1r d’ESO 2n trimestre

LOS CHICOS DEL CORO

TEMES QUE TRACTA

Temes centrals:

El valor de la caritat i la compassió enfront de la dura disciplina de la llei

Mostra com un acte aparentment insignificant pot transformar la vida de

tants, passant de tractar els nens, de delinqüents sense remei algun a

persones.

La música pot canviar a les persones

Esperança

Els nins són castigats severament

Valor del perdó i de veure’s perdonats

Un cor com a símbol d'unió

Els nins comencen a sentir encoratjats, confiats, i sobretot reconeguts.

CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE

ES TREBALLARÀ

Entendre les emocions .....català, plàstica, castellà, tutoria, estudi

Caritat i compassió...Música

Esperança ... Departament d’orientació

Perdó....català i plàstica

Unió....EF

Coratge. Autoestima ...Tutoria

Confiança.....EF i castellà

Reconeixement. Èxit. Autoestima...Departament d’orientació

Empatia....Tutoria

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE

INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA:

Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:

Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que

s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per

obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què

serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.

Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions

i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil

en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per

exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una

classe.

Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu,

expressió...) pot determinar la seva efectivitat.

Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una

altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha

tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs

intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran

servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més

reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA

QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:

S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i

observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.

Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la

pel·lícula. Per a altres no és imprescindible

Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb

alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

LES EMOCIONS (1)

La caixa de les Emocions

Objectius i Funcionament:

La caixa emocional és un instrument que ens ajudarà a aconseguir que els nostres

alumnes aprenguin a comunicar-se emocionalment. A partir d'aquestes

comunicacions individuals podem aprofundir en el coneixement de les diferents

emocions (alegria, tristesa, desesperança, rancor, etc.). L'objectiu és aconseguir

una major intel·ligència emocional i ensenyar noves formes d'afrontament de

conflictes i canalització adequada dels sentiments que l'acompanyen. Amb això

també estem fent un treball preventiu respecte a possibles nous conflictes.

Aquest exercici se podria fer a tutoria, amb la col·laboració de les professores de

plàstica que prepararien la capsa amb els alumnes i de les professores de català que

definirien amb els alumnes algunes emocions.

Per fer la capsa (sessió de plàstica): Per posar en marxa aquest sistema hem de

preparar una caixa amb tot el nostre grup d'alumnes. Per a això qualsevol caixa de

sabates o una altra pot servir. Hi podem escriure el nom de les diferents emocions i

col·locar algun dibuix o cara. Igualment es prepraran trossos de paper de diferents

colors en forma de petites notes perquè els alumnes puguin escriure en ells els seus

missatges.

Per definir les emocions (classe de català): Definir les diferents emocions i treballar

les definicions amb els alumnes: la vergonya, la timidesa, la ràbia, l’alegria, la

felicitat, la tristesa, el rancor, la por, l’angoixa , la compassió , la culpa , la

gelosia , l’enveja , l’esperança , la frustració , la inseguretat, l’ optimisme,la

paciència , la preocupació , el pessimisme, el rebuig ,la satisfacció, la serenitat,

l’ estrès , la tranquil·litat , la tendresa , la valentia...

Començam utilitzar la capsa (sessió de tutoria): Un cop familiaritzats amb les

emocions bàsiques podem començar a utilitzar la caixa. La caixa que s’haurà

elaborat ha d'estar situada en un lloc visible de l'aula i ser accessible a tots els

alumnes. Explicam el funcionament :

1r - Hem d'explicar als alumnes que la caixa de les emocions està per rebre els

nostres missatges. Els mateixos mestres s'han d'erigir com a models i poden

utilitzar-la per expressar diferents emocions o sentiments respecte a situacions

que es puguin produir a l'aula en el treball diari.

2n - Evidentment no hem obligar cap alumne a que expressi els seus sentiments

però sí a incentivar a que ho faci en determinades circumstàncies i per això el

millor és prendre nosaltres la iniciativa.

