Mallorca Pagesa nº 46

Revista d’informació agrària 1

MALLORCAPAGESA

Maig - Juny 2009. 2,5€Revista d’informació agrària nº 46

“L’oví necessita actuacions de futur”

“És l’hora de l’agricultura integrada”

Revista d’informació agrària2 editorial

PER UNA ADMINISTRACIÓ AGRÀRIA AL SERVEI DELS PAGESOS ................... 2

ELS AGRICULTORS I RAMADERS JA PO-DEN SOL·LICITAR LA DEVOLUCIÓ DE L’IMPOST DEL GASOIL AGRÍCOLA ....... 3

L’OCUPACIÓ EN EL SECTOR AGRARI ..................................... 3

AJUTS PER A LA RECONVERSIÓ DEL VI-NYET ....................................... 3

COOPERATIVA DE SANT JOAN ........... 4

LA COOPERATIVA DE PORRERES VA CELE-

Sumari

MALLORCA PAGESARevista d’informació agrària

Edita: Unió de Pagesos de Mallorca

C/ Manacor, 20 2º, 2ª07006 PALMA (Illes Balears)

Tel. 971 46 41 42 Fax 971 46 40 61

Adreça de correu electrònic:[email protected]

Web: http://unio-pagesos.orgConsell de Redacció:

Gabriel Torrens, Jaume Pocoví, Pere Calafat, Mateu Morro,

Miquel Galmés.DL: PM-155-1987

BRAR EL SEU 52 ANIVERSARI ............ 4

EL TREBALL DELS JUBILATS ............. 4

FRUITS SECS ............................... 6

EL CONTRACTE AGRARI .................. 6

NOU PRESIDENT DEL CAMP MALLORQUÍ ........................ 6

UNIÓ DE PAGESOS HA DEMANAT EL PA-GAMENT IMMEDIAT ALS AGRICULTORS DELS AJUTS PENDENTS .................. 7

EL SECTOR LACTI BALEAR VA SER PRE-SENT A LA CONCENTRACIÓ DE MADRID ..8

UNIÓ DE PAGESOS, UPA-AIA I UCABAL PRESENTEN PROPOSTES PER GARANTIR

EL FUTUR DEL SECTOR LLETER ......... 8

ANDREU JUAN: TOTA L’AGRICULTURA CONVENCIONAL ES TRANSFORMARÀ EN AGRICULTURA INTEGRADA .............10

LA INFLUENÇA, ELS PORCS I ELS HU-MANS ......................................11

L’INCREMENT DELS PREUS DELS PRODUC-TES AGRARIS EN ARRIBAR ALS CONSUMI-DORS ÉS A MALLORCA D’UN 401 % ..... 12

L’OBERTURA DELS MERCATS HORTOFRU-TÍCOLES S’HA DE CONDICIONAR A UNS ESTÀNDARDS MÍNIMS EN MATÈRIA SOCI-OLABORAL, AMBIENTAL I SANITÀRIA ..12

A punt de fer els dos anys de les eleccions autonòmiques de 2007 ja podríem fer un balanç d’aquest període. Per ventura podríem constatar les limitaci-ons, no tant per la manca de vo-luntat com per les dificultats en arribar a decisions consensuades i àgils en la seva execució, però preferim mirar cap endavant i en positiu. En aquests dos anys que resten s’hi és a temps de fer moltes coses. Les ajudes s’han de tramitar amb molta més agi-litat, s’han d’eliminar les traves innecessàries i s’ha de passar a una funció molt més de servei cap a l’agricultor. L’adminis-

tració ha d’estar al servei dels pagesos i no a l’inrevés.

La transferència de les com-petències al Consell de Mallorca és una gran oportunitat per millorar moltes coses: fer que els serveis de l’administració siguin més pròxims, més àgils i més eficaços, amb l’objectiu de generar un conjunt de mesures a favor de la pagesia pensades per a cada realitat insular. Sempre hem dit que els problemes de l’agricultura no són tan sols els de la Conselleria d’Agricultura: són de tot el Govern, dels Con-sells i dels Ajuntaments. Si totes les administracions –l’estatal i l’europea també- no fan feina conjunta i ben planificada no s’aconseguiran els objectius de mantenir i potenciar el sector agrari.

Però sense recursos econò-mics no es poden fer polítiques actives. Donar futur al sector no exigeix una quantitat des-proporcionada de doblers, però si no hi ha els recursos mínims necessaris la cosa tampoc no anirà bé. Pareix que entendre que la pagesia és un sector es-tratègic (i que això no és sols una paraula) costa molt als governants de tots els partits. Ser un sector estratègic significa prioritzar-lo a l’hora de prendre decisions, tenir-lo en compte,

promoure plans d’actuació des dels diferents departaments i dotar de pressupost suficient les línies d’intervenció.

Hi ha fets positius que ens fan ser optimistes cara al futur: la manera com s’ha resolt l’ajut a favor de les races autòctones en règim extensiu després d’un primer any de col·lapse, l’in-terès en activar la producció integrada, les iniciatives a favor del sector oví, l’esforç en re-soldre els expedients pendents de les línies de modernització de les explotacions agràries, incorporació de joves i augment del valor afegit (indústries), la posada en marxa d’una línia de crèdits subvencionats, els ajuts pel vent i les pluges del passat hivern, etc. Aquestes mesures, reclamades per Unió de Pagesos, són positives però quan la barca s’enfonsa no basta apedaçar per evitar el naufragi. Per això hem posat damunt la taula te-mes com el Contracte Agrari, la restitució del patrimoni de les Cambres Agràries, el pla de foment de les cooperatives o els diversos plans sectorials. Les dificultats que existeixen demanen mesures planificades, ràpides i consensuades amb el sector. Convé posar-s’hi i no badar gaire si es volen obtenir bons resultats.

PER UNA ADMINISTRACIÓ AGRÀRIA AL SERVEI DELS PAGESOS

Revista d’informació agrària 3notes curtes

INFORMACIÓ SOBRE MATÈRIES ACTIVES ......................12

CAMPANYA DE FITOSANITARIS ..........12

PEP TORRENS: FER FEINA AL CAMP VAL DOBLERS, COMPRANT EINES COMPRES TEMPS. ....................................14

UNIÓ DE PAGESOS DEMANA QUE EL DE-CRET PER A L’IMPULS DE LA INVERSIÓ (DECRET NADAL) INCLOGUI EL SECTOR PRIMARI EN TOTS ELS SEUS ASPECTES 15

MARCA PRODUCTE LOCAL ..............15

TRAMITACIÓ DELS AJUTS PELS MALS CAU-SES PER LES PLUGES I ELS VENTS ...... 16

RENDA 2008: REDUCCIONS DE MÒDULS .16

LES GRANS CADENES DE DISTRIBUCIÓ DONEN L’ESQUENA A LA PATATA PRIME-RENCA .....................................18

OVÍ ........................................18

CURS SOBRE LES PROPIETATS I EL CUL-TIU DE L’ESTEVIA I ALTRES PLANTES MEDICINALS ..............................20

ELS BÉNS DE LES CAMBRES AGRÀRIES 20

ON TROBAR ALIMENTS “BONS, NETS I JUSTS”,

CAMPANYA D’SLOW FOOD ILLES BALE-ARS ........................................20

ARRENCARÀ LA PRODUCCIÓ INTEGRADA 22

ASSOCIACIÓ PER AL FOMENT, CONSER-VACIÓ I PRODUCCIÓ DE VEGETALS AU-TÒCTONS I TRADICIONALS DE LES ILLES BALEARS ..................................22

LA NOVA OCM I LA SITUACIÓ

DEL MERCAT DEL VI .....................22

DIADA FORMATIVA PELS TEMPORERS COLOMBIANS DE LA UPM ...............24

VISITA DE CONEIXEMENT D’INICIATIVES EN COMERCIALITZACIÓ ECOLÒGICA ..26

UNIÓ DE PAGESOS PREMI ALZINA 2007 DEL GOB ..................................26

Ja s’ha obert el termini per a sol·licitar la devolució de l’impost del gasoil agrícola comprat durant el període comprès entre el 1º d’octubre de 2007 i el 31 de desem-bre de 2008. L’import a retornar és de 0,0787 € per litre. Les persones interessades es poden dirigir a les oficines de la Unió de Pagesos. El termini acaba el 30 de juny. Es necessitaran les factures o compro-vants dels talonaris bancaris entre el dia 1 d’octubre del 2007 i el 31 de desembre del 2008, el número de bastidor o de matrícula de la maquinària que empra el gasoil, el número de compte bancari on ha d’anar la devolució i les dades fiscals de l’empresari o empresa.

