Noves tendències en eines de gestió empresarial de codi obert
MAIG 2013 Nº 10...PROGRAMA THINK TANK MAIG 2013 Nº 10 Noves tendències del 2013 se solen...
Transcript of MAIG 2013 Nº 10...PROGRAMA THINK TANK MAIG 2013 Nº 10 Noves tendències del 2013 se solen...
PROGRAMA THINK TANK MAIG 2013
Nº 10
Noves tendències del 2013
se solen pronosticar noves tendències turístiques. Enguany s'ha destacat la innovació en el sector aeroportuari i aeri. Aquest resulta ser un dels àmbits que més ha evolucionat en els darrers anys, des dels nous serveis incorporats reestructuració dels espais dels aeroports. Tant la revista especialitzada Skift
projectant-se com a veritables destinacions en si mateixes. Les actuals àrees comercials dels aeroports es reconvertiran en espais on cohabitin centres de convencions, oficines, allotjaments, parcs temàtics, centres mèdics, altres
, etc. Els aeroports de Zurich, Singapur o Seül ja estan planificant aquesta remodelació. està canviant de localització, dirigint-se Orient Mitjà. La localització geogràfica central, per aquest sector, la planificació de
yies de low cost són alguns dels motius que estan fent canviar el mapa dels fluxos aeris mundials.
Les publicacions especialitzades també parlen de canvis en la pauta de comportament dels viatgers de negocis, com a resposta a la introducció de clients més com és el cas dels hotels Camper o Pacha. Pel que fa a les destinacions, segons Skift, es mostra una aposta cada vegada més clara cap a la potenciació de la
escenaris cinematogràfics. Tot això sense oblidar els nous segments de demanda apareguts en els darrers anys (only woman, only adults, segment LGTB), el valor
la potencialitat dels mercats BRIC, en especial el xinès.
destinacions gastronòmiques
ÍNDEX
Egipte
El Turisme de Golf
Les eines tecnològiques i el PCT
El concepte Smart
El Turisme Rural en destinacions litorals
valor de la formació en els recursos humans
EL MÉS DESTACAT Com és el turista que viatja motivat per la pràctica del golf? Coneix els trets distintius (pàg. 2) La tecnologia que millorarà la gestió de
Tarragona (pàg. 4) La presència creixent del sector privat en entitats de gestió públiques (pàg. 6)
es concentra als clústers turístics del Mar Roig (pàg. 8) Anàlisi de dades del turisme rural en
(pàg.10)
el xeftrip (pàg. 11)
8
2
4
10
La introducció de
als organismes públics
Els esdeveniments turístics culturals
6
Font: Elaboració pròpia a partir dades de European Golf Association. Nota: Al mercat suec, les dades de 2012 corresponen al
2011.
Font: Estudi de la Cambra de Comerç de Màlaga i AGTO 20021.
0 200 400 600 800
1,000 1,200 1,400 1,600
1990 1995 2000 2005 2010 2012
mercat britànic mercat alemany mercat suec mercat francès
mercat britànic
mercat alemany
mercat suec
mercat francès
Espanya Espanya Espanya Marroc
Portugal Portugal EUA Espanya
França EUA Irlanda EUA
EUA Marroc Tailàndia Tunísia
Irlanda Tunísia Itàlia Escòcia
* Turquia * Carib
MERCATS
2
El Turisme de Golf
És un dels productes més desitjats per les destinacions litorals per
poder desestacionalitzador segments de demanda complementaris de la Costa Daurada que cal analitzar pel seu poder desestacional i per la complementarietat que aporta a la destinació dels grans desconeguts de la una modalitat desestacional vinculada a un turista de clase alta i amb una despesa superior a la
necessitats Les diverses motivacions del turista fan complex concretar un perfil del turista de compres pel que resulta difícil establir un model de destinació de shopping. Nova York, Dubaï o Hong Kong no tenen res . Models diferents representen Dubaï o Hong Kong i Nova York, vinculat a un turisme de compres relacionat amb productes de liuxe ggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggg El perfil dels turistes potencials, el coneixement de les destinacions
dels tour operadors especialitzats serviran al sector per prendre mesures i adaptar-se a les noves tendències
Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
El golf és un esport en expansió. Es calcula que al 2020 arribarà als 120 milions de jugadors a escala mundial1, duplicant les xifres actuals. Hi ha una relació directa entre els principals punts emissors de jugadors i les destinacions referents. Així, els EUA (on la pràctica del golf ocupa el tercer lloc en el rànquing de les indústries del país, per sobre de la indústria cinematogràfica), concentren el 60% de camps de golf del món amb 30 milions de practicants. Els nord-
aquest ordre, al Regne Unit, Canadà i Mèxic1. El mercat japonès, el segon en nombre de jugadors a escala mundial, consumeix destinacions asiàtiques properes, no tenint presència a Europa. Pel que fa al continent euro-peu, els principals països emissors són el Regne Unit, Alemanya, Suècia i
del centre i nor
practicar esport al seu país. Espanya resulta ser la principal destinació
mercats, a excepció del mercat francès que viatja al Marroc (TAULA 1). Per comunitats, Andalusia, Catalunya i la Comunitat Valenciana són les referents.
Què es una destinació de
golf?
Per a què en la pràctica de golf necessita un mínim de 6-7 camps situats en un radi màxim de 40 o 50 km., una àmplia
mitjans de comunicació que facilitin la mobilitat entre camps de golf, així com un clima suau per a la pràctica
2. La Costa Daurada disposa de 7 recorre-guts en 6 camps de golf, en un radi
Vila-seca. La inauguració, el 2008 de tres nous camp de golf a Port Aventu-ra, amb una visió més turística, i
ció també recent de -ciació Costa Daurada Destinació de Golf i Pitch&Putt permet constatar que ens trobem davant una destinació emergent que serà la seu propera-ment de la International Golf Travel Market, la principal fira del sector.
