Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca Pública i Immigració (22 de febrer de 2010)

1 / 7

Petra Bamberger-Erdem

(Biblioteca Pública de Nuremberg )

Lyric meets Graffiti

Poemes pintats amb espray a la paret

(Trad. de Joan Ibañez)

--------------------------------------------------------------------------

¡Ser lliure tan sols una hora!

¡Lliure, lluny!

Com cançons de nit a les esferes.

I volar amunt, dia rera dia,

M’agradaria,

I cercar l’oblit---

Perseguir roses blanques

Sobre l’aigua fosca,

Donar ales a la meva ànima

I, oh déu, no saber res més

De l’amargor de les llargues nits

En les que els ulls es fan grossos

Per una necessitat sense nom.

Les llàgrimes llisquen damunt les meves galtes

Des de nits demencials,

La dolça esperança de la bogeria,

El desig de trencar les cadenes

I de beure’m la llum---

¡Contemplar la llum tan sols una hora!

¡Ser lliure tan sols una hora!

Quan l’adolescent de setze anys grega Calliope, alumna de pintura a l’escola de Formació

Professional, va recitar aquest poema d’Ingeborg Bachmann en el marc d’un lliurament de

Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca Pública i Immigració (22 de febrer de 2010)

2 / 7

premis en un teatre infantil de Nuremberg, va encantar del tot als espectadors. No tan sols va

recitar el poema, sinó que per un instant va obrir les portes a la seva ànima. D’entre els

nombrosos espectadors entusiasmats, es va dirigir a mi una psicòloga infantil i per a

adolescents. Segons em va dir, no podia creure haver sentit aquells joves, molts dels quals

tenien un rerafons migratori, recitar poesia d’una manera tan convincent i autèntica.

1. Una idea

Permetin-me que els expliqui com va ser que Calliope recités aquest poema.

En el marc de les meves activitats en qualitat de lectora qa la Biblioteca Municipal de

Nuremberg, imparteixo lectures per nens, joves i adults, elaboro recomanacions de lectures,

col·laboro amb autors i il·lustradors, i planifico lectures amb ells. Més enllà d’això, duc a

terme projectes al voltant del llibre com a tema general i, amb associacions cooperadores com

el Teatre Estatal de Nuremberg, el Museu Escolar i la Facultat de Biblioteconomia de la

Universitat d’Erlangen-Nuremberg, així com amb artistes de diferents camps, intento apropar

el mitjà “llibre” i la lectura a nens i joves. En el camp de l’Escola Primària no es necessiten

gaire rodeigs per despertar la curiositat en els nens. Tanmateix, quan aquests assoleixen el

“llindar màgic” cap a l’adolescència, l’accés es fa més difícil i els rodeigs esdevenen més

llargs.

Encara es torna més complicat quan es prova d’entusiasmar els joves per la lectura

desmarcant-se de la moda de la fantasia i els vampirs.

Per això mateix la idea d’apropar la poesia als joves semblava impossible.

Ara bé, joc sóc una enamorada de la poesia des de fa molt temps, i força vegades em va cridar

l’atenció que a l’Escola Secundària aquest gènere no hi té lloc de cap mena. Un alumne de

Secundària amb prou feines té contacte en la seva etapa escolar amb poemes. A això se suma

el fet que aquests joves, en la majoria dels casos, tampoc no coneixen aquest gènere a casa

seva.

Tanmateix, segons la meva opinió, com que els poemes poden ser un camí cap al més interior

d’un mateix, una clau de la porta cap a l’ànima, considero aquest gènere extraordinàriament

adequat per treballar amb joves. Però només llegir poemes mai no podria funcionar – sobretot

amb classes de secundària, en les que el nombre de joves amb rerafons migratori sovint arriba

al vuitanta per cent. Per això s’havia de buscar un rodeig que fes possible als joves descobrir

per sí mateixos els textos lírics pas a pas.

Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca Pública i Immigració (22 de febrer de 2010)

3 / 7

La música és apropiada com a llenguatge universal, però també les arts gràfiques són un

vincle possible. En ambdós casos, tanmateix, s’ha de trobar una forma musical o una forma

artística que sigui propera al món modern dels joves, per no haver-hi d’entrellaçar una altra de

desconeguda. A través d’una forma artística plena d’atractius pels joves es podria prendre el

rodeig cap a una forma absolutament desconeguda – aquesta era la idea.