3r - L'alumne pot comunicar emocions negatives (por, tristesa, nervis, pèrdua del

control, etc.) O positives (felicitat, alegria, etc.). Per a això ha d'agafar el paper

disposat a l'efecte i escriure de forma breu la situació concreta i l'estat d'ànim

que li ha provocat. Un cop escrita haurà d'introduir a la caixa. Per exemple,

"Aquest matí no he pogut controlar els meus nervis i he discutit amb un

company. Em sento malament ... "

4t - A les sessions de tutoria, es pot dedicar un temps a llegir les diferents notes

introduïdes a la caixa. Aquestes notes poden ser llegides pels propis autors o, en

alguns casos, poden llegir-les els tutors i guardar l'anonimat de l'alumne si

aquest així ho desitja.

5è - A partir de la lectura d'aquestes notes, els professors poden iniciar un col·loqui

sobre les diferents emocions que s'han expressat i els alumnes poden aportar les

seves pròpies vivències en situacions semblants que ells hagin viscut.

La lectura dels paperets es pot fer també a alguna sessió d’estudi, sempre que

estigui consensuat amb el tutor.

Reflexió sobre les emocions vistes a la pel·lícula (sessió de castellà): Es demanarà

als alumnes que facin una reflexió de les emocions que han vist a la pel·lícula.

En podrien fer una redacció, un informe....

CAPACITAT DE PERDONAR (2)

Activitat que es podria fer a català, en col·laboració amb plàstica

A català:

1. Demanar als alumnes que recordin una ocasió en la que han sentit ressentiment

cap a qualcú i que escriguin les conseqüències negatives que això els va du

2. Demanar-los després que recordin una ocasió en la que han perdonat a algú i

que anotin les conseqüències positives que els va produir el perdó.

3. Posar en comú les reflexions i obrir un col·loqui sobre el tema. Ens podem

servir d’una frase atribuïda a Buda que diu: sentir odi cap a qualcú és com

agafar una caliu per tirar-la a qualcú; el qui se crema ets tu mateix

4. Després ells mateixos poden inventar una frase sobre el ressentiment i el perdó;

anotar les propostes, votar i escollir la que més els agradi. La podrien escriure

després a un cartell per posar a la classe, s’enviaria a la comissió de frase

setmanal per passar a formar part del recull que es fa.

5. Demanam als alumnes que relacionin aquest exercici amb algun aspecte de la

pel·lícula

6. Els contam aquesta llegenda: Diu una llegenda àrab que dos amics viatjaven

pel desert. En un determinat punt del viatge van discutir, i un li va donar una

bufetada a l'altre. L'altre, ofès, sense res a dir, va escriure a la sorra: AVUI, EL

MEU MILLOR AMIC M’HA PEGAT UNA BUFETADA A LA CARA. Van

seguir endavant i van arribar a un oasi on van resoldre banyar-se. El que havia

estat bufetejat i ferit va començar a ofegar-se, sent salvat per l'amic. Al

recuperar-se va agafar un estilet i va escriure en una pedra: AVUI, EL MEU

MILLOR AMIC M’HA SALVAT LA VIDA. Intrigat, l'amic preguntà: Per què

després que et vaig llastimar, vas escriure a la sorra i ara escrius en una pedra?

Somrient, l'altre amic va respondre: Quan un gran amic ens ofèn, hem

d'escriure a la sorra on el vent de l'oblit i el perdó s'encarregaran d'esborrar-ho i

apagar; d'altra banda quan ens passi alguna cosa grandiosa, haurem de gravar-lo

en la pedra de la memòria del cor on cap vent a tot el món podrà esborrar.

A plàstica:

7. Per acabar els podem demanar que dibuixin en un paper l’escena.

UNIÓ (3)

Se proposa que aquest exercici es faci a EF

1. Els ases lligats

Objectius: descobrir l’efectivitat de la cooperació. Prendre decisions per

consens

Desenvolupament:

- Es divideix el grup en tres equips I es reparteix un full a cada equip.

