LLICÈNCIA D’ESTUDIS MODALITAT B CURS 2007 - 2008 AUTOR ... · matèria d’Arts escèniques del...

LLICÈNCIA D’ESTUDIS MODALITAT B

CURS 2007 - 2008

AUTOR: JAUME GRANT BOTA

ÍNDEX TEATRE I MÚSICA UNA

COMBINACIÓ PERFECTA

Quan un grup de teatre realitza el muntatge d’una obra, ni

els actors, ni l’escenògraf ni el director tindran èxit a menys

que l’obra sigui un èxit. Per tant, les metes individuals estan

subordinades a la meta del grup; el que preval és l’obra. Sota

aquesta condició de la motivació comuna, desapareix en bona

mesura el factor competitiu de les relacions humanes i

augmenten les condicions per a l’harmonia.

Per això, treballar junts en pro d’un objectiu comú no és

només una organització social casual d’entre una varietat

infinita, sinó una condició existencial amb uns poders únics

per aconseguir la transformació humana.

Roland G. Tharp

(Transformar l’ ensenyament: Excel·lència, equitat, inclusió i harmonia en les aules)

ÍNDEX

Pàgina

1- INTRODUCCIÓ 4

1.1 – Antecedents del tema 4

1.2 – Expl icació del tema 5

1.3 – Object ius i resul tats proposats 6

2 – TREBALL DUT A TERME 10

2.1 – Disseny del p la de trebal l 10

2.2 – Metodologia emprada 12

2.3 – Descripció dels recursos ut i l i tzats 14

3 – RESULTATS OBTINGUTS 15

3.1 – Presentació dels mater ia ls e laborats 15

3.2 – Guia didàct ica per al professorat 18

3.2.1 – Guia didàct ica dels l l ibrets de cinc musicals 18

3.2.2 – Guia didàct ica dels exercic is de tècniques teatrals 24

3.2.3 – Guia didàct ica dels exercic is de comentar i de text . 27

4- CONCLUSIONS: APLICACIONS I VALORACIONS DEL TREBALL REALITZAT 29

5- BIBLIOGRAFIA COMENTADA 30

Música i teatre una combinació perfecta

1.-INTRODUCCIÓ

1.1- ANTECEDENTS DEL TEMA

Des del curs 2004-2005, l’IES Narcís Oller de Valls va posar en

marxa un projecte transversal d’estudis teatrals i musicals al segon cicle

de l’ESO. Aquest projecte transversal i interdisciplinari, el qual s’ha

continuat desenvolupant el curs 2005-06 i 2006-07, amb una implicació

major, tant d’alumnat com de professorat. Aquest curs, per segon any

consecutiu ja comptem amb un programa pilot de teatre musical al

batxillerat, a més de l’itinerari de teatre musical a segon cicle de l’ESO

abans esmentat. També he impartit conjuntament amb el professor de

música Andreu Dexeus dos tallers de teatre musical1 adreçat a

professorat d’educació primària i secundària dins el marc de la primera i

segona Escola d’Estiu de Tarragona celebrades a Salou el juliol dels anys

2006 i 2007. També conjuntament amb el mateix professor he participat

en l’elaboració del nou currículum de Batxillerat, concretament en la

matèria d’Arts escèniques del nou batxillerat de l’especialitat d’Arts (Arts

escèniques, música i dansa). Per altra banda, des de fa vint anys

imparteixo classes de teatre a l’IES Narcís Oller, els darrers deu cursos

gràcies a la col·laboració de l’Andreu Dexeus he dirigit una sèrie de

musicals amb alumnes de segon cicle d’ESO amb molt bona acollida per

part del públic.

He d’anomenar en aquest apartat l’existència de dues llicències

d’estudis que tenen relació amb el treball que ara us presento, es tracta

de: Teatre musical: un projecte interdisciplinari i transversal a la

secundària de Josep Sala Colom i La dansa-moviment i l’expressió

corporal com a mitjans per desenvolupar les capacitats de l’alumnat de 1r

i 2n cicle de primària de Gemma Renovell Soler. Especialment el primer

dels treballs mencionats, resulta en molts aspectes coincident amb el

meu, al qual moltes de les aportacions que faig en el meu treball,

complementaran alguns aspectes que no estaven prou desenvolupats en

1 Educació artística i més a partir de les arts escèniques i Música i teatre, una combinació perfecta.

4


el treball de Sala Colom2. També la immediata implantació del nou

batxillerat d’Arts escèniques música i dansa m’ha servit d’estímul per

afegir algunes propostes concretes adreçades a aquest perfil d’alumnat

que cursarà aquesta modalitat de batxillerat... Des de la meva

experiència en el teatre, per les seves característiques, he observat que

ofereix moltes possibilitats per a la participació, cohesió i inclusió dels

alumnes de secundària.

A fi i efecte d’afavorir aquests objectius, el treball consistirà en

l’elaboració de tot un seguit de materials didàctics específics que puguin

ésser utilitzats com a eines pràctiques a l’aula. Tanmateix, vull

desenvolupar un material didàctic específic per ésser aplicat tant en

l’ESO, com ja s’està fent des de fa molts anys al nostre institut, com en

la futura modalitat de Batxillerat d’A.E (Arts Escèniques).

Aquesta llicència es complementa en la seva primera part amb la llicència

del Sr.Andreu Dexeus3, que es presenta amb un títol semblant, si bé els

continguts d’ambdues llicències son diferents. El meu treball tractarà la

part de teatre de text i de cos, de drama i d’interpretació, mentre que el

treball del professor Dexeus se centrarà en la part musical: cançons,

partitures i arranjaments musicals. Si bé es complementen, ja que

sorgeixen d’un treball previ en equip, les dues llicències son

independents, perquè els materials que proposen normalment es treballen

per separat, de manera que resulten una bona eina pedagògica en si

mateixos.

1.2 - Explicació del Tema

El treball l’he dividit en tres apartats o blocs: En el primer apartat

hi trobareu cinc llibrets (textos) complets de cinc obres de teatre musical

de diferents gèneres (musical americà, comèdia clàssica amb música i

sarsuela).

En alguns es tracta de traduccions i adaptacions del llibret original,

i en d’altres són originals escrits per mi mateix. Totes aquestes obres

s’han dut a l’escenari i estan adaptades per ser representades per

alumnes de segon cicle d’ESO i Batxillerat.

2 Bloc 1 Com ho fem? (especialment els subcapítols dedicats als tallers) .3 Música i teatre. Una combinació perfecta. Recursos i material musical per treballar a l’aula (segon cicle d’ESO i nou batxillerat d’arts escèniques, música i dansa)

5


En el segon apartat hi trobareu un centenar llarg d’exercicis de

tècniques teatrals (expressió corporal, veu, interpretació...) especialment

seleccionats per a poder ser implementats en tallers de teatre

extraescolars o a les classes de teatre de la franja variable o optativa

d’ESO i Batxillerat indistintament. Així mateix també poden ser utilitzats

a la matèria de modalitat Arts escèniques del nou batxillerat d’Arts

escèniques, música i dansa. Aquests exercicis estan classificats segons el

seu grau de dificultat i la categoria a què correspon; a més, cada un va

acompanyat d’un suggeriment amb un comentari sobre els aspectes

didàctics més rellevants.

