L'organització política de la societat
-
Upload
libertango -
Category
Education
-
view
578 -
download
1
description
Transcript of L'organització política de la societat
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT Unitat 4L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT Unitat 4
Índex generalÍndex general
1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT
2. – L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS2. – L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS
3. –ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS3. –ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS
4. –L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ4. –L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ
5. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS5. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ
6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG
7. –ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN7. –ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN
0. INTRODUCCIÓ0. INTRODUCCIÓ
LA GEOGRAFIA POLÍTICA
o geopolítica
Estudia com s'organitza la societat a l'espai
com
ESTATLa POLÍTICA és la ciència de governar l'Estat, d'organitzar i administrar les societats.
La POLÍTICA és la ciència de governar l'Estat, d'organitzar i administrar les societats.
La paraula prové del grec POLIS, que significa ciutatLa paraula prové del grec POLIS, que significa ciutat
TRADICIONALMENTHa estat l’organització bàsica de les societats
TRADICIONALMENTHa estat l’organització bàsica de les societats
ACTUALMENTEls estats cedeixen part de la seva sobirania a entitats supranacionals, com l'ONU o la Unió Europea
ACTUALMENTEls estats cedeixen part de la seva sobirania a entitats supranacionals, com l'ONU o la Unió Europea
resultat de la
1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT
L’ESTATÉs el conjunt de les institucions creades per regular la vida i l'activitat de les persones, que viuen en un territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder
ELEMENTSCONSTITUTIUS
EL TERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder. El territori estatal acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres (terrestres , marítimes i aèries) que permeten distingir-lo d'uns altres estats. Fora de les fronteres l’estat no té sobirania
EL TERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder. El territori estatal acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres (terrestres , marítimes i aèries) que permeten distingir-lo d'uns altres estats. Fora de les fronteres l’estat no té sobirania
LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les seves lleis: els drets i les obligacions que afecten per igual tots els ciutadans
LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les seves lleis: els drets i les obligacions que afecten per igual tots els ciutadans
EL PODER. L’Estat té la capacitat de decidir sobre la forma de vida dels habitants de l’EstatEL PODER. L’Estat té la capacitat de decidir sobre la forma de vida dels habitants de l’Estat
PODERS DE L’ESTAT
PODER LEGISLATIUPODER LEGISLATIU
PODER EXECUTIUPODER EXECUTIU
PODER JUDICIALPODER JUDICIAL
Capacitat de fer les lleis
Capacitat de fer les lleis
Capacitat d’aplicar les lleis
Capacitat d’aplicar les lleis
Capacitat de jutjar qui no compleix les lleis
Capacitat de jutjar qui no compleix les lleis
MITJANS DE L’ESTAT
ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per finançar la estructura de l’Estat i tots el serveis que dóna (infraestructures,sanitat, educació, etc)
ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per finançar la estructura de l’Estat i tots el serveis que dóna (infraestructures,sanitat, educació, etc)
L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt d’organismes necessaris per que l’Estat compleixi les seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)
L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt d’organismes necessaris per que l’Estat compleixi les seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)
2. L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS2. L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS
SOBIRANIA
És el poder de decidir dins d’un ESTAT, el que finalment pot exercir el poder. En funció de qui tingui la sobirania parlem de dos tipus d’estats:
ESTAT NO DEMOCRÀTIC
ESTAT NO DEMOCRÀTIC
El poder el té una persona o grup de persones
El poder el té una persona o grup de persones
ESTAT DEMOCRÀTIC
ESTAT DEMOCRÀTIC
L’exercici del poder resideix en el poble
L’exercici del poder resideix en el poble
