Ciudad Real): análisis e interpretación de los restos

óseos de dos individuos completos localizados junto a la muralla sur, Tomás

Torres González (Grupo de Investigación del Cerro de las Cabezas, GICC), Julián

Page 20: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Vélez Rivas (GICC), Domingo Fernández Maroto (UNED, GICC), Jesús Herrerín

López (Universidad Autónoma de Madrid), José Javier Pérez Avilés (GICC)

19:50-20:05: La necrópolis de Fuentesanz (Fresno de Rodilla, Burgos): un

nuevo límite septentrional de la Celtiberia, Carmen Alonso Fernández (CRONOS

S.C. Arqueología y Patrimonio)

20:05-20:20: La necròpolis ibèrica de les Esquarterades (Ulldecona, el

Montsià), Maria Carme Belarte (ICREA e Institut Català d'Arqueologia Clàssica),

Jaume Noguera (Universitat de Barcelona)

20:20-20:35: GENDAR y PASTWOMEN. Mujeres y arqueología en la red, Carmen

Rísquez Cuenca (Universidad de Jaén), Ana B. Herránz Sánchez (Universidad de

Jaén), Eva Alarcón García (Universidad de Granada), Laia Colomer, Marta Díaz-

Zorita (Universität Tübingen, Alemania), Antonia García Luque (Universidad de

Jaén), Paloma González Marcén (Universitat Autònoma de Barcelona), Francisca

Hornos Mata (Museo de Jaén), Paula Jardón Giner (Universitat de Valéncia), Clara

Masriera Esquerra (Universitat Autònoma de Barcelona), Cristina Masvidal

Fernández (Universitat Autònoma de Barcelona), Marina Picazo Gurina

(Universitat Pompeu Fabra), Carmen Rueda Galán (Universidad de Jaén),

Margarita Sánchez Romero (Universidad de Granada), Begonya Soler Mayor

(Museu de Prehistoria de Valéncia).

20:35-20:50: DEBAT/DEBATE

30 abril, 2017

09:00-10:00: EXPOSICIÓ PÒSTER/EXPOSICIÓN PÓSTER

09:00-09:05: Menorca entre fenicios y púnicos: intervención en Torrellafuda

y Son Catlar (Ciutadella), Proyecto MODULAR, Helena Jiménez (Universidad

Page 21: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Isabel I), Fernando Prados (Universitat d’Alacant), María J. León (Museu Municipal

Bastió de sa Font de Ciutadella), Andrés M. Adroher (Universidad de Granada),

Joan C. de Nicolás (Centro de Estudios Fenicios y Púnicos), José Martínez

(Universidad de Murcia), Octavio Torres (Universitat d’Alacant), Sonia Carbonell

(Universitat d’Alacant)

09:05-09:10: Santuarios de So Na Caçana (Menorca). Campaña 2016, Luis

Cobos (ARQ. Patrimonio), Luis Zotes (Asociación Tanyt), Julia García (Universidad

de Granada), Alberto Dorado (Universidad de Granada)

09:10-09:15: Un mateix nom per a dues realitats diferents: els talaiots de

Menorca i Mallorca, Antoni Ferrer Rotger (Institut Menorquí d'Estudis), Irene

Riudavets (NURARQ)

09:15-09:20: Fenicios en la génesis de las taulas menorquinas, Joan C. de

Nicolás Mascaró (Institut Menorquí d'Estudis, Centro de Estudios Fenicios y

Púnicos)

09:20-09:25: Candelargiu 2014-2016. El Proyecto Nuraghe de investigaciones

arqueológicas (San Giovanni Suergiu, CA-I), Araceli Rodríguez Azogue (Colegio

de Doctores y Licenciados de Sevilla y Huelva), Manuela Puddu, Oliva Rodríguez

Gutiérrez (Universidad de Sevilla), Álvaro Fernández Flores (Arqueología y Gestión

S.L.)

09:25-09:30: Nuevos datos sobre los inicios de la metalurgia en las Islas

Baleares, Damià Ramis (Museu de Manacor), Salvador Rovira (Museo

Arqueológico Nacional)

09:30-09:35: A Protohistoric sanctuary in Menorca: the taula enclosure of Sa

Cudia Cremada, Montserrat Anglada Fontestad, Cristina Bravo Asensio, Irene

Riudavets González (Sa Cudia Cremada Field School)

Page 22: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

09:35-09:40: Estudio arqueológico y antropológico de dos individuos

neonatos localizados en el oppidum íbero del Cerro de las Cabezas

(Valdepeñas, Ciudad Real), Tomás Torres González (codirector excavación y

miembro del GICC), Julián Vélez Rivas (codirector excavación y miembro del GICC),

Domingo Fernández Maroto (codirector excavación y miembro del GICC, UNED),

José Javier Pérez Avilés (codirector y miembro del GICC)

09:40-09:45: Les bigues de fusta del talaiot 1 de Sant Agustí (Menorca):

identificació taxonòmica i datació radiocarbònica, Montserrat Anglada

Fontestad (Asociación Arqueologia i Patrimoni), Antoni Ferrer Rotger (Institut

Menorquí d'Estudis), Ismael Moll Pelegrí (Asociación Arqueologia i Patrimoni),

Llorenç Picornell Gelabert (Muséum National d’Histoire Naturelle-CNRS, París),

Damià Ramis Bernad (Asociació d’Arqueologia i Patrimoni), Irene Riudavets

González (NURARQ), Raquel Ruiz Pastor (Asociación Arqueologia i Patrimoni),

Elena Sintes Olives (Institut Menorquí d'Estudis), Mark Van Strydonck (KIK-IRPA)

09:45-09:50: Nous monuments funeraris de l’Edat del Bronze a Menorca, Joan

de Nicolás Mascaró (Institut Menorquí d'Estudis), José Simón Gornés Hachero

(Institut Menorquí d'Estudis), Joana Gual Cerdó (Institut Menorquí d'Estudis),

Antoni López Pons (Institut Menorquí d'Estudis)

09:50-09:55: An alternative approach to the excavation, conservation and

sampling of the Balearic quicklime burials, Mark Van Strydonck (Royal Institute

for Cultural Heritage, Brussels, Belgium), Guy de Mulder (Ghent University, Gent,

Belgium)

09:55-10:00: Cueva de Biniadrís, un mundo ritual por conocer, Eva Alarcón

García (Universidad de Granada), Auxilio Moreno Honorato (Universidad de

Granada), Luis Arboledas Martínez (Universidad de Granada), Adrián Mora

González (Universidad de Granada), Marta Díaz-Zorita Bonilla (Universität

Page 23: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Tübingen, Alemania), Sonia Robles (Universidad de Sevilla), Javier Escudero

(Universität Tübingen, Alemania), Margarita Orfila Pons (Universidad de Granada)

10:00-10:05: Anàlisi d’una unitat domèstica de l’edat del bronze a Menorca: el

cas de la naveta 11 des Coll de Cala Morell, Montserrat Anglada Fontestad

(Museu d'Història de Manacor), Antoni Ferrer Rotger (Institut Menorquí

d'Estudis), Damià Ramis Bernad (Museu d'Història de Manacor), Magdalena Salas

Burguera (Museu d'Història de Manacor), Maria José León Moll (Museu Municipal

Bastió de sa Font de Ciutadella), Lluís Plantalamor Massanet (Museu de Menorca),

Mark Van Strydonck (KIK-IRPA)

10:05-10:10: Utillaje macrolítico en la prehistoria de Formentera: Actividades

domésticas y tradiciones tecnológicas, Maria Bofill (Universitat Autònoma de

Barcelona)

10:15-10:30: CLAUSURA

10:30-14:00: Visites a jaciments arqueològics/Visitas a yacimientos arqueológicos:

Cornia Nou (Maó)Torre d'en Galmés (Alaior)

16:00-18:00: Continuació de les visites/Continuación de las visitasTorralba d'en Salort (Alaior)Naveta des Tudons (Ciutadella)

Page 24: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

RESUMS/RESÚMENESPRESENTACIONS ORALS DE COMUNICACIONSPRESENTACIONES ORALES DE COMUNICACIONES

Page 25: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C._______________________________________________________________________________________________

(1a sessió/1ª sesión) Capvespre/Tarde

Tema: Vida i mort en el trànsit entre l'edat del coure i el bronze/Vida y muerte en

el tránsito entre la Edad del Cobre y Bronce

¿ES LA INDIVIDUALIZACIÓN EL PRINCIPAL FENÓMENO IDENTITARIO EN LAPREHISTORIA TARDÍA? LA EVIDENCIA FUNERARIA DEL SURESTE DE LA PENÍNSULAIBÉRICA COMO CONTEXTO PRIVILEGIADO DE ANÁLISIS

Guillermo Díaz de Liaño del Valle. Universidad Complutense de Madrid /[email protected]

La arqueología de la identidad (Hernando 2002, 1999) ha sostenido que la prehistoriatardía, caracterizada por el aumento de la complejidad socio-económica, y particularmentela especialización del trabajo y el surgimiento de las primeras élites sociales, constituye unmomento clave que marca la aparición de identidades cada vez más individualizadas,dentro de grupos cuyas dinámicas identitarias son todavía marcadamente relacionales. No obstante, recientemente, algunos arqueólogos procedentes del mundo anglosajón(Fowler 2016, 2010; Brittain and Harris 2010) están reevaluando la importancia de laindividualización como fenómeno identitario clave de la prehistoria tardía. Estacomunicación busca contextualizar sus críticas, y examinarlas a la luz de la evidenciafuneraria del sureste de la península ibérica, desde el Calcolítico hasta el Bronce Final. Elregistro funerario del sureste constituye un contexto privilegiado de análisis paraentender los cambios acaecidos en el concepto prehistórico de persona hacia una mayorindividualización, en un proceso caracterizado por la complejidad y la falta de linearidad(Aranda Jiménez 2015). Así, se mostrará que, en base a la evidencia funeraria del sureste, una parte de las críticashacia el modelo de individualización está fundamentada, si bien otra responde acuestiones axiológicas y políticas que serán deconstruidas.

ANÁLISIS TRACEOLÓGICO DE LOS MATERIALES CERÁMICOS DEL YACIMIENTOENEOLÍTICO DE SU CODDU/CANELLES (SELARGIUS, CAGLIARI)

Maria Grazia Melis. LaPArS. Universidad de SácerJaume García Rosselló. ArqueoUIB. Universidad de las Islas Baleares /[email protected]

Se presentan los resultados de un estudio preliminar realizado sobre los materialescerámicos del yacimiento de la edad del cobre (seconda metà del IV millennio cal. BC) deSu Coddu/Canelles (Selargius, Cagliari-Cerdeña). Los análisis realizados se han centradoen la identificación traceológica de los procesos de modelado en el tipo definido como“Tegame”. De esta forma se pretende definir la existencia de una o varias estrategias en laconfección de estos platos. La identificación de las marcas observadas y su contrastaciónexperimental han permitido establecer la existencia de un mismo “savoir fare” con algunasvariaciones en las estrategias técnicas auxiliares.________________________________________________________________________________________________________

Page 26: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

RECINTOS Y RECURSOS EN EL CALCOLÍTICO DE LA PENÍNSULA IBÉRICA

Martin Bartelheim. Universität Tübingen. Alemania. [email protected] Escudero Carrillo. Universität Tübingen. AlemaniaFelicitas Schmitt. Universität Tübingen. Alemania

Las marcadas diferencias geográficas y climáticas entre el suroeste y el interior de lapenínsula Ibérica han sido hechas responsables tradicionalmente para las aparentesdiferencias en la evolución social y cultural en ambas regiones durante el calcolítico.Investigaciones de los recursos específicos disponibles y sus formas de uso en varias zonasdel sur y centro de la península Ibérica indican que la imágen es mucho mas compleja conmuchas peculiaridades regionales. El estudio de las culturas de recursos de las sociedadesen cuestión ayuda a aclarar lo que se consideró ser la base de una sociedad, como ha sidovalorado y cuales han sido las relaciones específicas entre aquellos recursos y lasdinámicas socio-culturales que se pueden detectar en el registro arqueológico.

(2a sessió/2ª sesión) Capvespre/Tarde

Tema: Vida quotidiana i societat a l'edat del bronze/Vida cotidiana y sociedad en la

Edad del Bronce

DOS ENTIDADES, UN TIEMPO Y UN ESPACIO: EL CAMPANIFORME EN LASSOCIEDADES DEL BRONCE MEDIO

Carmen Alonso Fernández. CRONOS S.C. Arqueología y [email protected] Jiménez Echevarría. CRONOS S.C. Arqueología y Patrimonio. [email protected]

El Campaniforme se ha considerado en muchas regiones como un fenómeno propio elCalcolítico Final y del Bronce Antiguo. Sin embargo, en la geografía peninsular no soninfrecuentes los registros arqueológicos fiables donde convive en estratigrafías del BronceMedio, que tradicionalmente han sido excluidas obviando esta continuidad hastamediados del II milenio cal BC. En particular, en torno al Sistema Ibérico se produce unaconcentración de expresiones tanto de habitación (al aire libre y cavidad) como funerarias,que ponen de relieve su progresión en las sociedades Protocogotas y del Valle del Ebro,bajo un paradigma que debe ser replanteado para la compresión del fenómeno. Lastumbas suntuarias que lo han construido no explican su extensión a los lugares de hábitat,y cada vez más trabajos en Europa ponen de relieve movimientos de personas bajo dosentidades culturales diferentes. Como ejemplos de esta realidad se presentan el poblado alaire libre de Valdescusa (La Rioja) y el túmulo funerario de La Brújula (Burgos).

- ALONSO, C. y JIMÉNEZ, J. (2015): “La progresión del ‘fenómeno’ Campaniformedurante el Bronce Medio en el entorno del Sistema Ibérico: el poblado deValdescusa (Hervías, La Rioja, España)”, Munibe Antropología-Arkeología 66, pp.147-162

Page 27: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

HABITATS FERMÉS, SOCIÉTÉS OUVERTES? UNE APPROCHE DIACHRONIQUE DESESPACES DOMESTIQUES EN CORSE À L’ÂGE DU BRONZE

Kewin Peche-Quilichini. Inrap Méditerranée, ASM UMR 5240 CNRS Université deMontpellier Joseph Cesari. Conservateur général honoraire du patrimoine, LAMPEA UMR 7269CNRS Aix-Marseille Université / [email protected]

En Corse, les recherches sur l’habitat de l’âge du Bronze débutent au milieu des années1950 avec l’arrivée sur l’île de Roger Grosjean. Pendant près de deux décennies, cestravaux s’orientent vers la caractérisation architecturale des édifices fortifiés auxmurailles de pierre sèche, plus particulièrement des torre, des constructions turriformesapparentés aux nuraghis sardes, implantés en position dominante au cœur de l’espacehabité. Si les acquis de ces investigations ont longtemps conditionné le discoursarchéologique insulaire (Grosjean, 1966), leur contestation à partir des années 1970 acontribué à l’adoption et au développement de protocoles d’étude plus scientifiques. Lethème des sites défensifs est resté prépondérant jusqu’aux années 1990 (Cesari, 1992 ;Lanfranchi, 1998). C’est seulement depuis une dizaine d’années que la discipline cherche àdéfinir les autres formes habitatives de l’âge du Bronze sur l’île (Cesari et al., 2011 ; Peche-Quilichini et al., 2014). L’objectif de cette communication est de dresser un bilan de 60 ansde travaux sur cette problématique en mobilisant toutes les focales d’observationdisponibles. Les données seront présentées de façon diachronique, du Bronze ancien auBonze final, et prendront en compte les éléments immobiliers et mobiliers dans uneoptique de contextualisation à l’échelle de la Méditerranée occidentale.

- CESARI, J. (1992): “Contribution à l’étude des habitats de l’Age du Bronze de laCorse du Sud”, La Sardegna nel Mediterraneo tra il Bronzo medio e il Bronzo recente(XVI-XII sec. a. C.), Atti del III° Convegno di Studi (Selargius-Cagliari, 1987), Cagliari,pp. 379-398.

- CESARI, J., BRESSY, C., DEMOUCHE, F., LEANDRI, F., NEBBIA, P. y PECHE-QUILICHINI K., (2011): “Découverte récente d’un habitat pré- et protohistoriquedans la basse vallée du Taravo : Campu Stefanu (Sollacaro, Corse-du-Sud)“,SENEPART I., PERRIN T., THIRAULT E. et BONNARDIN S. (dir.), Marges, frontièreset transgressions, Actualités de la recherche, Actes des VIIIes RencontresMéridionales de Préhistoire Récente (Marseille, novembre 2008), Toulouse, AEP,pp. 265-281.

- GROSJEAN R. (1966): La Corse avant l’Histoire, Paris, Klincksieck.- LANFRANCHI F. De, La torre de Tusiu (Altagène/Altaghjè) (1998): “Contribution à

la connaissance des monuments circulaires de la Corse-du-Sud“,D’ANNA A. etBINDER D. (dir.), Production et identité culturelle, Actes des IIes RencontresMéridionales de Préhistoire Récente (Arles, novembre 1996), Antibes, APDCA, pp.265-277.

- PECHE-QUILICHINI K., BEC DRELON N., BIANCIFIORI E., BOUTOILLE L., MARTIN L.,MAYCA J., RAGEOT M. y RECCHIA-QUINIOU J. (2014): “L’habitation 6 de Cuciurpula(Serra-di-Scopamena et Sorbollano, Corse-du-Sud). Eléments de définitionchronologique, culturelle et économique du Bronze final de Corse méridionale“SENEPART I., LEANDRI F., CAULIEZ J., PERRIN T. et THIRAULT E. (dir.),Chronologie de la Préhistoire Récente dans le Sud de la France. Acquis 1992-2012.Actualités de la recherche, Actes des Xes Rencontres Méridionales de PréhistoireRécente (Ajaccio, octobre 2012), Toulouse, AEP pp. 323-337.

Page 28: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

CABAÑAS, CASAS Y PUEBLOS: FORMAS DE ASENTAMIENTO EN LA PRIMERA FASEDEL PERÍODO NURÁGICO

Anna Depalmas. Dipartimento di Storia, Scienze dell’Uomo e della Formazione–Università di Sassari / [email protected]

El fenómeno de asentamiento en el periodo de la edad del Bronce Medio y Reciente, esdecir, durante la edad nuragica, se identifica con la difusión de las torres troncoconicas devarios pisos llamados nuraghi. De hecho, es evidente a la luz del número extraordinario deedificios, que la población residente fue en gran medida alojada en el interior de ellos.Una solución generalizada para hacer frente al crecimiento de la población del grupoasentado en el nuraghe, al menos en las zonas con mayor densidad de torres, fue laedificación - supuestamente retrasada en el tiempo en otras nuragas según un modelo de“packing system”, donde las nuragas más antiguas son los centros de referencia para lafundación de los nuevos asentamientos.No obstante, el hecho de que en torno a un número actualmente no cuantificable denuragas se haya documentado la presencia de un poblado, sugiere que esta fue una de lassoluciones alternativas adoptadas en el caso del crecimiento de la población.Así, desde el nacimiento de la edad nuragica, se origina un sistema de grupos de unidadesde vivienda, que consiste en cabañas de base lítica o, en las zonas bajas sin piedras, conmateriales perecederos y / o ladrillos de barro en bruto, y también cabañas con el fondorehundido en el terreno natural.Estas aglomeraciones se caracterizan por la yuxtaposición de los compartimentos deforma principalmente circular definida por una pared aproximadamente de 0,80 a 1,50 mde altura; la cubierta era de madera -más raramente lítica con placas planas-que consisteen vigas que descansaban sobre la base de mampostería, mientras que en el centro de lahabitación se encuentra la chimenea o un molino de piedra.Entre las formas de asentamiento protohistorico de Cerdeña, el módulo más común escircular y, por lo tanto, esta forma es también la que identifica la casa nuragica.Pero durante el largo periodo nuragico (XVIII-VI siglo A.C.) también se documenta laadopción de otro esquema de construcción de base cuadrangular, que se atestigua enparticular en la fase del Bronce Medio.Estas estructuras generalmente rectangulares, también con un ábside, se encuentran deforma aislada, pero también en asociaciones con otras de planta similar o circular paracomponer pequeños agregados autónomos o en conexión topográfica con un nuraghe.De este modo, esta documentada la presencia de asentamientos que consisten en unidadesresidenciales de planta circular, pero también rectangulares con ábside.El interés de estas formas de asentamiento viene determinado por la posibilidad decomparación con una zona más amplia que incluye las islas del Mediterráneo Occidental.La comunicación tiene como objetivo proporcionar una discusión exhaustiva de las formasde habitación de la cultura nurágica y su contextualización en el Mediterráneo Occidental.

- ATZENI, E. y DEPALMAS, A. (2012): “Architetture nuragiche del territorio diPaulilatino: gli edifici di Pardulette e la tomba di giganti di Noeddas”, Atti della XLIVRiunione Scientifica dell’Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria La preistoria e laprotostoria della Sardegna (Cagliari-Barumini-Sassari, 23-28 novembre 2009).Firenze, vol. II, 2012, pp. 643-649.

- DEPALMAS A. (2012): “Tendenze di sviluppo delle strutture di insediamentonuragiche”, DEL VAIS C. (a cura di), Epi Oinopa Ponton. Studi sul Mediterraneoantico in ricordo di Giovanni Tore, S’Alvure, Oristano 2012, pp. 143-154.

- DEPALMAS A. (2015): “Le più antiche abitazioni di età nuragica: nuoveacquisizioni dalla valle del Tirso”, ANDREU C., FERRANDO C., PONS O. (eds),

Page 29: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

L’entreteixit del temps, Miscel⋅lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet,Palma, pp. 151-161.

- FADDA, M.A. (1990): “Talana (Nuoro). Complesso nuragico di Bau ’e Tanca”,Bollettino di Archeologia, 4-1990, pp. 118-121.

- FADDA, M.A. (1998): “Nuovi elementi di datazione dell’Età del Bronzo Medio: Loscavo del nuraghe Talei di Sorgono e della tomba di giganti Sa Pattada di Macomer”BALMUTH, M.S., TYKOY, R.H., eds. Sardinian and Aegean Chronology. Towards theResolution of Relative and Absolute Dating in the Mediterranean, Proceedings of theInternational Colloquium Medford, Oxford, pp. 179-193.

- TRUMP, D. (1990): Nuraghe Noeddos and the Bonu Ighinu Valley, Chippenham.- VANZETTI, A. (2014): “Complessi fortificati della Sardegna e delle isole del

Mediterraneo Occidentale nella Protostoria”, BARTOLONI, G., MICHETTI, L. M. ed.,Mura di legno, mura di terra, mura di pietra: fortificazioni nel Mediterraneo antico,Atti del Convegno Internazionale. Scienze dell’Antichità, 19-2013, fascicoli 2/3,Roma, pp. 83-123.

ELS CONTEXTOS DOMÈSTICS DE LES NAVETES 3 I 4 DE S’HOSPITALET VELL(MANACOR, MALLORCA)

Damià Ramis Bernad. Asociación Arqueologia i PatrimoniM. Magdalena Salas Burguera. Museu d’Història de Manacor / [email protected]

El jaciment de s’Hospitalet Vell de Manacor (Mallorca) és un jaciment plurifàsic que té unatrajectòria llarga d’actuacions arqueològiques. Des de l’any 2002 el Museu d’Història deManacor coordina el projecte d’actuació en el jaciment dins les línies d’investigacióhistòrica que s’han impulsat des de la institució.Les navetes 3 i 4 de s’Hospitalet són un exemple d’habitatge de l’edat del Bronze quetenen una ocupació durant tot el període i que ens permeten acostar-nos a la forma devida que hi havia en aquest poblat en un període concret.En aquesta comunicació es vol donar a conèixer els elements mobles que formaven partd’aquestes cases ja que l’arquitectura i cronologies ja s’han exposat a altres fòrums ipublicacions. D’aquesta manera, a través de la ceràmica, l’utillatge lític i ossi i els elementsmobles arquitectònics ja sigui de fang com de pedra juntament amb les dadespaleoambientals amb què comptam ens permetrà una aproximació més acurada a la vidadomèstica d’aquesta població.

- HERNÁNDEZ-GASCH, J. (2014): Comentari cronològic a l’inventari de ceràmiquesd’importació recuperades a les campanyes de S’Hospitalet durant els anys 2012 i2013. Informe inèdit.

- PONS, G. (1999) : Anàlisi espacial del poblament al Pretalaiòtic final i al Talaiòtic Ide Mallorca, Palma.

- ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1983): El poblado prehistórico de Hospitalet Vell(Manacor), Palma.

- RIERA, M.M. y ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1995): “El nivell andalusí de la salahipòstila del poblat talaiòtic d’Hospitalet”, Bolletí de la Societat ArqueològicaLul·liana, 39, pp. 289-292.

