M2006

Gaia

ta 1

5 “S

equi

ol”

Mag

dale

na 2

006

Coordinació: ELISABETH BREVA. Direcció i redacció: AGUSTIN MON.Portada: STUDIO 3 COMUNICACION. Entrevistes: VICENTE CORNELLES.Publicitat: BEGOÑA NAVARRO, CARMEN GÓMEZ, RAQUEL SAIZ, BELENMERCÉ, ANA BLASCO, ANGELES GARCIA. Reportage fotogràfic: EnriqueGarcía - Estudio GAMA. Impressió: Gràfiques COLOR IMPRÉS, S.L.U. Traduccióal valencià: Programa SALT 3.0 Traductor i corrector de valencià. Direcció Generald'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística. Dipòsit Legal: CS-30-2006

SALUTACIONS • Alcalde de la Ciutat, D. Alberto Fabra Part. 5 • President d’Honor, D. Joaquín Borras Llorens. 7 • Presidentade la A.C. Gaiata 15 Sequiol, Elisabeth Breva Almerich. 9 • Regina de les Festes, María López López. 11 • Regina Infantil de lesFestes, Cristina Giner Vilar. 13 • President en funcions de la Junta de Festes de Castelló, Ximo Gil Puerto. 15 • Foguera Plaçade Pio XII d’Alacant. 17

RACÓ DE L’ARTISTA • La nostra Gaiata. 25 • La nostra Gaiata Infantil. 31

LA NOSTRA COMISSIÓ • La nostra Comissió. 39 • La nostra Comissió Infantil. 41 • Madrina 2006, Lorena Castillo Querol. 43 •Madrina Infantil 2006, Beatriz Belenguer Mercé. 45 • President Infantil 2006, Alejandro Breva Monte. 47 • Madrina d’Honor, MartaMir Blazquez i Acompanyant. 49 • Madrina d’Honor Infantil, Ainhoa Pegueroles Morilla i Acompanyant. 51 • Dames d’Honor i elsseus Acompanyants. 53 • Dames d’Honor Infantils i els seus Acompanyants. 63 • Les Peques. 80 • Entrevista a Lorena CastilloQuerol, la nostra Madrina per Vicente Cornelles. 85 • Entrevista a Beatriz Belenguer Mercé, la nostra Madrina Infantil per VicenteCornelles. 87 • Entrevista a Alejandro Breva Monte, el nostre President Infantil per Vicente Cornelles. 89 • Entrevista a ElisabethBreva Almerich, la nostra Presidenta per Vicente Cornelles. 91 • Acomiadada de la Madrina 2005. 92 • Acomiadada de la MadrinaInfantil 2005. 94 • Acomiadada del nostre President Infantil 2005. 95 • Acomiadada del President 2005, Vicente Javier QueralGarcía. 97 •Quadre d’Honor. 99 • XXV anys d’història, recull fotogràfic. 100 • Programació de Festes al Sector. 105

ACTIVITATS • Nomenament de les màximes representants del Sequiol per a la Magdalena 2006. 113 • Nomenament i Imposicióde bandes a les Reines de les Festes i Corts d’Honor. 116 • La nostra presentació. Així la van veure…, el Periodico Mediterraneo.121, el Mundo-Castellón al Día. 123, Levante. 126, Heraldo de Castellón. 127 • Presentació del Cartell anunciador de laMagdalena 2006. 128 • III Concurs escolar de maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló”-Fundació Ruralcaja Castelló. 130 •Activitats culturals al Sequiol. 133 • VII Concurs de maquetes de gaiata al col·legi Isidoro Andres. 138 • Els premis de laMagdalena 2005. 141 • María López López, Reina de les Festes sequiolera. 145

ARTICLES • Galania a una Reina, per Juan José Pérez Macián. 157 • El vi de Castelló. El Mesón del Vino en les festes dela Magdalena, per Miguel Vidal Pontones. 159 • Homenatge de la ciutat al Rei En Jaume I, per Eduardo Mas del Rio. 166 •Pregó. En la rebotiga del carrer Major, per Chelo Pastor Verchili. 168 • L’Enfarolà del Fadrí, per Vicente Farnos de los Santos.171 • La Romeria de les Canyes i la Tornà, paradigma de l’ortodòxia en les festes de la Magdalena, per Vicente CornellesCastelló. 173 • Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates, fites de la festa, per Ximo Gorriz Plumed. 176 • La CavalcadaInfantil, per Vicent Pau Serra Fortuño. 180 • Les pujades “al Fadrí” en la història recent de les nostres festes…, per JoséJuan Sidro Tirado. 183 • La Millor Traca final de la nostra història, per Manuel Carceller. 186 • Nit Màgica, per Manuel V.Vilanova Guinot. 189 • Festival Internacional de Música de Festa, per Lidón Barberá Jordán. 193 • Notes entorn de la històriade l’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó en les festes de la Magdalena, per José Luis Serrano Fabregat. 195 • Firade Bous de la Magdalena. Als Bous amb Paco, per Montse Arribas. 198 • Gran Traca Final - Magdalena Vitol. I tornar acomençar, per Agustín Mon Carro. 200 • MITOLOGIA DE CASTELLÓ: 75é Aniversari de TOMBATOSSALS, per José PradesGarcía. 205

sumari

EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DELA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ DE L'ÚS DEL VALENCIÀ

Magdalena 2006

Tots els anys la participació del Sector 15, Sequiol, en les Festes de la Magdalena, constitueix una demostracióde castellonerisme dels veïns d'aquesta zona de la ciutat que en l'última dècada ha registrat un grandesenvolupament urbanístic, acompanyat del creixement del nombre de veïns.

Aquest Sector 15, que porta el nom de l'antic i històric camp de futbol de C. E. Castelló, escenari de tantesjornades glorioses per a l'equip albinegre, destaca també en la seua contribució a les Festes de la Magdalena,com es demostra any rere any a través de la construcció de la seua Gaiata i els actes específics que organitzal'activa Comissió, perquè els veïns disfruten no sols amb els festejos generals de la ciutat, són amb aquells queté més pròxims, en el seu propi barri.

Els castellonenencs de més edat saben com era aquesta zona abans que es desenvoluparen els projectesurbanístics que l'han transformat per complet.

Eixa transformació s'ha produït sense pèrdua de la personalitat pròpia del sector, en el que des de fa diversesdècades es produeix una perfecta integració dels castellonencs de tota la vida amb famílies procedents d'altrespoblacions. A tal integració han contribuït i continuen contribuint les Festes de la Magdalena, que serveixende nexe d'unió entre tots els habitants de la ciutat, amb independència del seu lloc de procedència.

Per a mi és un orgull com a castellonenc i alcalde de la ciutat poder expressar un any més la meua més sinceraenhorabona per l'esforç de tots per a continuar amb les nostres tradicions que donen significat de capitalitata Castelló: Bones Festes.

gaiata 15 Sequiol. 5

Salutacióde l’Alcalde de la Ciutat

lberto

Fabra Part

Salutacions

A

En nom de la Generalitat Valenciana és un honor poder saludar des d'estes pàgines a tots els veïns de Castelló,i en especial als membres de la Gaiata 15, Sequiol. A més em sent especialment orgullosos de ser el presidentd'Honor en aquest any tan especial en el que compliu les bodes de plata festives.

El respecte a les tradicions, la participació i el caràcter popular són alguns dels conceptes que definixen lesfestes de la Magdalena, i amb la vostra dedicació i treball contribuïu a continuar mantenint vives les nostresarrels. Des de la creació del vostre sector, en 1981, em consta que els actes que programeu són un clar exemplede participació veïnal. A través de l'Associació Cultural Gaiata 15 aporteu a la societat de Castelló una àmpliavarietat d'activitats al llarg de tot l'any.

L'esclat de llum del vostre barri brilla i il·lumina tots els castellonencs i manté viva la memòria del nostrepoble. Les gaiates són un eix fonamental en les festes, i les dones i hòmens del sector Sequiol fomenteu laconvivència i l'esperit solidari que caracteritza tots els castellonencs.

Desitge felicitar tots els membres del vostre sector pel treball desinteressat que realitzeu a favor de les festesde la Magdalena.

Vos desitge unes bones festes i espere que les disfruteu al màxim.

Joaquín Borras LlorensDelegat del Govern Valencià a Castelló


Salutaciódel President d’Honor

Delegat del Govern Valenciàa Castelló

oaquín

Borrás Llorens

Salutacions

J

La Magdalena de 1982 va ser la primera edició en què la Gaiata 15 Sequiol, junt amb les gaiates Sensal i Castalia,apareixia dins del panorama festiu de la nostra ciutat. En aqueixa edició vaig tindre l'altíssim honor de presidiral Sequiol, passant a ser la primera dona que dirigia una comissió de sector; fins aqueix moment càrrecexclusivament per a hòmens.

En aquests moments estem a les portes de viure una nova edició magdalenera. Per a nosaltres, els Sequiolos, seràla vint-i-cinquena. I en aquest any tan especial, he assumit el repte llançat per la comissió de presidir, de nou, elsdesignis d'aquesta jove però ja experimentada associació.

El que va començar sent un il·lusionant projecte d'un grup d'amics, formats en el si de la comissió Brancal dela Ciutat, és hui en dia una autentica realitat. La nostra associació presenta un palmarés envejable, en aquestsvint-i-cinc anys, amb premis en castells de foc, en l'antiga “nit del foc”, o en mascletaes, sent una de les poquesassociacions que disposa del masclet d'argent de la colla A Mitges o en llibrets on en diverses ocasions ha sigutseleccionat com la millor publicació festera. I que dir de les nostres gaiates; diversos primers premis aconseguitstant en categoria absoluta com en la infantil, en aquesta última els tres últims anys de manera consecutiva.

Si tot aquest bagatge és important encara ho és més la quantitat d'amics que, en aquests vint-i-cinc anys, hananat conformant les diferents comissions del Sequiol, dels qui guardem el seu apreci i amistat. És, per tant, totun honor, en aquesta Magdalena de 2006, ser, de nou, la Presidenta del Sequiol.

I des d'aquestes línies, vull animar, especialment a tots els veïns del sector, però de forma generalitzada a totsquants vullguen viure la nostra festa per a, enguany més si cal, participen en tots i cada un dels actes queconformen el completíssim programa de festes que hem preparat. Tot el nostre esforç i dedicació no tenen sentitsense la seua participació. I conforme al mandat del nostre Pregó: “… I perqué siguen les festes, dignes de nomi de fets, no volem limits estrets, d'ambicions massa modestes…” no s'han escatimat esforços a l'hora de contractarun variat programa d'activitats que, esperem, siga del seu grat.

Desitge a tots els veïns que gaudisquen de les nostres festes de la Magdalena 2006.


Salutacióde la Presidenta de la A. C. Gaiata 15 Sequiol

lisabeth

Breva Almerich

Salutacions

E

Amics de la Gaiata 15 "Sequiol", vull expressar la meua més sincera felicitació pel vostre treball, sense el qualles nostres festes no lluirien amb el resplendor que entre tots heu aconseguit que tinga una gaiata modèlica,de la que hem d'aprendre moltes coses tots aquells que estem vinculats a les festes de Castelló. I com amicsque som i Sequiolera de soca ... Com em podria oblidar del 25 aniversari de la gaiata? Felicitacions! Us desitgeunes bones Festes de la Magdalena 2006.

Amb molta estima us cride:

Magdalena!!!

Maria

Salutacióde la Regina de les Festes

aría

López López

Salutacions


M

"Sequiol", felicitats:

Aquest any amb més motiu, ja que celebreu els vostres 25 anys amb la gran família de la festa, vull felicitar-vosper tota la dedicació i il·lusió que sempre heu demostrat per aconseguir que el vostre siga un gran sector. Jocom a Regina Infantil vull animar a tots el xiquets a seguir la tradició.

Un fort abraç


Salutacióde la Regina Infantilde les Festes

ristina

Giner Vilar

Salutacions

C

Com President en funcions de la Junta de Festes de Castelló, suposa per a mi una gran alegria i satisfacció eltindre l'oportunitat de dirigir-me a tots el veïns del sector 15 Sequiol i poder desitjar que passen unes bonesfestes.

Tota la ciutat de Castelló espera amb il·lusió els dies que estan al voltant del tercer diumenge de Quaresma.Esperem tots aquestes dates per fer gala de la nostra condició de castellonecs.

La Gaiata 15 Sequiol és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il·lusió, dedicats en cos i ànima,amb la fi d'aconseguir unes festes que siguen gaudibles per la majoria dels veïns del sector.

Per això, no tinc mes remei que felicitar-vos tots. Als membres de la comissió per la tasca realitzada i per unsexcel·lents companys de viatge en aquest tren de la festa. I als veïns perquè es converteixen, com castellonecsque són, en el verdaders protagonistes de la nostra setmana més gran.

Moltes gràcies i bones festes.


Salutaciódel President en funcions de la Junta de Festes

imo

Gil Puerto

Salutacions

X

Estimats amics de la Gaiata 15 Sequiol de Castelló.Novament vos agraïsc que em doneu la possibilitat de dirigir-me a vosaltres a través d'estes línies.Com a President de la Foguera Plaça de Pio XII, en nom de tota la Comissió, i el meu propi vos desitge quepasseu unes molt bones festes de la Magdalena 2006 que, a més a més, coincidixen amb el vostre 25éaniversari.Que la llum i el color de les vostres gaiates i la calor dels vostres cors aconseguisquen fer més gran, feliços ientranyables estes dates.També et desitge Elisabeth que et tingues tots els triomfs del món en aquest any en el que comences novamentel camí de Presidenta de la Gaiata 15 Sequiol, i a Lorena, Beatriz i Alejandro que disfruten d'este gran any.Rebeu un fort abraç dels vostres germans de la Foguera Plaça de Pio XII d'Alacant.

Alacant a 10 de febrer del 2006

Jorge González BernáPresident de la Foguera Plaça Pio XII


Salutació

oguera

Plaça de

Pio XII

d’Alacant

Salutacions

F

Quan les llums de laprimavera comencen abanyar la ciutat em vénen a

la meua memòria els records,sempre agradables, del naixementde la gaiata. La gaiata del meusector, del meu barri, de la meuaciutat. Recorde com el paper blanccomença a tacar-se de traçosnegres i grisos del carbonet delllapis que guiats per la mà del'artista van ordenant-seharmoniosament, formant corbes iesbosses en un principi quasiinapreciables però que al finaldonaran forma a la més bella de lescriatures del món fester, la Gaiata.Recorde com el ferro, la fusta i elcristall es fonen en un balld'alegria i fantasia, on quasi perart de màgia, donen forma ivolum als traços dibuixats en unpaper. El ferro, fort i dur, sembla

fondre's per a adoptar formes quenomés els artesans sabenconcebre, igual que la fusta ques'embelleix per l'art de la gúbia iel puntacorrent, i el cristall rígid ifred, es converteix en el milloraliat dels mags de la llum,deixant passar al seu través elsmas bells i càlids rajos de llum.Recorde com els pinzellsenjogassen al voltant dels colorsen un ball tribal al so de ladolçaina, ballant un bolero decolor amb la seua amiga la llumper a adornar en el seu naixementa l'obra de la festa.Recorde com arriba la llum, lallum de la festa, com si amb laseua vareta màgica dotara de vidapròpia als elements i les formesque un dia la ment imagine i lesmans van realitzar amb esforç itenacitat.

Recorde com junts vam veurenàixer aquesta criatura, aquestaxiqueta dels nostres ulls, com adia a dia, nit a nit, any rere any, dela mà dels seus pares i les seuesmares, va anar creixent, donant-licadascú el millor de si, donant-lisaviesa, donant-li experiència itambé, per que no, un poc derebel·lia però cuidant-la imalcriant-la perquè avui siga totauna dona, tota una dama, tota unareina.Recorde el paper, el llapis, lesferramentes, els pinzells, totsaliats per a un fi comú. Recordecom tot passa davant els meusulls durant un instant però no puccreure que siguen vint-i-cinc,espere recordar molts altres mas,recordant la llum.

La nostra gaiata

Artista: José Vicente MonroigMarques

Lema: La llum dels records



En la Gaiata que l'associaciócultural Gaiata 15 Sequiolpresenta a concurs, en esta edicióde la Magdalena 2006, podemdiferenciar dos espaisfonamentalment. Per un costattrobem la columna central,bàsicament realitzada en cristall.Envoltant a esta, trobem unimpressionant treball de fustatallada que, en forma d'artísticsbraços, partixen de la base iarriben la cota més elevada del'obra. Analitzem-los per separat.Els braços de fusta són massissosde fusta de pi, sobre el qual s'hansobreposat les rematades de taulerde DM de 10 mm amb chapa defusta natural d'haja i cirerer. Eltreball de talla que s'ha realitzatsobre estos és tant de gravat comde baix relleu, combinant ambdóstècniques per a aconseguir unmajor realç i volumetria delsbraços. Estos partixen des de labase suport de la Gaiata iascendixen fins quasi la cota mésalta de l'obra amb dos singularitatsdignes de ser destacades: per uncostat des de la pròpia base apareix

una columna que, de maneravertical, aconseguix una alçada deprop dels dos metres, d'un altre; enel terç superior de l'obra, apareix,de nou, una columna vertical demés d'un metre d'alçària dels queremarquem l'arriscada subjecció alconjunt que afig un atractiu a lamateixa.Els braços estan disposats en lesquatre diagonals del carro suport.En la part superior de la columnacentral, que més avantanalitzarem, es combina el cristallamb la fusta, ja que en esteelement, apareixen sis braços defusta, realitzats amb idènticatècnica a la descrita anteriorment.La combinació dels quatre braçosdisposats en les diagonals amb elssis de la part superior de lacolumna, disposats sobre elsvèrtexs d'un hexàgon, conferix al'obra dos punts de vista diferentsen funció de si és observada des deles cares davantera i posterior odes de les laterals.La decoració dels braços de fustas'ha realitzat respectant el tonatural de la fusta noble, lacat, en

to neutre i realitzant patines en ori plata per a major realç delstreballs de talla realitzats sobre elsmateixos.Com a complement a estos braços,estratègicament disposades,trobem unes piques de gots, endiferents colors, que conferixenmajor vivacitat i colorit a lasobrietat de la fusta noble.El cos central està bàsicamentrealitzat en cristall. Utilitzant latècnica de l'aplomat s'ha construïtuna impressionant columna demés de quatre metres d'alçària, lesarredonides formes de la qualassemblen a la figura d'un calze.Composta per prop de dos milpeces de cristall de diferentstonalitats que muntades una a una,sobre una estructura metàl·licaque la suporta, compon unaimpressionant vidriera, ambvolum, que captiva a quants lacontemplen. Vegem amb detallesta estructura.Partint de la base del carro suporttrobem el primer element queconformaria el peu del suposatcalze. Format per un prisma la

ESTRUCTURA:


base del qual és un dodecàedreregular de costat 450 mm, sobre elqual es disposa una piràmidetruncada la base inferior de la qualés coincident amb la superior delprisma i la superior és undodecàedre regular de costat 200mm. El conjunt està realitzat ambperfil quadrat de 2 x 20 i amb unaalçària de 600 mm. Totes lesarestes, en redó metàl·lic dediàmetre 3 mm, corbada de formacòncava. Entre les arestes irealitzat amb el mateix material,s'ha realitzat una estructura, tipustela d'aranya que suposarà elsuport dels prop de set-centscristalls que componen esta peça.En ella es conjuga tant la grandàriai la forma dels cristalls com lesseues tonalitats, completant unmagnífic resultat.La següent peça és un prisma debase octogonal irregular del qualels costats paral·lels a la cara delcarro base mesuren 400 mm i lesdisposades en les seues diagonals,70 mm. Realitzada completamentamb perfil quadrat de 2 x 20 arriba

una alçària de 1000 mm. Sobre lescares majors trobem quatre escutsde la ciutat, en forma ovoide,realitzats en cristall aplomatseguint la mateixa tècnica descritaen la peça anterior. Sobre el centredels mateixos, trobem els castells,realitzats en cristall de diferentsgrossors, que conferixen relleu.La corona dels mateixos estàrealitzada en fusta policromada.Sobre les cares xicotetes delprisma es disposen uns braços defusta, d'idèntica confecció que laresta, que complementen elsdescrits anteriorment, disposats enles diagonals.Per damunt d'esta, trobem la peçaque, segurament, serà la quecaptive amb major força a quantsadmiren esta obra. Podemdefinir-la com la copa del calze.De base dodecaèdrica, jugant ambdiferents grandàries de costat iamb una alçària total de 1600 mms'ha realitzat una estructura que,amb idèntica disposició que ladescrita en la primera peça, iconjugant en les seues arestes les

curvatures tant còncaves comconvexes, suporta les més de milpeces de cristall de colors,aplomades formantimpressionants i preciosistescomposicions. A més, esta peça ésel suport dels braços en forma decolumna vertical que es disposensobre el terç superior del conjunt.Finalment, trobem l'elementd'unió que conjuga tant el cristallcom els braços de fusta. Sobre unprisma de base hexagonal, decostat 250 mm, realitzatcompletament en perfil quadrat de2 x 20, disposem sobre les seuescares, artístiques vidrieres decristall aplomat; i sobre les arestessis braços de fusta, com ja hemdescrit anteriorment. Sobre la baseinferior s'ha realitzat una pica degots de planta circular de 1000,800 i 600 mm de diàmetrerespectivament. Sobre la basesuperior està disposat el preceptiugaiato, realitzat amb idènticatècnica a la dels braços de fusta iperfilat per més de 400 peretetes.


El disseny luminotècnic realitzatestà condicionat per les estructuresque hem descrit en l'apartatanterior. Per un costat s'hapotenciat el guany cromàtic en lazona central i per als braços ipiques de gots s'ha disposat unespectacular disseny amb unainfinitat de jocs que conferixenmoviment i dinamisme a la nostragaiata.En tots els elements realitzats encristall, del cos central, s'hainstal·lat tubs fluorescent d'alt

guany cromàtic que ens ajuden,per un costat a realçar els colorsdels milers de cristalls quecomponen el conjunt i d'un altre,no menys important, afigentransparència i qualitat a l'acabat,amb un to càlid, no estrident, queajuda a conjuntar-lo amb l'entornsenyorial de la fusta.Per a les més de 1200 peretesinstal·lades en els braços s'handissenyat més de cinc-cents jocs dellums, en variacions d'intensitat,freqüència, sentit i quantitat. Tot

això comandat per una autòmatprogramable d'última generació:OMRON de la sèrie Sysmac CJ1Mamb 128 eixides de 40 amperescadascuna. El disseny del programaassegura que esta il·luminacióespectacular acompanya al conjuntno interferint a l'hora de podercontemplar l'obra, ressaltant tots elstreballs de talla de fusta dels braçosi complementant la il·luminació deles vidrieres. El resultat final ésimpressionant, jutgen-lo vostésmateixos.

IL·LUMINACIÓ:


EQUIP DE REALITZACIÓ • Angel Esteban deFez • Pascual Lerma Navarro • Enrique CarcellerLlago • Emilio Díaz Garrido • José Fco. BonetHernández • Vicente Valero Alarte • ManuelTeruel Cervera • Roberto Belenguer Cervera • JoséAndres Estrada Miralles • Jorge Martí Obiol •Nino Turch Ferrer • Javier Rodriguez Capdevila •Pablo Sanahuja Nebot • Fernando CarrataláPalencia • Agustín Mon Carro • Santiago SabucoSolera

LES DADES • Potència elèctrica: 40.000 W • Alçària màxima: 6 metres • Ample de carro: 3 metres • 138metres de perfil de ferro 20 x 20 x 2 • 18 metres de perfil de ferro de 30 x 30 x 3 • 60 metres de platina deferro de 10 x 2 • 150 metres de barnilla de ferro de 3 mm • 60 metres de barnilla de ferro de 5 mm, doblegadaen cèrcols de diferents diàmetres • 380 gots de vidre, grandària "canya" en diferents colors • 1300 bombetesesfèriques mat rosca "miñon", de 25W • 450 bombetes de 12v per a perfilar el gaiato • 25 tubs fluorescentsde 36 w • 80 tubs fluorescents de 18 w • 200 cebadors, diferents potències • 90 metres quadrats de tauler defusta DM 16 mm xapat en fusta de faig i cirerer • 35 metres quadrats de fusta de pi de 35 mm • 30 metresquadrats de cristall tipus "Impres 140" de 3 mm, en diferents tonalitats • 10 metres quadrats de moqueta •800 metres de conductor elèctric flexible 12 x 0'25 • 400 metres de conducte elèctric rígid, de1'5 • 120metres de conductor elèctric flexible de 18 x 1'5 • 32 quilos de laca per a fusta • 10 quilos de pintura esmalt• 4 litres de pintura per a bombetes en diferents colors • 3960 hores de treball

L'obra que l'associaciócultural Gaiata 15 Sequiolpresenta aquesta edició a

concurs és un espectacularprojecte que combina l'estructuraclàssica i tradicional d'una Gaiataamb l'arriscada aposta deldisseny dels seus vuit braços,col·locats dos a dos, a diferentsaltures, en les quatre diagonals del'estructura. Diem aposta

arriscada, en primer lloc pel propidisseny dels braços formats apartir d'una forma bàsica enforma de 6 i en diferentscombinacions. Però el que mésimpressiona en aquest disseny ésque cada braç, únicament disposad'un sol punt de suport enl'estructura central.Basada en les seuesimpressionants vidrieres en què es

representen, en les seues tresaltures, estampes típiques festives,realitzades en policromia, sobrecristall. Embolicant i donantactivitat a aquestes, unaimpressionant disposició d'efecteslluminosos que, tant en els vuitbraços com a les zones centrals,componen una vertadera explosióde llum i color.

La nostra gaiatainfantil

Artista: Manuel Breva NebotLema: Bressol de llum i

tradició



A continuació, descriureml'estructura interna de la nostraGaiata Infantil. En la base trobemdues prismes regulars de basesquadrades de 800 mm i 600 mmde costat i 200 mm i 100 mmd'altura, respectivament,superposada la de menor base ialçària sobre la de major. Ambdósestan realitzats amb perfilmetàl·lic quadrat de 20 x 2 mm.El prisma inferior, els seus quatrelaterals estan folrats de cristallamb artístics dibuixos. Tant labase superior d'aquest prismacom els laterals i base superior delprisma superior estan adornadesamb ceràmica.Sobre aquest conjunt de prismestrobem una piràmide truncadainvertida de bases octogonalsregulars, els vuit laterals de la

qual són de cristall policromat,amb escenes festives, conformantun meravellós i espectacularfanal. Aquest element té unaalçària de 600 mm i està realitzaten perfil metàl·lic quadrat de 20 x2 mm i les seues arestes ambplatina de 10 x 2.Adherit a la base superior del'element anterior, trobem unaaltra piràmide truncada de basesquadrades, amb una alçària de300 mm que, en els seus quatrelaterals, suporte una composicióde bombetes. Aquesta realitzadaen perfil metàl·lic quadrat de 20 x2 mm i les seues arestes ambplatina de 10 x 2. Per damuntd'aquest element, un cub de costat25 mm, els laterals del qual estanconformats per cristall policromatamb diferents estampes festives.

Aquesta realitzada en perfilmetàl·lic quadrat de 20 x 2 mm iles seues arestes amb angle de 10x 2. Culmina l'obra l'escut de laciutat i el preceptiu gaiato.En les quatre diagonals i a duesaltures, la primera sobre elsprismes de la base i la segonasobre el fanal octogonal,apareixen uns artístics i estilitzatsbraços de fusta perfilats ambbombetes. La decoració delsmateixos s'ha realitzat amb tallade fusta i policromia en diferentstons. El verdaderamentimpressionant d'aquests braços,en ambdues altures, és queúnicament tenen un punt desuport. Aquesta solució éspossible pel reforç interiorrealitzat en perfil metàl·licquadrat de 20 x 2 mm.

ESTRUCTURA:

Podem distingir dos espaisdiferents d'il·luminació: per uncostat tenim les vidrieres de lazona central i d'una altra, la restade la zona central i els braços.A la zona de les vidrieres utilitzemelements fluorescent d'alt guanycromàtic amb el fi de realçar lesdiferents escenes festives pintadessobre els cristalls.

Quant a la resta, podem definir-lacom una il·luminacióespectacular ja que primen elscanvis de llums tant en variacióde freqüència com en sentits degirs o potència. Tot aquest conjuntestà controlat per un potentautòmat, OMRON C200H amb60 eixides de fins a 40 amperesde potència cadascuna. Aquesta

il·luminació confereix a la nostragaiata un efecte de moviment que,combinat amb les diferentstonalitats de les bombetes, aportaun espectacular efecteluminotècnic que complementa, ala perfecció, els impressionantstreballs de policromia realitzatsen les vidrieres.


IL·LUMINACIÓ:

EQUIP DE REALITZACIÓ • Angel Esteban de Fez • PascualLerma Navarro • Enrique Carceller Llago • Emilio Díaz Garrido •José Fco. Bonet Hernández • Vicente Valero Alarte • Manuel TeruelCervera • Roberto Belenguer Cervera • José Andres Estrada Miralles• Jorge Martí Obiol • Nino Turch Ferrer • Javier RodriguezCapdevila • Pablo Sanahuja Nebot • Fernando Carratalá Palencia •Agustín Mon Carro • Santiago Sabuco Solera

LES DADES • Potència màxima instal·lada: 15000 w • Alçària màxima: 3 metres • Ample de carro: 1'80metres • 600 bombetes esfèriques transparents de 25 w, en diferents colors • 60 bombetes tipo "ciri" matede 40 w • 25 bombetes tipo de 10 w • 200 bombetes 12 v. per a perfilar • 100 gots tipus canya • 15 metresquadrats de tauler de DM de 10 mm. • 25 metres quadrats de tauler de aglomerat de 19 mm. • 12 metresde perfil quadrat de ferro de 20 x 20 • 24 metres de platina de ferro de 3 mm. • 2 metres quadrats de cristallmatisat de 3 mm. • 3 metres quadrats de ceràmica de diferents tonalitats • 200 metres de mànega de 12 x0'25 • 150 metres de conductor elèctric rígid d'1'5 de secció • 12 quilos de tapapors per a fusta. • 15 quilosde pintura plàstica en diferents tonalitats. • 4 litres de pintura transparents per a bombetes, en diferentscolors • 1200 hores de treball

PRESIDENTA • ASSESOR JURÍDIC •

ASSESOR •VICEPRESIDENT •

TRESORER •SECRETÀRIA •

COORD. 25 ANIVERSARI •COORD. INFANTILS •

SUBSECTORS •ACTIVITATS CULTURALS •

VOCAL JUNTA •

ARTISTA GAIATER •

VOCALS •

Elisabeth Breva AlmerichEnrique Carceller LlagoAgustín Mon CarroJorge Martí ObiolVíctor Orozco RodríguezVicente Javier Queral GarcíaJoaquin Moliner SaboritMaría Salomé Albella GómezGloria Baquero LópezAraceli d’Ivernois RodríguezEsther Hervas GarcíaJosé María Sanahuja BernatGuillermo Verchili PérezVicente Queral GualSara Díaz MartínezJosé Vicente Monroig MarquésManuel Breva Nebot

Chelo Asencio MonroigRoberto Belenguer CerveraMª Carmen Benedito CarbóAna Blasco SanchísJosé Francisco Bonet HernándezMª José Boví HerediaChristian Carratalá BlacoFernando Carratalá PalenciaConchin Cubertorer SardineroClaudia P. De Jorge PérezEmilio Díaz GarridoAngel Esteban De FezJosé Andrés Estrada MirallesAngeles García VillalongaMª Lidón García VillalongaMaite García MarínMª Carmen Gomez SanchezMª Carmen Gonzalez RodriguezAngel Hervás RuizVíctor Jorge Pérez

Pascual Lerma NavarroMª Dolores López DolsArantxa Manteca MayoMarta Marco GalmesRosario Martínez LorenteBelen Merce SolsonaBartolome Molina MillaAraceli Moliner d’IvernoisJ. Antonio Montoya SerranoBegoña Navarro AmatFrancisca Pérez AlmelaJavier Rodriguez CapdevilaRaquel Saiz MorPablo Sanahuja NebotMaría Sebastiá GómezManuel Teruel CerveraMª Carmen Torres LlidóNino Turch FerrerVicente Valero AlarteMª Lidón Vilarroig Peris


MADRINA 2006 • MADRINA D’HONOR •

DAMES •

ACOMPANYANTS •

Lorena Castillo QuerolMarta Mir BlazquezJennifer Carratalá BlascoLaura Díaz MartínezIrene Lerma AlbellaCarmela Molina GonzálezAinhoa Orozco PérezAlberto García OrtegaFernando Mas GurilloJoaquin Moliner d’IvernoisCarlos Mon BrevaSantiago Sabuco SoleraMarcos Sales Navarro

C M 2OMISSIÓ AGDALENA 006

MADRINA INFANTIL 2006 •PRESIDENT INFANTIL •

MADRINA D’HONOR INFANTIL • DAMES •

ACOMPANYANTS •

Beatriz Belenguer MerceAlejandro Breva MonteAinhoa Pegueroles MorillaCarolina Aicart GómezCarla Bonet VilarroigCarla Escrig SaizLeyre Gorriz SorianoAdriana Llopis PascualClaudia Llopis PascualMireia Ribes UsóAlba Ribes UsóMar Sanahuja MarcoEva Sánchez MuñozAnna Turch BeneditoMaría Voltes UsóRoberto Belenguer MerceVictor Callao ApariciNacho Carceller SebastiáJorge Martí GarcíaSergi Martí GarcíaCarlos Mas GurilloRaul Pegueroles MorillaXavi Queral AsencioNicolas Rodríguez MantecaJavier Valero IbañezAlvaro Voltes Usó

C M 2OMISSIÓINFANTIL AGDALENA 006


PORTAESTANDART •PORTAESTANDART INFANTIL •

VOCALS INFANTILS •

Enrique Carceller SebastiáDavid Valero IbañezCristian Bonet VilarroigMaria Callao ApariciMª Lidón Carretero VilarroigDavid Manuel Carretero VilarroigAndrea Esteban BovíAndrea Estrada TorresCarmen Sales NavarroVíctor Salvador CarneAndrea Tortosa BaqueroLaura Turch Benedito

ORENA CASTILLO QUEROL

Madrina 2006L

EATRIZ BELENGUER MERCÉ

Madrina Infantil 2006B

LEJANDRO BREVA MONTE

President Infantil 2006A

MARTA MIR BLAZQUEZ • Madrina d’HonorSANTIAGO SABUCO SOLERA • Acompanyant

JorgeMartí García

Acompanyant InfantilMadrina d’Honor Infantil

AinhoaPegueroles Morilla

AINHOA OROZCO PÉREZ • Dama d’HonorFERNANDO MAS GURILLO • Acompanyant

JENNIFER CARRATALÁ BLASCO • Dama d’HonorALBERTO GARCÍA ORTEGA • Acompanyant

LAURA DÍAZ MARTÍNEZ • Dama d’HonorCARLOS MON BREVA • Acompanyant

IRENE LERMA ALBELLA • Dama d’HonorMARCOS SALES NAVARRO • Acompanyant

CARMELA MOLINA GONZÁLEZ • Dama d’HonorJOAQUIN MOLINER d’IVERNOIS • Acompanyant

AlvaroVoltes Usó

Acompanyant InfantilDama d’Honor Infantil

AdrianaLlopis Pascual

NachoCarceller Sebastiá


AnnaTurch Benedito

SergiMartí García


CarlaBonet Vilarroig

RobertoBelenguer Mercé


MireiaRibes Usó

JavierValero Ibáñez


CarolinaAicart Gómez

XaviQueral Asencio


LeyreGórriz Soriano

RaúlPegueroles Morilla


ClaudiaLlopis Pascual

NicolásRodríguez Manteca


MaríaVoltes Usó

VíctorCallao Aparici


CarlaEscrig Saiz

AlbaRibes Usó

La Peque

La Peque

MarSanahuja Marco

En el seu quart any depertinença a la comissió dela Gaiata de l'avinguda

d'Almassora, Lorena CastilloQuerol es va convertir el passat dia19 de novembre en Madrina d'undels sectors més emblemàtics de laciutat, Sequiol, que en Magdalenadel 2006 complix els seus 25 anysd'història. Un fet que augmenta laresponsabilitat i orgull d'una joveque representarà els veïns d'unademarcació urbana que, des de laseua creació, viu intensament lesfestes fundacionals de la ciutat.Lorena va rebre la banda deMadrina, sent acompanyada fins al'estrada pel Delegat Territorial delConsell de la GeneralitatValenciana a Castelló, JoaquínBorrás, que va significar un detallde distinció i de bon gust per a unanit que va ser inoblidable per a lanova Madrina.Estudiant de tercer curs de

Turisme en la universitatcastellonenca, i després de viureemocionada l'acte de presentacióoficial en què, un any més, Sequiolva sorprendre amb un espectaclediferent i alternatiu, LorenaCastillo, i amb l'experiència que lidóna els seus anys en l'àmbit de lafesta magdalenera, afirmacontundentement com el seu actepreferit de la setmana gran, laDesfilada de Gaiates, “és el mésemocionant, el que més es lluïs lacomissió".Lorena Castillo, qui no perd el seusomriure i aguaita la seua joventutde vint anys com a banderad'exemple que s'ha de seguir en lescomissions de sector, no oculta laseua satisfacció d'assumir unmadrinatge que reconeix"sacrificat" però en el que esdisfruta plenament i viu de primeramà els actes oficials magdaleners.Té paraules d'elogi per a la

Presidenta i la comissió quel'abriga constantment. "Són moltatents i s'estan portant molt bé ambmi". "Som com una gran família",assegura Lorena Castillo a l'horade descriure el que representa per aella comprometre's en el si d'unacomissió de sector.En l'aspecte personal, LorenaCastell afirma que li agrada eixirde festa amb els seus amics, veurepel·lícules i viatjar, encara que,això sí, enguany dedicarà bonapart del seu temps a exercir elmadrinatge de Sequiol.Lorena Castillo dedica unesparaules als veïns del barri als quetransmet la confiança i la seguretatque "val la pena disfrutar les festesde la Magdalena des d'unacomissió de sector, Sequiol" ianima a la participació en cada undels actes que organitze la gaiatadurant la setmana granmagdalenera.