Finalment, en el tercer apartat he proposat la realització d’una

sèrie de comentaris de text teatrals de diferents autors representatius de

la història del teatre occidental, des del teatre clàssic grec fins al segle

XX. Cada autor representa un exemple destacat d’un determinat període

de la història de la literatura occidental, si bé no pretén ser una

compilació completa, per això hi ha buits considerables donat que

l’objectiu d’aquesta part no és conèixer la literatura teatral sinó posar en

pràctica el comentari de text i alhora formar-se, a manera de breu

pinzellada, una mínima idea d’alguns dels millors moments de la història

de la literatura i del teatre en particular. Aquests materials a més, també

poden ser utilitzats per fer uns exercicis d’interpretació, com per exemple

anàlisi d’escenes i personatges, creació de personatges, assaig i

representació d’escenes...

Tota aquesta documentació estarà disponible en format pdf. en la

pàgina web: http://www.xtec.cat/~jgrant/ que hem elaborat

conjuntament amb el professor Andreu Dexeus, on, a part dels materials

que presento en els tres blocs, hi haurà també imatges, els vídeos

d’algunes de les coreografies de les cinc obres musicals, les lletres i la

música de les cançons i les partitures i arranjaments musicals

corresponents als esmentats musicals.

1.3 - Objectius i resultats proposats

Els materials que presento van adreçats a tots el professorat que

vulgui iniciar l’aventura d’incorporar el teatre musical a les seves aules o

bé com una activitat extraescolar. Aquests recursos han de servir no sols

per treballar alguns aspectes del teatre musical amb els alumnes de

secundària, sinó que es conceben com un instrument fonamental en una

6

http://www.xtec.cat/~jgrant/


formació integral de l’alumnat, ja que no sols s'ocupa de la pràctica de

les diferents manifestacions de la teatralitat, sinó que a més permet que

l'alumne/a desenvolupi competències comunicatives, socials, expressives,

creatives o bé relacionades amb la resolució de problemes i l'autonomia

personal, s’estimula així la seva interacció amb el medi i es garanteix,

per tant, l'èxit d’alguns objectius formatius assignats a aquesta etapa.

L’alumne o alumna que decideix aprofitar aquests recursos que ofereix el

teatre musical i el fet teatral en general aprèn a expressar, comunicar i

rebre pensaments, emocions, sentiments i idees, pròpies i alienes, per

mitjà de l'ús de les més variades tècniques i habilitats inherents a les

arts escèniques: treball dramàtic, musical i d’expressió corporal.

Els objectius generals d’aquests materials didàctics s'articulen

entorn de tres eixos d'actuació: d'una banda, potenciar la formació

integral de l'individu a través d’una formació artística vivencial i

eminentment pràctica , per una altra, incidir en aspectes com la

creativitat a través d’un muntatge relacionat amb les variades

possibilitats que ofereix el teatre musical; i en tercer lloc contribuir al

seu desenvolupament personal, ampliant l’horitzó de la seva

experiència individual i afavorint actituds d’empatia en relació a les

dinàmiques de grup, que en aquesta matèria són molt importants, ja

que es tracta d’un treball en equip. Per altra banda, també hauria de

contribuir a despertar la seva sensibilitat i el seu interès envers les

manifestacions artístiques.

D’acord amb les noves directrius del Departament d’Educació,

aquests materials poden contribuir a l’assoliment de les següents

competències:

Competència cultural i artística, perquè contribueix a posar en pràctica

la creativitat, desenvolupa la sensibilitat emocional i, ajuda a

comprendre i valorar els diferents tipus de manifestacions artístiques.

Competència social i ciutadana, perquè contribueix a enfortir les

capacitats afectives en tots el àmbits de la personalitat i amb la relació

amb els altres, a rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus,

els comportaments sexistes, i a resoldre els conflictes pacíficament.

Per la pròpia naturalesa d’aquestes disciplines, on el treball és molt

actiu i vivencial, en el camp de les emocions i sentiments,

7


s’estableixen lligams o vincles entre els participants que afavoreixen la

solució dels conflictes de manera dialogada.

Competència d’aprendre a aprendre, perquè ajuda el propi

coneixement, és a dir, les pròpies capacitats i limitacions. Tanmateix,

contribueix a la motivació que condueixi a augmentar la

responsabilitat i la participació en el procés educatiu.

Competència en la comunicació lingüística, perquè contribueix a

comprendre i expressar amb correcció oralment textos orals i escrits,

missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i en el

seu cas, llengües estrangeres, i consolidar hàbits de lectura i

comunicació empàtica. Una bona manera de treballar aquesta

competència és a través del teatre i la música, on es posa en pràctica

la lectura i comprensió de textos literaris, lletres de cançons, expressió

oral, dicció, expressió vocal i corporal.

Competència d’autonomia i iniciativa personal, perquè contribueix a

refermar l’autoconfiança, la iniciativa personal per saber planificar, per

prendre decisions, per assumir responsabilitats, i també perquè

desenvolupa la perseverança i les ganes de superació.

Competència en el tractament de la informació, competència digital,

perquè contribueix a desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts

d’informació diverses, així com per saber seleccionar, organitzar i

interpretar la informació amb sentit crític. Gràcies a l’aplicació

d’aquests recursos, es fomenten els següents objectius en l’ús de les

TIC:

1- Conèixer i fer ús de les possibilitats de la xarxa, tant pel que fa a la

recerca d’informació, com una font de recursos inesgotable de

partitures, arxius d’àudio (mp3, midi, etc.) i vídeo (youtube, myspace,

etc.)

2 – Conèixer i fer ús dels programes de software per treballar la

música: editors de partitures, seqüenciadors midi, editors d’àudio i

vídeo.

3 – Editar imatges fixes relacionades amb el grafisme dels programes

de mà, dels cartells i dels projectes escenogràfics.

Des del punt de vista dels objectius més concrets i immediats que

la pràctica del teatre musical pot representar, podem esmentar els

següents:

1. Superar les dificultats que representa parlar en públic.

8


2. Llegir de forma expressiva un text teatral.

3. Adquirir un domini raonable del cos, la veu i el vocabulari bàsic

teatral.

4. Utilitzar el llenguatge verbal i no verbal per expressar sentiments i

emocions.

5. Memoritzar, interpretar i improvisar cançons, diàlegs breus i

històries.

6. Simular emocions humanes elementals.

7. Crear, representar i interpretar un personatge d’acord amb

situacions o interessos específics.

8. Reconèixer i utilitzar els elements necessaris (vestuari, maquillatge,

etc...) per dur a terme una representació teatral.

9. Escenificar textos literaris o de creació pròpia.

10.Ser capaç de crear o seguir coreografies inventant moviments o

utilitzant els apresos tot procurant una organització espacial

estètica.

11.Valorar i apreciar l’esforç dels companys en les actuacions davant el

públic.

12.Adquirir l’hàbit de treballar en equip.

13.Ser responsable amb les tasques encomanades i acceptades.

