Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres...

170
Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religioses Cinquè Llibre del professorat 5 Autoria de l’obra col·lectiva Província Marista L’Hermitage primària

Transcript of Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres...

Page 1: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religiosesCinquè

Llibre del professorat

5Autoria de l’obra col·lectivaProvíncia Marista L’Hermitage

primària

Page 2: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,
Page 3: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religioses 5è Primària forma part del Projecte Fent camí.

Autoria de l’obra col·lectivaProvíncia Marista L’Hermitage

Coordinació del ProjecteRamon Rúbies, Pep Buetas, Núria Francisco i Jordi Rodríguez, de l’Equip de Pastoral del Servei d’Obres Maristes de Catalunya

Coordinació d’edicióJuan Antonio Castro i Ramon Sorribes

Editora Sonia Enfedaque

Projecte visual i direcció d’artDepartament d’imatge i disseny GELV

Disseny gràfic de cobertaElisenda Nogué (Metagràfica)

Il·lustració de cobertaXimena Maier

Il·lustració d’interiorsMontse Español i Penélope Tidor

FotografiaArxiu Baula

Coordinació de produccióJesús García

MaquetacióSafekat, S. L.

FotomecànicaDa-Vinci

ImpressióTallers Gràfics EdelvivesCtra. de Madrid, km 315,700. 50012 Saragossa

Tallers Gràfics Certificats ISO 9001

ISBN: 978-84-479-2022-8

Dipòsit legal: Z. 2812-2010

Imprès a Espanya • Printed in Spain

© Província Marista L’Hermitage, 2010

© Edicions Baula, 2010

Agraïments

El projecte Fent camí s’ha realitzat entre els anys 2006 i 2009. En aquest temps hi han col·laborat els següents educadors i educadores, als quals agraïm la seva dedicació i esforç: Neus Muñoz, Marga Cuerva, Fani Pané, Pere Borràs, Montse López, Josep Maria Montes, Isabel Pereda, Ismael Valls, Salomé Petit, Sergi Delgado, Albert Cervós, Albert Terrats, Espe Farré, Jordi Massó, Jesús Gallego, José Luis Lahoz, Lluïsa Zaidín, Àgata Gallifa, Montse Parés, Valerià Simón i Gonzalo Barrera.

Agraïm, també, la col·laboració de tots els educadors i educadores que han participat a les diverses assemblees d’ERE-Primària i que han experimentat aquest material a les aules de les escoles maristes de Catalunya.

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreci’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra

Page 4: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 3

Índex

1 ENFOCAMENT GENERAL DE L’ÀREA........................................................ 5

2 QUÈ PRETENEM TREBALLAR A L’ETAPA DE PRIMÀRIA? ...... 6

3 COM TREBALLEM A CINQUÈ DE PRIMÀRIA ...................................... 7

Organització general. Les unitats didàctiques ....................................... 7

El fil conductor de 5è de Primària ................................................................... 9

Avaluació ............................................................................................................................... 9

4 ELEMENTS DEL PROJECTE FENT CAMÍ A CINQUÈ ..................... 10

Llibre del professorat .................................................................................................. 10

Llibre de l’alumnat ........................................................................................................ 10

DVD del professorat .................................................................................................... 10

5 PROGRAMACIÓ .............................................................................................................. 11

5.1 Finalitats de l’etapa de Primària............................................................. 11

5.2 Objectius generals de l’Etapa ..................................................................... 11

5.3 Objectius del Cicle Superior ........................................................................ 12

5.4 Continguts del Cicle Superior .................................................................... 12

5.5 Competències bàsiques .................................................................................... 13

5.6 Competència espiritual bàsica ................................................................... 14

6 TERCER NIVELL DE CONCRECIÓ ................................................................... 16

Graella amb la programació general del curs ........................................ 16

Presentació dels personatges ................................................................................ 18

Programació i desenvolupament de les unitats ..................................... 21

7 ANNEXOS ............................................................................................................................. 139

Annex unitat 5 .................................................................................................................. 140

8 FOTOCOPIABLES ........................................................................................................... 145

Page 5: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

4 Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religioses cinquè

PROJeCTe FenT CAMÍJesús, el cristianisme i les altres tradicions religiosesÀrea de Religió

Benvolguda educadora,

Benvolgut educador,

Et presentem el material corresponent al 5è curs del Cicle Superior del Projecte Fent Camí.

El projecte recull molts anys d’experiència i d’inquietud sobre l’ensenyament de la religió a l’escola. Ha estat impulsat per molts educadors i educadores maristes, moguts per l’afany professional i vocacional de servei als infants i joves.

Pensem que el projecte que tens a les mans s’adapta a la realitat actual i ofereix noves perspectives en el treball del fet religiós a l’escola.

El Projecte Fent Camí parteix del descobriment dels elements del fet religiós comuns a les grans tradi-cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment, en el cristianisme i la persona de Jesús de Natzaret (Cicle Mitjà i Cicle Superior).

La present proposta metodològica és molt rica en matisos. Les unitats promouen la descoberta de nous continguts a través de les TIC, jocs, treball cooperatiu, etc. D’altra banda, ajudem els nens i les nenes a desenvolupar la seva interioritat.

Et convidem a descobrir-ho i a aportar-hi, tu també, la teva riquesa personal.

Gràcies per la teva atenció i confiança.

Seguim Fent Camí!

Maristes Catalunya

Page 6: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 5

1. enFOCAMenT GeneRAL de L’ÀReA

el fet religiós, entès com a fet humà específic, té l’origen en el reconeixement per part de cada home i cada dona d’una realitat transcendent, la qual confereix el sentit últim a la pròpia exis-tència. Aquesta experiència vital de moltes persones en moments històrics i contextos socials concrets ha incidit en el desenvolupament de persones, cultures i pobles.

El món d’avui està immers en un procés de canvi constant que abasta tots els àmbits de la nostra soci-etat marcada per la complexitat i la diversitat. El món educatiu és un bon reflex d’aquesta realitat. Aquesta situació ens mena a parar atenció a la pròpia identitat dels infants i joves i a construir-la sobre les bases del coneixement personal, la integració del propi entorn i del diàleg amb el que és divers.

Enmig d’aquesta diversitat i complexitat social, el fet religiós continua sent avui un element molt important en el dibuix d’aquesta realitat cultural. Avui, és ben palès que a casa nostra conviuen alhora diferents confessions religioses amb actituds d’indiferència davant del fet religiós. Per tal d’atendre les capacitats dels alumnes i respondre a aquesta realitat social canviant volem apropar-nos al fet religiós des d’una perspectiva oberta i integradora amb una actitud de diàleg amb la diversitat de respostes que rep.

L’objectiu de l’ensenyament de la religió a l’escola cristiana com a matèria del currículum (la classe de religió) és valorar el fet religiós com una de les dimensions essencials de la nostra cultura i de la vida de moltes persones i que l’alumne pugui adquirir coneixements teòrics i pràctics de caràcter religiós. Expres-sat d’una altra manera, l’objectiu no és únicament donar informació sinó ajudar a desenvolupar la intel-ligència espiritual o existencial1 que possibilita, des de la llibertat, una sensibilitat religiosa i una opció de vida.

Entenem que l’ensenyament de la religió com a matèria de currículum ha d’ajudar l’infant i el jove a:

Valorar• el fet religiós com una de les dimensions essencials de la nostra cultura i de la vida de moltes persones.

Adquirir coneixements teòrics i pràctics• de caràcter religiós, que permeti l’alumne interpretar críticament el context sociocultural en què viu i també l’experiència pròpia.

Despertar• l’espiritualitat comuna a tota persona. Aquesta espiritualitat possibilita, des de la lliber-tat, experiències religioses significatives i una opció de vida.

Desvetllar• la necessitat de trobar sentit a la vida.

Despertar • inquietuds de cara a la transformació de la realitat.

1 Cf. ESCUELAS CATÓLICAS MADRID, Reflexiones en torno a la competencia espiritual, Escuelas Católicas de Madrid, Madrid, 2008.La intel·ligència espiritual o existencial prové de la teoria de les intel·ligències múltiples del psicolèg Howard Gardner (1983). Aquest autor proposa que l’ésser humà no posseeix una única intel·ligència sinó múltiples. Ell defineix vuit tipus d’intel·ligències: logicomatemàtica, lingüística, espacial, musical, cineticocorporal, emocional –divida en dues, intrapersonal i interpersonal– i la naturalista. Malgrat aquest plantejament, Gardner creu que hi ha una intel·ligència més. La descriu com la de les grans preguntes, la que fa que les persones es preguntin: per què vivim?, per què morim? què és l’amor?... Aquesta intel·ligència l’anomena existencial o espiritual. Actualment, en l’àmbit educatiu, s’ha desenvolupat una reflexió a l’entorn d’aquesta intel·ligència formulada en termes de competència espiritual.

Page 7: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

6 Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religioses cinquè

2. QUÈ PReTeneM TReBALLAR A L’eTAPA de PRIMÀRIA?

entenem el «Projecte Fent Camí» com una continuació del «Projecte Horitzó» d’educació infantil. L’objectiu del «Projecte Horitzó» és, essencialment, ajudar l’alumne a la descoberta del fet religi-ós tant des del vessant del coneixement com de la capacitat espiritual i d’obertura al transcen-dent comuna a tota persona. A l’etapa de primària pretenem que els alumnes continuïn posant

els fonaments per a l’obertura al fet religiós i que en comprenguin l’extensió i la intensitat com a dada fonamental per entendre la vida humana i l’evolució dels pobles i les persones. En el «Projecte Fent Camí» s’aprofundeix, amb una actitud de diàleg i d’obertura amb les principals tradicions religioses, en el cristianisme perquè és la religió que més ha marcat l’espiritualitat, la cultura i la societat del nostre país. Aquest procés s’entén com un camí de descobriment, comprensió i interiorització. L’alumne al llarg de tota l’etapa està recorrent aquest camí (d’aquí el nom del projecte) bàsicament en tres etapes princi-pals que corresponen a cadascun dels cicles de l’etapa de primària:

1r i 2n

La primera etapa del «camí» introdueix els alumnes en el descobriment de diferents elements del fet religiós comuns a les principals tradicions religioses:

L’entorn religiós (llocs, vestits, gestos, símbols...).•Celebracions comunitàries.•Pregària, meditació i moments d’aturada.•Interior de la persona: manera de ser.•Relació amb els altres.•Compromís.•

Per mitjà del descobriment d’aquests elements treballem la competència espiritual dels alumnes. Con-templem la diversitat de respostes que es donen davant del fet religiós en les diferents tradicions religi-oses així com les experiències personals de creença i d’indiferència.

3r, 4t i 5è

En la segona etapa, aprofitant les característiques de l’edat, s’inicia l’aprofundiment en els tres nuclis de continguts següents:

Les grans religions (hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i islamisme).•Jesús de Natzaret. La seva persona i el seu missatge. En aquest nucli també es tracten els princi-•pals textos i personatges de la història del poble d’Israel. Tot el que es tracta de l’Antic Testament s’interpreta des de l’òptica cristològica.El cristianisme. S’aprofundeix en els trets principals del cristianisme i la seva petjada en la història, •la cultura, la societat i les persones.

La tercera etapa d’aquest «camí» es planteja com un moment de síntesi dels continguts treballats al llarg dels cursos anteriors, tot ampliant alguns coneixements. Es pretén afavorir l’autonomia en l’aprenentat-ge i el treball per projectes.

Page 8: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 7

3. COM TReBALLeM A CInQUÈ de PRIMÀRIA

Organització general. Les unitats didàctiques.

El projecte Fent Camí s’articula a 5è• a través de nou unitats didàctiques.

Cada unitat didàctica es divideix en • quatre parts ben diferenciades:

– LÀMINA INICIAL. És una síntesi visual dels elements que es treballaran al llarg de la unitat. Serveix, també, com a presa de consciència dels coneixements previs dels alumnes.

– EXPLOREM. És la part central de la unitat. Ofereix tex-tos i activitats per tal d’anar cons-truint els aprenen-tatges.

9UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

Exploremw

Localitza Israel en un atles. Col·loca les paraules següents en el lloc corresponent del mapa i pinta de color blau el que sigui aigua i de color marró la terra:

– Mar Mediterrània

– Egipte

– Mar Morta

– Canaan

– Desert d’Aràbia

– Riu Jordà

Completa aquesta línia cronològica col·locant el nom de cada personatge en la data en què va viure: Abraham, profetes, Jesús, Moisès, David.

2000 aC

Abraham

1250 aC

Moisès

1000 aC

David

0

Jesús

970 aC

Salomó

800 aC

profetes

2000 aC 1000 aC 0

Uns 1.000 abans de Jesús, els israelites es van organitzar sota l’autoritat d’un únic rei. Els reis més importants per al poble d’Israel van ser David i el seu fi ll Salomó. Els reis van voler deixar constància de la història del seu poble i van començar a escriure. També en aquell temps els israelites refl exionaven sobre tots els esdeveniments que els ana-ven succeint. Feien sempre aquesta refl exió guiats per uns personatges que els ajudaven a descobrir-ne el missatge religiós: els profetes.

Després d’una època d’esplendor en temps dels reis, les coses es van anar complicant fi ns que el país va ser envaït pels babilonis i aleshores els israelites van haver de mar-xar exiliats. Més tard, sota l’Imperi Persa, els babilonis van ser vençuts i els israelites van poder tornar a la seva terra i reorganitzar-se.

Com que Israel era un lloc on s’encreuaven moltes rutes comercials entre Orient i Occident, al llarg de molts anys dife-rents pobles van voler controlar el territori i van ocupar aquest petit país. Va ser el cas dels romans, que hi van arribar 60 anys abans de Crist.

Aquí tens una adreça per trobar els llocs

que apareixen als llibres de la Bíblia: www.biblemap.org.

15542_EP5 UD1_LA.indd 9 20/5/10 17:06:26

8 UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

Exploremw

Aquest és el mapa de Palestina, anomenada també Cannaan o Israel, noms deri-vats dels diversos pobles que han ocupat aquesta terra al llarg dels segles.

Palestina és una petita regió del Pròxim Orient, a l’altre extrem de la mar Mediter rà-nia i limitada pel riu Jordà i el desert.

Amb una extensió semblant a la de Catalunya, era un lloc de pas entre els grans imperis que l’envoltaven, com ara Egipte o Babilònia.

El poble d’Israel es remunta uns 2.000 anys abans de Crist. Els seus avantpassats van ser pastors seminòmades que anaven d’un lloc a un altre amb el bestiar per buscar més bones pastures.

Situació geogràfi ca i història del poble d’Israel

El poble d’Israel estava format per dotze tribus que tenien en comú, principalment, la fe religiosa que havien rebut dels avantpassats.

Aquesta fe comuna es fonamentava en les tradicions que feien referència a la vida de dos grans personatges: Abraham i Moisès.

Al llarg del curs parlarem d’«anys abans de Crist» i «anys després de Crist». El calendari que actualment fem servir compta els anys

a partir del naixement de Jesús (Crist). Quan ens referim a esdeveniments que van passar o personatges que van viure abans del naixement de Jesús, sempre s’ha de dir «abans de Crist». Quan parlem de fets que han passat

o persones que han viscut després de Jesús, diem «després de Crist».

15542_EP5 UD1_LA.indd 8 20/5/10 17:06:24

La Bíblia i l’antic poble d’Israel

1

15542_EP5 UD1_LA.indd 6 20/5/10 17:06:19 15542_EP5 UD1_LA.indd 7 20/5/10 17:06:22

Page 9: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

8 Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religioses cinquè

– RACÓ DEL PUNT (5è). És l’espai on es presenten con-tinguts referents als diversos eixos transversals contem-plats:

> Elements del fet religiós.

> Empremtes del cristianisme en la societat:

•Art i música.

•Testimoniatges de persones referents.

> Compromís de l’Església amb la societat: treball soci-al, missioner, etc.

> Marcel·lí Champagnat i el món marista avui.

– QUÈ HEM APRÈS. Presenta activitats de repàs i síntesi dels continguts treballats, acompanyats d’un mapa conceptual de la unitat.

90 UD5. El missatge de Jesús

Què hem après?|1. A partir del que has treballat al llarg de la unitat elabora un tríptic sobre el missatge de Jesús.

Apartats del tríptic:

1. Portada (amb el títol del tríptic i el teu nom).

2. La Bona Notícia de Jesús.

3. Les benaurances.

4. La relació amb Déu i els altres. L’Aliança abans i després de Jesús.

5. Testimonis que han viscut segons l’esperit de les benaurances.

6. La «regla d’or» de les religions.

Blocs de cada apartat:

1. Títol de l’apartat

2. Explicació de l’apartat. Breu síntesi del contingut.

3. Frases clau: tres frases que et cridin més l’atenció de l’apartat.

4. Imatges o dibuixos de cada apartat.

2. Escull tres dels deu personatges que has conegut en aquesta unitat. Completa la fi txa amb el que et crida més l’atenció de les vides d’aquestes persones que han viscut amb l’esperit de les benaurances.

Breu explicació Tret que et crida més l’atenció de la seva biografi a de la seva vida

Personatge 1Nom:

Personatge 2Nom:

Personatge 3Nom:

SOLUCIÓ DE L’ENIGMA

15542_EP5 UD5_LA.indd 90 20/5/10 17:26:44

153UD9. L’hinduisme i el budisme

Racó del puntw

Les mandales

La paraula «mandala» vol dir ‘cercle’ en sànscrit, l’antiga llengua de l’Índia.

La mandala és una representació geomètrica en forma de cercle els elements de la qual s’ordenen al voltant del centre. En l’hinduisme i el budisme, les mandales simbolitzen l’univers.

Al llarg de la història, hi ha hagut d’altres cultures llun-yanes i molt diferents que també han utilitzat aquestes representacions circulars: des dels aborígens d’Austràlia als indígenes d’Amèrica, passant per pobles europeusi pobles africans.

El budisme va estendre la pràctica de crear mandales com a tècnica de meditació i interiorització. Segons la tradició budista, fer una mandala permet a la persona retrobar la tranquil·litat i la pau necessàries per estar en harmonia amb l’univers i amb un mateix. La tècnica de la mandala ajuda la persona que l’elabora o la pinta a centrar-se en un mateix perquè el fet de centrar-se en el cercle, sigui mirant-lo, omplint-lo de sorra o pintant-lo, ajuda a la con-centració i du a un estat interior que permet la trobada amb Déu.

Per fer una mandala s’utilitzen diferents materials: pètals de fl ors, arròs, pols de pedra, teles, sorres de colors...I també es poden pintar.

Un cop acabats, les mandales es desfan perquè l’important no és la mandala en sí mateix a sinó el camí que ha fet la persona en fer-les.

Ara que ja saps més coses sobre les mandales, et proposem que facis la teva pròpia mandala.

15542_EP5 UD9_LA.indd 153 20/5/10 17:48:05

UD5. El missatge de Jesús

Mapa conceptualw

ALIANÇA

DÉU

el poble d’Israel

tothom pau i justícia

amb

fa

els pobres i elsmarginats

Benaurances

feliçosi benaurats

NOU TESTAMENT

— Nets de cor— Humils— Compassius— Justos— Treballar per la pau

Decàleg o 10manaments

ANTICTESTAMENT

totes les persones

Jesús

el Regne de Déu

amb

expressada en el en

que anuncia

inclou

sobretot

als quals declara

és un Regne de

demana ser

91

15542_EP5 UD5_LA.indd 91 20/5/10 17:26:44

Page 10: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 9

el fil conductor de 5è de Primària

El fil conductor del projecte en el curs de 5è té continuïtat amb els dos cursos anteriors. Té com a •protagonista en Quim, devorador de llibres i investigador inquiet. L’acompanya el seu punt de lli-bre, anoment «Punt».

En Quim mostra molta curiositat pel món de les religions i, especialment, pel cristianisme. En Quim •acompanya els alumnes en els seus descobriments i, al llarg de cada unitat, els farà algunes indi-cacions, explicarà curiositats o donarà consells.

A l’inici de cada unitat didàctica els plantejarà un enigma relacionat amb els continguts a treballar •tot desvetllant el seu afany investigador.

Quim Punt

Avaluació

Hi ha uns objectius generals que volem aconseguir en acabar l’etapa de Primària i, concretament, •el Cicle Superior.

A cada unitat es proposen activitats i criteris d’avaluació, per tal de fer el seguiment en l’aprenen-•tatge dels continguts i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Hem procurat que els criteris siguin útils i que realment siguin aspectes avaluables pels mestres.•

Page 11: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

10 Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religioses cinquè

4. eLeMenTS deL PROJeCTe FenT CAMÍ A CInQUÈLlibre del professorat

Ofereix totes les pautes i explicacions necessàries perquè •l’educador/a dugui a terme el desenvolupament de cada unitat.

Les indicacions al llibre del professorat poden ser:•

– Orientacions didàctiques. – Informació per al professorat. – Material. – Solucionari. – Annexos.

Al final del llibre hi ha material material fotocopiable.•

Llibre de l’alumnat

Conté les unitats didàctiques.•

Al final del llibre hi ha el material necessari per a la rea-•lització de les activitats (adhesius, etc.)

Al llarg de les unitats, una sèrie de pictogrames indiquen •un tipus d’activitat especial per realitzar o alguna infor-mació d’interès.

– Pictograma d’àudio: àudio. – Pictograma d’audiovisual: audiovisual. – Pictograma de treball en grup: treball en grup. – Pictograma de la bombeta: pista de l’enigma.

dVd del professorat

Conté audiovisuals, imatges i cançons.•

Page 12: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 11

5. PROGRAMACIÓ5.1. Finalitats de l’etapa de Primària

1. Conèixer la pluralitat religiosa del món d’avui.

2. Desvetllar el respecte vers aquesta diversitat religiosa que vivim, no solament des del coneixe-ment sinó també des de la valoració que es fa.

3. Descobrir i conèixer el fet religiós des de la perspectiva del cristianisme.

4. Adquirir eines per interpretar les experiències pròpies.

5. Anar adquirint un esperit crític que permeti d’interpretar l’entorn propi i el fet religiós tot fent possible el diàleg i la síntesi entre fe i cultura.

6. Conèixer els trets principals del cristianisme.

7. Presentar la figura i el missatge de Jesús i aprofundir-hi.

8. Conèixer la vida de Marcel·lí Champagnat i altres elements maristes.

5.2. Objectius generals de l’etapa

1. Introduir-se en l’ús, la recerca i la lectura de textos bíblics.

2. Observar, tot analitzant la realitat de l’entorn, alguns usos i costums de la pràctica cristiana, principalment, i de les diferents religions.

3. Utilitzar els recursos del llenguatge corporal, simbòlic, abstracte i iconogràfic, i expressar fets, dades, sentiments i opcions sobre el fenomen religiós a través del dibuix, la música, la mímica, el mural, l’audiovisual, etc.

4. Descobrir diferents experiències humanes del transcendent, que integren el fet religiós i donen resposta a les preguntes fonamentals de l’home (qui sóc, d’on vinc, on vaig, i després d’aquesta vida, què?), explicitant-ne la cristiana.

5. Conèixer els principals esdeveniments afirmacions, paraules, cicles litúrgics, textos, que formen part del fet cristià.

6. Conèixer els principals models de la vida proposats per la fe cristiana a través d’alguns personat-ges de l’Antic Testament i del Nou Testament i de protagonistes rellevants de la història de l’Església catòlica al món i a Catalunya.

7. Identificar la figura de Jesucrist a través de les seves accions i paraules.

8. Conèixer el Déu cristià manifestat per Jesucrist.

9. Descobrir la vida de l’Església universal i de les seves comunitats locals, especialment a Catalu-nya, tot reconeixent la seva acció evangelitzadora, sacramental, caritativa, cultural i social.

10. Relacionar les dades més importants del marc sociocultural religiós de l’entorn i de Catalunya en general (costums, art, història, folklore, monuments i festivitats), fent especial esment a les rela-cionades amb la fe catòlica.

11. Adonar-se del fonament cristià de les actituds i les accions d’inserció i participació social (since-ritat, pau, alegria, comprensió, perdó, solidaritat i amor), i comprendre allò que poden aportar en la vida personal, en la convivència social i també en la pertinença eclesial.

Page 13: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

12 Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religioses cinquè

12. Reconèixer la dignitat de les persones, del seu cos i vida, dels seus drets, i valorar la grandesa de la naturalesa.

13. Copsar, a través d’exemples concrets, que la fe cristiana crida a l’acció transformadora de la persona, del col·lectiu i del medi.

14. Valorar i respectar les diferents manifestacions del fet religiós.

5.3. Objectius del Cicle Superior

1. Desvetllar una mirada amable, transparent, oberta i gratuïta envers la descoberta del fet reli-giós.

2. Conèixer els trets bàsics que identifiquen les grans tradicions religioses: hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i islam.

3. Conèixer els trets principals del context geogràfic i social de Jesús de Natzaret.

4. Descobrir aspectes fonamentals del missatge i de la vida de Jesús de Natzaret.

5. Conèixer elements identificatius del cristianisme: la Bíblia, l’Església, el compromís amb els altres.

6. Descobrir les empremtes del cristianisme en la nostra cultura i societat: persones, representaci-ons artístiques, etc.

7. Descobrir trets bàsics de la identitat marista: el seu fundador, Marcel·lí Champagnat, i realitats actuals de la presència marista.

8. Desenvolupar habilitats i capacitats que fan possible viure la vida humana com un procés de recerca.

9. Desenvolupar les capacitats d’interiorització, interrogació i admiració.

10. Descobrir, en els elements treballats, un camí de creixement personal.

11. Valorar positivament la diversitat de respostes davant del fet religiós.

5.4. Continguts del Cicle Superior

1. El fet religions i les grans tradicions religioses:

•El judaisme.

•El cristianisme.

•L’islam.

•Hinduisme i budisme.

2. Jesús de Natzaret:

•La persona i seu context social, històric i geogràfic.

•Els deixebles.

•El missatge del Regne de Déu.

•La imatge de Déu manifestat en Jesús de Natzaret.

•La Pasqua.

Page 14: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 13

3. El cristianisme:

•La Bíblia: Antic Testament i Nou Testament.

•El Poble d’Israel: relats, fets i personatges.

•L’Església, comunitat de cristians.

•La seva acció evangelitzadora, cultural i social.

•L’any cristià.

•Els sagraments.

•Empremtes culturals en la societat d’avui.

4. Marcel·lí Champagnat, fundador dels Germans Maristes.

5. Descobriment de la interioritat.

6. Respecte per la diversitat de respostes davant del fet religiós.

5.5. Competències bàsiques

•Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

– Expressar i comprendre missatges verbals i no verbals.

– Expressar oralment sentiments i experiències pròpies.

– Saber relacionar imatges amb textos i situacions.

– Saber extreure informació d’un text instructiu.

– Extreure valors de relats i contes.

– Adquirir lèxic propi de l’entorn religiós i social.

•Competència artística i cultural

– Expressar els propis sentiments per mitjà de llenguatges artístics.

– Conèixer manifestacions culturals i artístiques inspirades en el cristianisme.

•Tractament de la informació i competència digital

– Usar aplicacions didàctiques amb suport digital.

– Obtenir informació a través d’aplicacions digitals.

•Competència matemàtica

– Relacionar conceptes de forma lògica.

– Ordenar temporalment seqüències.

•Competència d’aprendre a aprendre

– Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.

– Desenvolupar la memòria.

– Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció.

– Desenvolupar estratègies per relacionar-se, cooperar i treballar en equip.

Page 15: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

14 Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religioses cinquè

– Resoldre qüestions de planificació i organització de tasques per obtenir el resultat final que es demana.

– Integrar el treball cooperatiu com a metodologia que afavoreix el propi procés de construcció de coneixement.

•Competència d’autonomia i iniciativa personal

– Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú.

– Descobrir la interioritat de la persona com a espai de diàleg amb un mateix i amb el transcen-dent.

– Reconèixer l’esforç com quelcom necessari per al creixement personal.

•Competència social i ciutadana

– Conèixer la diversitat religiosa del món i mostrar-hi respecte.

– Manifestar actituds de respecte i d’interès davant la diversitat de respostes davant del fet religiós.

– Adonar-se de la pluralitat de llocs de procedència de les persones i manifestar actituds respec-tuoses vers elles.

– Conèixer hàbits i costums propis dels moments d’aturada, meditació i pregària de les diferents religions.

– Identificar llocs i costums propis de les diferents religions.

– Adonar-se que l’experiència religiosa afecta a la manera de ser de les persones.

– Conèixer la diversitat de maneres de ser i mostrar respecte per cadascuna d’elles.

– Manifestar actituds de respecte, ajuda, perdó, generositat i d’agraïment.

– Prendre consciència dels diferents àmbits i grups socials i de les maneres de contribuir al seu desenvolupament i la seva millora.

– Identificar, analitzar i rebutjar les situacions d’injustícia i de discriminació, sensibilitzant-se davant de les necessitats de les persones i grups més desafavorits.

5.6. Competència espiritual bàsica

•Experimentar i saber identificar i desenvolupar experiències d’admiració, de misteri i de pre-gunta.

•Desenvolupar un autoconeixement positiu i dinàmic, a més d’aprendre a utilitzar els sentiments i emocions com a via per al creixement personal.

•Practicar i explorar sentiments d’admiració i coresponsabilitat davant el món en què vivim, com també de contemplació i silenci.

•Desenvolupar i canalitzar vincles empàtics amb les altres persones en situacions d’injustícia, de vulnerabilitat, de superació, de cooperació…

•Expressar sensacions, pensaments i reflexions a través de la creativitat en l’art i la música.

•Capacitar-se per identificar, explorar i escollir els valors propis i comprendre els dels altres.

Page 16: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 15

•Conèixer i valorar respostes, interpretacions i experiències de les diferents religions.

•Conèixer, diferenciar i valorar experiències de persones i moviments religiosos respecte al misteri i la transcendència.

•Tenir experiència en pràctiques de meditació i/o pregària.

Page 17: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

16 Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religioses cinquè

explorem. Síntesi de tots els continguts. eix transversal

Unitat 1.La BíBLia i L’antic poBLe d’israeL, pàg. 6

Situació geogràfica i història del poble d’Israel, pàg. 8.Com ens ha arribat la Bíblia, pàg. 10.Classificació de la Bíblia, pàg. 14. L’Antic Testament i el Nou Testament.els gèneres literaris de la Bíblia, pàg. 16. Poètic, cartes, lleis, textos històrics…

Com es prega amb la Bíblia?

Unitat 2.eL déu de Jesús, pàg. 22

el déu de l’Antic Testament, pàg. 24.

Un déu que es recorda del seu poble des del principi, pàg. 25. El relat de la creació.

Un déu que dóna una altra oportunitat, pàg. 27. El relat del diluvi.el déu de Jesús: Un déu pare (Abba), pàg. 28. La pregària del parenostre.Jesús i el regne, pàg. 30. Les paràboles.

el pare bo.

Unitat 3.eLs sagraments, pàg. 40

els símbols, pàg. 42. Els símbols en la vida quotidiana i el llenguat-ge simbòlic. El llenguatge simbòlic com a expressió del fet religiós.els sagraments, pàg. 43. Els sagraments cristians.el sagrament del baptisme, pàg. 46.

el sagrament de la confirmació, pàg. 47.

eucaristia, pàg. 48.

L’aigua i la llum.

Unitat 4.Història d’israeL, eL poBLe de Jesús, pàg. 56

Abraham, pàg. 58. La història d’Abraham, primer patriarca del poble d’Israel.Moisès, pàg. 61. La història de Moisès, de l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte i l’Aliança al mont Sinaí.david, pàg. 64. La història del rei David.els profetes, pàg. 67. La història de la divisió dels regnes a Israel (regne del Nord i regne del Sud) i el rol dels profetes en l’antic poble d’Israel.Jesús, pàg. 69.

Jesús al cinema.

Unitat 5.eL missatge de Jesús, pàg. 76

el missatge central de Jesús, pàg. 78. El missatge central de Jesús: anunciar el Regne de Déu, un Déu que s’apropa als homes amb el seu Regne perquè els estima gratuïtament.La bona notícia és per als pobres, pàg. 80. L’amor gratuït del Déu de Jesús està demanant que es faci justícia a les persones pobres i humiliades.Les benaurances, pàg. 83. Les benaurances i el seu significat en relació al missatge i l’estil de vida que proposa Jesús.

La regla d’or a les religions.

6. TeRCeR nIVeLL de COnCReCIÓGraella amb la programació general del curs

Page 18: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 17

explorem. Síntesi de tots els continguts. eix transversal

Testimonis de les benaurances, pàg. 85. Els testimonis de per-sones que, al llarg de la història, han viscut segons l’esperit de les benaurances.L’Antiga i la nova Aliança, pàg. 86. El decàleg com a símbol de l’Antiga Aliança del poble d’Israel amb Déu.

Unitat 6.eLs úLtims dies de Jesús, pàg. 92

Jerusalem, pàg. 94. La ciutat de Jerusalem i els seus llocs més importants. Jesús a Jerusalem.el Temple, pàg. 97. El Temple, llocs i funcions principals. Relació de Jesús amb el Temple.Sopar Pasqual. Jesús renta els peus als seus amics, pàg. 100. Jesús renta els peus als seus deixebles.Legislació a Israel (segle I), pàg. 101. La legislació i les autori-tats en temps de Jesús. Jesús és condemnat a mort.Resurrecció, pàg. 103. La resurrecció de Jesús.

el llenguatge simbòlic.

Unitat 7.Jesús, reBeL davant La inJustícia, pàg. 108

Justícia-injustícia, pàg. 110. Reconeix les injustícies en la seva pròpia vida quotidiana.Les injustícies en temps de Jesús, pàg. 111.

Jesús davant les injustícies, pàg. 113.

els profetes, pàg. 114. Qui són els profetes i quina era la seva missió dins l’antic poble d’Israel.el profeta Amós, pàg. 117.

Què és una OnG?

Unitat 8.maria de natzaret i Les deixeBLes de Jesús, pàg. 122

La dona en temps de Jesús, pàg. 124. La societat i el paper de la dona en temps de Jesús.La visió de la dona segons Jesús, pàg. 126.

Les deixebles de Jesús, pàg. 130.

Maria de natzaret, pàg. 132. La figura de Maria de Natzaret.

Un petit gest pot canviar el món.

Unitat 9.L’Hinduisme i eL Budisme, pàg. 138

L’Índia: bressol del budisme i l’hinduisme, pàg. 140. L’Índia lloc d’origen de l’hinduisme i del budisme.L’hinduisme i el budisme, pàg. 140.

Qüestionari per als grups base en el 3r moment, pàg. 141.

L’hinduisme, pàg. 143. Orígens de l’hinduisme. El sistema de castes socials a l’Índia. Els llibres sants de l’hinduisme. Les princi-pals creences de l’hinduisme. El panteó hinduista. Pràctiques i llocs de l’hinduisme.el budisme, pàg. 148. Orígens del budisme. Les quatre veritats del budisme. Els diferents corrents budistes.

Les mandales.

Page 19: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

18 Jesús, el cristianisme i les altres tradicions religioses cinquè

PRESENTACIÓ DELS PERSONATGES

Page 20: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 19

Cançó motivadora del curs.•

Fent camíPenso sovint què estic vivintquè és el que passa al meu voltantquè és allò que em fa caminar.

Jo vull conèixer vells relats,persones que parlin des del cor,gestos que fan viure el camí.

És que la vida és un regal,

Hi ha tot un món per somiar,

obre els teus ulls, t’està esperant!

Fent camí, fent camíAnem per la vida fent camíDescobriràs un tresor

En Quim, la Laia i també en Polel punt de llibre, en Megabyte,busca el Samsó que està amagat.

Amb ells tots junts descobriremcodis i enigmes sorprenents,que pel camí ens guiaran.

És que la vida és un regal,

Hi ha tot un món per somiar,

obre els teus ulls, t’està esperant!

mATERIALDVD del professorat.•Cançó de tot l’any. •

Page 21: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,
Page 22: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

Programació i desenvolupament de les unitatsLlibre del professorat 5

primària

Page 23: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

22 ud 1 La Bíblia i l’antic poble d’Israel

1. OBJECTIUS DIDÀCTICSConèixer el context geogràfic i històric del poble d’Israel.•Identificar la Bíblia com a recull de la història del passat i l’experiència religiosa del poble d’Israel.•Conèixer com s’ha transmès la Bíblia.•Conèixer i identificar els gèneres literaris de la Bíblia.•

2. CONTINGUTSSituació geogràfica del poble d’Israel.•Què és la Bíblia i com ens ha arribat.•L’Antic Testament i el Nou Testament: llibres que els componen.•Els gèneres literaris a la Bíblia: poètic, cartes, lleis, textos històrics...•Llocs de la història del poble d’Israel.•

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Expressar i comprendre missatges orals, visuals, escrits, corporals, plàstics, simbòlics. –Expressar oralment sentiments i experiències pròpies. –Comprendre i saber organitzar informació. –Comprendre i saber comunicar informació. –Saber extreure informació de textos diversos, d’un programa de festes, d’un text científic, d’una taula d’elements, –d’un text instructiu...Saber interpretar la llegenda d’un plànol. –Saber interaccionar oralment (conversar, escoltar, expressar-se). –Produir missatges escrits on es manifesten idees, experiències o sentiments. –Conèixer la formació de paraules per poder adquirir vocabulari nou. –Relacionar imatges amb textos i situacions. –Extreure els valors dels relats. –Comprendre el llenguatge simbòlic de textos, imatges i actituds. –Enriquir el vocabulari amb termes relacionats amb la història de les religions. –Comentar textos bíblics i resumir-ne el missatge. –Expressar-se en públic. –

Competència artística i cultural•Comprendre i valorar manifestacions poètiques. –

Unitat 1. LA BÍBLIA I L’ANTIC POBLE D’ISRAEL

Page 24: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 23

Competència de tractament de la informació i competència digital•Cercar i processar informació per respondre un qüestionari. –Utilitzar la web per obtenir informació. –Utilitzar un atles per obtenir informació. –

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Utilitzar un atles per obtenir informació. –Desenvolupar la memòria. –Relacionar conceptes de forma lògica. –Sintetitzar i organitzar informació. –Aprendre a expressar la pròpia opinió. –Relacionar textos bíblics. –Llegir esquemes conceptuals. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències. –Adquirir l’habilitat d’obtenir informació. –Buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –

Competència de coneixement i interacció amb el món físic•Identificar elements de la natura amb caràcter simbòlic religiós. –

Competència social i ciutadana•Conèixer hàbits i costums propis dels moments d’aturada, meditació i pregària de les diverses religions. –Expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres. –Identificar llocs i costums propis de les diferents religions. –

Competència espiritual•Expressar sensacions, pensaments i reflexions a través de la creativitat en l’art, la música, la literatura... –Tenir experiència de pràctiques de meditació i oració. –Descobrir la interioritat de la persona com a espai de diàleg amb un mateix i amb el transcendent. –Ser capaç d’entendre, comprendre i situar les manifestacions i la influència del fet religiós en l’art, la música, la –literatura...Conèixer i tenir experiències en pràctiques de meditació i oració de les diferents religions, i també de contemplació –i integració amb el medi natural.

Page 25: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

24 ud 1 La Bíblia i l’antic poble d’Israel

4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE Fer una avaluació inicial de forma visual i dialogada de la làmina inicial. GG•Localitzar Israel en un atles. Situar diversos llocs significatius en un mapa mut d’Israel •i pintar-lo. ISituar sobre una línia cronològica els noms i les cares de diversos personatges bíblics. I•Explicar per escrit les colònies del curs anterior. En grups, llegir els escrits de cada alumne. •Consensuar un escrit únic de cada grup i comentar-ho a la resta de la classe. I/PG/GGComparar dos escrits diferents de la Bíblia que parlen del mateix fet. Relacionar-ho •amb l’activitat anterior. IActivitat de relació: relacionar llibres de la Bíblia amb l’Antic i el Nou Testament. I•Elaborar un punt de llibre de les abreviatures de la Bíblia seguint el model que trobaran •en el llibre. IClassificar una sèrie de textos segons la tipologia. I•Comparar, a partir dels textos de l’activitat anterior, els gèneres en què estan escrits •amb diferents textos bíblics. PGActivitat d’interiorització amb un salm de la Bíblia. GG•Resoldre un enigma: «Un home que sempre va acompanyat d’un lleó, d’un toro i d’una àliga.» I•

5. CRITERIS D’AVALUACIÓSap situar certs llocs importants de caire geogràfic i polític relacionats amb la Bíblia.•Identifica alguns personatges importants de la Bíblia.•Sap situar aquests personatges en un eix cronològic.•Coneix el procés de creació i transmissió de la Bíblia.•Coneix l’estructura interna de classificació de la Bíblia.•Identifica diferents gèneres literaris utilitzats a la Bíblia.•Mostra curiositat i respecte pel que és i representa la Bíblia per als jueus i per als cristians.•Mostra respecte per les opinions dels altres.•

6. ACTIVITATS D’AVALUACIÓSituar en el mapa una sèrie de noms.•Marcar la resposta correcta d’entre diverses opcions.•Ordenar noms en aquesta línea cronològica.•Buscar cites a la Bíblia i copiar-les.•Explicar breument per escrit què és la Bíblia.•

Page 26: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 25

7. DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Abans de començar...!

SOLUCIÓ DE L’ENIGMASímbols dels quatre evangelistesHome: Mateu; lleó: Marc; toro: Lluc; àliga: Joan.Recorda:Tot i que l’enigma es presenta en aquesta làmina inicial, caldria resoldre’l en el moment que aparegui el tema a la unitat didàctica.S’ha de procurar que la investigació de l’enigma sigui individual.

INFORMACIÓ PER AL MESTRE Els quatre autors dels Evangelis (Sant

Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan) han estat relacionats simbòlica-ment amb els quatre éssers vivents de l’Apocalipsi 4,7:

«El primer Vivent, era semblant a un lleó; el segon, a un toro; el tercer tenia aspecte d’home, i el quart era semblant a una àguila en ple vol». Ap 4,7.L’Apocalipsi s’inspira en els símbols de l’Antic Testa-ment.

Ezequiel 1,10«Les seves cares tenien, la del davant, aspecte d’home; la del costat dret, aspecte de lleó; la del costat esquer-re, aspecte de toro, i la del darrere, aspecte d’àguila».Ezequiel 10,1-22 Relata la visió del tron dels queru-bins amb quatre cares cadascun.Els pares de l’Església van recollir aquest simbolisme però la seva vinculació als Evangelistes no sempre coincideix. Amb el temps va prevaldre la següent: Mateu = home; Marc = lleó; Lluc = toro; Joan = àliga.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESLa làmina inicial mostra diferents personatges històrics i elements rellevants en el procés de formació de la Bíblia.

Aspectes per destacarLa biblioteca.•Mapa d’Israel (en una taula).•Monjo escrivint un manuscrit de la Bíblia.•

15542_EP5 UD1_LA.indd 7 20/5/10 17:06:22

La Bíblia i l’antic poble d’Israel

1

15542_EP5 UD1_LA.indd 6 20/5/10 17:06:19

Page 27: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

26 ud 1 La Bíblia i l’antic poble d’Israel

Avi explicant una història a uns nens (racó de l’hora •del conte).Un israelita llegint un pergamí.•Un nen buscant a Internet alguna cosa.•Els personatges bíblics que apareixen dibuixats als •llibres oberts: Abraham/ Moisès/ profeta/ David/ Jesús.

A partir de les imatges podem encetar un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.

Idees clau:La Bíblia és una col·lecció de llibres.•

Palestina és el principal escenari geogràfic relacionat •amb els personatges i les històries que es narren a la Bíblia.La creació dels llibres de la Bíblia es produeix a par-•tir de tradicions orals dins del poble d’Israel.Arribats a un punt de la història, part d’aquestes •tradicions orals passen a escriure’s, i sorgeixen així les tradicions escrites.L’escriptura ha permès que còpies de la Bíblia hagin •arribat als nostres dies.Avui dia, els mitjans tecnològics i de comunicació •fan que tinguem la Bíblia al nostre abast.

Page 28: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 27

Situació geogràfica i història del poble d’Israel

SOLUCIONARILocalitza Israel en un atles. Col·loca les paraules següents en el lloc corresponent del mapa i pinta de color blau el que sigui aigua i de color marró la terra:

SOLUCIONARICompleta aquesta línia cronològica col·locant el nom de cada personatge en la data en què va viure: Abra-ham, profetes, Jesús, Moisès, David.2000 1000 0

Abraham Moisès David profetes Jesús

9UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

Exploremw

Localitza Israel en un atles. Col·loca les paraules següents en el lloc corresponent del mapa i pinta de color blau el que sigui aigua i de color marró la terra:

– Mar Mediterrània

– Egipte

– Mar Morta

– Canaan

– Desert d’Aràbia

– Riu Jordà

Completa aquesta línia cronològica col·locant el nom de cada personatge en la data en què va viure: Abraham, profetes, Jesús, Moisès, David.

2000 aC

Abraham

1250 aC

Moisès

1000 aC

David

0

Jesús

970 aC

Salomó

800 aC

profetes

2000 aC 1000 aC 0

Uns 1.000 abans de Jesús, els israelites es van organitzar sota l’autoritat d’un únic rei. Els reis més importants per al poble d’Israel van ser David i el seu fi ll Salomó. Els reis van voler deixar constància de la història del seu poble i van començar a escriure. També en aquell temps els israelites refl exionaven sobre tots els esdeveniments que els ana-ven succeint. Feien sempre aquesta refl exió guiats per uns personatges que els ajudaven a descobrir-ne el missatge religiós: els profetes.

