Minyons Escoltes i Guies de CatalunyaPrimavera

Núm.

ESPAIS GENERALS, Els nous àmbits

de MEG PÀG. 07

L’ENTREVISTAAdolfo Pérez

Esquivel Premi Nobel

de la PauPÀG. 09

XARXAMEGSeduïts i atrapats

par la xarxa PÀG. 24

L’Oca de l’Aprenentatge Servei (APS)

Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG)Redacció, administració i subscripcions: Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 10 - 08197 - Valldoreix Tel. 93 590 27 00 - Fax 93 590 04 92 A/e: info@escoltesiguies.cat www.escoltesiguies.catPreu: 2,50 Euros. Subscripció anual: 10 EurosEdició i coordinació: Elisenda Cucurull����������Portada: FOCA 2008, Demarcació de GironaMaquetació: Mar Serra i Pau RicartTira còmica: Pau Ricart (disseny) i Pol Ruiz (guió)Fe errata: Al número 71 de El Correu es va publicar l’article “Sant Joan de l’Avellanet” amb un error. Podeu trobar l’article correcte al web de Minyons a: Que fem?; Fem Publicacions.Imprimeix: Cevagraf, sccl Paper: Cyclus Print 100% reciclatDipòsit Legal: B-4858-81El Correu és membre de:

El Canigó

Editorial ............................................................................ 3Eix del curs ...................................................................... 4 Comissari General ......................................................... 6 Nous Àmbits .................................................................... 7 L’entrevista: Adolfo Pérez Esquivel .......................... 9Escola de Formació ......................................................... 12Àmbit de Mètode i Formació .................................... 13Àmbit Internacional ...................................................... 14Notícies AEiG ................................................................... 17 Fundació Josep Sans ..................................................... 23xarxameg ......................................................................... 24Campaments i Més ....................................................... 26

Canigó

Amb la col·laboració de:

Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i no necessàriament la de Minyons Escoltes Guies de Catalunya (MEG). Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals.

Aquesta publicació fomenta l’ús d’un llenguatge no sexista, tot i que de vegades és inevitable recorre al tractament masculí per als genèrics.

busca’m al facebook i fes-te amic/ga meu

Sum

ari

Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Pots trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

cc

Minyons Escoltes i Guies de CatalunyaPrimavera

Núm.

ESPAIS GENERALS, Els nous àmbits

de MEG PÀG. 07

L’ENTREVISTAAdolfo Pérez

Esquivel Premi Nobel

de la PauPÀG. 09

XARXAMEGSeduïts i atrapats

par la xarxa PÀG. 24

L’Oca de l’Aprenentatge Servei (APS)

Minyonsyonsons EEsEsc Escoltees i Gui dies de C lCatalunyaolteMMiny

Motors engegats, la maquinària funciona i va aga-fant velocitat. Després d’un inici de curs, de canvis, relleus i reorganització interna, comencem a agafar volada i a encarar els nous reptes, el Pla Triennal 2009/2012, “Fem créixer l’escoltisme i el guiatge”, amb molta força i sobretot amb una gran dosi de lideratge.

I de lideratge us volem parlar aquesta vegada, per-què per afrontar tots aquests reptes farà falta que tots assumim i treballem el nostre lideratge. Des de les realitats més locals i petites fins a la complexitat global del Moviment, tots hem de fer un esforç per fer caminar el gran projecte i la gran responsabilitat que tenim entre les mans: l’escoltisme i el guiatge a casa nostra, a Catalunya.

El passat 20 de febrer vam fer el primer pas, la FORA, un nou concepte formatiu per als respon-sables associatius de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, i en aquesta ocasió, com no, vam tre-ballar el lideratge i la cultura organitzacional. La se-güent parada de la FORA serà el Seminari d’Estiu, per obrir la galeria cap al país i mostrar allò que ja fem i aprendre’n.

El lema del Pla Triennal ens ho diu força clar, ara hem de fer créixer l’escoltisme i el guiatge, ara hem de mirar cap endins per créixer cap enfora, ara ens hem de creure el que fem des dels agrupaments, des dels espais generals i intentar anar una mica més enllà perquè en la força de tots està la força de la nostra organització.

El paper de l’escoltisme i el guiatge al nostre país és clau, no estem sols, no som els únics, però som una de les organitzacions d’associacionisme edu-catiu amb més volum, amb més capacitat d’acció i amb una identitat marcada per la nostra manera de fer escoltisme i guiatge i per la nostra manera de treballar per projectes, amb un estil propi, que ens fa ser un motor més de la societat catalana, un projecte compartit dels joves d’avui per la societat del demà.

Des de tots els angles del Moviment, hem de pa-rar atenció a aquests cinc reptes que tenim entre tots i totes, cinc reptes a casa nostra i globals de l’escoltisme i el guiatge a escala internacional. La qualitat educativa, la vigència, la implicació social, la inclusió social i la unitat han de ser els nostres pilars durant els propers tres anys. Cinc pilars que no ens queden gens lluny, que no són irreals, que no són inventats, són possibles i ens han d’ajudar a empènyer el lideratge dels diferents projectes de moviment.

Bona feina!

Taula Executiva

4

Text: Àlex Muñoz i Pol Ruiz (Servei Suport a Projectes)

Eix del curs

Instruccions i Contingut del joc:

a) Tauler (el trobareu adjunt amb aquest

Correu):

63 caselles:

13 caselles d’APS (“d’APS a APS i tiro

perquè em toca”).

25 fases de l’APS (cal llegir la descripció

de la fase on heu caigut. Abans d’acabar el

joc, s’haurien d’haver llegit totes).

6 caselles de les mosques (perdeu un torn

perquè us quedeu encantats en el projecte).

2 caselles de suport extra (avanceu fins a

la següent casella perquè rebeu ajuda).

2 caselles dels daus (torneu a tirar el dau).

12 caselles de pas (no hi passa res

d’especial, sempre hi ha dies d’aquests).

1 casella de mort del projecte (no heu

superat les dificultats, torneu a començar el

projecte).

1 casella d’inici i 1 de final: la gran casella

final (heu aconseguit dur a terme el projecte

d’APS).

b) Dau i fitxes retallables (ho trobareu a la da-

rrera pàgina de El Correu).

c) Explicació de les 25 fases d’un projecte

d’aprenentatge servei *

FASES D’UN PROJECTE D’APS:1. Definir per on començar. Per començar la nostra aventura, hem de fer un petit esbós del projecte, alhora que hem de poder respondre algunes preguntes per encetar-lo: què podem fer?, ja fem alguna cosa que puguem aprofitar?, quan ho farem?, podem comptar amb algú perquè ens ajudi a fer-ho?

2. Analitzar com està la unitat i els seus membres.Ens parem un moment a observar cada un dels infants o joves de la unitat, quin grau de desenvolupament de grup i individual tenen. Conèixer els seus interessos i motivacions ens ajudarà força a definir el projecte. A més, podrem veure les possibilitats de grup.

3. Determinar un Servei socialment necessari. Hem de pensar quines són les necessites reals per poder dur a terme el Servei. Cal pensar en quines necessitats poden motivar el grup, quines podrem dur a terme i quines són properes.

4. Establir els aprenentatges vinculats al Servei. Del servei que hem decidit, quins aprenentatges estan vinculats, quins creiem que ja tenim i quins necessitarem. Fem una llista.

5. Identificar les entitats socials per col·laborar. Ara que tenim el projecte més definit, hem de començar a buscar entitats que ens puguin ajudar, és a dir, comencem a fer amics.

6. Plantejar la demanda i arribar a un acord. A l’hora de demanar ajuda a una entitat, intentem trobar punts en comú, amb l’objectiu de ser d’utilitat tant ells per a nosaltres com nosaltres per a ells.

7. Definir els aspectes pedagògics. Iniciem la planificació, pensem els objectius, les activitats, l’avaluació i el paper i les funcions dels caps.

L’ Oca de l’Aprenentatge Servei (APS)

Amb aquest número de El Correu us volem oferir un recurs per a que conegueu i treballeu les diferents fases d’un projecte d’Aprenentatge Servei. El format de presentació és el del conegut Joc de l’Oca. Amb un total de 63 caselles, el joc repassa les 25 fases que s’han de tenir en compte alhora de realitzar un projecte d’Aprenentatge Servei, però vigileu, no us quedeu encantats mirant les mosques!