14.Conèixer els beneficis saludables que aporta l’hàbit de la pràctica

continuada d’algunes tècniques actorals (exercicis de relaxació,

respiració, de veu, de cant, d’expressió corporal, etc.)

15.Valorar el treball d’actor/actriu d’acord amb criteris personals.

Per això, crec que aquests materials han de facilitar la tasca docent

d’aquells professors o professores que optin per tirar endavant

aquestes propostes de teatre musical com a eina pedagògica per

aconseguir arribar als objectius abans esmentats.

El fet de presentar-los d’una forma, eminentment, pràctica és fruit

d’una experiència prèvia, que al llarg de deu anys he pogut comprovar

de manera satisfactòria amb els alumnes de l’IES Narcís Oller i, amb

els mestres i professors que han passat pels meus tallers de teatre

musical.

9


2 - TREBALL DUT A TERME

2.1 – Disseny del pla de treball

Temporalització Treball realitzat

OCTUBRE

NOVEMBRE

FEBRER

♦ Valoració i anàlisi del nostre projecte Transversal de

Teatre musical durant el curs 2006-07.

♦ Valoració del grau de satisfacció dels alumnes i dels

seus pares pel que fa a la seva participació en el

projecte.

♦ Memòria de totes les activitats (representacions i

altres) dutes a terme pel departament de Música i

Teatre.

♦ Reunió informativa del projecte de llicència dirigida al

claustre de professors.

♦ Col·laboració amb els professors de tots els departaments

didàctics implicats i els de la USEE i aula d’acollida per a la

planificació de les activitats (representacions pròpies,

estades d’intercanvi, visites a escoles de teatre, assistència a

espectacles professionals, concerts, etc.)

♦ Reunió informativa amb Anna Rodet,

assessorament i aclariment de dubtes.

♦ Reunió amb el tutor supervisor del projecte on

es facilita un esbós del treball de llicència.

♦ Reunió setmanal amb el company Andreu

Dexeus per començar a planificar la recollida de

documentació i material per desenvolupar la

llicència.

10


MARÇ

ABRIL

MAIG

♦ Selecció i edició del cinc vídeos amb les

coreografies dels cinc musicals.

♦ Recull de tot el material fotogràfic relacionat

amb el teatre musical experimentat amb

anterioritat.

♦ Recopilació del tres primers llibrets de tres

obres musicals, revisió i correcció dels

mateixos.

♦ Inici de recollida d’informació bibliogràfica i

elaboració d’una sèrie d’exercicis de tècniques

teatrals diverses.

♦ Reunió amb el company Andreu Dexeus on

comencem a preparar la pàgina web de les

llicències.

♦ Contacte amb el tutor supervisor del projecte,

presentació dels primers materials elaborats,

resolució de qüestions tècniques del projecte.

♦ Continuem les reunions per anar donant forma a

la pàgina web.

♦ Consulta sobre unes fitxes de comentari de text

amb el tutor supervisor del projecte.

♦ Revisió i correcció del quart llibret d’una obra

de teatre musical.

♦ Recerca bibliogràfica a partir de la qual

començo a elaborar uns materials per fer una

sèrie de comentaris de textos teatrals.

♦ Continuació de la recerca i redacció dels

exercicis de tècniques teatrals.

♦ Reunió amb el company Andreu Dexeus per fer

una recopilació de les lletres de les cançons.

♦ Revisió i correcció del cinquè llibret d’una obra

de teatre musical.

♦ Continuació del treball de redacció dels

exercicis de tècniques teatrals.

11


JUNY

SETEMBRE

♦ Reunió amb el professor tutor del projecte per

supervisar el primer informe de progrés.

♦ Reunió de seguiment i presentació del primer

informe de progrés.

♦ Acabament de la redacció dels documents del

treball.

♦ Acabament de la redacció de la bibliografia

comentada.

♦ Reunió amb el company Andreu Dexeus per fer

la supervisió final de la presentació de la pàgina

web.

♦ Redacció de la fitxa de la llicència d’estudis.

♦ Revisió final dels documents i de la pàgina web.

♦ Reunió amb el professor tutor per fer la revisió

de l’informe final.

♦ Reunió de seguiment i presentació de l’informe

final de supervisió i de la documentació final de

la memòria.

2.2 Metodologia emprada

Per elaborar tots aquests recursos que us presento he utilitzat

diferents metodologies depenent de quin material es tractava.

En el cas dels materials de la primera part (llibrets d’obres

musicals), he realitzat traduccions i adaptacions al nivell de secundària a

partir dels textos originals (Lisistrata i Revolta d’amors) o dels guions de

les pel·lícules d’alguns musicals (Grease i Annie). També he fet un llibret

de creació pròpia (El pacient de la 308). Com que aquests musicals ja han

12


estat experimentats prèviament i portats a l’escenari, també he fet, a

posteriori, una nova revisió i correcció procurant millorar-los.

He d’agrair la col·laboració als professors i professores del

departament de llengua catalana de l’IES Narcís Oller pel seu

assessorament i el seu ajut en la correcció de tots aquests textos.

Tampoc puc oblidar el meu reconeixement al professor de grec Armand

Carreras pels seus consells i suggeriments en l’adaptació de l’obra

Lisistrata d’Aristofanes.

En el segon apartat, el que proposo és un centenar llarg d’exercicis

de diverses tècniques teatrals; l’he realitzat principalment a base de

consultar l’àmplia bibliografia existent (Expressió corporal, expressió oral

i tècniques de veu, interpretació i dramatització, etc.). Una bona part

dels exercicis els he après a partir de la pròpia experiència com a alumne

dels diferents cursos i tallers de teatre als quals he assistit.

Val a dir que la major part d’aquests exercicis els utilitzo en les

meves classes de teatre des de fa més de quinze anys, per aquesta raó

alguns els he adaptat d’acord amb l’experiència acumulada a partir del

treball amb l’alumnat de secundària.

També m’ha estat de valuosa ajuda per a la realització d’aquest

capítol l’assessorament dels professors Ramon Vila i Joan Anguera de

l’Institut del Teatre; he d’agrair, així mateix, la documentació facilitada

per la professora de teatre Rosa Mateu, així com la col·laboració de la

professora de dansa Juny Casas en la selecció d’alguns exercicis

d’expressió corporal.

Per elaborar la tercera part, he fet una consulta bibliogràfica

(Llibres de literatura, obres de teatre d’autors escollits, història de la

literatura, etc.), que trobareu ressenyades a l’apartat de bibliografia.

En menor mesura també he fet una recerca a través d’algunes pàgines

web, que m’han servit per documentar-me sobre alguns aspectes

biogràfics dels autors escollits i per a l’obtenció d’algunes imatges.

Amb tota aquesta informació he preparat vuit documents titulats:

Comentaris de text. Cada un dels vuit documents correspon a un autor

important de la història del teatre occidental.

En aquest capítol agraeixo la col·laboració de la professora de

Llengua catalana Montse Bové que m’ha facilitat molta informació d’un

parell d’autors (Shakespeare i Guimerà).

13


Per fer l’edició dels cinc vídeos corresponents a cançons i

coreografies dels cinc musicals, he aprofitat l’arxiu videogràfic particular i

he editat els fragments seleccionats amb el programa Studio 8.