ELS AGRICULTORS I RAMADERS JA PODEN SOL·LICITAR LA DEVOLUCIÓ DE L’IMPOST DEL GASOIL AGRÍCOLA

Unió de Pagesos segueix reclamant un gasoil professional.

S’acaba de publicar la convo-catòria d’ajudes per a la reestruc-turació i reconversió de vinyets destinats a la producció de raïm per a vinificació. Les activitats subvencionables són: la reconver-sió varietal, fins i tot mitjançant reempelt, la reimplantació de vinyet i la millora de les tècniques de gestió de vinyet. El termini de presentació de sol·licituds d’ajut serà des del dia 1 al 31 de maig de cada any fins al 2013 inclòs.

AJUTS PER A LA RECONVERSIÓ DEL VINYET

Segons l’Enquesta de Població Activa, el nombre d’ocupats en el sector agrari espanyol en el 2008 ha descendit en 42.000 persones respecte al 2007, fins arribar als 831.000 efectius. Segons la nova Classificació Nacional d’Activi-tats Econòmiques el nombre mig d’ocupats agraris el 2008 va ser tan sols de 771.000 persones. Segons aquesta Classificació Naci-onal d’Activitats Econòmiques el 2008 els ocupats agraris a les Ba-lears varen ser poc més de 6.000 (l’1,1 % de la població activa).

En el conjunt de l’Estat l’any

agrari 2008 va ser pèssim amb un descens de la renda agrària real per UTA del 3,4 % i un descens de la renda agrària real total del 7,8 %. Des de l’any 2003 ençà el sector agrari espanyol ha perdut el 26 % de la seva renda agrària real total. Totes aquestes dades reflecteixen una situació caracteritzada per la caiguda dels preus en el camp i un incre-ment incessant dels costos de producció. Aquests dos efectes combinats suposaran l’any 2008 un sobrecost mitjà per explotació de 6.525 €.

L’OCUPACIÓ EN EL SECTOR AGRARI

Revista d’informació agrària4 notes curtes

LA COOPERATIVA DE PORRERES VA CELEBRAR EL SEU 52 ANIVERSARI

En un ambient festiu i de gran participació es va celebrar el 52è aniversari de la Cooperativa de Porreres. Fundada el 13 de juny de 1957, a partir de la Coopera-tiva Agrícola i la Caixa Rural de Porreres, és una entitat essencial en la vida del municipi. La Coo-perativa celebrà l’esdeveniment organitzant un dinar multitudina-ri en els seus locals al qual hi van assistir socis, membres del movi-ment cooperatiu de tota l’illa i autoritats locals i autonòmiques. A l’acte es va fer un reconeixe-ment als diversos presidents que ha tengut l’entitat.

El passat 17 d’abril la Coo-perativa Agrícola de Sant Joan va celebrar la seva assemblea anual, en la qual es va renovar la seva junta directiva. La Coo-perativa ha posat en marxa una important inversió en plaques fotovoltaiques i ha consolidat els seus serveis. Ara, entre els seus objectius més prioritaris hi consta millorar la presentació i comercialització dels productes del magatzem. Fou reelegit pre-sident Joan Barceló Mesquida i elegit vicepresident Miquel Vidal Llaneres.

COOPERATIVA DE SANT JOAN

Joan Barceló va ser reelegit president de la cooperativa de Sant Joan.

Antoni Martorell és el president de la Cooperativa de Porreres que va ce-lebrar el 52 aniversari.

Els pagesos jubilats poden seguir treballant a l’explotació familiar de forma puntual i es-poràdica, i aquesta feina es pot compaginar amb el cobrament de la prestació de jubilació. Una resolució de la Direcció Gene-ral d’Ordenació de la Seguretat

Social, de 4 de març de 2009, comunicava que la incorporació de l’antic Règim Especial Agrari de la Seguretat Social (REASS) des del gener de 2008 no comporta en cap cas la pèrdua de la prestació de jubilació amb el treball oca-sional. Ja el 1997, una sentència

emesa pel Tribunal Suprem creava jurisprudència en la matèria i permetia fer compatible el tre-ball ocasional a l’explotació per part del jubilat, sempre que els rendiments de l’explotació durant l’any no superin l’import del salari mínim interprofessional.

EL TREBALL DELS JUBILATS

Revista d’informació agrària6 notes curtes

La UE és el principal consumi-dor i importador mundial d’amet-les i el segon productor, estant la major part de la producció a l’estat espanyol i en molta menor mesura a Itàlia, Gràcies i Portugal. La UE consumeix unes 400.000 to-nes d’ametla en gra i sols en pro-dueix unes 90.000 tones, la resta procedeixen quasi totalment dels Estats Units. La producció norda-mericana s’ha incrementat molt a partir de l’any 2000 i l’espanyola s’ha estancat.

L’estat espanyol exporta unes 50.000 tones anuals a un preu un 25 % més car que les ametles que importa. El model productiu nor-damericà, intensiu i en regadiu, té unes productivitats que no tenen res a veure amb les mediterrànies. El resultat és un pes cada vegada més determinant en el mercat de la producció nordamericana.

Els plans de millora i l’ajut actual han mantengut una mica el sector però de manera molt insuficient. Els plans de millora tampoc han significat la reconver-

sió productiva i comercial que cer-caven. Gran part de la superfície d’ametlerar està envellida i molts dels cultius estan abandonats. La situació és crítica i no té camí de trobar solució si no és diferenciant de cada vegada més el producte. Però el problema radica en què fer qualitat val doblers i el sector no està per res.

Davant aquest panorama in-cert, el Ministeri ha encarregat un estudi del sector a Tragsa.

Aquest treball permetrà conèixer l’estat de les plantacions i la seva edat, diagnosticar els problemes i suggerir línies d’actuació. L’es-tudi s’ha pressupostat en 120.000 € (recordem que a Balears un estudi que no ha servit per res va costar-ne 600.000!). Per un altre cantó l’ajuda pels fruits secs es mantendrà igual fins el 2011. L’any 2012 l’ajuda ja serà desacoblada i està encara per veure que passarà amb la part estatal.

FRUITS SECS

Els ametlerars necessiten un replantejament a fons.

Unió de Pagesos ha demanat que s’acceleri i s’avanci en l’elaboració d’una proposta de Contracte Terri-torial Agrari que pugui donar suport a un model sostenible d’agricul-tura i ramaderia. Per a la Unió de Pagesos aquest Contracte hauria d’afectar la totalitat dels profes-

sionals del camp i, inspirant-se en el model de Menorca, representar un suport econòmic per aquelles explotacions que el vulguin signar i complir els compromisos que es determinin. L’entrada en vigor dels Contractes s’hauria d’inten-tar que fos a l’exercici 2010. De

banda de la Conselleria s’està tre-ballant en un model de Contracte Agrari basat en les possibilitats de la Llei de Desenvolupament Rural i en la pròpia visió del de-partament a favor d’un model sostenible d’agricultura i gestió del territori.

Antoni Garcias Coll. D’Algaida, que va ser coor-dinador d’Unió de Pagesos i d’UCABAL, va resultar elegit nou president de la Cooperativa des Camp Ma-llorquí. L’entitat es troba a un moment important de la seva trajectòria i necessitarà coratge i empenta. Es Camp Mallorquí és una entitat importantíssima per a millorar la comercialització de gairebé tots els productes de la nostra agricultura.

NOU PRESIDENT DEL CAMP MALLORQUÍ

Antoni Garcias, nou president del Camp Mallorquí.

EL CONTRACTE AGRARI

Revista d’informació agrària 7temes

Des de mitjans de l’any 2007 la situació econòmica en el sector agrari i ramader, que arrossega una forta crisi estructural des de fa anys, ha empitjorat bastant. Primer es va produir un encariment de les matèries primeres de l’alimentació animal que va posar en dificultats la ramaderia, a continuació es va iniciar un període de forta pujada dels preus del gasoli, coincidint amb uns preus molt baixos dels productes pagats als pagesos. Al llarg del 2008 la pujada de costos es va fer extensiva als adobs, fer-tilitzants, productes fitosanitaris, plàstics, etc. Mentrestant, en el mateix 2008, es començaren a concretar els efectes de la crisi econòmica general: disminució del consum, dificultats a l’exportació i problemes en el finançament de les empreses.

Valoració de les mesures adop-

tades o en curs d’adopcióLa pujada dels preus dels cereals

i altres elements de l’alimentació animal va dur a l’aprovació d’un Pla de Xoc a finals del 2007, que es va pagar a principis del 2008. Aquesta mesura va ser important per ajudar

als sector ramaders (oví, porcí i vaccí). Ara, com a conseqüència de les pluges i la ventada s’ha posat en marxa una bateria de mesures que afecta els sectors de la patata, els cítrics i els hivernacles. L’apor-tació d’un suport als pagesos de sa Pobla, als horticultors afectats per la destrucció d’hivernacles i tunelets, l’ajut als citricultors i la posada en marxa d’una línia de crèdits subvencionats són mesures positives. En tot cas, el que s’ha de fer és aplicar-les amb agilitat per tal que els seus beneficis arribin als agricultors.