Entrevista ambLorena CastilloQuerol, Madrinade Sequiol per alseu 25 Aniversari

Per Vicente Cornelles


Beatriz Belenguer Mercé ésla xiqueta que, des delpassat dia 19 de

novembre, ocupa el càrrec deMadrina dels xiquets de Sequiol.Qualifica de "molt bonic" un títolque la convertix en protagonistamàxima de cada una de lesactivitats i celebracions infantilsde la Gaiata de l'avingudaAlmassora, un dels sectors mésemblemàtics de la ciutat i queenguany celebra les seues bodesde plata. Beatriz es convertixdoncs en la Madrina Infantil del25 aniversari.

En el seu segon any de pertinençaa la comissió, expressa la seuail·lusió de realitzar un paperbrillant en la confiança que li hanexpressat a l'hora de triar-laMadrina Infantil.La nova Madrina Infantil deSequiol té 11 anys i estudia sextcurs d'Educació Primària en elcol·legi Isidoro Andrés, el centreescolar del barri i lligatintensament a la Gaiata Sequiol.Beatriz Belenguer menciona la“ofrena de flors a la Mare de Déudel Lledó, el Cós Multicolor il'Encesa de Gaiates” com els seus

actes preferits en la setmana granmagdalenera. No dubte aqualificar de “divertida” la seuaexperiència en la comissió de laGaiata, on Beatriz diu “que es fanmolts amics i juguem”. En estesentit, invita els xiquets del sectora què s'integren en una gaiata per adisfrutar plenament de les festesfundacionals de la ciutat. ComBeatriz, els xiquets de Castellópoden tindre en les gaiates un llocen què junt amb reviure lestradicions de la ciutat, es donen elsatractius suficients per a ladiversió i l'entreteniment.

Entrevista ambBeatriz BelenguerMercé, MadrinaInfantil de 2006per a la GaiataSequiol



Porta tota una vida formantpart de Sequiol. Des delshuit anys pertany a la

comissió de la gaiata de l'avingudad'Almassora. Ara en té nou.Alejandro Breva Monte coneixperfectament el que representa iés, per a les festes de laMagdalena, la gaiata com acol·lectiu fonamental en eldesenvolupament festiu. Per a laMagdalena del 2006 ocuparà elcàrrec de President Infantil. Aixíva ser distingit el passat dia 19 denovembre en la festa depresentació de la gaiata celebradaen el recinte municipal de La

Pèrgola.Alejandro estudia quart cursd'Educació Primària al col·legiIsidoro Andrés i no dubte aqualificar la seua responsabilitatcom una “completa festa”.Confessa que s'ho passa molt bé enel si de la comissió i recorda lesdiverses activitats que ja ha estatrealitzant com a màximresponsable dels xiquets deSequiol, com va ser la pròpiapresentació i l'entrega alsPresidents Infantils de la insígniade la Gestora de Gaiates.Alejandro assegura que vol ser demajor veterinari o enginyer

informàtic i mostra la seuapredilecció pel Cós Multicolordins dels actes de la setmana granmagdalenera.De les seues activitats escolarsafirma que el que més li agradasón les Matemàtiques il'assignatura de Coneixement delMedi. Li agrada el futbol i el seuequip favorit és el Futbol ClubBarcelona. Expressa el seu desigque les festes de la Magdalena del2006 siguen inoblidables i animaals xiquets de Castelló perquèentren a formar part de lescomissions de sector.

Entrevista ambAlejandro BrevaMonte, PresidentInfantil de laGaiata 15



Elisabeth Breva torna a lapresidència de Sequiolvint-i-cinc anys després. Va

ser la primera titular d'unacomissió que al llarg d'un quart desegle d'història s'ha convertit enexponent de treball ben fet, esforçi nous camins en l'àmbitmagdalener.La Presidenta considera que,després de 25 anys, "les festes dela Magdalena mantenen el seuesperit, encara que ha canviat lafilosofia de treballar de lescomissions de sector". "Hi ha méssubvencions per part del'Ajuntament i de la Junta deFestes", explica Elisabeth Breva,qui aporta una experiència demolts anys d'estar intensamentdedicada a les festes fundacionalsde la ciutat i al món de les gaiates.Breva només té paraules d'elogi i

felicitació per als veïns del sectorque" han demostrat una fidelitatabsoluta" a cada una de lesiniciatives i inquietuds de lacomissió. I és que la Gaiata 15s'ha convertit en una de lesassociacions claus en l'actualpanorama magdalener. No solspels seus monumentsd'extraordinària bella factura ambel segell inconfusible de JoviMonroig, l'artista de la comissió,sinó perquè ha sigut capaçd'aglutinar a molta gentcompromesa amb la festamagdalenera oferint atractius pera la consolidació de les tradicionspopulars. La comissió comptaamb les seues seccions d'escola detabal i dolçaina, teatre valencià,grup de playback, equip de futbolsala i, sobretot, per l'ambient defraternitat i camaraderia que es

respira en la comissió.En el marc dels 25 anys de laGaiata 15, Elisabeth Brevaanuncia la celebració al llarg detot l'exercici fester d'una sèried'actes especials, "així com unespectacle cim durant la setmanagran de la Magdalena i que es volincloure en el programa oficial deles festes”.La Presidenta de la Gaiata 15 potpresumir de comptar amb unequip humà d'envergadura i degent jove que fa possibleanualment que es referende lavoluntat de Sequiol d'abanderarplenament els festejosmagdaleners des d'una gaiata coma col·lectiu fonamental de la raóde ser de les festes fundacionals.Una comissió que "treballa molt,però que també sap gaudir de lesfestes".

Entrevista ambElisabeth BrevaAlmerich que 25anys despréstorna a la presidència de lacomissió




No sé com començar acontar el que ha sigut peral mi un verdader somni.

Des del primer dia fins hui, tot hasigut especial. Tants anys dinsd'esta comissió i enguany ha siguttotalment especial. He tingut unsxiquets al meu costat que maioblidaré. Sí, vosaltres, Cristan iAndrea.Cristian, un xiquet revoltós peròem vaig adonar, el dia de ladesfilada final quan les teuesllàgrimes queien al veure queacabava la teua Magdalena, el quesignificava esta magdalena per atu. Andrea, la meua xiqueta, t'he dedonar les gràcies per compartireste somni al teu costat. M'hasensenyat moltes coses. Nooblidaré el dia de la teua galaniaquan te vaig veure passar per eixapassarel·la. Em vaig sentir tanorgullosa de tu! Espere que encaraque s'ha acabat el nostre any nom'oblides.Però no són només estes personesles que han estat al meu costat. TuJavi, el meu cosí, mon presi, hasestat al meu costat en tots els llocs,

m'has portat per tots els carrers deCastelló, agafada del teu braç. Etpuc dir que he sigut la Madrinaque més orgullosa s'ha sentit pertindre un president com Tu.GRÀCIES.Tampoc em puc oblidar dels quehan sigut per a mi un suportgrandíssim, com són les meuesDames d'Honor i els seusacompanyants. Laura i Joaquín,Jenifer i Fernando, Irene i Alberto,Ainhoa i Carlos, Lorena i Marcos,a tots vosaltres gràcies i nocanvieu mai, per a mi sou elsmillors i sé que puc confiar envosaltres. Ací teniu una amiga persempre. De cada un de vosaltresm'emporte una cosa. De tuLAURA m'encanta la teuasinceritat. JOAQUIN, a tu que etconec des de molt xicotet saps elque de veritat són les festes.JENIFER, sempre la primera per atot, no has faltat a res.FERNANDO, amb tu no falten lesrialles, eres genial, no canvies.IRENE, la festera que mai escansa, disfruta de cada moment.ALBERTO, callat, esperecompartir més temps amb tu

enguany. AINHOA, amiga de lesteues amigues, no canvies i espereveure't prompte de Madrina.CARLOS, de tu m'emporte el teuafecte, eres súper afectuós i aixòm'encanta. MARCOS, les teueshistorietes són les millors i mésamb la simpatia amb què lescontes. El que no volia eixird'acompanyant i el que més hadisfrutat! LORENA, de tum'emporte la teua amistat que ésenorme i sincera. Enguany et tocaviure el que a mi ja se m'ha acabati encara que no em vista decastellonera per a acompanyar-teals llocs, em tindràs al teu costatper a veure't com desfiles i quesàpies que em tens per al quenecessites.Disfruteu de totes estesexperiències que jo, fa uns anys,estava com vosaltres i ara ja heacabat. Es passa de seguida i aixòtambé va per a vosaltres MARTA iSANTI. GRÀCIES.Sara, gràcies a tu també. Has estatal meu costat per al bo i pel roín,has sigut una gran amiga i juntamb la teua família, m'heu donatmolt d'afecte i vull que sapieu que

Acomiadada de la Madrina 2005,Esther HervásGarcía

teniu el meu afecte i el meu apreci.Sergio, Esteban i Josan, gràcies.Sergio, gràcies per acompanyar-meel dia del sopar de gestora i perballar amb mi quan vas dir que noho tornaries a ballar des que vasterminar com a President.Esteban, gràcies per aparéixer eldia de la presentació. Jo sé que enel fons em vols un poquet. Josan,m'he sentit abrigada per tu en elsllocs que he anat, has miratmoltíssim per mi i t'agraïsc comt'has portat de bé.I, com no, a tu MARIA, Reina del2006, sé'l bé que ho vas fer iperquè ningú com tu coneix lesfestes, podràs disfrutar d'un anytotalment diferent, disfruta juntamb les teues Dames de la Ciutat,cada instant que açò si que ésveritat que no podràs repetir. Emsent orgullosa de tu, per ser com

eres. Eres simpàtica, amable, nooblides mai que ací tens a unasequielora que et desitja el millor.Et vull. Un bes i no oblides elsnostres anys.La gent que ha fet que tinga el meumillor record, la gent delmagatzem de Gaiates, que hanpassat un muntó d'hores fent eixemonument que per a mi ha sigut elmillor del 2005. A tota la comissióque m'ha estat recolzant en totmoment, vull donar-los les gràcies,persona per persona, perquè ningúha tingut un mal gest amb mi, alcontrari, me n'he adonat que lameua família s'ha fet més granperquè vosaltres sou part de lameua família. GRÀCIES.He deixat per al final la meuamillor part, la meua família. Elsmeus pares, Angel i Lidón, quehan aconseguit que el meu

somni es faça realitat. No sé comdonar-vos les gràcies.L'orgullosos que esteu per comde ben ha eixit tot i jo també esticmolt orgullosa de tindre uns parescom vosaltres. Vos vull. Ah! Nopodia faltar els meus tios, Tico iAngelita, que vos sent com unssegons pares. Heu estat al meucostat i m'heu acompanyat en totmoment. Gràcies.Em queda una personeta per acíque amb tan sols un any sé quearribarà a ser un bon castelloner.Xavi, et vull.Ara sí, em toca tancar el meullibre que va començar un 28 desetembre per allà pel 2004 i estanca hui.

MOLTS BESOS PER A TOTS.



Els meus dies de MadrinaInfantil han arribat a laseua fi, eren dies en què jo

representava tots els xiquets ixiquetes de Sequiol, m'han fetentendre coses que per a mi notenien sentit.

El ser el centre de tots els ulls deCastelló i tindre que representar elsentiment que tenim els xiquetsper les nostres festes em vanensenyar sentiments i emocionsque jo, fins a aquest moment,desconeixia. Per a mi, la Gaiata,era un lloc al què els meus paresem portaven i podia jugar. Elsdissabtes, a la Pèrgola i elsdivendres, mos pare i alguns paresmés, dels meus amics,desapareixien i se n'anaven almagatzem de gaiates, fins aldissabte al matí.

No podia entendre perquèploraven els majors el dia del'entrega de premis en la PlaçaMajor, fins que em tocà pujar a pelprimer premi de Gaiata Infantil,segon de Gaiata Major i un muntóde premis més que no aconseguiscrecordar. El meu cor va començara bategar a un ritme frenètic i nopodia parar de botar, riure i ploraral mateix temps. Aqueix dia va serel que vaig entendre que serMadrina és una miqueta més i quealguna vegada no he estat a l'alturaque Sequiol es mereix perquè elsxiquets som xiquets!.

Vull agrair a totes les personesconegudes i desconegudes quetreballen per i per a la festa. AManolo Breva vull agrair-liespecialment la meravellosagaiata que va realitzar per a tota lacomissió infantil i esperar que mai

deixe de crear gaiates. Ni Jovitampoc.

I ja per a acomiadar-me, animar atots els xiquets i xiquetes delsector a què els digueu als vostrespares que vos apunten a unagaiata, vos ho passàreu molt bé iaprendreu, igual que jo, que es potgaudir molt treballant per a lesfestes.

A tu, Bea, la nostra MadrinaInfantil per al 2006, nomésdonar-te un consell: gaudeixd'aquest meravellós any quet'espera perquè et marcarà per atota la vida igual que a mi iespere que arreplegues moltspremis i, si no és així, tindràs elpremi d'haver sigut la MadrinaInfantil de Sequiol.

UN SALUTACIÓ PER A TOTS.

Acomiadada de la Madrina Infantil2005, AndreaEsteban Boví

Hola sóc Cristian Bonet Vilarroig, estic molt agraït del que ha fet la Gaiata per mi, l'any 2005.

M'ho he passat molt bé amb Andrea, Esther i Vicente Javier, perquè m'han acompanyat en tots els actescom els màxims representants de la Gaiata 15 "Sequiol".

El que més m'ha agradat de la Magdalena va ser el cós multicolor pel confeti.

I em vaig a acomiadar la mar de content perquè la Magdalena del 2005 ha sigut la millor de tota la meuavida en la Gaiata Sequiol.

ADÉU.

AMB AFECTE.

Acomiadada del President Infantil2005, CristianBonet Vilarroig



Després de dos anys d'haver assumit la responsabilitat de ser de nou president de la Gaiata 15, arribeel moment de deixar el càrrec en mans d'una altra persona, Elisabeth, que després de 25 anysafronta el repte de tornar a representar a la Gaiata en un any especial per a tots nosaltres, en el qual

se celebra el 25 aniversari des de la seua fundació.

Bo, en primer lloc recordar a Víctor, Carmen, Cristian i Andrea, els meus representants infantils que maioblidaré i com no a Maria i Esther, les meues Madrines, les quals són molt especials per a mi i que sempreportaré en el cor.

Agrair al sector el suport que han donat a la Gaiata, també a tota la comissió i a eixes persones que em vanrecolzar des del primer dia i que han estat darrere de mi, aconsellant-me i recolzant-me.

FINS SEMPRE I UNA SALUTACIÓ A TOTS ELS SEQUIOLOS.

Acomiadada del President 2005,Vicente JavierQueral García


Q HUADRE D’ ONOR

PRESIDENT D’HONOR •PRESIDENTA PERPÈTUA •

GAIATERS D’HONOR •

ARTISTES GAIATERS •

FADRI D’OR •

FADRI D’ARGENT •

FADRI D’OR INFANTIL •FADRI D’ARGENT INFANTIL •

PANDEROLA D’ARGENT •

PANDEROLA D’ARGENT INFANTIL •

Joaquín Borras LlorensElisabeth Breva AlmerichFamilia Castillo-QuerolFamilia Berenguer-MercéFamilia Breva-MonteAlejandro Garcia GuinotLuis Viciano LlorensEls LlauradorsLa FiletaColla de Dolçainers i Tabaleters de CastellóCarlos GomezJosé Felip CubedoJavier Tomas MateuJosé Vicente Monroig MarquésManuel Breva Nebot

Mª Salomé Albella GómezSara Díaz MartínezÁngel Esteban de Fez

Pascual Casildo Lerma NavarroJosé Mª Sanahuja BernatMaría Sebastiá Gómez

Cristian Bonet Vilarroig David Manuel Carretero VilarroigCarla Bonet VilarroigNacho Carceller SebastiáSergi Martí García

Carmen Sales NavarroEva Mª Sánchez Muñoz

Jennifer Carratalá BlascoMarcos Sales NavarroFrancisca Pérez AlmelaVicente Valero Alarte

Manuel Teruel CerveraMª Carmen Torres LlidóVíctor Jorge Pérez

Ainhoa Pegueroles MorillaRaúl Pegueroles MorillaMaría Voltés Usó

Adriana Llopis PascualClaudia Llopis Pascual

José Francisco Bonet HernándezLorena Castillo QuerolClaudia Patricia de Jorge Pérez

Emilio Díaz GarridoMª Rosario Martínez LorenteMª Lidón Vilarroig Peris


X AXV NYS D’ HISTÒRIA

1982 1983 1984

1987 1988 1989

1992 1993 1994

1997 1998 1999

2002 2003 2004


1985 1986

1990 1991

1995 1996

2000 2001

2005 2006

DISSABTE - 18 DE MARÇ“DE LA FESTA, LA VESPRA”

10:00 h. Inauguració de l'exposició de les obres guanyadores del Vconcurs de maquetes de Gaiata realitzat al col·legi Isidoro Andrés iorganitzat per l'Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol, a l'aparadorde la farmàcia de Maria Jesús Bagán, al carrer Sequiol, 2, romanentexposades durant tota la setmana de festes.12:00 h. Anunci oficial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa MªMolás junt la plaça del Primer Molí.16:00 h. Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat.Amb la participació dels membres de la nostra comissió.20:00 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Sequiol. Acontinuació inauguració de la il·luminació especial del carrer idegustació de cervesa per als socis, fins que s'acabe.21'00 h. Sopar de “pa i porta” al carrer Sequiol, amb la participaciódels equips de la Lliga de Futbol Sala de Colles i Gaiates22'00 h. Gran espectacle musical amb l'actuació de l'orquestraACERO AZUL, al carrer Sequiol.23:50 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem degaiates a traure les nostres gaiates.

DIUMENGE - 19 DE MARÇ“MAGDALENA, FESTA PLENA”

07:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina. 07:30 h. Concentració en el Cau Gaiater, al carrer Sequiol, per a anara la Romeria de les Canyes. Repartirem barreja a tots el socis ques'arrimen fins que s'acabe.08:00 h. Romeria de les Canyes18:00 h. Cercavila pels carrers del sector amb la banda de musica 20:00 h. Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada deGaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de lanostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil,d'enguany. A continuació trasllat de gaiates al passeig de Ribalta, onquedaran instal·lades.

DILLUNS - 20 DE MARÇ

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina. 10:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació de la nostra comissióinfantil, a qui acompanyarà els alumnes del taller de músicatradicional de dolçaina i tabal de la Gaiata 15 Sequiol. 17:00 h. Karaoke per a xiquets i no tan xiquets.19:00 h. Concentració en el Cau Gaiater per a assistir a l'Encesa deGaiates. Acompanyats pels alumnes de l'ESCOLA DE TABAL IDOLÇAINA “SEQUIOL”20:00 h. Encesa de Gaiates a l'andana central del passeig de Ribalta

DIMARTS - 21 DE MARÇ“DIA DEL XIQUETS”

01:00 h. Trasllat de la gaiata al sector. Encesa de la Gaiata al Sector.08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina.10:00 h. Parc infantil per a tots els xiquets del sector, al carrer

Sequiol. Romandrà obert fins a les 14 hores10:30 h. Cercavila pel sector amb la xaranga MEDITERRANEO10:30 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissióconvidarà els socis a vi i llimonà, 11:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera. 12:30 h. Degustació de truites y mandonguilles per als socis en el cauGaiater, patrocinat per CASA CHELO. 14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu).16:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandràobert fins a les 19:30 hores17:30 h. Xocolatà patrocinada per PASTISSERIA SILVIA18:00 h. Cercavila pels carrers del sector, amb la xarangaMEDITERRANEO19:30 h. Eixida des del Cau Gaiater cap a la plaça Major per aarreplegar els premis, acompanyats de la xarangaMEDITERRANEO20:30 h. Lliurament dels premis dels concursos de Llibrets i Gaiates,a la Plaça Major. 22:00 h. Tornarem al carrer Sequiol, per a celebrar els premisaconseguits o per a oblidar el disgust (taxe's el que no procedisca).

DIMECRES - 22 DE MARÇ“SEQUIOL EN FOC”

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina.10:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissióconvidarà els socis a vi i llimonà 11:30 h. XVIII Concurs dibuix infantil "Dibuixa la teua gaiata“, alvoltant de les Gaiates, patrocinat per higiniomateu.12:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera.12:30 h. Degustació d'una monumental truita de creïlla per als socisen el cau Gaiater, patrocinat pel BAR FERNANDO, amb lacol·laboració de Huevos VILARROIG y Verduleria SALES14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu).17:30 h. Jocs Infantils Tradicionals 19:00 h. Actuació de l'ESCOLA DE TABAL I DOLÇAINAGAIATA 15 “SEQUIOL”, a la Plaça Major21:00 h. Espectacle XXV Aniversari - SEQUIOL EN FOC amb laparticipació de XARXA TEATRE. Espectacle de pirotècniatradicional valenciana que començarà al voltant de la nostra Gaiata icircularà pels carrers Herrero, Blasco Vichares, Amalio Gimeno,Bailén i Mestre Bretón per a finalitzar en el carrer Sequiol. AVÍS"Qui no vullga pols que no vaja a l'era...", amb la col·laboració de laExcma. Diputació de Castelló i el Excm. Ajuntament de Castelló.

DIJOUS - 23 DE MARÇ“TRADICIONS DE CASTELLÓ”

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina10:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissióconvidarà els socis a vi i llimonà. 12:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera.12:30 h. Torrà de sardines, patrocinat per ROSARIO GIMENEZ,socio nº 1045. 14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu).


P FROGRAMACIÓ DE ESTES AL SECTOR

Al tancament d'aquesta edició, no es disposa de l'horari del programa

oficial, per la qual cosa poden sorgir canvis en el mateix.

ESMORZAR DE PA I PORTA: De dimarts al dissabte en el carrer

Sequiol. Per a tots els associats de la Gaiata. Disposaran de taula, cadira i la

beguda (vi i llimonà)

DINAR DE GERMANOR: De dimarts al dijous i el dissabte en el carrer

Sequiol. Per a tots els veïns del sector (preus molt especials per als

associats). Les places es reservaran en el Cau Gaiater fins les 14 hores del

dia anterior, havent d'abonar per avançat. El menú estarà a disposició dels

interessats en el Cau. Si per causes meteorològiques no es poguera muntar

les taules al carrer, el dinar es repartiria en el Cau.

CONCURS DE PAELLES: Tot participant hi haurà d'inscriure's en el Cau

Gaiater fins les 14 hores del dissabte 25 de març. La paella es

confeccionarà, exclusivament, amb els ingredients que entregarà la Gaiata.

En el cas d'afegir altres ingredients, quedarà fora de concurs. Per part del

participant queda la llenya, trípode i paelló. Una vegada finalitzada la

paella, aquesta quedarà en propietat de la gaiata qui vendrà les racions a 3

€. Es valorarà el sabor, la presentació final i el seu correcte grau de cocció.

IMPORTANT: Per a tots els espectacles programats, estarà a disposició

dels no associats servici de taules i cadires al següent preu: 1 taula i 8

cadires 12 €/dia. PER A TOTS ELS ASSOCIATS , AQUEST SERVEI

SERÀ GRATUÏT, havent de realitzar la seua reserva amb 24 hores

d'antelació a l'espectable, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la

disponibilitat dependrà de les existències.

LA A. C. GAIATA 15 “SEQUIOL” ES RESERVA EL DRET DEMODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUESTPROGRAMA, SENSE PRÈVIA COMUNICACIÓ.


17:30 h. Cos Multicolor, desfilada de carrosses amb batalla deconfeti pel circuit de l'avinguda del Rei en Jaume, amb la participacióde la nostra comissió.18:30 h. Degustació de “Pizza”, patrocinat per PIZZERIAL'ETRUSCO20'00 h. Teatre Valencià al carrer Sequiol. El grup del taller de teatrede la A. C. Gaiata 15 Sequiol els oferirà l'obra: UNA SOGRA DECASTAÑOLA, patrocinat per la Fundació DAVALOSFLETCHER22:00 h. Sopar de "Pa i Porta". Festa amb la actuació23'00 h. Festa amb l'actuació del grup LA FILETA al carrerSequiol.

DIVENDRES - 24 DE MARÇ

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina11:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissióconvidarà els socis a vi i llimonà.11:30 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.12:00 h. Degustació d'ous fregits, patrocinat per Huevos SALES. 14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu).16.45 h. Jocs Infantils Tradicionals 17:00 h. Concurs de guinyot patrocinat per TERVAL. Les bases i lesinscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores de diaanterior17'30 h. Concurs de Parxís patrocinat per higiniomateu. Les bases iles inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores dedia anterior 20:30 h. Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d'Honor al peu deles Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrinsd'Or i d'Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de lacomissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedorsd'aquestes distincions de la Junta de Festes.21:00 h. Sopar de "pa i porta“al carrer Sequiol.22:30 h. Gran espectacle de varietes amb l'humorista ADOLFO,Vedette i l'actuació estel·lar de JESUS DE MANUEL i JANNINADE OPERACIÓN TRIUNFO 4.

DISSABTE - 25 DE MARÇ

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina

11:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissióconvidarà els socis a vi i llimonà.12:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera. Degustació de sardina torrà.16:00 h. Concentració al Cau Gaiater per a l'Ofrena de Flors a nostraPatrona Mare de Déu del Lledó. S'invita a participar a tots els veïnsque vullguen acompanyar-nos. Anirem acompanyats pels alumnesde l'ESCOLA DE TABAL I DOLÇAINA “SEQUIOL”21:00 h. Sopar de “pa i porta” al carrer Sequiol. Entrega de detalls alnostre President d'Honor Joaquín Borrás Llorens i als nostresGaiaters d'Honor. 22:30 h. Gran espectacle musical amb l'actuació de la grupestraZENTAURO al carrer Sequiol.

DIUMENGE - 26 DE MARÇ“DIA DELS NOSTRES MAJORS”

09:00 h. Despertà pels carrers del sector amb l'ESCOLA DETABAL I DOLÇAINA “SEQUIOL”12:00 h. Cercavila pel sector amb la xaranga LOS SALAOS 12:00 h. Repartiment d'ingredients per al concurs de paelles.12:00 h. Actuació de la rondalla CEAM Constitució12:30 h. Llançament de la carcassa inici del XXIV Concurs dePaelles al carrer Sequiol. 12:30 h. Concert Banda CEAM Segorbe14:00 h. Visita del jurat de paelles.16:00 h. Lliurament dels premis del XXIII concurs de paelles, delXVIII concurs de dibuix "Dibuixa la teua gaiata“, patrocinat perhiginiomateu y Lliurament dels premis de campionat de guinyot,patrocinat per TERVAL i I Concurs de Parxis, patrocinat perhiginiomateu18:00 h. Cercavila pels carrers del sector amb la xaranga LOSSALAOS19:00 h. Formació comitiva per assistir a la desfilada fi de festes. 22:30 h. Desfilada Final de festes des de l'avinguda del Rei finsarribar a la plaça Major, amb la participació de la nostra comissió.22:45 h. Gran Traca Final que partint de la plaça Major recorrerà elsprincipals carrers de la ciutat. En tornar a arribar a la plaça Major,remat final i Magdalena VITOL. En acabar els actes oficials“apagada” de la nostra gaiata i …

VISCA LA MAGDALENA 2007!

L'edició de la magdalena2006 és una edició moltespecial per a tots els

components de l'associaciócultural Gaiata 15 Sequiol, doncsserà la vint-i-cinquena edició queesta dinàmica Gaiata compareixen la seua cita anual amb lesfestes fundacionals de la ciutat.Des d'aquella Magdalena de1982, la família del Sequiol hatreballat, incansablement, per aoferir als seus veïns una completai variada programació durant lasetmana de festes, així com unsmonuments gaiaters de qualitat;prova d'això és l'impressionantpalmars aconseguit en estos anys,sent un dels sectors més jóvensde la ciutat.Per a cada una d'estes vint-i-cincedicions, els Sequiolos hem sabutbuscar, i trobar, a aquellespersones que per la seua idoneïtat,el seu amor per les tradicions, laseua implicació amb les festeseren els més adequats per arepresentar a l'associació culturalGaiata 15 Sequiol en tots els actesque ha de comparéixer. I enguany,amb major motiu.

L'acte de Nomenament deRepresentants és el punt de partidad'una nova edició magdalenera.En ell, com el seu propi nomindica, se nomena als que a partird'eixe moment ostentaran lamàxima representació festiva dela comissió. L'entrega del pergamíacreditatiu i la imposició de lainsígnia d'argent de l'associaciósón els atributs que atorguen ladita representativitat. Per això esteacte es prepara amb molt de curapels membres de la comissió.A mitjan de setembre,concretament el dissabte 17 desetembre del 2005, la comissiódel Sequiol va organitzar l'acte denomenament dels seus màximsrepresentants per a la magdalena2006. El dia, a pesar de ser l'últimcap de setmana d'un càlid estiu,amenaçava fred i pluja però, alfinal, feliçment només es vacomplir el primer i va permetreque la vetlada transcorregueracom estava previst, enl'incomparable marc de laresidència d'estiu de la famíliaBreva - Almerich, adornat per al'ocasió.