- MUNAR, M.; RAMIS, D. y SALAS, M. (2009): El projecte de consolidació, adequació idifusió social del jaciment talaiòtic de s’Hospitalet Vell (Manacor). In SALAS, M.(coord.), 1ª Trobada d’Arqueòlegs de les Illes Balears. Manacor, 15 i 16 de setembrede 2006. Museu d’Història de Manacor. Palma: Consell de Mallorca, pp. 55-61.

Page 30: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- SALAS, M (2010): “Museos locales como centros de interpretación del territorio: laexperiencia del Museo de Historia de Manacor (Mallorca) y sus yacimientosasociados”, V Congreso Internacional de Musealización de YacimientosArqueológicos, Cartagena, pp. 41-50.

- RAMIS, D. S. y ALAS, M. (2014): “Chronology of the S'Hospitalet Vell naveta village:An example of Bronze Age settlement in the Balearic Islands”, Radiocarbon 56, pp.375-385.

- SALAS, M. y RAMIS, D. (2015): “Resultats preliminars de la intervenció a l’espaientorn del talaiot quadrat de S’Hospitalet Vell (Manacor, Mallorca)”, MARTÍNEZ,A.; GRAZIANI, G. (coord.): VI Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears(Formentera, 26, 27 i 28 de setembre de 2014), Consell Insular de Formentera, SantFrancesc Xavier, pp. 53-61.

LA COVA DEL NINOT: UNA ESTACIÓ PREHISTÒRICA REMOTA A LA SERRA DETRAMUNTANA DE MALLORCA

Lluis. Plantalamor. Museu de MenorcaM. Bonnín. Grup Nord de MallorcaA. Valenzuela. Universitat de Barcelona / [email protected] I. Montero. Centro de Ciencias Humanas y Sociales, CSICM. Trias. Speleo Club MallorcaJ.A. Alcover. Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados, UIB-CSIC

Donam a conèixer les troballes arqueològiques realitzades a la cova del Ninot relacionadesamb una fase arcaica del poblament humà de Mallorca. Es descriu el jaciment, excavatentre els anys 2006 i 2007, i es descriuen els diferents materials ceràmics, metàl·lics iossis recuperats, així com les restes faunístiques relacionades amb l'alimentació en aquestindret. La datació radiocarbònica més antiga obtinguda (KIA 35778) suggereix que la covadel Ninot va ser visitada per vegada primera en un moment anterior a l'any 2020 a.C. iposterior al 2280 a.C. Es constata que l'ocupació de la cova no va ser contínua.

BALANOPHAGIE PROTOHISTORIQUE: NOUVELLES DONNÉES SUR LACONSOMMATION DES GLANDS DE CHÊNE (QUERCUS SPP.) EN CORSE ET ENSARDAIGNE À L’ÂGE DU BRONZE

Philippe Marinval. CNRS, Montpellier, Francia /[email protected] Peche-Quilichini. Inrap, Córcega Hélène Paolini-Saez. Laboratoire regional d’archéologie-CorseMauro Perra. Museo Arqueologico di Villanovaforru, Sardegna-ItaliaFulvia Lo Schiavo. Soprintendenza Archeologia della Toscana, ItaliaL. Martin. Université de Genève, Suisse, CNRS, Chambery, FranceDaniele Arobba. Museo Arqueologoco di Finale, Italia

La balanophagie : la consommation humaine de glands de chêne (Quercus spp.) est trèsrépandue dans toute l’Europe protohistorique. Des fouilles récentes pratiquées en Corse(Contorba, Cucciurpula, Cuccuraccia et d'I Casteddi) et en Sardaigne (nuraghe Arrubiu)apportent de nouvelles précisions sur les modes de conservation (scellement de silos) etde préparation (meules et mortiers, fours, grilloirs en céramique…). Cette présentationsera aussi l’occasion de dresser un nouveau bilan sur la place et le rôle des glands durant

Page 31: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

la Protohistoire ainsi que de proposer un modèle socio-économique diachronique quipropose la substitution des glands au profit de la châtaigne.

- AURENCHE O. (1997): “Balanophagie: mythe ou réalité?”, Paléorient 23 (1), pp. 75-85

- CEUNYNCK R. (1991): “Charred Acorn in Evergem-Ralingen near Ghent (BelgianIron Age)”, New Light on early Farming. Recent Development in Palaeoethnobotany.RENFREW J.M. (dri.). Edinburh Univ. Press, pp. 289-294.

- JÖRGENSEN G. (1977): “Acorns as a food-source in the later stone age”, ActaArchaealogica 48, pp. 233-238.

- MARINVAL P. (2008): “Analyse carpologique”, COULAROU J., JALLET F., COLOMERA. Y BALBURE J. (dir.), Boussargues. Une enceinte chalcolithique des garrigues duSud de la France. Archives d’Ecologie Préhistoriques, Toulouse, pp. 181-198 y 301-327.

- MASSON S. (1995): “Acornutopia? Determining the role of acorns in past humansubsistence”, Food in Antiquity. WILKINGS J., HARVEY D. y DOBSON M. (dir.). Universityof Exeter Press, Exeter, pp. 12-24.

- PARSONS J.J. (1962): “The acorn-hog economy and the oak woodland of southwestern Spain”, Geographical Review, 52, pp. 211-235.

- PECHE-QUILICHINI K., MARTIN L., AROBBA D. y PAOLINI-SAEZ H. (s/s presse):“Des balanophages entre Bronze moyen et âge du Fer? Une Protohistoire du glanden contexte insulaire”,

- PERRA M. (inédit). Une unité de transformation des céréales et des glands auBronze Récent dans le nuraghe Arrubiu (Sardaigne, Italie).

- REMLINGER P. y CHARRIER H. (1931): “La ballote ou gland doux dansl’alimentation de l’homme au Maroc”, Maroc medical, pp. 373-375.

- RIEFFEL, M. y CHEVREUL (1881): “Sur la conservation des châtaignes et desglands. Bull. Des séances Société Nationale d’Agriculture de France, pp. 399.

____________________________________________________________________________________________________

LA MINA PREHISTÓRICA DE SA MITJA LLUNA (ILLA D’EN COLOM, MAHÓN,MENORCA). ESTADO DE LA INVESTIGACIÓN

Mark A. Hunt Oritz. Universidad de Sevilla / [email protected] Laura Perelló Mateo. Universitat de les Islas Baleares / [email protected] Llull Estarellas. Universitat de les Islas [email protected] Bartomeu Salvà Simonet. Universitat de les Islas Baleares

En esta comunicación se expone el estado de la investigación arqueológica yarqueométrica que se lleva a cabo en la mineralización de Sa Mitja Lluna, situada en eltérmino municipal de Mahón, en el islote de propiedad privada denominado Illa denColom, situado frente a la población de Es Grau e incluido en el ámbito del Parque Naturalde s'Albufera des Grau.Desde su reconocimiento como yacimiento arqueológico prehistórico de carácter mineroen las prospecciones realizadas en 2009-2010 se han llevado a cabo, cumplimentando lasestrictas limitaciones medioambientales, dos campañas de excavación. Los datosobtenidos permiten ahora presentar las características de la mineralización, laparagénesis detectada, los métodos e instrumentos mineros utilizados, así como lacomposición elemental e isotópica de plomo de los minerales excavados. La dataciónabsoluta de los restos vegetales recuperados también nos permite proponer una secuencia

Page 32: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

de fases de explotación minera llevada a cabo en esta mina, la única de carácterprehistórico documentada arqueológicamente hasta el momento en las Islas Baleares.

- HUNT, M.A., LLULL, B., PERELLÓ, L., PERELLÓ, D. y SALVÀ, B. (2013): “SaMitjalluna: Minería Prehistórica de cobre en Illa den Colom (Mahón, Menorca)”, DeRe Metallica 21, pp. 45-57.

- HUNT, M.A., LLULL, B., PERELLÓ, L. y SALVÀ, B. (2014) Aprovechamiento deRecursos Cupríferos en la Edad del Bronce de Menorca: la Mina de Sa Mitja Lluna(Illa Den Colom). CPAG, 24, pp. 85-109

- LLULL, B., PERELLÓ, L., HUNT, M. A., PERELLÓ,D. y SALVÀ, B. (2012): “L’explotacióprehistòrica dels recursos cuprífers d’Illa den Colom (Maó, Menorca)”, RIERA M.,(coord.) IV Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa, 1 i 2 d’octubre,2010), Vessants, Arqueologia i Cultura SL, pp. 11-17

- PERELLÓ, L., LLULL, B., SALVÀ, B. y HUNT, M.A. (2013): “Sa Mitja Lluna: una minade coure del’edat del bronze”, Revista Àmbit 29.http://www.cime.es/WebEditor/Pagines/file/Ambit/Gener2013/ArticlerevistaAmbitV2.pdf

- PERELLÓ, L., LLULL ESTRELLAS, B. y HUNT, M.A. (2015) "Minería Histórica yPrehistórica en Illa den Colom (Mahón, Menorca)", MATA-PERELLÓ J.M. y HUNTM.A. y ORCHE E. (Eds.) Patrimonio Geológico y Minero: de la Investigación a laDifusión. Actas del XV Congreso Internacional Sobre Patrimonio Geológico y Minero,Diputación de Cáceres-SEDPGYM, pp. 569-588.

CONSUMO Y RITUALIDAD EN LA CUEVA DE BINIEDRÍS (ALAIOR, MENORCA)

Eva Alarcón García. Universidad de Granada / [email protected] Auxilio Moreno Onorato. Universidad de Granada /[email protected] Alberto Dorado Alejo. Universidad de Granada / [email protected] Alejandra García García. Universidad de Granada / [email protected] Juan Jesús Padilla Fernández. Universidad Complutense de Madrid / [email protected] Arboledas Martínez. Universidad de Granada /[email protected] Adrián Mora González. Universidad de Granada /[email protected] Marta Díaz-Zorita Bonilla. Universität Tübingen, Alemania / [email protected]

Las prácticas rituales y sociales se unen en un espacio único en la cueva de Biniadris(Alaior, Menorca, Islas Baleares). Esta cueva es un espacio sagrado en el que las prácticasde entierro y las ofrendas funerarias que acompañan a mujeres y hombres (de diferentesedades) adquieren un papel simbólico. Entre los restos materiales que conforman elconjunto de ajuares funerarrios los recipientes cerámicos y por tanto las prácticasalimenticias desempeñeron un papel fundamental. Nuestro objetivo con estacomunicación es intentar determinar que tipo de papel jugaron los recipientes cerámicosen las ceremonias rituales que se sucedieron en la Cueva de Biniadris. Para ellopresentamos en el conjunto de estudios realizados hasta el momento sobre estoscontenedores de historias. _______________________________________________________________________________________________

Page 33: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

(3a sessió/3ª sesión) Matí/Mañana

Tema: Pràctiques funeràries i ritualitat a l'edat del bronze/Prácticas funerarias y

ritualidad en la Edad del Bronce

ELS GANIVETS DE LES BALEARS ENTRE EL 2000 I 1500 AC. FUNCIONALITAT ISIGNIFICAT

Bartomeu Salvá Simonet. Universitat de les Islas Baleares / [email protected] Octavio Pons Machado. Museu de Menorca

Juntament amb la primera metal·lúrgia i als voltants del canvi entre el III i II mil·lenis,pareix que a les Balears s'inicia la producció de ganivets de reblons i fulla triangular, untipus prou conegut a les zones properes a les illes. Aquests objectes presenten unescaracterístiques molt particulars, fet que ens permet pensar que eren un elementsignificatiu per les comunitats que els produïren. En aquesta comunicació es fera un repàsexhaustiu de les analítiques de les peces, de la tipologia, del treball i dels contexts on estroben. Totes aquestes dades ens permetran plantejar algunes hipòtesis de la sevafuncionalitat i significat, possiblement relacionades amb el mon dels morts.

- HUNT, M.; LLULL, B.; PERELLÓ, L.; PERELLÓ, D. y SALVÀ, B. (2014):“Aprovechamiento de recursos cupríferos en la Edad de Bronce de Menorca: Lamina de Sa Mitja Lluna (Illa den Colom)”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia dela Universidad de Granada (CPAG) 24, pp. 45-109. Granada.

- LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. y RISCH, R. (1999): La Cova des Càrritx y la Covades Mussol. Ideología y sociedad en la Prehistoria de Menorca. Barcelona.

- PERELLÓ, L.; LLULL, B. y HUNT, M. A. (2015): “Minería Histórica y Prehistórica enIlla den Colom (Mahon, Menorca)”, XV Congreso Internacional sobre PatrimonioGeológico y Minero. XIX Sesión Científica de SEDPGYM. Logrosan, 2014. pp. 569-588.

- RODRIGUEZ, M.J. (2005): “Metalurgia y metalúrgicos en el Valle del Ebro. (c. 2900-1500 cal. A.C.)”, in: BIBLIOTHECA ARCHAEOLOGICA HISPANA 24. Madrid.

- SALVÀ, B. (2010): “Cambio tecnológico en la metalurgia de las Baleares (Calcolíticoy Edad del Bronce)”, Trabajos de Prehistoria, 67 (2), 2010,. Madrid: 349-357.

- SALVÀ, B. (2014): Arqueometal·lúrgia com a reflex de l'estratificació social a les IllesBalears. Tesi Doctoral a la Universitat de Barcelona. TEDAX. Direcció: Manuel A.Calvo i Maria Del Rincón. Barcelona.

- SALVÀ, B. (2015): “Els inicis de la metal·lurgia a les Illes Balears: Eines, objectes omàgia?”, VI Jornades d'arqueologia de les Illes Balears. Formenetera (26 a 28 desetembre de 2014). Formentera, pp. 81-90.

- SIMÓN, J.L. (1998): “La metalúrgia prehistórica valenciana. Servicio deInvestigación Prehistórica”, Série de Trabajos vários, núm. 93. Valencia.

- SORIANO, I. (2013): Metalurgia y sociedad den el Nordeste de la Península Ibérica(finales del IV-II milenio cal ANE), in: BAR International Series 2502. Oxford.

DE FOSSA D’EMMAGATZEMATGE A SEPULCRE COLLECTIU. EL CAS DE LA SITJA SJ-29DE CANTORELLA (MALDÀ, LLEIDA)

Núria Armentano Oller. Antropòlegs. LAB / [email protected]

Page 34: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Òscar Escala Abad. Iltirta Arqueologia SLAndreu Moya i Garra. Iltirta Arqueologia SLDominika Nociarová. Antropòlegs. LABEnric Tartera Bieto. Iltirta Arqueologia SLAres Vidal Aixalà. Iltirta Arqueologia SL

Cantorella (Maldà, Lleida) és un assentament a l’aire lliure amb dos horitzons d’ocupació:un del neolític final de fàcies Veraza (primera meitat del III mil·lenni cal. ANE) i un delbronze ple inserit en la tradició regional de la primera meitat del II mil·lenni cal. ANE.Totes les estructures prehistòriques es troben excavades al subsòl, entre les qualsdestaquen les fosses interpretades com a sitges d’emmagatzematge.En vuit de les sitges del bronze ple es recuperaren restes antropològiques, quecorresponen tant a deposicions primàries com a dipòsits secundaris i restes aïllades. Laconcentració singular de sis d’aquestes estructures al sud del jaciment planteja l’existènciad’una àrea funerària dins l’establiment.La comunicació presenta l’estudi monogràfic d’una d’aquestes estructures –la sitja SJ-29–que, un cop va perdre el seu ús primari com a fossa d’emmagatzematge, fou reutilitzadacom a espai funerari. En el seu interior s’inhumaren successivament 9 individus de sexes iedats diferents. La seqüència i la dinámica de les deposicions permet considerarl’estructura com un sepulcre col·lectiu. Es donen a conèixer les dades antropològiques mésrellevants i es realitza una anàlisi tafonòmica de les restes que permet refer la dinàmica dedeposició i el procesos d’alteració dels diferents dipòsits funeraris. A partir d’aquest cas esfa una valoració sobre el gest i el tractament funeraris del grup i sobre la història postmortem de les restes. Es contextualitza l’estructura en el marc de la pràctica del’enterrament en sitja a la Catalunya occidental i al nord-est de la península Ibèrica.

- ARMENTANO, N. (2013): La reconstrucció tafonòmica dels enterraments col·lectius.Tesi Doctoral. Unitat d'Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma deBarcelona.

- ESCALA, Ò. et al. (2015): “Cantorella (Maldà, Urgell), un nou assentament a l’airelliure del neolític finalcalcolític i del bronze ple a la vall del Corb”, Tribunad’Arqueologia 2011-2012, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 129-172.

- ESCALA, Ò. et al. (en premsa): “El jaciment de Cantorella (Maldà, Urgell): esbósd’un hàbitat a l’aire lliure del neolític final-calcolític i del bronze ple”, Primeresjornades d’arqueologia i paleontologia de Ponent (Balaguer-Lleida, 2015).

- MOYA, A. et al. (en prensa): “Hornos cerámicos en fosa con acceso frontal enpoblados del Neolítico final de la Catalunya occidental: Minferri y Cantorella”, VICongreso del Neolítico en la Península Ibérica “Los cambios económicos y susimplicaciones sociales durante el Neolítico de la Península Ibérica” (Granada, 22-26de junio de 2016).

_______________________________________________________________________________________________

COVES I RITUALS. LES PITIÜSES, LES BALEARS I LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL

Ricard Marlasca Martí / [email protected] Josep M. López Garí

Evidències de la primera meitat del segon mil·lenni aC, trobades a la cova des Fum,indiquen l'existencia de pràctiques rituals a l'interior d'aquesta cavitat, en les quals tindriaun important paper l'existència d'espeleotemes de diversa índole (estalactites iestalagmites) i d'aigua rajada del sostre, procedent de fissures a la roca. Aquests rituals,

Page 35: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

detectats en menor mesura a les illes de Menorca i possiblement de Mallorca, s'han desituar en un context més ampli, de la Mediterrània occidental, on sembla que en aquestperíode, rituals cavernícoles similars podrien haver arribat al seu zenit; un exponent mésde l'humus cultural que en aquesta àmplia regió es manifesta en vessants diverses(Hipogeisme, construccions turriformes, dòlmens, etc.…).

- CALVO, M.; GUERREO, V. y SALVÁ, B. (2001): La cova des Moro (Manacor,Mallorca). Campanyes d`excavacions arqueológiques, 1995-1998, ColleccióQuaderns de Patrimoni Cultural, 4.

- LULL, V.; MICÓ, R. y LÓPEZ, J.Mº (2014): “Aprovisionamiento de agua y culto en laprehistoria pituisa”, Miscellánia d`estudis en Homenatge a Jordi H. Fernández,Treballs, del Museu Arqueológic d`Eivissa i Formetera 72, pp. 397-415

ESTUDIO BIOARQUEOLÓGICO PRELIMINAR DE LA CUEVA DE BINIEDRÍS (ALAIOR,MENORCA)

Marta Díaz-Zorita. Universität Tübingen, Alemania / [email protected] Eva Alarcón García. Universidad de Granada / [email protected] Auxilio Moreno Onorato. Universidad de Granada / [email protected]

La cueva de Biniedrís representa un caso excepcional para el estudio de las pautasfunerarias de las comunidades de la edad del Bronce mediterráneo. Su excelente grado depreservación así como el conjunto de restos óseos y materiales arqueológicos hacen deeste lugar funerario un caso bastante excepcional mediante el cual podremos investigar yreconstruir el comportamiento humano del período talayótico. El objetivo de este trabajoes presentar el estudio bioarqueológico preliminar de los restos óseos humanos desde sudocumentación, excavación, recuperación y análisis de laboratorio. Los resultadospreliminares sobre los restos excavados hasta la fecha presentan restos óseos de todos losrangos de edad y una estimación del sexo paritario sobre los individuos adultos. Entre laspatologías más frecuentes se documentan enfermedades degenerativas, orales y enalgunos casos metabólicos. El estudio y análisis de estos restos óseos humanos en losdiferentes sectores de la cueva, así como su grado de preservación ha permitido descubrirla complejidad de las pautas funerarias.

(4a sessió/4ª sesión) Matí/Mañana

TEMA: Vida quotidiana i societat al bronze final/Vida cotidiana y sociedad en el

Bronce final

INTERCAMBIOS METALÚRGICOS EN LAS ISLAS PITIUSAS DURANTE EL BRONCEFINAL

Pau Sureda. Universidad Pompeu Fabra / [email protected]

Page 36: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

En esta comunicación se exponen los datos relativos al estudio realizado sobre los restos yobjetos asociados al proceso de producción metalúrgica pertenecientes a la prehistoria delas islas de Ibiza y Formentera. El conjunto se compone de un total de 19 piezas, sobre lasque se realizan diferentes tipos de aportaciones (historiográficas, descriptivas,arqueométricas, contextuales,...) afrontando aspectos relativos a sus característicastipológicas, cronológicas o tecnológicas con el objetivo de caracterizar las principalesdinámicas de intercambio y su influencia en las sociedades prehistóricas pitiusas

EXCAVACIÓ DE LA PLATAFORMA SUPERIOR DEL TALAIOT OEST DE CORNIA NOU(MAÓ, MENORCA)

Montserrat Anglada Fontestad. Museu de MenorcaAntoni Ferrer Rotger. Museu de MenorcaLluís Plantalamor Massanet. Museu de MenorcaDamià Ramis Bernad. Museu de Menorca / [email protected] Mark Van Strydonck. KIK-IRPA

Durante las últimas campañas de excavación en el yacimiento de Cornia Nou (Maó) se haintervenido en el gran talayot occidental. En concreto se excavó y restauró la plataformasuperior. También se excavó la parte superior de la rampa de acceso exterior. Y, porúltimo, se desobstruyeron dos rampas escalonadas situadas en el interior del monumento.Los resultados no permiten aportar datos de relevancia respecto al uso de los talayotsmacizos, puesto que el piso y la mayor parte de los posibles niveles de uso de este edificiono se habían conservado. No obstante, los diferentes accesos y su relación con los edificiossur y oeste, permiten realizar una interpretación sobre la secuencia constructiva delconjunto monumental. Finalmente, las nuevas dataciones radiocarbónicas indican que eltalayot oeste se encontraba ya en uso antes del I milenio cal BC.

- ANGLADA, M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, Ll.; RAMIS, D. y VAN STRYDONCK, M.(2011): “Les comunitats humanes a Menorca durant l’edat del bronze: el jacimentde Cornia Nou”, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 29, pp. 27-46.

- ANGLADA, M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, Ll.; RAMIS, D. y VAN STRYDONCK, M.(2012): “Arquitectura monumental y complejidad social a partir de finales delsegundo milenio cal BC: el edificio sur del sector oeste de Cornia Nou (Menorca)”,Sardinia, Corsica et Baleares Antiquae 10, pp. 23-44.

- ANGLADA, M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, Ll.; RAMIS, D. y VAN STRYDONCK, M.(2013): “La sucesión de ocupaciones entre el Calcolítico y la Edad Media en elyacimiento de Cornia Nou (Menorca, Islas Baleares)”, Espacio, Tiempo y Forma.Serie I, Nueva Época (Prehistoria y Arqueología) 6, pp. 269-299.

- ANGLADA, M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, Ll.; RAMIS, D.; VAN STRYDONCK, M. yDE MULDER, G. (2014): “Chronological framework for the early Talayotic period inMenorca: the settlement of Cornia Nou”, Radiocarbon 56, pp.411-424.

- BOUDIN, M., VAN STRYDONCK, M., VAN DEN BRANDE, T., SYNAL, H.A., WACKER, L.(2015): “RICH-A new AMS facility at the Royal Institute for Cultural Heritage,Brussels, Belgium”, Nuclear Instruments and Methods in Physics Research B 361,pp. 120-123.

- BOUDIN, M., BONAFINI, M., VAN DEN BRANDE, T. y VAN STRYDONCK, M. (enpremsa): “AGE: a new graphitisation apparatus for the 14C-dating laboratory”,Bulletin Royal Institute for Cultural Heritage.

-

Page 37: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- FERRER, A.; PLANTALAMOR, Ll. y ANGLADA, M. (coord.) (2014): Desenterrant elpassat. Les excavacions arqueològiques a Cornia Nou. Mahón: Museu de Menorca.

