1*La convivncia en comunitat s una activitat dalt risc, no ho provis a casa teva sense la presncia dalgun adult i abans dhaver-te llegit aquest manual pels ms intrpids!

MANUAL BSIC DE SUPERVIVNCIACONVIVNCIA EN COMUNITAT

ESPECIAL COMUNITATS RURALS

V 3.1

2SUMARI

1. Perqu conviure en comunitat? p.22. Tot va b si comena b p.43. La mida si que importa p.64. Aqu funcionem sense lders digu el mxim lder p.65. Com es cohesiona una comunitat? p.96. Comunisme familiar p.97. No noms damor viu la comunitat p.108. Problemtiques, conflictes i altres mals rotllos p.119. La confiana s la base de la comunitat p.1210. Monogmia vs. Comunitat p.1511. Establint uns mnims p.1712. Assembleaaa! p.1913. Grau dobertura p.2014. Com i quan fer fora alg p.2215. Juguem? p.22

1. PERQU CONVIURE EN COMUNITAT?

Happiness only real when shared. (La felicitat noms s autntica

quan es comparteix) Christopher McCandless a Into the wild

Som ssers eminentment socials, la major part del que passa per la nostra conscincia sn idees o emocions amb origen o finalitat social: ens passem el dia repassant les nostres interac-cions passadescapficant-nos amb els nos-tres errors o delectant-nos revivint els millors momentso preparant-nos per les futures. Ens interroguem constantment qu pensaran de nosaltres, volem que ens valorin i compar-tir coses amb els altres. Necessitem sentir que pertanyem a un grup social: el grup ens dna seguretat i sentit a les nostres vides, ens dna una identitat. Bona part del que ens genera sentiments ms positiusalegria, joia, exci-taci, felicitat...prov de la interacci amb els nostres semblants, mentre que la solitud o lexclusi social sn dels pitjors sentiments que podem arribar a experimentar.

Vivim en una societat extremadament in-dividualista que sobrevalora els xits indivi-duals mentre ignora la dimensi collectiva daquests xits, per som individu i collectiu alhora, una dimensi no t sentit sense laltra. Einstein tenia una gran capacitat intellectual, per si shagus criat en un altre grup social com per exemple una tribu de pigmeus, pro-bablement ara no seria el fams cientfic que coneixem. El grup social determina les nostres possibilitats, tan pot potenciar com entorpir

Manual bsic de convivncia en comunitat v3.1ESPECIAL COMUNITATS RURALS

3les nostres capacitats. Pot ser que en un grup siguem admirats pel nostre poders mpetu se-xual mentre que en un altre grup siguem total-ment repudiats per aquesta mateixa qualitat. En general no som la mateixa persona quan estem amb la famlia que quan estem amb els amics. Cada grup social t les seves prpies normes i expectatives i per tant, som una per-sona diferent en cada grup.

La gran majoria dels humans pertanyem a varis grups socials o comunitats. Nhi ha de totes les mides i colors: tenim grups laborals (empreses), estudiantils (escoles, instituts, uni-versitats...), esportius (equips de futbol...), lin-gstics, religiosos, nacionals, estatals, ldics, familiars, amistosos (colles damics), activistes (collectius poltics)... Cada grup ens proporci-ona diverses coses i en diversos graus: llibertat, seguretat, poder adquisitiu, afecte, diversi... La majoria de grups consten de diversos nivells de subgrups, de ms grans a ms petits, com per exemple: escola classe grup damics. La mida del grup s molt important: com ms petit, ms proximitat, confiana, riquesa i pro-funditat podem assolir en les relacions.

En la nostra societat la norma s dedicar la ma-jor part del nostre temps al grup laboral (o es-tudiantil en la joventut). Quan ens pregunten Qu ests fent o A qu et dediques el 99% contestem amb la nostra professi laboral, aix, queda clar que la feina s la cosa ms im-portant de la nostra vida. La majoria de grups laborals tenen com a principals objectius fer diners o acaparar poder i aquestes finalitats es troben per sobre de qualsevol altra considera-ci humana o mediambiental. Aix doncs, ens poden oferir fora seguretat econmica per poca llibertat i afecte, ben sovint comporten relacions molt pobres i fredes o el que s pitjor: relacions competitives o de confrontaci. Els grups estudiantils ofereixen la mateixa poca llibertat ja que tamb es basen en la domina-ci i la submissi. Habitualment, all que ens salva per poder seguir de forma mnimament

saludable en aquests grups s pertnyer a un subgrup damics dins la mateixa feina o classe amb qui poder compartir i desfogar-se de les misries laborals o estudiantils.

Lindividualisme i materialisme imperant en la nostra societat ens fa donar molta importncia a all que ens agrada fer i consumir a nivell individual i que organitzem la nostra vida en base a aquestes dues premisses, sense tenir en compte els grups socials als quals pertanyem i les relacions que ens proporcionen. Aix, pot ser que ens agradi molt la mecnica de cot-xes i viatjar i conseqentment ens posem a treballar en un taller que ens permet satisfer la nostra vocaci i guanyar prou diners com per viatjar pel mn. Per a lhora descollir i mantenir la feina s fora probable que no tin-guem en compte el tipus de relacions que ens ofereix malgrat siguin relacions molt pobres o insanes. Incls s possible que sigui una fei-na que no ens permeti interactuar amb altres humans. Daquesta manera estem ignorant o menyspreant una gran part de la nostra natu-ralesa social.

La qualitat de les nostres relacions determinen en gran mesura la qualitat de la nostra vida. I la qualitat de les relacions depn del tipus de grup social al qual pertanyem.Per tot aix s tan important elegir b els nos-tres grups socials i el temps que dediquem a cadascun.

Una comunitat intencional de convivncia domstica i rural (per abreviar lanomenar simplement comunitat) que s sobre el que tracta aquest manual, s un tipus de grup so-cial ms. Aix doncs, si elegim la comunitat com al nostre grup social primari s per retor-nar la importncia que pertoca a les relacions socials, com a pilar fonamental de les nostres vides. Lestreta convivncia ens permet esta-blir relacions ms profundes, ms conscients, ms riques. Significa valorar i treballar les re-lacions per tal que puguem millorar-les, sense

4sotmetre-les al benefici econmic o algun dog-ma religis o ideolgic. Significa donar ms temps a les relacions que ms ens importen i ens enriqueixen cos i esperit i menys temps a aquelles que sols serveixen per enriquir-nos monetriament.

Conviure en comunitat s el millor remei a la solitud. En una comunitat amb espais propis i uns altres de comuns podem elegir quan estar sols o relacionar-nos amb la gent que ens esti-mem duna forma senzilla i immediata. Fora de la comunitat no s tan fcil: podem elegir quan estar sols per trobar-nos amb la gent que ens estimem ens porta fora ms temps; sovint hem de concretar la cita amb antelaci i transportar-nos fins el lloc. Aquests encontres solen ser molt ms puntuals i espaiats en el temps, la qual cosa dificulta construir relaci-ons ms riques i plenes.