El turisme de golf ofereix grans avan-tatges a la destinació: és una activitat desestacional condicionada pel
-rada va de setembre a abril) i genera un elevat impacte econòmic al territori, atès que el jugador és de classe mitjana-alta caracteritzat per una despesa superior a la mitjana. A més, té un elevat efecte multiplicador havent implicats una gran quantitat de sectors tant directes com indirec-tes i aporta una bona imatge a la destinació, vinculada a valors com la modernitat i el prestigi.
El mercat europeu
Tot i que la tendència general del (increment
Europa), els principals mercats europeus han experimentat una desacceleració els darrers anys arribant a perdre, en el cas britànic el 14% de jugadors entre 2005 i 2012 (GRÀFIC 1). Per contra, es presenten
2005 i 2013) o el serbi (creixement del 225,3% pel mateix període), tot i que amb volums absoluts poc significatius en el mercat global.
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
GRÀFIC1: Evolució del nombre de jugadors de golf per nacionalitats, 1990-2012, (en milers). MILERSTendències del turisme de luxe. elació destinacions europees segons nombre turistes xinesos i connexions aèries. Any 2010.
TAULA 1: Principals destinacions de golf
per nacionalitats.
Fonts consultades: 1 Cambra de Comerç de Màlaga i Centro Euromediterráneo de Conocimiento, Innovación y Formación Turística. El producto turístico del golf en los países del Mediterráneo. 2 Associació Costa Daurada Destinació de Golf i Pitch&Putt.
1Recomanacions dels amics
2 TTOO especialitzats
3 Revistes de gol
4TTOO on-line
5 Recomanció de professionals
del golf
6 Blogs en línia
7 Publicitat a la TV
8 Publicitat exterior
9 Mitjans socials
10
11Classe social mitjana (40,9%) i
mitjana alta (26,2%).
12El 79,2% són estrangers,
principalment de França i el
Regne Unit.
13El 46,8% són famílies amb
nens.
14El 40,4% representen famílies
amb adults.
15Entre 35 i 44 anys (27,2%) i
entre 45 i 54 anys (24,6%).
16El 54,6% són homes.
Font: IGTM 6.
Elaboració pròpia a partir de dades de Turisme
de Catalunya.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de 4 i del
Informe especial SAVIA, juliol i agost 2008.
Nota: nombre de centres referents a gener de 2009. Els que tenen* fa referència a 2012.
Elaboració pròpia a partir de dades de Turespanya i e Turisme de Catalunya.
Al 2012 es van vendre 15.250 entrades als camps de golf de la
província de Tarragona
21
22Classe social mitjana (40,9%) i
mitjana alta (26,2%).
23El 79,2% són estrangers,
Font: Associació Costa Daurada Destinació de Golf i Pitch&Putt. Nota: entrades venudes a través dels hotels i TTOO. No es comptabilitzen les entrades venudes directament als camps de golf per usuaris individuals.
Elaboració pròpia a partir de dades de Turespanya
Costa del Sol
Costa Daurada
edat 1r: 56,2% majors de 50 anys
1r: entre 35-44 anys (27,6%) 2n: entre 55-64 anys (20,4%)
sexe 85,8% homes
65,3% homes
formació
27,8% professional liberal 23,0% jubilat
26,4% professional assalariat 23,6% jubilat
estada mitjana
12 dies 15 dies
MERCATS
Segons diferents fonts1, 2, 3 el perfil del turista de golf europeu correspon a un home, major de 50 anys i professional liberal. Pel que fa al comportament a
preferiblement en hotels, en mitja pensió i acostuma a repetir
una i dues setmanes i utilitza un touroperador per fer la reserva. Es constaten diferències significatives segons nacionalitats1. Així, els
de propietat mentre que el mercat suec opta per vivendes llogades. Pel que fa
alemanys presenten una estada superior a la mitjana (3 setmanes). Respecte al
prefereix la mitja pensió, els france-sos opten pel tot inclòs3.
Pel que fa als turistes de la Costa Daurada que són practicants habitu 4, presenten algunes diferències. Així, destaca un percentatge elevat de turistes més joves (el 27,6% té entre 35 i 44 anys),
viatge, el 76,4% ho reserva directament, sense intermediaris. Respecte a la despesa en destinació per persona (399,9 euros), aquest turista dobla la mitjana global5. Aquest segment esdevenen potencials jugadors de golf a la Costa Daurada, que ha de competir amb les altres dues destinacions referents com són la Costa del Sol (Màlaga) i
.
Tendències
Les tendències turístiques mundials també influeixen en aquest mercat. La proliferació de destinacions competi-dores són una amenaça per a destina-cions tradicionals. Els darrers anys estan sorgint al mercat noves destina-
cions vinculades al gènere Golf Exòtic, com Marroc, Tunísia, Turquia, Dubai i Sud-Àfrica. De forma complementària
Escòcia, Anglaterra, Irlanda i Carolina del Sud (als EUA)1. Una altra tendèn-
viatges en un any. Tot i que el mercat del golf presenta una estada mitjana alta, les destinacions amb una elevada concentració espacial de camps seran les més competitives.
residència es fa present també en
del turista de golf a la Mediterrània1, els alemanys són els més propensos a allotjar-se en habitatges de la seva propietat (un 32% dels casos), i els
hoteler continua sent molt rellevant. practicants de
golf i la presència de segones residèn-
del nord i centre del continent expliquen aquesta realitat. Tot i que
particular gràcies a les noves tecnolo-gies, el turista de golf no segueix aquesta tendència, i opta per contrac-tar els serveis de touroperadors especialitzats. Les xarxes socials tampoc estan tenint tant de pes en
sent el novè factor que incideix en
factor present en totes les modalitats turístiques), els touroperadors especialitzats i les revistes de golf són els principals factors influenciadors5 (QUADRE 1).
que representa sumat al seu poder desestacionalitzador.