- PLANTALAMOR, Ll.; FERRER, A.; ANGLADA, M.; VILLALONGA, S.; RAMIS, D. yPONS, O. (2012): “Le costruzzioni dell’insediamiento talaiotico di Curnia Nou(Minorca): un confronto con l’archittettura della Preistoria recente delMediterraneo Centrale ed Occidentale”, XLIV Riunione Scientifica dell'IstitutoItaliano di Preistoria e Protostoria. “La preistoria e la protostoria della Sardegna”(Cagliari-Barumini-Sassari, 23-28 de novembre de 2009). Florencia: Istituto Italianodi Preistoria e Protostoria, pp. 1081-1085

- PLANTALAMOR, Ll.; PONS, J. y FERRER, A. (2011): Resultats preliminars de lesexcavacions al talaiot est de Cornia Nou”, GUAL, J. (coord.): III Jornadesd’Arqueologia de les Illes Balears (Maó,3 i 4 d’octubre, 2008). Llibres del PatrimoniHistòric i Cultural 4. Mahón, Consell Insular de Menorca, pp. 131-138.

_______________________________________________________________________________________________

CAP DE FORMA (MAHÓN). UN ASENTAMIENTO COSTERO EN EL SUR DE MENORCA

Anna Depalmas. Dipartimento di Storia, Scienze dell’Uomo e della Formazione –Università di Sassari / [email protected] Giovanna Fundoni. Dipartimento di Storia, Scienze dell’Uomo e della Formazione –Università di SassariClaudio Bull. Dipartimento di Storia, Scienze dell’Uomo e della Formazione –Università di Sassari

El trabajo que proponemos se relaciona a los datos de las campañas de excavacionesllevadas a cabo en los espacios habitativos contiguos al monumento entécnica ciclópica de Cap de Forma (Maó).El yacimiento se localiza en la costa sureste de la isla, en correspondencia de un istmoque divide un cabo costero de más de 30 m de altura, cerca de un buen puerto natural.Consta de un monumento edificado en técnica ciclópea, rodeado por una necrópolis decuevas artificiales realizada casi enteramente a mediados de la cuesta que dá hacia elmar.Las características arquitectónicas del edificio parecen insólitas dentro del arquitecturatípica talayotica.Las excavaciones, que empezaron en 1997, han conseguido descubrir dos habitaciones,construidas aprovechando la pared meridional de la estructura ciclópea. Se trata deedificios de gran tamaño y planta rectangular, bastante diferentes de lo que se conoce enla isla; en ambas habitaciones se halló un área de combustión parausos domésticos (hogar).En la zona entre las dos habitaciones, en una depresión llenada de piedras, se individuoun hueco abierto en la roca de caliza, interpretable como una cisterna (depósito) para elabastecimiento de agua de las comunidades allí asientadas.Los materiales hallados se ascribe casi todos a un horizonte cronológico que correspondeal talayotico inizial. En particular se encontraron fragmentos de vasijas de gran tamañocon labio introflexo, partes de cuencos troncoconicos con pega triangular y condecoración de peine y algunas tazas miniaturizadas. Es muy interesante el hallazgo dealgunos fragmentos de vasijas de época pretalayotica, que podrían ser referidos a laprimera fase de ocupación del sito.Este trabajo quiere ofrecer una interpretación de los nuevos resultados de lasexcavaciones, a la luz de las dataciones radiómetros disponibles para los edificiosadosados al muro ciclópeo del monumento.

Page 38: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- DEPALMAS A. (2014): “New data from fortified coastal settlement of Cap deForma, Mahon, Menorca (Balearic Islands)”, Radiocarbon, Vol 56, Nr 2, 2014, pp.425-437.

- DEPALMAS A., BULLA C. y FUNDONI G. (2015): “To communicate the relationshipsbetween the mediterranean islands: the case of Menorca and Sardinia in Prehistory”,Proceedings of the 2nd International Conference on Best Practices in WorldHeritage: People and Communities, Mahón, Menorca, Spain, 29-30 April,1-2 May2015, Universidad Complutense de Madrid, Madrid 2015, pp. 1104-1113.

- SANTA-OLALLA J. (1935): “Elementos para el estudio de la cultura de los talayotsen Menorca”, Actas y Memorias de la Sociedad Española de Antropologia, Etnografiay Prehistoria 14 (1), pp. 5-66.

- MASCARO, J. (1968): Prehistoria de las Balears. Palma de Mallorca (ES): Pasarius.- PLANTALAMOR, Ll. (1991): Los asentamientos costeros en la isla de Menorca. In:

Atti del II congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici (Rome, 9-14, November1987) III. Roma (IT). Consiglio Nazionale delle Ricerche, pp.1151-60.

- PLANTALAMOR, Ll.; TANDA G.; TORE G.; BALDACCINI P.; DEL VAIS C.; DEPALMASA.; MARRAS, G.; MAMELI, P.; MULÉ P.; OGGIANO, G.; y SPANO, M. (1999): “Cap deForma (Minorca): la navigazione nel Mediterraneo occidentale dall’età del bronzoall’età del ferro”, Nota preliminare. Antichità Sarde. Studi e Ricerche 5. Sassari (IT):Stamperia Artistica, pp. 11-160.

(5a sessió/5ª sesión) Capvespre/Tarde

Tema: Pràctiques funeràries i ritualitat al bronze final/Prácticas funerarias y

ritualidad en el Bronce final

NAVETES I PRÀCTIQUES FUNERÀRIES AL BRONZE FINAL DE MENORCA

José Simón Gornés Hachero / [email protected]

Entre el 1400 i el 800 cal ANE, les comunitats assentades sobre Menorca experimenteninteressants canvis socials que es reflexen en diferents ambits, entre ells Is navetes funeraries.En la comunicació que es presenta s'exposen Ise practiques funeraries documentades a lesnavetes funeraries de Menorca, i se les compara amb altres practiques funerariesenregistrades a altres tipus de tombes contemporanies. Se'n fa una lectura contextual idiacrónica de les mateixes, així con extraient les corresponents lectures socials ieconómiques sobre les mateixes.

- GORNES, J.S. (2016): Sociedad y cambio en Menorca. sistematización de loscontextos arqueológicos de las navetas funerarias entre el 1400 y el 800 cal ANE.Tesis doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona.

- LULL, V.; MICO, R.; RIHUETE, C. y RISCH, R. (1999): La Cova des Carritx y la Covades Musol: Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca. Menorca:Conselllnsular de Menorca. Plantalamor Massanet. Lluis. 1990. L'Arquitecturapreshistórica de Menorca. Treballs del Museu de Menorca. Conselleria d`educación

_______________________________________________________________________________________________________

Page 39: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

LANO: AN OUTSTANDING FINAL BRONZE AGE SEPULCHRAL CAVITY IN CENTER OFCORSICA

Franck Leandri. Ministère de la Culture et de la Communication, DRAC de Corse, Ajaccio,UMR 5608, TRACES/ [email protected] Patrice Courtaud. UMR 5199 PACEA, Université de BordeauxPhilippe Galant. Ministère de la Culture et de la Communication, DRAC Occitanie,MontpellierCéline Bressy-Leandri. Ministère de la Culture et de la Communication, DRAC de Corse,Ajaccio, UMR 5608, TRACES Laurent Bruxelles. Inrap Méditerrannée, NimesCarine Cenzon. Centre Camille Jullian - UMR 7299, Aix-en-ProvenceAudrey Eberle. Association ArchéologiesAna Ferraz. UMR 5608, TRACES, ToulouseBénédicte Quilliec. Inrap, Direction scientifique et technique, Paris, UMR 8215Trajectoires.Kewin Pèche-Quilichini. Inrap Méditerrannée, Nîmes, ASM - Archéologie des SociétésMéditerranéennes, UMR 5140Régis Picavet. Paleotime sarl-UMR 7269, Villard-de-LansJuan Rofes. CNRS - Muséum national d'Histoire naturelle, ParisJean-Denis Vigne. CNRS - Muséum national d'Histoire naturelle, ParisJean-Baptiste Caverne. Paleotime sarl-UMR 7269, Villard-de-LansMaxime Seguin. Inrap Méditerrannée, NîmesMarie Genevier. Association I Topi Pinnuti, BastiaJean-Claude Lamilza. Association I Topi Pinnuti, BastiaJean-Yves Courtois. Association Chiroptères Corse, Corte

The sepulchral cavity of Lano was discovered in March 2015 by two speleologists. Locatedin the center of Corsica at 835 m high, the cavity occurs in a Jurassic limestone cliff at 20 mabove the floor. Exceptional sedimentary conditions made possible the preservation oftwo wooden coffins, among which one is dated of 1200 cal BC, associated to humanremains. Excavations are still in progress after a first field campaign in 2016. It broughttogether different specialists: a geomorphologist, anthropologists, topographers,zooarchaeologists (micro-fauna analysis), a palynologist and xylologists.Preliminary studies provide information on coffins manufacturing which are of two types.Analyses of wood essence show that one of the coffins is made of yew (Taxus baccata). Theonly comparison found till now, from a typological and chronological point of view, can bemade with coffins discovered in Denmark.The human remains of a minimum of six individuals, without anatomical connections,have been uncovered till now. They are composed of two children, among which aperinatal individual, and four adults or sub-adults. Preservation of bones from thestratigraphic horizons which yield wood specimens is excellent as it shows soft tissuesremains (cartilage, brain material). Cutmarks on specific bones evoke post-mortemprocesses on the bodies (organ removal?).At the scale of Western Mediterranean, the configuration and the chronology of thisunusual site show similarities with the funeral cave of Cova del Pas (Minorca, BalearicIslands) (Fullola et al., 2007, 2008).Considering the local chrono-cultural context, it is important to mention that the site iscontemporaneous of the final phase of Corsican Megalithism. This period is characterizedby the development of statues standing stones of which two specimens are in thesurroundings of Lano. During this period, cyclopean defensive constructions spread allover the island and sepulchral practices were varied.

Page 40: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- FULLOLA, J.M., GUERRERO, V.M., PETIT, M.A., CALVO, M., MALGOSA, A.,ARMENTANO, N., ARNAU, P., CHO, S., ESTEVE, X., FADRIQUE, T., GALTÉS, I.,GARCIA, E., FORNÉS, J., JORDANA, X., PEDRO, M., RIERA, J., SINTES, E. y ZUBILLAGA,M. (2007): “La cova des Pas (Ferreries, Menorca): un avanç”, a L’arqueologia aMenorca: una eina per al coneixement del passat), Consell Insular de Menorca,(ed.), pp.95-109

- FULLOLA, J.M., GUERRERO, V.M., PETIT, M.A., CALVO, M., MALGOSA, A.,ARMENTANO, N., ARNAU, P., CHO, S., ESTEVE, X., FADRIQUE, T., GALTÉS, I.,GARCIA, E., FORNÉS, J., JORDANA, X., PEDRO, M., RIERA, J., SINTES, E. i ZUBILLAGA,M. (2008): “La cova des Pas (Ferreries, Menorca): un jaciment cabdal en laprehistòria de les Balears”, a Unicum, n. 7, Revista de l’Escola Superior deConservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, pp. 10-20

LA NAVETA D’INHUMACIÓ DE SA TORRETA DE TRAMUNTANA (MAÓ)

Lluís Plantalamor Massanet. Museu de Menorca

Desprès de la primera publicació (el 1934) de l’excavació de la naveta de Sa Torreta deTramuntana per Margaret A. Murray, i després de quasi tres dècades d’una primeraaproximació a l’estudi dels materials (que en aquell moment acabaven de ser tornats alMuseu de Menorca) per Celia Top i jo mateix, es presenta un estudi actualitzat d’aquestsmaterials.Per altra banda el monument ha estat sistemàticament netejat: els anys 80 pel Museu deMenorca, i més recentment pel Consell Insular de Menorca. Això ha permès l’aixecamentd’una nova planimetria i la comparació amb altres estructures, com les corresponents a lafase inicial de ses Arenes de Baix i Son Olivaret (Ciutadella) i també les Prototombe diGiganti (Sardenya) i les tombes “en ruche” occitanes. Així mateix la neteja de vegetació ha premés l’estudi de la zona d’hàbitat i la identificaciód’un possible parament d’una naveta d’habitació que hauria estat destruïda per laconstrucció d’una casa talaiòtica.Els materials proporcionats per l’excavació de Murray poden proporcionar novainformació si es comparen amb els materials provinents de les excavacions de les navetesde Biniac -L’Argentina i Rafal Rubí (Alaior), el sepulcre megalítics de Ses roques Llises iAlcaidús (Alaior), les coves amb façana megalítica de Biniai Nou (Alaior) i el sepulcre deSon Olivaret (Ciutadella).

- MURRAY, M.A. (1934): Excavations in Minorca. Sa Torreta. Cambridge, London- PLANTALAMOR, Ll. (2001): Biniai Nou. El megalitisme mediterrani a Menorca. Maó - PLANTALAMOR, Ll. y MARQUÈS, J. (2003): El Sepulcre d’Alcaidús. El Megalitisme

de Menorca en el context de la Mediterrània Occidental. Maó- PLANTALAMOR, Ll.; VILLALONGA, S. y MARQUÈS, J. (2008): Monument funerari de

Son Olivaret. Ciutadella

EL USO DE LAS PLANTAS EN LAS PRÁCTICAS MORTUORIAS DE LA NECRÓPOLISCOLECTIVA DE COVA DES PAS (MENORCA, ILLES BALEARS): UNA INTERPRETACIÓNCULTURAL DE UN REGISTRO ARQUEOBOTÁNICO DEL BRONCE FINAL

Gabriel Servera Vives. ArqueoUIB, Universitat de les Illes Balears / [email protected] Riera Mora. SERP, Universitat de Barcelona

Page 41: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Llorenç Picornell Gelabert. UMR7209 Muséum National d’Histoire Naturelle de Paris-CNRS- Sorbonne UniversitésManon Cabanis. Inrap, GEOLAB, CNRS UMR-6042Marzia Boi. Universitat de les Illes BalearsYannick Miras. GEOLAB, CNRS UMR-6042, Université Clermont Auvergne

El yacimiento de la Cova des Pas (Ferreries, Menorca) constituye un hallazgo excepcionalen el marco de la arqueología balear. La cavidad fue utilizada por una comunidad comonecrópolis colectiva del Bronce Final, concretamente entre ca. 900 y 800 cal BC (vanStrydonck et al., 2010), documentándose un número mínimo de 66 inhumaciones. Loscuerpos se encontraron en conexión anatómica, con una posición fetal forzada mediante eluso de cuerdas; algunos de ellos se han hallado envueltos con sudarios de piel animal yformando así un paquete mortuorio (Armentano et al 2012). Junto a los restos óseostambién se han documentado otros restos orgánicos poco comunes en los yacimientosprehistóricos como son las parihuelas, ramillas, coprolitos, cabellos, órganos internos, etc.(Guerrero et al., 2007; Fullola et al., 2008).Estos hallazgos han permitido llevar a cabo un estudio arqueopolínico de alta resoluciónespacial con el objetivo de analizar la variabilidad de los espectros florísticos en lasdiferentes localizaciones sedimentarias y espaciales (Servera Vives, 2009; Riera et al., e.p.),siguiendo dos ejes principales de análisis. Por una parte, la variabilidad interindividuo,según el criterio de edad, género y características patológicas. Por otra parte, el análisisintraindividuo, que parte del muestreo de: a) distintas partes del cuerpo (cabeza, tórax,piernas, manos, pelvis, etc.); b) materiales específicos del registro, tales como coprolitos,cabellos o pieles de animal, y c) sedimentos extraídos del interior y exterior de lossudarios. Los resultados arqueopolíncos evidencian una alta variabilidad de usos devegetales y ofrendas de plantas sea en un mismo individuo como entre ellos. Además, elpredominio absoluto de pólenes de plantas entomófilas (polen transportadoprincipalmente por insectos) sugiere que estos se depositaron en la cueva durante el ritofunerario. El estudio de las micro-muestras en conjunto con la integración de otros datosarqueobotánicos, como la antracología y la carpología, han permitido la localizaciónespacial de las diferentes ofrendas y su rol en los distintos rituales funerarios.

- ARMENTANO, N.; ESTEVE, X.; NOCIAROVA, D. y MALGOSA, A. (2012): “Taphonomicalstudy of the anthropological remains from Cova des Pas (Minorca)”, QuaternaryInternational 275, pp. 112-119.

- FULLOLA, J. M.; GUERRERO, V.; PETIT, M. A. P.; CALVO, M.; MALGOSA, A.;ARMENTANO, N.; ARNAU, P.; CHO, S.; ESTEVE, X.; FADRIQUE, T.; GALTES, I.; GARCIA,E.; FORES, J.; JORDANA, X.; PEDRO, M.; RIERA, J.; SINTES, E. y ZUBILLAGA, M. (2008):“La Cova des Pas (Ferreries, Menorca): un jaciment cabdal en la prehistoria de lesBalears”, Unicum, Revista de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de BénsCulturals de Catalunya 7, pp. 10-20.

- RIERA, S.; SERVERA-VIVES, G.; PICORNELL-GELABERT, LL.; CABANIS M.; BOI, M.;MIRAS, Y. (aceptado en prensa): Pollen signatures of a funerary ritual process in thecollective burial cave of Cova des Pas (Late Bronze Age, Minorca, Balearic Islands). InA. Livarda, R. Marwigck, S. Riera, The bioarchaeology ofRitual and Religion. London,Oxbow.

- SERVERA-VIVES, G. (2009): Usos, simbolisme i significat de plantes en els ritualsfuneràris de la Cova del Pas (Ferreries, Menorca), a partir de l’estudi pol·línic i d’altrespalinomorfs. Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat de les Illes Balears. Diploma deEstudios Avanzados (Master Thesis).

Page 42: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- VAN STRYDONCK, M.; BOUDIN, M.; GUERRERO, V.; CALVO, M.; FULLOLA, J. M. y PETIT,M. A. (2010): “The necessity of sample quality assessment in 14C AMS dating: Thecase of Cova des Pas (Menorca-Spain”. Nuclear Instruments and Methods in PhysicsResearch Section B: Beam Interactions with Materials and Atoms 268(7-8), pp. 990-994.

LA COEXISTENCIA DE LA INHUMACIÓN Y LA INCINERACIÓN EN LA MALLORCAPROTOHISTÓRICA: LOS RITOS FUNERARIOS EN LA NECRÓPOLIS DE S’ILLOT DESPORROS

Giampaolo Piga. Università degli Studi di Sassari / [email protected] Jordi Hernández-Gasch. Institut Català d'Arqueologia Clàssica Assumpció Malgosa. Universitat Autonoma de Barcelona

La necrópolis de S’Illot des Porros es uno de los principales cementerios prehistóricos y,sin duda, el mejor conocido a nivel de estudios antropológicos de las islas Baleares.El cementerio pertenece al periodo final de la cultura talayótica, desarrollada durante lasegunda edad del Hierro (s. VI-I a.C.).La singularidad del yacimiento radica en el hecho de que, a pesar del tiempo transcurrido,se ha conservado de manera casi intacta el testimonio de los distintos ritos funerarios(enterramientos y cremaciones a baja y alta temperatura) que convivieron en undeterminado período de tiempo. La necrópolis se compone principalmente de tres zonascirculares. Dos (A y B) fueron excavadas en la roca, mientras la tercera (C) está delimitadapor un muro de piedras. Dentro de estos círculos se encontraron tanto cremaciones comoenterramientos.El estudio microestructural mediante el uso de las técnicas químicas y físicas de Difracciónde Rayos X (DRX) y ATR-IR aplicadas a todos los individuos quemados puso de relieve quelos diferentes tipos de cremaciones presentes en los tres círculos se deben probablementea diferentes ritos funerarios. A su vez, nos ha permitido atribuir el círculo de pertenencia aalgunos individuos de los que no se conocía el círculo de procedencia.

- ALESÁN A., MALGOSA A., SIMÓ C. (1999): “Looking into the Demography of an IronAge Population from Western Mediterranean. I. Mortality”, American Journal ofPhysical Anthropology 110, pp. 285-301.

- HERNÁNDEZ J., SANMARTÍ J., MALGOSA A., ALESÁN A., (1998): “La necròpolitalaiòtica de S’Illot des Porros”, Pyrenae 28, pp. 69-95.

- MALGOSA A., (1985): Estudio de los restos humanos de la necrópolis talayótica deS’Illot des Porros. PhD thesis. Universitat Autònoma de Barcelona. Unpublished.

- PIGA G., HERNÁNDEZ-GASCH J.H, MALGOSA A., ENZO S., (2007): “La coexistenciade la inhumación y la incineración en la Mallorca protohistórica: Los ritosfunerarios en la necrópolis de S’Illot des Porros. Sardinia, Corsica et Baleares”,Antiquae-International Journal of Archaeology, v. V, pp. 13-29.

- TARRADELL M., (1964): “La necrópolis de Son Real y la Illa dels Porros(Mallorca)”, Excavaciones Arqueológicas en España, 24, Madrid, pp. 3-31.

Page 43: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

LA COVA DES PAS. CONTRIBUCIONS DES DE L'ANTROPOLOGIA BIOLÓGICA

Núria Armentano. GROB Universitat Autònoma de Barcelona, Antropòlegs.LAB. /[email protected] Xavier Esteve. TríadeAssumpció Malgosa. GROB Universitat Autònoma de Barcelona

La Cova des Pas, localitzada al sud de l'illa de Menorca (Ferreries), correspon a una petitacavitat que va ser utilitzada com a sepulcre collectiu durant el bronze final, amb unnombre mínim de 66 inhumacions encabides les unes sobre les altres. El jaciment es vaexcavar durant els anys 2006 i 2007, i des de llavors s'han anat ampliant els estudis quedes de l'antropologia biològica es van plantejar a l'inici del projecte, que incloïa lareconstrucció tafonòmica, l'estudi antropològic i patològic de les restes esquelètiques, aixícom l'estudi genètic i histològic d'aquells teixits tous preservats i vinculats amb les restesòssies. L'enterrament correspon a inhumacions primàries successives, on es dipositaven elscossos en decúbit lateral amb flexió màxima, d'extremitats, i les restes de cordespreservades indicava com aconseguien mantenir els cossos amb aquestes posicions. Estractava d'una població jove, amb una elevada mortalitat infantil, i amb una incidènciadestacada de les alteracions metabòlico-carencials i de les alteracions degeneratives. L'altaincidència d'osteocondritis i periostitis en individus tant adults com no-adults, així com leslesions entesopàtiques dels adults, suggereix condicions de vida dures. Tot i que norepresenten troballes generalitzades, l'estudi de laboratori va permetre diagnosticar casosd'osteomielitis, un osteosarcoma, i un colesteatoma.D’altra banda, les anàlisis d’ADN mostren una elevada endogàmia que potser interpretadaen funció del tipus d’enterrament, aïllat, protegit i de difícil accés

- ARMENTANO, N.; JORDANA X. y MALGOSA A (2010): “Aproximaciónpaleodemográfica de una población protohistórica de las Baleares. El yacimientode la Cova des Pas (Ferreries, Menorca)”, Revista de demografía histórica XXVIIIpp. 91-108.

- Paleopatología en la Cova des Pas. Los procesos neoplásicos (2011).Paleopatología: ciencia multidisciplinary, Actas del Congreso Nacional dePaleopatología pp. 499-510.

- ARMENTANO N, ESTEVE E, NOCIAROVÁ D, MALGOSA A (2012): “Taphonomicalstudy of the anthropological remains from Cova des Pas (Minorca)”, QuaternaryInternational 275, pp. 112-119.

- ARMENTANO, N.; PRATS-MUÑOZ, G.; GALTÉS, I.; MALGOSA, A. (2012):“Reconstrucción tafonómica de la Cova des Pas (Ferreries, Menorca).Biodiversidad Humana y Evolución”, Actas del XVII Congreso de la SEAF, pp. 180-185.

- PRATS-MUÑOZ, MALGOSA, A. y ARMENTANO, N. (2012): “APaleoneurohistological Study of 3000-Year-Old Mummified Brain from theMediterranean Bronze Age”, Pathobiology 79(5), pp. 239-46

- ARMENTANO, N.; MALGOSA, A.; MARTÍNEZ, B.; ABELLÓ, P.; DE JUAN, M.; PRATS-MUÑOZ, G. y ISIDRO, A. (2013): “Unilateral Cholesteatoma in the first millenniumBC”, Otology & neurotology 35(3).

- PRATS-MUÑOZ, G.; GALTÉS, I.; ARMENTANO, N.; CASES, S. y FERNÁNDEZ, PLMALGOSA A (2013): “Human soft tissue preservation in the Cova des Pas site(Minorca, Bronze Age)”, Journal of Archaeological Science 40, pp. 4701-4710.

Page 44: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- ARMENTANO, N.; MALGOSA, A. y ISIDRO, A. (2016): “Tumors in recent Prehistory.Contributions from Cova des Pas (Menorca Island) Cancers à la préhistoire recent.Ce que nous dit le site de Cova des Pas (Ile de Majorque), Gynécologie Obstétrique& Fertilité 44 (12), pp. 724-726.

- SIMÓN, M.; ARMENTANO, N.; ALFONSO, C. y MALGOSA, A. (2017): “La Menorcatalayótica desde el punto de vista genético: la necropolis de la Cova des Pas”,Trabajos de Prehistória 73(2), pp. 335.