13

pp

25

de

j

6

pep

2

la

2

12

d

12

1

su

1

fin

5

Eix del curs

8. Definir la gestió i l’organització. Hem de tenir ben planificat el calendari, els requisits de tipus formal, la relació amb les famílies, el treball en xarxa, materials, difusió... tot això ens ajudarà al desenvolupament.

9. Definir les etapes de treball amb la unitat. Conjuntament amb els infants o joves de la unitat, hem de definir les etapes de preparació, execució i avaluació.

10. Motivar la unitat. Durant el procés de preparació amb la unitat és important tenir present els seus interessos i experiències per poder engrescar-los. Posem una pel·lícula, una cançó o llegim un text.

11. Diagnosticar el problema i definir el projecte.Valorar amb els nois i noies sobre quin problema volem actuar i podem pensar els passos a fer el projecte i el compromís personal i grupal.

12. Organitzar el treball que es durà a terme. Farem comissions? Com repartirem les tasques? Quina caracterització de calendari i reunions tenim? Tot això ho hem de tenir controlat per poder organitzar-nos bé.

13. Reflexionar sobre els aprenentatges de la preparació. Abans de posar-nos en marxa i actuar, hauríem de pensar quins aprenentatges ja hem adquirit fins ara per realitzar el projecte.

14. Executar el Servei. Ara hem d’estar molt atents, som en mig del procés de Servei i hem de tenir present tant el treball d’aprenentatge com el de Servei per poder compaginar-ho a la vegada i que es retroalimentin.

15. Relacionar-se amb l’entorn. Durant aquest procés hem de tenir cura de la relació amb l’entorn en el qual ens impliquem i tenir presents tots els agents implicats.

16. Registrar, comunicar i difondre el projecte.No ens oblidem de deixar constància del que anem fent. Podem gravar en vídeo, fer un diari per fer un llibret o un article, fer fotos i muntar una exposició... Que el que fem es converteixi en una cosa important per a tothom.

17. Reflexionar sobre els aprenentatges de l’execució. Ara mirem una altra vegada què hem après, autovalorem i podem veure si cal corregir o readaptar el projecte. Potser podem acabar de millorar, si cal, algun aspecte.

18. Reflexionar i avaluar els resultats del servei realitzat. Hem de valorar el treball efectuat a escala d’unitat, quin ha estat el resultat del servei, rebre el retorn de les entitats i l’entorn en el que hem incidit.

19. Reflexionar i avaluar el conjunt dels aprenentatges assolits. Per valorar els aprenentatges, podem fer tres preguntes: quines coses noves coneixem ara? Quines coses sabem fer ara? Quines m’han fet créixer o canviar a nivell personal?

20. Projectar perspectives de futur. Ara arriba el moment de pensar si el projecte tindrà continuïtat: es pot fer més gran o ha acabat? Cal buscar algú altre que segueixi el treball iniciat? Pensem que no pot ser un bolet sense sentit.

21. Celebrar l’experiència viscuda. Com podem recompensar el treball fet? Hem de fer tothom partícip del que hem fet, fer una festa reconeixent el treball fet de manera pública. Difonent la tasca realitzada donem importància a tot el que hem fet.

22. Avaluació de la unitat i de cada noi i noia. Com a caps valorem el treball dels nois i noies individualment, quin ha estat el seu creixement personal i la seva relació amb el grup. També hem de valorar el creixement del grup, com ha crescut i si ha sofert canvis.

23. Avaluació del treball en xarxa amb les entitats. Valorem també si les entitats amb què hem col·laborat ens han ajudat si ens interessa tenir-hi continuïtat. A més, ells han de valorar la nostra implicació i vinculació.

24. Avaluació de l’experiència en tant que projecte de servei. Hem d’acabar redactant una avaluació de tot el procés del projecte per poder valorar tant la viabilitat i els recursos com el procés de la planificació.

25. Autoavaluació del cap. Hem disposat de coneixements i capacitats necessàries per dur a terme el projecte? Hem motivat la unitat i hem acompanyat el procés? L’organització ha estat l’adequada? Si mirem tot això segur que el pròxim serà molt millor. *Extret de: Com començar una experiència d’aprenentatge servei? Josep Maria Puig, Xus Martín i Roser BatlleCENTRE PROMOTOR D’APRENENTATGE SERVEI www.aprenentatgeservei.org

1l’aom

1redre

6

El Comissariat parla de...

“El Comissariat parla de...” informem dels prin-cipals temes que es tracten als Comissariats Ge-nerals (CG). Volem que sapigueu qui és el “Senyor Minyons”, cap on camina el Moviment i el perquè de les decisions que es prenen, amb l’objectiu de fer més proper allò que de vegades ens queda lluny i, sobretot, perquè entre tots fem de MEG una enti-tat en continu moviment.

Quins temes s’hi han tractat?

En aquest El Correu us traslladem els temes que s’han tractat als CG de gener i febrer: s’ha presentat el projecte de curs de l’Àmbit d’Espiritualitat i Fe i del de l’Àmbit d’Agrupaments i Demarcacions; i s’ha realitzat la revisió del projecte Llum de la Pau i de l’Assemblea General Ordinària 09 (29/11/09, Reus), del que destaca el debat sobre el model par-ticipatiu sorgit a partir de la valoració de la baixa assistència i participació a l’acte. L’Àmbit d’AEiG i Demarcacions també va presentar una eina, en pro-cés de desenvolupament, de recollida sistemàtica de dades dels agrupaments i demarcacions.

Cinc reptes del Pla Triennal 09/12: la qualitat educativa, la vigència, la inclusió social, la implicació social i la unitat

També s’ha presentat i aprovat, per consens, el Pla Triennal 2009-2012 i les Línies de Curs 10/11. En aquest Pla Triennal es plantegen cinc reptes de tre-ball: la qualitat educativa, la vigència, la inclusió so-cial, la implicació social i la unitat. Per poder donar resposta a aquests objectius s’han creat nous àm-bits i s’han obert nous equips generals que han de

permetre liderar políticament aquest plec de bones intencions. Per això es van presentar els candidats a representants dels Àmbits de Xarxa i Entorn Nacional, Gestió i Comunicació (més informació al

següent article).

Durant els CG d’aquest primer trimestre de l’any, s’ha parlat sobre la situació que viu el Consell i s’ha proposat la candidatura a president del CNJC l’actual secretari general de MEG, Benjamí Agui-lar. En referència a la FCEG, enguany es realitzarà l’estudi “L’escolstisme i el guiatge a Catalunya Avui”, en el que s’utilitzaran les dades recollides en les en-questes realitzades als consells d’agrupaments. A més, es farà arribar un directori d’agrupaments de la FCEG per fomentar l’intercanvi.

Un altre dels punts importants, ha estat la presenta-ció de xarxameg, el portal social de l’escoltisme i el guiatge. I, com és costum al CG, hi va haver espai per les ponències: Eduard Vallory, antic membre de MEG i d’Escoltes Catalans, antic president del CNJC i actualment director general de Barcelona Graduate School of Economist (Barcelona GSE), va parlar sobre “L’educació en la ciutadania global”. També es van traslladar informacions, precs i pre-guntes, a més a més dels “bon dia” i “comiat”.

Text: Servei de Comunicació

Espais Generals

7

ÀMBIT DE XARXA I ENTORN NACIONAL Responsables d’Àmbit: Anna Cuadrench i David Guàrdia Equip: Anna Cuadrench , David Guàrdia, i Pilar Viladrich

Anna CuadrenchMembre de l’AEiG Pare Claret de Solsona

David GuàrdiaMembre de l’AEiG Nostra Dona de la Salut de Sant Feliu de Llobregat

Pilar ViladrichMembre de l’AEiG Pare Claret de Solsona

Les funcions d’aquest Àmbit són les de treballar la xarxa de relacions que MEG té amb altres en-titats, fundacions o projectes d’àmbit nacional. Aquest equip vetlla per l’articulació d’aquesta tas-ca, més enllà de les relacions institucionals que ja realitza la Taula Executiva, i del retorn al Moviment. Des d’aquest Àmbit també es coordina el projecte 4vents i tots els projectes que se’n deriven.