Després d’una època d’esplendor en temps dels reis, les coses es van anar complicant fi ns que el país va ser envaït pels babilonis i aleshores els israelites van haver de mar-xar exiliats. Més tard, sota l’Imperi Persa, els babilonis van ser vençuts i els israelites van poder tornar a la seva terra i reorganitzar-se.

Com que Israel era un lloc on s’encreuaven moltes rutes comercials entre Orient i Occident, al llarg de molts anys dife-rents pobles van voler controlar el territori i van ocupar aquest petit país. Va ser el cas dels romans, que hi van arribar 60 anys abans de Crist.

Aquí tens una adreça per trobar els llocs

que apareixen als llibres de la Bíblia: www.biblemap.org.

15542_EP5 UD1_LA.indd 9 20/5/10 17:06:26

8 UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

Exploremw

Aquest és el mapa de Palestina, anomenada també Cannaan o Israel, noms deri-vats dels diversos pobles que han ocupat aquesta terra al llarg dels segles.

Palestina és una petita regió del Pròxim Orient, a l’altre extrem de la mar Mediter rà-nia i limitada pel riu Jordà i el desert.

Amb una extensió semblant a la de Catalunya, era un lloc de pas entre els grans imperis que l’envoltaven, com ara Egipte o Babilònia.

El poble d’Israel es remunta uns 2.000 anys abans de Crist. Els seus avantpassats van ser pastors seminòmades que anaven d’un lloc a un altre amb el bestiar per buscar més bones pastures.

Situació geogràfi ca i història del poble d’Israel

El poble d’Israel estava format per dotze tribus que tenien en comú, principalment, la fe religiosa que havien rebut dels avantpassats.

Aquesta fe comuna es fonamentava en les tradicions que feien referència a la vida de dos grans personatges: Abraham i Moisès.

Al llarg del curs parlarem d’«anys abans de Crist» i «anys després de Crist». El calendari que actualment fem servir compta els anys

a partir del naixement de Jesús (Crist). Quan ens referim a esdeveniments que van passar o personatges que van viure abans del naixement de Jesús, sempre s’ha de dir «abans de Crist». Quan parlem de fets que han passat

o persones que han viscut després de Jesús, diem «després de Crist».

15542_EP5 UD1_LA.indd 8 20/5/10 17:06:24

Page 29: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

28 ud 1 La Bíblia i l’antic poble d’Israel

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESDistribuir els alumnes en grups de 4-5 persones i perquè >llegeixin el que han escrit.Diàleg en gran grup: >

Tots heu explicat la mateixa activitat?•Ho heu fet de la mateixa manera?•Tot el que s’ha explicat ha passat de debò?•I a la Bíblia, què hi passa?•

L’objectiu de l’activitat és fer veure que una mateixa expe- >riència pot ser explicada des de diferents punts de vista, que es poden donar diferents visions d’un mateix fet.Tots aquests punts de vista són vàlids. >Les interpretacions són diferents segons com ho ha vis- >cut cadascú.Els escrits de la Bíblia van ser escrits per escrivans. >Aquests escrivien sobre relats que els israelites s’havien anat transmetent al llarg de les diferents generacions. Les persones que van viure el fet ho van anar passant oralment als seus descendents fins que en un moment de la història els escribes ho van posar per escrit.

Exploremw

12 UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

A partir de l’Edat Mitjana els monjos van començar a copiar els manuscrits de la Bíblia i a decorar-ne algunes lletres amb colors i dibuixos. Amb la invenció de la impremta (Gutenberg, 1456) la Bíblia va poder sortir dels monestirs i de les biblioteques i va arribar a molta més gent. La primera impressió estava en llatí (la llengua de l’Església, de la gent culta i dels rics). Uns anys més tard es va començar a traduir a altres llengües (francès, italià, alemany...). Avui, arreu del món, la Bíblia està traduïda a més de 2.000 llengües.

Ara toca fer una mica de memòria: explica per escrit les colònies del curs passat.

Quan hagis acabat, feu grups de 4-5 persones i llegiu

els vostres escrits.

15542_EP5 UD1_LA.indd 12 20/5/10 17:06:30

Com ens ha arribat la Bíblia?

11UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

Exploremw

Les primeres versions de la Bíblia es van escriure en les llengües que es parlaven en aquell moment al poble d’Israel: hebreu i arameu. Alguns dels llibres que es van fer més tard es van escriure en grec.

15542_EP5 UD1_LA.indd 11 20/5/10 17:06:28

10 UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

Exploremw

Com ens ha arribat la Bíblia?

El poble d’Israel va guardar a la memòria les experiències i esdeveniments que va viure al llarg de la seva història. Aquesta història la van acabar posant per escrit i reunint en un gran llibre. En grec, βιβλια vol dir ‘els llibres’. La Bíblia, per tant, és un recull de llibres escrits en èpoques diferents sobre temes diferents.

La Bíblia que tens a les mans està escrita en llengua catalana i és impresa de fa poc temps però és un llibre molt antic que parla d’una història de fa molts anys.

De la mateixa manera que els teus avis t’expliquen històries i vivències de quan ells eren petits, els israelites es transmetien les seves tradicions, costums i records per mitjà de la tradició oral explicada de pares a fi lls. Aquest és l’origen de gairebé tots els llibres de la Bíblia.

Els autors deixaven per escrit diferents esdeveniments del seu poble i de la seva relació amb Déu: els fets i els personatges històrics com Abraham, Josep, Moisès... En uns altres llibres buscaven respostes a grans interrogants de les per-sones (com ara l’inici del món, el mal...) i en uns altres, com en els dels profetes, es denunciaven les injustícies que el poble cometia amb el seu Déu.

Tots aquests llibres van ser escrits per molts autors. Normalment escrivien a mà sobre papir o sobre pergamí, que és un material molt resistent que s’obté a partir de la pell d’ovella o de cabra.

Com que aquests textos eren molt importants per al poble d’Israel, es van fer moltes còpies dels originals. Gràcies a aquestes còpies, han arribat als nostres dies malgrat que els manuscrits originals s’hagin perdut.

En grec s’escriu així: βιβλια, i té la mateixa arrel

que biblioteca i bibliografi a. La Bíblia té llibres de l’Antic Testament en comú amb la

Torà dels jueus.

15542_EP5 UD1_LA.indd 10 20/5/10 17:06:27

Page 30: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 29

Exploremw

13UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

Marca amb una creu els aspectes que apareixen a cada relat:

Baptisme de Jesús (Mt 3,13-17)Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s’hi oposava, dient:

— Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!

Jesús li respongué:

— Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tot el que Déu vol.

Aleshores Joan el deixà fer.

Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua. Davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que

baixava com un colom i venia damunt d’ell. I una veu digué des del cel:

— Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.

Baptisme de Jesús (Lc 3, 21-22)Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s’obrí, i l’Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel:

— Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.

Mateu Lluc

Jesús ve de Galilea al riu Jordà

Jesús vol fer-se batejar per Joan

Tot el poble es feia batejar per Joan

Jesús pregava mentre el batejaven

Hi ha un diàleg amb Joan Baptista

Després del bateig s’obre el cel

L’Esperit Sant de Déu baixa com un colom

Una veu parla

La veu diu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut»

Quina relació veus amb l’activitat anterior?

Llegeix aquestes dues cites de la Bíblia que parlen

del mateix fet però que estan escrites per autors diferents

en moments diferents.

15542_EP5 UD1_LA.indd 13 20/5/10 17:06:33

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESA l’hora de llegir els textos cal remarcar als alumnes que >es fixin en els detalls.Després d’omplir la graella s’enceta un petit diàleg per >comparar el que han fet amb l’activitat anterior sobre les colònies del curs passat. Cal que hi trobin punts en comú i aspectes diferents.

SOLUCIONARIMarca amb una creu els aspectes que apareixen a cada relat:

Mateu Lluc

Jesús ve de Galilea al riu Jordà. X

Jesús vol fer-se batejar per Joan X

Tot el poble es feia batejar per Joan X

Jesús pregava mentre el batejaven X

Hi ha un diàleg amb Joan Baptista X

Després del bateig s’obre el cel X X

L’Esperit Sant de Déu baixa com un colom

X X

Una veu parla X X

La veu diu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut».

X X

Page 31: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

30 ud 1 La Bíblia i l’antic poble d’Israel

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESCal mirar bé els llibres que apareixen a la biblioteca. >Destacar la diferència de llibres entre l’Antic Testament i >el Nou Testament.Alguns detalls: >

El Pentateuc reuneix els cinc primers llibres de l’Antic •Testament.«Evangeli» és una paraula que prové del grec i que vol •dir ‘bona notícia’.El primer escrit del Nou Testament és la carta de Sant •Pau als cristians de Galàcia.El primer llibre de la Bíblia és el Gènesi, el darrer llibre •de la Bíblia és l’Apocalipsi.-...•

Finalment, es pot agafar la Bíblia i buscar on comencen >i acaben l’Antic i el Nou Testament i comparar-ne física-ment la diferència de gruix.

SOLUCIONARIA quina part de la Bíblia corresponen aquests llibres: a l’Antic Testament o al Nou Testament?

Gènesi AT

Primer llibre dels Reis AT

Evangeli de Sant Lluc NT

Llibre del profeta Isaïes AT

Fets o Actes del apòstols NT

Segona carta de l’apòstol Sant Pau als cris-tians de Corint

NT

Llibre dels Salms AT

Llibre de Judit AT

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESEls alumnes decoren el punt de llibre i hi escriuen les >abreviatures.

Exploremw

14 UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

Classifi cació de la Bíblia

La Bíblia es divideix en dues parts: l’Antic Testament i el Nou Testament.

L’Antic Testament és molt més llarg i explica la història del poble d’Israel des de la creació del món fi ns al naixement de Jesús.

L’Antic Testament recupera els 46 llibres de la Bíblia jueva. El primer llibre és el Gènesi, que parla dels orígens del món i del poble d’Israel.

El Nou Testament, una mica més curt, ens transmet la vida i els ensenyaments de Jesús i els primers cristians. Conté 27 llibres entre els quals hi ha els quatre evangelis. Cada evangeli explica, a la seva manera, el que Jesús va fer i va dir. Tradicionalment cada un dels evangelistes ha estat representat amb un símbol.

Com en tots els llibres, al començament de la Bíblia trobaràs un índex que facilita buscar-hi la informació.

Observa aquesta biblioteca que representa la Bíblia.

Sabies que «penta» signifi ca ‘cinc’ en grec? Així ara potser ja sabràs què vol dir pentàgon, pentagrama, pentateuc...

«Evangeli» vol dir ‘bona notícia’ en grec. Els evangelis es van escriure a mitjan del segle I.

15542_EP5 UD1_LA.indd 14 20/5/10 17:06:35

Exploremw

15UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

A quina part de la Bíblia corresponen aquests llibres: a l’Antic Testament o al Nou Testament?

Gènesi

Primer llibre dels Reis

Evangeli de Sant Lluc

Llibre del profeta Isaïes

Fets o Actes del apòstols

Segona carta de l’apòstol Sant Pau als cristians de Corint

Llibre dels Salms

Llibre de Judit

Vés al fi nal del llibre, on trobaràs un punt de llibre on falten les abreviatures de la Bíblia!

Abreviatura i nom del llibre

Verset

Capítol

Recorda: per trobar un paràgraf a la Bíblia, ens hem de fi xar en tres coses:

• Primera, l’abreviatura del llibre.

• Segona, el número del capítol (en general més gros i destacat amb lletra negreta).

• I tercera, els números dels versets (més petits i sense destacar).

Gràcies a les noves tecnologies podem consultar la Bíblia a internet. En aquesta pàgina web et serà molt fàcil buscar les cites bíbliques: www.abcat.org/bci/index.html

15542_EP5 UD1_LA.indd 15 20/5/10 17:06:36

Classificació de la Bíblia

Page 32: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 31

SOLUCIONARILlegeix aquests textos. Escriu a sota de cada un de quin tipus es tracta: carta, llei, poesia, text històric.1. Poesia. 3. Text històric.2. Carta. 4. Llei.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESEs pot seguir el mateix procediment que s’ha fet servir >abans. Recordar el que s’ha dit sobre les característiques de cada tipus de text i intentar classificar els textos bíblics en les mateixes categories (poesia, carta, text his-tòric, llei).

SOLUCIONARILlegeix aquests textos de la Bíblia i digues si es tracta d’una carta, una llei, una poesia o un text històric.Poesia: salm 126; Carta: epístola de Sant Pau a Titus; text històric: 1 Re 5, 15-20; llei: Pr 3, 27-30.

Exploremw

16 UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

Els gèneres literaris de la Bíblia

Escriuries de la mateixa forma si fessis una redacció sobre ciències naturals que si fessis una carta als pares sobre les colònies d’estiu? Doncs a la Bíblia passa una cosa semblant. No tots els llibres que s’escriuen volen explicar el mateix. Alguns expliquen les històries dels personatges més rellevants, d’altres són pregàries per adreçar a Déu, d’altres són lleis que s’han de complir... Cadascuna d’aquestes maneres diferents d’escriure s’anomena «gènere literari».

PA AMB TOMÀQUET

Déu ens dó ser catalansper menjar bon pa amb tomàquet amb un raig d’oli discreti un pols de sal si fa falta;pa de pagès si pot ser,que és més saborós que els altres,i tomàquet ben madur,però que no ho sigui massa.

Miquel Martí i Pol

Ja en el bressol, el futur rei de Catalunya va sobreviure a un atemptat. A l’edat de tresanys, Jaume I va ser lliurat a Simó de Mon-fort en tant que promès d’una fi lla seva. Quanels seus pares van morir, Jaume va romandresota la tutela de Simó de Monfort a Carcas-sona. De totes maneres, tal com va disposarla seva mare, aviat el van traslladar al castellde Montsó, acompanyat dels templers, i hi vaconviure fi ns als nou anys amb el seu cosí, eljove Ramon Berenguer V de Provença. Ambtretze anys, el van casar amb la infanta Elio-nor de Castella, de la qual va néixer el seuprimer fi ll, Alfons.

Cal pujar a les classes amb ordre.

Les classes començaran amb puntualitat.

La classe s’ha de mantenir endreçada.

No es pot córrer a les classes ni als passadissos.

Utilitzeu les papereres de reciclatge.

Llegeix aquests textos. Escriu a sota de cada un de quin tipus es tracta: carta, llei, poesia, text històric.

15542_EP5 UD1_LA.indd 16 20/5/10 17:06:37

Exploremw

17UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

Llegeix aquests textos de la Bíblia i digues si es tracta d’una carta, una llei, una poesia o un text històric.

Salm 126Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors. Si el Senyor no guarda la ciutat, és inútil que vigilin els guardes.

És inútil que us lleveu tant de matí i aneu tan tard a reposar, per menjar un pa que us guanyeu a dures penes: fi ns quan dormen, ell el dóna als seus amics!

Epístola de Sant Pau a TitusPau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits de Déu a la fe i al coneixement de la veritat manifestada en la pietat, en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix. En el temps que ell havia fi xat, ha fet conèixer la seva paraula per la predicació que m’ha estat confi ada. Així ho ha disposat Déu, salvador nostre.

A tu, Titus, fi ll veritable en la fe que tenim en comú, et desitjo la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.

1 Re 5,15-20Hiram, rei de Tir, va enviar una ambaixada a Salomó quan sentí a dir que havia estat ungit rei i successor del seu pare. Hiram havia

estat sempre amic de David. Salomó li trameté aquest missatge: «Tu ja saps que el meu pare David no pogué construir un temple dedicat al nom del Senyor, el seu Déu, perquè estava ocupat en la guerra que de tots costats li feien els seus enemics; fi nalment, el Senyor els hi va posar tots sota les plantes dels peus. Però ara el Senyor, el meu Déu, m’ha concedit el repòs per totes bandes: no tinc adversaris ni m’amenaça cap mal. He pensat, doncs, de construir un temple dedicat al nom del Senyor, el meu Déu, d’acord amb allò que el Senyor va dir al meu pare David: “El teu fi ll, que jo faré que et succeeixi en el tron, és qui construirà un casal dedicat al meu nom”. Ordena, doncs, que facin per a mi una tala de cedres del Líban. Els meus operaris aniran amb els teus, i als teus, jo els pagaré el sou que em demanis. Ja saps que nosaltres no tenim ningú que sàpiga tallar troncs com els sidonis.»

Pr 3,27-30No neguis un favor a qui el necessita si és a la teva mà de fer-lo.

Si ho tens a mà, no diguis a ningú: «Vés-te’n i torna, demà t’ho donaré».

No tramis res de mal contra el teu amic, ell que viu amb tu del tot confi at.

No et barallis perquè sí si ningú no t’ha fet cap mal.

15542_EP5 UD1_LA.indd 17 20/5/10 17:06:42

Els gèneres literaris de la Bíblia

Page 33: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

32 ud 1 La Bíblia i l’antic poble d’Israel

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESL’objectiu de la sessió és fer una senzilla experiència >d’interiorització, pregant amb el salm 131.

Desenvolupament:Ambientació. Suggerim buscar un espai diferent a la >classe. El alumnes es poden posar en rotllana, asseguts a terra i es pot posar una Bíblia oberta al mig del cercle, acompanyada d’una espelma encesa.Creem un ambient tranquil, de relaxació. Els demanem >que seguin correctament, amb l’esquena recta, i els pro-posem que tanquin els ulls. Acompanyem aquesta esto-na amb música tranquil·la.Un cop tinguem l’ambient adequat, es fa l’audició del >salm 131. Després d’uns moments de silenci es pot tor-nar a repetir l’audició.En acabar es pot comentar el que han sentit, viscut, el >que vol dir el salm...Tanquem la sessió fent una lectura del salm. El pot llegir >un alumne o bé tots junts.

MATERIALBíblia, espelma. >Música tranquil·la. >DVD del professorat. >

18 UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

Racó del puntw

Com ja has vist, a la Bíblia hi ha molts llibres que parlen sobre moltes coses. Per als jueus i per als cristians la Bíblia és la paraula que Déu els adreça i que guia les seves vides. Per això és molt utilitzada en la pregària.

Com es prega amb la Bíblia?

Senyor, el meu cor no és ambiciós131 Càntic de pelegrinatge. Referit a David.

Senyor, el meu cor no és ambiciós

ni són altius els meus ulls;

visc sense pretensions de grandeses

o de coses massa altes per a mi.

Jo em mantinc en pau,

tinc l’ànima serena.

Com un nen a la falda de la mare,

així se sent la meva ànima.

Israel, confi a en el Senyor

ara i per tots els segles.

15542_EP5 UD1_LA.indd 18 20/5/10 17:06:43

Racó del punt

INFORMACIÓ PER AL MESTRELa Bíblia és un conjunt heterogeni de llibres de valor literari divers. S’hi utilitzen gèneres literaris molt variats que responen a maneres diferents d’expressar-se. Un autor, per comunicar els seus sentiments o les seves ide-es, escull una forma determinada: novel·la, poesia, assaig. En la Bíblia trobem els gèneres fonamentals de les grans literatures i algun gènere propi, com són el profètic i l’apocalíptic. Per entendre bé un llibre, cal conèixer el gènere literari al qual pertany.

Històric.• Té forma de relat, real o imaginari. Inclou narracions populars, llegendes, contes. La història bíblica no és una simple reproducció d’esdeveniments. Cada relat reflecteix un episodi concret, alhora els efectes que té sobre el poble i la interpretació que aquest en dóna a la llum de les seves pròpies idees religioses. Per exemple: 1 Re i 2Re; 1 Cr i 2Cr.

Profètic.• Revelen l’existència de «missatgers», que saben que parlen als homes en nom de Déu. Les seves paraules tenen la funció de jutjar i denunciar compor-taments, convertir els qui no creuen i anunciar un futur millor. Per exemple: Is, Jer, Am...Poètic.• Expressen sentiments, vivències internes, pas-sió, amor. El seu llenguatge tendeix al simbolisme, que permet comunicar més bé les vivències íntimes que sus-cita l’esdeveniment religiós. El contingut d’aquests lli-bres va anar circulant oralment i després es van recollir per escrit (Salms, Càntic dels Càntics, Lamentacions).Cartes.• Són escrits enviats per un remitent a un desti-natari. On més abunden és al Nou Testament. Es con-verteixen en un instrument d’evangelització (Cartes de Sant Pau, Joan, Pere, Jaume).Lleis.• Són textos que recollien normes i costums pels quals es regia el poble (Proverbis).

Page 34: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 33

SOLUCIONARI1.

2. 1. Com es deia abans Palestina, el país dels jueus? a) Canaan o també Israel. b) Israel o també Babilònia. c) Canaan o també Judea. 2. La història del poble d’Israel es remunta a uns... a) 5.000 anys abans de Crist. b) 2.000 anys abans de Crist. c) 500 anys abans de Crist. 3. Què vol dir la paraula grega «Bíblia»? a) Paraula de Déu. b) Els llibres. c) El llibre.

4. Quants llibres trobem reunits a l’Antic Testament? a) 64 b) 23 c) 46 5. D’on a on comprèn el què s’explica al Nou Testa-

ment? a) De la creació del món al naixement de Jesús. b) De la creació del món als primers cristians. c) Del naixement de Jesús als primers cristians.

\

19UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

1. Situa en aquest mapa els noms següents:

Jerusalem, Betlem, Natzaret, Cesarea i Jericó.

2. Marca la resposta correcta.

1. Com es deia abans Palestina, el país dels jueus?

a) Canaan o també Israel.

b) Israel o també Babilònia.

c) Canaan o també Judea.

2. La història del poble d’Israel es remunta a uns...

a) 5.000 anys abans de Crist.

b) 2.000 anys abans de Crist.

c) 500 anys abans de Crist.

3. Què vol dir la paraula grega «Bíblia»?

a) Paraula de Déu.

b) Els llibres.

c) El llibre.

4. Quants llibres trobem reunits a l’Antic Testament?

a) 64

b) 23

c) 46

5. D’on a on comprèn el que s’explica al Nou Testament?

a) De la creació del món al naixement de Jesús.

b) De la creació del món als primers cristians.

c) Del naixement de Jesús als primers cristians.

Què hem après?

15542_EP5 UD1_LA.indd 19 20/5/10 22:26:07

Què hem après?

Page 35: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

34 ud 1 La Bíblia i l’antic poble d’Israel

3. 2000 1000 800 0

Abraham Moisès David Profetes Jesús4. Reposta oberta.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESLa resposta d’aquesta activitat és oberta. >És important aprofitar les respostes dels alumnes per >dialogar sobre els punts importants vistos a la unitat i sobre les seves opinions.

| Què hem après?

20 UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

3. Ordena aquests noms en aquesta línea cronològica:

JESÚS- MOISÈS- PROFETES- DAVID- ABRAHAM

2000 aC 1000 aC 0

4. Com explicaries què és la Bíblia a un noi o una noia que no l’ha vista mai?

SOLUCIÓ DE L’ENIGMA

15542_EP5 UD1_LA.indd 20 20/5/10 17:06:45

Què hem après?

Page 36: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 35

Mapa conceptualw

21UD1. La Bíblia i l’antic poble d’Israel

llibres històricsllibres poètics

Lleisllibres profètics

cartes

LA BÍBLIA

(Història del poble d’Israel)

46 llibres

(Gènesi, Èxode, Profetes...)

pergaminsimpremtainternet

27 llibres (Evangelis, Cartes, Fets o Actes dels apòstols,

Apocalipsi)

ha arribat a nosaltres per

mitjà deté té

AnticTestament

escritaoralNou

Testament

els gèneres literaris que hi ha a la Bíblia són

s’ha transmès de forma es classifi ca en

15542_EP5 UD1_LA.indd 21 20/5/10 17:06:46

Mapa conceptual

Page 37: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

36 ud 2 El Déu de Jesús

1. OBJECTIUS DIDÀCTICSConèixer la imatge de Déu en l’Antic Testament.•Conèixer la imatge de Déu de Jesús.•Reconèixer els trets del Déu d’Israel mitjançant textos de l’Antic Testament.•Reconèixer els trets del Déu de Jesús a partir de textos del Nou Testament.•Descobrir el llenguatge narratiu dels textos del Nou Testament.•

2. CONTINGUTSLa imatge de Déu en l’Antic Testament.•

El relat de la creació. –El relat del diluvi. –

La imatge de Déu en el Nou Testament (el Déu de Jesús).•Abbà (pare). La pregària del parenostre. –El Regne. Les paràboles. –

Unitat 2. El DéU DE JESúS

Page 38: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 37

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Comprendre i saber organitzar informació. –Comprendre i saber comunicar informació. –Produir missatges escrits en els quals es manifesten idees, experiències o sentiments. –Enriquir el vocabulari propi. –Relacionar imatges amb textos i situacions. –Extreure els valors dels relats. –Comprendre el llenguatge simbòlic de textos, imatges i actituds. –

Competència artística i cultural•Expressar idees, experiències o sentiments a través de les dramatitzacions. –Manifestar una actitud respectuosa davant la manera d’interpretar dels companys. –Valorar la música com a facilitadora de l’expressió de sentiments. –Descriure pintures de caràcter religiós. –Aprendre a descobrir la simbologia d’una pintura de contingut religiós. –

Competència d’aprendre a aprendre•Relacionar conceptes de forma lògica. –Integrar el treball cooperatiu com a metodologia que afavoreix el propi procés de construcció de coneixement. –Resoldre qüestions de planificació i organització de tasques per obtenir el resultat final que es demana. –Sintetitzar i organitzar informació. –Treballar en equip per representar una paràbola. –Treballar en equip per establir normes de convivència per al grup. –Usar fitxes d’observació d’obres d’art. –Relacionar textos bíblics. –Llegir esquemes conceptuals. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Disposar d’habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip. –Adquirir habilitat d’obtenir informació. –

Coneixement i interacció amb el món físic•Valorar la natura com a creació de Déu i tenir-ne cura. –Valorar la bellesa de la natura com a obra creada per Déu. –Identificar elements del món natural que adquireixen un significat simbòlic religiós. –Identificar elements de la natura amb caràcter simbòlic religiós. –

Competència social i ciutadana•Expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres. –Desenvolupar l’exercici de la solidaritat, l’amor al proïsme i el compromís davant els altres. –

Competència espiritual•Expressar sensacions, pensaments i reflexions a través de la creativitat en l’art, la música, la literatura... –

Page 39: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

38 ud 2 El Déu de Jesús

4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE Escoltar el conte i dibuixar el personatge principal. GG/I•Muntatge audiovisual. GG•Escoltar • La creació de Haydn i els cors de Nabuco de Verdi. GGObservar el mural de la Creació de la Capella Sixtina. I•Carta a Déu. I•Relacionar els fragments del parenostre amb el dibuix corresponent. I•Escenificar les paràboles. PG/GG•Analitzar les paràboles per trobar la imatge de Déu de Jesús. I•Definir el Regne de Déu. I•Analitzar la imatge de Rembrandt. I•Identificar les característiques de Déu i classificar-les (AT o NT). I•

5. CRITERIS D’AVAlUACIÓReconeix alguns trets de Déu que el poble d’Israel reflecteix en relats de l’Antic Testament.•Reconeix alguns trets de Déu que Jesús anuncia en les paràboles.•Coneix algunes paràboles de Jesús.•Participa en la dramatització d’una paràbola.•Mostra respecte per les opinions dels altres.•

6. ACTIVITATS D’AVAlUACIÓIdentificar les característiques de Déu.•Classificar aquestes característiques segons si corresponen al Déu de l’Antic Testament o del Nou Testament.•

Page 40: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 39

7. DISTRIBUCIÓ DElS CONTINGUTS I lES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Abans de començar...!

SOlUCIONARIFa referència al diluvi. Primera columna, corb; segona columna, colom.El pacte de Déu amb Noè, de Déu amb els homes.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESLa làmina presenta els elements principals que es treba-llen a la unitat didàctica. La imatge de Déu que ens mostra l’Antic Testament i Jesús de Natzaret.

Aspectes per destacarLa figura de Jesús de Natzaret com a fons de la làmi-•na indica l’objectiu principal de la unitat: descobrir i conèixer la imatge de Déu que ens mostra Jesús.Les fotografies volen il·lustrar el sentit de la revelació •progressiva de la imatge de Déu. Cada cop anem veient més clara la imatge de Déu (de l’Antic Testa-ment a Jesús).

Els altres elements tenen relació amb el Déu de l’Antic •Testament (arc de Sant Martí i colom de la pau).

A partir de les imatges podem encetar un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.

Idees clauLa imatge del Déu de Jesús (Abbà-Pare) i el Regne •com a concreció d’aquesta imatge.La revelació progressiva de la imatge de Déu. Cada •cop anem veient més clara la imatge de Déu (de l’An-tic Testament a Jesús).

15542_EP5 UD2_LA.indd 23 20/5/10 17:13:24

El Déu de Jesús2

negre blanc

aigua terra

perduts trobats

tempesta calma

15542_EP5 UD2_LA.indd 22 20/5/10 17:13:18

Page 41: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

40 ud 2 El Déu de Jesús

El Déu de l’Antic Testament

TEXT RElATEL REI I EL CAMPEROLUn dia el rei passejava pels seus dominis. I va observar un camperol que, tot i treballar molt, amb prou feines menja-va, i li va demanar amb què es gastava els diners que guanyava. El camperol, amablement, li va respondre:

– Doncs en gasto un quart pels impostos, un quart pels deutes, un quart en préstec i un quart que llenço per la finestra.El rei va reflexionar un moment i, intrigat, li va preguntar:– Comprenc la part dels impostos, però i la resta?Llavors el camperol va dir:– Jo m’ocupo del meu pare, que viu amb nosaltres, d’aques-ta manera pago els deutes que tinc amb ell perquè ell em va criar. A més a més, faig un préstec al meu fill que li per-metrà estudiar i que em tornarà quan jo ja tindré els cabells blancs i ell s’ocuparà de mi. Pel que fa als diners que llenço per la finestra, són els que gasto amb la meva filla, la qual un dia es casarà i em deixarà.

24 UD2. El Déu de Jesús

Exploremw

La Bíblia és un gran llibre que parla de la història del poble d’Israel i de la seva relació amb Déu. Al llarg de molts anys, el poble d’Israel es va anar fent una idea de com podia ser aquest Déu. Els pobles veïns, com per exemple els cananeus o els babilonis, també tenien els seus déus. En tenien molts (eren politeistes). En canvi, el poble d’Israel només tenia un déu i l’anomenava Jahvè.

Per al poble d’Israel, Déu sempre es va mostrar molt proper i els va oferir una aliança (pacte). El poble pren consciència d’aquesta aliança quan surten d’Egipte liderats per Moisès. Pots llegir aquesta cita del llibre de l’Èxode on es narra aques-ta intenció de Déu:

El Déu de l’Antic Testament

Ex 3,7-10El Senyor li digué:

He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. El clam dels israelites ha arribat fi ns a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. Ara, doncs, jo t’envio al faraó; vés-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble.

«Baal» és un nom semític que signifi ca ‘senyor’ i que ha estat aplicat a diversos déus i, posteriorment, dimonis. Sovint, el poble emprava només la paraula Baal per no pronunciar directament el nom de la divinitat,

cosa que es considera sacrílega o perillosa en moltes cultures. D’aquí va sorgir la confusió, ja que llavors apareixen diversos déus Baal.

Malgrat això la resposta del poble no sempre va ser l’adequada, de vegades els infl uenciava la visió de Déu que tenien el pobles veïns, per exemple el Déu Baal dels cananeus, un Déu que premiava els bons i castigava els dolents (Dt 7,10). Els profetes eren les persones que sempre recordaven aquest pacte al poble. Podeu llegir aquests fragments dels profetes*-: Am 5, 21-26; Is 1, 10-17; Jer 7, 1-11.

Quan llegeixes alguna novel·la o alguna història hi surten personatges que mai no has vist. I segurament t’imagines com són, les seves característiques, el seu aspecte... Escolta el conte «El rei i el camperol» i dibuixa el personatge principal. Penja en un mural el teu personatge i després compara’l amb els dels companys.

Jehovà, o Jahvè, és segons la Bíblia el nom propi de Déu. És una de les transcripcions

de ππ’. Aquestes lletres corresponen aproximadament

a YHWH, YHVH, JHWH o JHVH (les vocals no s’escriuen

en hebreu antic). Aquest grup de quatre lletres s’anomena

tetragrama.

15542_EP5 UD2_LA.indd 24 20/5/10 17:13:28

Page 42: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 41

Un Déu que es recorda del seu poble des del principi

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESDesprés de veure’l, es pot fer un diàleg en gran grup. >

Com us heu sentit després de veure el muntatge?•Quines diferències heu sentit entre les dues parts?•

Idees per destacarEn el nostre entorn hi ha noticies negatives.•Tenim esperança perquè malgrat tot hi ha coses posi-•tives.Així ho va viure el poble d’Israel en el captiveri a Babi-•lònia i van redactar els textos de la creació del món. Aquest text volia recuperar l’esperança del poble. Els autors van fer servir un llenguatge entenedor per a aquell moment.

26 UD2. El Déu de Jesús

Exploremw

Amb la deportació a Babilònia, el poble d’Israel va viure una experiència negativa però mai no va perdre l’esperança. Observa aquest audiovisual.

Escolteu La creació de F.J. Haydn (segle XVIII) i els cors de l’òpera Nabucco de Verdi. Aquest cor d’esclaus hebreus és, sens dubte, el fragment més popular de l’òpera. Al seu temps, els italians el van considerar un cant contra l’opressió estrangera en què vivien, igual que els israelitesa Babilònia.

Observa aquest mural de Miquel Àngel de la capella Sixtina del Palau del Vaticà de Roma. Es tracta d’una pintura de l’època del Renaixement Italià. L’autor ens mostra alguns passatges del Gènesi (el primer llibre de la Bíblia). En reconeixes algun?

El relat de la creació ha estat al llarg de la història una font inesgotable d’inspiració musical i artística.

15542_EP5 UD2_LA.indd 26 20/5/10 17:13:31

25UD2. El Déu de Jesús

Exploremw

Un Déu que es recorda del seu poble des del principi

Per conèixer la imatge que el poble d’Israel té de Déu cal investigar a l’Antic Testament. Hi ha alguns textos que ens aju-den a descobrir-ho, per exemple en el llibre del Gènesi. El títol del primer capítol «La creació del món» ens pot convidar a pensar que Déu ha creat el món i que ho ha fet d’aquesta manera (llegim Gn 1 i Gn 2, 1-4).

Aquest text va ser escrit fa uns 2.500 anys, no es tracta pas d’una explicació cien-tífi ca de la formació de l’univers. Els israelites el van escriure quan eren a l’exili a Babilònia, desanimats, desesperats, i se sentien abandonats pel seu Déu.

Per recuperar l’esperança perduda, un grup d’israelites va redactar aquest text que vol fer entendre, d’una manera poètica, que el món va ser creat per voluntat de Déu, que és bo i que el va confi ar a tots els homes i dones. És un text d’ànim i esperança, de pacte davant d’un poble oprimit que dubta de la seva sort i que ha perdut tota l’esperança. Per recordar als israelites l’amor de Déu envers el seu poble els escriptors redacten aquest relat per recordar-los que, des del principi de la creació, Déu ja es recorda d’ells i els estima.

Babilònia encapçala una revolta contra Assíria que culmina amb l’enfonsament d’aquest imperi. Des d’aleshores, la ciutat es converteix en la capital d’un territori immens que inclou el regne de Judà. Les revoltes

jueves contra el rei babilònic Nabucodonosor van portar-lo a destruir Jerusalem i el Temple, i a deportar gairebé tota la població de Judà.

15542_EP5 UD2_LA.indd 25 20/5/10 17:13:30

Page 43: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

42 ud 2 El Déu de Jesús

Exploremw

28 UD2. El Déu de Jesús

El Déu de Jesús: Un Déu pare (Abba)

«Abbà» és una paraula aramea que vol dir ‘papa’ i ‘papi’, l’utilitzaven els nens petits per cridar

els pares.

El Déu-Abba del qual parlava Jesús estima tant els homes que malgrat les injustícies que cometen és incapaç de castigar-los i respecta la seva llibertat tot esperant que s’estimin com ell els estima.

Jesús tractava Déu com a Abbà. Va ensenyar aquesta pregària als seus amics. Hi ha alguna semblança amb la carta que has escrit?

«Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.

Vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel, santifi ca el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna’ns avui

el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal.

Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres».

Mt 6, 7-15

Si haguessis d’escriure una carta a Déu com t’hi adreçaries? Què li demanaries?

Jesús presenta una imatge de Déu que va sobtar molt els mestres de la llei i els sacerdots del seu temps. Quan parla de Déu es dirigeix a ell com a Pare (Abba).

Fixa’t que, amb tot el que hem vist fi ns ara en la unitat didàctica, la imatge de Déu ha anat evolucionant, des del Déu de l’Antic Testament

fi ns arribar a Jesús. Per als cristians Jesús revela plenament com és Déu. Com pots veure en les fotografi es de la làmina inicial la imatge cada cop

es veu més clara. El mateix passa amb la revelació de Déu.

15542_EP5 UD2_LA.indd 28 20/5/10 17:13:39

Exploremw

29UD2. El Déu de Jesús

Pare del cel, Pare nostre, santifi cat sigui el teu nom

Jesús anomena Déu Pare, en la seva llengua (arameu) Abbà. És un pare que estima incondicionalment a tots els homes i dones. Diem «Pare nostre» i no «Pare meu» perquè quan ens recordem de Déu també pensem en els altres.Santifi car el nom vol dir que tu també l’estimes, el respectes i el valores.

Que el teu Regne vingui a nosaltres

Demanar el Regne vol dir que regni entre els homes la pau, l’amori la justícia.

Que es faci arreu la teva voluntat, als cels i a la terra

La voluntat de Déu, segons Jesús, és que tothom sigui feliç. Demanar que es faci la seva voluntat vol dir això: desitjar la felicitat per tothom malgrat les adversitats que puguin sorgir a la vida.

Que no ens falti l’aliment de cada dia

L’aliment és bàsic perquè les persones visquin i creixin. Amb aquesta frase demanem que totes les persones puguin viure i créixer amb dignitat.

Perdona’ns els errors i que nosaltres sapiguem perdonar els altres

El perdó és una expressió molt important de l’estima entre les persones. Déu (Abbà) ens perdona perquè ens estima. Nosaltres demanen que ens ajudi a fer el mateix.

Ajuda’ns a no equivocar-nos i lliura’ns de qualsevol mal

No li demanem que ens equivoquem en coses petites (per exemple, oblidar-nos una cosa) o que ens solucioni la vida sinó que no ens equivoquem en coses que puguin tallar la nostra relació amb les altres persones o en coses que ens impedeixen ser feliços (per exemple: jutjar, discriminar, desitjar coses dolentes per als altres...).

El Parenostre és una oració molt senzilla amb un signifi cat molt gran. Fixa’t bé en cada frase del Parenostre i relaciona-la amb el dibuix que creguis adient.

15542_EP5 UD2_LA.indd 29 20/5/10 17:13:40

Un Déu que dóna una altra oportunitat

El Déu de Jesús: un Déu pare (Abba)

27UD2. El Déu de Jesús

Llegeix aquest text adaptat del llibre del Gènesi:

Exploremw

Un Déu que dóna una altra oportunitat

El diluviEn temps de Noè, Déu veia amb tristesa que els homes eren dolentsi feien el mal. Va decidir castigar-los i fer-los desaparèixer amb un gran diluvi que ho havia d’inundar tot. Però Déu va protegir Noè, perquè sabia que era un home bo:

— Construeix una arca i entra-hi amb tota la teva família, perquè tu ets l’únic home bo i just. Agafa una parella de cada espècie animal perquè sobrevisqui. D’aquí a set dies faré caure una pluja que durarà 40 dies i ho destruirà tot.

Va ploure durant 40 dies i 40 nits de manera abundosa. Tot va quedar cobert d’aigua, només l’arca que havia construït Noé se’n salvà. Al cap de quaranta dies Noè deixà anar un corb, però la terra encara estava coberta d’aigua i el corb va tornar. Passats set dies va deixar anar un colom que va tornar al vespre duent al bec una branca d’olivera. Noè va entendre que les aigües havien baixat i que podien abandonar l’arca.

Noè va donar gràcies a Déu i aquest li digué:

— No tornaré mai més a destruir la Terra per culpa dels homes. Avui faig una aliança amb tu i amb tots els que vindran i aquest arc que dibuixo als núvols és el signe del meu pacte amb la Terra.

(Llibre del Gènesi, 6-9)

Aquest text ens ajuda a veure la imatge de Déu que tenia el poble d’Israel. Quan els homes no viuen segons el que Déu proposa, els castiga. Malgrat tot els dóna una altra oportunitat i promet no destruir mai més la Terra.

Aquesta història explica, amb imatges, que Déu s’estima més perdonar que no pas castigar defi nitivament: ofereix la seva aliança a tota la humanitat per sempre més. La mostra del seu pacte queda per sempre més amb un símbol: l’arc de sant Martí. El colom amb la branca d’olivera al bec serà el símbol de la pau entre Déu i els homes.

Els especialistes de la història antiga no han trobat vestigis d’un diluvi que destruís tota

la Terra. Però se sap que unes inundacions greus van assolar

nombroses regions del món. Uns homes van utilitzar el record d’aquestes catàstrofes per

explicar com era Déua través de la història del diluvi.

L’ús del colom com a símbol de la pau

s’intensifi ca al segle XX.Els dibuixos de Pablo

Picasso el van fer popular.

15542_EP5 UD2_LA.indd 27 20/5/10 17:13:36

Page 44: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 43

Exploremw

30 UD2. El Déu de Jesús

Jesús, a més de parlar de Déu com l’Abbà anunciava el Regne de Déu. Ho pots veure buscant aquest fragment de l’Evangeli de Mateu: Mt 4, 23

Jesús i el regne

El poble se l’escoltava i imaginaven un rei valent i poderós que els trauria de la misèria i de l’opressió dels romans. Però el Regne del qual parlava Jesús no és ben bé això. El Regne de Jesús és el Regne de Déu-Abbà (pare i mare) que estima tots els homes, especialment aquells que són més necessitats.

Jesús vol explicar la novetat de la seva experiència de Déu, que ell va anomenar «Regne de Déu». Ell ja ho estava vivint.

Per fer-ho, no va fer servir el mateix llenguatge que els sacerdots i mestres de la Llei. Per parlar amb la gent de Galilea va utilitzar un llenguatge senzill i clar.

Els seus relats preferits són les paràboles, unes narra-cions amb exemples i comparacions amb la manera com la gent vivia cada dia. Tenen quasi sempre alguna sor-presa, un fi nal no esperat, que se surt de la normali-tat d’aquell temps. Els vol mostrar que Déu els és ben proper i els acull a tots, sense excepció. Déu és senzill i compassiu.

Amb les paràboles, Jesús vol posar la gent que l’escolta en sintonia amb experiències que coneixen en la pròpia vida i que els poden ajudar a obrir-se al Regne de Déu.

A través d’aquests relats es pot comprendre la bona notí-cia que és Déu per a la gent.

Aquestes són algunes paràboles que explicava Jesús quan anunciava el Regne. En grupsde 5 companys i companyes, escenifi queu davant de la classe cadascuna de les paràboles.

Seguiu aquests passos:

a) Llegiu el text entre tots.

b) Repartiu-vos els personatges. Escolliu el narrador.

c) Assageu l’escena.

d) Representeu la paràbola (procureu que duri uns 5 minuts, no cal més).

Un regne, segons el Gran Diccionari de la Llegua Catalana és: ‘Estat

o territori governat per una monarquia, absoluta

o constitucional, sota la sobirania d’un cap amb títol de rei

(o de reina)’.

Jesús recorria tot Galilea anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

No parava de repetir: «El Regne de Déu és a prop». Però, realment, què vol dir això de «Regne»?

