TRASTORN PERSONALITAT PARANOIDE - TPP

INTRODUCCIÓ

Caracteritzat per un patró de desconfiança i suspicàcia general cap als altres, de manera que les intencions d'aquests són interpretades com malicioses.

Comença a l'edat adulta.

Qualsevol de nosaltres pot patir un d'aquests episodis sense necessitat de presentar per això un trastorn de personalitat. Que algú pateixi puntualment un episodi paranoide, no suposa cap inconvenient per a la vida diària, ni implica necessàriament el diagnòstic d'una patologia.

El problema sorgeix quan aquests incidents es produeixen de forma habitual i reiterada, i quan li impliquen a l'afectat una sèrie de conseqüències negatives en la seva vida, tant en l'àmbit laboral com a familiar, així com en les seves relacions interpersonals.

Adolf Meyer va introduir el diagnòstic de caràcter paranoide, referint-se a aquella persona amb incapacitat per adaptar les seves creences als fets, tendència a l'aïllament i oposició als intents que fan els altres per corregir les seves interpretacions errònies dels esdeveniments.

Kraepelin en 1921 fa un descripció de les característiques bàsiques d'aquest tipus de personalitat que segueix vigent en l'actualitat. Aquesta descripció es materialitza en els manuals com una "desconfiança i suspicàcia en general des del començament de la vida adulta, de manera que les intencions dels altres són interpretades com malicioses, i que apareixen en diferents contextos".

Autors com Kretschmer van considerar que es podia diferenciar entre dos tipus de personalitat paranoide; 1’afirmativa i litigant, i una altra sensitiva i "sofrent", en què predominaria la hipersensibilitat, la rancúnia i el sentiment de ser tractat desconsideradament. Aquesta última modalitat seria la que acompanya (o més aviat antecedeix) als episodis depressius que veiem freqüentment associats a aquest trastorn.

QUÈ ÉS?

Alteració de la personalitat en la qual es donen de forma habitual moments en què l'individu té una especial suspicàcia respecte als altres, cap a les intencions sent molta desconfiança i recel, interpretant com perjudicials per a ell, i acompanyant-se de pensaments com: "em volen estafar", "em van a enganyar", "volen agafar-me el pèl"...

No vol dir que sempre hagi d'estar exhibint un comportament o forma de pensar alterats. Episodis.

Desconfiança i suspicàcia general que porten a interpretar com a malintencionades les paraules i conductes dels altres, i a reaccionar amb hostilitat a la més mínima; la persona sospita de tothom, es preocupa constantment per la lleialtat dels seus, és molt rancuniós i manté freqüents i acalorades discussions.

http://www.psicologiaonline.cat/weblluis_archivos/webquadern.htm

CAUSANTS

Normal desenvolupament de la personalitat es veu alterat per un fer fortuït que provoca un trauma.

Ambient inadequat per al desenvolupament d'un nen.

Abandonament.

Rebuig o abús en la 1ª infància.

Altres factors de risc.

SÍMPTOMES

Pensen que els altres es van a aprofitar d'ells, van a fer-li mal o el van a enganyar, sense que hi hagi una base real que justifiqui aquest temor.

Preocupació excessiva.

Els costa acceptar que s'equivoquen.

Aparenten ser freds.

Mai obliden un insult o una crítica.

Escasses relacions socials - Aïllament social .

Massa pendents de si mateixos.

Certa tendència a rumiar mentalment, que fa que a més sigui molt rancorós.

Respostes desproporcionades als atacs dels altres.

Distanciament emocional.

Hipersensibilització.

Problemes familiars.

Dificultats per mantenir un lloc de treball estable.

Problemes familiars.

Dificultats per mantenir un lloc de treball estable.

Problemes de salut avançats.

Hostilitat injustificada.

Manifestacions d'admiració i anhel per les persones que tenen poderi ostenten un major rang social, mentre que menyspreen als que es mostren febles o es consideren d'unrang inferior.

Problemes de salut avançats.

Hostilitat injustificada.

Es desenvolupent molt bé a la vida. Però tenen una excessiva manca de confiança en els altres.

Manifestacions d'admiració i anhel per les persones que tenen poderi ostenten un major rang social, mentre que menyspreen als que es mostren febles o es consideren d'unrang inferior.

Exageració de les circumstàncies normals.