______________________________________________________________________________________________________

(6a sessió/6ª sesión) Capvespre/Tarde

Tema: Vida quotidiana i societat a la primera edat del ferro (800-500 aC)/Vida

cotidiana y sociedad en la primera Edad del Hierro (800-500 a. C.)

________________________________________________________________________________________________________

NO TODA INTERPRETACIÓN ARQUEOLÓGICA TIENE IGUAL VALOR:CARACTERIZANDO LAS SOCIEDADES DEL PRIMER HIERRO EN IBERIA (900-500 A. C.)

Antonio Blanco González. Universidad de Salamanca / [email protected]

Desde hace décadas la investigación sobre la primera Edad del Hierro en Iberia (900-500AC) se ha adentrado en la arriesgada tarea de interpretar la organización social y políticade las comunidades que estudia. En prácticamente toda la Península Ibérica se hanpropuesto lecturas audaces y a grandes rasgos coherentes, valorando la adecuación alregistro arqueológico de varios modelos sociológicos: desde el igualitarismo campesinohasta fórmulas desigualitarias, como la heterarquía y las pequeñas jefaturas territoriales.Pero si examinamos tales interpretaciones con mayor detalle, comprobaremos que apenasse han considerado las limitaciones intrínsecas de los restos del pasado. Al historiarconviene discriminar entre la fiabilidad y representatividad de las fuentes de informaciónmanejadas; no todo lo que ha sobrevivido tiene igual valor heurístico. ¿Podremos decir lomismo de la vida cotidiana a partir de un contexto doméstico incendiado y derrumbado(conteniendo todos sus enseres y mobiliario) que de una casa completamente vaciadaantes de su abandono, o de una estancia con ofrendas colocadas en su suelo antes declausurarla de forma ritualizada? ¿La lectura social de centenares de tumbas según elritual normativo debería ser igual de válida que la de aquellas comunidades sin muertos,con sólo algunos enterramientos marginales o excepcionales? Esta presentación reivindicala importancia de discutir tales aspectos para realizar inferencias sociales más matizadas yconsistentes. Para ello, me centraré en los dos campos de estudio más elocuentes entérminos sociales: la arqueología doméstica y el mundo funerario. Ambos aspectos seránabordados mediante ejemplos publicados de interpretaciones débiles y pobrementefundamentadas.

- ÁLVAREZ-SANCHÍS, J.R.; JIMENO, A. y RUIZ-ZAPATERO, G. (eds.) (2011): Aldeas yciudades en el primer milenio a.C. La Meseta Norte y los orígenes del urbanismo,Complutum 22(2).

- BELARTE, C. (ed.) (2009): L´espai domèsic i la organització de la societat a laprotohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·leni a.C.). Barcelona:Arqueomediterrània.

- CELESTINO, S. (coord.) (2017): Historia de España II. La Protohistoria en lapenínsula Ibérica. Madrid: Istmo.

Page 45: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- CUNLIFFE, B. y KEAY, S. (eds.) (1995): Social complexity and the Development ofTowns in Iberia: From the Copper Age to the Second century A.D. Oxford: BritishAcademy/Oxford University Press

- FERNÁNDEZ-GOTZ, M.; WENDLING, H. y WINGER, K. (eds.) (2014): Paths toComplexity. Centralisation and Urbanism in Iron Age Europe. Oxford: Oxbow

- FERNÁNDEZ-POSSE, M.D. (1998): La investigación protohistórica en la Meseta yGalicia. Madrid: Síntesis.

- GONZÁLEZ-RUIBAL, A. (2006): House societies vs. kinship-based societies: Anarchaeological case from Iron Age Europe’, Journal of Anthropological Archaeology,25: 144-73.

- GONZÁLEZ-RUIBAL, A. y RUIZ-GÁLVEZ, M. (2016): House Societies in the AncientMediterranean. Journal of World Prehistory, 19, pp. 383-437.

- GRACIA, F. (coord.) (2008): De Iberia a Hispania. Barcelona: Ariel.- MOORE, T. y ARMADA, X-L. (eds.) (2011): Atlantic Europe in the First Millenium BC:

Crossing the divide. Oxford: Oxford University Press.

ELS TOSSALS (ALDOVER, BAIX EBRE, TARRAGONA), UN ASSENTAMENT DE LAPRIMERA EDAT DEL FERRO ENTRE L’EBRE I LES MUNTANYES DELS PORTS

Ramón Ferré Anguix. GRESEPIA, Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria iArqueologia de la Universitat Rovira i VirgiliIvan Cots Serret. GRESEPIA, Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria iArqueologia de la Universitat Rovira i Virgili / [email protected] Helena Sardà Basora. GRESEPIA, Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria iArqueologia de la Universitat Rovira i Virgili Marc Prades Painous. GRESEPIA, Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria iArqueologia de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Diloli Fons. GRESEPIA, Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria iArqueologia de la Universitat Rovira i VirgiliLaura Bricio Segura. GRESEPIA, Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria iArqueologia de la Universitat Rovira i VirgiliMaría Pérez Santafosta. GRESEPIA, Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria iArqueologia de la Universitat Rovira i VirgiliMarc Fontanet Fontanet GRESEPIA, Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria iArqueologia de la Universitat Rovira i Virgili

En aquesta comunicació presentem els resultats de l’estudi del jaciment dels Tossals(Aldover, Baix Ebre, Tarragona), en el qual fins ara s’han dut a terme dues intervencions,els anys 2013 i 2015, així com l’anàlisi d’uns materials descontextualitzats, procedents delmateix. A grans trets, es tracta d’un petit assentament ocupat durant la Primera Edat del Ferro,situat en un turó vora el riu Ebre, just al damunt d ela desembocadura del barranc de laConca, camí natural que condueix als Ports de Tortosa. Fins ara s’han pogut distingir dos fases constructives clarament diferenciades, la darrerade les quals va patir un final sobtat amb incendi. L’economia de l’assentament pivotariaentre els intercanvis amb el món fenici -la presència d’àmfora fenícia és molt elevada- iuna probable activitat ramadera mitjançant l’aprofitament del barranc de la Conca peraccedir a les zones de pastura de l’interior muntanyenc.

Page 46: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- CEBRIÀ, A.; ESTEVE, X. y MESTRES, J. (2001): “Enclosures a la serra del Garraf desde la Protohistòria a la Baixa Antiguitat: recintes d’estabulació vinculats a caminsramaders. Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental”, Actes delSimposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès, pp. 313-316.

- DILOLI, J. (1997): Anàlisi dels models d’ocupació del territori durant la protohistòriaal curs inferior de l’Ebre. Tesi doctoral. Universitat Rovira i Virgili.

- MASCORT, M.T. SANMARTÍ, J. y SANTACANA, J. (1991): El jaciment protohistòricd’Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional.Publicacions de la Diputació de Tarragona.

- MORENO, I. (2016): “Intervenció arqueològica d’urgència al jaciment delsMalladarets”, Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, 220-228.

- RAMON, J. (1995): Las ánforas fenicio-púnicas del mediterráneo central y occidental.Universitat de Barcelona.

- SANMARTÍ, J.; BELARTE, M.C.; SANTACANA, J.; ASENSIO, D.; NOGUERA, J. (2000):L’assentament del bronze final i primera edat del ferro del Barranc de Gàfols(Ginestar, Ribera d’Ebre). Universitat de Barcelona

OLTRE IL NURAGHE: TRANSFORMAZIONI DI VITA QUOTIDIANA NELL ETA DELFERRO SARDA-IL CASO DI S`URACHI (SAN VERO MILIS, OR)

Alfonso Stiglitz. San Vero Milis, Cerdeña / [email protected] Damià Ramis. Museu de ManacorAndrea Roppa. Universidad de LeicesterPeter Van Dommelen. Universidad de Brown, Providence, RI, USA

Il nuraghe SÙrachi, situato nelle zone umide intorno al Golfo di Oristano della Sardegnacentro-occidentale, e un complesso monumentale che fu ininterrottamente occupato dallamedia. Etá del Bronzo fino al periodo romano avanzato. La sequenza archeologica includein particolare importante depositi riconducibili all`Etá del Ferro, che permettono unamigliore definizione di questa critica fase di trasformazione. Come dimostrano gli scavi in corso, sono in particolare le zone a ridosso dell`antemuralemunumentale che funzionarono da spazi abitativi, lavorativi e pubblici. I primi risultatidegli studi sulla cerámica e sull`architettura, oltre a quelli archeozoologici edarcheobotanici offrono una prima visione della vita quotidiana sarda durante letrasformazioni econoiche e social dell`eta del Ferro. In questa relazione intendiamo presentare i risultati preliminari di quatro anni di savo eanalisi.

- ROPPA, A. (2014): “Manifattura cerámica, interazioni e condivisioni artigianalinell`eta del ferro sarda i materiali da S`Urachi-Su Padrigheddu (San Vero Milis),Rivista di Studi Fenici 41, pp. 191-199

- STIGLITZ, A.; DÍES, C.; RAMIS, A.; ROPPA, A. y VAN DOMMELEN ç(2015): Intorno alnuraghe: notizie preliminari sul Progetto S´Urachi (San Vero Milis, OR), Quadernidella Soprintendeza Archeologica per le province di Cagliari e Oristano, 26, pp.191-218

- VAN DOMMELEN, P. y ROPPA, A. (2014): “Conclusioni: per una definizione dell`Etadel Ferro sada”, Rivista di Sutdi Fenici 41, pp. 271-277

Page 47: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

(6a sessió/7ª sesión) Matí/Mañana

Tema: Pràctiques funeràries i ritualitat a la primera edat del ferro(800-500

aC)/Prácticas funerarias y ritualidad en la primera Edad del Hierro (800-500 a. C.)

DEPÓSITOS DE CABALLO EN CAN ROQUETA (SABADELL, BARCELONA) DURANTE ELBRONCE FINAL Y LA PRIMERA EDAD DEL HIERRO

Silvia Albizuri. SERP-Universitat de BarcelonaF. Javier López Cachero. SERP-Universitat de Barcelona/ [email protected] Majó. SERP-Universitat de BarcelonaXavier Carlús. SERP-Universitat de BarcelonaMònica Oliva Poveda. SERP-Universitat de BarcelonaAntoni Palomo. SERP-Universitat de BarcelonaAlba Rodríguez. SERP-Universitat de BarcelonaNoemi Terrats Jiménez. SERP-Universitat de Barcelona

En este trabajo analizamos los depósitos de caballos encontrados en el parajearqueológico de Can Roqueta (Sabadell, Barcelona) durante el Bronce final y la Primeraedad del Hierro. Los depósitos de animales son una constante en el yacimiento, aparecenen fosas excavadas y son diversos en su composición pues se caracterizan por la presenciade esqueletos enteros, de restos parciales en conexión o de zonas anatómicas singulares(cráneos y mandíbulas, por ejemplo). Suelen contener un animal, pero no es extrañoencontrar varios animales, en su mayoría caballos y perros con 46 y 39 ejemplares,respectivamente.Tras una catalogación y contabilización de los diferentes tipos de depósitos de animales yde caballos en particular, nos proponemos valorar su interpretación desde unaperspectiva social, económica y ritual. Para ello, se tratará su distribución espacial asícomo su relación con otras estructuras de tipo residencial, productivo y funerario paraformular una interpretación sobre rol del caballo y acerca de tan particular y excepcionalevidencia arqueológica.

- ALBIZURI, S.; FONT, L. y I NADAL, J. (2016): “Équidos de la primera Edad delHierro: el impacto colonial en la zona meridional de Catalunya”, AUGUSTO-COIMBRA F. (cood.), The horse and the bull in Prehistory and in History and inhistory (Golega-Chausca, 2013), Genova: Cordero editore, pp. 97-106

- ALBIZURI, S.; OLIVA, M.I. y MAJÓ, T. (2016): “Una inhumación de primera Edad delHierro de Can Roqueta-Can Revella (Sabadell, Barcelona) y su contextualización enla zona del Prelitoral central de Catalunya”, AUGUSTO-COIMBRA F. (cood.)Thehorse and the bull in Prehistory and in History and in history (Golega-Chausca,2013), Genova: Cordero editore, pp. 107-116

- LÓPEZ, F.J. y ALBIZURI, S. (2009): “Comensalitat durant el bronze final i la primeraedat del ferro al paratge arqueològic de Can Roqueta: anàlisi dels dipòsitsrelacionats amb el consum en contextos domèstics i funeraris”, V Cicle deConferències: Ideologia, pràctiques rituals i banquet al nord-est de la penínsulaibèrica durant la protohistòria (Tarragona 2009), Citerior 5, pp. 57-94.

- CARLÚS, X.; LÓPEZ, J.; OLIVA, M.; PALOMO, A.; RODRIGUEZ, A.; TERRATS, N.; LARA,C. y VILLENA, N. (coord.) (2007): Cabanes, sitges i tombes. El paratge de Can

Page 48: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) del 1300 al 500 ANE, Quaderns d’Arqueologia 4,Sabadell: Museu d’Història de Sabadell._______________________________________________________________________________________________

ELEMENTOS DE RITUALIDAD EN LOS EDIFICIOS TARTÉSICOS OCULTOS BAJOTÚMULO DE LA CUENCA MEDIA DEL GUADIANA

Esther Rodríguez González. Instituto de Arqueología Mérida, CSIC-IAM/[email protected] Sebastián Celestino Pérez. Instituto de Arqueología Mérida, CSIC-IAM

En la actualidad contamos con tres edificios tartésicos bajo túmulo excvados en la cuencamedia del Guadiana; los ejemplos de Cancho Roano y La Mata, excavados en extensión; y eledificio de “Casas del Turuñuelo”, actualmente en proceso de excavación. De entre toda lainformación que puede extraerse de los elementos descubiertos, son los objetos ritualeslos restos más destacados y que comporten este tipo de construcciones. Se propone conesta comunicación realizar una sítnesis sobre la ritualidad durante la I Edad del Hierro enel Guadiana Medio a través tanto de la arquitectura como de los distintos objetos ritualesdocumentados “Casas del Turuñuelo” por constituir la principal novedad dentro de laarqueología tartésica del Guadiana.

- ARRUDA, A.M. y CELESTINO, S. (2009): “Arquitectura religiosa en Tartessos”,MATEOS, P.; CELESTINO, S.; PIZZO, A. y TORTOSA, T. (coord.): “Santuarios, oppiday ciudades: arqueitectura sacra en el origen y desarrollo urbano del Mediterráneooccidental”, pp. 29-78

- CELESTINO, S. (2016): Tarteso. Territorio y Cultura. Ariel- CELESTINO, S.; RODRÍGUEZ, E. (eds.) (en prensa): “Territorios comparados. Los

valles del Guadalquivir, el Guadina y el Tajo en época tartésica”, Anejos del ArchivoEspañaol de Arqueología.

- RODRÍGUEZ, E. (en prensa): “El poblamiento del Valle medio del Guadiana durantela I Edad del Hierro”. Biblitheca Praehistorica Hispana.

__________________________________________________________________________________________

ESTUDIO DEMOGRÁFICO DE LOS HABITANTES DEL SUDOESTE DE MALLORCADURANTE LA EDAD DE HIERRO

Mercedes Álvarez Jurado-Figueroa. CEFYP, Secció d´Arqueologia CDL Illes BalearsRicardo Ortega-Ruiz. Director del Departamento de Arqueología y Antropología Forense del Instituto de Formación Profesional en Ciencias Forenses /[email protected]

La Necrópolis de Son Pellisser es una cueva natural de Mallorca con varios niveles deenterramientos en cal de la Edad del Hierro. Algunas características hacen de esteyacimiento un excepcional campo de estudios como el derrumbamiento de la entrada,en el s. IV a.n.e., que preservó más de un centenar de inhumaciones o su ubicación.Colindante, al norte, con la Sierra de Tramontana y, al sur, las principales bahías depenetración a la isla. Con el objetivo de acercarnos a la realidad social, de la Protohistoria mallorquina, se hanrealizado estudios antropológicos sobre los restos óseos recuperados en estanecrópolis. El resultado ha sido la recreación del perfil paleodemográfico y biológico delnúcleo social pero también, un acercamiento a la elaboración del perfil positivo ysanitario con objeto de conocer la incidencia de las patologías, traumas y posibles

Page 49: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

causas de sus muertes, así como una aproximación a las actividades diariasdesarrolladas por los individuos que lo componían.

- ALVAREZ, M. y FERNÁNDEZ, A. (2016): “Industria ósea de la Necrópolis de SonPellisser; el tap en la arqueología mallorquina”, Actas de las VII Jornadas deArqueología de las Islas Baleares (en edición).

- ALVAREZ, M. y FERNÁNDEZ, A: “La necrópolis de Son Pellisser (Calvià-Mallorca),resultados preliminares”:http://www.academia.edu/11584545/La_necrópolis_de_Son_Pellisser_CalviàMallorca_resultados_preliminares

- FERNÁNDEZ, A. y ALVAREZ, M. (2016): “Las espadas de hierro de la necrópolis deSon Pellisser; avance preliminar”, Gladius, 36, Madrid, pp. 33-47.

- VAN STRYDONCK, M.; ARAMBURU, J.; FERNÁNDEZ, A.; ALVAREZ, M.; BOUDIN, M. yDE MULDER, G. (2017): “Radiocarbon dating of the Son Pellisser lime burial(Calvià, Mallorca)”, Journal of Archaeological Science: Reports, 11, pp. 471-479.

- ORTNER, D.J. y PUTSCHAR, W.G.J. (1981): Identification of Pathological. Conditionsin Human Skeletal Remains. Smithsonian Contributions to Anthropology.

- ORTNER, DJ. (2003): Identification of Pathological Conditions in Human SkeletalRemains. Washington: Smithsonian Institution Press.

- RAMEY, K. (2008): Manual de Antropología Forense. Ed. Bellaterra. - SCHAEFER, M.; BLACK, S. y SCHEUER, L. (2009): Juvenile Osteology. Academic Pres

(8a sessió/8ª sesión) Matí/Mañana

Tema: Vida quotidiana i societat a la segona edat del ferro (500 aC-canvi

d'era)/Vida cotidiana y sociedad en la segunda Edad del Hierro (500 a. C.-cambio

de era)

CUANDO EL MEDITERRÁNEO LLEGA A LAS RÍAS BAIXAS, EL YACIMIENTO DE ALANZADA (PONTEVEDRA)

Rafael Mª Rodríguez Martínez. Diputación Provincial de Pontevedra /[email protected]

A través de esta comunicación queremos presentar un yacimiento singular en el que seunen dos tradiciones culturales, el Mediterráneo y el Atlántico, el yacimiento de A Lanzada(Sanxenxo, Pontevedra). Dicha unión fructifica en el establecimiento de una factoría“galaico-púnica” en el siglo II a.C; aunque los contactos entre ambos mundos se veníanproduciendo desde el siglo IV a.C. tal y como demuestran los materiales arqueológicosdocumentados. Palabras clave: Factoría, comercio, púnico, aprovechamiento.

- APARICIO, PEÑA y RODRÍGUEZ (2014): LANCEATA. Entre la vida y la muerte, entrela tierra y el mar. Edics. Cumio.

- AYÁN; GONZÁLEZ y RODRÍGUEZ (2010): “Buscando a los púnicos en el Noroeste.”,Mainake XXXII pp. 577-600

Page 50: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

EL POBLAMENT RURAL IBÈRIC A LA CESSETÀNIA: L'ESTABLIMENT DE RABASSATS(NULLES, ALT CAMP)

María Carme Belarte. ICREA i ICAC / [email protected] Joan Canela. ICACJordi Morer. MónIberROCSMarc Ocaña. ICACOriol Cuscó. ICAC

El jaciment de Rabassats aporta noves dades sobre el poblament rural ibèric. Excavatentre 2013 i 2017 i adequat per a la visita, és un sol edifici d'uns 400 m2, format perdiverses habitacions amb funcions diferenciades, estructurades entorn de patis. El conjuntes completo per sitges i un sistema de basses o dipòsits de decantació de líquids. Es dataentre finals del s. IV aC i finals del s. III inicis del s. II aC. S’hi distingeixen dues fases: unprimer moment constructiu identificat per estructures retallades a la roca, i una segonafase a la qual correspon l’edifici descrit. Abandonat el jaciment, al s. I aC-s. I dC s'aboca unesquelet dins el farciment d'una de les basses.

- BELARTE, M. C., CANELA, J., MORER, J. (2015): "Un establiment rural de l’ibèric plea la Cessetània: Rabassats (Nulles, Alt Camp) (s. III aC)", Auriga 79, pp. 31-33.

LES DARRERES FASES DE CREIXEMENT DELS POBLATS MENORQUINS DURANT LASEGONA EDAT DEL FERRO: CRONOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ I ABANDONAMENTDEL CERCLE 7 (TORRE D'EN GALMÉS)

Martí Carbonell. Amics del Museu de MenorcaBorja Corral. Amics del Museu de MenorcaAntoni Ferrer. Amics del Museu de Menorca / [email protected] Carmen Lara. Amics del Museu de MenorcaJoaquim Pons. Amics del Museu de MenorcaIrene Riudavets. NURARQElena Sintes. Institut Menorquí d'EstudisMark Van Strydonck. KIK-IRPA

Torre d'en Galmés constitueix un dels grans nuclis urbans de la segona edat del ferro aMenorca, un període que ha estat designat com a talaiòtic final, posttalaiòtic o baleàric.L'assentament està situat sobre un petit turó, al vessant sud del qual es troben les restesde les darreres fases de creixement del poblat, corresponents als segles immediatamentanteriors a la conquesta romana. El conjunt format pel Cercle 7 i el seu pati davanter, objecte d'excavació arqueològicaentre els anys 2005 i 2013, constitueix una de les unitats domèstiques d'aquesta zona.L'edifici correspon a un tipus arquitectònic característic i exclusiu de Menorca, moltestandarditzat, construït amb tècnica ciclòpia. La datació radiocarbònica realitzada sobreuna resta òssia de mamífer domèstic, provinent d'una unitat estratigràfica situada perdavall del mur perimetral de la casa, permet establir una data post quem pel procésconstructiu. Per altra banda, l'excavació dels nivells d'ús va proporcionar una granquantitat de materials ceràmics d'importació, la tipologia dels quals va permetre situar elmoment final de l'ús de l'estructura al segle III aC.

Page 51: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

La presència d’objectes valuosos, com ara eines metàl·liques, i de les restes òssies de sisesquelets humans a l’interior de l’habitatge s'ha de relacionar amb l’abandonament sobtatde l’edifici. No hi ha indicis de tractament funerari dels cossos i si de mort violenta idescomposició a la intempèrie. La datació radiocarbònica d’aquestes restes corrobora ladata d’abandonament obtinguda a partir de l’estudi tipològic de les ceràmiques.

- CARBONELL, M.; CORRAL, B.; FERRER, A.; LARA, C.; RIUDAVETS, I.; PONS, J.; deSALORT, C. (2015): “Les excavacions arqueològiques al pati davanter del Cercle 7de Torre d’en Galmés (Menorca): estudi preliminar d’alguns dels materials”,MARTÍNEZ M. y GRAZIANI G. (coord.), VI Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears.Consell Insular de Formentera, pp. 91-99

- CARBONELL, M.; CORRAL, B.; de SALORT, C. (2015): “Estudi i context de lesàmfores púnicoebusitanes del Cercle 7 de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca)”,ANDREU C.; FERRANDO C. y PONS O. (ed.), L’entreteixit del temps. Miscel·làniad’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Govern de les Illes Balears,Palma de Mallorca, pp. 97-110

- FERRER, A.; JUAN, G.; LARA, C.; PONS, J. 2011: “El jaciment de Torre d’en Galmés(Alaior, Menorca). Les intervencions d’Amics del Museu de Menorca: Cercle 7”, a J.Gual Cerdó (coord.), III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Maó, 3 i 4d’octubre, 2008). Menorca: Consell Insular de Menorca, Llibres del PatrimoniHistòric i Cultural 4, pp. 109-117

- FERRER, A. y RIUDAVETS, I. (2015): “Les fusaioles i els pesos de teler del Cercle 7de Torre d’en Galmés: un exemple de la producció de teixits a Menorca durant lasegona edat del ferro”, ANDREU C.; FERRANDO C. y PONS O. (ed.): L’entreteixit deltemps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Govern deles Illes Balears, Palma de Mallorca, pp. 163-174

- PÉREZ-JUEZ, A.; WISEMAN, A.; GOLBERG, P.; HANSEN, J.; MULLEN, K.; OSTOVICH,M.; PAYNE, C.; GORNÉS, S.; CABANES, D.; EUBA, I.; MORALES, J. V.; MORÍN, J.;LÓPEZ FRAILE, F.J. (2007): “El uso del espacio doméstico de una estructura delTalayótico Final: Excavación de la casa 2 del yacimiento de Torre d’en Galmés,Alayor 2003-2006”, L’arqueologia de Menorca: una eina per al coneixement delpassat. Menorca. Consell Insular, pp. 53-75.

