Lliga Espiritual

de la Mare de Déu

de Montserrat

FULL INFORMATIU

Número 152 Tardor 2018

Misses pel paísLa Lliga espiritual Mare de Déu de Montserrat ha celebrat la

missa de Sant Jordi a la capella que aquest sant té dedicada al Pa-lau de la Generalitat. Aquesta missa, de fa temps, es celebra anu-alment per un privilegi concedit a la Lliga quan aquesta va cedir a la Generalitat una relíquia de Sant Jordi en una custòdia obra de l’argenter Sunyer i datada el 1932. Enguany més tard perquè no s’ha volgut celebrar fins que l’aplicació del 155 fos aixecada.

Tot i que als laïcistes més primaris els pot generar certa urticària pensar que al Palau de la Generalitat hi ha una capella i que ocasi-onalment si celebra culte, la realitat és que, amb una mínima pers-pectiva històrica, la capella està plena de sentit. Les referències a Sant Jordi al Palau són constants. Figures del sant han estat sempre presents a les diverses façanes que l’edifici ha tingut i també en diferents estances. Més enllà de les llegendes que envolten la seva figura, de gran popularitat, l’apel·latiu de “sant” està vinculat a que l’església catòlica el va canonitzar el segle Vè. La seva veneració a Catalunya es remunta al segle XI.

Que un petit espai del Palau estigui dedicat al culte catòlic vers aquest sant, és un signe de les profundes arrels històriques i popu-

lars de la institució de la Generalitat. Canònicament és una cape-lla particular adscrita a la presidència de la Generalitat i, per tant, sense cap dependència de l’arquebisbat de Barcelona ni de la je-rarquia catòlica en general.

L’historiador Hilari Raguer va trobar consignada en l’obra d’un polític espanyol, catòlic i republicà, la sorpresa que va produir-li una visita al Palau, el 23 d’abril de 1936, acompanyat pel president Companys. Va veure un palau ple de flors i de fidels que el visitaven i que anaven a venerar la relíquia del sant a la capella. Aquest va dir al president: “Caram estimat Companys, la veritat és que no es coneix gaire que hi hagi al front d’aquesta casa un lliurepensador com vostè”. Companys va respondre amb gran serietat: “Jo sóc el governant transitori i no tinc cap dret a imposar a ningú el meu criteri personal. Aquestes bones gents són les que des de fa segles vénen a resar al sant aquest dia. El meu deure és de respectar-les i defensar-les. Jo no hi entraré. Sóc aquí com a guardià dels drets de tots. Mentre ocupi el meu càrrec no hi haurà ningú que pertorbi la llibertat de cap catòlic”. Malauradament, mesos després, Com-panys no va poder complir aquesta promesa, però donà proves de la seva sincera intenció.

Per als catòlics, l’eucaristia és el cimal del culte. La Lliga la cele-bra tot pregant pel país, per això aquesta missa de Sant Jordi com també, entre altres, la missa en sufragi dels que han donat la vida per Catalunya i els seus drets, cada 11 de setembre a les 10 hores del matí, a la basílica de Santa Maria del Mar, convocada seguint una tradició més que centenària i oberta a tots.

Carles Armengol

Missa de Sant Jordi. Palau de la Generalitat. Parlament.

Missa de Sant Jordi. Palau de la Generalitat. Participants.

Volen el cap del papa FrancescL´acusació d´encobriment d´abusos sexuals feta per l´exnun-

ci als EUA, Carlo Mª Viganò, ha estat un míssil dirigit al bisbe de Roma, el papa Bergoglio, amb l´objectiu que presente la seua di-missió. I és que en cinc anys, i això el sector més immobilista i in-tegrista de l´Església no li ho perdona, el papa Francesc, el “revolu-cionari”, ha renovat la manera de fer del Vaticà. Després d´un llarg hivern eclesial, el papa Bergoglio, vingut del Tercer Món, ha portat a l´Església una ventada d´aire fresc, una nova primavera semblant a la del papa Joan XXIII.

La denúncia del papa Francesc del capitalisme salvatge i que di-guera que no és un papa de dretes, la seua aposta en denunciar el canvi climàtic i la indústria bèl·lica, ha fet que els sectors més ultra-conservadors de l´Església hagen qualificat Bergoglio de marxista.

