Llibre habitatge

24
Nom: Gerard Vallespí Any acadèmic: 2014/15 LLIBRE DIGITAL : L’HABITATGE

description

 

Transcript of Llibre habitatge

Page 1: Llibre habitatge

Nom: Gerard Vallespí

Any acadèmic: 2014/15

LLIBRE DIGITAL : L’HABITATGE

Page 2: Llibre habitatge
Page 3: Llibre habitatge

INDEX

INTRODUCCIÓ 1

HISTÒRIA 1-3

TIPUS D’EDIFICIS 3-4

CONDICIÓNS D’HABITABILITAT 5

QUALIFICACIÓ DEL SOL

-Sol urbanitzable

-Sol no urbanitzable

-Sol urbà

ORIENTACIÓ 8

DISTRIBUCIÓ 8

LICENCIA D’OBRES 10

FASES DE LA CONSTRUCCIÓ

-Preparació del terreny 12

-Fonaments 12-13

-Estructura 13

-Coberta 13-14

-Tancaments 14

-Instal·lacions 14

-Revestiments 15

-Acabats 15

-Materials 15

SOLUCIONARI 18-19-20

CONCLUSIONS 20

6-7-8

Page 4: Llibre habitatge

1

INTRODUCCIÓ

1.1L’habitatge, és tota edificació fixa que compleix les condicions

d'habitabilitat que fixa la Llei i la normativa que la desplega, i compleix

la funció social d'aportar a les persones que hi resideixen l'espai, les

instal·lacions i els mitjans materials necessaris per satisfer llurs

necessitats personals ordinàries d'habitació. (Art. 3 llei

18/2007).

Aquesta definició és assemblant a la definida a la Llei

24/1991.

A priori no hi ha lligam entre la legalitat urbanística i

l’habitatge,

almenys que es desprengui del què podem considerar com habitatge.

Es limita a definir l’habitatge com una construcció, amb caràcter fix (no

mòbil) que compleix uns determinats requisits tècnics que la fan apta

per a la residència humana.

Per anar al lloc d’origen clic AQUI.

1) Que es l’habitatge?

1.2 HISTÒRIA

Des de l’antiguitat l’ésser humà té la necessitat

de recer i protecció davant dels perills que

l’amenaçaven, posant-se així en busca d’un

lloc on pugui viure en l’intimidat; primer va

Page 5: Llibre habitatge

2

viure en coves i recers naturals, i més endavant

va començar a construir habitatges i així, van

crear els petits poblats (comunitats de persones

que s’ajuden entre si).

L’augment de les necessitats i la millora de les

tècniques de construcció van provocar una

gran evolució com la transformació dels

camps per a ús agrícola, l’alçament de pobles i el traçat de camins. Quan hi

havia

alguna època de crisis, tots els avenços que havien aconseguit, molts es perdien,

però

quan retornaven els bons temps, també ho feien els avenços.

Encara que els avenços en èpoques van quedar estancats, podem veure que tot

i així

el món ha canviat molt en relació amb la prehistòria, ja que hem passat de les

coves

als gratacels. Però tot i que ara estem en la època dels gratacels, els salt no va

ser ben

be així, sinó que de les coves on feien les pintures rupestres es van passar a les

tendes

nòmades, tot això en l’edat del paleolític, amb la segona part de la prehistòria

(neolític) també van arribar nous avenços en l’habitatge, ja que van deixar les

tendes i

es van passar a les cabanyes; també van canviar la seva manera de viure ja que

en

aquella etapa van convertir-se en sedentaris, i per allò van fer-se un habitatge

digne de

les seves necessitats. En l’edat antiga el gran avanç que es va fer es que van fer

habitatges amb dues plantes, les gregues i romanes tenien un pati interior i

unes

finestres molt petites per deixar entrar la llum del sol. En l’edat mitjana els

pobles

eren envoltats per una muralla i ja hi havia alguna casa de tres plantes, aquesta

muralla es va treure a l’edat mitjana, i pel que fa a les cases, gairebé tots els

pobles

estan formades per dos o tres pisos. Actualment, tot ha canviat, i els nostres

habitatges

tenen nombrosos pisos, hi ha edificis que arriben a tenir centenars de metres

Page 6: Llibre habitatge

3

(gratacels), i formes i materials ben diferents.