Finalment per al disseny i la realització de la pàgina web s’ha utilitzat un

editor del programari Mac de Apple.

2.3 Descripció dels recursos utilitzats

Per a la realització del meu treball he utilitzat els següents recursos:

• Bibliografia específica

• Pàgines web

• Editor de textos Winword

• Editor de textos pdf. Adobe Reader

• Editor de fotografia digital Photoshop

• Editor d’imatges CorelDraw

• Editor de vídeo Studio 8

• Espais web (Youtube, Bubbleshare, Picasaweb, Blogger...)

• Editor de pàgines web de Mac (Apple)

14


3. Resultats obtinguts

3.1 – Presentació dels materials elaborats.

Com ja he indicat he dividit el meu treball en tres parts ben

diferenciades, en la primera part o bloc us presento els llibrets de cinc

obres de teatre musical.

Primer bloc (http://www.xtec.cat/~jgrant/ llibrets )

Grease

Aquest llibret és una adaptació del guió de la

pel·lícula Grease original de Jim Jacobs, Warren

Casey, Allan Carr i Bronte Woodard. És bastant fidel

al guió original, encara que hi he introduït alguns

petits canvis, per facilitar els seu trasllat a un

escenari teatral.

El pacient de la 308

En aquest cas el text és original. Aquesta

obra vol ser un tribut al gènere del musical

americà; per aquesta raó s’hi inclou una

selecció de cançons de grans musicals com per

exemple: Cats, West side story, El mag d’Oz,

Annie, Hair, Rent i Cabaret.

15



Lisistrata

Aquesta versió musical de la comèdia clàssica

d’Aristòfanes va néixer gràcies a l’estreta col·laboració

amb la professora de llengua catalana Ester Comas,

que es pot dir que n’és coautora; vàrem fer un treball

de traducció a partir de textos basats en l’obra original

i al mateix temps en fèiem l’adaptació, procurant

ajustar-la al nivell de l’alumnat de secundària. La

música és original del professor Andreu Dexeus, amb qui comparteixo

aquesta llicència.

Annie

Aquest llibret és una adaptació

del guió de la pel·lícula Annie

original de Carol Sobieski.

També, com en el cas de

Grease, és bastant fidel a

l’original cinematogràfic, amb

alguns petits retocs per

traslladar-la millor a un

escenari teatral.

Revolta d’amors

És una traducció i adaptació del llibret

original de la sarsuela Luisa Fernanda obra de

Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw

amb música del mestre Federico Moreno

Torroba. En aquest cas he procurat respectar

bastant fidelment el text original exceptuant

la part final del segon acte, on canvio una

mica el guió fent guanyar la partida als

partidaris de la revolució enfront dels

monàrquics. En tractar-se d’una obra teatral, les adaptacions del guió

han estat mínimes i respecto l’estructura original de l’obra.

16


En el treball de llicència d’estudis de Josep Sala Colom s’inclouen

els llibrets de quatre obres musicals; curiosament cap dels títols

proposats en els meu treball coincideix amb els del treball de Josep Sala,

d’aquesta manera sumant ambdues propostes hi ha nou obres musicals

de diferents estils per triar i remenar; un material més que notable

preparat per ser utilitzat pel professorat interessat a muntar un

espectacle de teatre musical amb els seus alumnes.

Segon bloc (http://www.xtec.cat/~jgrant/ Exercicis i tècniques

teatrals)

En aquest apartat s’inclouen 103 exercicis de diferents tècniques

teatrals (expressió corporal, tècniques de veu, interpretació...) que s’han

demostrat apropiades al nivell de l’alumnat de secundària i que he anat

recopilant al llarg d’una bona pila d’anys d’experiència impartint classes i

tallers de teatre amb adolescents. Com ja explicaré en la guia didàctica,

els exercicis estan classificats d’acord a dos criteris i van acompanyats de

la seva descripció i d’algunes orientacions didàctiques.

Tercer bloc ( http://www.xtec.cat/~jgrant/ comentari de text )

En la tercera part hi ha vuit materials preparats per fer comentaris

de textos teatrals, concretament corresponen als següents autors:

Sòfocles, Eurípides, Shakespeare, Lope de Vega, Moliere, Txejov,

Guimerà i Brecht.

Segurament algú es pot preguntar per què he inclòs en aquest

treball de llicència que tracta sobre teatre musical el comentari de textos

literaris.

Per justificar-ho he de referir-me a més d’un motiu.

a) La majoria d’obres de teatre musical tenen un text més o menys

extens.

b) La implantació del nou batxillerat d’Arts escèniques, música i dansa

m’ha impulsat a completar aquest treball de llicència amb aquest

capítol dedicat al comentari de text, pensat com una aportació de

recursos didàctics que pot ser d’utilitat pel professorat que haurà

d’impartir les noves matèries, com per exemple Arts escèniques.

17




c) L’aparició d’un nou perfil d’alumnat de batxillerat que vol continuar

estudis superiors d’art dramàtic m’ha fet pensar en la preparació

d’aquests comentaris de text, ja que aquesta és una de les proves que

hauran de superar en l’examen d’ingrés a l’Institut del Teatre.

d) La vocació formativa, així aquests materials contribueixen en alguna

mesura a completar el bagatge cultural dels alumnes. Malgrat que

només hi ha vuit autors proposats i, per tant, hi ha moltes i notables

absències, crec que són suficients per fer una primera aproximació al

coneixement d’una part important de la història del teatre occidental,

que es complementarà amb els continguts de les classes de Llengua i

literatura.

També s’inclou una fitxa descriptiva de com s’ha de fer el

comentari d’un text teatral.

3.2 Guia didàctica per al professorat: desenvolupament

de les activitats, materials i recursos.

A continuació aprofitaré aquest espai per facilitar algunes

consideracions en forma de guia didàctica. Com que el treball consta de

tres blocs fonamentals, han de ser també tres les guies didàctiques

presentades.

3.2.1 - Guia didàctica del llibrets de cinc obres musicals.

En primer lloc he de dir que he procurat oferir cinc obres musicals

d’estils diferents per tal de no repetir-me i perquè hi hagi més diversitat

a l’hora de fer la selecció de l’obra que es vol representar.

En algun cas la dificultat del text i de la música és major que en

d’ altres, per això cal saber adequar-lo al nivell del alumnes (no és el

mateix l’alumnat de tercer d’ESO que el de Batxillerat); en aquest sentit

hi ha un parell de musicals: Annie i Revolta d’amors que presenten més

dificultats que els altres tres, sobretot a nivell musical.

La durada d’aquestes obres és notable, totes superen l’hora, i en

algun cas s’allarga fins a l’hora i mitja, la qual cosa pot afegir més

dificultats - aconsello ser realistes i d’acord amb les capacitats i

limitacions del alumnes readaptar la durada de l’obra per no carregar

18


massa el temps de representació -; és a dir, que si alguna escena es pot

suprimir sense alterar el missatge, és millor saltar-la i escurçar el temps

de l'obra. Així mateix pot resultar interessant fer una selecció d’algunes

escenes tot fent servir les tisores al gust del consumidor, en aquest

sentit si no es pot assumir l’obra sencera com un tot global no passa res,

hem de pensar que l’objectiu del teatre escolar és eminentment formatiu i

educatiu i per tant no cal ser gaire puristes si això ha de comportar

espatllar el resultat pretès.

