MANRESA - cossetania.com · s’ha nodrit dels treballs de Francesc Comas, Llorenç Ferrer i Alòs,...

MANRESA:ON L’AIGUA ÉS EL CAMÍ

10 RUTES I HISTÒRIES PAGESES I IGNASIANES

Col·lecció: Azimut - 155

JOSEP ALERTMERCÈ CODINAJOSEP HUGUET

AZ155 - MANRESA. ON L'AIGUA ÉS EL CAMÍ.indd 1 22/08/18 10:38

Primera edició: octubre del 2018

© del text: Josep Alert, Mercè Codina i Josep Huguet

© de les imatges: Ajuntament de Manresa / Genís Sáez, Ajuntament de Manresa / Jordi Play, Josep Alert, Arxiu Comarcal del Bages,

Mercè Codina, Fundació Aigües de Manresa / Marc Sixto, Josep Huguet, Norbert Foto, Llorenç Gamisans i Vilaplana, Dani Hernández Massegú

i Joan Vilanova i Lleonart

Procedència dels mapes: base cartogràfica propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (disponible a www.icgc.cat), excepte aquells casos

en què s’especifiquen altres procedències

Suport: CatEmocions, SL

© d’aquesta edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 - 43800 Valls

Tel. 977 60 25 [email protected]

www.cossetania.com

Disseny i composició: 3 x Tres

Impressió: Anman Gràfiques del Vallès, SL

ISBN: 978-84-9034-759-1

DL T 1039-2018


Volem fer arribar el nostre agraïment a les persones i institucions següents:

Josep Alabern, Francesc Comas, Dani Hernández Massegú, Sònia Martín, Laia Muns, Ivan Padilla, Aura Planell,

Genís Sáez, Alba Subirana, Norbert Tomàs, Marc Torras, Francesc Vilà i Joan Vilanova i Lleonart.

Arxiu Comarcal del Bages, Edicions Morera, Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia, Oficina de Turisme de Manresa i Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.


5

Índex

Pròleg, per Josep Alabern....................................................................... 7

Com fer servir aquesta guia ................................................................. 9

La Sèquia, on l’aigua és el camí: una espectacular obra d’enginyeria ... 10

ELS ITINERARIS

1. Una volta per Montlleó i el mas de l’Oller ................................... 16

2. Els saltants i els gorgs de la riera de Rajadell ................................ 28

3. Del Cardener al Suanya i a la Cooperativa de Salelles .................. 38

4. Per les rescloses del Cardener fins a Sant Pau i la Balconada ......... 52

5. De la Vall del Paradís a Santa Clara, per la Font dels Llops .......... 66

6. Pel torrent dels Predicadors fins a la Talaia i el Pont Llarg ............ 80

7. Pel torrent de Sant Ignasi a la Sèquia del Guix, el Parc de l’Agulla i Can Font .................................................................. 96

8. Volta fins a les Marcetes i tornada pels ramals de Viladordis i de Santa Clara ......................................................................... 114

9. De Viladordis a Sant Benet, pels cingles del Llobregat i les tines de Talamanca.............................................................. 130

10. De Santa Clara al pont de Vilomara, i retorn pel camí de ronda del Cardener ............................................................... 144

Informacions pràctiques .................................................................. 159

Equipaments i serveis d’interès tuístics ...................................... 159

Altres recursos turístics de Manresa............................................ 160

Fires i festes de Manresa ............................................................ 162

Programació cultural ................................................................. 162


Monument L’Acollida, obra de Ramon Oms, punt d’inici dels recorreguts inclosos en aquesta guia. Foto: Ajuntament de Manresa / Genís Sáez


7

Itinerari • 1Pròleg

La guia que teniu entre mans és capaç de vertebrar en un sol relat diversos fils conductors que, ben segur, seran d’interès per als visitants de Manresa i per als ma-teixos manresans i gent del Bages.