15542_EP5 UD2_LA.indd 30 20/5/10 17:13:42

INFORMACIÓ PER Al MESTREEl terme «paràbola» prové del grec παραβολή i vol dir ‘comparació’. Designa una forma literària molt pròpia dels evangelis sinòptics (Mt, Mc i Lc) consistent en un relat figurat, del qual, per analogia o semblança, es deri-va un ensenyament relatiu a un tema que no és l’explícit.Jesús les fa servir molt sovint per la seva predicació. Com a mitjà didàctic i com a estil literari, s’ajusta molt bé a la mentalitat del poble jueu i al caràcter semític en general. L’objectiu que es proposa Jesús en la utilització de les paràboles com a mitjà de predicació és exposar de forma plàstica i accessible l’eix de la seva predicació (el Regne de Déu). Només Jesús pronuncia paràboles sobre el «Regne de Déu». Els mestres de la Llei empra-ven per ensenyar relats molt semblants a les paràboles de Jesús en la forma i el contingut, però amb una funció molt diferent. En general el rabins parteixen d’un text bíblic que volen explicar als seus deixebles, i recorren a una paràbola per exposar quina és la veritable interpre-tació de la Llei. Aquesta és la diferència fonamental: els rabins es mouen en l’horitzó de la Llei; Jesús, en l’horit-zó del Regne de Déu que ja està irrompent a Israel.Jesús no va compondre al·legories: era un llenguatge massa complicat per a la gent de poble de Galilea. Expli-cava paràboles que sorprenien tothom per la frescor i el caràcter senzill, viu i penetrant. No és gaire difícil veure on hi ha la diferència entre una paràbola i una al·legoria. En una paràbola, cada detall del relat s’ha d’entendre en el sentit propi i habitual: un sembrador és un sembrador; la llavor és la llavor; un camp és un camp. En l’al·legoria, en canvi, cada element del relat amaga un sentit figurat: el sembrador és el Fill de l’home; el camp és el món; la bona llavor són els fills del Regne; la zitzània, els fills del maligne... Per això l’al·legoria sempre té un aire subtil i artificiós: si no coneixes prèviament la clau per desxifrar-ne el significat, resulta un llenguatge enigmàtic. Sembla que aquesta manera de parlar no feia per a Jesús. L’Evangeli de Joan, d’elaboració molt posterior als altres gairebé no conté cap paràbola. Els relats que s’hi poden assemblar són al·legories, segurament una interpretació posterior d’alguna paràbola que va dir Jesús. A nosaltres ens arriba com a al·legoria i no com a paràbola.Amb les paràboles intenta acostar el Regne de Déu a cada poblet, cada família, cada persona. Per mitjà d’aquests relats captivadors va apartant obstacles i eli-minant resistències perquè aquelles persones s’obrin a l’experiència d’un Déu que està arribant a la seva vida. Cada paràbola és una invitació apressant a passar d’un món vell, convencional i quasi sense horitzó a un «país

nou», ple de vida, que Jesús ja està experimentant i que en diu «Regne de Déu».Amb les paràboles de Jesús «passa» una cosa que no es dóna en les minucioses explicacions dels mestres de la Llei. Jesús «fa present» Déu irrompent en la vida dels seus oients. Les seves paràboles els commouen i els fan pensar; els toquen el cor i els conviden a obrir-se a Déu; en sacse-gen la vida convencional i creen un nou horitzó per acollir-lo i experimentar-ne la vivència d’una manera diferent.Sembla que Jesús no explica el significat de les paràbo-les ni abans ni després d’explicar-les; no recapitula el contingut ni l’aclareix recorrent a un altre llenguatge. És la mateixa paràbola que ha de penetrar amb força en la persona que l’escolta. Jesús té el costum de repetir: «Qui tingui orelles, que escolti». El seu missatge és aquí, obert a tothom que el vulgui escoltar. No és res de misteriós, esotèric ni enigmàtic. És una «bona nova» que demana ser escoltada. Qui l’escolta com un espectador no capta res; qui s’hi resisteix, en queda fora. En canvi, qui entra en la paràbola i es deixa transformar per la seva força ja està «entrant» en el Regne de Déu.Cf. H. Haag, A. van de Born, S. de ausejo, Barcelona, 1987.Cf. José Antonio Pagona, Jesús. Aproximació històrica, Claret, Barcelona, 2008.

Jesús i el regne

Page 45: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

44 ud 2 El Déu de Jesús

El RegneQuè volia dir Jesús quan parlava del regne de Déu?Com ha provat molt bé el professor Joachim Jeremias, consta amb seguretat que, per a l’oriental la paraula «malkut» (‘regne’) tenia un significat diferent al de la paraula «regne» per a l’occidental. Perquè en l’Antic Testament només es designa molt escasses vegades la paraula «malkut», un regne en sentit local, un territori. En l’AT es designa gairebé sempre el poder de governar, l’autoritat, el poder d’un rei. No s’entén mai «malkut» en sentit abstracte, sinó sempre com quelcom que s’està realitzant. Per tant, el regne de Déu no és un concepte espacial ni un concepte estàtic, sinó un con-cepte dinàmic. Designa la sobirania real de Déu que s’exerceix de fet. Potser per aquest motiu la traducció més adequa-da no és la paraula «regne» sinó més concretament «regnat» de Déu. Quan Jesús, en la seva predicació, es refereix al Regne de Déu cal pensar sempre en Déu mateix. Déu mateix des del punt de vista concret: el de la seva actuació en aquest món i en la història. Jesús explica que l’arribada del Regne de Déu és immi-nent, vol dir que l’esperada actuació de Déu per part del poble jueu comença en Jesús mateix. La pertinència al Regne de Déu deixar que Déu actuï sobre cadascú es relaciona a l’acceptació del missatge de Jesús.Cf. J. M. Castillo, Jesús y el evangelio.

Exploremw

31UD2. El Déu de Jesús

Un home tenia dos fi lls. Un dia, el més jove diguéal pare:

—Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca.

Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies,el més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners a un país llunyà.

Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors refl exionà i es digué: «Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fi ll teu; tracta’m com un dels teus jornalers». I se n’anà a trobar el seu pare.

Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fi ll li digué:

—Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fi ll teu.

Però el pare digué als seus criats:

—De pressa, porteu el vestit millor i poseu-li, poseu-li també l’anell i les sandàlies, porteu el vedell grasi mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fi ll meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

I es posaren a celebrar-ho.

Mentrestant, el fi ll gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:

—El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i li pregava. Però ell li respongué:

—Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fi ll teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

El pare li contestà:

—Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se’n, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

1. Fill pròdig Lc 15,11-32

15542_EP5 UD2_LA.indd 31 20/5/10 17:13:43

Exploremw

32 UD2. El Déu de Jesús

Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.

Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà,li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura,el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà va

treure’s dos denaris i els va donar a l’hostalerdient-li:

—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que faci de més.

Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?

Ell respongué:

—El qui el va tractar amb amor.

Llavors Jesús li digué:

—Vés, i tu fes igual.

2. Bon samarità Lc 10,30-37

15542_EP5 UD2_LA.indd 32 20/5/10 17:13:44

Page 46: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 45

Exploremw

33UD2. El Déu de Jesús

Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:

—Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fi ll. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec:

—Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!

Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar.El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents:

—El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.

Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats.

Aleshores el rei va entrar a veure els convidatsi s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué:

—Amic, com és que has entrat aquí sense vestitde noces?

Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien:

—Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

3. Gran banquet (Mt 22,1-14)

15542_EP5 UD2_LA.indd 33 20/5/10 17:13:45

Exploremw

34 UD2. El Déu de Jesús

Mireu de no menysprear cap d’aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. (...) Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n’esgarria una, ¿no deixa les noranta-

nou a la muntanya i va a buscar l’esgarriada? I si l’arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s’havien esgarriat. Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits.

4. Ovella perduda (Mt 18, 10-14)

Paràbola del tresor amagat

Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que téi compra aquell camp.

Paràbola de la perla

També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fi nes: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.

5. Perla- tresor amagat (Mt 13,44-46)

15542_EP5 UD2_LA.indd 34 20/5/10 17:13:46

Page 47: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

46 ud 2 El Déu de Jesús

SOlUCIONARIJesús utilitza les paràboles per parlar del Regne de Déu i per explicar la seva imatge de Déu. Si les persones viuen el missatge de les paràboles, construeixen el Regne de Déu. Analitzeu entre tots els del grup cadascuna de les paràboles representades per saber les característiques d’aquest Regne, la imatge del Déu de Jesús.

PARÀBOLA PERSONATGES Característiques del Regne de Déu(imatge del Déu de Jesús)

EL FILL PRÒDIG PareFill pròdigFill gran

Un Déu que perdona i estima sempre.

EL BON SAMARITÀ Bon SamaritàFeritSacerdot, levita...

Un Déu que ajuda a l’altre sense esperar res a canvi i malgrat que sigui un desconegut, diferent... (en la paràbola, la perso-na que ajuda –el samarità– era marginada pels jueus).

EL GRAN BANQUET ReiConvidats que rebutgenConvidats que accepten

Un Déu que acull tothom sense fer diferències.

L’OVELLA PERDUDA PastorRamatOvella

Un Déu que estima cadascú com és.

PERLA/TRESOR HomePerla/Tresor

Un Déu tan bo que, si l’home el descobreix, li pot donar la felicitat.

TALENTS HomeServent 1Servent 2Servent 3

Un Déu que confia que donem fruits, que no amaguem les nostres qualitats i dons ja que cal compartir-los.

Exploremw

35UD2. El Déu de Jesús

De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confi ar els seus béns. A un li donà cinc talents;a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segonsla seva capacitat—, i després se’n va anar.

Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.

Al cap de molt de temps arriba l’amo d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:

—Senyor, em vas confi ar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més.

L’amo li va dir:

—Molt bé, servent bo i fi del! Has estat fi del en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

Es presentà també el qui havia rebut dos talentsi digué:

—Senyor, em vas confi ar dos talents; mira: n’he guanyat dos més.

L’amo li va dir:

—Molt bé, servent bo i fi del! Has estat fi del en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

Es presentà encara el qui havia rebut un talenti digué:

—Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.

Però l’amo li va respondre:

—Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fi ns allò que li queda. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

6. Paràbola dels talents (Lc 19,14-27)

15542_EP5 UD2_LA.indd 35 20/5/10 17:13:48

Exploremw

36 UD2. El Déu de Jesús

Jesús utilitza les paràboles per parlar del Regne de Déu i per explicar la seva imatge de Déu. Si les persones viuen el missatge de les paràboles, construeixen el Regne de Déu. Analitzeu entre tots els del grup cadascuna de les paràboles representades per saber les característiques d’aquest Regne, la imatge del Déu de Jesús.

PARÀBOLA PERSONATGES

Característiques del Regne de Déu (imatge del Déu de Jesús)

Pare EL FILL PRÒDIG Fill pròdig

Fill gran

Bon Samarità EL BON SAMARITÀ Ferit

Sacerdot, levita...

Rei EL GRAN BANQUET Convidats que rebutgen

Convidats que accepten

Pastor L’OVELLA PERDUDA Ramat Ovella

PERLA/TRESOR Home

Perla/Tresor

Home Servent 1 TALENTS

Servent 2 Servent 3

Després de tot el que he llegit el Regne de Déu és:

Ara ja has treballat alguna de les paràboles que explicava Jesús, has vist quins personatges representen, quines característiques té el Regne

de Déu... ja pots dir com és aquest Regne!

15542_EP5 UD2_LA.indd 36 20/5/10 17:13:49

Page 48: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 47

SOlUCIONARIEt recorda alguna paràbola de les que hem vist en aquesta unitat?Paràbola del fill pròdig.El quadre es titula: El retorn del fill pròdig.

Exploremw

37UD2. El Déu de Jesús 37UD2. El Déu de Jesús

Racó del puntw

El pare que acull el fi ll.

Actitud:

Detalls de les mans:

El fi ll que torna a casa.

Postura:

Calçat:

El germà.

Actitud:

Postura:

Fixa’t en aquesta pintura. La va pintar Rembrandt, un pintor holandès molt important que va viure al segle XVII.

Segurament, amb aquest quadre ple d’expressivitat, Rembrandt va voler mostrar-nos la imatge de Déu que tenia Jesús.

• Et recorda alguna paràbola de les que hem vist en aquesta unitat?

Mira els tres personatges principals i tots els detalls del quadre. Intenta omplir els quadres a partir dels detalls queet suggereixen:

El pare bo

15542_EP5 UD2_LA.indd 37 20/5/10 17:13:50

Racó del punt

El pare que acull el fill.Actitud: Té un rostre tendre i acollidor.Detalls de les mans: La mà esquerra és molt més robusta (d’home que simbolitza el pare) i en canvi la mà dreta no ho és tant, és més fina (de dona i simbolitza la mare). L’amor que té Déu als homes com si fos un pare i una mare se simbolitza en l’abraçada que fa al seu fill.

El fill que torna a casa.Postura: Està de genolls com a signe de penediment i es recolza en el pare perquè se sent acollit i estimat.Calçat: La sabata.

El germà.Actitud: La seva manera d’estar i de mirar l’escena contrasta amb l’amor i la tendresa del pare.Postura: Ell està dret, s’ho mira des de la distància perquè no està d’acord amb el perdó i l’estima que el pare dóna al seu germà.

Page 49: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

48 ud 2 El Déu de Jesús

SOlUCIONARI1. Imatges de Déu corresponents a

l’Antic TestamentImatges de Déu corresponents al

Nou Testament (Jesús)

3, 4, 6, 8, 1, 2, 5, 7, 9, 10

| Què hem après?

1. Després del que has après al llarg de la unitat pots escriure a sota de cada imatge una característica de Déu.

Escriu al costat de cada imatge una característica de Déu i després utilitza els números per classifi car si aquestes imatges corresponen al Déu de l’Antic Testament o del Nou Testament.

1.

2.

3. 4.

5.

6.

7. 8.

9.

10.

Imatges de Déu corresponents Imatges de Déu corresponents al a l’Antic Testament Nou Testament (Jesús)

| Què hem après?

38 UD2. El Déu de Jesús

SOLUCIÓ DE L’ENIGMA

15542_EP5 UD2_LA.indd 38 20/5/10 17:13:52

Què hem après?

Page 50: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 49

39UD2. El Déu de Jesús

Mapa conceptualw

dóna a conèixer

DÉU

un Déu que hi és desdel principi

Diluvi

Creació

un Déu que sempre dónauna altra oportunitat

ANTICTESTAMENT

JESÚS

bona notícia per a tothom, sobretot per als pobres

un Déu que és Pare(Abbà)

NOUTESTAMENT

es

com en

com

que és

15542_EP5 UD2_LA.indd 39 20/5/10 17:13:59

Mapa conceptual

Page 51: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

50 ud 3 Els sagraments

1. OBJECTIUS DIDÀCTICSDescobrir la importància dels símbols en la vida de les persones.•Descobrir el llenguatge simbòlic en el fet religiós com a expressió del transcendent.•Conèixer el concepte de sagrament com a símbol de la presència i l’amor de Déu en la vida dels cristians.•Identificar els set sagraments en relació a la vida d’una persona.•Descriure els símbols, les finalitats i els moments de celebració dels sagraments d’iniciació cristiana: baptisme, con-•firmació i eucaristia.Descobrir els elements simbòlics de l’aigua i el foc en les diferents tradicions religioses.•

2. CONTINGUTSEls símbols en la vida quotidiana i el llenguatge simbòlic.•El llenguatge simbòlic com a expressió del fet religiós.•Els sagraments cristians.•Cicle vital de la persona i cicle sacramental.•Els sagraments d’iniciació.•El baptisme.•La confirmació.•L’eucaristia.•El sentit simbòlic de l’aigua i el foc en les diferents tradicions religioses.•

Unitat 3. ELS SAGRAMENTSEls símbols de la presència de Déu en la vida de les persones

Page 52: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 51

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Expressar i comprendre missatges orals, visuals, escrits, plàstics i simbòlics. –Comprendre i saber organitzar informació. –Comprendre i saber comunicar informació. –Saber interaccionar oralment (conversar, escoltar, expressar-se). –Saber extreure informació de textos diversos. –Produir missatges escrits on es manifesten idees o experiències. –Adquirir lèxic propi de l’entorn religiós. –Relacionar imatges amb textos i situacions. –Comprendre el llenguatge litúrgic. –Comprendre el llenguatge simbòlic de textos, imatges i actituds. –

Competència artística i cultural•Valorar el fet religiós en la seva manifestació cultural de les festes cristianes. –Valorar la música com a facilitadora de l’expressió de sentiments. –Conèixer manifestacions culturals de diferents festes religioses. –Expressar plàsticament elements simbòlics de la vida quotidiana. –

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Desenvolupar la memòria. –Ser conscients de les pròpies capacitats. –Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció. –Relacionar conceptes de forma lògica a través d’un mapa conceptual. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Adquirir habilitat d’obtenir informació. –Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú. –Reconèixer l’esforç com a quelcom necessari per al creixement personal. –

Competència social i ciutadana•Expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres. –Respectar altres creences i expressions de fe. –Identificar llocs i costums propis de les diferents religions. –

Competència espiritual•Experimentar i saber descriure el significat dels símbols i del llenguatge simbòlic en relació al fet religiós. –Conèixer els sagraments cristians i valorar-los com a signe de la presència de Déu en la vida de les persones. –Identificar els símbols dels sagraments cristians en relació a la vida quotidiana i al cicle vital de les persones. –

Page 53: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

52 ud 3 Els sagraments

4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE Observar la làmina inicial tot dialogant per esbrinar els coneixements previs de l’alumnat •sobre el llenguatge simbòlic i els sagraments. GGPresentar un objecte personal i extreure’n el valor simbòlic. GG•Relacionar moments de la vida de la persona amb els sagraments. I•Esbrinar el significat de diverses paraules i relacionar-les amb el sagrament del baptisme. I•Identificar les semblances i les diferències entre el baptisme i la confirmació. I/PG-GG•Escoltar una cançó i omplir els espais buits amb les paraules que hi falten. I/PG-GG•Escoltar una cançó i ordenar-ne les estrofes. I/PG•Identificar en quina part de l’eucaristia se situen diferents cançons. I/PG•Relacionar l’aigua amb fets o experiències quotidians. I•Relacionar el foc i la llum amb fets o experiències quotidians. I•

5. CRITERIS D’AVALUACIÓIdentifica el sentit del símbols i del llenguatge simbòlic amb relació a la vida quotidiana i al fet religiós.•Identifica els trets essencials i els símbols del baptisme.•Identifica els trets essencials i els símbols de la confirmació.•Identifica els trets essencials i els símbols de l’eucaristia.•Mostra respecte per les diferents manifestacions religioses dels sagraments cristians i d’altres festes de les diverses •tradicions religioses.

6. ACTIVITATS D’AVALUACIÓExpressar el significat del símbol i del llenguatge simbòlic.•Identificar el sagrament que se celebra en diferents fotografies.•Identificar, en una fotografia, els símbols principals de l’eucaristia.•Identificar, en una fotografia, els símbols principals del baptisme.•Identificar, en una fotografia, els símbols principals de la confirmació.•Completar un mapa conceptual de la unitat didàctica.•

Page 54: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 53

7. DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Abans de començar...!

SOLUCIONARILa resposta a l’enigma és la unció amb els olis.

INFORMACIÓ PER AL MESTREAl llarg de la història de la humanitat, l’oli ha tingut usos molt diversos: conservar, embellir, curar, com a combusti-ble... Des de molt antic també ha tingut un rerefons molt simbòlic. A l’antic poble d’Israel els profetes ungien els reis amb oli per expressar l’elecció de Déu. En el cristianisme la «unció amb els sants olis» és un ritu que es fa en els sagraments del baptisme, de la confirmació, en l’ordenació sacerdotal i en l’ordenació dels bisbes. Amb aquesta unció s’expressa que els cristians participen en la missió de Jesús. Amb la unció amb oli es rep la unció de l’Esperit, una manera bíblica de designar la realitat divina que tenia Jesús en la seva humanitat. Aquests sants olis tan uti- litzats en els diferents sagraments es beneeixen a la Pasqua, es fa durant la missa crismal, el matí de dijous sant. Segons la tradició de l’Església, hi ha tres classes de «sants olis»:L’oli dels catecúmens. Els cristians el reben en el moment del baptisme i la confirmació. Simbolitza el trencament amb el mal per la força i la bondat de Jesús.L’oli dels malalts. Per a sosteniment i confort dels que pateixen una malaltia. Avui s’empra en el sagrament de la unció dels malalts.El sant crisma. Només aquest oli és consagrat (el consagra el bisbe), els altres són beneïts. S’empra en la consagració sacerdotal i episcopal i en la consagració d’esglésies i altars.Cf. B. Dalmau, Viure la Setmana Santa, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004, 125-127.

15542_EP5 UD3_LA.indd 41 20/5/10 17:19:15

Els sagraments3

15542_EP5 UD3_LA.indd 40 20/5/10 17:19:11

Page 55: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

54 ud 3 Els sagraments

Els símbols

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESLa làmina inicial mostra diversos elements relacionats amb els sagraments cristians i amb el llenguatge simbòlic. Des de sempre, les religions han utilitzat per entrar amb relació amb Déu el símbol, és a dir, una imatge o cosa propera i quotidiana que es pren com a signe figuratiu de la dimen-sió transcendent o religiosa. Els sagraments, per als cristi-ans, expressen el símbol de la presència i l’amor de Déu en la vida de la persona viscuts i celebrats per la comunitat.

Aspectes per destacarA la làmina inicial hi trobem elements quotidians relacio-nat amb el llenguatge simbòlic i elements relacionats amb els sagraments cristians:

Un carrer on hi ha diferents senyals-símbols (senyals •de trànsit, farmàcia...).Dues persones que s’abracen (símbol d’amistat).•Un noi que dóna una flor a una noia (símbol d’estima).•

Una mare que fa un petó a un fill (símbol de l’amor •mare-fill).

Interior d’una església amb un grup de persones •diverses celebrant una eucaristia.

Pica baptismal.•Pa i vi.•Ciri pasqual.•

A partir de les imatges podem encetar un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.

Idees clau:

La importància del llenguatge simbòlic per a les per-•sones (relació amb els altres, àmbit religiós...).

Els sagraments cristians com a símbol de l’amor i la •presencià de Déu en la vida de les persones.

Per a la propera sessió cal recordar que portin un objecte especial per a ells.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESL’objectiu d’aquesta activitat és fer adonar als alumnes >del sentit simbòlic de les coses i de la importància del llenguatge simbòlic en la vida de les persones.Els sagraments també són símbol de la presència de Déu >en la vida dels cristians. Per entendre’ls cal disposar-se a utilitzar el llenguatge simbòlic.Cada alumne presenta el seu objecte. És important >subratllar que expliquin perquè l’han triat, què els recor-da, quina importància especial té per a ells...

42 UD3. Els sagraments

Exploremw

Quan vas pel carrer, veus molts símbols o signes que indiquen alguna cosa. Per exemple, quan veus una creu verda en una botiga saps que es tracta d’una farmàcia, quan veus dues persones que es donen la mà és que s’estan saludant o quan un noi regala una fl or a una noia vol dir que l’estima.

La nostra vida està plena d’objectes i de gestos: fl ors, abraçades, petons, regals especials... com els que tu i els teus companys heu portat. Aquests objectes o gestos expressen molt més del que són per ells mateixos (una creu, una mà, una fl or) o del que podríem dir en parau-les (farmàcia, «hola, com estàs?», «t’estimo»). Aquesta forma d’expressar-nos tan important és el llenguatge simbòlic.

Els símbols

Avui has portat a la classe un objecte molt especial per a tu. Presenta’l als teus companys contestant aquestes preguntes:

— Quin objecte has portat?— Des de quan el tens?— On i com el guardes?— Què té d’especial per a tu?— Et recorda algú o alguna cosa?

Dibuixa’l en el requadre

15542_EP5 UD3_LA.indd 42 20/5/10 17:19:16

Page 56: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 55

Els sagraments

Exploremw

44 UD3. Els sagraments

Baptisme Amb el baptisme se celebra el naixement a una vida nova, la vida de Déu. Expressa l’acollida de la comunitat cristiana al nou batejat.

Confi rmació Amb la confi rmació s’expressa la decisió de la persona d’assumir l’opció de vida cristiana.

Eucaristia L’eucaristia expressa el record de la vida i l’amor de Jesús. És la festa dels cristians que es reuneixen en comunitat per compartir el pa i el vi, com Jesús va fer, símbols del servei als altres per fer un món millor.

SAGRAMENTS D’INICIACIÓ

Reconciliació El sagrament de la reconciliació expressa la unió de les persones que se senten acollides i estima-des pels altres. Expressa també l’amor i el perdó incondicional de Déu.

Unció dels malalts El sagrament de la unció el reben, normalment, les persones malaltes. Expressa que la vida de les persones és a les mans de Déu.

SAGRAMENTS DE CREIXEMENT

15542_EP5 UD3_LA.indd 44 20/5/10 17:19:23

43UD3. Els sagraments

Exploremw

Els sagraments

Amb el llenguatge simbòlic es poden expressar realitats molt profundes de les per-sones: l’amor, l’esperança, el perdó, l’amistat, el misteri, Déu... Aquestes realitats tenen molta relació amb el fet religiós.

Els cristians també utilitzen aquest llenguatge simbòlic per relacionar-se amb Déu, per viure la seva fe i per compartir-la i celebrar-la amb els altres. Per als cristians, els símbols de l’amor i la presència de Déu en la vida de la persona i la comu-nitat de cristians són els sagraments.

«Sagrament» ve de «sagrat» i sagrat és tot allò que està relacionat amb la divinitat, amb el transcendent. Per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció...

Cada moment viscut, cada petit fet, cada persona, pot esdevenir signe i símbol del transcendent, és a dir, pot visualitzar, signifi car i fer realitat Déu.

Per als cristians, els sagraments són tots els signes d’amor viscuts per la comu-nitat que creu. Tot i això l’Església catòlica des del segle XVI té fi xats set signes clau de la vida de les persones, set sagraments. Els cristians creuen que Déu es fa present en tota la vida d’una persona però se signifi ca i se celebra de forma especial en aquests moments importants. No són solament actes socials o simples festes sinó que són expressions de la fe cristiana, símbols de l’amor de Déu per les persones. Aquests set sagraments són els d’iniciació (baptisme, confi rmació i eucaristia), els de creixement (reconciliació i unció dels malalts) i els d’opció de vida (matrimoni i orde sacerdotal).

15542_EP5 UD3_LA.indd 43 20/5/10 17:19:21

Exploremw

45UD3. Els sagraments

Orde sacerdotal El sagrament de l’orde el reben els mossens, que són les persones que es posen al servei de la comunitat de cristians.

Matrimoni El sagrament del matrimoni expressa el compro-mís d’amor entre un home i una dona.

SAGRAMENTS D’OPCIÓ DE VIDA

Relaciona aquests moments de la vida d’una persona amb un sagrament.

• •

• •

••

••

••

15542_EP5 UD3_LA.indd 45 20/5/10 17:19:25

Page 57: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

56 ud 3 Els sagraments

Exploremw

46 UD3. Els sagraments

El sagrament del baptisme

El baptisme expressa el naixement a una vida nova, la vida del Déu de Jesús. Amb el baptisme, els pares volen que el seu fi ll sigui acompanyat per la comunitat de l’Església, on podrà descobrir la tendresa, l’acolliment, el perdó de Déu i l’estil de viure de Jesús.

Normalment, els cristians reben aquest sagrament poc temps després d’haver nascut. Però no sempre és així ja que hi ha persones que el reben quan són més grans. Llavors la decisió la prenen ells i no els seus pares perquè ells mateixos han descobert que és important per a ells ser cristians.

«Baptisme» deriva d’un verb que en hebreu vol dir ‘submergir, rentar’. Aquest sentit té relació amb el simbolisme de l’aigua com a signe de purifi caciói donadora de vida, que és molt freqüent en totes les religions.

Intenta esbrinar què volen dir aquestes paraules i després reconeix-les a la fotografi a:

• Pila baptismal:

• Llibre de registre:

• Catecumen:

En el baptisme, el sacerdot aboca aigua sobre el cap del batejat mentre diu: «Jo et batejo en el nom del Pare del Filli de l’Esperit Sant».

Aigua: és el símbol central del baptisme i és molt comú a totes les religions. És especialment signifi catiu a la Bíblia. L’aigua dóna la vida a tots els éssers vius, purifi ca i renta. Signifi ca l’inici a una nova vida que l’infant o l’adult rep de Déu.

Llum: amb la llum del ciri pasqual, la persona batejada rep la llum de Jesús perquè l’il·lumini al llarg de la seva vida.

El senyal de la creu: el senyal de la creu, el signe dels cristians, simbolitza la voluntat del batejat o dels padrins i pares per seguir el camí de Jesús.

L’oli: una tradició molt antiga és la d’ungir amb oli el batejat, que simbolitza la força de l’Esperit de Déu per acomplir la seva missió.

Padrins i pares: representen tota la comunitat dels cristians i es comprometen a acompanyar el batejat en la seva vida de cristià.

Vestits blancs: simbolitza que el batejat entra net a aquesta nova vida en Jesús.

15542_EP5 UD3_LA.indd 46 20/5/10 17:19:26

Exploremw

47UD3. Els sagraments

El sagrament de la confi rmació

La confi rmació és un sagrament que està relacionat amb el baptisme. La persona que el rep reafi rma la voluntat de pertànyer a l’Església i de participar en la vida de la comunitat cristiana. Amb el sagrament de la confi rmació es rep la força i la decisió per voler portar una manera de viure basada en l’estimació tot participant en la construc-ció d’un món més just a l’estil de Jesús.

El sagrament de la confi rmació està relacionat amb el dia de la Pentecosta en què els primers deixebles van rebre de Jesús la força de l’Esperit Sant per continuar la seva missió arreu del món. Per als cristians, el dia de la con-fi rmació, Jesús dóna aquesta força als confi rmats perquè tinguin el coratge per fer i viure el mateix.

La Pentecosta és una festa cristiana però també és una festa jueva. Per als jueus és la festa que s’escau en el cinquantè dia després de la Pasqua,i commemoren que Moisès va trobar les taules de la Llei al Sinaí. Per als cristians també s’escau amb els cinquanta dies després de la Pasqua i celebra i recorda la vinguda de l’Esperit Sant sobre els primers deixebles.

Contesta aquesta pregunta: quines semblances i diferències tenen els sagraments de la confi rmació i el baptisme?

Crisma: oli barrejat amb bàlsam consagrat pel bisbe en una missa peculiar del Dijous Sant i emprat en alguns sagraments (baptisme i confi rmació) i en les benediccions de consagració (altars, temples, etc). Amb el crisma l’Església vol signifi car la presència especial de Déu i tot el que es rep amb ell.

Bisbe: el bisbe és un mossèn que ha rebut la missió de servir i guiar una diòcesi. La diòcesi és el conjunt de parròquies (comunitats cristianes) d’un territori determinat.

Padrins: testimoni del fet que el confi rmat es compromet a viure la seva vida amb l’estil de Jesús en l’Església. Juntament amb els familiars representen tota la comunitat cristiana.

Imposició de les mans: el bisbe estén les mans sobreel confi rmat per transmetreels dons de l’Esperit Sant.

15542_EP5 UD3_LA.indd 47 20/5/10 17:19:28

El sagrament del baptisme El sagrament de la confirmació

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESContesta aquesta pregunta: quines semblances i diferències tenen el sagraments de la confirmació i el baptisme?

Es pot proposar de fer aquesta activitat d’aprenentatge >en grups petits. Es pot deixar una estona de treball en petit grup i després corregir-la en gran grup.

Page 58: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 57

Exploremw

48 UD3. Els sagraments

Eucaristia

L’eucaristia és el sagrament que expressa més elements de la vida dels cristians: el record de la vida i l’amor de Jesús, el perdó, l’acció de gràcies, el desig de com-partir, la paraula de Déu (Bíblia), la pau, el compromís per fer un món millor i la festa.

L’eucaristia també és un record de l’últim sopar de Jesús amb els deixebles. En aquell sopar els va repartir el pa i el vi, i els va rentar els peus com a signe de serveii compromís pels altres per fer un món millor. El pa i el vi, per als cristians, esdeve-nen els símbols de l’aliment i de l’acte de compartir.

«Eucaristia» ve del grec i vol dir ‘acció de gràcies’, encara que habitualment se n’acostuma a dir «missa». Així doncs, l’eucaristia és una celebració per donar gràcies a Déu Pare perquè Jesús és present enmig de la comunitat cristiana i invita a fer lligams d’amistat amb els altres.

15542_EP5 UD3_LA.indd 48 20/5/10 17:19:30

Eucaristia

Exploremw

49UD3. Els sagraments

ACOLLIDA

RITU

D’ENTRADA

PARTS DE L’EUCARISTIA

S’inicia amb un cant que aplega tots els qui es reuneixen per celebrar l’eucaristia.

LITÚRGIADE LA PARAULA

LITÚRGIAEUCARÍSTICA

RITU DE COMIAT

Moment de refl exió per prendre consciència de les coses bones que els cristians troben en la vida.

El sacerdot fa un enviament de la comunitat perquè els cristians visquin allò que han viscut en l’Eucaristia.

En aquest moment de l’eucaristia el pa i el vi esdevenen presència de Jesús mateix entre els cristians.

Tota la comunitat prega a l’Abbà (Pare) amb la pregària que Jesús va ensenyar als deixebles.

En aquest moment es fa un signe de pau (donar-se les mans, abraçades...). Vol expressar la pau dins de la comu-nitat reunida i cap a tota la resta del món.

Es reparteixen i es comparteixen el pa i el vi, Jesús mateix es fa present en cada persona que comparteix.

El sacerdot o una altra persona fan una refl exió de les lec-tures que s’han escoltat perquè es puguin entendre millor.

El credo és una pregària que tots els cristians reciten a la vegada. En el credo diuen en veu alta tot el que creuen.

És el moment de l’eucaristia en què més especialment es fa un record de les necessitats, de les persones, del món...

En el moment de les ofrenes es posa damunt l’altar el pa i el vi i altres signes de la vida dels cristians.(L’altar és una mena de taula. Al seu voltant els cristians celebren l’eucaristia.)

En el primer moment es pren consciència de les errades i per això hi ha un moment de reconciliació.

És el moment per escoltar alguns fragments de la Bíblia. Normalment es fan dues o tres lectures. Una de l’Antic Testament i les altres del Nou Testament.

ENVIAMENT

PARENOSTRE

PAU

COMUNIÓ

ACCIÓ DE GRÀCIES

CREDO

PREGÀRIES

OFRENES

PREGÀRIA EUCARÍSTICA(consagració)

PERDÓ

LECTURES

HOMILIA

15542_EP5 UD3_LA.indd 49 20/5/10 17:19:32

Page 59: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

58 ud 3 Els sagraments

Exploremw

Escolta aquestes cançons amb atenció i omple els espais buits amb les paraules que hi falten.

1.CAL _________ EN HARMONIAAMB LA ______ I AMB LA _______.CAL AIXECAR LA MIRADAFENT UN _____ ENDAVANT,PER LA FRATERNITAT,OBRINT LES NOSTRES _______ AL ________.

Cada ________________,cada ______________,es transforma en nova vidaempeny a _____________,i a mirar-nos cara a cara per veure Jesús aquí.

Com la _______ amb el _____,els núvols amb el vent,el vent amb l’horitzó,l’horitzó amb l’infi nit.Cal que neixi la __________en el cor del ser humà.

2.SORGIRÀ, ____________ NOVA DEL FANG I PER FI, TRANSFORMARÀL’ODI QUE TÉ L’ENEMICEN _________________.

Crec en aquesta _____ tan necessària,com el foc i com l’aigua,com la terra i l’aire,com sentir el _________________.

És el __________ que ens allibera,de la rabia i la ira,de l’enveja i la sang,del voler ser un gran déu.

És l’_____________ de l’exiliatque només cerca una llar,més digna i permanentlliure de repressió.

És _____________, espai oberta la casa i a la fàbrica,a l’escola, al carrer,en el teu ___________________.

Pau que derroca al poderósi aixeca al trepitjat,convertint en fatxendael qui és un_________________.

La pau que ____________________no en la classe opulenta,que utilitza la gentcom un objecte més.

Ordena les estrofes d’aquestes dues cançons. 3. Som cançó que vola lliure i allibera emocionsi ens fem la veu i el plany d’altres germans.Tots alhora volem la fraternitati volem el Regne aquí,que ens renovi Jesucrist per l’Esperit.

Som la festa quan començai és possible la unitatquan obrim les nostres portesals més llunyans.L’acollida i l’amor ens fan més fortsen la lluita per la pau,la justícia i la solidaritat.

Festa del cor som Església.Som testimonis del Crist.Festa del cor som Església.Som testimonis del Crist.

Déu ens crida a un sol poblei família hem de ser,les persones són persones des de l’amor,en família celebrem la nostra fei la glòria de Déu la defensa de la vida ens fa humans.

4. PER SER AMB NOSALTRES, GRÀCIES SENYOR,

50 UD3. Els sagraments

15542_EP5 UD3_LA.indd 50 20/5/10 17:19:35

MATERIALDVD del professorat. >

SOLUCIONARIEscolta aquestes cançons amb atenció i omple els espais buits amb les paraules que hi falten.

1. CAL CONVIURE EN HARMONIA AMB LA TERRA I AMB LA GENT. CAL AIXECAR LA MIRADA FENT UN PAS ENDAVANT, PER LA FRATERNITAT, OBRINT LES NOSTRES MANS AL GERMÀ.

Cada engruna de pa, cada gota de vi, es transforma en nova vida empeny a compartir, i a mirar-nos cara a cara per veure Jesús aquí.

Com la terra amb el mar, els núvols amb el vent, el vent amb l’horitzó, l’horitzó amb l’infinit. Cal que neixi la confiança en el cor del ser humà.

2. SORGIRÀ, NAIXERÀ NOVA DEL FANG I PER FI, TRANSFORMARÀ

L’ODI QUE TÉ L’ENEMIC EN SOLIDARITAT.

Crec en aquesta pau tan necessària, com el foc i com l’aigua, com la terra i l’aire, com sentir el batec del cor.

És el perdó que ens allibera, de la rabia i la ira, de l’enveja i la sang, del voler ser un gran déu.

És l’amistat de l’exiliat que només cerca una llar, més digna i permanent lliure de repressió.

És llibertat, espai obert a la casa i a la fàbrica, a l’escola, al carrer, en el teu propi interior.

Pau que derroca al poderós i aixeca al trepitjat, convertint en fatxenda el qui és un dictador.

La pau que neix del poble no en la classe opulenta, que utilitza la gent com un objecte més.

Ordena les estrofes d’aquestes dues cançons.

3. Festa del cor Festa del cor som Església. Som testimonis del Crist. Festa del cor som Església. Som testimonis del Crist.

Som la festa quan comença i és possible la unitat quan obrim les nostres portes als més llunyans. L’acollida i l’amor ens fan més forts en la lluita per la pau, la justícia i la solidaritat.

Déu ens crida a un sol poble i família hem de ser, les persones són persones des de l’amor, en família celebrem la nostra fe i la glòria de Déu la defensa de la vida ens fa humans.

Som cançó que vola lliure i allibera emocions i ens fem la veu i el plany d’altres germans. Tots alhora volem la fraternitat i volem el Regne aquí, que ens renovi Jesucrist per l’Esperit.

Page 60: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 59

Exploremw

PERQUÈ ET SABEM SEMPRE AL NOSTRE COSTAT.PER LA GRANDESA, GRÀCIES SENYOR,DEL TEU AMOR TENIM LES MANS BEN PLENES.

PER ESTIMAR-NOS, GRÀCIES SENYOR,NECESSITEM LA TEVA MÀ DE PARE,PER LA BONDAT, GRÀCIES SENYOR,TU PER NOSALTRES VAS DONAR LA VIDA.

Ens vas donar per mare Maria,dona senzilla i llum en l’obscuritat,fi del companya de tota la vida,estel ben clar en aquest llarg caminar.

Hi ha tantes coses per poder agrair-tei és el missatge que s’ha fet cançó,al teu costat neix tota l’esperançai la natura mostra els seus colors.

Altra vegada ens tens aquí, Senyor,amb l’alegria posada en els llavis,encoratjats a fer un món millor,i convençuts que és la nostra tasca.

Hi ha tantes coses per poder agrair-tei és el missatge que s’ha fet cançó,al teu costat neix tota l’esperançai la natura mostra els seus colors.

PER LA UNITAT, GRÀCIES SENYOR,PERQUÈ ENS UNEIXES EN TOTS ELS PROJECTES,PER LA IL·LUSIÓ, GRÀCIES SENYOR,PERQUÈ ENS EMPENYS A SER TOTS MÉS GERMANS.

PER LA CONSTÀNCIA, GRÀCIES SENYOR,PERQUÈ SEGUIM TOTSLA TEVA DRECERA,PER LA INFANTESA, GRÀCIES SENYOR,PERQUÈ VOLEM TENIR L’ÀNIMA LLIURE.

Quin títol creus que té cada una de les cançons anteriors?

Escriu el títol de la cançó al costat de la part de l’eucaristia que li correspongui.

ACOLLIDA

PERDÓ

LECTURES

HOMILIA

CREDO

PREGÀRIES

OFRENES

PREGÀRIA EUCARÍSTICA (consagració)

PARENOSTRE

PAU

COMUNIÓ

ACCIÓ DE GRÀCIES

ENVIAMENT

RITUD’ENTRADA

LITÚRGIADE LA PARAULA

LITÚRGIAEUCARÍSTICA

RITU DE COMIAT

51UD3. Els sagraments

15542_EP5 UD3_LA.indd 51 20/5/10 17:19:35

GRÀCIES SENYOR,DEL TEU AMORTENIM LES MANS BEN PLENES.

PER ESTIMAR-NOS,GRÀCIES SENYOR,NECESSITEM LA TEVA MÀ DE PARE,PER LA BONDAT,GRÀCIES SENYOR,TU PER NOSALTRESVAS DONAR LA VIDA.

Quin títol creus que té cada una de les cançons anteriors?1. Festa del cor.2. Ofertori.3. Cançó de pau.4. T’agraeixo.

SOLUCIONARI4. T‘agraeixoAltra vegada ens tens aquí, Senyor,amb l’alegria posada en els llavis,encoratjats a fer un món millor,i convençuts que és la nostra tasca.Hi ha tantes coses per poder agrair-tei és el missatge que s’ha fet cançó,al teu costat neix tota l’esperançai la natura mostra els seus colors.

PER LA UNITAT, GRÀCIES SENYOR,PERQUÈ ENS UNEIXESEN TOTS ELS PROJECTES,PER LA IL·LUSIÓ, GRÀCIES SENYOR,PERQUÈ ENS EMPENYSA SER TOTS MÉS GERMANS.

PER LA CONSTÀNCIA,GRÀCIES SENYOR,PERQUÈ SEGUIM TOTSLA TEVA DRECERA,PER LA INFANTESA,GRÀCIES SENYOR,PERQUÈ VOLEM TENIRL’ÀNIMA LLIURE.

Ens vas donar per mare Maria,dona senzilla i llum en l’obscuritat,fidel companya de tota la vida,estel ben clar en aquest llarg caminar.

Hi ha tantes coses per poder agrair-tei és el missatge que s’ha fet cançó,al teu costat neix tota l’esperançai la natura mostra els seus colors.

PER SER AMB NOSALTRES,GRÀCIES SENYOR,PERQUÈ ET SABEMSEMPRE AL NOSTRE COSTAT.PER LA GRANDESA,

Page 61: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

60 ud 3 Els sagraments

SOLUCIONARIEscriu el títol de la cançó al costat de la part de l’eucaristia que li correspongui.

ACOLLIDA FESTA DEL CORRITU D’ENTRADA

PERDÓ

LECTURES

LITÚRGIA DE LA PARAULA

HOMILIA

CREDO

PREGÀRIES

OFRENES OFERTORI

LITÚRGIA EUCARÍSTICA

PREGÀRIA EUCARÍSTICA (consagració)

PARE NOSTRE

PAU CANÇÓ DE PAU

COMUNIÓ

ACCIÓ DE GRÀCIES T’AGRAEIXO

ENVIAMENT RITU DE COMIAT

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESEs pot proposar de fer aquestes activitats d’aprenentatge en grups petits. Es pot deixar una estona de treball en petit >grup i després corregir-les en gran grup.

Page 62: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 61

53UD3. Els sagraments

Racó del puntw

• Amb quins fets o experiències de la vida quotidiana relaciones el foc? I la llum?

El foc i la llum també són molt presents en els símbols de les religions. El foc dóna escalfor, purifi ca, il·lumina... Imatge del que Déu o la divinitat suposa per a les perso-nes creients. En aquest mateix sentit, un element de la natura que pren molt simbolisme religiós és el Sol, ja que és l’astre més poderós que il·lumina, fecunda i dóna vida.

El foc i la llum del ciri pasqual que s’encén a la Vetlla de Pasqua simbolitza Jesús ressuscitat. En la mateixa cele-bració els cristians amb la llum del ciri pasqual encenen una petita espelma, símbol que Jesús és viu en cadascúi que també els mateixos cristians són llum i escalfor per al món.

En l’hinduisme, durant la festa de l’any nou hindú o festa de la Divali (que signifi ca ‘garlanda de llums’) és tradició encendre multitud de llànties d’oli fetes de fang (diyas) a dins i fora de les cases. La Divali celebra la victòria de Rama sobre el dimoni Ravana, i el seu retorn i coronació com a rei. Així se celebra el triomf del bé sobre el mal. Explica la llegenda que quan Rama va tornar al seu país els habitants de les ciutats van omplir les muralles i els teulats amb llums. D’aquí ve la tradició d’encendre multi-tud de llums i espelmes durant aquesta nit.

Al budisme durant la festa del Vesak també la llum pren un simbolisme molt important. Aquesta festa commemora el naixement, la il·luminació i la mort de Buda (es creu que aquests tres esdeveniments van succeir el mateix dia de l’any). L’esdeveniment més important és la celebració de la il·luminació a l’albada. La celebració va molt més enllà que recordar el moment històric. Pretén recor-dar la necessitat i la possibilitat que tothom esdevingui un il·luminat (Buda). Els llums s’encenen durant tota la Vesak i simbolitzen la savie-sa i la felicitat, i con-trasten amb la foscor, exponent de la vic-tòria sobre la ignoràn-cia i el sofriment.

