L'Om Desembre07 439 - FemSafareig.catlana de Municipis (que és el barem que és pren per...

■ Entrevista amb l’Alcalde■ Festes del Beat 2007■ Arriba el Nadal

de riudomsrevista l’om de riudomsde riudomsrevista revista l’oml’om

núm 439 ■ desembre 2007 ■ any XL ■ 4,00 €

3número 439 • desembre de 2007

S i un busca referències sobre la pobresa en qualsevol mitjà de comunicació, trobarà que aquesta desvetlla, gairebé sempre, connotacions negatives: índexs de pobresa, cataloga-

ció de països a partir d’aquest índex, problemes socials associats, causes…

No obstant això, aquesta connotació pot trontollar si un té l’oportunitat de conèixer algun dels països considerats pobres; o, sense anar més lluny, algun barri dels anomenats marginals, on habita aquesta pobresa de la qual ens parlen els mitjans.

Associem la pobresa amb molts factors negatius que, quan s’hi és a prop, no té. Aquella persona a qui les xifres anomenen pobra té rostre, nom i història. Quan convertim l’adjectiu en substantiu anul·lem l’individu.

Hi ha persones, i fins i tot cultures, que saben viure amb pocs recursos i estableixen una relació equilibrada amb el medi ambient. Als ulls de l’economia mundial poden passar per pobres. Tanmateix, no se senten pobres. Tenen el necessari i viuen amb això. Fins i tot viuen més alegres i lliures que els considerats rics.

Som diferents. La diferència existeix entre les persones, entre els pobles, entre les cultures. El problema s’expressa quan aquesta diferència es converteix en desigualtat i desemboca en un menor o nul accés als recursos necessaris per a viure. La desigualtat trenca l’equilibri i la convivència dels éssers vius, generant avantatges i inconvenients.

Voldria proposar una nova accepció entre les definicions de pobre. Pobre no és aquell que no té, sinó aquell que dóna i rep.

És pobre perquè no acumula privant uns altres: fins i tot, si és necessari, es dóna a si mateix. Des d’aquesta perspectiva, el pobre no acumula béns que no necessitarà al llarg de la seva vida. I d’allò que té, en dóna.

En no tenir més del necessari, tampoc no es gasten energies a cuidar-lo ni es viu amb des-confiança. Aquí cobren especial importància els béns comuns. Un pobre potser no posseeix molts llibres; no obstant això, hi ha biblioteques públiques amb milers d’exemplars. Possible-ment tampoc no tindrà un jardí a casa, però quin millor jardí que els espais naturals o els jardins públics, els quals només cal cuidar amb una actitud de respecte.

La pobresa pot arribar a convertir-se en una actitud personal, i fins i tot en un tret cultural compartit. Molts pobres junts –en el sentit de la paraula que fem servir– poden generar una gran riquesa. Es tracta de persones que no acumulen més del necessari, sinó que donen. I no sols béns materials. També es pot donar temps o compartir coneixements i habilitats. I un bé cada vegada més necessari en les nostres societats: afecte, que es pot traduir en solidaritat, consol, comprensió, escolta, acceptació, respecte, admiració, tendresa…

L’autèntica pobresa enriqueix. L’autèntica riquesa és la que desperta la consciència que un és pobre, és a dir, un ésser capaç de donar i rebre, necessari i necessitat, estimador i estimat.

El pobre no solament és aquell que dóna i no acumula, sinó també, i sobretot, aquell que rep. Això implica un treball d’humilitat. Hem de ser conscients del que tenim i el que ens falta per a viure amb el que és necessari. I quan no es disposa d’això, cal aprendre a recórrer a qui ens pot ajudar. Demanar enriqueix a qui rep i a qui dóna, perquè posa en contacte dues reali-tats complementàries i ajuda a mantenir l’equilibri en les relacions humanes.

Per tal que un parli, cal un altre que escolti. Per tal que un tingui de més, cal un altre que tingui de menys. Per tal que un necessiti afecte, en cal un altre que pugui brindar-li. Aquestes xarxes solidàries teixides amb fils de nova pobresa ajuden al fet que menys persones hi cai-guin: són sostenidores.

Finalment, cal reconèixer que en la pobresa neix i creix la llibertat. Quan prenem conscièn-cia que som lliures, no necessitem posseir les coses, ni encara menys, les persones. Bon Nadal.

La riquesa de la pobresa

■ EDITAAssociació Cultural Amics de L’OmPlaça de l’Església 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus 88Tels. 977 300 693 / 676 436 [email protected] ■ PRESIDENT/EDITORXavier Fortuny Torres

■ COORDINACIÓ Cop d’Ull Assessors en comunicació i publicitat

www.copdull.net

■ REDACCIÓMontse Dolcet NoguésJosep Maria Toda SerraJoan Ramon Corts SalvatJoan Torres DomènechJordi Colomé Guinovart

■ FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlanquéAntoni Font Anguera

■ DISSENY Josep Maria Mas i Folch

■ ADMINISTRACIÓMarta Mas Bru

■ PUBLICITATRobert Guerrero Llaveria

■ IMPRIMEIXGràfiques Priorat

■ DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable necessàriament de les opinions reflectides en els articles que van signats.Les fotografies publicades estan emparades pel dret del copyright, per la qual cosa no es poden reproduir sense l’au-torització de la Revista.

Preu de l’exemplar: 4 €Preu de les subscripcions: 30 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 60 € (per avió)

L’OM es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa, Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet

Amb el suport de:

editorial

CONSELL COMARCALDEL BAIX CAMP

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

4 revista l’om • riudoms

Josep Maria Cruset: ‘Riudoms és un poble geogràficament estratègic’

■ Quins són els projectes que pensa re-alitzar de manera més immediata el seu equip de Govern?L’equip de Govern de l’Ajuntament de Riudoms està treballant en els projectes de més rellevància als quals ens vam com-prometre durant la campanya electoral. Ara és hora de planificar en el calendari de la legislatura les actuacions a portar a terme, fent coincidir les inversions que requeriran aquestes actuacions amb les previsions d’ingressos municipals.

■ És un dels alcaldes més joves que ha tingut mai Riudoms. Com es definiria i quin és el tarannà polític que li agradaria encunyar?

Les persones que em coneixen saben que sóc una persona de caràcter dialo-gant, amant d’escoltar els veïns i els seus problemes. M’agrada estar al peu de la

feina i d’implicar-me en la vida i el treball diari del poble.

■ Quins criteris justifiquen els sous i la dedicació completa que tenen alguns membres del Consistori?

L’Ajuntament de Riudoms dóna servei a més de 6.500 persones, té una plantilla de personal de més de 110 treballadors i gestiona un pressupost anual de més de 7,6 milions d’euros (més de 1.250 milions de pessetes).

Ningú es pot imaginar, ni seria tècnica-ment convenient, una empresa d’aques-tes característiques en què els seus res-ponsables s’hi dediquessin a estones, als vespres. L’Ajuntament de Riudoms ja té unes dimensions i unes característiques que demanen la presència de moltes ho-res de part de l’equip de Govern per tal de poder donar un bon servei a la totalitat

dels riudomencs.És per això que l’Alcalde té una dedi-

cació retribuïda de 37,5 hores setmanals, el Primer Tinent d’Alcalde de 35 hores, i la resta de regidors de 18 hores. No cal dir que aquestes dedicacions són les contrac-tuals. En realitat, els regidors hi dediquen moltes més hores. Per exemple, l’Alcalde acaba fent una dedicació al voltant de les 70 hores setmanals.

Pel que fa als sous dels regidors, l’equip de Govern ha aplicat unes quantitats infe-riors a les que proposava l’Associació Cata-lana de Municipis (que és el barem que és pren per referència). Concretament les re-tribucions estan un 20 % per sota del que li tocaria a Riudoms.

El sou mensual de l’Alcalde és de 2.700 euros bruts, el del Primer Tinent d’Alcalde de 2.250 euros bruts i els de la resta de re-gidors de 1.070 euros bruts. És fàcil fer la

L’alcalde de Riudoms ha concedit una entrevista a la revista ‘L’Om’, en què repassa els principals temes que afecten el municipi: el nou Pla General, el futur del Casal Parroquial, el creixement poblacional, el teixit empresarial, la pagesia, la gent gran, la immigració i la seva integració, els joves, l’esport i la creacíó del cos de la Policia Local. Josep Maria Cruset també parla de política local sis mesos després que ser investit alcalde.

entrevista

▲ Josep Maria Cruset, enginyer químic, alcalde de Riudoms.

MO

NTS

E D

OLC

ET


Ara és hora de planificar en el calendari de la legislatura les actuacions a portar a terme

conversió a preu hora per veure que, per exemple, la retribució de l’Alcalde és de 9 euros bruts l’hora.

■ Quina és la relació que hi ha entre equip de Govern i l’oposició municipal?

Tal i com ens vam comprometre durant la campanya, els regidors de Convergèn-cia i Unió estem treballant en positiu. Això vol dir que, tot i la clara majoria, des del primer dia hem estat dialogant amb els altres grups polítics i hem treballat per a sumar esforços.

■ Entraran els socialistes a formar part de l’equip de Govern?

Aquesta és una decisió que no depèn únicament de nosaltres. Els hem ofert en-trar al Govern, però vam decidir concedir-nos més temps per tal que, amb una major perspectiva, es pugui trobar una fórmula que satisfaci a ambdues parts.

■ Com interpreta la desaparició del Par-tido Popular en la política municipal lo-cal?

Aquesta és una va-loració que no li per-toca fer a l’Alcalde de Riudoms.

■ Què passarà amb els dos casals? Hi haurà cohabitació? Riudoms té prou re-cursos per mantenir-ne dos?

Com ja hem manifestat en diferents ocasions, els Casal Municipal i el Casal Riudomenc són absolutament comple-mentaris, ja que cadascun d’ells donarà servei a activitats i necessitats diferents.

Per altra banda, quan es planifica un equipament, no es pot pensar només en les necessitats del poble en aquell mo-ment. La nostra responsabilitat de Govern ens demana tenir amplitud de mires, hem de tenir visió de futur i dissenyar els equi-paments per tal que no quedin obsolets a la primera de canvi. És per això que avui ja és del tot necessari el nou Casal Municipal i, com he dit, aquest serà perfectament complementari amb l’edifici del Casal Riudomenc.

■ Ja s’ha signat el document d’accepta-ció del Casal Parroquial per tal que passi a ser de titularitat pública?

Tal com vam informar de manera clara i detallada, l’Arquebisbat de Tarragona, la Parròquia de Sant Jaume de Riudoms i

l’Ajuntament de Riudoms vam signar un acord pel qual es transferia la titularitat del Casal Riudomenc al poble de Riudoms a canvi d’una justa compensació.

Actualment estem acabant l’avaluació tècnica i econòmica de l’estat del Casal Riudomenc, i consensuant amb l’Arque-bisbat la justa compensació que recollia aquest acord d’abril de 2007.

■ Es preveu fomentar la creació d’habi-tatges socials a la nostra localitat?

Com deia al començament de l’entre-vista, s’està acabant la planificació de les actuacions de la legislatura i en aquesta hi figura la creació d’habitatges de protecció. Un cop es disposi dels solars per a poder construir aquests habitatges, s’iniciarà la redacció del projecte i la posterior cons-trucció.

■ Fins a quin nombre d’habitants ha de créixer la nostra localitat?

Si es compara amb moltes poblacions del Camp de Tarragona, es fa evident que

Riudoms té un creixement poblacional equilibrat. Aquest equilibri entre la sos-tenibilitat i el desenvolupament permet posar habitatges al mercat per tal que tothom que es vulgui independitzar no es vegi obligat a marxar a viure fora, però a la vegada és un creixement que permet que els nous veïns es vagin integrant al poble. És aquest equilibri el que va marcant el creixement de Riudoms.

■ Parlem del nucli antic. Es continuarà fent la remodelació dels carrers? Com es pensa dinamitzar i potenciar? Per quan estarà enllestit el Pla Especial de Refor-ma Interior?

Durant tota la legislatura passada es va treballar intensament per a remodelar el nucli antic de Riudoms. La remodelació dels carrers, la substitució de l’enllumenat públic, la millora de la jardineria i la nete-ja viària ha tingut un efecte dinamitzador d’aquesta zona del poble. Ara continua-rem en aquesta línea per tal de remode-lar nous carrers i seguir així dinamitzant el

nucli antic.Pel que fa al Pla Especial de Reforma

Interior quedarà incorporat dintre del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

■ Parlem d’urbanisme. Com ha de ser el nou Pla General? Què ha de contemplar? S’ha de modificar alguna cosa?

Actualment Riudoms disposa d’unes Normes Subsidiàries (NNSS) aprovades l’any 1992. Des de llavors, la realitat del poble i les necessitats dels seus veïns han canviat molt. És per això que cal actualitzar aquesta normativa mitjançant un Pla d’Or-denació Urbanística Municipal (POUM), el qual corregirà mancances de les NNSS i incorporarà noves necessitats del poble de Riudoms.

Ens comprometem a què la redacció d’aquest POUM compti amb la participa-ció ciutadana, imprescindible a l’hora de fer un document que s’ajusti a les neces-sitats reals dels veïns.

■ L’ensenyament. Com ha de ser el centre educatiu que ha d’anar situat a la zona residencial de la Sort?

A la zona sud del poble, tocant a la Ur-banització Molí d’en Marc, s’hi ha plani-

ficat una nova zona educativa. Aquesta contempla la construcció i posada en funcionament d’una nova Escola d’Edu-cació Primària, una nova Llar d’Infants i, es deixen els terrenys per la construcció d’un nou Institut, en un futur. La necessitat més immediates és la nova escola i ja s’està tre-ballant amb el Departament d’Educació per posar aquest equipament al servei del poble.

■ El teixit empresarial del municipi ha tocat sostre?

Sota cap concepte. Riudoms es troba en una situació estratègica al Camp de Tarragona i això fa que cada dia siguin més les empreses que s’implantin a Riudoms. Aquest fet genera riquesa i ocupació pel poble i, per tant, garanteix una bona qua-litat de vida als seus veïns.

■ Se seguiran captant, des de l’Ajunta-ment, noves indústries?

Jo no parlaria d’indústries, ja que pot te-nir una connotació negativa, perquè sem-


bla que incideixin negativament en el seu entorn. Jo parlaria d’empreses. Les empre-ses que s’han implantat en els darrers anys són d’una nul·la incidència ambiental i d’una rellevància econòmica important. És per això que continuarem atraient ac-tivitats econòmiques d’aquest estil cap al poble.

A més, l’Ajuntament té l’obligació de buscar que l’economia local sigui força diversificada i així menys exposada a pos-sibles crisis econòmiques de determinats sectors.

■ S’ha de reconvertir la Fira de l’Avella-na, ara que el seu conreu ha minvat?

Totes les fires s’han d’anar adaptant a les noves realitats per tal de no haver de desaparèixer. El Comitè Organitzador de la Fira de l’Avellana ha treballat intensament per tal d’anar ajustant la Fira de l’Avellana a l’interès de la societat riudomenca. Cal reconèixer que, en les darreres edicions, el Comitè Organitzador va ser capaç de tro-bar un preuat equilibri entre l’oci i la neces-sària promoció de l’avellana i l’agricultura en aquests moments difícils. Prova d’això n’és la gran acceptació que han tingut les últimes fires entre els seus assistents.

■ Des de la Casa Gran, què es farà pel món de la pagesia local?

La pagesia fa temps que necessita solu-cions importants, aquí i a tot arreu. Aques-tes no poden ser aportades pels diferents ajuntaments ja que no tenen capacitat d’incidir globalment en el sector, sinó que les solucions han de ser aportades d’im-mediat per les grans administracions (Ge-neralitat de Catalunya o Govern Central).

Els pagesos volen continuar vivint de la terra, però necessiten que les grans ad-ministracions facin la seva feina i els aju-din a orientar les seves explotacions cap a activitats que tinguin el futur econòmic garantit.

entrevista

▲ L’alcalde veu amb optimisme el futur del municipi.

MO

NTS

E D

OLC

ET


La creació d’un cos de Policia Local és una feina de llarg recorregut

Dit això, l’Ajuntament de Riudoms aporta tots els recursos que pot per a facilitar l’accés a les finques agrícoles, i a la promoció dels productes locals (avellana i oli d’oliva, prin-cipalment). Entenem que la pagesia és fo-namental per a mantenir el terme en bones condicions, i segueix sent una part important del teixit econòmic local. És per això que fem un seguiment i manteniment dels camins agrícoles, i ho combinem amb una política de bonificació de determinats impostos que els afecten.

■ Quina és la política industrial de Riudoms?

No existeix el terme Política Industrial, sinó Política Econòmica. Com comentava an-teriorment, l’Ajunta-ment ha de treballar per tenir el màxim diversificada l’econo-mia local i evitar que tots els veïns del po-ble estiguin supeditats a les fluctuacions econòmiques d’un sol sector. És per això que la Política Econòmica de l’Ajuntament dedica els seus esforços a diversificar l’eco-nomia local i facilitar la implantació d’acti-vitats econòmiques de múltiples sectors.

■ Com es coordina l’Epicentre Gaudí de Riudoms amb el Centre Gaudí de Reus i el de Barcelona?

Va ser amb motiu de la inauguració de l’Epicentre Gaudí de Riudoms que es van anar intensificant els contactes amb

l’Ajuntament de Reus per tal de buscar sinèrgies i sumar esforços per difondre el paper del Baix Camp en el món gaudinià. Actualment estem explorant aquesta via, sempre amb la precaució que això no sig-nifiqui cap tipus de frenada en la reivindi-cació de Riudoms com a poble on va néi-xer el genial arquitecte.

■ I la política hidràulica (mines, rieres, rierons)?