Les comunitats de convivncia estan ms ben equipades per afrontar els conflictes i les si-tuacions de crisi. Els mltiples punts de vista faciliten que una discussi o conflicte no ses-tanqui entre dues niques posicions oposades, com passa sovint en els conflictes de parella. En les situacions difcils en qu les emocions negatives poden apoderar-se dels individus, el cervell collectiu pot aportar moltes ms so-lucions i t ms possibilitats de mantenir un mnim de seny. El suport mutu en comuni-tat multiplica la nostra capacitat productiva i creativa i ens dna accs a moltes ms eines i recursos que individualment ens resultarien molt costosos. Si apostem especialment per les comunitats rurals s perqu ens poden oferir una forma de vida ms sostenible i ms lliure a travs de lautogesti de la major part de les nostres ne-cessitats i la independncia destaments supe-riors. A mesura que lindustrialisme basat en els combustibles fssils segueixi decaient, el retorn a all rural i comunitari ser menys una opci i ms un imperatiu. No cal esperar que

el sistema sensorri o ens exclogui a cops de peu per comenar a conviure al camp. Podem comenar a intentar-ho ja de forma voluntria i no traumtica!

La vida en comunitat tamb pot ser ms ale-gre, divertida i creativa, ens ofereix moltes ms possibilitats de jugar o interactuar espontnia-ment sense tants complexes ni tabs. Al mul-tiplicar-se les interaccions, tamb es multipli-quen les ocurrncies, les ancdotes i el sentit de lhumor. Part del temps que ens estalviem treballant alienadament per un salari el podem dedicar al joc i a lart i aix crear la nostra pr-pia cultura.

Conviure en comunitat significa intentar re-integrar els diversos aspectes de la vida que fins ara restaven desconnectats o confrontats. Amor, amistat, treball productiu, alimentaci, joc, diversi, salut, exercici fsic, sexualitat, criana, implicaci poltica... no tenen perqu restar en parcelles allades de la nostra vida, poden conjuminar-se i aix fer-nos lexistncia molt ms plena i planera.

2. TOT VA B SI COMENA B

Perqu funcioni una comunitat s molt im-portant comenar-la b des del seu inici. El primer requisit s que hi hagi com a mnim una persona emprenedora fundadora de la co-munitat a qui per abreviar anomenar MUL (qui tira del carro). Per ser un mul no es reque-reix cap habilitat especial, ms enll de molta motivaci, aix doncs, no hi ha excuses, fins i tot tu que ests llegint aix pots ser un mul i iniciar una nova i esplndida comunitat!

A partir daqu hi ha tres passos bsics per iniciar un projecte de comunitat agro-rural: buscar gent, buscar lloc i dissenyar el projecte. s molt important seguir lordre correcte de

5passos i aquest ordre depn del nostre capital inicial, ja que s possible que ja tinguem el grup de gent o que ja tinguem un lloc perqu ens ha caigut una masia en herncia o ens han ofert una masoveria ideal. Aqu partirem del supsit que no tinguem res de res.

HABITUAL ORDRE ERRONI

1. Buscar gent2. Buscar lloc3. Dissenyar projecte.

ORDRE CORRECTE

1. Buscar lloc i dissenyar projecte2. Buscar gent

El principal error que cometen la majoria de noves comunitats s ignorar el disseny del pro-jecte o limitar-lo a quatre objectius molt ut-pics. El disseny del projecte hauria despecifi-car els objectius i el seu funcionament a curt i a llarg termini, tan a nivell teric com prctic. Si b s fcil que tothom estigui dacord amb uns valors o ideals abstractes com sn la soste-nibilitat i lautogesti, cadasc t idees, criteris i habilitats molt dispars a lhora de portar-los a la prctica. Per aix s imprescindible con-cretar exhaustivament el funcionament prctic del projecte en el dia a dia, especificant uns horaris diaris i un programa setmanal.

Labsncia de disseny del projecte per escrit s la principal font de conflictes en una comuni-tat. Sense disseny s molt habitual que la gent es cremi perqu cadasc t les seves prpies expectatives sobre el que hauria de ser el pro-jecte de comunitat (com hauria de funcionar, on hem darribar, com i quan arribar-hi...) que desprs no es compleixen o xoquen amb les daltres integrants. Aqu s quan la gent es decepciona, es frustra o senrabia amb la possi-bilitat darribar a cremar-se i abandonar la co-

munitat. Per aix s molt important detallar al mxim el projecte per tal que les expectatives de la gent que shi uneixi siguin el mxim de realistes.

Si no deixem ben clares quines sn les regles comunes del projecte, cadasc aplicar les que li doni la gana i tindrem un projecte totalment inoperant degut a la dispersi general. s real-ment una feinada asseures i posar-se a pensar sobre com volem que funcioni tot el projecte, punt per punt. Com ms gent siguem, ms temps i energia haurem de dedicar a posar-nos dacord. Per aix s molt recomanable disse-nyar el projecte amb el mnim de persones possible i posteriorment buscar la gent que es vulgui unir al projecte ja dissenyat. En aquest cas, si safegeix alg i no sadapta a les regles, s molt poc problemtic rebutjar la seva in-tegraci a la comunitat, passat el perode de prova (veure el captol Grau dobertura). Si ho fem al revs, comenant el projecte de comunitat abans dhaver projectat el seu dis-seny, s possible que no ens puguem posar tots dacord a lhora de dissenyar el projecte. Aix a la llarga sol comportar que alg abandoni el projecte per esgotament degut a la incompati-bilitat dinteressos, i aix es generen fcilment dinmiques injustes i violentes ja que ning t ms dret que alg altre a quedar-se o imposar la seva visi sobre la resta.

Tot i aix, si encara no hem viscut mai al camp, s difcil que siguem capaos de dissenyar un projecte amb gaire detall, ja que probablement encara no sabrem qu s all que ens motiva ms ni com funcionen la majoria de tasques del camp. Aix doncs, s aconsellable prendres un o dos anys de prova experimental, per tal dhabituar-nos al camp i fer-nos una idea ms realista de com podria funcionar el nostre pro-jecte.

Sigues molt exigent a lhora descollir amb qui vols conviure... o desprs haurs de ser molt tolerant!

6Si ja tenim aquest bagatge, ens podem po-sar seriosament amb el disseny i la cerca de lloc que haurien de desenvolupar-se paral-lelament. Caldria buscar lloc pensant amb all que creiem ms important segons la nostra idea de comunitat i que depengui de lespai fsic: quanta gent volem ser? qu volem culti-var? Volem tenir animals? Quins i com? Quan-ta aigua necessitarem? A quina distncia volem estar dalguna ciutat? Etc.Per tampoc ens podem flipar molt ideant i dissenyant tot el projecte al detall abans de te-nir lloc, ja que difcilment trobarem el lloc ideal que sadapti totalment al nostre disseny preconcebut. Per aix tan bon punt trobem un lloc que sadapti a all que creiem ms fonamental, haurem de seguir dissenyant el projecte basant-nos, ara si, amb les caracters-tiques reals i concretes de lespai. El lloc de-termina qu shi pot fer i qu no, segurament haurem de renunciar a algunes idees inicials degut a que sn inviables en el lloc que hem trobat. Per tamb s molt possible que sens acudeixin fabuloses idees que ens pot possibi-litar lespai i que ni tan sols ens havem ima-ginat!

3. LA MIDA SI QUE IMPORTAQuina s la mida ideal duna comunitat de convivncia quotidiana i domstica? No crec que hi hagi una resposta exacte i universal, de-pn de molts factors, per crec que lideal es troba entre 4 i 7 persones. Sobrepassar aquest nombre resulta en perjudici del nivell de con-fiana i afecte que podem desenvolupar en les relacions. Quant som molta gent, lamor, latenci, lnim de compartir... es dissol i les relacions perden valor fins fer-se banals i su-perficials. A partir daquest punt s probable que ens inundi el sentiment de solitud o des-connexi.