El primer fil conductor que dona títol al llibre, Manresa: on l’aigua és el camí, és l’aigua i les ca-minades a prop seu. La guia és una proposta de deu itineraris assequi-bles per a tothom, amb possibili-tats de ser recorreguts parcialment i amb una durada d’entre dues i cinc hores. Aquestes caminades circulen en la seva major part al costat de corrents d’aigua: rius, rieres, sèquies i canals derivats, en àmbits naturals, rurals, de regadiu i urbans. Hom passa per cingle-res i boscos; al costat de terres de conreu de secà i de regadiu; i per trams urbans amb carrers desco-neguts el traçat dels quals va ser configurat pel pas de la Sèquia o els seus recs. La guia és, en aquest sentit, una porta per descobrir una Manresa desconeguda: una ciutat que creix i es configura entorn de l’aigua, com cap altra gran ciutat de Catalunya. Al llibre, hi desco-brim la presència actual de l’aigua procedent de la Sèquia en molts paratges urbans i rurals de la ciu-tat i tots els serveis vinculats a la captació, emmagatzematge, pota-bilització de l’aigua i tractament.

Com indica el subtítol, el se-gon fil conductor és la pagesia de Manresa des de l’edat mitjana fins

a l’actualitat. A través de la guia podreu resseguir diferents històri-es que abracen des dels orígens de la pagesia de regadiu fins a l’esclat de les indústries que aprofitaven l’aigua; des del conflicte inicial de la construcció de la Sèquia fins a arribar a l’actual presència del re-gadiu a la capital del Bages, pas-sant pels litigis per l’aigua, l’Avalot de les Faves i l’ús de l’aigua per a les manufactures artesanals i in-dustrials. Fets importants del nos-tre passat i personatges singulars de nissagues pageses ens obren una panoràmica que, coneguda pels experts, havia estat poc divulgada.

Finalment, l’altre fil conduc-tor del llibre és la figura d’Ignasi de Loiola, que dona contingut a les històries ignasianes a què es re-fereix el subtítol. La propera com-memoració dels 500 anys de l’es-tada a la ciutat del fundador de la Companyia de Jesús ha servit per impulsar diverses iniciatives per posar en valor la capital del Bages com a destinació turística. La Cova de Sant Ignasi ha esdevingut un centre de formació d’espiritualitat d’àmbit internacional, amb milers d’assistents a les activitats que s’hi organitzen, i més encara com a visitants del Santuari. El Camí Ig-nasià —endegat també amb motiu del 500 aniversari— és una altra iniciativa concebuda per impulsar el turisme de base espiritual. Final-ment, per mitjà del Pla Manresa 2022, l’Ajuntament ha impulsat


8

una sèrie d’actuacions destinades a dignificar i valorar el patrimoni de la ciutat. La guia que teniu a les mans proposa precisament circular pels principals punts d’interès de la Manresa ignasiana: tant els edi-ficis gòtics d’origen medieval que va conèixer el pelegrí basc com el patrimoni barroc de què es va do-tar posteriorment la ciutat com a resultat de la petjada que hi va dei-xar. La guia també permet accedir als llocs ignasians més perifèrics i als camins d’arribada i de comiat del sant, com també als que més va freqüentar. És el cas, per exemple, de Sant Pau i la Salut de Vilador-dis, indrets als quals se’ns proposa d’accedir a través d’itineraris agra-dables i sorprenents.

Aquest llibre és el fruit d’un encàrrec efectuat des del Parc de la Sèquia (Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia) amb el propòsit de posar en relleu el ric patrimoni natural i cultural del terme municipal de Manresa. Se-

gueix altres treballs de divulgació, el darrer dels quals va ser la guia La Sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval, la proposta turística del qual es re-partia al llarg dels 26 quilòmetres del canal que uneix Balsareny amb la capital del Bages. D’aquesta ma-nera, el Parc de la Sèquia ha volgut contribuir a potenciar un turisme sostenible i responsable i a fomen-tar l’autoestima dels ciutadans en relació al seu patrimoni i, per tant, a augmentar el nivell de civis-me respectuós envers aquest. Per descomptat, la guia ha de servir per recórrer molts racons insòlits per als visitants i per als mateixos manresans, i conèixer una cròni-ca curiosa de 700 anys d’història totalment empeltada amb la de Catalunya.