Des de la regidoria d’Agricultura i de la de Medi Ambient, sempre que una comu-nitat de regants ha necessitat del suport municipal, l’Ajuntament de Riudoms li ha

fet costat. Per altra banda, hem protegit els aqüífers en la nova regulació d’activi-tats extractives d’àrids, que es va impulsar des del Govern Municipal. En aquesta re-gulació es recull tot un seguit de normes estrictes i d’obligat compliment que ga-ranteixen la continuïtat dels aqüífers.

Finalment, pel que fa a rieres i barrancs, és l’Agència Catalana de l’Aigua, organisme dependent de la Generalitat de Catalunya, qui hi té competència. Tot i això, l’Ajunta-ment de Riudoms en fa un seguiment per tal de detectar-hi mancances i poder sol-licitar que s’hi posi solució, cosa que no sempre s’aconsegueix.

■ Política d’immigració i d’integració, què s’hi fa?

Novament es tracta d’una àrea en què les competències recauen majoritària-ment en altres administracions. Malgrat això, l’Ajuntament té en compte en tot allò que fa referència a la integració social dels immigrants, organitzant classes de català, inspeccionant els habitatges on se sospita que hi pot estar vivint molta gent en con-dicions inadequades, o bé recentment, condicionant l’empadronament dels nous immigrants a la superació d’un curs global d’integració on se’ls ensenya des de com

i on s’han de llançar les escombraries, fins a quines són les festes locals.

■ La piscina co-berta, començarà

aquesta legislatura?Fa poc dies vam aprovar el projecte de

la piscina coberta incorporant les reco-manacions que havia fet el Consell Català de l’Esport. Ara serà informat de nou per aquest organisme i, en cas de rebre l’infor-me favorable, es continuarà la seva trami-tació.

Si les previsions es van complint, és molt provable que aquesta legislatura s’hagi començat la piscina coberta.■ Parlem de la gent gran. Fa temps que reclamen un nou espai social. El tin-dran?

La gent gran ens va manifestar, als

▲ Josep Maria Cruset, assegut en un dels bancs de la plaça de l’Església.

MO

NTS

E D

OLC

ET


membres de la candidatura de Conver-gència i Unió, durant una xerrada amb ells, que començaven a tenir manca d’espai a l’actual Llar dels Jubilats.

És per això que ens vam posar a estudiar la viabilitat de condicionar un nou espai per a la gent gran que permeti resoldre aques-ta necessitat. Mentrestant, ja s’han fet obres a l’actual Llar dels Jubilats per tal de fer més gran la Sala d’Actes i disposar de més espais per les seves activitats.

■ I els joves? Què es farà per a ells?Són diferents les iniciatives que s’estan pla-

nificant per la legislatura, les més necessàries són la construcció d’habitatges per a joves que els hi faciliti independitzar-se del nucli fa-miliar i la creació d’una Borsa Jove de Treball.

Per altra banda se seguirà treballant en tot allò que fa referència a l’activitat lúdica i festi-va per al jovent.

■ I per a l’esport?La prioritat en aquesta àrea durant la legis-

latura serà la piscina coberta. Tot i això, tam-bé s’està aplicant un Pla de Conservació del Pavelló Esportiu Municipal, així com de les instal·lacions del Camp de Futbol.■ Tema de seguretat ciutadana, es crearà

el cos de Policia local?Just començar la legislatura s’han fet actu-

acions entorn a la seguretat ciutadana. Des d’actuacions de coordinació entre la Guàrdia Urbana, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esqua-dra, fins a visites a altres municipis de carac-terístiques similars al nostre per tal de conèi-xer la realitat diària d’un cos de Policia Local, així com els avantatges i inconvenients que aquest té.

La creació d’un cos de Policia Local és una feina de llarg recorregut. És una feina que tots els que hi entenen recomanen fer a poc a poc i buscant la millor solució per cada po-ble, i a més és una feina que s’ha de fer tenint present l’opinió dels membres de l’actual Guàrdia Urbana.

És, en aquest context, que ja estem treba-llant per a fer possible la creació del cos de Policia Local.

■ A una persona forastera, com li vendria Riudoms?

Riudoms és un poble geogràficament estratègic. A mig camí entre la muntanya i la costa ens permet estar prou a prop de tot ar-reu per a gaudir dels avantatges dels pobles petits i de les grans ciutats, de poder passar amb pocs minuts per la muntanya o bé per

la platja, de poder gaudir de l’ambient atrafe-gat de les ciutats veïnes o bé passejar-se per la tranquil·litat del terme.

Riudoms és un poble amb equipaments públics de primer nivell, amb una bona qua-litat de vida, i amb un sector econòmic flo-reixent.

Riudoms és un poble de gent encantado-ra, històricament emprenedora, amb iniciati-va i socialment molt activa.

Només cal observar com, per a tots els riudomencs, segur que Riudoms és insubs-tituïble.

■ Vol afegir alguna cosa?Només agrair un cop més a tots els

riudomencs que ens han fet i ens estan fent costat en aquest treball diari per a millorar encara més el nostre poble. Us puc assegurar que l’equip de Govern està dedicat plena-ment a aquesta tasca i després dels primers cent dies de govern, els resultats ja són prou evidents. Com tot col·lectiu humà, segur que no encertarem totes les coses que es facin, però en tot cas les farem amb la millor volun-tati amb el convenciment que és el millor per la col·lectivitat.

✐ Xavier Fortuny Torres

entrevista


L’Hort del Coques és la nova urbanitza-ció, de 26.216 m2, que s’està construint a la zona sud del municipi. Es preveu que els terrenys alberguin habitatges plurifa-miliars i que les obres finalitzin abans de l’estiu. José Vicente Mir, és regidor d’Urba-nisme de l’Ajuntament de Riudoms.

■ Com serà l’urbanització: tipus de ca-ses, número d’habitatges, parcs… ?

La tipologia de la urbanització serà, bà-sicament, de cases plurifamiliars. Aquesta tipologia permet un consum més sosteni-ble del nou sòl urba.

Pel que fa a la resta de característiques, destacar els 7.577 m2 de vials, els 1.956m2 destinats a zona verda i els 2.764 m2 de sòl destinat a equipaments públics.

És important destacar l’esforç que ha fet l’Ajuntament, juntament amb la sen-sibilitat dels propietaris, per tal de salvar la pràctica totalitat dels arbres de l’àmbit, modificant fins i tot la vialitat per tal que aquests puguin preservar-se.

■ Quina és l’empresa constructora?L’àmbit es desenvolupa pel sistema de

compensació i per tant són els propietaris i no l’Ajuntament qui contracta l’empre-sa que està executant la urbanització. En aquest cas concret, els propietaris, després d’estudiar diferents propostes, han con-tractat l’empresa LUBASA.

■ Quan es van iniciar les obres i quan es preveu que s’acabin?

Les obres d’urbanització es van iniciar el mes de setembre i es preveu que s’acabin abans del proper estiu.

Pel que fa a l’execució de les obres d’edificació, cada propietari serà qui deter-minarà el moment en que s’edificaran.

■ Quina importància tindrà aquesta zona pel global de Riudoms?

Aquesta zona relliga el teixit urbà, con-nectant entre ells la Urbanització Molí d’en Marc, el Carrer Sant Sebastià, Verge dels Dolors i Sant Marc i l’av. V. de Montserrat.

És una actuació important per donar una continuïtat als carrers de tota aques-ta zona i dotar de zones verdes i equipa-ments els veïns que hi viuen.

■ Expliqui com serà el vial passeig Ger-mans Nebot i la seva situació estratègi-ca.

El vial Germans Nebot està dissenyat a les Normes Subsidiàries de l’any 1992 i té una amplada de 30 metres amb doble carril per sentit. A mesura que es desen-volupin els àmbits urbanístics en què està inclòs, aquest vial s’anirà completant, mi-llorarà la mobilitat de tota la zona sud del poble i donarà accés a la nova zona edu-cativa.

■ Quina és la situació actual de Riudoms pel que fa a l’urbanisme?

L’urbanisme és una eina per facilitar el benestar dels veïns del poble i que té l’obli-gació de preveure les seves necessitats presents i futures a mig termini: habitatge

José Vicente Mir: ‘L’Hort de les Coques relligarà el teixit urbà’El regidor d’Urbanisme destaca la importància de decidir el desenvolupament de Riudoms

▲ Part de la superfície, de 26.216 m2, es destinarà a cases plurifamilars.

urbanismeM

ON

TSE

DO

LCET


(lliure i protegit), serveis, equipaments de tot tipus, zones verdes, etc.

■ Quin tipus de creixement té?Riudoms ha tingut i té un creixement

poblacional equilibrat, prova d’això és que després de més de 15 anys de l’aprovació de les Normes Subsidiàries que actual-ment estan en vigor, no s’ha desenvolupat ni el 50% del sòl urbanitzable que llavors es va planificar com a necessari.

El creixement actual és un equilibri en-tre la sostenibilitat i el desenvolupament, per tal de posar una quantitat d’habitat-ges adequada al mercat i permetre així que tothom que es vulgui independitzar pugui fer-ho sense haver d’anar a viure fora.

Per altra banda, aquest creixement sos-tingut facilita la integració en el poble dels nous veïns. ■ Com es preveu que es desenvolupi el poble (propers terrenys edificables)?

El desenvolupament urbà de Riudoms està marcat en les Normes Subsidiàries de l’any 1992. Pel que fa al desenvolupament a més llarg termini, el determinarà el futur POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Muni-cipal).

Cal tenir present, que els propietaris del sòl també decideixen el seu desenvolupa-ment en funció de la conjuntura econò-mica i, per tant, el futur desenvolupament del poble també anirà lligat a aquest fet. ■ Riudoms té boom immobiliari o està en decadència?

Ni un extrem ni l’altre. El creixement

sostingut dels darrers anys fa que ni ha-guem tingut un gran boom immobiliari ni ara estiguem en un moment de decadèn-cia. Tot i això, val a dir que a Riudoms, com a la resta de Catalunya, s’està notant una desacceleració en la construcció de nous habitatges.

✐ Montse Dolcet Nogués

▲ Les obres de l’Hort del Coques és previst que s’acabin abans de l’estiu.

MO

NTS

E D

OLC

ET


■ Com li agradaria que els riudomencs el recordessin?

M’agradaria que se’m recordés com una persona seriosa, conseqüent, però afable. Evidentment cadascú tindrà un concepte diferent de mi, segons les circumstàncies i el moment en què m’hagin tractat.

■ En un poble on tothom es coneix, és més difícil fer complir el reglament?

En principi no, però sempre hi ha casos complicats. L’única solució és fer veure, que a banda d’un amic, ets un guàrdia municipal que està exercint la seva feina i que aquesta és pel benefici de tots. La gent ho acaba entenent.

■ Expliqui’ns alguna anècdota.Una anècdota curiosa amb un personat-

ge públic em va passar l’any 1982 o 1983. Era un dia en què la forta pluja feia baixar amb força l’aigua pel barranc del portal, quan encara no estava soterrat. Davant la perillositat del cabal i per evitar imprudèn-cies, el meu company de servei i jo vam rebre ordres de prohibir el pas pel barranc mentre durés la forta avinguda d’aigua. De sobte, vaig veure com s’apropava un cotxe oficial. Era el governador Civil Robert Grau-pera. Després de saludar-lo, el Governador em va demanar pas. Jo li vaig negar per-què la força de la barrancada feia perillós el creuament. “Deixi’m passar, sota la meva responsabilitat”, em va dir. Finalment i des-prés de posar-se reticent davant la prohi-bició, va accedir a fer mitja volta i tornar cap a Tarragona.

Una altra anècdota graciosa va ser quan una matinada va saltar l’alarma d’un co-merç del carrer Major per un intent de robatori. Gràcies a la rapidesa amb què vam actuar, vam poder interrompre el furt. Els lladres van aconseguir escapar-se per les teulades de les cases veïnes. Un cop passat l’informe a la Guardia civil, es van presentar dues patrulles amb qui conjun-tament vam buscar els lladres per golfes i terrats. Finalment vam trobar un dels lla-dres amagat enmig d’uns dipòsits d’aigua d’un terrat. Els altres van aconseguir fugir. El graciós de tot allò va ser que vam des-pertar a tots els veïns i els vam fer baixar al

carrer per poder escorcollar una per una les golfes de les cases.

També tinc records i anècdotes desa-gradables que millor no recordar-les i en-cara menys transcriure-les.

■ En quines normes d’actuació s’ha ba-sat: en la flexibilitat, la tolerància o la in-transigència?

S’ha de ser conseqüent segons les cir-cumstàncies amb què et trobes. Sempre és millor ser flexible o tolerant que intran-sigent. Segons si existeix la mala fe en la

falta comesa s’aplica una o l’altra. I també és molt important saber veure quan l’in-fractor intenta confondre’t. És llavors qual s’ha de saber aplicar el reglament sense feblesa.

■ Basant-se en la seva experiència, vol donar algun consell als companys que el rellevaran?

Doncs sí, que tractin la gent de la mateixa forma que voldrien que els tractessin a ells.

✐ Victorí Llauradó Ferran

Vint-i-set anys servint el poble

▲Mas i la placa amb què els companys de treball el van obsequiar el dia de la seva jubilació.

Lluís Mas ha penjat la gorra de guàrdia municipal després més d’un quart de segle de servei. Els seus companys i amics li van brindar un sentit homenatge i li van lliurar una placa de reconeixement.

VIC

TORÍ

LLA

URA

DÓ

entrevista


Marina Mas és novament la jutgessa de pau de Riudoms, després que el passat 19 de juliol fos elegida per unamiminat en la sessió plenària de l’Ajuntament. Marina Mas Mestre repeteix en el càrrec, junta-ment amb Josep Forcadell Guinjoan com a jutge suplent. Els dos ja havien exercit com a jutges de pau els darrers vuit anys. Marina Mas és la primera jutgessa de pau de Riudoms. Es tracta, doncs, de la primera vegada en la història dels jutges de pau de Riudoms que una dona assumeix aquest càrrec. Tot i que Mas no tenia preparació jurídica, aviat va afrontar el repte fent cur-sets i estudiant les lleis. De ben segur que els seus dos fills, que han estudiat Dret, han estat un suport important per desen-volupar el càrrec.

Quan escoltar és més important que sentenciar o sancionarDesprés de vuit anys al càrrec, Marina Mas repeteix com a jutgessa de pau del municipi.

▲ Marina Mas Mestre, jutjessa de pau.

MO

NTS

E D

OLC

ET

actualitat


Els jutges de pau de RiudomsSón elegits pel ple de l’Ajuntament i coneixen dels casos de poca quantia, conciliacions, certes faltes i s’ocupen del registre civil per delegació del jutge de primera instància i instrucció.

La figura del jutge de pau existeix des de l’antiguitat més remota. Quan la comu-nitat va necessitar de trobar una persona que establís un judici equànime entre les raons esgrimides per dues o més persones sobre un fet i una cosa, es començava a perfilar el personatge que, després cone-gut per jutge, hauria de dirimir la qüestió plantejada. El poble li encarregaria la co-mesa d’aplicar la llei i li atorgaria l’autoritat d’impartir i de sentenciar.

La vigent Llei orgànica 6/1985, d’1 de juli-ol, del poder judicial, determina l’existència obligatòria d’un jutjat de primera instàn-cia i instrucció amb jurisdicció en el terme corresponent i faculta la configuració de secretaries conjuntes per a diversos jutjats. A Catalunya hi ha un total de 897 jutjats de

pau i 54 agrupacions de secretaries de jut-jats de pau. És a dir, en el 98,82% dels muni-cipis catalans l’administració de justícia està representada per un jutjat de pau.

Riudoms és un dels pobles que té, grà-cies al seu Ajuntament, una agrupació de jutjats de pau. La seu de l’Agrupació és a Riudoms i té al seu càrrec les Borges del Camp, Riudecols, i Vinyols i els Arcs. La plantilla és de quatre persones. La secre-tària judicial és la Mònica Torrell i l’agent judicial, l’Assumpta Bosch. La secretària del Registre Civil és la Sílvia Font i la jutgessa, la Marina Mas.

Als pobles mencionats, s’hi desplaça la secretària i l’agent judicials amb cot-xe, cedit per la Conselleria de Justícia de Catalunya. El jutge no es desplaça, atès

que cada jutge té la seva jurisdicció. Si per raons d’un judici de faltes, el jutge al·lega amistat o enemistat amb un dels impli-cats, llavors es pot traslladar el jutge de la població veïna a fer el judici.

Les competències que té el jutge de pau són:

a) En l’ordre civil: conèixer en primera instància de la substanciació, la decisió i l’execució dels processos que la llei deter-mina.

b) En l’ordre penal: conèixer en prime-ra instància de la substanciació, la decisió i l’execució dels processos de faltes que els atribueix la llei; igualment poden inter-venir en actuacions penals de prevenció, per delegació i en altres que assenyalin les lleis.

▲ Muntatge fotogràfic realitzat pel fotògraf Carles Fargas.

col·laboració


c) Complir les funcions del Registre Ci-vil, actuant per delegació de l’encarregat i amb les mateixes facultats.

Doncs bé, fent una mica d’història, po-dem dir que la figura del jutge de pau es va instaurar mitjançant el Reial decret de 22 d’octubre de 1855 dictat pel Ministeri de Gràcia i Justícia, raó per la qual l’any 2005 es va celebrar el 150è aniversari de la seva institució. D’aquí va sorgir la idea de fer aquest treball, ja que un grup de jutges ens vam proposar de fer alguna cosa per celebrar aquests cent cinquanta anys.