- RAMÓN, J. (1981): La producción anfórica púnico-ebusitana. Eivissa.- SALVÀ, B. y HERNÁNDEZ-GASCH, J. (2007): “Los espacios domésticos en las Islas

Baleares durante las Edades del Bronce y del Hierro. De la Sociedad Naviforme a laTalayótica”, BELARTE M.C. (coord.), L'espai domèstic i l'organització de la societat ala protohistòria de la Mediterrània occidental (1er mil·lenni aC): actes de la IVReunió internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de marçde 2007), pp. 299-322.

- SINTES, E.; ISBERT, F. (2009): “Investigación arqueológica y puesta en valor delRecinto Cartailhac: una unidad doméstica del siglo II ANE en el poblado talayóticode Torre d’en Galmés”. Patrimonio cultural de España, 1, pp. 251-260.

- TORRES, O. (2017): “Cercles menorquins: aproximación a la influencia de laarquitectura púnica en las viviendas postalayóticas de Menorca”, PRADOS F., H.JIMÉNEZ, J.J. y MARTÍNEZ (coord.), Menorca entre fenícios y púnicos. Monografiasdel CEPOAT, 2/Publicacions des Born, 25, pp. 231-244

- WILK, R. R. y RATHJE, W. L. (1982): “Household archaeology”, American behavioralscientist, 25(6), pp. 617-639.

Page 52: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

LOS PATIOS DELANTEROS DE LOS CÍRCULOS TALAYÓTICOS DE MENORCA: EL CASODE TORRE D’EN GALMÉS (ALAIOR, MENORCA)

Borja Corral. Amics del Museu de MenorcaMartí Carbonell. Amics del Museu de MenorcaCarlos de Salort. Amics del Museu de Menorca / [email protected]

La reciente excavación de tres patios delanteros de círculos talayóticos en el yacimiento deTorre d'en Galmés -conjunto Cartailhac y círculos 6 y 7- ha permitido trabajar y conocerunos espacios domésticos anexos escasamente documentados en la historiografía balear.En Torre d'en Galmés los patios delanteros son recintos exteriores a la casa, de caráctermonumental y consistentes en un espacio central abierto alrededor del cual se localizandiferentes ámbitos i otras estructuras. En consecuencia, los patios delanteros ocupan unaposición central del complejo o recinto doméstico, posibilitando el acceso a la casa y otrasestructuras anexas.Aunque de momento los patios delanteros son ocasionales en Menorca, estas estructurastendrían que ver con una ampliación y expansión de las necesidades domésticas y,sobretodo, productivas en las casas de planta circular. Además, es evidente que, en el casodel poblado de Torre d'en Galmés, esta variación urbanística absorbe parte del espaciopúblico dejando entrever transformaciones en el sistema social y económico en la II Edaddel Hierro insular.

- FERRER, A. y RIUDAVETS, I. (2015): “Les fusaioles i els pesos de teler del Cercle 7de Torre d’en Galmés: un exemple de la producció de teixits a Menorca durant lasegona edat del ferro” en C. Andreu, C. Ferrando i O. Pons (ed.): L’entreteixit deltemps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Governde les Illes Balears, Palma de Mallorca, pp. 163-174.

- FERRER, A. y RIUDAVETS, I. (2017): “Denes púniques de pasta de vidre a Menorca:el conjunt del Cercle 7 de Torre d'en Galmés” en F. Prados, H. Jiménez, J. J. Martínez(coord.): Menorca entre fenicis i púnics. Monografías del CEPOAT, 2/Publicacionsdes Born, 25, pp. 231-244.

- SALVÀ, B. y HERNÁNDEZ-GASCH, J. (2007): «Los espacios domésticos en las IslasBaleares durante las Edades del Bronce y del Hierro. De la Sociedad Naviforme a laTalayótica» a M. C. Belarte (coord.): L'espai domèstic i l'organització de la societata la protohistòria de la Mediterrània occidental (1er millenni aC): actes de la IVReunió internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de marçde 2007), pp. 299-322.

- PLANTALAMOR, Ll. (1991): L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorcai el seu marc cultural.Treballs del Museu de Menorca, nº 12, Ed. Conselleriad'Educació i Cultura del Govern Balear, Maó.

- PONS MACHADO, J. (2016): Caracterització de l'espai de l'hàbitat protohistòric del'illa de Menorca: les cases de planta circular talaiòtiques.Tesis doctoral presentadaen Universitat Autònoma de Barcelona.

- ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1986):El poblado prehistórico de Torre d'en Gaumés(Alaior). Institut d'Estudis Baleàrics, Col. Monuments de les Illes Balears, 3, Palma.

- SINTES, E. e ISBERT, F. (2008): Memoria científica. Excavación arqueológica en elCírculo Cartailhac. Torre d'en Galmés (Alaior, Menorca) (Libro 1), MemoriaCientífica, UTE Patrimoni Arqueològic i CulturalM Polo. Inédito.

- SINTES, E. y ISBERT, F. (2009):“Investigación arqueológica y puesta en valor delRecinto Cartailhac. Una unidad doméstica del s. II ANE en el poblado talayótico deTorre d'en Galmés”, Patrimonio Cultural de España, nº 1, Ministerio de Cultura:

Page 53: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Madrid, pp. 251-259.

- TORRES, O. (2016): “Viviendas postalayóticas: una aproximación a los espaciosdomésticos en el archipiélago balear (550-123 ANE)”, DAMA. Documentos deArqueología y Patrimonio Histórico, nº 1, Universidad de Alicante, pp. 41-53.

LA TROBALLA DE DOS CAPFOGUERS AL CERCLE 7 DE TORRE D’EN GALMÉS-MENORCA

Camen Lara Astiz. Universitat Autònoma de Barcelona, Amics del Museu de MenorcaJoaquim Pons Machado. Universitat Autònoma de Barcelona, Amics del Museu deMenorca / [email protected]

La troballa de dos capfoguers a l’interior de la llar de foc del cercle 7 de Torre d’en Galmésve a completar el registre d’elements domèstics que es poden documentar a l’interior d’unhàbitat i més concretament d’una estructura de combustió. Elements que ens apropen ales activitats relacionades amb la vida quotidiana dels seus habitants. Es tracta de duespeces de fang cuit de forma prismàtica. Són les primeres peces documentades a Menorcaamb aquesta funcionalitat. Aquests tipus de peces presenten diverses morfologies.i esdocumenten al continent des de l’Edat del Bronze, encara que la seva presencia es dónasobretot durant l’edat del ferro.

- ALMAGRO, M. (1936): “Morillos votivos del Roquizal del Rullo, Fabara, Zaragoza”,Anuario del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios i Arqueólogos,Homenaje a Mélida, vol III, Madrid, pp. 177-182

- FATAS, L., (2007): “San Cristobal de Mazaleon, Memoria de investigación yexcavación (2004-2006)”, Dirección General de Patrimonio, Consejería deEducación, Cultura i Deporte, Gobierno de Aragón, Saldvie, nº7, p. 175-196

- GARCIA, H. y LARA, C. (1999): “La construcció en terra”, GONZALEZ P.; MARTÍNCOLLIGA, A. y MORA R., (Ed.), Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric imedieval, (Sabadell, Vallès Occidental), Excavacions Arqueològiques a Catalunya,16, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, pp. 193-204

- LARA, C. (2008): “Una estructura de combustió en el Cercle II de Torre d’enGalmés. Alaior-Menorca” en III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, Llibresde Patrimoni Històric i Cultural, n-4, Col·legi Oficial de Doctors i llicenciats enFilosofia i Lletres i Ciències de les Illes Balears, Secció d’Arqueologia, ConsellInsular de Menorca, pp. 91-96.

- RUIZ-ZAPATERO, G. (1981): “Morillos prismáticos de la edad del Hierro en el Valledel Ebro”, Bajo Aragón Prehistoria (Zaragoza), 3, pp.52-62.

¿ALFARERAS O ALFAREROS? TECNOLOGÍA CERÁMICA Y SOCIEDAD EN EL CASTRO DELAS COGOTAS (CARDEÑOSA, ÁVILA)

Juan Jesús Padilla Fernández. Universidad Complutense de Madrid / [email protected]

La comunicación que aquí se propone pretende dar a conocer una parte de los estudiosrecientes llevados a cabo en torno a la materialidad cerámica del Castro de Las Cogotas(Cardeñosa, Ávila). El análisis tecnológico de ciertas decoraciones dactilares impresasdocumentadas en los conjuntos cerámicos a peine de Cogotas II, ha permitido reflexionar

Page 54: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

sobre el sexo y la edad aproximada de las personas encargadas de su manufactura. Con elobjetivo de establecer hipótesis comparadas y fundamentadas, también ha sido realizadauna experimentación arqueológica con individuos de población española actual de entre 7y 60 años. Los resultados, a priori, parecen contrastar que hace poco más de dos mil añosla producción de recipientes a mano recaería en manos femeninas, mientras que lafabricación de piezas mediante el uso de energía cinètica sería controlada por el generomasculino

- ÁLVAREZ-SANCHÍS, J.R. (2010): “La ceràmica con decoración a peine, de “fósilguia” a indicador de etnicidad”, ROMERO, F. y SANZ-MÍNGUEZ, C. (eds.), De laregión Vaccea a la Arqueología Vaccea. Valladolid, Vaccea Monografías, 4, pp. 293-318.

- HERNANDO-GONZALO, A. (2015): “Identidad relacional y orden patriarcal”,Hernando Gonzalo, A. (ed.), Mujeres, Hombres, Poder. Subjetividades en conflicto.Madrid. Traficantes de sueños, pp.83-120.

- HERNANDO-GONZALO, A. (2007): “Sexo, Género y Poder. Breve reflexión sobrealgunos conceptos manejados en la Arqueología del Género”, Complutum 18,pp.167-174.

- KAMP, K.A., TIMMERMAN, N., LIND, G., GRAYBILL, J. y NATOEWSKY, I. (1999):“Discovering childhood: using fingerprints to find children in the archaeologicalrecord”, American Antiquity 64, pp.309-315.

- MÍQUEZ, V.; IBÁÑEZ-GIMENO, P.; CARRERAS, J.; LIRIA, J. y MALGOSA, A. (2016): “Elartesano de La Canal del Avellaners (Edad de Bronce, Barcelona): análisis dehuellas dactilares”, Trabajos de Prehistoria, 73 (1), pp.147-159.

- PADILLA, J.J. y CHAPON, L. (2015): “Gender and Chilhood in the II Iron Age: Thepottery Centre of Las Cogotas (Ávila, Spain)”, SÁNCHEZ, M., ALARCÓN, E. yARANDA, G. (eds), Children, spaces and identity. Oxford, Oxbow Books, pp. 75-87.

TIPOLOGÍA Y COMPOSICIÓN DE PASTAS EN CERÁMICAS POSTALAYÓTICAS DELSUROESTE DE MALLORCA

Daniel Albero Santacreu. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.Universitat de les Illes Balears / [email protected]

Antler is a material profusely used during the Prehistory. Since 1700/1600 cal BC., withthe transformations leading to what we know as Late Bronze Age in this territory, there isan extraordinary increase in the exploitation of the antler as a material to create veryvaried productive objects. In a context related to the rise of artisanal activities, with animprovement of metallic tools -made of authentic bronze- and the techniques, whichallowed obtaining diverse supports and, subsequently, utensils with a wide range offunctions. The archaeological site that allows us to document this process the best is CabezoRedondo: a settlement characterized by a proto-urban organization on a hillside, whosechronology comprehends a substantial part of the II millennium cal BC. In this site, a widevariety of instruments made of this raw material has been documented. Moreover, theproductive process of devices made of antlers has been registered almost completely,since the supply of raw material until its rendering in certain spaces, or its finalconsumption in others. This overview can be extrapolated to other sites in the Southeast, such as the sites in theCerro de la Encina or in Castellón Alto, in Granada, even though the records are fewer. The

Page 55: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

diversification of the production and the increase of products made of antlers since 1700and more particularly in 1500 cal BC, could be therefore related to the former argaricterritory and its surroundings, where there would be a larger availability of metal.

¿ALGO MÁS QUE CÍRCULOS CONCÉNTRICOS? LA DECORACIÓN VASCULAR EN LACONSTRUCCIÓN DE LOS TERRITORIOS IBEROS

María Isabel Moreno Padilla. Instituto Universitario de Investigación en ArqueologíaIbérica de la Universidad de Jaén / [email protected]

Entre finales del siglo V y el siglo III a.n.e. tendrán lugar, en el Alto Guadalquivir, profundastransformaciones sociales y políticas que constituirán el germen de los grandes territoriosiberos de este ámbito espacial. Oppida como Cástulo (Linares, Jaén), Baecula (Villacarrillo-Úbeda, Jaén), Giribaile (Vilches, Jaén) o Iliturgi (Mengíbar, Jaén), y necrópolis como Baza(Granada), Tútugi (Galera, Granada) o Castellones de Ceal (Hinojares, Jaén), muestransignificativos cambios ideológicos con respecto a la etapa anterior. Centrando nuestraatención en el ámbito vascular, la cerámica y su decoración adquirirán un importantepapel en la legitimación de todos estos cambios sociales, al formar parte de la cotidianidadque los refuerza y legitima. Esta propuesta pretende analizar los estilos pictóricos,caracterizados por asociaciones decorativas de carácter geométrico y abstracto, que losdistintos territorios iberos de este marco cronológico y espacial adoptan para definir suidentidad y entidad política. Teniendo en cuenta los distintos ámbitos espaciales de unterritorio- oppidum, necrópolis y santuario-, se definirá el mapa de la ideología del diseñodecorativo sobre soporte cerámico en el Alto Guadalquivir, reflexionando hasta qué puntola iconografía vascular forma parte de los proyectos políticos o en qué medida loscondiciona.

- BONET, H. (1995): El Tossal de Sant Miquel de Llíria: La antigua Edeta y suterritorio. Diputación de Valencia-Servicio de Investigación Prehistórica. Valencia.

- BRAUN, D. (1991): “Why decorate a pot? Midwestern Household pottery, 200 B.C.-A.D. 600”, Journal of Anthropological Archaeology, 10, pp. 360-397.

- GAILLEDRAT, E. (1997) : Les Ibères de l’Èbre à l’Hérault (VIe-IVe s. av. J.- C.),Monographies d’Archéologie Méditerranéenne 1, Lattes, 1997, 336 p.

- MILLER, D. (2005): Materiality: an introduction, D. Miller (ed.): Materiality, DukeUniversity Press. Durham, pp. 1-50

- MORENO, M. I. (2015): “¿Qué decoración te pongo? Territorio, estilo y estética enla caracterización de los programas decorativos vasculares ibéricos”. RevistaAtlántica-Mediterránea 17, pp. 223-233.

- RUEDA, C. (2011): Territorio, culto e iconografía en los santuarios iberos del AltoGuadalquivir (Ss. IV a.n.e.- I d.n.e.). Universidad de Jaén, texto CAAI 3. Jaén.

- RUIZ, A. y MOLINOS, M. (2007): iberos en Jaén. Universidad de Jaén, textos CAAI.Jaén.

- RUIZ, A.; MOLINOS, M. (eds.) (2015): Jaén, tierra ibera: 40 años de investigación ytransferencia. Universidad de Jaén, textos CAAI. Jaén.

- SACKETT, J.R. (1990): “Style and ethnicity in Archaeology”. En M.W. Conkey y C.Hastorf (eds.): The uses of style in Archaeology. Cambridge, Cambridge UniversityPress, pp. 32-43.

- TORTOSA, T. (2006): Los estilos y grupos pictóricos de la sociedad ibérica figuradaen la Contestania. Consejo Superior de Investigaciones Científicas- Instituto deArqueología. Mérida

Page 56: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

OBJECTES DE LA SEGONA EDAT DEL FERRO RECUPERATS AL LITORAL DE MENORCA

Octavio Pons Machado. Museu de Menorca / [email protected] Bartomeu Salvà Simonet. Universitat de les Islas Baleares

En aquesta comunicació es farà una revisió de tots els jaciments subaquàtics de Menorcaque han aportat materials arqueològics datats entre el segle V a.n.e i el canvi d’era. A partirde la seva anàlisi s’intentarà establir quines haurien pogut esser les possibles pautescomercials entre els comerciants púnics i les comunitats de l’illa i com aquestes han anatvariant al llarg del temps.Les recents troballes de materials púnics del segle V a.n.e. a diferents punts del litoral deMenorca ve a ampliar el coneixement que fins el moment teníem sobre els intercanviscomercials entre ambdues comunitats.

- AGUELO, X.; et al, (2011): “Prospección arqueológica del Puerto de Ciutadella(Ciutadella, Menorca)”, Actas de las jornadas de ARQUA 2011, Ministerio de Cultura,Cartagena, 24-30

- BELÉN, M.; FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1979): El fondeadero de Cales Coves(Alayor, Menorca), Excavaciones Arqueológicas en España 101, Ministerio deCultura, Madrid.

- MARTÍN, J. y INGLESE, O. (2016): El control arqueológico del dragado del Puerto deMaó, Ports de Balears, Autoridad Portuaria, València.

- PONS, O. (2005): ”Cartes arqueològiques subaquàtiques de Menorca. Un primerestat de la qüestió”, XXIII Jornades d’Estudis Històrics Locals l’Antiguitat Clàssica i laseva pervivència a les Illes Balears, Palma de Mallorca, 99-104.

- PONS, O. (2012):”Materials púnics trobats al litoral de Menorca”, IV Jornadesd’Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa, 1 i 2 d’octubre, 2010), Palma de Mallorca,pp. 99-104.

- PONS, O. (2016): ”Prospecciones arqueológicas subacuáticas en el Puerto deMahón, Menorca, El control arqueológico del dragado del Puerto de Maó, Ports deBalears, Autoridad Portuaria, València, pp. 22-35.

- RIERA, M.; et al.; (2011):”Primera aproximació al material arqueològic ceràmictrobat a cala en Busquets (Ciutadella, Menorca)”, III Jornades d’Arqueologia de lesIlles Balears (Maó 3 i d’octubre de 2008) Llibres de Patrimonis Històric i Cultural 4,Consell Insular de Menorca, Maó, pp. 149-162.

- TALAVERA, J.A. y CONTRERAS, F. (2015):”Dos naves púnicas en el norte deMenorca en el siglo IV A.C. (Puerto de Sanitja, Es Mercadal)”, Arqueología yTerritorio nº 12, Universidad de Granada, pp. 105-119

RESULTADOS PRELIMINARES DEL PROYECTO DEA ROMA. MICROARQUEOLOGÍA DELCOMPORTAMIENTO RITUAL EN CALESCOVES A PARTIR DEL REGISTROSEDIMENTARIO: LA MICROMORFOLOGÍA DE SUELOS

Mario Gutiérrez Rodríguez. Universidad de Granada) / [email protected] Margarita Orfila Pons. Universidad de GranadaElena Sánchez López. Universidad de GranadaPaul Goldberg. Universidad de Boston-Universidad de GranadaPurificación Marín Díaz. Universidad de Granada

Page 57: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Las campañas de excavación arqueológica efectuadas en la Cova dels Jurats de Calescoves(Alaior, Menorca) permitieron documentar un santuario rupestre datado entre elPostalayótico y la época romana. Si bien el culto desarrollado durante el Postalayótico es,en gran medida, poco conocido, una serie de inscripciones localizadas en la entrada de lacueva manifiestan la divinidad a la que se rindió culto y algunos ritos específicos duranteel periodo romano: la Dea Roma, la festividad de la Parilia y los Ludi Ceriales. Laexcavación permitió identificar una secuencia cronoestratigráfica muy compleja así comorecuperar los distintos elementos implicados en el rito: fundamentalmente vasoscerámicos y restos óseos de los animales objeto de sacrificio. Sin embargo poco se conocedel comportamiento ritual específico llevado a cabo, una información que resulta crucialpara entender el uso de la cueva. Con este fin se conformó el proyecto Dea Roma, el cualparte de la siguiente premisa: que las actividades rituales llevadas a cabo en el interior dela cueva fueron responsables de la génesis del registro sedimentario de Cova dels Jurats, yque a partir del estudio de los sedimentos arqueológicos de la cueva es posible inferirdatos complementarios sobre las prácticas cultuales llevadas a cabo. Para ello se estáaplicando un rango amplio de métodos y técnicas propios de la Edafología, entre los quedestaca la micromorfología de suelos y sedimentos. Esta aproximación interdisciplinarentre Arqueología y Ciencias de la Tierra ha permitido identificar los diferentes procesosde formación del registro arqueológico de la cueva así como las distintas fases deocupación de la misma. Con este fin se ha conformado un equipo de investigacióninterdisciplinar de la Universidad de Granada y Boston University.

- COURTY, M.A., MACPHAIL, R.I., y GOLDBERG, P. (1989): Soils and Micromorphologyin Archaeology, Cambridge Manuals in Archaeology. Cambridge University Press,Cambridge.

- COURTY, M.A. (2001): “Microfacies Analysis Assisting ArchaeologicalStratigraphy,”, GOLDBERG, P., HOLLIDAY, V.T. y FERRING, C.R. (eds.), EarthSciences and Archaeology. Springer US, Boston, MA, pp. 205-239.

- GOLDBERG, P. y MACPHAIL, R.I. (2009): Practical and Theoretical Geoarchaeology.John Wiley & Sons.

- MENTZER, S., ROMANO, D., VOYATZIS, M. (2015): “Micromorphologicalcontributions to the study of ritual behavior at the ash altar to Zeus on Mt.Lykaion”, Greece. Archaeological and Anthropological Sciences, pp. 1-27.

- ORFILA PONS, M., BARATTA, G., MAYER, M. (2012): “Los santuarios de Calescoves(Alaior, Menorca): Coberxo blanc y Cova dels Jurats o de L’Esglesia”, InformePreliminar. Cuadernos de prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada20, 395-433.

- SÁNCHEZ, M.; ORFILA, M.; GUTIÉRREZ, M. y MARÍN, P. (2016): “La Cova dels Juratsde Calescoves (Alaior, Menorca). ¿Un santuario rupestre en el mundo Talayótico?”,Complutum 27, pp. 185-198.

- WEINER, S. (2010): Microarchaeology, Beyond the invisible archaeological record.Cambridge University Press, Cambridge.

MARROQUÍES BAJOS: UN EJEMPLO DE LA CONSTRUCCIÓN DE LOS TERRITORIOSIBÉRICOS

José Luis Serrano Peña. Grupo de Investigación del Patrimonio Arqueológico en JaénUniversidad de Jaén

Page 58: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

La Zona Arqueológica de Marroquíes Bajos (ZAMB), aunque más conocida por susecuencia más antigua neolítica y calcolítica, también constituye un sitio ideal paraanalizar ciertos aspectos de la ordenación territorial de época ibérica que son imposiblesde deducir a partir de los núcleos urbanos. La configuración espacial de los espaciosurbanos durante los siglos VII-VI a.C. refleja el nacimiento de una nueva sociedadjerarquizada en clases. La desaparición de la estructura aldeana de los poblados delBronce Final presidida por la cabaña, da paso a la casa de planta cuadrada enmarcada en lamanzana. En ese proceso de transformación, los medios de producción también sereordenaron partiendo de patrones ortogonales que reflejan los ámbitos de influencia delas familias aristocráticas. En esa configuración, el control y aprovechamiento del aguapara la irrigación, juegan un papel determinante a partir de la apropiación de los cursos deagua superficiales. El ejemplo de Jaén-Marroquíes Bajos nos sirve para ilustrar ese procesode reordenación del territorio productivo.