Josep AlabernVicepresident de la

Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia


9

Itinerari • 1Com fer servir aquesta guia

Per facilitar el coneixement del territori que abraça aquesta guia, us proposem deu rutes que us per-metran entrar en contacte amb el conjunt d’atractius que hi podreu trobar. Aquests atractius fan refe-rència a un ampli ventall d’aspec-tes: natura i paisatge, patrimoni, història, cultura, tradicions… To tes les rutes són circulars: co-mencen i finalitzen al mateix punt (l’escultura L’Acollida, a la plaça de Fius i Palà), però amb itinera-ris d’anada i tornada diferents. El punt de sortida és cèntric i hi ha aparcaments propers.

Pensant en un públic fa miliar, la descripció de cada itinerari ofe-reix al lector tots els detalls de la ruta. Cal prestar atenció especial als canvis de direcció, interseccions i desviaments, sobre tot si no estan senyalitzats. En aquests casos, la guia utilitza reitera da ment expres-sions com dreta, esquerra, davant, darrere i altres d’equivalents, per assegurar la comprensió del text. Cada ruta consta d’una fitxa tèc-nica que conté aspectes bàsics: iti-nerari, distància, temps, desnivell i dificultat. Un mapa, amb els trams degudament senyalitzats, comple-menta la informació. Si hi esteu interessats, els trams els podeu descarregar per mitjà de l’aplicació de mòbil Wikiloc.

Totes les rutes tenen una dis-tància que oscil·la entre 5 i 16 km, i es poden recórrer en una franja de temps compresa entre una hora

i mitja i cinc hores. Pel que fa a les distàncies quilomètriques, corres-ponen a valors confrontats amb la cartografia corresponent.

Cada capítol té tres apartats. Primer, l’itinerari pròpiament dit, on cada ruta inclou diferents des glossats, per mitjà dels quals s’amplia la informació associada. Fan referència tant a elements tangibles (monuments, flora, fauna, pa ratges naturals…) com a elements de caràcter intangible (història, tradicions, cultura…). Segon, un apartat referit a la pet-jada ignasiana a Manresa, amb els seus 22 principals nodes. I tercer, un apartat amb històries pageses de Manresa i del regadiu, que ofe-reixen un seguit d’informacions complementàries que van més en-llà del senderisme pròpiament dit.

Al final de tot, la guia incor-pora un apèndix d’informacions pràctiques, com ara equipaments, establiments i serveis d’interès tu-rístic de Manresa.

Cal deixar constància que el llibre és deutor de diversos autors, a qui és de justícia citar en aquesta introducció. La font més utilitzada per confeccionar la guia han estat els treballs encarregats per la Fun-dació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia a Jordi Piñero. També s’ha nodrit dels treballs de Francesc Comas, Llorenç Ferrer i Alòs, Jo-sep Oliveras i Samiter, Albert Be -net, Florenci Codina, Marc Tor ras, Josep M. Gasol i Jordi Griera.


10

Itinerari • 1

La Sèquia, on l’aigua és el camí: una espectacular obra d’enginyeria

Quan, al segle XIV, Guillem Catà rebé l’encàrrec de la ciutat de Manresa de construir una sèquia des de Balsareny, planejà una obra d’enginyeria extraordinària. La Sè-quia recorre 26 quilòmetres, amb un desnivell de només deu metres, fins a arribar al punt de més alti-tud del terme municipal de Man-resa, l’àrea de l’Agulla.