Si pel contrari ens quedem ms curts de 4, ja no caldria parlar de comunitat, per en tot cas, cal ser conscients de que en aquests ca-sos es crea una dependncia tan gran que pot degenerar fcilment en submissions, abusos i maltractes. Les relacions de gran dependncia (com sol passar en les relacions mongames o les que hi ha entre mares i fills) sn un terreny abonat a labs i el maltracte perqu incons-cientment sabem que laltra persona no ens abandonar, per ms dolor que ens infligim. Aix doncs, una bona mida de comunitat do-mstica rau entre 4 i 7 relacions ntimes i de profunda confiana per tal que puguem dedi-car-lis el temps, lestima i les cures suficients perqu les relacions respirin sanament. Amb prou aire com perqu lambient no es torni viciat ni tant daire com perqu les nostres pa-raules i carcies se les emporti el vent.

Clar que necessitem socialitzar-nos amb molta ms gent, ms enll de la comunitat domsti-ca. Per aix necessitem interactuar amb altres grups i comunitats el ms properes i conegu-des possible, amb les quals formem part dun mateix grup social ms gran: el poble o comu-nitat local. Idealment, la comunitat local pot arribar a unes 150 personesel que es coneix com a nombre Dunbarque s el mxim nombre dindividus que el nostre cervell ens permet arribar a conixer mnimament per tal de mantenir una relaci interpersonal estable. Dins daquesta dimensi on tothom coneix tothom es fa possible que tothom bregui pel b com de la comunitat i que ning gosi per-judicar alg altre degut al risc dexclusi social.

4. AQU FUNCIONEM SENSE LDERS DIGU EL MXIM LDER

Una comunitat pot ser perfectament horitzon-tal a nivell econmic (la riquesa que produm la redistribum entre tots els membres de la co-

7munitat) i en la presa de decisions importants (per aix fem assemblees i intentem arribar a consensos) per en lorganitzaci de cada acti-vitat concreta i quotidiana necessitem liderat-ges. s molt important fer aquesta distinci. Necessitem xefs o lideratges en cada tasca, per-qu sin ens passarem ms temps discutint com fer les coses que fent-les. Moltes repobladores rebutgem lautoritat i la jerarquia, per no est provat que sigui pos-sible una comunitat totalment horitzontal i antiautoritria. Per ms que ho intentem en moltes comunitats, en aquelles coses on no hi ha lideratges o responsables clars, les coses no tiren endavant. Sovint es queden a mitges o surten malament provocant prdues o perju-dicis dels quals ning sen fa responsable i tot aix cabreja i desmoralitza molt. Si no hi ha cstigs i recompenses clars com els que hi ha en qualsevol feina adinerada, hi ha una ten-dncia a la dispersi molt gran que fa difcil la supervivncia del projecte. A moltes persones que venim dmbits llibertaris ens costa dac-ceptar-ho i ens hi seguim donant cops de cap, intentant tirar endavant un projecte totalment horitzontal i sense cap mena dautoritat, fra-cassant una vegada i una altra.

Com que s molt difcil que sens ocorri la mateixa acci i la duguem a terme al mateix temps, hi ha lideratge. En tot all que els hu-mans fem conjuntament amb algun objectiu com hi ha lideratge o dit duna altra manera, hi ha cert grau de jerarquia. Intentar negar la jerarquia no serveix per superar-la. Sempre hi ha alg a qui se li acut primer una idea, o alg que domina ms un tema. Tothom t inicia-tiva en alguna cosa, per en cada activitat hi ha qui en t ms i qui en t menys. No po-dem negar el lideratge, el millor que podem fer s intentar gestionar-lo de la millor manera possible. Per alerta, aqu no estem defensant la figura dun lder global que lideri totes les activitats de la comunitat. Entenem que cada activitat concreta requereix dun lideratge i que lideal s que els lideratges de les diverses

activitats quedin repartits entre el mxim de persones possible. Tampoc estem dient que hagi dhaver-hi un sol lder en cada activitat, pot haver-nhi ms dun, per el que s segur s que hi haur certa desigualtat en lexecuci del poder entre algunes o totes les persones. Aix doncs, el primer pas seria visibilitzar qui exerceix lideratge en cada activitat, per tal que el lideratge sigui el mxim dhonest i transpa-rent possible i deixi dactuar a lombra.

Una comunitat horitzontal i operativa no s una co-munitat on tothom decideix en totes les coses quoti-dianes sin on cadasc decideix sobre una activitat diferent. Idealment, el poder total de la comunitat es distribueix equitativament entre tots els membres, per en cada activitat concreta, el poder es distribu-eix amb cert grau de jerarquia.

8Des que hem crescut en una societat capita-lista, estem molt habituades a les recompen-ses constants i immediates. El ms gran xit del capitalisme i la principal ra per la qual hi estem tan enganxades, s el seu immens i competitiu mercat que ens ofereix infinitat datractius productes i redueix al mxim el temps que hi ha entre els nostres desitjos i la seva satisfacci. Per accedir a aquest mercat tan meravells sols necessitem diners i aix s com els diners esdevenen la recompensa ms desitjada i ms clara que hi ha per satisfer les nostres necessitats ms materials. Ens agradi o no, tenim una mentalitat molt monetria. Quan treballem en el mn capitalista ens lle-vem a les 6 del mat o lhora que faci falta ja que tenim molt clara la recompensa en euros i tamb molt clar el cstig de que si arribem tard ms de dos o tres dies, ens faran fora i tan panxos. En canvi, fora del treball assalariat seria un miracle que ens llevssim cada dia a una mateixa hora per anar a treballar a lhort. No s destranyar, doncs un tomquet que obtenim al cap de 5 mesos de fer la sembra s una merda de recompensa, ja que s poc immediata i molt pobra si la comparem amb els euros. Per altra banda, quan alg es queda al llit mandrejant, ning satreveix a dir-li res perqu ning vol adoptar un rol autoritari ni generar mal rotllo. Tard o dhora, en aquests contextos suposadament horitzontals, s molt

habitual que els que senten que treballen ms acabin marxant perqu es senten explotats pels que fan menys i no es veuen amb cor de forar als altres que treballin ms o encara menys fer-los fora. Per tot aix al final noms perduren aquells projectes amb una organitzaci clara i concisa, la qual permet un s legtim de lau-toritat vers aquelles persones que no sadapten a tal organitzaci.

Encara que siguin termes que ens sonin molt malament, el problema no s lautoritat ni la jerarquia sin el despotisme (els abusos de po-der, origen de lexplotaci i lopressi) i la do-minaci (quan el rol de lder s immutable i la capacitat de decisi s inaccessible a la resta). No s possible ni desitjable una total horitzon-talitat. Tots els humans som diferents, tenim diferents capacitats i, per tant, ens interessa que aquelles persones ms expertes en una activitat siguin qui la organitzin i dirigeixin, per tal que es desenvolupi de la millor mane-ra possible. En cada activitat hi ha persones amb ms iniciativa i motivaci per tirar del carro i nhi ha daltres que tot el contrari. Com que ens fan tanta rbia els termes lder, em-presari o emprenedor, seguir anomenant-los amb el meu terme preferit: MUL. Hem des-tar pendents de que els muls no adoptin un rol dspota o dominant i per aix s necessari que siguin totalment transparents en la seva

Les assemblees amb un gat negre i la gent massa seriosa o aborrida, no sn pas bon auguri.