Ajuts pendentsDe tota manera els problemes

de liquidesa en el camp balear es veurien molt contrarestats si el Govern Balear abonava de mane-ra ràpida els ajuts (autonòmics, estatals i comunitaris) pendents d’abonar (qualcun d’ells sol·licitat en el 2007). Aquest és un problema que, dia a dia, es va convertint en greu.

S’ha de fer constar que aquests ajuts són procedents de la política agrària europea. Molts d’ells depe-nen del Pla de Desenvolupament

UNIÓ DE PAGESOS HA DEMANAT EL PAGAMENT IMMEDIAT ALS AGRICULTORS DELS AJUTS PENDENTS

Els ajuts no s’han de retardar tant.

Rural 2007-2013, aprovat per la UE a cada un dels seus estats membres i finançat amb fons comunitaris. No es tracta per tant, en la ma-joria dels casos, d’ajuts específics que siguin exclusius dels pagesos balears, sinó d’ajuts universals, dins l’àmbit de la UE, que el seu no pagament discrimina fortament els nostres agricultors en relació als altres comunitaris.

En el cas de les ajudes cofi-nançades, si el Govern Balear no aporta la seva part no arriba als beneficiaris la part finançada per l’estat i per la UE, amb la qual cosa es produeix una pèrdua de recursos enorme pel sector i una profunda descapitalització d’unes empreses agràries que han de competir amb altres empreses (de la resta de la UE) que sí que reben aquests recursos i que a més a més no han d’afrontar els problemes de la insularitat. Darrerament la Conselleria ha fet un esforç, ho sabem i el valoram, però ja hi ha prou problemes cada dia com per-què continuadament ens en creem de nous.

S’ha d’evitar el retard excessiu en el pagament dels ajuts i encara que alguns d’ells es tramitin en les pròximes setmanes i mesos, hem de remarcar que es tracta d’ajuts amb els quals els agricul-tors hi compten a l’hora de fer les seves previsions, quasi sempre són ajuts generals a tot l’estat i a tot Europa, d’obligat pagament per l’administració autonòmica.. Unió de Pagesos de Mallorca demana el ràpid abonament d’aquests ajuts, plantejant que es resolguin els greus problemes de finançament que afecten la conselleria d’agri-cultura i, de rebot, tot el sector, i passar a una simplificació dels procediments administratius que retarden incomprensiblement, a vegades durant anys, l’adopció de les resolucions i els pagaments.

Revista d’informació agrària8 temes

EL SECTOR LACTI BALEAR VA SER PRESENT A LA CONCENTRACIÓ DE MADRID

El sector lacti està passant una greu crisi, ja es duen molts de me-sos produint per davall dels costos de producció. L’entrada de llet de Nova Zelanda i altres països, la irresponsable desregulació dels mercats impulsada per la UE i l’ac-tuació de les gran cadenes de dis-tribució, estan a punt d’arruïnar el sector. El 16 d’abril, convocats per les organitzacions ASAJA, COAG, UPA i cooperatives, es varen reunir a Madrid els ramaders del sector per demanar una garantia per la recollida de la llet a preus dignes i remuneradors, ajuts econòmics per garantir la viabilitat de les explotacions i l’adopció de meca-nismes que ordenin els mercats i impedeixin pràctiques com la venda a pèrdues.

A l’estat espanyol sols es pro-dueix un 65 % de les necessitats de llet i des de 1993 cap aquí s’ha passat de 173.000 explotacions a 24.000. Ara tenim a l’horitzó del 2015 l’eliminació del sistema de quotes i un mercat en el qual els mecanismes de regulació són molt escassos. El Ministeri ha presentat

un Pla Estratègic pel Sector Lacti que és la concreció de les mesures incloses a la Revisió Mèdica de la PAC. Mesures a mig i llarg termini, a vegades de caràcter voluntari, que no solucionaran el gravíssim problema del sector. Sobre aquest pla se’ns plantegen seriosos dubtes pel que fa a la distribució (40,2 milions d’euros) que es vol fer cap a explotacions situades a zones de-safavorides quan a Mallorca una part de les vaqueries està a zones que si bé a la pràctica són desafavorides, com totes les insulars, no hi estan reconegudes.

La Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear, pel seu compte, ha presentat un Pla de Reestructuració del sector vacum de llet que integra mesures d’abast estatal amb mesures impulsades per l’administració autonòmica, entre les quals s’hi planteja el manteni-ment i millora del suport econòmic a les explotacions, el pla d’alimenta-ció animal amb farratgeres, l’ajuda per a la substitució d’animals poc productius i una mesura d’impuls del consum de llet de les Illes Ba-lears en els menjadors i centres depenents de l’administració.

Unió de Pagesos va ser a Madrid amb el sector lleter.

En un document signat per aquestes tres entitats agràries, àmpliament majoritàries en el sector, es proposa:

- Suport a un programa de retirada dels animals manco ren-dibles de les explotacions.

- Programa d’ajuts a les explo-tacions per a l’any 2009 establint un ajut de 200 € per les primeres 70 vaques, 150 € pel tram de 71 a 100 i 100 € per la resta.

- Potenciació del pla de far-ratgeres.

- Ampliar els ajuts a explotaci-ons amb limitacions específiques a totes les de Mallorca.

- Impuls a les indústries que

es vulguin acollir a sistemes de traçabilitat (Lletra Q) condicionat a contractes que assegurin un preu mínim de 0,38 €/litre, més qualitats.

- Suport a l’aprovació d’un de-cret per incentivar el consum de llet local en els menjadors públics i privats.

- Continuïtat de la Mesa del Sector Lleter per establir un marc de cooperació interprofessional.

- Major suport a les ADS i pro-grames sanitaris.

- Establiment d’una línia d’ajuts per a la modernització de sales de munyir i els seus an-nexos.

UNIÓ DE PAGESOS, UPA-AIA I UCABAL PRESENTEN PROPOSTES PER GARANTIR EL FUTUR DEL SECTOR LLETER

Unió de Pagesos, UPA-AIA i UCABAL han presentat propostes de futur pel sector lleter.


Mestre Oliver, G.El taller dels somnis.

Margalida CapellàDones republicanes

Perelló, J.A recer

Terres escritesels camins d’una llengua

Piña, J.M.; Piña, J.Eivissa i Formentera.La cuina pas a pas

Revista d’informació agrària10 entrevista

N’Andreu Juan és un professi-onal especialitzat en la protecció dels cultius i en horticultura, un bon coneixedor de la producció vegetal.

Quina és la teva formació i el teu procés professional?

Som enginyer agrònom i en-ginyer tècnic agrícola. He fet feina a Agroïlla, Fruits Secs i a l’administració. La meva especi-alitat és la protecció dels cultius de les plagues i malalties que els afecten. I he intentat adequar la meva feina professional a aquest àmbit, encara que a vegades no ho he aconseguit. També som professor de l’escola d’enginyeria tècnica agrícola, on impartesc tecnologia de la producció hor-tofructícola.

Tenen moltes malalties els nostres cultius?

Home, hi ha problemes fitosa-nitaris nous. Un dels més impor-tants és el de la tuta absoluta, que afecta de manera especial la tomàtiga. Quan apareix una nova malaltia sempre hi ha un buit perquè no saps quins tractaments són els oportuns. En ametlers hi ha el poll negre, que afecta els brots, que també és un d’aquests problemes nous.

Quines causes tenen aques-tes plagues noves?

Bàsicament són produïdes pels moviments de material vegetal que cada vegada són majors.

ANDREU JUAN: TOTA L’AGRICULTURA CONVENCIONAL ES TRANSFORMARÀ EN AGRICULTURA INTEGRADAL’adopció de tècniques respectuoses amb el medi ambient, segons aquest tècnic, és imprescindible

Aquest és el cas del minador del taronger de fa uns anys o el de la tuta que es creu que va venir de plantacions de tomàtiga valen-cianes i allà hi havia arribat de sudamèrica.

No es poden controlar aquests moviments?

Hi ha uns punts d’inspecció fitosanitària depenents del Mi-nisteri que van controlant. Però és difícil que els controls siguin efectius al cent per cent.

Quina és la situació de la tuta a Mallorca?

Té presència en tomàtiga, alber-gínia i pebre, sobretot. L’agricultor ja comença a conèixer la plaga i sap adoptar mesures fitosanitàries

pertinents. El mateix passa amb els tècnics de les Associacions de Defensa Vegetal. En dos o tres anys es controlarà bastant.