Amb una puntualitat exquisida,Sara Díaz, ja veterana conductorad'estos actes, va prendre laparaula invitant als presents arebre amb una forta ovació alsque fins eixe mateix instant erenels màxims representants delSequiol. La xiqueta AndreaEsteban Boví, Madrina Infantil dela Magdalena 2005 acompanyadapel President Infantil 2005, elxiquet Cristian Bonet Vilarroig iEsther Hervas García, Madrina2005 del braç del President del'associació en la Magdalena2005, Vicente Javier QueralGarcía ocupaven, entreaplaudiments, els seus respectiusllocs en l'escenari. Un efectista itradicional escenari que, sobre unfons en tons granat i presidit perl'escut de la ciutat i els estendardsd'ambdós comissions, estavaconformat per diferents elementsde les millors Gaiates del Sequiol.A continuació, va arribar elmoment de rebre la xiquetaBeatriz Belenguer Mercé de lamà del xiquet Alejandro BrevaMonte i a la senyoreta LorenaCastillo Querol del braç del

Nomenamentdels màximsrepresentants,Magdalena 2006

Entrega d’Insígnies d’Argentals membres de la Comissió



vicepresident 2006, Jorge MartíObiol, els qui van ocupar els seusllocs sobre l'escenari.Després d'ells, va accedir al'escenari la Presidenta del'Associació, Elisabeth BrevaAlmerich. Elisabeth tornava areprendre les regnes d'esta Gaiataque ja va presidir en la seuafundació, en esta edició 2006, tanemotiva per la celebració delvint-i-cinc aniversari.A continuació, va prendre laparaula la secretària del'associació, Salomé Albella quiva llegir l'acta d'elecció inomenament de la senyoretaLorena Castillo Querol com aMadrina per a la Magdalena2006, a la xiqueta BeatrizBelenguer Mercé com a MadrinaInfantil per a la Magdalena 2006 ial xiquet Alejandro Breva Montecom a President Infantil per a laMagdalena 2006.Una forta ovació va precedirl'entrega dels corresponentspergamins amb els seus respectiusnomenaments que Elisabeth valliurar a Lorena, Beatriz iAlejandro. Amb la imposició de la

nostra insígnia d'argent: laPanderola, concloïa el protocol·larii emotiu nomenament dels nostresmàxims representants. A partird'este moment Lorena, Beatriz iAlejandro ja eren, oficialment lanostra Madrina, Madrina Infantil iPresident Infantil, respectivament,per a la Magdalena 2006, la delvint-i-cinc aniversari.I seguint el guió establit, va arribarel torn de les flors. En primer llocElisabeth i Alejandro, exercint ja elseu nou càrrec de PresidentInfantil, van fer entrega d'uns ramsde flors a Lorena i Beatriz. Acontinuació, van ser Vicente Javieri Cristian els que van ofrenarsengles rams de flors a Esther iAndrea. A continuació, flors per ales persones que, segurament,seguien emocionades este acte:Pilar, mare de Lorena, Belén, marede Beatriz i Mari Carmen, mared'Alejandro. I, com no podia serd'una altra manera, també flors pera Lidón, mare d'Esther, MariaJosé, mare d'Andrea i Lidón, marede Cristian. Era el reconeixement ala seua abnegada labor tannecessària perquè tot isca a la

perfecció. Moltes gràcies.Després de les flors, arribava elmoment d'imposar la insígniad'argent de la comissió a totsaquells comissionats quesuperaven els tres anys depertinença a la nostra comissió.Primerament, Elisabeth vaimposar la insígnia als membresde la comissió infantil: AdrianaLlopis Pascual, Claudia LlopisPascual, Ainhoa PeguerolesMorilla, Raúl Pegueroles Morillai María Voltes Usó. Este és elnostre secret: una comissióinfantil veterana que serà la nostrafutura comissió major.I, tot seguit, amb els membres dela comissió major: JenniferCarratalá Blasco, Marcos SalesNavarro, Francisca Pérez Almela,Vicente Valero Alarte, ManuelTeruel Cervera, Mari CarmenTorres Llidó i Víctor Jorge Pérez.Des d'eixe moment, tots ells,tindran la Panderola molt mésprop, si cal, dels seus festius cors.I tot el que comença, arriba a laseua fi. Amb la desfilada deretorn es va donar per conclosaeste primer acte de la Magdalena

2006 en el que la Gaiata 15Sequiol nomenava a la senyoretaLorena Castillo Querol com laseua Madrina, la xiqueta BeatrizBelenguer Mercé com a MadrinaInfantil i el xiquet AlejandroBreva Monte com el seuPresident Infantil. Per a tots ellss'iniciava un meravellós any pled'il·lusió i de vivències. Que hodisfruteu. Enhorabona.Però el que per a uns era unil·lusionant inici, per a altres erala fi d'un somni. La senyoretaEsther Hervas García i elsxiquets Andrea Esteban Boví i

Cristian Bonet Vilarroig, elsnostres representants en laMagdalena 2005 acabaven deviure el seu últim acte que posavaun punt i final a eixe inoblidableany viscut. En la seua memòria,en els seus cors, infinitat demoments emotius viscutsintensament i que, ja per sempre,seran els seus records, els recordsde la Magdalena 2005. La seuaMagdalena. Nosaltres, lacomissió, volem agrair tot elvostre afecte i manifestar-vos queestem orgullosos de vosaltres.Heu sabut representar-nos amb

orgull, amb excel·lència, provapalpable del vostre amor per lesnostres festes, del vostrecompromís amb el Sequiol. Jaformeu part de la història delsSequiolos. No vos oblidarem.Gràcies per la vostra simpatia.Gràcies per tot.

La Magdalena 2006 ja hacomençat a caminar. La famíliaSequiolera ja té els seusrepresentants.

Enhorabona a tots!


Nomenament iImposició deBandes a lesReines de lesFestes i Cortsd’Honor


L'acte de nomenament iimposició de bandes és elprimer acte de l'edició de

la Magdalena 2006. Un acte quees caracteritza per serrigorosament protocol·lari,elegant i senzill, perquè el seuatractiu radica a ser testimoni dela imposició de la banda verda.És la posada de llarg i lapresentació davant de la societatcastellonenca d'unes jóvens querespiren castellonerisme pelsquatre costats. La ciutat es vist degala per a inaugurar el nou ciclede les festes fundacionals de laciutat, en les que un col·lectiufester, la Gaiata 15 Sequiol,complirà el seu vint-i-cincaniversari.El Teatre Principal de la ciutat vaacollir, un any més, esteemblemàtic esdeveniment festiu aquè va acudir la gent de la festa i elmés granat de la societatcastellonenca. Encara que dividiten dos actes, divendres 7 d'octubreels xiquets i dissabte 8 els majors,complixen amb un únic guióestablit. Els màxims representantsdels diferents sectors gaiaters de la

ciutat són rebuts en l'Ajuntamentper la primera autoritat municipalque també ostenta el càrrec depresident de la FundacióMunicipal de Festes, màximorganisme fester de la ciutat. Totsjunts esperen l'arribada de les sisdames de la ciutat i, com no, de laque en breus instants serà lamàxima representant d'una ciutaten festes: a la seua Reina de lesFestes. En esta ocasió, tan altadistinció ha recaigut en la xiquetaCristina Giner Vilar, Reina Infantili en la guapíssima senyoreta MaríaLópez López, Reina.Sobre les huit menys quart s'iniciala desfilada pels carrers méscèntrics de la ciutat, des de la plaçaMajor fins a la plaça de la Pau onespera nombrós públic l'arribadade la comitiva. Madrines iPresidents dels diferentscol·lectius gaiaters abriguen alsque seran les seues sobiranesdurant tot en any festiu, Maria iCristina.Entre aplaudiments i víctors, lacomitiva accedix, sobre l'unaestora verda, al Teatre Principalon, en uns instants, donarà

començament el solemne acteprotocol·lari d'imposar les bandesa les Reines de les Festes i lesseues Corts d'Honor. I com així homanen els estatuts de la FundacióMunicipal de Festes, com a partintegrant de la Cort d'Honor de laReina, Beatriz Belenguer Mercé iLorena Castillo Querol, Madrinesdel Sequiol, també rebran, demans de l'alcalde de la Ciutat, lesseues respectives bandes blanques,símbol acreditatiu de la seuarepresentativitat. Però anem per parts. Divendres 7,el Fadrí acaba de marcar les huit imitja de la vesprada, tot el mónocupa ja les seues butaques en unTeatre Principal que lluu les seuesmillors gales; un preciós escenariamb cortinatges en to ocre i verd,flanquejat per quatre tradicionalsgaiates de mà. Una decoració moltSequiolera perquè, dit siga de pas,tant les quatre gaiates de mà queocupen els extrems de l'escenaricom la que presidix el vestíbuld'entrada al pati de butaques sónelements que han format part delmonument de la Gaiata 15Sequiol.

Amb tot predisposat, lapresentadora de l'acte, laperiodista Eva María Hernandez,va donar inici a l'acte. En primerlloc va ser el torn dels PresidentsInfantils. Tots i cada un delsquinze xiquets van anar accedint al'escenari, Lamentablement nototes les comissions nomenen unPresident Infantil, potser estosreconeixements anime a tots apotenciar esta "figura discretaperò necessària" segons va indicarEva Maria.El nostre President Infantil,Alejandro Breva Monte, amb unpas quasi marcial i amb el seuinconfusible somriure, vatravessar el pati de butaquesdavall l'atenta mirada d'unsemocionats pares, Armando iMari Carmen. Sobre l'escenaril'esperava l'alcalde de la Ciutatque els feia entrega d'un placa enreconeixement per la seuaabnegada labor. Doblereconeixement ja que, momentsabans en l'Ajuntament, la Gestorade Gaiates, li havia impost lainsígnia d'or de l'entitat.Alejandro, junt amb els seus

"col·legues" Presidents, van rebreel primer aplaudiment delrespectable, en una nit de gransentiment fester.A continuació les paraules de lapresentadora van invitar a accedira l'escenari a les diferentsMadrines Infantils dels sectorsgaiaters. Tampoc en esta faceta escomplia el ple, ja que dos gaiatesno disposen de comissió per a estaedició magdalenera, una a més amés per segon any consecutiu. Noés moment ni lloc per a iniciar unprofund anàlisi de les causes detan desagradable fet però si ésnecessari que els màximsdirigents dels diferents ens festiusassumisquen les seuesresponsabilitats i actuen enconseqüència, evitant acampar agust als que de manera capritxosautilitzen estes entitats per al seuprofit i després les abandonen a laseua sort, sense cap rubor.Als sons de la música de festa, lesMadrines Infantils van anardesfilant fins a l'escenari... "delSequiol la xiqueta BeatrizBelenguer i Mercé". Beatriz vacomençar el seu elegant desfilar

per entre les butaques del Teatre,amb aplom i irradiant simpatia.Una mirada còmplice cap a onestava els seus pares, Belén iRoberto, confirmava que allò noera un somni sinó que era real. Jasobre l'escenari, va rebre l'ovaciódel respectable però, sobretot, delnombrós grup de Sequiolos queno podien perdre's tan emotiu acteper a Alejandro i Beatriz.La presència en l'inici delcorredor de l'esquadra de gala dela policia local indicava queCristina Gines Vilar, la ReinaInfantil, començava la seuadesfilada darrere de la seuaanhelada banda verda. Ja sobrel'escenari va rebre la calor de tot unpoble, rendit als seus peus mentresella, amb el suau i graciósmoviment del seu mocador, comnomés sabem fer-ho ací en estaterra, tornava a tots i cada un delspresents el seu agraïment per talsmostres d'afecte.Com és preceptiu i seguint elprotocol, el secretari de la Junta deFestes va procedir a donar lecturade l'acta de nomenament de laReina de les Festes, de les Dames



de la Ciutat i de les Madrines deles diferents Gaiates.Els solemnes sons dels clarinsentonant la Marxa de la Ciutatprecediren al moment en quèl'alcalde de la Ciutat, D. AlbertoFabra, imposava la banda verdade Reina Infantil a Cristina, ambtota la seua Cort d'Honor, posadaen peu, moment en què lestraques van anunciar als quatrevents que Castelló ja tènia la seuatrenta-huitena Reina Infantil,Cristina Giner. I després de la Reina Infantil,l'alcalde va imposar lacorresponent banda blanca a totesi cada una de les xiquetes queconformen la Cort d'Honor.Beatriz, la nostra Madrina Infantil,va esperar el seu torn, impacient,fins que, per fi, l'alcalde se li vaacostar i li va imposar la bandablanca que l'acredita com MadrinaInfantil del Sequiol i, per tant,Cort d'Honor de la Reina Infantil.Des d'un lloc privilegiat, la FalleraMajor Infantil de València,Cristina Sanchez, la Bellea delFoc d'Alacant, Elena Garcia i laReina Infantil de la Huerta

Murciana, Patricia Maria Salazar,no van perdre detall delnomenament de Cristina Giner,Reina infantil, amb la que, a partird'ara, compartiran infinitatd'experiències.Amb la desfilada de retorn es vadonar per finalitzat el primer actedel nomenament i imposició debandes. Els xiquets de Castelló jatenien la seua sobirana: CristinaGiner. I els xiquets del Sequiol, alsseus representants: BeatrizBelenguer Mercé, MadrinaInfantil i Alejandro Breva Monte,President Infantil.El dissabte 8 d'octubre, la ciutat espreparava a viure el nomenamentde la seua Reina de les Festes. Perprimera vegada en la història unadona del Sequiol ocuparia el tronreial de les festes magdaleneres.María López López, unaSequiolera de pro, lluiria la bandaverda de Reina, en la Magdalena2006, precisament un any tanespecial per a la nostra Gaiata, alcomplir vint-i-cinc anysd'existència. Quin regal!Amb idèntic guió al viscut lajornada anterior la Cort d'Honor

va abrigar la seua Reina, en unacolorista desfilada fins a les portesdel Coliseu Castellonenc. Entreels bastidors del senyorialescenari, vint-i-tres bandesblanques i coronant-les a totes,una només verda esperaven elmàgic moment de complir amb elssomnis de tota dona que sent lesfestes castelloneres.Les setze Madrines; cal lamentarque a les conegudes absènciesdels sectors Rafalafena i LaCultural es deu afegir que Fadrellno tènia designada Madrina;acompanyades pels Presidentsprecedien a la Dama del Cavallersi a les sis Dames de la Ciutat.Tancant la comitiva i escortadaper les màximes autoritatsmunicipals i festives, una nerviosaperò il·lusionada María, s'acostavaal seu somni més anhelat. Els seusulls totalment embriagats d'unacosa que només podem qualificarde sentiment castelloner.Com a part de La Cort d'Honor dela Reina, Lorena Castillo Querol,Madrina del Sequiol, tambéesperava il·lusionada el seumoment, rebre la banda blanca de

mans de l'alcalde de la Ciutat.Amb la desfilada cap a l'escenaride les Madrines dels sectorsgaiaters s'iniciava l'acteprotocol·lari. La presentadoraanava invitant, una a una, a ocuparel seu respectius seients sobrel'escenari. "Madrina del Sequiol,senyoreta Lorena Castillo iQuerol" amb estes paraules, EvaMaría, va donar pas a la nostrarepresentant. Lorena, sabedora del'important que és representar a totun sector, es va desfer dels nervisi va desfilar majestuosa, ambexcel·lència, elegant fins al centrede l'escenari on va rebrel'aplaudiment del públic. ElsSequiolos es van fer notar portanten volandes a la seua Madrina finsa l'escenari, amb els seu vítors i elsseus aplaudiments. I des del patide butaques, els seus pares, Pilar iGregorio, enxisats, no deixavend'aplaudir.I va arribar el moment estel·lar. Elpúblic posat en peu. La Reina,Maria, va entrar enlluernadora isomrient pel corredor central delpati de butaques camí de la seuamajor il·lusió: ocupar el tron reial

que presidix l'escenari. Escortadaper l'esquadra de gala de la policialocal i flanquejada per dos macersva ocupar el centre de l'escenarides d'on va rebre la tancada ovacióde tot el món de les festes allícongregat. Maria, molt somrient,no parava de saludar amb el seumocador agraint a tots les seuesmostres d'afecte.La lectura de l'acta denomenament per part del secretaride la Junta va donar pas als sons dela Marxa de la Ciutat. Era elmoment cim de l'acte. L'alcalde dela Ciutat imposava la banda verdaa María López López convertint-laen la seixanta-dosena Reina de lesFestes. Infinitat de sentiments esvan apoderar de Maria. I des de laprimera fila, Jesús i Lola, no vanpoder contindre la seua emoció alveure la seua xiqueta menudaconvertida en la dona més feliç delmón, María lluïa ja la seuaanhelada banda verda.Ja en el seu tron reial, a María liesperava una última sorpresa.Vicente Javier Queral, Presidentdel Sequiol quan Maria va serMadrina Infantil i Madrina,

accedia a l'escenari per a posar, alspeus de la seua Reina, el preceptiucoixí. Una còmplice mirada entreambdós va segellar tan íntim iemotiu moment.Els Sequiolos ja tenien la seuaReina Sequiolera però inclúsquedava un altre emotiu moment.Lorena, posada en peu, rebia demans de la primera autoritatmunicipal, la banda blanca quel'acreditava com a Madrina delSequiol i integrant de la Cortd'Honor de María López, amb quitants moments inoblidables haviaviscut en el si de la comissió delSequiol. Un magnífic somni,doblement complit: Lorena jatènia el seu preat trofeu en formade banda blanca i, no molt llunyd'ella, María ocupava el tron reialde les festes de la magdalena2006. Que mes podem demanar?.La paraula va prendreprotagonisme. En primer lloc vaintervindre Ximo Gil, president enfuncions de la Junta de Festa.Ximo va glossar sobre l'importantpaper exercit per la dona en lesnostres festes. Encara quedebutant en estos menesters i a



pesar dels nervis del debut i,segurament, per l'emoció de veureMaría coronada com a Reina a quiconeix des de fa molt de tempsquan va compartir amb la seuafilla Balma l'experiència de serDama de la Ciutat Infantil, la seuaintervenció va ser molt aplaudida.I després d'ell, va prendre laparaula l'alcalde de la Ciutat D.Alberto Fabra, el qual tambédebutava en esta faceta. Unemotiu discurs va recordar laimportància fonamental de lesGaiates en les festes de la ciutat"la gaiata, brillant monument quedóna origen al símbol de lesnostres festes".Des de la seua llotja, unesinvitades d'excepció seguien moltatentes l'esdevindre de l'actepotser recordant els que elles vanviure en primera persona, laFallera Major de València,

Carmina Gueguel, la Bellea delFoc d'Alacant, Laura Chorro i laReina de la Huerta Murciana,Raquel Ruiz.Finalitzat l'acte en el TeatrePrincipal, la comitiva es vatraslladar al recinte de la Pèrgolaon esperava un àgape. Acontinuació, l'alcalde de la Ciutat,Alberto Fabra i María López,Reina de les Festes inauguraren elball amb l'himne per excel·lènciade les nostres festes: Royo icanya. I, després d'ells, Dames dela Ciutat, Madrines, Madrines iPresidents Infantils es van sumaral ball que es va prolongar fins aaltes hores de la matinada.Beatriz i Alejandro, els nostresrepresentants infantils vancomplir amb el protocol·lari ball,apuntant maneres de ballarins. Perla seua banda, la nostra MadrinaLorena feia el propi del braç del

vicepresident del Sequiol, VictorOrozco.D'esta manera es donava inici alcicle de les diferents presentacionsque anirà guanyant en intensitatfins a arribar al tercer diumengede Quaresma on les festesfundacionals inundaran d'alegria,els carrers de la ciutat.

Per als Sequiolos, esta edició nopodia començar millor. Lorena,Beatriz i Alejandro començaven aviure el seu especial i inoblidableany. Any en què la Gaiata 15Sequiol complix vint-i-cincedicions. Any en què la Reina deles Festes és, més que mai, de lesGaiates. Any en què la Reina deles Festes és Sequiolera.

Enhorabona a tots.

El record de tots els"sequiolos" va donar pasa la proclamació de les

Madrines del 25 aniversariLorena Castillo i BeatrizBelenguer

Quan començaven a caure lesprimeres gotes en la nit deldissabte, la Pèrgola entrava encalor per a acollir la presentacióde la Gaiata 15 Sequiol.Els primers a ser reclamats enl'escenari van ser la nombrosarepresentació de portaestendards iportadores de bandes: EnriqueCarceller, David Valero, AraceliMoliner, Andrea Tortosa, AndreaEstrada, Mª Lidón Carretero,Carmen Sales i Sara Díaz.Va arribar el moment de donar pasa les Dames i acompanyantsinfantils: Leyre Gorriz, XaviQueral, Claudia Llopis, RaúlPegueroles, Maria Voltes, NicolásRodriguez, Carla Bonet, SergiMarti, Carla Escrig, Victor Callao,Eva Sánchez, Carlos Mas, AnnaTurch, Nacho Carceller, AdrianaLlopis, Alvaro Voltés, Carolina

Aicart, Javier Valero, MireiaRibes i Roberto Belenguer. Acontinuació van pujar a l'escenarila Madrina d'Honor, AinhoaPegueroles acompanyada del joveJorge Martí.El futur del Sequiol va donar pasal present de la Gaiata, reclamantla presència de les Dames iacompanyants Jennifer Carratalá,Alberto García, Laura Diaz,Carlos Mon, Irene Lerma, MarcosSales, Carmela Molina, JoaquínMoliner, Ainhoa Orozco iFernando Mas. Llavors va arribarel torn de la Madrina d'Honor iacompanyant, Marta MirBlázquez i Santiago SabucoSolera.La nit s'omplia d'emoció quan vanpujar a l'escenari els màximrepresentants del 2005, EstherHervás, Vicente Javier Queral,Andrea Esteban i Cristian Bonet.I arribà el gran moment, laproclamació de les màximesrepresentants de la Gaiata per a laMagdalena 2006, Lorena Castillo,que va pujar acompanyada pelPresident d'Honor i Delegat de la

Generalitat Valenciana en laprovíncia, Joaquin Borras. Aixícom Beatriz Belenguer yAlejandro Breva.La presentació va continuar ambla pujada a l'escenari de laPresidenta Elisabeth Breva. Acontinuació, es va procedir a laimposició de bandes i corbatins.Així mateix, l'expresident de lacomissió i la Presidenta van serobjecte d'emotives paraules.

Nombroses ofrenes per ahomenatjar als màximsrepresentants del Sequiol. Nombroses van ser lesassociacions i col·lectius que vanvoler homenatjar als nousrepresentants de la Gaiata 15. Elsprimers a realitzar l'ofrena van serels membres del Centre Aragonésde Castelló, seguits delsrepresentants de la Falla PortSaplaya. El Club EsportiuCastelló tampoc va faltar a la cita,igual que la Federació de Collesde Castelló, representats per lacolla La Granota. Des d'Alacantva arribar la Foguera Plaça Pio

La nostra presentació.

Així la van veure…

LA PÈRGOLA VA REVIURE ELS 25 ANYS D'HISTÒRIA DE SEQUIOL.



XII i, per a finalitzar, les ofrenesde la Gestora de Gaiates i laTinència d'Alcaldia Sud.

Emoció i espectacularitatDolçaina i TabalL'inici de la presentació va serespectacular. El Grup de DansaNura, així com Xarançaina, Dit il'Escola de Dolçaina i Tabal deBenicàssim van col·laborarinterpretant Magdalena... iavant!!!, així com una marxamora, sota la direcció d'En JosepJuste.

Maria LópezPer primera vegada, en els 25 anysd'història de la Gaiata Sequiol, lamàxima representant de les festesde la Magdalena és de tal sector.María López va rebre unesemotives paraules.

PresentadorL'acte va ser conduït per un joveJavier Tomás Mateu, que, amb elseu port i nítida veu, va deixar

patent la seua elegància i mestria.Cortinatges verds i blancsdecoraven l'escenari, presidit perla Panderola que anunciava el 25aniversari de la Gaiata.

Història vivaL'expresident de Sequiol, VicenteJavier Queral va ser membre de lacomissió infantil fa 25 anys i enaquesta ocasió ha sigut el seu fillqui ha pujat a l'escenari.

Sentiment albinegre - C.E.CastellóUna de les ofrenes més aplaudidesi que més ànims va alçar entre elspresents va ser la que va realitzarel club albinegre, representat pelsfutbolistes Pepe Mora i Pulga, quevan regalar a la comissió unacamiseta de l'equip. Per cert, no vafaltar l'himne del C.E. Castelló.

Les més "peques"Un dels moments més divertits dela nit va ser quan es va reclamar lapresència dels més xicotets, Alba

Ribes i Mar Sanahuja. Com novan poder pujar soles, van anardels braços de duescol·laboradores de la Gaiata.

Èxit extraordinariEncara ressonen els ecos de l'èxitobtingut per la Gaiata 15"Sequiol", en el seu acte depresentació oficial. Una cerimòniaque segur serà recordada tant perla seua posada en escena com pelssimbolismes magdaleners. Unapresentació carregada d'emotiusdetalls com la presència delDelegat Territorial a Castelló,Joaquin Borras, President d'Honorde la comissió i que va exercird'acompanyant de la Madrina, ol'estrena de la peça denominadaMagdalena.. i avant!!!, del mestreEn Josep Juste, dirigida per ellmateixa i interpretada perXarançaina, Dit i l'Escola deDolçaina i Tabal de Benicassim.La Presidenta de la comissióElisabeth Breva, pot estar moltsatisfeta.

Una nit inoblidable marcael preludi d'unaMagdalena plena de

celebracions

La Gaiata 15, Sequiol, estàd'enhorabona. Enguany celebra elseu vint-i-cinc aniversari ambl'incentiu de tindre de Reina aMaría López, una veteranad'aquesta comissió i la primerareina en tota la seua història dequè poden presumir. La nit deldissabte va ser una de les mésespecials que arxivarà el ciclemagdalener del 2006. Unacomissió dinàmica i participativa,que va fer de la seua presentacióuna nit màgica de la seuatrajectòria.El preludi a l'acte protocol·lari hovan marcar, com ve sent habitual,els focs d'artifici i les carcasses,els acords de la dolçaina i el tabali els aplaudiments del públicconcentrat en l'exterior de laPèrgola.Encara que un poc entelat per lapluja, el clàssic del futbol no vafer mossa enguany i La Pèrgola va

comptar amb una afluènciaimportant. A les 23'00 hores vadonar començament l'acte depresentació amb un llaurador queva encendre una carcassa enl'escenari. Aquesta es va veureacompanyada d'una peça musicalde percussió interpretada permembres del grups Xarançaina,Dit i Escola de Dolçaina i Tabalde Benicassim. A continuació,van sorprendre el públic amb unadansa mora a càrrec del grupNURA. A continuació, vaninterpretar un conjunt de pecestradicionals, a càrrec de dolçainersrepartits per cada un dels raconsde la Pèrgola, que a l'orde d'unfocus actuaven gradualment per aacabar reunits en l'escenari. Allívan interpretar la peçaMagdalena... i avant!!!, tot sota ladirecció del seu compositor, elmestre En Josep Juste i Martí iamb la direcció a la percussiód'En Josep Oria, els que vanarrancar nombrosos aplaudimentsentre el públic. L'espectaclemusical va servir de bestreta per al'acte protocol·lari.

Percussió i Dansa mora al’espectacleLa Gaiata 15 celebra la seuapresentació número 25 amb unacomissió nodrida pels fills demolts dels xiquets i jóvens quevan escenificar aquest emotiuacte ja fa un quart de segle.

I com dicta el protocol, van ser elsestendards de la comissió.Enrique Carceller Sebastiá iDavid Valero Ibáñez,acompanyats per les portadores debandes, Araceli Moliner, AndreaEstrada, Andrea Tortosa, MaríaLidón Carretero, Carmen Salesi Sara Díaz, els que van pujarprimer a l'escenari de la Pèrgola.A continuació, va ser la comissióinfantil la que va accedir al'escenari. Allí s'anaven trobant elsfills de molts dels xiquets i jóvensque fa vint-i-cinc anys van serfundadors de l'associació. LeyreGorriz, acompanyada de XaviQueral, Claudia Llopis i RaúlPegueroles, Maria Voltes juntamb Nicolás Rodriguez, CarlaBonet de la mà de Sergi Marti,



25 ANYS DE "SEQUIOL"


Carla Escrig i Victor Callao,Eva Sánchez acompanyada perCarlos Mas, Anna Turch juntamb Nacho Carceller, AdrianaLlopis i Alvaro Voltes, CarolinaAicart de la mà de Javier Valero,i finalment Mireia Ribes,acompanyada de RobertoBelenguer. I la Madrina d'HonorInfantil Ainhoa Pegueroles de lamà de Jorge Martí.Després d'aquests van accedir al'escenari els jóvens queconformen la comissió, les Damesd'Honor junt amb els seusacompanyants. JenniferCarratalá del braç d'AlbertoGarcía, Laura Diaz junt ambCarlos Mon, Irene Lermaacompanyada de Marcos Sales,Carmela Molina del braç deJoaquín Moliner, AinhoaOrozco junt amb Fernando Mas.Van tancar la comitiva la Madrinad'Honor Marta Mir Blázquez delbraç de Santiago Sabuco Solera.Les Madrines de la passada ediciómagdalenera també van participaren l'acte per a donar el relleu enels seus càrrecs i deixar testimonidel seu pas per la comissió.

Andrea Esteban junt ambCristian Bonet i la Madrina del2005 Esther Hervásacompanyada pel President,Vicente Javier Queral.El moment més important de la nitva arribar quan, amb el públicassistent posat en peu i aplaudint,van desfilar per la passarel·la laMadrina Infantil BeatrizBelenguer Mercé de la mà delPresident Infantil AlejandroBreva Monte. I la Madrina delSequiol, Lorena Castillo Querol,del braç del President d'Honor dela comissió, Joaquin BorrasLlorens. Aquesta vegada sota elsacords de la banda sonora de ElSenyor dels anellsUn moment especial de la nit vaarribar quan Elisabeth Breva,Presidenta fundadora de lacomissió i la primera dona que vaostentar aquest càrrec, abilladaamb el trage de castellonera, vaaccedir a l'escenari per a imposarles bandes acreditatives com aPresidenta d'aquest 25 aniversari.Després de la imposició de bandesi l'ofrena floral, es va procedir a laimposició de corbatins als

estendards. També van accedir al'escenari les peques de lacomissió Alba Ribes i MarSanahuja.

Ofrenes i SorpresesDesprés de l'acte protocol·lari, esva donar pas al torn de lesdiferents institucions i col·lectiusque van realitzar una ofrena a lesMadrines i Presidents de lacomissió. Les ofrenes van anar acàrrec del Centre Aragonés, de laFalla Port Saplaya de Valencia, dela Foguera Plaça Pio XIId'Alacant, de la Gaiata 8 "Portalde l'Om" i de la Tinènciad'alcaldia sud, a càrrec del'Ajuntament de Castelló. Tambéestigué el Club Esportiu Castelló,que va realitzar la seua ofrena alritme del Pam Pam Orellut i acàrrec dels jugadors Pepe Mora iPulga. La seua presència vadesencadenar tendres anècdotesper part d'alguns xiquets de lacomissió, que no van poderreprimir el seu sentimentalbinegre i van aplaudir a rabienals jugadors. Alguns, fins i totalçant-se de les seues cadires.

La vetlada arribava a la seua fi,amb la desfilada de retorn de lacomissió. Però, una vegada solsen l'escenari els màximsrepresentants, la Gaiata va volerhomenatjar a Elisabeth. Va ser,Joaquín Borras, Presidentd'Honor, qui va imposar la bandade Presidenta a una Elisabeth moltemocionada. Abans ella haviaarreplegat un quadro per a lacomissió que entregaven elsrepresentants de la Magdalena2005, que es guardarà el el caugaiater.

Si hi ha algú que recordarà ambespecial afecte la nit del dissabte,aqueixa és la Reina de les Festes,María López.Assentada en la seua taulaprotocol·lària, va anar passant lavetlada amb un somriure queil·luminava el seu rostre, perquèper a ella aquesta presentació eraun poc més especial. A més a més,era d'esperara que la seua comissióli dedicara algunes paraules.I així va ser, no podia ser menysdoncs ella és la primera Reina dequi Sequiol té l'honor de poder

presumir.Ser Reina no li va impedirgaudir d'un esdeveniment delque ella és part molt activa,doncs dels vint-i-cinc anys quecomplia la seua Gaiata, ella enporta deu. En ella ha ocupat elscàrrecs de Madrina Infantil,l'any 1995 i Madrina de lacomissió, en la Magdalena 2004.Segur que la nit del dissabte laguardarà com un record molt grati inesborrable que probablementenriquirà fins i tot més el seuregnat.



La comissió va celebrar lesseues bodes d'argentnomenant Presidenta

Perpètua a Elisabeth Breva.

La Gaiata número 15 Sequiol,compleix 25 anys i enconseqüència va dur a terme unmuntatge espectacular per apresentar a la seua comissió,alhora que celebrava les seuesbodes d'argent.La música va ser la granprotagonista de la presentació desde l'inici a sons de tambors, dirigitsper En Josep Oria, amb intenciófestiva. Una ballarines del grupNURA van interpretar acontinuació una dansa oriental enl'escenari mentres es disparaven,

en l'interior del recinte, focsartificials, en un espectacularefecte lluminós que ja havienutilitzat abans altres comissions.A continuació el dolçainer icompositor En Josep Juste des del'escenari va dirigir a una sèrie dedolçainers, de l'Escola deBenicàssim i dels grupsXarançaina i Dit, que vancomparéixer des de diversos puntsde la Pèrgola, que van anar tocanttemes populars, fins a concentrar-setots en la base escènica per ainterpretar la cançó Magdalena... iavant!!! en la que confluïen temespopulars com Rotllo i Canya o LaPanderola i el PregóVa vindre a continuació la pujadaa l'escenari de la comissió sent

acompanyada la Madrina, LorenaCastillo Querol, pel Delegat delConsell, Joaquin Borrás que té lacategoria de President d'Honor dela comissió. A la Madrina InfantilBeatriz Belenguer Mercé, la vaacompanyar el President InfantilAlejandro Breva Monte.La Presidenta de la Gaiata,Elisabeth Breva, tota unahistòrica de les festes, vaproclamar la Madrina imposant-lila banda, fent el propi el PresidentInfantil amb la Madrina Infantil.En una data tan entranyable com el25 aniversari del sector, la gaiatava voler honrar a Elisabeth Breva,com a Presidenta Perpetu,imposant-li una bandacommemorativa.


LA MÚSICA VA CARACTERITZAR LA NIT

Gaiata 15. El viatge abord de La Panderola,símbol de Sequiol, va

arribar al seu final de trajecteen aconseguir, dissabte passat,l'escenari de La Pèrgola. Elspassatgers mamprendran arauna nova aventura en la Festesde la Magdalena, amb altresmaquinistes, les Madrines de2006.

La comissió de Sequiol vapresentar les seues Madrines per ales Festes de la Magdalena 2006en el seu 25 aniversari.La Gaiata 15 Sequiol compleix 25anys i, dissabte passat, en lapresentació de les Madrines per ales Festes de la Magdalena 2006 ,van demostrar les seues ganes decelebrar tal esdeveniment. Ambuna bonica decoració i una músicaexcel·lent, la Gaiata 15 va captivartots els assistents al'esdeveniment, que van passaruna agradable vetlada, inclosal'actual Reina de les Festes de laMagdalena, María López.Aquesta forma part de la comissió

del sector, i és tot un orgull per a laGaiata que una dona del Sequiolostente la màxima representaciófestiva de la ciutat.L'acte va començar amb les llumsapagades, només un focuslluminós, sobre el conductor de lapresentació omplia d'ombresgrises el recinte de La Pèrgola. Idesprés d'una breu introducció vacomençar l'espectacle musical.Els sons dels tambors van donar eltret d'eixida i van dotar d'emocióels primers instants de la nit.Després, l'actuació de "tabal idolçaina" dirigida pel mestreJosep Juste va continuarenlluernant als més afins a lestradicions castellonenques. Enfinalitzar aquesta primera part, elsforts aplaudiments van entrar perla porta gran de La Pèrgola.

