Lligats a la ciutat

1
EL PUNT AVUI DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 26 | Ciutats | ls escolapis no van poder obrir la seva primera es- cola a Barcelona fins al 1815. Primer, per l’opo- sició de la Companyia de Jesús, i després, quan els jesuïtes van ser expulsats, el 1767, perquè també ho van impedir altres or- des religioses, i finalment, per- què quan ja s’havia pactat amb l’Ajuntament que es podrien es- tablir al convent de Sant Antoni –on hi vivien els dos últims an- tonians, dos religiosos molt grans– perquè va esclatar la Guerra del Francès (1808-14). L’estiu del 1815, finalment, Ferran VII va permetre obrir l’escola i el pare Antoni Ros va prendre possessió del petit convent de l’orde de Sant An- toni Abad, encara dintre la muralla. L’Escola Pia de Sant Antoni ha sigut, des d’alesho- res, un referent educatiu i pe- dagògic, esportiu i cultural de la ciutat, un model d’integra- ció, perquè des del principi va barrejar els alumnes rics i po- bres, els dels barris més afavo- E rits i els dels més desafavorits de la ciutat. Des de principis del segle XIX fins ara, l’escola i la comunitat han viscut acti- vament els principals esdeve- niments que han marcat la història de Barcelona, des de la Setmana Tràgica, el 1909, quan tot va quedar reduït a cendres, a l’enderroc de les muralles, que va canviar la fe- somia de la ciutat, fins a l’opo- sició a Franco i l’aposta per la democràcia, apadrinada, els anys seixanta i setanta, pels intel·lectuals vinculats a la re- sidència d’estudiants universi- taris de Sant Antoni. Tota la història d’aquest col- legi i de Barcelona ha quedat re- collida a L’Escola Pia de Sant Antoni: dos-cents anys al barri i a Barcelona, llibre coordinat per Enric Canet i editat per l’Ajuntament de Barcelona, que també aquest any ha entregat la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a l’Escola Pia de Catalunya. Escola popular Per aquesta escola, considerada la que va ser la primera popular de la capital catalana i la més an- tiga de les que continuen funcio- nant, hi han passat milers i mi- lers d’estudiants, fills d’indus- trials, fills de menestrals i fills d’obrers, alguns dels quals van arribar molt lluny, com ara Francesc Pi i Margall i Estanis- lau Figuera, presidents, tots dos, de la primera República espa- nyola, Antoni Brusi i, propietari del Diari de Barcelona, o Josep M. Folch i Torres que, admet Enric Canet, coordinador del llibre, “no en guardaria un bon record, ja que va passar de ser alumne intern a extern, quan es va arruïnar la seva família i el canvi se li va fer costós”. Tot i que des de Sant Josep de Calassanç els escolapis van apostar per l’educació gratuïta i universal, l’Escola Pia de Sant Antoni (també les successives escoles) es va veure obligada, amb el temps, a tenir dos col- lectius d’estudiants: els que pa- gaven, la majoria dels quals es quedaven interns a la residèn- cia, que són els que sustentaven el centre, i els que hi anaven gratuïtament, els anomenats externs, procedents de tot Bar- celona, però, sobretot, de Sant Antoni, el Raval i el Poble Sec. Excursions i esport Amb una pedagogia trencadora, que avui continua vigent, van ser els impulsors de l’excursio- nisme a Catalunya com a eina pedagògica (a la fotografia que reproduïm es veuen els alum- nes i professors de l’escola en una sortida que van fer a Sant Miquel del Fai, el 8 de febrer del 1923). També van potenciar l’esport. Dels escolapis barcelo- nins era el famós pare Millán, impulsor del bàsquet al país i fundador de la Federación Na- cional de Baket-Ball, que va ini- ciar les competicions reglades. A través de la seva residència d’estudiants, els escolapis a par- tir dels anys cinquanta van pro- tegir conferències, debats, cine- fòrums, obres de teatre i, direc- tament, mítings aleshores con- siderats subversius. Entre di- rectius, residents i intel·lectuals que van anar passant per la re- sidència i estaven al darrere de tota aquesta activitat en favor de la democràcia, la llibertat i la llengua, hi ha noms com ara Oc- tavi Fullat, Jaume Serret, Josep Maria Xirinacs, Francesc Botey, Manuel Sacristán Luzón, Mi- quel Porter, Joan Triadú, Fèlix Martí, Jordi Porta, Ramon Ma- ria Nogués, Josep Maria Caste- llet... i personatges com són Jor- di Pujol i Josep Maria Vilaseca i Marcet, que, segons relata l’es- colapi Enric Canet, “sovint aca- baven pagant les multes quan alguna conferència havia pas- sat de la ratlla”. A les aules de l’Escola Pia de Sant Antoni (a l’empara que era una institució religiosa) s’hi va fer la primera sessió del Congrés de Cultura Catalana l’any 1964. El llibre ‘L’Escola Pia de Sant Antoni: dos-cents anys al barri i a Barcelona’ EL PUNT AVUI Mireia Rourera BARCELONA Lligats a la ciutat —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Educació Dos-cents anys de l’Escola Pia de Sant Antoni EN PARAL·LEL· Des del 1815, l’any que va obrir, l’Escola Pia de Sant Antoni ha compartit la història de Barcelona, des de la Setmana Tràgica fins a l’organització del primer Congrés de Cultura Catalana ESPORTS · Els escolapis van ser impulsors de l’excursionisme i de l’esport com a eina pedagògica El 1923, alumnes i professors de l’Escola Pia de Sant Antoni van anar d’excursió a Sant Miquel del Fai APEPC ———————————————————————————————————————— ———————————————————————————————————————— Aquesta escola va ser la primera popular de la capital catalana, i avui és la més antiga