Quin és el motiu de les pro-hibicions contínues de l’ús de productes fitosanitaris?

Se cerca la seguretat alimentà-ria i la seguretat dels treballadors que s’exposen al contacte directe amb aquestes matèries actives. A la vegada es pretén afavorir l’ús de productes més respectuosos amb el medi ambient.

S’està deixant els agricultors sense eines per combatre les plagues?

No. S’afavoreixen productes menys tòxics, més sostenibles,

La “tuta” es pot controlar en dos o tres anys.

“Hi ha uns punts d’inspecció fitosanitària depenents del Ministeri que van controlant”

Revista d’informació agrària 11entrevista / temes

els controls biològics, i es redueix l’ús sistemàtic als fitosanitaris afavorint altres mètodes com els propis de la producció inte-grada.

Què és la producció integra-da?

És fer una agricultura res-pectuosa amb el medi ambient que doni una plena seguretat alimentària als consumidors. Es diferencia de l’ecològica en que la integrada permet l’ús de de-terminats productes de síntesi, autoritzats i amb un ús controlat. En un procés que durarà uns anys la quasi totalitat de l’agricultura convencional europea es transfor-marà en integrada i serà comple-mentària de l’ecològica.

L’agricultura integrada fa ús de la biodiversitat per combatre les plagues?

Sí, avui s’utilitzen sobretot el que s’anomena fauna auxiliar i parasitoides. També s’utilitzen patògens, però no tant. Aquests lluita biològica, aprofitant de-predadors de les plagues, és ac-cessible a tothom. Els productes s’adquireixen sense cap problema als mateixos magatzems que ve-nen fitosanitaris.

Per afavorir aquesta lluita és important afavorir la biodiversi-tat a les explotacions agràries?

És clar. Les bardisses, parets seques i zones no cultivades són bàsiques per mantenir la fauna auxiliar, ja que aquesta hi troba l’aliment per poder passar una fase del seu desenvolupament.

Per acabar: com veus l’agri-cultura mallorquina?

Dins un context de crisi enca-ra es veu més malament, però promocionant més el producte fet aquí, diferenciant-lo, podem aconseguir bons resultats. Hem de pensar que ve molta gent i li hem de donar a conèixer aquest producte.

“Els productes s’adquireixen sense cap problema als mateixos magatzems que venen fitosanitaris“

La nova influença o nou grip és una malaltia respiratòria que en porcs no presenta greus repercus-sions per la qual cosa no consta en el Codi de Malalties d’Ani-mals Terrestres de l’Organització Mundial de Sanitat Animal ni és una malaltia de declaració obli-gatòria. El virus no es transmet a través del consum de carn ni de productes derivats però, com sol passar en casos d’alarma, tot d’una es produeixen efectes en el consum alimentari.

“S’any des grip”, l’any 1918, va deixar un record intens a quasi tots els racons de Mallorca i d’arreu del planeta. Aquella pandèmia, probablement un cas de mutació del virus de la influen-ça aviar, va matar entre 50 i 100 milions de persones i va travessar el món de cap a cap, constituint l’esdeveniment més mortífer de la història de la humanitat. De llavors ençà són diverses les epi-dèmies de grip que han afectat la terra, però mai d’efectes tan de-vastadors. Tot i això les epidèmies estacionals de grip causen cada

any la mort d’alguns centenars de milers de persones.

L’actual brot de grip que s’ha desenvolupat a nordamèrica, so-bretot a Mèxic i els EUA, ha provo-cat una nova alarma mundial. Les conseqüències d’aquesta situació poden ser greus a molts de paï-sos, si bé sembla que a mesura que passa el temps la bolla es va desinflant. La situació d’alarma que s’ha produït ens fa veure que el món on vivim de cada cop és una unitat més estreta, que tot ens afecta a tots i que ens hauria de fer més responsables de les conseqüències de les nostres actuacions.

El perilló escenari que hem viscut havia estat pronosticat fa temps. Des de fa anys es ve analitzant el perill de mutació de virus de grip aviar cap a noves soques virulentes transmissibles entre humans. En aquests pro-cessos els animals hi juguen un paper essencial, en especial les aus i els porcs, però també molts d’altres animals. El nou grip nor-damericà, però, constitueix una

malaltia humana. Segons l’OIE (Organització Mundial de la Salut Animal) aquesta nova soca de grip es transmet entre éssers humans i no hi ha indicis de la infecció en porcs, ni que l’home l’agafi directament de porcs. Fins a data d’avui aquest virus (que sembla ser un híbrid de grip humana, porcina i aviar) no ha estat aïllat en porcs o altres animals.

Lamentablement, l’actuació dels governs ha estat molt tarda-na i no ha evitat, en el moment en què això era possible, l’expansió del nou virus arreu del món. La situació posa sobre la taula els efectes dels processos de priva-tització i destrucció dels sistemes públics de sanitat i recerca epi-demiològica que han patit molts de països. Mentrestant s’escampa l’alarma i circulen versions alar-mistes de tota casta. En el món, en plena crisi econòmica, hi ha poca confiança cap a uns sistemes internacionals que han demostrat la seva escassa capacitat de fer front amb eficàcia als problemes globals.

LA INFLUENÇA, ELS PORCS I ELS HUMANS

Revista d’informació agrària12 sectors

L’Índex de Preus en origen i destí dels aliments, més conegut com IPOD, recull els productes més bàsics de la nostre dieta. Els preus d’origen i destí pro-venen d’una mitjana ponderada dels preus de venda al públic i d’origen (I.V.A. no inclòs)

L’IPOD ens mesura en quantes vegades veim incrementat els preu dels productes que consu-min a casa per la intermediació entre productors i consumidors. Els nostres productes s’enca-reixen al voltant de quatre vegades. Del camp a les nostres cases veiem com el preu es mul-tiplica per quatre de mitjana. Aquesta situació separa cada vegada més, els dos extrems de la cadena agroalimentària, els esglaons més febles, el sector de productors i ramaders i el sector de consumidors.

De les dades podem extreure que els marges comercials en els sectors agrícoles es situen al voltant del 401 % de mitjana i pel que fa als productes ra-maders arriben al 307%. D’altra banda, l’IPOD general se situa en el 378%

Podem destacar, com a dades més significatives que el càlcul realitzat sobre l’IPOD ens mos-tra que existeixen determinats marges desorbitats, com es el cas de la llimona, que acon-segueix superar el 600% o la lletuga que quasi hi arriba. En els dos casos el producte ens arriba a casa incrementat en sis vegades des que surt de les mans dels productors.

L’INCREMENT DELS PREUS DELS PRODUCTES AGRARIS EN ARRIBAR ALS CONSUMIDORS ÉS A MALLORCA D’UN 401 %

Els marges comercials són excessius.ÍNDEX DE PREUS D’ORIGEN I DESTÍ (IPOD) A MALLORCA

PRODUCTEPREU ORIGEN

(€/kg) PREU DESTIDIFERÈNCIA PREU

ORIGEN-DESTI IPODOLIVES* 0,9 3,87 430%

OLI D’OLIVA EXTRA VERGE*

1,99 3,69 185%

PATATA 0,3 1 333%

CEBA 0,18 0,91 506%

ALLS 1,6 4,68 293%

BLEDA 0,23 1,25 543%

PORRO* 0,4 1,25 313%

REPOLLO 0,2 1,11 555%

MONGETA 2,6 7,54 290%

CALABACÍ 0,7 2,58 369% IPOD

AGRÍCOLAALBERJINIA 0,4 2,25 563%

TOMÀTIGUES DE AMANIDA

0,35 1,76 503%4,01

TOMÀTIGUES DE RAMELLET

1,3 4 308%

PASTANAGA 0,35 1,1 314%

PEBROT VERD 1,6 5,5 344%

PEBROT VERMELL 0,55 2,75 500%

LLIMONA 0,15 0,91 607%

LLETUGA 0,22 1,31 595%

PLÀTAN 1,5 2,23 149%

POMA GOLDEN 0,36 1,7 472%

PERA 0,8 1,8 225%

RAÏM DE TAULA 1 4,2 420%

VEDELLA 1ª A* 3,74 13,52 361%

OVÍ* 4,3 10,74 250%

POLLASTRE* 1,32 3,08 233% IPOD RAMA-DER

PORCÍ 1,62 5,79 357%3,07

CONILL 1,65 5,73 347%

OUS M* 0,7 1,48 211%

LLET VACA 0,32 1,25 391%

* Pollastre (€/kg canal); Porro (€/manojo); Vedella kg/canal; Oví (kg/canal de 10,5 kg); Porcí 7kg €/kg viu

IPOD GENERAL

3,78Dades Preus Origen: Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears

(Llotja de preus); Agroilla; Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG)

Dades Preu Destí: Comercio.es (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio); Unión de Consumidores de España (UCE); COAG

(Dades 3ª Setmana de Març)

Revista d’informació agrària 13sectors

L’OBERTURA DELS MERCATS HORTOFRUTÍCOLES S’HA DE CONDICIONAR A UNS ESTÀNDARDS MÍNIMS EN MATÈRIA SOCIOLABORAL, AMBIENTAL I SANITÀRIA

econòmiques satisfetes pels ex-portadors marroquins, principal-ment de tomàtiga en els darrers anys, tant de manera general, com en especial aquells dies en què el valor global d’importació es va situar per davall del preu d’entrada, per donar major trans-

parència als sistemes de control d’entrada de producte de països tercers. En aquest sentit s’ha instat la Comissió a considerar a l’hora de negociar la revisió de l’acord les greus pertorbacions al mercat europeu provocades per les importacions del Marroc.