Amb fils conductorsL'emoció estava carregadad'electricitat, que injectavad'energia cada moment de lacelebració, que va transcórrer deforma fluida i divertida. De lamateixa manera van pujar a

l'escenari les Dames d'Honoracompanyades per membres de lacomissió i quan al mig de l'escenanomés quedaven dos espais buits,tot el públic es va posar en peu pera rebre les Madrines i alsPresidents de la Gaiata Sequiol2006. Lorena Castillo, del braç delPresident d'Honor, JoaquínBorrás, i Beatríz Belenguer,acompanyada pel PresidentInfantil Alejandro Breva.Ja no faltava ningú, estava totpreparat, i les bandes vingueren dela mà d'Elisabeth Breva, fundadorai primera President de Sequiol.Després del repartiment de lesbandes van arribar les flors ambl'ofrena del Centre Aragonés deCastelló, a continuació la Falla PortSaplaya de València va rendirhomenatge a les Madrines i el ClubEsportiu Castelló, també participeamb l'entrega d'una camiseta del'entitat. En finalitzar la vetlada,Sequiol ja estava preparat per acelebrar amb nous representants lesFestes de la Magdalena 2006 i elseu vint-i-cinc aniversari.



25 ANYS, EN LA FLOR DE LA VIDA.


El cartell de les festes de laMagdalena és l'elementcomunicatiu que anuncia,

als quatre vents, que durant noudies, la música, la llum i lapólvora inundaran els carrers d'unCastelló en festes. És el "crit en laparet" que captiva a qui ho“escolta” invitant-li a gaudir de lafesta, a sentir castelloner, aemocionar-se amb les paraules delPregó, a embolicar-se en la màgiade la llum de les gaiates, a dansaral so de la pólvora, en definitiva, aviure les festes més populars iparticipatives de quantesexisteixen.Per a això, la Junta de Festes deCastelló convoca, cada any, unconcurs per a seleccionar el cartellque reunisca més i millorsqualitats per al fi desitjat. A aquestconcurs pot presentar-se qualsevolartista que així ho desitge,complint amb una sèrie derequisits mínims:• l'obra a de ser original i inèdita.• en format vertical de 560 x 800mm.

• hi ha de figurar l'escut de laciutat.

• en lloc destacat ha d'aparéixer lainscripció següent: FIRA IFESTES DE LAMAGDALENA 2006.CASTELLÓ DE LA PLANADEL 18 AL 26 DE MARÇ.FESTES D'INTERÉSTURÍSTIC NACIONAL.

• cada treball es presentarà davallun lema.

El jurat tindrà en compte, a més dela qualitat artística de l'original,molt especialment la seuaidoneïtat com a cartell i la seuaexpressivitat com a anunci,qualitats d'especial rellevància pertractar-se d'un cartell anunciadorde festes.A fi de garantir una nombrosaparticipació de qualitat, el concursestà dotat amb un premi enmetàl·lic de mil set-cents euros.Per a aquesta edició, el terminid'entrega d'originals finalitzava elpassat dia set d'octubre,aconseguint, fins aqueixa data,una participació de noranta-cinctreballs, la qual cosa suposa unespectacular increment departicipants respecte a edicions

anteriors. A les vint-i-una hores del deu denovembre, el jurat del concurs decartells es reunia en els salons dela Fundació Dávalos - Fletcherper a seleccionar el cartell queassumiria el repte d'anunciar laMagdalena de l'edició 2006. Unjurat presidit per En MiguelAngel Mulet, Regidor del'Ajuntament de Castelló i formatper N'Amat Bellés, pintor i capdel departament de disseny gràficde la UJI, Na Mª TeresaMaqueda, professora de l'escolad'Arts Aplicades i OficisArtístics, En Javier Tirado, tècnicimpressor, En José VicenteRamón, Gerent de la FundacióDávalos - Feltcher, En Ximo Gil,President en funcions de la Juntade Festes, N'Andres Bort,President de la Federació Gestorade Gaiates, En Vicente de Juan,President de la Federació deColles, N'Elena Llopis, Reina deles Festes 2005, En Santiago Gil iNa Vanesa Pérez, membres de laJunta de Festes i com a secretari,amb veu i sense vot, En JulioHernandez.

Presentació delCartell anunciadorde la Magdalena2006

Examinats els cartells presentats aconcurs es va decidir triar, com aguanyador, l'obra amb el lemaANEM, ANEM. Una vegadaoberta la plica corresponent vanresultar ser els seus autors, EnVicente Vidal Miñana i N'AlainCampos Peirat, de Castelló, elsque van rebre la protocol·làriatelefonada del President del Juratcomunicant-los el veredicte.Amb tots els cartells presentats aconcurs es va realitzar unaexposició en la sala d'Exposicionsde la Fundació Dávalos - Fletcher.La Reina de les Festes 2006,María López, va inaugurar lamostra el divendres onze denovembre, acte a què va acudiruna nombrosa representació delsens culturals i festius de la ciutat.Entre ells, els representants delSequiol, Madrina, senyoretaLorena Castillo Querol, MadrinaInfantil, xiqueta BeatrizBelenguer Mercé, PresidentInfantil, Alejandro Breva Monte i

la nostra Presidenta, ElisabethBreva Almerich, els que no vanvoler deixar passar l'oportunitatd'immortaliltzar el moment posantjunt amb el cartell guanyador; elseu cartell, el de la Magdalena de2006.Dins de l'apartat de curiositats,indicar que existia coincidència endos lemes: el guanyador ANEM,ANEM apareixia en dues ocasionsi FESTA MÀGICA en tres. Elvocable més utilitzat en els lemesva ser FESTA, en vint-i-quatre,seguit de LLUM en quinze iMAGDALENA en nou.Quant als lemes en si, cridavenl'atenció alguns d'ells per la seuasingularitat: TOTS, SINUHÉ,JUNTS, 19 DE MARÇ, ESFIRA,GRESS DE CASTELLÓ,SUBIDÓN, VORTIÇ,XAPARRETS o 7 KM DETRADICIÓ. Per als Sequiolosque vam visitar l'exposició, uncartell va captivar el nostreinterés. Era el numerat com a 48 i

que portava com a lema “Llum deFesta”, perquè en la seuacomposició apareixia la Gaiata delSequiol de l'any 2002, guanyadoradel primer premi en el concurs deGaiates d'aqueixa edició i Gaiatade la Ciutat, en el 2003.

La Magdalena 2006 ja tenia el seucartell anunciador. Per a lacomissió del Sequiol, un any moltespecial perquè celebra el seuXXV aniversari, també perquèuna "Sequiolera", María López,ocupa el rang de Reina de lesFestes de Castelló. Però,especialment per a Lorena,Beatriz i Alejandro perquè seràl'any en què seran els màximsrepresentants del nostre sectorgaiater, perquè representaran atots els Sequiolos, perquè el seusomni més anhelat es veuràcomplit. Perquè seran la Madrina,la Madrina Infantil i el PresidentInfantil de la Gaiata 15 Sequiol.


III Concurs escolarde Maquetes deGaiata “Ciutat deCastelló”

Patrocinat per Ruralcaja i ambla col·laboració de laConselleria de Cultura,Educació i Esports.Organitza l’Associació CulturalGaiata 15 Sequiol

L'onze de març de dos milcinc, setmanes després deles nostres festes

fundacionals, es reunia, en el localsocial de la Gaiata 15 Sequiol, eljurat qualificador del II ConcursEscolar de Maquetes de Gaiata"Ciutat de Castelló" que patrocinala Fundació Ruralcaja Castellóamb la col·laboració de laConselleria de Cultura, Educació iEsports i que, per segon anyconsecutiu, organitza la Gaiata 15Sequiol.El jurat d'esta fase final estavacompost per D. Juan VallsPoveda, en representació del'entitat Ruralcaja, els artistesgaiaters D. José Vicente MonroigMarques i D. José Marco Roig, elperiodista D. Vicente CornellesCastelló y, per part de la Gaiata 15Sequiol, D. Víctor OrozcoRodríguez, D. Vicente JavierQueral García i D. Agustín MonCarro.Els components del jurat haviende seleccionar, en primer lloc elsguanyadors de les categoriesd'educació primària 1r, 2n i 3r,primària 4t, 5è i 6è, secundària i

educació especial. Posteriormentd'entre els guanyadors de lesdiferents categories anteriormentindicades s'havia de seleccionar elguanyador absolut. En el local estaven exposades lesdiferents guanyadores de lesdiferents categories de les faseslocals, seleccions realitzades encada un dels centres escolarsparticipants. En esta edicióparticipaven treballs dels centresIsidoro Andres, Sensal, BlascoIbañez, Ejército, Cervantes,Jaume I, centre de reeducació PiGros i centre Penyeta Roja. Totsels treballs estaven degudamentnumerats perquè el jurat pogueraatorgar els seus vots però sensecap identificació ni dels centres nidels seus autors, informació queúnicament coneixia la secretàriade l'associació, a fi de preservar latotal objectivitat en l'elecció de lamillor maqueta.El sistema de votació que es vautilitzar va ser el d'atorgar, cadamembre del jurat, una puntuaciód'un a cinc a cada un dels treballsfinalistes. Amb les cinc obres mésvotades es repetia la mateixa

operació resultant guanyadora laque major puntuació aconseguia.Per a la valoració dels treballs esva tindre en compte, coms'indicava en les bases delconcurs, l'originalitat de la idea, lapossibilitat de la seua realització,els elements utilitzats així com sidisposava llum.Després de les oportunesdeliberacions del jurat, i algundesempat, es van atorgar elspremis que, una vegada oberts elssobres corresponents, van resultarels següents guanyadors:• Categoria Educació Primària 1r,2n i 3r: El treball presentat sota ellema "Llum del camí" realitzatpels escolars David ValeroIbañez i Paula Mateu Puig.

• Categoria Educació Primària 4t,5è i 6è: El treball presentat sotael lema "Tradició de Castelló"realitzat per l'escolar JavierValero Ibañez.

• Categoria Educació Secundària:El treball presentat sota el lema"La Gaiata" realitzat pel centrede reeducació Pi Gros.


• Categoria Educació Especial: Eltreball presentat pel centrePenyeta Roja

Seguint idèntic sistema peròatorgant vots d'un a tres, es va triarla guanyadora absoluta entre lesquatre guanyadores, aconseguintel resultat següent:• Guanyadora absoluta del IIConcurs Escolar de Maquetes deGaiates "Ciutat de Castelló"l'obra presentada sota el lema"Llum del camí" realitzada pelsescolars David Valero Ibañez iPaula Mateu Puig del col·legiIsidoro Andres de Castelló.

El jurat va fer constar en l'acta lagran imaginació en els dissenysaixí com la gran diversitat dematerials utilitzats i la granqualitat de tots els treballsfinalistes.Relació de finalistes:• Lema "Gaiata", realitzada pelsalumnes Claudia ArrufatMurrach, Sergi GregorioLozano, Raquel Arturiedo Pérez,Pablo Ulldemolins Aznar iAlejandro Linares Campos.

• Lema "Magdalena", realitzadapels alumnes Andrea Melián,Alba Figols i Ainara Lorite.

• Lema "Llum i festa", realitzadapels alumnes Irene Lozano Buj,Jorge Ferrer Manero i MªAngeles López Brun.

• Lema "Esclat de festa",realitzada per l'alumne LuisFerrer Manero.

• Lema "Tornem de laMagdalena", realitzada pelsalumnes Pilar Cordones,Alejandro M. Masip i Oriol.

• Lema "Luz, color y azahar",realitzada per l'alumna BeatriceLoredana Vasile

• Lema "El Fadrí", realitzada perles alumnes Belén Benages, OlgaMollón, Nerea García i RocioPruñonosa.

• Lema "Els farolets", realitzadapels alumnes Ana GonzalezAlvarez, Mario Foyes Jimenez,David Dalmau Mercé y AitorPérez Fabregat

• Lema "Gaiata" realitzada perl'alumna Esther López Tomás

• Lema "La Magdalena es bella",realitzada per les alumnes MaríaUsó Molina i Sara Renau Lleó.

• Lema "La Gaiata", realitzada perl'alumne Carlos Rubio

• Lema "Col·legi Exèrcit"

L'entrega de premis alsguanyadors de les diferents fases ials guanyadors absoluts es varealitzar el dijous 17 de març, enel saló de l'entitat Ruralcaja. A lacita van acudir tots els escolarsfinalistes acompanyats pels seusfamiliars i amics, així com elsdirectors dels centres participants.La incertesa davant del veredictedel jurat creava un ambient denerviosisme entre tots elsconcursants.L'acte estava presidit per la ReinaInfantil de les Festa, VictoriaBataller, a qui acompanyava elVicepresident de la Junta deFestes, Ximo Gil. Per part del'entitat financera, D. ConradoBalaguer, director general, D.Ignacio Murria, patró de laFundació Ruralcaja Castelló i D.Juan Valls. En representació de laGaiata 15 Sequiol, la Madrina,Esther Hervas, la MadrinaInfantil, Andrea Esteban, elPresident Infantil, Cristian Bonet i



el President, Vicente JavierQueral, acompanyats del membrede l'associació i jurat del concursVictor Orozco. Presidintl'escenari, la reproducció de lamaqueta guanyadora del IConcurs, realitzada per la Gaiata15 Sequiol i propietat de laFundació Ruralcaja Castelló.La lectura de l'acta va desvelar elsecret. Els guanyadors absolutsdel II Concurs Escolar deMaquetes de Gaiata "Ciutat deCastelló" eren David ValeroIbañez i Paula Mateu Puig,alumnes del col·legi IsidoroAndres de Castelló. Els dosafortunats, acompanyats deldirector del centre, van arreplegarels seus premis de mà de la ReinaInfantil de les Festes i de D.Conrado Balaguer. Lareproducció, a escala un metre, dela maqueta guanyadora, el lema dela qual és "Llum del camí", serà lapròxima a engrossir els fons de la

Fundació Ruralcaja Castelló.La segona edició d'este concurs vafinalitzar amb una gran exposicióde totes les obres presentades aconcurs. El 19 de març, festivitatde Sant Josep, les maquetes vanprendre el carrer. En la plaçaSanta Clara es van exposar totesles obres presentades a concurs,tant les de la fase local com les dela fase final. Junt amb laguanyadora d'este II concursestava la maqueta guanyadora delprimer concurs junt amb la seuareproducció a escala un metre.Durant tota la jornada, centenarsde castellonencs van poderadmirar la infinitat d'idees que elsescolars dels nostres centreshavien plasmat en les seuesmaquetes. Multitud de materialsutilitzats, en un infinitat decombinacions van conformar lesmés de cinc-centes maquetespresentades a concurs. I tots elsseus artistes van rebre el seu premi

per la seua participació, gentilesade l'entitat patrocinadora,Ruralcaja.Amb la clausura del II concurs esva donar per convocada la terceraedició. Quan vosté, amable lector,estiga llegint estes línies, el IIIConcurs Escolar de Maquetes deGaiata estarà en la seua recta final.Els aconsellem que no es perdenl'exposició que es realitzarà elpròxim 11 de març en la plaçaSanta Clara. Els assegurem que sesorprendran.

I per a tots aquells interessats aparticipar, estareu puntualmentinformats en la nostra web:www.sequiol.tk o preguntant alsvostres professors del col·legi. Elspremis són importants, tant per alsescolars participants com per alscentres a què pertanyen.PARTICIPA!

Activitats Culturals al Sequiol


Amb la col·laboració


Dins de les activitats que,anualment, desenvolupal'associació Gaiata 15

Sequiol, el concurs de maquetesde Gaiates en el col·legi públicIsidoro Andrés és una de les mésesperades dins de la comunitatescolar. Després de les vacacionsnadalenques els alumnes deprimària del centre comencen ambels seus espectaculars dissenys.De forma individual o formantgrups, comencen a buscar elsmaterials amb què confeccionarenles seues maquetes. Tot servix peral nostre projecte: cartons papercel·lofana, gots de plàstic,diferents recipients de producteslactis, taps, botelles...verdaderament els jóvens artistesrealitzen una important seleccióde productes que, d'una altramanera serien fem, però amb laseua imaginació, es convertiran enpart integrant d'una maqueta deGaiata. Així, també col·laboren enla sostenibilitat del medi i en elreciclatge de productes. La implicació familiar és, també,un altre important element a tindreen compte. Ens consta que més

d'un progenitor ajuda als seus fillsen el disseny i confecció de lesseues maquetes. Aprendre autilitzar noves ferramentes detreball o l'ús de materials per a ellsdesconeguts o, simplement, viureuna enriquidora experiència enquè la imaginació i els diferentstreballs manuals aconseguixen ferdisfrutar d'uns momentsentranyables al mateix temps queajudar a donar a conéixer la nostramés volguda tradició festiva, laGaiata com a element singular dela nostra festa.Enguany 2006, es compliràl'octava edició del concurs que,des de fa dos, forma part de la faseprèvia del concurs escolar demaquetes de Gaiata "Ciutat deCastelló" que patrocina laFundació Ruralcaja Castelló. Eneste punt volem ressaltar quealumnes de l'Isidoro Andrés hansigut els guanyadors absoluts deles dos edicions anteriors, fet queconfirma l'alt nivell dels treballsque es realitzen en este centre, tantper l'interés dels escolars i lesseues respectives famílies com perla gran col·laboració trobada en

l'equip docent del centre, amb elseu director al front, D. Edmundo.No seria just per la nostra part, nofer una menció especial a qui, desde la primera edició, ha posat elseu màxim interés en què estaactivitat abaste les actuals quotesde participació i qualitat. Ensreferim a la senyora María RosaSánchez Rubert (Rosi), professorade l'Isidoro Andrés que, enguanyha assumit nous reptescol·laborant amb nosaltres en lacoordinació dels diferents centresdocents que participaran en la IIIedició del concurs Ruralcaja.Estem segurs que el seu bon fer iel seu amor per les nostrestradicions més arrelades aportarannous rècords de participació imajors quotes de qualitat en elstreballs presentats a concurs.Moltes gràcies per tot Rosi.En l'edició de l'any passat vanparticipar prop de dos-centscinquanta alumnes que vanpresentar a concurs unes centnoranta maquetes. Des de primercurs fins als de sext. Infinitat deformes, colors, tècniques, ambllum, sense ella, grans, xicotetes...

VII Concurs escolar deMaquetes deGaiata al Col·legiIsidoro Andres

Organitzat per l’AssociacióCultural Gaiata 15 Sequiol


Però totes complint amb els dosrequisits fonamentals per aconsiderar una Gaiata com a tal:amb el seu gaiato i l'escut de laciutat. És molt il·lusionant veure comesta activitat exercix una funcióintegradora: cada vegada són mésels participants els noms icognoms dels quals denotenprocedir d'altres parts del mónperò que participen amb igual omajor il·lusió, si cal, aportant nouspunts de vista, tant a nivellindividual com integrant d'ungrup. Tot açò enriquix el concepte

de Gaiata i creguen-me vostés siels dic que algun nou concepte haarribat a impressionar artistesexperimentats en el disseny iconstrucció de Gaiates.La col·laboració de les entitatssegüents: Ajuntament de Castelló,Diputació de Castelló, Junta deFestes de Castelló, Telepizza,Todojuguete, El periòdicMediterranio, Ruralcaja, Bancaixai Color Imprés, fa possible quetots els participant, absolutamenttots, disfruten d'uns detalls quepremien el seu compromís idedicació a conéixer l'element

diferenciador de les nostres festesfundacionals: La Gaiata.Quan esta publicació estiga ja enles seues mans, amable lector, laVIII edició del Concurs deMaquetes de Gaiata en el C. P.Isidoro Andrés estarà a punt deconéixer els guanyadors de lesdiferents categories.Un any més, l'aparador de laFarmàcia de María Jesús Granen(calle Sequiol, 2) exposarà elstreballs guanyadors d'esta octavaedició, durant la nostra setmanagran. És una visita obligada. Nos'ho perda!

GUANYADORS VII CONCURS DE MAQUETES DE GAIATAAL COL·LEGI ISIDORO ANDRES - MAGDALENA 2005

1er. CURS1er premi: IVAN CRUZ MONFORTE (1er A)2n premi: NOELIA SALVADOR DOMINGUEZ (1er B)3er premi: FERNANDO SEGARRA MARTÍNEZ (1er B)

2n CURS1er premi: IRENE LOZANO BUJ (2n C) - JORGE FERER MORENO - Mª ANGELES LÓPEZ BRUN2n premi: DAVID VALERO IBAÑEZ (2n B) - PAULA MATEU PUIG3er premi: DIEGO RODRIGUEZ RAMÍREZ (2n B)

3er. CURS1er premi: ALEJANDRO BREVA MONTE (3er C)2n premi: MARIA USO MOLINA - SARA RENAU LLEO (3er C)3er premi: ALBA RAMOS CABRERA (3er B)

4t CURS1er premi: JAVIER VALERO IBAÑEZ (4t B)2n premi: MARC MARTI SABATER (4t A)3er premi: RUBEN VALERO TOMAS (4t B) - BEATRIZE LORENADA BASILE (4t C)

5é CURS1er premi: LUIS FERRER MANERO (5é B)2n premi: GUILLERMO SERRANO LOPEZ DE MURILLAS (5é C)3er premi: ALEJANDRO BECERRA MANSELGAS (5é C)

6é CURS1er premi: MARIA ISERTE CARNICER (6é A) 2n premi: CRISTINA VERA CABEDO - MÓNICA VICENTE NOVA - SANDRA USÓ MOLINA (6é C)3er premi: ADRIAN GUTIÉRREZ MARTÍ (6é B)


Com ve sent habitual, en esta secció del llibret, repassem el resultat obtingut per esta associacióen tots els concursos que ha participat durant l'any anterior.

Fins a la data, en l'apartat de concurs de betlems arrossegàvem un desfasament ja que en la nostrapublicació anterior s'analitzava el concurs de l'edició de 2003 perquè la resolució del mateix es vadonar a conéixer al Gener del 2004. Per a evitar-ho, en este article analitzarem els concurs del 2004i 2005.

Els Premis de la Magdalena 2005

CONCURS DE BETLEMS, CONVOCAT PER L'EXCEL·LENTÍSSIM AJUNTAMENT DECASTELLÓ: Com hem dit analitzem les dosúltimes edicions. En el Nadal de2004, la nostra associació es vapresentar al concurs de betlems,dins de la categoria d'associacions,obtenint el tercer premi.En el passat Nadal, 2005, assumimel risc de presentar el nostreconcurs a la categoria de GransBetlems, en la que concursenbetlems de reconegut prestigi anivell local com és el de l'Asild'Ancians o l'archí conegut del'Hospital Provincial. Per a estenou desafiament es va construir unBetlem que ocupava una extensió

aproximada de 30 metres quadrats,en la que es representava unxicotet poblat de l'antiga Palestina,sobre el que dominava el Castelld'Herodes i en les afores del qualtrobàvem el naixement. Travessantdes de dreta a esquerra es vadisposar un riu, amb aiguacirculant que naixia des d'unaimpressionant cascada i finalitzavaen una llacuna, en les vores de laqual es va disposar una horta, quecreixia dia a dia.A més d'altres elements d'aiguacom a sénies i fonts, existienelements amb moviment.

La il·luminació també jugava unpaper fonamental conferint alconjunt una tonalitat adequada.L'esforç hi ha valgut la pena i aixího ha apreciat el jurat qualificador,atorgant, divendres passat 13 degener del 2006, el segon premidins de la categoria de GransBetlems.Durant el període que varomandre obert al públic, lesvisites de socis, veïns del sector ipúblic en general han sigutpermanents. Per a la pròximaedició prometem superar-nos... sil'espai disponible ens ho permet.



61E CONCURS D'APARADORS - MAGDALENA 2005:

Per segon any, l'associació culturalGaiata 15 Sequiol participava eneste concurs, dissenyant irealitzant la composició que vaadornar l'aparador de la nostraamiga i col·laboradora Perruqueriai Estètica Pepa Garrido, siti en elcarrer Navarra 11. Abans que resvolem agrair a Pepita i a Toni elseu suport i col·laboració a lanostra Gaiata. Volem recordar queells van ser els guanyadors de lapassada edició amb una altra

impressionant composició que varealitzar la Gaiata Sequiol.Per a esta ocasió es va plantejar untreball que davall el lema “ofrenade flors”, representava una parellade castelloners junt amb unimpressionant panell de flors en elcentre del qual es trobava unavidriera amb la imatge de laLledonera. Fins a l'últim detall vaestar davall l'experta mirada dePepita. Per a mostra un botó: lacastellonera lluïa perfectament

disposada la preceptiva manteleta.Este concurs està dotat amb unúnic premi. En esta edició, el juratva estimar que l'aparador de laPerruqueria Pepa Garrido no era elguanyador. Per la nostra partrespectem el veredicte peròatenent els punts a tindre encompte especificat en laconvocatòria del concurs i veientl'aparador guanyador, nocompartim, en absolut, elveredicte del jurat.

CONCURS DE LLIBRETS - MAGDALENA 2005:

La publicació anual del Sequiol, elnostre llibret de festes, davall eltema de “Fills predilectes iadoptius de Castelló”, vaparticipar en tres concursos. Per uncostat en el convocat per laConselleria de Cultura, Educació iEsport per a activitats de promocióde l'ús del valencià en les festes dela Magdalena. També en el queconvoca l'ens Ràdio TelevisióValenciana - Canal 9 per al millordisseny interior d'entre els llibretsde festa i, finalment, en el

convocat per la Junta de Festes deCastelló que premia la millorportada, el millora article inèditdavall el tema “El cartell de laMagdalena” i, per descomptat, elmillor llibret d'entre les comissionsde sector. Excepte en el concurs dela Generalitat Valenciana, la restasón premi únic.En la promoció de l'ús delvalencià, el nostre llibret vaaconseguir el segon premi, perdarrere de la publicació de la collaRebonbori. Les publicacions

d'estos dos ens festius vénenalternant les seues posicions,primers i segons, en les últimesedicions d'este concurs.Quant al certamen convocat perRTVV, el guardó va ser per alllibret de la Gaiata 11 Forn del Pla.El nostre llibret no va poderrevalidar el titol, guardó que haobtingut en quatre ocasions en lesúltimes edicions.Finalment, en la convocatòria de laJunta de Festes, l'article el títol delqual era “El Cartell de la


CONCURS DE GAIATES I GAIATES INFANTILS - MAGDALENA 2005:

Magdalena”, firmat per José MªSanahuja i publicat en el nostrellibret es va alçar amb el triomfabsolut. Magnífic el treball deChema, en esta la seua primeraparticipació. Augurem nous èxitsen edicions venidores.El premi a la portada va recaure en

el llibret de la Gaiata 3 Porta del Soli el millor llibret, en la publicació dela Gaiata 11 Forn del Pla.Estos guardons vénen a sumar-se al'extens palmarés aconseguit en elsúltims anys, prova de la qualitatamb què Sequiol, afronta la seuapublicació del llibret de festes. Per

al 2006, any emblemàtic per lacelebració del 25 aniversari de lafundació de la nostra Gaiata,prometem una nova publicació, dequalitat i amb interessantcontinguts, que garantisca nousèxits per al Sequiol. En les seuesmans té la prova.

Com en cada edició es convoquendos concursos. Per un costat el deRTVV - Canal 9 que premia lail·luminació del monument,atorgant tres premis en la categoriaabsoluta i un únic premi en infantil(ací ens agradaria reclamar l'atencióde l'entitat convocant ja que, de totsels concurs que convoca la ditaentitat, este apartat és l'únic que nodisposa de dotació econòmica,inclús hi ha concursos la dotacióeconòmica del qual supera, ambescreix, el valor del que es premia -Entenga's el concurs de gaiatesindividuals. Esperem que tant l'ensconvocant com la pròpia Junta deFestes, resolguen este greugecomparatiu en pròximes edicions).Després de les oportunes

deliberacions realitzades pel jurattriat a este efecte van atorgar elprimer premi, en categoria absoluta,a la gaiata 11 Forn del Pla, segon ala Gaiata 17 Tir de Colom i tercer ala Gaiata 13 Sensal. Curiosamentcap de les tres estava entre les sisque van obtindre premi en elconcurs de Gaiates. En l'apartatd'Infantil, el primer i únic premi vaser per a la nostra Gaiata Infantil,obra de Manuel Breva Nebot.D'altra banda, la Junta de Festes,amb el patrocini de la GeneralitatValenciana, convoca el concurs deGaiates i Gaiates Infantils, en la quedisposa sis premis en cadacategoria. Com ve fentininterrompudament des de fa 25anys, Sequiol presentava a concurs

les seues Gaiates i, per allò que haaparegut en la premsa, partia dinsdel gran grup de favorites.Com en les últimes edicions, elsistema d'elecció de la Gaiataguanyadora s'aproximava a laclàssica votació del concursEurovisió però, lamentablement, nosols en les seues formes sinó tambéen el seu fons, com bé quedavareflectit en un titular del periòdicMediterranio “La nit de les gaiatesbàltiques” on s'indicava “El sistemade votacions de tall eurovisiu perals premis de les gaiates, va ser unany més, el reflex de compravendade vots i pagament de favors entreles respectives comissions desector, sense atindre's a valors decap disseny estètic” o “Monuments

de bella factura com Sequiol oCrèmor van quedar per darrere delsseus mereixements, amb uns valorsestètics d'impecable factura.” Elque s'ha dit, lamentable l'espectacleque van oferir alguns presidents aldonar lectura a l'acta realitzada pelseu jurat (?) denotant el poc o nulcriteri dels que el conformaven. Perla nostra part prometre més esforçen la realització de les nostresGaiates i avisar, a propis i estranys,que seguirem amb els nostresplantejaments d'estricte rigor al'hora de jutjar els diferentsmonuments que es presenten aconcurs, sense frivolitats i, moltmenys, sense tindre en compte lesconseqüències dels nostres votssobre els nostres monuments; comho hem vingut fent des que es vainstaurar este ineficaç sistemad'elecció de la Gaiata guanyadora,que no la millor Gaiata, segons elque s'exposa ací. Feta aquestareflexió des de la responsabilitat isense tints revengistes, com quedaavalat amb els dos primers premisaconseguits en categoria absoluta iels tres de categoria infantil, de lesquatre edicions realitzades amb este

sistema.Dit açò, per desgràcia un any més,passem al resultat de les votacions.En primer lloc es va realitzar lavotació per a les Gaiates Infantils.Cada president accedix a l'escenarii llig l'acta en què el jurat que laseua comissió ha convocat atorgasis punts a la millor gaiata infantil,segons el seu criteri i seguint lesdirectrius marcades per l'organismeconvocant, cinc a la següent i aixífins a un punt. Des del primermoment la lluita es va centrar endos Gaiates: el Grau i Sequiol,aconseguint el triomf esta últimaper un sol vot de diferència. LaGaiata Infantil del Sequiol, queportava per lema “Romeria” era lagran triomfadora dins de l'apartatinfantil. En este sentit volemressaltar que el seu artista ManuelBreva Nebot ha portat a Sequiol aeste màxim guardó en les tresúltimes edicions, de maneraconsecutiva. Magnífic bagatge delnostre artista gaiater que amb estesón ja cinc els màxims entorxatsaconseguits. Després de Sequiol,van quedar les Gaiates 12 el Grau,10 el Toll, 6 Farola-Ravalet, 4

l'Armelar i 8 Portal de l'Om.I després d'este aperitiu es perfilavala que, a la fi, és la votació mésesperada de quantes transcorren enla nit del dimarts de la setmana defestes. Els Sequiolos estàvemesperançats després d'aparéixer entotes les quinieles dels diaris de laciutat. La veritat és que lesvotacions es van decantarràpidament entre les Gaiates delssectors 10 i 14, formant-se un segongrup amb les Gaiates 12 i 4. Ambl'última votació el resultat final vaser el següent: Primer premi ambsetanta-nou vots, la Gaiata 10 ElToll; segona amb seixanta-set votsla Gaiata 14 Castalia i tercera, en unesprint final, amb quaranta-huitsufragis, la nostra Gaiata 15Sequiol, obra del nostre llorejatartista gaiater Jovi Monroig, davallel lema “Sequiota de llum”. Vanseguir les Gaiates 4 l'Armelar, 12 elGrau i 18 Crèmor.A pesar de la desil·lusió que vasuposar el tercer premi de Gaiates,podem dir que el resultat final del'exercici 2005 ha sigut molt positiui aventurem nous desafiaments peral 2006.


María López López, Reinade les Festes “Sequiolera”

La Magdalena 2006 serà unaedició inoblidable per a totsels components de la gran

família del Sequiol. Per un costatserà l'edició número vint-i-cinc enquè esta comissió participa en lesfestes fundacionals de la nostraciutat però, d'altra banda, perprimera vegada, una dona delSequiol ocuparà el màximescalafó representatiu de les festesde Castelló: María López López,Reina de les Festes 2006.Qui ens ho anava a dir! Aquellatímida xiqueta que va entrar aformar part de la comissió delSequiol és hui la Reina de tot unpoble, la Reina de les Festes deCastelló.Per a tots els Sequiolos és ungrandíssim orgull que Maríaocupe el tron reial de les festes. Iés que mèrits no li falten!A la seua indubtable bellesa, laseua irresistible simpatia, el seuamor per les nostres tradicions, elseu etern somriure, el seumajestuosos port, tot açò hemd'afegir un dels currículum festersmés extens de quants podemtrobar dins del món de les festes.