- En aquest full els participants s’hauran de posar d’acord per escriure-hi un

valor, aquell que trobin més important i significatiu.

- Una vegada escrit el valor, surten tres voluntaris, un de cada equip, i es

posen al mig de l’aula. És important que la distancia entre cada voluntari i

el seu equip respectiu sigui la mateixa.

- Els tres se situen esquena contra esquena i es lliguen entre ells per la

cintura.

- Una vegada lligats es fa un compte enrere i quan es diu “Ja” cadascún

d’ells ha d’anar a buscar el full del seu equip.

- Els equips tendran els fulls de manera visible però no poden acostar-se al

grup de voluntaris.

- Les tres persones del mig estiren del grup per aconseguir el seu paper.

- Amb un cronòmetre es calcula quant de temps ha passat fins que els tres

participants aconsegueixen el seu valor.

- Si no se’ls ha acudit posar-se d’acord per anar a cercar-ne primer un i

després l’altre entre els tres, se’ls explica i se’ls fa repetir el procediment.

Reflexions:

- Davant una situació donada, tendim a ser competitius i individualistes en

lloc d’arribar a solucions grupals

- Si cooperam podem assolir l’objectiu de manera més efectiva, cómoda i

ràpida.

- Com es relacionaria la capacitat d’unió i de treball en equip amb la

pel·lícula

EMPATIA (4)

Ativitat per fer a tutoria:

Explicam als alumnes què és l’empatia:

L'empatia es la capacitat que ens permet reconèixer i entendre les emocions

dels altres, les seves motivacions i les raons que expliquen el seu

comportament. És l'habilitat de comprendre les seves necessitats, sentiments

i problemes i respondre correctament a les seves reaccions emocionals.

Implica una connexió sincera i respectuosa amb les emocions i sentiments de

l'altra persona. L'empatia suposa entrar en el món de l'altre i veure les coses

des del seu punt de vista. Això no significa estar d'acord amb les seves

opinions i actuacions. L'empatia es diferencia de la simpatia, en que aquesta

implica una valoració positiva de l'altra persona, mentre que l'empatia no

pressuposa cap valoració. El professorat hem de mostrar empatia amb

l'alumnat. Hem d'observar les diverses emocions que els infants mostren en

diferents moments i intuir quins pensaments tenen sobre ells mateixos. Per

exemple en el moment de començar una feina poden mostrar interès,

desinterès, avorriment, entusiasme... Si observem un infant que no se'n surt i

que mostra inseguretat esborrant contínuament, pot ser que estigui pensant

que allò és molt difícil per a ell i que no se sent capaç. Nosaltres el podem

ajudar donant-li ànims i mostrant-li confiança en que ho pot fer. Per ser

empàtics, el primer que hem de fer es saber escoltar. Sovint en una conversa,

mentre l'altra persona parla, estem pensant el que direm o preguntarem

després. Escoltar vol dir posar tota l'atenció en l'altra persona, no només en

el que diu, sinó també en la comunicació no verbal (el to de veu, la

gesticulació, els moviments, l’expressió facial...), ja que tot el cos expressa el

que pensem.

Els demanam que pensin en un moment de la pel·lícula en la què es

mostra aquest concepte

Feim un exercici: “originals i copies”.