9gesti (de manera que quedi clar que no estan abusant del seu poder), que estiguin oberts a transmetre el seu coneixement a tothom qui ho vulgui i que estiguin disposats a cedir el seu lideratge quan la resta ho cregui convenient. En totes les activitats es donen diferents ni-vells de lideratge i jerarquia. s important ser conscients daquesta jerarquia i visibilitzar qui adopta el rol de mul en cada activitat. Si no ho fem, s molt probable que sorgeixin conflictes pel poder amb discussions interminables i aix pot desgastar i fragmentar molt la comunitat. No s gens fcil el rol del mul, cal ser molt emptic i saber escoltar a tothom per tal de ca-nalitzar el b com, ha de saber cuidar la gent i acostar el grup als seus objectius, responsa-bilitzar-se de tot el que pot anar malament...Els muls sn els artfexs de la interacci, sense muls no hi ha cohesi ni grup.

5. COM ES COHESIONA UNA COMUNITAT?

Una forma molt comuna de cohesionar la co-munitat s tenir o fer-se enemics. Els enemics com ara un ve fatxa o un autntic crosta dins de casa cohesionen molt a una comunitat ja que poden arribar a provocar sentiments ne-gatius molt forts. Per tant, lluitar contra ells tamb pot generar una cohesi molt forta i reforar la prpia identitat grupal en contra-posici a lenemiga. Malgrat aquest sigui una estratgia de cohesi molt eficient, no s del tot imprescindible, hi ha altres frmules que no impliquen confrontaci i on ning surt perjudicat.

El primer ingredient de la cohesi s la inte-racci. Sense interacci, no hi ha grup. Com ms interaccioni el grup i en situacions ms diverses, ms possibilitats hi haur de cohesi. Estar sempre fent el mateix en el mateix lloc no funciona; el truc est en fer tasques vari-

ades o canviar de context: avui anem a collir ametlles, dem cuidem lhort i el divendres anem dexcursi. Compartir diferents, noves i curioses experincies s la salsa de la vida i les relacions, altrament podem caure en la mono-tonia i apatia collectiva. Tamb fa falta compartir uns objectius co-muns que realment motivin al personal; com ms temps es dediqui a assolir-los i ms moti-vaci ofereixin, ms cohesi. El ms complicat s trobar objectius amb un nivell de repte just, ni massa fcil ni massa difcil o impossible daconseguir, per tal que tothom es senti rea-litzat al assolir-los.s essencial el respecte per totes les sensibili-tats del grup, no prejutjar ni desqualificar cap conducta (sempre que tamb siguin respectu-oses amb els altres!). Una comunitat cohesio-nada sols pot estar formada per persones que shi senten lliures i respectades.

6. COMUNISME FAMILIAR

En una comunitat de convivncia domstica amb voluntat de perdurar en el temps sols hi ha un model econmic possible: el comunis-me. Generalment lnic autntic referent que tenim de comunisme s la famlia, per aix parlem de comunisme familiar com a mxim objectiu a assolir en lorganitzaci econmi-ca de la comunitat. Haurem de ser com un matrimoni collectiu, units en la salut i la ma-laltia, per perqu aix tiri endavant sense la moral cristiana del sacrifici sols hi ha un com-bustible possible: AMOR. On hi ha amor, no hi ha sacrifici, les coses es fan de bon grat, no necessitem fer elaborats clculs per comparar el que aportem amb all que ens s aportat per veure si est totalment equilibrat. Hi regna un sentiment deternitat, amb voluntat que les relacions siguin per sempre a diferncia de les relacions dintercanvi on sempre intentem me-surar que lintercanvi sigui just perqu desprs no ens haguem de preocupar de si ens torna-

10

rem a veure mai ms. Per tant, no s una eco-nomia basada en lintercanvi, s una economia del regal on ens ho donem tot sense reserva. Ning pot imaginar que un pare o una mare calculi tot el que ha donat als seus fills per tal que aquests desprs els hi ho retornin amb exactitud o interessos. En la famlia i el comu-nisme existeix un suport mutu incondicional, s on ens sentim ms segurs perqu sabem que els altres sempre estaran al nostre costat.

Clar que lamor no s infinit, t uns lmits i tamb hem de sentir que hi hagi cert grau de reciprocitat, de manera que cadasc compleixi uns mnims dins de les seves possibilitats. Per lamor ens dna un llindar de tolerncia molt ms gran davant la inevitable desigualtat que es dna entre totes les persones. En contrapo-sici, quan lamor s absent la ms mnima diferncia pot suposar un gran conflicte i fer trontollar tota la comunitat.

Si no apostem seriosament pel comunisme familiar, la comunitat ser molt frgil, tindr tendncia a la dispersi, s a dir, gent entrant i sortint de la comunitat, amb el perill que en algun moment hi hagi un balan negatiu i el projecte es mori. s lgic: si la gent no t el sentiment que es troba en una comunitat amb la qual voldria viure tota la vida, no shi en-tregar totalment, sempre mantindr un peu a fora. Aix tamb dificulta que hi hagi una confiana total, la qual cosa retroalimenta la fragilitat de la comunitat. Clar que no s fcil apostar per una comunitat i entregar-shi per complet: -com sabem que s la millor comunitat en la que podem estar? Com ja he dit, no existeix la comunitat ideal, aix que aquesta recerca sempre resultar in-fructuosa. Amb aix no vull dir que tothom shagi de conformar amb la primera comu-nitat que trobi, ni que les comunitats hagin de ser tancades amb sempre la mateixa gent (quan alg no hi est b, all ideal seria que es pogus moure a alguna altra comunitat do-mstica de la mateixa comunitat local). Per si

que haurem de viure amb autenticitat, creient amb el que estem fent, posant-hi cos i nima, prioritzant lnic moment que podem experi-mentar: el present; tot i acceptant la incertesa del futur. s a dir, haurem dactuar en tot mo-ment com si la comunitat en qu estem vivint fos per sempre ms, com si fos la nostra au-tntica famlia (malgrat puguem tenir diverses famlies al llarg de la vida!)

7. NO NOMS DAMOR VIU LA COMUNITAT

Hi ha dues maneres dafrontar les necessitats econmiques de la comunitat: trencar-se el cap en com fer diners o trencar-sel en com fer-ho per necessitar cada cop menys diners.Les dues sn compatibles i necessries, tot i que generalment ho apostem tot per la prime-ra mentre que ens oblidem de la segona. Aix s com la majoria de projectes rurals sacaben especialitzant en un projecte econmic (gene-ralment, a triar entre fer pa, cervesa o cistelles de verdures). Actualment s molt difcil pro-duir excedent per vendre de forma rendible sense petroli, s a dir, de forma sostenible. Per aix, la primera opci suposa una contradicci en els objectius dun projecte que aposti per la sostenibilitat i sols pot ser una soluci a curt termini.

Caldria tenir en compte que gaireb totes les necessitats que cobrim mitjanant els diners, les podrem cobrir de moltes altres maneres. Sovint sols falta posar una mica dimaginaci per evitar el cam fcil i conegut que ens pro-porcionen els diners. Les antigues comunitats rurals b que vivien sense diners, per per aix ens cal ser molta ms gent, mentre que a les ciutats en sobra... Promoure el repoblament rural basat en lautogesti s el projecte econ-mic amb ms futur!