Tot seguit presento les fases habituals que cal seguir a l’hora de

muntar una obra de teatre musical.

Text o guió

Abans de treballar el guió teatral cal fer-se una idea clara de la

totalitat de l'obra i de cada escena. Veure quins objectius pretén,

quina és la intenció de l'acció teatral, quins personatges intervenen,

quin és el context literari i històric de l’obra, etc.

Aquí he prescindit de manera voluntària d’incloure un aspecte

fonamental que s’ha de tenir en compte en la preparació d’una obra

teatral, el que s’anomena treball de taula, la raó d’aquesta omissió és

no repetir en el meu treball el que ja està descrit de manera

excel·lent en el treball de Josep Sala en els capítols “Com ho fem ?”,

especialment en les fitxes de caracterització de personatges (pàgina

38) i les tècniques de direcció (pàgines 40- 47) i “Què fem” on hi ha

el model de fitxa docent al principi de cada musical (pàgines

76,138,165 i 190).

Moviment escènic

Cal estudiar els moviments que faran els actors a l'escenari; per on

entraran i sortiran a escena, com es mouran per l'espai escènic. Per

ajudar-vos , es poden fer esquemes dels moviments dels actors sobre

un dibuix de l'escenari i practicar-los des del primer moment durant

l'assaig, per evitar errors posteriors i que agafin mals costums i siguin

difícils d'evitar-los més tard.

Com que es tracta de teatre musical és natural que hi hagi

coreografies, aquesta és una de les fases més difícils i que mereixeria

un nou treball de llicència d’estudis. El meu consell és que primer es

treballin bé una sèrie d’exercicis d’expressió corporal (veure

19


“exercicis i tècniques teatrals” a la pàgina web d’aquesta llicència

http://www.xtec.cat/~jgrant/ ) per agafar més desimboltura i domini del

cos. És molt important no forçar massa als alumnes, en el sentit que

no es pot demanar a un alumne o alumna allò que està per sobre de

les seves possibilitats. És millor treballar coreografies senzilles i poc

ambicioses, de cara al resultat final això acostuma a ser molt més

efectiu.

A tall d’exemple, en els cinc vídeos que hi ha en la pàgina web podeu

veure la majoria de les coreografies d’aquests cinc musicals.

Càsting o repartiment de papers

Després de tenir la idea clara de cada personatge cal repartir els

diferents papers entre els alumnes.

Cal veure les possibilitats i les característiques de cada noi i noia: el

seu aspecte físic, la veu, l'expressió corporal. És el moment de fer

exercicis d'expressió corporal i oral, de millorar la dicció. De vegades

ells mateixos veuen les possibilitats de cadascun.

Després de veure el rendiment de cada alumne es poden repartir els

papers i, si cal i el paper ho permet, fer algun reajustament. (Per

exemple si un personatge és masculí però pel seu caràcter s'avé més

al d'una alumna o bé no tenim prou alumnes masculins actors, si el

paper del personatge de l'obra és indiferent segons el sexe, és millor

que el personatge es transformi en femení que no posar bigotis o

característiques masculines a l'actriu).

De totes maneres molt probablement tindreu moltes més noies que

nois en el grup de teatre i aleshores resulta inevitable que alguna

hagi de representar un personatge masculí, no passa res,

l’experiència em demostra que ho poden fer molt bé.

L’adolescència és una etapa difícil, plena de pors i d’inseguretats, cal

tenir molt tacte amb els alumnes a l’hora d’exigir-los determinades

accions, convé no ferir la susceptibilitat i saber analitzar

psicològicament cada cas per tal de treure de cada un la màxima

creativitat possible. Altrament ens podem endur alguna sorpresa

desagradable.

No podem oblidar que l’objectiu d’aquesta matèria és eminentment pedagògic,

no som una companyia de teatre professional, ni treballem amb actors

professionals, per això mateix hem de saber escollir textos i muntatges ajustats

als recursos humans i tecnològics que tinguem a l’abast. Rebaixar una mica el

20



llistó d’exigència no ha de ser cap obstacle per aconseguir un espectacle digne;

si tots treballem en un clima favorable la motivació de l’alumnat millorarà i la

feina ben feta està assegurada.

Treball de la veu, del cos i d’interpretació

Per exercitar la veu cal fer pràctiques de dicció i vocalitzar bé les

paraules. Llegir en veu alta sense córrer i que s'entenguin

correctament tots els mots i frases del text; és el moment de treballar

el vocabulari perquè tot el text sigui entenedor i els actors i actrius

sàpiguen agafar el sentit de les frases. Així, si en algun moment no es

recorden del text, poden improvisar i no quedar-se tallats.

Pel que fa al cos, cal posar atenció a lligar el que es diu amb el gest

sense que aquest sigui exagerat i artificial. No han de declamar ni

bellugar excessivament els braços ni les cames; s'ha d'aconseguir que

actuïn de manera natural amb els gestos segons el que expressi la

frase.

Va bé en aquesta fase fer exercicis d'expressió corporal, de mim, per

fer acostumar els alumnes a donar expressió a la cara segons l'estat

d'ànim del personatge en cada situació.

Tampoc cal oblidar els exercicis d’interpretació basats majoritàriament

en petites improvisacions. De tots aquests exercicis, en teniu una

bona mostra en la pàgina web anteriorment esmentada.

Assaigs

Els assaigs de l'obra es començaran quan hagin practicat ja uns

quants exercicis d'expressió oral, corporal i d’interpretació. És

convenient no deixar-los mentre duri l'assaig.

Al principi, actuaran amb el text a la mà cas que no el recordessin i

paulatinament, l'hauran d'anar deixant fins a memoritzar tot el text.

És molt important que els alumnes entrin dins del personatge i dels

sentiments o sensacions que se suposa que té. No han de memoritzar

el text sense cap sentit sinó fixar-se en tot el seu contingut i fer

algun exercici d'improvisació, és a dir, de variar alguna frase o

paraula del text que signifiqui el mateix que l'original. També és molt

important que, si s'equivoquen en el text o en alguna situació, no

riguin (cosa freqüent entre els nois i noies més joves), si la situació

no és còmica. Cal entrar en la situació de l'escena i no només

memoritzar.

21


Haurien de poder arribar a saber salvar una situació d'equívoc sense

necessitat que algú els apunti des de darrere de les cametes. (No

s'hauria d'apuntar els actors perquè si es fa s'acostumen a la veu que

se'ls avança i es perden sense remei si no la tenen. A més, de

vegades, el dia de la representació, a la sala, se sent més l'apuntador

que no pas els actors).

Cal fer un assaig general quan ja s'han assajat diverses vegades les

diferents escenes, si pot ser, a l'espai on s'ha d'actuar i amb gairebé

tots els elements que formen part de l'obra, sense interrupcions, per

veure com queda en conjunt.