description

Ressenya a ElPunt Avui del llibre 'L'Escola Pia de Sant Antoni. Dos-cents anys al barri i a Barcelona'

Transcript of Lligats a la ciutat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 201626 | Ciutats |

ls escolapis no van poderobrir la seva primera es-cola a Barcelona fins al1815. Primer, per l’opo-

sició de la Companyia de Jesús,i després, quan els jesuïtes vanser expulsats, el 1767, perquètambé ho van impedir altres or-des religioses, i finalment, per-què quan ja s’havia pactat ambl’Ajuntament que es podrien es-tablir al convent de Sant Antoni–on hi vivien els dos últims an-tonians, dos religiosos moltgrans– perquè va esclatar laGuerra del Francès (1808-14).

L’estiu del 1815, finalment,Ferran VII va permetre obrirl’escola i el pare Antoni Ros vaprendre possessió del petitconvent de l’orde de Sant An-toni Abad, encara dintre lamuralla. L’Escola Pia de SantAntoni ha sigut, des d’alesho-res, un referent educatiu i pe-dagògic, esportiu i cultural dela ciutat, un model d’integra-ció, perquè des del principi vabarrejar els alumnes rics i po-bres, els dels barris més afavo-

Erits i els dels més desafavoritsde la ciutat. Des de principisdel segle XIX fins ara, l’escola ila comunitat han viscut acti-vament els principals esdeve-niments que han marcat lahistòria de Barcelona, des dela Setmana Tràgica, el 1909,

quan tot va quedar reduït acendres, a l’enderroc de lesmuralles, que va canviar la fe-somia de la ciutat, fins a l’opo-sició a Franco i l’aposta per lademocràcia, apadrinada, elsanys seixanta i setanta, pelsintel·lectuals vinculats a la re-

sidència d’estudiants universi-taris de Sant Antoni.

Tota la història d’aquest col-legi i de Barcelona ha quedat re-collida a L’Escola Pia de SantAntoni: dos-cents anys al barrii a Barcelona, llibre coordinatper Enric Canet i editat perl’Ajuntament de Barcelona, quetambé aquest any ha entregat laMedalla d’Or al Mèrit Cívic al’Escola Pia de Catalunya.

