L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Regla · L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra...
22
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Regla a la nostra Regla Barcelona, 25 de Febrer de 2012 Barcelona, 25 de Febrer de 2012 Els primers membres de l'OFS: el Beat Luchesio Modestini i la seva esposa Buonadonna. Comerciants de Poggibonsi (Toscana). Conversió que deixa enrere l'avarícia. Venen els bens sobrers i combinen vida penitencial, pietat i l'atenció als pobres. St Francesc els explica els seus plans de fundar l'OFS i ells li demanen d'ingressar-hi. Festivitat: el 28 d'Abril
Transcript of L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Regla · L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra...
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
Barcelona, 25 de Febrer de 2012Barcelona, 25 de Febrer de 2012
Els primers membres de l'OFS:el Beat Luchesio Modestini i la seva esposa Buonadonna.
Comerciants de Poggibonsi (Toscana).
Conversió que deixa enrerel'avarícia. Venen els bens sobrers icombinen vida penitencial, pietat i l'atenció als pobres.
St Francesc els explica els seus plans de fundar l'OFS i ells lidemanen d'ingressar-hi.
Festivitat: el 28 d'Abril
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
Joan XXIII, Beat i Papa. Terciari franciscà.
Delegat apostòlic a Grècia, ajudà als jueus perseguits pels nazis, reduí els alts sous de la cúria, dignificà les condicions dels treballadors del Vaticà.
Destacà per la seva bonhomia, temperament dialogant, interès per l'ecumenisme i proximitat a la gent I els seus problemes diaris.
Convoca el Concili Vaticà II (el seguirà i tancarà Pau VI).
“Unitat en les coses necessàries, llibertat en les dubtoses, caritat en tot”.
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
El període està marcat per:● L'impacte del Concili Vaticà II: ● La presa de consciència de la identitat de l'OFS com a orde seglar, regida
pels laics amb la redefinició del rol dels frares centrat en l'assistència espiritual.
● La federació de les fraternitats que canònicament eren independents.● La unió en un sol orde de les fraternitats assistides per les tres branques
dels frares i el TOR.● L'aprofundiment en l'espiritualitat franciscana.● La redacció de la nova Regla (aprovada el 1978) aglutina aquestes
reflexions en un procés molt participatiu.
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
El Concili Vaticà II (1962-1965):
● “L'aggiornamento”.
● Torna als orígens, a les fonts.
● Valora els laics i els confereix un lloc precís dins l'Església.
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
Sobre els laics:(Constitucions “Lumen Gentium” i “Apostolicam Actuositatem”)
➢ Tenen la mateixa dignitat que els altres membres de l'Església: estan consagrats a Crist i ungits per l'Esperit Sant.
➢ Una es la fe, una l'esperança, una la caritat i una es la crida a la santedat.➢ Membres vius: cridats a il·luminar i ordenar les realitats del mon que els
son pròpies conforme a Crist. Començaran empreses per iniciativa pròpia.➢ Els Pastors, com Jesús, es posaran al servei dels fidels i aquests
s'associaran al treball dels Pastors i dels doctors. Els Pastors els hi demanaran consell, els nomenaran per a càrrecs i els donaran llibertat per actuar. Els laics tenen el deure d'exposar els seus criteris sobre els assumptes de l'Església
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
Comporta:
Aprofundir el coneixement de la veritat revelada
Iniciativa
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
Les inquietuds d'aquest període:
• Arrelen en els congressos del S XX anteriors al Concili Vaticà II.
• El Concili Vaticà II en renova l'embranzida.
• Presa de consciència del caràcter seglar de l'orde.
• Unificació de l'orde: de les fraternitats i de les obediències.
• S'aprofundeix en l'espiritualitat franciscana.
• Aquestes qüestions centren el debat sobre la nova Regla i condicionen elpropi procés de redacció, molt participatiu.
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
Caràcter seglar de l'OFS
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
L'orde té una vida pròpia els dos primers segles i a partir del S XV queda subjecteals religiosos. Amb Pius IX i sobre tot Lleó XIII comença a canviar.
➢ La dicotomia “mon” (pecat) - “esperit” (bondat) porta a la idea de “sortir delsegle”, apartant-se del mon a la manera dels religiosos; se'ls atribueix unasuperiorat .
➢ Però el mon es creació estimada de Déu i en ell actua el seu amor, enscerca i ens salva: Jn 3, 16 “Déu ha estimat tant al mon que ha donat el seu Fillúnic per a que no es perdi cap dels que creuen en Ell...”
➢ “Sortir del segle” no pressuposa apartar-se del mon, sinó estar en el monsegons els criteris i l'exemple del Crist. És la posició dels laics, tant dignecom les altres.
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
➢ L'OFS passa a ser regida pels seglars i n'escull els ministres entre els professos.
➢ El paper dels frares queda centrat en la cura i l'assistència espiritual.
Sta Zita de Lucca, terciària, serventa, pietosa, dóna als pobres el poc que té, fins i tot el matalàs i també allò que no té, un sac de gra del seu patró:
“Una pietat que porta a descuidar els deures i oficis que s'han de complir no es veritable pietat.”
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
Unificació de l'OFS:
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
● Unificació de les fraternitats:
➢ Les fraternitats locals tenien personalitat jurídica; les estructures de districte, provincials, nacionals i generals eren optatives (Constitucions de 1957).
➢ Només n'hi havia en alguns països.