Els nous àmbits de MEG

ÀMBIT DE GESTIÓ Responsables d’Àmbit: Joan Mestre i Marta Vílchez

Joan MestreMembre de l’AEiG Jungfrau, del Sector II

Marta VílchezVa ser cap de RiNG a l’AEiG Rudyard Kipling del Sector IV

Aquest Àmbit prepara les Taules de Secretaris i Ad-ministradors Generals i treballa els objectius del Pla Triennal de gestió per donar una sortida executiva a les línies polítiques marcades des del Moviment. La creació d’aquest Àmbit ens permet poder treba-llar més i millor tots aquells punts relacionats amb la gestió de MEG que hem decidit treballar al Pla Triennal 09/12.

ÀMBIT DE COMUNICACIÓEquip: Carla Liébana, Elisenda Rovira, Gemma Cots, Núria Mateos, Roser Montserrat,

Carla LiébanaMembre de l’AEiG La Salle Barceloneta (Sector III i Nord)

Elisenda RoviraMembre de l’AEiG Set de Sant Llorenç Savall, a la Demarcació del Vallès-Maresme

Aquest Àmbit és el més nou de tots. Té la missió d’analitzar la comunicació interna i externa de MEG per posar les bases que ens han de permetre fer un Pla de Comunicació estratègic del Moviment. D’altra banda des de l’Àmbit també es fa el segui-ment, assessorament i lideratge polític de les dife-rents tasques de comunicació de MEG.

Gemma CotsVa ser cap a l’AEiG Mossèn Puig i Moliner (Sector III i Nord)

Núria MateosMembre de l’AEiG Nostra Dona de la Salut (Sant Feliu de Llobregat)

Roser MontserratVa treballar com a tècnica del Servei de Comunica-ció a l’OSG, a Can Cadena.

Text: Servei de Comunicació

Dissabte 22 de maig a Terrassa

El proper dissabte 22 de maig, a la ciutat de Terrassa, se celebrarà el Xè Aplec de l’Esperit, una trobada adreçada a totes les realitats juvenils d’Església i als joves de Catalunya, les Illes i Andorra que estan vinculats a moviments cristians. El lema d’enguany és “Amb vosaltres cada dia”.

1.

Aquesta és la desena edició de la trobada. Per commemorar aquest aniversari i reconèixer el paper de MEG com a moviment impulsor d’aquest esdeveniment en els seus inicis, s’han previst un munt d’activitats festives.

2.

Us animem a participar al Xè Aplec de l’Esperit amb la vostres unitats de Pioners i Carabel·les, Truc i equips de caps.Més informació i inscripcions a: http://aplecesperit2010.blogspot.com

3.

També podeu col·laborar com a voluntaris i donar un cop de mà en aquesta trobada que ve de lluny i que hem de portar més enllà.Per fer de voluntaris envieu un correu a ambit.espiritualitat@escoltesiguies.cat.

4.

Ei, i un cop a Terrassa, busqueu els joves del fulard! Ens hi veiem!

5.

L’Aplec de l’Esperit va néixer a l’any 1978 convocat per Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, com a concreció d’un treball en comú de diferents realitats juvenils. Posteriorment s’hi van afegir moviments, associacions i delegacions diocesanes de joventut, i més tard els bisbes de Catalunya, que van convocar els Aplecs. En les darreres edicions ha reunit més de 5.000 joves.

6.

Xè Aplec de l’Esperit

7.

9

Adolfo Pérez Esquivel

El passat 8 de desembre els focaires de la Demarcació Vallès/Maresme varen rebre Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau. Una interessant xerrada sobre educació per la pau, deute extern, educació en valors, cooperació i educació per al desenvolupament, ������ �������� ����������������������� ���� ������� ��������l’esperança i cultivar la felicitat. Després de la xerrada es van respondre neguits, comentaris i preguntes. El seu discurs ens aporta elements engrescadors en la tasca com a caps i per a la nostra persona en la lluita per la pau i un món més just

Premi Nobel de la PauEntrevista realitzada per: Arnau Garcia i Conesa (Comissari General) i Laia López-Ontiveros (Comissària Internacional de la FCEG)

L’entrevista

Persones o moments dels que hagi après alguna cosa important.Primer, la meva formació cristiana: em van criar franciscans. Després, les lluites en l’àmbit llati-noamericà pels indígenes, camperols i organit-zacions populars. En els recorreguts per Amèrica Llatina he trobat gent meravellosa, companys de caminades: Pere Casaldàliga, bisbe de São Félix do Araguaia, Helder Càmara, profeta d’Amèrica, o monsenyor Proaño. El treball al SERPAJ té una base, no només d’Església catòlica, sinó a escala ecumènica: treballem amb pastors, rabins, musul-mans... També impartint càtedres a la Universitat de Buenos Aires i en altres universitats. Puc dir que aprenc molt dels meus alumnes cada dia: hi ha

10

L’entrevista

una riquesa al seu pensament, a les seves valuo-ses aportacions. Crec en l’educació del gran mestre Paulo Freire, l’educació com a pràctica de la lliber-tat, de l’educador educant i de l’educant educador, ens eduquem junts, junts caminem, junts aprenem a respirar la vida.

En quin moment ens trobem? Estem vivint societats violentes, societats traumàti-ques, perquè hem perdut l’equilibri amb la mare naturalesa, amb la vida i amb els altres. Hem de recuperar l’equilibri. Si la construcció de la pau fos un plat, quins serien els ingredients principals? A una conferència vaig dir una cosa que va provo-car escàndol: “el símbol de la pau és un colom, i si un famolenc se la menja és el millor que pot fer per la pau”.

Vostè diu “la pau no ha d’estar buida de contingut”. A què es refereix?La pau no és l’absència de conflicte. Moltes vega-des es contraposa la pau a la guerra, però no té res a veure, la passivitat no és pau. La pau és una dinà-mica de la vida de les relacions humanes, l’entesa entre les persones i els pobles, des d’allà podem crear, generar i pensar en una altra societat. El món basat en la violència no té futur ni sortida, això s’ha de començar a revertir. Entrar en el conformisme és com anar per un camí cap al no-res.

En relació amb el seu conte sobre l’elefant contra la formiga, qui són els elefants en la lluita per la pau? El poder, la dominació i les ambicions són els que generen aquesta greu situació. Ara Barak Obama és Premi Nobel, però envia tropes a Afganistan, continua amb la guerra a Iraq, instal·la set bases militars a Colòmbia... Persones com ell no pre-serven la pau. No crec en les guerres justes, tot i que els teòlegs en parlin molt. Totes les guerres són cruels, generen destrucció i mort. El que sí que existeix són les causes justes. Actualment, el món experimenta una violència estructural. L’informe de la FAO assenyala que cada dia moren de fam més de 35.000 nens i nenes al món. Com en diem d’això? Jo en dic genocidi econòmic.

Els nens i nenes també poden ser formigues? Què poden fer ells per canviar el món?Si he de transportar alguna cosa que és molt pesa-da, us he de demanar a cada un de vosaltres que sumeu les vostres mans amb la meva. Així és com aconseguim la força. Si els pobles s’uneixen, si els nens s’uneixen, poden dominar l’elefant. L’elefant és molt gran, però hi ha més formigues que elefants. Només cal que les formigues estiguin organitzades i que pensin, no només amb la ment, sinó també amb el cor, per evitar transformar-se en elefants.

El moviment escolta i guia pretén fer que s’escolti la veu dels nens i nenes. Per què creu que costa tant que se’ls escolti? La democràcia és exclusivament per als més grans? A l’Argentina hi ha un moviment molt gran anome-nat Los chicos del pueblo que fan grans mani-festacions i recorreguts pel país. Tenen un lema que està penetrant molt en la societat: “El hambre es un crimen. Nosotros tenemos derechos, so-

11

L’entrevista

mos sujetos y no objetos”. L’educació, la presa de consciència crítica i de valors és molt important. Els infants tenen veu i també moltes coses a apor-tar. Si aquesta veu es fa escoltar pot penetrar en la societat. La democràcia significa dret i igualtat per tots, no només introduir el vot en una urna. Demo-cràcia és evitar que els nens morin de gana, que tots tinguin dret a l’educació, la sanitat, un habitat-ge digne, a una vida digna. Cada nen i nena és un ciutadà, una ciutadana, per tant, han de tenir els mateixos drets.