Les produccions hortícoles europees s’han de defensar.

INFORMACIÓ SOBRE MATÈRIES ACTIVES

Si voleu tenir a mà tota la informació sobre matèries actives au-toritzades, prohibides i a punt de retirar-se del mercat, consultau la nova secció actualitzable de la pàgina web del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Marí. http://www.mapa.es/es/agricultura/pags/fitos/registro/menu.asp

Les importacions que arriben al mercat europeu han de res-pectar principis similars als de les produccions comunitàries si no es vol incórrer en competèn-cia deslleial. La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) ha sol·licitat a la Unió Europea condicionar l’obertura dels mercats europeus al compliment d’uns estàndards mínims en matèria sociolaboral, ambiental i sanitària, en benefici de la seguretat alimentària i dels consumidors europeus, però tam-bé per aconseguir la millora de les condicions de vida i treball als països tercers mediterranis.

Ja que la qualitat de les pro-duccions europees és elevada i els agricultors han de complir obligatòriament nombrosos re-quisits mediambientals i socials que tenen importants repercus-sions sobre els costos de pro-ducció, les importacions que arriben al mercat europeu han de respectar principis similars i no incórrer en competència des-lleial, en no tenir uns costos de producció equiparables als dels productors europeus, en parti-cular respecte a la mà d’obra, requisits mediambientals, costos socials i fiscals.

Així mateix, COAG ha de-mandat que s’adoptin clàusules d’aquesta casta com les que ja s’han adoptat en altres ocasions, on es recull el compromís de les parts de respectar els Convenis de l’Organització Internacional del Treball, en particular, sobre la llibertat sindical i dret a la negociació col·lectiva, abolició del treball forçat, eliminació del treball infantil i no discriminació en l’ocupació.

També s’ha insistit que s’han de fer públiques les quanties

Per als cultius de cítrics, frui-ters, olivera, ametler, vinya i hor-tícoles, Serveis de Millora Agrària S.A, traurà aviat els ajuts per a l’adquisició de productes fitosani-taris. Les quanties s’estableixen a partir d’un càlcul de necessitats de

producte per hectàrea i d’import de l’ajut per litre, kg o unitat. El pagament estarà condicionat a la presentació de les factures justi-ficatives de les despeses. Aquest ajut haurà d’estar pagat abans de finals de desembre de 2009.

CAMPANYA DE FITOSANITARIS

Revista d’informació agrària14 entrevista

PEP TORRENS: FER FEINA AL CAMP VAL DOBLERS, COMPRANT EINES COMPRES TEMPS.

Aquest jove pagès du més de 200 quarterades de cereals al pla de mallorca

En Pep Torrens valora molt les condicions de la feina. Pensa que el més important és fer-la retre i que per això fan falta bones eines.

Treballau molta terra?

Tenc 4 quarterades meves, a es Parral de Ruberts, i en duc unes 200 més a Ruberts, Biniagual, Costitx, Lloret, Montuïri, Pina i Santa Eugènia.

Quines feines feis al camp?

A les terres primes hi tenc les ovelles i a les bones hi faig cereals. Però el que més faig són garbes d’avena i un poc de palla. Bona part de les garbes que faig són per cavalls i també en don un poc a les ovelles. Duc unes quantes quarterades d’ametlerar

i tenc una màquina de collir amet-les. Però enguany n’hi ha hagut poques i barates. He fet la meitat de feina que l’any passat. Si les finques no duen moltes ametles no pagues la màquina.

Teniu bestiar?

Tenc 100 ovelles meves a la zona de Ruberts. Les ovelles només fan netes les finques, el guany econòmic és escàs. Mon pare hi té una mica d’esment. Si un dia jo he de deixar hores de feina per les ovelles les hauré de llevar. Els conills em donen problemes: es mengen el menjar dels animals. A una finca de 4 quarterades els conills se n’han menjat 3.

Per dur aquesta roda haureu de menester bona maquinària?

He invertit molt per poder tenir capacitat de fer feina. La meva manera de veure-ho és

aquesta: comprant eines compres temps. El que ara faig amb un dia abans ho feia en 3. Però fa falta molta d’inversió en maquinària: tractor, embaladora, cultivadors, sembradora... Fer feina al camp val doblers. I els que poden fer aquesta inversió són pagesos jo-ves de 30 a 40 anys..

Les màquines vos han facili-tat la feina?

Tenen molta capacitat. Mane-java un tractor antic, feia poques hores i tenia l’esquena desfeta. Ara tenc eines de millor qualitat, amb bones suspensions i amb ca-bina. Passes gust de fer feina si les eines són bones. El dia de Na-dal vaig sembrar 26 quarterades i ho vaig acabar a les 10 del vespre, amb una sembradora de 5 metres. En poc temps fas molta feina. A vegades faig feina fins a mitja nit perquè has de fer la feina quan toca. Quan hi ha coses a fer no hi ha ni dissabtes ni diumenges.

Queden pagesos joves per la vostra comarca?

A Ruberts hi ha gent gran que fa jornals o té animals. Els joves som molt pocs. Les finques que s’han anat abandonant les hem agafades els pagesos joves. Hem anat agafant volum. Però hi ha el problema dels drets. Si hi ha una mala anyada i no pots cobrar l’ajuda estàs perdut.

Els cultius són poc rendi-bles?

Els adobs són cars (un sac d’urea anava a 36 € fa poc quan l’any passat anava a 21 €). Ara ha començat a davallar una mica. Entre el preu alt i el mal temps quasi ningú ha tirat res. No et

He invertit molt per poder tenir capacitat de fer feina.

“Bona part de les garbes que faig són per cavalls i també en don un poc a les ovelles”

Revista d’informació agrària 15entrevista / sectors

pots gastar 30 o 40 € de llavor, 120 € d’adobs i 50 o 60 € de recol-lectar per quarterada. Són 220 o 230 €, sense comptar la feina i sense esquitar gens. Pots treure 20 o 30 sacs que et donaran 180 €. Amb l’ajut, anant bé, empataràs. Sols si tens sortida per les garbes i la palla et pots defensar una mica. Es tracta de gastar el mínim i treure tot el profit que puguis: palla, garba d’avena i gra.

I les ajudes no vos solucionen res?

Es posen massa traves.

Tanta sort que hi ha els ajuts, però es posen massa traves. No pareix normal que se’n posin

tantes pels pocs pagesos que que-dam. En el futur, si volem mante-nir el camp, s’hauran de facilitar més les coses als pagesos.

“He invertit molt per poder tenir

capacitat de fer feina”

Unió de Pagesos es va dirigir a la Conselleria d’Agricultura i als grups parlamentaris, demanant-los que el Decret Llei de mesures urgents per a l’impuls de la in-versió a les Illes Balears incorpori les necessitats del sector primari donant suport a la inversió publica i privada en el sector. Cal recordar que el sector primari pateix una crisi estructural des de fa molts d’anys, encara que gestiona el 80 % del territori balear, i que ha estat oblidat per l’administració pel que fa a mesures legislatives que li hagin donat viabilitat. Les mesures que s’han pres han anat a tapar forats o a fer front a si-

tuacions excepcionals, quasi mai s’ha actuat impulsant mesures de dinamització. És per això, i mentre no es desenvolupa una Llei d’Ordenació Agrària, que el Decret Llei 1/2009 ofereix un marc i unes bases plenament adequades a les necessitats del sector primari.