AÑOS DE PLOMO. LA SEGUNDA GUERRA PÚNICA EN EL ALTO GUADALQUIVIR

Juan P. Bellón. CAII Universidad de Jaén / [email protected] Miguel A. Lechuga. CAII Universidad de JaénIgnacio Montero. Centro de Ciencias Humanas y Sociales, CSICCarmen Rueda. CAII Universidad de JaénManuel Molinos. CAII Universidad de JaénArturo Ruiz. CAII Universidad de Jaén

Desde el año 2000 desarrollamos una línea de investigación centrada en el análisisarqueológico de la Segunda Guerra Púnica en el Alto Guadalquivir, análisis que partió de lalocalización y estudio, mediante microprospección y excavaciones puntuales, del escenariode la Batalla de Baecula (208 a.n.e.)El campo de batalla no sólo nos permitió reconstruir los movimientos de las tropas, laposición de los campamentos o la estructuración general de la misma, sino que más allá desu análisis histórico, y gracias a las aportaciones de las fuentes clásicas y a los resultadosdesprendidos del registro arqueológico, Baecula nos permitió obtener un modeloparadigmático relativo a la escala de un gran enfrentamiento (el campo de batalla seestima en unas 500 has) y en cuanto al corpus de materiales que se convierten endiagnósticos para identificar otros posibles campos de batalla en el contexto del mismoconflicto armado.Las fuentes nos indican la presencia de honderos de las Baleares entre los cuerposauxiliares del ejército cartaginés comandado por Asdrúbal Barca; la arqueología nos hapermitido documentar la dispersión de varios glandes de plomo en el campo de batallaque nos indican los movimientos de este cuerpo especializado dentro del desarrollo de labatalla.Además, contamos con glandes de plomo procedentes de La Muela (Iliturgi?) y PuenteTablas (Jaén), también vinculados a asedios y asaltos a estos oppida en el contexto de laSegunda Guerra Púnica. Los análisis metalográficos y de isótopos de plomo de estacolección de glandes nos permite avanzar sobre su procedencia y discutir sobre el papelde los honderos en el marco de la Segunda Guerra Púnica.

Page 59: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

(9a sessió/9ª sesión) Capvespre/Tarde

Tema: Pràctiques funeràries i ritualitat a la segona edat del ferro (500 aC-canvi

d'era)/Prácticas funerarias y ritualidad en la segunda Edad del Hierro (500 a. C.-

cambio de era)

_______________________________________________________________________________________________________

LOS VASOS DE FONDO ALTO O DOBLE FONDO DE LA CULTURA TALAYÓTICA DEMENORCA Y SU CARÁCTER RITUAL

Lourdes Prados Torreira. Departamento de Prehistoria y Arqueología. UniversidadAutónoma de Madrid /[email protected]

El termino Vaso de Doble Fondo se ha venido aplicando en la bibliografia arqueològicatradicional al tipo cerámico más característico de la Cultura Talayótica de Menorca. Estenombre hace referencia a la característica peculiar de que el fondo de estos recipientes seeleva algunos centímetros por encima de la altura del pie, produciendo la sensación deque el vaso tiene dos fondos. La aparición de los mismos, tanto en contextos funerarioscomo en depósitos religiosos y votivos, junto a su peculiar forma y cartela decorativa,inclina a argumentar su peculiar significación ritual, característica de la segunda mitad delIer milenio a.n.e. en la isla.

- FERNÁNDEZ, M. (2009): El Poblado de Torralba d’en Salort (Alaior, Menorca).Fundació Illes Balears.

- ORFILA, M. (2006): “Menorca, cien años de arqueologia.De los pioneros a laarqueometria”, Revista de Menorca, 89, pp. 87-122

- ORFILA, M; BARATTA, G y MAYER, M. (2015): “Los santuarios de Cales Coves(Alaior, Menorca)”, Cuadernos de Prehistoriay Arqueología, 20. Universidad deGranada, pp. 395-433

- PRADOS, L. (1983): “Los vasos de Fondo Alto de la Cultura Talaayóticamenorquina”, Homenaje al Prof. Martín Almagro Basch. Vol II. Madrid. Ministeriode Cultura, pp. 205-218

________________________________________________________________________________________________________

LA NECRÓPOLIS POSTALAYÓTICA DEL TURRIFORME ESCALONADO DE SON FERRER:RITUALES FUNERARIOS Y PRÁCTICAS HÍBRIDAS

Manuel Calvo Trías. ArqueoUIB-Universitat de les Illes BalearsJaume García Rosselló. ArqueoUIB-Universitat de les Illes Balears / [email protected]

La excavación del Turriforme Escalonado de Son Ferrer realizada durante los años 1999 y2006 dejó al descubierto la existencia de un espacio que había sido ocupado de formaininterrumpida durante más de 2000 años. Primero como parte de una necrópolishipogéica de la edad del bronce (1700 AC aprox.), después como una estructura turriformeque sufrió diferentes modificaciones (1100-800 AC aprox.) y, finalmente, como un áreafuneraria intensamente activa desde la segunda edad de hierro (400 AC) hasta bienentrada la época romana (s. III DC). Esta última fase supuso la modificación de estructurasarquitectónicas anteriores en las que se depositaron las inhumaciones. No obstante, juntoa estas inhumaciones se construyeron y utilizaron espacios relacionados con toda la

Page 60: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

ritualidad asociada a estas inhumaciones. Unos rituales de diversa índole en los que sereconceptualizan materiales y prácticas como expresión de nuevos discursos dondeinteractúan ideas propias y foráneas.

- ALBERO, D. (2011): Caracterización tecnológica, social y adaptación funcional decerámicas prehistóricas en el Oeste y Sureste de Mallorca (1700-50 BC):aproximación sincrónica y diacrónica a partir del estudio arqueométrico de pastas.Tesis doctoral electrónica. Universidad de Granada.

- ALBERO, D.; CALDERÓN, Mª; CALVO, M.; GLOAGUEN, E. (2011): “Patrimoniocultural del municipio de Calvià: Patrimonio arqueológico”, CALVO M. yAGUARELES A. (Coord.), Patrimonio Cultural de Calvià, Vol. I, Ajuntament deCalvià, pp. 291-407.

- ALESAN, A. y MALGOSA, A. (2005): “Les inhumacions perinatals del túmul de SonFerrer (Calviá, Mallorca): Un estudi antropológic”, Mayurqa, 30, pp. 511-522.

- CALVO, M.; FORNÉS, J.; GARCÍA ROSSELLÓ, J.; IGLESIAS, M.A. y JUNCOSA, E. (2005):“Condicionantes espaciales en la construcción del Turriforme escalonado de SonFerrer (Calviá, Mallorca)”, Mayurqa, 30, pp. 487-510.

- CALVO, M.; GARCÍA ROSSELLÓ, J.; IGLESIAS, M.A.; JUNCOSA, E. (2006): “Lanecrópolis del Bronce Antiguo de Can Vairet/Son Ferrer (Calvià Mallorca)”,Mayurqa, 31, pp. 57-82.

- CALVO, M.; GARCÍA-ROSSELLÓ, J.; JAVALOYAS, D.; ALBERO, D.; VAN STRYDONCK,M. (2014): “Matching data: analysing the chronological use sequence in the IronAge necropolis of the staggered turriform of Son Ferrer (Balearic Islands, Spain)”,Radiocarbon, 56, (2), pp. 361-374.

- GARCÍAS, M.P. y GLOAGUEN, E. (2003): “Los enterramientos infantiles en el túmulode Son Ferrer (Calviá, Mallorca): Una primera aproximación”, Mayurqa, 29, pp.269-280.

- GARCIA-ROSSELLÓ, J. (2010): Análisis traceológico de la cerámica. Modelado yespacio social durante el Postalayótico (s. V-I AC) en la península de Santa Ponça(Calvià, Mallorca). Tesis doctoral inédita, Universitat de les Illes Balears.

- GARCIA-ROSSELLÓ, J.; CALVO, M; JAVALOYAS, D. y ALBERO, D. (en prensa): “Lasecuencia cronológica de uso del Turriforme escalonado de Son Ferrer:persistencia de uso e identidad simbólica”.

PROTEGERSE ANTE LA GUERRA: EVIDENCIAS RITUALES EN TORNO A LA BATALLADE BAECULA

Carmen Rueda. Instituto Universitario de Investigación en Arqueología Ibérica.Universidad de Jaén / [email protected] Juan Pedro Bellón. Instituto Universitario de Investigación en Arqueología Ibérica.Universidad de JaénManuel Molinos. Instituto Universitario de Investigación en Arqueología Ibérica.Universidad de JaénArturo Ruiz. Instituto Universitario de Investigación en Arqueología Ibérica. Universidadde JaénMiguel A. Lechuga. Instituto Universitario de Investigación en Arqueología Ibérica.Universidad de JaénMª Isabel Moreno. Instituto Universitario de Investigación en Arqueología Ibérica.Universidad de Jaén

Page 61: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Presentamos una propuesta que tiene como objetivo indagar en la ritualidad iberaasociada a contextos particulares, como los escenarios bélicos. Los contextos de guerra,como es el caso de Baecula, nos permiten analizar otros aspectos, como aquellos quetienen que ver con los mecanismos de gestión y satisfacción de miedo en situacionesexcepcionales, como enfrentarse a una batalla. Para ello partimos del registroarqueológico adscrito al Cerro de las Albahacas, ya que la caracterización de este escenariocomo espacio de batalla y área campamental, ayuda a comprender algunos materiales yprácticas asociadas al mismo. Al Cerro de las Albahacas se adscribe un pequeño conjuntode exvotos, caracterizado por su homogeneidad y en el que destaca la presencia de unconjunto de exvotos masculinos que responden a una serie de desnudo vinculado a ritosde fertilidad, pero también de iniciación. En este contexto, pretendemos profundizar en lainterpretación de la presencia de este tipo de materiales en este contexto, que creemosque debe vincularse a rituales relacionados con el propio acontecimiento de la batalla, yaque no tenemos indicios de la presencia de ningún establecimiento ibero, ni tan siquierade carácter religioso, en este espacio.

Transcendemos, por tanto, del mismo contexto de guerra, sin obviarlo, porque da sentidoy explicación a estos mecanismos rituales, para analizar otros aspectos relacionados con laguerra en la Antigüedad. Nuestra perspectiva metodológica se adscribe a novedosas líneasde investigación que indagan desde posicionamientos relacionados con la emociónreligiosa y el miedo, así como las estrategias individuales y colectivas que de gestión delmiedo. Estas perspectivas nos proporcionan nuevas vías de lectura de escenarios bélicos,como el analizado, que tienen que ver con lecturas sociales y de identificación deesquemas religiosos propios, que ayudan a definición de pautas que se salen de laregularidad y codificación acotada de los espacios de culto. Por otra parte, este análisis nosintroduce en la variabilidad de tipos de contextos rituales a los que se adscribenmateriales votivos, como los exvotos de bronces, presentando un panorama heterogéneo ycomplejo del espacio religioso del territorio de Cástulo.

- BELLÓN, J. P.; RUIZ, A.; MOLINOS, M.; RUEDA, C. y GÓMEZ, F. (eds. 2015): LaSegunda Guerra Púnica en la Península Ibérica. Baecula: arqueología de una batalla.Textos CAAI, nº 7, Universidad de Jaén.

- RUEDA, C. (2008): “Las imágenes de los santuarios de Cástulo: los exvotos ibéricosen bronce de Collado de los Jardines (Santa Elena) y Los Altos del Sotillo(Castellar)”, Paleohispánica 8, pp. 55-87.

- RUEDA, C. (2011): Territorio, culto e iconografía en los santuarios iberos del AltoGuadalquivir (ss. IV a.n.e.-I d.n.e.), Jaén.

- RUEDA, C. y BELLÓN, J. P. (en prensa, 2017): “Culto y rito en cuevas: modelosterritoriales de vivencia y experimentación de lo sagrado, más allá de lamaterialidad (ss. V-II a.n.e.)”, ALFAYÉ S. (ed.): Verenda numina: temor y experienciareligiosa en el mundo antiguo, Monográfico de la Revista Arys, Madrid

- RUIZ, A.; RUEDA, C.; BELLÓN, J. P. y GÓMEZ, F. (2013): "El factor ibero en la Batallade Baecula: los efectos colaterales de la guerra", Cuadernos de Prehistoria yArqueología de la Universidad de Granada, 23, pp. 199-225.

______________________________________________________________________________________________________

NA COMERMA DE SA GARITA, ¿UN RECINTO DE TAULA?. DOCUMENTACIÓNPLANIMÉTRICA Y ORIENTACIONES ASTRONÓMICAS DE UN MONUMENTOEMBLEMÁTICO DE LA MENORCA TALAYÓTICA

Mario Gutiérrez Rodríguez. Universidad de Granada / [email protected] Andrea Rodríguez Antón. Instituto de Astrofísica de Canarias

Page 62: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Martí Carbonell. Amics del Museu de Menorca

Na Comerma de Sa Garita se localiza en la zona arqueológica de Torre d’en Galmés. Suscaracterísticas arquitectónicas y topográficas lo convierten en un monumento único en elpanorama de la arqueología talayótica menorquina. El edificio consta de dos partes biendiferenciadas: un recinto porticado en el norte y un patio que se le adosa al sur. El interiordel edificio destaca por estar dividido por una retícula de columnas polilíticas ciclópeasarquitrabadas entre sí. De esta manera conforman un edificio de planta de forma deherradura, dividido en galerías, sin cubiertas y expuesto al aire libre. A día de hoy no existedocumentación planimétrica precisa y poco se conoce acerca de su cronología ofuncionalidad. Por una parte, algunos materiales cerámicos descontextualizados presentancronologías antiguas que remiten a los siglos VIII-VII a.C., pero por otra parte, el modeloarquitectónico de patio adosado de planta circular remite cronológicamente alPostalayótico. Un fragmento descontextualizado de escultura ideal romana retrasa sucronología final conocida hasta el cambio de era. En cuanto a su funcionalidad, se hadestacado la presencia de un elemento estructural similar a una taula, pero que, adiferencia de las taulas hasta ahora identificadas, se encuentra desplazado en el ángulonoroeste del edificio. En esta comunicación presentamos por primera vez productosplanimétricos y topográficos de Na Comerma de Sa Garita, que permitirán una mejorcaracterización del conjunto estructural y sus técnicas constructivas. Para ello hemosempleado técnicas fotogramétricas y topográficas para crear un modelo 3D de altaresolución a partir del cual realizar plantas y alzados interpretativos. Además, hemosquerido indagar en la posible funcionalidad de este espacio buscando similitudes ydiferencias con los recintos de taula respecto a su orientación astronómica.

- HOSKIN, M. (2015): “Taula Sanctuaries of Menorca”, RUGGLES, C.L.N. (ed.),Handbook of Archaeoastronomy and Ethnoastronomy, Springer New York, NewYork, NY, pp. 1169-1174.

- HOSKIN, M. (1989): “The orientations of the taulas of Menorca (1): The southerntaulas”, Archaeoastronomy 20, pp. 117-136.

- HOSKIN, M. (1985): “The Talayotic Culture of Menorca: A First Reconnaissance.”,Journal for the History of Astronomy Supplement 16, pp. 133–151.

- HOSKIN, M.; HOCHSIEDER, P. Y KNÖSEL, D. (1990): “The orientations of the taulasof Menorca (2): The remaining taules”, Journal for the History of Astronomy 21, pp.S37-S48.

- LÓPEZ, J.A.B.; JIMÉNEZ, G.A., ROMERO, M.S., GARCÍA, E.A., MARTÍN, S.F., MEDINA,A.L., GUERRERO, J.A.E. (2016): “3D modelling in archaeology: The application ofStructure from Motion methods to the study of the megalithic necropolis ofPanoria (Granada, Spain)”, Journal of Archaeological Science: Reports 10, pp. 495-506

- MORENO, S. (2012): “La religión romana en Menorca: aproximación desde lasfuentes iconográficas”, Lucentum. Anales de la Universidad de Alicante. Prehistoria,arqueología e historia antigua XXXI, 177-194.

- SINTES, E. (2006): “Sa Comerma de Sa Garita”, Historia de Las Islas Baleares. ElMundo, Palma, pp. 46-47.

Page 63: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

LA CASA CIRCULAR TALAIÒTICA DE MENORCA: UN EXEMPLE DE PRIVACITAT?

Joaquim Pons Machado. Amics del Museu de Menorca, UAB / [email protected]

L’arqueologia de l’arquitectura ofereix noves vies d’aproximació a l’estudi dels edificisprehistòrics. En aquesta comunicació ens centram en els anomenats “Anàlisi Gamma”, queintenten definir el grau de privacitat dels àmbits d’una construcció en base al recorregutque ha de fer una persona per a arribar-hi.L’objecte d’estudi són les cases de planta circular d’època talaiòtica de l’illa de Menorca.Tenen una planta molt estàndard, amb la distribució dels àmbits al voltant d’un pati que téla funció de nucli principal de la casa. Veurem com de complexa pot arribar a ser lacirculació per aquestes estructures des de l’exterior, passant pel possible pati davanter,fins a arribar a l’habitació més amagada. Així mateix, les reformes que patiran les cases enèpoques posteriors (món romà o islàmic) modificaran totalment la seva estructura internai la complexitat d’aquesta circulació-interna.

- FERRER, A.; JUAN, G.; LARA, C.; PONS, J. (2011): “El jaciment de Torre d’en Galmés(Alaior, Menorca). Les intervencions d’Amics del Museu de Menorca: El Cercle 7”. AIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, 2008. Llibres del Patrimoni Històric iCultural, nº 4. Consell Insular de Menorca, Maó, pp. 109-117.

- JUAN, G. y PONS, J. (2011): “El jaciment de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca).Les intervencions d’Amics del Museu de Menorca: Edifici 1”, III Jornadesd’Arqueologia de les Illes Balears, 2008. Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, nº4. Consell Insular de Menorca, Maó, pp.97-107.

- MAÑANA, P.; BLANCO, R. y AYÁN, X. (2002): Arqueotectura 1: bases teóricometodológicas para una arqueología de la arquitectura. Trabajos de Arqueologia yPatrimonio, nº 25, Universitat de Santiago de Compostela.

- ORFILA, M. y SINTES, G. (1980): “Estudio preliminar sobre la perduración delhabitat en los conjuntos talayóticos menorquines”, Mayurqa, nº 20, Ed. Universitatde les Illes Balears, Palma de Mallorca, pp. 19-46.

- PLANTALAMOR, Ll. (1991): L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorcai el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca, nº 12, Ed. Conselleriad'Educació i Cultura del Govern Balear, Maó.

PRÁCTICAS RITUALES EN EL OPPIDUM ORETANO DEL CERRO DE LAS CABEZAS(VALDEPEÑAS, CIUDAD REAL): ANÁLISIS E INTERPRETACIÓN DE LOS RESTOS ÓSEOSDE DOS INDIVIDUOS COMPLETOS LOCALIZADOS JUNTO A LA MURALLA SUR

Tomás Torres González. Codirector excavación, Grupo de Investigación del Cerro de lasCabezas, GICC / [email protected] Julián Vélez Rivas. Codirector, GICCDomingo Fernández Maroto. UNED, GICCJesús Herrerín López. Universidad Autónoma de MadridJosé Javier Pérez Avilés. GICC

El Cerro de las Cabezas (Valdepeñas, Ciudad Real) es uno de los principales oppidaprerromanos de la antigua Oretania. Los más de 1600 m lineales de muralla rodean unaciudad de 14 has. dominada por la Acrópolis en la zona alta. Este yacimiento ha sido objetode excavaciones arqueológicas desde 1985 hasta la actualidad, aportando numerosa

Page 64: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

información sobre el urbanismo, sistemas defensivos y demás aspectos de la cultura íbera-oretana.Durante la campaña de excavación de 2010 fueron localizados los restos de dos individuosque mostraban evidentes signos de haber sufrido una muerte violenta. El proceso deexcavación acabó mostrando un excepcional depósito intencionado formado por los restosóseos de dos individuos completos, varios elementos metálicos que fueron inicialmenteidentificados como armas y un conjunto de al menos seis grades astas de ciervo. Todos loselementos formaban parte de un depósito ritual asociado a la última fase de uso de laMuralla Sur, datado todo ello por C14, a mediados del siglo III a. C, (260+40 BP).Uno de los aspectos más llamativos de este hallazgo consiste en que todos los elementosaparecieron depositados sobre el suelo y no en una fosa, por lo que no se corresponde conun enterramiento o inhumación. Por ello, en principio debe descartarse el carácterfunerario de este conjunto. Se trata de un caso único de ritualidad íbera relacionado conun sacrificio o un ajusticiamiento.La escasa presencia de restos humanos de época ibérica, junto a lo fragmentado demuchos de ellos, confieren a unos restos completos mayor valor para el análisis y debate.En la comunicación propuesta se aborda el análisis de los distintos estudios realizadossobre los restos humanos hasta la fecha (antropológico, C14, Isótopos de estroncio) deforma que el resto de la comunidad científica disponga de todos los datos obtenidos eneste excepcional hallazgo, algo que sin dudo enriquecerá el debate y el conocimiento de laritualidad protohistórica.

- VÉLEZ, J. y PÉREZ, J. (1999): “Oretanos en la Meseta Sur. El yacimiento ibérico delCerro de las Cabezas”, Revista de Arqueología nº 213. Madrid, pp. 46-55.

- ALMAGRO, M. y MONEO, T. (2000): “Santuarios en la Meseta, El Cerro de lasCabezas, (Valdepeñas, C. Real). Santuarios Urbanos en el Mundo Ibérico”, Bibliotecaarchaelógica Hispana nº 4. Real Academia de la Historia. Madrid, pp. 53-55.

- VÉLEZ, J. y PÉREZ, J. (2000): “El Cerro de las Cabezas (Valdepeñas). Una ciudadibérica para un Parque Arqueológico”, El Patrimonio Arqueológico de Ciudad Real.Métodos de trabajo y actuaciones recientes. UNED Valdepeñas, pp. 137-152

- FERNÁNDEZ, D.; VÉLEZ, J. y PÉREZ, J. (2007): “La cerámica estampillada ibérica detipo figurativo del Cerro de las Cabezas (Valdepeñas)”, en Congreso Arte Ibérico enla España Mediterránea. Alicante, 2005. Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert y Diputación de Alicante. Alicante, pp. 211-228.

- VÉLEZ, J. y PÉREZ, J.J. (2007): “El oppidum ibérico del Cerro de las Cabezas:Trabajos y aportaciones recientes. (Valdepeñas, C. Real)”, Actas de las I Jornadas deArqueología de Castilla -La Mancha, Cuenca, pp. 263-278.

- TORRES, T.; VÉLEZ, J.; FERNÁNDEZ, D.; PÉREZ, J.J. y MENCHÉN, G. (2015): Elsistema defensivo del Cerro de las Cabezas. Valdepeñas (Ciudad Real): nuevasaportaciones al estudio de las fortificaciones de la zona oretana. I CongresoInternacional de la Cátedra Complutense de Historia Militar. Perspectivas ynovedades de la Historia Militar. Una aproximación global. Ministerio de Defensa yUCM. Madrid

- TORRES, T.; VÉLEZ, J.; FERNÁNDEZ, D. y PÉREZ, J.J. (2016): “La defensa deloppidum: el sistema de fosos defensivos del Cerro de las Cabezas (Valdepeñas,Ciudad Real)”, GIL CRESPO, I. J. (Edit.), II Jornadas sobre Historia, Arquitectura yConstrucción fortificada (Actas), Madrid, 689-704.

- TORRES, T. (en prensa): Estudio tipológico de los materiales cerámicos del edificiodel Área U2 en el oppidum ibérico del Cerro de las Cabezas (Valdepeñas, CiudadReal).

Page 65: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

LA NECRÓPOLIS DE FUENTESANZ (FRESNO DE RODILLA, BURGOS): UN NUEVOLÍMITE SEPTENTRIONAL DE LA CELTIBERIA

Carmen Alonso Fernández. CRONOS S.C. Arqueología y Patrimonio. /[email protected]

Se presentan los resultados inéditos de la excavación arqueológica de la necrópolis deFuentesanz, con 74 tumbas documentadas entre los siglos V y II aC. Se trata de una de lasnecrópolis del oppidum celtibérico de Trititum Autrigonum, en el norte burgalés, donde seconstatan estructuras y ajuares característicos de los campos de urnas tardíos del Valle delEbro junto con novedades de influjo ibérico, entre ellas tumbas cuadrangulares y vasosfunerarios importados, hasta la fecha inéditos en las necrópolis de esta región. Se incluyeel análisis de la organización espacial, el ritual funerario y la relación de los depósitos enbase a aspectos antropológicos. También caracterizaciones de la tipología cerámica que seha definido, así como apuntes sobre el análisis metalográfico de algunos elementos deajuar. El conjunto de registros arqueológicos del yacimiento permiten desplazar al nortelos límites de la celtiberia histórica, ayudando a comprender su rápido fenómenoexpansivo en el Hierro II.

- SACRISTÁN DE LAMA, J.D. (2007): La Edad del Hierro en la provincia de Burgos,Diputación de Burgos

- RUIZ, I. (2008): “Una tumba con urna ‘a chàrdon’ en la necrópolis de Fuentesanz(Monasterio de Rodilla, Burgos)”, Boletín de la Institución Fernán González 236,pp. 31-60

- RUIZ, I.; RODRÍGUEZ, A.; ABÁSOLO ÁLVAREZ, J.A. (2003-2004): “El conjuntoarqueológico de Alto de Rodilla (Monasterio de Rodilla, Burgos)”, BoletínSeminario de Arte y Arqueología 69-70, pp. 115-146.