11

8. PROBLEMTIQUES, CONFLICTES I ALTRES MALS ROTLLOS

La principal dificultat que ens trobem en les comunitats rurals no s pas la nostra inepti-tud per les feines del camp, sin la convivncia en comunitat. Els projectes no moren perqu lhort no funcioni sin degut a conflictes rela-cionals. La intensa convivncia en comunitat fa emergir el millor i el pitjor de cadasc; gent preciosa i grans amics poden esdevenir mons-tres i acabar profundament enemistats. Cert s que a la majoria de nosaltres no ens han ensenyat mai a conviure. Hem sigut educats amb un fort individualisme que ens fa molt difcil compartir i cooperar, requisits imprescindibles per a la convivncia. Hem aprs a conviure sotmetent-nos a lautoritat patriarcal, o ignorant-nos com els hostes dun hotel entre ells. Per quan pretenem conviure de forma ms horitzontal, respectuosa i co-operativa, la cosa es complica fora. Fins ara tenem unes regles molt clares per superar els conflictes, ja sigui exercint la dominaci o el seu revers, la submissi; per en aquest nou

context no sabem com actuar. I per acabar-ho dadobar, la convivncia comunitria significa multiplicar el potencial de conflictes per tantes persones com convisquin. Per no us espanteu abans dhora, abans que res caldria capgirar la nostra negativa concepci dels conflictes. Els conflictes no sn una xacra que calgui evitar a costa de tot, els haurem de concebre positi-vament, ja que s grcies a ells que aprenem i creixem. Amb cada nou conflicte ens haurem dillusionar davant loportunitat de tenir un nou repte per superar i amb el qual crixer i enriquir-nos com a persones. Cada conflicte que abordem i resolem s un aprenentatge que ens evitar molts futurs con-flictes.

Vivint sols o en parella, ens evitem molts con-flictes, per no els superem, nicament els

Mals despertarsHi ha persones que alguns dies tenen mals des-pertars, en aquests casos val la pena no con-tradir-les ni qestionar-los res ni treure temes conflictius abans del 2on porro o caf del dia.

12

esquivem i, per tant, ens perdem moltes pos-sibilitats daprendre i crixer personalment i collectivament. En lmbit urb, quan tenim un conflicte gros amb alg, tendim a tallar la relaci amb aquesta persona i ens quedem tan amples, ja que s molt fcil substituir-la per alg altre enmig de laglomeraci humana que s la ciutat. En canvi, en lestreta convivncia en una comunitat rural no ens podem perme-tre el luxe de no parlar-nos amb alg, ja que aquest alg ni s substituble ni podem igno-rar-lo. Aix doncs, ens veiem forades a resol-dre el conflicte; defugir-lo no s una opci a considerar.

Tothom que es plantegi viure en una comuni-tat hauria de ser conscient que cal posar molt desfor i energia per aprendre a conviure i aquest no s un cam planer. Es tracta dun aprenentatge gradual que normalment reque-reix anys de prctica. s molt probable que la nostra primera experincia en comunitat resulti fracassada, per val la pena no llenar la tovallola i tornar-ho a intentar. Molts pro-jectes de vida en parella tamb fracassen i no per aix la gent deixa de creure amb la mo-nogmia! Ans al contrari, tornen a provar-ho amb noves parelles, cercant incansablement la parella ideal. Si b no existeix la parella ideal, tampoc exis-teix el grup ideal; podem trobar gent amb ms o menys afinitat, per malgrat trobem un grup totalment af, els conflictes sn inevita-bles. Conviure de forma saludable requereix un procs daprenentatge, aix doncs, lnic requisit imprescindible s que tothom en el grup estigui totalment obert i disposat a aprendre i crixer per anar superant els con-flictes. Aix significa fer un treball personal que implica canviar-se a un mateix, i potser no tothom hi est obert o disposat. Es pot conviure un temps amb les persones que no hi estan obertes ni disposades, per a la llarga s insostenible perqu ostenten una posici de poder i privilegi totalment injusta en la reso-luci dels conflictes. Per superar un conflicte

de forma justa, cadascuna de les parts implica-des hauria de posar-hi la seva part, per amb aquestes persones no s possible ja que sen renten les mans amb excuses del tipus jo s que sc aix i no puc fer-hi ms. Aix implica que les altres persones shan dadaptar a elles, mentre que elles no mouen ni un dit. Aix doncs, s lgic que la gent sen acabi cansant. Lideal duna comunitat s que els seus mem-bres shagin criat i crescut junts, de manera que comparteixin els mateixos hbits i costums. Per nosaltres ens trobem amb qu aix no s possible, per tal de construir una comunitat ens hem dajuntar persones de procedncies molt diferents, cadascuna amb els seus propis hbits i costums que porta ben arrelats dins seu, i per aix xoquem tant quan els posem en com. Els inicis duna nova comunitat s una batalla dhbits i costums diversos. Necessitem molt de temps per acordar i establir uns nous hbits comuns on tothom es senti cmode.

Si fssim ssers completament racionals, tota convivncia aniria com una seda, per la rea-litat s que som ssers molt emocionals (tant si sens nota per fora com si no), i per aix constantment ens trobem amb respostes emo-cionals que ens enfronten irracionalment.

9. LA CONFIANA S LABASE DE LA COMUNITAT

s cert el tpic tpic hippie que la base de la comunitat s lamor, per perqu lamor sigui possible ha de regnar la confiana total. La popular dita massa confiana fa pudor s certa literalment, ja que quan hi ha molta con-fiana tendim a no aguantar-nos els pets. Per dacord amb el seu s metafric habitual, s completament falsa: com ms confiana, ms fcil s comunicar-ho tot, sense haver-nos de reprimir o guardar-nos res, i aix les nostres re-

13

Al tanto amb els gossos! Sn un dels principals temes de conversa i font de conflictes en les comunitats rurals. Recorda sempre lequaci comunitat rural + gossos dins de casa = invasi de puces.

lacions estan ms airejades i fan ms bona olor.En una convivncia, la confiana hauria de ser TOTAL i ABSOLUTA: la confiana significa sinceritat i transparncia total, s labsncia de tabs. Aqu no estic dient que haguem de ser exhibicionistes i forar-nos a dir-nos-ho tot, es tracta de crear un ambient en el que mai tinguem necessitat damagar-nos res. La confiana no s casual, no estem acostumats a relacionar-nos amb plena confiana, per aix ens lhem de treballar, creant dinmiques que ens ajudin a construir-la. Al principi ens pot semblar molt forat, per a mesura que ens hi habituem, lanirem naturalitzant. El problema bsic de la manca de confiana s que no sabem dir-nos ni les coses bones ni les dolentes. Quan alg fa alguna cosa que ens fe-reix, ens ofn, ens molesta o dalguna manera ens fa sentir malament, ens costa molt comu-nicar-li-ho de forma clara i amb voluntat con-ciliadora. Aix pot ser degut a diverses raons:

1. Perqu creiem que no ens entendr i que senfadar amb nosaltres o es deteriorar la nostra relaci.

2. Perqu ens fa vergonya explicar qu ens ha molestat si pensem que laltre ho pot considerar una ximpleria mentre que per nosaltres pot ser una cosa molt impor-tant.

3. Perqu tu mateix penses que s una xim-pleria (tot i que tha afectat molt nega-tivament a nivell emocional) i per aix penses que s un problema teu que thas de menjar tu solet i que amb el temps ja set passar.