Escenografia

Mentre duri la temporada d'assaig, podeu anar pensant en

l'escenografia que més us agradaria per a l'obra. A més, mentre els

actors assagen, és quan vénen les idees que millor es poden adaptar

a la situació que volem crear a l'escena.

Els decorats poden ser de diferents materials i emprar diferents

tècniques.

En els vídeos que s’inclouen en la pàgina web, podeu veure com hem

resolt d’una manera senzilla l’escenografia. És, en aquest moment, on

cal convertir aquesta activitat teatral en transversal i demanar la

col·laboració del professorat de visual i plàstica. També podeu

consultar el treball de llicència d’estudis de Lídia Pérez Requena4.

Cal preparar també l'atrezzo i tenir-lo a punt per al moment de la

representació.

Cal preveure, per altra banda, la il·luminació que necessitarem a

l'escenari per realçar una part del decorat o del que més ens

convingui. Tots els canvis o modificacions de llum s'han d'anotar

detalladament al lloc del guió que convingui, perquè el tècnic de llums

(si és el cas) amb el guió al davant, sàpiga quan ha de fer els canvis

oportuns.

Vestuari

Cal buscar la manera més idònia per representar un personatge

concret amb el vestit tenint en compte el principi de l'element

suggerent, és a dir, que no cal gran sofisticació (si el paper ho

demana ja és un altra qüestió) en el vestit sinó buscar els elements

4 Escenografia i atrezzo: acompanyaments coloristes per a Què cantem avui? i Què toquem avui?

22


essencials i diferenciadors de cada personatge per representar-los.

Maquillatge

El fet de maquillar la cara dels actors és per dos motius bàsics: per

eliminar els reflexos dels focus a la cara i per destacar l'expressivitat

del personatge, tenint en compte que alguns espectadors veuran la

representació de lluny.

Es poden fer algunes proves durant algun assaig i veure a distància

com es veu l'expressió de la cara. Un cop s'ha decidit quin és el que

s'escau més bé a cada personatge, el més convenient és tenir

persones grans que ajudin el dia de la representació a maquillar els

actors o bé, si són grans els alumnes, quedar perquè es maquillin

entre ells.

Música i so

La música és fonamental en el teatre musical. Per aquest motiu, el

seu tractament ha estat objecte del treball que complementa el meu, i

ha estat realitzat pel professor Andreu Dexeus5. En aquest treball,

trobareu tot els recursos referents a la part musical d’aquestes cinc

obres musicals.

Si a l'obra hi ha sons especials també caldrà enregistrar-los a partir

de discos d'efectes especials que es poden trobar al mercat o als

centres de recursos. Hi ha també força pàgines web especialitzades en

efectes sonors.

Les entrades de música o de sons també cal que estiguin anotats

detalladament al guió de l'obra i passar-ne una còpia a la persona ( si

la tenim) que ens ajudi en el so, el dia de l'assaig general i de la

representació.

5 Música i teatre. Una combinació perfecta. Recursos i material musical per treballar a l 'aula

23


3.2.2 – Guia didàctica dels exercicis de tècniques teatrals (veure la

selecció d’exercicis a la pàgina web)

Moltes vegades s’entén el teatre a nivell escolar com la selecció

d’un text, la seva memorització, la planificació d’uns assaigs i la seva

posterior posada en escena. El resultat final pot ser una mica decebedor,

o si més no pobre, si no s’ha fet un treball previ per tal d’exercitar

diferents aspectes del fet teatral, com per exemple: el treball col·lectiu i

els exercicis per millorar la dicció, la vocalització, el control corporal, el

moviment, sense oblidar aquells que són útils per vèncer la timidesa i la

vergonya. Per aquest motiu per ajudar a millorar les aptituds dels

alumnes respecte al teatre, s’ha de donar als nois i noies una sèrie de

pràctiques i tècniques que augmentin les seves possibilitats tan

expressives com creatives. És amb aquesta intenció que en aquest segon

bloc recullo una col·lecció de més de cent exercicis pràctics de diferents

tècniques teatrals.

Molts autors coincideixen a afirmar que el teatre és bàsicament un

llenguatge, i com a tal cal aprendre a utilitzar aquest nou instrument de

comunicació; així doncs, cal treballar unes tècniques específiques per

arribar a aconseguir un cert domini d’aquest llenguatge. A l’hora de fer la

selecció dels exercicis he procurat que la majoria siguin:

Fàcils i assequibles, precisament perquè no sigui necessari el domini de

cap destresa específica que pugui retreure tan alumnes com professors

Atractius, per tal que els exercicis resultin divertits.

Participatius, de manera que la naturalesa dels exercicis afavoreixi la

integració de tothom.

Grupals, per poder-los treballar de forma col·lectiva.

Aquests exercicis es presenten amb la següent estructura:

Títol de l’exercici

Classe d’exercici: Els exercicis estan classificats en diferents

categories (jocs de confiança, expressió corporal, tècniques de veu,

improvisació, interpretació...)

24


Dificultat: Els exercicis estan classificats en tres nivells de dificultat (fàcil,

mitjana i difícil).

Descripció: On s’explica com s’ha de realitzar l’exercici

Orientacions: On s’apunten alguns consells i suggeriments

pràctics.

Les sessions de treball es poden plantejar de moltes maneres, però

una forma coherent de realitzar-les és començant pels exercicis més

simples i anar progressant a propostes més complexes i creatives.

És molt aconsellable introduir sovint exercicis de relaxació a l’inici

de la classe.

De vegades, si el ritme de la classe no és prou actiu caldria

realitzar exercicis d’escalfament per activar totes les parts del cos.

Una pràctica comuna en les sessions de treball és realitzar de

manera habitual posades en comú (fòrums) un cop acabat l’exercici. El

fet de verbalitzar les sensacions, les emocions, els propis gustos,... es

converteix en un poderós aliat per reforçar els vincles i l’esperit de

treball en comú tan important en el teatre.

El vestuari ha de ser còmode, pot servir el mateix que s’utilitza per

a les classes d’educació física. Una vegada el curs està avançat, es pot

anar introduint, si s’escau, un tipus de vestuari més específic (malles,

mallots...) encara que no és imprescindible.

Sempre que sigui possible, si les condicions de temperatura i

superfície del terra ho permeten, s’hauria de fer la classe descalços; en

cas contrari s’haurien d’utilitzar unes sabatilles lleugeres (les bambes no

són aconsellables) o mitjons dobles amb sola.

El professor o professora, en conseqüència, haurà de vestir amb

consonància amb l’alumnat.

Finalment l’espai on s’han de desenvolupar les sessions hauria de

ser ampli, tipus gimnàs, o una sala gran sense mobiliari perquè es tracta

de tenir la màxima llibertat de moviments. Si és possible enfosquir una

mica aquest espai molt millor.

Encara que com he dit abans molts exercicis resulten divertits, hem

de procurar que les sessions no es converteixin en una mena de

ludoteques, perquè aquest no és l’objectiu proposat, per això cal ser molt

rigorosos en la correcta execució dels exercicis, i si convé fer-los repetir.

En aquest punt ens ajudarà força avaluar cada activitat. En efecte, una

25


bona avaluació aconseguirà que els alumnes es prenguin més seriosament

les sessions de treball.