En què consisteix el treball que fa al SERPAJ?Tenim tres eixos fonamentals: el compromís amb els sectors més pobres i més necessitats, la no-violència com a mitjà de resolució de conflictes, però també com un sentit de vida i d’espiritualitat. Nosaltres treballem amb nois i noies del carrer i te-nim l’Aldea Jóvenes para la paz on els aportem capacitació laboral en un sentit de vida. No fem as-sistencialisme: l’assistència és bona en un moment determinat, però l’assistencialisme mai és bo per-

què genera dependència i submissió. Ens interessa la promoció humana, la presa de consciència críti-ca i valors, i per això fem molt èmfasi en l’educació com a pràctica de llibertat, una educació allibera-dora. Als tallers seguim els programes regulars que exigeix el Ministeri d’Educació però treballem amb una metodologia alternativa: capacitació agrícola, tallers tècnics, etc. Després, una vegada els nois i noies estan capacitats, fem treball als barris acom-panyats pels nostres professors i eduquem els seus pares. Existeix una interrelació i es recupera el sentit de família.

Si tingués un nen o una nena davant, què li diria que és el més important a la vida? Que somrigui a la vida, fins i tot en els moments més difícils. No ha de deixar de somriure a la vida.

BIOGRAFÍA

Adolfo Pérez Esquivel va néixer a l’Argentina i de ben jove va participar activament a mo-viments de lluita per la pau i la justícia. És fundador del diari Pau i Justícia, icona del moviment pacifista i de defensa dels drets humans a l’Amèrica Llatina. Ha viatjat per tot el món i, concretament a Amèrica, ha treballat amb poblacions indígenes, cam-perols i altres organitzacions populars. Durant la dictadura militar de Videla va ser empresonat, temps en què va rebre el pre-mi Pax Cristi Internacional. Anys més tard, el 1980, va rebre el premi Nobel de la Pau i poc després va ser designat membre del Comitè Executiu de l’Assemblea Perma-nent de les Nacions Unides sobre Drets Hu-mans. Ha participat en un gran nombre de campanyes de resolució de conflictes arreu del món. Actualment és president de la Fun-dació Servicio, Paz y Justícia (SERPAJ) que desenvolupa diversos projectes en l’àmbit de la lluita per la pau i la defensa dels drets humans, com el cas del projecte Aldea Jó-venes para la Paz. A Catalunya, és director honorari de la Universitat Internacional de la Pau.

12

Inspirar-nos a FORA

Escola de Formació

“Com inspirar-nos per la grandesa, quan res més aconsegueix inspirar-nos? Com inspirar a tots al nostre voltant?”Nelson Mandela li fa aquestes preguntes a François Pienaar, capità dels Springboks. El jove esportista pensa en el seu equip de rugbi vençut; el vell polític en una nació al límit de la guerra civil. No obstant això, la qüestió té sentit per a tots dos.

Des de les primeres files del cinema, els partici-pants del Seminari d’Hivern contemplen l’escena. Invictus és el punt final de la primera edició de la Formació per a Responsables Associatius de MEG –la FORA– i les frases i els gestos de Mandela res-sonen amb allò que hem estat treballant al llarg de tot el dia.

Una seixantena de persones vam analitzar, de la mà de Javier San José i Míriam Filella, la nostra cultura organitzacional. En paral·lel a l’inici del nou Pla Triennal, la sessió de treball ens va permetre identificar quins reptes tenim com a Moviment, quins canvis hem d’afrontar i com els liderarem en els àmbits personal, d’equip i associatiu.

I és que persones, grups i entitats tenim un patró comú des d’una perspectiva sistèmica: presentem un “nivell visible”, compost per les accions, els re-sultats i els processos. Però allò que fem emergeix d’un substrat profund i complex i, en certa manera, estratificat: les aptituds, les actituds, els valors, les creences, la identitat i les influències.

Ordenar sota un model lògic aquestes categories ens permet orientar les nostres responsabilitats de manera positiva, possibilista i sense agafar el rave per les fulles; identificar la importància de saber d’on venim i establir on volem arribar; ser cons-cients de les pròpies limitacions però també dels recursos de què disposem; comunicar de manera eficaç què, com i per què fem el que fem, visualit-zar les oportunitats que ens permeten evolucionar i focalitzar-les amb estratègies, decisions i accions.

Gràcies Javier, gràcies Míriam. Gràcies M. Àngels, Àlex i Oriol pel vostre suport i per posar les pri-meres pedres d’aquesta nova formació. Gràcies a totes i tots per participar-hi i fer-ho possible.

Text: Anna Catà Farré i Lluc Pejó Climent (Directors de l’Escola de Formació)Fotografia: Loving Earth (FLICKR)

Lideratge i cultura organitzacional, eixos del Seminari d’Hivern de MEG

Més FORASeminari d’Estiu i trainings internacio-nals, properes cites formatives per als responsables associatius de MEGLa FORA compta amb una segona trobada anual, el Seminari d’Estiu, pensat per apro-fundir en el nucli de coneixement del movi-ment: la tradició, la vigència i el valor de la proposta pedagògica i metodològica.A més, a totes aquelles persones que la formació no us ha deixat indiferents i tin-gueu ganes de seguir endinsant-vos-hi, us convidem a informar-vos dels seminaris in-ternacionals que us oferim dins l’itinerari de responsables associatius.

13

Per als escoltes i les guies, portar a terme una ex-periència educativa que aprofundeixi significativa-ment en la cultura democràtica de l’agrupament, és un bon desenvolupament del mètode escolta: permet “naturalitzar” valors, procediments, acti-tuds i habilitats, plenament democràtics. Si pen-sem en la branca o en el consell d’agrupament, en els dinamismes i en la pedagogia del projecte, ens podrem adonar de la riquesa democràtica que se’n desprèn.

La democràcia interna d’un institut o d’un agrupa-ment és una qüestió molt transversal, on incideix tant l’activitat que s’hi fa com l’estructura per dur-la a terme. L’objectiu del projecte CQD és facilitar un procés educatiu i de transformació social en entorns quotidians de les persones joves fent que entitats i institucions on la joventut està involucra-da es converteixin en laboratoris per a l’enfortiment democràtic.

El CQD analitza, proposa i valora els aspectes rela-tius a la participació democràtica:

Circulació d’informació: estils, canals, cir-cuits d’informació, etc.

Processos de presa de decisions: els agents que les prenen, els espais i moments, o les bases per prendre-les.

La igualtat en la participació, atent a la igual-tat d’oportunitats i també d’accés efectiu a ser partícip de l’acció: estils de lideratge, inclusió/exclusió de veus o l’atenció de les minories.

Estratègies de resolució dels conflictes: en-tenent que el conflicte és consubstancial a la interacció de persones i grups.

Procediments per al retiment de comptes: coresponsabilització, anàlisi de l’assoliment dels compromisos col·lectius.

Encara que això de la democràcia i la participació semblin qüestions òbvies, de tant en tant cal posar oli i evitar que es rovellin les eines educatives! Per això, des del Laboratori d’Acció i Innovació Edu-cativa de MEG hem impulsat aquesta experiència. Us encoratgem a treballar la democràcia a partir de les eines de què disposem: esprémer el mèto-de a les branques, revisar els projectes educatius d’agrupament i posar l’accent en la preparació i les dinàmiques dels consells d’agrupament, per tal de fer de la democràcia una vivència i un apre-nentatge constant.

Àmbit de Mètode i Formació

Construir la democràcia des de l’educació L’experiència dels Comitès de Qualitat Democràtica (CQD)

El Centre UNESCO de Catalunya, conjuntament amb la Lliga dels Drets dels Pobles i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, duu a terme una experiència per potenciar la democràcia en entitats i institucions juvenils. La proposta té un component educatiu per a les i els joves participants i alhora incideix en el funcionament de les institucions / entitats en què es desenvolupa. Aquest 2010, l’experiència pilot es tira endavant a dos instituts de la comarca de Barcelona i a l’Agrupament Escolta i Guia Damià de Veuster, de Barcelona

Text: Sílvia Puente i Àlex Cosials (Centre UNESCO de Catalunya) Jordi Ferrer (Cap del Laboratori d’Acció i Innovació Educativa - MEG)

14

4t European Scout Symposium

Àmbit Internacional

Text: Irene Ventura i Raül Molina (Comissaris Internacionals)

Aquest esdeveniment va reunir els comissaris internacionals de les organitzacions nacionals que pertanyen en aquesta regió.