Les inversions en el sector agrícola i ramader han de con-siderar-se, per elles mateixes, inversions d’interès autonòmic o insular, d’acord amb el Capítol II del Títol I del Decret Llei 1/2009, i beneficiar-se, per tant, del caràc-ter preferent en la tramitació i de la reducció general de terminis, especialment en l’àmbit urbanístic

i mediambiental. Les activitats del sector agrari s’han de poder beneficiar de les disposicions que possibiliten facilitar la implantació de noves activitats empresarials o professionals pel sistema de permetre iniciar l’activitat amb la simple subscripció d’una decla-ració responsable del compliment dels requisits requerits. En aquest sentit, s’han d’entendre per acti-vitats del sector agrari les defini-des en el Decret 147/2002 de la Conselleria d’Agricultura i Pesca, incloses les activitats complemen-tàries de tractament, transforma-ció i venda directa dels productes de la pròpia explotació.

UNIÓ DE PAGESOS DEMANA QUE EL DECRET PER A L’IMPULS DE LA INVERSIÓ (DECRET NADAL) INCLOGUI EL SECTOR PRIMARI EN TOTS ELS SEUS ASPECTES

MARCA PRODUCTE LOCALAmb la finalitat de donar

cobertura els productes que es comercialitzen frescs, que sols han estat collits, extrets de la mar o bé transformats a través del sacrifici i trossejat, la Conselleria d’Agricultura i Pesca, a través de

l’empresa Serveis de Millora Agrà-ria, SA, ha creat un distintiu que permet identificar ràpidament aquests productes en els lineals de venda. Sota aquesta marca es podran emparar totes les espèci-es vegetals que s’hagin sembrat,

cultivat i collit dins l’àmbit terri-torial de les Illes Balears, la carn del ramat que hi hagi nascut i hi hagi estat criat i sacrificat i els productes pesquers capturats per la flota pesquera operativa de les Illes Balears.

Revista d’informació agrària16

Les pluges i el vent dels mesos de novembre, desembre i gener varen provocar danys diversos en el sector primari mallorquí. Al final, els interessos en crispar el sector en benefici sempre d’uns determinats interessos (que no eren ni de prop ni d’enfora els del sector) varen dur a què el

tema de debat ja no fossin els mals meteorològics sinó altres coses com la millora genètica o l’absurda demanda de dimissió de càrrecs del Govern, plante-jada per una organització molt concreta. Al final es va arribar a un acord que és l’únic fruit positiu d’aquesta història sense

cap ni peus. En el moment de redactar aquesta nota encara no s’han publicat les diverses ordres d’ajut que han d’incloure els hivernacles i túnels de plàstic, els cítrics i la patata. El sector demana que no es perdi més temps i que es compleixin els compromisos subscrits.

COMUNITATS AUTÒNOMES PROVÍNCIES ACTIVITAT MÒDUL 2009

MÒDUL EX-TRAORDINARI

TOTES LES CCAA BOVÍ DE LLET 0,32 0,26

ANDALUSÍA ALMERIA CEREALS 0,26 0,13CÀDIS ARRÒS 0,37 0,26

GRANADA AMETLER CEREALS 0,260,26

0,130,10

SEVILLA ARRÒS 0,37 0,26

TOTESCOTÓ

TOMÀTIGAFRUITERS CÍTRICS

0,370,260,26

0,200,180,20

ARAGÓN TOTES APICULTURA 0,26 0,13

BALEARS TOTES AMETLER FRUITERS CÍTRICS

0,260,26

0,130,20

CANÀRIES TOTES TOMATE 0,26 0,18

CATALUNYA TARRAGO-NA

TOMÀTIGAFRUITERS CÍTRICS

0,260,26

0,180,20

EXTREMADURA BADAJOZ ALMENDRO 0,26 0,11GALÍCIA OURENSE PIMIENTO 0,26 0,18

MÚRCIA

UVA DE MESATOMATE

ALMENDROCÍTRICOS

0,420,260,260,26

0,300,180,130,20

LA RIOJA ALMENDROCEREZO

0,260,37

0,170,19

COMUNITATVALENCIANA TOTES

CÍTRICOSUVA DE MESA

TOMATE

0,260,420,26

0,200,300,18

TRAMITACIÓ DELS AJUTS PELS MALS CAUSES PER LES PLUGES I ELS VENTS

RENDA 2008: REDUCCIONS DE MÒDULSCom en anys anteriors, en el

mes de març d’enguany COAG, dins la qual hi està integrada Unió de Pagesos de Mallorca, va reme-tre al Ministeri d’Economia i Hi-senda un document que contenia l’exposició i valoració de diverses circumstàncies extraordinàries que havien tingut lloc al llarg de l’any 2008 en determinats territo-ris i sectors agrícoles i/o ramaders,

i que varen provocar una pèrdua considerable de la rendibilitat de moltes explotacions. La concur-rència d’aquestes circumstàncies justifica una reducció excepcional d’alguns dels índexs utilitzats per al càlcul de la declaració de la renda de l’exercici 2008. Amb data 28 d’abril de 2009 es va publicar l’Ordre que aprova una reducció de mòduls per circumstàncies

excepcionals. En la mateixa s’hi inclou, a més de la reducció de mòduls aplicables a determinats sectors i territoris, l’aplicació d’una reducció global a totes les comunitats autònomes (boví de llet 0,26) i l’aplicació d’un índex de rendiment net reduït per a tots els municipis de determinades províncies. Així, la taula de reduc-cions de mòduls seria:


La teva participació com a agricultor és imprescindible en el reciclatge d’envasos fitosanitaris, una pràctica que contribuirà a no perjudicar el medi ambient.

Els envasos amb el distintiu de SIGFITO marquen la diferència; fes servir fitosanitaris amb el logotip de SIGFITO i t’estalviaràs problemes.

- Diferencia els envasos que porten el distintiu de SIGFITO dels que no el porten.

- Diposita a les saques tots els envasos buits marcats amb el logotip de SIGFITO, i només aquests, així t’estalviaràs les multes.

HI HA UN PUNT DE RECOLLIDA SIGFITO A PROP TEU,

www.sigfito.esBUSCA’L A

SIGFITO MARCA LA DIFERÈNCIA

NOMÉS RECOLLIM ELS ENVASOS IDENTIFICATS AMB EL DISTINTIU DE SIGFITO

SIGFITO, UNA GARANTIA D’AJUDA PER A L’AGRICULTOR

Revista d’informació agrària18 sectors

Algunes grans cadenes han apostat per donar sortida als excedents a baix preu de patata vella d’origen francès, que en alguns casos duia més de 6 me-sos emmagatzemada. En plena campanya de collita, l’estratègia

de la distribució alimentària va amenaçar la rendibilitat del cultiu a determinades àrees de l’estat espanyol.

Els efectes d’aquesta estra-tègia s’han notat a zones com Andalusia Canàries i Múrcia, on

LES GRANS CADENES DE DISTRIBUCIÓ DONEN L’ESQUENA A LA PATATA PRIMERENCA

S’ha donat l’esquena a la patata primerenca.

El mercat es troba afectat per tendències negatives. El consum de carn a les llars segueix en retrocés i

sols es manté un poc el consum en el canal HORECA. Pel que fa a Ma-llorca el mercat d’oví es veu molt

OVÍ

el mercat es paralitzà i els preus en el camp experimentaren una reducció d’un 33% en tan sols una setmana (de 0,36 euros/Kg a 0, 24 euros/ Kg). Els productors se senten indefensos i per això re-clamen a la gran distribució i als consumidors que apostin per la nostra patata primerenca, acaba-da de collir i fresca, amb un preu assequible i amb les qualitats organolèptiques en el seu moment òptim. “Només estam veient una petita sortida en les exportacions a països de l’Est, amb una gran cultura gastronòmica en el con-sum de patata, que rebutgen la vella patata francesa i valoren la qualitat i frescor de l’espanyola primerenca i extraprimerenca” ha dit el responsable del sector de COAG, Alberto Duque. El 2008 es van importar de França unes 539.185,75 tones de patata, la qual cosa suposa el 70% del total d’importacions de patata a Espanya.

afectat també per les polítiques de les grans cadenes de la distribució alimentària que tancat les portes als nostres productes. Mentrestant els costos de producció no cessen de pujar. Els nous ajuts són ajuts per “fer”, no per “tenir”, per això no van dirigides a la totalitat dels ramaders sinó als que vulguin complir determinats requisits a les seves explotacions. Dins aquests nous ajuts hi ha un muntant de 179 milions d’euros i es podria arribar fins als 500 milions. La finalitat és impulsar les agrupacions de productors, les races autòctones, l’extensificació i els productes de qualitat. El Ministeri vol desacoblar les ajudes a partir de l’1 de gener de 2010, prenent com any de re-ferència l’any 2008.

L’oví és un sector que necessita una reactivació.