Em vaig plantejar fer un homenatge als jutges, aquells jutges que fent un volunta-riat van passar per molts conflictes. La ma-joria d’ells havien de guiar-se solament pel sentit comú, ja que no rebien cap forma-ció, però sí que van saber sortir-se’n d’una manera excepcional, com així ho demos-tren els llibres.

Buscant a l’Arxiu Històric Municipal de Riudoms (AHMR), hi he trobat uns actes de conciliació i uns judicis verbals de 1857 que són una veritable joia. En els actes de conciliació, hi havia la figura de l’home bo, substituïda avui pel procurador. Els judicis verbals, n’he llegit alguns i són una veri-table filigrana. Els feien acompanyats del

fiscal, cosa que ara fem als judicis de faltes i normalment no hi participa. La figura del fiscal també existia a Riudoms; per cert, en aquests judicis el fiscal era Tomàs Llecha, un altre avantpassat de la família Llecha.

Segons el treball inèdit L’arxivística apli-cada a un municipi petit: el cas de Riudoms (el Baix Camp), de Joan-Ramon Corts, re-dactat el 1998, el pergamí més antic de l’AHMR és un document de caràcter judi-cial. Es tracta d’un escrit de l’any 1318 que recull una concòrdia entre els jurats de l’Aleixar i els de Riudoms sobre l’usdefruit de les aigües de la riera de Maspujols. Ens comenta, a més, que va existir a Riudoms un juí de prohoms, ja que n’hi ha informa-ció de l’any 1581, si bé no és gaire explíci-ta. També informa que hi ha un Llibre del Juy de Prohòmens de la vila de Riudoms de 1700-1743, que confirma l’existència d’aquesta institució de caire judicial.

A Riudoms, la documentació en què apareix el jutge de pau s’inicia el 1850 amb el lligall de judicis verbals i, el 1853, amb el lligall d’actes de conciliació. Del 1850 al 1856 el càrrec de jutge de pau és assumit pel propi alcalde i, a partir del 1857, hi ha un desdoblament de figures, ja que passa a desenvolupar les funcions de jutge de pau

una persona diferent, encara que acostu-ma a ser un regidor de l’Ajuntament.

El 1871 es crea la figura del jutge muni-cipal –en substitució del de pau–, a causa de l’aplicació de la Llei provisional sobre l’organització del poder judicial de 1870. També hi influeix la Llei d’enjudiciament civil (1881) i la Llei d’enjudiciament crimi-nal (1882), les quals atorguen certes com-petències als jutges municipals.

A partir del 1945, en virtut d’una nova estructuració judicial, va existir a Riudoms un jutjat comarcal, que donava servei a les poblacions d’Alforja, les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Maspujols, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Riudecols, Riudoms i Vinyols i els Arcs. Les seves fun-cions eren les mateixes que en els jutjats de localitats de més de 30.000 habitants. L’any 1951, per una nova reestructuració judicial, es va dissoldre el jutjat comarcal i les deu poblacions esmentades van pas-sar a dependre del de Reus.

A partir del 1951 es va retornar a la primi-tiva figura del jutge de pau, el qual ha anat variant les seves funcions amb els pas dels anys.

✐ Marina Mas Mestre


Per formar part de la DOP Siurana s’han de complir una sèrie de requisits

de qualitat molt estrictes

L’oli, un dels ingredients més preuats de la cuina mediterrània, torna a ser el protago-nista durant els mesos de novembre i de-sembre. És precisament en aquesta època quan aflora el primer oli de la temporada l’anomenat líquid d’or, altament valorat aquests mesos pel seu gust intens i fruitós. Un gust profund que van poder assaborir les més de 1.000 persones que van assistir a la Sisena Festa de l’Oli Nou organit-zada el passat 18 de novembre per la Cooperativa Agrícola de Riudoms.

La rosta, pa torrat sucat amb oli nou, va ser l’aliment principal de l’esmorzar popu-lar celebrat a les instal·lacions de la Coo-perativa Agrícola. Cansalada viada, aren-gada, llonganissa i avellanes van servir per completar el primer àpat de la jornada. La principal novetat d’enguany consistia en què als assistents que compraven deu li-tres d’oli tenien l’esmorzar gratuït. Segons Josep Maria Escoda, president de la Coo-

perativa Agrícola de Riudoms, “l’objectiu de la jornada és incentivar la venda d’oli”.

Més de 600.000 quilos d’oliJosep M. Escoda va assegurar que “en-

guany es dóna un cas curiós, i és que les olives ragen més respecte d’altres anys”. El

promig de rendiment de l’any passat va ser de 15 quilos d’oli per cada 100 quilos d’olives. Aquesta temporada el rendiment ha pujat fins al 19%. “Això significa un in-crement molt important del total de qui-los d’oli que es produiran”, va assenyalar. “Les perspectives d’aquesta temporada són de passar dels 600.000 quilos d’oli”. A més d’un bon rendiment, els pagesos riudomencs tenen enguany una bona collita, per tant, també es produiran més

quilos d’olives. “La qualitat de l’oli d’enguany és excel-

lent”, va sentenciar Escoda, qui va explicar que el que fa baixar la qualitat de l’oli és un atac fort de la plaga de la mosca me-diterrània. Uns atacs forts que es van pro-duir a l’agost i al setembre, època en què

encara es poden tractar amb pro-ductes eficaços. Les olives picades per la plaga de la mosca mediterrà-nia influeixen en el descens de l’oli de qualitat. També

influeix en la qualitat i la quantitat d’olives que hi ha. Així doncs, l’any en què n’hi ha poques, aquestes es fan negres més aviat i l’oli resultant és més mort, no tan apreciat de paladar. En canvi, si n’hi ha moltes que-den verdes o vermelles i l’oli és millor i “el gust canvia molt”, diu Escoda.

La Cooperativa riudomenca té uns 360 socis, la meitat dels quals són productors d’oli. Això significa que l’oli és la principal font d’ingrés de la Cooperativa de Riudoms, que, a més, tracta principalment la fruita seca i la garrofa. Segons Escoda “les pers-pectives són de manteniment de preu”. El preu de la garrafa de 5 litres d’oli és de 22 euros, el mateix que l’any anterior.

La DOP SiuranaL’oli de la Cooperativa Agrícola de

Riudoms forma part de la Denominació d’Origen Protegida Siurana, una deno-minació d’origen que s’estén per diver-sos molins d’oli d’altres poblacions del Baix Camp, el Priorat, l’Alt Camp, la Ribera d’Ebre, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Baix Penedès. L’oli Siurana destaca perquè és elaborat amb oliva arbequina i això proporciona un baix grau d’acidesa i un gust molt afruitat. “Per formar part de la DOP Siurana s’han de complir una sèrie de requisits de qualitat molt estrictes” va afirmar Escoda. Un dels requisits més des-tacats és el grau d’acidesa que no ha de superar el 0’5 %. Segons Escoda, l’oli pro-

festa de l’oli nou

▲ Josep Escoda, president de la Cooperativa Agrícola de Riudoms.

Primer tast de la temporada a la Sisena Festa de l’Oli Nou Segons la Cooperativa Agrícola de Riudoms, l’oli d’enguany és de qualitat excel·lent.

MO

NTS

E D

OLC

ET


cedent de la Cooperativa de Riudoms se situa entre el 0’2 i el 0’3 % d’acidesa, per tant, un grau d’acidesa baix.

La DOP Siurana demana que les olives siguin collides en el moment en què han arribat al seu punt òptim de maduració. Moment en què en premsar-les ofereixen la major quantitat d’oli possible. Una altra norma a complir és que el termini d’elabo-ració de l’oli sigui de 24 hores un cop s’han collit les olives. Cal també que aquest oli tingui un 98 % d’arbequina. Si es fa tot aquest procés correctament, s’aconse-gueix un grau d’acidesa molt baix, com és el cas de Riudoms, i aquest oli s’anomena verge extra.

Riudoms es troba en una situació di-ferenciada d’altres localitats de la DOP ja que es tracta d’una zona de regadiu on

les olives són més productives i no han de patir les glaçades que sovint afecten les lo-calitat de l’interior on, si les temperatures baixen de 4 graus, les olives es veuen molt afectadores, fet que significa que l’oli no tingui el mateix gust.

La Cooperativa de Riudoms utilitza, per premsar les olives, l’anomenat sistema cen-trífug en fred, és a dir inferior a 30 graus. El resultat, segons Escoda, és millor que els sistemes utilitzats antigament. “Avui en dia tot l’oli que es produeix és de prime-ra premsada”, va explicar Escoda. Aquesta expressió s’utilitzava quan encara hi havia els molins antics on l’olivada es premsava més d’una vegada.

L’oliva arbequina té una gran tradició a la zona del camp de Tarragona i especi-alment a Riudoms. Precisament durant la

festa de l’oli Valerià Romero, diplomat en Arqueologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, va fer una xerrada sobre l’oli d’oliva a la cultura mediterrània. Romero va explicar que, a Riudoms, hi ha tradició mil·lenària de l’oli, ja que s’han trobat mo-lins de pedra, dòlies (recipients per guar-dar l’oli) en el que van ser vil·les romanes assentades al terme de Riudoms.

La Festa de l’Oli Nou de Riudoms va co-incidir amb la Mostra d’Oli Siurana de Reus, punt central de la comarca per donar a co-nèixer la DOP Siurana i presentar l’oli de les cooperatives que en formen part. Riudoms també participa a la fira de Reus, segons Escoda perquè és una cita important per ampliar les vendes del producte.


▲La Sisena Festa de l’Oli Nou va acollir un bon nombre de veïns de Riudoms i de ciutadans vinguts de fora.

MO

NTS

E D

OLC

ET


LAFE

El diputat del Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió, Josep Rull, ha mostrat la seva satisfacció després que la Comissió de Política Territorial aprovés per unani-mitat una proposta de resolució de la fe-deració nacionalista presentada pel dipu-tat Carles Pellicer (després d’acceptar una esmena del tripartit) per tal de “requerir al ministeri de Foment l’estudi de la millora de l’enllaç de la carretera T-310 amb la T-11, per facilitar la incorporació a aquesta via”.

Es tracta d’una “infrastructura necessà-ria perquè l’increment de la circulació en aquests vials, com a conseqüència de la gran expansió urbanística i empresarial, fa que la solució que s’estava executant fins ara sigui completament insuficient com ja han denunciat diversos ajuntaments com el de Riudoms”.

Des de l’entrada en funcionament, el mes de juliol de l’any 2000, de la variant Sud de Reus, diferents municipis del Baix

Camp que tenen accessos principals a la carretera T-310, (Riudoms, Vinyols i els Arcs, Montbrió, Mont-roig del Camp, Pratdip, etc.) estan patint les conseqüències de no tenir un accés directe a l’entroncament de la T-11 –en el punt de la rotonda de Reus. Hores d’ara, per accedir a la variant s’ha de fer mitjançant un vial paral·lel fins la rotonda de la carretera de Reus a Cam-brils (TV-3141). En aquest punt, sempre hi ha problemes de retencions de vehicles a causa de la intensitat del trànsit, i la roton-da existent és insuficient per absorbir-lo, sobretot a les hores punta.

En ocasiones les retencions superen els tres quilòmetres, ja que la rotonda ha d’absorbir el trànsit que circula direcció Reus-Cambrils i Cambrils-Reus, a més dels vehicles, provinents de la capital del Baix Camp o que vénen de Cambrils, que vo-len incorporar-se a T-11. A l’estiu i en cap de setmana és tota una aventura passar per aquesta rotonda.

iniciatives

El Parlament demana a Foment la millora de la carretera T-310

L’Ajuntament de Riudoms va aprovar en el ple del mes passat una ordenan-ça per a la prevenció i la sanció de les pintades a la via pública. El document prohibeix les pintades, els escrits, les rascades, els gravats i els actes similars sobre qualsevol classe de béns que si-guin visibles des de la via pública o es facin sobre béns de titularitat pública. Les sancions poden arribar als 3.000 euros depenent de la gravetat del fet –la intencionalitat i el tipus de perjudi-cis ocasionats– i de la reincidència de l’autor. Les lleus rebran una multa de fins a 750 euros, les greus es castigaran amb entre 751 i 1.500 euros i les molt greus tindran sancions d’entre 1.501 i 3.000 euros. En tots els casos els autors assumiran el cost de la reparació dels danys.En els darrers mesos, el nombre de pin-tades ha augmentat de manera preo-cupant al municipi.

L’Ajuntament aprova una ordenança que sancionarà els autors de pintades a la via pública


Aquest Onze de Setembre passat, Dia-da Nacional de Catalunya, van tenir lloc les diverses ofrenes florals a la casa pairal dels Germans Nebot, significada nissaga riudomenca que va contribuir a la defensa de les institucions catalanes el 1714. Així, durant la jornada, les seccions locals d’ERC-AM, CiU i PSC van celebrar els seus actes davant la casa del Raval de Sant Francesc.

El tradicional homenatge va iniciar-se ja fa anys per ERC-AM -coalició que ens ha fet arribar la fotografia que il·lustra la notícia- i que en les darreres edicions ha convidat significades figures de la societat riudomenca a llegir el Manifest de l’Onze de Setembre. Enguany una quarantena de persones van assistir a l’acte, on Antonio Cruset, conegut per la seva activitat en l’associacionisme esportiu a Riudoms, va realitzar-ne la lectura.

Cal recordar que fa més d’un any, l’Ajun-tament de Riudoms va aprovar el nome-nament dels Germans Nebot com a fills il·lustres de la vila i va acordar la col·locació d’una placa davant la seva casa pairal que, a data d’avui, encara no s’ha fet.

▲ Antonio Cruset, Salvador Mestre i Francesc Xavier Lázaro, davant la casa dels Germans Nebot en l’ofre-na floral de l’Onze de Setembre.

J. J

UA

NPE

RE

ERC-AM, CiU i PSC celebren l’Onze de Setembreiniciatives


A causa d’un incenci, cinc hores sense subministrament elèctric

Un curtcircuit va ocasionar el 2 de desem-bre passat un petit incendi en un cable d’alta tensió del carrer Francesc Macià, fet que va deixar sense llum 7 carrers de Riudoms. Els fets es van produir al voltant de dos quarts de vuit del vespre. Instants després la Guàrdia Municipal va rebre l’avís i seguidament van arribar una dotació dels bombers i una parella de la Guàrdia Civil. El foc va quedar extingit en 3 minuts, però el restabliment de la llum no es va produ-ir fins ben entrada la una de la matinada. Fecsa va rebre el primer avís a les 19:40 però fins passades les nou del vespre no van arribar els operaris. Els carrers afectats van ser: Nou, part del Major, Sant Sebastià, Sant Julià, Francesc Macià, Sant Vicenç i av. Montbrió.

Intent frustrat de robatori a la sucursal del Banc Central

La sucursal del Banc Central Hispano va ser el blanc d’un intent de robatori el pas-sat 16 d’octubre. Eren prop de les onze del matí quan un presumpte client va entrar a l’oficina amb el cap cobert amb un casc de motorista. El director de l’oficina, que en aquell moment es trobava sol a la sucur-sal, va entrar a l’habitacle des d’on atenen els clients per fer els pagaments o cobra-ments en finestreta, un espai que té pro-tecció blindada a prova de bales i des d’on pot donar l’alarma en cas de ser assaltat. L’individu, amenaçant al director amb una pistola, va colpejar la porta i li va exigeixir que li tregués els diners.

Minuts després d’haver-se donat la se-nyal d’alarma, l’assaltant temorós de ser detingut per algun guàrdia de seguretat

va decidir fugir amb moto, segons testi-monis presencials.

Una patrulla de la Guardia Civil i guàrdi-es municipals es van presentar al lloc dels fets instants després de la fuga de l’assal-tant. Un cop recopilats els fets i gràcies al testimoni fotogràfic de Caixa Tarragona, es va conclure que es tractava d’un delin-qüent fitxat que se’l coneixia per la seva forma d’actuar i a qui fa temps que la po-licia cercava.

Sortosament, l’intent de robatori va quedar només en l’ensurt del director de l’oficina. El presumpte autor dels fets, po-dria ser veí de Valls i hauria comès altres delictes a Cadaqués i a Cambrils. L’assal-tant podria coincidir ambl’individu que es va escapar dels jutjats de Valls quan l’ana-ven a traslladar a l’hospital.

Un incendi calcina una nau industrial del polígon

Una nau de fusta i serradures del polígon industrial, al carrer Lluís Companys, va quedar totalment cremada per un incen-di. El foc va provocar que fins i tot cedís el sostre, si bé no es van registrar danys per-sonals. L’incendi es va iniciar a dos quarts d’onze de la nit del passat dijous 15 de novembre i els bombers de la Generalitat van donar-lo per controlat a tres quarts de set del matí. Les flames van cremar amb força per la gran quantitat de fusta i ser-radures emmagatzemades, un material altament inflamable que va contribuir a la ràpida combustió.

A causa del foc, els edificis de les dues empreses veïnes van patir desperfectes. A la nau del costat, de ferro, el foc va afectar la paret mitgera i va cremar un 50% de la superfície. A la tercera nau, en què hi havi-en camions estacionats, es va cremar una paret i el fum va afectar tot l’edifici.

▲ L’incendi es va produir al carrer Francesc Macià.

fet diversM

ON

TSE

DO

LCET


publicitat


En parlar de cultura popular i de tradicions, es sol donar massa importància al passat. Així, és convenient pensar en adequar-les al present i al futur, sobretot en una so-cietat com la nostra amb pocs referents estables, potser per allò de la teoria de la modernitat líquida. Aquest és el cas del pessebre entès tant des de la vessant re-ligiosa com de manifestació d’art popular, amb existència documentada a Catalunya a partir del segle XIII i amb notable esplen-dor des del segle XVIII.