➢ No calia més donat que depenien dels religiosos i aquests ja estaven organitzats.
➢ La nova regla crea fraternitats interrelacionades en els diferents àmbits: local, regional, nacional i internacional.
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
➢ Relació entre fraternitats dels diferents àmbits:
És de coordinació i d'unió (ap. 2 de la Regla).
S'ha de promoure la personalitat i capacitat de cada germà i cada fraternitat i respectar la pluralitat de l'ideal franciscà i de cada cultura. Els nivells superiors no han de fer el que poden dur a terme els inferiors i les fraternitats locals han de complir les decisions dels Consell superiors adaptant-les a la seva realitat (art. 33 de les Constitucions).
“La fraternitat local és la primera cèl·lula de tot l'Orde i un signe visible de l'Església, que és una comunitat d'amor. La fraternitat ha de ser el lloc privilegiat per a desenvolupar el sentit eclesial i la vocació franciscana i ha d'animar al mateix temps la vida apostòlica dels seus membres” (ap. 22 de la Regla)
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
● Unificació de les obediències:➢ Cada branca religiosa -Conventuals, Menors, Caputxins i el TOR-
tenia cura de les seves fraternitats.➢ Cada branca tenia un Comissari General que era un frare. Existia un
Comissariat General però amb poca cohesió.➢ Es crea una única estructura interobediencial per a tot l'OFS.
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
S'abandona el “pietisme” (pregaria i vida sagramental afectades, deslligades del mon)
Aprofundiment en l'espiritualitat franciscana:Sant Francesc contemplant els estels; heremitori delle Carceri
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
➢ Viure l'Evangeli des d'una actitud de conversió, centrats en Crist que ens revela el Déu Amor
➢ Renovació de l'ideal de fraternitat amb els germans i el mon. Potenciació de la vida i els intercanvis personals.
➢ Actuació en el mon, dins dels àmbits seglars i en favor dels desfavorits.➢ La pregària en fraternitat i segons la litúrgia de l'Església.➢ Participació en la vida sagramental.➢ Formació cristiana i franciscana.➢ Posta al dia dels ideals de pobresa, pau i alegria.➢ Compromís amb la missió de l'Església.
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
Sant Roc de Montpeller, terciari franciscà.
Fill del governador de la ciutat, als 20 anys distribueix els seus bens entre els pobres i renuncia al govern.
Pelegrí i metge dels empestats.
Quan retorna a Montpeller és confós amb un espia i tancat a la presó on és trobat mort cinc anys després.
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
Procediment de redacció i aprovació de la nova Regla:Molt participatiu i complex, influït pels temes de fons debatuts. En resum:
➢ El 1966 els quatre Comissaris Generals demanen treballar en l'aggiornamento de la Regla. Sol·liciten suggerències als frares i terciaris del mon. Hi ha molt bona resposta (24 països).
➢ Es crea una comissió integrada únicament per frares. En una reunió a la Porciúncula s'adonen que hi ha d'haver seglars.
➢ És crea un Secretariat Interobediencial al que s'incorporen seglars, quasi tots italians. Es redacta un primer esbós de la Regla que no té bona acollida a les províncies.
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
➢ Es convoca el Congrés d'Assís de 1969 en el que només tindran veu activa i passiva els terciaris. Els frares assumeixen un rol consultiu i de suport. El treballs recauran totalment en els seglars. Es parla de “reciprocitat vital” entre el 1r, 2n i 3r ordes i es declara la no subordinació. Es treballa per grups lingüístics. L'espanyol troba a faltar una referència la compromís temporal del terciari. Es crea una comissió amb l'encàrrec d'elaborar la Regla juntament amb els quatre Comissaris Generals.
➢ Segueix un procés complex de redacció, consulta i reflexió. La comissió elabora varies propostes i les envia arreu del mon. Arriben fins a les fraternitats locals. Hi ha un debat divers i fins i tot contradictori. Uns son partidaris d'una regla curta i carismàtica, altres d'incorporar-hi normes de govern detallades.
➢ Finalment, el 1976 s'elabora un esborrany definitiu que es tramet als Ministres generals i a una comissió experts. Hi han uns pocs retocs i s'incorpora com a pròleg la primera carta de Sant Francesc als Fidels Penitents, al 3rç orde.
➢ Se sotmet a la Congregació dels religiosos i Pau VI l'aprova el 24 de Juny de 1978.
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
Sant Francesc amb la regla del 3rç orde a la catedral de Perigeux
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
De la Regla:
● “La Regla i la vida dels franciscans seglars és aquesta: observar l'Evangeli de nostre Senyor Jesucrist, seguint els exemples de Sant Francesc d'Assís, el qual feu de Crist l'inspirador i el centre de la seva vida de cara al Déu i als homes” (apartat 4).
● ”... mirin de conformar-se a Crist en la seva manera de pensar i d'actuar, mitjançant un canvi interior radical, que el mateix Evangeli determina amb el nom de <<conversió>>. Atesa la fragilitat humana, aquesta conversió s'ha d'actualitzar cada dia” (apartat 7).
L'OFS des del Concili Vaticà II L'OFS des del Concili Vaticà II a la nostra Reglaa la nostra Regla
Santa Isabel d'Hungria, patrona de l'OFS, penitent franciscana.
Filla de rei, esposa i regent del sobirà de Turíngia.
Seguí al Crist pobre abandonant la seva posició, demanant almoina pels carrers i fundant hospitals on cuidava personalment els pobres.