Vas iniciar el teu camí festiu dinsde la comissió del Sequiol en1.995. Un any després ja haviesconquistat els nostres cors i eres lanostra Madrina Infantil. Vas seruna magnífica representant de totsels xiquets i xiquetes del sector ivas saber guanyar-te a tots amb lateua simpatia i el teu “salero”. Peraixò, en 1.997, vas ser elegidaDama de la Ciutat Infantil, sentReina Infantil, Andrea Felip (quecapritxosa és la vida! Nou anysdesprés, en el 2006, s'invertiranels papers). Va ser un anymeravellós, em consta, del que,segur, guardaràs infinitat de bonsrecords i emocions però, sobretot,guardes l'amistat d'aquelles quevan tindre la fortuna de viure, ambtu, tan inoblidable experiència,Maria Lidón, Balma, Lledó, Eva iSonia.Com tot jove que passa de lacomissió infantil a la major, hi haun impàs de temps en què vascontinuar col·laborant en el si dela nostra comissió, a pesard'alguna que altra temptació, finsque l'any 2002 ja vas lluir la bandade Dama d'Honor, dins de la

comissió major. L'any següent,com a Madrina d'Honor, va donarpas, en el 2.004, a ocupar elmàxim rang representatiu:Madrina del Sequiol. Per mèrits propis vas ser elegidaDama de la Ciutat per a laMagdalena 2005, on vas saberacompanyar dignament la nostraReina, Elena Llopis. Un anyviscut intensament, junt amb lesteues inseparables amiguesGemma, Almudena, Gloria, Ana iAndrea.I a tot este bagatge i experiènciaacumulada, hem d'afegir elcompromís familiar amb la festa.Els teus pares, Jesús i Lola,formen part de la comissió delSequiol des del principi, arribant aocupar càrrecs de direcció dins dela comissió. I molt més! En estosúltims cinc anys, Jesús López, haparticipat en l'organització des dedins del màxim òrgan festiu: laJunta de Festes, aconseguint, fin itot, la seua presidència. I que dirdels teus germans, actius“colleros” implicats amb laFederació de Colles.Per tot açò, volguda Maria,


entenem més que merescut el teu nomenament com a Reinade les Festes de Castelló per a la Magdalena 2006 i, per tant,no compartim, en absolut, als que han criticat la teua elecció.És veritat que cada u és molt lliure d'expressar el que pensa;això és la grandesa de la democràcia, però quan elsarguments utilitzats són l'atac personal, l'insult o lesdesqualificacions infundades, demostren el desconeixement,la falta de cultura, la immaduresa de qui els utilitza. Per cert,m'agradaria indicar a estos “setciències” que proposen elsistema d'elecció utilitzat a Alacant que l'elecció es realitzaúnicament entre les representants de cada una de lesFogueres; ací qualsevol dona, major d'edat, pot presentar laseua candidatura.Maria, que sigues molt feliç, que disfrutes d'enguany perquèserà diferent de quants has viscut i que ningú, ningú, pugaaombrar el teu etern somriure. Igual que has conquistat el corde tots els Sequiolos, estem segurs que captivaràs a tots elscastelloners.Estem orgullosos de saber que en el cor de la nostra Reina deles Festes, va un tren que vola: La Panderola. María LópezLópez, Reina de les Festes de Castelló per a la Magdalena2.006, però per als Sequiolos seràs, un poc més, la nostraReina, la primera Reina Sequiolera.

ENHORABONA REGINA MARIA!



articles

Diuen els estudiosos que les festes mediterrànies, a banda d'actes religiosos, es podendescriure en síntesi amb cinc paraules: bous, balls, sons, focs i tronadors.

Les nostres festes fundacionals, des de la seua renovació a mitjan anys quaranta,mantenen un esquema bàsic que compleix, a la perfecció, amb els cinc preceptesindicats. Un esquema bàsic que, en major o menor mesura, es manté fins als nostresdies.

Una de les característiques més peculiars del nostre programa festiu és la seua granvarietat i la utilització com a escenari del carrer. Els diferents festejos que componen elric i variat programa de les festes fundacionals de Castelló, no són fonamentalmentespectacles, com ho poden ser els festejos que es desenvolupen en altres llars. Ací ésnecessari la participació del poble. Aquesta és la singularitat de les nostres festes i si noés assumida, encara que només siga amb ànim de diversió, no es podrien entendre.

El Pregó, la Romeria, les corregudes de fira, l'ofrena a la Mare de Déu de Lledó, ladesfilada de Gaiates, l'exaltació a la Dona castellonera, la gran traca final o els elementspirotècnics conformen aqueix esquema bàsic que, amb els anys, s'ha anat completantamb la cavalcada infantil, el festival de música de festa, l'homenatge de la ciutat al Rei EnJaume, l'enfarolà, la nit màgica i molts altres més espectacles on el carrer i la participaciósón els elements fonamentals.

En l'edició d'enguany, hem volgut realitzar un succint anàlisi dels actes principals queconformen les festes fundacionals de la nostra ciutat.

ARTICLES • Galania a una Reina, per Juan José Pérez Macián. 157 • El vi de Castelló. El Mesón del Vino enles festes de la Magdalena, per Miguel Vidal Pontones. 159 • Homenatge de la ciutat al Rei En Jaume I, perEduardo Mas del Rio. 166 • Pregó. En la rebotiga del carrer Major, per Chelo Pastor Verchili. 168 • L’Enfarolàdel Fadrí, per Vicente Farnos de los Santos. 171 • La Romeria de les Canyes i la Tornà, paradigma del’ortodòxia en les festes de la Magdalena, per Vicente Cornelles Castelló. 173 • Processó de Penitents iDesfilada de Gaiates, fites de la festa, per Ximo Gorriz Plumed. 176 • La Cavalcada Infantil, per Vicent PauSerra Fortuño. 180 • Les pujades “al Fadrí” en la història recent de les nostres festes…, per José Juan SidroTirado. 183 • La Millor Traca final de la nostra història, per Manuel Carceller. 186 • Nit Màgica, per Manuel V.Vilanova Guinot. 189 • Festival Internacional de Música de Festa, per Lidón Barberá Jordán. 193 • Notesentorn de la història de l’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó en les festes de la Magdalena, per JoséLuis Serrano Fabregat. 195 • Fira de Bous de la Magdalena. Als Bous amb Paco, per Montse Arribas. 198 •Gran Traca Final - Magdalena Vitol. I tornar a començar, per Agustín Mon Carro. 200 • MITOLOGIA DECASTELLÓ: 75é Aniversari de TOMBATOSSALS, per José Prades García. 205

Galania ve a ser homenatge,exaltació. Galania va ser elnom amb què, en 1996, va

decidir la Junta de Festes redefinirun dels actes més significatius enquè la Reina de les Festes ésprotagonista. I ho va fer de la mà ila memòria de l'il·lustre FillPredilecte Miquel Peris i Segarraamb eixe terme -“galania”- que elpoeta va decidir d'utilitzar en elsseus poemes al glossar a la donacastellonera. Però no es va tractard'un simple canvi de denominaciód'un acte. En 1996 es va escometreuna reestructuració protocol·làriainicialment dirigida a satisfer unareivindicació antiga perquè laReina de les Festes rebera de mansde l'Alcalde la seua banda verda,símbol màxim de la seua condiciórègia, en el moment mateix de laseua proclamació oficial i la lluïraaixí durant tot l'any del seu regnat. I1996 era l'any idoni per a córrerriscs experimentant noves opcions,ja que s'acabaven de deixar arrereels primers cinquanta anys de lesnostres festes -segons van quedarconcebudes en 1945- i eixa fronterapsicològica del cinquantenari era

propícia.Fins llavors, una vegada era triadauna jove castellonenca Reina de lesFestes, el protocol marcava quedurant el mes de setembre, i en elmarc d'un abarrotat Saló de Plensde l'Ajuntament, se celebrara unacte solemne de proclamació enquè, junt amb les seues Dames de laCiutat, rebia el pergamí que aixíacreditava el nomenament, quedantdemorat el moment en què li seriaimposada la Banda fins a moltsmesos després, un parell desetmanes abans de donarcomençament les Festes de laMagdalena. Aquella Imposició deBandes se celebraria en el TeatrePrincipal primer, i anys després enla Pèrgola, en les vespres de lasetmana magdalenera quan la ciutatcomençava a respirar ja l'ambientfestiu.Aquest protocol condicionava queles nostres representants festereslluïren el símbol de la seua màximadistinció només durant la mitat delseu regnat, doncs de setembre amarç, sent Reines, assistien anombrosos actes protocol·laris tanten la nostra ciutat, com en la

província, Comunitat o inclús enaltres ciutats espanyoles, vestint laindumentària oficial però sense capbanda que l'identificara com aReina de les Festes. I això ocorriasovint compartint preferènciaprotocol·lària en companyia de laFallera Major de València i laBellesa del Foc d'Alacant que,evidentment, sí que lluïen les seues.Trobar una solució que satisferatotes les opinions que els uns i elsaltres festers tenien respecte de comprocedir perquè la Reina vestiraBanda des del seu nomenament nova ser fàcil. Retardar la seua eleccióperquè fora triada tan sols duessetmanes abans de començar lesFestes de la Magdalena i imposar laBanda tal com es venia fent no eraacceptat, ja que suposava a la triadauna pressa de temps inassumibleper a preparar el seu vestuari aquinze dies vista; Celebrar alsetembre, al ser triada, l'acted'Imposició de Bandes tal comestava concebut en el marc de laPèrgola tampoc s'acceptava perquèles festes quedaven molt lluny en elcalendari.Finalment, la Junta de Festes va

Galania a unaReina

Per Juan José Pérez Macián



proposar a l'Ajuntament, i així es vaacordar, procedir a l'elecció de laReina al juliol, passades les festesde Sant Pere; celebrar solemnementla Imposició de Bandes al setembrefora del Saló de Plens de la CasaConsistorial per a permetre unmajor aforament d'espectadors; iprogramar un gran homenatge-espectacle en vespres de les Festesde la Magdalena en la Pèrgola,basat en les tradicions, la música, lallum, les flors, la paraula…Va ser així com Isabel García Mañáes va convertir en la primera Reinaque va rebre la Banda Verda demans de l'Alcalde de la Ciutat undia de setembre de 1995, en el salód'actes de la Cambra de Comerç,Indústria i Navegació, per adisfrutar al març de 1996 de laprimera Galania a una Reina de lesFestes rebent llavors l'ofrena de laparaula del “Galantetjador” LuisHerrero, i quedant per als annals dela història de la música castellonerauna meravellosa versió del “rotllo icanya” fos amb “marineries” queposa els pèls de punta. I va ser ella,doncs, la primera Reina que va lluirdes del primer dia del seu regnat i

fins a l'últim, la desitjada BandaVerda, allà on va assistir en la seuaqualitat de Reina representant a lanostra ciutat.Amb el nou protocol, les Galanieses van concebre com un granespectacle en què amb dignitatartística i escènica, amb guionselaborats i mitjans tècnicsabundants, calia rebre en el seutron a la màxima representant deles nostres festes, lluint ja la seuaBanda, per a homenatjar-la en lesvespres de donar començament laMagdalena, a manera de festa quese li oferia per a anunciar-li laimminència de la setmana mésimportant per als castellonencs i,per descomptat, per a ella. I desegur que es va aconseguir. Laveritat és que la mesura va ser benacollida pels festers i ciutadans engeneral, que van veure com sesatisfeien diversos interessos, avegades encontrats: el de lautilització coherent en el temps dela Banda Verda; el que més públicpoguera presenciar la solemnitatdel moment en què l'Alcaldeimposava la Banda a la Reina; elque la Reina fora triada amb

l'antelació suficient que lipermetera disposar de laindumentària adequada; el que lagran celebració-homenatgetinguera lloc en data pròxima a lesFestes de la Magdalena i no sismesos abans; el que la Galaniaconstituïra realment un espectacledigne i d'avantguarda…Des de 1996 són ja deu les galaniesque altres tantes Reines handisfrutat i guarden gravades persempre en la seua memòria. Elsseus guions i posades en escenasón el fruit de la imaginació, eltalent, el temps, l'art, el patiment,ansietat i interés tant decastellonencs “amateurs” comprofessionals. I en l'un i l'altre cas,totes elles han emocionat i arrancatbrillantors dels ulls de les dones pera les que van ser creades. Jo sé béque per damunt de la multitud dellums i de colors que se cerneixensobre una Reina en la nit de la seuaGalania, la brillantor més intensaque es percep mirant a l'escenari ésel dels ulls d'una jove donacastellonera a la que se li encolleixl'ànima.

Galania a una Reina

El vi sempre ha estat lligat ala cultura dels pobles; és untema literari; és un dels

pocs productes naturals que viu, estransforma i madura després derecol·lectat. Sap envellir, com sihaguera descobert el major misteriexperimental de la vidaintel·ligent.La història del vi és tan antiga comla humanitat. L'home prehistòricsabia com elaborar vi i elspaleontòlegs han trobat fòssils quepareixen vestigis de pinyolades deraïm premsat. Castelló, abrigat per la brisamediterrània, que és aire devinyes, també va tindre la seuaimportància vitivinícola allà pelsegle XIII amb la repoblació de lesnostres terres pel rei Jaume I i elsseus colons, la vinya augmentaconsiderablement. En el Llibre delRepartiment, se citen poblacionsCastellonenques per les seuesvinyes com Peñíscola, Segorbe,Onda i Eslida. D'elles pareix quePeñíscola era la més important. Enels segles XV i XVI; és curiósconéixer l'atenció que se lidedicava al vi. En el segle XV, en

l'Arxiu Municipal de Castellópoden llegir-se les sessionssucceïdes entre 1414 i 1444,referides a problemes com aramitjans de cultiu, prohibiciód'introduir vins d'altres parts; datalimite per a la venda d'estos vins,millorament de les vinyes, etc.Posteriorment amb eldescobriment d'Amèrica, i lainfluència dels nostres exèrcits pertots els continents, al ser el nostrepaís una potència mundial, fan queels vins d'estes terres estiguen moltreconeguts i sol·licitats a Europa,al tractar-se de vins densos demolt de color i sobretot d'altagraduació que feia que aguantarenperfectament les travessiesmarítimes entre els continentssense deteriorar-se i per tant des deles nostres costes s'abastien adiferents flotes de navilisEuropeus i per descomptat al'Armada Espanyola. Tambés'associava per a combatrel'escorbut, malaltia molt comunaen aquell llavors. El màximexponent d'estos vins va ser sensdubte el “ Carlón”.Ja en la nostra província, la

comarca del Baix Maestrat on estroba enclavada Benicarló era unazona eminentment vinícola amitjan segle XVI, el vi “Carlón”(li ve el nom de Benicarló, d'onprocedia), va ser sens dubte una deles primeres Denominacionsd'Origen Espanyoles (encara queno reglada). Controlada per lallavors poderosa Orde Militar deMontesa, de clara visió comercialen els seus negocis com el vi i lallana.Les vinyes de les nostrescomarques van passar a la històriaal començament del segle XX,quan la Fil·loxera (plaga queprimer destruí les vinyesfranceses) va destruir les vinyesdel Baix Maestrat i de la Plana inomés es van reconstruir elstermes de l'interior, mentres que ellitoral, la vinya era substituïda percultius de regadiu. Després del'aparició d'esta plaga es vanplantar en la comarques del'interior els anomenats híbridsproductors directes que resistienamb gran fermesa l'atac de laFil·loxera i entre ells l'anomenatSeñorito va ser el mas famós ja

El vi de Castelló. El Mesón del Vinoen les festes de la Magdalena

Per Miguel Vidal Pontones



que s'obtenien vins negres d'altagraduació, entre 15 i 16 graus, imolt de color. Fins que l'any 1970es van prohibir estos vins per la lleidel nou Estatut de la vinya, delsvins i dels alcohols.Després d'este parèntesi fins alsnostres dies i atés que les nostresterres sempre han estat lligades ala Vinya i al Vi, i després de lainsistència dels agricultors de lazona i alguns cellers interessats, enorde del 23 de setembre del 2003de la Conselleria d'Agricultura,Pesca i Alimentació es crea laindicació geogràfica de Vins de laterra de Castelló. Es creen trescomarques ben definides:Comarca de l'Alt Palancia: quecomprén els municipis d'Altura,Almedíjar, Arañuel, Azuébar,Castillo de Villamalefa, Chóvar,Cortes de Arenoso, Jérica,Ludiente, Montán, Segorbe,Soneja, Puebla de Arenoso iZucaina. Comarca de SantMateu: que comprén elsmunicipis d'Albocàsser, Atzenetadel Maestrat, Benasal, Canet loRoig, Catí, Cervera del Maestre,Xert, Coves de Vinromà, Culla, La

Jana, La Salzadella, Sant Mateu,San Rafael del Rio, Tírig,Traiguera i Alcalà de Xivert.Comarca de les Useres -Villafamés: que comprén elsmunicipis de Benlloch, Cabanes,les Useres, Sierra Engacerán, Valld'Alba, Vilafamés i Vilanovad'Alcolea. Hui podem dir que laVitivinicultura Castellonenca,sorgix entre les cendres com elfènix. Amb mes força que abansemparada pel reconeixement dequalitat. I així naix l'AssociacióVitivinícola de Castellóconstituïda per agricultors i cellerselaboradors i embotelladors.El vi que sempre ha estat lligatamb les festes dels pobles, nopodia ser menys en el nostreCastelló. Ja des de sempre ha siguttradicional l'anar a la Romeria dela Magdalena amb el Saquet i labóta, la bóta sempre companyainseparable de l'home, la seuapsicologia i idiosincràcia sónúniques i diferents, quan la bótaesta buida es cansa, s'afluixa,s'arruga. Una bóta buida és unabóta malaltissa, taciturna i no sentla raó de ser. Sempre penjada del

muscle de l'home o de la paret,s'ajunta amigablement als braços,al cos de l'home. És flexible, éssuau, és pot rebregar. És cuiro ibanya, és peix i greix. Quatreingredients que al ser acariciatsobrin la set, estimulen el gaudipunxant del glop.Una vegada fetes estesconsideracions i “vinosofies”parlarem de com va sorgir la ideadel MESÓN DEL VINO, i per aaixò, gens millor que com ens hocompta un dels seus fundadors elsenyor Carlos Murria, qui contaque a Saragossa, un dia del mesd'octubre de l'any 1967 va haver-hi una reunió nacional derepresentants d'organitzacionsagràries. El senyor Carlos Murriaformava part de la representacióde Castelló junt amb els senyorsBenjamin Fabregat, VicenteTorrent i Arturo Fabregat;després d'una prolongada iacalorada reunió en què es vantractar temes comuns a Aragó,Catalunya i de la nostra regió,van ser invitats a un sopar en que,a l'hora del café, es va promoure,sense saber com va sorgir, una

El vi de Castelló. El Mesón del Vino en les festes de la Magdalena

discussió sobre la qualitat delsvins de les distintes regionsd'Espanya, en este cas concret deCariñena, d'Alava i de laprovíncia de Tarragona. Elsintervinents, tots ells productorsde vi i per tant coneixedors deltema, es van embrancar en unadiscussió que no tènia fi. Cada unaportava els seus arguments. Elsrepresentants de Castelló, alfinal, van intervindre per a posarfi a tan interminable discussió,ocorrent-se-li al senyor CarlosMurria, proposar-los que ensenviaren un barril de vi de cadazona de les representades allí i elscastellonencs, neutrals en el tema,decidirien que vi era el millor.Amb gran sorpresa per la nostrapart, conta el senyor CarlosMurria, tots van acceptar laproposta i com llavors formavapart de la Junta Central de Fiestasjunt amb Julián Montañes(q.e.p.d.), cap ocasió millor querealitzar la dita mostra o tasta quedurant les nostres pròximes Festesde la Magdalena 1969, i així vasorgir el GRAN MESÓN DELVINO ESPAÑOL, en aquell any

va ser president de la JuntaCentral de Fiestas de laMagdalena el senyor JoaquínPitarch Roig. Este primer Mesón del vino comrecordàreu es va instal·lar enl'antiga Plaça de la Pescateria,(junt amb l'Ajuntament), amb unbarril de vi de les diferents zonescooperatives, grups decolonització, així com cellersparticulars de Castelló i provínciaes van sumar a l'acte. La carpa quealbergava als diferents tonells decada celler participant, consistia enun pal central de fusta a què se liva col·locar una lona que estavasubjecta a les finestres i balconsconfrontants. Per a mostrador esvan sol·licitar dels cellers deCastelló que aportaren bocois(barrils de vi de 600 litres.), elsquals col·locats verticalment iformant una circumferència vandonar forma a la barra d'aquellprimer GRAN MESÓN DELVINO ESPAÑOL, denominant-seaixí perquè hi havia barrils de lesmés dispars zones vinícolesd'Espanya. Junt amb el vi es podiadegustar una tapa de pernil o

formatge. El Mesón del Vino vatenir molt d'èxit i va encaixar enles Festes.Una altra Magdalena més inovament es va instal·lar el Mesóndel Vino en el mateix lloc i amb lesmateixes característiques, pareixiaque allò que va començar com unaaposta a la qualitat, havia quallat aCastelló i la continuïtat estavaassegurada. El llavors noupresident de la Junta Central deFiestas el senyor Carlos TorláCepriá, junt amb els seus creadorsintegrats en la nova junta, es vanproposar no sols consolidar, sinóacréixer l'èxit que havia tingut. Vanaconseguir que el Mesón fóra unlloc de trobada, un emplaçamentper a la xarrada, un punt de trobadaper a finalitzar la jornada matinal iun racó per a iniciar, a poqueta nit,el camí de la Festa.Recorde que l'any 1971, sentencara President de la JuntaCentral el senyor Carlos Torlá, iaprofitant que l'Excm. Ajuntamenthavia adquirit les cases velles quehi havia al costat del Fadrí, laJunta les va cedir a cellers i casescomercials distribuïdores de vins,




per a promocionar els seusproductes. I entre els noms que emvénen a la memòria es vaninstal·lar allí: Caves Monistrol,Bodegas Vidal, Bodegas El Coto,Cooperativa la Daimieleña i juntamb estes velles cases la casaTerry de Jerez va instal·lar unacaseta en forma d'alqueria feta apropòsit per a promocionar elsseus vins fins. Tot açò vènia aengrandir el Mesón del Vino, quepas a pas, s'anava consolidant comun fita més en la programació de lasetmana Magdalenera.L'any 1972 i amb un acord decol·laboració entre la JuntaCentral de Fiestas i l'AssociacióProvincial d'Enòlegs de Castellóde la que eren president i secretari,Miguel Vidal i ManoloCastellanos, respectivament, vapermetre portar a Castelló a mésde 200 enòlegs de tot Espanya i acíva nàixer el Col·loqui enològic delMediterrani, primer a Castelló,amb la participació dels millorsprofessors d'Enologia d'Espanya .Com estàvem en festes a la nittraslladàvem conferenciants iparticipants a la Pèrgola, on entre

les Dames de Sector es va triar laque seria Madrina del Col·loqui,recaient tal honor en la senyoretaRosa Nieves Saura Adsuara,Dama del Sector 8. Se li vaimposar la banda acreditativa detal títol amb l'emblema del'Associació Nacional d'Enòlegsbrodats en or. A este li seguirienaltres col·loquis ara de caràcterinternacional. L'any 1974, com s'havien derrocatles cases velles de costat del Fadríper a la construcció del nouAjuntament, aprofitant el solar quevan deixar, la Junta Central deFiestas, construí una espècie decasetes, basant-se la construccióen dos murs de rajola i una chapaondulada de sostre, es va pretendreque serviren com una exposició deproductes embotellats que elscellers volgueren promocionar. Laimaginació i el treball delsexpositors va fer que després de laseua decoració resultarenboniques. També, aquest any esvan canviar els bocois que serviende mostrador en el Mesón del Vinoper un mostrador fet de fusta i dezinc, més curiós i de millor neteja.

El Mesón del Vino ja estavaconsolidat. Se celebre el tercerCol·loqui Enològic Internacionalde Castelló, convertint a Castelló,durant les Festes de la Magdalena,en la capital mundial del vi.El Mesón del Vino va continuarocupant eixos buits que laprogramació de les nostres FestesMagdaleneres deixava pels matinsi a primeres hores de la vesprada iva ser, sens dubte, centre detertúlies i punt de partida per adirigir-se a algun dels actesprogramats. Nou president de la Junta Centralde Fiestas, el senyor José CarotJuan i el Mesón continuava sent unèxit encara que ja començava aquedar-se xicotet aquell recinte.Durant el seu mandat com aPresident es va construir unaestructura metàl·lica per a albergarels barrils, amb un nou tendal i unaspecte nou. També se li va donarun major protagonisme als vins dela província. Acabada de prendre possessió delseu càrrec el nou president de laJunta Central de Fiestas, el senyorJosé Vicent Martí, l'any 1980, ens


plantegem la situació que caliaubicar el Mesón en un nouemplaçament, més espaiós i mésdigne, a causa de l'extraordinariabast popular que havia pres. Eltema es va discutir fins a lasacietat. Al final es va aconseguirun lloc: la plaça Santa Clara,cèntric i més espaiós. Es va fer unprojecte per a construir 10 casetestotes iguals i es va aprovar, açò jaera una altra cosa, més categoriaper al Mesón. A partir d'aquest any,la carpa només albergaria els vinsde la nostra província i així s'arribea un acord amb la llavors UnióProvincial de Cooperatives. La presència de dos enòlegs en laJunta Central de Fiestas, ManoloCastellano i Miguel Vidal, vapropiciar que plantejàrem a lamateixa, a l'empar del Mesón delVino, la idea d'organitzar unConcurs Regional de Vins. La ideava ser acceptada i així va sorgir elPrimer Concurs Regional de Vins -XII Mesón del Vino Magdalena1980. Van ser molts els vinspresentats atorgant-se els següentspremis: Medalla d'or, d'argent i debronze, per a les categories de vins

blancs, rosats, negres jóvens,negres de criança, caves, vinsdolços i moscatells. Set van ser entotal els concursos de vinsregionals celebrats fins a l'any1989 que es van deixar de celebrarper falta de partida pressupostària. I darrere d'un any de descans, permotius econòmics, va arribar el VCol·loqui Enològic Internacionalde Castelló, era 1981.L'Associació Nacional d'Enòlegsd'Espanya, va voler premiar aCastelló per la divulgacióEnològica que estava realitzant idel coneixement del vi i vacelebrar ací la seua assembleanacional. Fins a 1985, va continuarinstal·lant-se el Mesón del Vino enla plaça Santa Clara. Es conta quel'èxit del Mesón, va propiciar elnaixement de Las Tascas delscarrers Isaac Peral i Barraques.L'any 1986, al començar les obresdel nou pàrquing municipal en estaplaça, el Mesón novament té quebuscar ubicació. Aquesta vegadamés xicoteta: en la plaça jutgeBorrull, ja que seguíem amb ladificultat de trobar un espai ampli i

cèntric al mateix temps; dos anysduraria aquesta situació. L'any 1988, a la presa de possessiódel nou President de la JuntaCentral de Fiestas de laMagdalena el senyor ClementeAgost Maner i al sorgir la idea defer un recinte firal, molt a pesar dela majoria dels components de laJunta Central d'eixe any, el Mesóndel Vino patix un altre canvid'ubicació. Aqusta vegada, al finalde l'avinguda del Mar junt ambl'edifici Goliat. Esta situacióallunyada del centre amb un sòl deterra va impedir el lluïment.L'emplaçament no agrada a la gentde Castelló. Any 1989, nova estructura de lafesta. A partir d'ara serà Junta deFestes de Castelló, amb nouPresident el senyor Sebastián PlaColomina. El Mesón del Vinotorna de nou a la plaça jutgeBorrull, per dos anys més. Any 1990 , un altre canvi més:l'avinguda del Rei En Jaume, sentPresident de la Junta de Festes deCastelló, En Lluis DomenechCompany. Se li concedix al'Associació Cultural i




Gastronòmica Els 20 del 88, laque tinc l'honor de presidir , laqualitat de ens vinculat a la Juntade Festes de Castelló i com a tal seli encarrega l'organització i gestiódel XXIII Mesón del Vino - any1991. Com a preàmbul a lainauguració del Mesón del Vino,nostra associació Els 20 del 88 vaorganitzar, en els salons de laCaixa Rural Castelló, unaconferència: “La Degustació delVi". La pronunciaria amb gran èxitel senyor Alfredo Corral Cervera,President de l'Acadèmia del Vi delRegne de València. En estaubicació, avinguda del Rei,continuaríem un any més.L'any 1992, com a preàmbul a lesfestes, Els 20 del 88 vamorganitzar la que seria PrimeraMostra Gastronòmica MAR IMUNTANYA Magdalena 1992,amb lafinalitat d'acostar més a lanostra província de l'interior i de lacosta i donar a conéixer els platstípics de cada zona. Any 1993, nou Ajuntament, nouPresident, En Xisto BarberáFerrando i nova ubicació delMesón del Vino: plaça Hort dels

Corders (indiscutiblement elmillor lloc per a esteesdeveniment). Es complia elXXV Mesón del Vino. La nostraAssociació Els 20 del 88, per acommemorar el quart de segle delMesón, mana construir una novaarcada per a donar accés al Mesóndel Vino. També vam organitzar laSegona Mostra GastronòmicaMAR I MUNTANYA -Magdalena 1993 i un llibret ambmotiu del XXV aniversari. Tot açòamb una idea molt clara, potenciaral Mesón del Vino amb actesculturals i gastronòmics. Desprésde la remodelació i la construcciódel pàrquing en la plaça Hort delsCorders, el Mesón es trasllada al'avinguda del Mar.Any 2000, XXXII Mesón del Vino,i pareixia l'altre dia aquell primerMesón i seguix sense ubicaciófixa, la qual cosa dificulta la seuagestió i promoció. La demanda decasetes per a representar a firmescomercials és constant i laconsolidació del Mesón del Vinoen les nostres festes de laMagdalena ja és un fet. Enguanys'ha arribat a un compromís amb la

Junta de Festes: per a després deMagdalena reprendre junt ambl'Ajuntament l'estudi d'unaubicació estable, cap a l'oest de laciutat, aprofitant l'eliminació de lavia fèrria i la urbanització d'estazona.El reconeixement de la labor querealitza el MESÓN DEL VINO enpro del coneixement del vi ha sigutreconegut amb el premi al mèritenològic concedit al nostreAjuntament per l'Acadèmia del Videl Regne de València, en l'acte dela III Trobada amb els Vins deQualitat de la ComunitatValenciana, distinció que va rebrel'Il·lm. senyor Alcalde de Castelló,En José Luis Gimeno, el qualposteriorment va cedir al'Associació Cultural iGastronòmica Els 20 del 88, coma gestors del Mesón del Vino, enl'entrega dels premis que establixl'Acadèmia del Vi per a premiar elsmillors vins de la nostra ComunitatValenciana en un sopar de galacelebrada en un cèntric hotel deValència en presència de mes de500 persones entre Elaboradors,Viticultors, Cooperatives i


persones vinculades a la cultura ial vi i presidit per l'honorablesenyora María Angels RamónLlin, Consellera d'Agricultura,Pesca i Alimentació del Govern dela Generalitat Valenciana , qui vafer entrega de tan distingidadistinció. Desset presidents d'entrel'extingida Junta Central deFiestas i la nova Junta de FestesCastelló han conegut el Mesón delVino així com nou emplaçamentsdiferents.Arribem a l'any 2001 i el Mesóndel Vino canvia, de nou,d'ubicació, ara a la plaça HerreroTejedor (Rafalafena) Pareix que ladistància del centre de la ciutat noafecta que la gent es trasllade alMesón del Vino i en vistes de l'èxitaconseguit aquest any, Els 20 del88, prengueren la decisió decanviar la fisonomia del Mesón il'any següent s'unifiquen totes lescasetes donant-li una imatge deneteja i estètica que els

castellonencs agraïxen i el Mesónes dignifica. En aquesta novaubicació estem fins fins a l'any2003.Arribat l'any 2004, nova ubicació.Aquesta vegada mes allunyada delcentre però amb major amplitud ien una zona mes diàfana: avingudaBlasco Ibáñez, ( Pau Gumbau ). Lanostra associació fa un nou esforçper a dignificara el Mesón del Vinoi es construïxen unes carpesenfront de les casetes per aresguardar al públic de lespossibles inclemències del temps ,cosa que agrada. I així, seguint enla bretxa amb el favor delsCastellonencs. No és una històriaacabada. En la nostra associacióEls 20 del 88 confiem en la novaetapa que ara comença amb il·lusiódavant de la construcció d'unazona per a fires i mercats onpossiblement es puga instal·lar elMesón del Vino per a l'any 2007amb un nou i més digne espacio. El vi servix a la set, el vi agrada als

sentits, a més produïx benestardesprés d'ingerit. El vi begut ambmoderació produïx sensacionsenergètiques i estimulants, segonsestats anímica. Presa com begudaque acompanya el menjar,contribuïx que siguen mésagradables les sensacionsdigestives. En fi satisfà d'algunamanera a cos i esperit. Confie haver satisfet la curiositatde molts i haver despertat l'interésd'altres, quedant ací unes paginesde la història del Mesón del Vino,esperant que es puguen escriuremoltes i millors a partir d'ara. Estic segur que els Vins de laterra de Castelló que es podrandegustar en el XXXVIII MESÓNDEL VINO 2006 durant estesfestes, satisfaran el paladar delscastellonencs i de tots els que ensvisten, i que estos vins entren aformar part de la nostra ja de per sirica cultura i gastronomia.




Les Festes de la Magdalenavan nàixer com a tals en1.945. La corporació

municipal, llavors presidida perBenjamín Fabregat, es va plantejarcrear unes festes majors per a lanostra ciutat i d'entre diversesalternatives es va triar celebrar-lesal voltant de la tradicional romeriaal turó de la Magdalena que tenialloc cada tercer diumenge deQuaresma. Així va nàixer laSetmana Gran de Castelló, ambuna clara vocació de FestesFundacionals en honor d'aquellRei Conquistador que en 1.251 vaautoritzar els habitants del CastellVell a què pogueren traslladar-se aqualsevol lloc que us parega, dinsdel mateix terme de Castelló. Anys després va haver-hi algunintent per part de les forces vivesde la ciutat de retre homenatge aJaume I, però per diferents motius,la iniciativa no va tindrecontinuïtat en el temps i va quedarcom a casos aïllats al llarg de lesdiferents edicions de les Festes dela Magdalena. Les primeresnotícies que es tenen d'estehomenatge al Rei daten de l'any

1957 sent Dama dels Cavallers,Salomé Calduch.Era de justícia i ineludiblecompliment homenatjar el rei en elpòrtic de les nostres festes, lapersona més decisiva i carismàticade la història de Castelló i així hova entendre la Germandat delsCavallers de la Conquesta que en1.976 decidix, com a primer actede la Setmana Gran, rendirhomenatge al nostre rei, als peusdel monument que porta el seunom. Es va fixar l'hora tenint en compteque en la Cavalcada del Pregó,- ales quatre de la vesprada-, llavorseren Els Cavallers els primers adesfilar, i es va acordar celebrarl'esdeveniment a l'una del migdia.Per cert que, a manerad'anècdota, cal dir que el primerany va haver-hi problemes amb laJunta de Festes perquè comdesprés de la mascletà de lesdotze tenien que acudir a lainauguració del Mesón del Vino,volien fixar l'Homenatge al Rei, ales dos, hora intempestiva per atots pel que s'ha dit anteriormentrespecte a l'horari del Pregó.