Cambres Agràries LocalsConsell Planta Baixa i pis 110,24 m2Felanitx Oficines 69,28 m2Llucmajor Magatzem i oficines 402,17 m2Montuïri Soterrani, planta baixa i pis 186,89 m2Palma Oficines 37,91 m2Palma Oficines 32,63 m2Sencelles Planta baixa i 2 pisos 213,84 m2Vilafranca Magatzem 50,31 m2Ferreries Planta baixa i dos pisos 166,46 m2

Total.............................. 1.422,07 m2

Cambra Agrària InterinsularPalma Magatzem 119,45 m2Palma Bar 47,57 m2Palma Oficines 250,81 m2Palma Botiga de roba 99,18 m2

Total................................. 517,01 m2

Total béns de les cambres..................................... 1.939,08 m2

ELS BÉNS DE LES CAMBRES AGRÀRIESLa història de la liquidació de

les cambres agràries du camí de ser tan sols un episodi de simple pèrdua pel sector d’uns béns patrimonials que li pertanyen. Ara la Conselleria d’Agricultura i Pesca ha creat la Comissió de Gestió del Patrimoni de les ex-tingides cambres agràries locals i interinsular, en la qual hi ha donat entrada a les organitzaci-ons professionals agràries i coo-peratives, i amb aquesta entitat es poden consensuar acords que vagin en benefici dels agricul-tors i ramaders. Els béns que queden són els següents:

La Conselleria ja ha cedit l’ús dels local de Consell i de Ferreries als respectius ajuntaments i l’ús del local de Llucmajor serà cedit a la Cooperativa de Llucmajor i al FOGAIBA. En els locals de la Plaça de Santa Eulàlia s’hi vol ubicar un lloc de promoció dels productes agroalimentaris de les Illes Balears i una llibreria del Govern.

Amb una reproducció de Hort amb ase de Joan Miró de 1918, Slow Food presentà la seva campanya de difusió dels llocs on es poden adquirir productes alimentaris de qualitat. Aquest fulletó inclou productors i punts de venda a més de cooperatives de consum, distribució de caixes a domicili, horts cooperatius, horts

urbans, horts escolars i planters. Un treball molt útil que reafirma la labor d’Slow Food.

Un centenar de productes, els que compleixen el triple requisit proposat per Slow Food Illes Bale-ars, integren el directori On trobar aliments bons, nets i justs, que es va distribuir amb cada exemplar de la revista Namaste, amb una tirada

de 15.000 exemplars i punts de distribució a tot l’arxipèlag. Els productes apareixen classificats per famílies d’aliments i formes d’adquisició, que inclouen venda directa, cooperatives de consum i fins i tot formes d’autoproveï-ment, i també es fa referència al seu aval, va explicar la presidenta del moviment, Laura Buades. ..

ON TROBAR ALIMENTS “BONS, NETS I JUSTS”, CAMPANYA D’SLOW FOOD ILLES BALEARS

Els dies 7 i 8 d’abril es va dur a terme el curs organitzat per la Unió de Pagesos sobre les propie-tats i el cultiu de l’estèvia. El curs va ser impartit per Josep Pàmies de l’Associació Dolça Revolució. La stevia rebaudiana és un arbust procedent del Paraguai, 30 vega-des més dolç que el sucre però amb zero calories i tolerat pels diabètics, que s’ha convertit en un dels emblemes de la resistèn-cia als edulcorants químics i als transgènics.

CURS SOBRE LES PROPIETATS I EL CULTIU DE L’ESTEVIA I ALTRES PLANTES MEDICINALS

El curs sobre l’estèvia va suscitar molt d’interès.


ASSEGURANÇA D’EXPLOTACIÓ DE CÍTRICS

CONTRACTACIÓ : 1-04-09 a 31-08-09Es garanteixen els danys a la producció i a la plantació de cítrics (Taronja, Mandarina i el seus híbrids,

Lima, Llimona i Pomelo)

GARANTIA A LA PRODUCCIÓ:Es cobreixen els danys que en quantitat i qualitat sofreixin les produccions de Cítrics de l’explotació pels riscos de Calabruix , Adversitats Climàtiques no controlables per l’agricul-tor, Fauna silvestre i Incendi. N’existeixen tres modalitats. La modalitat 1, cobreix Calabruix i totes les Adversitats climàtiques valorant el sinistre en el conjunt de l’explotació. A la 2, s’àmplia la cobertura de Calabruix valorant els danys en cada parcel·la i en la 3, tots els danys, tant Calabruix i Adversitats Clímatiques es valoren per a cada parcel·la.

GARANTIES A LA PLANTACIÓ: Es compensaran les pèrdues causades en la plantació pels riscos de Vent i Gelada, en totes les espècies assegurables, així com la mort de l’arbre ocasionada per la resta riscos coberts en la garantia a la producció. En plantacions joves que encara no han entrat en producció, es compensen les pèrdues en els plantons, a causa dels riscos coberts en la garantia de producció. El capital assegurat a les tres modalitats i per a tots els riscos s’estableix en el 100% del valor de la producció, a més totes les modalitats inclouen també una garantia a la plantació amb una franquícia absoluta del 20%.

TAXACIÓ PER EXPLOTACIÓ

TAXACIÓ MIXTA TAXACIÓ PER PARCEL·LA

Riscos coberts Calabruix Adversi-tats Climàtiques Calabruix Adversitats

Climàtiques Calabruix Adversitats Climàtiques

Càlcul de la indemnització En el conjunt de l’explotació

A nivell de parcel·la

En el conjunt de l’explotació nivell de parcel·la

Tipus de franquíciaAbsoluta del 10-

30%(1)Danysdel

10%Absoluta del 10-30%(1)

Danys del 10% Absoluta del 20%

(1) Varia en funció de les varietats i el valor de la producció assegurada en l’explotació.L’assegurança d’Explotació de citrics compta amb una subvenció del Ministeri de Medi ambient i Medi

Rural i Marí, a través L’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries (ENESA), que depenent de les caracte-rístiques de l’assegurat, pot arribar fins al 47% del cost de l’assegurança i a la qual es sumarà la que puguin concedir les Comunitats autònomes. A Balears la subvenció que atorga el FOGAIBA serà idèntica a la que concedeix l’estat, tenint en compte que la suma de les dues no pot superar el 80% del cost net de l’assegurança.


La nova OCM del vi, basada i fonamentada en el concepte de liberalització total dels mercats, introdueix una sèrie de novetats: elimina les mesures d’intervenció tradicionals (emmagatzemament privat, restitucions a l’exportació, destil·lació de raïms de doble ús, emmagatzemament públic d’es-perit, ajudes al most per suc de raïm), es crea una mesura de pro-moció a tercers països i s’incentiva l’arrabassament de vinyes durant

tres anys.L’aplicació de la reforma ha

vengut marcada pel retard en la publicació de la normativa, el continu descens del consum intern i la incidència de la crisi en el mer-cat vinícola. Tot això està donant un panorama lamentable a nivell estatal (a determinades regions el preu del raïm s’ha enfonsat en un 37 % i les exportacions han da-vallat un 25 % entre desembre del 2007 i desembre del 2008). A les

Illes Balears, on els problemes són bastant diferents a les regions amb molta vinya, hi ha poca informació i escassa previsió davant el futur.

Per garantir les rendes dels viticultors s’han d’aconseguir quatre coses: la valorització del producte, consolidar el mercat interior, una distribució equitativa del valor afegir generat i que es doni prioritat als viticultors pro-fessionals en totes les mesures de l’OCM.

LA NOVA OCM I LA SITUACIÓ DEL MERCAT DEL VI

ARRENCARÀ LA PRODUCCIÓ INTEGRADA

La nova OCM del vi es comença a posar en marxa.

La producció integrada a les Illes Balears es va crear amb caràcter provisional amb el Decret 131/1997 de 24 d’octubre. El 1998 s’aprovà el reglament de la Denominació Genèrica Agricultura Integrada i després es publicaren les normes tècniques de la patata de consum (2002), pebre (2002), Tomàtiga (2002), ametla (2002), cítrics (2003) i síndria (2005). Però en aquests 12 anys no s’ha posat en marxa, d’una manera efectiva, la producció inte-grada. Ara, una vegada en marxa les ajudes que du el PDR per a cítrics, ametla i determinats productes d’horta, manca posar en marxa el consell regulador, un cop actualitzat el registre de productors i elabo-radors, i donar l’impuls definitiu a aquest model agrari.

De poc ençà està pujant molt l’interès pel cultiu de les varietats tradicionals. L’Associació per al fo-ment, conservació i producció de vegetals autòctons i tradicionals de les Illes Balears, està formada per aproximadament 99 socis de diferents àmbits. La secretària tècnica de l’entitat és n’Aina Socies Fiol. L’entitat la integren

pagesos professionals i empreses agràries, pagesos a temps parcial, personal de la pròpia Conselleria, entitats com el Jardí Botànic de Sóller i simpatitzants.