I és que el discurs de Francesc, basat en la doctrina social de l´Església, fidel a l´Evangeli i expressat en paraules contundents i entenedores, ha posat de manifest que els diners només tenen sentit quan estan al servei de les persones i especialment de les

Missa de l’11 de setembre. Basílica de Santa Maria del Mar.

més necessitades. El papa ha fet una denúncia clara de qualsevol sistema polític i econòmic que no estiga a favor dels altres, amb una crítica severa al capitalisme salvatge.

Degut als aires renovadors que ha portat el papa, fins i tot Da-vid Fernàndez, exdiputat de la CUP al Parlament de Catalunya, deia: “No sé si el discurs del papa es pot qualificar d´anticapitalis-ta. No ho és nítidament, però sí que és cert que connecta amb una tradició de base de l´Església molt perseguida, amb símbols com Casaldàliga i Leonardo Bof. El seu discurs és innovador, contrari a moltes coses”.

Elegit persona de l´any per la revista Time, el papa Francesc ha sorprès el món amb idees noves, com el deure de la solidaritat i de la justícia social. Per això el papa ha demanat polítiques que “atenuen l´excessiu desequilibri de les rendes” i també ha apel-lat al desarmament nuclear i a la no-proliferació armamentística, denunciant fins i tot la festa dels fabricants d´armes i la mort dels innocents.

El papa Francesc ha exigit tolerància zero amb la pederàstia, ha cessat alguns bisbes encausats com a pederastes i ha demanat una justícia a favor de les víctimes.

El papa Francesc ha reformulat amb energia els principis de la doctrina social de l´Església, adaptant-los a l´actual globalització i ha denunciat també el tràfic de persones amb l´objectiu d´ex-plotar-les laboral o sexualment, ja que és “una forma d´esclavitud cada vegada més estesa i que afecta tots els països”. El papa ha criticat amb duresa l´existència de “milions de víctimes de treball forçat, de tràfic de persones per a mà d´obra”, un fet que és una vi-olació dels drets humans, una vergonya i un crim contra la humani-tat, com també ha denunciat la indefensió dels refugiats, oblidats per Europa.

Senzill i humil, lliure i afectuós, el papa Francesc és un home que somriu, que abraça els malalts i que vol reestructurar la Cúria. Francesc no vol carrerisme al si de l´Església i per això ha demanat als capellans, bisbes i cardenals, que siguen servidors, no patrons.

I encara, ha dit també als cardenals: “El cardenal entra a l´Església de Roma, no a una cort”.

Francesc vol una Església que no caiga en la corrupció ni la hi-pocresia. Una Església que no es tanque en un cercle egocèntric. Una Església que ha d´eixir d´ella mateixa per anar a les perifèries. Una Església que no siga autorreferencial, ja que així es cau en el narcisisme.

Comprensiu i obert, Francesc també està canviant la manera de veure l´Església, tant pel que fa als homosexuals (“qui sóc jo per jutjar-los?” deia el papa) com per als divorciats tornats a casar.

Francesc vol una Església que no busque honors ni privilegis, sinó que aprenga a ser servidora del món. Una Església que estiga a prop dels més pobres, dels desvalguts i dels últims de la societat. Una Església que busque nous camins i que dialogue amb tothom, fins i tot amb els adversaris. O més i tot amb els adversaris. El papa Francesc no vol una Església de poder sinó que desitja construir una Església que escolte sense jutjar, que perdone sense condem-nar, que siga capaç d´acollir sense discriminar ni excloure ningú. Una Església que, afable i amable, siga per al nostre món, signe de pau i d´esperança. I això, el sector més retrògrad de l´Església, “la hipocresia de gent falsària” (1Tm 4:2) no li ho perdona al papa. Per això “els rebrots dolents” que “porten un fruit mortífer” (Sant Ignasi d´Antioquia als cristians de Tral·les), volen tallar el cap del papa Francesc, com Herodes va fer tallar el cap de Joan Baptista.

Els qui han acusat el papa Francesc, haurien de recordar la de-núncia de Sant Pau als qui “insubordinats, parlen sense solta ni volta i són seductors, perverteixen famílies senceres per interessos vergonyants” (Tt 1:10-11). I també les paraules del papa Sant Gre-gori el Gran quan demana als pastors “evitar les coses falses”. Sant Gregori denunciava aquells que van amb “maquinacions astutes” i també els qui tenen l´argúcia de mostrar “allò que és fals com si fóra autèntic”. (Tractats Morals de Sant Gregori sobre el llibre de Job).

Cal que els cristians demanem a Déu que sostinga i done llum i força al papa Francesc per fer front als atacs injustos que està rebent.