Al Simposi hem gaudit de la com-panyia de més de 100 companys i companyes d’altres països, re-presentants, com nosaltres, de les seves respectives associacions, així com del Comitè Europeu i l’especial presència de Mario Díaz (vicepresident de l’OMMS) i Luc Pa-nissod (secretari general de l’OMMS).

Hi hem treballat la proposta de Pla d’Acció de la Regió Europea per al proper trienni, afegint temàti-ques que creiem importants i donant el nostre punt de vista com a representants de MEG sobre els temes i les prioritats que s’han d’abordar propera-ment a la Regió.

També es va treballar sobre la governabilitat de l’organització mundial, aprofitant que el grup espe-cial que estudia els canvis a proposar havia entre-gat ja les seves conclusions. Aquest grup ens va acompanyar per poder comentar-les. De tota ma-nera, resta molta feina a fer i un debat en aquest tema, que es tancarà a la propera Conferència Mundial de Brasil, al gener del 2011.

Treball en petit grup, dinàmiques de discussió, de-bats... tot per treure profit de les idees de totes i cadascuna de les associacions que hi estàvem re-

presentades. També hi va haver temps per a la descoberta i la diversió (tot i què no gaire). Els nostres amfitrions ens van preparar un bon tour guiat per Budapest la primera nit, així com una nit hongaresa (la de dissabte 6) on vam poder gaudir de danses tradicio-nals i vam fer un joc al més pur estil “quién quiere ser millonario” amb preguntes sobre Hongria (ben difícils!!).

Com en gran part dels esdeveniments in-ternacionals, també vam poder gaudir de la “International Evening” on ens vam afar-

tar de menjar i beure productes típics de tots els països presents, i on ells van poder tastar el bon vi català, el fuet i els torrons d’Agramunt (a fe que els van agradar molt).

Aquest és el resum del Simposi. Van ser tres dies densos en contingut, alhora que molt satisfac-toris, i que tindran continuïtat en la propera Con-ferència Regional que tindrà lloc el juliol a la ciutat de Brussel·les (Bèlgica). En aquesta conferència s’haurà de renovar el Comitè Regional i aprovar el Pla de Treball que s’ha anat dibuixant durant el Symposium de març.

En definitiva, una trobada plena de suc de la qual esperem que tots i totes ens puguem beneficiar en un futur.

Propera Conferència Mundial: Gener del 2011 a Brasil

Del 4 al 7 del de març va tenir lloc a la ciutat hongaresa de Budapest el 4t Simposi Scout Europeu, organitzat per la Regió Europea de l’Organització Mundial del Moviment Scout (WOSM/OMMS)

,i z

prla Eba6n

15

La Trinca està adreçada a caps d’unitats que pre-paren campaments internacionals. L’objectiu prin-cipal és oferir eines per treballar la dimensió internacional i, alhora, aprofundir en la pedago-gia del projecte, ja que preparar campaments a l’estranger és una opció de molta envergadura i cal tenir-ho tot ben lligat. En aquesta part més pràctica, també es para atenció a aspectes com la sol·licitud de subvencions, la gestió d’assegurances i permi-sos, etc.

És un bon espai per compartir idees, recursos i projectes, així com construir-ne de nousPer descomptat, també hi ha coneixença i inter-canvi entre caps que comparteixen inquietuds i reptes. És un bon espai per compartir idees, recur-sos i projectes, així com construir-ne de nous!

A l’edició d’enguany hi van participar un total de 32 caps. També vam rebre la visita de tres unitats que van fer campaments internacionals el curs passat, que van fer un bon retorn educatiu del seu projecte compartint les seves experiències. A més de resoldre els nostres dubtes, ens han ajudat a veure la importància de cercar el valor afegit als nostres projectes i de saber detectar els espais d’aprenentatge en qualsevol moment, a qual-sevol indret. També vam conèixer un altre tipus

d’escoltisme: l’escoltisme marí, que enguany, com el guiatge, celebra el seu centenari.

En definitiva, el creuer de luxe The Trinca Boat ens va portar per una peculiar ruta, aturant-nos a in-drets amb un clima de treball excel·lent i un paisat-ge de cooperació entranyable entre les tres asso-ciacions.

En cas que estigueu preparant campaments inter-nacionals i no hagueu pogut venir a la Trinca, en-cara teniu l’oportunitat de pujar al nostre creuer, la propera parada serà la Jambarretina! Us recoma-nem que us poseu en contacte amb l’Àmbit Inter-nacional, que estarem contents d’oferir-vos eines i suport, així com amb la resta de navegants de les aigües internacionals.ambit.internacional@escoltesiguies.cat

A la Trinca ja naveguem plegats!

El cap de setmana 6 i 7 de febrer es va celebrar la Trinca 2010 a Llinars del Vallès. La d’aquest curs ha estat especial, ja que per primera vegada s’ha organitzat a escala de Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) i per tant ha comptat amb participants de totes les associacions membres: Escoltes Catalans, Acció Escolta i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Àmbit Internacional

Text: Laia López Ontiveros (Comissària Internacional de la FCEG) · Fotografies: TRINCA

16

Diada del Pensament 2010

Text: Irene Ventura (Comissària Àmbit Internacional)

El dia 22 de febrer es va celebrar la Diada del Pensament, un dia de celebració per a tots els escoltes i les guies del món. És com l’aniversari de totes i tots, que activa un inter-canvi de felicitacions des de totes les pun-tes del planeta. Aquest any ens hem sumat a l’intercanvi internàutic de bons desitjos a es-cala d’associacions d’arreu del món i de for-ma més propera entre la Federació Catalana de l’Escoltisme i el Guiatge (FCEG) i amb els mateixos membres de MEG. Així mateix, s’ha fet un recull al web de totes les postals que ens han arribat. I com que l’era tecnològica no aca-ba amb webs i correus electrònics, l’Àmbit Interna-cional s’ha unit al Facebook, de manera que s’ha arribat encara a més gent i s’ha contagiat aquest esperit festiu als amics de la xarxa.

La Diada és una petita parada que ens convida a la reflexió, i vam aprofitar l’oportunitat d’oferir a través del web petits recursos per poder fer amb infants i joves. També es van recollir diferents propostes a escala internacional, per complementar-nos i enri-quir-nos amb les associacions mundials. La Diada és un dels dies on el dinamisme de la fraternitat universal pren més força i presència en el nostre petit món, des d’on hem de prendre consciència sobre la incidència global de les nostres accions quotidianes.

El moviment escolta i guia compta amb 38 milions de participants, fet que no podia deixar la Diada sense un petit ressò mediàtic i entrar, així, a les cases de la gent. El comissari internacional, Raül Molina, va ser entrevistat a El dia a la Com de 12 a 14h, on va explicar el que representa per al MEG i per al moviment mundial aquesta celebració.

Com ja va sent tradició, molts agrupaments van voler celebrar la Diada fent sortides i excursions. L’AEiG Montnegre i l’AEiG Sant Pere van fer una sortida conjunta a la casa de colònies Can Solà de Viloví d’Onyar. Per altra ban-da, l’AEiG Sant Cugat, l’AEiG Sant Narcís, l’AEiG Joan Pons, l’AEiG Pare Claret i l’AEiG Vista Alegre van fer una ruta des de Medinyà i fins a Sant Mer. Tam-

bé hi va participar l’AEiG Puig d’Afrou, tot fent una bicicletada fins a les Planes d’Hostoles. Finalment, l’AEiG Mare de Déu del Montsant i Verge del Cim, va dur a terme una taula rodona, “Valors en crisi?”, el mateix dia 22 a la Biblioteca Central de Reus.

Com a membres d’una societat civil, i com a copar-ticipants i coresponsables del desenvolupament integral dels infants i joves, les línies de treball de la Diada del Pensament estan estretament relaciona-des amb els Objectius del Mil·lenni. Aquest any la proposta mundial ens convidava a eradicar la fam i la pobresa extrema al món.

Dades a tenir en compte :

Web de la Diada del Pensament de MEG: http://www.escoltesiguies.cat/pensament/

Fotos:Trobareu imatges de la Diada del Pensament a la notícia penjada al web de MEG: http://www.escoltesiguies.cat/node/2072

Àmbit Internacional

17

Notícies AEiG

En el marc del Fòrum Social Català, celebrat el dia 30 de gener a la Universitat de Barcelona, els com-panys i companyes de l’ONG Agermanament Sense Fronteres van organitzar el seminari “Educació per al desenvolupament, transformació i acció social a Catalunya”, que tenia l’objectiu de ser un punt de trobada i reflexió per compartir diferents experièn-cies, plantejar punts comuns i perspectives futures, i crear sinergies.