El conjunt de socis vetlen per la conservació, manteniment i difusió dels cultius tradicionals de les Illes Balears. És per això que l’Associa-ció es vol donar a conèixer i alhora

incrementar el nombre de socis per tal de comptar amb un conjunt de persones de cada vegada més gran, i poder produir, intercanviar i conservar les varietats locals i els coneixements associats.

Si voleu contactar amb l’Asso-ciació ho podeu fer al Centre Bit Raiguer d’Inca, tel. 971887024, cada dijous de 9 a 14h.

ASSOCIACIÓ PER AL FOMENT, CONSERVACIÓ I PRODUCCIÓ DE VEGETALS AUTÒCTONS I TRADICIONALS DE LES ILLES BALEARS


El 17 de maig va tenir lloc una diada formativa a Ses Cases dels Mestres de Santa Maria del Camí, on hi van assistir 97 temporers colombians de 21 empreses agrà-ries mallorquines. Es varen dur a terme 7 tallers de formació

CURS CREACIÓ D’EMPRESES (Cristina Segura- Economista)

És va treballar el procés de creació d’una empresa i les passes a seguir per poder dur a terme la creació d’un servei o la comerci-alització de productes.

TALLER DE SALUT (Jaime Rodri-guez i Catalina Nuñez- Llicenciats en Medicina)

El varen dur a terme dos met-ges un d’origen colombià i una metgessa mallorquina. Es varen exposar les diferències entre el sistema sanitari de Colòmbia i el de l’estat espanyol. D’altra banda es va tractar un tema d’utilitat com la prevenció de conductes sexuals de risc.

TALLER “HOMES I DONES PER LA IGUALTAT” (Paloma Marin- So-ciòloga)

L’objectiu era sensibilitzar la comunitat de temporers colombi-

ans de la importància d’eliminar les relacions de poder entre gè-neres. Gènere i desenvolupament vol dir planificar i programar accions per incidir en el sistema amb canvis positius, que millorin la posició de les dones i que con-tribueixin a l’eliminació de les re-lacions de poder entre gèneres.

INTRODUCCIÓ A L’AGRICULTURA ECOLÒGICA (Gemma Vila- Llicen-ciada en Ciències Ambientals)

L’agricultura ecològica es pot definir com un conjunt de tècniques agràries que exclou normalment l’ús, en l’agricultura i ramaderia, de productes químics de síntesi com fertilitzants, pla-guicides, antibiòtics, etc., amb l’objectiu de preservar el medi ambient, mantenir o augmentar la fertilitat del sòl i proporcio-nar aliments amb totes les seves propietats naturals. Va tenir lloc una part pràctica on els assistents varen poder elaborar insecticides i sabons ecològics.

TALLER D’ELABORACIÓ DE FOR-MATGES (Damià Mascaró- Llicenci-at en Ciències Ambientals)

Va ser l’ èxit dels tallers pro-gramats, el de major demanda

DIADA FORMATIVA PELS TEMPORERS COLOMBIANS DE LA UPM

per part dels participants. Varen aprendre a fer brossat, llet for-matjada i quallada i finalment formatge de cabra. El més im-portant d’aquest taller va ésser l’ intercanvi de coneixements locals autòctons amb el col•lectiu de temporers colombians.

INTRODUCCIÓ AL CODESEN-VOLUPAMENT ( Rut Suárez – so-ciòloga)

L’ objectiu de la Fundació Pagesos Solidaris ( FPS) és que el col•lectiu migrant i les seves comunitats d’origen millorin les seves oportunitats de vida mitjançant la formació, acom-panyament i suport als projectes d’agents de codesenvolupament. La FPS dona suport humà i eco-nòmic als projectes d’agents de codesenvolupament, segons les seves necessitats i capacitats.

SITUACIÓ ACTUAL I DRETS HU-MANS A COLÒMBIA (MINGA- Jaime Zamprano i Andres Poveda)

L’objectiu de la xerrada és tenir informació sobre la situació a Colòmbia, i els motius de les migracions. Colòmbia te una de les estructures de distribució de terres més injusta del món. Un to-tal de 5,5 milions de hectàrees no està en mans dels seus amos legí-tims. En el període comprès entre juliol de 2002 al desembre de 2007, 13.634 persones varen per-dre la vida a causa de la violència sociopolítica. Més de 4 milions de persones són desplaçades a Colòmbia per la violència. Volem agrair l’assistència de l’empresa Florinca ( Isabel Vicens) que va donar suport a la nostra iniciativa i a en Martí Font i Miquel Grimalt de Manacor que varen fer l’esforç de assistir a la xerrada, així com a altres persones que hi varen participar activament.


Unió de Pagesos de Mallorca va ser premiat amb el Premi Alzina del GOB. El lliurament del premi es va fer en el dinar anual del GOB, a Cam-

pos, el dia 20 de desembre. També varen ser premiats la Plataforma Ca-mins Públics i Oberts i el naturalista Nick Riddiford. El GOB va donar el

premi a Unió de Pagesos “per haver sabut defensar durant tants d’anys un sector tan fonamental pel paisat-ge com és l’agricultura”.

El viatges va permetre un millor coneixement del que es pot fer en comer-cialització ecològica.

VISITA DE CONEIXEMENT D’INICIATIVES EN COMERCIALITZACIÓ ECOLÒGICA

El passat 23 i 24 d’abril, des d’Unió de Pagesos es va orga-nitzar un viatge a Catalunya per visitar experiències significatives en comercialització ecològica. Es va visitar la seu d’Hortec, una cooperativa de pagesos catalans que produeix i distribueix fruita, verdura i altres productes eco-lògics. Es varen unir per crear una xarxa de distribució pròpia i estalviar intermediaris. Com que els socis són d’arreu de tot el ter-ritori català, la varietat d’oferta és molt alta; tot i això, la forta competència actual els obliga a importar allò del que no disposen d’altres comunitats, i si fa falta, altres països. Precisament aquest és un dels debats oberts dins Hor-tec, si seguir creixent amb l’oferta completa o treballar en l’educació del consumidor en termes de pro-ducte de temporada i local, més entroncat amb la filosofia original. En temporada baixa, un 70% del volum és forà, mentre que per primavera i estiu davalla al 60%. El més important és treure tota la producció dels socis (sempre sota criteris de màxima quali-tat). Disposen d’un tècnic que programa els cultius i fa el suport tècnic. Més tard es va conèixer l’Associació Empresarial per a l’Agricultura Ecològica. La unió de 20 empreses de comercialitza-ció i transformació de productes ecològics els permet defensar-se millor, establir preus no en funció de l’oferta i la demanda, sinó dels costos reals, amb una oferta sensata i producte de proximitat. Molt interessant és la seva política

UNIÓ DE PAGESOS PREMI ALZINA 2007 DEL GOB

de no perdre de vista les botigues locals, un punt de venda persona-litzat amb contacte directe amb el consumidor. L’horabaixa, es va visitar Cal Valls, a Lleida. La visita va ser guiada pel fundador, Manel Valls. El que suposàvem com una indústria familiar (tots hem sentit parlar dels seus sucs i preparats) es revelà com una indústria de proporcions continentals, basa-da principalment en el cultiu de tomàtiga i ceba i que ha derivat en 50 productes distints (sucs, confitures, conserves) i 1’5 mi-lions de kg de matèria primera. Possiblement mouen més gènere ells tot sols que tots els produc-tors junts de les illes. L’endemà es va conèixer Roia, una coopera-

tiva de carn ecològica. Es fundà a partir de dos productors grossos de ramat extensiu de muntanya, que fan vedella i me. La novetat és que van decidir muntar un escorxador i una sala de desfer pel seu propi ús. Actualment comercialitzen 2.500 mens i 800 vedelles, distribuïts arreu de tot l’estat espanyol. Com a resum del conjunt, el més valuós és l’acti-tud emprenedora de les persones que s’han posat al davant de la seva empresa per fer-la avançar, a costa de grans sacrificis i sense esperar suport institucional, com és el cas d’Hortec, que només va contar amb l’ajuda pel tècnic de l’ADV, o de Roia, que va pagar la indústria de la seva butxaca.


L’any 1979 es celebraren les primeres eleccions municipals que constituïren els ajuntaments democràtics i els Consell Insulars.

El Consell de Mallorca, com a institució de caràcter local i autonòmic, vol commemorar durant aquest any el trentè aniversari de democràcia local.

Des de la seva vocació d’Ajuntament dels Ajunta-ments, el Consell de Mallorca ha esdevingut un referent de la xarxa municipal, reforçant el nostre model de convivència i donant suport a les admi-nistracions locals.

Mallorca Pagesa nº 46

Documents

Transcript of Mallorca Pagesa nº 46