LO CAMPUSEl periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Novembre · Desembre 2012 Cinquena època · Número 19

EL RECTOR

QÜESTIONAT

Ha estat un encert que el Plenari de la Paeria aproves declarar el 2013

com a Any d’Occitània a Lleida.

La nostra delegació de Lleida de l’Associació Vi-vència Aranesa, l’entitat co-editora de LO CAMPUS amb el seu Suplement en aranès ER ESTUDIANT, només que ho podem veure amb bons ulls i comprometre’ns a ajudar a que l’efemèride sigui el més potent possible i un èxit.

L’Ajuntament de Llei-da ha encarregat a la seva Regidoria de Cultura i al Consorci del Turó de

la Seu Vella perquè programin l’Any d’Occitània. I l’Alcalde Ros ha ex-pressat que aquest Any d’Occitània permetrà posar en valor el Turó. I tot plegat està molt bé, però tot i que en-cara tot s’està programant, tant per a qui s’encarrega l’Any i pels primers comentaris de les autoritats, no se-ria només convenient quedar en una aproximació històrica d’Occitània. No hi ha dubte que s’haurà de divulgar història i que l’Occitània Medieval i el lligam amb les nostres contrades és d’una enorme importància.

Però Occitània és una nació sen-se estat, que té una llengua amb la que s’hi fa recerca i s’explica fí-sica aeronàutica, per citar-ne com exemple un àrea de coneixement d’avantguarda. Occitània batega ben viva avui, i junt amb la seva història, serà aquesta modernitat el que hau-rem d’explicar als nostres conciuta-dans lleidatans, perquè no es creguin que Occitània és arqueologia o nos-tàlgics records.

L’agitació cultural base de tota

divulgació ciutadana, desplega usual-ment actes de tota mena de mane-ra efímera. Segurs que cal fer tants actes com siguin possibles, però un “Any” com efemèride, ha de voler deixar pòsit, ha de voler deixar coses permanents. Un “Any” és una excu-sa perfecte per consolidar projectes, per buscar mecenatges, tant públics com privats. Serà una bona excusa per buscar suports, perquè l’occità entri amb força en tot el món digital de les nostres institucions de Lleida, en especial la Universitat de Lleida.

L’Any d’Occitània a Lleida com una de les iniciatives d’activitat per-manent, ha de buscar i invertir diners perquè tant la Càtedra d’Estudis Oc-citans, com la Universitat de Lleida, introdueixin a les seves Webs i plata-formes digitals, la llengua occitana. No només per coherència, i perquè Lleida és la capital administrativa i universitària de la Val d’Aran, sinó per una qüestió tant clara com és que O·RFFLWj�pV�OOHQJXD�RÀFLDO�D�WRW�HO�3ULQ-cipat de Catalunya des de l’any 2006. Bona feina !.

2LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran Novembre · Desembre 2012

EDITORIAL

2013, Any d’Occitània a Lleida:

entre l’efímer i la permanència

Coedita:l’Associació universitària AMICS deLO CAMPUS / UdL” i l’Associació VIVÈNCIA ARANESA, -“Associacion Culturau e Civica Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-.

LO CAMPUSRedacció: Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª25001 Lleida · Telèfons: 973204907 / 649405630redaccio@locampus.cathttp://www.locampus.cat

Editor i Director:Joan-Ramon Colomines-Companys

Disseny i maquetació: Patrícia Sala

LO CAMPUS 19, amb el Suplement LO CAMPUSMÈDIC número 9. Versions de paper i digital.Dipòsit Legal: L-658-08

)RWRJUDÀD�GH�SRUWDGD��´5REHUWR�)HUQiQGH]µ�Marc Colomines i Nadal ©

3LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i AranNovembre · Desembre 2012

Bojos per sortir al diari Segre :

L’afer del Màster d’Agrònoms

CRÒNICA i OPINIÓ

> La Generalitat atura provisionalment el Màster d’Agrònoms a Barcelona a petició del Comitè electoral de CiU.

> La Junta de govern d’Agrònoms i el Consell de l’Estudiantat reproven al Rector per la seva deixadesa

professional com a gestor.

> Hi ha critiques a la Directora d’Agrònoms preguntant-se: “...on era,quan s’atacaven els interessos d’ETSEA?”.

Estem davant un afer emblemàtic de com es gestionen les coses a la societat lleidatana i que ningú es pensi que és només un afer gremial d’Agrònoms. L’afer del Màster d’enginyeria d’Agrònoms és la punta de l’iceberg d’un mo-del caducat de gestió universitària, de la negligència de gestió d’un equip rec-

toral enormement polititzat, d’una direcció d’ETSEA amb lideratge de baixa intensitat, la d’un Equip comunicatiu com és el Grup Segre que passa factura i el d’una societat civil ofegada per un populisme provincià que no està aju-dant al futur professional dels joves de les Terres de Lleida.

El diari i la notícia

El diari Segre, l’eix principal de difusió d’una certa imatge particular de la Univer-sitat de Lleida, desprès de delirants porta-des, com per exemple aquella que a la UdL és tanquen lavabos perquè s’hi practica el sexe, el dia 23 d’octubre obre portada, a tres columnes, amb una notícia bomba: “El rector de la UdL va consentir l’autorització per a un màster d’Agrònoms a Barcelona”. Pel que es pot llegir, ho varen contrastar amb el Rector que es va defensar dient que la Secretaria d’Universitats de la Generali-

tat va incomplir un acord previ i no el varen avisar.

2� VLJXL� HO� 5HFWRU� )HUQiQGH]� YD� DQDU� D�una reunió el 27 de setembre de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya on s’aprovaven, entre altres temes, “els es-tudis universitaris de grau, de màster uni-versitari i de doctorat per al curs 2013-2014”. Del 193 Màster que es van aprovar, un era el d’Enginyeria Agrònoma de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. (Esco-la amb seu a Castelldefels, en el Campus del Baix Llobregat i en el Parc Mediterrani GH�OD�7HFQRORJLD��L�HO�UHFWRU�5REHUWR�)HUQiQ-GH]�GH�OD�8G/�QR�V·KL�YD�RSRVDU�

Com tampoc s’hi van oposar cap delega-ció de la UdL, en la reunió prèvia prepara-tòria d’aquella reunió plenària. Com és cos-tum ens qüestions de programació universitària, prèviament es reuneix la “Co-missió de programació i ordenació acadèmi-ca”, es debaten el temes, s’arriba a un con-sens i desprès es passa a la Junta. En la

reunió del 14 de setembre de la Comissió de programació, també hi havia la proposta del Màster d’enginyeria agrònoma per a Barce-lona i tampoc la delegació de la UdL hi va dir res. La titular de la UdL en la “Comissió de programació i ordenació acadèmica” és la nostra Vicerectora d’Estudiantat, Post-graus i Formació Continua, Neus Vila. Ni la Vicerectora, ni ningú del seu equip va discu-tir o vetar o oposar-se a l’ara discutit Màs-ter. Tampoc varen llegir la documentació?.

$�O·DFWH�RÀFLDO�G·LQDXJXUDFLy��VDEHQW�HO�5HFWRU�)HUQiQGH]�HO�TXH�V·KDYLD�DSURYDW�L�HO�galdós paper que ell i el seu equip havien fet, amb un cinisme colossal, va carregar durament contra el Màster a Barcelona. Ho va fer amb solemnitat al costat del Director general del Consell Interuniversitari de Ca-talunya. Director que va aguantar estoica-ment l’andanada. Només li va faltar al Di-rector general tenir de presidir una mesa on es va tolerar que es poses al davant de la taula com un faldó, una pancarta reivindi-cativa que atacava la política de retallades del seu propi govern.

Desprès de tanta controvèrsia i doble joc, des de la Generalitat no van trigar ni XQHV�KRUHV�D�ÀOWUDU�D�SUHPVD��D�OD�´SUHPVD�no amiga”, per despistar, l’Ordre del dia de OD�UHXQLy�L�OD�VHYD�$FWH�ÀQDO�RQ�HV�FRQVWDWD�l’aprovació del Màster i la complaença del Rector. L’escàndol estava en marxa.

Les explicacions de Rector

Últimament el Rector o va d’autista per D�OD�FRPXQLWDW�XQLYHUVLWjULD�L�QR�GLX�UHV�RÀ-cialment del que passa als Campus, O·H[HPSOH�PpV� VLJQLÀFDWLX� IRX� TXDQ� YD� IHU�entrar els Mossos d’Esquadra a la UdL, o pren l’actitud que li es més grata, que és parlar a la comunitat universitària a traves de la premsa local.

També ha tornat a parlar del tema a l’últim Consell de Govern i per primera ve-gada, desprès de 10 dies d’esclatar l’afer, la :HE�RÀFLDO�GH�OD�8G/�HV�ID�UHVVz�GH�O·DIHU�GHO�Màster a traves de la nota dels acords del Consell.

ATENCIÓ: Si ets un estudiant o un professor o un administratiu de la UdL que estàs llegint i creus que “ni et va ni et ve” els temes d’Agrònoms, segueix llegint perquè només has de canviar el nom d’ETSEA pel de la teva Facultat o Escola i veuràs que totes les bondats i totes les misèries són exactament les mateixes.

L’Escola Superior d’Agricultura

de Barcelona s’explica:

Per què l’Escola Superior d’A-JULFXOWXUD� GH� %DUFHORQD� GHPDQD� RÀ-cialment poder oferir un nou Màster d’Enginyer Agrònom?

L’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) va ser la primera es-cola d’agricultura creada a Catalunya

(1911) i ja en el seu primer pla d’estudis preveia tres graus acadèmics similars als actuals: un de tècnic agrícola, amb dos anys de durada, un d’enginyer agrícola, de quatre anys, i un grau de professor que s’atorgava a l’enginyer agrícola que lliurava una tesi. Són més de cent anys d’estudis universitaris en l’àmbit agríco-la.