3
TAULA 2: Comparativa del perfil del turista de golf a la Costa del Sol i la Costa Daurada. Principals operadors centres comercials
Principals cercadors de viatges on line utilitzats pels xinesos.
Fonts consultades: 3 Nota de premsa de 13 de novembre de 2012 de International Golf Travel Market (IGTM). 4 Turisme de Costa Daurada entre 2009 i 2011, i fan referència als turistes de la Costa Daurada que practiquen habitualment el golf (no obligatòriament a la Costa Daurada). 5 Comparativa de la despesa generada en destinació per persona entre dades juny 2011 del turista de golf, i la mitjana del turista de la Costa Daurada pel període juny-setembre 2011. 6 Nota de premsa de 12 de novembre de 2012 de International Golf Travel Market (IGTM).
QUADRE 1: Factors clau que influeixen en els golfistes. omparativa del perfil del turista de golf a la Costa del Sol i la Costa Daurada. Principals operadors centres comercials
Principals cercadors de viatges on line utilitzats pels xinesos.
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
Més informació: omparativa del perfil del turista de golf a la Costa del Sol i la Costa Daurada. Principals operadors centres comercials
Principals cercadors de viatges on line utilitzats pels xinesos.
E-ocupació E-preus
Tracking SigTur/
E-destinació
Enotur Data System Eno-SigTur Mòbil
Font: Elaboració pròpia a partir informe de
Mediascope Europe2.
Font: Elaboració pròpia.
1r Noruega 86%
2n Països Baixos 84%
3r Dinamarca 84%
4rt Suïssa 84%
5è Suècia 81%
6è Regne Unit 73%
7è França 69%
8è Bèlgica 69%
9è Alemanya 62%
10è Espanya 58%
Mitjana UE 15 54%
Les eines tecnològiques i
el PCT
El concepte Smart
Les noves tecnologies de la informació estan variant el comportament dels usuaris. Les empreses i les destina-
experimentat un gran creixement als
un 14,4% el 2001, aquest percentatge 1. Pel
de connexió a Internet a les llars catalanes, segons dades oficials de 2011, el 75,7% dels catalans tenen ordinador i el 71% disposa de connexió a Internet1. A escala europea
població (EU15) estava connectada a Internet, situant-en el 10è lloc, amb valors per sobre de la mitjana. Noruega, Països Baixos, Dinamarca, Suïssa i Suècia són els primers països europeus en consum
2. Vinculat a la proliferació de les TIC, al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Vila-seca, a través del Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci i mitjançant els Fons de Desenvolupament Regional de la Unió
noves eines per aplicar la tecnologia a
projectes de recerca competitius, per millora eficiència i la competitivitat
Tecnologia per al sector empresarial
també de clústers turístics de la demarcació de Tarragona el Consorci ha desenvolu-pat un sistema tecnològic on-line de captació i con -ció, anomenat E-ocupació que mesura
aquesta variable en hotels, càmpings, cases rurals i apartaments regulats.
conèixer quina és la posició del seu negoci respecte a altres zones de la destinació podent-se comparar amb altres allotjaments de la mateixa categoria o de zones properes. banda, el sistema ha digitalitzat les dades Turisme de Costa Daurada recollides entre 2006 i 2010
Els potencials usuaris ta eina tecnològica són tant
els propis empresaris de la destinació com els gestors turístics locals, que poden teixit empresarial del seu àmbit
E preus, per la seva part, és una aplicació que realitza una comparativa de preus. Així, actua com un mòdul interactiu que proporciona els preus de comercialització de
hotels presents a les principals plataformes de reserves on-line. En aquest cas el
establiment pot ésser comparat no només amb el preu mitjà de la pròpia destinació sinó també amb destinacions competidores, havent-se determinat destinacions de la costa espanyola i mediterranis com Turquia, Croàcia, Portugal i Itàlia.
Tecnologia per als gestors de destinacions
Amb la finalitat de disposar de major informació sobre el comportament del turista el Consorci ha elaborat un sis-tema, anomenat Tracking, que permet millorar la gestió dels fluxos de visitants rastrejant el seu recorregut a partir de les dades recollides a través
QUADRE 1: Rànquing del consum
les 3 primeres ciutats smart, segons els 6 àmbits analitzats. Comparativa del pes de les places de càmping a Europa, segons els principals països. Any 2008 (%).
Fonts consultades: 1 Idescat, any 2012. 2 Mediascope Europa (2010). Resultados de España, febrero 2010.
GRÀFIC 1: Tecnologies desenvolupades pel Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci al PCT. Característiques de Turista Smart:
elaborant un conjunt de tecnologies aplicades al turisme i a
decisions als agents turístics de la demarcació de Tarragona principis de segle i explotada en els últims anys
tecnologies per facilitar al turista la planificació de les seves
vacances en funció de les experiències que vulgui viure en el seu
període vacacional
sector turístic està impulsant noves aplicacions tecnològiques que
permeten que el turista pugui triar la destinació en funció de les
activitats que hi podrà realizar, més ennlà de la seva ubicació?
l turista vol viure noves experiències i el sector
INNOVACIÓ
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
4
Font: Elaboració pròpia a partir 3 2011 i
de notes de premsa de ComScore4.
*Nota: espanyol inclou als espanyols no catalans.
Fase comparativa de tecnologies
similars
Reunions prèvies amb el sector
-
tecnologia
Presentació del projecte al sector
Prova de tecnologia en fase beta
Tancament de la tecnologia
millorada
zones
32Rutes: Col·locació de punts
33Museus: Guia del museu al
telèfon mòbil
34Compres: Programes de
fidelització al mòbil
35Medi ambient: visites a parcs
eòlics, depuradores, etc
singulars
36
37
38
39
40 per AENA: 47
41Aeroport de Ciudad Real: únic
aeroport de gestió privada
42Aeroport de Lleida-Alguaire: únic
aeroport gestionat per un òrgan
autonòmic
Font: Elaboració pròpia.
perfil turista Costa Daurada
perfil usuari smartphones
nacionalitat
estranger (francès i britànic) espanyol* català
espanyol britànic italià
edat 35-44 anys 45-55 anys 55-64 anys
25-34 anys 35-44 anys +55 anys
motiu viatge
oci combinació negoci-oci
MERCATS
MERCATS
INNOVACIÓ
4
5
entorns urbans diferents: a la Part Alta de Tarragona, com a espai semi-obert, ben delimitat per la muralla i
històric, i a la conurbació urbana Salou-Cambrils- La Pineda, un espai obert que ha requerit una metodologia específica.