I efectivament, aquell any del 76,va tindre lloc este festeig sota lapresidència de Na Violant, LledóCros, amb una no molt nombrosarepresentació de castellonencs iamb absència absoluta, tant de lesmàximes representants de lesfestes, com a autoritats i JuntaCentral. Però aquella iniciativa vaanar a més any rere any. Ja en el77, no va faltar ningú a la citaarribant puntualment fins al'avinguda del Rei la cúpula delmón fester, autoritatsautonòmiques, provincials i locals. En 1.978 es va produir un altre fetde caràcter urbanístic que varegirar considerablement este acte.Eixe any s'estava remodelantl'avinguda del Rei i l'estàtua delmonarca va haver de ser suprimidaper a tornar-la a ubicar una vegadaconclogueren les obres. Així lescoses, la Germandat va sol·licitarpermís a la corporació municipalper a poder celebrar l'homenatgeen el balcó central del'Ajuntament, sol·licitud que va seracceptada immediatament pelllavors alcalde, Vicente Pla Broch.La comitiva, presidida per Na

Homenatge de laciutat al Rei EnJaume I

Per Eduardo Mas del Rio


Violant, Pilar Pascual de la Torre,-mare de l'actual Violant, MartaCalabuig -, i les seues Dones deCompanya van eixir de l'avingudadel Rei i processionalment es vantraslladar a la Plaça Major per acelebrar l'esmentada festa, amb elmateix èxit de convocatòria de enedicions anteriors.I a partir d'ací, any rere any, lesfestes de Castelló comencen ambeste homenatge al Rei que ja enl'actualitat és verdaderamentmultitudinari. Tan és així, queprompte es va canviar el punt departida de la comitiva, com aconseqüència de la seua extensió ija tradicionalment s'ix de la plaça

de Na Violant i discorre per laplaça Jutge Borrull, EscultorViciano, Gasset, Porta del Sol iarribar fins al monument a JaumeI, amb una massiva presència decastellonencs en les voreres quegaudixen de la bellesa i plasticitatde l'espectacular comitiva.I molt especial va ser l'edició del'any 2001 d'este festeig. LaGermandat dels Cavallerscelebrava les seues Bodes d'Or iamb este motiu es va invitar aparticipar en l'acte a quantesViolants volgueren sumar-se al'acte, lògicament abillades amb elseu trage d'època corresponent.Junt amb Ruth Mas Ráfels, que

eixe any representava a l'esposadel Rei i les seues Dones deCompanya van desfilar tambéaltres vint-i-quatre Violants, laqual cosa va constituir una festaimpressionant per la singularitat del'efemèrides, amb unmultitudinària desfilada medievalsense cap precedent en les nostresFestes de la Magdalena.Este podria ser el resum de la jadestacada història de l'Homenatgea Jaume I, un festeig de sobrietat isubstància, de ja reconegutarrelam que any rere any obri cadaedició de les Festes de laMagdalena.

Homenatge de la ciutat al Rei En Jaume I


Antonio, esta nit passa't perla rebotiga. Ens reunirem ivos mostraré ja l'orde en

què eixiran la rècua de l'Alcora, larondalla de Llucena del Cid i elDolçainer de Tales.- Val, Manuel, a això de les deu,no?, els altres ja estan avisats?- Sí.- Guallart portarà ja l'esbós de lacarrossa de la reina. CarmenAbriat estarà escortada pelpregoner en la part alta de laplataforma rematada en unagegantí escut de Castelló.

Poc més tard, la farmàcia Segarradel carrer Major tancava la portaals clients, per a, en mig d'unafreda nit d'hivern, reunir en lesseues entranyes a un grup decastellonencs encabotats que elsseus conveïns oblidaren lesbretxes obertes per la Guerra Civilamb una manifestació festiva quehui complix 59 anys.Al voltant d'una gran taula onhores abans el senyor Manuelhavia estat preparant fórmulesmagistrals, ara miradescomplagudes, però nervioses,

observaven a vista de pardal,llargues fileres de dibuixos pintats:mules carregades amb cistelles defruites i verdures; faldes de llanagirant al ritme de les castanyoles;una rèplica del campanar de lavila; soldats abillats com les hostsde Jaume I... Una successió depersonatges se'ls apareixia aaquells hòmens que ja havienaprés que aquella disposició era,en si, la representació d'unacavalcada nascuda de laimaginació del boticari en la queles fites més rellevants de lahistòria fundacional de Castelló sefondrien amb el costumisme agrarid'una ciutat on començava a bulliruna incipient indústria, amb elfolklore i l'artesania de totes lescomarques.- I Vellón, s'ha aprés ja els versosde G. Espresati?- No cal memoritzar-los, Luis, calllegir-los... això sí, amb bona veui millor entonació.- Les flors per a les piques queportaran els xics i les cistelles deles castelloneres, estan jaencarregades?- Esperem que no gele, perquè en

cas contrari, no sé que farem!- Home, doncs, de paper, caldriaencarregar-les de paper.- Per cert, Manolo, el senyorBenjamín pregunta si els soldatsdel Tetúan ja tenen els trages decavallers i què on es canviaran.- En la Beneficència, Antonio, enla Beneficència. Com la resta delsparticipants. Bo, menys la gentdels pobles que ja vindran enautobusos preparats per a eixir enla desfilada.- I, el carro del fenc, qui hoprepararà?- El senyor José ja ha sol·licitat elspermisos al Govern Civil perquè lacavalcada recórrega el carrer, nooblideu que a més de president dela Junta és regidor. D'eixesqüestions administrativess'ocuparà ell.

Esta fictícia conversació bé vapoder produir-se en els dies previsal 3 de Març de 1945 entre ManuelSegarra, Antonio Felip, CarlosMurria, Luis Rodríguez Bajuelo,José Miazza..., és a dir entre elcreador del Pregó, Pare delMagdalena Vitol i de la

Pregó. En la rebotiga del carrerMajor

Per Chelo Pastor Verchili

denominació de gaiata com esclatde llum sense foc ni fum; el mésjove i hui únic superviventd'aquella primera Junta Central deFestejos de la Magdalena; regidori president de què seria la primeraJunta.

RenovacióL'al·ludit senyor Benjamí no eraun altre que l'alcalde de la ciutat,Benjamín Fabregat, que va apostarper impulsar la renovació de lesfestes de la Magdalena animat perl'equip que va crear el Pregó, va fergran la Gaiata i va dividir la ciutaten sectors que van triar una jovedel barri per a apadrinar aquellmonument.Segarra Ribes va idear unacavalcada anunciadora de la festaque es va magnificar, en 1944, ique prendria forma el tercerdiumenge de Quaresma de l'anysegüent, eixe diumenge en què lacorporació en ple pujava al turó dela Magdalena amb jaqué, barret iservidors que els retiraven la polsdels trages. Eixa romeria en què elnombre de pelegrins, la majoria encarros engalanats, anava perdent

força i sentit.El boticari del carrer Major vavoler que aquell anunci en formade museu vivent no fóra undesfilada més, sinó un classemagistral sobre la històriafundacional de Castelló ques'anava a commemorar i d'unexalçament dels costums de laciutat i de les seues província.Aquells xicotets dibuixos que vaanar plasmant sobre el paper vanser fruit de llargues nits d'insomniconsultant llibres i més llibres; decontinus viatges en cap de setmanaper a contemplar les dansesancestrals que es ballaven en elpoble més recòndit de la província;d'interés per traure al carrer oficisquasi oblidats i professionsgremials; de configurar una bellaestampa plàstica d'homenatge a lespartides de la seua ciutat natal,d'homenatge al camp, a laincipient indústria i a les arts, i aaquella florent culturacastellonenca que la guerra vatruncar.Servisca la referència que pocsanys abans, en 1932, un grupd'intel·lectuals reunits en el casalot

del carrer Cavallers on la SocietatCastellonenca de Cultura tenia laseua seu van assentar les normesortogràfiques del valencià. Vanfirmar les Normes de Castelló quehan sigut reconegudes com lanormativització de la llengua.Servisca el record al Carlos G.Espresati, enginyer director de laJunta de Obras del Puerto i brillantescriptor que va ser autor dels dosprimers textos del Pregó, que en latercera edició de la nova estructurade Magdalena va ser encarregat aBernat Artola, poeta de prestiginacional que també va formar partdel primer equip liderat perMiazza.La fórmula de Segarra Ribes, queva deixar bocabadats elscastellonencs que van veurepassar per davant de les seuesretines aquell magnífic Pregó, s'haseguit fins als nostres dies, ambmajor o menor fortuna i ambalgunes incorporacions posteriorsal guió original. El farmacèutic vaplantejar els apartats i elspersonatges i estampes de cadauna. Així, en 1946 va quedardefinida la història fundacional,


Pregó. En la rebotiga del carrer Major


sota el títol de Cavalcades; Gaiataarreplegava escenes mitològiques ide primers pobladors; Malea iaiguamoll - productes de l'horta- iLa Font de la Reina, que més tardpassaria a anomenar-se Ciutat iterme de Castelló. El pater de lacavalcada. Manuel Segarra no solsconeixia àmpliament la història dela seua ciutat, a més amava elTombatossals i a la família del ReiBarbut, autèntics personatgesmitològics que van eixir de la hàbilploma de José Pascual Tirado.

AnècdotesAnècdotes no li han faltat a estaoriginal cavalcada, com tampocintents per esquinçar-la en dosdesfilades en els últims anys: lahistòrica i la costumista, com aconseqüència dels excessos departicipació a què hi ha sigutsotmesa amb l'esdevindre delsanys. Alguns dels seusorganitzadors han confós laquantitat amb la qualitat i elsdetalls que Segarra Ribés va cuidars'han descuidat en massa ocasions.Una simple consulta a leshemeroteques mostra les múltiples

ocasions en les que la pluja haamenaçat a la cavalcada del Pregó.Alguns anys, inclús, va haver deser ajornada a l'últim dissabte deMagdalena. El pregoner, o SequierMajor, va baixar de la carrossa dela Reina per a instaurar-se la seuaaparició en públic muntat en uncavall. I és que el primer a llegir elpregó de festes, Manuel Vellón,tenia pànic a muntar.L'abandó de l'activitat agrària vacomplicar la localització de lescavalleries i, la seua presència, s'haanat minvant amb els anys, donantpas a antiestètics tractors per aestirar les carrosses. Des de 1994,que com homenatge en elcinquanta aniversari, algunsdetalls es van recuperar com elsbous que arrosseguen la carrossade la Reina de les festes i la seuacort d'Honor, les banyes del qualvan ser impregnats de purpurinadaurada en les primers desfilades...L'anecdotari és llarg i lessolucions, complicades. Però,sense lloc a dubtes, l'esforç delsorganitzadors ha de mirar cap a laqualitat de les escenes i el delsparticipants, cap al respecte al

Pregó. Sis dècades després queaquella cavalcada isquera des de laplaça Fadrell per a recórrer laciutat són més que suficient avalper a preservar els seus senyalsd'identitat.

Pregó. En la rebotiga del carrer Major

Els pobles que han crescuten les riberes delMediterrani sempre han

tingut una estranya passió pel foci la llum els orígens de la qual,estudiats per l'antropologia, calbuscar-los en els temps de laprehistòria. Una cultura quesubjau des de l'era dels granscaçadors els quals van impregnardel més bell art les parets delsabrics de la Valltorta i la Gasullafins als temps actuals. La festa dela Magdalena, emblemàtica isenyera del poble de Castelló,simbolitza a la llum com referentancestral de la nostra genealogiade poble antic i mediterrani. Per aquesta raó, donar llum,il·luminar i embellir amb laresplendor del foc ha estat unaconstant en la tradició i en elsubconscient col·lectiu delscastellonencs. La tradiciód'enfarolar el campanar, emblemai símbol també de la ciutat, és moltantiga. Un costum que arranca del'Edat Mitjana quan és el Consellde la Vila, la institucióencarregada d'adquirir l'oli i elsmaterials necessaris per a

il·luminar les façanes de l'antigaesglésia arxiprestal de SantaMaría en les solemnitats méssenyalades com el Corpus o lafestivitat de l'Assumpció de laVerge, antany la festa gran delscastellonencs. Amb la construcció del campanar,un edifici alçat pel consell de laVila, per tant civil però amb un úsfonamentalment religiós, elcostum d'engalanar amb garlandesde llum va passar al nou edifici,que ja era, en ple segle XVII, totun símbol d'aquella xicoteta ciutaten la qual la torre sobreeixiagallarda en l'horitzó lluminós de laPlana. Durant segles no es vaperdre el costum que va perdurarfins a bé entrat el segle XIX. Apartir de 1945, la potenciació de lafesta de la Magdalena comcelebració major per alscastellonencs va fer també de laplaça Major l'epicentre de tots elsactes i el campanar va ser tambéel punt en el qual concloïen lesgrans traques amb les que secelebraven les festes. Però l'opciód'il·luminar la torre, malgrat serles festes de la Magdalena “festes

de la llum”, es va perdre. Nomésen 1989, sota la presidència deSebastián Pla en la nova Junta deFestes de Castelló que succeïa al'antiga Junta Central de Festejosde la Magdalena, es va portar aterme la major revolució maiconeguda en la gestió de les festesmajors de Castelló. La festa es vademocratitzar, aconseguint unavaluosa autonomia del poderpolític, es va avançar en lapopularització dels festejosguanyant el carrer, i especialmentel centre de la ciutat, com marc dela bullícia festera i es vanrecuperar gran part de lestradicions que s'havien perdut enl'esdevenir dels anys com la Tornàde la Romeria, els carrosengalanats, la presència depenitents en la processó de la nitde la Magdalena i l'Enfarolà quees va celebrar, per primeravegada, en la vespra de la festamagdalenera, en la vesprada deldissabte del pregó de l'any 1989. Gràcies a la col·laboració deXarxa Teatre, del pirotècnic Martíde Borriana, tot un veterà de lafesta castellonenca, i al saber


L’Enfarolà del Fadrí

Per Vicente Farnos de los Santos

erudit del sacerdot móssen Josep Miquel Francès esva poder aconseguir tot un espectacle que vaenlluernar als castellonencs i va evocar la llum del'amor filial, que només uns instants abans haviacantat el pregoner en el seu discórrer per tota la voltade vila i ravals en la cavalcada del Pregó. L'Enfarolà es va consagrar definitivament en la Juntaque va presidir Sixto Barberá gràcies a l'interès deldelegat d'animació ciutadana, Manolo Albiol, qui nova dubtar en potenciar aquest acte dotant-lo d'unadestacada càrrega simbòlica gràcies també al treball iesforç de Xarxa Teatre.Aquest acte, que va ser tot un exponent departicipació popular i va ser sens dubte la porta queobria la festa als carrers i places de la ciutat, va deixarde celebrar-se durant uns anys adduint el mal estatdel Fadrí. La suspensió d'aquest acte potser va serprecipitada ja que l'Enfarolà no necessitavad'explosions i impactes que pogueren danyarl'edifici. Només necessita llum, que recorde alscastellonencs el seu orgull de genealogia mentredoblega a festa la vella campana María en lavesprada del tercer dissabte de Quaresma.Afortunadament, la Junta presidida per Jesús Lópezva recuperar de nou aquest acte tan entranyable isimbòlic per als castellonencs. Demanem a laprovidència que mai més es perda.


L’Enfarolà del Fadrí

Romeria de la Magdalena.Conjunt de ritualsl'origen dels quals es

perd en la nit dels temps i que hanromàs inalterables, encara queamb els consegüents vaivens dela història i dels segles en unCastelló ara de futur però amb unpassat d'esplendor. Tot començaen l'Església Major, flamantcocatedral. Després de lacelebració de l'Eucaristia i amb larelíquia de Santa MariaMagdalena com a icona deveneració popular, s'obri tot unmosaic de tradicions i costums,unes més antigues, altresincorporades en els últims anys, ique adornen el dia gran de laciutat en el tercer diumenge deQuaresma, en una manifestaciócol·lectiva del poblecastellonenc.Si bé el sentit religiós, primigenifi de la pregària penitencial, haperdut part del seu protagonisme,la ciutat manté encesa la flamadels seus ancestres, del seucompromís, el record del trasllatde la muntanya al pla segons unallegenda que es transmet de pares

a fills i el record permanent de laqual és la Romeria de les Canyes.L'eixida del pelegrinatge des del'antiga arxiprestal de SantaMaria, amb la incorporació del'Ajuntament moments abans,significa tota una explosió degoig i alegria festiva amb un marde canyes verdes que, en la seuaverticalitat, volen acostar-se alcel. Un seguici que aniràtravessant les velles places icarrers de l'antiga Vila: plaçaMajor, plaça de l'Herba, carrerColom, carrer Major, plaça MaríaAgustina, avinguda Caputxins,Primer Molí, Segon Molí... Finsendinsar-se en els camins ruralsde l'horta.Un caminar pausat amb unconjunt de cerimonials que esvan repetint any rere any oferintestampes que ens acosten alpassat més remot i a les nostrespropies senyes d'identitat. Perexemple, en el Primer Molí, elpreste de la pregària penitencial,es desposseeix de la seua capapluvial morada per a fer méslleuger el recorregut fins al'ermita de la santa penitent.

En l'ermita de Sant Roc de Canetla comitiva es deté per adescansar. És l'hora de la figa i eldoset, element gastronòmicsingular en el matí del dia de laMagdalena. Cal reposar forcesper a continuar caminant ladrecera que ens portarà fins al'ermita de la santa de Magdala.Una ruta que travessarà el mar detarongers que cobreix una fèrtilplana amb les seues alqueries icases de cultiu.En diversos llocs, i des del SegonMolí fins a l'esplanada del turó,capelles ceràmiques amb imatgesdels sants de major veneraciópopular, ens parlen de la fe d'unpoble.L'arribada a l'ermita de la santapenitent és la fi del trajecte. Lavisita al xicotet temple situatsobre el turó amb la celebració del'Eucaristia, marcarà el zenitd'una jornada viscuda ambintensitat pels castellonencs. Itambé l'equador. Perquè desprésde la romeria arribarà la Tornà....


La Romeria de lesCanyes i la Tornà, paradigma de l’ortodòxia en lesfestes de laMagdalena

Per Vicente Cornelles Castelló


Des de la seua recuperació en1989, després de prop de quarantaanys d'oblit, el ritual de la tornadade la romeria de la Magdalenas'ha convertit en un dels elementsclau en la jornada triomfal del diagran del tercer diumenge deQuaresma. Un cerimonial que, entota la seua extensió, ens retrotraua l'edat mitjana i ens parlad'ancestrals costums que fonen lareligió i l'època quaresmal a quèpertany la romeria amb elementsde la idiosincràsia popularcastellonera.Després del pelegrinatge matutícap a l'ermita de la Magdalena,està el viatge de tornada, latornada a la ciutat, després depassar una fraternal matí en elparatge de la blanca ermita.Un tornada que es concreta en lafranja horària a primera hora dela vesprada. Segons la consueta,que arreplega fil per randa tots elselements del pelegrinatge alsantuari de la santa penitent, lapartida comença després del cantde l'absolta, en la mateixa placetade l'ermitori, en una oració que jaés un costum: Libera me domine.

Els pelegrins que tornen ho faranper l'ermita de Sant Roc deCanet, a través del camí de laTravessa. En el xicotet oratori delsant pestífer es cantaran els gojosen honor en titular de l'ermita delparatge de Les Fontanelles. I, elspelegrins es dirigiran a labasílica del Lledó, passant pelRíu Sec, on la comitiva religiosacantarà les lletanies dels sants, ipel monestir de les CarmelitesDescalces de Sant Josep.Les religioses invocaran la Marede Déu i, després, veneraran larelíquia de la Santa de Magdala.Ja en el temple basilical de lapatrona, i després de donar labenvinguda una representació dela Reial Confraria de la Mare deDéu del Lledó, es cantaran leslletanies de la Mare de Déu i elsgojos. Moments abans, el prestede la romeria haurà deixat elreliquiari de Santa MariaMagdalena sobre l'altar majorbasilical, en un moment d'unióentre dos de les veneracionspopulars de la ciutat: Lledó i laMagdalena. Després de cantar lasalve mariana i d'un breu descans

acompanyat d'orxata i fartons,continua la tornada fins a laciutat, entrant en la mateixa per laVenda del Peix, junt amb elmonument de Perot de Granyana,fins al Forn del Pla.En aquest punt emblemàtics'unirà la Processó de Penitents ique, organitzada per la Confrariade la Sang, estarà precedida de lacerimònia de les Tres Caigudes,adoració al Crist Crucificat dequatre xiquets vestits de Mare deDéu, Maria Salomé, MaríaMagdalena i Sant Joan, una de lesmés belles estampes genuïnamentbarroques que es conserven en lanostra memòria col·lectiva i queha romàs inalterable al llarg delssegles. Un seguici de penitents aqui s'uniran les altres germandatspenitencials de la ciutat, Cristo deMedinaceli, Paz y Caridad iSanta Maria Magdalena, elCol·legi Apostòlic i els quatrecarros triomfals que arrepleguendiverses escenes de la vida deMaría Magdalena.La Tornà arribarà fins a lacatedral, entrant pel carrerarxipreste Balaguer. El preste de

La Romeria de les Canyes i la Tornà, paradigma de l’ortodòxia en les festes de la Magdalena

la romeria i els cantors s'acostarana l'altar on depositaran la relíquiade la santa penitent i cantaran elGloria Patri. Haurà finalitzat laTornà.Però, no l'alegria de la festa deldia gran de la Magdalena. Perquèdesprés de la tornada oficial de laromeria i la processó de Penitentsla llum es convertirà enprotagonista amb l'esplendor de laDesfilada de Gaiates, quecompletarà aquesta trilogiaindissociable del tercer diumengede Quaresma.


La Romeria de les Canyes i la Tornà, paradigma de l’ortodòxia en les festes de la Magdalena

Processó dePenitents iDesfilada deGaiates, fites de la festa

Per Ximo Gorriz Plumed

El mateix dia que Castellóes fa romer, la nit esconverteix en dia. La

ciutat es retroba amb les seuesarrels i a poqueta nit, els carrers dela Raval de Sant Fèlixredescobreixen la màgia de lallum. Entre les primeres ombresde la nit, s'obri pas la Processó dePenitents i, amb ella, la Desfiladade Gaiates. Monuments fills delBarroc, glossats pel pare JoséVela, un tercer diumenge deQuaresma, tres segles arrere.Gaiates “que convierten la nocheen claro día” al pas dels penitents.El Barroc, tan detractat per lesmodes com fermes i permanent enla representació de les senyesd'identitat dels castellonencs.La primera referència escrita a lesgaiates data de 1774. Llavors, laConfraria de la Sang demana albisbe de Tortosa que la processóde penitència puga realitzar-se a lanit perquè “pueda lucir lailuminación de las Gaiatas que endicha noche se acostumbra”. Lacita, que mostra l'arrelament queja llavors té la processó entre elscastellonencs, és arreplegada per

Carlos G. Espresati en la'Mitología de la Gaiata' (1952)que publica davall el pseudònim'Pascual de Aurancia'. Pocs anysdesprés, en 1793 i amb el trasllatde la romeria del dissabte aldiumenge, la crònica del pareRocafort assenyala que al retornde la romeria “no se hizomansión” en Lledó, però que en laresta d'anys “ha llegado a estavilla ya de noche, comoantiguamente”.El romanticisme del XIX fareverdir llorers en l'exaltació deles arrels locals i Castelló segueixaquesta tendència. En 1865, comrecorda el cronista José SánchezAdell, es realitza la primera gaiatamonumental, entesa en laconcepció actual, anticipant-se al'elaboració de nous monuments aprincipis del segle XX. Unadecisió municipal que aposta peruna gaiata amb més llums iriquesa ornamental, destinada aser situada en llocs estratègics del'itinerari de la processó.Després de la guerra civil, ambl'impuls de les festes de laMagdalena en la seua estructura

actual, es pren a la gaiata com aprotagonista indiscutible i eix dela celebració. La Desfilada deGaiates s'incorpora al programaoficial de festes, i cada un delsdotze sectors en què s'ha dividit laciutat mostra el seu monument alpoble. Des d'aquest moment, i enel colofó del dia gran de laMagdalena, els monumentsdesfilen davant dels representantsde cada comissió de sector.La desfilada provoca l'admiració il'aplaudiment de milers decastellonencs que poblen elscarrers en una nit màgica. Desprésdel Retorn Oficial de la Romeria ila Processó de Penitents, els altresdos elements de la vetlada, lesGaiates enlluernen amb l'emociódels membres de les gaiates, queculminen així un any d'esforçosamb l'alé de la fidelitat als orígensde la ciutat. Des dels primers anysde la nova estructura festera, laProcessó de Penitent compte, juntamb les escenes de les TresCaigudes, amb la participació delCol·legi Apostòlic. En els seusprimers passos, el Col·legi estàformat per destacades figures de la


societat castellonenca, des deJosep Barberà Ceprià al periodistaJaime Nos, passant pel políticFernando Herrero-Tejedor, entrealtres personalitats.En 1947, s'introdueixen novetatsen la processó de penitent idesfilada de gaiates, com laintroducció de la Gaiata de laCiutat en el tancament de ladesfilada, “llevando como Corte alas Madrinas de años anteriores yJunta Central en pleno”, unaintenció que no quallaria en anyssuccessius. La primera Gaiata dela Ciutat va nàixer d'un esbós del'escultor Tomás Colón.Dos anys després, en 1949,l'Ajuntament busca la fórmula pera eliminar els problemes tècnicsque plantejava l'enllumenat de lesgaiates en el seu desfilada, ambbateries incorporades en la base.L'enginyer municipal, FranciscoBlasco, troba una solució en laSetmana Santa cartagenera, ons'il·luminaven els passosconnectant-los a preses disposadesper tot el recorregut. Aprovada lainiciativa, es comença lainstal·lació de connexions en el

traçat de la processó. El 22 demarç, 'Mediterráneo' saluda l'èxitdel nou sistema, que romandriavigent fins a principis dels anys90: “Desde que se dio luz a laGaiata número 11 y el símbolomagdalenero por excelencia brillóde un modo vivísimo y perfecto, unaplauso de admiración y orgullose fue extendiendo por toda lacalle San Félix y Enmedio”. Per alproblema de l'aspecte antiestètic deles connexions també es va idearuna solució: els alumnes del'Escola de Treball van elaborarcolumnes coronades amb els escutsdels pobles de la província, en lesque es van ocultar les connexions.Finalment, en aquest mateix any de1949 algunes comissions vanintroduir agrupacions musicals pera amenitzar la desfilada.La composició de la cavalcada esrepeteix any rere any. A manera detradició, els sectors compareixenen la desfilada per orde invers a laseua numeració. Durant dècades,la Gaiata 12, del DistricteMarítim, va ser la primera. Enl'actualitat, li correspon el lloc a ladel sector 19, La Cultural. I tanca

la desfilada el monument delsector guanyador del concursoficial l'any anterior. Els cartellsidentificatius dels monumentssegueixen també l'estètica delBarroc.En els anys 50, de cara als festejosde 1957, la Junta Central realitzaun crida a institucions com elCírculo Mercantil, el CasinoAntiguo, la Cámara Agrícola,Fertilizadora, CooperativaAgrícola San Isidro i a la pròpiaUnión Territorial de Cooperativasdel Campo, perquè participaren enla Desfilada de Gaiates. Lainvitació a penes va obtindreresposta. D'altra banda, la Juntava aprovar la renovació de laGaiata de la Ciutat, decantant-seper un projecte de Vicente Bernat,que ja havia realitzat l'anterior. Elsproblemes econòmics que jallavors amenaçaven l'elaboraciódels monuments van ser objectede cert debat, amb la possibilitatde crear un “Gremi Gaiater” en lesments de diversos artistes gaiaters.En 1959, un fort ruixat desllueix el29 de febrer la Desfilada deGaiates, que compta amb la


Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates, fites de la festa

presència del subsecretarid'Agricultura, Santiago Pardo.Amb la desfilada ja en marxa, vahaver d'interrompre's i reprendre'sdesprés de la tromba d'aigua. Mésimportant va ser el contratemps del'any següent, quan la coincidènciaamb les Falles va portar a la Juntaa proposar a l'Ajuntament unpolèmic canvi en el programa defestes, que va traslladar la Romeriaal penúltim dia de festes. Desprésde la desfilada nocturna, lesgaiates van quedar en la plaçaMajor a l'espera del MagdalenaVítol del dia següent.Després de la participació deCarlos Buigas, el mag de la llum,en la I Feria de la Luz (1965), esva encarregar a l'enginyer català larealització de la nova Gaiata de laCiutat, que va quedar preparadaper a les festes de l'any següent,amb un pressupost totald'1.155.402 pessetes, una quantitatdesorbitada per a l'època. Ambmés de 30 jocs de llums de colorsi una alçària de set metres, laGaiata va incorporar unesartístiques vidrieres amb temescastellonencs. Buigas va dissenyar

així mateix el monument delsector 3, que va obtindre el PremiEspecial, que reconeixia les seuesinnovacions tècniques d'interés,amb continus canvis de colors.En la Magdalena de 1978, laDesfilada de Gaiates es va dur aterme sense les tradicionals'canyes', ja que després de laRomeria, l'organització va anotarque no s'havien guardat lessuficients per a la nit. La curiosaanècdota va passar a la història,entre les preguntes delscastellonencs assistents a l'acte.En 1979, el I CongrésMagdalener va acordar una sèriede recomanacions, entre les quees trobava la de “revalorar latornada de la Romeria i dignificarla gaiata monumental”. Pocs anysdesprés, en 1986, el segonCongrés va reafirmar el caràcterpenitencial de la Romeria i laimportància de la gaiata com asímbol de les festes. En 1989, anyde posada en marxa de la novaFundació Municipal de Festes, lainestabilitat climatològica vatornar a ser protagonista i el ventva retardar l'eixida de gaiates per

a la desfilada. Quatre anys méstard, en el 93, les dificultats vanser majors i la pluja va aconsellarla suspensió de la Romeria enmitat del seu traçat. Així mateix,la Desfilada de Gaiates es vatraslladar al dilluns per motius deseguretat, encara que sí es vanpoder celebrar la Processó dePenitents i la Tornà de laRomeria, amb creixents cotes departicipació. A principis dels 90,així mateix, se substitueix elsistema d'il·luminació pel degrups electrògens, que segueixutilitzant-se en l'actualitat.En 1992, el mal estat deconservació i el propòsit de laJunta de Festes de preparar un noumonument va fer que no desfilarala Gaiata de la Ciutat, obra deCollado. La Reina Amparo Pavía ila seua Cort d'Honor van desfilarsense la gaiata representativa de laciutat.L'any 1998, la Processó dePenitents va canviar de cara amb larenovació dels carros triomfals,gràcies a l'aportació generosa dediverses empreses. Així mateix,progressivament s'incorpora la



programació informàtica alsmuntatges elèctrics delsmonuments festers. Les gaiates,amb un màxim de sis metresd'alçària per motius de seguretat,llueixen més que mai amb lesinnovacions de la tècnica.Ahir i hui, la Desfilada de Gaiatescompta així mateix amb laparticipació de diverses bandes demúsica que acompanyen a les

representacions dels sectors.Bandes que repeteixenincessantment el 'Rotllo i Canya'del mestre José García. I any rereany, tanca la desfilada elmonument del sector guanyadordel concurs de gaiates de l'anyanterior, com a Gaiata de la Ciutat,precedit per les Reines de lesFestes, les Dames de la Ciutat, lesDametes de la Ciutat Infantils i la

Junta de Festes.En definitiva, un desfiladaimprescindible per a qui volcomprendre el ser castelloner,l'essència d'un poble infatigableen la defensa de les seuestradicions i l'evocació dels seusorígens. Monuments únics queconverteixen la nit en clar dia. Elmateix dia en què Castelló es faromer.



La tasca de creació del'actual estructura de lesfestes de la Magdalena,

iniciada la tardor de 1944, no vacontemplar el protagonisme delsmés menuts, ni li va donar un espaidins la programació.N'eren massa els problemes que hihavia sobre la taula per poderposar en marxa un complexentramat de set dies en sols unsmesos.Calia fer comissions de sector,organitzar la Cavalcada del Pregó,programar mil i una activitat peromplir un calendari de set dies il'atenció dels membres de la Juntade Fiestas de la Magdalena es vadedicar a donar cos a unaestructura que semblava immensa.Però a poc de temps aquella JuntaCentral se'n va adonar de duescoses: Tenia el matí de dillunsfestiu sense cap activitat i elsmenuts no tenien cap manifestacióper a ells.A penes quatre anys després, en1949, aquesta manca es vaesmenar i dilluns de matí quedàcom espai dedicat a la gentmenuda.