En total hem titulat a més de 5500 professionals de l’agricultura. Des de la implantació dels nous graus, esgotem la nostra oferta docent i som la segona es-cola espanyola en nombre d’estudiants, amb una entrada anual de més de 200 persones i una matrícula total de grau de més de 600 estudiants. A tots aquests estudiants els és natural la formació addicional del màster d’agrònoms ja que amplia les seves competències pro-fessionals en aquest àmbit.

La Universitat Politècnica de Cata-lunya (UPC), organisme del qual formem

part, és la universitat catalana especia-OLW]DGD� HQ� HOV� HVWXGLV� UHODFLRQDWV� DPE�Curiosament des de Ponent nin-

gú havia preguntat als gestors i professors de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalu-nya quines eren les seves raons en la polèmica del Màster d’Enginyeria agrònoma. Des del periodisme uni-versitari creiem que s’han d’escoltar totes les veus, per això des de la pro-fessionalitat i com un respecta al nostres lectors, us oferim les raons de l’ESAB.

totes les branques de l’enginyeria i on totes les seves escoles imparteixen els seus corresponents màsters amb atri-bucions professionals amb el màxim re-coneixement nacional i internacional. Ha estat seleccionada com a Campus d’excel·lència internacional a les convo-catòries de 2009 i 2010.

Tenim el Màster Enginyer Agrònom GH� O·(6$%� YHULÀFDW� IDYRUDEOHPHQW� SHU�l’ANECA en data 1 de juliol de 2011 i, per tant, complim amb totes les regles del joc establertes pel sistema. Vam ser la primera escola d’Espanya de l’àmbit agrícola en oferir titulacions adaptades a l’EEES i també la primera en instaurar

el sistema de gestió de la qualitat en la docència AUDIT.

El sector agroalimentari, incloent

producció, transformació i distribució, és en aquests moments un dels primers sectors en activitat econòmica del país i també té un pes econòmic importan-tíssim a la província de Barcelona. Des de l’ESAB creiem que els Enginyers Agrònoms han de ser reconeguts com els professionals més adequats per a la majoria de les tasques relacionades amb aquestes indústries, cosa que avui en dia recau sobre els Enginyers Industrials i Químics i que són les titulacions més demandades en el sector.

La impartició d’un màster Enginyer Agrònom a la UPC, limitat a 25 places G·HQWUDGD� L� DPE� XQ� SHUÀO� HVSHFtÀF� GH�“Gestió comercial i màrqueting de les empreses agroalimentàries”, juntament amb el màster de la ETSEA, permetria una oferta conjunta més àmplia que, mitjançant programes de col·laboració universitat-empresa i les pràctiques ex-ternes amb la indústria agroalimentària de tot el territori, aconseguiria aug-mentar el nivell de reconeixement de les capacitats professionals dels Engin-yers Agrònoms en el sector. A mig ter-mini, això seria molt positiu per a tot el col·lectiu d’Enginyers Agrònoms que veurien ampliada la seva visibilitat tam-

bé a tot el sector industrial agroalimen-tari generant una major demanda de la seva titulació. La reduïda oferta de pla-ces proposada no hauria de ser l’obstacle per a una col·laboració intel·ligent que EHQHÀFLw�D�WRWHV�GXHV�HVFROHV�L��SHU�H[-tensió, al col·lectiu d’Enginyers Agrò-noms del país.

Josep Claramunt i BlanesSotsdirector de Promoció Comunica-

ció i Relacions Externes Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

Universitat Politècnica de Catalunya

4 LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran Novembre · Desembre 2012

Les explicacions del Rector han anat des de que la Generalitat l’ha enganyat; de que ell ho tenia ben lligat amb directius del Servei d’Universitats que la UdL continuaria tenint l’exclusiva del Màster d’enginyeria DJUzQRPD��DÀUPDQW�GH�TXH�QR�KL� KD�KDJXW�lleialtat institucional; passant a explicacions com que no varen llegir la documentació de la reunió plenària per que va arribar tard, i ÀQDOPHQW� MD� DÁXL[DQW� HO� WR�� HO� 5HFWRU� KD�arribat a acceptar que va ser un error.

Les responsabilitats

Les explicacions del Rector són per po-sar-se vermell de vergonya aliena.

¿Com es pot participar en una reunió plenària i deliberant sense haver-se llegit la documentació?

¿Com és pot participar en tot un procés de pressa de decisions on intervén per part de la UdL una Vicerectora, Coordinadors, Serveis de tota mena, una Directora d’escola, un equip Rectoral i un Rector en persona, i es perd el control del que es deci-deix?

¿Com potser que la Vicerectora Vila va permetre el pas del Màster en les reunions de la Comissió de programació i ordenació acadèmica del Consell Interuniversitari de Catalunya?

¿Com és vol lligar un veto per a un Màs-ter fent un “compadreo” insòlit amb alts càrrecs de la Generalitat, quan l’actual mo-del de postgrau de la UdL és diametralment oposat al de la Generalitat?

¿Com pot ser que la UdL estigui enfron-

tada a la Universitat Politècnica de Catalun-ya, com també ho està amb la Universitat Autònoma de Barcelona i no arreglem els problemes a traves d’organismes comuns com l’Associació Catalana d’Universitats Pú-bliques o la Xarxa Vives d’Universitats?

¿Com algú pot pensar a Ponent que exis-tint una Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, algun dia o altre, no acabaria de-manant fer tota mena de Màsters?

Entre la negligència professional, la fat-xenderia habitual, la defensa d’un model d’universitat deslligat de l’espai universitari català i la demagògia cap a la comunitat uni-versitària i cap a la societat lleidatana, en acaben de portar cap a un cul-de-sac.

El Rector no és responsable del tot

Ningú es pot creure que un Rector prepa-ra papers, llegeix dossiers i fa memoràn-GXPV�� L� PHQ\V� HO� 5HFWRU� )HUQiQGH]�� 7RWV�FRQHL[HP� DO� 5HFWRU� )HUQiQGH]�� HO� FROĊOHJD�Roberto, el que passa feina a tothom i fa de “reina mare” representant-nos, mentre es desplaça en taxi pels Campus, oferint-nos els seu millors somriures.

També és l’Equip rectoral, Coordinadors i Vicerectors corresponsables de tal despro-pòsit. Però evidentment, ningú ha dimitit i s’ha deixat que el Rector faci un ridícul enorme i el seu lideratge quedi greument tocat.

Per què no se’n fia la Generalitat

del Rector Fernández?

8QD�GH�OHV��GHVFRQÀDQFHV�HVWj�HQ�OHV�GL-ferencies del model d’universitat lligat amb

un model de País. Mentre la Generalitat po-tencia la “Universitat de Catalunya”, bus-cant mancomunar serveis i oferta educativa en un espai català; el nostre Rector pretén a nivell de postgrau, continuar amb força i convicció profunda, allò que l’ex-Rector Vi-ñas ja es va inventar: que és el “Campus Iberus” amb la “Universidad de la Rioja”, la “Universidad pública de Navarra” i la “Uni-YHUVLGDG� GH� =DUDJR]Dµ�� 2IHUWDQW� FRQMXQWD-ment, a l’espanyola, el “Centro de Postgra-do y Doctorado Internacional”, incloent-hi el nostre Màster d’Agrònoms.

Mentre el País i la Generalitat van cap una direcció de catalanisme sobiranista, la 8G/�GHO�5HFWRU�)HUQiQGH]�YD�FDS�D�OD�SURMHF-ció de l’espanyolisme acadèmic.

Les responsabilitats d’ETSEA

Els sectors més liberals de la UdL, tot i defensar fermament la universitat pública diuen que és ben llastimós que defensar el nostre Màster d’Agrònoms no es faci per sí sol, per la seva alta qualitat, perquè tenim els millors professors i perquè es tant bo el nostre, que no hi haurà estudiant que busqui l’excel·lència, tant a Catalunya, a l’Estat com a l’estranger, que no pensi que venir a Lleida i ETSEA és indiscutible per tenir un brillant currículum a la professió, doncs no, en comptes d’això d’una manera política i funcionarial, pretenem tenir-ne l’exclusivi-tat.

La Junta d’Escola, com el Consell de l’Estudiantat d’ETSEA va reprovar al Rector pel Màster. Encara que hi ha especialistes que creuen que des d’ETSEA estant fen po-pulisme i no fan pedagogia a la seva comuni-tat educativa, ni tampoc a la societat lleida-

tana. Curiós també que els seus directius XWLOLW]HQ� VHPSUH� OD� SUHPVD� FRPDUFDO� L� HQ�FDQYL�GLQV�OD�VHYD�:HE�RÀFLDO�QR�KL�KDJL�FDS�mena de posicionament, ni explicació del tema.

També hi ha professorat a Agrònoms que es pregunta on era la Directora d’ETSEA, Ma-ria Rosa Teira quan s’atacaven els interessos de l’Escola.

Sembla que els mecanismes interns de la UdL no donen molt de joc a una Directora d’Escola per fer un seguiment, del dia a dia, del que fan els Vicerectors i Rector en els temes de programació i ordenació acadèmi-ca sobretot a nivells de relacions institucio-nals.

Un Màster per a Barcelona

ja aprovat

El Consell de l’Estudiantat central ad-vertia al passat Consell de Govern de la UdL que el Màster per a Barcelona ja estava DSURYDW�RÀFLDOPHQW� L�TXH�PDOJUDW�TXH�V·KD�aturat, en qualsevol moment es podria reac-tivar.

La Generalitat i sobretot Convergència i Unió no es podia permetre en plena campa-nya electoral tenir activada “l’emprenyada lleidatana” pel tema del Màster i sense ni pensar-s’ho ni un moment, pressionats per la maquinària electoral dels partits i de mutu acord amb l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona han congelat el Màster. Serà per sempre?.

5LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i AranNovembre · Desembre 2012

Què passa amb

l’Escola Tècnica

d’Enginyeria

Agrària de Lleida?:

una anàlisi

El professor Jaume Porta, el que fou ex director de l’ETSEA, ex-Rector de la UdL i avui, en càrrecs de gestió,

Director General de la Fundació UdL, va publicar un article als diaris locals de Lleida (25/10/2012) sobre el tema

del Màster d’enginyeria agrònoma. Era un article ben travat i representava una línea de pensament de la UdL.

Li varem demanar que l’actualitzes, veien com es desenvolupaven els esdeveniments institucionals i la polèmi-

FD��(O�UHVXOWDW�pV�DTXHVWD�QRYD�YHUVLy�GH�O·DUWLFOH�TXH�SXEOLTXHP�DPE�XQ�$''(1'$�ÀQDO�

Vagi per endavant tot el nostre re-coneixement i amistat envers els nos-tres col·legues de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB). Dit això, cal explicar a tota la ciutadania què passa amb l’Escola Tècnica Su-perior d’Enginyeria Agrària (ETSEA), un campus que s’ha anat constituint D�/OHLGD�GHV�GH�������D�OD�ÀQFD�GH�OD�Diputació de Lleida, a la carretera d’Osca. En aquest campus es va im-plantar per primer cop a Espanya un pla d’ensenyament cíclic (3+3): En-ginyer tècnic agrícola (3 anys) i Engin-yer agrònom (3 anys més), i després la possibilitat d’un doctorat.

Però que és el que està passant?. Doncs que a partir del curs 2013-14, els ensenyaments que condueixen al títol d’Enginyer agrònom (Màster pro-IHVVLRQDOLW]DQW���TXH�ÀQV�DUD�D�&DWD-lunya només s’impartien al campus de l’ETSEA de Lleida, es podran im-partir, a més a més, a la Universitat Politècnica de Catalunya. Voldria fer tres precisions, una, que l’ETSEA de Lleida ha estat fent, i fa, una bona feina; dos, que l’enginyeria agrària és un ensenyament amb una baixa de-manda de places i que ningú es que-da sense poder cursar aquests estudis a Catalunya per manca de places a l’oferta anual de l’ETSEA de Lleida; i tres, que el màster professionalit-]DQW� G·HQJLQ\HULD� DJUjULD�� TXH� KDEL-lita per a l’exercici de la professió d’Enginyer/a agrònom/a, no té espe-cialitats segons el BOE i, dir el contra-ri, és una fal·làcia.

Potser caldrà recordar que al llarg dels darrers 40 anys s’han anat agre-gant al campus de l’ETSEA de Lleida HQVHQ\DPHQWV� XQLYHUVLWDULV�� HGLÀFLV��equips i infraestructures de recerca d’alt nivell, amb fortes inversions per part de la Generalitat de Catalunya. El resultat és que l’ETSEA ha esde-YLQJXW� XQ� FDPSXV� HVSHFLDOLW]DW� GH�qualitat i únic a Catalunya en l’àmbit agroalimentari. Fins ara, els succes-sius governs de la Generalitat de Ca-talunya (l’actual inclòs) havien tingut

molt clar que el model de Lleida era bo per Catalunya, ja que ha evitat redundàncies funcionals en els ensen-yaments agroalimentaris del sistema universitari català.

L’ETSEA, com a campus agroali-mentari de prestigi, ha anat atraient a Lleida investigadors/es rellevants que han contribuït, i estan contri-buint, a captar recursos per a la re-cerca, a l’avenç dels coneixements i a la transferència de tecnologia, obtenint una economia d’escala i un ~V�PROW�HÀFLHQW�GHOV�UHFXUVRV�S~EOLFV�a Catalunya. Els resultats han estat bons, tant en docència –han sortit de l’ETSEA de Lleida 2500 ET Agrícoles i 2900 Enginyers Agrònoms–, com en recerca (Reports de l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Ca-talans). A tall d’exemple, s’han llegit 354 tesis doctorals en els darrers 20 DQ\V�� HO� TXq� UHÁHFWHL[� XQ� HVIRUo� HQ�recerca molt remarcable.

Algú es pot preguntar si és impor-tant aquest fet universitari per cons-tituir una noticia fora de les aules. Si que l’és. Caldrà recordar que en l’establiment i desenvolupament del campus de l’ETSEA de Lleida des de el 1972 hi han concorregut molts es-forços, moltes il·lusions i un conjunt de circumstàncies que fan que aquest campus sigui singular en molts aspec-tes, potser únic a Espanya.

Aquestes circumstàncies han es-tat: (1) el fet que al 1972 –any d’inici de les activitats acadèmiques al campus– hi hagués dos Decrets pro-mulgats l’any 1968, l’un de creació a Lleida d’una Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola, i l’altre de creació d’una Escola Tèc-nica Superior d’Enginyers Agrònoms; (2) el fet que al 1971 –moment de les grans decisions prèvies al inici de les activitats– el Ministerio de Educación y Ciencia fos reticent a crear la quar-ta ETS d’Enginyers Agrònoms a Espan-ya, la qual cosa va propiciar que per a l’ETSEA de Lleida es plantegés un

ensenyament cíclic innovador a Es-panya; (3) el fet que des de feia anys la Diputació de Lleida tingués una ÀQFD�G·RQ]H�KHFWjUHHV�D�OD�FDUUHWHUD�d’Osca i que l’oferís a la Universitat

per implantar-hi l’ETSEA, el què ha permès anar concentrant esforços i LQYHUVLRQV�LPSRUWDQWV�HQ�DTXHVWD�ÀQ-ca –el campus— durant els darrers 40 anys; (4) el fet que el 1976 –moment

Jaum

e Po

rta.

UdL

©

d’engegar el segon cicle d’Enginyer Agrònom —el rector de la UPB, el Dr. -XOLj�)HUQiQGH]��IRV�PROW�SDUWLGDUL�GH�l’ensenyament cíclic en enginyeria i que Lleida li oferís un camp de pro-ves per a assajar-lo; (5) el fet que la transferència dels centres del Institu-to Nacional de Investigaciones Agra-rias a la Generalitat de Catalunya el 1981 donés lloc a la creació de l’IRTA, i que aquest institut creés un centre mixt de recerca a Lleida vinculat a l’ETSEA, que és el centre de recer-ca de Catalunya que més recursos ha captat en programes nacionals de I+D agrari i que, juntament amb l’ETSEA, PpV� SURGXFFLy� FLHQWtÀFD� KD� JHQHUDW�en l’àmbit agroalimentari a Catalun-ya; i (6) el fet que l’Ajuntament de /OHLGD� KDJL� UHFRO]DW� HFRQzPLFDPHQW�

projectes de recerca al campus. Tot ha anant sumant.

Resulta difícil d’explicar la concu-rrència d’un tan gran nombre de cir-cumstàncies positives. No obstant, el més difícil d’explicar és que hi hagi hagut tant de seny per mantenir po-líticament aquest model d’èxit con-trastat durant els 40 anys que porta d’activitat. Un model anorreat per una decisió que considerem preci-pitada, poc meditada, que no mira lluny, ni se’n coneixen els estudis en els quals es basa. Una decisió política de poca volada i segurament d’una certa transcendència pel pes de Ca-talunya en recerca agroalimentària. No sembla que per prendre aquesta GHFLVLy� V·KDJL� YDORUDW� VXÀFLHQWPHQW�

ni el que tenim, ni els impactes ne-gatius de crear una competència to-talment innecessària ja que el nom-bre d’enginyers/es agrònoms/es que necessita Catalunya no és gran, i el nombre de places que oferta cada any l’ETSEA de Lleida no queden cobertes per la demanda.

No se n’hauran adonat els decision makers que promoure dos centres amb la mateixa oferta a Catalun-ya suposarà la dispersió i duplicitat d’esforços i de recursos econòmics o l’empobriment a partir d’ara? A mi sempre m’ha agradat mirar lluny, així com la dita anglesa que diu learning from the past. No sembla que hagi es-tat el cas.

ADDENDA

Francesc Solé Parellada escrivia el 1999 que “ tots els rectors i ges-tors saben ja que es trobaran amb una disminució important de la de-manda d’estudiants”. El títol del seu article era prou aclaridor “Las peleas entre universidades” (La Van-guardia 05.05.1999). I afegia que ´OHV�XQLYHUVLWDWV�QR�YHXHQ�HO�EHQHÀFL�d’autodisciplinar-se, ni en l’oferta de titulacions, ni econòmicament”.

Cal insistir que Enginyer/a Agrònom/a no ha estat mai una ca-UUHUD� G·DOWD� GHPDQGD� TXH� MXVWLÀTXL�augmentar l’oferta a Barcelona?.

L’ETSEA de Lleida ha vist disminuir en els darrers temps en mil (1.000) el nombre d’alumnes i una de les causes ha estat que, si bé l’any 1976 només hi havia quatres ETSEA a Espanya, ara n’hi ha moltes més. Han anat deixant de venir a estudiar a Lleida nois i noies de Galicia (ETSEA de Lugo), de Castilla y León (ETSEA de León), del País Basc i Navarra (ETSEA de Pam-plona), de les Canàries (ETSEA de La Laguna), d’Aragó (ETSEA d’Osca). Po-dem exclamar, ara tu, Barcelona!!

Quan veiem que politics de criteri dúctil s’afanyen a dir el que han dit, quan el nyap ja ha estat fet, a un li ve al cap la frase atribuïda a Galieo Gali-lei quan, després d’haver estat forçat a abjurar de la teoria heliocèntrica del món davant el tribunal de la “San-ta” Inquisició, va afegir en veu baixa: eppur si muove, que en traducció lliu-UH�DFWXDO�YLQGULD�D�VLJQLÀFDU�´VL��Ep��però està aprovat”. El temps dirà si, malauradament, les paraules de Solé Parellada encara tenen vigència entre nosaltres.