Segons on es presenta i a grans trets, el pessebre pot ser domèstic o públic. El do-mèstic té la característica de la privacitat de la llar, la simplicitat dels materials emprats i la particularitat d’art efímer. Degut a la labor de les associacions de pessebristes, la repre-sentació pública eleva la categoria artística,

perd privacitat per esdevenir més obert i l’efimeritat no és tan accentuada. Les dues maneres de mostrar el pessebre són motiu d’inconvenients, uns propis de la majoria de les tradicions i altres específics. Així, l’evi-dent procés de secularització de la nostra societat provoca que el pessebre no se’l consideri de la mateixa manera que fa unes dècades. També, sigui per consumisme, si-gui per esnobisme són més desitjats altres elements i altres costums, gairebé sempre importats de cultures forasteres. Des d’un punt de vista social, és notable la crisi de la institució familiar tradicional, a vegades desarrelada a vegades desmembrada i so-vint desorientada, que ajuda a prescindir de les tradicions que abonen l’entesa de parentiu. Algunes escoles deixen de banda aquesta tradició degut a la neutralitat de

l’ideari escolar o de l’enfoc del tractament de la diversitat de creences. També, una mena de doble moral no ajuda gens a la intimitat i a la reflexió de la representació del Naixement si bé promou il·luminacions, adornaments, consumisme, celebracions i àpats desmesurats.

Les associacions de pessebristes tam-poc ho tenen fàcil. No sempre són fluides les relacions amb algunes administraci-ons, sobretot municipals, escassejant les ajudes que, en canvi, abunden per altres activitats tradicionals. En el pessebre més elaborat, per exemple els diorames o els monumentals, es requereix coneixements i dedicació que avui dia no tothom vol es-merçar, per comoditat o per existir altres motius aparentment més atractius. Amb tot, disminueixen les vocacions de nous figuraires i pessebristes. També, està com-provat que la situació és pitjor a les grans ciutats que no pas als pobles i a la ruralia, fet que hom atribueix a una societat ur-bana amb el concepte de modernitat mal paït i, així mateix, no és la primera vegada que el pessebre té oposició, si bé és l’èpo-ca que es nota amb més incidència.

Amb aquesta anàlisi, el panorama no és gens falaguer. Fins i tot, hi ha qui prediu que el pessebre i el pessebrisme tenen els dies comptats. Opino, però, que encara s’és a temps, si bé convé actuar amb deci-sió i amb imaginació. Una primera neces-sitat és conèixer la situació real i, proba-blement, sense perdre el sentit originari, predisposar-nos a donar un gir de cent vuitanta graus en el plantejament social del tema. El pessebre és una representa-ció anual que recorda l’inici de l’esdeveni-ment que més ha influït en el pensament

La crisi del pessebre a Catalunya

▲ Un pessebre en forma de diorama. Dibuix de F. Cusachs.

nadal


i en l’actuació de moltes civilitzacions. A partir d’aquesta realitat, pot ser mostrat a la mainada i als adults com a motiu per a l’estudi i la comprensió de l’evolució sociocultural de la humanitat. Trobar ma-neres atractives de confeccionar aquesta tradició nadalenca, permetria que esde-vingués un estímul, una mena “d’hobby” semblant al maquetisme que reprodueix objectes o escenifica situacions. Fer el pes-sebre requereix coneixements de disseny, perspectiva, volums, colors, materials, electricitat o il·luminació, tots elements formatius en l’aprenentatge artístic i tèc-nic a les escoles. L’adaptació amb serietat de noves corrents estilístiques, pot ser un al·licient per al jovent dels centres d’ense-nyament artístic o pels artistes professio-nals. Els mitjans de difusió poden ajudar molt informant àmpliament del pessebre

i detallant els llocs on visitar les mostres que s’organitzen. L’edició de publicacions i l’emissió de programes especialitzats a l’abast de la mainada i de l’interès dels adults, és una altra possibilitat de fiançar una tradició coneguda però poc assimila-da. Contribuiria a apropar l’art pessebrístic a la gent, treure’l d’alguns escenaris clàs-sics i mostrar-lo de manera digna en llocs públics de fàcil accés. A l’entorn d’aquesta tradició, pot fomentar-se un moviment tu-risticocultural, i per tant econòmic, impor-tant per aquelles poblacions i comarques que promocionin visites comentades a les mostres. Les associacions de pessebristes necessiten recolzament de les administra-cions, si bé, també, de patrocinadors i de la societat civil que els permeti moure’s més còmodament en l’àmbit local i potenciar el treball interassociatiu a nivell de país i

de l’estranger. I, els seria convenient rebre col·laboració específica d’algunes parrò-quies i centres religiosos, el quals han de ser capdavanters en la dinamització de l’activitat.

Les tradicions és un patrimoni molt ric heretat dels avantpassats. Hi ha, doncs, l’obligació de conservar el pessebre i d’ajudar les associacions de pessebristes fent allò que, si bé no devaluï el sentit transcendental, permeti transmetre’l a les futures generacions amb el vigor renovat i amb l’orgull reforçat d’identitat col·lectiva. El pessebre, amb vuit segles d’existència, no pot desaparèixer. No crec que les nos-tres generacions vulguin tenir el “privilegi” de passar a la història com les responsa-bles d’aquesta pèrdua patrimonial.

✐ Jordi Llorach i Cendra

▲ Fent el pessebre a casa. Dibuix A. Batllori Jofre.▲ L’avi i els néts a la fira. Dibuix de Lola Anglada.


Dels carrers ja penjava la il·luminació de Nadal apagada, però present amb els

filferros i bombetes de colors

Érem a finals de novembre i el dia, radiant de sol, era fred, clar i seré. Dels carrers ja penjava la il·luminació de Nadal, apagada, però pre-sent amb els filferros i bombetes de colors. La gent anava apressada, no feia bo com per aturar-se a les cantonades i mantenir conver-ses amb coneguts i veïns.

Com cada any, davant de la carnisseria i del forn de pa, dones malvesti-des, assegudes a terra, a vegades damunt un cartró, amb robes fos-ques i, mig tapant-se la cara amb un mocador negre, (que em recordaven la mare quan duia dol) paraven la mà. Duien el cos tot tapat, però els peus nus i jo, cada vegada que les veia i mirava aquells peus foscos pel fred i bruts m’agafava una es-garrifança que em recorria tota l’espinada.

Cada any, com en un ritual, es produïa la mateixa estampa. Una estampa que ja era ru-tinària, ja formava part del paisatge de Nadal,

i la majoria de la gent, no en feia cas; passa-ven de llarg, girant el cap cap a un altre cantó. Feia molt de mal als ulls i al cor, veure aquells peus orfes de mitges, mitjons i sabates.

Algunes d’aquestes dones anaven re-mugant, com una lletania que no s’entenia, sempre era la mateixa tonada, com un disc vell i ratllat, cansat de ser usat. Algunes d’elles,

ensenyaven una vella fotografia de familiars i, donaven entenent que els diners eren per a ells.

En alguna ocasió, veies com la dona s’aixe-cava, agafava el cartró de sota el cul i arren-cava a córrer, cap a una altra cantonada, on s’hi veia més gent. Alguns articles de premsa i reportatges a la televisió, avisaven que tot aquest col·lectiu formava part de màfies molt

ben organitzades; i que, algunes d’aquestes persones eren, potser, més riques que les que els donàvem alguna almoina.

El dia que el fred era més viu i rigorós, la mà de la dona era més plena de monedes, sem-bla ser que la fredor, escalfa la sensibilitat i els sentiments més gèlids de les persones.

Més d’un dia vaig deixar una moneda, en aquelles mans anòni-mes, amb una mena de pena que no sé explicar. Sabia que, aquelles meves mo-nedes, no arreglaven pas el problema, ans

el contrari, potser l’empitjorava, ja que, si tot eren màfies… Però, tot i així, jo no podia pas-sar de llarg, no podia ser indiferent a aquells perus i, un dia, vaig dur-li uns mitjons nous de llana, a la dona més vella, la que em feia més compassió. Molt enfadada els refusà, no en volia de mitjons. Havia de lluir els peus nus, ni no, no hi havia negoci!✐ M. Dolors Nat i Pinyol

Els Peusnadal


L’activitat començarà el 15 de desembre. El Grup Independent Art oferirà un es-pectacle musical que repassarà els més populars cantants de totes les èpoques. El Grup Independent Art és una formació riudomenca sorgida als anys 80 i que, per col·laborar amb la Marató de TV3, reprèn la seva activitat escènica. L’espectacle tin-drà lloc al Pavelló Municipal d’Esports a les 22:00, i tots els diners recaptats seran do-nats a la Fundació la Marató de TV3. L’en-trada-donatiu serà de 5 euros.

D’altra banda i gràcies al bon èxit ob-tingut en la primera edició i abans d’en-trar de ple en les festes, arriba el II Mer-cat de Nadal de Riudoms. El proper 16 de desembre, d’onze del matí a vuit del vespre, la plaça de l’Església s’omplirà de vida i de comerç amb l’objectiu d’oferir als riudomencs i riudomenques tots aquells productes típics de Nadal. En aquest mer-

El Nadal arriba a RiudomsEls actes de celebració del Nadal començaran la segona quinzena, amb la participació de la població a la Marató de TV3, aquest aquest cop està dedicada a les malalties cardiovasculars

▲ Els productes típics d’aquestes festes, al Mercat de Nadal.

el nadal a riudoms

JOSE

P M

ARI

A F

ON

T


Riudoms: Carrer Sant Bonifaci, núm. 23 (baixos) Tel. 977 768 951Reus: Passeig Prim, núm. 24 (baixos) Tel. 977 328 580Reus: Carrer Modest Gené, núm. 4 (baixos) Tel. 977 302 185 [email protected]

La vostra satisfacció és el motor que ens impulsa.

Bon Nadal


cat s’hi podran trobar des dels ingredients per omplir la taula aquestes festes, fins a ornamentacions i decoracions per guarnir les cases.

El divendres 21 de desembre, a partir de dos quarts de sis de la tarda, es podran sentir en viu les tradicionals i populars cançons de Nadal. Els alumnes de l’Escola Municipal de Música cantaran nadales tra-dicionals pels carrers del centre de la vila. A tres quarts de vuit del vespre, els mateixos alumnes oferiran un concert de Nadal a l’església Sant Jaume Apòstol. Durant l’ac-te es podrà escoltar un repertori nadalenc

on també hi intervindran les corals i les or-questres de l’Escola Municipal de Música. Per finalitzar l’acte es farà cagar el tió.

Lisboa Zentral Cafè és la formació que oferirà, el dia 23 de desembre, un conte de Nadal cantat. Aquest serà el concert de Nadal en format petit oratori per a conjunt instrumental, narrador i cor, basat en el tradicional conte dels Pastorets. L’espec-tacle explica la història d’Els Pastorets tal i com tradicionalment es coneix, però fent marcades referències als nostres dies. Una realitat de la nostra societat actual en la qual els valors de pau, solidaritat i toleràn-

cia de la tradició nadalenca estan sovint arraconats pel consumisme, l’individualis-me i la competència. Musicalment, aques-ta proposta consisteix en la interpretació de cançons i músiques relacionades direc-tament o tangencialment amb el tema, i inserides en el fil conductor de la narració (Els Pastorets). La selecció feta és una bar-reja de nadales, música jueva, cançó de cabaret, cançó d’autor…, amb el comú denominador de la formació musical que les interpreta.

Per a aquesta ocasió Lisboa Zentral Cafè s’ha volgut acompanyar del cantautor

▲ La plaça de l’Església acull la majoria de les activitats del Nadal.

el nadal a riudomsJO

SEP

MA

RIA

FO

NT


Ramon Simó, de Nàiades (cor de noies) i del multi-instrumentista Pep Pasqual, que comptarà també amb la col·laboració, pel que fa als arranjaments corals, de Jordi Domènech. L’espectacle serà al Pavelló Municipal d’Esports a les 7 de la tarda.

El 24 de desembre, a mitjanit, Missa del Gall a l’Església Parroquial de Sant Jaume Apòstol; se celebrarà el tradicional ofici re-ligiós que dóna la benvinguda al Nadal.

Els tres emissaris de SSMM els Reis d’Ori-ent arribaran el dia 26 de desembre a dos quarts d’una del migdia. Posteriorment, concentració a l’av. Josep M. Sentís per donar-los la benvinguda i acompanyar-los després fins la Casa de la Vila. Els emissaris recolliran les cartes dels nens i nenes de Riudoms a la Capella de la Verge Maria.

Els dies 27 i 28 de desembre, al Pavelló d’Esports Municipal, tindrà lloc el ja tradi-cional Parc infantil de Nadal. Tots els nens i nenes de 4 a 16 anys podran gaudir d’acti-vitats i espectacles amb l’únic objectiu de passar una estona divertida i entretinguda amb amics i familiars. Paral·lelament a tots els tallers, jocs inflables, lúdics i recreatius i activitats, com el rocòdrom i el ràpel, que es duran a terme durant l’horari del parc, d’11 a 14 i de 16 a 20h. L’escenari del re-cinte anirà oferint diferents espectacles

infantils. Algunes activitats programades pel dia 27 són: el Taller de titelles Muppets, durant l’horari del parc, Karaoke, a les 17h; l’espectacle d’animació Plan B, a càrrec de la Cia. Petrolina, a les 18h, i l’espectacle d’animació Rediversió, a càrrec de SET DE SO, a les 19h. Per al dia 28 i durant l’horari del parc, les activitats programades són: taller de joguines reciclades, un especta-cle de Màgia a càrrec del Mag Isaac, a les 17h; un espectacle d’animació a càrrec dels Pallassos Kokó, a les 18h, i l’espectacle d’animació Ai, Ai, Ai, a càrrec de Fadunito, a les 19h.

SSMM els Reis Mags d’Orient arribaran puntualment, com cada any, el vespre del dia 5 de gener. A les 7 de la tarda comen-çarà la cavalcada de SSMM Melcior, Gaspar i Baltasar, amb tot el seu seguici reial, car-rosses i regals. Els Reis Mags d’Orient arri-baran per l’av. Josep M Sentís i seguiran el seu recorregut pels carrers del centre de la vila; hi haurà la salutació al balcó de l’Ajun-tament i es lliuraran els regals a l’Església de Sant Jaume Apòstol.

Per rebre els Reis de manera ben vistosa es repartiran mans de cartró abans de la cavalcada i al llarg del recorregut.

▲ Els Mags d’Orient no mancaran a la seva cita amb els més petits.

JOSE

P M

ARI

A F

ON

T


Es tracta de la pastisseria Ventura, l’antiga Casa Molons, que des de l’any 1929 pro-dueix de forma artesanal aquest producte tan apreciat durant les dates nadalenques. La pastisseria Ventura elabora, any rere any, dos clàssics en el món del torró. Són les es-pecialitats de yema cremada i de fruita. La recepta és l’etiqueta de la casa i es conserva de manera secreta segons la tradició de l’avi Miquel.

Els torrons són, de fet, un dolç molt preuat en els àpats de Nadal, que Catalunya ha anat conservant tradicionalment. Els ingredients bàsics per l’elaboració de la massa són les ametlles marcones en pols, el sucre i l’aigua. A partir d’aquesta base, cada pastisseria hi dóna el seu toc distintiu. Avui en dia, les vari-etats de torrons s’han multiplicat considera-blement. Podem trobar torrons de cafè, de praliné amb fruits secs salats, de whisky, de llet i pinyons o de coco. Tot i això, els torrons estrella continuen sent els de Xixona, de cre-ma, d’Alacant, de xocolata i de massapà.

“Cal Molons”, 78 anys de tradició torroneraRiudoms compta amb una de les pastisseries més antigues de Catalunya dedicades a l’elaboració de torrons artesans. ‘Yema’ cremada i fruita en són les seves especialitats.

▲ Façana de la Pastisseria.

el nadal a riudoms

MO

NTS

E D

OLC

ET


Un any després de celebrar de forma es-pecial les solemnes festes quinquennals i el primer centenari de la beatificació de fra Bonaventura, fill il·lustre de la vila, Riudoms va celebrar, l’ultim cap de setmana de no-vembre, les festes en honor al Beat. Els plats forts de la festivitat van ser els actes litúrgics i religiosos. Altres activitats destacades van ser els escacs, la festa de la vellesa i el te-atre.

Per Marc Tor-res, president de la Confraria del Beat, aquesta fes-ta es distingeix “pel seu sentit religiós en com-memorar la vida del fill il·lustre Beat Bonaventura”. Els actes religiosos i litúrgics, però, van començar la setmana anterior amb la celebració de la Novena i el trasllat de l’Urna del Beat a l’Altar Major. El diumenge abans es va ce-lebrar la processó amb fanalets acompa-nyant el Reliquiari Major del Beat, enguany feta al sector sud, a la zona de les parcel·les Ferran. Antigament aquestes celebracions tenien lloc el dejuni del dia del Beat.

A les onze del matí, es va organitzar la

Comitiva per anar a Ofici on hi van assistir les autoritats, la Junta de la Confraria del Beat, entitats locals, familiars del Beat, la pubilla i l’hereu, acompanyats per la Cobla Reus Jove. La Missa va estar concelebrada per franciscans provincials i capellans pro-pers a Riudoms. L’alcalde, Josep M. Cru-set, va oferir el Ciri de la Vila al Beat i va fer una oració pel poble. Va actuar la Coral

Dolça Catalunya. Sortint de Missa, amb la participació de la Colla Roses de Tardor de Riudoms, la Cobla Reus Jove va oferir una ballada de sardanes. “Aquestes són unes festes que tenen regust a poble”, va dir Marc Torres referint-se a la simbologia i implicació que tenen els vilatans.