Tecnologia dirigida al turista
Per a aquest segment, el client final de la indústria turística, es disposa de dues tecnologies diferents. Per una banda, el Consorci ha implementat, amb fons Feder, un sistema
-tats, sota el nom de Sigtur/E-destinació
de les ja realitzades per usuaris de perfils similars. Tot i que al mercat hi ha sistemes que recomanen activitats en funció de les característiques de
singularitat del sistema recau en dos elements. Per una banda, el sistema té en compte el grau de satisfacció de les activitats realitzades per usuaris
tecnologia es va alimentant de la informa
una aplicació dinàmica i intel·ligent on les activitats proposades aniran variant.
Un altre projecte, anomenat Digitur, està sent realitzat conjuntament amb
mòbil que recomana informació personalitzada als usuaris en funció de les seves preferències i ubicació, alhora que permet compartir
sistemes 2.0. Justament, aquesta adaptació del sistema de recomanador per al mòbil és un dels projectes estrella. I és que si
turístics de la Costa Daurada i Terres 3
francès i el britànic són alhora els mercats amb més penetració de telèfons intel·ligentsespanyol és el primer país en ús
smartphones penetració del 57%, sent la mitjana europea del 48,8%, segons dades de ComScore del 20124. El francès i
estrangers3 tenen percentatges també elevats (un 56,6% en el cas del Regne Unit i un 46,4% a França). Pel
mercat en ús, amb un 54,6% de penetració, situant-segona posició.
Adaptació enoturística
En una segona fase, gràcies als fons Feder, aquestes tecnologies han estat
, prenent rellevància els cellers, els hotels situats en zones enoturístiques i els
Una de les tecnologies és Enotur Data System, un sistema interactiu
compartir dades estadístiques entre els agents involucrats, amb els beneficis conjunts i individuals que això pot generar. Altres projectes són
-SigTur Mòbil, una aplicació mòbil intel·ligent de recomanació
el newsletter Tendències Enotur, basat en les noves tendències
Analitzant el perfil del turista de la Costa i de telèfons intel·ligents es visualitza el potencial
-cions tecnològiques. I és que es troben coincidències respecte la
(QUADRE 3).
Fonts consultades:
3 4 Dades de ComScore referents al període març-maig de 2012.
QUADRE 3: Comparativa entre el perfil del turista de Costa Daurada i el perfil
smartphones. Fites clau en el procés de creació de les eines tecnològiques. ases de creació de la tecnologia Components concepte Smart Destination
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
INNOVACIÓ
QUADRE 2: Fites clau en el procés de creació de les eines tecnològiques. ases de creació de la tecnologia Components concepte Smart Destination
AT
7 POLÍTICA I
GOVERNANÇA
6
empresarial en les entitats de gestió turística de les destinacions. Les noves tendències en quant a gestió de les destinacions, les modes, el seguiment de les destinacions
econòmica poden ser els detonants de
gestió basat en la corresponsabilitat público-privada. més significatius es tracten a mode
i de .
Turespaña constitueix un organisme autònom adscrit al ministeri de turisme a través de la Secretaria de Turisme. És, per tant, 100% públic.
incorporació de capital privat a aquesta entitat. De fet, des de la
España SA, ressaltant aquesta visió empresarial que es vol potenciar. Amb
comissió per articular el procés
podran participar tant grans empre-ses com PIMES. Per assolir-ho, es compta amb la participació de cadenes hoteleres de renom com Barceló, Melià i Artiem Hotels,
de la Comissió de Turisme de la -
cions Empresarials (CEOE). Pel que fa a representants públics, en una primera fase estan involucrades les comunitats autònomes de Múrcia, la Comunitat Valenciana i Aragó1.
comunitats autònomes líders en turisme. Aquesta nova visió empresarial està vinculada amb un
dels objectius del Plan Nacional e Integral de Turismo 2012-2015, en el
-privat Aquesta iniciativa
constitueix, ara per ara, un projecte de
del seu web no hi apareix el sector empresarial.
present és a
promoció turística de Catalunya. De fet, des de la seva creació el sector empresarial ha tingut representació mitjançant el Consell General de
Turisme de Barcelona, a part de la
públiques com el departament s
de turismes de les quatre diputacions. Des de programa de partenariat, al que es poden adherir aquelles empreses, tant turístiques com no, que compleixin uns determinats requisits. Hi ha tres nivells de participació en
Global Partner, Supporting Partner i patrocinis), en funció del grau de compromís econòmic que es vulgui adquirir. Lògicament,
proporció entre el compromís adquirit i els beneficis rebuts. Pel que fa als criteris de
cerca companyies líders catalanes o que desenvolupin la seva activitat a Catalunya, innovadores en el seu àmbit, amb presència estrangera i que comparteixin els mateixos valors que la marca Catalunya. Com a contrapar-tiles actuacions de comunicació que
promocionals publicats, en fires o en actuacions on- .