Jaume Porta Casanellas, ex director de l’ETSEA

ex-Rector de la UdLDirector General de la Fundació UdL

6 LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran Novembre · Desembre 2012

7LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i AranNovembre · Desembre 2012

Gemma Espigares de la UdL

nova Presidenta del Consell de l’Estudiantat

de les Universitats Catalanes

1.Ens pots presentar que és el

CEUCAT?

El Consell de l’Estudiantat de les Uni-versitats Catalanes (CEUCAT) és el màxim òrgan de representació estudiantil de Catalunya. El CEUCAT és un òrgan creat al 2010 per govern, rectors i estudiants en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, que té per objectiu coordinar als màxims representants de cada univer-sitat del sistema universitari català i re-presentar la veu de l’estudiantat de les universitats catalanes.

Està format, fonamentalment, pel seu plenari, que és el màxim òrgan del Consell on s’hi prenen les decisions i en el que hi ha els màxims representants d’estudiants de cada universitat (12 titulars i 12 su-plents), un president o presidenta i un secretari nomenat per la Generalitat de Catalunya (en algunes ocasions).

Les seves funcions són: debatre temes d’interès interuniversitari, coordinar els Consells de l’Estudiantat, representar els estudiants de les universitats catalanes, preparar les reunions on hi ha estudiants, elevar propostes concretes als organismes competents i augmentar i millorar la par-ticipació estudiantil.

2.Que et representa

personalment presidir

el CEUCAT?

Per a mi presidir el CEUCAT em repre-senta tot un repte i una experiència que segur que recordaré durant molt temps. La veritat és que ja fa més de 4 anys que formo part del Consell de l’Estudiantat de la Universitat de Lleida (CEUdL) i crec que la representació estudiantil m’ha ajudat a convertir-me en la persona que sóc ara.

El CEUCAT és un projecte molt engres-cador que ha tingut una activitat frenèti-ca el seu primer any de vida, tanmateix, això implica una responsabilitat molt gran i una dedicació sovint superior a la que un mateix es pot imaginar. Presidir el CEUCAT implica estar disponible en qualsevol mo-ment i buscar temps d’on es pot, també VLJQLÀFD� UHQXQFLDU� D� DOWUHV� SURMHFWHV� L� D�fer coses que els meus companys poden fer, però sobretot suposa seguir incremen-WDQW� DTXHVWD� H[SHULqQFLD� JUDWLÀFDQW� TXH�és la representació estudiantil.

La presidència és una forma més de seguir participant i contribuint a la mi-llora del sistema universitari català, lide-rant un projecte en un moment clau per

la defensa de la Universitat de Qualitat, i tenint al costat un equip que treballa dia a dia per fer que tot això sigui possible.

Per a mi, un dels valors més importants del CEUCAT és la pàgina web, a través d’aquesta expliquem, als estudiants i a tota la gent que s’interessa per nosaltres, tot el què fem. És un salt de qualitat pel que fa a la representació estudiantil per-què és dels pocs col·lectius que de forma SHUPDQHQW�DFWXDOLW]D�L�Wp�D�GLVSRVLFLy�GH�tots els grups d’interès la documentació amb la que treballa, i això permet retre comptes i ser transparents, augmentant DOKRUD�OD�FUHGLELOLWDW�L�FRQÀDQoD��

3.Presidenta del CEUCAT i

Coordinadora del Consell de

l’Estudiantat de la UdL: Com

t’ho faràs?

Com deia amb molta dedicació, però sobretot amb molta il·lusió i buscant el temps allí on sembla que no hi és. Quan una cosa t’apassiona com em passa a mi amb la representació estudiantil, no hi ha excuses.

Aquest mes de novembre tenim elec-cions d’estudiants als òrgans de govern de la UdL i estem treballant perquè tots els centres tinguin representació. A més, s’ha fet un esforç important per buscar relleus del CEUdL, alguns ja hi són i estan treba-llant molt bé, i altres els anirem desco-brint durant aquests mesos.

La veritat és que en aquest món he conegut gent molt capaç, amb la què he compatir temps i esforç per un mateix objectiu i estic segura que encara tindré l’oportunitat de coneixer-ne de nous.

4.Qui és la Gemma Espigares?.

Gemma Espigares Tribó (Lleida, 1988) és estudiant de quart curs del Grau en In-fermeria de la UdL. Va començar les seves

tasques de representació estudiantil uni-versitària el curs 2009/2010 com a dele-gada de la seva promoció, posteriorment va ser escollida coordinadora del CdE de la Facultat d’Infermeria de la UdL. Al 2010 entra a formar part de la Junta de Facultat, Claustre i Consell de Govern, i al 2011 comença a formar part del CEUdL, on esdevé sost-coordinadora uns mesos més tard. Aleshores també s’incorpora al &(8&$7�L�DO�&RQVHOO�6RFLDO��$�ÀQDOV�G·DQ\�es converteix en una de les coordinadores del Consell, i gestiona els temes econò-mics, la formació i la qualitat.

Des de 2011 presideix l’Associació Estatal d’Estudiants d’Infermeria (AEEE) DPE�OD�TXq�KD�FRRUGLQDW�O·2UJDQLW]DFLy�GH�les IV Jornades Estatals d’Estudiants cele-brades a Lleida i ha iniciat la implementa-FLy�GHO�SURMHFWH�G·LQVWLWXFLRQDOLW]DFLy�GH�l’associació.

Al 2011 s’interessa per la Qualitat a la 8QLYHUVLWDW�L�UHDOLW]D�HO�FXUV�G·(VWXGLDQWV�([SHUWV�HQ�4XDOLWDW�RUJDQLW]DW�SHU�OD�8G/�i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), a partir del que es seleccionada per formar part GH� OD�&RPLVVLy�HVSHFtÀFD�GH�VDOXW�HQ�HOV�SURJUDPHV�GH�9HULÀFDFLy�L�6HJXLPHQW��L�GH�la Comissió d’Estudiants de l’AQU.

Actualment, forma part del CdE i la Junta de Centre, i presideix l’Associació Estatal d’infermeria. A la UdL forma part del Claustre, el Consell de Govern, el Consell Social i la Comissió d’Avaluació de la Universitat (CAU), exercint alhora, les funcions de coordinadora econòmica i de qualitat del CEUdL. És presidenta del Consell de l’Estudiantat de les Universi-tats Catalanes (CEUCAT), membre de la Comissió de Governança del Sistema Uni-versitari de Catalunya i col·labora amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) en els processos d’assegurament de la qualitat de la universitat.

Una inauguració de curs

acadèmic a la UdL

d’esquena a l’estudiantat

Els Mossos d’Esquadra novament cri-dats pel Rector a les portes de la Fa-cultat de Lletres de la UdL, no deixant entrar als alumnes i professors en l’acte inaugural del curs acadèmic. Hi havia una tria selectiva : si duies el carnet de la UdL i volien, entraves, i si duies el carnet de la UdL i NO volien no entra-ves. Tota una paradoxa i una discrimina-ció feta per l’aparença física. En vestit de senyor i vestit jaqueta de senyora t’era més fàcil entrar, és la típica cri-

PLQDOLW]DFLy�GHO� MRYH�� �/D�SROLFLD�FDWD-lana també estava a dins de la Facultat i Rectorat, tant d’uniforme com de se-FUHWD��RFXSDQW�OD�FRQVHUJHULD�L�XWLOLW]DQW�els serveis universitaris. Agafem com ho agafem, és impossible defensar aquesta impostura d’aquest equip rectoral. Que mal dirigits estant els Mossos d’Esquadra a Ponent !!!.

empa

pera

.wor

dpre

ss.c

om ©

8LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran Novembre · Desembre 2012

Vida associativa

“...Potenciar les associacions de la UdL és potenciar

una universitat més cívica...”Quan els fundadors de la Universitat de Lleida

varen potenciar aquesta institució ja varen pensar que la pròpia comunitat universitària havia de te-nir la seva pròpia xarxa d’associacions en les que s’enquadressin voluntàriament els estudiants en tota PHQD� G·DFWLYLWDWV� DFDGqPLTXHV�� FXOWXUDOV�� FLHQWtÀ-ques, polítiques, cíviques, sindicals, esportives i de lleure, entre moltes altres possibles.

No era res de nou en el món universitari perquè a Catalunya i a arreu, ja existia aquesta tradició de voluntariat actiu associat i de compromís personal en tasques no obligatòries acadèmicament, que omplen vitalment un alumnat molt motivat.

Amb més o menys activitat, avui la UdL té regis-trades i presentades públicament 16 associacions uni-versitàries. Per ordre alfabètic: Associació Amics de LO CAMPUS , Associació cultural de rugbi universitari, Associació d’alumnes i exalumnes del Programa Sè-nior de la UdL, Associació de Biotecnòlegs de Lleida

(ABiL), Associació d’Estudiants de Ciències de la Sa-lut (AECS), Associació d’estudiants de Ciència i Salut Animal (AECSAcat), Associació de Joves de Lleida la Roja, Associació Enginyeria Sense Fronteres (ESF), As-sociació IAESTE LC Lleida, Associació Juvenil de Rol Tramuntana-Lleida, Associació Juvenil Llibertat, Co-lla Castellera Los Marracos de la UdL, Col·lectiu Agroecològic (KAE), MAULETS, Penya universitària blaugrana de Lleida i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

'HVJUDFLDGDPHQW�HOV�HVWDPHQWV�RÀFLDOV�GH�OD�8G/�no tenen gaire sensibilitat per les associacions uni-versitàries, no les protegeixen de manera real i quasi sempre les menystenen, perquè no les consideren un actiu valuós de tota la participació de l’estudiant. I això passa en plena etapa Bolonya, en època de tre-ball col·laboratiu !!!. Per a més desencís, els Consells de l’Estudiantat, tant el central com els de centres, -amb honorables excepcions-, tampoc avui han sabut trobar una línia permanent de col·laboració, alguns

ÀQV�L�WRW�KL�YHXHQ�XQD�FRPSHWqQFLD�TXH�FDO�DOOXQ\DU�

Una associació universitària, la que sigui, gran o petita, és una plataforma on s’hi troben uns estu-diants molt entregats a una activitat comuna i ningú els obliga a fer-la. I no en tenim cap dubte : que po-tenciar les associacions de la UdL és potenciar una universitat més cívica.