LA NECRÓPOLIS IBÉRICA DE LES ESQUARTERADES (ULLDECONA, EL MONSTSIÁ)

Maria Carme Belarte. ICREA i ICAC. [email protected] Jaume Noguera. Universitat de Barcelona

Presentem els resultats de la recera realitzada a la necròpolis de Les Esquarterades,excavada entre 2014 i 2015. Datada del segle V o inicis del IV aC, s'hi han identificat unavintena de sepultures formades per urnes de ceràmica a torn o a mà, cobertes ambtapadora de ceràmica i dipositades en fosses segellades amb una llosa de pedra. Les urnescontenen les restes òssies de les cremacions, acompanyades d'objectes metàl·lics. S'hapogut, per primer cop en aquest territori, realitzar l’estudi d'una necròpolis ibérica através de l’aplicació d’una metodologia moderna i interdisciplinar.

- BELARTE M. C.; NOGUERA J.; GARCIA, D. y MORENO, I. (2016): “Intervencionsarqueològiques a la necròpolis ibèrica de les Esquarterades (Ulldecona, elMontsià). 2014-2015”, I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l'Ebre. Tortosa 6-7de maig de 2016. Tortosa, Generalitat de Catalunya - Universitat Rovira i Virgili -Museu de les Terres de l’Ebre

________________________________________________________________________________________________________

GENDAR y PASTWOMEN. MUJERES Y ARQUEOLOGÍA EN LA RED

Carmen Rísquez Cuenca. Universidad de Jaén. [email protected] Ana B. Herránz Sánchez. Universidad de Jaén

Page 66: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.Eva Alarcón García. Universidad de GranadaLaia Colomer. Linnaeus UniversityMarta Díaz-Zorita. Universidad Tübingen, AlemaniaAntonia García Luque. Universidad de JaénPaloma González Marcén. Universitat Autònoma de BarcelonaFrancisca Hornos Mata. Museo de JaénPaula Jardón Giner. Universidad de ValenciaClara Masriera Esquerra. Universitat Autònoma de BarcelonaCristina Masvidal Fernández. Universitat Autònoma de BarcelonaMarina Picazo Gurina. Universitat Pompeu FabraCarmen Rueda Galán. Universidad de JaénMargarita Sáchez Romero. Universidad de GranadaBegonya Soler Mayor. Museo de Prehistoria de Valencia

GENDAR es un proyecto de Investigación financiado por la Junta de Andalucía (HUM 1904.Recursos para la Investigación de la Arqueología de las Mujeres y del Género en España), quereúne a un grupo de investigadoras de diferentes Universidades, Instituciones Culturales yEmpresas, encaminado a potenciar la línea de investigación de arqueología de las mujeresy género. Dirige la mirada a las actividades y los trabajos de las mujeres en distintasépocas y sociedades de la Prehistoria y la Protohistoria, dando continuidad a lasinvestigaciones iniciadas con el proyecto “Los trabajos de las mujeres y el lenguaje de losobjetos (I+D+I 2007 Instituto de la Mujer-002/07)”.

Este proyecto, que parte de un análisis de la cultura material examinada bajo unaperspectiva de género, persigue poner en valor la relevancia de la agencia femenina en lavida social de esas etapas, a la vez que ir eliminando la transmisión de valoresmarcadamente sexistas en la divulgación histórica. Pretende así que se produzca una tomade conciencia y de sensibilización respecto a esas mujeres de nuestro pasado,históricamente silenciadas, a su relevancia en las actividades económicas cotidianas, en lasocialización, y en el papel que desempeñaron como agentes activas en el desarrollo de lasdiferentes sociedades y momentos históricos que analizamos y a la forma en que seinterpreta el patrimonio del cual forman parte, incidiendo en valores desde una miradamás igualitaria y menos sesgada.

Por ello, una parte importante del proyecto se dirige a la elaboración documental y gráficaa partir de recursos tecnológicos avanzados, en los que se pretende llevar a cabo eldesarrollo de contenidos informativos / formativos para su uso on-line y su traslación asoportes interactivos, abriendo nuevos escenarios, también, para el turismo cultural. Seconvierte así en una herramienta para una mayor accesibilidad a contenidos creadosdesde la perspectiva de género que aportan una nueva mirada a nuestro pasado y alpatrimonio arqueológico enriqueciendo así los discursos creados hasta ahora.

Page 67: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

RESUMSRESÚMENESPRESENTACIONS ORALS DE PÒSTERSPRESENTACIONES ORALES DE PÓSTER

Page 68: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

MENORCA ENTRE FENICIOS Y PÚNICOS: INTERVENCIÓN EN TORRELLAFUDA Y SONCATLAR (CIUTADELLA)

Helena Jiménez. Universidad Isabel IFernando Prados. Universitat d’Alacant / [email protected] María J. León. Museu Municipal Bastió de sa Font de CiutadellaAndrés M. Adroher. Universidad de GranadaJoan C. de Nicolás. Centro de Estudios Fenicios y PúnicosJosé Martínez. Universidad de MurciaOctavio Torres. Universitat d’AlacantSonia Carbonell. Universitat d’Alacant

Las actuaciones arqueológicas que llevamos a cabo en los poblados talayóticos deTorrellafuda y Son Catlar (Ciutadella, Menorca) se justifican por el potencial que presentande cara a tratar de dar respuesta a la pregunta científica que motiva el proyectoMODULAR, que desarrollamos desde 2014: ¿cuál fue el impacto de la cultura fenicio-púnica en la isla de Menorca?. Los primeros trabajos de lectura paramental y lafotogrametría realizada en ambas murallas evidenciaban distintas fases, varias anomalíasy refacciones en sus trazados, así como un conjunto de torres adosadas que claramentehabía que adscribir a fases más recientes que la del encintado primitivo. Para tratar defechar estas fases se llevó a cabo una prospección superficial en Torrellafuda en 2015 yuna excavación arqueológica en Son Catlar en 2016. En este póster presentaremos deforma sucinta los primeros resultados, ciertamente espectaculares y muy elocuentes.

- ADROHER, A. (2014): “Propuesta de gestión de cerámica en contextosarqueológicos: el sistema de información de registro arqueológico (S.I.R.A.)”,MORAIS R. et al., (eds.), As produções cerâmicas de imitação na Hispania,Monografias Ex Officina Hispana II, vol. I, Porto, pp. 611-620.

- GUERRERO, V. M.; CALVO, M.; y SALVÀ, B. (2002): “La cultura talayótica: Unasociedad de la Edad del Hierro en la periferia de la colonización fenicia”,Complutum, 13, Madrid, pp. 221-258.

- JIMÉNEZ, H.; PRADOS, F.; DE NICOLÁS, J.C.; ADROHER, A.M.; TORRES, O.;MARTÍNEZ, J.J.; GARCÍA, I.; LÓPEZ, D.; EXPÓSITO, D. y CARBONELL, S., (2017):“Prospección arqueológica en Torrellafuda. Al encuentro de la Menorca púnica”, enPRADOS, F., JIMÉNEZ, H. y MARTÍNEZ, J.J. (coords.), Menorca entre fenicis i púnics.Menorca entre fenicios y púnicos, Murcia, pp. 183-202.

- JUAN, R., PONS, O., y JUAN, Q. (1998): Memòria de la campanya juny-setembre de1995. Poblat de Son Catlar, Ciutadella.

- PLANTALAMOR, L. (1991): L'arquitectura prehistórica i protohistòrica de Menorcai el seu marc cultural, Maó.

- PRADOS, F. y JIMÉNEZ, H. (2017): “Menorca entre fenicios y púnicos. Unaaproximación arqueológica desde la arquitectura defensiva”, en PRADOS, F.,JIMÉNEZ, H. y MARTÍNEZ, J.J. (coords.), Menorca entre fenicis i púnics. Menorcaentre fenicios y púnicos, Murcia, pp. 107-138.

______________________________________________________________________________________________

SANTUARIOS DE SO NA CAÇANA (MENORCA). CAMPAÑA 2016

Luis Cobos. ARQ. Patrimonio / [email protected] Luis Zotes. Asociación TanytJulia García. Universidad de GranadaAlberto Dorado. Universidad de Granada

Page 69: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

El poster a presentar reflejará gráficamente los resultados previos de la intervenciónarqueológica realizada en 2016 en el yacimiento de So na Caçana (Alayor, Menorca). Elequipo actual, formado por técnicos de la Asociación Tanyt, la Universidad de Granada y laempresa Arq Patrimonio ha dirigido una campaña de actuación arqueológica que hapermitido registrar una serie de estancias situadas en la zona Este del yacimientoadosadas a una de las Taulas, y que han posibilitado conocer datos sobre los procesos deconfluencia entre la cultura púnico-ebusitana y romana en el mundo talayóticoEstos nuevos recintos de hábitat presentan como característica el cambio de eje conrespecto a los espacios del santuario de Taula. Entre las diversas estancias destaca la másamplia, en la que se ha podido determinar un nivel de suelo de tierra apisonada y la zonadel hogar, junto con material adscrito a siglo II a.C.

- ANGLADA, M.; FERRER, A. yPLANTALAMOR, L. (2013): “Objetos para la otra vida.La colección Humbert Ferrer”, Museo de Menorca, Consell Insular de Menorca yGovern de les Illes Balears.

- GARCÍA GONZÁLEZ, J.; COBOS RODRÍGUEZ, L.; ZOTES FLORES, L. y DORADOALEJOS, A. (2017): “Regreso al futuro: Propuesta de valorización de los SantuariosTalayóticos de So na Caçana (Menorca)”, La Descomunal (En prensa)

- LAGARDA MATA, F. y DE NICOLÁS MASCARÓ, J.C (2004): So na Caçana (Alaior,Menorca). Patrimonio Histórico de Menorca. Guías e Itinerarios, II.Arqueomenorca. Editorial Ferrán Lagarda.

- PLANTALAMOR, L. (1986): “El Santuario de So na Caçana y las relaciones con elMediterráneo Central y Occidental”, Estratto dei Atti del 2º Convegno di studi “Unmilenio di relazioni fina la Sardegna e i Paesi del Mediterraneo”. Selargius- Cagliari.

- PLANTALAMOR, L. (1991): “L’Arquitectura prehistòrica i protohistòrica deMenorca i el seu marco cultural”. Treballs del Museu de Menorca, 12. Conselleríade Cultura I Esports. Govern Balear, Maó.

- Plantalamor Massanet, L.; y Van Strydonck, M. (1997): “La cronología de laprehistoria de Menorca. Novas datacions de C-14”. Treballs del Museu de Menorca,20. Consellería d´Educació. Cultura i Esports. Govern Balear, Maó.

- PLANTALAMOR, L. (1997): “Ubicació Topografica de Les Taules i Els SantuarisMenorquins. El Seu Significat Econòmic i social”. Meloussa, 4. Pp. 15-34.

- SALVÀ, B; GUERRERO, V.M. y CALVO, M. (2002): “La Cultura Talayótica: unasociedad de la E. del Hierro en la periferia de la colonización fenicia”, Complutum,13, pp. 221-258.

- Zotes Flores, L (2015): “Los Santuarios de So na Caçana: Propuesta derevalorización Patrimonial”. Segundo Congreso de buenas prácticas en PatrimonioMundial: Personas y Comunidades. Alicia Castillo (ed.). Universidad Complutensede Madrid. Pp. 387-406.

- ZOTES, L.; GARCÍA, J.; COBOS, L.; y DORADO, A. (2016): “Nova campanya a So NaCaçana”, Àmbit 42. Pp. 14-15.

_______________________________________________________________________________________________

UN MATEIX NOM PER A DUES REALITATS DIFERENTS: ELS TALAIOTS DE MENORCA IMALLORCA

Antoni Ferrer Rotger. Institut Menorquí d'EstudisIrene Riudavets (NURARQ) / [email protected]

La fase final de l’edat del bronze i la primera etapa de l’edat del ferro es caracteritza, aMenorca i Mallorca, per la construcció d’unes grans estructures de tendència troncocònica,dreçades amb tècnica ciclòpia. Aquestes construccions reben, a les dues illes, el nom de

Page 70: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

talaiots. Aquest terme, derivat del mot català “talaia” (torre de vigilància) ha donat nom alque es coneix com a cultura talaiòtica.Però, malgrat les semblances externes entre els talaiots de Menorca i Mallorca, existeixennotables diferències pel que fa a la forma, les dimensions, l’estructura interna i,possiblement, la funció i la cronologia.En base a la comparació entre diferents paràmetres d’un conjunt de talaiots de cada illa, enaquest pòster es posen de relleu les diferències entre els dos conjunts d’edificis. Aquestes diferències són prou grans com per proposar que es tracta de dos tipus deconstruccions diferents, amb funcionalitats distintes i, possiblement, producte de duespoblacions humanes amb formes d’organització social diferenciades.

- ANGLADA, M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, LL.; RAMIS, D.; VAN STRYDONCK, M. yDE MULDER, G. (2014). “Chronological framework for the early talayotic period inMenorca: the settlement of Cornia Nou”. Radiocarbon, Vol 56, Nr 2.

- ARAMBURU-ZABALA, J. Y LÓPEZ-QUESADA, M. (1996): “Los talayots quadrados deMallorca”, Quaderns de Prehistoria i Arqueologia de Castelló, 17, pp. 183-196.

- COLL, J. (1997): “Arquitectura ritual versus arquitectura doméstica en la culturatalaiótica” a La pedra en sec. Obra, paisatge i patrimoni”, Actes del IV CongrésInternacional de Construcció de pedra en sec, Mallorca 1994, pp. 467-482.

- GASULL, P.; LULL, V. y SANAHUJA, M.E. (1984): Son Fornés I. La fase talayótica.Oxford.

- GORNÉS, S.; GUERRERO, V.M.; HERNÁNDEZ, J.; DE NICOLÁS, J. y VAN STRYDONCK,M. (2001): “La campaña de excavación de 2001 en Biniparratx Petit (Menorca):avance de los primeros análisis radiocarbónicos”, Mayurqa 27, pp. 227-235.

- GUAL, J. M., LÓPEZ, A y PLANTALAMOR, Ll. (1991): “Trebelúger: un exemple de laperduració de l’hàbitat a la prehistòria de Menorca”, Meloussa 2, pp. 157-162.

- GUERRERO, V.M. (1999): Arquitectura y poder en la Prehistoria de Mallorca. El talldel temps, 31. Palma de Mallorca.

- PLANTALAMOR, Ll. (1991): L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica deMenorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca, 12. Maó

- SOUVATZI, S. (2007): “Social complexity is not the same as hierachy”. En S.Kohring, S. Wynne-Jones (eds.), Socialising complexity. Structure, interaction andpower in archaeological discourse. Oxbow Books, Oxford, pp. 37-59

- WEBSTER, G. (1991): “Monuments, mobilization and Nuragic organization”,Antiquity 65, pp. 840-856.

_______________________________________________________________________________________________

FENICIOS EN LA GÉNESIS DE LAS TAULAS MENORQUINA

Joan C. de Nicolás Mascaró. Institut Menorquí d'Estudis, Centro de Estudios Fenicios yPúnicos / [email protected]

Tras la constatación de evidencias de cultos púnicos en las taulas menorquinas en épocaprerromana y la continuidad de los mismos hasta avanzado el Alto Imperio en el siglo IId.C. se discute preliminarmente si los santuarios con taula y ésta como monumentosimbólico constituyen una originalidad con marcadas influencias orientales de laimplantación cultural y económica que no colonización estricta del mundo semítico en lasBaleares en los siglos V y IV a.C. Mediante la aportación de elementos iconográficosoientales y del Mediterráneo central se refuerza la hipótesis sobre el carácter betílico de lataula menorquina, algo que ya sugirió el sabio Arthur J. Evans a principios del siglo XX ensu notable aportación Mycenaean Tree and Pillar Cult and its Mediterranean Relations yque ha seguido sosteniendo el profesor V. M. Guerrero Ayuso cien años más tarde.

Page 71: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- DE NICOLÁS, J.C. (2015): “Aproximación a los cultos púnicos en las taulasmenorquines”, ANDREU, C.; FERRANDO, C. y PONS, O. (eds.), L’entreteixit deltemps. Miscelània dèstudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma, pp.265-284.

- GORNÉS, J.S. y GUAL, J.M. (2001): “La cultura talaiòtica. Enciclopèdia de Menorca,IX/Historia I”, Dels inicis del poblament a l’època talaiòtica. OCB, Ciutadella, pp.133-220.

- GORNÉS, J.S. (2008): “Nuevas aportaciones a los contextos arqueológicos y a lacronología de los santuarios de taula de Menorca. Saturnia Tellus”, EscuelaEspañola de Arqueología en Roma, Roma, pp. 489-506

- GUERRERO, V.M.; CALVO, M. y GORNÉS, S. (2006): Mallorca y Menorca en la Edaddel Hierro. La cultura talayótica y postalayótica. Historia de las Baleares, 2. Edicionsde Turisme Cultural Illes Balears.

- HOCHSIEDER, M.; KNÖSEL, D., (1995): Les taules de Menorca. Un estudiarqueoastronòmic. Govern Balkear, IME. Treballs del Museu de Menorca, 14.

- CALVO, M. y GUERRERO, V.M, (2004): La cultura talaiòtica dels origens al segle VIa.C. Ernest Belenguer (dir.): Història de les Illes Balears. Vol. I. De la Prehistòria il’Antiguitat al Món Islàmic. Edicions 62. Barcelona.

- PRADOS, F. y JIMÉNEZ, H. (2017): “Menorca entre feniciols y púnicos: unaaproximación desde la arquitectura defensiva”, PRADOS, F.; JIMÉNEZ, H. yMARTÍNEZ J.J. (eds.), Menorca entre fenicios y púnicos, Cepoat, Monografías, 2.Múrcia, pp. 105-136.

- TORRES, A.; OBRADOR, B. y DE NICOLÁS, J.C. (2017): Baal Hammon, Caelestis y eldios del plenilunio en el santuario con taula de Son Catlar (Ciutadella). F. Prados, H.Jiménez, J.J. Martínez (eds.): Menorca entre fenicios y púnicos. Cepoat,Monografías, 2. Múrcia, pp. 245-276.

________________________________________________________________________________________

CANDELARGIU 2014-2016. EL PROYECTO NURAGHE DE INVESTIGACIONESARQUEOLÓGICAS (SAN GIOVANNI SUERGIU, CA-I)

Araceli Rodríguez Azogue. Colegio de Doctores y Licenciados de Sevilla y HuelvaManuela PudduOliva Rodríguez Gutiérrez. Universidad de Sevilla / [email protected] Álvaro Fernández Flores. Arqueología y Gestión S.L.

En 2014 se puso en marcha el Proyecto Nuraghe, destinado a la investigación y puesta envalor del Nuraghe Candelargiu en San Giovanni Suergiu, en la región de Sulcis, Cerdeña. Elàrea arqueològica comprende un nuraghe, una gran cabaña y restos de un àrea dehabitación, a modo de poblado. En estos tres años de trabajos arqueológicos se ha llevadoa cabo una primera aproximación al yacimiento, que ha permitido la definición en plantade los dos principales elementos –cabaña y nuraghe- así como la identificación de algunosde sus más significativas características morfológicas. Del mismo modo, se han idoaquilatando hitos cronológicos de uso y frecuentación. De entre ellos cabe destacar, sinduda, la época púnica, en la que se produjo la sorprendente ocultación, ante el nuraghe, deun tesorillo de 31 monedas de oro acuñadas en Carthago entre el 350 y el 320 a.C.

- LILLIU, G. (1995): “Preistoria e protostoria del Sulcis”, SANTONI V. (ed.), Carboniae il Sulcis. Archeologia e territorio, Oristano, pp. 12-50.

- PUDDU, M.; RODRÍGUEZ, A. y RODRÍGUEZ, O. (2015): “Proyecto Nuraghe”: unlaboratorio internazionale di ricerca e valorizzazione al Nuraghe Candelargiu (San

Page 72: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

Giovanni Suergiu). Primi risultati”, Quaderni della Soprintendenza Archeologia perla Sardegna 26, pp. 219-242.

- RODRÍGUEZ, O. et alii (2015): “In campis myrteis. Un proyecto para el análisisdiacrónico del territorio de la región sulcitana: una primera aproximaciónmetodológica al estudio de la época antigua”, en L’Africa romana, atti del XXConvegno Internazionale di Studi, (Alghero 26-29 settembre 2013), Roma, pp.1921-1932.

- RODRÍGUEZ, A., GÓMEZ, A. y PUDDU, M. (2015): “Proyecto Nuraghe: Arqueologíainternacional en Cerdeña”, Boletín PH, 14, pp. 31-38.

__________________________________________________________________________________________________

NUEVOS DATOS SOBRE LOS INICIOS DE LA METALURGIA EN LAS ISLAS BALEARES

Damià Ramis. Museu de Manacor / [email protected] Salvador Rovira. Museo Arqueológico Nacional

La revisión de los materiales de la intervención de 1968 en Ca na Cotxera (Muro) y laexcavación en 2004 del yacimiento de S’Arenalet de Son Colom (Artà) permitieron laidentificación de varios elementos relacionados con prácticas metalúrgicas, procedentesen ambos casos de contextos campaniformes datados en los momentos finales del IIImilenio cal BC. El posterior estudio arqueometalúrgico reveló que, en el caso de Ca naCotxera, se trataba de fragmentos de un vaso de reducción de mineral de cobre. En el casocaso de S’Arenalet de Son Colom se recuperaron diversos elementos metálicos queincluían gotas de fundición, un remache de sección cuadrada y un fragmento apuntado deun posible punzón. Este último objeto es particularmente interesante puesto que revelóuna composición de bronce de estaño. Se trata del registro más antiguo de esta aleación enlas Islas Baleares.

- CANTARELLAS, C. (1972): “Excavaciones en “Ca Na Cotxera” (Muro, Mallorca)”,Noticiario Arqueológico Hispánico-Prehistoria 1, pp. 179-226.

- DELIBES DE CASTRO, G. y FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1988): Armas y utensiliosde bronce en la prehistoria de las Islas Baleares. Studia Archaeologica 78.Valladolid:Universidad de Valladolid.

- HOFFMAN, C.R. (1991): “The metals of Son Matge, Mallorca, Spain. Technology ascultural activity and behaviour”, WALDREN, W. H.; ENSENYAT, J. y KENNARD, R.(eds.), IInd Deya Conference of Prehistory. Archaeological Techniques, Technologyand Theory, vol. II. Oxford: BAR International Series 574, pp. 169-187.

- HOFFMAN, C.R. (1995): “The making of material culture-The roles of metaltechnology in late prehistoric Iberia”, LILLIOS, K.T. (ed.), The Origins of ComplexSocieties in Late Prehistoric Iberia. Michigan: International Monographs inPrehistory, Archaeological Series 8, pp. 20-31.

- MONTERO, I.; GORNÉS, J.S.; DE NICOLÁS, J. GUAL, J. (2005): “Aproximación a lametalurgia prehistórica de Menorca entre el 2000 y el 650 cal AC.” Mayurqa, 30,pp. 289-306.

- RAMIS, D.; HAUPTMANN, A. y COLL, J. (2005): ”Réduction du minerai de cuivredans la Préhistoire de Majorque”, AMBERT, P. y VAQUER, J. (dir.), ColloqueInternational, La première métallurgie en France et dans les pays limitrophes(Carcassonne, 28-30 Septembre 2002). París: Societé Préhistorique de France, pp.217-224.

Page 73: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- RAMIS, D.; PLANTALAMOR, LL.; CARRERAS, J.; TRIAS, M. y SANTANDREU, G.(2007): ”S’Arenalet de Son Colom (Artà) i l’origen de l’arquitectura ciclòpia a lesBalears”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 63, pp. 295-312.

- SALVÀ, B. (2010):”Cambio tecnológico en la metalurgia de las Baleares (Calcolíticoy Edad del Bronce)”, Trabajos de Prehistoria, 67(2), pp. 349-357.

- SALVÀ, B. (2013): Arqueometallúrgia com a reflex de l’estratificació social a les IllesBalears. Barcelona: Universitat de Barcelona (Tesi doctoral inèdita)

- WALDREN, W.H. (1979): ”A Beaker workshop area in the Rock Shelter of SonMatge, Mallorca”, World Archaeology 11(1), pp. 43-67.