L’experiència del Cau al Carrer

“Vaig ser convidat en aquest seminari com a cap de l’Agrupament Escolta i Guia Mare de Déu de Núria per tal d’explicar l’experiència del darrer Cau al Ca-rrer (que precisament tenia molt a veure amb el des-envolupament) i en el procés de preparació del qual va participar Agermanament de forma molt activa.

Com jo, molts altres nois i noies van ser convidats a explicar les seves experiències, gent d’esplai, d’altres associacions escoltes i també gent que no pertanyia al món de l’educació en el lleure.

En les dues hores i escaig que va durar el seminari, vam tenir l’oportunitat de compartir activitats, mèto-des i vivències, i també de reflexionar sobre la nos-tra tasca com a educadors. Entre altres coses, es va assenyalar la importància de treballar en valors i d’ampliar les fronteres dels nostres projectes i apro-par-nos a les associacions del barri, als moviments socials, a les persones en situació marginal, etc.

Els participants van valorar molt positivament la tro-bada, que es va desenvolupar en un ambient molt cordial, i les conclusions que es van poder extreure de les diverses intervencions van resultar molt inte-ressants. En definitiva, va ser una gran experiència d’intercanvi i aprenentatge.”

L’AEiG Mare de Déu de Núria participa al Fòrum Social CatalàText: Cesc Masdeu (Cap de l’AEiG Mare de Déu de Núria. Sector IV - Demarcació del Barcelonès)

Dades a tenir en compte :

AEiG Mare de Déu de Núria: www.aeignuria.cat

ONG Agermanament Sense Fronteres: Entitat que actua en la societat catalana i arreu del món, promovent, fomentant i potenciant la creació d’espais de relació entre persones, grups, entitats, institucions públiques i privades, i altres agents del món de la cooperació i la solidaritat, tot establint col·laboracions amb organitzacions que tin-guin interessos i objectius similars.Treballa per fomentar el respecte als valors de la solidaritat, com element de convivència i de cohesió social, sobre les causes dels greus i creixents desequilibris existents entre els diferents països, els defectes que generen i els riscos que comporten.

Fòrum Social Català: http://fscat.blog.pangea.org

��������� ����������� ��������������������������"������������ ������gener a Barcelona. Cesc Masdeu, cap de l’AEiG Mare de Déu de Núria del Sector IV (Barcelona), ha participat en el seminari “Educació per al desenvolupament, transformació i acció social a Catalunya”, en el qual ha compartit les seves vivències i opinions sobre aquest tema amb altres persones, tant vinculades al món del lleure com alienes d’aquest àmbit. Tot seguit, Masdeu ofereix una crònica de l’experiència:

18

Notícies AEiG

El passat 12 de gener de 2010, Haití va patir l’efecte d’un terratrèmol de 7 graus de magnitud de l’escala Richter, amb l’epicentre a 15 quilòme-tres de Port-au-Prince, capital del país. Posterior-ment, es van produir tres altres rèpliques entre els 5 i 6 graus. El sisme ha estat el més fort registrat a la zona des de 1770.

Els efectes d’aquest terratrèmol han estat devas-tadors. Tant les autoritats com la comunitat inter-nacional van iniciar immediatament una campanya d’ajuda sanitària i humanitària per pal·liar, en la me-sura del possible, els efectes dels sismes.

Des de MEG també hem contribuït en la causa. Molts agrupaments s’han organitzat per recollir diners i donar-los a entitats que treballen per ajudar la població haitiana

La unitat de rangers i noies guies de l’AEiG Sant Miquel d’Anglès (Demarcació de Girona) va orga-nitzar un conjunt de visites guiades a l’Església de Sant Miquel i al campanar de la vila. Amb aquestes activitats, l’agrupament va recaptar 500 euros, que va destinar íntegrament a ajudar els damnificats del terratrèmol d’Haití a través de Càritas.

Els escoltes de l’AEiG Puig d’Afrou de la Cellera de Ter (Demarcació de Girona) es van afegir a la propos-ta solidària del poble, desenvolupada el cap de set-

mana del 6 i 7 de febrer. L’agrupament va organitzar un joc anomenat “Busquem els savis del poble”, en el qual se cercava la persona amb més coneixements de la Cellera de Ter. Es van fer preguntes d’interès general, de resolució de jeroglífics i d’informació di-versa de la població gironina. L’activitat es va dur a terme a la sala-teatre del poble, on es va estendre una gran pancarta que deia “Per Haití”. L’objectiu era omplir-la de monedes d’euro. Els diners recap-tats es van donar íntegrament en concepte d’ajuda humanitària per la població haitiana.

L’AEiG Pinya de Rosa de Blanes (Demarcació de Girona), juntament amb el Consell Local de Joven-tut i la Colla Gegantera de Blanes, va organitzar el dissabte 27 de febrer una jornada de lleure. Es va fer una bicicletada, una fira solidària i un contacon-tes, entre d’altres. L’AEiG Pinya de la Rosa explica que la iniciativa va ser un èxit i que va aconseguir moure el teixit associatiu i els veïns de Blanes. Amb aquesta jornada solidària van aconseguir recap-tar 1.200 euros, destinats íntegrament a la causa amb Haití.

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, com a membres de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (FCONGD), ens hem adherit a la campanya solidària per Haití que promou l’entitat

MEG es mobilitza per HaitíText: Servei de ComunicacióFotos: AEiG Pinya de la Rosa

19

Notícies AEiG

L’AEiG Mare de Déu del Montsant-Verge del Cim, de Reus (demarcació de Tarragona) i El Cau de l’Ubuntu, de Barcelona (Sector II), han estat guar-donats amb els VI Premis Lluís Carulla d’Educació en el Lleure en les categories d’experiències i de nous projectes, respectivament. El projecte de l’AEiG Mare de Déu del Montsant-Verge del Cim, “Els campaments com a servei: re-cuperem les vies del tren miner de Vallcebre i re-construïm el poble abandonat de Masia Castelló” inclou un conjunt d’accions per recuperar la his-tòria i el paisatge humà i geogràfic del poble aban-donat de Masia Castelló al Baix Camp i les vies de l’antic tren miner de Vallcebre al Berguedà.

El projecte d’El Cau de l’Ubuntu, “Lleure a Ciu-tat Meridiana: casal d’estiu al CEIP Mestre Mo-rera i l’agrupament El Cau de la Ubuntu”, preveia l’organització d’un casal d’estiu al CEIP Mestre Morera de Ciutat Meridiana (Barcelona) que, pos-teriorment, ha conduït a la creació de l’AEiG El Cau de l’Ubuntu.

La FCEG també va guanyar un premi, el de reco-neixement a la trajectòria d’una entitat en el camp de l’educació en el lleure. D’aquesta manera, els VI Premis Lluís Carull d’Educació en el Lleure van destacar l’escoltisme català en el seu conjunt.

L’acte de lliurament es va celebrar al Palau Robert de Barcelona i va comptar amb la presència, entre d’altres, d’Ernest Benach, president del Parlament; d’Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Gene-ralitat, i dels dirigents de la Fundació Lluís Carulla. Els VI Premis d’Educació en el Lleure han comptat amb el suport de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya i del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

Dos agrupaments de MEG premiats als VI Premis Lluís Carulla

L’AEiG Nostra Dona de la Salut de Sant Feliu (De-marcació BLL/G/AP) està de festa. Per comme-morar-ho, hem preparat un seguit d’activitats per reunir el màxim de gent que vulgui compartir amb nosaltres aquesta data tan especial, amb l’objectiu de retrobar-nos i reviure els millors moments com-partits al cau.

8 de maig: VI BUTIFARRASOUND, un projecte musical que es va iniciar fa cinc anys.22 i 23 de maig: caminada popular de Sant Feliu al Monestir de Montse-rrat. Amb la col·laboració del Grup Excursionista Santfeliuenc (GEPS).19 i 20 de juny: torneig de futbol sala entre entitats locals de Sant Feliu.