Propiciat per l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS seguim presentant als lectors les associacions de la UdL. A continuació ho fem amb la registrada més nova: l’Associació de Biotecnòlegs de Lleida (ABiL).

ABiL: Associació de Biotecnòlegs

de Lleida

L’Associació de Biotecnòlegs de Lleida (ABiL) va ser fundada el juliol de 2012 per quatre estudiants de biotecnologia i un de màster de l’Escola Tècnica 6XSHULRU� G·(QJLQ\HULD� $JUjULD�� HO� :DOWHU� /X]XULD-JD��SUHVLGHQW�G·$%L/��OD�&RUD�%Oi]TXH]��VHFUHWjULD�general; la Marta Sadurní, tresorera i el Fernando Santamaría i el Marc Tarrés, vocals. ABiL va sorgir amb la idea de donar suport i orientació als estu-GLDQWV�GH�ELRWHFQRORJLD� L�FLqQFLHV�DÀQV�GH� OD�8QL-versitat de Lleida i d’establir col·laboracions amb altres associacions que potenciessin la professiona-OLW]DFLy�GHO�ELRWHFQzOHJ�

A principis de 2011 vam fer el primer pas per formar ABiL després d’establir una estreta col·laboració amb la presidenta i el responsable de comunicació de l’Associació de Biotecnòlegs de

&DWDOXQ\D��$6%7(&���O·$OED�2OLYDUHV�L�O·(GX�3pUH]��Ells ens donaren informació i suport durant tot el procés d’inscripció d’ABiL a la nostra universitat. Finalment, el setembre de 2012 la Vicerrectora G·HVWXGLDQWDW�HQV�YD�FRQÀUPDU�OD�FRQVWLWXFLy�G·$%L/�al registre d’associacions de la UdL.

Entre els objectius que marquen els estatuts de l’Associació de Biotecnòlegs de Lleida destaquen SURPRXUH� OD� FUHDFLy� GHO� &ROĊOHJL� 2ÀFLDO� GH� %LR-tecnòlegs de Catalunya per aconseguir un major UHFRQHL[HPHQW� L� SURIHVVLRQDOLW]DFLy� GH� OD� ELRWHF-nologia. Així com representar, agrupar, informar i orientar a estudiants i professionals amb un interès comú en la biotecnologia i la seva promoció.

3HU� DFRQVHJXLU� DTXHVWHV� ÀWHV�� DFWXDOPHQW�

comptem amb el suport de 87 estudiants del Grau de biotecnologia de la UdL, xifra que tenim previst augmentar properament. També col·laborem acti-vament amb les associacions de la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB), Universitat Rovira i Vir-gili (URV), Universitat de Vic (UVic), Universitat de Girona (UdG), l’Associació de Biotecnòlegs de Cata-lunya (ASBTEC) i la Federación Española de Biotec-nólogos (FEBiotec). Per consolidar les interaccions entre les diferents associacions arreu d’Espanya, DQXDOPHQW� V·RUJDQLW]D� HO�Congreso de la Federa-ción Española de Biotecnólogos, que aquest any ha assolit la seva sisena edició a Madrid. A nivell català, cada any se celebren les Jornades de Bio-tenòlegs de Catalunya, promoguda per ASBTEC i en col·laboració amb l’associació de biotecnòlegs de OD�XQLYHUVLWDW�RQ�HV�UHDOLW]HQ�OHV�-RUQDGHV��$TXHVW�any les Jornades es van dur a terme a la Universitat GH�9LF��RQ�HV�YDQ�RUJDQLW]DU�WDOOHUV�IRUPDWLXV�L�HV�van debatre les necessitats de les diferents univer-VLWDWV�FDWDODQHV�RQ�V·LPSDUWHL[HQ�HVWXGLV�DÀQV�D�OD�biotecnologia.

En aquests moments, a ABiL estem treballant SHU�RUJDQLW]DU�DFWLYLWDWV�TXH�HV�UHDOLW]DUDQ�GXUDQW�aquest curs lectiu. Una de les activitats que estem preparant és Les tardes biotecnològiques, que con-sisteix en sessions d’orientació pels estudiants que vulguin trobar pràctiques, fer un intercanvi acadè-mic, millorar el currículum o trobar feina. Per aquesta raó, des d’ABiL us animem a tots i totes les estudiants amb curiositat per la biotecnologia a formar part de la nostra associació. Per més infor-mació ens podeu trobar al Facebook Abil Lleida o al correu abilleida@gmail.com

W. Patricio LuzuriagaPresident de l’Associació de

Biotecnòlegs de Lleida (ABiL)

Antoni Garcia Lamolla. Un dels artistes més brillants que veié la Lleida immediatament anterior a la Guerra &LYLO�pV�HQFDUD�DYXL�XQD�ÀJXUD�TXH�D�PROWV�QR�HOV�VRQD�de res. La recent adquisició de “ L’espectre de les tres JUjFLHV�GLQV�O·DXUD�VXEWLO�µ�OL�LQVXÁj�XQ�FHUW�SURWDJRQLV-me —acompanyat de la polèmica corresponent—, que es va esvair de la mateixa manera que es va generar.

Antoni Garcia Lamolla (Barcelona, 1910 - Dreux, 1981) és un dels imprescindibles del surrealisme ca-talà i espanyol. La seva primera etapa artística es va desenvolupar a Lleida, en el marc dels moviments d’avantguarda que es gestaren als anys 30, quan inicia-tives tan destacades com la de la revista Art veieren la llum i agitaren, ni que fos momentàniament, la cons-ciència d’una ciutat tradicionalment endormiscada.

Dedicat a la pintura i la il·lustració, Lamolla era un artista sensible i molt compromès, que ben aviat va deixar de banda el paisatgisme expressionista per do-nar pas a una pintura marcada per la poètica pròpia del surrealisme, on l’automatisme i l’inconscient hi te-nen un paper destacat. D’aquesta manera, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, Lamolla entrà en la seva millor etapa productiva, buscant l’expressió del seu univers particular servint-se sobretot de motius onírics: “ L’espectre de les tres gràcies dins l’aura subtil “ és una clara mostra del seu treball surrealista. Sense por D�HTXLYRFDU�QRV�JDLUH��SRGHP�DÀUPDU�TXH�pV�XQD�GH�OHV�seves millors pintures, com també ho és el “ Diari d’un psicoanalista ”, obra que s’endinsa en l’experimentació amb el collage, una tècnica artística pròpia del surrea-lisme i de l’art d’avantguarda en general.

Quan Lamolla s’aproximava al punt àlgid de la seva carrera, va esdevenir-se la feliç coincidència del contacte amb un dels cercles artístics i culturals més importants del país en aquell moment, l’ADLAN (As-sociació d’Amics de l’Art Nou). Aquesta associació és HVSHFLDOPHQW�FRQHJXGD�SHU�KDYHU�RUJDQLW]DW�OD�PRVWUD�col·lectiva d’art surrealista més important celebrada a OD�SHQtQVXOD�ÀQV�DTXHOO�PRPHQW�� O·H[SRVLFLy�/RJLFRIR-bista (1936), on Lamolla hi participà i on se li obriren les portes de sales d’exposicions de Barcelona, Madrid, 3DUtV� L� ÀQV� L� WRW� 7HQHULIH�� XQ� HQFODYDPHQW� VXUUHDOLVWD�de vital importància. D’aquesta manera, Antoni Garcia Lamolla es féu un lloc entre els artistes més destacats GHOV�DQ\V����D�&DWDOXQ\D�L�(VSDQ\D��/D�KLVWRULRJUDÀD�GH�l’art contemporani així ho manifesta, com també re-marca el valor de la seva producció artística de post-guerra: tenim una joia ben a l’abast, no triguem més en descobrir-la i apreciar-la.

Esther Solé i MartíDoctorand

Departament d’història de l’art i història social

Facultat de LletresUniversitat de Lleida

9LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i AranNovembre · Desembre 2012

La polèmica de la compra d’un “Garcia Lamolla”

per molta pasta i en temps de crisi, ens recorda que els

universitaris de la UdL no van als nostres museusQue és un “Garcia Lamolla”? És una manera col·loquial

de referir-nos a un quadre del pintor Antoni Garcia La-molla.

La notícia és que l’Ajuntament de Lleida ha com-prat pel Museu d’Art Jaume Morera de la ciutat, l’obra d’Antoni Garcia Lamolla, “L’espectre de les tres gràcies dins l’aura subtil”. Una obra cabdal de l’artista que ha-via sortit al mercat de mans privades i que el Museu volia per recuperar el patrimoni lleidatà i universal, comple-tant la pròpia col·lecció de l’artista al Museu i reforçant museísticament el patrimoni de l’art català.

Per l’obra si varen gastar 60.000 euros (seixanta mil euros). La polèmica ha estat si és convenient gastar-se

aquesta xifra i sobretot en temps de crisi.

No entrem en la discussió perquè nosaltres creiem que s’havia de comprar i no perdre l’oportunitat única de mercat. Però amb una condició indiscutible : que el Museu impulsarà el coneixement del seu patrimoni entre la població i sobretot als joves. Joves de totes les edats i també universitaris, cosa que no fa amb aquesta últims. El Museu s’hauria de posar les piles, encara més del que ja ho fa i fer una major activitat de màrqueting cultura, no només perquè coneguem el nostre patrimoni artístic, sinó que a més ens l’estimem i ens el sentim nostre. Que-da cursi, dir-ho així?. Doncs, ja ens direu, sinó estimem a la nostra gent i les nostres coses : - De quin planeta sou?.