TIPUS DE DEMOCRACIA
DIRECTADIRECTA
INDIRECTAINDIRECTA
Els ciutadans exerceixen directament el poder mitjançant
Els ciutadans exerceixen directament el poder mitjançant
assambleesassambleesreferèmdumsreferèmdums
Democràcia representativa: els ciutadans designen per mitjà de eleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom
Democràcia representativa: els ciutadans designen per mitjà de eleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom
DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVADEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA
ELECCIONS per triar els representants a un
ELECCIONS per triar els representants a un
PARLAMENTPARLAMENT
President del Govern, elabora i aprova les lleis
President del Govern, elabora i aprova les lleis
tria
REQUISITS DE LES
ELECCIONS
LLIURES. Tots els ciutadans son electors i elegibles sense cap tipus de coaccióLLIURES. Tots els ciutadans son electors i elegibles sense cap tipus de coacció
PLURALS. Totes les ideologies respectuoses amb els drets humans han de poder presentar-se (diferents partits)
PLURALS. Totes les ideologies respectuoses amb els drets humans han de poder presentar-se (diferents partits)
SUFRAGI UNIVERSAL. Tots el ciutadans majors d’edat (18 anys) han de poder votar sense distinció de raça, sexe o riquesa
SUFRAGI UNIVERSAL. Tots el ciutadans majors d’edat (18 anys) han de poder votar sense distinció de raça, sexe o riquesa
PERIÒDIQUES. Cada cert temps els ciutadans han de poder triar els seus representantsPERIÒDIQUES. Cada cert temps els ciutadans han de poder triar els seus representants
ELS PARTITS POLÍTICS
És la forma que tenen els ciutadans, amb unes mateixes idees, d’organitzar-se en una democràcia (ideologia)
És la forma que tenen els ciutadans, amb unes mateixes idees, d’organitzar-se en una democràcia (ideologia)
Els seus programes electorals, que recullen els objectius que es proposen d'assolir si accedeixen al poder
Els seus programes electorals, que recullen els objectius que es proposen d'assolir si accedeixen al poder presenten
Els seus candidats, que participen en les eleccionsEls seus candidats, que participen en les eleccions
El ciutadà escull una de les opcions polítiques mitjançant el votEl ciutadà escull una de les opcions polítiques mitjançant el vot
DIVISIÓ DE
PODERS
A una DEMOCRÀCIA es produeix una DIVISIÓ DE PODERS per impedir que una institució o grup de persones acapari tot el poder. Els tres poders són independents i es controlen mútuament
3. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS3. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS
EN FUNCIÓ DEL CAP D’ESTAT
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA O CONSTITUCIONAL
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA O CONSTITUCIONAL
REPÚBLICAPARLAMENTARIAREPÚBLICAPARLAMENTARIA
Els reis fan la funció de cap d'Estat però no governen. Els seus càrrecs són vitalicis i hereditaris. Juren fidelitat a la constitució. Gran Bretanya, Espanya, Suècia
Els reis fan la funció de cap d'Estat però no governen. Els seus càrrecs són vitalicis i hereditaris. Juren fidelitat a la constitució. Gran Bretanya, Espanya, Suècia
Cap de l'Estat: el president de la república, que és elegit per la ciutadania. El govern de l'Estat queda a les mans del primer ministre. França, Alemanya, Itàlia, Àustria, Polònia
Cap de l'Estat: el president de la república, que és elegit per la ciutadania. El govern de l'Estat queda a les mans del primer ministre. França, Alemanya, Itàlia, Àustria, Polònia
TIPOLOGIA D’ESTATS DEMOCRÀTICS
EN FUNCIÓ DE LA POLÍTICA ECONÒMICA
ESTAT LIBERALESTAT LIBERAL
ESTAT SOCIALESTAT SOCIAL
No interfereix a l’economia, que ha de funcionar amb les seves pròpies regles (llei de mercat). Vol un major desenvolupament de la societat. Els Estats Units
No interfereix a l’economia, que ha de funcionar amb les seves pròpies regles (llei de mercat). Vol un major desenvolupament de la societat. Els Estats Units
L’estat ha de intervenir a l’economia per redistribuir la riquesa (pensions, educació, sanitat, subsidi d’atur, etc). Vol una major igualtat entre els ciutadans. Europa
L’estat ha de intervenir a l’economia per redistribuir la riquesa (pensions, educació, sanitat, subsidi d’atur, etc). Vol una major igualtat entre els ciutadans. Europa
EN FUNCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DEL
PODER
ESTAT CENTRALISTAESTAT CENTRALISTA
ESTAT DESCENTRALITZAT
ESTAT DESCENTRALITZAT
Un Govern Central és el que pren totes les decisions que afecten als territoris que el formen. França, Polònia.