La evolució que ha patit el camp de la forma de l’habitatge, és degut a factors

externs

com el clima, la manera de viure dels ciutadans, les eines i els materials que es

tenen a

mà, i les tècniques de construcció que tinguin. Això fa que la forma dels

habitatges

sigui diferent en cada zona del món.

La vida actual exigeix més comoditat en els edificis, més facilitats de

desplaçament,

més disponibilitat d’aigua i energia i, cada vegada més, un medi ambient

adequat.

Si vol anar al enllaç fes clic AQUI

1.3 TIPUS D’HABITATGES

Gratacels: Un gratacel és un edifici que té molts més pisos del que és normal. Hi

ha gratacels de més de cinquanta pisos. Els primers gratacels es van construir als

Estats Units d'Amèrica.

Habitatge urbà: Es un

habitatge situat a l’hàbit

urbà.

Habitatge rural : Es un

habitatge situat a l’hàbit

rural.

Casa unifamiliar: Es un

habitatge on hi viu una sola

família.

Blocs de pisos: Un bloc de pisos es un edifici que te

molts habitatges un a sobre del altre.

Pisos convencionals: Son habitatges amb rebedor ,

cuina , bany, estudi i habitacions.

Apartaments: Son habitatges amb cuina bany i dos habitacions com a mínim.

Estudis: Son habitatges amb una habitació un bany i una cuina.

El text subratllat es extret de:

L’habitatge

Ed: Castellnou

Antoni Atguera i David Atzet

Pg:25

Page 7: Llibre habitatge

4

Dúplex: Es un habitatge que te dos pisos.

Lofts : Son uns habitatges amb dos habitacions , un bany i una gran sala que te

cuina i habitació.

ACTIVITATS:

1) Digues si els següents construccions són habitatges o no. Raona la resposta.

a)Habitació

b)Escola

c)Oficina

d)Apartament

e)Castell

f)Casa

g)Iglú

h) Tipi

2)Quines d’aquestes condicions son necessàries per a ser un habitatge legal?

-Tenir bany on poder fer-se la seva higiene diària.

-Tenir cuina on poder fer aliment.

-Tenir llit amb matalàs.

-Tenir dret a intimitat.

-Tenir electrodomèstics que et facilitin la vida.

3) Quin va ser el material revolucionari que va permetre la creació de edificis

tant alts com el Empire Estate? Raona la teva resposta.

Page 8: Llibre habitatge

5

1.4 CONDICIÓNS D’HABITABILITAT

Extret de (click)

Page 9: Llibre habitatge

6

Quina superfície mínima ha de tenir una habitació per a se vàlida?

QUALIFICACIÓ DEL SÒL

Es qualifiquen en : Urbà, Urbanitzable, No urbanitzable

Constitueixen el sòl urbà: a ) Els terrenys que el planejament urbanístic inclou de manera expressa en aquesta classe de sòl perquè , havent estat sotmesos al procés d'integració en el teixit urbà , tenen

tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en àrees consolidades per l'edificació d'almenys dues terceres parts de llur superfície edificable . El simple fet que el terreny confronti amb carreteres i vies de connexió Inter local i amb vies que delimiten el sòl urbà no comporta que el terreny tingui la condició de sòl urbà . b ) Els terrenys que , en execució del planejament urbanístic , assoleixen el grau d'urbanització que aquest determina .