La introducció de
organismes públics
sdeveniments turístics
culturals
com a eina de
desenvolupament local
En aquest procés cap a la governança es poden plantejar una sèrie de qüestions, com la repercussió directa al territori dels beneficis generats per una entitat que compta amb representació privada
privat en els organisme públics, en quan a la distribució dels
concepte Governança, en el que
institucions per a una millor gestió del turisme
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx Es constata una falta de turistificació dels esdeveniments pel que fa al segment de de. Tot i així, el potencial és elevat La corresponsabilitat, la participació del sector privat en la gestió de
conceptes tractats en els fòrums més recents sobre política turística. rcussions territorials són alguns dels temes tractatsitorals espanyoles, franceses i italianes tenen una major presència al mercat turístic, respecte Grècia, Tunísia i Croàcia. Espanya, França i ItàliaLa preocupació del consumidor pels temes ambientals i socials està portant a les empreses a adoptar mesures per assolir una gestió més sostenible de la seva activitat. El sector turístic no es una excepció.
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
Des del 2012
Agència Catalana de
Turisme ha creat un
programa de
partenariat, en el que
es poden adherir
aquelles empreses,
tant turístiques com
no, que compleixin
uns determinats
destacada del sector
empresarial turístic
és una mostra més
del limitat
enfocament turístic
seu finançament està
estretament lligat a
Fonts consultades: 1 Preferente, 14 de gener de 2013.
Font: Elaboració pròpia a partir del informe de ROS5. música, el teatre i el cinema de les tres províncies. 3
consideració la rellevància dels actes, la diversitat de temàtiques i la representació territorial de les comarques de la demarcació de Tarragona. fet en funció ed la seva rellevància I distribució geohFederación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i Secretaría General de Turismo (2008). Modelos de Gestión Turística Local. Principios y Prácticas. Madrid.
POLÍTICA I
GOVERNANÇA
Fins al moment són partners estratègics set empreses, dues de transport aeri ( Vueling i Iberia), el parc temàtic Port Aventura, enclavat en un nucli turístic com és Salou-La
Barcelona, el Circuit de Catalunya i la Roca Village, tots ells amb un elevadíssim pes de visitants turístics. Per últim destaca Abertis Autopistes,
transport més utilitzades pels turistes, sobretot, pel que fa al nacional. Aquesta estratègia de gestió ja impulsada té novament un recolzament en un document estratègic com és el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2011-2015.
Paradores
Hi ha altres entitats turístiques que també estan vivint un procés
rendibilitat. Paradores, per exemple, va passar de tenir un benefici de 20
milions el passat 20112
realitzat una reestructuració del personal i tancat establiments. Tot i
3 amb la possible pèrdua de la imatge estandaritzada dels establi-ments que aquesta privatització podria comportar, finalment des del MinistTurisme2 haurà entrada de capital privat i sí la
del Turisme4 aposta per la necessitat -privada i que les
destinacions de referència estan adoptant aquesta modalitat en els seus organismes de gestió (veure Tendències Nº8), caldria replantejar-se quina és la finalitat específica
aquest model.
A part dels beneficis en quant a la visió compartida, la practicitat de les decisions proposades pel sector empresarial i la possibilitat
efectes directes evidents és la millora
convenient també plantejar-se fins a
que dependria, lògicament, del pes
Pes del sector privat
El sector privat pot tenir representació en organismes públics en diferents graus. ROS development&planning5 estableix 4 tipologies en funció
a involucració. El consultiu -
riat té menys pes (dóna la seva opinió però no té dret a vot). El minoritari es dóna quan el sector privat forma part dels òrgans de representació però amb una participació mínima, mentre que el sistema paritat es caracteritza per una representació mixta. Finalment es troba el majoritari, on el
A les comarques de Tarragona, el Patronat Provincial de Turisme té representació privada mitjançant representants de les principals associacions turístiques a través dels òrgans de govern de les marques turístiques Costa Daurada i Terres de
Darrera fase: incorporació de la societat civil
Després de la participació dels agents turístics privats en les entitats de gestió pública, seria necessària la incorporació de la societat civil per madurar el procés de governança. Aquests nous agents aportarien una visió complementària a la interrelació entre el turista i la destinació.
local per posar en pràctica la
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
7
Fonts consultades: 2 Expansión, 18 desembre de 2012. 3 Hosteltur, 11 de gener de 2012. 4 OMT (2010). Proyecto gobernanza para el sector turismo, Informe ejecutivo. 5 ROS development & planning SL (2008). Modelos de gestión turística local. Principios y prácticas.
GRÀFIC 1: Representació gràfica dels graus de participació empresarial segons
la participació del sector empresarial. SECRComparativa de la distribució mensual dels esdeveniments culturals a la Costa Blanca, Costa Daurada i Costa Brava. esdeveniments celebrats a Catalunya. Any 2009 (en %). esdeveniments de la Costa Daurada per mesos turístics en funció de la fórmula legal dels seus organismes de gestió turística.
A part dels beneficis
en quant a la visió
compartida (...) un
dels efectes directes
evidents és la millora
en el finançament de
privat
El Caire 19%
Vall del Nil
16%
Mar Roig 50%
Mediterrani 14%
desert i oasis
1%
Font: Elaboració pròpia, a partir del informe de CEO of
Tourism5.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Central Agency for Public Mobilization and Statistics3.
Egipte
cultural, la infraestructura hotelera es concentra al Mar Roig, on el Caire i a la de la Vall del Nil
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
ector
país, més enllà del sol i platja, converteix a Croàcia en una destinació competidora atractiva pel mercat turístic que cal tenir en consideració
És el tercer país del sud del després de
Tunísia i el Marroc. Concentra el 17,1% del volum de turistes
1, qui li ha pres el primer lloc després de la pèrdua de
com a resposta a la inestabilitat política i social derivada de la seva
representa el 14,8% del PIB, amb una contribució de 34,3 bilions de dòlars ocupant el 13,1% de la població activa del país2. Tot i que històricament ha estat estrictament relacionat amb el turisme cultural, als darrers anys el govern està fomentant noves modalitats turístiques, com el turisme de shopping o de congressos.