Sentit religiós A les set de la tarda va tenir lloc la So-

lemne Processó pels carrers del centre de

la vila, enguany també molt concorreguda. La processó presidida per la Urna del Beat va comptar amb la presencia d’autoritats, la Junta del Beat i els estendards, la Coral i la Principal de Riudoms. Lluis Gispert i Mas va ser el portant de l’estendard de la Con-fraria del Beat. Els cordonistes van ser els seus fills Víctor i Lluís Gispert Cebrián.

“La nostra obligació és mantenir la de-voció pel Beat”, va as-segurar el president de la Confraria del Beat, tot i lamentar la poca implicació dels joves i els nouvinguts en la festa.

Festa de la vellesaEl diumenge un dels actes més espe-

rats va ser l’homenatge a la vellesa, on el requisit és, en aquest cas, tenir més de 82 anys. La gent gran, acompanyada de fills o en molts casos de nets, va fer una con-centració a la Llar de Jubilats abans d’anar a Missa. En comitiva, tots els assistents van assistir a l’acte religiós celebrat al migdia, en honor als homenatjats difunts. Després de l’Ofici, els alumnes de l’Escola Munici-pal de Música van oferir una actuació als

Riudoms es vesteix de gala per celebrar la festivitat del Beat

Com cada any, les celebracions entorn a la festivitat del Beat han sigut les protagonistes durant l’últim cap

de setmana de novembre

▲ Un dels actes més esperats és l’homenatge a la vellesa.

les festes del beatJO

SEP

MA

RIA

FO

NT


Riudoms es vesteix de gala per celebrar la festivitat del Beatassistents. Seguidament el dinar de ger-manor es va celebrar al CEIP Beat Bona-ventura, un àpat servit per membres de l’Ajuntament i de l’Esplai.

Torneig d’ escacsA la tarda del dissabte va tenir lloc el 2n

Torneig d’Escacs Llampec Vila de Riudoms ‘07, que va cel·lebrar-se a partir de les 4 de la tarda als porxos de la plaça de l’Església. Un total de 26 jugadors i jugadores van disputar les 9 rondes a 5 minuts de què constava el torneig promocional.

Tot i les baixes temperatures enregis-trades al caure la nit, el bon nivell dels par-ticipants i la vistositat d’aquesta modalitat escaquística va captar l’atenció dels nom-brosos vilatans que es van acostar a la plaça durant tota la tarda per gaudir dels actes de la festivitat d’hivern. Pedro Zura-no [elo fcde 2396], mestre català i mem-bre del CE Reus Deportiu, amb 8.0 punts es va emportar el màxim guardó, cedint únicament 2 taules.

Bon nivell dels participantsPer la seva banda, Xavier Canti [elo fcde

1898], també del CE Reus Deportiu, es va convertir en el millor classificat menor de

18 anys, amb 6.5 punts i tercer a la taula. El millor classificat local, amb 6.0 punts i la 4a posició, va ser David Carbonell [elo fcde 2038], del C.E. CERAP Riudoms. Daniel Fernández, de Cornudella de Montsant, va guanyar, amb 5.0 punts i la 11a posició, el trofeu al millor classificat no federat; Genís Barenys, del C.E. CERAP Riudoms, també amb 5.0 punts i la 12a posició va ser el millor classificat local menor de 18 anys; i Lluís Domènech, de Riudoms, amb 2.0 punts i la 24a posició es va convertir en el millor jugador no federat menor de 18 anys. El torneig va ser organitzat per la Secció d’Escacs del CERAP, amb el suport de la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Riudoms i la Diputació de Tarragona, i amb el patrocini de Caixa Tarragona.

El teatreEl teatre va ser una altra de les activitats

de les Festes del Beat. En aquesta ocasió, la companyia convidada va ser Corriola Te-atre, de la Pobla de Mafumet, que va po-sar en escena ‘L’hostal de la glòria’, un dels clàssics del teatre català, escrit per Josep Maria de Segarra. Un poema dramàtic, ambientat a l’any 1823.✐ Montse Dolcet Nogués

JOSE

P M

ARI

A F

ON

T


les festes del beatJO

SEP

MA

RIA

FO

NT

JOSE

P M

ARI

A F

ON

T

JOSE

P M

ARI

A F

ON

T

JOSE

P M

ARI

A F

ON

T

▲ Les Festes del Beat tenen un marcat significat religiós. ▲ Ballada de sardanes a la plaça de l’Església.

▲ La Tronada Infantil, un dels actes més esperats per la canalla. ▲ Representació de ‘L’hostal de la Glòria’.


La collita d’olives i l’arribada de l’oli nou ocupen la pagesia aquests dies, però en aquesta època és també quan es comen-cen a esporgar els avellaners, una tasca que dóna el tret de sortida al cicle de preparació del conreu. Els darrers anys, el conreu de l’avellana ha estat la constant preocupació de la pagesia de la zona. Els preus baixos i la forta competència n’han estat els detonants. Antoni Díaz, el director General de Planificació i Relacions Agràri-es del Departament d’Agricultura, Alimen-tació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya i encarregat d’inaugurar la 27a Fira de l’Avellana, analitza la situació que viu el sector.

■ Quina és la tasca del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat?

D’entre les diverses feines, les més im-portants són la responsabilitat i la relació amb els sindicats agraris, Unió de Page-sos... De fet, som els interlocutors del De-partament d’Agricultura amb aquests sec-tors i el que fem són reunions per poder resoldre problemes d’agricultura. Una altra tasca és la del gabinet tècnic, on profes-sionals economistes, enginyers estudien produccions, tendències i es fan anàlisis de futurs, per preveure en quina direcció anirà el conreu. Tot això fixant-se amb les polítiques europees o de Madrid. També treballem les relacions exteriors amb la Unió Europea en temes d’agricultura i co-

operació en països menys desenvolupats. En aquest sentit, una de les iniciatives, coordinada amb la vice-presidència de la Generalitat, és l’ajuda que professionals de l’agricultura fan a altres països o la forma-ció que natius reben aquí per després apli-car-la al seu país. El tema de la immigració el tractem amb el Servei d’Ocupació Ca-talà (un exemple és el cas dels temporers que vénen a recollir fruita a Lleida) per tal que els papers i les contractacions es facin correctament. En definitiva, el meu

Eepartament és un intermediari entre els pagesos i la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat.

■ Com es pot solucionar la crisi del sec-tor de l’avellaner?

És un tema complex. D’entrada cal dir que en matèria d’avellana no manem no-saltres, sinó que qui realment té la força és Turquia. Això es produeix perquè el 75% de la producció mundial d’avellana prové dels turcs. A Turquia els costos i els sous

Antoni Díaz: ‘S’ha de promocionar la DO de l’avellana’

▲ Antoni Díaz, director general de Planificació i Relacions Agràries.

L’olivera i l’avellaner són dos dels conreus tradicionals i més nombrosos de Riudoms

la fira de l’avellana

FRA

NC

ESC

BED

MA

R


són més baixos. En aquest punt no hi po-dem competir. La única solució que tenim és fer un producte de millor qualitat i ven-dre’l amb aquest distintiu. Perquè això si-gui viable, cal fer marca, és a dir, potenciar la denominació d’origen. Precisament crec que cal posar els esforços en la Denomi-nació d’Origen Reus que és coneguda a nivell mundial. No obtenim la rendibilitat que li podríem treure, i aquesta només es pot aconseguir promocionant l’avellana. No solament amb publicitat, sinó amb pe-tits gestos, com per exemple la publicació del llibre amb 60 receptes de cuina elabo-rades amb avellanes que s’ha presentat a la Fira de Riudoms. Cal doncs, introduir l’avellana a la dieta mediterrània. De fet, l’avellana és un producte molt saludable i augmenta l’esperança de vida, segons afirma la Facultat de Medicina de Reus. Un altre consell és agrupar-se per donar més quantitat d’oferta i cobrar l’avellana al preu que val.

■ Per què no s’ha consolidat la Fira Cata-lana de l’Avellana?

Per fer una fira catalana hi hauria d’ha-ver una unió en el sector de l’avellana, un agrupament molt potent, i això des de l’administració no es pot fer ja que hi ha d’estar d’acord tot el sector.■ El consum de l’avellana a Espanya és petit, només 130 grams per habitant, a Itàlia és de 250 grams i a Alemanya de 1.000. Per què no es promociona l’ave-llana fora de Catalunya o fins i tot per Europa?

És cert que a Espanya es consumeix poca avellana. Les promocions que no-saltres fem són a partir de la denominació d’origen. Però amb això no n’hi ha prou. Hi hauria d’haver una marca amb la qual es poguéssin complir les quatre lleis del màrqueting: preu, producte, promoció i planificació.

■ Quina és l’aportació de la Direcció Ge-neral a la Fira de l’Avellana?

Nosaltres destinem, a través de la Con-selleria d’Agricultura, unes aportacions per les fires, una quantitat que també ha rebut

la Fira de Riudoms. A més, col·loquem un estand a la Fira de l’Avellana per donar a conèixer la nostra tasca i tenir més presen-cia a Riudoms.

■ Quina valoració fa de la Fira de Riudoms?

M’he quedat molt sorprès que un po-ble de 6.000 habitants pugui tenir una fira com aquesta. Voldria felicitar els organit-zadors i encoratjar-los a mantenir-la i pro-mocionar-la durant molts més anys.

✐ Antonio Llorens Larregola

▲ Taula presidencial.

▲ Moment de la inauguració de la Fira.

La Fira de l’Avellana de Riudoms és una cita clau per promocionar el con-sum d’avellana. I intentar, tal i com va dir l’Antoni Díaz, introduir-la a la dieta mediterrània. Durant el certamen els assistents van poder degustar l’orxata, el gelat, la coca, el xarrup, el licor i altres productes fets amb avellana. Precisa-ment en aquesta edició, una taula ro-dona amb tècnics i sindicalistes d’Unió de Pagesos va servir per evidenciar no-vament la crisi del sector. Com va afi-mar Díaz, la competència turca, l’aban-donament dels camps i la necessitat de molts productors de buscar feines complementaries per tenir més ingres-sos econòmics ha estat el detonant en els darrers vint anys a les comarques de Tarragona.

la fira de l’avellana

JOSE

P M

ARI

A F

ON

T

JOSE

P M

ARI

A F

ON

T


Els desitgem

un Bon Nadal


la fira de l’avellanaJO

SEP

MA

RIA

FO

NT

JOSE

P M

ARI

A F

ON

T

JOSE

P M

ARI

A F

ON

T

JOSE

P M

ARI

A F

ON

T

▲ Aspecte que presentava el recinte firal. ▲ Participants a la cursa de sacs.

▲ L’esport també va ser protagonista a la Fira de l’Avellana. ▲ Carrera de cavalls a les Quadres Julivert.


El premi forma part del XLI concurs foto-gràfic Aplec Baix Camp, organitzat per la Colla Sardanista Rosa de Reus. Les fotogra-fies presentades per Mestre van captar-se a la plaça Mercadal de Reus durant la celebració del Mercat a l’Antiga. Es tracta d’un acte on es reprodueixen antics oficis de carrer i la forma de vendre i col·locar els productes en una parada de mercat. Con-cretament les tres fotografies premiades mostren una parada de verdures i pesca salada, el treball d’un barber i un enllustra-dor.

El concurs es divideix en dues catego-ries: la temàtica Aplec Baix Camp, on es demanen fotografies realitzades a l’aplec que se celebra al setembre al Santuari de Misericòrdia, i la categoria de costums tradicionals, on les fotografies poden ser de motius relacionats amb les tradicions catalanes. En el concurs s’hi van presentar 155 obres, de les quals 116 eren de la cate-goria costums. El premi d’honor està dotat

Premi de fotografia als ‘Costums tradicionals’Salvador Mestre Domingo va obtenir el Premi d’Honor de l’Aplec Baix Camp per la millor col·lecció de fotografia de costums tradicionals dels Països Catalans

▲ Dues de les fotografies premiades.

cultura

en 180 euros i trofeu. Totes les fotografies d’aquest concurs han estat exposades a la

biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, durant aquest passat mes de novembre

SALV

AD

OR

MES

TRE

SALV

AD

OR

MES

TRE


La sala d’exposicions del CERAP va inau-gurar el 2 de desembre ‘La Col·lectiva’, l’exposició de cloenda del cicle d’art’07. La mostra inclou obres dels autors: Artur Aldomà [Reus, escultura i aquarel·la], David Camafort [La Selva del Camp, impressio-nisme], Roger Caparó [Riudoms, ruralisme contemporani], Gerard Pujol [Tarragona,

realisme], M. Loreto Aunyon [Tarragona, realisme], Rosa Virgili [Reus, expressionis-me abstracte], Diego Latorre [Almoster, abstracció] i Anton Marc Caparó [Riudoms, naturalisme]. L’exposició romandrà oberta al públic fins el 4 de gener. L’entrada és gratuïta i es pot visitar de dilluns a diven-dres de 6 a 9 del vespre.

El CERAP tanca el cicle d’art amb ‘La Col·lectiva’, mostra que romandrà oberta fins el 7 de gener

▲ La mostra inclou obres de diversos autors.

▲ Sala d’exposicions del CERAP, on es mostra l’exposició ‘La Col·lectiva’.

culturaM

ON

TSE

DO

LCET

MO

NTS

E D

OLC

ET

MO

NTS

E D

OLC

ET


Eugeni Perea, doctor d’Història Moderna per la UB, historiador, arxiver i professor de la UNED, acaba de guanyar el XVIII Premi Rovira i Virgili de biografies, autobiografies, memòries i dietaris. Perea ha estat premiat per l’obra “Els pòlders de la memòria”, un dietari de ficció on recupera la memòria històrica. En aquest treball el riudomenc reflexiona sobre com el pas del temps des-trueix l’obra humana i erosiona la memòria personal i col·lectiva.

Els pòlders són els terrenys guanyats al mar i convertits en terra de conreu mitjan-çant dics de protecció i mètodes de dre-natge. Perea ho interpreta com la lluita de l’home contra el mar per guanyar-hi espais per construir. Precisament, “Els pòlders de la memoria” vol significar aquesta lluita contra el destí on el temps destrueix la memòria. Per evitar aquesta pèrdua, les paraules i les idees es converteixen en els elements bà-sics contra l’oblit.

Perea ha escrit també “Gastronomia divi-

na” (1994) i “Les Mallorquines” (1997), a més de diverses obres en temàtiques diverses com geografia, onomàstica i Església i la societat a l’època moderna. Actualment treballa amb temes de literatura i societat relacionats amb el camp de Tarragona.

El premi, enguany disputat entre set obres presentades a concurs, consisteix en 3.000 euros, l’estatueta de la Musa de Tarragona i la publicació de l’obra per l’edi-torial Arola Editors. El Premi Rovira i Virgili, celebrat el passat mes de novembre s’em-marca dins els Premis Literaris Ciutat de Tarragona, que tenen lloc anualment i que es caracteritzen per ser uns dels més im-portants de la demarcació. Destaca també d’aquest certamen el premi Pin i Soler que enguany s’ha endut Roc Casagran amb “Austràlia” una obra que parla dels proble-mes de la gent jove i la solitud. Aquests premis estan convocats per l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.

L’historiador Eugeni Perea guanya el XVIII Premi Rovira i Virgili

▲ Eugeni Perea Simón.

cultura


La Colla de Diables de Riudoms ha com-memorat, enguany, els seus quinze anys d’història, un aniversari que han celebrat d’una forma especial. L’acte central i més emotiu de la festivitat de la Colla es va celebrar el passat 21 de juliol, coincidint amb la Festa Major de Sant Jaume. Més d’onze colles convidades i gairebé 300 dimonis van acompanyar els Diables de Riudoms en el que va ser un dels correfocs més multitudinaris que s’han celebrat a la vila. Un dels moments més destacats i es-pectaculars de la nit va ser la tirolina que portava el foc del campanar fins al mig de la plaça de l’Església. La trobada també va comptar amb la participació d’una colla de dimonis infantils de la Selva del Camp.

“Estem molt contents que avui, quinze anys després de la seva fundació, la Colla de Diables de Riudoms encara sigui una realitat”, va explicar Josep M. Barceló, cap de Colla. “Sens dubte ha estat possible gràcies a la col·laboració de centenars de persones que ens han ajudat a tirar enda-vant”.

Un altre dels actes destacats va ser l’ac-tuació que els Diables de Riudoms van fer a Nordkirchen, a Alemanya. La trobada va ser fruit de la col·laboració amb l’artis-ta riudomenc Jobacasen, nom artístic de Joan Baptista Cabré Sendrós. Jobacasen és conegut per les seves obres marcades per tonalitats multicolors, fortes i que evo-quen optimisme, esperança seguretat i saviesa.

El riudomenc ha col·laborat innombra-bles vegades amb la Colla, especialment en els dissenys de vestuari. Precisament, l’últim treball de l’artista té una estreta vin-culació amb el col·lectiu. La seva obra es titula “Llum, color i foc” i és un reflex de la simbologia del món dels diables i de les tradicions catalanes. Jobacasen fa 15 anys que exposa a la galeria d’art “Anders” de Lünnen (a Alemanya).

Per celebrar conjuntament aquests ani-versaris i coincidint amb la temàtica de l’exposició, una trentena de Diables de Riudoms van fer una carretillada als jardins del Castell de Nordkirchen amb la invitació

especial del restaurador Franz Lauter, amic de Jobacasen i reconegut al país. L’acte va servir per inaugurar l’exposició de l’artista.

Continuant amb les celebracions de l’aniversari, durant el transcurs de la 27ena Fira de l’Avellana, els Diables van fer una exposició de vestits, fotos i records dels quinze anys d’història. El col·lectiu va néixer vinculat amb el CERAP i va tenir com a pri-mer cap de colla Isidre Solé. Tot i això, les in-quietuds ja havien sorgit alguns anys abans arran la II Trobada de Joves del Baix Camp i l’espectacular actuació de la Colla de Di-ables de les Borges del Camp. Amb tot, la tradició de llum i foc a Riudoms està datada de l’any 1861, on existeixen escrits que par-len de l’existència de diables a la vila.