Escola popularPer aquesta escola, consideradala que va ser la primera popularde la capital catalana i la més an-tiga de les que continuen funcio-nant, hi han passat milers i mi-lers d’estudiants, fills d’indus-trials, fills de menestrals i fillsd’obrers, alguns dels quals vanarribar molt lluny, com araFrancesc Pi i Margall i Estanis-lau Figuera, presidents, tots dos,de la primera República espa-nyola, Antoni Brusi i, propietari

del Diari de Barcelona, o JosepM. Folch i Torres que, admetEnric Canet, coordinador delllibre, “no en guardaria un bonrecord, ja que va passar de seralumne intern a extern, quanes va arruïnar la seva família iel canvi se li va fer costós”.

Tot i que des de Sant Josepde Calassanç els escolapis vanapostar per l’educació gratuïta iuniversal, l’Escola Pia de SantAntoni (també les successivesescoles) es va veure obligada,amb el temps, a tenir dos col-lectius d’estudiants: els que pa-gaven, la majoria dels quals esquedaven interns a la residèn-cia, que són els que sustentavenel centre, i els que hi anavengratuïtament, els anomenatsexterns, procedents de tot Bar-celona, però, sobretot, de SantAntoni, el Raval i el Poble Sec.

Excursions i esportAmb una pedagogia trencadora,que avui continua vigent, vanser els impulsors de l’excursio-nisme a Catalunya com a einapedagògica (a la fotografia quereproduïm es veuen els alum-nes i professors de l’escola enuna sortida que van fer a SantMiquel del Fai, el 8 de febrer del1923). També van potenciarl’esport. Dels escolapis barcelo-nins era el famós pare Millán,impulsor del bàsquet al país ifundador de la Federación Na-cional de Baket-Ball, que va ini-ciar les competicions reglades.

A través de la seva residènciad’estudiants, els escolapis a par-tir dels anys cinquanta van pro-tegir conferències, debats, cine-fòrums, obres de teatre i, direc-

tament, mítings aleshores con-siderats subversius. Entre di-rectius, residents i intel·lectualsque van anar passant per la re-sidència i estaven al darrere detota aquesta activitat en favorde la democràcia, la llibertat i lallengua, hi ha noms com ara Oc-tavi Fullat, Jaume Serret, JosepMaria Xirinacs, Francesc Botey,Manuel Sacristán Luzón, Mi-quel Porter, Joan Triadú, FèlixMartí, Jordi Porta, Ramon Ma-ria Nogués, Josep Maria Caste-llet... i personatges com són Jor-di Pujol i Josep Maria Vilaseca iMarcet, que, segons relata l’es-colapi Enric Canet, “sovint aca-baven pagant les multes quanalguna conferència havia pas-sat de la ratlla”. A les aules del’Escola Pia de Sant Antoni (al’empara que era una institucióreligiosa) s’hi va fer la primerasessió del Congrés de CulturaCatalana l’any 1964. ■

El llibre ‘L’Escola Pia de SantAntoni: dos-cents anys al barrii a Barcelona’ ■ EL PUNT AVUI

Mireia RoureraBARCELONA

Lligats a la ciutat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Educació Dos-cents anys de l’Escola Pia de Sant Antoni

EN PARAL·LEL· Des del 1815, l’any que va obrir, l’Escola Pia de Sant Antoni ha compartit la històriade Barcelona, des de la Setmana Tràgica fins a l’organització del primer Congrés de Cultura CatalanaESPORTS · Els escolapis van ser impulsors de l’excursionisme i de l’esport com a eina pedagògica

El 1923, alumnes i professors de l’Escola Pia de Sant Antoni van anar d’excursió a Sant Miquel del Fai ■ APEPC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Aquesta escola vaser la primera popularde la capital catalana, iavui és la més antiga