Concentració al Mar Roig
El país disposa de 282.572 places3. Pel que fa a la seva distribució per categories, i atenent al nombre
48% dels hotels corresponen a pensions o allotjaments de categories inferiors a 1 estrella, mentre que els hotels de 4 i 5 estrelles concentren el
totals, segons dades de 20114. Es presenta una forta concentració de
5
del país, materialitzats en complexos hotelers situats en els nuclis turístics
El Sheikh, principalment (GRÀFIC 1 i
dóna a destinacions de platja (Sinaí del Sud i Mar Roig, ocupacions mitjanes del 71% i 61%, respectivament), sent la mitjana global del 55%3 (TAULA 1).
da a guies turístics i touroperadors (un 76,6% del nombre
6, molt per
o la possibilitat de realitzar excursions circuits justificarien
hoteleres ha estat irregular. Tot i així, entre 1998 i 2009 es varen incrementar en un 44,5%. Aquesta evolució ha estat condicionada per la
ersió quinquenals (procedents del sector públic i privat), juntament amb la crisi econòmica global, que ha originat una reducció del capital invertit i del nombre de pernoctacions i de turistes. Les inversions destinades al sector
re 2007 i 2012, sobretot les procedents del sector públic (TAULA 2). És rellevant remarcar com, segons fonts oficials, el 90% de la inversió privada era originària del propi país, mentre que el 10% restant procedia de països àrabs7, no sent el finançament europeu rellevant en aquest país.
Mercat europeu
de turistes un 33,3%, passant de 14,7
assolir el màxim històric) a 9,8
creixement sostingut3. Les revoltes populars del món islàmic del propi país i el context econòmic global han provocat aquesta reducció després
2001 i 2010. Europa és el principal mercat emissor, representant el 78% dels turistes totals3.
Fonts consultades: ¹ UNWTO (2012). Tourism highlights. 2 World Travel & Tourism Council (2012). Travel & Tourism Economic Impact 2012, Egipt. 3 Central Agency for Public Mobilization and Statistics (2012). Statistical Year Book, Issued 2012. Egipte. 4 Informació estadística del web de Central Agency for Public Mobilization and Statistics. 5 CEO of Tourism Development Authority (2002). Tourism and Sustanaible Development in Egypt. Egipte.
6 OECD (2010). OECD Tourism Trends and Policies 2010. França. 7 a.
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
TAULA 1: principals regions del país. Any 2010.
places hoteleres, les pernoctacions i el grau -2011).
regions turístiques, 2011 (en %). als de Grècia. Dades 2010.
GRÀFIC 1: Distribució del volum
%
Sud del Sinaí 71
Mar Roig 61
El Caire 52
Luxor 44
Giza 44
Assuan 34
Alexandria 21
Mitjana 55
8
% places hoteleres Font: Elaboració propia a partir de
CEO of Tourism5.
COMPETIDORS
Font: Elaboració pròpia, amb dades de 8.
Font: Elaboració pròpia, a partir de dades del Ministeri de Turisme del Marroc.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Central Agency for Public Mobilization and Statistics3.
Total lliures egípcies
primer pla d'inversió
1982-1983/ 1986-1897
1.874,1
segon pla d'inversió
1987-1988/ 1991-1992
4.050,0
tercer pla d'inversió
1992-1993/ 1996-1997
8.387,8
quart pla d'inversió
1997-1998/ 2001-2002
10.187,8
cinquè pla d'inversió
2002-2003/ 2006-2007
14.464,9
sisè pla d'inversió
2007-2008/ 2011-2012
10.512,5
Sud del Sinaí
Mar Roig
El Caire
Luxor
Giza
Assuan
Alexandria
Mitjana
2010 2011 dif (%)
àrabs 2.092 1.802 -13,9
europeus 11.177 7.211 -35,5
americans 563 287 -49,0
COMPETIDORS
Fonts consultades: 8 ALEXBANK (2010). 9 Natalie Tours pel mercat rus, First Choise pel mercat britànic, i Thomas Cook i Alltours pel mercat alemany.
9
TAULA 2: Inversió total (pública i privada) realitzada, per cada pla quinquennal (en lliures egípcies).
Destaca el mercat rus (31% dels europeus), per sobre del britànic
mercat europeu fou el que més reduí la seva presència al país, entre 2010 i
relatives, es constata que el major decreixement es va donar al mercat americà (TAULA 3). Per contra, el turisme domèstic fou el menys
nombre de turistes segons el mitjà de transport utilitzat, es constata que les xifres de turistes per via terrestre
pràcticament estables, mentre que els turistes arribats per via aèria i marítima van disminuir un 54,6% i un 44,3%, respectivament, entre 2010 i 2011.
Pel que fa als productes turístics que ofereixen els touroperadors, es perceben diferències segons el mercat al que van dirigits. Mentre que els touroperadors russos venen únicament estades a grans complexos hotelers, els agents britàncs i alemanys ho combinen amb circuits o
al desert, al Caire amb un vol intern o al país veí, Israel9.
Mesures incentivadores
El govern, en els darrers anys, ha impulsat diferents mesures per dinamitzar el turisme com a resposta a la crisi econòmica de 2008. Entre
determinats impostos per part de les companyies de transport i de la infraestructura hotelera del país, la comercialització de terrenys que volen ésser explotats turísticament a preus simbòlics i actuacions promocionals
7. Amb aquestes iniciatives, entre el primer quadrimestre de 2009 i el mateix
incrementar el nombre de turistes (del
caiguda del 18% a una recuperació del 24%). Tot i aquestes mesures el país presenta deficiències en la infraestructura turística i en la qualitat dels recursos humans del sector, sent necessari un increment de la seva competitivitat turística7.
turística i arribar als 16 milions de turistes i 130 milions de
7, el Ministeri
amb els touroperadors per recolzar la venta directa, gestionar vols xàrters en mercats estratègics, realitzar una campanya pel mercat domèstic, anomenada Benvingut a Egipte, incrementar el pes del sector privat, simplificar la gestió pública i potenciar altres modalitats turístiques, com el turisme de shopping, de golf, de desert, de congressos o el turisme terapèutic.