Un Govern Central és el que pren totes les decisions que afecten als territoris que el formen. França, Polònia.
El govern central delega part les seves competències en governs regionals que gestionen els seus territoris
El govern central delega part les seves competències en governs regionals que gestionen els seus territoris
Estat FederalAlemanyaEstat FederalAlemanya
Estat autonòmicEspanyaEstat autonòmicEspanya
TIPOLOGIA D’ESTATS NO DEMOCRÀTICS
Els ESTATS NO DEMOCRÀTICS són els que han predominat al llarg de la major part de la història. La democràcia només s’ha imposat com a forma de govern als països desenvolupats a partir del segle XIX
MONARQUIA ABSOLUTAMONARQUIA ABSOLUTA
Un rei absolut que concentra tots els poders de l’Estat i que governa en nom de Déu. Forma de govern dominant a Europa fins al segle XIX i actualment es troba a certs països musulmans com Aràbia Saudita
Un rei absolut que concentra tots els poders de l’Estat i que governa en nom de Déu. Forma de govern dominant a Europa fins al segle XIX i actualment es troba a certs països musulmans com Aràbia Saudita
DICTADURADICTADURA Un dictador que amb el suport de l’exèrcit, un grup ètnic o una ideologia controla el poder. Predomina al continent africà, Cuba, Líbia, Rep. Popular Xina,Corea del Nord
Un dictador que amb el suport de l’exèrcit, un grup ètnic o una ideologia controla el poder. Predomina al continent africà, Cuba, Líbia, Rep. Popular Xina,Corea del Nord
4. L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ4. L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ
L’ESTAT exerceix de forma exclusiva el poder i la sobirania, delegada als països democràtics pel poble.
l’ESTAT ha cedit part del seu poder a:
actualment
ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
ENTITATS LOCALS I REGIONALSENTITATS LOCALS I REGIONALS
ONUUnió Europea
etc
ONUUnió Europea
etc
AjuntamentsComunitats Autònomes
Estats Federatsetc
AjuntamentsComunitats Autònomes
Estats Federatsetc
L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ
CAUSES DE LA GLOBALITZACIÓ DELS ESTATS
GLOBALITZACIÓ ECONÒMICAGLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
GLOBALITZACIÓ POLÍTICAGLOBALITZACIÓ POLÍTICA
L’economia funciona a nivell mundial i els estats han de coordinar-se per fer front als nous desafiaments (OPEP, MERCOSUR, etc)
Aparició de problemàtiques mundials que s’han de solucionar de forma coordinada (contaminació, urgències humanitàries, sanitat, gana, etc)
MULTILATERALISMEMULTILATERALISME
Cap ESTAT té prou força per imposar el seu poder sobre els altres, pel que es formen aliances polítiques, econòmiques i militars (OTAN, ONU, etc)
L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ
L’Estat cedeix poder als governs locals i regionals pel principi de SUBSIDIARIETAT (és l’administració més propera al ciutadà la que millor pot respondre a les seves necessitats), perquè té una activitat econòmica ben desenvolupada i una personalitat cultural i social ben diferenciada.