LO CAMPUS intentant ser conseqüent en la difusió del nostre art, editem en aquest número, a la contrapor-tada, l’obra en qüestió “L’espectre de les tres gràcies dins l’aura subtil” i a la portada del suplement de LO CAMPUS MÈDIC, l’obra “Diari d’un psicoanalista”. És el nostre petit reconeixement i homenatge al pintor.

Saber-ne més: Jesús Navarro Guitart, $QWRQL�*DUFLD�/DPROOD��%LRJUDÀD�G·XQ�SLQWRU (Lleida: Alfazeta, 2011). Lucía García de Carpi, Jesús Navarro Guitart (dir.), /DPROOD��PLUDOO�G·XQD�qSRFD�(Madrid: Sociedad Esta-tal de Conmemoraciones Culturales, Museu d’Art Jaume Morera, 2010)Josep Miquel Garcia, $QWRQL�*DUFLD�/DPROOD��O·HVSHFWUH�GH�OHV�WUHV�JUjFLHV (Lleida: COACL, 1993)

$QWRQL�*

DUFLD�/DPROOD��)RWRJUDÀD�G·$QWRLQH�*DUFLD�/DPROOD��

Antoni Garcia

què?

LO CAMPUS

MÈDICNúmero 9 | Suplement LO CAMPUS 19 Curs 2012-2013 | Novembre · Desembre 2012

La medicina regenerativa: els “Nobels” i Catalunya

El Premi Nobel d’enguany de Medicina o Fisiolo-gia ha reconegut a dos científics: John B. Gurdon i Shinya Yamanaka, que han descobert que les cèl·lules madures especialitzades, poden ser re-programades per esdevenir cèl·lules immadures capaces de desenvolupar-se en tots els teixits del cos. Els seus descobriments han revolucionat la nostra comprensió de com les cèl·lules i els orga-nismes es desenvolupen.

John B. Gurdon va descobrir el 1962 que l’especialització de les cèl·lules és reversible. En un experiment clàssic, va reemplaçar el nucli de la cèl·lula immadura en una cèl·lula de l’ovòcit d’una granota amb el nucli d’una cèl·lula intesti-nal madura. Aquest ovòcit modificat es va con-vertir en un capgròs normal. L’ADN de la cèl·lula madura encara tenia tota la informació necessària per a desenvolupar totes les cèl·lules de la gra-nota.

Shinya Yamanaka va descobrir més de 40 anys després, el 2006, com les cèl·lules intactes madu-res en ratolins podria ser reprogramades per con-vertir-les en cèl·lules mare immadures. Sorpre-nentment, mitjançant la introducció de només uns pocs gens, es podria reprogramar cèl·lules madures per convertir-se en cèl·lules mare plu-ripotents, és a dir, cèl·lules immadures que són capaços de convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lules en el cos.

Aquests descobriments revolucionaris han can-viat per complet la nostra visió del desenvolupa-ment i especialització cel·lular. Ara sabem que la

cèl·lula madura no s’ha de limitar sempre al seu estat especialitzat. Mitjançant la reprogramació de cèl·lules humanes, els científics han creat no-ves oportunitats per estudiar malalties i desenvo-lupar mètodes per al diagnòstic i la teràpia.

La vida:Un viatge cap a una majorespecialització

Tots nosaltres ens desenvolupem a partir d’òvuls fertilitzats. Durant els primers dies després de la concepció, l’embrió es compon de cèl·lules im-madures, cadascun dels quals és capaç de desen-volupar-se en tots els tipus de cèl·lules que formen l’organisme adult. Aquestes cèl·lules s’anomenen cèl·lules mare pluripotents. Amb un major desen-volupament de l’embrió, aquestes cèl·lules donen lloc a les cèl·lules nervioses, cèl·lules musculars, cèl·lules de fetge i tots els altres tipus de cèl·lules - cada un d’ells especialitzat per dur a terme una tasca específica en el cos adult. Aquest viatge de cèl·lula immadur a cèl·lula especialitzada es con-sideraven fins llavors unidireccional. Es va pensar que els canvis en les cèl·lules durant la madura-ció faria que no fos possible tornar a un estat im-madur, un estat pluripotent.

Les granotes: saltar cap enrere en eldesenvolupament

John B. Gurdon desafiant el dogma que la cèl·lula

especialitzada està irreversiblement compromès amb el seu destí, va formular la hipòtesi que el seu genoma encara pot contenir tota la informa-ció necessària per impulsar el seu desenvolupa-ment en tots els diferents tipus cel·lulars d’un organisme. El 1962, va posar a prova aquesta hi-pòtesi mitjançant la substitució del nucli de la cèl·lula d’òvul d’una granota amb un nucli d’una cèl·lula madura, especialitzat derivat de l’intestí d’un capgròs. L’ou es va convertir en un complet i funcional capgròs clonat i així va anar repetint l’experiment produint granotes adultes. El nu-cli de la cèl·lula madura no havia perdut la seva capacitat per impulsar el desenvolupament d’un organisme completament funcional.

Tant la fita de Gurdon, com el descobriment va ser rebut al principi amb escepticisme, però es va acceptar quan va se confirmada per altres cien-tífics. Es va iniciar una intensa investigació i la tècnica es va desenvolupar encara més, que va conduir finalment a la clonació de mamífers. La recerca de Gurdon ens ha ensenyat que el nucli d’una cèl·lula madura, especialitzat, pot ser retor-nat a un estat immadur, pluripotent. Però el seu experiment va implicar l’extracció dels nuclis cel·lulars amb pipetes seguida de la seva intro-ducció en altres cèl·lules. Seria possible tornar a convertir una cèl·lula intacta en una cèl·lula mare pluripotent?

Un viatge d’anada i tornada: cèl·lules madures tornar aun estat de cèl·lules mare

Shinya Yamanaka va ser capaç de respondre a aquesta pregunta en un avenç científic desprès de 40 anys del descobriment de Gurdon. La seva investigació es refereix cèl·lules mare em-brionàries, és a dir, les cèl·lules mare pluripotents que estan aïllades de l’embrió i es cultiven al la-boratori. Aquestes cèl·lules mare van ser aïllades dels ratolins inicialment per Martin Evans (Premi Nobel 2007) i Yamanaka va tractar de trobar els gens que les mantenien immadures. Quan diver-sos d’aquests gens foren identificats, va provar si algun d’ells podia reprogramar cèl·lules madures per convertir-se en cèl·lules mare pluripotents.

Yamanaka i els seus col·laboradors van intro-duir aquests gens, en diferents combinacions, en cèl·lules madures del teixit connectiu, els fibro-blasts, i es van examinar els resultats sota el mi-croscopi. Finalment van trobar una combinació que funcionava, i la recepta era sorprenentment simple. Mitjançant la introducció de quatre gens junts, podrien reprogramar els seus fibroblasts en cèl·lules mare immadures!

El resultat fou que cèl·lules mare pluripotents

induïdes (iPS) podrien convertir-se en tipus de cèl·lules madures com ara fibroblasts, cèl·lules nervioses i les cèl·lules intestinals. El descobri-ment que les cèl·lules intactes, madures podrien ser reprogramades en cèl·lules mare pluripotents es va publicar el 2006 i va ser considerat imme-diatament un gran avenç.

Des de la descobertasorprenent a l’ús mèdic

Els descobriments de Gurdon i Yamanaka han demostrat que les cèl·lules especialitzades poden fer marxa enrere al rellotge del desenvolupament en determinades circumstàncies. Malgrat la seva genoma pateix modificacions durant el desenvo-lupament, aquestes modificacions no són irrever-sibles. S’ha obtingut un nou punt de vista del des-envolupament de cèl·lules i organismes.

La recerca durant els últims anys ha demostrat que les cèl·lules iPS poden donar lloc a tots els tipus de cèl·lules diferents del cos. Aquests des-cobriments han proporcionat noves eines per a científics de tot el món i ha donat un notable pro-grés en moltes àrees de la medicina. Les cèl·lules iPS també es poden preparar a partir de cèl·lules humanes.

Per exemple, les cèl·lules de la pell poden ser ob-tinguts de pacients amb diverses malalties, repro-gramades, i examinades al laboratori per determi-nar com es diferencien de les cèl·lules d’individus sans. Aquestes cèl·lules constitueixen eines molt valuoses per a la comprensió dels mecanismes de la malaltia i així oferir noves oportunitats per al desenvolupament de teràpies mèdiques.

La significació especiald’aquest Nobel

David Bueno, del diari Ara, ho resumia molt bé: “... Enguany, el premi Nobel de medicina i fisiologia és especialment significatiu per dos motius. Pri-mer, per la transversalitat generacional dels guar-donats, que demostra que la ciència avança sobre les bases de treballs previs que sovint no busca-ven una aplicabilitat immediata. Segon, perquè reconeix un avenç clau en el camp de la medici-na regenerativa, una aproximació biomèdica que permet tractar determinades malalties proporcio-nant al pacient un grup concret de cèl·lules fun-cionals. Les cèl·lules que es poden desenvolupar a partir dels treballs d’aquests dos científics són tan versàtils com les cèl·lules mare embrionàries, però sense el component ètic d’aquestes cèl·lules, atès que s’obtenen del mateix pacient, i a més un cop trasplantades no produeixen rebuig immu-nològic. Vénen a ser com la pedra filosofal de la medicina regenerativa.”

PÀG. II LO CAMPUS MÈDIC | Novembre · Desembre 2012

El Nobel de Medicina 2012,reforça la medicina regenerativa

John B. Gurdon i Shinya Yamanaka, guanyadors pel descobriment que les cèl·lulesmadures poden ser reprogramades per esdevenir pluripotents

John B. Gurdon (1933), investigador anglès del Gurdon Institute de la Universitat de Cambridge. Shinya Yamanaka (1962), investigador japonès del Center for iPS Research and Application de la Universitat de Kyoto.

Portada LO CAMPUS MÈDIC 9 : Quadre d’Antoni Garcia Lamolla, “Diari d’un psicoanalis-ta”. 1935. Museu d’Art Jaume Morera, Lleida. Drets d’imatge © : Família Garcia Lamolla.