P. Josep Miquel Baussetpublicat a VILAWEB / Ontinyent el 03.09.2018.

Redescobrir Torras i BagesTextos de Manuel M. Fuentes, ca-

pellà de la diòcesi de Tarragona, histo-riador, director de l’Arxiu arxidiocesà de Tarragona; Jaume Aymar, capellà de la diòcesi de Barcelona, historiador de l’art, director de Catalunya Cristia-na i Ràdio Estel i del P. Abat de Mont-serrat, Josep M. Soler, s’han aplegat en una breu publicació que constitueix una magnífica i assequible aproxima-ció a la personalitat de Torras.

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha publicat el seu Quadern núm. 3, que, amb el títol Tor-

ras i Bages, Pastor, Pare i Guia, recull les ponències pronunciades en l’homenatge que li va retre aquesta entitat l’any 2016, en es-caure’s el centenari del seu traspàs.

La lectura d’aquest quadern pot ser, per a molts, la descoberta d’un personatge massa oblidat, quan no tergiversat. Pels que ja el coneixien, amb aquesta lectura, ben segur, descobriran nous tom-bants o detalls de la gran riquesa i profunditat del personatge.

El Quadern és una edició no venal. Podeu demanar exemplars a la Lliga: lalliga.cat@gmail.com

No se us cobrarà res, però informem que el cost per exemplar inclosa la tramesa és d’uns 5 euros per si lliurament podeu ajudar

a sufragar aquests costos mitjançant una transferència o ingrés al compte de la Lliga: IBAN: ES46 2100 0880 3102 0025 1082 (con-cepte: difusió quadern).

Torras (1846-1916), figura cabdal d’una època.Insigne eclesiàstic i prolífic autor. Va ser bisbe de Vic des de

1899 fins a la seva mort, el 1916. Patriota exemplar, defensor i impulsor incansable de la llengua catalana. Va presidir la comissió redactora de les Bases de Manresa el 1892. Aquell mateix any pu-blicà la seva obra cabdal “La tradició catalana”.

Va ser un constant animador del catalanisme i va impulsar la Lliga Espiritual per contribuir a la reconstrucció material i espiritu-al de Catalunya, que era el mateix objectiu al que ell s’havia lliurat amb passió i encert.

Persona preparada i de gruix intel·lectual es va oposar als in-tegrismes i als integristes, també entre els catòlics. Va esdevenir un gran renovador de l’església a Catalunya, la va orientar amb un fort sentit social i va esdevenir precursor de reformes que es con-solidarien anys a venir.

Actualitat de Torras i BagesNo anem sobrats de personalitats i de referents com per passar

per alt figures de gran talla com fou el bisbe Torras. Una persona-litat plena de vigència, si no en tota l’extensió del seu pensament, limitat i contextualitzat en una època molt determinada –com no pot ser d’altra manera–, sí en les corrents de fons que l’animaren i en les seves actituds vitals, de les que podem aprendre tant o més que de la seva copiosa obra escrita.

La Lliga vindica aquest llegat i la seva actualitat. Els cristians que volen viure desacomplexadament la seva catalanitat, els catalans que volen viure la fe cristiana plenament encarnada en la realitat nacional catalana, encara avui poden trobar una fonda inspiració en Torras i Bages.

Visita al monestir de Sant Jeroni de la MurtraEl passat 30 de juny, un grup de membres de la Lliga vàrem vi-

sitar aquest interessant monestir dels afores de Badalona. La visita fou guiada per Mn. Jaume Aymar, director de Catalunya Cristia-na, historiador de l’art i persona molt vinculada a Sant Jeroni de la Murtra. Les seves explicacions van ser molt interessants ja que junt a l’erudició, Aymar va fer una presentació molt didàctica de la història, el context i la dimensió artística del lloc.

També ens ensenyà l’arxiu Joan Carrera, que acull la biblioteca i la documentació llegada per voluntat testamentaria del que fou bisbe auxiliar de Barcelona, traspassat just ara fa 10 anys.

En el transcurs de la visita sonà l’hora de l’Àngelus i ens atu-ràrem en una capella que estàvem contemplant per resar-lo amb tota senzillesa.