El caràcter singular d’aquesta sèquia no rau només en la magni-tud i la llargada de l’obra, sinó en el seu objectiu final, que s’allunya molt d’altres canals de reg, alguns dels quals d’origen musulmà, que solen situar-se en planes d’al·lu vió —com a la comarca de la Nogue-ra—, o en zones deltaiques, com a l’Ebre. En el cas manresà, el canal arriba a un final de plana que, a

causa de l’erosió dels llargs temps geològics, es fracturà en diverses carenes, entre les quals els xaragalls van fer néixer les conques de re-cepció, fins a configurar torrents i rieres com a canals de desguàs que aflueixen als dos rius principals: el Llobregat i el Cardener.

Guillem Catà tingué la visió de fer circular diversos brancals de la Sèquia des del punt de l’Agu-lla per les carenes que envoltaven Manresa, de manera que aquesta distribució, com els dits d’una mà, permeté regar els vessants de les carenes a banda i banda. En aquest fet resideix la seva singularitat.

Des de la carena del Guix la Sèquia alimenta dos grans ramals: el que continua vorejant la casso-la de la vall de Viladordis i el que


11

© I

nstit

ut C

arto

gràfi

c i G

eolò

gic

de C

atal

unya

Recorregut de la Sèquia, entre Balsareny i el Parc de l’Agulla de Manresa


Evolució del regadiu i aprofitament de la Sèquia al terme de Manresa (segles XIV-XX). Font: Jordi Piñero, La Sèquia. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval. Delineant: Albert Torres


LLEGENDA

Àrea de regadiu al segle XIV

Ampliació del regadiu als segles XVII-XVIII

Ampliació del regadiu al segle XIX

Ciutat murallada

Ampliació del nucli urbà a mitjan segle XIX

Canal gran

Ramals principals

Recs secundaris

Probables recs secundaris

Rius i torrents

Camins antics

Els diversos símbols que apareixen en el plànol corresponen a diferents elements del patrimoni històric o d’infraestructures vigents relacionades amb la Sèquia i els seus recs.


14

circula en direcció al convent de Santa Clara. El primer rega encara totes les hortes del Guix i de Vila-dordis i, amb les aigües sobreres, alimenta de forma regular els dos torrents que conflueixen abans de precipitar-se al Llobregat. El segon rega l’àrea de la Font dels Cape-llans i regava els horts de l’Era de l’Huguet i de les Escodines; un braçal nodreix encara els horts penjants de la Vall del Paradís i de Sant Pau. Les aigües residuals d’aquests regadius alimentaven el torrent de Sant Ignasi.

L’altre gran ramal que sortia i surt de l’Agulla es divideix en un subramal que rega tota la vall del Poal —la zona més recent de re-gadiu, que data del segle XIX— i un altre subramal que circula fins a Can Font on, a l’entorn dels Di-pòsits Nous, baixava un canal que

alimentava les hortes dels Dolors i de la carretera de Santpedor, i portava aigua a la ciutat a través de l’actual carrer de la Sèquia. Aquest curs d’aigua continuava per sota de la torre del Vinyes, fins a la barriada de Mion, i regava els horts d’aquesta àrea i dels llocs ara ocupats per la barriada de la plaça Catalunya i Valldaura. Les aigües residuals d’aquests regs alimenta-ven el torrent dels Predicadors.

La guia que teniu a les mans recorre la major part d’itineraris, vius o antics, d’aquesta magna obra d’enginyeria hidràulica, i també els torrents que envolten Manresa (Predicadors, Sant Igna-si, Guix i Viladordis), a més de trams dels rius Llobregat i Carde-ner i de les rieres principals que hi aboquen a prop de Manresa, com la de Rajadell i el Riu d’Or.