Constitueixen el sòl no urbanitzable: a ) Els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal ha de classificar com a no urbanitzables per raó dels factors següents , entre d'altres: Primer . Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial que exigeixi aquesta classificació com a conseqüència de la necessitat o la conveniència d'evitar la transformació dels terrenys per protegir l'interès connector , natural , agrari , paisatgístic , forestal o d'un altre tipus . Segon . Les determinacions dels plans directors , d'acord amb el que estableix l'article 56 . Tercer . La subjecció dels terrenys a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic . b ) Els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal considera necessari classificar com a sòl no urbanitzable per raó de : Primer . La concurrència dels valors considerats per la legislació aplicable en matèria de sòl .

Page 10: Llibre habitatge

7

SOL URBANITZABLE.

1. Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que, d'acord amb el que estableix l'article 3 , el pla d'ordenació urbanística municipal consideri necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l'activitat econòmica , i els terrenys que els plans directors urbanístics delimitin com a àrees residencials estratègiques o com a sectors d'interès supramunicipal dins d'aquesta classe de sòl . Anar a Norma modificadora Nombre 1 de l'article 33 redactat pel nombre 1 de l'article 6 de la Llei [ CATALUNYA ] 3/2012 22 febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme , aprovat pel D Leg 1/2010 , agost 3 ( « DOGC " 29 febrer) .Vigència : 1 març 2012 2. El sòl urbanitzable ha d'ésser quantitativament proporcionat a les previsions de creixement de cada municipi i ha de permetre , com a part del sistema urbà o metropolità en què s'integra , el desplegament de programes de sòl i d'habitatge . 3. Els plans d'ordenació urbanística municipal poden distingir entre sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no delimitat . 4. Per a la transformació urbanística d'un sector de sòl urbanitzable delimitat , cal la formulació , la tramitació i l'aprovació definitiva d'un pla parcial urbanístic , excepte en els supòsits en què , d'acord amb aquesta llei , l'ordenació urbanística detallada estableixi mitjançant un pla d'ordenació urbanística municipal o un pla director urbanístic de delimitació i ordenació d'àrees residencials estratègiques o de sectors d'interès supramunicipal . Si es tracta de sòl urbanitzable no delimitat , el pla parcial urbanístic ha d'ésser de delimitació , s'ha d'haver aprovat definitivament i ha d'acreditar que l'actuació sigui coherent amb els paràmetres determinats , d'acord amb l'article 58.1.diei 8, pel corresponent pla d'ordenació urbanística municipal .

Page 11: Llibre habitatge

8

Segon . L'objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida , d'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible definit per l'article 3 , i també la concurrència d'altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic . Tercer . El valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d'origen . c ) Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable .

ORIENTACIÓ:

La orientació de la casa pot ser al perer del consumidor , tenint en comte les

hores de sol i les vistes, i els seus interessos. Depèn on estigui la casa tindrà una

forma o una altra. Us deixo un link de relació entre les cases i la localització.

DISTRIBUICIÓ:

Es col·locarien 7 sales , Cuina , safareig , rebost, 2 habitacions i un lavabo.

Posaria la cuina , el rebost i el safareig junts , els separaria de les habitacions , i

posaria el lavabo a prop d’aquestes.

Page 12: Llibre habitatge

9

ACTIVITATS:

1) Quines son les diferències entre una casa en un entorn pirinenc i una en

un entorn eivissenc, fes un breu escrit.

2) Quines d’aquestes sales i mobles haurien d’estar separades i quines

juntes unes d’altres? Fes un petit escrit descrivint els “plànols” de la casa.

a) Lavabo

b) Cuina

c) Safareig

d) Rebost

e) Habitacions

3) Quins fets naturals s’haurien de tenir en comte per a orientar una casa ?