Qui va davant nostre inventa un estil de caminar i els altres el copien. Després

es va canviant i imitant a l’últim que ha passat. Després podem intentar

endevinar l’estat emocional de cada forma de caminar. Totes aquestes

dinàmiques ens poden ajudar a observar la gent i entendre com se senten en

cada moment

Visionat del vídeo: CUERDAS. És la història d'una petita nena però amb

un enorme cor qui li va dibuixar un somriure a un nin malaltet. Está

inspirada en la vida d’un nin que es nom Nicolás, que pateix paràlisi

cerebral. El pare d’aquest nin és el que va fer aquest curtmetratge.

https://www.youtube.com/watch?v=Hy7X2pUdDsE&feature=em-

share_video_user

RECONEIXEMENT. ÈXIT. AUTOSTIMA(5) + VISUALITZACIÓ

Aquest exercici el podria dur a terme el departament d’orientació

RECOMPENSAR-SE UN MATEIX

Hem de dir “que bé ho he fet”, “ho he fet molt bé”, “soc bo/bona en això”,

“segueixo endavant”... estar orgullós d'un mateix, de l'esforç fet i del resultat

aconseguit

Comentar amb els infants, individualment, les coses que han aconseguit i valorar el

seu esforç.

Un exercici:

¿SABEM COMPTAR?

Si esteu segurs que sabem explicar la cosa serà molt fàcil. Intentarem comptar de

l'1 al 20. Ens posem en cercle i sense cap norma comencem a explicar. Cada

vegada s'ha de sentir un nombre. No ha d'haver cap norma sobre l'ordre de

participació per anar dient els nombres. Tot és qüestió d'esperar que no se

sentin dos nombres a la vegada perquè si és així haurem de tornar a començar

des del principi.

Que hi hagi sort i arribeu a 20. De vegades no hem estat capaços de passar de 10.

El que si és segur és que passareu una estona divertida.

FER UNA VISUALITZACIÓ:

LA CADIRA I L'AUTOESTIMA. Imagineu amb tota la vivesa que pogueu,

que teniu davant vostre una cadira buida…imagineu la seva forma, el seu

color, la seva textura… Un cop la tingueu clara, observau com ve a seure’s a

aquesta cadira una persona que us estima molt, i que us fa sentir al seu costat

molt a gust amb vosaltres mateixos, us fa sentir bé i acceptats. Contemplau

detingudament el seu rostre, la seva figura, la seva postura….Què sentiu en

contemplar-la? Segur que és un sentiment gratificant. Al cap d’una estona

aquesta persona s’acomiada de vosaltres i se’n va, sabent que sempre la

podreu tornar a convidar a estar amb vosaltres a la cadira.

CARITAT-SOLIDARITAT (6)

Sessió de música

Els saquets

• Preparem per a cada un dels alumnes un saquet tancat amb llegums en el

seu interior (es poden utilitzar bosses de qualsevol altra cosa que tinguin el

pes adequat, perquè no caigui fàcilment, per exemple, sorra).

• Els participants es col·loquen la bossa al cap.

• Comencen a moure al seu ritme, o se'ls demana que segueixin un ritme

determinat o canviant (d'esquena, fent saltets ...). Es pot utilitzar música de

ritmes variables que marqui el moviment.

• Si una borsa cau a terra, la persona que la portava «queda congelada» i

una altra persona ha de tornar a col·locar-li el saquet per «descongelar»,

evitant que caigui el seu.

• Passats uns minuts recollim unes primeres reflexions sobre el valor de

l'ajuda en contraposició a la individualitat i la competitivitat, encara

assumint un risc personal («quedar congelat»). En aquest punt seria

interessant parlar del sentit de comunitat.

• Algunes preguntes per trencar el gel:

a) quantes vegades has ajudat a recollir una bossa?

b) què t'ha animat a ajudar a un company/a a no arriscar?

c) quina importància creieu que té ajudar que ningú es queda 'congelat'?

d) hi ha diferències entre un altre company i jo?

Quina relació veuen entre aquest exercici i algun aspecte de la

pel·lícula

ESPERANÇA (7) + Relaxació completa

Departament d’orientació

Mètode ACCRR: detectar i rebatre els pensaments pessimistes.