En el judaisme abans del sopar ritual del sàbat (diven-dres a la nit) les dones s’encarreguen del costum d’encendre les espelmes i fer posteriorment una pre-gària, amb els rostres tapats per unes mans fràgils, amb la humilitat màxima davant Déu, practicant la pietat i la bondat. Les espelmes anuncien l’arribada del sàbat, el dia de la pregària i de la relació amb Déu.

15542_EP5 UD3_LA.indd 53 20/5/10 17:19:51

Racó del punt

w

52 UD3. Els sagraments

Racó del punt

• Amb quins fets o experiències de la vida quotidiana relaciones l’aigua?

Totes les religions prenen l’aigua com a símbol de la font de la vida. L’aigua rega, vivifi ca, renta... És el símbol de l’acció de Déu en la vida de les persones. Ara veurem alguns exem-ples del sentit de l’aigua en diferents religions.

En el cristianisme, l’aigua és el símbol de la vida nova en Jesús i és font de benedicció i de purifi cació. Per als cris-tians, l’aigua pren el sentit més profund en el baptisme.

En l’hinduisme, l’aigua és sagrada i pren un sentit alta-ment simbòlic: a través del contacte amb l’aigua o en la immersió els creients es purifi quen. En l’hinduisme els llocs de peregrinatge es troben a la vora dels rius. Un dels llocs més importants és Benarés (Índia) a la riba del riu Ganges.

Per als musulmans, l’aigua té un sentit de purifi cació. Abans de la pregària fan les ablucions, que consisteixen a rentar-se la cara, les mans, els braços i el clatell. Tot el cos queda purifi cat per començar el ritus de la pregària.

En el judaisme, abans del sopar ritual del sàbat (diven-dres a la nit) es demana als creients que es rentin les mans com a símbol de purifi cació.

Totes les religions proposen a la persona d’entrar en rela-ció amb una realitat «sagrada» que la «transcendeix»i que anomenen «Déu», «divinitat» o «transcendent». Per establir aquesta relació les religions, des de sempre, han utilitzat el símbol, és a dir, una imatge o una cosa propera i quotidiana que es pren com a signe fi guratiu de la dimen-sió transcendent o religiosa. D’aquests elements simbòlics n’hi ha que són comuns a totes les tradicions religioses. Els més importants són els elements de la natura (aigua, foc...) perquè des dels orígens de la humanitat han tingut un sentit molt profund per a tots els éssers humans.

L’aigua i la llum

15542_EP5 UD3_LA.indd 52 20/5/10 17:19:35

Page 63: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

62 ud 3 Els sagraments

| Què hem après?

54 UD3. Els sagraments

| Què hem après?

54 UD3. Els sagraments

1. Busca un símbol amb el qual puguis relacionar aquestes actituds de la vida quotidiana de les persones. Pots fer-ho amb un dibuix: Perdó / Amistat / Amor.

2. En l’activitat anterior has creat un símbol per expressar una actitud determinada. Has utilitzat el llenguatge simbòlic. Podries explicar amb les teves paraules que vol dir la paraula «símbol»?

3. Quin sagrament representa cada il·lustració? Identifi ca els símbols i els elements més importantsde cada sagrament.

SOLUCIÓ DE L’ENIGMA

1. Sagrament:

2. Sagrament:

3. Sagrament:

15542_EP5 UD3_LA.indd 54 20/5/10 17:20:03

Què hem après?SOLUCIONARI3. 1. Sagrament: eucaristia Elements: pa i vi, comunitat, sacerdot, llibre de les

lectures. 2. Sagrament: baptisme Elements: batejat, aigua, pica baptismal, ciri,

padrins-pares, sacerdot. 3. Sagrament: confirmació Elements: confirmat, padrí/padrina, bisbe i comuni-

tat.

Page 64: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 63

Mapa conceptualw

SÍMBOLSde la presència i l’amor

de Déu

SAGRAMENTS

set signes clau en lavida de les persones

en la comunitat(Església)

són

viscuts i celebrats

reconeix

són

SAGRAMENTSD’INCIACIÓBaptisme

Confi rmacióEucaristia

SAGRAMENTSDE CREIXEMENT

ReconciliacióUnció dels malalts

SAGRAMENTSD’OPCIÓ DE VIDA

MatrimoniOrde sacerdotal

55UD3. Els sagraments

15542_EP5 UD3_LA.indd 55 20/5/10 17:20:07

Mapa conceptual

Page 65: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

64 ud 4 Història d’Israel, el poble de Jesús

1. OBJECTIUS DIDÀCTICSConèixer els principals personatges de la història de l’antic poble d’Israel (Abraham, Moisès, David i els profetes) i •situar-los en el temps i en els llibres de la Bíblia en què apareixen.Descobrir la relació de Jesús amb la història de l’antic poble d’Israel.•Descobrir la relació d’Aliança de Déu amb l’antic poble d’Israel a través dels seus personatges.•Conèixer la situació històrica del temps de Jesús.•Descobrir que, per als cristians, Jesús dóna compliment a l’Aliança de Déu amb l’antic poble d’Israel.•

2. CONTINGUTSLa història d’Abraham, primer patriarca del poble d’Israel.•La història de Moisès, de l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte i l’Aliança al mont Sinaí.•La història del rei David.•La història de la divisió dels regnes a Israel (regne del Nord i regne del Sud) i el rol dels profetes en l’antic poble •d’Israel.La història de la deportació a Babilònia.•Context històric i polític en temps de Jesús de Natzaret.•

Unitat 4. HISTòrIa D’ISraEl, El pOBlE DE JESúS

Page 66: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 65

3. COMpETÈNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Expressar i comprendre missatges orals, visuals, escrits, plàstics i simbòlics. –Comprendre i saber organitzar informació. –Comprendre i saber comunicar informació. –Saber interaccionar oralment (conversar, escoltar, expressar-se). –Saber extreure informació de textos diversos. –Produir missatges escrits on es manifesten idees o experiències. –Adquirir lèxic propi de l’entorn bíblic i religiós. –

Competència de la informació i competència digital•Conèixer el funcionament del programa Power Point. –Presentació de la informació amb el programa Power Point. –

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Desenvolupar la memòria. –Ser conscients de les pròpies capacitats. –Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció. –Buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –Relacionar conceptes de forma lògica a través d’un mapa conceptual. –Treballar en equip per buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –Relacionar textos bíblics. –Treballar en equip per elaborar una presentació en Power Point. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació. –Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú. –Reconèixer l’esforç com a quelcom necessari per al creixement personal. –

Competència social i ciutadana•Expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres. –Respectar altres creences i expressions de fe. –Aprendre a desenvolupar la capacitat d’empatia. –

Competència espiritual•Identificar i conèixer què suposa una experiència de Déu. –Saber expressar d’una manera racional l’experiència de Déu d’altres persones i la pròpia. –Identificar i valorar els principals personatges de la història del poble d’Israel. –Identificar i valorar la persona de Jesús i la seva experiència de Déu amb relació a l’experiència de Déu en l’Antic –Testament.

Page 67: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

66 ud 4 Història d’Israel, el poble de Jesús

4. aCTIVITaTS D’aprENENTaTGE Observar la làmina inicial tot dialogant per esbrinar els coneixements previs de l’alumnat •sobre la història de l’antic poble d’Israel. GGOmplir una fitxa sobre els personatges de la història de l’antic poble d’Israel. I•Omplir una fitxa en grup sobre un personatge de l’antic poble d’Israel. PG•Elaborar un Power Point per presentar la informació de la fitxa elaborada en grup. PG•Presentar la informació del Power Point a la resta de la classe. I/PG•

5. CrITErIS D’aValUaCIÓIdentifica els principals fets i personatges de l’antic poble d’Israel.•Sap ordenar cronològicament els fets i els personatges de l’antic poble d’Israel.•Identifica Jesús en el seu context històric i la relació amb la història i l’Aliança de l’antic poble d’Israel.•Sintetitza la informació més important de la història dels personatges de l’Antic Poble d’Israel.•Presenta la informació més important dels personatges a través del Power Point.•

6. aCTIVITaTS D’aValUaCIÓRelacionar els personatges de l’antic poble d’Israel amb fets i llibres de la Bíblia on apareixen.•Ordenar cronològicament els personatges i els fets de la història de l’antic poble d’Israel.•Identificar el personatge a què es refereix un text bíblic.•Sintetitzar la informació dels personatges de l’antic poble d’Israel.•Presentació de la informació a través d’un Power Point.•

Page 68: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 67

7. DISTrIBUCIÓ DElS CONTINGUTS I lES aCTIVITaTS D’aprENENTaTGE

abans de començar...!

SOlUCIONarIEl símbol és el peix.•L’acrònim: Ichthys: I (Iesous), Ch (Christos), Th (Theou), Y •(Hyos), S (Soter), o «Jesús, Crist, Fill de Déu, Salvador»)

OrIENTaCIONS DIDÀCTIQUESLa làmina inicial mostra alguns dels personatges més importants de l’antic poble d’Israel i la persona de Jesús. Al llarg de la unitat s’anirà aprofundint en aquests perso-natges (Abraham, Moisès, David i un profeta). La pre-sentació audiovisual que acompanya la làmina inicial fa una presentació breu del personatge:Aquests són alguns dels personatges més importants de l’antic poble d’Israel, el poble de Jesús de Natzaret. Per entendre tot el que va fer i va dir Jesús, cal conèixer la rea-litat i la història del poble on va néixer. En aquesta unitat descobriràs alguns aspectes importants de la història d’aquest poble mitjançant els personatges més importants.

Abraham

Us presento l’Abraham. Segons la Bíblia va viure fa més de quatre mil anys. Amb ell comença la història del poble d’Israel. Abraham va viure amb la seva família a Mesopotàmia, actualment és el país d’Iraq. La seva història està explicada al llibre del Gènesi.

Abraham va sentir la crida de Déu que li demanava començar una nova vida en una altra terra. Ell segueix aquesta crida i es posa en camí cap a Canaan, la terra de l’antic poble d’Israel.

MoisèsEll és en Moisès, l’alliberador del poble d’Israel de l’esclavatge dels egipcis. Egipte era un poble molt poderós i tenia sotmesos tots els altres pobles que vivien al voltant de les seves terres. Entre aquests pobles hi havia el poble d’Israel. Moisès, a la vista de l’opressió a la qual estava sotmès el seu poble, va decidir fer alguna cosa per alliberar-lo. Sabia que Jahvè, el seu Déu, no ho podia permetre. Amb tot el poble va sortir d’Egipte travessant el mar Roig fins arribar al país d’on provenien. Per arribar-hi van haver de traves-sar el desert i van viure moltes aventures que estan explicades al llibre de l’Èxode. Amb Moisès el poble d’Israel estableix un aliança amb Jahvè.

DavidDavid va ser rei del poble d’Israel. Durant el seu regnat va acon-seguir que tot el poble estigués unit. Van ser anys de molta esplendor per a Israel. El seu fill Salomó el va succeir i durant el seu regnat es va construir el temple de Jerusalem.

Els profetesUs presento el profeta Ezequiel, un dels profetes més famosos de la història del poble d’Israel. Els profetes denunciaven les injustíci-es que es cometien a Israel amb relació a les persones i a la fideli-tat del poble d’Israel a l’aliança que havien establert amb Jahvè en temps de Moisès.

15542_EP5 UD4_LA.indd 57 20/5/10 17:24:11

Història d’Israel, el poblede Jesús

4

15542_EP5 UD4_LA.indd 56 20/5/10 17:24:07

Page 69: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

68 ud 4 Història d’Israel, el poble de Jesús

abraham

Jesús

Jesús ja el coneixeu. Però, com sabeu, Jesús també era del poble d’Israel per tant cal conèixer bé la història d’aquest poble per entendre la importància del que Jesús va fer i va dir. Segons els evangelis, Jesús era per a la gent senzilla del poble d’Israel el Messies esperat que els alliberaria de totes les dominacions. També el van anomenar fill d’Abraham, de Moisès i de David. Recorda que en aquesta unitat hem d’explorar aquests personat-ges per conèixer i entendre més a fons la persona de Jesús de Natzaret.

aspectes per destacar

Per als cristians l’Antic Testament pren una nova inter-pretació a partir de la persona de Jesús. Volem presentar aquests personatges perquè per comprendre bé Jesús cal conèixer la història del seu poble i les persones que l’han marcat. En el rerefons d’aquests personatges trobem l’Ali-ança de Jahvè amb el poble d’Israel i que Jesús, per als cristians, en dóna el compliment definitiu.

«Déu, que en temps antics havia establert la seva aliança amb el poble d’Israel, va fer una nova i definitiva aliança amb la huma-nitat sencera, mitjançant el seu Fill Jesucrist, el qual després d’anunciar la bona nova de salvació va ser condemnat a mort en creu i ressuscitat al tercer dia. Al voltant d’aquesta afirmació fonamental de la fe dels primers cristians va néixer el Nou Testa-ment o Nova Aliança.»

Cf. Introducció del Nou Testament de la Bíblia Catalana Inter-confessional. BCI Bíblia catalana, traducció interconfessional, Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret, Societats Bíbli-ques Unides, Barcelona, 1993.

A partir de les imatges podem fer un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.

Idees clau:La història del poble d’Israel i l’aliança de Jahvè amb •aquest poble i els personatges que hi han influït.Per als cristians, Jesús de Natzaret, en dóna el compli-•ment definitiu. L’aliança de Déu amb els homes és un pacte d’amor.

59UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Exploremw

Déu escull Abraham per a una gran missió i es compromet a no abandonar-lo mai: «Deixa el teu país, la casa del teu pare i vés on jo t’indicaré» Gn 12,1. Abraham va ser un home disposat a complir sempre la voluntat del seu Déu; seguint aquesta crida va abandonar-ho tot i va començar el camí sense saber on anava. Com qualsevol patriarca, volia trobar una terra fèrtil per als seus descendents. Va seguir la ruta dels nòmades fi ns arribar a Canaan i es va establir prop de les ciutats d’Hebron i Betel.

Els patriarques desitjaven tenir una gran descendència, per tenir un clan molt nombrós. Abraham i Sara, la seva esposa, ja començaven a ser molt grans i no tenien fi lls. Per tant, Abraham no podria tenir una gran descendèn-cia i sentia que no podia complir tot el que el seu Déu li demanava. No era possible que un patriarca no tin-gués fi lls. Segons s’explica al llibre del Gènesi, Jahvè no va abandonar mai Abraham i li va prometre que tindria una gran descendència: «Mira el cel i compta les estrelles. Així serà la teva descendència» Gn 15,5. «Sara la teva esposa, et donarà un fi ll, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança» Gn 17,19. Sara, tot i que ja era una dona gran, va tenir un fi ll i li van dir Isaac.

En el temps d’Abraham es practicaven diferents sacrifi cis d’animals. Algunes vegades també se sacrifi caven perso-nes perquè pensaven que així complaurien molt més els seus déus. Abraham estava tan agraït a Déu que pensava que ell també havia d’oferir el seu fi ll Isaac. Pots llegir aquesta història al llibre del Gènesi: Gn 22, 1-14. Abra-ham, abans d’oferir en sacrifi ci el seu fi ll, va sentir que per demostrar fi delitat i amor a Déu no és necessària la mort. El Déu d’Abraham no vol la mort de les persones, és un Déu de vida.Abraham va morir molt vell confi ant que el seu Déu faria grans coses amb els seus descendents.

En aquell temps, els noms tenien un signifi cat especial per a la persona. Si la persona canviava alguna cosa important de la seva vida, li canviaven el nom. Déu canvia el nom d’Abram (que signifi ca ‘pare’) i li posael nom d’Abraham (que vol dir ‘pare d’una gran multitud’). Isaac, el nom del seu fi ll, vol dir ‘somriure de Déu’.

15542_EP5 UD4_LA.indd 59 20/5/10 17:24:13

58 UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Exploremw

Veuràs un audiovisual en què es presenten alguns personatges importants de la història de l’Antic Poble d’Israel. Després, omple individualment la fi txa del dossier de treball amb la informació que tens al llibre. En un segon moment treballaràs en grup:

— Formeu grups de 5 persones.— Cada grup us especialitzareu en un personatge de la història del poble d’Israel:

• Abraham. • Moisès. • David. • Els profetes. • Jesús.

— Heu d’omplir la fi txa que proporcionarà el mestre (mida DIN-A3). Aquesta fi txa quedarà exposada a la clas-se en forma de línia de temps. Cada membre del grup es responsabilitza d’una part de la fi txa.

— Amb la informació de la fi txa heu d’elaborar una presentació audiovisual per explicar el vostre personatge a la resta de grups. Cada membre del grup ha d’explicar la part de la fi txa que ha elaborat.

Segons la Bíblia, els orígens de l’antic poble d’Israel es remunten a uns 2.000 anys abans de Crist, quan Jahvè, el Déu dels jueus, va triar Abraham, el patriarca d’un clan nòmada, perquè fos el pare d’un gran poble. Un clan nòmada era un grup de famílies que vivien unides i que no vivien en un lloc concret. Normalment viatjaven d’un lloc a un altre amb totes les seves possessions. Abraham i el seu clan eren pastors, per tant anaven d’un lloc a un altre buscant l’aliment per al seu bestiar. Amb Abraham comença la història del poble d’Israel.

Abraham

La paraula «patriarca» ve de «pare». Són els primers que varen creure en Jahvè, per això són els pares del poble d’Israel: Abraham, Isaac i Jacob.

15542_EP5 UD4_LA.indd 58 20/5/10 17:24:13

Page 70: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 69

Moisès

Exploremw

60 UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Fitxa 1: Abraham

1. Any i període en què va viure el personatge.

2. Resum de la història d’Abraham.

3. Llibre de la Bíblia en què apareix Abraham.

4. Altres curiositats (les coses que ens explica en Quim).

5. Dibuix d’Abraham:

15542_EP5 UD4_LA.indd 60 20/5/10 17:24:14

Exploremw

61UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Moisès

Fem un pas endavant en la història de l’antic poble d’Israel. Al voltant de 1200-1300 anys abans de Crist els israelites vivien a Egipte. El poble egipci era molt poderós i el governaven els faraons. Eren la superpotèn-cia del moment i tenien sotmesos tots els altres pobles que vivien al voltant de les seves terres. Entre aquests

pobles hi havia el d’Israel, que vivia com a esclau sota l’opressió dels egipcis. Malgrat aquesta opressió, els israelites feien molta pinya entre ells i la seva identitat com a poble anava creixent. Els egipcis van començar a veure que podien ser forts i els van sotmetre a mesures més dures.

Una d’aquestes mesures va ser que el faraó, el cap dels egipcis, va fer ofegar al riu Nil tots els nadons dels israelites. La mare d’un d’aquests infants volia salvar el seu fi ll, el va posar en un cistell i el va deixar surant al Nil. Aquella criatura es va salvar perquè casualment la fi lla del faraó, que s’anava a banyar sovint al Nil, el va veure aigües avall. Li va posar el nom de Moisès que vol dir «salvat de les aigües». Podeu llegir Ex 1,6-22 on explica tots aquests fets.

Moisès va ser educat com a egipci amb tota mena de luxes. Malgrat això, mai no va oblidar el seu origen israelita.

Quan es va fer gran, es va adonar de l’opressió a la qual estava sotmès el seu poble i de tot el que el faraó els feia. Moisès es va trasbalsar molt i es va rebel·lar contra els egipcis. Fins i tot, encegat per la ira, va matar un soldat egipci que pegava un israelita. Quan la notícia va arribar al faraó, va enviar soldats a capturar-lo.

Moisès va fugir i es va amagar al desert. Durant el temps que va estar al desert, Moisès va sentir la crida de llançar-se a una aventura que semblava impos-sible: alliberar els israelites de l’esclavitud d’Egipte. L’autor del llibre de l’Èxode va escriure aquest episodi de la vida de Moisès cinc-cents anys més tard i volia remarcar com va ser el mateix Déu qui va cridar Moisès per encomanar-li la missió d’alliberar els israelites. L’autor se serveix de la bardissa cremant per expressar la presència de Déu. Així Déu continua l’aliança amb el poble d’Israel feta amb Abraham. Podeu llegir Ex 2,11-22 i Ex 3,1-15.

Per aquest fet anomenem «moisès» el bressol dels nens petits.

15542_EP5 UD4_LA.indd 61 20/5/10 17:24:15

Exploremw

62 UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Moisès no sabia com començar aquesta missió i va dema-nar al seu germà Aaron que l’ajudés. Així, Moisès i Aaron van iniciar la missió d’alliberar el poble d’Israel i van anar a veure el faraó perquè deixés lliure el seu poble. El faraó s’ho va prendre molt malament i va endurir encara més les mesures contra els israelites. Si llegiu Ex 7,14-22 i Ex 21-30 veureu com en aquesta narració de l’alliberament, enmig de moltes aventures, es barregen la història i la llegenda. A la fi , els israelites, van aconseguir la llibertat.

Quan el poble d’Israel va sortir d’Egipte travessant el Mar Roig va haver de recórrer un llarg camí a través del desert. Va durar molts anys ja que, com que era un poble nòmada, anaven acampant a diferents llocs. Durant aquest temps, entre el poble, hi van haver moments de tota mena: moments de dubte ja que van començar a des-confi ar de Moisès i també moments de confi ança que els unien com a poble. Pots mirar el mapa per veure el camí que van recórrer. La fe que tenien en Déu havia aconse-guit alliberar-los d’Egipte, els havia donat la llibertat. Per això, al cap d’un temps, a través de Moisès fan un pacte amb Déu: l’Aliança. La Bíblia explica que això va passar al mont Sinaí.

Jahvè va entregar les taules de la llei (decàleg) a Moisès. Aquest decàleg es va guardar a l’arca de l’Aliança i havia de servir perquè el poble convisqués amb harmonia i con-còrdia. Les taules de la llei són el símbol de l’Aliança entre Déu (Jahvè) i el poble d’Israel.

Després de moltes aventures pel desert i al cap de molt de temps, els israelites van arribar a la terra de Canaan (més tard anomenada Palestina o Israel). Moisès no hi va poder arribar ja que va morir quan des del Mont Nebó va veure la terra de Canaan. Josuè va ser el qui el va succeir per guiar el poble.

«Deca» vol dir ‘deu’ i «-leg» ve de la paraula ‘llei’. El decàleg són les deu lleis (deu manaments) que Jahvè dóna a Moisès peral poble d’Israel.

15542_EP5 UD4_LA.indd 62 20/5/10 17:24:16

Exploremw

63UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Fitxa 2: Moisès

1. Any i període en què va viure Moisès.

2. Resum de la història de Moisès.

3. Llibre de la Bíblia en què apareix.

4. Altres curiositats (les coses que ens explica en Quim).

5. Dibuix de Moisès:

15542_EP5 UD4_LA.indd 63 20/5/10 17:24:17

Page 71: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

70 ud 4 Història d’Israel, el poble de Jesús

Exploremw

64 UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

David

Després d’establir-se a Canaan, el poble d’Israel va quedar dividit en dotze tribus que eren com les comarques que coneixem en l’actualitat a Catalunya. Cada tribu feia una vida independent però se sentien units per la seva fe en Jahvè i en moments de tensió i perill s’aplegaven per tenir més força. Cada tribu estava governada per un jutge, que eren els líders que ajudaven a solucionar els proble-mes de la tribu, entre els quals hi havia Josuè i Samsó.

Samuel, que va viure cap a l’any 1100 abans de Crist, va ser el darrer dels jutges perquè va nomenar un rei com a successor. Així totes les tribus estarien unides per un mateix rei. El primer rei del poble d’Israel va ser Saül. A partir d’aleshores, al llarg de 100 anys Israel va estar governada per reis. Va ser un moment de gran esplendor per a aquest poble. Saül va ser succeït per David. Llegeix aquesta curio-sa història de David per saber com va rebre el favor de Saül i com va aconseguir la seva fama de soldat d’Israel valent i poderós: 1Sa 17,38-58.

15542_EP5 UD4_LA.indd 64 20/5/10 17:24:17

David

Exploremw

65UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Després d’aquest fet que narra la Bíblia, Saül va quedar impressionat per David i fi ns i tot li va agafar enveja. David va respectar sempre Saül, que va morir en una batalla contra els fi listeus. Immediatament després de la mort de Saül el poble proclamà David com a rei. David va ser un home molt religiós que sempre va voler viure fi del a Jahvè. Com a curiositat, en el temps que va gover-nar David es van compondre molts cants i pregàries que surten al llibre dels Salms.

David va aconseguir unir totes les tribus d’Israel. Va ser coronat rei a la tribu de Judà. Primer es van unir les tribus del sud i set anys després es van unir les del nord. Així Israel va esdevenir un poble unit. L’emblema d’aquesta unió es l’estel de David. I la capital del Regne va ser Jerusalem, coneguda també com a ciutat de David.

Un salm és una pregària que es recita en forma de cant. Es van compondre al llarg de la història de l’antic poble d’Israel i es cantaven en moments de pregària,en les festes jueves... Els salms estan recollits a la Bíblia en el llibre dels Salms.

El successor de David va ser Salomó, el seu fi ll. Salomó va governar amb molta saviesa el poble d’Israel. Durant el seu regnat es va construir el Temple de Jerusalem per col·locar-hi l’arca de l’aliança.

15542_EP5 UD4_LA.indd 65 20/5/10 17:24:18

Exploremw

66 UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Fitxa 3: David

1. Any i període en què va viure David.

2. Resum de la història de David.

3. Llibre de la Bíblia en què apareix.

4. Altres curiositats (les coses que ens explica en Quim).

5. Dibuix de David:

15542_EP5 UD4_LA.indd 66 20/5/10 17:24:19

Page 72: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 71

Els profetes

Exploremw

67UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Els profetes

Després de Salomó va ser rei Roboam, el seu fi ll. Roboam no va ser com el seu pare ja que va cometre moltes injus-tícies i el poble no el va acceptar. Aquest fet va provocar que el poble d’Israel es dividís en dos regnes: el Regne del Nord (regne d’Israel), amb capital a Samaria, i el Regne del Sud (regne de Judà), amb capital a Jerusalem.

Tots dos regnes es van veure implicats en lluites interiors, injustícies, reis infi dels... Fins i tot van adorar altres déus a causa de la infl uència dels pobles veïns i van oblidar el pacte que havia fet Moisès amb Jahvè al mont Sinaí. Tot això va passar al voltant de l’any 930 abans de Crist.

A causa d’aquests confl ictes, tant al Regne del Nord com al Regne del Sud, van aparèixer unes persones que van començar a denunciar totes aquestes injustícies i infi deli-tats. Eren els profetes, que se sentien cridats per Déu amb el convenciment que parlaven en nom seu. Alguns dels profetes més importants van ser: Amós, Elies, Eliseu, Isaïes, Jeremies i molts d’altres.

Tristament per al poble d’Israel, cap a l’any 580 abans de Crist, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va conquerir Jeru-salem i va deportar tota la població cap a Babilònia.

L’exili a Babilònia va ser molt llarg i dur per als israelites. Els babilonis els tractaven com a esclaus. Aquesta depor-tació els va crear una crisi d’identitat com a poble. En aquestes circumstàncies, va ser Ezequiel el profeta que va recordar al poble d’Israel que el seu Déu és fi del, que mai no els abandonarà i que per mitjà d’un messies els alli-beraria a ells i a tots els homes. Amb aquesta predicació molts israelites van recuperar la fe en el seu Déu. L’exili va durar uns cinquanta anys. Després que l’Imperi Persa conquerís Babilònia, el rei Cir va autoritzar al poble jueu tornar a la seva terra.

A la Bíblia, profeta és qui parla en nom de Déu, qui ajuda a conèixer Déu.

15542_EP5 UD4_LA.indd 67 20/5/10 17:24:19

Exploremw

68 UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Fitxa 4: Els profetes

1. Any i període en què van viure els profetes.

2. Resum de la història de l’exili a Babilònia.

3. Llibre de la Bíblia en què apareixen els diferents profetes.

4. Altres curiositats (les coses que ens explica en Quim).

5. Dibuix del profeta Ezequiel:

15542_EP5 UD4_LA.indd 68 20/5/10 17:24:22

Page 73: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

72 ud 4 Història d’Israel, el poble de Jesús

OrIENTaCIONS DIDÀCTIQUESFotocopiar les fitxes fotocopiables en mida DIN-A3. >Aquesta fitxa quedarà exposada a la classe en forma de línia de temps.

Es divideix la classe en 5 grups.•Cada grup ha de omplir la fitxa.•Amb la informació de la fitxa els alumnes han •d’elaborar una presentació en Power Point per explicar el seu personatge a la resta de grups. Cada membre del grup ha d’explicar la part de la fitxa que ha elabo-rat.

Jesús

Exploremw

70 UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Va ser en aquest temps quan va néixer Jesús de Natzaret. Jesús nasqué, visqué i morí a Palestina (Israel). Segons els evangelis, va néixer a Betlem, a la regió de Judea i va créixer i va passar la major part de la seva vida a Nat-zaret, un poblet de Galilea. La seva mort va tenir lloc a Jerusalem, la capital del territori.

Als Evangelis ens adonem que Jesús parlava amb la gent del seu temps amb un llenguatge que el poble senzill d’Israel podia entendre i també feia referència als per-sonatges que havien marcat la història d’aquest poble. Els evangelistes i els primers cristians que havien estat jueus situen Jesús com a descendent d’Abraham, David i Moisès.

Jesús també parla amb els líders religiosos de la llei que el poble d’Israel va establir amb Jahvè en temps de Moisès. Jesús la coneixia molt bé, però la seva experiència de Déu va fer que la interpretés d’una forma molt diferent. Es va desentendre de tots els grups que hem anomenat abans (fariseus, zelotes, essenis i saduceus). La gent senzilla que s’acostava a Jesús el veia com una persona molt impor-tant perquè els ajudava i els tractava d’una manera molt diferent de com ho feien els mestres de la llei del seu temps. Ell els anunciava el Regne de Déu, un regne de justícia i pau per a tothom. Els deia que ells (els pobres) eren els preferits de Déu. Potser per això l’anomenaven Fill de David, el gran rei del poble jueu, o el Messies (el Crist) que tant esperava el poble.

15542_EP5 UD4_LA.indd 70 20/5/10 17:24:23

Exploremw

71UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Fitxa 5: Jesús

1. Any i període en què va viure Jesús.

2. Resum de la història de Jesús.

3. Llibre de la Bíblia en què apareix Jesús.

4. Altres curiositats (les coses que ens explica en Quim).

5. Dibuix de Jesús:

15542_EP5 UD4_LA.indd 71 20/5/10 17:24:24

Exploremw

69UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

Jesús

Després de l’exili a Babilònia, el poble d’Israel va tornar a la seva terra. Havien passat uns anys molt difícils però la dominació d’altres pobles no va acabar. Quan van tornar al seu país es van trobar que Israel era una província de l’Imperi Persa. En aquesta època van tornar a construir el temple de Jerusalem que els babilonis havien destruït abans de l’exili. Durant aquest període es van escriure molts llibres de l’Antic Testament.

Cap a l’any 300 abans de Crist, Alexandre el Gran va conquerir Israel i va començar la dominació de l’Imperi Grec. I l’any 63 abans de Crist un altre imperi, el romà, va ocupar el poble d’Israel. Llavors Israel es va conver-tir en una part de l’Imperi Romà. A diferència d’altres dominadors, el poble romà va ser molt respectuós amb els

costums i les creences dels pobles ocupats. Malgrat això eren molt exigents en el pagament dels impostos i en la conservació de l’ordre. Van imposar com a rei Herodes el Gran. Quan va morir, Israel va quedar dividit entre els seus dos fi lls: Arquelau, que va governar Judea i Sama-ria, i Herodes Antipes, que va governar Galilea i la regió del Jordà. Poc temps després els romans van destronar Arquelau i van imposar un procurador romà. El procura-dor es deia Ponç Pilat. Amb tota aquesta sèrie de domi-nacions, el poble d’Israel esperava especialment el messies que alguns profetes havien promès que Jahvè enviaria per alliberar-los. En aquest temps van conviure diferents grups que cadascun, a la seva manera, esperava aquest messies alliberador:

15542_EP5 UD4_LA.indd 69 20/5/10 17:24:22

Page 74: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 73

racó del puntw

UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús72

Racó del punt

Jesús al cinema

Des de sempre, Jesús ha estat un referent per a moltes persones que l’han seguit o que han sentit curiositat per la seva vida i pel seu missatge. Una de les evidències d’aquest fet és la quantitat de pel·lícules que han sorgit a l’entorn de la persona de Jesús.

Des que els germans Lumière, considerats els fundadors del cinema, van projectar la primera pel·lícula l’any 1895, Jesús ha estat el protagonista de 152 pel·lícules. La imatge de Jesús en el cinema ha anat canviat i evo-lucionant amb els canvis de la mateixa societat.

Les primeres pel·lícules sobre Jesús no van tenir un res-sò internacional. Es van fer als anys 1896 i 1897. La primera pel·lícula comercial sobre la vida Jesús es va fer a l’any 1912 i es titulava Del pessebre a la creu. En aquell temps les pel·lícules eren mudes i en blanc i negre.

La primera gran superproducció sobre Jesús es va fer l’any 1961 i va ser la pel·lícula Rei de reis. Es va subti-tular a més de 27 llengües i és una de les pel·lícules més vistes de la història del cinema.

Altres pel·lícules importants de Jesús són: Evangeli segons Sant Mateu (1964), La història més gran que mai s’ha explicat (1965), Jesucrist Superstar (1973), Jesús de Natzaret (1977), coneguda com «el Jesús de Zeffi relli», que en va ser el director, L’home que feia miracles (2000), La Passió de Crist (2004) i moltes altres més.

15542_EP5 UD4_LA.indd 72 20/5/10 17:24:24Què hem après?

\

UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús 73

Què hem après?

1. Relaciona cada fet amb el personatge i el llibre de la Bíblia corresponent.

Fets:

1. Va ser rei d’Israel.

2. Llibre del Gènesi.

3. Dominació romana de Palestina.

4. Llibre dels Salms.

5. Vivia a Egipte.

6. Llibre de l’Èxode.

7. Sara era la seva esposa.

8. Va ser salvat del riu Nil.

9. Evangelis.

10. Patriarca del poble d’Israel.

11. Va alliberar el poble d’Israel de l’esclavatge dels egipcis.

12. Qui parla en nom de Déu.

13. Anuncia el Regne de Déu.

14. Va conduir el poble d’Israel pel desert.

15. El seu fi ll es va dir Salomó.

16. Deportació a Babilònia.

17. Denuncia les injustícies.

18. Isaac va ser el seu fi ll.

19. Va rebre les taules de la llei al mont Sinaí.

Personatges:

1. Abraham

2. Moisès

3. David

4. Profeta

5. Jesús

2. A quin personatge es refereix cadascun d’aquests textos de la Bíblia?

1. La casa de Judà m’ha ungit com a rei seu.

2. Qui sóc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte?

3. Sara, la teva esposa, et donarà un fi ll, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança.

4. A què compararé el Regne de Déu? És com un llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina fi ns que tota la pasta va fermentar.

5. Jahvè és el Déu veritable, el Déu viu, no us aparteu de la seva aliança!

15542_EP5 UD4_LA.indd 73 20/5/10 17:24:40

SOlUCIONarI

1. Abraham

Patriarca del poble d’Israel.

Llibre del Gènesi.

Sara era la seva esposa.

Isaac va ser el seu fill.

Moisès

Vivia a Egipte.

Llibre de l’Èxode.

Va ser salvat del riu Nil.

Va alliberar el poble d’Israel de l’esclavatge dels egipcis.

Va rebre les taules de la llei al mont Sinaí.

Va conduir el poble d’Israel pel desert.

David

Va ser rei d’Israel.

Llibre dels salms.

El seu fill es va dir Salomó.

Page 75: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

74 ud 4 Història d’Israel, el poble de Jesús

UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

|3. Ordena cronològicament aquests personatges i aquests fets de la història del poble d’Israel. Escriu

en la línia de temps els personatges i els fets.

1. David, rei d’Israel.

2. Alliberament del poble d’Israel dels egipcis.

3. Els romans dominen Palestina.

4. Abraham.

5. Israel es divideix en dotze tribus.

6. Moisès.

7. Profeta Ezequiel.

8. Naixement de Jesús de Natzaret.

9. Aliança de Jahvè amb el poble d’Israel (entrega del decàleg).

10. Deportació a Babilònia del poble d’Israel.

4000 aC 1200 aC 1000 aC 580 aC 0

SOLUCIÓ DE L’ENIGMA

74

15542_EP5 UD4_LA.indd 74 20/5/10 17:24:40

2. 1. David. La casa de Judà m’ha ungit com a rei seu. 2Sa 2,7

2. Moisès. Qui sóc jo per anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte? Ex 3,11

3. Abraham. Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva des-cendència mantindré per sempre la meva aliança. Gn 17,19

4. Jesús. A què compararé el Regne de Déu? És com un llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar. Lc 13,20-21

5. Profeta (Jeremies). Jahvè és el Déu veritable, el Déu viu, no us aparteu de la seva aliança! Jr 10,10

3. a. Abraham. b. Moisès. c. Alliberament del poble d’Israel dels egipcis. d. Aliança de Jahvè amb el poble d’Israel (entrega del

decàleg). e. Israel es divideix en dotze tribus. f. David, rei d’Israel. g. Deportació a Babilònia del poble d’Israel. h. Profeta Ezequiel. i. Naixement de Jesús de Natzaret. j. Els romans dominen Palestina.

Profeta Qui parla en nom de Déu. Deportació a Babilònia. Denuncia les injustícies. Jesús Dominació romana de Palestina. Evangelis. Anuncia el Regne de Déu.

Page 76: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 75

Mapa conceptualw

HISTÒRIA

EL POBLED’ISRAEL

on destaquen

PERSONES FETS IMPORTANTS LLIBRES DE LA BÍBLIA

ABRAHAM Patriarques/Itinerància Gènesi

MOISÈS Egipte Èxode/Deuteronomi

DAVID Reis/Temple Samuel

PROFETES Regnes/DeportacióJeremies/Isaïes/Amós/

Elies/Eliseu

JESÚS Ocupació romana/Jesús Evangelis

amb refl ectida als

té una

75UD4. Història d’Israel, el poble de Jesús

15542_EP5 UD4_LA.indd 75 20/5/10 17:24:40

Mapa conceptual

Page 77: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

76 ud 5 El missatge de Jesús

1. OBJECTIUS DIDÀCTICSConèixer el nucli central del missatge de Jesús: la bona notícia del Regne.•Aprofundir en el concepte del Regne: l’amor gratuït del Déu de Jesús està demanant que es faci justícia a les perso-•nes pobres i humiliades.Conèixer les benaurances i el seu significat amb relació al missatge i l’estil de vida que proposa Jesús.•Conèixer persones que, al llarg de la història, han viscut segons l’esperit de les benaurances.•Aprofundir en l’Antiga Aliança del poble d’Israel amb Déu.•Reconèixer els trets del missatge de Jesús a partir de textos del Nou Testament.•Conèixer el decàleg.•Conèixer la relació entre l’Antiga Aliança i la el missatge de Jesús (Nova Aliança).•Conèixer la regla d’or de les religions.•

2. CONTINGUTSEl missatge central de Jesús: anunciar el Regne de Déu, un Déu que s’apropa als homes amb el seu Regne perquè els •estima gratuïtament.L’amor gratuït del Déu de Jesús està demanant que es faci justícia a les persones pobres i humiliades.•Les benaurances i el seu significat amb relació al missatge i l’estil de vida que proposa Jesús.•El testimonis de persones que, al llarg de la història, han viscut segons l’esperit de les benaurances.•El decàleg com a símbol de l’Antiga Aliança del poble d’Israel amb Déu.•El missatge i la vida de Jesús com la Nova Aliança.•La regla d’or de les religions.•

Unitat 5. EL MISSATGE DE JESÚS

Page 78: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 77

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Expressar i comprendre missatges orals, visuals, escrits, plàstics i simbòlics. –Comprendre i saber organitzar informació. –Comprendre i saber comunicar informació. –Saber interaccionar oralment (conversar, escoltar, expressar-se). –Saber extreure informació de textos diversos. –Produir missatges escrits en els quals es manifesten idees o experiències. –Adquirir lèxic propi de l’entorn bíblic i religiós. –Comprendre el llenguatge testimonial. –

Competència artística i cultural•Valorar la música com a facilitadora de l’expressió de sentiments. –Expressar plàsticament els conceptes. –

Competència de la informació i competència digital•Conèixer el funcionament del programa Word. –Utilitzar les noves tecnologies per comunicar-se. –

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Desenvolupar la memòria. –Ser conscients de les pròpies capacitats. –Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció. –Buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –Relacionar conceptes de forma lògica a través d’un mapa conceptual. –Treballar en equip per buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –Relacionar textos bíblics. –Treballar en equip. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Adquirir habilitat d’obtenir informació. –Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú. –Reconèixer l’esforç com a quelcom necessari per al creixement personal. –

Competència social i ciutadana•Expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres. –Respectar altres creences i expressions de fe. –Aprendre a desenvolupar la capacitat d’empatia. –

Competència espiritual•Identificar i conèixer què suposa una experiència de Déu. –Saber expressar d’una manera racional l’experiència de Déu d’altres persones i la pròpia. –Identificar i valorar els principals personatges de la història del poble d’Israel. –Identificar i valorar la persona de Jesús i la seva experiència de Déu en relació a l’experiència de Déu en l’Antic –Testament.

Page 79: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

78 ud 5 El missatge de Jesús

4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE Observar la làmina inicial tot dialogant per esbrinar els coneixements previs de l’alumnat •sobre la història de l’antic poble d’Israel. GGRedactar una notícia sobre el missatge central de Jesús. I•Omplir una fitxa sobre els trets essencials del missatge de Jesús a partir de la lectura •de textos del Nou Testament. PG/GGEscoltar i aprendre la cançó • Benaurances. IJugar a «Qui es qui?» GG•Escriure el decàleg a partir de la lectura d’un text del Antic Testament. I•

5. CRITERIS D’AVALUACIÓConeix el nucli central del missatge de Jesús.•Coneix les benaurances i el seu significat amb relació al missatge i l’estil de vida que proposa Jesús.•Coneix persones que, al llarg de la història, han viscut segons l’esperit de les benaurances.•Reconeix els trets del missatge de Jesús a partir de textos del Nou Testament.•Coneix el decàleg.•Coneix la relació entre l’Antiga Aliança i el missatge de Jesús (Nova Aliança).•Coneix la regla d’or de les religions.•Participa en el joc «Qui és qui?».•Sap identificar els trets essencials de persones que han viscut segons l’esperit de les benaurances.•Mostra respecte per les opinions dels altres.•

6. ACTIVITATS D’AVALUACIÓElaborar un tríptic sobre el missatge de Jesús i el decàleg.•Omplir una fitxa amb els trets més destacats de tres persones que han viscut segons l’esperit de les benaurances.•

Page 80: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 79

7. DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Abans de començar...!

SOLUCIONARIQui ho va dir?Jesús.Quin és?El manament de l’amor: «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he esti-mat» (Jn 15,12).

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESLa làmina inicial mostra en tres escenes els elements cen-trals de la unitat didàctica.

Al centre veiem a Jesús en el sermó de la muntanya. •Segons els evangelistes en aquest moment de la vida, Jesús, va proclamar les benaurances i altres paraules que recullen el seu missatge central del Regne.A la part esquerra trobem Moisès lliurant les taules de •la llei (decàleg o deu manaments) al poble d’Israel.A la part dreta veiem el rostre de diferents persones •que han viscut segons l’esperit de les benaurances, tes-timonis de la bona notícia de Jesús en diferents moments de la història (és important no desvetllar

la identitat d’aquestes persones ja que es treballa-rà en una sessió de la unitat).

A partir de les imatges podem encetar un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.

Idees clau:El missatge central de Jesús és anunciar el Regne de •Déu. Déu s’apropa als homes amb el seu Regne perquè els estima gratuïtament.L’amor gratuït del Déu de Jesús està demanant que es •faci justícia a les persones pobres i humiliades.El text de les benaurances recull totes aquestes intuïci-•ons. Aquest estil de vida que proposa Jesús fa feliç a les persones.Al llarg de la història moltes persones, algunes cone-•gudes i altres anònimes, han viscut segons l’esperit de les benaurances.El decàleg simbolitza l’Antiga Aliança del poble d’Isra-•el amb Déu. Jesús amb la seva vida i el seu missatge porta a l’extrem el sentit últim de l’aliança. És la Nova Aliança, la llei antiga ha estat superada.