L’arquitecte és el professional que té els coneixements tècnics, artístics i

pràctics per elaborar el projecte d’edificació. És essencial que tingui en compte

les necessitats dels usuaris. Ha de ser capaç d’analitzar, dissenyar, planificar i

supervisar el projecte d’edificació amb la finalitat de satisfer aquestes

necessitats. Actualment, es dóna molta importància no només a la qualitat de

l’edifici en si mateix, sinó també al fet que la relació de l’edifici amb l’entorn

(rural o urbà) sigui adequada des del punt de vista pràctic i estètic. El projecte

d’edificació elaborat per l’arquitecte es divideix en quatre fases: L’estudi previ

és la fase preliminar del projecte, en què l’arquitecte expressa les seves idees de

manera esquemàtica perquè el promotor les conegui. També inclou una

estimació orientativa del cost econòmic del projecte. Consta de la memòria, la

documentació gràfica i el cost global. L’avant projecte proporciona una imatge

global més definida del projecte; utilitza plànols a escala i calcula de manera

més exacta el pressupost de l’obra. Consta de la memòria, els plànols i

l’avançament del pressupost. El projecte bàsic caracteritza l’obra de manera

precisa: aspectes funcionals, constructius i econòmics. Els plànols seran a escala

i perfectament acotats. Aquest projecte, amb el visat preceptiu del col·legi

Page 13: Llibre habitatge

10

d’arquitectes, és suficient perquè el promotor sol·liciti la llicència municipal

d’obres, però no per portar a terme la construcció. Extret

DOCUMENTS PER A OBTENIR LA LICENCIA D’OBRES:

Aquí descrivim alguns dels documents necessaris per obtenir els permisos de construcció : Plànols de les fonamentacions i estructures que estaran en contacte amb el subsòl . Plans elèctrics que són on apareixen dibuixats tots els contactes o preses de corrent , enllumenat , apagadors , accessoris , etc Els plànols de fontaneria o plomeria són molt importants perquè és aquí on s'indiquen per on es condueix la canonada d'aigua freda i aigua calenta així com el drenatge , els mobles de bany , cuina , rentat , etc HVAC o aire condicionat i calefacció on es mostren els conductes , diagrames , etc Plànols del conjunt i aprovació zonal aquest plànol mostra la ubicació de la casa , camí d'entrada , així com el perímetre de l'envoltant de l' edifici . En alguns casos es requereix prèviament l'aprovació dels veïns o de la junta de colons del fraccionament o zona on vostè pretén construir la seva casa . El permís de construcció ha de ser clarament visible en el lloc de treball . Vostè també necessita tenir un paquet dels plànols de construcció en el lloc en tot moment , només en el cas que es una visita sorpresa d'un inspector . Les inspeccions són enunciats i se'ls exigirà a cada pas en el procés abans que pugui seguir endavant . Això podria causar un retard d'un a diversos dies ( sense comptar el mal temps ) , així que cal pensar en el futur - però no massa lluny Si vols saber-ne mes AQUI I AQUI

Page 15: Llibre habitatge

12

PREPARACIÓ DEL TERRENY: El terreny te moltes capes de diferents materials

(estrats) , a l’hora de construir una casa s’ha de buscar la capa

amb prou resistència per a aguantar la carrega del edifici. Per a

trobar aquesta capa es fa l’anàlisi geogènic en el que s’utilitza

un penetròmetre.

Per a poder continuar amb el procés de construir una casa s’ha

de posar el terreny a disposició per construir , per a fer això s’han de fer

moviments de terra que impliquen condicionar el terreny per a poder construir.

Esbrossament: Es mou el terra amb una profunditat de 30 cm per a

extreure els matolls les herbes i els arbres, el buldòzer i la aplanadora

d’erugues son les màquines apropiades.

Anivellació: Moviment de terra per a deixar el terra en disposició plana ,

el buldòzer es adient per a fer aquesta tasca.

Excavada: Moviments de terra en el qual es fan socs galeries

pous... Es poden fer a ma amb pic o mecànicament amb pales

excavadores, quan això es fa hi ha perill d’esfondrament i per

això es posen estructures de seguretat. Una màquina apropiada

seria una excavadora.