El graffiti és una part constitutiva de la cultura juvenil moderna, que també fascina

precisament a molts joves de famílies socialment desafavorides. Els graffiti també poden ser

elaborats per joves amb coneixements d’alemany deficitaris. Tanmateix, el treball al grup els

obliga després a expressar-se verbalment. Així, el joves han de transmetre els seus

pensaments a la resta. Ha de tenir lloc un intercanvi entre ells, un acte d’escoltar i ajustar.

Així va néixer el concepte “Lyric meets Graffiti”

2. Adaptació

Ara els presentaré el projecte tal com jo l’organitzo, però em puc imaginar perfectament una o

altra forma modificada, qüestió que reprendré més endavant.

El projecte va ser dut a terme en un espai de temps de tres dies la primera vegada, i de deu la

segona. L’experiència mostra que un període més prolongat dóna la possibilitat al grup

d’ocupar-se de manera més intensa amb els poemes i les imatges, així com amb la presentació

dels textos.

A l’inici del projecte hi ha un workshop sobre poesia.

En ell es tracten els següents temes:

-¿Què és un poema?

-¿Què és una rima?

-¿Ha de rimar una poesia, per ser una poesia?

-¿Què és la mètrica i com puc accentuar les síl·labes correctament?

-¿On faig les pauses?

-¿Com de lent o ràpid he de llegir?

-¿Què em vol dir una poesia?

Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca Pública i Immigració (22 de febrer de 2010)

4 / 7

Aquestes preguntes centrals les responc juntament amb els joves mitjançant exemples

escollits.

Poemes adequats

Com que crec que només es pot treballar bé amb llibres o textos dels que un mateix està

convençut, no els presento cap cànon de poesia amb la garantia que aquest funciona amb els

joves. La meva experiència mostra que per exemple Hermann Hesse, Rainer Maria Rilke,

Mascha Kaleko i Ingeborg Bachmann tenen molt bona rebuda en els joves. Però també he de

dir al respecte que aprecio molt aquests autors i que d’aquesta manera els puc apropar als

joves d’una manera molt autèntica. Finalment també es pot recopilar poemes amb diversos

temes i després oferir i, més enllà d’això, animar els participants a llançar-se ells mateixos a

buscar poemes que els agradin. En la meva llista de poemes tinc algunes lletres de cançons, en

certa manera com a “comodí”. La lletra d’una bona cançó és al cap i a la fi poesia, i sovint la

música facilita l’accés als joves.

Tècnica

Quan cada jove o cada grup que treballa en conjunt ha trobat un poema que volen treballar,

llavors s’elaboren els esbossos.

Les imatges que sorgeixen a la ment durant la lectura dels textos son apuntades i comentades.

En aquesta fase els joves es coneixen millor els uns als altres, opinen sobre les idees, i ja en

les converses revelen en part els seus pensaments sobre el contingut del poema i les imatges.

No és estrany que aquí també tinguin lloc veritables discussions- sigui per malentesos a causa

de la llengua, o bé pel rebuig d’allò que els és estrany. Precisament amb això és possible

trobar un accés als joves en la mesura en que se’ls explica, se’ls pren en certa manera de la mà

i se’ls acompanya a aquest terreny desconegut. En part es recita el poema ratlla a ratlla

conjuntament, i sovint es precisa de nombrosos aclariments fins que els joves accedeixen a

aventurar-se en la llengua estranya.

Els joves tenen la tasca de desenvolupar en el seu dibuix respectiu el passatge o vers central

per ells, el qual els ha portat fins al seu dibuix. Això ha de mostrar a l’observador la relació

amb el text líric.

El model per aquest dibuix, per exemple, va ser “Persones en la nit” de Rilke. Una dona que

resulta molt atractiva ha de seduir l’observador, i tanmateix el vuit negre serveix com a

Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca Pública i Immigració (22 de febrer de 2010)

5 / 7

advertència. “Si és encertada al forat en el billar,” em va explicar un jove, “s’ha acabat tot”. “I

si mires als homes a la cara, llavors has de reflexionar, a qui” ha de ser per tant una

advertència del grup de no confiar en l’aparença, sinó que s’ha de mirar el que hi ha al

darrera.

Un cop es tenen els esbossos, llavors comença el treball preliminar a la paret. Cal trobar i

crear una pintura de fons adequada.