1. Explicam el mètode:

- Adversitat: prenem consciència de la situació adversa i en què

consisteix exactament. Per exemple: La meva amiga no compareix i

no tenc manera de posar-me en contacte amb ella

- Creences: idees prèvies que sorgeixen espontàniament: identificar els

pensaments negatius que sorgeixen davant l’adversitat. Per exemple:

Aquí estic esperant mentres ella ve quan li dóna la gana

- Conseqüències habituals d’aquestes creences: analitzam les

conseqüències que poden tenir els nostres pensaments negatius i

prenem consciència dels possibles efectes adversos. Per exemple: Me

sent impacient i estic enfadada per la falta de puntualitat de la meva

amiga

- Rebatre les creences habituals. Per exemple: Pot ser ha tengut

problemes per arribar

- Revitalització que es produeix quan les creences es rebaten amb èxit:

donar-se compte del que passa quan les creences negatives són

refutades satisfactòriament, i se’ns obri un panorama més objectiu per

jutjar la realitat i actuar sobre ella. Per exemple: Me sent millor si no

estic enfadada. Me puc centrar en altres alternatives: cridar a qualcú

perquè me doni el seu telèfon, contemplar el paisatge mentres

l’esper..

2. Els demanam que imaginin aquesta situació....visualització. Acabam la

visualització amb una relaxació completa en el moment en què han

aconseguit sentir-se bé.

CONFIANÇA (8)

Sessió d’EF

Començar amb un diàleg sobre la confiança i la relació d’aquest tema amb algun

aspecte de la pel·lícula.

Feim un exercici:

♦ EL LAZARILLO: per parelles, un es tapa els ulls a manera de cec i l'altre fa de

pigall.

Hi ha diverses maneres de jugar, sempre tenint en compte de remarcar la seguretat

perquè el cec no pateixi cap dany, el pigall haurà d'estar atent en tot moment.

Es pot començar a jugar en un espai tancat buidat d'objectes, si bé tenint la

precaució adequada es pot també practicar a l'exterior.

- Mantenint el contacte amb el cec: el pigall el subjecta amb una mà per un braç i

així ho guia, dirigeix el seu moviment. Sense parlar, només pronunciant STOP si

requereix que el cec es pari de cop.

- Sense contacte amb el cec: el pigall el guia indicant si ha de girar, seguir recte,

parar, anar cap enrere: recte / dreta + recte / esquerra + recte / enrere / stop /

qualsevol combinació necessària per guiar els passos del cec .

- Pronunciant el nom del cec: aconsellable en sala o espai sense obstacles, el

pigall guia el cec dient-li pel seu nom. Primer pot trucar des de molt a prop per

després allunyar-se una mica, prendre més distància, cridar més fluix, més fort.

- Fent un so que prèviament el pigall li farà escoltar al cec: de la mateixa manera

que la variant de pronunciar el nom però en aquest cas amb un so. El facilitador

pot indicar els sons a cada parella, poden ser sons d'animals o altres coses, o

deixar que cada pigall esculli el so que vulgui.

♦ CANVI DE LAZARILLO: es requereix total seguretat en el lloc on es farà

evitant llocs amb desnivells, clots o qualsevol espai de perill potencial.

Com l'anterior, començar per parelles embenant un els ulls a manera de cec i

l'altre fent de guia i mantenint el contacte amb el cec, el pigall el subjecta amb una

mà per un braç guiant, dirigint el seu moviment. Sense parlar, només pronunciant

STOP si requereix que el cec es pari de cop.

Quan el facilitador doni el senyal, el pigall deixa al seu cec que seguirà caminant

uns moments pel seu compte, confiant, mentre arriba un altre lazarillo canviant

d'aquesta manera les parelles de pigalls-cecs, sense parlar ni comunicar al cec qui

és el seu nou pigall. Es poden fer diversos canvis deixant aquests moments al cec

caminant només en confiança.

El vídeo es podria veure en una sessió de castellà. Prèviament a la visualització

els alumnes podrien fer un relat sobre l’exercici del “lazarillo” que han fet a EF,

relacionant el tema de la confiança amb algun aspecte de l pel·lícula.