Per poder donar-li forma a aquellprojecte es va organitzar unacavalcada infantil en la qual hipodia participar tota la gentmenuda, sens comptar amb unaestructura rígida. Es tractavasimplement de portar els xiquetsdisfressats i fer-los passar un bonmatí donant-los un protagonismeque bé es mereixien.El projecte anà prenent cos i cadaany aquella desfilada es convertiaen una menuda festa de carnaval.Aquell carnaval prohibit acabadala Guerra Civil i que encara era viuen la memòria dels pares i avis.El menuts anaven disfressats de totallò imaginable: metges iinfermeres, soldats i criades,xurrets i xurretes, guàrdies civils,llauradors, sevillanes i un llargetcètera al qual sols posava límit laimaginació d'unes mares quevolien lluir els seus fills.El problema més greu era que, enno posar límit d'edat, les mares vancomençar a treure criatures que apenes podien caminar i allò, mésque en una desfilada de xiquetes ixiquets, es va convertir en unpasseig de mares que es dedicaven

a la vegada que a controlar els fills,a lluir el seu palmito pels carrersde la ciutat davant la miradaexpectant de milers de persones.El primer intent seriós de controlaraquella mar de xiquets va ser en1952, quan, amb motiu de lacelebració del centenari deltrasllat, hi hagué algunes seccionsespecífiques, entre elles una en laqual tots els participants anavenvestits de forma més o menystradicional.L'any l'any 1969 s'institucionalitzala figura de la Reina Infantil i laseua Cort d'Honor i al poc esconfiguren les ComissionsInfantils amb Madrines i Dames,ja es va crear una estructura més omenys clara. En primer lloc sortienles disfresses, que sempre hantingut el seu lloc dins el seguici,després els grups de dansa iescoles i parvularis, més o menysorganitzats, i finalment, tancant lacavalcada, les comissions infantilsi la carrossa amb la ReginaInfantil, Dames de la Ciutat iMadrines.El més gran dels problemes hi erala impossibilitat de poder controlar

La CavalcadaInfantil

Per Vicent Pau Serra Fortuño


aquella mar de xiquets. Se sabia quan començava, però eraimpossible poder dir a quina horaacabaria amb la presència de lacarrossa de la Reina Infantil i laseua Cort, la qual cosa feia que lescomissions infantils i la Regina iDames hagueren de passar hores imés hores esperant el moment desortir i acabaven passant tard peruns carrers quasi buits, unsespectadors cansats i un ambientdecaigut.Però el temps i l'experiènciaajuden a solucionar els problemesi des de fa uns anys, aquest seguicioficial de Regina, Madrines iDametes ha passat a ocupar un llocintermedi dins la gran estructuradel seguici, cosa que ha evitat eldeslluïment de l'acte.Els vells problemes que promoviala barreja incontrolada de xiquetesi xiquets, acompanyats de mares,pares i àvies quasi ha passat a lahistòria.L'existència d'un bon nombre degrups organitzats que espreocupen per donar equilibri alseguici ha fet que ja puguem parlarde parts separades. Estan les colles

que coordinen d'una formacorrecta la presència dels mésmenuts, estan els grups infantils dedansa de mitja província queaprofiten l'esdeveniment per poderfer una actuació pública, estan elsparvularis i escoles infantils quecontrolen tant els aspectes de vestitcom de control dels seus alumnes ia poc a poc els pares han anatdeixant pas a un curt grupd'acompanyants que, sense trencarla desfilada, exerceixen unnecessari control de la menudalla.També el temps ha decantat elcontingut.Aquell carnestoltes ple dedisfresses del més variat, ha donatpas a una quasi uniformitat.Els vestits de llaurador illauradora, de castelloner icastellonera, ocupen unprotagonisme que fa que aquellsgrups que van abillats de formadistinta hagen d'ocupar un lloc abanda i constituir un espai propi,diferenciat de la major part delseguici.Des de sempre el nom populard'aquesta cavalcada infantil haestat “Pregó Infantil”, a imitació

del gran de dissabte.La presència de la Regina Infantili la seua Cort d'Honor, iComissions Infantils ha propiciatla idea de crear una secció ambcaràcter propi, còpia de la que enel Pregó es dedica a lesComissions de Sector i Reginagrans.En aquest intent hi va arribar unmoment en què hi va aparèixer,davant la carrossa de la Regina unpregoner que cantava, imitant elpregoner de dissabte, el Pregó deBernat Artola, cosa anacrònica jaque el text d'aquest pregó és unanunci de les festes i un cant a laparticipació en la Romeria a laMagdalena de diumenge.Des de 1993 la Cavalcada comptaamb un Pregó propi, que hi vaigescriure aquell mes de gener,adaptat al moment que es viudilluns i a la gent menuda, i podemdir que aquest completa el cicle decòpia del Pregó de dissabte.En ell se'ns diu que ja s'ha fet allòque mana la tradició i que araqueden la resta dels dies per ferque els xiquets puguen emprar laciutat per fer-la lloc propi, emprant

La Cavalcada Infantil


els espais que al llarg de l'any ocupa el trànsit, lapressa, les preocupacions i els deures.La Cavalcada Infantil és un acte de difícilproblemàtica.Per una banda ha de ser una manifestació oberta a laparticipació de tot el món infantil, tant de la ciutatcom de les comarques castellonenques. Les Comissions Infantils de Sector, encara queaquell dia celebren la seua presència en la festa, nola tenen en exclusiva. Ocupen el lloc central delseguici, com correspon al respecte que tenen de totala ciutat, però han de compartir protagonisme ambgrups de procedències ben diverses.Per una altra banda ha d'haver-hi un esquemaorganitzatiu amb certa rigidesa en estructura ihorari, ja que el respecte que ens han de merèixer elsmenuts el necessita.També cal comptar que molts dels grups de dansainfantils, tant de la ciutat com dels pobles, tenen enaquesta manifestació una de les poques ocasions desortir al carrer i posar a l'abast de tots el treball quedurant tot l'any han anat fent.El cert és que la Cavalcada Infantil segueix essentun acte en evolució. Caldrà esperar que aquesta estructura actual donesuport a aquesta etapa que ara vivim i esperar queels reptes del futur troben solucions noves i bones.Els menuts, a l'hora de la veritat, són el vertadersprotagonistes i crec que és bona política deixarsempre la porta oberta a les innovacions que el noustemps i els nous costums ens puguen anar portant.


La Cavalcada Infantil

El campanar de la vila, elmonument més antic quetenim a la ciutat, de

propietat municipal i separat de lacatedral, amb 58 metres d'alçada,és un edifici exempt, de plantaoctogonal i cinc cossos, on l'últimoculta la sala de campanes, i elterrat, que està rematat per untemplet.Iniciada la seua construcció en1591 i conclosa el 1604, vacomplir recentment 400 anys, i totun seguit d'esdeveniments, des deconferències i exposicions finspublicacions de tot tipus inombroses visites, van celebrar-seal llarg del 2004 per commemorarl'aniversari.Malauradament, tot i ser elmonument més emblemàtic de laciutat, amb el que es reconeix alnostre poble, el que ha presiditdes de sempre els esdevenimentslocals més importants, el quecausa un cert respecte al passarpel seu costat, el senyor de laPlaça Major..., al llarg de molts imolts anys, el campanar passàdesapercebut per la major part delveïnat, per les noves generacions.

Ni les campanes queindefugiblement marcaven leshores no ens feien falta, elsrellotges amb tot tipus decomplements distreien l'atenciódels vianants.I així entre penes i glòries, ambmes penes que glòries, arribem al'any 1987, feia 5 anys que “haviacomençat a volar” la Colla delPixaví. Des dels seus orígensaquest col·lectiu cultural es vacaracteritzar per recuperar d'unabanda i impulsar des d'un altra, totallò que entrava dins el moncultural i fester del nostre poble, iaixí segueix, malgrat totes lesdificultats i entrebancs en el diad'avui. Aleshores, quan elcampanar era poca cosa més queun marginat, se'ns va ocórrer laidea d'organitzar una visita al seuinterior, un dels dies de la setmanamagdalenera, concretament lavesprada del dilluns de magdalena,era el 23 de març.És el cas que aquella pujada a uncampanar abandonat, ple decordes i de deixalles, encatifatamb la gallinassa i els nius decentenars de coloms, ens va

resultar ben estimulant. De fet,tots els expedicionaris, vamacabar confessant el desig secretque amagàvem al fons de l'ànimades de ben xicotets, de visitaraquella mena de castell misteriós.La sorpresa va ser quan vambaixar. Un grup de personess'havia acostat a la porta pensantque es podia visitar el campanar.Sens dubte, n'erem molts els quedesitjàvem fer aquella visita. Tantva ser així, que des d'aquell mateixmoment, la Colla del Pixaví, vaorganitzar una comissió especialper organitzar una pujada alCampanar i guiar la gent enaquella experiència.L'any següent, 1988, el dia 7 demarç, dilluns de la Magdalena, ales quatre de la vesprada,començarem a mostrar els misterisde l'edifici a qui volguera pujar. Nosabíem quanta gent vindria: vaestar pujant gent fins que la llumens ho va permetre. Aquella va ser“la primera pujada oficial”. Van ser245 les persones que van participar.Des d'aleshores, iininterrompudament, cada dillunsde magdalena, en tocar al rellotge

Les pujades “alFadrí” en la història recent de les nostres festes…

Per José Juan Sidro Tirado


del mateix campanar les quatre dela vesprada, la porta s'obri, iaquells castellonencs i forastersvinguts a festes que volen, desprésd'una cua i espera reglamentària,enfilen els més de 200 esglaons,per recórrer les quatre estances itreure el nas a la terrassa.Des de la mateixa porta i encadascuna de les estances, finsarribar a la terrassa, els visitantsreben explicacions rigoroses i a lavegada amenes, sobre tot allò quevan veient i descobrint: lainscripció de la portada, lesdiferents fases de la construcció, lacambra del rellotge, la presód'eclesiàstics, la vivenda delcampaner, la sala de campanes, lesmateixes campanes, les vistes desde la terrassa, les gàrgoles, idarrerament, fins i tot, dades de laseua darrera restauració, realitzadaentre l'abril del 2001 i el febrer del2002.Cal dir, arribats a aquest punt, quel'experiència es gratificant pernosaltres, -que orgullosament elmostrem-, i per tots els visitantsque, per sobre de la seua edat,condició i procedència, queden

tant satisfets que en són molts elque tornen cada any.Hem descobert que aquestesvisites “oficials” que la Colla delPixaví va iniciar, tenien unobjectiu molt clar que comença aveure's complit: retornar elcampanar als castellonencs.Aquell campanar invisible i mut,després de vint anys de visites arase'ns apareix nou, repentinat iesplendent, ufanós de mostrar-se apropis i estranys com la joia queés. Podem afirmar que elcampanar torna a estar viu i benpresent.Al llarg de tots aquests anysorganitzar la pujada al campanar eldilluns de magdalena, tot i ser unacte senzill, ha tingut les seuesdificultats i fins i tot ha canviat laseua estructura en algun aspecte.Cal recordar que com lamagdalena és una festa que puja ibaixa pel calendari, hi ha hagutanys en què “es feia fosc” moltaviat, i per tant, la vesprada depujada tenia menys hores de llum,acurtant-se la possibilitat de pujarmes persones. Calia trobar algunremei, i el remei va trobar-se, amb

la col·laboració d'una empresacastellonenca, van repartir-sellanternes que facilitaren lail·luminació de la pujada.(Recordem que la il·luminacióinterior “del fadrí” en totes lesseues estances, es molt recent i quel'escala de cargol mai ha estatil·luminada)D'altra banda, també des delprincipi, a totes aquelles personesque pugen se'ls dona un llibretresum de la pujada. Els textos delllibret han anat canviant ienriquint-se. L'edició d'aquestllibret tampoc ha estat exempta deproblemes. En algunes ocasionss'ha hagut de recórrer a diferentsentitats i comerços de la ciutatperquè ajudaren a finançar l'edició.En moments puntuals va arribar arepartir-se a tots els joves queefectuaven la pujada un retallabledel mateix campanar.També i gràcies a les gestionsefectuades amb la Junta de Festes,en el darrers anys, el mateixdilluns de la Magdalena, el Pixavípenja la senyera mes gran quellueix no tant sols el campanar,sinó també la ciutat al llarg de tot

Les pujades “al Fadrí”

en la història recentde les nostres

festes…


l'any, -50 metres de llargària i quasi 2d'amplària-, com a “senyal de la pujada” i dela festa. Aquesta senyera tant sols s'usa enaquesta ocasió.El Campanar de la Vila, el Campanar, el Fadrío la Torre de les Campanes, com vullgueudir-li cadascú, amb quatre-cents anys a lescostelles, un fadrí vell que ara sembla novell,ha tornat a ser el símbol de la ciutat, el centresobre el que pivota tot allò que tinga unmínim regust a Castelló, i els pixavins ensenorgullim de sentir-nos partícips d'aquestresorgir. Per molts anys. Bones festes i millorpujada.


Les pujades “al Fadrí” en la història recent de les nostres festes…

La Millor TracaFinal de la nostrahistòria


És una opinió comunaconsiderar que en les festesde la Magdalena no van

haver grans espectaclespirotècnics fins a la renovació de1945. L'afirmació podemconsiderar-la com a certa enessència, encara que cal matisar-la,a la lum de la documentació.Tradicionalment, en èpocacontemporània, després de laRomeria de les Canyes i laposterior processó penitencialnocturna, la jornada festivaacabava amb una traca final, moltmés curta que l'actual, que recorriala plaça de Tetuan, els carrersSaragossa, Colom, Enmig, la Portadel Sol, els carrers Gasset, Major iEnsenyança, per a tornar a un tramdel carrer Enmig, desviar-se perColom i rematar en el Campanar,ja en la plaça Major. El costum dela coetada amb què concloïa lafesta, on el poble castellonenc eslliurava a un llançamentindiscriminat de petards i coetsborratxos, responia a un primernivell en l'evolució de la pirotècniadins l'escala social, que en aquestcas suposava una mena de

desfogament lúdic, al marge del'ordre i les formes de convivènciageneralitzades.En 1931 les festes de la Magdalenavan acabar amb un gran castell defocs artificials, i el 1934, en unarticle de l'escriptor castellonencEnric Soler i Godes, es constataque la festa major del dia de laRomeria va culminar amb “llumsde bengala i traques”.En la renovada Magdalena de1945, quan les festes van adquiriruna nova organització que haarribat fins a l'actualitat, es vainiciar el costum de tirar una salvade carcasses com a anunci de lesfestes. La forma de realitzar aquestpreludi pirotècnic consistia, enaquests primers anys, a dispararles salves detonants i carcasses desdels sectors gaiaters, i també desdel Campanar. La despertà -denominació que es va introduiren 1947- amb el llançament decoets és, sens dubte, un dels actesque s'han mantingut invariablesdes de la renovació fins els nostresdies.Una gran traca de cinc-centsmetres va constituir fins a 1952 la

culminació de la jornada festivadel tercer diumenge de Quaresma.El seu recorregut anava des de laplaça de la Independència fins alCampanar, on la traca enllaçavaamb un denominat “castilloaéreo” llançat des de la torre. Elpirotècnic Bautista Martí, de LesAlqueries, descrivia així el finalde la traca: “Los últimos 50metros serán de traca de mayorpotencia que la corriente,destinada a la subida de la torre,y al finalizar ésta se dispararán25 salidas, una carcasa lujosa deluz y tres grandes detonadores enla azotea de la torre”.En la nit del dilluns de les festesde 1945 es va realitzar, perprimera vegada en la Magdalena,un concurs de traques en l'andanacentral del parc Ribalta, on vanparticipar la Pirotècnia BautistaMartí, que va guanyar el primerpremi, i l'Obrera Pirotècnica, deMontcada; a més, les traques vanestar presents en les revetlles delssectors gaiaters.La traca final de 1945 entraria enla història. Composta per tres milcinc-cents metres de traca de

Per Manuel Carceller

colors, reforçada davant de cadagaiata amb cinquanta metres detraca de major potència, tenia coma punts de referència la ubicacióde les gaiates monumentals, demanera que s'havien instal.latbifurcacions per arribar als sectorsno tan cèntrics. A més, vora cadauna de les gaiates es van dispararsis eixides lluminoses de tro. Elrecorregut, partint de la plaça de laIndependència (on estava situadala gaiata 6) va seguir pels carrersSaragossa i Colom, per girardesprés al nord-est pel carrerEnmig cap a la plaça Clavé iseguir per Sant Fèlix, arribar alcarrer Sant Roc (sector 11), girarper Sanahuja, per travessardesprés la plaça Maria Agustina(gaiata 10) i endinsar-se en elcarrer Major (sector 7), vorejar laplaça Santa Clara (sector 8), plaçade la Pau i carrer Herrero, perdesprés voltar per OrfebresSantalínea fins l'actual plaça delPaís Valencià (gaiata 1), i perTrinitat arribar a la Porta del Sol(sector 3), d'on eixien dos ramalsde traca cap a la plaça del Rei(gaiata 5) i el carrer Navarra

(gaiata 4). La traca principal vacontinuar pel carrer Enmig, vavoltar per Colom, per assolir elremat, finalment, en el campanar.Des del terrat del Fadrí es vanllançar 48 fonts lluminoses, trescarcasses i tres detonadors de granpotència. També es van dispararcinc-cents metres de traca en elGrau de Castelló (gaiata 12). Erala primera vegada en la històriaque la traca final de festes eixia del'àmbit del nucli urbà i arribava alsravals del Toll i de la Trinitat, itambé a la zona d'Eixample de lazona sud-est, com a signed'integració cívica i festiva.Aquesta tònica es va mantindreen 1946, l'any en què estavaprevist llançar el primer castellde focs artificials de les renovadesfestes de la Magdalena, en la nitdel dijous 28 de març, des del'andana central del passeigRibalta, a càrrec de la pirotècniaBrunchú de Godella. L'espectacleestava pressupostat en nou milcinc-centes pessetes i va comptaramb el patrocini de vuit milpessetes, oferides per les BodegasBobadilla, de Jerez, que va posar

com a condició que a mitjan acteapareguera un rètol lluminóspropagandístic.Però la pluja va obligar asuspendre el llançament delcastell, que es va ajornar fins el 6d'abril, ja passada la Magdalena,fet que va ocasionar una despesaaddicional de mil sis-centescinquanta pessetes a la JuntaCentral. La prevista exhibició depirotècnia, composta per deu miltraques variades de gran luxe,també s'hi va anul.lar.En 1947 el vocal de la Junta JosepSegarra Enrich va ser qui vapromoure la celebraciód'espectacles de majorimportància. En aquesta edició dela Magdalena, es va disparar perprimera vegada a Castelló, en laplaça del Rei, una mascletà que, afalta de terminologia adient, vaser presentada com a“espectacular castillo de fuegodiurno”.Aquest acte festiu, a càrrec de laPirotècnia Brunchú de Godella,era descrit com una “sección defuegos japoneses y tracadenominada El Combate


La Millor Traca Final de la nostra història

paracaidista”. L'espectacle va consistiren una traca de diverses seccions, granquantitat de focs de descàrregues, tronsde gran potència combinats ambllançament de morters, coets xiuladors,sis coetons que, en esclatar, van deixarsupesos cent paracaigudes que sostenienninots, joguets i sorpreses com una granbandera espanyola, i va finalitzar ambun fort bombardeig de coets i carcassesde tots els calibres. El pressupost total vaser de cinc mil pessetes.A banda de les traques en els sectors, elfinal de festes va tindre un interésextraordinari. La Junta Centralpresentava la jornada amb el títol de Lafantástica noche de foc. La PirotècniaBrunchú va disparar un castell de focsen l'andana central del passeig Ribalta,per enllaçar, com a final, amb unapotent traca de colors de quatre milcinc-cents metres, que va recórrer elsprincipals carrers de la ciutat, “conderivaciones de gran efecto” des de laPorta del Sol, com en 1945, i cinc-centsmetres de traca de gran potència, que varematar en el campanar amb un “grancastillo de fuegos”. Va ser sens dubte latraca final més imaginativa iimpressionant que s'ha conegut en lesfestes de la Magdalena.

La Millor Traca Final de la nostra història


Una vesprada solejada de1985 em trobava al tallerde pirotècnia de Pasqual

Martí, xerrant sobre els anticsusos pirotècnics, intentantaprendre del vell mestre el seusaber artesanal. Les meues visitesa la pirotècnia ja no es reduïen acomprar unes quantes traques de10 metres i un grapat de minats.Poc a poc anava establint-se unarelació on hi havia una personainteressada en aprendre, no latècnica de fer coets, sinól'espectacularitat d'aquestos. Jo novolia ser pirotècnic, però voliaaprendre les possibilitats delsefectes pirotècnics per utilitzar-losen les meues produccions teatralsal carrer. Com deia, aquella càlidatarda de primavera, la xarreta eradistesa. De repent li vaigpreguntar a Pasqual com eren elsbous de foc. Pasqual s'enrigué iem contestà: “Tu vols veure'n un?Allà fora hi ha un bouero al qualaquesta vesprada anem a botarfoc. Es un trasto que no val per ares i a més està trencat. Si el vols,te'l regale.” “Si l'apanye, em fariesla pirotècnia per a disparar-lo?” -li

vaig contestar.- “Home, perdescomptat.” -em replicà.- Senseadonar-nos-en acabàvem d'iniciarla creació d'un espectacle de carreritinerant i d'animació a partir deles tradicions pirotècniquesvalencianes. Aquell bou de focrequeria d'altres elements queanaren enriquint la seua posada enescena i que ens permeteren crearun espectacle d'una hora deduració. El primer dia quel'usàrem, a Ribesalbes, fou unautèntic fracàs. Espantàrem la genti no quedàrem satisfets d'aquellaprova. Els bous de foc tradicionalssoltaven coets borratxos quecorrien lliurement entre elsespectadors i que tenien un esclafitfinal que assustava. Això ens féureflexionar i prendre una decisióimpopular entre els aficionats a lapirotècnia tradicional valenciana.Suprimírem els coets solts i elsesclafits finals. Partíem de lacreença que nosaltres no volíemfer una “cordà”. Volíem crear unespectacle que mantinguera elsabor d'aventura i gosadia de les“cordaes” però reduint el risc delsparticipants a la seua mínima

expressió. Això no era fàcilmentassumible en aquells moments. Elsimple fet de convéncer la resta decomponents de la companyia ensportà uns quants mesos. Totsopinaven que l'animació que creenels coets borratxos lliurement pelcarrer era un element d'animacióque no havia de perdre's. Leandre ijo ens mantinguérem en els nostrestretze i suprimírem els coets solts.I pense que aquest fou un delsmolts mèrits que cal atribuir-li a laNit màgica: Domesticar unaagressiva festa del segle XIX iconvertir-la en una festaparticipativa moderna. Els milionsd'espectadors que han corregutactivament durant la representacióno ho hagueren fet si no haguéremsigut capaços de reconvertir lafesta antiga. Als pobles valencianson encara es manté la tradició defer “cordaes” el nombre departicipants es limita a un grupreduït de persones molt benequipades, però molt menut si elcomparem amb el total deciutadans de la població. A lanostra Nit màgica participen tots.Molts dels nostres espectadors no

Nit Màgica

Per Manuel V. Vilanova Guinot


mai gosaran participar en una“cordà”, però la Nit màgica és unaaltra cosa que han assumittotalment. La influència de lesrepresentacions/festes de lessantantonades de l'interior de lescomarques de Castelló es tambémolt present.

Tradició és sinònim d'evolucióUna vegada assumida ladomesticació de la festatradicional, reduint el seu perill ala mínima expressió, caliacontinuar avançant en la confeccióde l'espectacle. Els correfocs erenmolt populars a Catalunya, peròpràcticament desconeguts al PaísValencià. Les incipients colles dediables valencianes es limitaven acopiar els elements dels correfocscatalans. Mentre aquestoscol·lectius s'havien inspirat en lesseues festes populars -la Patum deBerga era un referent constant- lescolles valencianes s'inspiraven noen festes autòctones sinó en lesversions de les colles catalanes.Crec que el mèrit de Xarxa radicàen inspirar-se en les tradicionsvalencianes. Per això a la Nit

màgica no hi ha dracs, perquè lanostra tradició festiva no teniadracs. La nostra animalística erenels bous. Una gran quantitat debous de foc -embolats, amb rodes,al coll...- omplien les nostrestradicions festives. I això era unmaterial autòcton, desaprofitat finsa eixe moment, en el qual ensinspiraríem per a completar el nouespectacle que estàvem fent.La seqüenciació d'aquellespectacle també vindria marcadaper les antigues tradicionspirotècniques valencianes. El tallerdels germans Martí s'haviaconvertit en una font de saber quecalia explorar. Una vegadareutilitzat el vell bouero caliacontinuar investigant tots aquellsaltres artefactes inservibles ques'amuntonaven pels racons deltaller. El problema era que PasqualMartí no acabava de confiar en lespossibilitats d'aquella pirotècniaque ell construïa antigament i quehavia hagut d'abandonar per lescarcasses aèries. Les antiguesestructures de fusta amb què esfeien els antics castells de focs,anteriors a l'aparició de la carcassa,

estaven totes corcades esperant elseu torn per a ser cremades en lafoguera. La construcció d'aquellesestructures es convertí en unafixació per a nosaltres fins queconvencérem a Pasqual perquè ensles preparara. L'èxit d'aquesta novaversió, estrenada a Borriana, ja fouespectacular. A partir d'aquellmoment anàrem reconvertint usostradicionals de la pirotècnia ennoves propostes artístiques. La Nitmàgica sempre era pensada comun espectacle teatral. D'animació,festiu, però amb conceptes iestructuració pròpies de ladramatúrgia. Es dividia en actesque concloïen amb l'encesad'estructures de fusta; a cada nouacte s'incorporava un actor nou (unbou de foc sempre diferent del'anterior); en molts moments escoreografiava l'actuació delsdimonis; i en darrer llocs'estudiava perfectament el ritmeestètic adequat de manera que fosun in crescendo continu fins elgran final. Crec que aquestconcepte teatral que ens ajudà acrear l'espectacle ha estatfonamental per definir la seua


Nit Màgica

singularitat dins del món del'espectacle. De fet en aquestosmoments hi ha dos conceptesdiferents de fer correfocs: lacatalana i la valenciana. Laprimera definida pels Comediants,la segona iniciada per XarxaTeatre.

Especial MagdalenaVicent Farnós i Josep MiquelFrancés mostraren des de moltprompte el seu interés per aquellajove companyia vila-realenca i lanostra manera d'entendre i difondreles tradicions. Era normal que esdesplaçaren pels pobles de Castellóa vore les estrenes de Xarxa Teatreo fins i tot per a tornar a veure elsnostres espectacles. Tots doscomençaren a insistir alsresponsables de les festes deCastelló que programaren Xarxa ales festes de la Magdalena. Gràciesa ells i a José Luís Serrano, Xarxacomençà a actuar a Castelló,primer amb La Bruixa Marruixa idesprés amb El Dolçainer de Tales.Amb la creació de la Junta deFestes de Castelló i el nomenamentde Tian Pla com a primer president

s'obrí el disseny festiu castellonenccap a unes festes més populars,més participatives i més arrelades ales tradicions castellonenques.Amb molt bon criteri no es voliacaure en la coentor i amb unainexistent tradició ancorada en elpassat, sinó que es pretenia ferfestes populars, autòctones iarrelades a la nostra tradició peròper a una societat de finals delsegle XX. Josep Miquel i Vicent,amb el recolzament de José Luís, liinsistiren a Tian, que encara no ensconeixia, i a la resta de componentsde la junta, que tampoc ensconeixien, que el concepte festiuque ells defensaven es plasmavaperfectament en les propostesartístiques de Xarxa Teatre. Tianens ha reconegut que no fou fàcilprendre la decisió de programar unespectacle al centre de la ciutat deCastelló amb un grup de gent tirantcoets i amb els espectadors cantanti botant al seu costat. Però aaquella primera junta li cap l'honord'haver encetat les col·laboracionsde Xarxa amb les festes de laMagdalena. De totes maneres, iconeixent com funcionen les

juntes de festes, cada president volfer coses noves i oblidar-se de lescoses que han fet els anteriors, laNit màgica hauria desapareguttotalment de la programaciómagdalenera si no s'hagués donatla voluntat de continuar id'aprofundir la línia encetada perla primera junta per les directivessegüents. L'experiència d'uns espassava als següents i tota unasèrie de presidents i juntesconfiaren successivament enXarxa Teatre i la seua Nit màgica.La junta presidida per SixtoBarberá -Manolo Albiol, EstebanCarda, Toni Viciano...- fou a qui seli va ocórrer la idea de potenciar laNit màgica de manera que fora“especial”: molts més diners, mésmúsics, més dimonis, méspirotècnia... En definitiva, posarena les mans de Xarxa una majorquantitat de recursos per apotenciar aquell espectacle que jas'havia convertit, després de laromeria i el pregó, en l'acte mésmultitudinari de la ciutat deCastelló. De nou les successivesjuntes -Juanjo Pérez Macián, RaülPascual i Pere Montañés-

Nit Màgica


continuaren apostant per fer unaNit màgica més gran. Es canvià elseu recorregut inicial -els carrerscèntrics de Castelló- i es buscarenels carrer més amples de la ciutatper donar acollida als milers decastellonencs que es congreguenanualment els dimarts de laMagdalena per a córrer la Nitmàgica. L'actual junta hamantingut el disseny de les juntesanteriors.

Oé, oé, oéPerò tot això que he contat nohaguera estat possible sense lacol·laboració entusiasta delsciutadans de Castelló. La Nitmàgica s'ha convertit en unespectacle tan gran que si no foraper la col·laboració activa delscastellonencs no es podriarealitzar. Fins i tot la col·laboracióde diferents associacions localsens ha portat a delegar una sèrie deresponsabilitats en eldesenvolupament de l'acte. Així laColla el Cepet, la Colla dedolçainers i tabaleters de Castelló,els Moros d'Alqueria, la Colla delRei Barbut, la Gaiata número 15...

Tots ells assumeixen unesfuncions que encara que semblenmolt senzilles esdevenenfonamentals: Portar la canya i lacaixa de recanvi de Sant Roro,protegir els músics de lesempentes d'altres ciutadans... Sóncosetes molt senzilles però moltimportants per a poderdesenvolupar l'acte. Però a bandad'aquestos amics que any rere anyse sumen a la festa des d'unesresponsabilitats molt concretes ésremarcable l'actitud de la societatcivil de Castelló. Tots sónconscients que es una gran festa dela que volen disfrutar al màxim,però al mateix temps tots sóntambé conscients que la seuaexistència tan sols serà possible sihi ha una actitud molt responsablede tots els participants. Durantl'hora que es realitza la Nit màgicaels ciutadans castellonencs esdeixen a casa els petards quedurant tota la setmana tiren pelcarrer. Saben que hi haurà molt defoc durant la festa i per tant sónconscients que no han de dispararaltres coets que no estiguenprevistos. Qualsevol coet disparat

per un altre ciutadà podriaprovocar un accident. Són elspropis ciutadans els qui li reprenenla seua actitud a aquells altres quetenen una actitud incívica. Jorecorde haver vist com un jovellançava una botella de plàstic aSant Roro i com automàticamenttots els ciutadans del seu entorns'enfrontaren amb ell per intentarinterrompre la festa. I és que aixòpassa al llarg de tot el recorregut.Els participants mantenen unagran solidaritat entre ells i aixòimpedeix que els carteristes, perexemple, facen la feina quehabitualment fan durant les gransconcentracions de gent. Tan solsun any feren acte de presència isembla que foren detectats pelspropis castellonencs i haguerend'abandonar la cercavila. La Nitmàgica és una festa de tots. ComLeandre Escamilla, Sant Roro, noes cansa de repetir “El dia que lagent es plante al mig del carrer idiga per ací no passeu, els deXarxa haurem d'acatxar el cap iens haurem de tornar a casa”.


Nit Màgica

Mai no haguera escritaquest article si elFestival Internacional

de Música de Festa no forapràcticament com un membre mésde la meua família, com un germàque veus nàixer, créixer iindependitzar-se. Molts dels meusrecords de les festes de laMagdalena estan inevitablementlligats a les bandes, a tots elscolors dels músics, a la DesfiladaFinal i al Cos Multicolor quan lescarrosses no ballaven amb lamúsica de Bisbal.El Festival, com tantes altrescoses especials, va nàixer com unaxicoteta espurna enmig d'unviatge. Els Moros d'Alqueriatornaven en aquell momentd'actuar per primera vegada a lapoblació francesa de Villefranchede Rouergue i va ser precisamentaquella experiència la que els vafer pensar en importar-la aCastelló. El fet que part de la Junta deFestes presidida per Sebastian Placorresponguera a membres delsMoros d'Alqueria va facilitarconsiderablement la tasca. La

filosofia d'aquell festival lligavatambé amb la idea d'aquella Juntade Festes de fer que la gentpassara totes les festes al carrer, decrear coses noves per tornar alcarrer l'esperit Magdalener.La idea nascuda en un viatged'autobús es va anar materialitzantdurant tot un mes d'agost, quan lail·lusió de crear un esdevenimentemblemàtic per la ciutat esmaterialitzava en cartes enviadesa bandes de mig Europa. Tot i queen aquells moments no esperavenuna resposta massiva per part deles bandes, l'èxit de laconvocatòria els va sorprendre.Les dues respostes positives queesperaven es van transformar enles vuit bandes que van participar,l'any 1989, en la primera ediciódel Festival Internacional deMúsica de Festa. Amb el festival programat,l'actuació de les bandes prevista iel rebuig d'institucions de laConselleria de Cultura, que vaestimar que aquell projecte mai noeixiria endavant, va arribar elmoment de fer realitat totes lesidees sorgides durant mesos. I

l'experiència, aquelles primeresfestes de la Magdalena, no vapoder ser millor.El festival de bandes és ja una partindispensable de les festes de laMagdalena i, després de més dequinze anys, no només s'haconsolidat (és, per exemple, undels actes que tots els anysretransmet la TelevisióAutonòmica) sinó que ha crescut iha canviat considerablement.Per exemple, la manerad'organitzar aquest esdevenimentés, avui, completament diferentque als primers anys. Quan elscorreus electrònics encara no erenuna manera consolidada decomunicar-se, el contacte amb lesbandes s'havia d'establir d'unamanera molt més tradicional... ilenta: la via postal. Podien passarsetmanes des que s'enviaven lescartes fins que les agrupacionsconfirmaven que vindrien aCastelló. Evidentment... també hihavia el telèfon.Tampoc era tan freqüent utilitzarvídeos per contractar les bandes,ni fer-ho a través d'ambaixades iorganismes públics. En les

FestivalInternacional deMúsica de Festa

Per Lidón Barberá Jordán


primeres edicions del FestivalInternacional de Música de Festales bandes que tocaven als carrersde Castelló eren, en la pràcticatotalitat, agrupacions que elsmateixos organitzadors havienvist actuar en diferents llocsd'Europa. També la participaciód'intermediaris internacionals vaser una de les maneres de posar-seen contacte amb les bandes.Només havien pasta tres anys dela celebració del Festival quan elprocés de selecció i contractacióva patir un xicotet canvi...L'esdeveniment magdalener eracada vegada més conegut a totEuropa i més bandes no esperavenque les cridaren, sinó que s'oferienper participar a les festes de laMagdalena.També ha canviatconsiderablement la procedènciade les bandes que participen en lesfestes de la Magdalena. Durant elsprimers anys, no era habitual laparticipació d'agrupacions de forad'Europa, un fenomen molt mésconsolidat en els últims anys.Aquells primers anys, amb

Europa de l'est enmig d'un procésde canvi polític, moltes bandesvenien a Castelló amb comissaripolític i hi ha hagut músics quehan participat amb dos païsosdiferents, és el casd'instrumentistes que primer vanparticipar amb una banda deTxecoslovàquia i queposteriorment van arribar aCastelló com eslovacs o Txecs.Molts castellonencs tampoc hanoblidat la primera banda noeuropea que va participar alfestival. L'any 1990 la MinnesottaState Band va demanar partituresdel Rotllo i Canya per tocar-loquan van vindre a Castelló.Durant els últims anys hi ha undebat sobre la qualitat de lesbandes i sobre la filosofia d'aquestesdeveniment. Hi ha qui pensaque s'està primant l'espectacle perdamunt de la qualitat de lesbandes o per la capacitat de ferfesta del seu repertori. Es el cas deles agrupacions que venen deBrasil. Mentres un sectorreivindica la participaciód'aquestes bandes, hi ha qui

prefereix una agrupació del Tirol ode gaites escoceses. També s'hacriticat que algunes de lesagrupacions tinguen més ballarinsque músics o que l'any passat, unaagrupació actuara en play back ala cloenda del festival. Però, com tot, les coses canvien.Ara, les bandes ja no passen a laciutat poc més de tres dies i laseua música pot escoltar-se amolts actes. Algunes agrupacionsarriben a Castelló a principis desetmana i es poden veurepràcticament a cada punt de laciutat.Cada edició de les festes de laMagdalena aporta nous elements aun Festival Internacional deMúsica de Festa que, cada any, témés pes. Ara ningú imagina unaMagdalena sense músics i totsaquests elements, els colors, lesmelodies i les faccions d'altrescultures acaben sent tancaracterístics com els coets i lesmascletaes.