_______________________________________________________________________________________________

A PROTOHISTORIC SANCTUARY IN MENORCA: THE TAULA ENCLOSURE OF SA CUDIACREMADA

Montserrat Anglada Fontestad. Sa Cudia Cremada Field School /[email protected] Bravo Asensio. Sa Cudia Cremada Field School / [email protected] Riudavets González. Sa Cudia Cremada Field School /[email protected]

Taula enclosures are religious buildings which date back to the Iron Age and are exclusiveto Menorca. Their name comes from their most characteristic element: a vertical pilasterthat supports a horizontal capital, both forming a T-shaped monument which standsapproximately at the center of these buildings. Even though the exact function of the taulais still unknown, the hypothesis that sustains that this element had a symbolic meaning iswidely accepted among scholars. In 2015 Sa Cudia Cremada Fieldschool-Archaeology Association (Maó, Menorca), initiateda five-year archaeological project in the context of an international school of Archaeology.After having conducted two seasons, the preliminary results from the excavation of thisbuilding are presented in this congress.

- ANGLADA, M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, Ll.; RAMIS, D. y VAN STRYDONCK, M.(2013): “Arquitectura monumental y complejidad social a partir de finales delsegundo milenio cal BC: el edificio sur del sector oeste de Cornia Nou (Menorca)”.Sardinia, Corsica et Baleares Antiquae, 10, 23-44.

- ANGLADA, M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, L.; RAMIS, D. (en prensa): Continuïtaten època de canvis: la producció i preparació d’aliments a Cornia Nou (Maó,Menorca) durant els s. IV-II aC. Universitat de Murcia.

- GUAL, J.M. y PLANTALAMOR, L. (1997): “La taula de Binissafullet”, Meloussa, 4, ed.Institut Menorquí d’Estudis, Maó, pp. 35-47.

- FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (2009): El poblado de Torralba d'en Salort (Alaior-Menorca), Consell Insular de Menorca, Maó.

- TORE, G.; PLANTALAMOR, Ll. (2012): “Di alcune stele da Sa Cudia Cremada Vella(Maó-Baleari): note a margine di una presenza punica a Minorca”, Epi OinopaPonton. Studi sull Mediterráneo Antico in ricordo di Giovanni Tore, Oristano, pp.59-68.

- PLANTALAMOR, LL. (1997):“Ubicació topogràfica de les taules i els santuarismenorquins. El seu significat econòmic i social”, Meloussa 4, ed. Institut Menorquíd'Estudis, Maó, pp. 15-34.

Page 74: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- ROSSELLÓ, G. (1984): Excavaciones arqueológicas en Torre d'en Gaumés (Alayor,Menorca), El recinto de taula y el sistema de recogida de aguas (Campañas1974,1975 y 1977), Noticiario Arqueológico Hispánico, núm. 19, Madrid, pp. 140-141.

- SASTRE, J. (1985): El vaso de fondo alto menorquín: estudio tipológico y decorativo,Treballs del Museu de Menorca, 3. Maó.

ESTUDIO ARQUEOLÓGICO Y ANTROPOLÓGICO DE DOS INDIVIDUOS NEONATOSLOCALIZADOS EN EL OPPIDUM ÍBERO DEL CERRO DE LAS CABEZAS (VALDEPEÑAS,CIUDAD REAL)

Tomás Torres González. Codirector excavación y miembro del GICC /[email protected] Julián Vélez Rivas. Codirector excavación y miembro del GICCDomingo Fernández Maroto. Codirector excavación y miembro del GICC, UNEDJosé Javier Pérez Avilés. Codirector y miembro del GICC

Durante los trabajos de excavación en dos áreas habitaciones de la ciudad ibera fueronlocalizados los restos óseos de dos individuos infantiles que murieron al poco tiempo denacer.Es frecuente en la cultura ibera, la localización de inhumaciones infantiles en el interior delas viviendas y está claro que el número de individuos localizados no se corresponde conla totalidad de individuos fallecidos.En el caso del Cerro de las Cabezas, los esqueletos de ambos individuos cobranimportancia porque suponen la única evidencia de prácticas funerarias documentadashasta la fecha en el oppidum, teniendo en cuenta que no han sido localizadas aún lasnecrópolis del asentamiento.Dada la escasez de restos humanos de esta cronología, fueron realizados sendos estudiosantropológicos sobre los esqueletos que ofrecieron datos interesantes sobre laspaleopatologías que sufrieron ambos individuos.El presente texto pretende contribuir al conocimiento de los aspectos funerarios delmundo ibérico, aportando datos inéditos.

- VÉLEZ, J. y PÉREZ, J. (1999): “Oretanos en la Meseta Sur. El yacimiento ibérico delCerro de las Cabezas”, Revista de Arqueología nº 213. Madrid, pp. 46-55.

- ALMAGRO-GORBEA, M. y MONEO, T. (2000): “Santuarios en la Meseta, El Cerro delas Cabezas, (Valdepeñas, C. Real). Santuarios Urbanos en el Mundo Ibérico”,Biblioteca archaelógica Hispana nº 4. Real Academia de la Historia. Madrid, pp. 53-55.

- VÉLEZ, J. y PÉREZ, J. (2000): “El Cerro de las Cabezas (Valdepeñas). Una ciudadibérica para un Parque Arqueológico”, El Patrimonio Arqueológico de Ciudad Real.Métodos de trabajo y actuaciones recientes. UNED Valdepeñas, pp. 137-152.

- VÉLEZ, J. y PÉREZ, J.J. (2007): “El oppidum ibérico del Cerro de las Cabezas:Trabajos y aportaciones recientes. (Valdepeñas, C. Real)”, en Actas de las IJornadas de Arqueología de Castilla -La Mancha, Cuenca, 263-278.

- FERNÁNDEZ, D., VÉLEZ, J. TORRES, T, PÉREZ, J, GONZÁLEZ, D, MENCHÉN, G yMOLINA, M. (en prensa): Edificios señoriales en el oppidum íbero del Cerro de lasCabezas: La Casa de las Pizarras. Congreso Internacional Palacios Protohistóricosen el mediterráneo occidental. Celebrado en la Universidad de Jaén, 2013.

Page 75: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

LES BIGUES DE FUSTA DEL TALAIOT 1 DE SANT AGUSTÍ (MENORCA): IDENTIFICACIÓTAXONÒMICA I DATACIÓ RADIOCARBÒNICA

Montserrat Anglada Fontestad. Asociación Arqueologia i PatrimoniAntoni Ferrer Rotger. Institut Menorquí d'Estudis / [email protected] Ismael Moll Pelegrí. Asociación Arqueologia i PatrimoniLlorenç Picornell Gelabert. Muséum National d’Histoire Naturelle-CNRS, ParísDamià Ramis Bernad. Asociació d’Arqueologia i PatrimoniIrene Riudavets González. NURARQRaquel Ruiz Pastor. Asociación Arqueologia i PatrimoniElena Sintes Olives. Institut Menorquí d'EstudisMark Van Strydonck. KIK-IRPA

El poblat talaiòtic de Sant Agustí és un assentament extens, situat a la part central delmigjorn de Menorca. Tot i que mai ha estat objecte d’excavació arqueològica, s’hi podenapreciar les restes d’una sèrie de construccions ciclòpies, que es poden situar entre lesdarreres fases de l’edat del bronze i la segona edat del ferro. Entre aquestes construccions destaca el Talaiot 1, un edifici de forma troncocònica, dreçatamb tècnica ciclòpia. Presenta una cambra interna, amb dues columnes polilítiques. Elsostre està construït a base de grans lloses de pedra, per sota de les quals s’hi aprecientres bigues de fusta ben conservades, així com les restes de dues bigues més, de les qualsnomés es conserva, en cada cas, un dels extrems. En tots els casos es tracta de troncs sensedesbastar.L’estudi d’una mostra de cada una d’aquestes bigues, extreta dels anells externs delstroncs, va permetre determinar que, en tots els casos, es tracta de l’espècie Olea europaea.La datació radiocarbònica mitjançant AMS de les mateixes mostres, per altra banda,permet proposar que els arbres dels quals provenen els troncs van ser talats en algunmoment de l’interval situat entre 1260-1120 cal BC. Existeix una datació prèvia d'una deles bigues realitzada a la dècada de 1990 per un altre laboratori, amb tècnicaconvencional, que va proporcionar una datació de ca. 1000-800 cal BC, però de la qual nos'han publicat les condicions d’extracció ni preparació de la mostra, ni la seva procedènciaconcreta.

- BOUDIN, M.; VAN STRYDONCK, M.; VAN DEN BRANDE, T.; SYNAL, H.A. y WACKER,L. (2015): RICH-A new AMS facility at the Royal Institute for Cultural Heritage,Brussels, Belgium. Nuclear Instruments and Methods in Physics Research B 361,pp. 120-123.

- BOUDIN, M.; BONAFINI, M.; VAN DEN BRANDE, T. y VAN STRYDONCK, M. (enprensa): AGE: a new graphitisation apparatus for the 14C-dating laboratory. BulletinRoyal Institute for Cultural Heritage.

- Chabal, L., Fabre, L., Terral, J.F., Théry-Parisot, I., (1999): “L’anthracologie”. AFerdière, A. (Ed.) La Botanique. París: Errance: 43-104.

- Fischesser, B. (2000): El libro de El árbol. Drac, Madrid.- MESTRES, J.S. y DE NICOLÁS, J.C. (1999): “Contribución de la datación por

radiocarbono al establecimiento de la cronología absoluta de la prehistoriamenorquina”, Caesaraugusta 73, pp.327-342

- PLANTALAMOR, Ll. (1991): L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica deMenorca i el seu marc cultural. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear.

- PLANTALAMOR, Ll. (1996): “Análisis evolutivo del Conjunto de Sant Agustí Vell(Es Migjorn-Menorca)”, Complutum Extra, 6 (1), pp. 179-189

Page 76: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- SCHWEINGRUBER, F. (1990): Anatomie europäischer Hölzer ein Atlas zurBestimmung europäischer Baum-, Strauch- und Zwergstrauchhölzer Anatomy ofEuropean woods an atlas for the identification of European trees shrubs and dwarfshrubs. Stuttgart: Verlag Paul Haupt

_______________________________________________________________________________________________NOUS MONUMENTS FUNERARIS DE L’EDAT DEL BRONZE A MENORCA

Joan de Nicolás Mascaró. Institut Menorquí d'EstudisJosé Simón Gornés Hachero. Institut Menorquí d'Estudis / [email protected] Joana Gual Cerdó. Institut Menorquí d'EstudisAntoni López Pons. Institut Menorquí d'Estudis

Les continues troballes i l’actualització de la carta arqueológica, permeten tenir una visiócada vegada més complerta de l’organització espacial a la prehistoria de Menorca. Enaquest sentit, recents troballes han permés completar el catàleg de monuments funeràrisdel Naviforme I (1750-1600 cal a.C.), amb troballes prou interessants com el dòlmen deBinibèquer Nou (Sant Lluis) o el sepulcre de Bellver Nou (Alaior), entre d’altres quepresentarem.La nostra intenció és fer una primera presentació de les caracteristiques tipologiques iarqueológiques més destacades d’aquests nous jaciments arqueologics, contextualitzant-los en el seu ambient i entorn.

- GILI, S.; LULL, V.; MICÓ, R. RIHUETE, C. y RISCH, R. (2006): “An island decides:megalithic burial rites on Menorca”, Antiquity 80, pp.829-842.

- GORNÉS, J.S; GUAL, J.M; LÓPEZ, A; DE NICOLÁS, J. y ROCA, A; (2004):“L’assentament humà des de la prehistòria fins al baix imperi”. Història natural delMigjorn de Menorca. Societat d’Història Natural de les Balears, pp. 327-350.

- GORNÉS, S.; GUAL, J.M.; LÓPEZ, A. y DE NICOLÁS, J.C. (1992): “Nous monumentsfuneraris del món pretalaiòtic de Menorca”, ROSSELLÓ-BORDOY, G. (ed.), Laprehistòria de les illes de la Mediterrània occidental. X Jornades d’Estudis HistòricsLocals. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, pp. 419-441.

- GUERRERO, V.M.; CALVO, M. y GORNÉS, S. (2006): El poblamiento prehistorico delas Islas Baleares. Desde los orígenes al fin de la Edad del Bronce. En Historia de lasIslas Baleares. El Mundo-El Dia de Baleares. Palma de Mallorca.

- PLANTALAMOR, L. (1975a): “Algunas consideraciones sobre los sepulcrosmegalíticos de Menorca. Sautuola II”, Santander pp. 153-173.

- PLANTALAMOR, Ll; MARQUÈS MOLL, J. (coords) (2001): Biniai Nou: el megalitismemediterrani a Menorca. Treballs del Museu de Menorca nº 24. Maó.

- PLANTALAMOR, Ll; MARQUÈS MOLL, J. (2003). El sepulcro d’Alcaidús. Elmegalitisme de Menorca en el context de la Mediterrània Occidental. Treballs delMuseu de Menorca nº 26. Maó.

- PLANTALAMOR, Ll; MARQUÈS, J.; GARCÍA, F. y PUERTAS, A. (2004): Sant Tomás(Es Migjorn Gran). L’hipogeu amb façana megalítica. Treballs del Museu deMenorca nº 28. Maó.

_______________________________________________________________________________________________

AN ALTERNATIVE APPROACH TO THE EXCAVATION, CONSERVATION ANDSAMPLING OF THE BALEARIC QUICKLIME BURIALS

Mark Van Strydonck. Royal Institute for Cultural Heritage, Brussels, BelgiumGuy de Mulder. Ghent University, Gent, Belgium

Page 77: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

The study of Balearic sites consistes of the excavation of the archaeological layers and theconservation of the monument. These layers consist of artefacts and ecofacts embedded insand or debris from collapse and occupational layers. These layers are taken out andstudied while the restored monument stays in place. In the case of the lime burials, thearchaeological layers and the monument are the same. Consequentially a traditional excavation destroys the monument. Furthermore thesemonuments are very vulnerable for looking because lime burials are found in caves in veryremote places and any kind control is very difficult. In our presentation we propose analternative procedure for the excavation and preservation of lime burials.

- VAN STRYDONCK. L.; DECQ, L.; VAN DEN BRANDE, T., BOUDIN, M., RAMIS, D.;BORMS, H. y DE MULDER, G. (2015): The Protohistoric “Quicklime Burials” fromthe Balearic Island: cremation or inhumation, International Journal ofOstearchaeology 25, pp. 392-400

- VAN STRYDONCK. L.; HAYDEN, R.; BOUDIN, M.; VAN DEN BRANDE, T.; SALASBURGUERA, M.; RAMIS, D.; BORMS, H. y DE MULDER, G. (2015): 14C Dating of thelime burial of Cova de Na Dent (Mallorca, Spain)

- DE MULDER, G.; HAYDEN, R.; BOUDIN, M.; VAN DEN BRANDE, T.; DECQ, L.; SALASBURGUERA, M.; RAMIS, D.; BORMS, H. y VAN STRYDONCK. L. (2014): “14C Datingand material analysis of the lime burial of Cova de Na Dent (Mallorca, Spain)”,Radiocarbon 56 (2), pp. 387-398

- VAN STRYDONCK. L.; BOUDIN, M.; DECQ, L.; VAN DEN BRANDE, T.; BORMS, H.;RAMIS, D. y DE MULDER, G. (2011): “14C Dating of Balearic lime burials”,Radiocarbon 53(4), pp. 563-574

_______________________________________________________________________________________________________

CUEVA DE BINIEDRÍS, UN MUNDO RITUAL POR CONOCER

Eva Alarcón García. Universidad de Granada / [email protected] Auxilio Moreno Onorato. Universidad de Granada / [email protected] Luis Arboledas Martínez. Universidad de GranadaAdrián Mora González. Universidad de GranadaMarta Díaz-Zorita Bonilla. Universität Tübingen, AlemaniaSonia Robles. Universidad de SevillaJavier Escudero. Universität Tübingen, AlemaniaMargarita Orfila Pons. Universidad de Granada

Las investigaciones sobre la cueva de Biniedrís son bastante recientes. Se remontan amediados del año 2013, momento en que un grupo de espeleólogos menorquines,capitaneado por Pere Arnau, se descolgaron poco más de 1,5 m sobre la pared rocosa delbarranco de Biniedrís para terminar adentrándose en la cavidad tras atravesar unaentrada monumental de mampostería. Inicialmente, se pensó que se trataba de la conocidacomo Cova des Gegant (Veny 1982).Sin embargo, en poco tiempo se pudo certificar encontrarnos ante un yacimientoarqueológico diferente que sólo distaba 5 m de la cueva descubierta por el padre C. Veny.De ahí la confusión. Al igual que sucede con las cuevas investigadas Mussol, Cárritx y Pas,la de Biniedrís, del que recibe su nombre, es prácticamente inaccesible al encontrarse en lapared vertical del barranco. Prueba de ello es que para acceder a su interior y proceder ala recuperación de su registro arqueológico ha sido necesario el montaje de un estructurametálica de más de 10 m de altura. Sin embargo, esto no impidió que en algún momento desu historia se viera violada por una intromisión clandestina, que dejó su huella en la parte

Page 78: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

central de la cueva. Al contrario de lo que se pudiera pensar, en la actualidad tenemos laconvicción de que su secuencia estratigráfica quedó inalterada desde las prácticas ritualesacontecidas en su interior hace aproximadamente unos 3000 años, a excepción del puntoconcreto mencionado anteriormente.

ANÀLISI D’UNA UNITAT DOMÈSTICA DE L’EDAT DEL BRONZE A MENORCA: EL CAS DELA NAVETA 11 DES COLL DE CALA MORELL

Montserrat Anglada Fontestad. Museu d'Història de ManacorAntoni Ferrer Rotger. Institut Menorquí d'EstudisDamià Ramis Bernad. Museu d'Història de ManacorMagdalena Salas Burguera. Museu d'Història de ManacorMaria José León Moll. Museu Municipal Bastió de sa Font de CiutadellaLluís Plantalamor Massanet. Museu de MenorcaMark Van Strydonck. KIK-IRPA

A les costes de les Illes Balears apareix, durant l’edat del bronze, un tipus d’assentamentamb estructures defensives situats en llocs de difícil accés. El projecte Entre Illes es vainiciar el 2011 per aprofundir en el seu coneixement a partir de l’estudi de dos d’ells: Escoll de cala Morell (Ciutadella, Menorca) i Sa Ferradura (Manacor, Mallorca). En aquesttreball es presenta l’anàlisi dels contexts domèstics de la naveta 11 d’Es coll de cala Morell,com a cas d’estudi en el coneixement d’un habitatge de l’edat del bronze a Menorca, apartir de les restes documentades. Val a dir que els materials recollits a aquesta estructurano divergeixen d’altres navetes d’habitació documentades prèviament a les Illes Balears,situades lluny de la costa, de forma que, en aquest sentit, les dades no permeten plantejaruna funcionalitat diferent.

- ANGLADA, M.; FERRER, A.; RAMIS, D. & SALAS, M.; VAN STRYDONCK, M.; LEÓN, M.J.y PLANTALAMOR, L. (2017): Dating prehistoric fortified coastal sites in the BalearicIslands. Radiocarbon (en premsa).

- ANGLADA, M.; FERRER, A.; RAMIS, D. y SALAS, M. (2013): El projecte “Entre Illes”:primers resultats als jaciments de sa Ferradura (Manacor) i cala Morell (Ciutadella).In VII Jornades d’Estudis Locals de Manacor. 11 i 12 de maig de 2012. Manacor:Ajuntament de Manacor, pp. 113-124

- ANGLADA, M.; FERRER, A.; RAMIS, D. y SALAS, M. (2013): Resultats preliminars delprojecte Entre Illes - el cas dels jaciments de sa Ferradura (Manacor) i Cala Morell(Ciutadella). In Riera, M. & Cardell, J. (coord.), V Jornades d’Arqueologia de les IllesBalears (Palma, 28 a 30 de setembre, 2012). Palma: Documenta Balear, pp. 51-58.

- ANGLADA, M.; FERRER, A.; RAMIS, S. y SALAS, M. (2015): Les llars de foc en els capscostaners de Sa Ferradura (Manacor) i Es coll de cala Morell (Ciutadella). In Andreu,C.; Ferrando, C. & Pons, O. (eds.), L’Entreteixit del Temps. Miscel·lània d’Estudis enHomenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma: Conselleria de Participació,Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears, pp. 59-72.

- DEPALMAS A. (2014): New data from fortified coastal settlement of Cap de Forma,Mahon, Menorca (Balearic Islands). Radiocarbon 56, pp. 425-37.

- PLANTALAMOR LL, TANDA G, TORE G, BALDACCINI P, DEL VAIS C, DEPALMAS A,MARRAS G, MAMELI P., MULÈ P, OGGIANO G, SPANO M. (1999): La navigazione nelMediterraneo occidentale dall’età del Bronzo all’età del Ferro. Antichità Sarde, Studie Ricerche 5. Sassari, pp. 11-160.

Page 79: LlIBRE DE RESUMS LIBRO DE RESÚMENES - cime.escongresprehistoria.cime.es/WebEditor/Pagines/file/... · de poblament humà de l'illa de Menorca . Conferència inaugural a càrrec de

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aCCONGRESO DE PREHISTORIA Y PROTOHISTORIA DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Vida y muerte durante el segundo y el primer milenio a.C.

- RAMIS, D. (2014): “Early Island Exploitations: Productive and Subsistence Strategieson the Prehistoric Balearic Islands”, KNAPP, A.B. & VAN DOMMELEN, P. (eds.), TheCambridge Prehistory of the Bronze and Iron Age Mediterranean. New York:Cambridge University Press, pp. 40-56.

UTILLAJE MACROLÍTICO EN LA PREHISTORIA DE FORMENTERA: ACTIVIDADESDOMÉSTICAS Y TRADICIONES TECNOLÓGICAS

Maria Bofill. Universitat Autònoma de Barcelona / [email protected]

El utillaje macrolítico, el cual corresponde a buena parte de los medios de trabajo de unacomunidad en época prehistórica (molinos, morteros, percutores, etc.), constituye unelemento crucial en la investigación sobre la organización socioeconómica de unacomunidad humana y su desarrollo a lo largo del tiempo. En nuestro estudio analizamoslos artefactos macrolíticos de las primeras comunidades humanas que se establecieron enla isla de Formentera, concretamente, de los yacimientos de cap de Barbaria II i sa Cala(datados grosso modo en la Edad del Bronce), focalizando en la explotación de recursoslíticos para su fabricación, y en las trazas de manufactura y uso que nos informan sobre losaspectos tecnológicos y funcionales de este utillaje.Los resultados del proyecto permiten identificar indicios de tradiciones tecnológicasvinculadas a la producción y uso de artefactos macrolíticos propias de las islas, así comoaportar datos muy relevantes sobre la producción de alimentos y sobre diversasartesanías de tipo doméstico que desarrollaron las comunidades prehistóricas deFormentera.

- BOFILL, M.(2015): “Presentació de l’estudi de les comunitats prehistòriques deFormentera a partir de l’anàlisi funcional d’artefactes lítics i ossis”, Fites, 15, pp.53-58.

- BOFILL, M. y SUREDA, P. (2008): “Les Pitiüses. Unes illes, no tan aïllades de laPrehistòria”. Estrat Crític, 2, pp.135-147.

- DELGADO, S. (2008): Prácticas económicas y gestión social de recursos(macro)líticos en la prehistoria reciente (III-I milenios AC) del MediterráneoOccidental. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona

- FERRER ROTGER, A. (2011): “El procesado de los cereales en Menorca (IslasBaleares, España) durante la Edad del Hierro. Una aproximación a partir de laetnología y la arqueología experimental”, en A. Morgado, J. Baena y D. García (Eds.),La investigación experimental aplicada a la Arqueología, Granada, pp.179-183.

- LÓPEZ GARÍ, J. M.; PÉREZ, G.; MARLASCA, R.; FARRERA, V. y ENRICH, J. (2013a):“La primera agricultura pitiusa y balear: las evidencias de la Cova des Riuets”.Saguntum 45, pp. 65-77.

- SUREDA, P.; CAMARÓS, E.; CUETO, M.; TEIRA, L.; ACEITUNO, F.J.; ALBERO, D.;ÁLVAREZ-FERNÁNDEZ, E.; BOFILL, M.; LÓPEZ-DÓRIGA, I.; MARÍN, D.; MASCLANS,A.; PICORNELL, LL.; REVELLES, J.; BURJACHS, F. (2016): “Surviving on the isle ofFormentera (Balearic Islands): Adaptation of econòmic behavior by Bronze Agefirst settlers to an extreme insular environment”, Journal of ArchaeologicalSciences – Reports.

- RISCH, R. (2003): “Los artefactos macrolíticos del yacimiento del Puig Morter deSon Ferragut”, CASTRO-MARTÍNEZ, P.V., ESCORIZA-MATE, T. y SANAHUJA-YLL,M.E. (eds.), Mujeres y Hombres en Espacios Domésticos: Trabajo y Vida Social en laPrehistoria de Mallorca (c. 700-500 cal ANE). El Edificio Alta del Puig Morter de SonFerragut (Sineu, Mallorca), Oxford, pp.306-319.