Turisme de congressos
govern en aquest producte és
Centres de Conferències, un dels dos organismes depenents del Ministeri de Turisme. Aquesta entitat gestiona el recent inaugurat Caire International Conference Center un centre de convencions de 30 hectàrees, situat al
infraestructura necessària per aquest tipus de turistes.
Tot i que el Mar Roig i la Costa Daurada no són comparables tenint en compte la superfície de costa (1.900km. respecte a 92km.), la Costa Daurada presenta una major concen-tració de places hoteleres en el seu litoral (602,3 respecte 74,4 places/km), tenint ambdues destina-
hote60% respectivament).
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
COMPETIDORS
Productes turístics potenciats des del Ministeri de Turisme. Evolució dels ingressos, turistes estrangers i pernoctacions estrangeres entre 2001-2010.
TAULA 3: Nombre de turistes, segons procedència (2010-2011), en milers.
Agadir i Salou. Any 2011.
Cultura
Esports nàutics
Creuer pel Nil
Deserts i oasis
Golf
Spa i benestar
Congressos
43Congressos
44
45Gestors de destinacions
46Organitzadors Professionals de
Congressos (OPC)
de les pernoctacions per mesos, i comparant les marques turístiques de les comarques de Tarragona amb la resta de zones amb volum de pernoctacions
com Rías Baixas resulta ser la zona amb una estacionalitat més marcada, seguida de la
nta una igual que la Costa
de la Luz, Costa de Biscaia i la Costa del Garraf, experimentant la Santa.
GRÀFIC 1: Evolució de les pernoctacions rurals per mesos de diferents zones turístiques (any 2011).
Font: Elaboració
turístiques del Instituto Nacional de Estadística (INE).
Mallorca és la zona que presenta millors resultats quant a ocupació i estada mitjana, sent la segona zona en volum de places. Cal tenir en considera-ció, però, que aquesta es caracteritza per un model turístic diferent a la resta de zones analitzades, amb una elevada presència de turisme estranger.
Cal destacar també la diferència entre dues modalitats dintre el turisme rural. A Mallorca una bona part de
ramadera o forestal. Per contra, en altres zones com la na
complementari a la seva activitat principal. Tot i aquesta
destinacions que han turisme estranger, ja que han obtingut uns bons resultats quan a ocupació i estada mitjana.
ESTADÍSTIQUES
10
El Turisme Rural en
destinacions litorals
El valor de la formació en
els recursos humans
analitzat turisme rural de la Costa Daurada i de les Terres de
-les altres zones turístiques, a partir de les estadístiques del Instituto Nacional de Estadística (INE). En primer lloc és necessari remarcar
en relació amb les destinacions rurals. dades a escala estatal, per comunitats autònomes, per zones i per punts turístics. Així, turística com un conjunt de municipis on es localitza, de manera específi
-nat fins a 71 zones on hi ha afluència turística en turisme rural. De fet, més del 50% de les zones
espanyol. La resta es divideixen en Pirineus, costes
mediterrània queda representada per la costa catalana (Costa Brava, Costa del Garraf, Costa Daurada i Terres
de la Luz).
Es destaquen els trets més diferencials de 13 de les 71 zones turístiques , triades per la seva condició les zones referents a parcs naturals, nacionals, Pirineus i
, se situen en 4a i 7a
(volum de places). baix comparat amb la resta de zones analitzades, situant-se en 10è i 12è lloc respectivament. Per contra,
a en primer lloc amb un 45,2%
sta nacional, en el cas de Mallorca, el turisme estranger representa el 81,7% dels viatgers en turisme rural. A
turística amb el major pes de turisme domèstic de les 13 analitzades (94,4%, sobre un 5,6
primera posició, amb 4,8 dies de mitjana. Terres de
similars a la Costa Brava i Costa Da Morte. Costa Daurada, en canvi, presenta una taxa inferior (2,6 dies), similar a la Costa de Biscaia.
Mallorca és la zona turística amb millors resultats quant a ocupació i estada mitjana en turisme rural,
respecte a altres zones de la costa mediterrània i cantàbrica.
La crisi econòmica mundial i els conflictes socials de les destinacions competidores del sud del Mediterrani han provocat un creixement puntual de la contractació del paquet vacacional. La tendència, a llarg termini, però, s’encamina cap a una reducció d’aquesta forma d’organització de les vacances
i la inestabilitat L’increment puntual del paquet turístic a l’Estat espanyol
S’han produït canvis significatius en les primeres posicions de la taula: la Comunitat de Madrid ha assolit la primera posición, fins al momento assolida pel País Basc. Catalunya ha mantingut la tercera posició.
escala mundial l’any 2011 mostren la recuperació del sector
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES
9
PARLANT?
NOVETATS I
PUBLICACIONS
Els viatges de familiarització són una de les eines més utilitzades pels gestors de destinacions per donar a conèixer els seus atractius. Últimament les destina-cions estan innovant en els fam trips dirigint-los a segments més específics. Així, els agents de viatges i els periodistes estan deixant pas a altres prescriptors. Tal i com vàrem tractar al Tendències nº3, la Comunitat Valenciana va ser una de les primeres, juntament amb les Rías Baixas a crear blogtrips, viatges de familiarització destinats a bloggers. Els restauradors han estat el segon segment innovador. I és que darrerament el Director General de Turisme de la
xeftrip per donar a conèixer el potencial del turisme gastronòmic de la destinació entre cuiners de tot el món. Sembla que el format del fam trip és adaptable a qualsevol agent. La clau recau, però, en saber
a les particularitats de cada segment. Mentre els bloggers necessiten una bona connexió i xarxa wifi, els periodistes requeriran nfor-mació més detallada sobre alguns aspectes i els cuiners voldran conèixer les particularitats dels productes gastronòmics locals. Però, quin és realment el poder dels restauradors com a prescritors turístics?
carta, fent-manera la carta adquireix una funció promocional i el comensal passa a ser un turista potencial. Per això és necessari que cuiners, no només de referència mundials, sinó també de zones properes (aprofitant les sinergies) coneguin els plats representatius de la destinació que volem donar a conèixer. Productes
seva destinació, a través de les classificacions pròpies, guies específiques o premis concedits al sector. Tot i que el sol i platja és el producte estrella i la principal motivació pels turistes de les destinacions litorals, el
productes. La gastronomia és un producte de qualitat que necessita canals de promoció innovadors, i aquest
11
PARLANT?