Tot i que avui en dia el sentit dels dia-bles és un altre, antigament estaven vin-culats a l’Església. En aquell temps, els dimonis anaven davant les processons re-presentant el mal, el significat de les quals era espantar-los.


Quinze anys de llum i foc

cultura

▲ La Colla de Diables de Riudoms va actuar recentment a Nordkirchen, Alemanya.

CED

IDA


La Societat de Caçadors de Riudoms ha acceptat amb resignació la nova norma-tiva establerta pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat. La recent le-gislació ha restringit considerablement la zona de coto del terme municipal i ha obligat a seguir un conjunt de mesures es-trictes. Aquestes mesures estableixen un màxim de 50 escopetes per dia hàbil. En el cas del tord, els caçadors estan obligats a mantenir-se en un lloc fix, dur el número identificatiu de soci i portar l’arma enfun-dada fins arribar en aquesta ubicació. Pel que fa a la perdiu, queda totalment prohi-bida la seva caça. El cas del conill és el que ha sofert menys transformacions perquè es pot continuar caçant sense haver d’es-tar-se en un lloc fix. Això sí, només podrà ser en zona senyalitzada.

Tot aquest seguit de mesures van en-trar en vigor paral·lelament amb l’inici de la temporada de caça marcada a principis d’octubre, moment en què la Societat de Caçadors va aprovar per votació unànime la renovació de la Junta directiva de l’en-titat. La nova direcció està integrada per Antoni Ferré Piñol que és el president, Jordi Corts Bertran (vice-president), Xavi Iglesia Ballesté (secretari), Ricard Navarro Jardí (tresorer) i Jeroni Garcia Salvador (vo-cal).

Les renovacions de l’Àrea Privada Ci-negètica (APC), és a dir, la zona de caça, han afectat els prop de 200 caçadors que té l’entitat. “Els socis es queixen que els hi hagin delimitat la zona” -va explicar Antoni Ferré, nou president de l’entitat- “Els caça-dors joves s’han espavilat a buscar altres

Jordi Corts: ‘Des de la Societat de Caçadors, intentem millorar la zona de caça i ampliar-la’

associacions


cotos. Els jubilats són els que s’han quedat a la zona”.

La nova junta directiva ha intentat so-lucionar la problemàtica demanant una revisió del Pla Tècnic de Gestió Cinegètica en relació al permís de caça de perdiu sen-se obtenir un resultat favorable. L’entitat també ha cursat una nova sol·licitud al De-partament de Medi Ambient que permeti ampliar les zones destinades a la caça del conill. “El que intentem és millorar la zona de coto i aspirem a ampliar-la” va explicar Jordi Corts, vice-president de l’entitat.

La nova legislació imposada per Medi Ambient té l’origen en un seguit de quei-xes i denúncies de propietaris de terrenys. “Volem calmar la situació” va afirmar Antoni Ferrer. Per aquest motiu la junta ha adoptat una sèrie de canvis. Els caçadors hauran de portar uns braçalets identifica-tius per la caça del tord i del conill, a més d’un identificatiu corresponent al número de soci. Per altra banda, “hem contractat un guarda del grup l’Escurçó que s’encar-rega de dur a terme la vigilància de l’APC”, va afirmar Ferré. El guarda ha d’aportar un informe mensual amb les incidències i problemàtiques que observa. “De mo-ment els informes han sigut favorables”, va explicar Ferré. Una altra mesura adoptada

per la societat de caçadors ha estat reno-var i ampliar les plaques de senyalització del vedat de caça. A més de posar a dis-posició dels caçadors dos telèfons de con-tacte per qualsevol incident que pogués sorgir.

Per altra banda, a causa del mal estat de

les instal·lacions de l’actual seu social, la societat de Caçadors té previst un canvi de local. La nova seu correspon a l’antic local de l’associació d’empresaris riudomencs, al carrer Arsenal número 4. Es preveu que el nou equipament estigui a disposició dels socis el proper mes de gener.

▲ Braçalets que han de portar els caçadors per identificar el tipus de caça que practiquen.


La directora de la Coral Dolça Catalunya, Montserrat Ferré, ha tornat a Riudoms després de viure vuit mesos a Nicaragua on ha treballat com a voluntària en una ONG. Per celebrar el seu retorn, el grup de la Coral va organitzar un petit refri-geri on van assistir tots els cantaires. Durant l’acte, Montserrat Ferré va agrair a la professora de música Núria Gener haver acceptat ser la directora de la Co-ral durant la seva absència.

En el transcurs de l’acte, Ferré va do-nar a conèixer l’experiència viscuda du-rant aquests mesos. Els assistents van poder escoltar les vivències i anècdotes de la directora, que ha prestat serveis humanitaris al poble nicaragüenc, un col·lectiu mancat de benestar i amb grups socialment marginats per gent del seu mateix poble.

Montserrat Ferré va desvetllar els costums del poble i la seva gent amb aquest entusiasme que la caracteritza, un entusiasme que fa comprendre el seu gran sentit humanitari.

Montserrat Ferré torna de Nicaragua

En el marc de les festes del Beat, l’Agrupa-ció de la Lliga contra el Càncer de Riudoms va fer la tradicional col·lecta per acon-seguir fons per la investigació d’aquesta malaltia. Els vilatans van respondre, un any més, a la crida de solidaritat d’aquesta

entitat. L’entitat té com a objectiu general realitzar activitats que millorin el control i la prevenció del càncer a la població. A la foto, Maria Teresa Ferraté Rofes, presi-denta de l’Agrupació de la Lliga contra el Càncer de Riudoms.

La Lliga contra el Càncer fa la col·lecta anual

societat

ROSA

BEL

TRI


Amb motiu de la diada de Sant Galderic, patró dels pagesos i ramaders catalans, els Enginyers Tècnics Agrícoles (ETA) i Pèrits Agrícoles (PA) van organitzar una trobada commerativa dels col·legiats de tot Catalunya a les instal·lacions del parc temàtic Port Aventura. L’encarregada de promocionar aquesta jornada va ser la demarcació de Tarragona del col·legi ETA i PA. Hi van assistir un centenar de perso-nes, entre col·legiats i familiars provinents de les cinc demarcacions que compta el Col·legi a nivell de Catalunya.

L’ acte el va presidir el David Coll, pre-sident del col·legi de Catalunya, conjunta-ment amb el president de la demarcació de Tarragona, Santi Llurba. També hi van ser presents els presidents de la demarca-ció de Tortosa, Joan Targa; de Barcelona, Josep Cots, i de Girona, Josep Mª Poch,

així com el director dels SSTT del DAR a Tarragona, Xavier Vicens, el degà de l’Escola d’Enologia de la URV, Fernando Zamora, la responsable de l’Escola d’Eno-logia, Carme Güell, i la enginyera Tècnica Agrícola, Anna Vilarnau, tècnica també de l’equip de Jardineria i Paisatgisme de Port Aventura.

Es va efectuar una visita tècnica a la part de producció, manteniment de jardí i de recs del complex, així com un dinar de germanor a l’hotel Port Aventura amb par-laments del president del Col·legi , David Coll i del president de la demarcació de Tarragona, Santi Llurba.

El Col·legi té actualment 2.400 col-legiats a tot Catalunya, entre els que s’in-clouen els 140 col·legiats de la demarcació de Tarragona i els 92 de la demarcació de les Terres de l’Ebre.

Els Enginyers Tècnics Agrícoles commemoren Sant Galderic

▲ La trobada va tenir lloc a Port Aventura.

Alba i XaviAquest ram és l’ofrenadel teu estimat Xavi,perquè recordis sempreaquesta gran diada.

Seràs la seva esposai llum dels seus anhels,i així tota la vidapels camins més fidels.

De l’amor i la vidacopseu-ne tot l’encís,i el vostre matrimonipodrà ser molt feliç.

Aquell primer impacteque tant us va commoure,avui és provat senyald’un amor com el roure.

Oh, església de Riudoms,Oh, vila captiva,quan hi triomfa l’amoraquest té llarga vida.

✐ Pere Elias, besnét d’una riudomenca

El passat dia 8 de setembre es van casar Alba Fornós Mas i Xavi Soto Salgado. L’enllaç va tenir lloc al temple parroqui-al de Sant Jaume Apòstol de Riudoms.

societatC

EDID

A


Una quinzena d’alumnes dels cursos com-presos entre el primer i sisè d’Educació Pri-mària del CEIP Bonaventura van participar, a finals del novembre passat, en l’enregistra-ment de dues emissions del programa ‘No em ratllis’, que presenta Júlia Otero a TV3. L’emissió d’aquests programes està prevista per als dies 12 i 19 de desembre.

Els joves van ser preguntats per temes de la seva vida qüotidiana i familar que, des de la seva innocència, van respondre de manera original.

Prèviament a l’enregistrament a les instal·lacions de TV3 a Sant Joan Despí, un equip del programa es va desplaçar set-manes abans a l’escola per fer una selec-ció dels nens i nenes més llençats davant la càmera.

Els joves van viatjar acompanyats dels seus pares i germans grans, alguns dels quals també van participar en el progra-ma. Concretament van formular pregun-tes a Montserrat Tura, consellera de Justí-cia de la Generalitat i convidada en un dels programes. Una de les preguntes va ser: “Consellera, per què parla tan fluix?”. ▲ Els joves riudomencs, davant la porta principal de TV3.

ROSA

JA

NSÀ

Nens i nenes de Riudoms, al ‘No em ratllis’ de TV3societat


publicitat


Quina es la meva sorpresa al parlar amb ella quan em va dir: “La primera nova que vaig tenir de l’Antoni Llorens va ser la seva vin-guda a aquest món, quan jo ja era casada i mare de tres dels meus quatre fills, el que vol dir que, per edat, jo podria ser la seva mare, per cert, molt amiga meva de quan els teus pares vivien a Barcelona, abans de la Guerra Civil Espanyola. Jo vaig néixer el juliol de 1914, just abans que esclatés la Primera Guerra Mundial”.

La segona sorpresa que em dona va ser aquan em va parlar del seu marit, Joan Si-meon Trides. Resulta que quan jo havia estat amb ell a la Ciutat Comtal, erem membres de la Junta dels Riudomencs a Barcelona, presidida per Joan Sentís Vilanova, pare del nostre bon amic i periodista Carles Sentís Anfrunts. Recordo amb ella les trobades que fèiem a la plaça de la Sagrada Família, con-cretament a la cafeteria Niza, i algunes vega-

des ens visitava l’alcalde de Riudoms, Enric Castro, en nom de tot el poble, per celebrar les festes del Beat a Barcelona.

I per acabar les sorpreses, la Paquita No-

gués havia coincidit amb mi en un casa-ment, al monestir de St. Cugat del Vallés, dels amics comuns de la família Cabré Fontboté. Ella em recorda que jo era més prim i de cara més allargada, i estava assentat al costat del Jaume Torres (Trentaballs) i la seva dona, la Maria Ambrosina, tiets dels bons amics Marc i Jaume Torres. Són casualitats de la vida que, com a aquests programes de la tele, es tro-ben després de 40 anys diverses famílies.

La meva entrevistada d’aquest mes té 92 anys i és mare de la mare de Concepció de 66 anys, l’Aleix de 63, el Joan de 61 anys i Josep M. de 53 anys. Té 13 néts i 3 besnéts. Sa mare i la mare del Cisquet Monja eren ger-manes, i era cosina-germana de mare de la Nati Fontboté.

El cel surt gris i està plovent a Barcelona, des de casa seva al fons es veuen les torres de la Sagrada Família, que parlant em recor-da que tota la seva vida havia sentit dir que

Paquita Nogués ClavegueraTé 92 i recorda quan anava a “oferir la flor” el mes de maig, les Festes dels Barri o com corria per Sant Antoni. Se sent molt orgullosa dels seus orígens. Va marxar de Riudoms amb 9 anys.

riudomencs fora vila


Gaudí era nascut al Mas de la Calderera. A l’altre costat del carrer, al fons, es veu l’edifici modernista de Domènech i Muntaner, l’Hos-pital de Sant Pau.

La senyora Francesca Nogués va néixer al forn que hi havia als Quatre Cantons a Riudoms. Es va casar l’any 1940 amb el Joan Simeón Trilles, que va morir fa uns vint anys, concretament un 14 d’abril la deixava viuda.

■ Fa molt temps que és fora de Riudoms?Des de 1925. Jo tindria 9 o 10 anys que

deixava el poble per anar a Barcelona.

■ Quins foren els motius de la seva mar-xa?

La mort del pare va ser el detonant d’aban-donar el forn i traslladar-nos a Barcelona, on vaig seguir els estudis habituals de l’època.

■ Hi va sovint a Riudoms?Sempre m’he sentit vinculada amb el

meu poble. Al començament hi anava tots els estius fins que, acabada la Guerra, em vaig casar amb el Joan de Cal Saliner.

■ Quins records en guarda de la seva in-fantesa a Riudoms?

Si tenim en compte la data en què vaig marxar, els records són de molt petita, i re-

cordo amb enyorança anar a “oferir la flor” al mes de maig, o anar a córrer per Sant Antoni i les Festes dels Barris. De petita vaig anar a les Monges. Recordo: Sor Soledat, Sor Teresa i la M. Cèlia. Mentre estem parlant el telèfon tru-ca varies vegades i diu que són els fills que li feliciten la Pasqua de Resurrecció, doncs ella va a la parròquia de l’Esperit Sant.

■ Jo continuo preguntant-li. Doncs tot i tenir 92 anys té una ment clara i recorda moltes coses. Vostè conserva actualment algun tipus de relació amb Riudoms?

Tot i que encara que estic enamorada de Barcelona, sempre que puc mostro amb or-gull els meus orígens riudomencs i no deixo passar cap ocasió per compartir-los reivindi-cant Antoni Gaudí. Sempre estic en contacte amb els parents i amics, que encara viuen a Riudoms, per assabentar-me de tot el que passa.

■ Això és ben cert, doncs al dir-li a la Mario-na que una dona havia portat, per primera vegada, el Sant Crist de la Sang a Riudoms, em contesta que ja ho sabia, que li havia dit per telèfon la Maria, la dona del Cisquet Monja, que són parents.

També tinc molta amistat amb la Maria Gallissà i la Lola Oriol, eren les amigues de

quan estava a Riudoms.

■ Com veu el Riudoms d’ara comparant-lo amb el de la seva joventut?

El temps ha aportat canvis a tot arreu, també a Riudoms. Entre els canvis positius, destacaria el gran avanç social i cultural que s’ha produït sacrificant el que podríem dir: “El camp ja no és el camp”. Trobo a faltar el verd dels horts i la frondositat perduda. Ur-banísticament, Riudoms ha guanyat molt i ha sabut fer mantenir la seva netedat i po-tenciar la plaça, enveja dels pobles de les rodalies i més enllà. Quan vaig a Riudoms i estic baixant per la baixada del Pont del Ve-llet es veu el campanar de lluny, llavors, se’m omple el cor, ja estic a casa meva.

Ja estem acabant la conversa i truquen a la porta. És la veïna que li porta com cada dia el diari “Avui”. Fem una parada i em diu: “ És la meva droga, el llegeixo de dalt a baix”.

M’acomiado de la Paquita, després d’anar de sorpresa en sorpresa als seus 92 anys. No crec que el matrimoni amic, Josep Nogués i Paquita Vidal, al donar-me el seu nom i adreça sabessin que la seva tieta conegués tant de mi i dels meus pares.

✐ Antoni Llorens Larrégola


L’anàlisi del comportament econòmic humà intenta explicar per què les persones

es comporten com es comporten

S’entén per comportament aquella acció o aquell conjunt d’accions que duu a terme un individu per aconseguir un objectiu determinat, sigui aquest mercantil, com ara quin cotxe em compro, o no mercantil, com ara si em dedico a estudiar o a treba-llar, o a quina edat em retiro.

L’anàlisi del comportament econòmic humà intenta explicar per què les persones es comporten com es comporten, de la mateixa manera que ho fan altres ciències socials (psicologia, sociologia, politologia), amb la singularitat que, en síntesi, té en compte de manera sistemàtica el cost i el benefici que obtenim de cada una de les decisions que prenem. El cost i el benefici no sempre és quantificable de manera tan fàcil i directa com quan una empresa fa una inversió de la qual n’espera uns rendi-ments, però el càlcul sempre es fa, encara que els resultats que se n’obtenen siguin imprecisos.

Darrere les de-cisions, les per-sones comptem amb uns motors que ens empe-nyen i la seva consideració ens ajuda a explicar com ens comportem. Dos motors dominen sobre la resta: l’un és l’autointerès i l’altre és el nivell informatiu previ a la presa de decisió. De manera concisa, l’autointerès fa referència a què a les persones ens mou el benefici propi i no pas el benefici d’altri. Aquest autointerès es pot traslladar a l’esfera d’un grup (una família, un club de futbol) i per-met explicar, també, comportaments col-lectius. L’autointerès, individual o en grup, és consubstancial a la vida mateixa, és ins-tintiu i és, alhora, el que ens permet seguir dempeus, tirar endavant, guanyar-nos la vida, perpetuar-nos… No s’ha de confon-dre amb l’egoisme, que és una exageració de l’autointerès i és excloent.