Festival Internacional de Música de Festa

Notes entorn de lahistòria de l’Ofrenade Flors a la Marede Déu del Lledóen les festes de laMagdalena

Per José Luis Serrano Fabregat

No és una novetat queressenyem l'intens amorque els castellonencs han

demostrat en tot temps per la seuapatrona, Madona Sancta Maríadel Lledó. Proves suficients d'aixòhi ha des del mateix moment enquè es fera efectiva la “SanctaTroballa” que ja s'ha instal·latentre les tradicions més volgudesdel nostre poble. I lògicament,tampoc durant les Festes de laMagdalena podia faltar unmoment per al record a la Mare deDéu del Lledó. I així ha siguthistòricament.Com és ben sabut, la romeria a laMagdalena esta documentada desde molt prompte. Ja en 1375,segons arreplega un documentaportat pel cronista de la ciutatLuis Revest es parla dels gastosque es produïen en ocasió de la“profesó del castell vell”, encaraque durant segles la celebració delCorpus fóra la més rellevant aCastelló. No obstant, la romeria ala Magdalena es continuavacelebrant amb puntualitat anual. Ides de sempre, la “tornà de laRomeria” va fer estació en

l'ermitori del Lledó, per a unir lesdos devocions més tradicionals dela ciutat: la romeria i la patrona.Com és ben sabut, l'arribada del'any 1944 va significar la granrevolució de les Festes de laMagdalena. Es tractava de dotar auna ciutat trencada en la seuasocietat pels efectes d'una guerrafratricida encara recent d'unobjectiu comú que servira per aunir els seus pobladors. I amb eixaintenció es van potenciar les Festesde la Magdalena, amb un sentittradicional i històric fora de totdubte, per damunt d'unes preteses“Fiestes de la Liberación” quehagueren mantingut la divisióentre vencedors i vençuts i ques'havien tractat de potenciar des deles instàncies oficials de l'època...Una de les principals novetats delprograma festiu la va constituir laCavalcada del Pregó que es vaconvertir en un èxit rotund des delprincipi. I què ha de veure açò ambl'ofrena de flors a la Mare de Déudel Lledó? Doncs molt fàcil: laprimera ofrena de florsmultitudinària que es va celebraren el marc de les renovades festes

va ser la que se celebravaimmediatament després definalitzat el Pregó, als peus de laimatge de la Lledonera de lallavors arxiprestal de Santa Mariaque arreplegava les cistelles deflors ofrenades pel comerç deCastelló i les piques amb flors queeren portades i ho són encara, perles parelles de castelloners queparticipaven en representació delsdistints sectors gaiaters.I ja que parlem de sectors festers,la Gaiata 7 que més tard esdenominaria “Cor de la Ciutat”tenia costum de celebrar unaOfrena de Flors a la Mare de Déudel Lledó, també en la capella delssants patrons de l'arxiprestal deSanta Maria i durant la setmana defestes. La primera ocasió en quèaçò succeïa era el dilluns 5 demarç de 1945 i l'acte va estarpresidit per la Madrina del Sector,Marisa Dols Cosín que dos anysmés tard seria Reina de les Festesde la Magdalena, i la Reina d'eixeprimer any de la renovació festera,Carmen Abriat.Este pot ser l'antecedent del'Ofrena de Flors, ja que dos anys



després i precisament quan laReina de les Festes de laMagdalena era Marisa Dols Cosín,la primera Madrina de la Gaiata 7,va ser el primer any en què es vacelebrar l'Ofrena de Flors en Lledó.Dic jo que alguna cosa hauria deveure en la decisió de crear estenou acte festiu que s'ha convertit entradicional, l'opinió de la Reina deles Festes, Marisa Dols.Justament es va triar l'endemà a lacelebració del Certamen Literari,el dijous de la setmana de festes, almatí, per a este nou acte. Fins aLledó, Reina i Dames van acudiramb el cotxe de cavalls quedesprés es faria tan popular i queva ser la primera vegada que es vautilitzar.En l'esplanada de l'ermitori ja lesesperaven Madrines de lesGaiates, amb les seues cortsd'honor i ja en l'interior del templees va efectuar l'ofrena; primer lade la Reina, després la de lesDames de la Ciutat i més tard lesdotze Madrines de les Gaiates,entonant-se a continuació la Salvepopular “amb la col·laboració deles sopranos Encarnación Monreal

i Consuelo Gascó, acompanyadesa l'orgue per CarmenUlldemolins”. Era el 13 de marçde 1947. L'acte es va institucionalitzar comfix en el programa de festes, ambpocs canvis en la seua estructuraencara que si i molts en el dia ihora triats per a la seua celebració,com salta a la vista amb un repàsals distints Programes Oficials. Elsprimers anys són demostratiusd'això. En 1948 se celebra l'acte eldijous a les 12, passant els dosanys següents a celebrar-se eldimarts a la mateixa hora; en 1952que es commemora el sèptimcentenari de la fundació de laciutat, el dimecres al matí i en1953 i 1954, el dissabte a les cincde la vesprada. De nou es passa aldijous al matí en 1955 i desd'aquest any fins a 1960 el dissabteal matí, excepte en 1959 que secelebra el divendres a les 16'30hores.Tornen els canvis en la dècada delsseixanta. En divendres a lavesprada els anys 1961 i 1962,dimarts al matí en 1963, dissabte almatí en 1964 i a la vesprada en

1965 i 1966. En divendres a lavesprada des de 1967 a 1970; endissabte al matí en 1972 i a lavesprada en 1973 i 1974. De noupassa a celebrar-se en divendres ala vesprada des de 1974 a 1982 i jas'instal·la l'acte definitivament eldissabte a la vesprada a partir del'any 1983.Per primera vegada es fa el camí apeu i en comitiva des de la PlaçaMaría Agustina en 1973, com aconseqüència de la granpopularitat que l'acte ha pres ja itambé del fet que cada any hi hajamés participació popular enl'ofrena. Ha deixat ja de serprivativa de Reines, Dames de laCiutat i Madrines i Dames de lesGaiates per a incorporar veïns delssectors que fan necessària estareforma en l'estructura d'un acteque, per fi, deixa d'anar d'unabanda a l'altra en el programaoficial.El seguici va eixir a les quatre imitja de la vesprada des de laPlaça María Agustina i d'estamanera, precedides per la GuàrdiaMunicipal de gala, les comissionsvan anar acostant-se a Lledó. La

Notes entorn de la històriade l’Ofrena de Flors a la

Mare de Déu del Lledó enles festes de la Magdalena

colorista desfilada va serpresenciat per multitud depersones i moltes altres esperavenja en la contornada de l'ermitoriper a participar en l'Ofrena.Una ofrena que s'havia celebratsempre en l'interior de l'ermitori,amb les butaques del saló de plensde l'Ajuntament disposats enfrontde l'altar major i ocupats per lesprotagonistes de la festa, encaraque l'any 1967 es va traure fins al'atri la imatge de la Lledoneracol·locada en la peanya en què eratreta en processó.Així mateix també es van disposaren l'interior del temple uns panellsde fusta per a arreplegar els ramsde flors que s'ofrenaven de formamés ordenada, cosa que els xics dela Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”que eren els primers a arribar finsa Lledó s'encarregaven de dur aterme. Un costum que ha perviscutfins al moment actual en què no ésrar encara veure a algun d'aquells

components de la Gaiata 1 delsprimers anys setanta continuarrealitzant esta tasca en el momentactual.La primera vegada que l'Ofrena deFlors es va realitzar fora del'ermitori va ser l'any 1977. I es vatriar com a lloc per a realitzar estaofrena el panell ceràmic pintat perJuan Bautista Porcar i realitzat perRafael Guallart que encara huifigura junt amb la porta lateral dela basílica de la Mare de Déu delLledó. L'esquelet de fusta que esdisposava junt amb l'altar major, ala dreta del mateix, es va modificarper a acollir les ofrenes que jas'havien fet en aquell moment moltnombrosesEn 1981 es va tornar a traslladar ellloc de l'ofrena, passant a la portade la casa prioral, a l'esquerra de laporta principal de la basílica que éson es ve celebrant des de llavors,encara que cada any és necessariampliar el panell que arreplega les

flors de les ofrenes delscastellonencs que es van disposaren artístics tapissos, donant escortaa la imatge de la Lledonera quepresidix l'acte, primer davant d'unade les imatges destruïdes en laguerra de 1936-39 i restaurada perl'escultor Manolo Rodríguez i desde 1992 davant del tríptic querepresenta els patrons de Castelló,realitzat per Ferrán Guallart.Per fi, el passat any i al pas de lacomitiva que realitzaria l'ofrena2005 s'inaugurava i beneïa un grupescultòric que representa, enl'última rotonda de l'avinguda queconduïx a l'ermitori, a una parellaque es dirigix a fer l'ofrena.Enguany, de nou, una bona partdels castelloners tornarà a labasílica del Lledó, per a complir elque ja s'ha convertit en unatradició festiva: depositaramorosament les flors als peus dela Patrona de Castelló.

Notes entorn de la història de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó en les festes de la Magdalena



Si no me pongo sombrero meenfrío... ¡Y se me vé elcartón!”

I se'l plantava, aquell barretet dedrap, amb ala curta. Des de l'altiplàde toriles primer i més tard des dela grada en ombra on compartíemFira amb molts companys de lacrònica taurina, Paco Pas anotavasense necessitat de llibreta elsesdevindres de la correguda.Anar amb ell al festeig era eixiraprés, perquè no sols li prenia elpols a la faena, al trapío o a labravura Ai! dels bous. Pacorelatava entre passe i passe, lahistòria del Castelló de Caro i deRamirez, del Cós del parc deRibalta, de les alternatives, elstriomfs amb olor de Porta Gran iles males vesprades... Eixes que téqualsevol. Poques coses li erenalienes en l'anecdotari pintorescd'una Ciutat que va alçar la seuaprimera Plaça de Bous el 23 dejuny del 1832, per a veure-lacremar una freda nit de febrer,trenta-cinc anys mes tard.La seua memòria prodigiosaportava llavors a col·lació aManuel Montesinos Arlandis,

arquitecte que va dissenyar la quehui coneixem, gràcies als dinersd'un grup de bons aficionats que“apoquinaron los cuartos”necessaris per a portar-la a terme.Lagartijo i Frascuelo lainauguraven, enfrontant-se amorlacos de Veragua...¡Casi ná!Parlava Paco de Luis Perona,d'Alvarito Moya, de José Cardonai Ernesto Vernia, tots torejadors dejònecs de les dècades del vint i deltrenta. Molts, amb la seua carrera iels seus somnis, truncats per laGuerra Civil. Parlava i no paravade l'alternativa que van veure elsseus ulls, l'any 58. Un torero deCastelló, per fi, es doctorava.S'anomenava i s'anomena JoséLuis Ramirez.Els noms de Pepe Alegre, EnriqueBenavent, “Pinteño”, els germansMontins, Museros... de tots ellsrecordava Paco les maneres, laforma de caminar-los als bous, elsexcel·lents parells de banderillesque brodava Rafael Ataide“Rafaelillo”, entranyable amicamb moltes vesprades triomfals enl'esportón des d'aquella Barcelonadels feliços dies en què Déu

repartia sort, a qui ho sabia buscar.Mai vaig saber si Paco era deRamirez... o de Caro. No ho vaigsaber perquè d'ambdós parlavaamb afecte, recordant els seusencerts mes que les seues fallades.Però era Castelló, la ciutat de laseua ànima, la que apareixiasempre en el relat; “La capital sedividió entre caristas y ramiristasy cada un tenia su peña y supasodoble. Los dos habían nacidoen 1937 y por tanto, eran de lamisma edad. Sin embargo, Antoniocomenzó unos años antes que JoseLuis, aunque este tomó laalternativa tres años antes que elotro”. Eren els anys 50, aquells enquè Fernando Zabalza, TomásMarco Campos i Rufino Miliansuaven moltes vesprades el vestitde plata. Llavors regentava laPlaça l'empresari Miguel AguilarCorcuera, que va fer diners amb eltèxtil i se'l va gastar en els bous...“Era conserje Vicente Soliva.Hombre bueno, cordial y abierto,siempre dispuesto para ayudar alos demás, amigo de toreros yganaderos, mas aún de losmayorales y con frecuencia, paño

Fira de Bous de laMagdalena. AlsBous amb Paco

Per Montse Arribas

de lágrimas de los maletillas quese acercaban a Castellónbuscando una oportunidad. En laPlaza tuvo su vivienda y en ellanacieron sus hijas...”Recordava Paco l'albarderia,fidelment cuidada per la famíliaBranchadell des de la seuainauguració en 1887. Saludavaafectuós a l'últim d'ells, el gendrede “Tonico el Corretjer”; AntonioBranchadell, que li va cedir elstrastos després de complits els 80.“Y tan amorosamente cuidadosestaban los arreos, que la“aparellá” de las mulillas estodavía la misma que se utilizó en

la corrida inaugural” Mai va deixar d'acudir a la seuacita amb la Magdalena. Mai vadeixar d'anotar en el quadern de laseua memòria els fets, les gestes,els matadors, els bous. AlvaroAmores, Vicente Soler Lázaro,Ramón Bustamante, AlbertoRamirez... Jóvens espases que vandonar els primers passos com amatadors de bous en l'arenacastellonenca, amb desigualfortuna. ¡Que dificil es esto deltoro!... ¡Que dificil!Parlava d'altres alternatives quetambé va veure Castelló. Lad'Alfredo Corrochano Miranda

l'any 32, la de Luis CastroSandoval “El Soldado” al març del35. Antonio Chenel “Antoñete”amb Julio Aparicio com a padrí,Joaquin Bernadó l'any 56,Santiago Castro “Luguillano”,Pedrín Benjumea, Pepín Peña,Antonio Rubio, José Luis Palomar,Manolo Montoliu..."¡Ay ManoloMontoliu! ¡Quien nos iba a decirque tendríamos que ver lo quevimos, aquella tarde de sol ysangre, algunos años despues del2 de Marzo de 1986!" I els ulls seli omplien de fum i de llàgrimes.

Fira de Bous de la Magdalena. Als Bous amb Paco



El foc i la pólvora anuncienals quatre vents queCastelló està de festa. I el

foc i la pólvora, tancant el màgiccercle festiu, clausuren nou diesd'intensa i participativa festa en elcarrer. La Gran Traca Final i l'espectacledel Magdalena Vitol són els actesencarregats d'animar els últimsminuts de festa. Per la seuaemotivitat, la seua altíssimaparticipació, pel seu significatocupen un lloc destacat dins de lespreferències dels castelloners,partícips o no dels diferents ensfestius de la ciutat, perquè del quees tracta és de posar un punt i finala uns dies de frenètica activitat.És intenció de qui subscriu, en laseua modèstia, aportar una sèrie dedades sobre aquests dos actes queajudaran a comprendre'ls i, perquèno, a estimar-los més.Córrer la Traca Final és un costummolt popular i congrega a nombróspúblic. Sentir el sec tronar sobre elteu cap, banyar-te en una pluja defoc i impregnar-te de l'olor depólvora és la millor manera detancar la festa i preparar-se per a

una nova edició. Com a acte final de festes apareixen el primer programa de 1945,encara que cal indicar que ambanterioritat a aquesta data, desprésde la romeria i la posteriorprocessó nocturna, la jornadaconcloïa amb una traca final. Aquella primera traca de la novaera festiva es va concebre com unfinal de festa que havia de passarper totes les Gaiates monumentals.L'encàrrec es va realitzar a LaObrera Pirotécnica qui vapreparar 3.500 metres de tracacorrent, més 500 per al caseriumarítim i 500 metres de tracapotent. Així queda arreplegat en elprojecte presentat per la pirotècnia,firmat per Bautista Martí, el 22 defebrer de 1945:“Características de la traca final:3.500 metros de traca de colorescorriente, más 500 metros detraca de mayor potencia quecorresponde a 50 metros por elpaso de cada gayata (10 gayatas)más 48 salidas por el paso de 8gayatas (a 6 salidas) y 52 salidasen la terraza de la torre alfinalizar la traca que con las 48

fuentes, las 3 carcasas y los tresdetonadores de gran potenciadarán fin”Com a curiositat, transcrivim,també, el recorregut queacompanyava al projecte:“Recorrido: Desde la gayata dela plaza de la Independencia porla calle Zaragoza y Colón alto ycalles de Enmig a la gayata de laplaza Clavé, por la calle San Félixa la gayata de la plaza de MariaAgustina, por la calle Mayor a lagayata de plaza Santa Clara, poresta misma calle a la gayata de laplaza de la Paz, por la calleHerrero y calle OrfebreSantalínea a la gayata del Alcázarde Toledo, por la calle de laTrinidad a la gayata de la plazadel Generalísimo, de esta plazasaldrá un ramal a la gayata de laplaza del Rey y otro a la gayata dela calle Navarra, y continuará porla calle de Enmig y Colón bajo ala gayata de la plaza de la Virgeny a la Torre donde finalizará conel disparo de los fuegos deartificio en la terraza.”Aquesta estructura es mantéinalterable amb el pas dels anys

Gran Traca Final -Magdalena Vitol. Itornar a començar

Per Agustín Mon Carro

encara que desapareix aqueixarelació amb el monument Gaiata.Excepcionalment es van afegintalguna rematada aèria en el seurecorregut, com l'any 57 o en laMagdalena de 1995 que, ambmotiu de la celebració delcinquanta aniversari es vandisparar unes rematades aèries enLa Farola, plaça de la Paz, plaçaMaría Agustina i Forn del Plà. També el recorregut varia.Mantenint el punt d'eixida i el puntfinal, podem dir que el sentit de girs'inverteix, de manera que enarribar als Quatre Cantons, gira pelcarre d'Enmig cap a Porta del Sol,Trinidad, Ximénez, Paz, Major,Maria Agustina, Sanahuja, Forndel Plà, Sant Fèlix, Enmig i Còlonfins a la part més alta del Fadrí,encara que les conseqüències queaquesta potent i atronadora pujadaproduïa sobre la Torre Campanarha acabat per eliminar-la,finalitzant en la seua base.Com fàcilment pot suposar ellector, la col·locació de la tracafinal suposa un verdader esforçtant d'humà com de temps. Aprimera hora és necessari disposar,

sobre els carrers del recorregut, lescordes d'espart que suportaran latraca. Després és labor delpirotècnic, entre sis i huit hores,anar col·locant i interconnectantels diferents fardells de traca que,de manera artesanal, ha estatpreparant en el seu taller i guardantadequadament per a no tindreproblemes a l'hora de penjar-la. Imai falta algun retoc final quel'autobús de torn s'ha encarregat adespenjar o trencar. Quan no, lapluja, dificultant o impedint lainstal·lació o, fins i tot, inutilitzantla traca com va ocórrer en 1955.Tot el que ha corregut algunavegada la traca final haexperimentat una sensació moltespecial. Opinions sobre oncórrer-la hi ha tantes com acorredors però, si em permeten, unservidor sempre ha mantingut queel millor lloc és davall del foc,acompanyant el pirotècnic que,canya en mà, assegura que no hihaurà cap tall en la traca. La Traca Final es complementaamb el Magdalena Vitol. El Magdalena Vitol sorgeix comun intent de culminar la setmana

de festes al gran. El seu ideòleg,Antonio Pascual Felip, membre dela primera Junta Central deFestejos, tenia per costumfinalitzar aquelles primeresreunions del màxim ens festiu,amb un VITOL. Amb aquestafilosofia es va confeccionar elprimer Magdalena Vitol, en 1949.Es pretenia que totes les Gaiates esconcentraren en la plaça Major irodejaren amb la seua llum a laGaiata de la Ciutat encara que perdiferents motius, a la convocatòrianomés van acudir dos. Podem dirque aquest acte no s'ha arribat adesenvolupar tal com es va pensar,entorn de la figura de la Gaiata.Únicament en l'edició de 1960,totes les Gaiates van quedarexposades en la plaça Majordesprés de la desfilada (el dia de laRomeria en aqueix any no va ser elsegon sinó el penúltim). Però elque si ha quedat marcat per sempreés el costum de llançar el crit deMAGDALENA! a què respon elpoble, a una sola veu VITOL! Enaquella edició del 49, no va ser unasinó tres perquè a més de la Reinade les Festes, també ho van fer


Gran Traca Final - Magdalena Vitol. I tornar a començar

l'alcalde de la Ciutat i el presidentde la Junta Central de Festejos.En aqueixos primers anys, elMagdalena Vitol es redueix a unesrematades pirotècniques i al jatradicional rètol lluminós, ambbengales. No serà fins a 1952 quanaquest acte pren una majorenvergadura, amb una estructurasemblant a l'actual.Igual que la Traca Final, elMagdalena Vitol també hi ha patitl'efecte de les inclemènciesmeteorològiques, fins al punt desuspendre'l com va ocórrer l'any1953 o, sense anar més lluny, en lamagdalena de 2004.Com hem dit abans, des del'aparició del Vitol, ha estatintrínsecament unit a la TracaFinal, però l'orde cronològic nosempre ha sigut com ara. Des delseu inici, el Vitol donava pas a laTraca Final que eixint des de LaFarola i després de recórrer elsprincipals carrers de la ciutat (jahem vist que per diferentsrecorreguts) arribava a la TorreCampanar on es disparava larematada fi de festa (a partir delsanys setanta, complementat amb

un castell pirotècnic disparat enl'avenida Cernuda y Velasco, huiavinguda del Mar). Però a partir de1991, la Junta de Festes, presididaper D. Luis Doménech Company,va prendre dos importantsdecisions respecte a aquests actes.En primer lloc s'adopte la decisióque l'acte de Magdalena Vitol fóral'acte de clausura de les festes pertant passava a realitzar-se desprésde la Traca Final i s'eliminava elposterior castell de focs. D'altrabanda, la Traca Final ampliava elseu recorregut. Eixint des del propibalcó de l'Ajuntament, discorreriapels carrers Vera, Gasset, Porta delSol, Ruiz Zorrilla, Sant Vicent ironda Millars fins a La Farola, onreprenia el circuit habitual. A més amés, a partir d'aqueix any, seria laReina de les Festes l'encarregadade botar foc la metxa de la tracafinal que, eixint de la plaça Major idesprés de recórrer la Ciutat,tornaria a la base del Fadrí donantinici l'últim acte festiu: elMagdalena Vitol.En l'actualitat, la traca final té unrecorregut que sobrepassa elsquatre mil metres, s'utilitzen més

de 35 quilos de pólvora i es tardaprop d'un mes en la seua fabricaciója que tot el procés és manual, aixòsi, l'experiència acumuladaaconsella utilitzar material queresguarde de la pluja. Però sialguna cosa no ha canviat enl'estructura de la traca és el ritmeendiablat que adquireix a la seuaarribada al carrer Colon, camí delFadrí. Coneixen a algú que hajapogut córrer aqueix tram complet?Crec que no hi existeix. No seria responsable per la meuapart, parlar de la Traca Final i nofer referència a Pirotècnia Martí deBurriana. Des que tinc ús de raó, elnom de la pirotècnia de Burrianaha sigut l'encarregada de lafabricació, col·locació i dispar dela Traca Final, actualment sota ladirecció de Reyes Martí.Amb la rematada de la Traca Finalen el Fadrí, la foscor pren unaplaça Major, abarrotada de públic.Un potent feix de llum creua,brillant, il·luminant la balconadade l'Ajuntament on les Reines deles Festes, acompanyades per lesseues Corts d'Honor, llancen el critesperat per tots, MAGDALENA!



Tothom, a una sola veu, amb unasincronització que resultariaimpossible programar-la, responVITOL!És l'inici de l'espectacle.Pirotècnics, artistes, tècnics dellum i so, tots sota la coordinaciódel director de Xarxa Teatre,Leandre Escamilla, arrancaven elque, sens dubte, ha sigut un delsmillors Magdalena Vitol de lahistòria. Era la Magdalena de1.998. Sobre una idea original de la Juntade Festes, la companyia de Vila-real va començar a donar forma aun impressionant espectacle. Lespremisses de partida amb quèhavia de treballar la companyiavan ser:• Treballar sobre un escenari,instal·lat enfront de la fatxada dela Santa Maria, amb zones adiferent altura. Tal escenarihauria de ser el suport del rètol depirotècnia davant de la negativad'autoritzar la seua col·locaciósobre la fatxada, com vènia senthabitual.

• Hauria de ser un repàs a lasetmana de festes, havent de

comptar amb els elementssegüents: Pregó, Ofrena, Gaiates,Romeria i Tornà, Bolero i NitMàgica.

Després d'un treball de més de dosmesos la proposta presentada perXarxa Teatre estava preparada peral seu debut. Era el diumenge 22de març de 1998. Passada lamitjanit i després del cartell deMAGDALENA VITOL, la músicaen directe, sobre una de les zonesde l'escenari, invitava a la figuradel Pregoner que, des del més altde l'escenari, recitava els versos deBernat Artola.L'Ofrena va ser la següent posadaen escena. Sobre l'escenari es vaformar la silueta de la Mare deDéu de Lledó, utilitzant el rosetóde Santa Maria, a manera decorona. La fatxada principal es vaomplir d'una infinitat d'efectes dellums en forma de flors completatamb el foc aeri que des de la plaçaCardona Vives, llançaven elsgermans Brunchú seguint lesinstruccions del coordinador del'acte, Leandre.L'escenari va evolucionar fins aformar una gegantina Gaiata sobre

la qual diferents parelles de ballvan interpretar el Bolero deCastelló.Va arribar el moment de laRomeria. Amb un vol decampanes des del més alt delFadrí, els actors van escenificar,sobre les escales de l'escenari, lapujada cap a l'ermita. Per a laTornà, potser el moment mésespectacular de la nit, quatreromeus van descendir per la paretexterior de la Torre Campanar finsa la seua base mentres des de laseua terrassa es disparava unrematada pirotècnica.Finalment van ser els dimonis deSant Roro els qui van prendrel'escena i al so de la peculiarmúsica de la Nit Màgica van posarel contrapunt a un impressionantespectacle. Pirotècnia Brunchú, alcompàs del Rotllo i Canya, vaposar en apoteosi final en el cel deCastelló.Espectacles per al MagdalenaVitol hi ha hagut molts i moltvariats: projeccions sobre lafatxada del Fadrí i Santa Maria,una impressionant batalla sobre elcel de la plaça Major, artefactes




pirotècnics que, creuant la plaçaMajor des del balcó del'Ajuntament fins a la fatxada deSanta Maria, botaven foc el rètoldel Vitol, fins i tot l'arquerolímpic, Alejandro Reboll va serl'encarregat d'encendre el rètolamb el seu arc… però hem volgutcentrar-nos en aquest espectaclede la Magdalena 98 perquè,potser, ha sigut un punt d'inflexióen el concepte artístic del Vitol: laidea de l'escenari en altures,utilització d'actors tant en elsescenaris com sobre fatxades,canvi de l'emplaçament del rètoldel Vitol; a partir de l'any 99 seràla fatxada del Mercat Central laubicació del mateix; però,sobretot, l'espectacularitat d'una

posada en escena que va captivarel públic castellonenc.La Gran Traca Final i elMagdalena Vitol posen el puntfinal a nou dies intensos de festapopular. Les Reines de les Festes iles seues Corts d'Honor, des delsbalcons de la casa Consistorial,reben l'afecte de tot un poble,congregat als seus peus. Que botela Reina! Que boten les Madrines!Guapa, guapa i guapa! Una altrasetmana! Són els càntics que, al'uníson, coregen tots els festers.A poc a poc, aqueixos càntics vandisminuint. La majoria delspresents comencen a retirar-sePerquè en poques hores clarejaràun nou dilluns on tot tornarà a lanormalitat.

Ja en la intimitat, amb lacomplicitat d'uns pocs festers, lesReines de les Festes amb les seuesCorts d'Honor i acompanyades perla corporació municipal i elsmembres de la Junta de Festescreuen la plaça Major, des del'Ajuntament fins a la porta delFadrí. Allí es compleix una de lestradicions menys conegudes. LesReines de les Festes invitennovament als presents amb el critMAGDALENA. La resposta no esfa esperar: FESTA PLENA! Elcercle màgic de la festa escompleta. Una nova edició de laMagdalena acaba d'arrancar. Itornar a començar…


L'estiu era calorós i al masets'estava de meravellaaquell 15 d'agost, després

de rematar l'arròs amb pato comcada any, menjar el meló benfresquet, el café adient, algun quealtre rotllet i la copetacorresponent, el millor que un potfer és pillar descuidada unahamaca i sota de la figuera,plantada al lloc més fresquet del'indret, fer una bona sesta. Ambel cos ben ple quasi al moment esqueda un trasposat.Al poc de començar la dormida al'home, que ja és com un troncdamunt del llit d'ocasió, li ve unaimatge que li sembla totalmentreal ja que ell és a la vora delmoll del port i veu entrar per labocana un vaixell amb les velesdesplegades i que navega ambdirecció al moll que ell ocupa.Quan ja s'han fet totes lesoperacions d'atraque i d'amarreadients, l'home es quedameravellat en vore que del vaixellcomencen a baixar uns homenotsque no li semblen desconeguts.Va contant-los a mesura que vanposant els peus a terra. A poc a

poc pensa qui pot ser tota aquellagent que arriba i al momentreconeix ni més ni menys que atota la Conlloga. Sí,efectivament, Tombatossals i totala resta que no havien tornat perací després de la conquesta de lesIlles.S'establiren a l'antic poblat de laMagdalena i des d'allí vindran a lareconquesta de la nostra ciutat,perquè els seus veïns tornen atindre un poble amb lescondicions de modernitat delstemps que corren però amb lesnormes de respecte i convivènciaque havia disfrutat en els tempspassats.Cadascú dels membres té untreball a fer: Tombatossals senseproduir més molèsties que lesnecessàries farà amb el seupoderiu que totes les cases tornena ser de un to paregut, quant al'alçada, per la qual cosa sedonarà habitatge al lloc necessariperquè puguen viure amb lamateixa comoditat i condicions.Amb aquesta tasca serà ajudat perArranca-Pins que amb la seuaforça farà el trasllat dels béns a les

noves cases i a la vegadadesmuntarà els troços d'edificissobrants per damunt de lesalçades permeses.Mentres tant aquests dospersonatges són treballant per laciutat, Bufanúvols tenia la seuafaena que fer i no era altra queportar amb els seus bufits elsnúvols necessaris perquè elscamps no tinguen cap dificultatde reg durant l'any, amb la qualcosa les taronges i altres collitespuguen ser regades ambregularitat i que no pateixquen lasequera que les arruïne.Tragapinyols també estava ocupatposant ordre per tallar els abusosde gent que no anava per ladrecera del bon comportament,tant amb relació a les propietatpúbliques i privades com deldescans de les persones i ambunes poques pinyoladesespantava a qui no era respectuósa tot el que el voltava.Per a Cagueme, per poder seguintfent el que pot, i per a l'AgüeloMasses la tasca encomanada eral'entreteniment dels infantsensenyant-los jocs educatius i

Mitologia deCastelló: 75éAniversari deTombatossals

Per José Prades García


cançons com aquella que licantava la Conlloga a la filla delRei Barbut que deia:

Dalt d'un pi hi ha un molí,

que replicael tamborí…

la qual és desconeguda enl'actualitat per la majoria delsinfants de la ciutat.La resta de la Conlloga romanavaal poblat fent el que era precís

perqué aquells homenots trobarenfetes les coses necessàries al seuentorn.A poquet a poc la ciutat anavacanviant-se de tal mena quetornava a ser un paradís dequietud, tranquil.litat, bonesrelacions i les portes de les casespodien tornar a deixar-se amb lesclaus al pany, tenint, únicament,que alçar el picaport per entrardient les veus de costum

- Es pot passar?- A dins, qui siga.

L' home a l'hamaca era feliç ambtots aquests romanços que lihavien vingut al cap fins que unamosca el despertà de sobte i ambdesil.lusió se n'adonà que tothavia sigut un somni, però que detotes maneres haguera volgut quefóra veritat.La mitologia castellonenca haviatornat fins que fóra només per unratet, mitjançant un somni, l'anyque se celebrava el 75é aniversaridel Tombatossals.

Mitologia de Castelló: 75é Aniversari de Tombatossals


Aquesta edició s’ha acabat d’imprimira l’obrador de Gràfiques Color Imprés

el 17 de febrer de 2006,festivitat de Siete Santos Fundadores

Volem agrair l'esforç i col·laboració detots els que han intervingut en l'ediciód'este llibret, d'una manera o unaaltra. Des dels que ens han aportat lesseues vivències en els articles fins a lesempreses que han inserit la seuapublicitat, passant pels tècnicsimpressors, fotògraf, disseny deportada així com a l'equip humà delSequiol que ha fet possible que huitinga en les seues mans nostre llibret2006, el vint-i-cinqué de la història delSequiol.

A tots MOLTES GRÀCIES

M2006

Documents

Transcript of M2006