NOVETATS I
PUBLICACIONS
MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
Sinergies entre Amadeus i Turespaña
Un acord tecnològic entre aquestes dues entitats
dades qualitatives i quantitatives del turista abans que aquest arribi a la destinació, fet que possibilitarà la
turística. Així, es podrà calcular amb millor precisió
mitjana.
Per conèixer més detalls, consultar la notícia a Amadeus
. Aquesta nova col·laboració permetrà anticipar
drà anticipar-se als fets aplicant mesures
, podent-se anticipar a les tendències y podent fer una previsió.
Per a més informació: Web SICTUR
Nou producte religiós amb visió turística
Els bisbats amb seu a Catalunya han creat Catalonia Sacra, un producte turístic i religiós que pretén divulgar el patrimoni religiós de Catalunya i impulsar la seva visita. Actualment a la plana web, a part de la informació detallada sobre esglésies i itineraris religiosos també hi
-hi o inclús enllaços als gestors de les destinacions. En un futur es vol afegir informació referent a rutes guiades pels centres religiosos.
Més informació al web de Catalonia Sacra
entre centres ja consta informació sobre itineraris, no nomes entre esglésies sinó també
que en un futur consti informació sobre les visites guiadeshores de visitauUn acord tecnològic entre
conèixer les principals dades qualitatives i quantitatives del turista abans que aquest arribi a la destinació, el
Cooperació entre comunitats autònomes
La Sociedad Estatal para la Gestión de la Innovación y las Tecnologías Turísticas, S.A. (SEGITTUR) ha facilitat una plataforma on poden participar les comunitats autònomes que vulguin compartir el seu coneixement turístic, quant a noves tecnologies aplicades al sector així com projectes innovadors. Evitar la duplicitat,
pràctica projectes innovadors de manera conjunta són
Més dades sobre el projecte a Hosteltur
COSTA
DAURADA
12
Actuacions per a la captació del turisme rus
El rus és un dels anomenats mercats emergents que està experimentant un fort creixement en els darrers anys. Els agents turístics de la Costa Daurada ho volen optimitzar, tenint en compte que aquesta destinació esdevé el principal focus receptor de
desitjat, no només per la seva despesa superior a la resta, sinó per la voluntat de complementar el sol i platja amb altres activitats com són la cultura, la gastronomia i les compres, un dels punts forts més valorats pels agents turístics de la Costa Daurada. Amb aquest objectiu el Patronat de Turisme de la Diputació està
, a donar a conèixer la destinació al propi país. Així, turístics de la Costa Daurada va assistir a la Fira Intourmarket i a la Moscow International Exhibition (MITT), on va poder establir contactes amb operadors turístics i va aprofitar
per presentar l llibre
Paisatges de Tarragona. Un mes abans el Patronat de Turisme ja havia visitat el país, havent realitzat un roadshow. Aquesta actuació va permetre presentar la destinació als membres de TezTour, repartits per sis de les principals ciutats emissores de la regió de Sibèria i els Urals. Les visites eren organitzades pel propi touroperador i comptaven amb la presència de representats del Patronat, de la regidori de turisme de Salou i de les principals empreses turístiques de la Costa Daurada.
Amb la voluntat de fidelitzar els turistes que ja visiten la destinació i oferir nous equipaments als russos residents, està projectada la
la zona. Altres destinacions amb una
com Marbella o Altea (Alacant) ja en disposen. Segons la Fundació Amics
turistes russos a la Costa Daurada.
Aquesta seria la
anyol, existint-ne una a la província
a Madrid.
Les principals ciutats de la Costa Daurada estan realitzant diferents iniciatives per fomenurbana. En el cas de Tarragona destaquen tres accions vinculades al turisme cultural. Una és Tarraco Ticket -des dels equipaments culturals i espectacles gestionats per
juntament de Tarragona, actuació sorgida del Pla de Competitivitat Turística de la Tarraco Romana. Una
TERRES
Nous productes
El turisme actiu és un dels recursos
comar
cicloturística que unirà la Via Verda de la Terra Alta amb la comarca del Baix Ebre, enllaçant el Parc Natural dels Ports amb el Parc Natural del Delta de
la infraestruc-tura Amposta, per la seva part, ha assolit el certificat de Destinació de Turisme
Catalana de Turisme, gràcies a
municipi és el primer de les Terres de en assolir aquest distintiu.
Salou i Cambrils van aconseguir a
certificat.
és bàsica per maximitzar-ne el seu ús. Per això el Patronat de la Diputació de
assistir al febrer a una de les principals fires especialitzades de
principals fires especialitzades de
Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 [email protected]
Fiets&Wandelbeurs, acompanyats de la marca Catalunya. És interessant
considerats turistes potencials que valoren molt
positivament el destinació no massificada amb espais
Nous canals de promoció
La Terra Alta ha implantat una nova eina de comercialització que dóna a
comarca a través de descomptes als establiments adherits (allotjaments, restaurants, cellers, agrobotigues, etc.). La targeta, que té un cost de 10 euros, ha estat una iniciativa del Consell Comarcal, juntament amb els
Terra Alta i dues associacions empre-sarials turístiques. En aquesta comar-
Genial, vinculada a la Ruta del Paisat-ge dels Genis gràcies al testimoni que va deixar Picasso a Horta de Sant Joan, i que permet conèixer els altres municipis que composen la ruta, com són Reus, Mont-roig i El Vendrell.
MAIG 2013-Nº10
TENDÈNCIES