4. Perqu emocionalment estem massa en-rabiats o dolguts pel que ens ha fet, i au-tomticament canalitzem la nostra rbia cap a ell, de manera que si parlem amb ell podria resultar violent i per aix preferim no veurel.

14

5. Perqu ens sembla que laltre no es mos-tra disposat a escoltar o ser comprensiu. Pressuposem que no servir de res parlar amb ell.

6. Perqu no trobem el moment idoni per dir-li-ho, no volem trencar lambient de bon rotllo, o esperem a trobar-nos sols amb laltre persona. No podem esperar a qu arribi el moment idoni, perqu pot ser que no arribi. Aquesta espera normal-ment s una excusa per auto-enganyar-nos i no haver dafrontar el conflicte.

7. Perqu senzillament esperem que sigui laltre que faci el primer pas i ens vingui a buscar per demanar-nos perd, ja que pressuposem que laltre s perfectament conscient que ens va ferir.

8. Perqu optem per la subtilesa, fent males cares, llenant verinoses indirectes i altres argcies per intentar mostrar com estem de xungus per culpa seva. La subtilesa generalment no s un mtode de comu-nicaci gaire efectiu, laltra persona no t perqu captar les indirectes, fixar-se en la teva mala cara o endevinar que ell s la causa del teu mal humor.

No importa quina sigui la justificaci, totes sn igual de dolentes, el que importa s esta-blir un dileg com ms aviat millor per tal de comunicar-nos all que ens ha ferit i intentar resoldre el conflicte de forma que aquest no pugui crixer. A vegades estem massa cabrejats per comunicar-ho immediatament; en aquests casos val pena esperar que ens passi la friadesfogant-nos sortint a crrer, colpejant un sac de boxa o anant a lhabitaci del costat a cridar i renegar. Tan bon punt tornem a estar rela-xats podem intentar reflexionar racionalment sobre qu ha passat, per qu ens hem sentit fe-rits, intentar entendre per qu laltre ha actuat aix, intentar veure amb qu ens hem pogut equivocar nosaltres i pensar solucions perqu no torni a passar (aix s fcil de dir per di-fcil de dur a terme, ja que tendim a optar per la comoditat de donar totes les culpes a laltre

i aix no haver de qestionar-nos ni canviar res de la nostra conducta). Desprs de la reflexi haurem destar preparades per comunicar se-renament a laltre all que ens ha ferit, com ens hem sentit i proposar-li una soluci per-qu no es repeteixi all succet. s molt im-portant cuidar les formes i el to de veu que utilitzem per tal de no ofendre o violentar a laltre. Haurem devitar atacar i aix significa no avaluar ni etiquetar a laltre, sin parlar des del JO: enlloc de dir ets un guarro, podem exposar-li com ens sentim: quan deixes un plat brut em sento decebuda i enfadada per-qu considero injust que els altres rentem els plats i tu no. Tampoc conv fer exigncies i per aix haurem devitar utilitzar limperatiu. Un crec que et toca... sona ms suau i entra molt millor que un HAS DE... Seria un gran qu treballar la comunicaci no violenta entre tota la comunitat.

Quan alg fa alguna cosa que ens encn, ne-cessitem alliberar la tensi acumulada i optem per la opci ms cmode que s desfogar-nos amb alg amb qui tenim ms confiana, mal-parlant de la persona que ens ha incomodat i aix ja ens quedem a gust sense necessitat de parlar amb la persona en qesti. Daquesta manera no solucionem el conflicte, tan sols lesquivem, de forma que ms endavant ens el tornarem a trobar i possiblement haur cres-cut i ser ms difcil de solucionar. Per tant, una bona regla per a la bona convivncia se-ria prohibir-nos parlar malament dalg a la seva esquena, aix ens forarem a parlar amb la persona que ens ha molestat en primer lloc.

El que passa quan no comuniques all que tha molestat o ferit a la persona en qesti s que no tens possibilitat de sentir la seva versi dels fets (est demostrat que en la major part dels casos ni tan sols s conscient que et va ferir!). Com que no tenim la seva versi ens quedem amb la meitat de la pellcula, i laltra meitat... ens la inventem! Comencem a imaginar-nos que si no ens demana perd s perqu ho va

15

fer a expressament i amb mala fe. Aquests sen-timents negatius, si ens els guardem a dins, es tornen rancis i un cop fermentats esdevenen rancor que amb una segona fermentaci pot arribar a convertir-se en odi. En aquest punt, o probablement molt abans, ja hauran comen-at a saltar espurnes entre vosaltres, entrant en un cercle vicis datacs i contraatacs amb sen-timents negatius mutus que es retroalimenten generant lefecte exponencial de bola de neu. Podem conviure un temps sense dir-nos les co-ses molestes, per est sobradament compro-vat que a la llarga, lacumulaci de petites co-ses molestes recloses dins de cadasc, fa que les persones petin i marxin cremades sense ganes de tornar a conviure en comunitat mai ms.

Existeix el mite de que la confiana s una cosa que va creixent amb el pas del temps i de forma natural. Aix no t perqu ser necessriament aix, sovint tendeix a disminuir. La confiana no sorgeix per generaci espontnia, sin que s una cosa que hem de treballar. Aix signi-fica fer dinmiques que puguin ajudar-nos a construir-la com ara crear un espai setmanal per comunicar-nos tant les coses bones com les dolentes, el que ens agrada i el que no ens agrada de cadasc, comenant per all ms ri-dcul i banal. Al principi ens semblar molt forat, per a mesura que ens hi habituem ens resultar molt ms natural. Quan ens diuen les coses dolentes, no ens ho hem de prendre com una crtica destructiva sin com una voluntat de voler millorar-nos mtuament, i per poder millorar-nos necessitem que ens comuniquin els nostres punts flacs. Aix ens podem donar una vida molt ms plena i feli, potenciant all que agrada a cadasc i evitant el que no.

Fra positiu entendre que en cada relaci entre dues persones hi entren en joc tres subjectes: jo, tu i la relaci. Quan apareix un conflicte s un indicatiu que alguna cosa no funciona en la relaci, no s problema de laltre. Les persones canvien i les relacions tamb; si la relaci deixa de funcionar perqu laltra persona ha canviat,

no la podem culpar i encara menys pressionar perqu torni a ser com abans.

Caldria recordar-nos de tant en tant que si es-tem en comunitat s per ajudar-nos i cuidar-nos en tot moment, i no per fer-nos la punyeta els uns als altres, ja que sovint sembla que ens noblidem per complet.

10. MONOGMIA VS. COMUNITAT

Venim duna cultura mongama on la con-vivncia, leconomia, lafecte, la sexualitat, la criana... gaireb tot est pensat en base a la parella. Per aix ens suposa un gran xoc con-viure en comunitat, perqu la comunitat com-porta passar a compartir-ho gaireb tot amb un nombre de persones molt ms elevat que dos. Per tal que aix sigui possible necessitem construir una nova cultura, i aquesta no s una tasca senzilla perqu estem molt condici-onats per la cultura mongama, especialment a nivell emocional. Per aix cal fer un treball conscient i el primer pas s analitzar les pro-blemtiques que provoca la monogmia en la convivncia en comunitat. Una de les problemtiques ms evidents sn les gelosies que apareixen molt fcilment en qualsevol estreta convivncia. Potser aqu s on falta fer ms feina per tal derosionar tot all que alimenta la gelosia: la possessivitat, la dependncia emocional i la por a perdre la pa-rella, les falses expectatives de lamor romn-tic...