’establiment de les primeres línies de cèl·lules mare em-brionàries humanes per part de Thompson i col·laboradors l’any 1998 va obrir les portes a tot un món de possibilitats per

a la medicina regenerativa i l’industria farmacèutica. El principals esculls amb que es topava la possibilitat d’emprar aquestes cèl·lules en futures teràpies regeneratives eren principalment dos: un de tipus ètic, ja que hi ha gent que considera il·lícit emprar cèl·lules que provinguin de blastocists (estructura primerenca del desenvolupament dels vertebrats que conte cèl·lules capaces de donar lloc a qualsevol teixit adult), i un altre de pràctic, ja que els teixits ge-nerats en el laboratori poden presentar problemes de rebuig. Tots aquest incon-venients van esvair-se l’any 2007, quan el Doctor Shinya Yamanaka va establir un protocol per obtenir cèl·lules mare humanes a partir de cèl·lules adultes, tècnica que és coneguda com “reprogra-mació cel·lular” o “creació de cèl·lules mare induïdes (CMi)”. La importància d’aquests resultats radica en el fet que es poden utilitzar cèl·lules diferencia-des del propi pacient per obtenir CMi, eliminant qualsevol possibilitat de re-buig dels teixits generats i evitant l’ús de blastocists. Aquests treballs han val-gut perquè enguany se li hagi atorgat el Nobel de Medicina al Doctor Yamanaka.

Tot i aquests importants avenços, per a poder emprar aquestes cèl·lules en pos-

sibles teràpies regeneratives calen uns protocols específics i eficients que diri-geixin les CMi cap als llinatges cel·lulars desitjats, i en el cas del sistema nerviós central, degut a la seva alta complexitat i variabilitat cel·lular, és on això cobra es-pecial importància.

Les malalties del sistema nerviós, in-cloent trastorns congènits, càncer i malalties neurodegeneratives afecten a milions de persones de totes les edats. Els tractaments actuals tenen per ob-jecte frenar l’evolució de la malaltia i limitar-ne els danys causats, però l’ús de teràpies de reemplaçament cel·lular ofereix la possibilitat de restaurar la fun-ció perduda. En aquest sentit s’han in-vertit molts esforços en obtenir cèl·lules pel tractament de malalties en que una única població neuronal està afectada, com és el cas del Parkinson (neurones dopaminèrgiques), o la malaltia de Hun-tington (Neurones Espinoses Mitjanes (NEMs)). Altres malalties on les pobla-cions de neurones afectades son diver-ses (Alzheimer) o be no està del tot clar quines són les neurones implicades en l’origen (Epilèpsia o Esquizofrènia) tam-bé podrien beneficiar-se de les teràpies cel·lulars. Per això és important ser ca-paços d’obtenir tots els tipus de llinatges neuronals, cosa gens senzilla si conside-rem que només en l’escorça cerebral hi han més de 16 tipus de neurones. Tant important com dirigir les neurones a un llinatge determinat és aconseguir que aquestes es diferenciïn totalment, es

PÀG. IIILO CAMPUS MÈDIC | Novembre · desembre 2012

Que fem a Catalunya en Medicina Regenerativa?

La temàtica de recerca del Premi Nobel de Medicina d’enguany, és una bona excusa per mirar a casa i revisar

que fem en Medicina Regenerativa. Presentem dues experiències: La del Dr. Serafí Cambray i Carner avui In-

vestigador Postdoctoral de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida) i la del Centre de Medicina

Regenerativa de Barcelona, que ens ho explica la biòloga Núria Montserrat.

Recerca en cèl·lules mare d’investigadorsavui a l’IRBLleida

L

Il·lu

stra

ció

de V

ícto

r Pa

llaré

s.

PÀG. IV LO CAMPUS MÈDIC | Novembre · Desembre 2012

El Centre de Medicina Regenerativade Barcelona capdavanter

en la generació de cèl·lules iPS

a dir, que adquireixin unes propietats electrofisiològiques especifiques i que perdin la seva capacitat de dividir-se. Una de les “proves de foc” per garantir això consisteix en injectar en cervells de ratolí les neurones produïdes, compro-var que estableixen contactes amb les neurones presents i que no produeixen tumors.

Amb la finalitat d’aprofundir i aprendre quelcom mes d’aquest nou camp vaig iniciar la meva estada postdoctoral al laboratori d’Embriologia Molecular del Doctor Tristán Rodríguez, situat al Me-dical Research Council Clinical Scien-ces Centre (MRC-CSC) de l’Hospital de Hammersmith, a Londres. Durant els 4 anys que va durar el nostre treball varem emprar cèl·lules mare de ratolí, cèl·lules mare humanes y també CMi per ana-litzar l’efecte de diferents morfògens (molècules implicades en dirigir pobla-cions de cèl·lules cap a un llinatge de-terminat) en cèl·lules mare diferencia-des cap a precursors neuronals. Varem observar que l’adició del morfogen Ac-tivina feia que els precursors neuronals deixessin de dividir-se i esdevinguessin neurones diferenciades d’una manera ràpida i eficient, cosa que el feia força atractiu per a ser emprat en diferents protocols de diferenciació neuronals ja establerts. Aprofundint una mica més en els efectes de l’Activina sobre la dife-renciació neuronal, es va constatar que les cèl·lules no només es diferenciaven abans, sinó que paral·lelament a aques-ta diferenciació hi havia una madura-ció electrofisiològica avançada. Com ja s’ha dit abans, tant important es assolir una diferenciació complerta, com que aquesta sigui dirigida, es a dir, que les cèl·lules adquireixin un llinatge concret.

Mitjançant tècniques moleculars i im-munocitoquímiques es van analitzar els cultius, y varem demostrar que aquests ens proporcionaven un increment im-portant en interneurones Calretinina positives. Finalment aquestes neurones es van implantar en cervells de ratolí adult i es va demostrar la seva capaci-tat de migrar cap a l’escorça cerebral i d’establir contactes amb les neurones allí presents. Es a dir, vam mostrar que aquestes neurones podien integrar-se en teixit adult, podent esdevenir una eina important per a ser emprada en tractaments de malalties causades per una disfuncionalitat de les interneuro-nes, com ara l’esquizofrènia, l’autisme i l’epilèpsia. Els resultats d’aquest tre-ball han estat recentment publicats a la revista Nature Communications.

Una peculiaritat dels morfògens, es que emprats a diferents temps o dife-rents concentracions poden donar lloc a diferents llinatges cel·lulars (dins de determinats límits). En el nostre cas, varem observar que durant el desenvo-lupament del cervell les interneurones Calretinina positives emergeixen d’una zona propera a la de on sorgeixen les NEMs (danyades en pacients de Hunt-ington), i que en estadis immadurs amb-dues son força similars, així que es va adaptar el protocol per a obtenir NEMs partint de cèl·lules mare humanes. Des-près de varies proves varem observar que afegint Activina uns dies mes tard, però mantenint-la al cultiu durant mes temps, aconseguíem que les cèl·lules mare esdevinguessin majoritàriament NEMs. Aquestes NEMs produïdes al laboratori, no nomes expressaven tots els marcadors moleculars propis de les presents al cervell (DARPP32, CTIP2,

FOXP1 etc...), sinó que també presen-taven una maduresa electrofisiològica. Finalment, per demostrar que eren fun-cionals i aptes per a possibles teràpies regeneratives, es van implantar en rates a les quals se’ls havia eliminat gran part de les NEMs, simulant malaltia de Hun-tington. El primer bon resultat va ser que, a diferencia de publicacions prè-vies, les cèl·lules tractades amb Activina no mostraven creixement tumoral. El segon, encara en fase de proves, es que les rates a les que s’implanten cèl·lules diferenciades amb Activina presenten una millora significativa dels defectes motors induïts per la manca de NEMs i propis de la malaltia de Huntington.

Aquests treballs, no només han servit per obtenir dos poblacions neuronals que fins ara s’havien resistit a esser deri-vades “in vitro”, sinó que també han pre-sentat Activina com un important mor-fogen neuronal, capaç tant d’accelerar el procés de diferenciació com d’induir una diferenciació terminal complerta, evitant l’aparició de tumors quan les neurones son trasplantades.

El fet d’haver posat a punt aquests proto-cols de diferenciació i els coneixements adquirits durant aquest temps, ens per-met situar-nos en una posició privile-giada de cara a encetar noves línies de recerca al IRB Lleida. Actualment dispo-sem de varies línies cel·lulars de CMi de pacients amb Huntington i altres línies de CMi de persones no afectades per la malaltia. En un futur es poden emprar totes aquestes eines per tal d’entendre millor l’origen i la historia natural de la malaltia, mirar si hi ha una afectació de les NEMs en estadis primerencs de la diferenciació neuronal, induir o eliminar

l’expressió de proteïnes involucrades en la mort neuronal, analitzar l’efecte de di-ferents insults (estrès oxidatiu, químic, etc..) en la supervivència de les NEMs o testar diferents fàrmacs que més tard poden ser utilitzats per pal·liar o aturar la progressió de la malaltia. D’aquesta manera aconseguiríem que també en el camp de la investigació en cèl·lules mare l’IRB Lleida tingues una presencia destacada.