NIVELLS DE ADMINISTRACIÓ
Catalunya-Espanya
CONSELL COMARCALCONSELL COMARCAL
DIPUTACIÓ PROVINCIALDIPUTACIÓ PROVINCIAL
AJUNTAMENTAJUNTAMENT
COMUNITAT AUTONOMA (GENERALITAT)COMUNITAT AUTONOMA (GENERALITAT)
GOVERN DE L’ESTATGOVERN DE L’ESTAT
TIPUS DE REGIONS
NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)
REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)
GRANS ÀREES URBANES (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)GRANS ÀREES URBANES (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)
FUNCIONS DE L’ESTAT ACTUAL
COORDINADORS de les administracions localsCOORDINADORS de les administracions locals
Garanteix la IGUALTAT DE DRETS I DEURES de tots els ciutadans de l’ESTATGaranteix la IGUALTAT DE DRETS I DEURES de tots els ciutadans de l’ESTAT
Creació i manteniment de les INFRAESTRUCTURES bàsiques de comunicació del país (carreteres, ferrocarril, etc)
Creació i manteniment de les INFRAESTRUCTURES bàsiques de comunicació del país (carreteres, ferrocarril, etc)
Les RELACIONS INTERNACIONALS, incloses la pertinença a diferents organismes supranacionals i coordinar LLUITA CONTRA EL TERRORISME
Les RELACIONS INTERNACIONALS, incloses la pertinença a diferents organismes supranacionals i coordinar LLUITA CONTRA EL TERRORISME
5. TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS5. TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
Els problemes actuals són
globals
Les solucions també han de ser globals
com
Amb l’acció conjunta dels
ESTATS
1) Els tractats, convenis i declaracions internacionals de drets, que es comprometen a acomplir
1) Els tractats, convenis i declaracions internacionals de drets, que es comprometen a acomplir
2) Les organitzacions supranacionals, amb diferents finalitats2) Les organitzacions supranacionals, amb diferents finalitats
mitjançant
1) TRACTATS I CONVENISINTERNACIONALS1) TRACTATS I CONVENISINTERNACIONALS
Restringits a determinats païsosRestringits a determinats països
Oberts a tots els païsosOberts a tots els països
Poden ser
Tipus de tractats
ARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclearsARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclears
PAU : Pau de VersallesPAU : Pau de Versalles
MEDI AMBIENT: Tractat de KiotoMEDI AMBIENT: Tractat de Kioto
POLÍTIC: Tractat de l’AntàrtidaPOLÍTIC: Tractat de l’Antàrtida
ECONÒMIC: Tractat de lliure comerçECONÒMIC: Tractat de lliure comerç
ETCETC
DECLARACIONS UNIVERSALS DE
DRETS
Son d’obligat cumpliment pels països signantsSon d’obligat cumpliment pels països signants
DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANSDECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS
DECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTSDECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTS
DECLARACIÓ SOBRE L’ELIMINACIÓ DE LA DISCRIMINACIÓ CONTRA LA DONA
DECLARACIÓ SOBRE L’ELIMINACIÓ DE LA DISCRIMINACIÓ CONTRA LA DONA
ETCETC
2) ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
Els Estats creen institucions permanents per resoldre de forma coordinada problemes i reptes que tenen una dimensió internacional (tasques relacionades amb l’economia, la salut, l’educació i la pau)
Tipus d’organitzacio
ns supranacional
s
ÀMBIT MUNDIAL. Poden ser membres tots els països del món. Ex: Organització de la Nacions Unides (ONU), l’Organització Mundial del Comerç (OMC), etc.
ÀMBIT MUNDIAL. Poden ser membres tots els països del món. Ex: Organització de la Nacions Unides (ONU), l’Organització Mundial del Comerç (OMC), etc.ÀMBIT REGIONAL. Els països membres han de acomplir certs requisits de localització geogràfica, característiques econòmiques, religioses, etc. Ex: Unió Europea, G20, Lliga Àrab.
ÀMBIT REGIONAL. Els països membres han de acomplir certs requisits de localització geogràfica, característiques econòmiques, religioses, etc. Ex: Unió Europea, G20, Lliga Àrab.
ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS
UNIDES
Creada al 1945 per 51 estats. Actualment està formada per gairebé tots els ESTATS reconeguts del món (193 països). Avui en dia dirigida per Ban-ki-Moon
Creada al 1945 per 51 estats. Actualment està formada per gairebé tots els ESTATS reconeguts del món (193 països). Avui en dia dirigida per Ban-ki-Moon
Mantenir la Pau i la seguretat internacionalsMantenir la Pau i la seguretat internacionals
OBJECTIUS Defensar els Drets HumansDefensar els Drets Humans
Fomentar el desenvolupament econòmicFomentar el desenvolupament econòmic
ORGANITZACIÓ
6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG
ORGANITZACIONS NO
GOVERNAMENTALS(ONG)
Entitats públiques amb finalitats humanitàries i socials que no depenen dels governs i que són independents dels Estats i dels Partits Polítics
Entitats públiques amb finalitats humanitàries i socials que no depenen dels governs i que són independents dels Estats i dels Partits Polítics
QUÍ LES FORMA?QUÍ LES FORMA?