Sant Jeroni és un antic cenobi de l’orde dels jerònims situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet del municipi de Badalona (Barcelonès). El monestir va ser fundat el 1416 i va rebre durant anys el patronatge dels darrers Trastàmares i els primers Àustries. Construït principalment en estil gòtic, el monestir va ser edificat en diverses èpoques; en desta-ca el claustre com a part més monumental. Va servir en la seva funció original fins a l’any 1835, any en què és exclaustrat, desa-mortitzat, incendiat, destruït parcialment i, posteriorment, venut. Passarà per diverses mans, que hi realitzaran algunes reformes i restauracions fins a arribar a les mans de Francesca Güell, que hi instal·larà l’Àmbit de Repòs Religiós i Cultural Francesca Güell, que actualment continua funcionant.

Ell ja hi eraMn. Dalmau ha fet tanta feina que sembla inabastable. Om-

nipresent en multitud de causes justes. Impulsant, acompanyant, donant testimoni. Un capteniment mantingut fins als darrers dies. Motiu, aliment, alè: la fe en Jesús i l’amor a Catalunya i als seus homes i dones.

Joventut viscuda en un context de dura postguerra i exaltació franquista. Formació sacerdotal en un ambient resclosit en el que encara no es flairaven els aires del Vaticà II. Tot i aquest món asfixi-ant, descobreix l’autèntic missatge de l’evangeli i, malgrat la siste-màtica ocultació que en fa el règim, aprèn què és Catalunya. Això el revolta i el consagra al servei de la fe i del país. Ordenat sacerdot ja és titllat de conflictiu per la jerarquia eclesiàstica. El 1956 el fan rector de la petita població de Gallifa per tenir-lo apartat. D’allà no es mourà fins a la mort. “No es mourà” és un dir. Mn. Dalmau no pararà de moure’s, de fer-se present, d’animar moviments, de promoure accions.

Un tret que el fa encara més excepcional és la capacitat d’anti-cipació als nous problemes i realitats i de ser sempre a l’avantguar-da. Aplica les intuïcions renovadores del Concili abans que aquest es celebri. És impulsor del diàleg del cristianisme amb el marxis-me i posteriorment promou aproximacions entre l’anarquisme i el cristianisme.

S’implica en el món obrer. Crea un agrupament escolta, una casa de colònies, una revista infantil... i resta sempre amatent als joves. Promou les Comunitats Cristianes de Base que veu avala-des pel Concili. Promou l’acció no violenta i protagonitza, amb Xi-rinacs, algunes de les primers vagues de fam sota el franquisme. Processat dos cops pel TOP, l’òrgan repressiu franquista per excel-lència. El 1966 promou la icònica manifestació de capellans davant la Jefatura de Policia. És dels catalans més vigilats per la policia franquista. Participa a La Caputxinada, en la gènesi de la Tanca-da d’intel·lectuals a Montserrat i en la creació de l’Assemblea de Catalunya. És dels primers promotors del retorn de Tarradellas. Sense militar-hi, col·labora freqüentment en situacions delicades de molts partits i, intuint el fracàs del model autonòmic, promou l’independentisme quan encara és molt minoritari.

L’any 1986, quasi 30 anys abans de la Laudato Si’ on el Papa Francesc demana una conversió ecològica integral, crea el santuari de l’ecologia, donant una nova advocació a la Mare de Déu.

Junt a l’home d’acció també hi ha l’intel·lectual i l’escriptor. Ens deixa importants assajos i obres de pensament de gran valor i dos interessants llibres de memòries. El millor homenatge: llegir-lo i seguir-lo!

Carles Armengol

Memòria de l’Abat Aureli M. EscarréAmb motiu del cin-

quantenari de la mort de l’abat Aureli Maria, que s’escaurà aquest octubre, s’han previst diverses activitats.

Acte institucionalL’historiador Joan

B. Culla impartirà una conferència sobre la fi-gura d’Escarré des d’un

punt de vista històric i cultural. L’acte tindrà lloc dimecres 3 d’octubre de 2018, a 2/4 de 7 del vespre, al Museu d’Història de Catalunya. També hi prendran part el pare Josep M. Soler, abat de Montserrat, i Patrícia Gomà, secretària general de Justícia, departament al qual estan adscrits el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Direcció General d’Afers Religiosos.

Homenatge CívicPer la seva part, el CIEMEN, Òmnium, Amics de la Ciutat i la Lliga

Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat organitzen també dos actes:- Ofrena floral a la tomba de l’Abat Escarré, a Montserrat, el 13

d’octubre de 2018- Conferència sobre l’Abat al locals del CIEMEN a Barcelona, el 25

d’octubre de 2018

Oratori musical EpiscopusConcert d’homenatge als bisbes Oliba i Torras i Bages

El concert ha estat creat especialment amb motiu dels mil anys de l’inici de l’episcopat del bisbe Oliba i dels cent anys de la mort del bisbe Torras i Bages, dins del projecte Episcopus que promou el bisbat de Vic.