L’avaluació hauria de basar-se bàsicament en un parell d’aspectes:

Procediments: allò que l’alumne/a ha de saber fer.

Actituds: allò que l’alumne/a ha de saber valorar.

Per això els criteris d’avaluació hauran de tenir en consideració aquests

dos aspectes:

Avaluació de procediments

1. Grau de domini de les destreses que s’han après.

2. Utilització personalitzada i original de les tècniques teatrals.

3. Nivell de comunicació aconseguit utilitzant les diferents tècniques

adquirides.

Avaluació de les actituds

1. Interès de l’alumne/a en l’activitat.

2. Grau d’implicació de l’alumne/a.

3. Capacitat de l’alumne/a per valorar els aspectes comunicatius, tant

els propis com els aliens.

A tall d’exemple tot seguit presento un parell de propostes de fitxes

d’avaluació.

Fitxa d’avaluació d’un exercici d’expressió corporal

Nom de l ’a lumne/a

Domini

de l

mov iment

corpora l

Domin i i or ientac ió

espaia l

Seguiment de l

r i tme

Coord inac ió amb la

pare l l a o e l grup

Creat iv i ta t i

express iv i ta t

Nive l l de par t ic ipac ió

i co l · laborac ió

Nive l l

d ’acceptac ió / res

pecte de l grup

NOTA

26

Curs: Exercici:


Fitxa d’avaluació d’un exercici d’improvisació

Nom de l ’alumne/a

Interès Creat iv i tat Gest Moviment

escènic

Vocal i tzaci

ó

Volum de

veu

Part ic ipaci

ó fòrum

NOTA

Les qualificacions proposades de cada un dels ítems per ambdues

fitxes d’avaluació poden ser quelcom semblant a això:

1 – insuficient

2 – suficient

3 – Bé o notable

4 – Excel·lent

Calculant les mitjanes obtindrem la nota final.

3.2.3 – Guia didàctica dels exercicis de comentari de text (veure la

selecció de comentaris a la pàgina web)

Aquests comentaris de text són especialment indicats per als

alumnes de batxillerat.

Aquests materials es concreten en una fitxa descriptiva de com es fa un

comentari d’un text teatral i de vuit documents que corresponen a vuit

autors representatius de la història del teatre occidental.

Aquests materials segueixen la mateixa pauta:

Breu apunt bibliogràfic de l’autor.

Obra de l’autor.

Característiques de les obres de l’autor.

Context històric

Característiques del corrent artístic en què s’emmarca l’obra

27

Curs: Exercici:


Sinopsi de l’obra

Fragment de l’obra

En aquest cas són idèntics els materials del professor/a i els de

l’alumne/a.

Aquests comentaris s’haurien de plantejar com un exercici

progressiu. Vull dir que fóra desitjable que els dos primers es fessin de

manera guiada pel professorat i més endavant quan els alumnes hagin

adquirit una certa pràctica els hauran de realitzar de forma autònoma.

És molt important que el nivell d’exigència sigui alt, per això, si

convé, no hem de dubtar a l’hora de fer-los repetir el comentari.

28


4 – Conclusions: aplicacions i valoracions del

treball realitzat

En definitiva els recursos didàctics que recullo en el meu treball de

llicència, complementats amb els del meu company Andreu Dexeus,

pretenen ser sobretot una eina útil per a tots aquells professors i

professores (especialistes o no) que vulguin aprofitar-los per treballar el

teatre musical amb els seus alumnes. Per això mateix en el seu disseny

s’ha prioritzat el seu caràcter pràctic, és a dir, llestos per a fer-los servir,

sense massa consideracions teòriques, tan sols s’incorporen alguns

suggeriments metodològics. En la seva concepció els materials que

trobareu en els tres blocs els fa especialment indicats per a l’alumnat de

secundària, tanmateix amb petits canvis poden adaptar-se perfectament

als nivells superiors de primària.

El títol del treball pot induir a pensar que l’objectiu d’aquests recursos

sigui únicament el muntatge d’una obra de teatre musical, però com ja he

explicat amb detall en el capítol dedicat als objectius d’aquesta llicència

hi ha altres aspectes tant o més importants, en la mesura que també

volen ser uns materials idonis per a:

Desenvolupar algunes de les competències bàsiques.

Fomentar l’educació emocional.

Afavorir processos d’inclusió d’alumnes amb necessitats educatives

especials.

Treballar la transversalitat des de diferents àrees (llengües, música,

plàstica, tecnologia, educació física...)

Tot això i més ho podreu comprovar si us animeu a experimentar

les enormes possibilitats pedagògiques del teatre, i del gènere musical en

particular. Aquest és el meu desig, el nostre desig, i per aquesta raó ens

hem esforçat en l’elaboració d’aquests treballs de llicència d’estudis.

Que us siguin tan profitosos com ho han estat per a nosaltres.

29


5 - Bibliografia comentada

ARISTOFANES (1981) Las avispas, la paz, las aves, Lisistrata Madrid

Ed. Nacional

Comentari:

Una traducció i adaptació d’aquestes quatre obres clàssiques a càrrec de Francisco

Rodríguez.

BECH, S. BORRELL, J. (1988) Com es comenta un text literari

Barcelona Editorial Barcanova

Comentari:

Llibre molt adequat per als cursos de batxillerat. Presenta una guia progressiva de

comentari textual: interpretatiu, comprensiu i integrador, amb un grau d’aprofundiment

creixent.

BERCEBAL, F. (1999) El taller de drama Ciudad Real Ñaque editorial

Comentari:

Llibre molt interessant, perquè a més de proposar una sèrie d’exercicis pràctics

d’expressió corporal, de tècniques de veu i d’improvisació, acompanyats d’un DVD de

suport, fa un breu repàs a la història del teatre i als seus fets més significatius.

BOAL, A. (2004) Juegos para actores y no actores Ed. Alba

Comentari:

Llibre que presenta alguns apunts autobiogràfics de l’autor i la seva obra, especialment

les bases teòriques del teatre de l’oprimit. A més, recull una bona col·lecció d’exercicis de

diferents tècniques teatrals, de valuosa aplicació en diferents àmbits: educació, psicologia,

psicoteràpia, escoles d’art, treball social...

BOLUDA CARRILLO (2003) Creatividad teatral Pearson educación

Comentari:

Es tracta d’una reedició d’un clàssic de la pedagogia teatral. El exercicis estan basats en

les tècniques d’improvisació i creació interpretativa i es plantegen en sessions que van

progressant segons el grau de dificultat. També incorpora la temporalització i una sèrie de

consells pràctics.

BRECHT, B. (1976) Santa Joana dels escorxadors Barcelona Edicions 62

Cometari:

Traducció a càrrec de Joan Abellan. A la introducció hi ha un bon comentari sobre l’obra.

CASES, R. , CANALDA, A. (2000) Crèditos variables de educación física.

Conciencia corporal, masaje i relajación en la escuela Ed Paido-tribo

30


Comentari:

Llibre adaptat a nivell d’ESO, amb principis d’expressió corporal en totes les seves

vessants, encara que també presenta exercicis de desinhibició, autoconfiança,

improvisació. A la segona part dedica especial atenció a la relaxació i n’exposa algunes

tècniques bàsiques.