Aquesta és elaborada conjuntament per tot el grup. Tot seguit es divideix la superfície del

fons en marcs individuals, i cada participant o cada grup obté una zona on ha de traslladar el

dibuix.

Amb l’ajuda de projectors de transparències, els esbossos copiats en folis transparents es

poden traslladar a la paret amb facilitat. Al dibuix de mostra en llapis el segueix després el

treball de donar color amb pintura d’emulsió. A més, els joves també poden treballar amb

esprais.

Treballar els poemes

Amb el workshop sobre poesia el treball amb els poemes no ha acabat. Com més s’ocupen els

joves amb els textos lírics a través dels dibuixos, més s’apropen al contingut i significat.

Només si el poema ha estat entès i en alguns casos s’ha sentit una mena d’empatia, llavors és

possible una recitació autèntica. Les converses i una pràctica conjunta fan més profunda la

comprensió, i proporcionen confiança en un mateix, tant més que la majoria de joves fins ara

encara no han recitat res davant d’un públic.

Presentació

En una presentació de cloenda no solament són presentats el dibuix total i els dibuixos de

paret individuals, sinó que sobretot cada grup recita el poema que va servir de model al seu

dibuix. Aquesta recitació dels poemes, de la que ja els he parlat al començament, és un

esdeveniment especial no només pels joves, sinó també pels seus oients. A través de la

dedicació intensiva als textos lírics, així com a través de les discussions sobre el contingut

dels dibuixos, però també amb la feina de recitar, els joves semblen en aquest moment ser

“un” amb el “seu” poema.

Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca Pública i Immigració (22 de febrer de 2010)

6 / 7

Un quadre il·lustrat fa possible a l’observador elaborar una relació entre el dibuix respectiu i

el model líric que li pertany.

3. Alternatives

Com que una paret no es troba disponible arreu, el concepte “Lyric meets graffiti” també es

pot dur a terme d’una altra manera.

Els poemes i els dibuixos es poden imprimir en punts de llibre o postals. També es poden

plasmar en roba, per exemple samarretes.

4. Conclusió

“Només cal una persona que ens obligui a mostrar tot el que podem fer”

Marco, un alumne de formació professional de vint-i-cinc anys, ha escrit aquesta frase sobre

el graffiti, i molt del que jo he viscut en el marc del projecte hi és contingut.

Segur que treballar poemes amb joves és un desafiament. S’han de superar les barreres del

llenguatge, la confiança s’ha de fomentar, i s’ha de garantir l’agermanament en un grup, per

dur a terme conjuntament un projecte com aquest.

Tanmateix, si es té èxit, llavors es pot veure com els joves s’obren, se superen a sí mateixos i

presenten qualitats sorprenents.

El treball conjunt en una gran obra d’art uneix el grup, i tots s’ajuden els uns als altres.

Apart de les experiències pràctiques per la vida, com la puntualitat, el treball de projecte,

treball en equip, tècniques de presentació i comunicació, els joves també troben el camí cap a

noves possibilitats d’expressió pels seus sentiments i opinions.

A la qüestió de per què el projecte havia agradat als joves, un noi de divuit anys va respondre

que li havia agafat gust a la poesia, i que la sensació d’haver creat alguna cosa de la que se

sentia orgullós li havia fet molt bé.

El senyor Adamczewski, director de l’Escola de Formació Professional, ha resumit de manera

concloent la importància del projecte pels joves en l’informe anual de la seva escola de la

manera següent:

Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca Pública i Immigració (22 de febrer de 2010)

7 / 7

“Per a mi va ser un Highlight especial en aquest curs poder observar en la presentació del

projecte “Lyric meets graffiti” (vid. informe) com els alumnes de Formació Professional, la

majoria dels quals havien hagut de fer fins ara moltes experiències negatives en la seva

carrera, han madurat en llur persona. Van discutir sobre poesia, van recitar orgullosos, ben

vestits i amb corbata, els seus poemes en part apresos de memòria, i al final van explicar el

que els havia mogut a pintar aquell dibuix complementari a la paret de la biblioteca. Aquí es

va veure clarament que el seu èxit els ha donat ales guanyant confiança en sí mateixos, i que

estaven orgullosos de la seva obra i de les noves experiències. Els desitjo que aquestes

experiències positives potser contribueixin a obrir-se pas amb la nostra ajuda fins a una

graduació plena d’èxit.”