La música és del mestre vigatà, reconegut internacionalment, Mons. Valentí Miserachs i Grau i que és canonge degà del capítol de la basílica papal de Santa Maria la Major de Roma i director de la seva «Cappella Musicale Liberiana». Miserachs mateix dirigirà l’Orquestra Simfònica del Vallès i les més de 250 veus —de diverses corals de la diòcesi de Vic— que participaran en el concert.

El lletrista és Mn Josep Ruaix i Vinyet —que entre moltes altres ha rebut les distincions següents: la medalla d’argent del municipi de Moià (1990), el premi Bages de Cultura (1998) i la Creu de Sant Jordi (2000)— i ha escrit un diàleg entre Oliba i Torras i Bages que ho és també entre el Montseny i Montserrat.

El concert es podrà gaudir en diferents llocs d’acord amb el se-güent Calendari:

• 12 d’octubre; 18,30h, catedral de Vic. • 13 d’octubre; 19h, Santa Maria de Ripoll. • 14 d’octubre; 18h, Sagrada Família de Barcelona.

• 3 de novembre; 19h, Santa Maria de la Seu de Manresa. • 10 de novembre; 18h, Santa Maria d’Igualada.

Es poden adquirir entrades per internet a www.codetickets.com i també a: Catedral de Vic, Santa Maria d’Igualada, la Seu de Manresa, Santa Maria de Ripoll.

A la Sagrada Família de Barcelona les entrades seran gratuïtes i es sortejaran entre les sol·licituds rebudes.

Agenda

Memòria de l’Abat Aureli M. EscarréAmb motiu del cin-

quantenari de la mort de l’abat Aureli Maria, que s’escaurà aquest octubre, s’han previst diverses activitats.Acte institucional

L’historiador Joan B. Culla impartirà una

conferència sobre la figura d’Escarré des d’un punt de vista his-tòric i cultural. L’acte tindrà lloc dimecres 3 d’octubre de 2018, a 2/4 de 7 del vespre, al Museu d’Història de Catalunya. També hi prendran part el pare Josep M. Soler, abat de Montserrat, i Patrícia Gomà, secretària general de Justícia, departament al qual estan adscrits el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Di-recció General d’Afers Religiosos.

Homenatge CívicPer la seva part, el CIEMEN, Òmnium, Amics de la Ciutat i la Lli-

ga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat organitzen també dos actes:

- Ofrena floral a la tomba de l’Abat Escarré, a Montserrat, el 13 d’octubre de 2018

- Conferència sobre l’Abat al locals del CIEMEN a Barcelona, el 25 d’octubre de 2018

Agenda de la Lliga i activitats recomanadesOctubre 2018

Dimecres 3 d’octubre, a 2/4 de 7 del vespre- Conferència sobre l’Abat Escarré, a càrrec de Joan B. Culla. A

l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, plaça de Pau Vila 3, 4a planta, Barcelona. 18:30 h.

Dissabte 13 d’octubre al matí - Ofrena floral a la tomba de l’Abat Escarré, a Montserrat.Dijous 18 d’octubre a les 8 del vespre.- Conferència sobre Màrius Torres, a càrrec de Salvador Es-

cudé. Dins del curs sobre “Literatura, Art i Cristianisme” que organitza el Consell de laics dels Caputxins a Pompeia. Carrer Riera de Sant Miquel 1, bis. Barcelona. 20 h. Entrada lliure.

Dijous 25 d’octubre al vespre- Conferència sobre l’Abat Escarré. Al CIEMEN. C. Rocafort, 242

bis, Barcelona.

Novembre 2018Dissabte 24 de novembre, tot el dia.- Jornada de tardor del Grup Sant Jordi i la Lliga sobre Política i

Esperança. Hotel Alimara de Barcelona.Desembre 2018

Diumenge 2 de desembre- Jornada Montserratina i Assemblea general ordinària de la Lli-

ga.

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

Feu socis! Col·laboreu amb la Lliga!compte de la Lliga: ES46 2100 0880 3102 0025 1082

www.lalliga.catseu social: c. Duran i Bas 16 baixos 2a, 08002 Barcelona

secretaria i correspondència: c. Montnegre 8, 3r 1a 08029 Barcelona

telèfon d’informació: 610 625 837 - Marta SalaInscrita en el Registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya

núm. 12.924 - NIF G59749853