El nivell informatiu fa referència a la quantitat i qualitat d’informació que té una persona sobre els resultats que ob-tindrà d’una determinada decisió. Quan volem comprar un cotxe de segona mà,

el seu propietari sap molt millor que no-saltres l’estat real del cotxe, ell millor que ningú coneix si l’ha tractat amb cura o no; si hi ha tingut accidents que l’hagin deixat malmès en una part oculta; si s’espatlla so-vint o no; en definitiva, si en comptes d’un cotxe de segona mà com cal, és una cafe-tera. L’economia va suposar durant moltes dècades que venedor i comprador tenien la mateixa informació, però això ja és his-tòria, i en la pràctica no passa quasi mai, sent el més normal que, d’informació, en tingui més una part que l’altra, i que la que en té més la faci servir en benefici propi.

De la suma de l’autointerès i de la dife-rència de nivell informatiu en resulta un altre tret fonamental que els sintetitza tots dos i que és de gran utilitat per a explicar el comportament de les persones: l’opor-tunisme. Es pot consultar al diccionari, però curt i ras, aquest es dóna quan algú

s’aprofita de les situacions gràcies a què té més informació que altres, i ho fa no no-més en benefici propi, sinó perjudicant l’altra part (sigui aquesta una persona, un grup de persones, la societat). És un opor-tunista aquell que practica l’oportunisme. En el fons, tots els humans en som una mica, d’oportunistes (n’hi ha que ho són molt!), i a tots ens costa de reconèixer-ho, perquè ens posa en evidència. La socie-tat ha generat mecanismes que limiten l’oportunisme dels oportunistes a través de lleis, normes i controls, però no són perfectes ni molt menys, i així és normal que en molts àmbits (a l’empresa, a la po-lítica, a les relacions interpersonals) hi hagi conductes oportunistes per sistema.

Per sort, l’espècie humana no genera només oportunistes aprofitats. També hi ha persones que, tot i guiar-se per l’auto-interès, apliquen en les relacions amb els altres un cert sentit de la justícia i l’equani-

mitat, i encara que se’n podrien aprofitar, no ho fan. Aquestes mateixes persones, normalment, en les seves relacions amb la societat, en comptes de moure’s per l’autointerès es mouen per l’altruisme, i el fet de disposar de més informació que la resta no els fa aprofitar-se’n. Difícilment es fan rics i, si se’n fan, és de manera honesta i fins i tot transparent. Acostumen a ser més feliços que els oportunistes, potser perquè viuen amb la consciència més tranquil·la i perquè un dels seus credos és la genero-sitat, i això els dóna moltes satisfaccions. De persones així n’hi ha, més del que ens pensem, però no es fan veure tant com els oportunistes, ni tampoc es coneixen tant les seves accions. Les podem anome-nar bones persones, bellíssimes persones, bona gent; en conec moltes. I tots, opor-tunistes i no oportunistes, ens hi entenem la mar de bé amb elles, els primers per

aprofitar-se’n i els segons per-què són bons companys de viatge.

Lluís Llach, en alguns par-

laments que feia entre cançó i cançó deia que la nostra societat prepara les persones (a les escoles, a les universitats, a casa) per a ser competitius i guanyar molts diners, i en canvi no els prepara per a ser bones persones. I afegia que, si manessin les bones persones, la societat aniria millor. Jo d’això no n’estic del tot segur, si no es precisa en què s’aniria millor i com es faria. Però sóc dels que creuen que un pot ser competitiu i ser bona persona a la vega-da; pot guiar-se per l’autointerès de ma-nera raonable, i tanmateix ajudar els qui l’envolten i a la societat a millorar. I encara que pugui semblar estrany, aquest tipus de comportament interessa, i molt, als economistes, entre d’altres coses perquè poden contribuir, amb millors fonaments que els oportunistes, al progrés econòmic i social.

✐ Modest Guinjoan

El comportament econòmic i les bones personesL’estudi del comportament de les persones està guanyant pes en el món de l’economia

col·laboració


Va néixer a Reus el 28 de juliol de 1902. Posteriorment, els seus pares van tornar a traslladar-se a la nostra vila. De petit, el Josep va sofrir una malaltia que li va pro-vocar una coixesa permanent, d’aquí el seu renom. A causa d’això es va haver d’espavi-lar més que la majoria de joves, perquè no gaudia de la capacitat física per dedicar-se a l’ofici tradicional de la casa. No és l’únic cas, altres nois amb limitacions físiques van buscar-se ocupacions que s’adeqües-sin a les seves possibilitats.

El Pepito va començar d’aprenent de baster. Era un ofici on es requeria una cer-ta força i habilitat manual, però la majoria de feines les podia fer assegut. Va apren-dre la professió a l’obrador de Joan Torres Fontboté, de cal Nen. Després va instal·lar-se pel seu compte en un taller situat a la casa dels seus pares, al carrer Nou. Aquest habitatge té actualment el n. 38. Es va fer tan popular que les seves germanes eren conegudes com l’Elvira o la Maria Baster. Va tenir d’ajudant un tal Magí, persona de caràcter difícil, a qui el Josep sabia trac-tar, i que va morir durant la Guerra Civil. D’aquesta època es conta que va ser el Magí qui va salvar el monument del gene-ral Prim, serrant-li l’espasa. Així el general va quedar amb el braç alcat i el puny tan-cat, com fent la salutació republicana.

Com que el Josep era una persona in-quieta, amb cert olfacte comercial, va aprofitar el mateix espai per oferir pro-ductes de llavors, cereals… Finalment va llogar un magatzem propi a l’avinguda de Montbrió, conegut com Cal Ratolí. Cada

dilluns el Josep tenia costum d’anar, amb Josep Vilella Corts (Pep d’Alforja), a fer mer-cat a Reus, és a dir, a conèixer els preus dels productes agrícoles a la Llotja. El Pepito de les Crosses va fer negocis, a més de man-tenir amistat, amb el reusenc Josep Jofré Jové, el JJJ, botiguer de roba i comerciant de fruits secs i cereals.

Aquest baster tenia una voluntat de fer-ro. Era capaç de pujar les escales del cam-panar per tocar les campanes, o d’anar

a peu al mas fent més via que una altra persona, en lloc d’anar-hi amb carro. Però la sort no li va anar de cara. A principis de 1936, el 23 de febrer, va ser trobar mort a casa seva, als 33 anys. Així s’estroncava la carrera d’un lluitador nat, que va voler fer passar desapercebuda la seva minusvali-desa física davant de les moltes altres ca-pacitats que tenia o que va adquirir.

✐ Josep M. Mas Gispert

‘El Pepito de les Crosses’

▲ Josep Corts Gil -a la dreta de la fotografia- amb la vestimenta de baster al seu taller del carrer Nou, juntament amb el seu ajudant Magí.

Es deia Josep Corts Gil i venia de ca l’Ardiaca, però va ser conegut com el ‘Pepito de les Crosses’. Venia de família pagesa, per bé que durant un temps el seu pare va fer de depenent a Cal Navàs

▲ De la seva època de comerciant, la família n’ha conservat un cartell anunciador dels productes que es venien a la seva botiga, La Riudomense.


Els nostres avantpassats se les van inven-tar totes per extreure aigua fent canalitza-cions subterrànies fins arribar als aqüífers, i així és com el nostre poble ha estat i és encara un dels més rics en agricultura grà-cies a les mines.

Ara, actualment tot ha canviat, el món ha anat evolucionant i Riudoms s’ha anat adaptant a aquests canvis, però, a vega-des, ho ha fet d’una manera massa direc-ta cap al futur i no s’ha sabut conservar el patrimoni del passat, oblidant el que ens han deixat els nostres avantpassats. Les mines representen molt de nosaltres, molt de Riudoms i, desgraciadament, no ho estem sabent aprofitar. Actualment moltes mines, avui, encara estan en bones condicions; però d’altres no estan tenint la mateixa sort. Algunes baixen perdudes com és el cas de la “Mina del Gaia o Beat Gran”; altres, amb el temps i per la deixa-desa, s’han anat enrunant com és el cas de la “Mina de la Font del Ros” o la “Mina del Mas de l’Hisop”. Desgraciadament fa tres mesos una altra mina ens ha deixat. Es tracta de la “Mina del Recreo” que s’aixu-gat. És cert que aquesta mina no tenia un cabal gaire considerable però era estable, i no s’havia aixugat mai. Les causes poden ser diverses, des d’un ensorrament fins a la deixadesa i que no s’ha restaurat quan ha tocat. Val a dir que aquesta mina consta de dues galeries subterrànies que s’uneixen abans d’arribar a la boca. Fa uns quants anys, la galeria més al nord est es va en-solsir. Com que era la que aportava major cabal a la mina, a partir d’aquell moment

només amb l’altra galeria, que aportava molta menys aigua, s’ha mantingut, fins fa tres mesos en què no se sap el per què ha deixat de sortir aigua. Se suposa que ara s’ha ensorrat la galeria que quedava. Tam-bé pot haver estat, però en menor mesu-ra, la baixada del nivell d’aigua de l’aqüífer, cosa que es deuria al poc control que hi ha a l’hora de fer pous i treure una certa quantitat d’aigua.

En definitiva, no estem cuidant el nostre patrimoni cultural i paisatgístic que tanta peculiaritat té, és únic i té un gran valor. Només espero que les coses i la situació de les mines canviïn de forma que, en un

futur, poguem dir com n’estem d’orgullos del nostre terme. També n’estem del nos-tre poble, de nosaltres mateixos i que els néts de tants i tants riudomencs, que van lluitar per arrencar de la terra la seva saba cristal·lina, puguin seguir sentint el goig inefable de tastar, a la boca de qualsevol mina, la puresa que flueix des de les en-tranyes de la terra. Així doncs, espero que les feines de restauració de totes les mi-nes, comencin el més aviat possible abans que sigui massa tard; perquè ara encara hi som a temps!

✐ Josep Gañán

Les mines, en perill d’extincióD’un innegable interès històric i arquitectònic per la metodologia de la seva construcció, les mines han contribuït a la millora econòmica del poble gràcies a l’esforç de vàries generacions.

▲ Boca de la “Mina del Recreo” un cop seca.

col·laboració


El Gamper és una cita esportiva on el Fut-bol Club Barcelona aprofita per presentar a l’afició tots els nous fitxatges. El certamen, és, a més, el tret de sortida de les compe-ticions nacionals i internacionals on l’equip intentarà aconseguir els màxims títols per la temporada. Enguany, però, la celebració del 42è Gamper ha tingut un caire diferent.

L’homenatge pòstum a Nicolau Casaus, vice president del Barcelona durant 25 anys, va donar un altre tarannà a la ce-lebració. Nicolau Casaus va morir als 94 anys després d’haver organitzat durant molt anys el Gamper, una celebració que compta amb penyes blau-granes de 34 zo-nes geogràfiques diferents, de Catalunya i d’arreu del món. Per això representants sectorials i la direcció del Club van voler retre homenatge a aquest reconegut i ad-mirat barcelonista. La celebració també va guardar un minut de silenci per Antoni Puerta, futbolista del Sevilla FC, mort als 22 anys. Ambdues coses van propiciar que aquest Gamper no fos una presentació festiva com de costum, sinó un acte festiu marcat per la condolença.

La penya Avellana Blau-Grana formada per 97 entusiastes de l’equip va unir-se a aquest acte esportiu i de condol, on el qual s’enfrontaven Barça i Inter de Milà. El resultat va ser favorable de 5 a 0. Personalment, crec que allò que és realment emocionat, a part de la brillant victòria, són les 94.500 perso-nes que van participar en la celebració. Es

tracta d’un ambient que motiva, on hi ha passió, soroll, estridència, trompetes, cami-setes amb els noms dels jugadors, gorres extravagants, ones continues a les grades, crits, alegria, cants; en definitiva, emoció. Es tracta d’un conjunt de persones eufòriques que s’identifiquen plenament amb un club, uns jugadors i un sentiment. Es tracta de l’afició, motor dels futurs triomfs de l’equip. Per tot això, presenciar un partit de certa transcendència, en un entorn que captiva i motiva, és participar en tot un espectacle.

Voldria destacar la bona organitza-ció duta a terme per la Penya Avellana Blau-grana de Riudoms. Ni més ni menys que un dimecres feiner del mes d’agost va apropar 94 seguidors riudomencs a aquesta celebració, i va fer que poguéssim disfrutar d’aquest espectacle. Un d’aquells actes que serveix per comprendre per què els del Barça afirmen que són MÉS QUE UN CLUB.

✐ Victorí Llauradó

Celebració del Gamper i homenatge a Nicolau CasausLa penya Avellana Blau-Grana està integrada per 97 entusiastes riudomencs de l’equip culé.

▲ Foto de família davant l’església parroquial.

esports

VIC

TORÍ

LLA

URA

DÓ


L’Escola de futbol Baix Camp ha iniciat nova temporada amb canvis a la junta directiva. La presidència de l’entitat passa a mans d’Andreu Torres. La resta de junta directiva està forma-da per Marcel·lí Garriga (vice-president), Nati Uclès (secretària), Jordi Ortiz (tresorer), Ramon Manzanero, Jordi de la Rica, Ramon Daran i Emilio Velasco (vocals). La nova junta directiva ha començat la temporada amb una transfor-mació en la gestió de l’escola. Segons Andreu Torres “un canvi que, amb il·lusió i treball, por-tarà a l’Escola a donar un salt de qualitat que ens ajudarà a aconseguir els reptes que ens proposem”. En aquesta línia, la junta ha optat per donar a conèixer la tasca realitzada per l’Escola i els seus fruits a través del fulletó in-formatiu El Marcador i mitjançant l’estand de la Fira de l’Avellana.

“Els objectius que ens hem marcat passen per aconseguir una millora del jugador en tots els aspectes tècnics, tàctics i físics” explica Torres a El Marcador. Es tracta d’un joc on cal

educar a participar en la dinàmica de grup. Una educació que, segons el president dl’es-cola, demana l’implicació del jugador, dels tècnics i dels pares.

La direcció de l’Escola assegura que els equips prebenjamins i benjamins, amb més de 40 jugadors, han fet una gran progressió tant en tècnica individual com d’equip. Els grups més petits han pogut celebrar torneigs i competicions a diferents poblacions com Duesaigües, les Borges del Camp, Calldetenes i Ascó. Segons Torres, els canvis en l’entitat, nous tècnics i noves formes de treballar, han influït la resta d’equips, que han jugat a les competicions de la Federació catalana.

La festa final de temporada va comptar amb més de 150 persones entre jugadors, tècnics i familiars que van disfrutar d’una jor-nada marcada pels jocs i partits de futbol-7 entre tots els assistents. Des de l’any 1987 l’es-cola baix camp forma jugadors de futbol.

Nova temporada i nova junta directiva

esports


La Secció d’Escacs del CERAP, com a club membre de la Federació Catalana d’Es-cacs, ofereix la possibilitat als nois i noies de Riudoms menors de 16 anys de fede-rar-se gratuïtament.

A partir d’aquesta edat, el jugador/a pot optar per seguir formant part de l’equip, assumint la quota de soci de l’entitat, que

inclou altres avantatges: soci juvenil 9,00 euros/trimestre fins als 18 anys, o bé soci numerari 14,00 euros/trimestre pels ma-jors de 18 anys.

L’equip participa a la 1a categoria pro-vincial del Campionat de Catalunya per Equips i al Circuit de l’Amistat d’Escacs, a més dels tornejos a títol individual.

Més informació a: [email protected] i 699 789 751 [Jordi Ferré].

Federa’t gratuïtament amb el CERAP

esports


Lluís Maria Xirinacs defensava, com a home lliure i rebel a la injustícia,

que calia fins i tot arriscar la vida per ser una nació lliure

La vida, a més a més de fugaç, és movi-ment i, com el món, canvia, és complexa, imprevisible i, en definitiva, és una incer-tesa, una aventura. Per tant, t’has d’adap-tar diligentment al que vingui per millo-rar. Qui no ho faci ja ha begut oli, perquè, com l’aigua, si t’estanques i no et renoves a temps, et mores o et podreixes mandro-sament. Per això crec que, a alguns, se’ls ha complicat el postoperatori. És el problema que té ser intervingut per un metge molt mediocre de no sé on –encara que sigui simpàtic i visqui a prop– que no coneix el pacient ni té capacitat per analitzar correc-tament els símptomes de la malaltia.

Jo opto, pel que pugui ser, pel remei casolà experimentat quan ja estic fins al capdamunt de veure com es complica un tractament d’un simple mal de queixal causat per un proble-ma de trauma-tologia. Si en lloc de termes mèdics n’utilitzéssim de polítics, què dirí-em? Doncs que la política es manifesta en les actuacions i no, només, en les tabarres. Per això estic cuit de discursos buits apre-sos de memòria a base d’esmentar, per exemple, diversitat, mestissatge, oferta de serveis útils, optimització dels recursos necessaris, pluriculturalitat, sostenibilitat, transversalitat…, on tot són vaguetats i hàbils promeses futures, mentre que els responsables de l’establishment observen la crítica com si fos un tàvec –o mosca collonera– i amb la indiferència de la cara dura de la manca de sensibilitat (mira, una altra paraula per fer-la rimar amb les de més amunt!). I també compadeixo tots els complicats papers de l’auca que han de fer certs aspirants a gestors durant les complexes campanyes electorals per arre-plegar uns quants vots més. Així, aquí han d’acaronar amb delicadesa una criatura, allà fer dos petons a tres iaies respectables, quatre passes més enllà saludar amb fer-

ma convicció cinc veïns responsables, sis minuts després tastar set olivetes arbequi-nes, un grapadet d’avellanes i uns talls de coca amb recapte de les millors del món a la Llar dels Jubilats, al Pavelló Municipal d’Esports o a la Casa de Cultura. Una es-toneta caminant per vuit carrers propers i fer, almenys, un pas de dansa davant un grup de nou coneguts tot encaixant-los les mans bo i saludant eufòricament, alho-ra, els passavolants de torn. I fins a la plaça –o on sigui– per, somrients i cofois, agafar el cotxe i arribar a temps a l’acte organitzat en aquella urbanització o a la seu social de torn on, per cert, l’esperen des d’abans deu impacients simpatitzants reunits feia esto-na per debatre, racionalment plegats, la

fixació d’onze línies bàsiques més d’actu-ació imprescindible, entre molts diferents aspectes oportuns, fins a les dotze ben to-cades de la nit i, au!, l’endemà, cap a una altra zona a repetir el mateix: discurs, prou encaixades de mans, alguna altra abraça-da, molts més petons i magarrufes… Mare meva santíssima, que monòton i avorrit és aquest cercle viciós!