CIUTADANS PARTICULARSCIUTADANS PARTICULARS
EMPRESESEMPRESES
ASSOCIACIONSASSOCIACIONS
CENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETCCENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETC
CÓM ES FINANCIEN?CÓM ES FINANCIEN?
DONATIUS DELS SEUS MEMBRESDONATIUS DELS SEUS MEMBRES
TREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRESTREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRES
APORTACIONS DEL GOVERNAPORTACIONS DEL GOVERN
Les ONG, partir de la reunió d'Estocolm l'any 1990, es van unir per reivindicar el 0,7 % dels pressupostos de cada Estat per ajudar els països pobres
FINALITATS DE LES ONG
DEFENSA DELS DRETS HUMANSDEFENSA DELS DRETS HUMANS
PROTECCIÓ DE LA NATURAPROTECCIÓ DE LA NATURA
Per defensar els drets generals o específics –llibertat, drets dels nens, pena de mort, etc-(Amnistia Internacional, Save the Children, etc)
Per defensar els drets generals o específics –llibertat, drets dels nens, pena de mort, etc-(Amnistia Internacional, Save the Children, etc)
Denúncia de la destrucció del medi ambient i defensa dels drets dels animals (Greenpeace, WWF, etc)
Denúncia de la destrucció del medi ambient i defensa dels drets dels animals (Greenpeace, WWF, etc)
ACCIONS HUMANITÀRIESACCIONS HUMANITÀRIES
Actuacions preventives o directes en cas d’emergències humanitàries per guerres, fams, catàstrofes naturals, etc (Creu Roja, Metges Sense Fronteres, etc)
Actuacions preventives o directes en cas d’emergències humanitàries per guerres, fams, catàstrofes naturals, etc (Creu Roja, Metges Sense Fronteres, etc)
MOVIMENTS SOCIALS INTERNACIONALS
MOVIMENTS SOCIALS INTERNACIONALS
Moviments socials que agrupen a ONG i altres agents socials per defensar a nivell internacional les agressions als drets socials i econòmics de les persones (FÒRUM SOCIAL MUNDIAL)
7. ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN7. ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN
LA CULTURA
És el conjunt de costums, de coneixements i de maneres de viure que un grup de persones sent com a propi i, al mateix temps, diferent d'altres grups
És el conjunt de costums, de coneixements i de maneres de viure que un grup de persones sent com a propi i, al mateix temps, diferent d'altres grups
LES DIFERÈNCIES CULTURALS
No es deuen a les característiques físiques de les persones sinó a l'educació, a la forma de viure i de pensar, etc. Totes les cultures tenen dret a desenvolupar-se lliure i dignament
No es deuen a les característiques físiques de les persones sinó a l'educació, a la forma de viure i de pensar, etc. Totes les cultures tenen dret a desenvolupar-se lliure i dignament
MULTICULTURALITATDefensa la coexistència de grups humans diversos i les seves cultures, sense imposicions ni maximalismes
Defensa la coexistència de grups humans diversos i les seves cultures, sense imposicions ni maximalismes
LA CULTURA DE MASSES I LA SOCIETAT DE CONSUMLA CULTURA DE MASSES I LA SOCIETAT DE CONSUM
Es caracteritza per la generalització d'unes mateixes pautes de consum. A través d'elles, un nombre cada vegada major de persones consumeix idèntics productes, de manera que les seves formes culturals són cada vegada més similars
Es caracteritza per la generalització d'unes mateixes pautes de consum. A través d'elles, un nombre cada vegada major de persones consumeix idèntics productes, de manera que les seves formes culturals són cada vegada més similars
A aquesta homogeneïtzació contribueixen els mitjans de comunicació, l'augment en el nombre i la facilitat dels transports.
A aquesta homogeneïtzació contribueixen els mitjans de comunicació, l'augment en el nombre i la facilitat dels transports.