♦ Visionam aquest vídeo....per a tots aquells que diuen “no puc”

http://youtu.be/Fshit6CPoos

CORATGE- AUTOESTIMA (9)

Sessió de tutoria

S'asseuen en rotllana . Un per un hauran de pensar nou coses que els agrada molt

fer i que no els fan tan com a els agradaria o quasi gens perquè els manca

coratge. Hauran de ser coses molt importants per a ells.

Quan ho tenguin és tractarà d'explicar-ho als companys, dient per exemple:

"m'agrada molt muntar a cavall i tot i que ara no puc, quan pugui hi aniré

sempre, perquè les coses que m 'agradin els he de fer ".

Feim una visualització:

EL MIRALL.Tancau els ulls. Imaginau-vos que estau davant un mirall. De

sobte començau a veure un cercle lluminós que us envolta. El cercle es fa de

cada vegada més brillant, de cada vegada envolta més parts del vostre cos.

Fixau-vos bé amb aquest cercle, és com un aura que us envolta i us omple

d’energia positiva, de força interior....

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11)

Es podrien treballar a una sessió de socials

FRASES DE LA PEL·LÍCULA:

"Mai diguis Mai."

FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA

Mai desesperis, tot i estar a les més ombrívoles afliccions, doncs dels núvols

negres cau aigua neta i fecundant - Miguel de Unamuno

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM:

ASSIGNATURA O

COMPETÈNCIA

BÀSICA

ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN Moment

que es

suggereix

per a la

seva

aplicació

PROFESSOR

IMPLICAT

Socials

La segona Guerra Mundial

Música

Classificació de les veus humanes

en el cant

Plàstica

Feim avions de paper....papiroflèxia

Francès Investigar sobre el lloc on es va

rodar la pel·lícula

Naturals Fer un estudi sobre els efectes

perjudicials del tabac

EXERCICIS INDIVIDUALS QUE ES PROPOSEN

Català

Redacció sobre com la música pot canviar a les persones

Castellà

Descriure les característiques dels personatges de la pel·lícula

Anglès

Escriure la sinopsi de la pel·lícula

LECTURES QUE ES PROPOSEN amb activitats relacionades

COERR, Eleanor

Sadako y las mil grullas de papel

Madrid : Everest, 1996

Sadako Sasaki tenia tan sols dotze anys quan va morir. Una terrible bomba

atòmica va ser llançada sobre la seva ciutat, Hiroshima, al Japó, quan ella tenia

dos anys d'edat. Deu anys més tard, va emmalaltir de la

leucèmia com a resultat de la radicació d'aquella bomba. L'autora ha volgut

destacar en Sadako el seu gran esperit i valentia a l'hora d'afrontar el futur que

ella sabia que li esperava.

Fitxa didàctica de la lectura del llibre:

http://www.planlectorleeresvivir.com/pdf/flectura/8444143774.pdf

Es podria explicar als alumnes la següent història per tal de motiva el seu interès

per la lectura d’aquest llibre:

Sadako Sasaki tenia dos anys quan va caure la bomba a Hiroshima, ciutat en la qual

vivia. Deu anys més tard (quan tenia 12 anys), com a conseqüència de la irradiació que

li va produir la bomba d'Hiroshima, els metges li van diagnosticar leucèmia. Quan la

petita Sadako era a l'hospital recuperant-se de la seva malaltia, la seva amiga Chizucho

li va explicar la història de les 1.000 grues de paper. La història és que si desitges alguna

cosa amb molta força i construeixes 1.000 grues de paper (papiroflèxia), els déus et

concediran aquest desig que tant anheles.

