Ma infància son records d’un pati de SevillaI un hort clar, que el llimoner madura;

Ma joventut, vint anys en terres de Castella:Ma història, casos que recordar no vull.

No he estat un seductor Mañara ni tampoc un Bradomí,Ja coneixeu el meu talòs aspecte en el vestir.

Però vaig rebre la fletxa que Cupido m’assignàI he estimat el que elles poden acollir

En mes venes corren gotes de sang jacobina,Però em surt mon vers d’un serè brollador:

I més que un home al us, que coneix sa doctrina,Soc en el bon sentit de la paraula, bo.

Adoro la bellesa, i en la moderna estèticaHe tallat les belles roses del hort de Ronsard;

Però no estimo les eines de l’actual cosmètica,Ni soc un au d’eixes del nou gay-trinar.

Menystinc les rondalles dels temorsI el cor del grills que a la lluna cantenA distingir em paro del eco les veus.

I escolto solament, de totes les veus, una.Soc clàssic o romàntic? No ho sé.

Deixar voldria el meu vers,com deixa el capità l’espasa famosa

per la mà viril que la va brandarno per preuada del docte ofici de forjador.

Converso amb l’home que sempre m’acompanya,Qui parla sol, espera un dia amb Déu parlar;

Mon soliloqui serà xerrada amb aquest bon amicQue m’ha ensenyat el secret de la filantropia.

I a la fi, res no us dec: em deveu el que he escrit,Al meu treball hi corro, amb mos diners jo pagoel vestit que em cobreix, i la mansió on jo visc,

El pa que m’alimenta i el llit en el que jec.I quan arribi el dia de aquell últim viatge,

I vagi a sortir la nau del no tornarEm trobareu a bord, ben lleuger d’equipatge,

gairebé tan nu com els fills de la mar.