DIAGNÒSTIC

El patró de conducta ha de ser persistent, estable en el temps i de llarga durada.

El seu inici ha de remuntar almenys a l'adolescència o al principi de l'edat adulta.

Ha de ser inflexible i estendre una àmplia gamma de situacions personals i socials, a més de molts altres símptomes més o menys greus que defineixen la discriminació del trastorn de personalitat d'una alteració psicològica passatgera.

El trastorn és permanent i pot ser un precursor per l'esquizofrènia o altres trastorns psiquiàtrics. Problemes laborals i matrimonials són comuns al trastorn paranoide de la personalitat, de la mateixa manera que els problemes financers i legals, en menor mesura.

El tractament adequat pot permetre una millor qualitat de vida, llevat que hi hagi un mal compliment de les recomanacions de tractament.

TRACTAMENT

Reestructuració cognitiva.Entrenament en habilitats socials.Terapia ocupacional.Aproximacions successives als llocs o persones temuts

injustificadament.Tècniques de control de l'estrès.

COMPLICACIONS

Qualsevol canvi o augment en l'estrès, especialment si els problemes laborals, financers o legals o de les relacions personals estan involucrats.

Exemples d'estrès relacionats amb el lloc de treball = un canvi de supervisor.

Trasllat àrea.

canvi en les hores de treball.

i / o un canvi de torn.

L'abús de substàncies és sovint la manera de l'individu de fer front a l'angoixa. L'automedicació pot portar a l'abús i la dependència.

L'alcoholisme, que s'associa sovint amb aquest trastorn, condueix a un cercle viciós de les percepcions paranoiques convertint en realitat, ja que condueix a l'allunyament dels familiars, companys de treball i amics.

La presència d'un altre trastorn de la personalitat també poden complicar el tractament.

PREVENCIÓ

Quan es doni un brot d'agressivitat deixar tranquil a l'afectat, una vegada tranquil parlar amb ell i averiguar el motiu del brot.

Explicar al pacient els pros i els contras les seves decisions.

Preguntar sobre els seus pensaments i demanar-li que els desenvolupi d'acord a la seva experiència.

Suggerir que anoti les coses positives i negatives.

Lloar les iniciatives socials i fomentar-les. Comentar aspectes positius dels demés. Minimitzar accions negatives dels altres i que hagin

pogut perjudicar al pacient. Propiciar la participació del pacient en institucions

socials i activitats col·laboratives.

SI L’INDIVIDU NO ES RECUPERA

Si un individu no es recupera en el període d'expectativa de durada màxima, el lector potser vulgui recórrer a les preguntes següents per entendre millor els aspectes específics del cas mèdic d'un individu.

Respecte al diagnòstic

¿L'individu satisfà els criteris de personalitat paranoica?

El diagnòstic ha estat confirmat? Són els símptomes de l'individu causa d'un altre

trastorn psicològic? Tenen condicions mèdiques amb símptomes similars

estat descartats?

Respecte al tractament

Va ser medicaments contra l'ansietat beneficiós per a la gestió de crisi?

Si l'individu experimentat agitació severa o pensament delirant límit, era medicament antipsicòtic indicat?

Es percep la teràpia farmacològica amb sospita?Sabia tractament farmacològic en realitat interferir amb

el tractament?

¿L'individu ha pogut confiar en el terapeuta? Si no és així, què es pot fer per millorar la relació?

Malgrat les acusacions delirants han de ser tractats amb realisme, era això a terme sense humiliar l'individu?

Podria la teràpia conductual i / o jocs de rols s'utilitza per disminuir la suspicàcia i millorar les habilitats de socialització?

Respecte al pronòstic

Són els trets paranoides de la persistent individual, inflexible, i causant una disfunció significativa i l'angoixa?

És funció social o laboral deteriorat?Com l'individu enfront del estrès?¿L'individu té un grup efectiu, el suport de confiança?¿L'individu es beneficiaria a partir d'un tractament

addicional o alternatives de tractament?

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA DURADA

El progrés i l'eficàcia de la psicoteràpia.

La voluntat de la persona per a participar en la teràpia.

La coexistència d'altres diagnòstics psiquiàtrics, especialment l'abús de substàncies.

L'estat actual de la vida d'estrès, com ara legal civil, o els problemes financers.

VIDEO