És així com Sadako va desitjar curar-se del seu terrible malaltia i per a això es va

proposar construir per si mateixa 1.000 grues de paper, encara que no va aconseguir

aconseguir-ho perquè va morir molt abans de poder acabar-les totes. Va morir a

l'octubre de 1955 i només havia aconseguit plegar 644 grues de paper. Simbòlicament,

els seus amics van continuar la seva missió i van completar les mil grues, amb

l'esperança que s'evitessin les guerres en el futur i s'aconseguís la pau entre tots els

països del món. Tres anys més tard de la mort de Sadako, els nens de tota la ciutat

d'Hiroshima li van dedicar una estàtua d'ella amb una grua a la mà. L'estàtua està al Parc

de la Pau d'Hiroshima.

Cada any, per al 6 d'agost, Dia de la Pau, arriben milers de grues de paper a Hiroshima

des de tots els llocs del planeta. Els nens de la ciutat pengen les grues al monument de

Sadako, amb l'esperança de transmetre aquest missatge a tothom.

En aquests dies, com a conseqüència del Terratrèmol de Japó, moltíssimes persones i

associacions de tots els llocs del món s'han proposat construir grues de paper amb la

finalitat d'enviar-les a Japó. Al Japó hi ha persones encarregades de recollir aquestes

grues que la gent envia anònimament i col·locar-les en els diferents temples del país,

amb el desig que el Japó pugui sortir del malson que està vivint i que la vida, la salut,

l'esperança i la prosperitat es restableixin de nou en les seves vides.

Una japonesa resident a Madrid ha recuperat la llegenda japonesa de les mil grues de

paper per demanar als internautes que s'uneixin a aquesta iniciativa de abraçada i ànim

al Japó que simbolitza la pau.

A través d'una pàgina web anomenada 'Les 1.000 grues'. Makiko demana ajuda per

completar les mil grues de paper de les que parla la llegenda. Qui les completi, rebrà un

desig. I aquest, ara mateix, no és altre que la fi de l'amenaça de catàstrofe nuclear i la

millor de les sorts per a tots els damnificats. La grua de la pau deixa ara pas a la grua de

la solidaritat, que des de tots els racons inunda ia les webs amb múltiples missatges de

suport.

Els alumnes podrien cercar informació sobre què és una grulla (Naturals) i sobre què és

la papiroflèxia (Plàstica). També és podria fer una grua de paper (Plàstica)

Es podria cercar informació sobre el Parc de la Pau d’ Hiroshima i l’escultura en

homenatge a Sadako

Es podria llegir algun fragment del llibre (Castellà). Link amb el pdf (també es pot

trobar en el blog de IE)

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/centros-

tic/41010149/helvia/sitio/upload/Sadako_y_las_mil_grullas.pdf

CANÇONS SELECCIONADES

Totes les cançons de la pel·lícula subtitulades.

Es podria fer una audició a Música

https://www.youtube.com/watch?v=rF5maE1-5wM

Les choristes en concert a Paris 2005

(Es podria veure una part del vídeo a música i/o a Francès, per tal que els

alumnes coneguin els nins que cantaven les cançons de la pel·lícula)

https://www.youtube.com/watch?v=Y5bWxVRRJT0

VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS

Sadako & las Mil Grullas de Papel

https://www.youtube.com/watch?v=7HaZeUQQzrw#t=61

Vídeo preciós que il·lustra sense paraules la trista història de Sadako Sasaki.

PROJECTE

EDUCACIÓ

EMOCIONAL

CENTRE

GRUP DE TREBALL

ALTRES

PROFESSORES QUE

COL·LABOREN

El cinema com

a eix

vertebrador de

l’educació

emocional i del

treball

interdisciplinari

.

AULA

BALEAR

ESPIGARES NAVARRETE, M. ANTONIA

GELABERT FONT, MARIA MAGDALENA

GUIJARRO CAÑELLAS, ROSA

JOVER ARBONA, CATALINA

LLITERES LLITERES, FRANCISCA

PAYERAS GIL, ISABEL

RAMIS CRESPI, MARGALIDA

SASTRE JUAN, ROSA

TERESA SUREDA

M. BEL OLIVER

SASKIA ROCA