Dr. Serafí Cambray CarnerInvestigador Postdoctoral de l’IRB

Lleida

ecentment l’acadèmia sueca ha reconegut amb el premi Nobel de medici-nia i fisologia dos desco-briments en la disciplina de la Medicina Regenera-

tiva. Per una banda el britànic Sir John Gurdon va ser premiat per transferir el nucli d’una cèl·lula intestinal en un òvul clonant així una granota a l’any 1962. De la mateixa manera, el japo-nés Shinya Yamanaka va ser guardonat per aconseguir reprogramar cèl·lules somàtiques en cèl·lules mare a l’any 2008. Ambdós descobriments tenen com a finalitat superar el mateix rep-te: transformar cèl·lules diferenciades en cèl·lules mare. En el cas de Gur-don, la cèl·lula mare generada després de la transferència nuclear va ser im-plantada en un femella donant com a resultat una granota clonada. En el cas de Yamanaka la generació de les cèl·lula mare es va realitzar mitjançant l´ús de quatre gens, que ell mateix va identificar com a indispensables per a

la reprogramació cel·lular. Així doncs, gairabé 50 anys després de la troballa de Gurdon els estudis de Yamanaka van generar grans espectatives en la comunitat científica, ja que la gene-ració de cèl·lules mare amb capacitat pluripotencial (cèl·lules anomenades iPS) evitaven l´ús de cèl·lules mare embrionàries en el context de la ter-pia cel·lular, evitant tots els problemes relacionats amb el rebuig inmunològic després del transplantament.

Al mateix temps que el japonès Ya-manaka, el Doctor Juan Carlos Izpi-sua, director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]), ha estat capdavanter en la generació de cèl·lules iPS a partir de mostres humanes de diferent origen, tals com les cèl·lules de la pell, d’un simple pèl, així com de cèl·lules de cordó umbili-cal. Igualment, i des de l´any 2009, el CMR[B] ha estat pioner en la generació de iPS específiques per malalties de la sang com l´anèmia de Fanconi. Re-

centment, els estudis del CMR[B] han desenvolupat una tecnologia novedosa que ha permès la correcció de cèl·lules iPS provinents de pacients amb dife-rents patologies degeneratives, tals com la Progèria i el Parkinson. El des-envolupament d’aquesta metodologia permet editar el genoma de cèl·lules de pacients, corregint les mutacions responsables de l’aparició i desenvo-lupament de les patologies d’interès. Aquests estudis obren una porta a as-sajos clínics futurs on el propi pacient serà el propi donant. El CMR[B] és una institució de recerca independent financiada pel Ministeri de Salut i el Govern de Catalunya. Lo-calitzat en el Parc de Recerca Biomèdi-ca de Barcelona que avui en dia acull aproximadament un miler de perso-nes dedicades a la recerca biomèdica en un entorn vibrant i estimulador, el CMR[B] té com a objectiu desenvolu-par activitats de recerca biomèdica en el camp de la biologia de les cèl·lules

mare embrionàries, la regeneració i el desenvolupament embrionari.

Núria Montserrat Doctora en Biologia.

Adjunta a la Direcció del CMR[B]

R

PÀG. VLO CAMPUS MÈDIC | Novembre · Desembre 2012

Art contemporani a l’hospitalUna reflexió artística amb Smartphones

Algunes de les fotografies del “Projecte Art i Hospital”, 2012. (Citant-ne les autores i autors. Començant d’esquerra a dreta i de dalt a baix) : 1. Albert, (pacient). 2. Maria, (metgessa). 3. Marta, (estudiant).

4. Louisa, (estudiant). 5. Jordi, (fotògraf) i 6. Fuen, (familiar).

o som pioners, ni de lluny, no només en les facetes més rebusca-des de l’art en el con-text hospitalari, sinó ni tan sols en l’Art-Teràpia

que ve a ser l’aplicació més comuna de l’art en aquest àmbit. El desen-volupament d’aquesta última espe-cialitat a partir dels anys 40 (quan Adrian Hill encunya el terme) ha estat seguit molt més de prop per França, Anglaterra o els EUA. Sens dubte els tres conformen l’eix al vol-tant del qual giren tots els projectes artístics en contextos hospitalaris.

És per això que si ni tan sols es va poder legalitzar la pràctica de l’Art-Teràpia aquí fins als 90 (quan en el triangle nomenat amb anterioritat aquesta acció es va realitzar en els 60) no es pot pretendre que projec-tes tan ambiciosos com “Art i hospi-tal” de la Panera i Arnau de Vilanova, es puguin dur a terme amb l’èxit que es mereixen.

Aquest projecte es troba en un dels vèrtexs que conforma el projecte de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, l’àpex es troba a Toulouse on es por-ten realitzant (sota condicions molt

diferents) projectes artístics a l’UCI de l’Hospital Josep Ducuing de To-losa similars en què se sol implicar més els pacients des de fa anys. El tercer vèrtex el conforma Palma de Mallorca, que igual que Lleida és aprenent a l’hora de fer aquests pro-pòsits.

El projecte Art i hospital, diri-git pel fotògraf Jordi V. Pou i amb l’associació del Centre d’Art La Panera-Hospital Arnau de Vilano-va, suposa un exemple perfecte de l’amalgama d’objectius i finalitats que pot acabar desenvolupant l’art

en contextos hospitalaris, ja que s’hi pot apreciar l’afany artístic (ja que el director del projecte participa activament fent fotografies com els altres membres del projecte), docu-mental (pel fet que es mostra el dia a dia de la vida a l’hospital per to-tes les persones que en ell d’alguna manera o una altra, hi conviuen : professionals, pacients, familiars, es-tudiants ...), educatiu (ja que el vin-cle entre el director del projecte i el grup de participants va ser estret i va facilitar l’aprenentatge d’aquests) i terapèutic (especialment per algun dels participants).

A l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida junt amb el Centre d’Art La Panera, també de Lleida, i dirigit pel conegut fotògraf professional Jordi V. Pou, s’ha realitzat un projecte artístic que va consistir en la realització de fotografies amb mòbils tipus Smartphones. El Projecte partia de la idea de que ³����O¶+RVSLWDO��SRW�HVGHYHQLU�XQ�HVSDL�GH�UHÀH[Ly�L�FRPXQLFDFLy����´ i el conjunt d’obra fotogràfica realitzada per pacients, familiars, visitants, doctors, infermeres, estudiants, gestors i administratius, entre d’altres, ha esdevingut una visió vital de la comunitat i de l’espai hospitalari.

Reproduïm un article de Marta Micol que posa en context el que es va fer i també editem una petita mostra de fotografies, de les més de 235 imatges que es van recollir al final.

El Projecte Art i Hospital

N

PÀG. VILO CAMPUS MÈDIC | Novembre · Desembre 2012

Aquest no és el primer projec-te que La Panera ha realitzat en col·laboració amb un hospital ja que l’any 2009, juntament amb l’Hospital Santa Maria i l’artista Francesc Ruiz, va organitzar uns tallers d’art contemporani a l’aula hospitalària del propi hospital. A més el 2010 organitzà l’exposició “Veure entre línies” i el projecte “Adoptar i imaginar-se un dibuix” amb l’Hospital Arnau de Vilanova i l’artista Javier Peñafiel. Tots dos projectes també estaven emmar-cats en el context dels projectes de l’Euroregió.

Un dels aspectes en què es pot recolzar amb força l’art és en l’educació. Amb la fundació de l’Art-Teràpia en els noranta hi va haver via lliure per a la introduc-ció de l’art en els hospitals i repre-senta l’excusa perfecta perquè tots aquells professionals sanitaris inte-ressats en l’art i la salut puguin unir ambdues en un màster que els per-meti exercir-les simultàniament, donant accés a l’art contemporani i l’Art-Teràpia.

Cal no oblidar, la tasca creativa i improvisadora que exerceix la figu-ra mèdica en aquells pacients que són especialment conflictius on cal

estar constantment innovant per-què aquesta relació no es deteriori i el pacient acabi “desacreditant” la figura mèdica. L’art en general pot desenvolupar aquestes facultats imaginatives del personal sanitari per a benefici seu i dels seus pa-cients. També podria servir no no-més per a ús professional sinó per a ús personal a causa del “burnout” que suposa un treball que igual com l’art està carregat d’emocions.

Per la seva banda l’art, diguem-ne pur, pot promoure i “vendre” les instal·lacions hospitalàries com llocs propicis per a l’art, llocs ca-rregats d’històries i emocions que mereixen la pena de ser captades i reinterpretades. D’aquesta manera es podria fomentar l’interès a ar-tistes en formació i professionals artístics en aquest punt. Finalment, també es poden portar les idees a audaços empresaris, gestors cultu-rals o especialistes de museologia i que estiguin decidits a invertir en aquestes finalitats. Quedaria així entreteixit, com va dir Joan Miró, “un gresol interdisciplinari entre art i vida” i podríem reinterpretar l’ambient hospitalari i que l’art con-temporani creí unes instal·lacions propícies per a la convivència ar-tística-hospitalària.

D’altra banda podem preguntar quin sentit té l’art a l’hospital i la ve-ritat, vist així no té gaire sentit però si ens preguntéssim com evitar l’art a l’hospital la resposta és molt més simple i no necessita estudis ni es-tadístiques, doncs l’art és inherent a l’ésser humà. Aquest necessita comunicar-se i expressar-se, crear i enriquir-se (mental o econòmica-ment) i aquestes són algunes de les qualitats de l’art.

Finalment a nivell personal el Pro-jecte m’ha servit per ser conscient de la meva posició en l’àmbit sani-tari i en l’art. Com a estudiant de medicina m’he adonat que em sen-to encara més a prop dels pacients que de la figura mèdica: per això la majoria de les meves fotos són so-bre ells. Intento expressar d’alguna manera el que ells no diuen o no s’atreveixen a dir (per això poso inscripcions que solen haver en els banys). Aquestes últimes em criden especialment l’atenció per-què són una mostra de la necessi-tat d’expressar-se i de generar art que ja hi ha a les persones. És a dir, no cal que s’organitzi un projec-te artístic perquè la gent tregui el que sent, però sí que necessita un projecte perquè la gent s’atreveixi a mostrar-ho obertament. Tot això

em porta a la conclusió que moltes vegades es parla d’art com cura-tiu, però això dona la sensació que aquesta faceta de l’art és només “apta” per a malalts hospitalitzats, quan en realitat, una persona sana pot gaudir obertament d’ell, per convertir-se una persona més sana encara.

Marta Micol Bachiller4art curs del Grau de Medicina

Facultat de MedicinaUniversitat de Lleida