Com ja he dit, la confiana s la base de la comunitat, per no nhi ha prou amb qu tots tinguem aquesta idea ben clara, ja que la confi-ana no s un element purament racional sin que est influda per loxitocina. Loxitocina s una hormona que el cervell allibera al corrent sanguini quan es rep estimulaci genital i tam-

16

b durant la lactncia i en el moment del part (per la qual cosa es considera molt important per al desenvolupament del vincle maternofi-lial). T la capacitat dinduir un efecte general de benestar en contrarestar les hormones de lestrs (adrenalina i cortisol), i sassocia amb la conducta maternal i paternal i el foment de la confiana, la generositat, lafectivitat i la ten-dresa entre les persones. En una comunitat formada per nuclis sexuals exclusius (parelles i famlies mongamo-nu-clears), inevitablement hi haur una gran desi-gualtat en el grau de confiana, afecte i gene-rositat que es dna a dins i fora de cada nucli. Mentre les coses van b no cal preocupar-se, per quan apareixen problemes les parelles tendeixen a tirar per la seva banda al marge de la resta, aix s el que sanomena corpo-rativisme de parella. Quan el membre duna parella es troba en un conflicte, la seva parella tendeix a escoltar-sel, entendrel i defensar-lo ms que no pas a laltra part del conflicte. En molts casos, la parella serveix per desfogar-se, vomitant el conflicte que has tingut amb alg i aix esvair la necessitat de parlar i solucionar aquest problema amb la persona en qesti. Aix va lligat amb la tendncia de les parelles a funcionar com a assemblees autnomes, pre-nent decisions que afecten a la resta de la co-munitat sense que aquesta hi pugui participar. La pitjor conseqncia daix s la possibilitat que davant dun o ms conflictes, en lloc din-tentar solucionar-los collectivament, la pare-lla decideixi abandonar la comunitat pel seu compte, sense tenir en compte la resta. s molt habitual que les parelles es tanquin en si mateixes i treballin juntes oblidant-se de la resta. s normal, doncs sempre s ms f-cil treballar amb qui tens ms confiana, per seria interessant fer lexercici conscient danar variant els grups de treball, ja que treballant es generen moltes afinitats i complicitats, i aix s essencial per cohesionar tota la comunitat. Altrament, moltes comunitats acaben esdeve-nint grups de parelles.

Una altra greu problemtica sn els trenca-ments amorosos que ben sovint comporten certa dosi de dolor i violncia. Sense necessi-tat de trencament, en molts casos les relacions esdevenen insanes i no queda ms remei que algun membre de la parella abandoni la comu-nitat ja que no poden seguir convivint junts. Aquestes situacions sn molt violentes i dif-cils de gestionar, ja que normalment ning vol abandonar la comunitat i ning t ms dret que laltre a quedar-shi. El ms complicat s quan hi ha fills entremig, i aquests tamb han dabandonar la comunitat arrossegats per un dels progenitors. En aquestes situacions lideal seria que un dels dos membres pogus moures a una altra comunitat propera, dins del mateix poble si pot ser, i aix si hi ha fills poden seguir en contacte amb la comunitat. Tamb cal tenir en compte la gran desigualtat que es dna en lafecte i la sexualitat. Perqu les persones estiguin bs a dir, emocio-nalment equilibradesla majoria necessitem compartir sexe i afectes en major o menor me-sura, igual que necessitem ingerir aliments. Si b ens cuidem prou que ning passi gana a la comunitat, cuinant sempre menjar per tot-hom, no passa el mateix en el terreny afectiu i sexual on ben sovint qui no t parella passa molta fam (especialment en les comunitats ms allades de la civilitzaci) i s totalment ig-norat per la resta. Aquest s un fet prou com malgrat no sacostumi a mencionar com a ra per abandonar una comunitat. Si no som autosuficients a nivell afectivo-sexu-al significa que la gent haur de marxar peri-dicament per tal de satisfer aquestes necessitats a fora, amb el perill que abandoni la comuni-tat si sajunta amb alg que vulgui construir un projecte de vida mongam.

A totes aquestes problemtiques, a llarg ter-mini sols hi ha una autntica soluci: col-lectivitzar dalguna manera les relacions afec-tives i sexuals. Construint aquestes relacions ms obertes i collectives, els positius efectes de lamor, el sexe i loxitocina en el foment de

17

la confiana, el bon rotllo i la salut es multi-plicaran i sestendran entre totes les relacions de la comunitat, generant el context idoni on poder compartir-ho tot entre tots sense recels ni pors. Cal tenir present el paper fonamental del sexe collectiu en la prevenci i resoluci

de tensions i conflictes, facilitant un ambient dists i afectiu, tal i com veiem en uns dels nostres cosins evolutius ms propers, els bono-bos, i tamb algunes poques comunitats queer i poliamoroses que ja ho estan practicant. No s fcil erradicar tots els complexos, ver-gonyes, pors i tabs que envolten el sexe, per si realment volem viure en comunitats ben cohesionades i igualitaristes a tots els nivells, el poliamor i el sexe collectiu sn punts in-excusables.

11. ESTABLINT UNS MNIMS

s una problemtica molt habitual en les co-munitats que es cren dos bndols: els que treballen ms (els currelas) i els que treballen menys (els vagos o crostes). Els que fan ms es senten explotats pels que fan menys i es quei-xen daquests dient que sn uns vagos. Els que fan menys es senten pressionats pels que fan ms perqu els fan sentir que no fan prou i es queixen dells dient que sn massa estrictes i que estan obsessionats amb la feina. La resolu-ci ms habitual a aquesta problemtica s que els dos bndols es relacionin cada cop menys i que acabin marxant els que fan ms per es-gotament. Aix es deu a que els vagos poden seguir vivint cmodament sense relacionar-se amb els currelas, mentre que els currelas segui-ran incmodes sentint-se explotats pels vagos i no es veuen amb cor dimposar-lis un ritme de treball i encara menys de fer-los fora.

El problema no s que hi hagi diferents ritmes de treball o que aquestes diferncies siguin ms o menys grans. Totes les persones tenen diferents ritmes de treball i la ms mnima di-ferncia podria ser suficient com per sembrar la discrdia. Per aix, encara que marxi el bn-dol dels currelas no es soluciona el conflicte, al cap dun temps tornen a emergir les dife-

ORDRE I NETEJA DINS DE CASACom saconsegueix mantenir laigera buida?Tant en rentar els plats com en la neteja de qual-sevol altre espai o estri de la casa hi ha una regla fonamental que tothom hauria daplicar: renta all que has embrutat i una mica ms. s molt important rentar i ordenar cada cosa just des-prs dhaver-la utilitzat, ja que s quan la brutcia encara s fresca i tova i fcil de retirar (sovint es suficient passant-hi aigua o fregant suaument) estalviant-nos el cost econmic i medi-ambien-tal de ls del sab. Si no rentem ni retornem cada eina al seu lloc just desprs dhaver-la uti-litzat, el 50% de les vegades ens noblidem. Aix s com les feines dins una comunitat sempre sn un 50% menys eficients, perqu ens hem de passar el doble del temps buscant o rentant els estris. Generalment, les nostres possessions les utilit-zem amb mxima cura, aix que haurem dac-tuar com si tot all que s com fos noms nostre.