15542_EP5 UD5_LA.indd 77 20/5/10 17:26:28

El missatge de Jesús5

15542_EP5 UD5_LA.indd 76 20/5/10 17:26:24

Page 81: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

80 ud 5 El missatge de Jesús

La bona notícia és per als pobres

El missatge central de Jesús

Exploremw

80 UD5. El missatge de Jesús

La bona notícia és per als pobres

Les pàgines dels Evangelis són plenes de paraules i gestos de Jesús que parlen del Regne de Déu i de l’amor que té cap a les persones, especialment les més pobres i margi-nades. Quan parla, Jesús sempre intenta sorprendre les persones que l’escolten, no les deixa indiferents. Si Jesús hagués dit que el Regne de Déu arribava per fer feliços els «bons» hauria tingut la seva lògica i tothom l’hauria entesa. En canvi, que Déu estigui a favor dels pobresi marginats, resulta escandalós, sobretot per a la societat del seu temps. Però Jesús no diu que els pobres siguin bons o millors que els altres, sinó que estan patint injus-tament; si Déu es posa del seu costat no és perquè s’ho mereixin, sinó perquè ho necessiten. Essencialment, Jesús demana dues coses als seus seguidors. D’una banda, els diu que treballin en favor dels pobres i de la justícia. Al mateix temps els marca un estil de vida, el mateix que ell va viure i anunciar: cal també fer-se pobre, humil, net de cor i treballar per la pau de les persones. En aquests textos de l’Evangeli trobaràs, amb paraules de Jesús, el nucli del seu missatge sobre el Regne.

1. La viuda pobra Lc 21, 1-4

Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué:

—Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessita-va, tot el que tenia per a viure.

2. Estimar els enemics Lc 6, 27-36

Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vos-tres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et dema-na, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.

Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i pres-teu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fi lls de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.

15542_EP5 UD5_LA.indd 80 20/5/10 17:26:32

79UD5. El missatge de Jesús

Exploremw

Per això Jesús declara feliços els pobres, fi ns i tot enmig de la situació injusta que pateixen, no perquè aviat seran rics com els grans propietaris d’aquelles terres, sinó perquè el Déu de Jesús pateix amb ells i vol suprimir la misèria, posar fi a la fam i dibuixar-los un somriure als llavis. Ell se n’alegra ja des d’ara amb ells. No els convida a la resignació, sinó a l’esperança. No vol que es facin falses il·lusions, sinó que recuperin la dignitat. Tothom ha de saber que Déu és el defensor dels pobres. Ells són els seus preferits. Si el seu regnat és acollit, tot canviarà per a bé dels últims. Aquesta és la fe de Jesús, la seva passió i la seva lluita.

Avui, coneixem les notícies gràcies als mitjans de comunicació. Imagina que ets un periodista i has de fer una notícia sobre el missatge de Jesús. Escriu el titular i redacta la notícia. Ha de ser breu, com a màxim de tres línies.

Data: ACTUALITAT

5

15542_EP5 UD5_LA.indd 79 20/5/10 17:26:31

78 UD5. El missatge de Jesús

Exploremw

El missatge central de Jesús és l’anunci del Regne de Déu. Jesús parla de Déu i del seu Regne al llarg de tot l’evangeli. Moltes vegades utilitza el llenguatge de les paràboles. Les paràboles són narracions senzilles extretes de la vida quotidiana de la gent que interpel·len la vida de les persones que les escolten.

Essencialment el missatge de Jesús és que Déu s’apropa als homes perquè els estima gratuïtament i d’això en diu el Regne de Déu. Aquest és el cor de l’experiència religiosa de Jesús. Amb aquest missatge d’un Déu que estima gra-tuïtament, Jesús introdueix un confl icte en la idea de Déu del judaisme del seu temps. En aquest Regne hi caben totes les persones, ningú no en queda exclòs. Aquesta és la bona notícia de Jesús.

Però aquesta notícia és escoltada per tothom de la mateixa manera. Totes les persones poden entrar enla dinàmica del Regne Déu ja que l’amor gratuït de Déu està demanant que es faci justícia a les persones pobres i humiliades. Per això Jesús declara que el Regne de Déu és per als pobres. Jesús ho viu així i per això viu amb els pobres i marginats i es fa com un d’ells. Quan parla, quan camina pels pobles de Palestina veu aquelles persones que viuen humiliades sense poder defensar-se dels poderosos terratinents; coneix bé la fam d’aquells infants desnodrits; ha vist plorar de ràbia i d’impotència aquells pagesos quan els cobradors els demanaven el millor de les seves collites. Són ells els qui necessiten sentir abans que ningú la bona nova del Regne i saber que Déu és amb ells.

El missatge central de Jesús

15542_EP5 UD5_LA.indd 78 20/5/10 17:26:29

Exploremw

81UD5. El missatge de Jesús

3. El judici fi nal Mt 25, 34-40

Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:

—Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Reg-ne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava des-pullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.

Llavors els justos li respondran:

—Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem men-jar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat,i et vam vestir? Quan et vam veure malalt o a la presó, i vin-guérem a veure’t?

El rei els respondrà:

—Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests ger-mans meus més petits, a mi m’ho fèieu.

4. Paràbola del bon samarità Lc 10, 25-37

Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:

—Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

Jesús li digué:

—Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?

Ell va respondre:

—Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament,i estima els altres com a tu mateix.

Jesús li digué:

—Has respost bé: fes això i viuràs.

Però ell, amb ganes de justifi car-se, preguntà a Jesús:

—I qui són els altres que haig d’estimar?

Jesús va contestar dient:

—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissareni se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.

»Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li:

»Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les des-peses que facis de més.

»Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bando-lers?

Ell respongué:

—El qui el va tractar amb amor.

Llavors Jesús li digué:

—Vés, i tu fes igual.

15542_EP5 UD5_LA.indd 81 20/5/10 17:26:32

Page 82: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 81

Exploremw

82 UD5. El missatge de Jesús

Extraieu la idea principal de cadascun d’aquests relats de l’Evangeli. Primer ho fareu per parelles (1-1), després en grups de 4 (2-2) i així successivament fi ns que acordeu els trets essencials del missatge de Jesús.

1-1

1. La viuda pobra Lc 21,1-4

2. Estimar els enemics Lc 6, 27-36

3. El judici fi nal Mt 25, 34-40

4. Paràbola del bon samarità Lc 10, 25-37

2-2

1. La viuda pobra Lc 21,1-4

2. Estimar els enemics Lc 6, 27-36

3. El judici fi nal Mt 25, 34-40

4. Paràbola del bon samarità Lc 10, 25-37

4-4

1. La viuda pobra Lc 21,1-4

2. Estimar els enemics Lc 6, 27-36

3. El judici fi nal Mt 25, 34-40

4. Paràbola del bon samarità Lc 10, 25-37

8-8-8

1. La viuda pobra Lc 21,1-4

2. Estimar els enemics Lc 6, 27-36

3. El judici fi nal Mt 25, 34-40

4. Paràbola del bon samarità Lc 10, 25-37

15542_EP5 UD5_LA.indd 82 20/5/10 17:26:33

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESPer dur a terme aquesta activitat en grup utilitzarem la >següent metodologia de consens en quatre fases:

1-1: Grups de dos alumnes. Entre tots dos busquen la •idea central dels textos.2-2: Els grups s’uneixen de dos en dos i llegeixen les •idees respectives. Han de consensuar una idea per text entre els quatre.4-4: Cada dos grups de quatre s’uneixen i llegeixen les •idees respectives. Han de consensuar una idea per text entre els vuit.8-8-8: Gran grup. Els tres grups que han sorgit lle-•geixen les idees respectives. Entre tot el grup-classe s’ha de consensuar una idea per a cada text.

SOLUCIONARI

1. La vídua pobra Lc 21,1-4

Donar fins i tot el que ens és necessari.

2. Estimar els enemics Lc 6, 27-36

Tractar els altres com t’agrada-ria que et tractessin. Donar sense esperar res a canvi, gra-tuïtament. Estimar els enemics malgrat costi molt.

3. El judici final Mt 25, 34-40

Fer el bé (estimar) als altres és fer el bé a Déu, especialment quan en tenen necessitat.

4. Paràbola del bon samarità Lc 10, 25-37

Tractar amb amor els altres, estar sempre disposats a aju-dar.

Page 83: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

82 ud 5 El missatge de Jesús

Exploremw

84 UD5. El missatge de Jesús

Els cristians han acollit el missatge de les benaurances i és un text important de referència que fi ns i tot ha estat musicat.

Escolta la cançó «Benaurances» i omple els buits.

BENAURANCES

Serem feliços en la ,

si amb les mans buides veiem ,

si a obrim el cor.

Deixem-ho tot i guanyarem el cel.

Serem feliços en la ,

si ens fem petits i amb el .

Serà la nostra heretat la Terra, la Terra.

SI EL GRA DE BLAT

NO CAU A TERRA I MOR,

ÉS IMPOSSIBLE QUE DONI FRUIT.

AQUELL QUE DÓNA

LA VIDA PER AL SEU GERMÀ

TINDRÀ SEMPRE EL SENYOR.

Serem feliços en ,

donant de franc quelcom del nostre temps

a qui se sent sol i oblidat.

Podrem gaudir la vida al Etern.

Serem feliços si som ,

si se’ns llegeix als ulls .

Podrem sentir dins del cor

el Déu vivent, el Déu vivent.

Serem feliços ,

trencant ; vivint en ;

si desterrem rancúnies i odi.

Esdevindrem fi lls del Pare Estimat.

Serem feliços els ,

quan aquell que ens ha ofès.

El nostre anhel no serà

mai destruït, mai destruït.

15542_EP5 UD5_LA.indd 84 20/5/10 17:26:35

Les benaurances

Exploremw

83UD5. El missatge de Jesús

Les benaurances

El fragment de l’Evangeli on Jesús exposa de forma clara la seva proposta és el text de les «benaurances». Jesús proposa un estil de vida que fa felices les persones i hi destaca aquelles que són estimades amb predilecció per Déu i alhora hi mostra el camí per a les qui volen entrar en la dinàmica del Regne de Déu.

El Déu de Jesús no pot regnar sinó fent primer de tot justícia a aquells als quals ningú no en fa. Això és el que desperta una gran alegria en Jesús: Déu defensa aquells que ningú no defensa. Així ho proposa a la gent que l’escoltava: per entrar al Regne de Déu cal estimar els altres, especialment els que més ho necessiten i això fa felices les persones. El fragment de l’evangeli on trobem les benaurances és conegut com el «sermó de la muntanya». Es tracta d’un recull de paraules dites per Jesús que són el nucli del seu missatge.

En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

—Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel!

»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

»Feliços els humils: ells posseiran la terra!

»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

»Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!

»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fi lls seus!

»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!

»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

(Mt 5,1-12)

15542_EP5 UD5_LA.indd 83 20/5/10 17:26:33

SOLUCIONARIEscolta la cançó «Benaurances» i omple els buits.BENAURANCESSerem feliços en la pobresa,si amb les mans buides veiem l’amor de Déu,si a l’esperança obrim el cor.Deixem-ho tot i guanyarem el cel.Serem feliços en la humilitat,si ens fem petits i amb el cor senzill.Serà la nostra heretat la Terra, la Terra.

SI EL GRA DE BLATNO CAU A TERRA I MOR,ÉS IMPOSSIBLE QUE DONI FRUIT.AQUELL QUE DÓNALA VIDA PER AL SEU GERMÀTINDRÀ SEMPRE EL SENYOR.

Serem feliços en compartir,donant de franc quelcom del nostre tempsa qui se sent sol i oblidat.Podrem gaudir la vida al Regne Etern.

Serem feliços si som transparents,si se’ns llegeix als ulls sinceritat.Podrem sentir dins del corel Déu vivent, el Déu vivent.

Serem feliços cercant la pau,trencant cadenes; vivint en llibertat;si desterrem rancúnies i odi.Esdevindrem fills del Pare Estimat.

Serem feliços els perseguits,quan perdonem aquell que ens ha ofès.El nostre anhel no seràmai destruït, mai destruït.

Page 84: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 83

Testimonis de les benaurances

Exploremw

85UD5. El missatge de Jesús

Testimonis de les benaurances

Al llarg de la història moltes persones, algunes de conegu-des i moltes d’anònimes, han viscut segons l’esperit de les benaurances. Han fet vida el missatge de Jesús, han viscut estimant i algunes fi ns i tot ho han fet fi ns a l’extrem. Homes i dones que han viscut la pobresa i la senzillesa que Jesús proposa a l’Evangeli, confi ant la seva vida en Déu. Persones que han sofert injustament sense reaccio-nar amb violència. Gent que va tenir fam i set per un món més digne i humà. Persones de cor net que van treballar activament per la pau. Cristians i cristianes de tots els temps que van viure l’esperit de les benaurances.

Algunes d’aquestes persones han estat reconegudes per l’Església catòlica com a «Sants», és a dir, models de vida i referents per als altres cristians. És costum que cada poble o ciutat en tingui algun com a patróo patrona.

Juguem al joc del «Qui és qui?» per conèixer la vida de persones que han actuat segons l’esperit de les benaurances.

Objectiu del joc

L’objectiu del joc és identifi car el nom de deu persones que han viscut segons l’esperit de les benaurances.

Desenvolupament del joc

1. Dividiu la classe en cinc grups.2. Observeu la llista de trenta noms entre els quals hi ha els deu personatges del concurs que hem

d’identifi car, les imatges de les deu identitats per desvetllar, i la primera pista de cada personatge. 3. En el seu torn, el grup pot fer dues coses:

— Demanar una pista d’algun dels deu personatges. — Desvetllar la identitat d’un dels personatges.

4. Si un grup demana pista d’un personatge, podrà intentar desvetllar-ne la identitat. 5. Si un grup encerta el personatge, té dret a dir una altra identitat o a demanar una altra pista. 6. Cada membre del grup anota les pistes dels personatges i els punts que aconsegueix el grup a la graella

d’identitats.7. Els personatges tenen més valor com menys pistes es demanin (vegeu l’apartat «Puntuació»). 8. Si un grup falla la identitat del personatge se li resten els punts que li haurien correspost en cas d’encert.

Puntuació

1 pista: 5 punts2 pistes: 4 punts3 pistes: 3 punts4 pistes: 2 punts5 pista: 1 punt

15542_EP5 UD5_LA.indd 85 20/5/10 17:26:37

OBJECTIU DEL JOCL’objectiu del joc és identificar el nom de deu persones >que han viscut segons l’esperit de les benaurances.

MATERIALGraella d’identitats per a cada jugador. >Graella del joc «Qui és qui?». >

DESENVOLUPAMENT DEL JOCDividiu la classe en cinc grups. >Observeu la llista de trenta noms entre els quals hi ha els >deu personatges del concurs que hem d’identificar, les imatges de les deu identitats per desvetllar, i la primera pista de cada personatge.En el seu torn, el grup pot fer dues coses: >

Demanar una pista d’algun dels deu personatges.•Desvetllar la identitat d’un dels personatges.•

Si un grup demana pista d’un personatge, podrà inten- >tar desvetllar-ne la identitat.Si un grup encerta el personatge, té dret a dir una altra >identitat o a demanar una altra pista.Cada membre del grup anota les pistes dels personatges >i els punts que aconsegueix el grup a la graella d’identitats.Els personatges tenen més valor com menys pistes es >demanin (vegeu l’apartat «Puntuació»).Si un grup falla la identitat del personatge se li resten els >punts que li haurien correspost en cas d’encert.

PUNTUACIÓ >1 pista: 5 punts > > 4 pistes: 2 punts2 pistes: 4 punts > > 5 pistes: 1 punt3 pistes: 3 punts >

GRAELLA D’IDENTITATS

GRUP: Pista 1 Pista 2 Pista 3 Pista 4 Pista 5 NOM del personatge Punts

Identitat 1

Identitat 2

Identitat 3

Identitat 4

Identitat 5

Identitat 6

Identitat 7

Identitat 8

Identitat 9

Identitat 10

TOTAL DE PUNTS

Page 85: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

84 ud 5 El missatge de Jesús

MATERIAL LPDVD del professorat: >

Joc «Qui és qui?».•Plantilla de seguiment del joc fotocopiable (Graella del •joc «Qui és qui?»).

SOLUCIONARIPersonatges i pistes: >

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIESAprofundir en la vida d’alguna d’aquestes persones que >han viscut segons l’esperit de les benaurances o bé crear amb els alumnes una segona part del joc amb altres persones (poden servir com a exemples la llista de trenta noms). Vegeu l’annex UD5.Buscar informació sobre el sant o santa patrons de la >ciutat o del barri.

Pista 1 Pista 2 Pista 3 Pista 4 Pista 5

Identitat 1Gabriel Rivat (G. Francesc)

Li agradaven les plantes medicinals.

Va néixer a França. Va ser un germà maris-ta molt estimat per la seva bondat.

Va conèixer Marcel·lí Champagnat.

Va ser el primer superi-or dels Germans Maris-tes.

Identitat 2Mare Teresa de Calcuta

Va néixer a l’actual República de Macedò-nia.

Va rebre el premi Nobel de la pau l’any 1979.

Va dedicar la vida als pobres més pobres.

Va fundar la congrega-ció de les Missioneres de la Caritat.

Va viure molt de temps a Calcuta.

Identitat 3Pere Casaldàliga

Sacerdot claretià. Va néixer a Balsareny. Bisbe que ha defensat els drets dels més pobres.

El seu bisbat és a l’Ama-zònia brasilera.

Es conegut com «dom Pedro».

Identitat 4Sor Genoveva

Personatge molt cone-gut al barri barceloní de la Barceloneta.

Va néixer a Sabadell. Ha dedicat gran part de la seva vida a atendre els pobres.

És religiosa de les Filles de la Caritat.

A tot arreu on ha estat sempre ha estat molt estimada, sobretot per la gent marginada.

Identitat 5Irena Sendler

Va viure molts anys en un ghetto jueu.

Va néixer a Polònia. Va salvar de la mort molts infants jueus durant la segona guerra mundial

Va ser torturada pels soldats nazis.

Va morir l’any 2008.

Identitat 6Servando Mayor

Va exercir molts anys com a professor.

Va néixer en un poble de la província de Bur-gos.

Va ser germà marista i missioner a Rwanda.

Va ajudar molts infants del camp de refugiats de Bugove.

Va morir assassinat amb altres tres germans de la seva comunitat: Ju l io, Ser vando i Miguel

Identitat 7Rosa Deulofeu

Va néixer l’any 1959 a Barcelona.

Va treballar molts anys al servei dels joves i l’Es-glésia.

Era molt acollidora i servicial amb les perso-nes.

Va treballar a la delega-ció de Joventut de l’Ar-quebisbat de Barcelona.

Va morir el 2004 des-prés d’una llarga malal-tia.

Identitat 8Francesc d’Assís

Va decidir viure molt pobre malgrat que la seva família era molt rica.

Va néixer en un poble del centre d’Itàlia.

Va compondre el Càntic de les Criatures

Patró dels animals i del medi ambient.

Va fundar l’ordre fran-ciscà.

Identitat 9Joan XXIII

Va néixer a Itàlia. Va ser sacerdot i va viu-re en molts països.

Va ser Papa de l’Esglé-sia catòlica des del 1958 fins al 1963.

Va ser conegut com el «Papa bo».

Va convocar el Concili Vaticà II.

Identitat 10Cristina Kauffman

Va viure molts anys a Mataró.

Persona amb una pro-funda espiritualitat.

Va néixer a Suïssa. Religiosa contemplativa carmelita.

Va morir el 2006.

Graella del joc «Qui és qui?»Fotocopiable. >Es pot fotocopiar en DIN-A3. També està en suport informàtic al DVD del professorat. >A les caselles corresponents cal apuntar els punts dels grups que endevinen cada identitat. >

Page 86: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 85

UD5. El missatge de Jesús 89

Racó del puntw

Aquí tens alguns exemples de la formulació de la «regla d’or» en les diferents tradicions religioses:

• No fereixis els altres amb allò que et fa sofrir a tu. Buda. Sutta Pitaka, Udanavagga 5, 18 (budisme).

• El que no vulguis que et facin, tu no ho facis als altres. Confuci: Analecta 15, 23 (confucianisme).

• No facis als altres allò que, si t’ho fessin a tu, et causa-ria pena. Mahabharata 5, 15,17 (hinduisme).

• El que per a tu és detestable, no ho facis tu al teu proïs-me. Aquesta és tota la llei. Hillel: Talmud bab, Shabbat 31 (judaisme)

• Tal com voldries que la gent actués respecte de vosal-tres, actueu vosaltres així respecte de la gent. Jesús, Lc 6, 31

• No desitgeu per als altres, allò que no desitgeu per a vosaltres mateixos. Baha’o’llah:Kitab-i-Aqdas, (Bahá’*í)

• El que us irrita de la conducta dels altres respecte a vosaltres, no els ho feu a ells. Isòcrates, Nicocles 61 (fi lòsof grec)

• Veritablement, Déu ordena la justícia i fer el bé. Alcorà 16:92.

• Cap de vosaltres és un creient sinó fi ns que desitja per al seu germà el que desitja per a ell mateix. Sunnah. (Islam).

15542_EP5 UD5_LA.indd 89 20/5/10 17:26:42

Exploremw

86 UD5. El missatge de Jesús

L’Antiga i la Nova Aliança

Al llarg de l’Antic Testament trobem que el poble d’Israel manté una aliança amb el seu Déu.

Si busques al diccionari la paraula «aliança» veuràs que s’utilitza en molts aspectes del llenguatge. Per exemple l’anell de casament es diu aliança, també parlem d’aliança quan dos països s’uneixen per mitjà d’un tracte.El pacte que el poble d’Israel fa amb Déu té aquest sentit d’aliar-se,d’unir-se, d’estimar-se...

L’Antiga Aliança

Amb Abraham s’inicia l’Aliança que Déu vol fer amb el seu poble. A poc a poc, el poble d’Israel es comença a fer conscient d’aquesta aliança. Amb Moisès, després de la fugida d’Egipte, l’Aliança entre Déu i el poble d’Israel que-da totalment establerta. Així ho narra el llibre de l’Èxode, que posa en boca de Déu la frase: «Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles» (Ex 19,5). Per al poble d’Israel aquesta aliança suposa seguir la llei que Déu

entregà a Moisès al mont Sinaí, després de l’alliberament de l’esclavatge dels egipcis. Aquesta llei està recollida en el Decàleg. Probablement el motiu pel qual n’eren deu era perquè podien ser recordades amb molta més facilitat per tothom (deu lleis com els dits que tenim a les mans). La Bíblia narra que Moisès, al mont Sinaí, va rebre de Déu dues taules de la llei com a signe de l’aliança de Déu amb el poble d’Israel. En aquestes taules estava escrit el decàleg que també es coneix com amb el nom dels «deu manaments» (Ex 20, 1-17).

El Decàleg comença evidenciant la llibertat del poble d’Israel: «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau» (Dt 5,6). Dels deu manaments, els tres primers es refereixen directament a les relacions entre les persones i Déu. Expressen la fe en l’únic Déu (monoteisme) enfront de tots els pobles que envoltaven Israel, especialment els egipcis, que eren pobles politeistes. La resta de manaments s’ocupen de les rela-cions amb els altres.

El Decàleg és, doncs, un conjunt essencial de lleis i, independentment de la manera com van ser expressa-des en el seu origen, ha de ser entès com a condició de l’Aliança: Déu ha donat a Israel la llibertat i la vida, i el poble d’Israel pren el compromís de respondre-li mantenint lliure, justa i agraïda a Déu la vida de les persones.

15542_EP5 UD5_LA.indd 86 20/5/10 17:26:37

Exploremw

87UD5. El missatge de Jesús

Jesús: la Nova Aliança

Jesús, bon coneixedor de la llei del poble d’Israel, coneix l’Aliança i la viu amb tota profunditat. Per ell només hi ha un manament essencial, el nucli del seu missatge, el «manament de l’amor»: «Aquest és el meu manament:

que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat» (Jn 15,12). Per als cristians, Jesús fa present i encarna el que Déu mateix vol per a l’home. Jesús, amb la seva vida, mort i resurrecció, és la Nova Aliança de Déu amb tots els homes i dones.

Busca el text Ex 20,1-17 i escriu els deu manaments del Decàleg.

Per aquesta raó la Bíblia cristiana té dues parts separades per Jesús: l’Antic Testament (Antiga Aliança)i el Nou Testament (Nova Aliança).

15542_EP5 UD5_LA.indd 87 20/5/10 17:26:38

w

88 UD5. El missatge de Jesús

Racó del punt

La regla d’or a les religions

La relació amb els altres és un tret essencial de totes les religions que cerquen el bé per a la humanitat i el seu ple desenvolupament.

Hi ha una premissa compartida per totes les religionsi s’anomena «regla d’or»: tracta els altres com t’agradaria que et tractessin a tu. És una regla amb un missatge clar, que es fonamenta en els principis del respecte mutu, la mútua benvolença, la iniciativa i la responsabilitat, princi-

pis essencials per a la construcció de la pau entre la gent, els pobles i les nacions.

Aquesta regla d’or és present, amb les variants respec-tives, a moltes cultures, religions i fi losofi es i esdevé una regla universal per fer un món més humà i just. Esdevé, així, un punt de trobada i una possibilitat de diàleg entre totes les religions.

15542_EP5 UD5_LA.indd 88 20/5/10 17:26:40

L’Antiga i la Nova Aliança

Racó del punt

Page 87: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

86 ud 5 El missatge de Jesús

90 UD5. El missatge de Jesús

Què hem après?|1. A partir del que has treballat al llarg de la unitat elabora un tríptic sobre el missatge de Jesús.

Apartats del tríptic:

1. Portada (amb el títol del tríptic i el teu nom).

2. La Bona Notícia de Jesús.

3. Les benaurances.

4. La relació amb Déu i els altres. L’Aliança abans i després de Jesús.

5. Testimonis que han viscut segons l’esperit de les benaurances.

6. La «regla d’or» de les religions.

Blocs de cada apartat:

1. Títol de l’apartat

2. Explicació de l’apartat. Breu síntesi del contingut.

3. Frases clau: tres frases que et cridin més l’atenció de l’apartat.

4. Imatges o dibuixos de cada apartat.

2. Escull tres dels deu personatges que has conegut en aquesta unitat. Completa la fi txa amb el que et crida més l’atenció de les vides d’aquestes persones que han viscut amb l’esperit de les benaurances.

Breu explicació Tret que et crida més l’atenció de la seva biografi a de la seva vida

Personatge 1Nom:

Personatge 2Nom:

Personatge 3Nom:

SOLUCIÓ DE L’ENIGMA

15542_EP5 UD5_LA.indd 90 20/5/10 17:26:44

Què hem après?

ORIENTACIONS PER fER EL TRíPTIC:

5. Testimonis que han viscut segons l’esperit de les benaurances.

6. La «regla d’or» de les religions.

1. Portada.

2. La Bona Notícia de Jesús.

3. Les benaurances.4. La relació amb Déu

i els altres. L’Aliança abans i després de Jesús.

Page 88: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 87

UD5. El missatge de Jesús

Mapa conceptualw

ALIANÇA

DÉU

el poble d’Israel

tothom pau i justícia

amb

fa

els pobres i elsmarginats

Benaurances

feliçosi benaurats

NOU TESTAMENT

— Nets de cor— Humils— Compassius— Justos— Treballar per la pau

Decàleg o 10manaments

ANTICTESTAMENT

totes les persones

Jesús

el Regne de Déu

amb

expressada en el en

que anuncia

inclou

sobretot

als quals declara

és un Regne de

demana ser

91

15542_EP5 UD5_LA.indd 91 20/5/10 17:26:44

Mapa conceptual

Page 89: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

88 ud 6 Els últims dies de Jesús

1. OBJECTIUS DIDÀCTICSConèixer el context històric i social de Jerusalem en temps de Jesús.•Conèixer els principals fets de la passió de Jesús.•Conèixer algunes de les dades del temple de Jerusalem i la seva distribució espacial.•Identificar els principals llocs on transcorren els fets dels darrers dies de Jesús.•Identificar i interpretar el llenguatge simbòlic en els textos bíblics.•Saber buscar i comparar cites de la Bíblia.•Conèixer alguns trets importants de la societat en temps de Jesús.•

2. CONTINGUTSLa ciutat de Jerusalem i els seus llocs més importants. Jesús a Jerusalem.•El Temple, llocs i funcions principals. Relació de Jesús amb el Temple.•Jesús renta els peus als seus deixebles.•La legislació i les autoritats en temps de Jesús. Jesús és condemnat a mort.•La resurrecció de Jesús.•El llenguatge simbòlic.•

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Comprendre i saber organitzar informació. –Comprendre i saber comunicar informació. –Saber interpretar la llegenda d’un plànol. –Saber expressar fets, conceptes i idees. –Saber interaccionar oralment (conversar, escoltar, expressar-se). –Enriquir el propi vocabulari. –Seleccionar la paraula adient segons el seu significat i el context on es troba. –Relacionar imatges amb textos i situacions. –Comprendre el llenguatge simbòlic de textos, imatges i actituds. –Enriquir el vocabulari amb termes relacionats amb la història de les religions. –Enriquir el vocabulari relacionat amb la Setmana Santa. –Comentar textos bíblics i resumir-ne el missatge. –Conèixer el llenguatge litúrgic relacionat amb la Setmana Santa. –

Competència artística i cultural•Comprendre i valorar manifestacions artístiques. –Conèixer llocs de diferents cultures i religions. –Expressar idees, experiències o sentiments a través del dibuix. –Construir un objecte a partir d’un model. –Aprendre a descobrir la simbologia d’una arquitectura de contingut religiós. –

Unitat 6. ElS úlTIMS DIES DE JESúS

Page 90: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 89

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Cercar informació en diversos diccionaris. –Desenvolupar la memòria. –Treballar en equip per comentar un text bíblic. –Investigar sobre religions antigues. –Aprendre a expressar la pròpia opinió. –Llegir esquemes conceptuals. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú. –Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències. –Disposar d’habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip. –Adquirir l’habilitat d’obtenir informació. –Buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –

Competència de coneixement i interacció amb el món físic•Identificar elements de la natura amb caràcter simbòlic religiós. –

Competència social i ciutadana•Expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres. –Respectar les diferències entre les persones. –Identificar llocs i costums propis de les diferents religions. –Identificar les mostres d’afecte i amor envers els altres. –Construir una personalitat que es basi en la confiança i l’amor. –Valorar el testimoniatge d’homes i dones sants. –

Competència espiritual•Practicar i explorar sentiments d’admiració, corresponsabilitat i cura de la natura i del món en què vivim, i també –de contemplació i silenci.Desenvolupar i canalitzar vincles empàtics amb altres persones, en situacions d’injustícia, vulnerabilitat, superació, –cooperació...Conèixer, diferenciar i valorar experiències de persones i moviments religiosos respecte el Misteri, la transcendència –o termes equivalents.Ser capaç d’entendre, comprendre i situar les manifestacions i la influència del fet religiós en l’art, la música, la –literatura...

Page 91: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

90 ud 6 Els últims dies de Jesús

4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE Fer una avaluació inicial de forma visual i dialogada de la làmina inicial. GG•A partir d’uns textos esbrinar com actua Jesús davant diferents aspectes de la llei •de l’antic poble d’Israel. PG/GGReflexionar sobre el motiu pel qual va ser condemnat Jesús. PG/GG/I•Pintar certes parts del temple dels colors que s’indiquen. I•Fer una maqueta del temple de Jerusalem. I•Llegir la cita de Jn 13, 1-20 i cercar el motiu pel qual Jesús renta els peus als deixebles •i esbrinar com reacciona Pere. ILlegir el relat de la Passió de Sant Marc i solucionar la sopa de lletres sobre els personatges •que hi surten. ILlegir el passatge dels deixebles d’Emmaús i respondre una sèrie de preguntes. I•Fer un dibuix sobre la resurrecció utilitzant símbols. I•Veure un audiovisual i respondre a unes preguntes. GG•ENIGMA: «Omple Sió del relat de les teves gestes! Omple el temple de la teva presència •gloriosa!». Què és Sió? I

5. CRITERIS D’AVAlUACIÓSap situar alguns llocs importants de la ciutat de Jerusalem i explicar què són.•Coneix els principals fets i personatges de la passió, mort i resurrecció de Jesús.•Sap situar aquests fets en una seqüència temporal.•Interpreta elements simbòlics que apareixen en els relats bíblics.•

6. ACTIVITATS D’AVAlUACIÓSituar en el plànol de Jerusalem una sèrie de llocs rellevants.•Definició d’una sèrie de llocs de la ciutat de Jerusalem.•Respondre la pregunta: per què Jesús va expulsar els venedors del temple?•Relacionar una sèrie d’afirmacions amb l’apartat de la unitat al qual pertanyen.•Completar les frases.•

Page 92: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 91

7. DISTRIBUCIÓ DElS CONTINGUTS I lES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Abans de començar...!

SOlUCIÓ A l’ENIGMAEn aquesta frase • Sió es refereix a la ciutat de Jerusalem.

INfORMACIÓ PER Al MESTRESióS’anomena així el turó occidental de Jerusalem, on la tradició situa el Cenacle i la tomba de David. Originà-riament designà la fortalesa dels jebuseus a la banda oriental del turó, entre el Tiropeu i el Cedró. Més tard indicà la muntanya del temple i el mateix temple i, per extensió, tota la ciutat (la «filla de Sió»), els seus habi-tants i tot el poble d’Israel (els «fills de Sió»), expressi-ons aplicades per la tradició cristiana a l’Església.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESLa làmina inicial mostra diferents pergamins amb els temes que es veuran a la unitat relacionats amb la pas-sió, mort i resurrecció de Jesús.

Aspectes per destacarLa biblioteca com a lloc de recerca i investigació.•Els pergamins i els títols dels pergamins amb els dibui-•xos que ho il·lustren:

Jerusalem: dibuix del plànol de Jerusalem. –Temple de Jerusalem: dibuix d’una maqueta petita –del temple de Jerusalem.Sopar pasqual: dibuix en el qual Jesús renta els peus –als seus deixebles.Legislació a Israel (segle I): dibuix del Sanedrí (grup –d’ancians que dicten les lleis).Resurrecció: dibuix d’una creu i d’una espelma encesa. –

A partir de les imatges podem encetar un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.

Idees clau:La importància del Temple i dels seus dirigents en l’ad-•ministració i el govern de l’antic poble d’Israel en temps de Jesús.El domini del poder romà sobre els jueus.•L’enfrontament de Jesús a aquests dos grans poders •del seu temps com a desencadenant dels fets que van tenir lloc després.L’experiència dels deixebles de Jesús ressuscitat com a •força de la seva predicació.La descripció d’aquesta experiència a través dels sím-•bols que tenien a l’abast.

15542_EP5 UD6_LA.indd 93 20/5/10 17:28:05

Els últims dies de Jesús6

15542_EP5 UD6_LA.indd 92 20/5/10 17:28:01

Page 93: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

92 ud 6 Els últims dies de Jesús

Jerusalem

95UD6. Els últims dies de Jesús

Exploremw

En temps de Jesús, Israel estava ocupat pels romans. Ells mantenien l’ordre a moltes de les ciutats i pobles d’Israel. Al principi van deixar que un rei jueu, el rei Herodes, hi governés en nom seu. Quan va morir Herodes, alguns terri-toris els van administrar els seus fi lls en nom dels romansi d’altres els van governar directament els romans.

El Sanedrí era un altre òrgan de govern dels jueus. Era un consell format per un grup de savis que s’encarregava d’organitzar els israelites des del punt de vista religiós. En l’antic poble d’Israel, la religió i la política estaven molt relacionades. Per això els romans deixaven que fos el Sanedrí qui elaborés moltes de les lleis per al poble d’Israel.

Fixeu-vos en el plànolde Jerusalem i els seus llocs principals en temps de Jesús.

1. La muralla. Jerusalem, com totes les ciutats d’aquell temps, estava envoltada per una muralla, una gran paret que servia de protecció de la ciutat. S’entrava a la ciutat per diverses portes.

2. El temple. Era el lloc que els israelites consideraven més important perquè era on es feien les ofrenes a Déu.

3. El Sanedrí. Era el lloc on es reunia el consell de savis.

4. Palau d’Herodes. Hi vivia el rei Herodes.

5. Torre Antònia (tribunal). Era l’edifi ci ocupat pels governadors romans. En temps de Jesús, el governador era Ponç Pilat.

15542_EP5 UD6_LA.indd 95 20/5/10 17:28:08

94 UD6. Els últims dies de Jesús

Exploremw

Jerusalem era la capital del poble d’Israel, era la gran ciutat del país.

Estava situada en un turó, per això la Bíblia sempre parla de «pujar a Jerusalem».

Jerusalem

En aquells temps hi vivien 200.000 persones, però quan arribaven les grans festes molts jueus pelegrinaven a la ciutat i podia arribar a haver-hi 300.000 persones.

Molts jueus pelegrinaven a Jerusalem i oferien sacrifi cis i ofrenes al Temple durant les festes de la Pasqua, la Pentecosta i les Cabanes. En la festa de la Pasqua, on es recordava l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte i l’inici de la primavera, les famílies es reunien per celebrar el sopar pasqual i recordar els passatges de l’Èxode.

15542_EP5 UD6_LA.indd 94 20/5/10 17:28:06

Page 94: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 93

Exploremw

96 UD6. Els últims dies de Jesús

Jesús va passar els seus últims dies a Jerusalem. En aquells dies se celebrava la festa de la Pasqua jueva i tots els jueus pujaven a Jerusalem. Jesús i els seus deixebles també hi van voler anar. Ell sabia que a Jerusalem es trobaria amb els qui governaven Israel. Amb el que havia fet i dit, Jesús havia incomodat moltes d’aquestes autori-tats i l’hostilitat cap a ell era molt gran. Jesús anunciava un Déu de tothom i no només dels jueus, que es creien

que eren el poble escollit. Predicava que el Regne de Déu ja era a prop i que era per als més pobres i necessitats. Aquesta manera d’entendre Déu xocava molt amb la visió de les autoritats polítiques i religioses. Jesús sabia que no ho tindria fàcil, però malgrat tot va decidir anar-hi. La possibilitat que l’enxampessin i fi ns i tot el condemnessin era molt gran, però afrontà el repte per la confi ança que tenia en Déu.

A partir d’aquests textos esbrina com actua Jesús davant de diversos aspectes de la llei de l’antic poble d’Israel.

Creus que el comportament de Jesús davant d’aquests aspectes de la llei va ser el motiu pel qual Jesús va ser condemnat a mort?

Aspectes de la llei Cites Com actua Jesús?

1. Descans del dissabte • Mc 2, 23-27 • Mt 12,9-13

2. Normes de puresa • Mt 15,1-2 • Mt 15,16-20

3. Males companyies • Mt 21, 31 • Lc 15,1-2 • Jn 8, 3-11

4. Almoina i pregària • Mt 6, 1-15

5. La venjança • Mt 5, 38-42

6. Dejuni • Mc 2, 18-22 • Mt 6, 16-18

Voleu saber com va ser l’entrada de Jesús a Jerusalem? Trobareu el relata Mt 21,1-11 i Lc 19,28-44.

15542_EP5 UD6_LA.indd 96 20/5/10 17:28:10

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESPer fer aquesta activitat dividirem la classe en sis grups >de treball.Cada un d’ells treballarà un dels aspectes assenyalats. >Després ho exposaran davant els companys de classe. >Cada alumne haurà de completar la graella del llibre >amb els resultats que ha trobat cada grup.Finalment, es respon individualment a l’última qüestió. >

SOlUCIONARIA partir d’aquests textos esbrina com actua Jesús davant de diversos aspectes de la llei de l’antic poble d’Israel.

Aspectes de la llei Cites Com actua Jesús?

1. Descans del dissabte Mc 2, 23-27Mt 12,9-13

No compleix la llei que prohibeix treballar i guarir dissabte.

2. Normes de puresa Mt 15,1-2Mt 15,16-20

No compleix les normes rituals de purificació.Diu que el que embruta les persones és el que els surt del cor.

3. Males companyies Mt 21,31Lc 15,1-2Jn 8,3-11

Jesús menja amb pecadors, gent de mala fama.Jesús perdona una adúltera.

4. Almoina i pregària Mt 6, 1-15 Aconsella donar almoina i perdonar, però evitar fer-ho perquè se n’as-sabenti tothom.

5. La venjança Mt 5, 38-42 No torna mal per mal i fa més del que se li ha demanat: caminar més, oferir més.

6. Dejuni Mc 2, 18-22Mt 6, 16-18

Un temps nou demana lleis i costums nous.Que no es noti que s’està fent dejuni.

Page 95: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

94 ud 6 Els últims dies de Jesús

El Temple

Exploremw

99UD6. Els últims dies de Jesús

En aquesta part del Temple, Jesús va fer un gest que les autoritats van interpretar com una amenaça de destrucció del seu poder davant del poble. Mateu i Lluc en parlen:

«Llavors Jesús va entrar al recinte del Temple i en va treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i els deia:

—Diu l’escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració”, però vosaltres en feu una cova de lladres.»

(Mt 21,12-13)

«Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots i mestres de la llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, però no sabien com fer-ho, perquè tot el poble estava pendent d’Ell i l’escoltava.»

(Lc 19,47-48)

Després dels anys de predicació de Jesús aquest gest que fa en el Temple va ser, segurament, el que va dur les autoritats a voler agafar-lo.

Pinta aquestes parts del temple dels colors que s’indiquen:

• Atri de les Dones: groc.

• Atri dels Gentils: vermell.

• Atri dels Sacerdots: blau.

• Edifi ci del Temple: taronja.

Retalla i construeix la maqueta del temple de Jerusalem que trobaràs al fi nal del llibre.

15542_EP5 UD6_LA.indd 99 20/5/10 17:28:14

Exploremw

97UD6. Els últims dies de Jesús

El Temple

L’origen del Temple de Jerusalem va ser l’anomenat Tabernacle, una tenda on el poble d’Israel va guardar l’Arca de l’Aliança amb les taules de la llei durant el seu recorregut des del Mont Sinaí fi ns a l’arribada a Canaan, la Terra Promesa.

El primer temple es va construir en temps del rei Salomó. Va ser destruït pels babilonis i posteriorment el van reconstruir. El Temple era l’únic lloc on s’oferien sacrifi cis.

L’Arca de l’Aliança era com un bagul transportable de fusta d’acàcia recoberta d’or pur. La van fer per contenir les tauletes de pedra on hi havia escrita la llei que Déu va donar a Moisès. L’arca acompanyava el poble al desert i en la guerra. Més tard, el rei David va fer portar l’arca a Jerusalem.

Els sacrifi cis són un element important en les religions de l’antiguitat. És un ritu en honor de la divinitat i que consisteix a matar un animal, oferir els fruits de la terra o perfums. Per l’antic poble d’Israel els sacrifi cis són pregària d’agraïment, petició de perdó o un moment de comunió amb Déu.

S’accedia al Temple per la porta principal a l’Atri de les Dones i després a l’Atri d’Israel fi ns arribar a l’Atri dels Sacerdots. D’aquí s’accedia al Lloc Sant, on hi havia l’altar de l’encens, la taula per al pa de la proposició i el canelobre de set braços i el Lloc Santíssim o Sancta

Sanctorum, completament fosc, on se situava l’Arca de l’Aliança. Al voltant hi havia l’Atri dels Gentils, que era on ensenyaven els rabins i també hi havia els canvistes i els comerciants.

15542_EP5 UD6_LA.indd 97 20/5/10 17:28:10

Exploremw

98 UD6. Els últims dies de Jesús

Les riqueses del Temple eren immenses i provenien de les ofrenes i dels impostos que pagaven els jueus.

El Temple dominava la vida de la ciutat.

Com molts altres pelegrins, Jesús va arribar a Jerusalem per celebrar la Pasqua. L’esplanada del Temple o Atri dels Gentils era plena de mercaders i comerciants que aprofi -

taven per vendre els animals per als sacrifi cis que tot bon jueu havia de fer. També hi havia taules on els jueus que venien de l’estranger podien canviar la moneda.

15542_EP5 UD6_LA.indd 98 20/5/10 17:28:12

Page 96: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 95

Exploremw

100 UD6. Els últims dies de Jesús

Sopar Pasqual. Jesús renta els peus als seus amics

El sopar pasqual se celebrava en família per recordar l’alliberament d’Egipte. Era un sopar molt importanti totes les famílies el preparaven amb molta cura. Els aliments que menjaven eren, principalment, pa sense llevat (que simbolitzava que en el moment de sortir d’Egipte els jueus no van tenir temps de fer llevar el pa) i carn d’anyell (en commemoració de la sang d’anyell amb què es van marcar les portes de les cases per evitar la mort dels primogènits jueus). Durant el sopar es bevien quatre copes de vi per recordar les etapes de l’alliberament d’Egipte.

Si voleu conèixer millor la història de la sortida d’Egipte podeu llegir Ex 12,12-14.

Jesús també va voler celebrar amb els seus deixebles el sopar de Pasqua. Va ser l’últim sopar que Jesús va fer amb ells. Va ser un sopar molt especial. Els cristians ho recorden celebrant l’eucaristia on es comparteix el pa i el vi com va fer Jesús en aquest sopar. Pa i vi que simbolit-zen Jesús mateix.

També l’evangelista Joan recorda un gest que Jesús va fer en aquest sopar i que diu molt de com era Jesús. Men-tre estaven sopant amb els seus amics es posà a rentar-los els peus. En aquell temps era molt comú rentar-se els peus en arribar a una casa ja que els camins eren plens de pols i Israel era un país molt sec. Però els qui rentaven els peus eren els criats de la casa, mai no ho feia el senyor. Amb aquest gest Jesús recorda als seus amics que han de servir els altres tal com ell ha fet.