CASTILLO, CARLES (2004) Mimo el arte del gesto Ciudad Real Ed. Ñaque

Comentari:

Aquest llibre, eminentment pràctic, està estructurat en 25 sessions que van progressant en

les variades tècniques i exercicis del mim. És un llibre atractiu, bàsic i accessible per al

aficionat i per al professorat.

CONEJERO, M.A. (1999) El actor y la palabra València Fundación

Shakespeare

Comentari:

Fonaments teòrics i reflexions personals adreçat al treball d’actors i actrius pel que fa a

l’expressió verbal del personatge.

DIEZ BORQUE, J.M. (1988) Comentario de textos literarios : método y

práctica Madrid Editorial Playor

Comentari:

Llibre molt complet de com fer comentaris de textos, entre ells els teatrals. El nivell del

llibre és alt, més indicat per estudis universitaris.

GARCIA, IGNASI (1995) Expresión oral Madrid Ed. Alhambra

Comentari:

Aquest llibre presenta de forma pràctica exercicis perquè l’alumne/a adquireixi a través de

lectures i contes dramatitzats una correcta expressió oral.

GARCIA LÓPEZ, J. (1970) Historia de la literatura Barcelona Editorial

Teide

Comentari:

Llibre de text que presenta una breu antologia de la literatura universal, amb bons resums

del principals moviments literaris i autors principals.

GRADY, S. (2000) Drama and diversity Portsmouth Heinemann Ed.

Comentari:

Introdueix el lector a la teoria i la pràctica del drama a les aules des d’una perspectiva

pluralista, tant des del punt de vista etnogràfic com multicultural. Justifica les aportacions

de les tècniques de dramatització a l’hora d’ajudar els estudiants a reconèixer la seva

identitat a partir del principi de la diferència.

En cada capítol l’autora ens presenta una història que de manera gràfica posa al descobert

les pors i aprensions envers la diferència i subministra recursos metodològics per preparar

les classes per tal que esdevinguin eines d’apropament i comprensió entre alumnes i

professors.

31


GUIMERÀ, A. (2002) Teatre Barcelona Edicions 62

Comentari:

Recull tres obres mestres de l’autor. També hi ha una breu biografia de Guimerà

JOHNSTONE, KEITH (2002) Impro, improvisación y teatro Santiago de

Chile Ed. Cuatro vientos.

Comentari:

És un llibre bastant teòric, amb moltes reflexions d’un dels creadors més importants del

teatre d’improvisació modern. També s’hi poden trobar algunes tècniques i eines

pràctiques per treballar a l’aula.

KITSON, N. SPIBY, I (1997) Drama 7-11, developing primary teaching

skills Routledge

Comentari:

Els autors ofereixen una guia pràctica d’aplicació de les tècniques de dramatització a

l’ensenyament dels alumnes de primària. Faciliten un marc clar i coherent per la seva

aplicació a l’aula amb bones lliçons tant teòriques com pràctiques; de manera que pugui

ser implementat sense tenir gaire experiència en la matèria.

LAFERRIERE, G. (1997) La dramatización como herramienta didàctica y

pedagògica Ciudad Real Ñaque editorial

Comentari:

Un llibre amb moltes propostes pràctiques fruit de l’experiència d’aquest gran pedagog.

La pedagogia de l’expressió, l’expressió teatral del docent, la improvisació pedagògica i

teatral...configuren el contingut principal d’aquesta obra. Un llibre molt pràctic per la

gran quantitat d’exercicis que trobareu en les seves pàgines.

MOLIERE (1975) El metge a garrotades Barcelona Edicions 62

Comentari:

Adaptació de l’obra a càrrec de Francesc Nel·lo. El resultat és un text molt més senzill i

adequat al nivell de secundària.

MONTESINOS AYALA, DIEGO (1999) Expresión corporal Ed. Inde

Comentari:

Llibre adreçat a l’alumnat de batxillerat, però perfectament vàlid també pels nivells

d’ESO. Presenta una bona col·lecció d’exercicis que van progressant en dificultat.

Excel·lent la guia didàctica que acompanya cada sessió de treball.

RECASENS, M (2003) Como estimular la expresión oral Ed. Inde

Comentari:

En aquesta obra podreu trobar diversos mètodes per estimular la comunicació oral a

l’aula. Hi ha exercicis per millorar l’atenció auditiva, la formulació de respostes,

l’estimulació del pensament propi i la creativitat.

32


RIQUER, M. VALVERDE, J.M. (2007) Historia de la literatura universal

Madrid editorial Gredos

Comentari:

Obra molt extensa amb una bona i rigorosa informació sobre tota la literatura, des dels

primers autors coneguts fins als nostres dies. Els autors ofereixen un estudi panoràmic del

patrimoni cultural d’occident a partir del coneixement directe de les obres, que han estat

analitzades amb molt rigor científic.

SHAKESPEARE, W. (2006) Romeo i Julieta Barcelona Ed. Vicens Vives

Comentari:

Traducció i adaptació a càrrec de Salvador Oliva. Hi ha una bona introducció amb la

biografia i obra de Shakespeare, i a més amb un estudi de l’obra en qüestió.

SOFOCLES (1993) Antígona Barcelona Ed. La Magrana

Comentari:

Es tracta d’una traducció i adaptació de la tragèdia clàssica a càrrec de Joan Castellanos.

A la introducció hi ha una breu ressenya biogràfica de Sòfocles, i una sèrie de comentaris

sobre la tragèdia grega.

STOKOE, PATRICIA (1994) La expresión corporal Barcelona Ed. Paidos

Comentari:

Una de les obres fonamentals de l’aplicació de l’expressió corporal a la pedagogia dels

infants. Teoria i pràctica d’aquesta disciplina. També inclou una guia del professor.

TXEKHOV, A. (1982) Teatre de Txekhov Barcelona Ayma S.A. Editora

Comentari:

Recopilació de vuit obres d’Anton Txekhov traduïdes i adaptades per Joan Oliver.

VIO, KOLDOBIKA (1996) Match de improvisación Ciudad Real Ed. Ñaque

Comentari:

Aquesta obra basada amb les pràctiques d’improvisació de Laferriere, presenta una gran

diversitat de propostes pràctiques molt ben seleccionades i estructurades per treballar els

jocs d’improvisació a les aules o tallers de teatre.

http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?codi=1002

SALA COLOM, J. Teatre musical: un projecte interdisciplinari i

transversal


RENOBELL, G. La dansa moviment i l’expressió corporal com a

mitjans per desenvolupar les capacitats de l’alumnat de 1r i 2n cicle de

primaria.

http://librosgratisweb.com/pdf/euripides/las-troyanas.pdf

EURIPIDES Adaptació de la tragèdia

33

http://librosgratisweb.com/pdf/euripides/las-troyanas.pdf



LLICÈNCIA D’ESTUDIS MODALITAT B CURS 2007 - 2008 AUTOR ... · matèria d’Arts escèniques del...

Documents

Transcript of LLICÈNCIA D’ESTUDIS MODALITAT B CURS 2007 - 2008 AUTOR ... · matèria d’Arts escèniques del...