Equip de caps de l’AEiG Nostra Dona de la SalutBernat Casanovas i Massana45anysdelcau@gmail.comTel. 616 38 19 53 / 93 685 24 98

L’AEiG Nostra Dona de la Salut celebra el seu 45è aniversari

Text: Servei de Comunicació · Fotos: Gerard Baiget (AEiG Mare de Déu del Montsant -Verge del Cim)xt: Servei de Comunicació Fotos: Gerard

20

Notícies AEiG

Quan fa fred i a sobre estem constipats, què és el millor? Doncs una escudella! Ja se sap que la de l’àvia sempre és la millor, que a alguns els agra-da molt salada, altres hi posen més o menys ver-dures i altres en lloc de pollastre hi posen pernil... ara imagineu-vos una escudella de vuit-cents litres amb tot i més! Doncs sí, això existeix i es fa cada any per Carnestoltes a Arenys de Mar.

Ara ja fa més de vint-i-cinc anys que es va organit-zar per primera vegada una escudella de recapte. No sabem si per seguir una tradició que avui es desconeix, si potser perquè una colla d’amics sen-se diners es van ajuntar i amb el que tenien van fer un bon caldo, o potser per preparar-se per als dies de quaresma, en tot cas, s’iniciava un costum que acabaria en tradició per a l’AEiG Flos i Calcat d’Arenys de Mar. Al principi, convidat per un aren-yenc, en Pep Salsetes feia de cuiner, més tard, a mitjans dels noranta, l’escudella ja era plenament una tradició duta pels escoltes i encara avui és així. Ens reunim de bon matí i preparem taules i cadires, sorra, foc i una olla ben gran que durant 12 hores

bull sense parar amb tot el fato que ens porten els vilatans i el que recollim dels mercats, primer les verduretes: col, pastanagues, api, naps. I a mig matí la carn; gallina, orella i morro de porc, pollas-tre, ossos, fins que al final es posen les patates, cigrons, botifarres, la pilota, entre d’altres, i la més famosa de la nit, la pasta!

Se serveix a les 20:00h i des de fa tres anys la Ban-da de l’Escola de Música ens acompanya amb el seu repertori. Amb la menja s’acompanya una mica de vi, i la gent porta les carmanyoles i fins i tot olles soperes! Ningú no s’ho perd i de fet, repeteix l’any següent!

Escudellada de CarnestoltesText: Ona Curto Cap de l’AEiG Flos i Calcat (Arenys de Mar – Demarcació Girona)

Des de fa 37 anys, a l’AEiG La Salle Barceloneta ce-lebrem una fira oberta a tothom al pati de l’escola on tenim els nostres locals, al barri de la Barcelone-ta, i ho fem durant tot un cap de setmana del mes de maig: és la Kermesse, el nostre projecte més ambiciós, aquell en el qual tots participem i convi-dem tothom a participar, aquell que els nens i les nenes esperen amb gran il·lusió durant tot l’any. Ini-cialment, aquesta festa tenia com a objectiu princi-pal recollir diners de cara a campaments, però amb el temps s’ha convertit en un símbol d’identitat del nostre agrupament.

Què hi podem trobar en aquesta fira? Hi trobem jocs de tota mena i una tómbola on es canvien els

punts aconseguits als jocs per regals i joguines. A més a més, hi ha un castell del terror, jocs de cu-canya, una tirolina o un pont de mico, un servei de bar, unes paradetes amb extrajobs realitzats pels nens i nenes, i moltes altres sorpreses.

Aquest any serà molt especial ja que el nostre agru-pament fa 40 anys i per tant, la Kermesse quedarà en el marc de celebracions del nostre aniversari.

Esteu tots convidats a venir amb la vostra unitat i us hi esperarem amb les portes obertes el proper 15 i 16 de maig

40 anys de l’AEiG La Salle BarcelonetaText: Francesc Turmo (Cap de l’AEiG La Salle Barceloneta: Demarcació Barcelonès, Sector III i Nord)

emarcació Girona)

21

S’apropa la 22a. Jamboree Mundial, ja esteu a punt?Encara que l’estiu 2011 sembli llunyà, hi ha molt a prepararLes inscripcions ja estan obertes i el contingent català ja s’està organitzant...

Què s’hi farà?Doncs “Simplicity Scouting” Senzillament Escoltisme és el lema de la propera Jamboree on la trobada intercultural, la natura i la solidaritat seran les protagonistes

Què hem de fer?Si hi voleu participar, ja sigui amb la unitat o bé individualment com a voluntaris, poseu-vos en contacte amb l’Àmbit Internacional per rebre més informació: internacional@escoltesiguies.cat

Notícies AEiG

Ara, l’equip coordinador de l’Operació Aiguaba-rreig, et dóna l’oportunitat de formar part del pro-jecte. Si t’interessa el tema de l’Operació Aigua-barreig, creus que pots aportar noves idees i vols impulsar la nova etapa del projecte, et convidem a que participis. Vine i participa al proper Camp d’Aiguabarreig previst pel 17 i 18 d’abril.

Per més informació contacta amb en Francesc Serra: serramoya@gmail.com

Operació Aiguabarreig: Aire fresc per una nova etapa

Durant el mes de febrer s’han iniciat les obres de reforma de Can Cadena. El projecte contempla la rehabilitació de la façana, la recuperació del re-llotge de sol de la façana principal i la supressió de barreres arquitectòniques per facilitar l’accés a persones de mobilitat reduïda. Les obres s’estan finançant amb una subvenció atorgada per la Se-cretaria de Joventut.

Reformes a Can Cadena

15è aniversari de l’AEiG TsunamiL’AEiG Tsunami, de la Demarcació de Vic, celebra el seu 15è aniversari. Per això han organitzat un se-guit d’activitats obertes a tothom: 10 d’abril, La Creu de Malla: caminada popular.8 i 9 de maig, tancament dels actes de celebra-ció dels 15 anys d’agrupament: sortida per tots els membres, antics membres i pares i mares de l’agrupament.

Més informació: http://aeigtsunami.blogspot.com

Text: Núria Estany (Membre del Grup d’Antics Escoltes i Guies)

Fou oberta pel president, Joan Millán, que va excusar l’absència de tres col·laboradors i, després d’unes acollidores paraules de benvinguda de Sor Montse-rrat, en representació de la comunitat del monestir, va donar la paraula al comissari general de MEG, Arnau García, que va destacar el paper dels antics escoltes i guies dins del projecte de recuperació de les perso-nes que han passat pel Moviment (xarxameg). A continuació el secretari, Jordi Canet, va resumir l’Informe de gestió de l’any 2009, que va ser apro-vat (vegeu el proper “Caliu”). Joan Millán va presentar el Pla d’Actuació per al 2010, basat en la continuïtat respecte als anys anteriors i la progressiva integració

amb la xarxameg. Diverses intervencions van servir per destacar que segueix sent necessària l’existència del grup. En representació de la Fundació Josep Sans, va par-lar Marc Geronès, que va exposar més detalladament els objectius, destinataris, contingut mínim i serveis addicionals de la xarxameg, i va anunciar la seva pre-sentació oficial per a l’11 d’abril vinent, a les 16.30 de la tarda, a l’Auditori de Barcelona, coincidint amb el Concert de l’Escoltisme i el guiatge 2010. Finalment, Jordi Camps va presentar els comptes de 2009 i la proposta de despeses pel 2010, que foren aprovats per unanimitat.

Els Antics Escoltes i Guies celebren la seva AssembleaText: Jordi Canet (Secretari del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS)

FUNDACIÓ JOSEP SANS

El 27 de febrer es va celebrar al monestir de Santa Maria de Montsió, de monges dominiques, d’Esplugues de Llobregat, l’Assemblea d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans

LA SEU D’ÈGARAEl dia 19 de desembre, 35 antics escoltes vam de-safiar el fred i ens vam trobar a Terrassa per visitar el conjunt monumental de la Seu Episcopal d’Ègara. Entràrem a l’església de Santa Maria, que havia es-tat la basílica més important del bisbat medieval de Terrassa (s.V-VIII). D’aquesta seu s’ha pogut recu-perar l’antiga piscina baptismal situada a la porta d’entrada, i vam entrar a la petita esglesiola de creu grega dedicada a Sant Miquel. A començaments del s.XX s’havia cregut que era un baptisteri, però les últimes excavacions i estudis demostren que era un edifici funerari. Vam baixar a la cripta semisoterrada, sota l’altar de Sant Miquel. L’últim temple que vam visitar va ser l’església parroquial de Sant Pere, que no ha deixat mai d’estar oberta al culte des del s.V. S’hi conserva un magnífic retaule gòtic de Jaume Huguet: el Retaule dels Sants Metges.En sortir del recinte de les esglésies visigòtiques, vam fer una curta passejada pel parc de Vallparadís, vam veure al castell-cartoixa i ens vam acomiadar al mirador sobre la nova estació dels FCG.