Llegeix la cita de Jn 13, 1-20 i busca el motiu pel qual Jesús renta els peus als deixebles.

Com reacciona Pere davant el gest de Jesús?

15542_EP5 UD6_LA.indd 100 20/5/10 17:28:15

Sopar Pasqual. Jesús renta els peus als seus amics

SOlUCIONARILlegeix la cita de Jn 13, 1-20 i busca el motiu pel qual Jesús renta els peus als deixebles. Jesús vol que els seus amics siguin servidors els uns dels altres, un servei que no neix de l’obligació o de la llei, sinó de l’amor.Com reacciona Pere davant el gest de Jesús? Pere no ho entén al principi i creu que el seu mestre no li ha de rentar els peus. Quan Jesús li explica perquè ho fa, ell ho accepta.

Page 97: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

96 ud 6 Els últims dies de Jesús

Exploremw

102 UD6. Els últims dies de Jesús

El van torturar i el van crucifi car, segons estipulava la llei romana. En aquells temps la creu era una condemna reservada als delinqüents de classes baixes i esclaus. Per als jueus, era el càstig més indigne.

Quan Jesús va morir el van portar a un sepulcre. Com que era el dia abans de la festa de la Pasqua el van sepultar ràpid perquè no quedés a la vista de la població. Va ser un dia molt trist per als deixebles i per a totes les persones que estimaven Jesús.

Els deixebles i amics de Jesús van tenir molta por i es van amagar de les autoritats.

Llegeix el relat de la mort de Jesús a l’Evangeli de Marc (Mc 15,21-41) i troba en aquesta sopa de lletres el nom de cinc dels personatges que hi apareixen:

S O L D A T S R O M A N S T

I I Ñ Z V J K L M C Ñ L Q W

U D M X F S R E L O D N A B

Y Q H O R L A I Z B Z K W S

T A Y C D N J A L C X J E Z

R Z T P T E Q D H D C H T O

E D G T S T C C V S V G Y U

W C B U H R W I T E B F U T

Q V S M N S R H R R N D I R

S R D F H J K L Ñ E M S O X

Q W E R T Y U I O L N A P C

M A R I A M A G D A L E N A

15542_EP5 UD6_LA.indd 102 20/5/10 17:28:18

Exploremw

101UD6. Els últims dies de Jesús

Legislació a Israel (segle I)

Això és el que li va passar a Jesús. Després del sopar pasqual, el van detenir i el van portar al davant del Sanedrí, que el va acusar de blasfem perquè es con-siderava Fill de Déu, i això anava en contra de la llei jueva.

El Sanedrí el va condemnar a mort, però no tenia poder per dur a terme aquesta condemna i per això el van dur al davant de Ponç Pilat, el governador romà, perquè el jutgés segons la llei romana.

En el temps de Jesús el poder polític estava en mans de l’Imperi Romà (lleis romanes). Però els romans deixen en mans dels dirigents jueus molts aspectes de govern. El Sanedrí s’encarregava de fer complir les lleis jueves (la Torà).

Quan una persona havia de ser jutjada, depenent de l’acusació, havia de passar per un judici jueu i un de romà perquè fos completament legal.

La llei romana no considerava l’acusació contra Jesús un motiu sufi cient per condemnar-lo a mort. Llavors el Sanedrí va canviar l’acusació i van fer creure a Pilat que Jesús pretenia ser «el rei dels jueus». Com

que era temps de Pasqua i hi havia molta gent a Jerusalem, Ponç Pilat va tenir por d’una revolta per causa de Jesús i per això, fi nalment, va condemnar-lo a mort.

15542_EP5 UD6_LA.indd 101 20/5/10 17:28:17

legislació a Israel (segle I)

SOlUCIONARILlegeix el relat de la mort de Jesús a l’Evangeli de Marc (Mc 15,21-41) i troba en aquesta sopa de lletres el nom de cinc dels personatges que hi apareixen:

S O L D A T S R O M A N S T

I I Ñ Z V J K L M C Ñ L Q W

U D M X F S R E L O D N A B

Y Q H O R L A I Z B Z K W S

T A Y C D N J A L C X J E Z

R Z T P T E Q D H D C H T O

E D G T S T C C V S V G Y U

W C B U H R W I T E B F U T

Q V S M N S R H R R N D I R

S R D F H J K L Ñ E M S O X

Q W E R T Y U I O L N A P C

M A R I A M A G D A L E N A

Page 98: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 97

Exploremw

103UD6. Els últims dies de Jesús

Resurrecció

Era diumenge al matí, d’hora. Les dones van anar a la tomba de Jesús. Duien perfums perquè fes bona olor.

Però on era aquella pedra grossa i pesada?

Algú l’havia fet córrer!

Les dones van entrar a dins.

Se’ls va tallar la respiració.

—El cos de Jesús no hi és! Ha des-aparegut!

Aleshores van veure un àngel res-plendent.

—No tingueu por —digué l’àngel—. Sé que busqueu Jesús, però Ell no és aquí! Déu l’ha tornat a la vida, tal com Jesús va dir. Au, vinga, aneu a dir-ho als seus deixebles.

Les dones no van parar de córrer.

Aquest era el dia més feliç!

Van interrompre en l’habitació.

—És viu! És viu! —van cridar—. Jesús és viu! Ens ho ha dit un àngel. Hem anat a la seva tomba, i el seu cos ja no hi era.

(La teva primera Bíblia, pàg. 442-444, © Grup Edebé)

Camí d’Emmaús

Cleofàs i un amic tornaven cap a Emmaús, anaven xerrant del que havia passat aquells dies a Jerusa-lem. Tot fent camí se’ls acostà un caminant, els preguntà de què par-laven.

—De què vols que parlem, si no del que ha passat amb Jesús de Natzaret?

I li van explicar com els grans sacer-dots i altres autoritats van condem-nar a mort Jesús.

Ells pensaven que havia d’alliberar Israel però ja havien passat tres dies de tot això i encara que algunes donesi amics de Jesús havien dit que el sepul-cre era buit a ell no l’havien vist pas.

Aleshores el caminant els va mostrar com en aquells fets s’havia acomplert tot el que deia l’Antic Testament. S’acostaven al poble i el van convi-dar a quedar-se a sopar amb ells.

Asseguts a taula el caminant va aga-far el pa, digué la benedicció el va par-tir i els el va donar. En aquell moment se’ls van obrir els ulls, i van reconèixer que era Jesús mateix qui els havia estat acompanyant al llarg del camíi els havia explicat el sentit de les escriptures.

Sense pensar-s’ho van tornar cap a Jerusalem per explicar als altres amics que Jesús era viu, havia ressuscitat.

No sabem exactament com va ser la resurrecció de Jesús. El que sí que ens deixen clar aquests textos de l’evangeli és que els deixebles van viure una experiència tan extraordinària que els va fer canviar la seva actitud davant de la vida, els va fer per-dre la por. Els va portar a rellegir la història que havien viscut amb Jesús i entendre el que Ell havia estat. Això engendrarà en ells una esperança que els ajudarà a escampar el seu missatge, a viure com ho va fer Jesús: servint i estimant tothom.

La resurrecció, per als deixebles, no vol dir que Jesús tornés a estar amb ells amb el mateix cos, rostre, veu... com abans. És molt més que això. Jesús se’ls presenta diferent, com algú que els impulsa a fer el que ell va fer i això els trastoca i els fa can-viar. Per poder expressar aquesta experiència dels deixebles, als evangelis s’utilitza un llenguatge simbòlic.

El llenguatge simbòlic és una forma d’expressar-nos a través d’objectes i de gestos que expressen molt més del que són per ells mateixos o del que podríem dir en paraules. Fixeu-vos, per exemple, en el relat de Mt 28,1-9 i en els símbols que s’hi fan servir: el gran terratrèmol, els vestits resplendents dels àngels, la resplendor que surt del sepulcre com un llamp...

Recorda el passatge dels deixebles d’Emmaús i contesta aquestes preguntes:

1. Com creus que se sentien els deixebles quan tornaven a la seva ciutat?

2. Què esperaven els dos deixebles de Jesús de Natzaret?

3. Quan i per què reconeixen Jesús?

4. Què vol dir que se’ls van obrir els ulls?

5. Què van fer després?

15542_EP5 UD6_LA.indd 103 20/5/10 17:28:19

ResurreccióSOlUCIONARIRecorda el passatge dels deixebles d’Emmaús i contes-ta aquestes preguntes:1. Entristits i abatuts.2. Que els expliqués perquè tot havia acabat d’aquesta

manera.3. Quan els reparteix el pa. Perquè els va recordar l’últim

sopar.4. Que ho van entendre tot.5. Van anar ràpidament a explicar als seus amics el que

havien viscut: Jesús era viu.

ACTIVITAT COMPlEMENTÀRIACom representaries tu la resurrecció de Jesús? Fes-ne un >dibuix.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESA la vista de la dificultat de concretar la realitat de la resurrecció en un llenguatge assequible, els alumnes poden fer aquesta experiència per trobar imatges i així plasmar-la:

Es fa el dibuix intentant utilitzar símbols. >Cada alumne mostra el seu dibuix i explica els símbols >que han fet servir: llum, símbols de la natura, la creu...Caldria tenir en compte alguns detalls, com pot ser: llu- >minositat, tons dels colors...

Page 99: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

98 ud 6 Els últims dies de Jesús

MATERIAlDVD del professorat. >

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESEs visiona l’audiovisual en un clima de silenci. >Els alumnes pensen en les preguntes. >Al final es fa una posada en comú general de les respos- >tes que els alumnes han pensat.

w

104 UD6. Els últims dies de Jesús

Racó del punt

El llenguatge simbòlic

La resurrecció és un fet extraordinari, una experiència dife-rent que va causar un impacte molt gran als deixebles. Va ser una experiència tan extraordinària que no la podien explicar amb paraules. Per poder arribar a entendre el

que van viure els deixebles en aquell moment l’evangeli s’ajuda de símbols. Els símbols ens ajuden a entendre el que no podem expressar en paraules.

Mira aquest audiovisual i després respon les preguntes:

• En què t’ha fet pensar?

• Quin signifi cat simbòlic donaries al que has vist?

• Ho relacionaries amb algun fet que has vist a la unitat?

15542_EP5 UD6_LA.indd 104 20/5/10 17:28:19

Racó del punt

Idees clau:L’audiovisual simbolitza el pas de la mort a la vida en >tres realitats simbòliques (aigua, llum i persones).Aquests símbols són els utilitzats a la vetlla pasqual >per simbolitzar la resurrecció de Jesús (aigua, llum i persones).

Page 100: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 99

Què hem après?SOlUCIONARI1.

EL PALAU D’HERODES

EL SANEDRí LA MURALLA EL TEMPLE

EL PALAU DEL GOVERNADOR ROMà

2. – El Mur de les Lamentacions: és l’única part que queda de l’antic temple de Jerusalem.

– El Tabernacle: era la tenda on el Poble d’Israel guardava les taules de la llei.

– El Lloc Santíssim: és el lloc on se situava l’Arca de l’Aliança.

3. Perquè no suporta veure la casa de Déu convertida en un mercat on l’important era comprar i vendre en comptes de ser un lloc de pregària.

UD6. Els últims dies de Jesús 105

\1. Assenyala aquests llocs en el plànol de Jerusalem:

La muralla - El temple - El palau d’Herodes - El Sanedrí - El palau del governador romà

2. Què és?

— El Mur de les Lamentacions

— El Tabernacle

— El Lloc Santíssim

3. Per què Jesús va expulsar els venedors del temple?

Què hem après?

15542_EP5 UD6_LA.indd 105 20/5/10 17:28:33

Page 101: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

100 ud 6 Els últims dies de Jesús

4. – Jerusalem •Estava situada en un turó. • Durant les festes hi podia arribar a haver 300.000

persones. – Temple de Jerusalem •L’origen va ser l’anomenat Tabernacle, lloc on es

guardava l’Arca de l’Aliança. •També hi havia taules per canviar moneda als

jueus que venien de l’estranger.

– Sopar Pasqual •Mai no ho feia el senyor, eren els criats de la casa

qui ho feien. •Jesús recorda als seus amics que han de servir els

altres tal com ell ha fet. – Legislació a Israel (segle I) •El Sanedrí s’encarregava de fer complir les lleis jue-

ves. •La creu era la condemna reservada als delinqüents

de classes baixes i els esclaus. – Resurrecció •Els deixebles viuen una experiència extraordinària

que els canvia la vida. •Per poder expressar aquesta experiència els deixe-

bles utilitzen el llenguatge simbòlic.

5. a. La festa de la Pasqua recorda l’alliberament d’Egipte.

b. El pa sense llevat simbolitzava que en el moment de sortir d’Egipte els jueus no van tenir temps de fer llevar el pa.

c. La carn de l’anyell commemora la sang de l’anyell amb què marcaven les portes de les cases per evitar la mort dels primogènits jueus.

d. Els cristians recorden l’últim sopar de Jesús cele-brant l’Eucaristia.

e. El pa i el vi simbolitzen Jesús mateix. f. Rentant els peus als seus deixebles, Jesús els recor-

da que havien de servir els altres tal com ell havia fet.

Què hem après?

106 UD6. Els últims dies de Jesús

Què hem après?|4. Relaciona amb fl etxes les informacions següents amb el pergamí de la unitat on apareixen.

— El Sanedrí s’encarregava de fer complir les lleis jueves.— Estava situada en un turó.— També hi havia taules per canviar moneda als jueus que venien

de l’estranger.— Els deixebles viuen una experiència extraordinària que els canvia

la vida.— Mai no ho feia el senyor, eren els criats de la casa qui ho feien.— L’origen va ser l’anomenat Tabernacle, lloc on es guardava

l’Arca de l’Aliança.— Per poder expressar aquesta experiència els deixebles utilitzen el

llenguatge simbòlic.— La creu era la condemna reservada als delinqüents de classes

baixes i els esclaus.— Durant les festes hi podia arribar a haver 300.000 persones.— Jesús recorda als seus amics que han de servir els altres tal com

ell ha fet.

Jerusalem

Temple de Jerusalem

Sopar pasqual

Legislació a Israel (segle I)

Resurrecció

5. Completa:

a. La festa de la Pasqua recorda b. El pa sense llevat simbolitzava c. La carn de l’anyell commemora d. Els cristians recorden l’últim sopar de Jesús celebrant e. El pa i el vi simbolitzen f. Rentant els peus als seus deixebles, Jesús els recorda que

SOLUCIÓ DE L’ENIGMA

15542_EP5 UD6_LA.indd 106 20/5/10 17:28:34

Page 102: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 101

107UD6. Els últims dies de Jesús

Mapa conceptualw

Jesús

Temple

durant aquests dies es va va viure els últims dies a

enfrontar amb les autoritats

al

Cenacle

Sanedrí

Tribunal de Pilat (Torre Antònia)

Gòlgota

el sopar pasqual

judici jueu

judici romà

condemnat a mort

morir

ressuscitar

al

al

al

al

va celebrar

va ser sotmès a un

i també a un

on va ser

va

va

Legislaciód’Israelal segle I

Jerusalem

regula

fa complir

regula

fa complir

15542_EP5 UD6_LA.indd 107 20/5/10 17:28:34

Mapa conceptual

Page 103: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

102 ud 7 Jesús, rebel davant la injustícia

1. OBJECTIUS DIDÀCTICSAdonar-se que en la vida quotidiana i al món existeixen situacions d’injustícia.•Conèixer algunes de les situacions d’injustícia que va viure Jesús i quina resposta dóna a aquestes situacions.•Conèixer qui eren els profetes i quina missió tenien en l’antic poble d’Israel.•

2. CONTINGUTSLes injustícies en la pròpia vida quotidiana.•Algunes de les injustícies que existien en temps de Jesús.•Resposta que dóna Jesús a aquestes injustícies de la seva societat.•Els profetes i la seva missió dins l’antic poble d’Israel.•Trets d’aquests profetes.•Persones que en el món actual des de l’anonimat o altres organitzacions lluiten contra diverses injustícies.•

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Expressar i comprendre missatges orals, visuals, escrits, corporals, plàstics, simbòlics. –Expressar oralment sentiments i experiències propis. –Comprendre i saber organitzar informació. –Comprendre i saber comunicar informació. –Saber expressar fets, conceptes i idees. –Enriquir el propi vocabulari. –Extreure els valors dels relats. –Comprendre el llenguatge simbòlic de textos, imatges i actituds. –Enriquir el vocabulari amb termes relacionats amb la història de les religions. –Comentar textos bíblics i resumir-ne el missatge. –Expressar-se en públic. –

Competència artística i cultural•Aprendre a descobrir la simbologia d’una pintura o escultura de contingut religiós. –

Competència de tractament de la informació i competència digital•Cercar i processar informació per respondre un qüestionari. –Cercar a la xarxa informació determinada. –Utilitzar la web per obtenir informació. –

Competència matemàtica•Ordenar temporalment una seqüència de personatges històrics en un eix cronològic. –

Unitat 7. JESÚS, REBEL DAVANT LA INJUSTÍCIA

Page 104: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 103

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Cercar informació en diversos diccionaris. –Relacionar conceptes de forma lògica. –Ser conscient de les pròpies capacitats. –Buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –Treballar en equip per comentar una sèrie de situacions, elaborar una sèrie de respostes i donar una definició con- –sensuada a un terme.Treballar en equip per buscar fets conflictius en els grups de pertinença, analitzar-los i buscar-hi solucions. –Investigar sobre religions antigues. –Aprendre a expressar la pròpia opinió. –Relacionar textos bíblics. –Llegir esquemes conceptuals. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú. –Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències. –Disposar d’habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar amb un altre company. –Disposar d’habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip. –Adquirir habilitat d’obtenir informació. –Desenvolupar l’esperit crític davant situacions del nostre món. –Reflexionar i fer-se preguntes sobre la vida. –Buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –

Competència social i ciutadana•Manifestar actituds de generositat i d’agraïment als altres. –Manifestar actituds de respecte, ajuda i perdó als altres. –Conèixer la diversitat religiosa del món i mostrar-hi respecte. –Expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres. –Aprendre a valorar i admirar el testimoniatge de cristians en la denúncia davant les injustícies i en l’anunci dels –valors evangèlics.Aprendre a prendre iniciatives personals a favor del bé. –Desenvolupar l’exercici de generositat, solidaritat i denúncia de les injustícies. –Desenvolupar l’exercici de la confiança, l’alegria i la solidaritat. –Desenvolupar l’exercici de solidaritat i la denúncia de les injustícies. –Il·lusionar-se en projectes de vida altruista. –Construir-se una personalitat humana. –Valorar el testimoniatge dels cristians compromesos amb la societat i les necessitats humanes. –

Competència espiritual•Desenvolupar i canalitzar vincles empàtics amb altres persones, en situacions d’injustícia, vulnerabilitat, superació, –cooperació...Practicar, situar i desenvolupar el valor de les religions com a mediadores per a la pau, la justícia i la trobada de –diversa i multicultural, i també la reflexió ètica sobre l’ésser humà i la seva relació amb el món, el temps en què vivim i el seu compromís amb les generacions futures.

Page 105: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

104 ud 7 Jesús, rebel davant la injustícia

4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE Fer una avaluació inicial de forma visual i dialogada de la làmina inicial. GG•Llegir una sèrie de situacions injustes, veure com es poden canviar per fer-les justes •i intentar definir el terme «justícia». PG/GGRelacionar una sèrie de cites bíbliques amb el col·lectiu social del poble d’Israel al qual •fan referència. I/PGEscriure les respostes que dóna Jesús a la situació de diversos col·lectius socials de la seva •època. ISituar alguns profetes en un eix cronològic. I•Buscar i escriure el nom de tots els profetes i les abreviatures dels seus llibres. I/PG•Preguntes sobre quines són algunes de les injustícies a les quals es refereix Amós a partir •d’alguns versets del seu llibre. I/PGPregunta sobre si les injustícies que reflecteix Amós són actuals. I•Enigma: «Com un «lleó rugent» davant les injustícies i el mal, a molts de nosaltres ens va •enviar a denunciar». Qui són aquests enviats i qui és aquest «lleó»? I

5. CRITERIS D’AVALUACIÓSap distingir situacions de justícia i injustícia en la seva vida quotidiana.•Identifica col·lectius del temps de Jesús que patien alguna situació injusta per part de la societat.•Coneix com actua Jesús davant aquestes situacions d’injustícia.•Sap què és un profeta i coneix alguns dels profetes de l’Antic Testament.•Coneix què són les ONG i de quina manera responen a les injustícies del món actualment.•

6. ACTIVITATS D’AVALUACIÓResoldre uns mots encreuats.•Definir què és un profeta.•Significat d’algunes frases del llibre d’Amós.•Definir què és una ONG.•

Page 106: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 105

7. DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Abans de començar...!

SOLUCIÓ DE L’ ENIGMAEls profetes.•Déu.•

(Am. 3,8)Quan un lleó rugeix,qui no s’esglaia?Quan parla el Senyor, Déu sobirà,qui no transmetrà el seu missatge?

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESLa làmina inicial mostra diferents situacions d’injustícia, algunes d’actuals que poden afectar la quotidianitat dels alumnes i d’altres de molt quotidianes en temps de Jesús.

Aspectes per destacarAlgunes possibles injustícies que es donen al món actual:

El noi que ha de sortir del seu país per poder treballar.•Una família que només menja una vegada al dia.•Un noi que va a l’escola i no té ni llibres ni llibretes per •llegir i escriure.

Una noia que té un problema a la cama i va amb cros-•ses i per això no pot jugar amb els altres a pilota.Una família que ha d’abandonar casa seva per causa •de la guerra.

Els dibuixos dels quatre grups marginats del poble d’Is-rael:

La situació de les dones.•La situació dels malalts (cec, leprós...).•La situació dels estrangers.•La situació dels pobres.•

A partir de les imatges podem encetar un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.

Idees clau:La presència d’injustícies en el dia a dia de la nostra •vida .La presència d’injustícies al món al llarg de la història.•Jesús, igual que els profetes de l’Antic Testament, va •encarar les injustícies que va veure en la seva societat i va proposar una solució nova per a la resolució d’aquestes injustícies.

15542_EP5 UD7_LA.indd 109 20/5/10 17:37:45

Jesús, rebel davantla injustícia

7

15542_EP5 UD7_LA.indd 108 20/5/10 17:37:43

Page 107: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

106 ud 7 Jesús, rebel davant la injustícia

Justícia-injustícia

110 UD7. Jesús, rebel davant la injustícia

Exploremw

Llegiu aquestes situacions injustes, proposeu què podeu fer perquè puguin ser justes i, fi nalment, intenteu donar una defi nició de justícia entre tot el grup.

1. Els companys de classe juguen a pilota al pati. Arribat un moment, dos dels nois es comencen a barallar per una jugada. El mestre, per solucionar la baralla, els pren la pilota.

2. Un alumne gran pren l’entrepà de l’esmorzar a un altre d’un curs inferior.

3. Un noi ha de sortir del seu país per poder treballar.

4. Una família només menja una vegada al dia.

5. Una família ha d’abandonar casa seva per causa de la guerra.

6. Una noia no pot anar a l’escola perquè ha de treballar a casa cuidant els seus germans perquè el pare i la mare treballen al camp.

7. Un nen està malalt i la seva família no pot pagar el metge.

8. Una família no té aigua ni electricitat a casa seva.

9. Un noi va a l’escola i no té ni llibres ni llibretes per llegir i escriure.

10. Una noia té un problema a la cama i va amb crosses i per això no pot jugar amb els altres a pilota.

Segurament has sentit alguna vegada una història de per-sones que han vist o viscut una situació que no els va agradar perquè els feia mal o els en feia als altres i han volgut canviar-la. De segur que a l’escola o fora de l’escola coneixeu algú que treballa com a voluntari amb persones necessitades, o també algú que ha dedicat una part de la seva vida a anar a altres països per donar un cop de mà a la gent. En aquests i molts més casos, aquestes persones han vist una situació injusta i fan alguna cosa perquè no ho sigui, estan treballant per la justícia.

Justícia - injustícia

Saps què vol dir «injustícia»?

15542_EP5 UD7_LA.indd 110 20/5/10 17:37:46

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESL’objectiu de la sessió és fer un petit treball en grup per >tenir clar el significat dels termes «justícia» i «injustícia» i on les veuen els alumnes en la seva vida quotidiana.

Desenvolupament:Primera part de l’activitat >

Dividir la classe en cinc grups de cinc alumnes.•Han de llegir la llista de situacions que hi ha al text del •llibre i respondre dues preguntes:

– Què es podria fer perquè aquestes situacions es tor-nessin justes?

– Com podem definir què és la justícia?Un cop s’ha fet aquesta feina tots els grups compar-•teixen les seves respostes amb la resta de la classe.Es pot fer un petit debat si surten solucions o defini-•cions amb matisos molt diferents.

Segona part de l’activitat >Cada grup tria una situació de les anteriors i la repre-•senta davant dels companys de classe.Al final de la representació es fa un diàleg a partir dels •sentiments (com s’han sentit?) què han experimentat representant la situació.Finalment es torna a representar i es proposa una reso-•lució justa de la situació.

Page 108: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 107

Les injustícies en temps de Jesús

Exploremw

112 UD7. Jesús, rebel davant la injustícia

3. Estrangers. Els estrangers eren considerats persones inferiors ja que no pertanyien al poble d’Israel, el poble «elegit» per Déu. Els israelites mai no es podien barre-jar amb els estrangers perquè eren «impurs» religiosa-ment.

4. Els pobres. Els pobres eren considerats inferiors per-què no podien participar en la vida normal del poble ja que no podien pagar els seus deutes i sempre havien d’estar demanant per poder sobreviure.

Les dones, els malalts i els estrangers rebien aquest tracte perquè així ho marcaven les lleis. Els pobres, en canvi, patien aquesta situació no per un incompliment de la llei, sinó per la forta càrrega que suposava pagar els impos-tos als romans, al temple... i després mantenir les seves terres o ramats i les famílies. N’hi havia molts que eren agricultors i ramaders. Si la collita o l’anyada eren bones, podien anar passant justos, però si hi havia males collites

o els preus eren molt baixos, començaven a tenir deutes i a demanar préstecs. Aleshores, sovint havien de vendre les terres o els ramats per pagar els préstecs i deutes,i així perdien la forma de guanyar-se la vida. S’endeutaven i sovint no podien sortir d’aquesta situació. Una gran part de l’antic poble d’Israel vivia així o amb els recursos mínims per subsistir després de fer el pagament dels molts i alts impostos.

Busca en aquestes cites a quin dels grups anteriors s’acosta Jesús i indica-ho.

Mt 4, 23-25 Mt 9, 18-26

Mt 5, 3 MALALTS Mt 8, 5-13

Mc 6, 53-56 Lc 1, 53

Mt 19, 21 ESTRANGERS Mt 26, 16-30

Lc 5, 17-25 Jn 4, 1-42

Lc 14, 12-14 DONES Mc 7, 24-30

Mt 9, 1-8 Lc 19, 1-10

Lc 5, 12-16 POBRES Lc 4, 18

Mc 15, 40-41 Mc 7, 31-37

15542_EP5 UD7_LA.indd 112 20/5/10 17:37:49

111UD7. Jesús, rebel davant la injustícia

Exploremw

En temps de Jesús també es vivien injustícies. Moltes persones no eren acceptades per la societat per diversos motius. Així, hi havia al poble d’Israel diferents grups que es consideraven marginats, ciutadans de segona categoria. Bàsicament eren quatre grups:

Les injustícies en temps de Jesús

1. Les dones. En aquells temps la independència de la dona era impensable, es considerava propietat del pare i després del marit. No podia participar en la vida pública, no podia posseir béns i no podia ser testimoni d’un fet davant la llei.

2. Els malalts. Els malalts eren considerats impurs per motius religiosos. Per això se’ls apartava de les ciutats, no podien viure amb els que eren «purs». Es pensava que si algú estava malalt (cec, leprós...) era perquè ell, els seus pares o els seus avantpassats havien fet algu-na cosa malament.

Els leprosos tenen la malaltia de la lepra. En temps de Jesús s’anomenava «lepra» qualsevol malaltia que afectés la pell. Les malalties eren considerades pel poble d’Israel com un càstig de Déu. Per això els leprosos eren rebutjats i apartats de la societat. Vivien als afores de les ciutats i la gent evitava entrar en contacte amb ells.

15542_EP5 UD7_LA.indd 111 20/5/10 17:37:46

SOLUCIONARIBusca en aquestes cites a quin dels grups anteriors s’acosta Jesús i indica-ho. MALALTS

Mt 4, 23-25Mt 9, 1-8Mc 6, 53-56Lc 5, 12-16Lc 5, 17-25Mc 7, 31-37

ESTRANGERSMt 8, 5-13Mc 7, 24-30

DONESMt 9, 18-26Mc 15, 40-41Jn 4, 1-42

POBRESMt 5, 3Mt 19, 21Mt 26, 16-30Lc 1, 53Lc 4, 18Lc 14, 12-14Lc 19, 1-10

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESPot ser que algun text estigui en més d’un grup. >L’activitat també es pot fer en parelles o en grups. >

Page 109: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

108 ud 7 Jesús, rebel davant la injustícia

Jesús davant les injustícies

Exploremw

113UD7. Jesús, rebel davant la injustícia

Jesús davant les injustícies

Jesús, amb la seva forma de viure i de relacionar-se amb les persones, capgira els costums socials del poble d’Israel. Per a ell, el més important són les persones ja que Déu estima a tots per igual i per això reacciona davant de la marginació que pateixen aquests grups.

Aquesta actitud d’acostar-se a les persones i estimar-les com són ho fa sempre, però en els últims temps de la

seva vida utilitza un llenguatge molt més fort per denun-ciar les injustícies que troba al seu voltant. Per exemple, quan expulsa els mercaders del Temple (Mc 11,15-19) està denunciant les injustícies que es cometen en nom de Déu. El Déu del qual parla Jesús no exclou ni margina ningú.

Utilitzant el text anterior, escriu quina resposta va donar Jesús a:

— La situació dels malalts:

— La situació dels estrangers:

— La situació de les dones:

— La situació dels pobres:

Jesús no tan sols està al costat dels marginats, ell estima tothom. No acusa cap persona en concret sinó les estruc-tures, el poder polític o religiós. El que fa és convidar a canviar d’actitud les persones que no estan marginades.

15542_EP5 UD7_LA.indd 113 20/5/10 17:37:50

Page 110: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 109

Exploremw

115UD7. Jesús, rebel davant la injustícia

Miquees

Va viure en el mateix temps que Isaïes (entre el 745 i el 715 aC). L’únic que sabem és que va actuar en ciutats petites i la seva paraula era senzilla i concreta. Denun-ciava desordres socials i atacava els rics, els comerciants estafadors i els jutges que s’aprofi taven de la gent (Mi 6, 9-15). Miquees també anuncia la vinguda d’un messies.

Jeremies

Va néixer a Anatot, un poble proper a Jerusalem. Va començar a predicar cap a l’any 629 aC. No es va casar per poder dedicar-se a la seva missió. Les seves profecies anuncien el poder absolut de Babilònia, el fi nal de Judài la deportació dels jueus (Jer 7, 1-11).

Jeremies es queixa molt sovint de la difi cultat de ser profeta. En el seu llibre explica els seus patiments i com sovint se sent sol i trist (Jer 20, 7-13). D’aquí ve que quan algú es queixa per tot es diu que és un «jeremies».

Va predicar contra la falsedat del culte que no tenia en compte la justícia social i la compassió cap als altres. Això li va fer guanyar l’antipatia dels dirigents, que el van fi car a la presó. També el colpejaven amb freqüència, però ell va seguir fi del a la seva missió.

15542_EP5 UD7_LA.indd 115 20/5/10 17:37:50

Els profetes

Exploremw

114 UD7. Jesús, rebel davant la injustícia

Els profetes

Un profeta és un home que té una experiència profunda de Déu. Déu sempre vol la felicitat dels homes i les dones. Els profetes saben descobrir aquesta intuïció, per tant denuncien les injustícies socials, la marginació, tot allò que fa infeliços els homes i les dones. I anuncien un Déu que estima el seu poble i li dóna esperança per viure.

Els profetes no són endevins sinó creients que se senten responsables d’una missió particular que els ha confi at Déu. La seva predicació no és sempre la mateixa per-què s’adapta a les diverses situacions. Els profetes vetllen perquè els reis, els pode-rosos i el poble restin fi dels a Déu i a la seva llei. Aquesta missió fa que la seva vida sigui difícil i sovint arriscada.

Osees

Va ser profeta del 786 al 724 aC. Es va casar amb una dona a la qual estimava molt.

Ella el va abandonar. Osees, malgrat tot, la continuava estimant i la va tornar a prendre per esposa quan ella tornà penedida. Osees comprèn que la seva vida és un símbol de la relació del poble d’Israel i Déu (Os 2, 20-25).

Isaïes

Va néixer a Jerusalem i va ser profeta i conseller de reis durant més de quaranta anys (740–700 aC). Isaïes anuncia la vinguda d’un messies que salvarà el seu poblei portarà la pau i la justícia (Is 11, 1-5). Per als cristians, aquest messies és Jesús.

15542_EP5 UD7_LA.indd 114 20/5/10 17:37:50

Page 111: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

110 ud 7 Jesús, rebel davant la injustícia

Exploremw

117UD7. Jesús, rebel davant la injustícia

El profeta Amós

La seva activitat com a profeta va del 760 al 750 aC. Va néixer a Tecoa, un poble vint quilòmetres al sud de Jeru-salem. Era pastor d’ovelles, però també va ser un home

culte que coneixia molt bé la història del seu poble i la dels pobles veïns. Com que era ramader, en el seu llenguatge fa molta referència a la ramaderia i al món del camp.

Sovint proclama la sobirania de Jahvè sobre la natura. Amós critica la societat del seu temps, que explotava els camperols pobres forçant-los a vendre els seus fi lls o ells mateixos per

pagar els deutes. És un profeta que s’interessa perquè els homes i les dones visquin amb justícia. La fe en Déu només té sentit si va acompanyada de justícia i solidaritat.

Fixa’t en aquestes paraules d’Amós. Quina injustícia denuncia aquest profeta en cada cas?

«Venen els innocents a canvi de diners, i els pobres, per un parell de sandàlies» (Am 2, 6).

«Trepitgen el cap dels desvalguts i destrossen la vida dels humils» (Am 2, 7).

«Vora mateix dels altars es posen a taula amb els vestits que han pres als pobres en penyora» (Am 2, 8).

«Acumulen en els seus palaus fruits de violència i de rapinya» (Am 3, 10).

Creus que avui dia es cometen injustícies semblants?

15542_EP5 UD7_LA.indd 117 20/5/10 17:37:52

El profeta Amós

Exploremw

116 UD7. Jesús, rebel davant la injustícia

Zacaries

Va ser profeta entre el 520 i el 470 aC. Va ser un dels profetes que més temps va viure. Veié la reconstrucció del temple de Jerusalem i sempre donava coratge al seu poble. Zacaries parla de la vinguda d’un rei totalment diferent dels que regnaven en aquella època. El rei de Zacaries és un rei pacífi c que no conquereix el món per la força sinó per la pau (Za 9, 9-10).

Situa els diferents profetes que ja coneixes en aquesta línia cronològica:

2000 aC 1000 aC 800 aC 500 aC 0

Amb l’ajut de la Bíblia busca els noms de tots els profetes i escriu-ne les abreviatures.

Ezequiel

Aquest profeta era sacerdot jueu. Va viure quan els babi-lonis van conquerir Israel. Jerusalem va ser destruïda, el temple saquejat, el rei assassinat i els habitants, incloent-hi Ezequiel, deportats a Babilònia. Durant aquest exili (587–538 aC), Ezequiel es dedicà a donar esperança als hebreus dient que Déu no pertany a un lloc o una terra concreta (Ez 11, 14-21).

La deportació era un càstig que consistia a enviar els presoners a viure en un territori llunyà de les seves terres d’origen. Allà, generalment, els obligaven a fer treballs forçats i a viure com a esclaus.

15542_EP5 UD7_LA.indd 116 20/5/10 17:37:51

SOLUCIONARISitua els diferents profetes que ja coneixes en aquesta línia cronològica:

Osees: 786 > > Jeremies; 629Isaïes: 740 > > Ezequiel: 587Miquees: 745 > > Zacaries: 520

SOLUCIONARIAmb l’ajut de la Bíblia busca els noms de tots els profe-tes i escriu-ne les abreviatures.

Isaïes Is >Jeremies Jr >Ezequiel Ez >Daniel Dn >Osees Os >Joel Jl >Amós Am >Abdies Ab >Jonàs Jon >Miquees Mi >Nahum Na >Habacuc Ha >Sofonies So >Ageu Ag >Zacaries Za >Malaquies Ml >

SOLUCIONARIFixa’t en aquestes paraules d’Amós. Quina injustícia denuncia aquest profeta en cada cas?«Venen els innocents a canvi de diners, i els pobres, per un parell de sandàlies» (Am 2, 6).L’avarícia provoca que es cometin injustícies.

«Trepitgen el cap dels desvalguts i destrossen la vida dels humils» (Am 2, 7).La manca de respecte a la dignitat dels més pobres.

«Vora mateix dels altars es posen a taula amb els vestits que han pres als pobres en penyora» (Am 2, 8).Les fortunes que permeten viure bé els rics molts cops s’han creat abusant i aprofitant-se dels més pobres i humils.

«Acumulen en els seus palaus fruits de violència i de rapi-nya» (Am 3, 10).Les fortunes dels rics són el resultat d’activitats violen-tes i de robatoris.

Creus que avui dia es cometen injustícies semblants?Resposta oberta.

Page 112: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 111

Racó del punt w

118 UD7. Jesús, rebel davant la injustícia

Racó del punt

Què és una ONG?

Una ONG és una associació que lluita contra les injustícies realitzant tasques solidàries. No són dels governs esta-tals i d’aquí el nom de «no governamentals». La majoria dels seus membres són persones voluntàries que intenten garantir que persones o col·lectius de persones gaudeixin dels drets i béns bàsics als quals tothom té dret. Aquests drets i béns bàsics van des de les necessitats elementals (salut, alimentació, habitatge, escolarització, etc.), fi ns a l’obtenció de recursos que permetin assolir un nivell de benestar i desenvolupament determinat.

Les ONG s’inspiren en conviccions i valors molt diversos. A través de les seves accions solidàries, concretades en projectes fi nançats pels seus socis i altres institucions, fan realitat aquesta lluita contra les desigualtats.

Algunes ONG són d’inspiració cristiana i intenten fer rea-litat el missatge de justícia i fraternitat de l’evangeli a través de les seves accions i els seus projectes.

Mans Unides. És una ONG que lluita per eradicar la fam i la pobresa en el món. Té dues línies de treball: fi nançar projectes de desenvolupament al Sud i sensibilitzar la població al nostre país.

SED. És una ONG que neix l’any 1991 promoguda pels germans maristes com a compromís en favor de la justícia i la dignitat dels pobles oprimits. Té com a objectius la sensibilització als països del Nord i la realització de pro-jectes de desenvolupament a països del Sud. Els projectes que es realitzen tenen sempre com a eix central l’educació. SED compta amb l’ajut de voluntaris d’arreu de l’Estat espanyol, sobretot de les escoles maristes.

PROIDE. Va néixer l’any 1992 a les escoles La Salle de Catalunya. Els seus objectius són bàsicament la conscien-ciació a casa nostra i el suport a projectes de solidaritat a països del Sud, sempre a través de l’eix educatiu. Compta amb l’ajut de gairebé mig miler de voluntaris.

SETEM. És una ONG que vol sensibilitzar els ciutadansi ciutadanes arreu de l’Estat espanyol sobre la desigualtat creixent Nord-Sud i les seves causes, i promoure les trans-formacions personals i col·lectives necessàries per aconse-guir un món més just.

Coneguem millor algunes d’aquestes organitzacions.

15542_EP5 UD7_LA.indd 118 20/5/10 17:37:53

Què hem après?

UD7. Jesús, rebel davant la injustícia 119

\Què hem après?

1. Resol aquests mots encreuats:

1. Nom del profeta que va anunciar la dominació d’Israel pels babilonis per realitzar un culte religiós sense tenir en compte la justícia a la societat.

2. Al revés. Profeta que va animar el poble d’Israel durant la deportació.

3. En temps de Jesús no podien participar de la vida pública, ni posseir béns ni ser testimonis d’un fet davant la llei.

4. Considerats inferiors pels jueus perquè no pertanyien al poble escollit.

5. Gran part del poble d’Israel ho era en temps de Jesús.

6. Va ser conseller dels reis durant quaranta anys i va anunciar la vinguda d’un messies, un alliberador.

7. Va enfrontar-se amb les autoritats jueves per la manera com la llei marginava moltes de les persones que formaven el poble d’Israel i les considerava de segona categoria.

8. Al revés. Home culte que feia de pastor i que va denunciar les injustícies que es cometien en el seu temps amb els agricultors i ramaders.

2

1

8

7

5

3

4

6

15542_EP5 UD7_LA.indd 119 20/5/10 17:37:54

SOLUCIONARI1.

4.

3. D O N E S

2. S 6.

L T I

E 5. P O B R E S

I A A

U N I

Q G E

E 7. E S

Z J R

1. J E R E M I E S

S

U

8. S O M A

Page 113: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

112 ud 7 Jesús, rebel davant la injustícia

Què hem après?

2. Un profeta és un home que té una experiència profun-da de Déu i impulsat per ell denuncia les injustícies socials, la marginació, tot allò que fa infeliços els homes i les dones. També anuncia un Déu que estima el seu poble i li dóna esperança per viure. Vetlla perquè els reis, els poderosos i el poble restin fidels a Déu i a la seva llei.

3. «Jo que vaig fer que s’alcessin profetes entre els vostres fills, i homes consagrats a mi entre els vostres joves! » (Am 2, 11).

Déu va enviar els profetes al poble d’Israel, però els poderosos eviten que compleixin la seva missió.

«Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió, el qui treu l’alba de la fosca i fa del dia negra nit; el qui crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra.» (Am 5, 8).

El Déu d’Israel és el que va crear les estrelles, fa que passin els dies i fa ploure sobre la terra; defen-sarà aquells que han patit les injustícies dels pode-rosos.

«Aquell dia, aixecaré la cabana de David, que està caient. En refaré les esquerdes, n’aixecaré les ruïnes, la reconstruiré com era abans.» (Am 9, 11).

Déu promet que refarà l’antic regne d’Israel que va crear David i el farà de nou esplendorós.

«Vénen dies que es podrà llaurar poc després d’haver segat, i que podran sembrar just després de trepitjar el raïm. Les muntanyes regalaran de most, en regalima-ran tots els turons.» (Am 9, 13).

Déu promet que vindran dies de tranquil·litat i de pau, amb benestar i riquesa per a tothom.

4. Una ONG és una entitat de caràcter privat amb finali-tats i objectius humanitaris i socials definits pels seus integrants i creada independentment dels governs locals, regionals o nacionals.

w

120 UD7. Jesús, rebel davant la injustícia

Què hem après?|2. Què és un profeta?

3. Què creus que volen dir aquestes paraules del profeta Amós?

«Jo que vaig fer que s’alcessin profetes entre els vostres fi lls, i homes consagrats a mi entre els vostres joves!» (Am 2, 11).

«Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió, el qui treu l’alba de la fosca i fa del dia negra nit; el qui crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra.» (Am 5, 8).

«Aquell dia, aixecaré la cabana de David, que està caient. En refaré les esquerdes, n’aixecaré les ruïnes,la reconstruiré com era abans.» (Am 9, 11).

«Vénen dies que es podrà llaurar poc després d’haver segat, i que podran sembrar just després de trepitjarel raïm. Les muntanyes regalaran de most, en regalimaran tots els turons.» (Am 9, 13).