Mentrestant, no tots els qui aspiren al càrrec de gestionar amb competència i dedicació el bé comú –amb els correspo-nents sous, dietes i despeses de represen-tació– han volgut acceptar sempre uns in-nocents debats o tertúlies protocol·làries per exposar cadascú les seves múltiples idees i confrontar què proposen o què pensen per entendre’ls millor i aconse-guir fer una vila –o ciutat, o demarcació, o país, o…– millor, més digna i més propera a tota la variada i sobirana, rica i popular CiUtadania expectant i socialitzada. Què hi farem? Han de vendre, però, ideals di-

versos a canvi de repartir-se un mínim de poltrones específiques amb pactes, con-trapactes, acords i desacords escaients i esquerranament singulars? Què vol dir, doncs, que “acceptarem la millor oferta vingui d’on vingui”?

Somiar sol és una il·lusió; però, si dos o més tenen el mateix somni, aquest es podria fer, tot tocant de peus a terra i cre-uant dos dits de cada mà, realitat? Cal que hi posem, en conclusió, ambició, il·lusió i sentit de l’oportunitat. Una gota d’aigua –element líquid que és substancialment vida i, per tant, un bé tan preuat com im-prescindible i que, pel seu mal ús, pot es-devenir ben aviat escàs– no fa gaire cosa, però milers de gotes, si treballen juntes,

són una empre-sa molt perillosa pels adversaris –sense oblidar l’altra cara de la moneda: el risc d’inundacions a què oposita el mal govern…–. De moment,

però, mentre la paciència tranquil·la de José Montilla Aguilera preferia un silen-ci sepulcral en aquest segon govern de l’anomenat tripartit, ara i aquí, com que els números nacionals canten, tothom parla. I molt. No calla ni CDC, ni UDC, ni ERC, ni el PSC-PSOE, ni ICV, ni el PPC, ni la Cambra de Comerç, ni el Cercle d’Economia, ni el Fo-ment del Treball, ni –si n’hi ha– empresaris independents, ni… davant l’oblit ancestral i la manca d’inversió secular de l’Estat es-panyol a Catalunya en execució continu-ada d’obres en la xarxa d’infraestructures i en el seu manteniment i adequació al territori.

Així, per ficar-ne unes petites mostres prou conegudes i representatives de cara la mobilitat, encara que ja podem xiular si l’ase no vol beure, ens trobem amb una greu manca de competitivitat pel retard de l’arribada de l’anomenat tren d’alta ve-locitat (TAV) –i la seva tan esperada com endarrerida connexió amb Europa– i amb

En política, números nacionals canten o ens prenen el pèlL’estudi del comportament de les persones està guanyant pes en el món de l’economia

tal dia farà un any


la vergonya de les nombroses avaries del servei (?) de ferrocarrils dits de rodalies de RENFE; o l’habitual col·lapse comprovat de certes autopistes de peatge, especialment durant l’operació sortida per carretera del dissabte 4 d’agost passat, amb retencions de fins a 75 quilòmetres i amb milers de conductors atrapats durant hores a l’AP-7 amb la contaminació i el cost econòmic i de temps malgastat que representen; o el sofriment i les pèrdues considerables per l’excepcional gran apagada històrica i de dimensions tercermundistes del submi-nistrament de la prestació (?) d’electrici-tat del 23 de juliol darrer per part de les companyies privades de FECSA-ENDESA i REE que va afectar durant dies uns 350.000 abonats barcelonins (per cert, aquesta darrera societat –o Red Eléctrica de España– va ser l’any 2005, i no és befa, mereixedora del premi Príncep Felip a l’excel·lència empresarial) i la col·locació provisional, a la Ciutat Comtal, d’uns, no-més, 156 turmentadors generadors –i un fotimer de transformadors, més de setan-ta– amb la conseqüent i fastigosa conta-minació acústica i de fum que desprenien; sense oblidar pas l’estat de caos i desga-vell “horribilis” que es produeix a l’aeroport del Prat de Llobregat en massa ocasions…

Tot plegat –llum, trens, maletes, aturades, arribades i sortides a deshora, etc.– podria ser degut a la precampanya de veure el cel obert en les anhelades pròximes eleccions generals? O és la imatge olímpica d’una nació consolidada, moderna i competitiva que mira el futur amb il·lusió renovada?

Cal rebutjar l’acomodació i honorar el sa-crifici?

Com dèiem al començament de l’arti-cle, “La vida […] és moviment…” . En can-vi, el patriota pacifista i gran lluitador ide-alista a ultrança, l’exsenador i candidat al premi Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977, mossèn Lluís Maria Xirinacs Da-mians (Barcelona, 1932-Ogassa, Ripollès, 2007) defensava, com a home lliure i rebel a la injustícia, que calia fins i tot arriscar la vida per arribar a ser una nació lliure.

Es va acomiadar d’aquest món –nos-tre?– lamentant-se d’haver viscut en un país oprimit i dirigit per uns polítics poc valents. Però ell va viure d’acord amb les seves conviccions i valors, pensament i compromís polítics i socials fins al final. I no tan sols de paraula. Va ser l’únic, amb el científic i sorneguer Heribert Barrera Costa, expresident del Parlament i antic secretari general d’ERC, que, en seu parlamentària, va rebutjar la reinstauració de la monar-quia a l’Estat. No endebades fou home de fe i escolapi. Que descansi en pau. Els qui lluitin pacíficament a ulls clucs per la sobi-rania i independència dels Països Catalans lliures no t’oblidaran, Xiri).

✐ Josep Maria Toda Serra

▲ Lluís Maria Xirinacs (1932-2007)


“El BCC es troba entre els 10 estudis més grans del món i és el més precís amb una confiança del 95,5%” afirma el director tècnic del projecte, Lluís Tolosa.

Les dades que ha proporcionat el Ba-ròmetre de la Comunicació i la Cultura (BCC) han desvetllat que les revistes i les publicacions periòdiques tenen un nivell de penetració a l’espai de comunicació català del 52% mentre que la premsa di-ària representa un 39,9%.

Les publicacions associades a Premsa Comarcal/ACPC són llegides per l’11,7% (726.000) de la població catalana segons les primeres dades del BCC. Els diaris associ-ats, El Punt, Segre i Regió 7, sumen 226.000 lectors mentre que les publicacions peri-òdiques 505.000 (setmanaris, quinzenals, mensuals, etc.) Destaca que el 41 per cent dels lectors de diaris de Premsa Comarcal/ACPC són dones. Encara que hi ha un equi-libri en ambdós sexes en els setmanaris i al-tres revistes periòdiques on els homes són el 51,6% i les dones el 48,4%.

Altres dades destacades és que més del 65% dels lectors treballen. No s’ha de dei-xar de banda que la franja d’edat que con-sumeix premsa comarcal va dels 25 als 44 anys que representen 298.522 habitants de Catalunya. Una dada aquesta que posa en evidència el rejoveniment dels lectors de premsa comarcal només en deu anys.

Pel que al rànquing de premsa diària a Catalunya, trobem dins del grup dels dia-ris El Punt (associat a l’ACPC) com el diari més llegit en català, amb 158.000 lectors,

ocupant la desena posició en el rànquing per davant de l’Avui, amb 111.000 lectors. Els pluricomarcals Segre (59.000) i Regió 7 (50.000) tanquen la llista dels diaris asso-ciats a Premsa Comarcal/ACPC. En el con-junt de publicacions comarcals no diàries encapçalen el grup el bisetmanari El 9 Nou (109.000), i els setmanaris Revista del Vallès (56.000) i Diari de Vilanova (36.000).

Les comarques catalanes on més predo-minen els setmanaris són el Vallès Oriental amb 92.000 lectors, amb: La Revista del Vallès (56.000) i El 9 Nou (bisetmanal)(44.000). Així mateix, Osona (63.000) i el Garraf (42.000) ocupen el segon i el tercer lloc, respectiva-ment, en el rànquing de comarques amb més lectors de premsa comarcal.

En els diaris trobem que cadascun do-mina en una comarca donant-les-hi un ordre de classificació. El Punt domina al Gi-ronès (35.000), el Regió 7 al Bages (33.000) i el Segre al Segrià (29.000).

El naixement del BaròmetreEn l’acte on es van fer públiques les

primeres dades del BCC el president de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC), Salvador Cardús, va definir-lo com “una gran infraestructura per al nostre territori” que mesurarà i ana-litzarà les audiències i el consum cultural de l’espai comunicatiu català.

El director tècnic del projecte, Lluís Tolosa, va assegurar que “el BCC es troba entre els 10 estudis més grans del món així com el més precís amb una confiança del 95,5% i un marge d’error del 0,5%”. Al-guns qualificatius que van utilitzar Cardús i Tolosa per designar-lo són “rigorós, repre-sentatiu, ambiciós i excel·lent”.

Els resultats públics que es van presen-tar a l’auditori de la Universitat Pompeu Fa-bra corresponen al darrer any de treball de camp a través de 39.186 entrevistes per-sonals d’una durada de 45 minuts a indivi-dus majors de 14 anys. L’estudi s’ha centrat en l’espai català de cultura i comunicació, integrat pels territoris de Catalunya, País València i Illes Balears. T

Tots tres formen un mercat potencial de 13 milions de consumidors així com una realitat mediàtica de 1.500 mitjans de comunicació.

Més de 700.000 catalans llegeixen premsa comarcal

mitjans de comunicació

†

Josep Duch Cartañà(a.C.s.)

El proppassat dimarts 13 de novembre va morir a Reus, a l’edat 38 anys, Josep Duch Cartañà, cunyat del nostre redactor Joan Torres Doménech.

La família vol fer arribar el més sincer agraïment a totes les persones que ens han donat suport, compartint el seu dolor, per la pèrdua de Josep que

sempre estarà present en les seves vides.

Josep Duch Cartañà, descansi en pau.

†

Marcos Gómez Mañoso(a.C.s.)

La família Gómez-Mañoso vol fer arribar el més sincer agraïment a totes les persones que ens han donat suport, compartint el seu dolor, per la

pèrdua de Marcos que sempre estarà present en les seves vides..

Marcos Gómez Mañoso, descansi en pau.


Sona el despertador. Em llevo. Avui serà un dia una mica estressant. M’he de dirigir a Barcelona, on agafaré un avió em portarà a Florència. Me’n vaig a viure a Itàlia un mes. El meu somni havia estat sentim italià per un temps.

He arribat a Itàlia. Vaig perdut, estic total-ment desconcertat, quan de sobte veig un cartellet amb el meu nom: és la meva salvació. Quina alegria que m’ha donat. Me n’adono de que algú em coneix. No estic sol... La dona del cartellet em porta al poble on tinc una família que m’està esperant. Està situat a uns 40 km de la capital Tosca-na i es diu San Giovanni Valdarno.

A San Giovanni la família és fantàstica. En Roberto i l’Alberta em faran de pares durant la meva estada. Els matins em toca anar a classe d’italià. En llevar-me, em trobo un es-morzar... digne de reis, la veritat. Marxo car-regat d’energia i allí conec als que seran els meus companys durant aquest curs. Tots són més grans que jo, fins i tot algun alum-ne de les classes, en realitat, és professor. La majoria d’ells són espanyols cosa que em facilita l’adaptació els primers dies. Les clas-ses es fan curtes i amenes, i és que de fet, la professora Rosa explica la mar de bé.

Per les tardes fem excursions al nostre gust. Jo ja he conegut uns quants amics i sem-pre vaig amb ells. Agafem “il treno regiona-le” per dirigir-nos al destí que preferim: Pisa, Firenze, Arezzo, Lucca, Prato i Roma entre d’altres. He d’admetre que mai he agafat tants trens en un sol mes, és un no parar. Aquestes ciutats s’han convertit en delí-cies pels meus ulls... Encara recordo com si estigués allí. Per mi, el terme bellesa en sentit literal, pocs països ens el pot arribar a mostrar tan bé com Itàlia. Jo des de feia anys desitjava anar a veure el famós “país del renaixement”; ara estic aquí; em torno boig només contemplant aquest món en que estic immers, peculiar del primer a l’últim poble. Pobles que pràcticament no han sofert quasi cap canvi en un període de dos-cents anys. Un món de contrastos on la moda conviu amb els monuments clàssics i renaixentistes. Tot plegat, deu ser per això, que a Itàlia se la coneix com “il bel paese” Realment si que és un país bell, a mi almenys m’ha enamorat des de que sóc aquí. Els meus pares em venen a buscar al po-ble. La sorpresa és per la família italiana, “i Naldini”, quan veuen la coca en recapta, el moscatell i el canti de pedra que la meva mare els hi té preparat.

De tornada, amb cotxe, els meus pares el meu germà i jo anem visitant les ciutats que trobem pel camí. Jo, com a Ferraris-ta que em considero, vaig convèncer als meus pares que em portéssin al que per mi és lloc obligat de peregrinatge per tot amant de Ferrari, Maranello. Encara ara no em surten les paraules per descriure el que vaig veure, aquella passió, aquell submón que sembli que no existeixi; com si a un nen l’haguéssin portat a Rovaniemi, el po-ble de Pare Noel, doncs igual. Vam visitar la fàbrica Maserati i la ciutat de Modena en si. De quasualitat vam passar per Sant’Agata Bolognese, on neixen els Lamborghini. Vaja, que amb tot plegat, un amant del motor com jo, ja es pot morir més tranquil després d’haver viscut aquestes emocions. Ciutats com Verona i Venècia em van impresionar; dic ciutats per no dir paisatges bucòlics ni escenaris sensacionals. Milà i Torí, ja em van fer començar a tocar de peus a terra, i veure una mica com és el món real.

L’experiència que m’ha regalat aquest país sarà inolvidable per mi. Ara que ja he com-plert el meu somni, me n’ha sorgit un altre: Tornar-hi.

✐ Ricard Llauradó Llauradó

‘Dolce Vita’Les experiència d’un jove a un país de somni: Itàlia

relat


FABRICACIÓ DE:TalonarisSobresTargetesCartesImpressions en generalParticipacions de bodaComunióFormularis en cotinu per a ordinador

Camí de Coll del Boc s/n Telèfon 977 85 12 3143330 RIUDOMS (Baix Camp)

Pastor belgaCap a finals del segle passat, a Bèlgica, la situació de les races ovelleres es presentava confusa: el país estava inun-dat de gossos de tot tipus i mida, d’orígens incerts, sovint mediocres com a conductors de ramats, quan no perillosos per al viatger. En un país com

Bèlgica, on és viva a totes les classes socials la passió per se-leccionar i millorar les races d’animals domèstics, resultava paradògica l’escassa atenció parada al gos oveller.

Però es va aconseguir agrupar en poques races i varietats els gossos que, més que altres, havien conservat els trets considerats fonamentals i les qualitats necessàries per a aju-dar eficaçment l’home en l’exercici del pastoreig. Així es va arribar a fixar un grup de races belgues d’ovellers (groenen-dael, malinois, tervueren, laekenois) i algunes de les seves varietats.

Per la seva atractiva línia estètica, el pelatge lluent (llarg, abundant i negre), el groenendael avui pot competir amb els millors gossos de luxe i companyia. Amb aquesta raça torna a succeir el mateix que a molts altres ovellers: la intel·ligència, les qualitats intel·lectives i físiques han difós la seva utilització a sectors diferents de l’original; és així com el pastor belga, valuós, afectuós i vigilant, s’ha revelat òptim per a la defensa i la guàrdia i ha sigut emprat avantatjosament com a auxiliar de l’acció policial i bèl·lica.

El tervueren, que es diferencia del groenendael per mos-trar un color ros carbonat, és considerat més robust i molts criadors el fan servir, precisament, per a reforçar la sang de la raça afí. A més, pot dir-se que posseeix tots els trets comuns a la resta de pastors belgues.

A les regions noroccidentals del país viu el malinois, gos rústic, gens groller, robustíssim i per aquesta raó apte per a les tasques més diverses.

Els editors de la revista ‘L’Om’ volen demanar disculpes als seus subscriptors i lectors pel retard que ha patit la revista en sortir al carrer. L’adquisició d’una nova rotativa, de tec-nologia superior, per part de l’empresa que ens imprimeix la revista, i l’encàrrec d’una nova maquetació han ocasionat que la sortida al carrer s’hagi endarrerit més del previst.

Així doncs, un cop superada aquesta incidència, aquesta publicació recupera, a partir d’aquest número, la seva peri-odicitat mensual.

Loteria de Nadal

La revista ‘L’Om’ posa a disposició de tots els seus subscrip-tors, lectors i amics butlletes de participació de la Loteria de Nadal, que es poden adquirir a diferents comerços col-laboradors de la localitat. Els números de la Loteria de Nadal de ‘L’Om’ d’enguany són:

26633 i el 39495.

Bona sort!

Nota dels editors de la revista ‘L’Om’

per concloure

L'Om Desembre07 439 - FemSafareig.catlana de Municipis (que és el barem que és pren per...

Documents

Transcript of L'Om Desembre07 439 - FemSafareig.catlana de Municipis (que és el barem que és pren per...