MUSEU CAN TINTURÉEl dissabte 27 de febrer, coincidint amb l’Assemblea General del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans, es va organitzar una visita al Museu Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat, el primer museu monogràfic de rajola de mostra de l’Estat espanyol. Aquest museu va ser format a par-tir de la col·lecció de Salvador Miquel, adquirida per l’Ajuntament d’Esplugues l’any 1999, que consta de més de 3.000 rajoles de diferents èpoques. També exposa peces del s.XIX procedents de la fàbrica Pu-jol i Bausis, coneguda com “La Rajoleta”. Seguidament, caminàrem fins al monestir de Santa Maria de Montsió, de monges dominiques, on visi-tarem el claustre, que originalment formava part del convent que hi havia a Barcelona a la cantonada dels actuals carrers de Montsió i avinguda del Portal de l’Àngel. El 1888 va ser traslladat a la Rambla de Catalunya i 60 anys més tard va ser desmuntat no-vament i refet a Esplugues.

Dissabtes culturals

Més informació a EL CALIU Consulteu al web de la Fundació Josep Sans i

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Seduïts i atrapats per la xarxa

Zygmun Bauman, amb el seu concepte de mo-dernitat líquida, ens ve a dir que, en la socie-tat en què estem immersos, les estructures rí-gides i fixes han perdut vigència com a formes d’entendre i viure la realitat quotidiana, i han deixat pas a les xarxes com a sistemes al vol-tant dels quals s’articulen les realitats indivi-duals i col·lectives. La popularització d’internet com una eina de comunicació, més enllà de les relacions comercials i laborals, i la proliferació de maneres de comunicació virtual (facebook, twitter, messenger, skype...) han donat lloc a una nova dimensió del concepte de xarxa com a manera de comprendre aquesta realitat líquida i viure-hi.

Ens trobem, doncs, envoltats de múltiples xarxes que es caracteritzen ���� ������������������que ofereixen possibilitats, que no obligacions, de trobada i de connexió, i en les quals es produeixen continus processos d’adhesió i desadhesió, i processos de connexió i desconnexió d’integrants de l’entramat que suposen

Aquesta flexibilitat que ofereixen les xarxes és el que els dóna vida i el que les fa créixer, ja que

el seu dinamisme depèn de la capacitat d’oferir i seduir els seus integrants passats, presents i futurs, en comptes de dependre de regulacions i normatives que els obliguen a una permanència. Per tant, les xarxes tenen un sentit proactiu en ell mateix, ja que tenen la proposta com a essèn-cia del seu dinamisme i existència.

Les xarxes tenen un sentit proactiu en ell mateix, ja que tenen la proposta com a essència del seu dinamisme i existència

La diversitat és una altra cosa que caracteritza les xarxes i que les fa molt més interessants. Els processos d’adhesió i deshadesió, i de connexió i desconnexió converteixen a les xarxes en és-sers sorprenentment canviants, de manera que les possibilitats per trobar-s’hi i interconnectar-s’hi amb una multiplicitat d’individualitats amb experiències, interessos i motivacions diferents, n’incrementen l’atractiu, tant de la xarxa com d’allò que ofereix, que no només és quantitat, sinó també diversitat. La combinació de la flexibilitat i la diversitat do-nen pas a una altra característica seductora de les xarxes com és l’encaix dels interessos i els temps individuals en un marc més ampli com és el de la xarxa. O dit d’una altra manera, l’ús de

Text: Daniel Muntané (Col·laborador de xarxameg)

XARXAMEG

Ja fa temps que existeixen xarxes de tot tipus (socials, empresarials, acadèmiques, institucionals...) i han tingut una gran utilitat com a forma de suport, intercanvi d’informació o per compartir idees i projectes. No obstant això, no ha estat fins fa alguns anys que la idea de xarxa ha adquirit un paper protagonista a l’hora de concebre la realitat actual.

la xarxa és tan flexible i divers com ho és ella mateixa. D’aquesta manera, és un espai que es pot utilitzar per explicar allò que et sembli in-teressant i compartir-ho, per abocar-hi idees i propostes per fer, per oferir ajuda i suport. Però també es pot utilitzar com a font d’informació del que passa a la xarxa, al seu voltant i als seus integrants; una font d’oportunitats d’idees, pro-postes i iniciatives per fer; font de recursos per tirar endavant iniciatives i propostes, i font de suport davant de determinades situacions que requereixen d’una col·laboració col·lectiva.

Ara bé, no cal perdre de vista que les poten-cialitats poden esdevenir riscos si l’objectiu, el contingut i l’ús de la xarxa no estan basades en uns principis i uns valors compartits pels seus membres. És per això que és interessant que la flexibilitat i la diversitat de les xarxes siguin enteses des de la perspectiva de la inclusió, de manera que les màximes quotes de llibertat in-dividual dels membres de la xarxa en el seu ús, comportin també les màximes quotes d’igualtat.

Apunta’t a xarxameg, el portal social de l’escoltisme i el guiatgeQuè et cal: Tenir ganes de ferTenir ganes de saberTenir ganes d’estar-hi

Què t’oferim: Un espai on desenvolupar projectes InformacióNovetatsFer xarxaConèixer personesSuportTornar a sentir l’escoltisme i el guiatge!

Entra a www.xarxameg.cat i descobreix el portal social de l’escoltisme i el guiatge!

CAMPAMENTS I MÉS

Ja fa anys que Campaments i més està treballant, entre d’altres coses, per construir una xarxa de te-rrenys d’acampada prou àmplia i variada per a po-der cobrir les vostres necessitats. Us presentem el mapa dels 102 terrenys d’acampada que, ara per ara conformen la nostra xarxa.

Però com que el nostre projecte segueix avançant, tenim terrenys nous per aquesta temporada 09/10 que no estan inclosos en el mapa que esteu veient; és per això que us en volem fer cinc cèntims.

Us animem a consultar el nostre lloc web: www.campaments.cat, per a mantenir-vos infor-mats de les obertures o tancaments que realitzem al llarg del curs i us convidem des d’aquí a par-ticipar d’aquest projecte, fent-nos arribar les vos-tres propostes, les vostres necessitats i les vostres idees.

La nostra voluntat és fer la xarxa entre tots i totes!

Seguim creixent...Cada dia nous terrenys!

LA VINCA 2Terreny d’acampada situat al municipi de

Les Escaules a la comarca de l’Alt Empordà.

Després de l’èxit del terreny “La Vinca” hem

apostat per obrir-ne un de similar al vessant

oposat de la finca. Terrenys de caracterís-

tiques idèntiques però amb intimitat i zona

de bany independent. La Vinca 2 és l’indret

ideal per realitzar diverses excursions i gau-

dir coneixent en profunditat la comarca.

Nou!LLINARS D’AIGUA D’ORATerreny d’acampada situat al municipi de

Llinars a la comarca del Berguedà. Està

format per diferents feixes i ubicat al costat

de l’antiga rectoria de Llinars d’Aigua

d’Ora, que li pot donar un toc històric a les

vostres estades. Es troba en una zona on

es poden realitzar un munt d’activitats i a

prop d’un càmping que pot proporcionar

diferents serveis.

e

Nou!

Nou! Nou!

Text: Servei de Campament i més

Retalla, enganxa, para el taulell

i comença a jugar!

Aquestes són les fitxes i el dau del

Joc de l’Oca Aprenentatge Servei de

MEG, el joc amb el que podràs conèixer

i treballar les diverses fases d’un

projecte d’APS d’una manera més

entretinguda i divertida.

Recomanació: si jugues a l’aire lliure

posa una mica de blue-tack a la

base de les fitxes i dins el dau.

Així evitaràs que el vent se les

emporti!

Eix del curs

L’ Oca de l’Aprenentatge Servei (APS)

El Dau

#�����$��

28