4. Explica amb les teves paraules què és una ONG.

SOLUCIÓ DE L’ENIGMA

15542_EP5 UD7_LA.indd 120 20/5/10 17:37:54

Page 114: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 113

Mapa conceptualw

121UD7. Jesús, rebel davant la injustícia

pobres i marginats

JESÚS DE NATZARET

profetes de l’Antic Testament

injustícia

es posa al costat dels

com altres

• Osees

• Isaïes

• Miquees

• Jeremies

• Ezequiel

• Amòs

• el tracte social a les dones

• el tracte als estrangers

• el tracte als malalts

• el tracte als pobres

que pateixen

15542_EP5 UD7_LA.indd 121 20/5/10 17:37:55

Mapa conceptual

Page 115: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

114 ud 8 Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

1. OBJECTIUS DIDÀCTICSConèixer l’organització social i religiosa en temps de Jesús, especialment la situació de la dona.•Conèixer la visió de la dona de Jesús en el Nou Testament.•Descobrir el missatge de Jesús a través de la lectura de fragments del Nou Testament.•Conèixer la figura de Maria de Natzaret amb relació a Jesús a partir del Nou Testament.•Descobrir el missatge del Càntic de Maria.•

2. CONTINGUTSLa societat i el paper de la dona en temps de Jesús.•La visió de la dona segons Jesús.•Les deixebles que seguien Jesús.•La figura de Maria de Natzaret.•El Càntic de Maria.•

Unitat 8. MARIA DE NATZARET I LES DEIXEBLES DE JESÚS

Page 116: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 115

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Expressar i comprendre missatges orals, visuals, escrits, plàstics i simbòlics. –Comprendre i saber organitzar informació. –Comprendre i saber comunicar informació. –Saber interaccionar oralment (conversar, escoltar, expressar-se). –Saber extreure informació de textos diversos. –Produir missatges escrits en els quals es manifestin idees o experiències. –Adquirir lèxic propi de l’entorn bíblic i religiós. –

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Desenvolupar la memòria. –Ser conscients de les pròpies capacitats. –Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció. –Buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –Relacionar conceptes de forma lògica a través d’un mapa conceptual. –Treballar en equip per buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –Relacionar textos bíblics. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació. –Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú. –Reconèixer l’esforç com a quelcom necessari per al creixement personal. –

Competència social i ciutadana•Expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres. –Respectar altres creences i expressions de fe. –Aprendre a desenvolupar la capacitat d’empatia. –

Competència espiritual•Identificar i conèixer què suposa una experiència de Déu. –Saber expressar d’una manera racional l’experiència de Déu d’altres persones i la pròpia. –Identificar i valorar les principals deixebles de Jesús. –Identificar i valorar la persona de Jesús i la seva experiència de Déu. –Identificar i valorar la persona de Maria en el Nou Testament. –

Page 117: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

116 ud 8 Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE Observar la làmina inicial tot dialogant per esbrinar els coneixements previs de l’alumnat •sobre la història de l’antic poble d’Israel. GGDibuixar situacions de la dona en temps de Jesús i comentar-lo en el grup-classe. I/GG•Resoldre una sopa de lletres. I•Resoldre uns mots encreuats. I•Completar una taula a partir de la lectura de textos del Nou Testament. I/PG•Aprendre la cançó • Càntic de Maria. GG

5. CRITERIS D’AVALUACIÓSap buscar i relacionar els textos bíblics.•Sap relacionar els textos del Nou Testament amb els conceptes treballats en la unitat didàctica.•Sap relacionar els conceptes de la unitat didàctica en forma de joc «Passaparaula».•

6. ACTIVITATS D’AVALUACIÓRelacionar textos del Nou Testament amb els conceptes treballats en la unitat didàctica.•Relacionar els conceptes de la unitat didàctica en forma de joc «Passaparaula».•

Page 118: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 117

7. DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Abans de començar...!

SOLUCIONARILa pregària de l’Ave Maria.Déu vos salve, Maria, plena de gràcia; el Senyor és amb Vós; beneïda sou Vós entre totes les dones; i beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús. Santa Maria, Mare de Déu; pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amén. Glòria al Pare i al Fill i a l’Espe-rit Sant. Com era al principi, ara i sempre, i pels segles dels segles. Amén.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Aspectes per destacarLa làmina inicial recull els continguts que es treballaran al llarg de la unitat en un format de diari. La unitat planteja la situació de la dona en temps de Jesús i la visió alternativa que ell en té. També es treballa el paper de la dona com a deixeble de Jesús i la figura de Maria

de Natzaret, la seva mare. Es presenta en format de diari per subratllar el sentit de notícia que té aquesta alternativa de Jesús a la societat del seu temps (una bona notícia).

A partir de les imatges podem encetar un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.

Idees clau:

El paper de la dona en temps de Jesús. No era «no- •tícia».

Jesús valora el paper de la dona i la seva dignitat com •a persona.

Les dones també van ser seguidores de Jesús i van •estar al seu costat en moments importants de la seva vida.

La persona de Maria de Natzaret com a mare de Jesús •i la seva primera seguidora.

15542_EP5 UD8_LA.indd 123 20/5/10 17:40:09

Maria de Natzareti les deixebles de Jesús

8

15542_EP5 UD8_LA.indd 122 20/5/10 17:40:05

Page 119: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

118 ud 8 Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

La dona en temps de Jesús

125UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

Exploremw

Un altre aspecte amb relació a la dona era que en aquell temps la consideraven una font d’impuresa durant la menstruació i a conseqüència dels parts. Durant aquest temps calia no apropar-s’hi i tot el que tocaven quedava contaminat. Per això eren excloses del sacerdoci i separades del llocs més sagrats del temple.

La dona havia de restar sempre a casa i estar al servei permanent de l’home. Les seves feines principals eren moldre el blat, coure el pa, cuinar, teixir, rentar la cara, les mans i els peus de l’home. Si venien convidats a casa, servia la taula i menja-va després dels homes. Però la seva funció principal era la de cuidar els fi lls. Ella s’encarregava de criar-los, de cuidar-los i d’ensenyar-los a estimar i respectar Déu. Per a una família, tenir un fi ll era una benedicció.

Fora de la llar, les dones, no tenien cap tipus de valor: pel carrer sempre havien d’anar a peu al darrere del marit, no podien sortir soles, no parlaven en públic... Per tant, les dones no podien tenir béns, el seu testimoni no tenia cap validesa, i, en defi nitiva, no podia participar de la vida pública. També eren marginades en la vida religiosa i la seva presència no era necessària. No estudiaven la llei jueva, ni eren acceptades com a deixebles dels rabins. Al temple ocupaven un lloc separat dels homes. El que més feia patir les dones era que en qualsevol moment el marit les podia repudiar i abandonar-les a la seva sort.

«Repudiar» vol dir rebutjar una persona amb la qual es té un lligam social o afectiu.

Escull quatre de les situacions anteriors de marginació de la dona que t’hagin cridat l’atenciói representa-les mitjançant un dibuix. Després comenta-les davant del grup classe i explica per què les has escollides.

15542_EP5 UD8_LA.indd 125 20/5/10 17:40:12

124 UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

Exploremw

Jesús va viure en un context i una societat molt concreta. La manera d’entendre la vida i el món era molt diferent de la que nosaltres coneixem. Un aspecte d’aquesta manera d’entendre la vida i el món té a veure amb el paper de la dona en la societat. En temps de Jesús a tot el Pròxim Orient, la dona era considerada «propietat» de l’home. Així, quan naixia pertanyia al pare. Quan es casava passava a ser de l’espòs, i si quedava vídua pertanyia als fi lls. Aquest fet que avui ens sobta tant estava totalment integrat en la mentalitat de les persones que van viure en aquella societat.

La dona en temps de Jesús

15542_EP5 UD8_LA.indd 124 20/5/10 17:40:10

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESCal afavorir el diàleg al grup-classe. Cal subratllar que, >malgrat ens sobti, aquesta era la realitat de la societat en temps de Jesús.

Page 120: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 119

La visió de la dona segons Jesús

Exploremw

126 UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

Jesús, al llarg de la seva vida, va viure una experiència de Déu molt original que va transmetre als seus seguidors. Aquesta experiència el va dur a posar en dubte alguns dels costums i plantejaments de la societat del seu temps. Amb la seva manera d’actuar i de parlar va canviar la visió que es tenia de la dona. Fixa’t en aquests textos del Nou Testament, en podrem extreure diversos exemples:

La visió de la dona segons Jesús

Paràbola del sembrador Mc 4,3-8Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l’ofegaren, i no va donar fruit. Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fi ns que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u.

15542_EP5 UD8_LA.indd 126 20/5/10 17:40:12

Exploremw

127UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

Paràbola del llevat Mt 13,33Els digué una altra paràbola:

—Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fi ns que tota la pasta va fermentar.

Paràbola de la dracma perduda Lc 15,8-10O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fi ns que la troba? I quan l’ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: «Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut?».

Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.

15542_EP5 UD8_LA.indd 127 20/5/10 17:40:13

Page 121: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

120 ud 8 Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

Exploremw

129UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

A partir del que has llegit anteriorment descriu el que estan fent les dones a què fa referència Jesús.

1.

2.

3.

Busca en aquesta sopa de lletres 8 qualitats que Jesús va valorar de la dona.

A M N R X W J P E L I H J R

D L P Q E O C A S L T J N C

I A E A S S P C Z I M Ñ L P

G E Z L Ñ Q P I P B D L Q K

N F U I G D S E I E N M R C

I Z G F Q W E N C R R T A Y

T U I O P Ñ K C L T H G D F

A D S A Z X C I V A E B I N

T E N D R E S A M T Q A L Z

W S X E D C R F V T H N L Y

H N U J M I K O L P Ñ A O N

B T A T L A U G I E Q O C I

A G Y W R H M D A E B V A J

B V E U W P O R I F L V L Q

U G E N E R O S I T A T T M

15542_EP5 UD8_LA.indd 129 20/5/10 17:40:15

Jesús davant les injustícies

Exploremw

128 UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

L’ofrena d’una viuda pobraMc 12,41-44Jesús es va asseure davant la sala del tresori mirava com la gent hi tirava diners. Molts ricshi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesúsva cridar els seus deixebles i els digué:

—Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

Jesús sap valorar en tota la seva dignitat el treball de les dones. En la paràbola del sembrador es recorda d’un treball que tradicionalment feien els homes, sembrar les llavors de blat que després servien per fer la farina i poder elaborar el pa. Aquesta darrera feina estava reservada exclusivament a les dones. En la paràbola del llevat, tam-bé es recorda d’aquesta feina tan important reservada a la dona: elaborar el pa per alimentar la família. Per fi , algú es recordava del seu treball! Per poder menjar el pa, era important la sembra que feien els homes però també ho era el treball que feien les dones a la matinada quan pastaven el pa.

Jesús, en les paràboles, fa servir imatges d’homes: un pare que estima amb un amor molt gran i que és capaç de

perdonar el seu fi ll fi ns a l’extrem (paràbola del fi ll pròdig o del pare bo), d’un pastor que no para fi ns que troba l’ovella perduda... Però també moltes vegades parla direc-tament de la dona: la paràbola de la dona angoixada que escombra amb molta cura la casa fi ns que troba la moneda que havia perdut, l’ofrena de la viuda pobra, en la qual presenta les dones com a model de generositat i fe molt gran... Aquest llenguatge trenca els esquemes de la societat del temps de Jesús. Un pare acollidor, un pastor que busca l’ovella perduda són metàfores dignes per pensar en Déu. Però, com se li acut comparar-lo amb aquella dona? Per a Jesús, aquella dona escombrant es una metàfora digna de l’amor de Déu pels perduts i els pobres.

Jesús canvia els plantejaments de la societat del seu temps amb relació a la dona.Les quatre característiques més importants de la visió de Jesús sobre la dona són:

1. Jesús valora la dona pel que és. No com a ésser inferior a l’home. I sovint la posa com a exemple en el seu treball i en destaca les virtuts com són la tendresa,la paciència i la generositat.

2. Per a Jesús, la dona, igual que l’home, està cridada a escoltar la Paraula de Déui complir-la. Aquest és el seu objectiu com a persona i no només tenir fi lls i ferles feines de la casa.

3. Jesús critica una societat en què l’home domina i té poder sobre la dona.

4. Jesús accepta en el seu grup de deixebles tant els homes com les dones, cadascú amb les seves tasques, i així dignifi ca el paper de la dona en la societat.

15542_EP5 UD8_LA.indd 128 20/5/10 17:40:15

SOLUCIONARIA partir del que has llegit anteriorment descriu el que estan fent les dones a què fa referència Jesús.1. La dona que pasta la farina amb llevat.2. La dona que troba la moneda que havia perdut.3. La dona que fa l’ofrena a la sala del tresor.

SOLUCIONARIBusca en aquesta sopa de lletres 8 qualitats que Jesús va valorar de la dona.(dignitat, igualtat, respecte, tendresa, paciència, acollida, llibertat i generositat).

A M N R X W J P E L I H J R

D L P Q E O C A S L T J N C

I A E A S S P C Z I M Ñ L P

G E Z L Ñ Q P I P B D L Q K

N F U I G D S E I E N M R C

I Z G F Q W E N C R R T A Y

T U I O P Ñ K C L T H G D F

A D S A Z X C I V A E B I N

T E N D R E S A M T Q A L Z

W S X E D C R F V T H N L Y

H N U J M I K O L P Ñ A O N

B T A T L A U G I E Q O C I

A G Y W R H M D A E B V A J

B V E U W P O R I F L V L Q

U G E N E R O S I T A T T M

Page 122: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 121

Les deixebles de Jesús

SOLUCIONARIResol aquests mots encreuats.1. Llàtzer2. Testimonis3. Betània4. Marta5. Maria6. Deixeble7. Magdala8. Galilea9. Jesús

Exploremw

131UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

El Nou Testament parla de dones concretes que van ser més properes a Jesús. Maria Magdalena, nascuda a Magdala, un poble situat al costat del llac Tiberíades, apa-reix al llarg del Nou Testament en diferents moments al costat dels seguidors de Jesús. També hi apareixen Martai Maria, germanes de Llàtzer, que eren amics de Je-sús i que vivien a Betània. En un fragment de l’Evangeli es diu que Marta s’encarregava de tenir-ho tot a punt perquè Jesús es trobés ben acollit, mentre que Maria aprofi tava per escoltar les seves paraules.

Resol aquests mots encreuats.

3

2

4

5

1

7

8

9

6

1. Amic de Jesús.2. Maria Magdalena i Maria són de la

resurrecció de Jesús.3. Poble on vivien Marta, Maria i Llàtzer.4. Germana de Llàtzer que treballava per tenir-ho

tot a punt.

5. Germana de Llàtzer a qui li agradava escoltar les paraules de Jesús.

6. Seguidor de Jesús.7. Poble de Maria Magdalena.8. Aneu a anunciar als meus germans que vagin

a .9. Les dones l’escoltaven i el seguien.

15542_EP5 UD8_LA.indd 131 20/5/10 17:40:16

Exploremw

130 UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

En els quatre Evangelis trobem que les dones també van formar part del grup de seguidors de Jesús. Escoltaven el seu missatge i el seguien allà on anava amb la resta del grup de deixebles.

Un moment especial de la presència de les dones en la vida de Jesús el trobem en el darrers dies a Jerusalem. Així les trobem en la crucifi xió:

Mt 27, 55-56També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fi lls de Zebedeu.

També són elles els primers testimonis de la resurrecció de Jesús:

Mt 28, 1-10Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L’àngel digué a les dones:

—No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucifi cat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir als seus deixebles: «Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.» Aquest és el missatge que us havia de donar.

Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles.

Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els digué:

—No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.

Les deixebles de Jesús

15542_EP5 UD8_LA.indd 130 20/5/10 17:40:16

Page 123: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

122 ud 8 Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

Maria de Natzaret

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESEs pot escoltar i aprendre el > Càntic de Maria.

SOLUCIONARIEn aquestes cites del Nou Testament apareix Maria en la vida de Jesús. A partir de la lectura dels textos completa aquesta taula:

Moment en què apareix Maria

Frase que resumeix el text del Nou Testament

Lc 1, 30-38 Anunci del naixement de Jesús Maria esdevindrà la mare de Jesús.

Lc 1, 39-42 Maria visita Elisabet Maria visita Elisabet per explicar-li la notícia.

Jn 2, 1-5 Noces de Canà Maria al costat de Jesús, indica a la gent que el vol seguir: «Feu el que ell us digui».

Jn 19, 25-27 Maria al peu de la creu Maria està al costat del Jesús en el moment de la seva mort.

Ac 1, 13-14 Maria amb els apòstols Maria està reunida amb els apòstols de Jesús.

Exploremw

132 UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

Maria de Natzaret

Una dona especial en la vida de Jesús va ser la seva mare, Maria de Natzaret. Per als cristians, Maria es venerada com la Mare de Déu i com a primera deixebla de Jesús. En cada poble o ciutat hi ha alguna advocació dedicada

a Maria. El Nou Testament ens dóna notícia de Maria en diferents moments de la vida de Jesús. Maria no surt gai-res vegades però sí que la veiem en moments importants de la vida del seu fi ll Jesús.

L’advocació és el títol que s’afegeix al nom Jesús, de Maria o d’un sant que posa en relleu alguna circumstància important o indica un lloc geogràfi c amb el qual té relació. De ben segur que al lloc on vius hi ha alguna església o algun santuari dedicat a Maria. A Catalunya n’hi ha molts. Alguns dels més coneguts són els la Mare de Déu de Montserrat, la Mare de Déu de Núria, la Mare de Déu de la Mercè...

15542_EP5 UD8_LA.indd 132 20/5/10 17:40:17

Exploremw

133UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

En aquestes cites del Nou Testament apareix Maria en la vida de Jesús. A partir de la lectura dels textos completa aquesta taula:

Moment en què apareix Frase que resumeix el text Maria del Nou Testament

Lc 1, 30-38

Lc 1, 39-42

Jn 2, 1-5

Jn 19, 25-27

Ac 1, 13-14

El Càntic de Maria o Magnifi cat expressa l’experiència que Maria de Natzaret tenia del Déu que Jesús va anunciar i expressa el sentit de l’amor d’aquest Déu cap a tots els homes i dones. Lluc posa en boca de Maria aquest càntic

perquè va ser la primera que va creure en Jesús. El pots trobar a Lc 1,43-55 just després de la narració de la visita de Maria a la seva cosina Elisabet.

Càntic de MariaLa meva ànima canta al Senyor,el meu esperit celebra Déu Salvador,perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

EL SEU NOM ÉS SANT I L’AMOR QUE TÉ S’ESTÉN DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ, DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ.

Les obres del seu braç són potents i grans;dispersa els homes de cor altiu,derroca els poderosos i exalça els humils;omple de béns els pobres.

EL SEU NOM ÉS SANT I L’AMOR QUE TÉ S’ESTÉN DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ, DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ.

El seu servent ha protegit el Senyor, com ho havia promès als nostres pares fa temps, i s’ha recordat del seu amor a Abraham, per sempre.

EL SEU NOM ÉS SANT I L’AMOR QUE TÉ S’ESTÉN DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ, DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ.

15542_EP5 UD8_LA.indd 133 20/5/10 17:40:19

Page 124: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 123

Racó del punt

w

134 UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

Racó del punt

Un petit gest pot canviar el mónRosa Parks (Alabama, 1913-2005)

El paper de la dona en la societat no sempre ha estat el que coneixem en l’actualitat. Un exemple ben clar és el dret de vot de la dona. A Espanya no va ser reconegut ofi cialment fi ns a l’any 1931. Al llarg de la història trobem dones que, amb la seva vida, van ser promotores de la igualtat i lluitadores dels seus drets. És el cas de Rosa Parks, defensora dels drets civils als Estats Units. Rosa era fi lla d’un fuster i d’una mestra. Vivia en una època en què la separació de les persones per motius racials o religiosos, predominava en la major part dels estats del sud. De seguida es va convertir en una gran lluitadora a favor dels drets civils dels negres.

L’any 1955 va tenir lloc l’incident que la va fer mundialment famosa. Rosa Parks, una humil modista negra, es negava a cedir el seu seient de l’autobús a un viatger blanc. El conductor va cridar la policia, que la va detenir i la va obligar a pagar una multa de 14 dòlars. Aquest fet va servir per mostrar a la societat la margina-ció que patia la gent de color, que tenia prohibit l’accés a piscines, escoles, restau-rants i a un gran nombre de serveis públics d’ús exclusiu per als blancs.

Arran d’aquest incident es va crear una associació que defensava els drets civils de la minoria negra. Martin Luther King en va ser el president.

L’associació va decidir no fer servir els autobusos com a protesta per l’incident. Com a conseqüència d’aquest fet el govern nord-americà es va veure obligat a acabar amb la marginació dels ciutadans negres en els transports públics.

Amb aquell petit gest, Rosa Parks va engegar un canvi molt important en la socie-tat, la igualtat entre les races i entre els homes i les dones.

15542_EP5 UD8_LA.indd 134 20/5/10 17:40:19

Page 125: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

124 ud 8 Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

Què hem après?

SOLUCIONARI1.

La dona en temps de Jesús Lc 15, 8-10/ Mt 13, 33

Maria de Natzaret Ac 1, 13-14/ Jn 2,1-5/ Lc 1, 43-55

Les deixebles de Jesús Mt 28, 1-10/ Mt 27, 55-56

SOLUCIONARI2. Àngel, Betània, Canà, Dones, Elisabet, Magníficat,

Magdala, Humilitat, Impuresa, Jerusalem, Parks, Llei, Maria, Natzaret, Obres, Pregària, Tasques, Repudiar, Sepulcre, Temple, Viuda, Vi, Deixebles, Llàtzer.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESL’educador llegeix en veu alta les definicions de les parau- >les que hauran de buscar i encertar. Totes fan referència a aquesta unitat. És un treball individual, tot i que la correcció es pot fer en petits grups i després en gran grup.

UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús 135

\Què hem après?

1. Busca aquests textos bíblics i relaciona’ls amb les frases que tens al costat.

Lc 1, 43-55

Mt 28, 1-10

Mt 27, 55-56

Lc 15, 8-10

Jn 2, 1-5

Mt 13, 33

Ac 1, 13-14

La dona en temps de Jesús

Maria de Natzaret

Les deixebles de Jesús

2. Participa en el concurs «Passaparaula».

A B C D

E F G H

I J K L

M N O P

Q R S T

U V X Z

A: Déu l’envià per anunciar a Maria que seria la mare de Jesús.

B: Poble de Llàtzer, Marta i Maria.

C: Poble on Maria i Jesús van ser convidats a unes noces.

D: Seguidores de Jesús.

E: Nom de la cosina a la qual Maria va visitar.

15542_EP5 UD8_LA.indd 135 20/5/10 17:40:22

w

136 UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

Què hem après?|Conté la F: un altre nom del Càntic de Maria.

Conté la G: poble on va néixer Maria Magdalena.

H: Jesús valora en la dona la tendresa, la paciència, la generositat i la .

I: en el temps de Jesús, la dona era considerada com una font d’ .

J: Ciutat on Jesús va ser crucifi cat.

Conté la K: defensora dels drets civils dels negres.

L: Les dones eren marginades també en la vida religiosa i no podien estudiar la jueva.

M: Nom de la mare de Jesús.

N: Poble en el qual vivia Maria amb Jesús i Josep.

O: En el Magnífi cat, Maria reconeix que les del Senyor són potents i grans.

P: Els deixebles i les dones eren constants i unànimes en la .

Conté la Q: La dona en temps de Jesús es dedicava a les de la llar.

R: Rebutjar una persona amb la qual es té un lligam social o afectiu.

S: On anaven Maria Magdalena i l’altra Maria el diumenge al matí.

T: Lloc sagrat on les dones ocupaven un espai separat dels homes.

Conté la U: dona pobra que ofereix dues monedes petites de coure que eren tot el que tenia per viure.

V: En les noces de Canà l’aigua es converteix en .

X: Els seguidors i seguidores de Jesús són els seus .

Conté la Z: Germà de Marta i Maria.

SOLUCIÓ DE L’ENIGMA

15542_EP5 UD8_LA.indd 136 20/5/10 17:40:23

Page 126: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 125

Mapa conceptualw

137UD8. Maria de Natzaret i les deixebles de Jesús

JESÚS

reconeix la

dignitat coma persones,fi lles de Déu

dones

marginades

Mariade Natzaret

Maria Magdalenai les sevesdeixebles

Marta i Maria

a les

comeren

15542_EP5 UD8_LA.indd 137 20/5/10 17:40:23

Mapa conceptual

Page 127: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

126 ud 9 L’hinduisme i el budisme

1. OBJECTIUS DIDÀCTICSConèixer les idees, creences, símbols i pràctiques principals de la religió hinduista.•Conèixer les idees, creences, símbols i pràctiques principals de la religió budista.•Treballar en equip de forma cooperativa realitzant un treball d’investigació.•Expressar els sentiments realitzant una mandala.•

2. CONTINGUTSL’Índia, lloc d’origen de l’hinduisme i del budisme.•Orígens de l’hinduisme.•El sistema de castes socials a l’Índia.•Els llibres sants de l’hinduisme.•Les principals creences de l’hinduisme.•El panteó hinduista.•Pràctiques i llocs de l’hinduisme.•Orígens del budisme.•Les quatre veritats del budisme.•Els diferents corrents budistes.•Les mandales.•

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Comprendre i saber organitzar informació. –Comprendre i saber comunicar informació. –Saber expressar fets, conceptes i idees. –Saber interaccionar oralment (conversar, escoltar, expressar-se). –Gestionar la informació, construir i comunicar els coneixements. –Relacionar imatges amb textos i situacions. –Comprendre el llenguatge expositiu. –Comprendre el llenguatge simbòlic de textos, imatges i actituds. –Enriquir el vocabulari amb termes relacionats amb el fet religiós. –Enriquir el vocabulari amb termes relacionats amb la història de les religions. –Expressar-se en públic. –

Competència artística i cultural•Conèixer manifestacions culturals de diferents festes religioses. –Expressar plàsticament els propis sentiments. –Comprendre i valorar manifestacions artístiques. –Construir un objecte a partir d’un model. –

Unitat 9. L’HINDUISME I EL BUDISME

Page 128: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 127

Tractament de la informació i competència digital•Cercar a la xarxa informació gràfica determinada. –Cercar a la xarxa informació determinada. –Utilitzar la web per obtenir informació. –Obtenir informació oral d’una conferència. –

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Utilitzar un atles per obtenir informació. –Desenvolupar estratègies per relacionar-se, cooperar i treballar en equip. –Relacionar conceptes de forma lògica. –Integrar el treball cooperatiu com a metodologia que afavoreix el propi procés de construcció de coneixement. –Ser conscient de les pròpies capacitats. –Resoldre qüestions de planificació i organització de tasques per obtenir el resultat final que es demana. –Buscar, sintetitzar i organitzar la informació. –Investigar sobre religions antigues. –Aprendre a expressar la pròpia opinió. –Llegir esquemes conceptuals. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú. –Disposar d’habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip. –Adquirir l’habilitat d’obtenir informació. –

Competència social i ciutadana•Manifestar actituds tolerants, de respecte i d’interès respecte de la diversitat de respostes davant del fet religiós. –Conèixer la diversitat religiosa del món i mostrar-hi respecte. –Conèixer hàbits i costums propis dels moments d’aturada, meditació i pregària de les diferents religions. –Adonar-se que l’experiència religiosa afecta la manera de ser de les persones. –Expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres. –Respectar altres creences i expressions de fe. –Respectar creences diferents de la pròpia. –Identificar llocs i costums propis de les diferents religions. –

Competència espiritual•Capacitar-se per identificar, explorar i escollir els valors propis i comprendre els dels altres. –Conèixer-se i valorar respostes, interpretacions i experiències sobre les qüestions anteriors de les diferents religions –i filosofia en la història de la humanitat, especialment de les actuals.Conèixer l’estructura del fet religiós, almenys en perspectives fenomenològiques i històriques. –Identificar els símbols, processos i propostes de les diferents religions, saber expressar-ne les idees i experiències –clau, els tòpics i les diferents sensibilitats que contenen.Conèixer i tenir experiències en pràctiques de meditació i oració de les diferents religions, i també de contemplació –i integració amb el medi natural.

Page 129: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

128 ud 9 L’hinduisme i el budisme

4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE Confeccionar una mandala. I•Audiovisual-col·loqui. GG•Treball cooperatiu. PG•

Reunir-se per grups d’experts i treballar els apartats corresponents: PG –BUDISME

Fer un resum de l’apartat «Orígens del budisme» per poder explicar-lo als companys del grup. PG –Situar en el mapa del món el lloc on va sorgir el budisme. PG –Buscar la vida de Siddharta Gautama (el Buda). PG –Fer un resum de l’apartat «Les quatre veritats» per poder explicar-lo als companys del grup. PG –Posar exemples de la vida personal que fan referència a l’òctuple sender i indicar a quin dels vuit passos –pertany cada exemple. PGFer un resum de l’apartat «El budisme – hinayana i mahayana» per poder explicar-lo als companys del grup. PGAssenyalar les diferències entre les dues maneres d’entendre el budisme. PG –Buscar informació sobre els monjos budistes. PG –Fer un resum de l’apartat «Altres formes de budisme» per poder explicar-lo als companys del grup. PG –Situar en un mapa el Tibet. PG –Buscar més informació sobre el Tibet i el dalai-lama. PG –

HINDUISME PGFer un resum de l’apartat «Orígens de l’hinduisme» per poder explicar-lo als companys del grup. PG –Situar en el mapa del món el lloc on va sorgir l’hinduisme. PG –Ampliar la informació sobre la vida de Gandhi, sobretot el que diu sobre les castes. PG –Fer un resum de l’apartat «Llibres sants» per poder explicar-lo als companys del grup. PG –Classificar els «Llibres sants» en dos grups: els que estan inspirats per la divinitat i aquells que estan –escrits per persones santes. PGBuscar imatges de fragments dels llibres sants que hem treballat. PG –Fer un resum de l’apartat «En què creuen els hindús» per poder explicar-lo als companys del grup. PG –Fer una graella: en una columna situar els diferents déus hinduistes i en l’altra allò que representen. –Ampliar informació sobre els déus més importants: Brahma, Vixnu i Xiva. PG –Fer un resum de l’apartat «Pràctiques hinduistes» per poder explicar-lo als companys del grup. PG –Ampliar informació sobre les festes hindús: Xivaratri, Dassera i Diwali. PG –

Treball cooperatiu •Elaborar el dossier d’informació amb el grup base. PG –Omplir el qüestionari de la religió que ha tocat al grup base. I –Intercanviar informació amb un altre grup base que ha treballat una altra religió. PG –Omplir el qüestionari de l’altra religió amb la informació obtinguda de l’altre grup. I –

5. CRITERIS D’AVALUACIÓSap situar en el mapa l’Índia, el Tibet, el lloc d’origen de l’hinduisme i del budisme.•Coneix l’hinduisme: orígens, castes socials, llibres sants, principals creences, panteó, pràctiques i llocs de culte.•Coneix el budisme: orígens, les quatre veritats, corrents budistes.•Sap treballar en equip en la realització d’un treball cooperatiu.•Expressa les seves idees i sentiments a través de la creació plàstica de la mandala.•

6. ACTIVITATS D’AVALUACIÓRespondre una sèrie de preguntes sobre el treball cooperatiu.•

Page 130: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 129

7. DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Abans de començar...!

SOLUCIÓ A L’ENIGMADe BrahmaDivinitat hindú, un dels déus de la trimurti o tríada postvèdica, juntament amb Vixnu i Xiva, creador del món i personificació mitològica de l’Absolut. No ha estat mai una divinitat popular i ha estat rarament adorada. És representat en forma d’home, amb quatre cares i qua-tre braços, assegut sobre un lotus o un cigne.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESLa làmina inicial mostra diferents elements relacionats amb el budisme i l’hinduisme.

Aspectes per destacarEl jardí de meditació.•El monjo budista meditant, el • swami hindú passejant, les estàtues dels déus hindús Xiva i Vixnu i l’estàtua del Buda.La mandala i la roda dharma.•El temple hindú i el temple budista.•

A partir de les imatges podem encetar un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.

Idees clau:Recordar elements, personatges, objectes relacionats •amb la religió budista i la religió hinduista.

15542_EP5 UD9_LA.indd 139 20/5/10 17:47:06

L’hinduisme i el budisme9

15542_EP5 UD9_LA.indd 138 20/5/10 17:47:01

Page 131: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

130 ud 9 L’hinduisme i el budisme

L’Índia: bressol del budisme i l’hinduismeL’hinduisme i el budisme

140 UD9. L’hinduisme i el budisme

Exploremw

L’Índia és un país que està molt lluny del nostre i és també molt diferent: en els paisatges, en les persones, en la mane-ra de vestir, en els costums, en els menjars, en les festes...

Va ser a l’Índia on es van originar dues de les religions més importants del món: el budisme i l’hinduisme.

L’Índia: bressol del budisme i l’hinduisme

En aquesta unitat investigarem sobre l’hinduisme i el budisme.

En primer lloc, veuràs un audiovisual amb informació sobre l’Índia.

Després farem una activitat de treball cooperatiu en equips. Para atenció a les instruccions:

L’hinduisme i el budisme

1r moment: Grups de base!

• Treballareu en sis grups.

• Dels sis equips, tres investigareu sobre el budisme i tres sobre l’hinduisme.

• Cada membre del grup base serà expert de l’aspecte de la religió que li hagi tocat investigar:

• Els grups de 5 membres, trieu 2 experts per un tema.

Grups del budisme: 1 expert en orígens del budisme; 1 expert en les quatre veritats; 1 expert en el budisme hinayana i mahayana; 1 expert en altres formes de budisme.Grups de l’hinduisme: 1 expert en orígens de l’hinduisme; 1 expert en els llibres sants; 1 expert en què creuen els hindús; 1 expert en pràctiques hinduistes.

2n moment: Grups d’experts!

• Cada expert tindrà una pauta de treball que us repartirà l’educador.

• Dins del grup d’experts us distribuïu per treballar les diferents activitats del vostre tema.

• Tingueu en compte que haureu de portar al vostre grup base tota la informació treballada.

• Trobareu informació en els textos del budisme i l’hinduisme que apareixen al llibre.

3r moment: Retorn al grup de base!

• Poseu en comú el treball que heu dut a terme en el grup d’experts.

• Amb la informació dels companys cadascú ha d’omplir la graella de preguntes que li pertoqui (budisme o hinduisme).

4t moment: Intercanvi de grups de base!

• Uniu-vos amb un grup que hagi treballat la religió diferent a la vostra.

• Intercanvieu informacions del que heu treballat per ajudar els integrants de l’altre grup a respondre les preguntes de la graella de la religió que no han treballat.

15542_EP5 UD9_LA.indd 140 20/5/10 17:47:08

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESAudiovisual sobre l’Índia

Idees que cal donar abans de l’audiovisual. >Es pot partir del que coneixen de l’Índia (el que han •sentit o vist a classe o als mitjans de comunicació).En aquest país es van originar dues religions: el budis-•me i l’hinduisme.

Després de visualitzar l’audiovisual, es comenta: >Quines imatges els han cridat més l’atenció i per què.•Què han recordat o descobert.•...•

Page 132: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 131

Qüestionari per als grups base en el 3r moment

Exploremw

142 UD9. L’hinduisme i el budisme

BUDISME

On va sorgir?

Cóm és conegut el Buda?

Què són les vedes?

Quina saviesa buscava Siddharta?

Què ens expliquen les quatre veritats?

Què és l’òctuple sender?

Què és el nirvana?

Com podem classifi car els tres grups de textos budistes?

Quines diferències hi ha entre budisme hinayanai budisme mahayana?

Qui és el dalai-lama?

Què és el Monlam Chenmo?

15542_EP5 UD9_LA.indd 142 20/5/10 17:47:08

141UD9. L’hinduisme i el budisme

Exploremw

Qüestionari per als grups base en el 3r moment

HINDUISME

On va sorgir?

Què vol dir «sanatana dharma»?

En quins grups (castes) s’estructuraven els habitants de l’Índia?

Com es diuen els llibres sants inspirats per la saviesa divina?

Què és i què ens explica el Bhagavad Gita?

Com entenen els hindús la reencarnació?

Què és el karma?

Qui és el moksa?

Quines són les tres principals divinitats?

Què és l’Om?

Què et crida l’atenció dels temples?

15542_EP5 UD9_LA.indd 141 20/5/10 17:47:08

Page 133: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

132 ud 9 L’hinduisme i el budisme

Exploremw

145UD9. L’hinduisme i el budisme

Els Puranes

Puranes o «narracions antigues» són els relats que con-tenen històries de les vides i aventures dels déus. Seguint aquestes històries es poden interpretar els diferents sím-bols que caracteritzen cada déu, l’origen de les festes, el sentit sagrat d’elements o llocs. Per exemple: el respecte que els hindús tenen als micos ve des que els micos, amb el seu rei Hanuman en cap, van ajudar el príncep Rama.

També podem entendre per què el déu Ganesh (molt popular a l’Índia) té cap d’elefant: la llegenda explica que, a causa d’un malentès, el seu pare Xiva, li va tallar el cap. Quan es va adonar del seu error, va quedar tan afectat que va prometre substituir el cap del seu fi ll pel primer cap que trobés, que va ser un cap d’elefant.

La mitologia hindú és molt rica en símbols, imatgesi narracions.

«Aquestes paraules de glòria a Déu, que és llum, seran paraules supremes entre les coses més meravelloses. Glori-fi co Varuna el Totpoderós, el déu que estima qui l’adora. Et lloem amb els nostres pensaments, Oh, Déu. Et lloem

com el Sol et lloem al matí. Trobarem el goig de ser els teus servents».

(Extracte del Rig Veda en honor de Varuna, el senyor de l’ordre còsmic).

145_01_15542: Foto de Ganesh, el déu elefant

15542_EP5 UD9_LA.indd 145 20/5/10 17:47:17

L’hinduisme

Exploremw

144 UD9. L’hinduisme i el budisme

2. Els llibres sants

En la tradició hinduista hi ha molts llibres sants. Són sants perquè han estat inspirats per la saviesa divina i no els han pensat els homes. Els més importants són els Veda, els Upanixad i el Bhagavad Gita.

Els Veda

Als voltants del 900 aC, es van recollir per escrit els prin-cipals ensenyaments de l’hinduisme en una col·lecció de

textos sagrats coneguts com «els quatre Veda» (Rig Veda, Sama Veda, Yajur Veda i Atharva Veda) que contenen la fi losofi a i saviesa desenvolupada durant segles junta-ment amb cerimònies rituals i històries fantàstiques. Tots aquests textos tenen una extensió equivalent a unes sis bíblies.

El més antic dels vedes és el Rig Veda que conté més de mil himnes escrits en sànscrit dirigits als déus dels quatre elements: foc, terra, aigua i aire.

Els Upanixad

Més tard, va aparèixer una col·lecció d’obres fi losòfi ques conegudes com els Upanixads que intenten explicar el sen-tit de l’existència i donar desposta a les grans preguntes de la vida: d’on venim, per què estem aquí i a on anem.

Els Vedes i els Upanixads es consideren paraula de Déu i no es poden alterar.

També hi ha alguns altres llibres importants en la religió hinduista. Són textos escrits per persones santes i que tots els hindús coneixen bé. Expliquen llegendes i mites molt bonics. Són el Ramayana, el Mahabharata i els Purana.

El Ramayana

És un poema que conté més de 40.000 versos. Explica les aventures del príncep Rama.

El Mahabharata

Aquest poema conté 200.000 versos. Explica la història d’una guerra entre els cinc germans Pandava i els seus cent cosins per aconseguir el poder. Al llarg del poema es presenten refl exions sobre diferents aspectes de la vida hinduista, com són la política, la ciència, la geogra-fi a, l’astronomia i les lleis.

Un episodi important del Mahabharata és el Bhaga-vad Gita (la «Cançó del Senyor»), on es plantegen les preguntes essencials de la vida. És una medita-ció sobre la naturalesa de Déu i una guia per acon-seguir l’alliberament (moksa) mitjançant el treball, la devoció i el coneixement. Els divuit capítols del Bhagavad Gita són considerats com la Bíblia de l’hinduisme.

15542_EP5 UD9_LA.indd 144 20/5/10 17:47:10

Exploremw

143UD9. L’hinduisme i el budisme

Aquí teniu molta informació sobre l’hinduisme i el budisme.

L’hinduisme

1. Orígens

L’Índia és un dels països del continent asiàtic amb més territori. Hi ha diferents formes de viure, de pensar i tam-bé diverses religions.

L’hinduisme està format per un conjunt de religions dife-rents. Això s’explica pels seus orígens: entre el 3.500 i el 1.500 aC, unes tribus nòmades van emigrar fi ns a l’Índia,

perquè en la seva pàtria hi va haver un canvi climàtic que va provocar difi cultats per aconseguir aliment.

Aquestes tribus de pastors van portar els seus déus i tra-dicions. Més tard també van assimilar els déus dels antics habitants de l’Índia. La seva llengua era el sànscrit. Es van establir a les ribes del riu Indus, al nord de l’Índia. Per això, la paraula «hindú» ve de sindhu (que en sànscrit vol dir ‘riu’).

Les religions de l’hinduisme no tenen un únic funda-dor, ni una sola doctrina, ni un centre religiós per a tots els creients. L’únic que tenen en comú els creients

hindús és que tots segueixen el sanatana dharma (llei eterna), que fa referència a l’ordre que fa possible la vida i l’univers.

Sanatana vol dir ‘etern’ i dharma ‘doctrina’, ‘conducta recta’, ‘honradesa’. És el veritable nom de l’hinduisme.

Les castes

Els habitants d’aquestes tribus s’estructuraven en tres grups: sacerdots, guerrers i un grup de comerciants, artesans i agricultors. La població indígena dominada per aquestes tribus, els dràvides, van formar un quart grup per sota dels dominadors anomenats sudres o servidors.

Cada grup tenia els seus costums i obligacions, però hi podia haver intercanvi entre els grups: un noi de família comerciant podia esdevenir guerrer. Més tard, els sacer-dots van voler imposar el seu poder, així el sistema de castes es va tornar molt tancat i es va fer impossible l’intercanvi de castes. Fora d’aquest sistema van quedar els descastats, els impurs i els d’altres poblacions, que no rebien ni tracte d’éssers humans.

Al llarg de la història de l’Índia, molts savis han lluitat en contra d’aquest sistema de castes, per exemple Gandhi. Encara avui, i malgrat que les lleis de l’Índia s’hi oposen, el sistema de castes no ha desaparegut.

Aquestes són les castes o varnas: • casta sacerdotal,

dels erudits o els brahmans

• casta guerrera o els kshatriyes

• comerciants i agricultors o vaishyes

• camperols i servidors o shudres

15542_EP5 UD9_LA.indd 143 20/5/10 17:47:09

Page 134: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 133

Exploremw

147UD9. L’hinduisme i el budisme

4. Pràctiques hinduistes

Xacres

Els hindús creuen que no viuen una sola vegada a la terra. Els hinduistes creuen que el cos necessita energia còsmica per viure i que en la nostra columna vertebral hi ha sis xacres que reuneixen aquesta energia i la distribueixen pel cos provocant en l’home un sentiment de felicitat.

Ioga

Aquesta paraula vol dir «via d’unió». A través del ioga els hindús s’alliberen de la por, i adquireixen poder sobre el propi cos. Es tracta d’exercitar la ment i el cor posant l’interès fora d’un mateix.

L’om

És el símbol de l’Absolut i la síl·laba sagrada de l’hinduisme. És la primera paraula de les pregàries i de les cerimònies.

On expressen la fe

Els temples hindús són el centre de la vida social i espiritual dels creients. Hi ha temples pertot arreu de l’Índia. Les imatges dels déus són consagrades i els hindús creuen que en aquestes imatges hi ha alguna cosa del déu (Brahma), i per això els porten ofrenes, cremen encens i canten i ballen en honor seu. Així donen gràcies i demanen allò que necessiten.

Per als hindús també són importants els llocs de peregrinatge. En aquests llocs és més fàcil comunicar-se amb Déu.

Un dels llocs més importants és el riu Ganges. Les aigües d’aquest riu són beneï-des i sagrades.

La ciutat santa més important per als hindús és Benarés, on hi ha 1.500 temples.

També són importants els petits altars que tots els hindús tenen a casa seva. És un lloc per meditar i resar i també perquè la família hi celebri les seves cerimònies.

Els gurus són guies espirituals i se’ls considera encarnacions parcials d’un déu.

15542_EP5 UD9_LA.indd 147 20/5/10 17:47:32

Exploremw

146 UD9. L’hinduisme i el budisme

3. En què creuen els hindús

Vida - mort - vida

Els hindús creuen que no viuen una sola vegada a la terra. Hi viuen moltes perquè quan una persona mor, es reencarna en un altre ésser viu. Així és la roda de l’existència, samsara en sànscrit, una roda que gira sense parar. Aquesta és l’única manera d’aconseguir la perfecció a la qual estan destinats.

Cada vida és la continuació de la vida anterior i el fet de néixer en millor o pitjor casta, condició o espècie, és el resultat de les pròpies accions. Així, si una persona ha fet bones accions en la seva última vida, rebrà un millor estat abans de tornar a néixer (reencarnació).

Per això hi ha un ordre moral, una harmonia divina que fa que tot el que passi tin-gui un sentit. És la llei del Karma que és la «suma de les accions» que et marquen la vida. Segons aquesta llei tothom és lliure per escollir les seves accions, perquè sabem què hem de fer, i, per tant, l’opció de fer-ho bé.

L’objectiu últim de la vida dels hindús és purifi car-se en cada vida per aconseguir el moksa, és a dir, l’Alliberament, Plenitud, Identifi cació amb el Diví. Només així s’uniran amb Brahma, el déu etern.

Déus i deesses hindús

Els hinduistes creuen que tota forma de vida és l’expressió de Brahma, el seu únic déu, l’Invisible i que és present en totes les coses. Han d’apropar-se a ells a través de moltes divinitats, que no són més que diferents cares o poders de l’únic Déu, Brahma.

Les principals divinitats són els tres déus: Brahma, Vixnu i Xiva, que formen la trinitat hinduista. Brahma és el creador de l’univers; Vixnu és el guardià del món i totes les criatures; Xiva és el destructor del món.

Altres déus són Agni, déu del foc i de la natura; Indra, déu del cel i la pluja; Varu-na, que manté l’ordre còsmic; Vayu, déu del vent; Surya, déu del sol; Hanuman, déu de la protecció; Ganesh, déu de la prosperitat; etc.