Tipus de fonaments: Profunds i superficials , si son profunds son inferiors

a 10 m de profunditat i els superficials que son superiors a 4 m de

profunditat.

Materials de fonamentació:

Actualment s’utilitza formigó que és una mescla de ciment, grava i sorra

pastada amb aigua però sovint s’utilitza formigó armat que porta acer a

l’interior i es mes resistent.

FONAMENTS: El fonament és un element constructiu funcional constituït per

dos components: L'element estructural o fonament pròpiament dit és qui té la

funció de "rebre, donar resposta i transmetre al terreny o roca, els esforços que

s'exerceixen sobre l'estructura resistent o en el propi fonament; i

el terreny o roca és el component que ha de suportar i donar resposta als

esforços que els transmet el fonament durant tota la vida prevista de la

construcció.

Page 16: Llibre habitatge

13

Es comença per el replanteig deis fonaments és una operació que consisteix a

reproduir sobre el terreny, prèviament preparat, el plànol de fonaments amb la

intenció de poder fer les excavacions necessàries.

Tipus de fonaments:

Els fonaments poden ser continus, si hi ha tot al llarg de les parets, o

discontinus, en forma de sabates, que son unes bases de formigó que fan

de fonament d'un pilar i que reparteixen sobre el terreny i poden ser

aïllades o seguides.

Un dels fonaments més utilitzats és el que es fa mitjançant l'excavació de

rases en el terreny, les quals s'omplen de formigó, que de vegades és

armat.

Si el terreny resistent que ha de suportar les càrregues de l'obra es troba

en una gran fondària es fan servir uns fonaments profunds amb estaques o

pilons, que son unes barres de fusta forta, acer o formigó armat que

penetren en el terreny deficient fins a fixar-se en el terreny consistent.

ESTRUCTURA: carcassa que serveix per sustentar les diverses parts d'un edifici

Horitzontals: Forjats(A)

Verticals: Bigues , pilars, parets mare, jàssera(B)

Inclinat:Escales.(C)

COBERTA: La coberta és l'element constructiu que protegeix els edificis a la part

superior i, per extensió, a l'estructura que sustenta aquesta coberta. En certs

casos, també es

diu sostrada, teulad

a i terrat.

Page 17: Llibre habitatge

14

Terrat: Es un pla a la part superior de la casa que fa 0⁰ i per tant no es pot

considerar teulada.

TANCAMENTS:

INSTALACIÓNS:

Page 19: Llibre habitatge

16

ACTIVITATS:

1) Digues la diferencia entre els fonaments continus i discontinus.

2) Digues els quatre elements propis de les estructures verticals.

3) Digues la diferencia entre una teulada i un terrat.

4) Digues la diferencia entre un envà i una façana.

Page 20: Llibre habitatge

17

LA CÈDULA D’HABITABILITAT:

Què és la Cèdula d'Habitabilitat ? La cèdula d'habitabilitat és un document administratiu que acredita que un habitatge és apte per ser destinat a residència de persones i que té les condicions tècniques d'habitabilitat , segons la normativa vigent . Els locals , estudis , i altres entitats no escripturades com a habitatge , no poden disposar de cèdula d'habitabilitat ja que no tenen la consideració d'habitatge. Les dades que consten a la cèdula són :

La direcció de l'habitatge

La superfície útil

Les estances i els espais que el componen en el moment de la seva emissió

El seu llindar màxim d'ocupació

En la cèdula no apareix el nom del propietari , ja que la seva validesa permet diferents canvis d'ocupants .

Quant costa la Cèdula d'Habitabilitat ? Desplaçaments ( província Barcelona ) 15,00 € Visat i assegurances 24,00 € taxes Generalitat 44,25 € honoraris 6,75 € TOTAL ( tot inclòs ) 90,00 €

Extret de...

Page 21: Llibre habitatge

18

SOLUCIONARI

ACTIVITATS DE LA INTRODUCCIÓ:

Que es l’habitatge?