1515

EL

S ITIN

ER

AR

IS

Vista panoràmica de Manresa, amb el pont Vell i la Seu. Foto: Ajuntament de Manresa / Jordi Play


16

Itinerari

0 km. Iniciem el recorregut a la plaça de Fius i Palà, al costat de la plaça Sant Domènec, des del monument anomenat L’Acolli-da. L’escultura de l’artista local Ramon Oms és un homenatge a la ciutat i a la dona que acull. Manresa, al llarg del temps, ha acollit pelegrins, refugiats i im-migrants. L’escultura representa una porta mig oberta amb una noia al llindar. Tot i que no està dedicada pròpiament a Ignasi de Loiola, conté detalls igna-

Distància: 13,1 km.Temps: 2 h 55’.Desnivell positiu acumulat:

+ 286 m.Dificultat: Moderada.

Fitxa tècnica

Aquesta ruta segueix, en part, el Camí Ignasià de Montserrat a Manresa, assenyalat des de la serra de Montlleó. Durant el recorregut trobarem elements patrimo nials rurals com un pou de glaç, una

tina de vinya i un celler de la DO Pla de Bages. Al mateix capítol s’expliquen les històries de Santa Caterina i la Guia, i els orígens del regadiu a l’edat mitjana, amb la construcció de la Sèquia.

sians. La porta presenta una tex tura rugosa que evoca la roba de sac amb què es diu que ana-va vestit el futur fundador de la Companyia de Jesús. També s’hi reprodueix el cinyell que li servia de cinturó i el bol amb el qual menjava, que actualment es pot visitar a la Cova de Sant Ignasi. A l’escultura, aquest reci-pient apareix sostingut per unes quantes mans que simbolitzen les persones que l’alimentaren i cuidaren quan estava malalt. A la part de la porta hi ha gravada la paraula “acollida” en català, castellà, basc i anglès, acompa-nyada de la definició que en feu Pompeu Fabra: “Rebre algú, ad-metre’l a casa nostra, en la nos-tra companyia, o acceptar.”Des del monument ens enfi-lem uns 20 metres amunt fins a trobar el carrer del Born a mà

L’Acollida – estació de Renfe – capella de la Guia – riera de Rajadell – Can Poc Oli – pou de glaç – Montlleó – mas de l’Oller – casa Corrons – torre de Santa Caterina – barri de la Guia – pont Vell – L’Acollida

Ruta • 1Una volta per Montlleó i el mas de l’Oller

Descripció


17

dreta. Seguim recte tot passant per la Plana de l’Om i el carrer Alfons XII, fins a arribar a la plaça de la Reforma. Des d’allà ens dirigim cap a l’estació de Renfe, coneguda popularment com l’Estació del Nord.

0,56 km. Un cop a l’estació, girem a l’esquerra i passem pel mig del pàrquing. Al final veurem un accés a la carretera que porta al barri de la Guia. Seguim amunt pel voral pintat de color taronja, que està habilitat per a vianants. Passarem pel pont que travessa les vies del tren i girarem a mà dreta per agafar un revolt bas-tant tancat que ens permetrà arribar a la capella de la Guia.

1,16 km. Des de l’església, deixem a mà esquerra els blocs de pisos on havien viscut els treballadors

de l’estació de tren amb les se-ves famílies. Agafem el camí de terra lateral fins a arribar a una bifurcació senyalitzada, per anar en direcció a Can Poc Oli.

2,15 km. En aquest punt val la pena aturar-se un moment i ob -servar la vall del riu Cardener al seu pas per la ciutat. Paral·leles al curs d’aigua i aprofitant l’oro-grafia del territori, hi ha diverses infraestructures de comunica-ció, com l’accés sud a Manresa per la carretera C-1411 i els fer-rocarrils de la Generalitat i de la Renfe. També podem contem-plar alguna de les factories que es van instal·lar al Cardener per aprofitar l’aigua del riu. D’es-querra a dreta, podem veure les fàbriques de la Farinera, els Pol-vorers, la Blanca i la Roja.


MANRESA - cossetania.com · s’ha nodrit dels treballs de Francesc Comas, Llorenç Ferrer i Alòs,...

Documents

Transcript of MANRESA - cossetania.com · s’ha nodrit dels treballs de Francesc Comas, Llorenç Ferrer i Alòs,...