Els hinduistes creuen que Déu (Brahma) també es pot trobar en l’interior de l’ésser humà. D’això en diuen atman.

També creuen que, de tant en tant, baixa a la terra per comunicar un nou mis-satge als homes, i ho fa en forma de cos humà. Aques-tes encarnacions del que és diví es diuen avatar. Els més coneguts són Krixna i Rama. Alguns hinduistes reconeixen que Jesús i Buda van ser avatars.

15542_EP5 UD9_LA.indd 146 20/5/10 17:47:19

Page 135: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

134 ud 9 L’hinduisme i el budisme

El budisme

Exploremw

148 UD9. L’hinduisme i el budisme

El budisme

1. Orígens

El budisme va sorgir a l’Índia a partir dels ensenyamentsi la vida de Buda (Siddharta Gautama) cap al segle VI aC. En aquell temps, l’Índia estava marcada per l’explotació, la violació dels drets humans, la manca de llibertat i una necessitat econòmica extrema. Tot això havia generat unes fortes tensions entre la població. Les capes socials més inferiors estaven explotades i oprimides de forma cla-morosa.

En aquest context apareix Siddharta Gautama, conegut com el Buda. Va néixer a la zona fronterera entre l’Índia i el Nepal.

La seva vida està descrita en textos en sànscrit; són els Veda, redactats després de la seva mort. El seu pare era rei d’un petit estat i la seva mare va morir després que ell nasqués.

El pare li va donar una bona educació i es va casar molt jove. Quan tenia 29 anys Siddharta va patir una profun-da crisi i va abandonar la família. Va sentir que necessita-va alguna cosa més per ser feliç que no sabia reconèixer. Va descobrir que en les coses no es troba la felicitat i va començar a buscar «la saviesa», és a dir, el sentit de les coses i de la vida. Es va dedicar a predicar d’un lloc a un altre. Als 35 anys va superar aquest sofriment i va ser capaç de trobar la saviesa.

El fet de superarel sofriment és anomenat «despertar» o «il·luminar-se». A les persones que s’il·luminen o es desperten, és a dir, aconsegueixen la perfecció del coneixement i la virtut (la saviesa) se les anomena «budes».

Després de la il·luminació es va dirigir cap a una ciutat molt important de l’Índia (Benarés, actualment Varanasi) on va predicar un sermó que forma part dels textos fona-mentals del budisme.

Va entendre que no havia de predicar per convèncer els altres sinó que cadascú havia de fer una recerca i tro-bar les pròpies respostes. Va recórrer tota l’Índia donant a conèixer els seus ensenyaments, acompanyat per un grup de deixebles, i va construir monestirs i comunitats (Sangha). El gran descobriment de Buda no és el d’una teoria sinó d’un camí pràctic. És simplement aquella per-sona que ja l’ha recorregut i ha comprovat que mena a la millor vida possible.

15542_EP5 UD9_LA.indd 148 20/5/10 17:47:41

Exploremw

149UD9. L’hinduisme i el budisme

2. Les quatre veritats

La religió budista creu que el sofriment humà pot ser eliminat i que la millor manera de fer-ho és seguir els ensenyaments de Buda. Ningú no pot alliberar els altres del patiment però els pot ajudar a recórrer aquest camí que cadascú ha de fer tot sol. Buda ens va ensenyar qua-tre coses importants que s’anomenen les quatre nobles veritats. Les dues primeres veritats parlen d’on ve el sofriment i les dues últimes ens expliquen com eliminar-lo. Aquestes veritats no són per aprendre-les de memòriai creure que són veritat, sinó que s’han de comprovar amb l’experiència.

La primera veritat explica que la vida humana està mar-cada pel dolor: néixer, envellir, emmalaltir, morir, no tenir el que es desitja...

La segona veritat explica les causes d’aquest sofriment: el desig egoista, avar, l’odi i la ignorància.

La tercera veritat es diu «la noble veritat de la fi del dolor». Explica que, malgrat tot, la ignorància, la por i el desig que provoquen el sofriment humà es poden superar quan deixem d’odiar i estimem tots els éssers (inclosos els animals) i quan veiem la veritable naturalesa independent de la realitat. Això s’anomena «nirvana».

«Nirvana» és la meta a la qual aspiren els budistes. Literalment vol dir ‘extinció’ d’alguns estats mentals perjudicials per als homes com són el desig egoista, l’odi i l’ofuscació. No és un lloc ni un déu sinó un estat: és la fi del dolor.

La quarta veritat és la noble veritat dels vuit passos. Hi ha un estil de vida que ens permet canviar i descobrir que no som el centre de l’univers sinó una part més. No cal aixecar barreres entre les persones. I no cal obsessionar-se per la pròpia felicitat sinó viure per donar-la.

Buda anomena aquest camí que ens proposa la quarta veritat «òctuple sender». Òctuple perquè són vuit passos per arribar a la felicitat plena i defi nitiva (al nirvana). Aquests vuit passos són: recta opinió, recte propòsit, recta acció, recta paraula, recta sustentació, recte esforç, recta intenció i recta concentració.

1. Recta opinió. Adonar-se que el que afi rmem les quatre nobles veritats és cert.

2. Recte propòsit. No hem de fer mal a ningú sinó que hem de cercar el bé per a tots els éssers.

3. Recta acció. Implica el compliment d’una sèrie de nor-mes (no matar, no robar...).

4. Recta paraula. Suposa no mentir, no parlar malament de ningú ni parlar per fer enfadar les persones.

5. Recta sustentació. La forma de guanyar-se la vida no ha de perjudicar els altres.

6. Recte esforç. Cal esforçar-se per no deixar-se portar per les difi cultats i pensar, parlar i obrar com ho faria un buda.

7. Recta intenció. Vol dir ser conscients de tot allò que es fa encara que siguin petites coses.

8. Recta concentració. Suposa practicar diverses tècni-ques de meditació per treballar la ment.

15542_EP5 UD9_LA.indd 149 20/5/10 17:47:44

Exploremw

150 UD9. L’hinduisme i el budisme

3. El budisme «hinayana» i «mahayana»

Buda no va escriure cap llibre. Tot el que sabem dels seus ensenyaments ens ha arribat a través dels seus deixebles. Tots aquests ensenyaments es van transmetre de forma oral fi ns al segle I abans de Crist, quan els van posar per escrit.

Els textos budistes més antics que es conserven estan escrits en llengua pali, que es parlava en una de les regions on va viure Buda.

Tradicionalment els textos budistes s’han classifi cat en tres grups:

— Els sermons (sutras).

— Les regles monàstiques (vinaya).

— Les classifi cacions dels ensenyaments (adhidharma).

Cal afegir-hi els comentaris dels grans mestres de totes les tradicions budistes.

Els deixebles del Buda van continuar la seva recerca. El dharma del Buda havia arrelat per tot Àsia i alguns monjos van viatjar per escampar el missatge. El budis-me viurà una gran expansió. Els viatges es van multiplicar i el corrent hinayana es va expandir cap al sud-est asiàtic (Sri Lanka, Birmània, Laos, Cambotja), mentre que el nord (Xina, Japó...) va rebre la infl uència del corrent mahayana. En cada un d’aquests llocs el budisme es va desenvolupar en diversitat de formes segons les cultures amb les quals entrava en contacte. És per això que el budisme presenta un rostre molt plural.

Els ensenyaments del Buda es coneixen amb el nom de dharma.

15542_EP5 UD9_LA.indd 150 20/5/10 17:47:49

Page 136: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 135

Exploremw

151UD9. L’hinduisme i el budisme

El budisme «hinayana»

El budisme hinayana és el que recull la doctrina escrita després de la mort de Buda. També s’anomena «el petit vehicle» perquè està reservat a una minoria de perso-nes. La major part dels seguidors d’aquest corrent són monjos.

El budisme «mahayana»

El budisme mahayana o també conegut com «el gran vehicle» pren com a punt de referència, a més dels textos antics, els ensenyaments de mestres posteriors. Aquest corrent del budisme no només està reservat als monjos sinó que hi participa el major nombre de persones possible i pretén que tothom (no només els monjos) arribia la il·luminació. Està molt estès a la Xina, Corea, el Japó i Vietnam.

El Buda va dedicar molta part de la seva vida a formar una comunitat de monjos (homes i també dones) que havien abandonat el seu nucli familiar. Des de sempre, els monjos i les monges budistes han constituït el nucli central de la comunitat budista.

15542_EP5 UD9_LA.indd 151 20/5/10 17:47:49

152 L’hinduisme i el budisme

Exploremw

4. Altres maneres d’entendre el budisme

El budisme que es va desenvolupar cap al nord (Xina i Japó) va entrar en contacte amb la manera de fer de la gent que vivia en aquests països i va incorporar les seves formes de meditació. Una de molt coneguda és el zen. Per això el corrent budista s’anomena budisme zen.

Budisme tibetà

Un altre corrent del budisme molt conegut és el budisme tibetà, que es practica al Tibet. Segurament hauràs sentit parlar del dalai-lama, el cap espiritual del budis-me tibetà. Els budistes tibetans donen molta importància a la pregària. Al cap de l’any celebren diferents festes.

Una d’aquestes festes és el Monlam Chenmo, la festa de l’oració. Dura dues setmanes i culmina amb la festa de la mantega (fan fi gures de mantega que repre-senten la vida del Buda).

Destaca, també, la festivitat de l’any nou anomenada Losar. Se celebra el dia de lluna nova més proper a la fi de l’hivern (febrer). Dura quatre dies i la gent visita temples i fa ofrenes i promeses per a l’any nou.

També celebren altres festes relacionades amb el Buda: la festa del seu naixement, de la seva il·luminació i la seva mort.

15542_EP5 UD9_LA.indd 152 20/5/10 17:47:54

Page 137: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

136 ud 9 L’hinduisme i el budisme

Racó del punt

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESConfeccionar una mandala

L’activitat de confecció d’una mandala pot servir per >introduir els alumnes en una realitat diferent per mitjà de l’experiència. Per això utilitzem aquest instrument pro-pi de la tradició budista.S’explica com es desenvoluparà l’activitat: >

Incidir en la importància dels motius geomètrics i •simètrics i dels colors en la mandala.

Moment text bíblic:Es llegeix un text bíblic que ajudi a inspirar als alum-•nes la temàtica de la seva mandala.Us proposem els textos bíblics següents:•

– La creació (Gn 1, 1-2,1) – Paràbola del fill pròdig (Lc 15, 11-32) – Paràbola del sembrador (Mc 4, 1-9) Moment mandala:

Després de sentir el relat s’explica als alumnes que han de •dibuixar i pintar una mandala a partir de la plantilla buida fotocopiable d’aquest llibre, basant-se en les idees, imatges, sentiments que ha suscitat el text bíblic que s’ha llegit.

– En aquest punt és important assenyalar que les man-dales estan fetes amb motius geomètrics i/o simètrics.

153UD9. L’hinduisme i el budisme

Racó del puntw

Les mandales

La paraula «mandala» vol dir ‘cercle’ en sànscrit, l’antiga llengua de l’Índia.

La mandala és una representació geomètrica en forma de cercle els elements de la qual s’ordenen al voltant del centre. En l’hinduisme i el budisme, les mandales simbolitzen l’univers.

Al llarg de la història, hi ha hagut d’altres cultures llun-yanes i molt diferents que també han utilitzat aquestes representacions circulars: des dels aborígens d’Austràlia als indígenes d’Amèrica, passant per pobles europeusi pobles africans.

El budisme va estendre la pràctica de crear mandales com a tècnica de meditació i interiorització. Segons la tradició budista, fer una mandala permet a la persona retrobar la tranquil·litat i la pau necessàries per estar en harmonia amb l’univers i amb un mateix. La tècnica de la mandala ajuda la persona que l’elabora o la pinta a centrar-se en un mateix perquè el fet de centrar-se en el cercle, sigui mirant-lo, omplint-lo de sorra o pintant-lo, ajuda a la con-centració i du a un estat interior que permet la trobada amb Déu.

Per fer una mandala s’utilitzen diferents materials: pètals de fl ors, arròs, pols de pedra, teles, sorres de colors...I també es poden pintar.

Un cop acabats, les mandales es desfan perquè l’important no és la mandala en sí mateix a sinó el camí que ha fet la persona en fer-les.

Ara que ja saps més coses sobre les mandales, et proposem que facis la teva pròpia mandala.

15542_EP5 UD9_LA.indd 153 20/5/10 17:48:05

– Ambientar aquesta estona amb música suau.Després d’haver fet la mandala, cada alumne explica •què ha volgut expressar o representar.Exposem totes les mandales i gaudim mirant el conjunt •en silenci amb música de fons.

VARIANT DE L’ACTIVITATUna variant de l’activitat anterior és pintar una mandala >amb una plantilla ja feta:

Cada alumne escull una mandala entre els tres models •fotocopiables que hi ha en aquest llibre.Es pot pintar amb diverses tècniques (ceres, retoladors, •colors de fusta...). Cada alumne escull el que li agradi per treballar.Després de pintar les mandales, s’exposen i es contem-•pla el conjunt en silenci amb música de fons.

MATERIALMandales (fotocopiables). >

INfORMACIÓ PER AL MESTRELa mandala és una figura geomètrica de desenvolupa- >ment concèntric i forma simètrica en què tot equidista i se subordina respecte d’un punt axial. Utilitzada per la seva significació mística i simbòlica tant en l’edificació arquitec-tònica com en les produccions plàstiques budistes.Simbolitza tot l’univers, n’explica l’aparició, l’existència i la >desaparició. A totes les mandales la manifestació principal es troba al centre; el seu objectiu és servir d’instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.«Mandala» vol dir «cercle» en sànscrit (llengua antiga >de l’Índia). A l’Orient, els budistes fan meditació amb mandales de sorra de colors. Un cop acabades, les desfan. L’important és el camí.El fet de centrar-nos en un cercle, sigui mirant-lo, >omplint-lo de sorra o pintant-lo, ens fa estar concen-trats i alhora ens porta a un estat interior que ens pot ajudar a tenir contacte amb el Transcendent (Déu).El punt central inamovible (estigui dibuixat o no) ens >fa intuir que hi ha Algú (Déu) que predomina, malgrat tot, en el moviment de la vida representat pel cercle.La mandala ens evoca la nostra vida i tot el seu ritme, >on tot canvia contínuament.

Cf. Ana Maria MONFORT-Lourdes MONFORT, Manda-les en temps de Quaresma, Barcelona, 2006, pàg. 9

Page 138: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 137

w

UD9. L’hinduisme i el budisme154

Què hem après?|1. Respon les preguntes següents sobre el treball cooperatiu que has realitzat:

— T’ha costat trobar la informació en el teu grup d’experts?

— Has entès la informació que has hagut de preparar?

— Ha estat fàcil explicar-la al teu equip?

— Has trobat interessant l’intercanvi d’informació amb l’altre equip?

— Com t’has sentit durant el treball d’aquesta unitat?

SOLUCIÓ DE L’ENIGMA

15542_EP5 UD9_LA.indd 154 20/5/10 17:48:32

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESCom a treball final avaluarem individualment la metodo- >logia emprada. Per fer-ho utilitzarem les preguntes de l’apartat «Què hem après».Uns altres elements per valorar són com ha treballat >l’alumne i quina ha estat la seva aportació al grup a partir de la observació del mestre en el desenvolupament de l’activitat.Per valorar els aprenentatges dels continguts podeu uti- >litzar l’últim fotocopiable.

Què hem après?

Page 139: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

138 ud 9 L’hinduisme i el budisme

Mapa conceptualw

155UD9. L’hinduisme i el budisme

formes

d’entendre’l

els seus textos

doctrinals són

les seves quatre

veritats són

Les principalsreligions orientals

l’hinduisme el budisme

tribusde pastors

riberadel riu Indus

castes

els Vedaels Upanixadel Ramayanael Mahabharata els Puranes

la reencarnacióel Karma

Brahmans casta sacerdotalKshatriyes casta guerreraVaishyes comerciantsi agricultors Shudres camperolsi servidors

la lleieterna

BrahmaVixnuXiva

xacres

Ioga

l’Om

templehindú

la vida i els ensenyaments

de Buda

la vida està marcada pel dolor

les causes del sofriment

la fi del dolor:el Nirvana

els vuit passos

Sutras sermonsVinaya les regles

monàstiques Adhidharma classifi cacions

dels ensenyaments

el budisme hinayana

el budisme mahayana

el budisme tibetà

són

té els orígens

la socitat hindú

està organitzadaen

els seus llibres

sants són

creuen

en

pràctiques

creuen

en elspractiquen

elun símbol

lloc de

pregària

tenen en

comú

que

són

els principals

sónels déus

té els orígens

s’estableixen

15542_EP5 UD9_LA.indd 155 20/5/10 17:48:37

Mapa conceptual

Page 140: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

Annex unitat 5Biografia dels personatges

7. ANNEXOS PER UNITAT

Page 141: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

140 Annexos per unitat

1. Gabriel Rivat

Gabriel Rivat (Germà Francesc) va néixer el 12 de març de 1808, a Maisonnettes, llogaret de la Valla-en-Gier (França). De molt petit va conèixer Marcel·lí Champagnat perquè era el vicari de la seva parròquia. El contacte amb aquest jove sacerdot el va marcar per tota la vida. Als deu anys va demanar d’ingressar en la jove comunitat dels germans maristes de Marcel·lí Champagnat. L’any 1826, als 18 anys, emet els vots perpetus. Va començar a exercir com a mestre des dels 12 anys. Al matí cuinava per a la comuni-tat i per als alumnes i a la tarda ensenyava als més endar- rerits la lectura i la catequesi. Molt aviat va ser el director de l’escola.

Marcel·lí adverteix les seves qualitats, li va demanar que restés a prop seu perquè en fos l’home de confiança, el secretari i l’infermer de la casa. Tenia una gran habilitat per a aquestes tasques ja que administrava als malalts medicines fetes de plantes que ell mateix conreava i recol·lectava.

L’any 1839 les forces de Marcel·lí començaven a defallir. Va demanar als germans que triessin el seu successor. Els germans van triar el germà Francesc. Quan Marcel·lí va morir, el 6 de juny de 1840, el Germà Francesc va exercir com a Superior General dels Germans Maristes durant 20 anys. Quan ell es va fer càrrec de l’Institut, tenia 280 mem-bres; quan va acabar, hi havia 2.000 germans.

A partir de l’any 1860 va viure com a superior de la comu-nitat de l’Hermitage, la casa que Marcel·lí havia construït. Per a tots els germans és un model d’oració i de vida inte-rior. Va morir el 22 de gener de 1881.

2. Mare Teresa de Calcuta

La Mare Teresa de Calcuta, batejada de nena amb el nom de Gonxha Agnes Bojaxhiu, va néixer el 26 d’agost de 1910 a Skopje, una ciutat situada als Balcans (actualment República de Macedònia), al si d’una família profundament religiosa. Des de petita va mostrar vocació religiosa i als 12 anys va expressar el desig de ser missionera.

Va ingressar a la Congregació Mariana de les Filles de Maria, on va iniciar la seva activitat d’assistència als més necessitats. Als 18 anys va viatjar a Irlanda per ingressar a la Congregació de Nostra Senyora de Loreto a Dublín. L’any següent es va embarcar cap a Bengala, l’Índia, per fer realitat el seu desig de ser missionera. Va ser allà on

posteriorment va prendre els primers vots com a monja catòlica, adoptant el nom de Mare Teresa.

El 17 d’agost de 1948, la Mare Teresa es va vestir per primera vegada amb el sari blanc orlat de blau i va tra-vessar les portes del seu estimat convent de Loreto per iniciar una gran obra en favor dels oblidats, els mori-bunds, els indefensos, els més pobres. El 1963 per res-pondre millor a les necessitats físiques i espirituals dels pobres, Mare Teresa va fundar els Germans Missioners de la Caritat.

Dins un entorn de pobresa extrema, la seva congregació va ser un bàlsam que es va estendre en poc temps més enllà de Calcuta, per diverses províncies de l’Índia i més tard també a l’estranger (Veneçuela, Itàlia, Tanzània i Àus-tria), per repartir-se arreu del món a partir de la dècada de 1970.

Després de patir diversos problemes de salut va morir d’una aturada cardíaca el 5 de setembre de 1997 a l’edat de 87 anys a la Casa Mare de les Missioneres de la Cari-tat a Calcuta, on va ser enterrada. La van acompanyar milers de persones d’arreu de l’Índia i vinguts de fora. El govern de l’Índia va dispensar-li honors de cap d’estat en agraïment al seu amor i a la seva tasca envers els pobres i desemparats.

Va ser guardonada amb diversos premis i reconeixements (entre d’altres, el Premi Nobel de la Pau el 1979) i va ser beatificada pel Papa Joan Pau II el 2003. El dia de la seva mort ja s’havien consagrat gairebé 4.000 missioneres de la Caritat, i les seves comunitats s’havien establert en 610 fundacions a 123 països del món.

3. Pere CasaldàligaPere Casaldàliga va néixer el febrer de 1928 a Balsareny (Barcelona). Fill d’un llaurador vaquer, va estudiar a la Gleva i a Vic, i va ingressar a l’orde dels claretians. Orde-nat sacerdot a Montjuïc el 1952, va exercir diversos minis-teris a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid, fins que el 1968 va acceptar l’encàrrec de fundar una missió claretia-na al Brasil, a São Félix do Araguaia, a l’Estat de Mato Grosso.

Consagrat bisbe el 1971, li encarreguen la Prelatura de São Félix do Araguaia, on descobreix un poble totalment oprimit pels latifundistes, amb un nivell molt elevat

Annex unitat 5BIOGRAFIA DELS PERSONATGES

Page 142: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 141

a repartir mantes, medicaments i assistir als menjadors comunitaris per a la població pobra del gueto de Varsòvia durant l’ocupació nazi de Polònia.Irena era catòlica, però sempre anava amb una estrella de David sobre el braç per guanyar-se a poc a poc la con-fiança de la gent. Va aconseguir treure del gueto 2.500 nens jueus que haurien acabat sense remei als camps de concentració nazis.Amb patrulles vigilant perquè cap jueu no s’escapés del gueto, Irena va treure nens amagats dins de sacs de pata-tes, dins de taüts, en camions d’escombraries, sota les llite-res de les ambulàncies, per les clavegueres...A casa d’un veí amagava dins d’un pot el nom jueu del nen que aconseguien treure i el nou nom que li posaven per si algun cop, acabada la guerra, els pares supervivents als camps de concentració el podien recuperar.Els nazis la van descobrir i la van torturar perquè els digués on amagava la llista dels nens. Però mai no els ho va dir i, quan estaven a punt d’afusellar-la, uns companys seus de la resistència la van rescatar.Irena va morir el12 de maig de 2008 al seu apartament de Varsòvia , on encara l’anaven a visitar alguns dels nens als quals ella havia salvat.

6. Servando MayorServando va néixer el 20 de juliol de 1952 a Hornillos del Camino (Burgos). Dels seus deu germans, uns altres dos com ell (Serafí i Fernando), també són Germans Maristes. Es va dedicar a l’ensenyament i formació de la joventut en diversos col·legis d’Espanya com a professor o com a direc-tor. Del 1992 al 1995 va ser responsable de l’equip provin-cial de Pastoral i conseller provincial.A causa de la tragèdia que es vivia a Rwanda des de 1994, per la qual havien estat assassinats sis germans ruandesos, el Superior General va fer una crida a tots els germans del món perquè hi acudissin germans d’altres paï-sos a formar comunitat. Servando es va oferir per anar de missioner a Rwanda i va formar la comunitat de Bugobe amb els germans Miguel Ángel, Julio i Fernando, de la qual va ser el superior. Aquests quatre germans van desen-volupar una tasca d’ajuda molt positiva als refugiats en la seva angoixant situació.Davant la recrudescència del conflicte, el Germà Superior General els havia convidat en repetides ocasions a sortir del país. Els quatre germans van decidir quedar-se malgrat la situació de perill. El dia 30 d’octubre de 1996, Servan-do, en nom de la comunitat, va fer una crida internacional de socors a través d’una emissora de ràdio (en la qual sol·licitaven una intervenció internacional urgent que evi-

d’analfabetisme, un poble desproveït d’assistència sanitària, de mitjans de comunicació, etc. Va començar així una intensa tasca per la defensa dels més febles en el si d’un sistema ple de desigualtats exorbitants. La seva primera carta pastoral, «Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social», de l’any 1971, reflecteix la realitat de la Prelatura i reflexiona sobre el compromís cristià en nom de l’Evangeli amb la justícia i la pau, i esdevé ràpidament programàtica.

Conegut com «dom Pedro», Casaldàliga és una de les per-sonalitats més representatives de l’Església dels Pobres al Brasil, a Amèrica Llatina i al món sencer. Considerat un dels seguidors més fidels de la teologia de l’alliberament, és un dels fundadors del Consell Indigenista Missioner i de la Comissió Pastoral de la Terra de l’Església brasilera.

La fidelitat a la seva gent i als seus principis li ha valgut sovint l’enemistat de governants i d’alguns homes poderosos. La dic-tadura militar ha intentat expulsar-lo del país en cinc ocasions. La seva Prelatura ha estat envaïda en operacions militars en unes altres quatre. Escriptor i poeta, és autor de desenes de llibres, discos i vídeos, sempre amb el perfil de la teologia de l’alliberament. Té així una extensa producció literària, assagística i poètica, en català, castellà i portuguès. És un dels autors de la Missa de la Terra sense mals i de la Missa dels Palen-ques (Quilombos), amb Milton Nascimento i Pedro Tierra.

El setembre del 2003, després de 35 anys de dedicació a la seva Prelatura, Casaldàliga posa a la disposició del Papa el seu càrrec i la seva renúncia és acceptada. El febrer del 2005 és designat un nou bisbe a la Prelatura, però Pere Casaldàliga continua allà, amb la voluntat de morir un dia entre la seva gent.

4. Sor Genoveva

Aquesta religiosa de les filles de la caritat va néixer el 19 de novembre de 1923 a Sabadell. Sor Genoveva Massip simbolitza perfectament el compromís eclesial amb els més pobres i exclosos. Mestra, va treballar entre els habitants de les barraques de Montjuïc, el Camp de la Bota, la Pero-na o Can Tunis. Durant prop de 60 anys, encara ara, acompanya també els homes i les dones empresonats. Als anys 80, amb l’aparició de l’heroïna i de la sida, Sor Geno-veva recorria els carrers per oferir un aixopluc als malalts de sida que no podien anar enlloc perquè, com a mínim, morissin amb dignitat.

5. Irena Sendler

Va néixer el 1910 a Varsòvia i va viure en aquesta ciutat. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, es va dedicar

Page 143: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

142 Annexos per unitat

Va ser batejat com a Giovanni Bernardone, però se’l coneixia comunament com a Francesco. El seu pare, Pie-tro, era un mercader de teles reeixit. Se’n sap ben poc de la seva mare, Pica.

Gens predisposat cap al negoci del seu pare i el seu interès per la riquesa, Francesc va passar la major part de la joventut llegint llibres o bevent i gaudint de la companyia dels seus amics, la majoria dels quals eren fills de nobles. Poc després es va sentir desil·lusionat amb el món del seu voltant i l’any 1201 es va unir a una expedició de l’exèrcit contra Perusa. El van fer presoner i passar més d’un any captiu. És probable que els pensaments més seriosos sobre la seva conversió brollessin durant aquell any. Després de la graduació va passar molt temps en llocs solitaris cercant Déu.

Després d’un pelegrinatge a Roma, on va pregar a l’Església que obrís les seves portes als pobres, va tenir una visió en què una veu li indicava que havia de restaurar l’Església de Déu que havia caigut en decadència. Francesc es va dirigir a la capella de Sant Damià, prop d’Assís, decidit a establir-s’hi per dur a terme aquesta tasca. Així que va renunciar a tota la riquesa que li oferia el seu pare i per un temps es va convertir en captaire. Un temps més tard va retornar a la capella de Sant Damià per acabar de restaurar-la. Fran-cesc va restar sempre com a diaca sense ser ordenat sacer-dot.

Iniciada la predicació, va aplegar un grup de seguidors que va rebre l’aprovació del papa Innocenci III el 1210, coneguts com a franciscans. Centrà tota la seva doctri-na en la pobresa. Per la seva peculiar manera de predi-car, la figura de Francesc és una de les més emotives del cristianisme: cantava a les places, estimava la natura, predicava als ocells i calmava les feres. Va morir el 1226, malalt i cec. El 1228 fou canonitzat pel papa Gregori IX. A Sant Francesc li devem la primera repre-sentació del pessebre, feta en una cova de Greccio. Poc abans de morir va compondre l’Himne al germà Sol o Himne de les Criatures.

9. Joan XXIII

Angelo Giussepe Roncalli va néixer al poble de Sotto il Monte (província de Bergamo), en una pobra família de camperols, fill de Giovanni Battista Roncalli i de Mariana Mazzola. Va ser ordenat sacerdot l’any1904, a l’edat de 23 anys. Quan Itàlia va entrar a la Primera Guerra Mun-dial el 1915, es va allistar a l’exèrcit com a sergent metge i més tard fou capellà militar.

Va passar una part de la seva vida en diferents països (Turquia, Bulgària i França) com a visitador apostòlic. Des-

tés una massacre dels refugiats, que ells percebien en aquell moment com a imminent.

L’últim missatge de Servando va ser el matí del dia 31 quan va telefonar a la Casa General dels Germans Maris-tes a Roma per donar aquest missatge: «Tothom ha mar-xat del camp de Nyamirangwe. Estem sols. Esperem un atac d’un moment a un altre. Si aquesta tarda no tornem a telefonar serà un mal senyal. El més probable és que ens agafin la ràdio i el telèfon. La zona està molt agitada. Els refugiats fugen sense saber a on i és molt notòria la presèn-cia d’infiltrats i de persones violentes». Aquella mateixa tarda, a les 20 hores, Servando va ser assassinat junta-ment amb els altres tres germans.

7. Rosa Deulofeu

Neix a Barcelona el 29 d’abril de 1959. D’adolescent par-ticipà en la vida parroquial juvenil de Sant Just i Pastor i molt especialment en l’agrupament de la parròquia de Sant Jaume. Tota la seva vida acadèmica la viu a l’escola Pérez Iborra de Barcelona. Després vindran les diplomatu-res d’Administració i Relacions Públiques. A l’abril de 1979, guanya les oposicions a la Caixa d’Estalvis «La Caixa», on treballarà com a secretària.

L’any 1981, entra en contacte amb el grup Clara Eulàlia per fer el seu discerniment vocacional. Serà en aquests anys on cursarà els estudis bàsics de Bíblia i Teologia i, des de l’Associació cultural Àmbit Maria Corral, anirà endin-sant-se en els coneixements dels mitjans de comunicació, especialment ràdio i premsa comarcal.

Els anys finals dels 80 són cabdals per anar concre-tant la seva vocació de treballar diocesanament per a l’evangelització dels joves, tot començant amb el treball d’educació en el temps lliure des del Moviment de Centres d’Esplais Cristians del qual serà primera secretària general i després presidenta, a més de tot el treball des de la Fundació Pere Tarrés. Serà molt impor-tant la seva participació a l’Aplec de l’Esperit de Man-resa. Aquesta serà l’arrel dels seus tretze anys de treball en la Delegació de Joventut de l’Arquebisbat de Barcelona impulsant moltes iniciatives per al jovent amb una vocació evangèlica de servei i acollida als joves. Va morir el 5 de gener de 2004 després d’una llarga malaltia.

8. Francesc d’Assís

Va néixer a Assís, Itàlia, l’any 1182 i va morir el 4 d’octubre de 1226. Se’l considera el fundador de l’orde franciscà. És el sant patró dels animals i el medi ambient.

Page 144: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

llibre del professorat 143

bre i viure la vida en totes les seves dimensions. Coneix les obres de Teresa de Jesús i Joan de la Creu, amb qui, al llarg de la vida, se sentirà en plena sintonia espiritual i que, des d’aleshores, li han anat confirmant el que ella sentia ja dins el seu esperit ample, sense límits. Poc més tard, en dues temporades, ve a treballar a Barcelona. Són els anys en què a Roma se celebra el Concili Vaticà II, quan Cristina entra al Convent del Carmel de Mataró el 7 de març de 1964. Ben aviat, la comunitat descobreix la talla intel·lectual i humana i l’impuls interior que mou la vida de la germana Cristina.

L’any 1973 la comunitat la nomena superiora del convent. Durant els anys que van del curs 1974-75 fins al 1991, l’orde del Carmel Descalç viu, amb intens dolor, hores transcendents, ja que s’hi juga el futur immediat. La comu-nitat treballa intensament per aconseguir una renovació adequada i Cristina promou, assumeix, secunda i col·labora en els treballs i les gestions de les germanes a escala nacio-nal i internacional.

Arran del gran i positiu ressò que provoca la intervenció de la germana Cristina a la televisió espanyola, l’any 1984, li demanen intervencions en alguns mitjans de comunicació, conferències, col·laboracions, articles, recessos, congres-sos... Ella, si hi veu un desig sincer i una possibilitat de comunicar el que viu, ho accepta i compagina amb el govern de la comunitat.

L’any 2001 acaba el seu darrer període de govern de la comunitat. És aleshores que manifesta la crida que sent a un vida més eremítica i després de llargs intercanvis, pregària i reflexió, la comunitat ho accepta i se’n va a viu-re a les Guilleries, en una petita casa, condicionada per a aquesta finalitat. Allí se sent plenament feliç i realitzada fins que el 18 de març del mateix any se li diagnostica un càncer limfàtic. Va morir el 18 d’abril de 2006 després de viure amb una profunda fe la seva malaltia.

tacava pel seu diàleg amb altres esglésies cristianes i la seva capacitat de ser proper a les persones. L’any 1952 és designat patriarca de Venècia i elevat per tant a cardenal. Va ostentar aquest càrrec fins que va ser cridat a Roma pel conclave a la mort de Pius XII, el 9 d’octubre del 1958. El dia 4 de novembre va ser nomenat Papa i va escollir el nom de Joan XXIII.Tot i que molts van considerar que seria un Papa de transi-ció que no tindria història, Joan XXIII va demostrar aviat que no seria així. Ni els cardenals ni la resta de l’Església esperaven que el temperament alegre, la calidesa i la gene-rositat del papa Joan XXIII captivessin els afectes del món. Igual que Pius XI, pensava que el diàleg era la millor forma de donar solució a un conflicte. A diferència dels seus pre-decessors, volia estar en contacte amb la gent del carrer i es preocupava pels problemes de la seva vida diària. Va ser el primer Papa que va abandonar el Vaticà per visitar malalts i presos i també el primer des del 1870 que com a bisbe de Roma visitava les seves parròquies. El seu pontifi-cat, però, ha quedat lligat a la convocatòria del Concili Vaticà II, anunciat el gener del 1959. Joan XXIII era cons-cient que l’Església s’estava distanciant dels problemes reals del món i per ajudar a resoldre’ls primer havia de resoldre els seus problemes interns.Després d’una malaltia greu, el dia 3 de juny de 1963, el Papa Joan XXIII mor deixant inacabada la seva obra, que considerava com la posada al dia de l’Església. Per a molts, el Papa Joan XXIII ha quedat com «el Papa bo».

10. Cristina KauffmanCristina Kaufmann neix a Baden, una petita ciutat del can-tó d’Argòvia, a la Suïssa alemanya, prop de Zurich, el 19 d’octubre del 1939.Atreta per una obra del pintor El Greco, visita Espanya, un país mediterrani que li ofereix una manera nova de conce-

Page 145: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,
Page 146: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

Unitat 4Història d’Israel, el poble de Jesús

Unitat 5El missatge de Jesús

Unitat 9L’hinduisme i el budisme

8. fotocopIabLEs

Page 147: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Història d’Israel, el poble de Jesús4 4abraHam

1. Any i període en què va viure Abraham.

2. Resum de la història d’Abraham.

3. Llibre de la Bíblia en què apareix Abraham.

4. Qui eren els patriarques?

5. Dibuix d’Abraham.

Page 148: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Història d’Israel, el poble de Jesús4moIsès

1. Any i període en què va viure Moisès.

2. Resum de la història de Moisès.

3. Llibre de la Bíblia en què apareix.

4. Què vol dir decàleg?

5. Dibuix de Moisès.

Page 149: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Història d’Israel, el poble de Jesús4 4

1. Any i període en què va viure David.

2. Resum de la història de David.

3. Llibre de la Bíblia en què apareix.

4. Què són els salms?

5. Dibuix de David.

davId

Page 150: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Història d’Israel, el poble de Jesús4

1. Any i període en què van viure els profetes.

2. Resum de la deportació de Babilònia.

3. Llibre de la Bíblia en què apareixen els profetes.

4. Què vol dir la paraula «profeta»?

5. Dibuix del profeta Ezequiel.

ELs profEtEs

Page 151: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

Història d’Israel, el poble de Jesús4 5

1. Any i període en què va viure Jesús.

2. Llibre de la Bíblia en què apareix Jesús.

3. Quins grups esperaven el «Messies» en temps de Jesús?

4. Com interpreta Jesús la llei del poble d’Israel?

5. Dibuix de Jesús.

JEsús

Page 152: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

El missatge de Jesús5GraELLa d’IdEntItats

GRUP: Pista 1 Pista 2 Pista 3 Pista 4 Pista 5 NOM del personatge Punts

Identitat 1

Identitat 2

Identitat 3

Identitat 4

Identitat 5

Identitat 6

Identitat 7

Identitat 8

Identitat 9

Identitat 10

TOTAL DE PUNTS

Page 153: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

9El missatge de Jesús5

GRUP: Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup 4 Grup 5 Total de punts

Identitat 1

Identitat 2

Identitat 3

Identitat 4

Identitat 5

Identitat 6

Identitat 7

Identitat 8

Identitat 9

Identitat 10

TOTAL DE PUNTS

GraELLa dEL Joc «QUI és QUI?»

Page 154: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

L’hinduisme i el budisme9HIndUIsmE 1

1. Orígens

1. Fes un resum de l’apartat «orígens» per poder explicar-lo als companys del grup.

2. Paraules clau que no pots oblidar: casta i sanatana dharma.

3. Situa en el mapa del món el lloc on va sorgir l’hinduisme.

4. Pots ampliar buscant alguna cosa més sobre la vida de Gandhi. Mira sobretot què diu sobre les castes.

Page 155: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

9L’hinduisme i el budisme9HIndUIsmE 2

2. Els llibres sants

1. Fes un resum de l’apartat «llibres sants» per poder explicar-lo als com-panys del grup.

2. Dels «llibres sants» que hem treballat feu dos grups: els que estan ins-pirats per la divinitat i aquells que estan escrits per persones santes.

3. Busca imatges de fragments dels «llibres sants» que hem treballat.

Page 156: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

L’hinduisme i el budisme9HIndUIsmE 3

3. En què creuen els hindús

1. Fes un resum de l’apartat «en què creuen els hindús» per poder expli-car-lo als companys del grup.

2. Paraules clau que no pots oblidar: reencarnació, samsara, karma, mok-sa i avatar.

3. Fes una graella: en una columna situa els diferents déus hinduistes i en l’altra allò que representen.

4. Pots ampliar buscant alguna cosa més sobre els déus més importants: Brahma, Vixnu i Xiva.

Page 157: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

9L’hinduisme i el budisme9

4. Pràctiques hinduistes

1. Fes un resum de l’apartat «pràctiques hinduistes» per poder explicar-lo als companys del grup.

2. Paraules clau que no pots oblidar: xacra, ioga, Om.

3. Pots ampliar buscant alguna cosa més (en llibres o internet) sobre les festes hindús: Xivaratri, Dassera i Diwali.

HIndUIsmE 4

Page 158: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

L’hinduisme i el budisme9bUdIsmE 1

1. Orígens

1. Fes un resum de l’apartat «orígens» per poder explicar-lo als companys del grup.

2. Paraules clau que no pots oblidar: Buda, Veda, Il·luminació.

3. Situa en el mapa del món el lloc on va sorgir el budisme.

4. Pots ampliar buscant en altres llocs (llibres, internet) la vida de Sidd-harta Gautama (el Buda).

Page 159: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

9L’hinduisme i el budisme9

2. Quatre veritats

1. Fes un resum de l’apartat «les quatre veritats» per poder explicar-lo als companys del grup.

2. Paraules clau que no pots oblidar: quatre nobles veritats, òctuple sen-der i el nirvana.

3. Posa exemples que tu trobes que fan referència a d’òctuple sender i a quin dels vuit passos pertany cada exemple.

bUdIsmE 2

Page 160: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

L’hinduisme i el budisme9bUdIsmE 3

3. El budisme hinayana i mahayana

1. Fes un resum de l’apartat «El budisme hinayana i mahayana» per poder explicar-lo als companys del grup.

2. Cal que assenyalis al grup les diferències entre ambdós formes d’entendre el budisme.

3. Busca més informació sobre els monjos budistes.

Page 161: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

9L’hinduisme i el budisme9

4. Altres formes de budisme

1. Fes un resum de l’apartat «Altres formes de budisme» per poder expli-car-lo als companys del grup.

2. Situa en un mapa on està situat el Tibet.

3. Busca més informació sobre el Tibet i el dalai-lama.

bUdIsmE 4

Page 162: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

9

Page 163: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

99

Page 164: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

9

Page 165: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

BA

ULA

/ M

ATE

RIA

L FO

TOC

OPI

AB

LE A

UTO

RITZ

AT

Page 166: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

9 L’hinduisme i el budisme

1. Situa al mapa el lloc d’origen de l’hinduisme i el budisme. Encercla’l.

2. Escull l’opció correcta:

1. L’Hinduisme es va formar a:

Índia

Estats Units

Japó

2. Quina d’aquestes no és una casta social hindú?

sacerdotal

guerrera

artistes

3. Com es diuen els llibres sants de l’Hinduisme?

Torà

Alcorà

Veda i Upanixad

4. Marca quines d’aquestes creences són pròpies de l’Hinduisme:

Quan una persona mor, es reencarna en un altre ésser viu (Karma).

En el successiu pas per diferents vides, l’hindú busca l’alliberament i la unió amb Brahma, del déu etern.

Les encarnacions del que és diví es diuen avatar.

Page 167: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

4

5. Saps que simbolitza OM?

L’Absolut.

Tranquil·litat.

La pluja.

6. El Budisme es va formar a:

Xina

Índia

Itàlia

7. Quines d’aquestes són alguna de les quatre veritats del Budisme?

La vida humana està marcada pel dolor.

Les causes d’aquest sofriment: el desig egoista, avar, l’odi i la igno-rància.

El sèxtuple sender: sis passos per arribar a la felicitat plena.

8. Hi ha un corrent budista conegut com el «gran vehicle» perquè hi par-ticipa el major nombre de persones possible (no només els monjos). Saps el nom d’aquest corrent?

Budisme hinayana

Budisme mahayana

Budisme tibetà.

L’hinduisme i el budisme 9©

BA

ULA

/ M

ATE

RIA

L FO

TOC

OPI

AB

LE A

UTO

RITZ

AT

Page 168: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

4 L’hinduisme i el budisme

1. Situa al mapa el lloc d’origen de l’hinduisme i el budisme. Encercla’l.

2. Escull l’opció correcta:

1. L’Hinduisme es va formar a:

Índia

Estats Units

Japó

2. Quina d’aquestes no és una casta social hindú?

sacerdotal

guerrera

artistes

3. Com es diuen els llibres sants de l’Hinduisme?

Torà

Alcorà

Veda i Upanixad

4. Marca quines d’aquestes creences són pròpies de l’Hinduisme:

Quan una persona mor, es reencarna en un altre ésser viu (Karma).

En el successiu pas per diferents vides, l’hindú busca l’alliberament i la unió amb Brahma, del déu etern.

Les encarnacions del que és diví es diuen avatar.

soLUcIonarI9

Page 169: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

5. Saps que simbolitza OM?

L’Absolut.

Tranquil·litat.

La pluja.

6. El Budisme es va formar a:

Xina

Índia

Itàlia

7. Quines d’aquestes són alguna de les quatre veritats del Budisme?

La vida humana està marcada pel dolor.

Les causes d’aquest sofriment: el desig egoista, avar, l’odi i la igno-rància.

El sèxtuple sender: sis passos per arribar a la felicitat plena.

8. Hi ha un corrent budista conegut com el «gran vehicle» perquè hi par-ticipa el major nombre de persones possible (no només els monjos). Saps el nom d’aquest corrent?

Budisme hinayana

Budisme mahayana

Budisme tibetà.

L’hinduisme i el budisme

Page 170: Llibre del professorat Jesús, el cristianisme i les altres ...baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP5_LP.pdf · cions religioses (Cicle Inicial) i aprofundeix, principalment,

Les reproduccions que figuren en aquesta obra s’han dut a terme a l’empara del dret de citació previst en la Llei 23/2006, de 7 de juliol, que modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril.

Baula agraeix la col·laboració a:

Llocs webwww.abcat.org/bci/index.htmLwww.biplemap.org

Altres entitats i personesJoan Gómez i Segalà (Direcció General d’Afers Religiosos, Generalitat de Catalunya)KairoiMans UnidesPROIDESEDSETEM