L’habitatge, és tota edificació fixa que compleix les condicions

d'habitabilitat que fixa la Llei i la normativa que la desplega, i compleix

la funció social d'aportar a les persones que hi resideixen l'espai, les

instal·lacions i els mitjans materials necessaris per satisfer llurs.

ACTIVITATS TIPUS D’HABITATGE:

1)Digues si els següents construccions són habitatges o no. Raona la resposta.

Apartament

Casa

2) Quines d’aquestes condicions son necessàries per a ser un habitatge legal?

-Tenir bany on poder fer-se la seva higiene diària.

-Tenir cuina on poder fer aliment

-Tenir dret a intimitat.

3) Quin va ser el material revolucionari que va permetre la creació de edificis

tant alts com el Empire Estate? Raona la teva resposta.

L’acer , ja que va permetre fer columnes molt mes fermes per a aguantar els

grans gratacels.

ACTIVITATS DE LES CONDICIÓNS D’HABITABILITAT:

Quina superfície mínima ha de tenir una habitació per a se vàlida?

5m quadrats.

ACTIVITATS ORIENTACIÓ DEL HABITATGE:

1)Quines son les diferències entre una casa en un entorn pirinenc i una en un

entorn eivissenc, fes un breu escrit.

Page 22: Llibre habitatge

19

La de entorn pirinenc haurà de tenir les parets mes gruixudes per a aïllar mes el

fred en canvi a la eivissenca les parets seran mes primes i generalment d’un

color que no s’escalfi molt(blanc , blau fluix...)

La teulada en el Pirineu seria molt mes inclinada per a que no s’emmagatzemi la

neu a la teulada i en l’eivissenc no fa falta tanta inclinació.

2)Quins fets naturals s’haurien de tenir en comte per a orientar una casa ?

La sortida del sol per així saber cap on s’ha d’orientar la casa si es vol despertar-

se amb el sol de cara ,de costat, de costat , etc...

ACTIVITATS ORGANITZACIÓ:

1)Quines d’aquestes sales haurien d’estar separades i quines juntes unes

d’altres? Fes un petit escrit descrivint els “plànols” de la casa.

f) Lavabo

g) Cuina

h) Safareig

i) Rebost

j) Habitacions

Les habitacions haurien d’estar a prop del lavabo , la cuina i el rebost

haurien d’estar a prop i el safareig hauria d’estar a prop del lavabo per a

tenir a prop la clau d’aigua.

ACTIVITATS DE LA FASE DE CONSTRUCCIÓ:

5) Digues la diferencia entre els fonaments continus i discontinus.

Els fonaments continus es disposen de manera continua per tot el llarg

de les parets o discontinus es disposen de manera discontinua en forma

de sabates.

6) Digues els quatre elements propis de les estructures verticals.

Page 23: Llibre habitatge

20

Bigues , pilars, parets mare, jàssera

7) Digues la diferencia entre una teulada i un terrat.

Una teulada es disposa de manera inclinada entre 1 i 89 graus en camí un

terrat fa 0 graus.

8) Digues la diferencia entre un envà i una façana.

Els envans son les parets sol destinades a separar habitacions i les

façanes separen l’edifici de l’exterior.

CONCLUSIONS:

Ha estat un treball complicat , el temps de treball a classe no em va donar

suficient temps per acabar tot , aquesta última setmana degut a la meva manca

de concentració ha sigut molt estressant però crec que he pogut treure el

treball notablement.

M’ha agradat que es fessin exàmens després de cada punt per que així hi havien

mes variables per a pujar nota però a vegades tot ha estat molt estressant.

Trobo injust haver de fer un projecte explicant una cosa que no sabem ja que si

algú troba una bona pagina web molt completa i bona te avantatge sobre un

altre. Per la resta la organització per part del professor i les sessions donades

han estat correctes

Page 24: Llibre habitatge

21