COMPARTINT EINES I MQUINESAtenci amb cada eina i mquina, no sempre ni totes es poden collectivitzar totalment. Les eines i mquines ms delicades, complexes o cares (el cotxe, lordinador, la motoserra... s a dir, la major part de la tecnologia moderna que no ens podem autogestionar i que ha estat dis-senyada per a un s principalment individual) no sn bones candidates per collectivitzar. El risc de que es facin malb per mal s, que no es tornin al seu lloc o simplement desapareguin, amb tots els conflictes que poden derivar daix, solen superar els avantatges de compartir-les. Una bona soluci s que hi hagi un responsa-ble de cada eina o mquina que tingui la seva custdia i decideixi quan i com deixar-la, fent-li el manteniment, assegurant el seu bon s i que retorni al seu lloc.

18

rncies i qui abans formava part dels vagos ara podria formar part dels currelas.

La gran majoria portem incorporat aquest xip que ens fa comparar la nostra feina amb la dels altres i mai estem contents, sempre fem massa o massa poc. Sols hi ha una soluci possible a aquesta problemtica: establir uns mnims de feina comuns per tots els membres de la co-munitat. Haurien de quedar molt clars quins sn aquests mnims i com es duen a terme. Tan bon punt hi ha uns lmits clars, qui tre-balli ms daquests mnims ser perqu li ve de gust i no t cap dret a exigir ms treball als altres o a fer-lis males cares per treballar menys que ell. Hi ha diverses formes destablir els m-nims, pot ser marcant un mnim dhores de treball per la comunitat o marcant unes feines a fer i unes dates lmit per tenir-les enllestides.

Idealment, a la llarga cadasc es podria especi-alitzar en la feina que ms li agrada, de manera que totes les feines quedin repartides i ning hagi de fer all que no li agrada. Clar que sempre hi haur les tasques que ge-

neralment a ning agraden (especialment les dordre i neteja) per tothom vol que es fa-cin. Si no les organitzem, s molt fcil caure en discussions sobre a qui toca rentar els plats, netejar el galliner o anar a buscar aigua a la font. Ens resulta molt ms fcil recordar els cops que hem fet nosaltres aquestes tasques que no pas els cops que ho han fet els altres (bsicament perqu hi som ms presents quan les fem nosaltres que quan les fa alg altre). La nostra memria est organitzada per con-centrar-se principalment amb la nostra prpia experincia i rarament compensem aquest de-sequilibri. No recordem tan b el que van fer els altres com el que hem fet nosaltres i aix ens porta a tots (fins i tot els ms crostes) a tenir la impressi que som els que fem ms i que la resta saprofita de nosaltres. Per aix s tan ne-cessari organitzar aquestes tasques de manera que tothom tingui ben clar quan li toca fer-les, i senti que estan repartides duna forma justa.

Una altra problemtica ben habitual en les co-munitats s que es tendeix a valorar ms qui aporta ms treball material, i sinfravalora qui

Com fer que funcionin les assemblees? Fer bones assemblees s tot un art que no saprn en 4 dies, per aqu alguns consells bsics:

En primer lloc s molt important establir la periodicitat de lassemblea, marcant dia i hora de la setmana i fer-les peti qui peti, siguem els que siguem. No cal esperar que siguem tots els membres de la comunitat per fer-ne, ja que aquesta espera podria fer-se eterna. s essencial fer un ordre del dia enumerant tots els temes que cal tocar i al costat de cada tema

exposar lobjectiu on volem arribar, altrament s molt fcil passar-nos una hora divagant amb cada tema sense arribar enlloc. Per exemple: Al costat del tema hort: repartir tasques de lhort. Al costat del tema cabres: decidir si volem tenir cabres. Val la pena que hi hagi alg facilitant o moderant lassemblea per tal que es vagi per feina i

savanci, ja que les habilitats danar-sen per les branques o repetir arguments i entrar en un bucle solen ser molt comunes. Per aix va b que hi hagi alg posant atenci en qu lassemblea no sencalli. Tamb cal vigilar que no es decideixi una cosa per cansament i ganes dacabar lassemblea. Lassemblea s un lloc on conixer la posici de cadasc i no intentar convncer als altres de la

prpia posici tal i com passa sovint, iniciant discussions interminables. Cal evitar les discussions carregades de to, ja que lnic que fan s crear mala maror. Perqu les assemblees siguin el mxim deficients, la gent sols hauria dintervenir quan ha meditat

all que vol dir i que ho exposi de la manera ms sinttica possible, ja que hi ha certa tendncia a voler-se sentir la prpia veu i enrotllar-se, malgrat no aportar res de nou.

19

no naporta tant. La comunitat necessita sa-tisfer moltes necessitats que no sn purament materials i per tant, haurem daprendre a va-lorar les persones que sencarreguen de satis-fer-les per igual. El que importa s que sentim que tothom aporta coses que sn importants per la comunitat, des de les ms materials a les ms espirituals.

12. ASSEMBLEAAA!

A moltes persones els hi entra el pnic al sen-tir la paraula, per el cert s que perqu una comunitat funcioni saludablement i sobretot en els primers anys, s imprescindible fer as-semblees.

Lassemblea s la nostra eina bsica per orga-nitzar-nos i dissenyar el nostre projecte de co-munitat tal i com volem que sigui. Seria ptim fer-ne una a la setmana, especialment al prin-cipi si encara est tot per decidir i cal parlar-ho tot i molt. Hi ha molts punts que requereixen una decisi collectiva per que no solen sor-gir espontniament en una sobretaula, ja sigui perqu sn avorrits o perqu hi ha discrepn-cies, generen cert mal rotllo i ning vol tallar

el rotllo i per aix necessitem fer assemblees per tractar aquests punts. Malgrat tot, lassemblea no s la panacea or-ganitzativa, no cal que tot passi per lassem-blea, cal utilitzar-la en la seva justa mesura: cal buscar lequilibri entre la inoperant burocrcia assembleria i la catica i inoperant esponta-netat. A mesura que ens coneixem ms i anem esta-blint entre totes unes pautes sobre el funcio-nament de la comunitat i un model dorganit-zaci on tothom se sent cmode, podem co-menar a prescindir de lassemblea peridica, convocant-la nicament en casos imprevistos i eventuals en qu es requereix resoldre un conflicte o prendre alguna decisi de forma collectiva. Arribats aqu i partint duna gran confiana collectiva, quan ens ho podem dir tot entre tots, s possible que la sobretaula substitueixi lassemblea. Els pats sn el punt dencontre ms habitual de tota la comunitat, res podria ser ms fluid que comunicar-nos i decidir tot el que calgui en qualsevol sobretau-la, sense haver desperar el dia de lassemblea. Per no us feu illusions tan rpidament, asso-lir aquest punt de mxima harmonia i fludesa con vivencial pot requerir molts anys, i men-trestant ens haurem de conformar en assem-blear-nos.

ASSEMBLEES EMOCIONALSSi la gent no est b a nivell emocional gaireb res funcionar en la comunitat. Ben sovint, si alg no fa feina no s perqu sigui un vago sin perqu es troba decaigut emocionalment. Per aix s tan bsic conixer lestat emocional de cadasc i per aix fa falta crear un espai propi on la gent es senti cmode per comunicar-ho. Per aix existeixen les assemblees emocionals. Seria positiu fer-ne una cada una o dues setmanes enlloc desperar a que aparegui algun conflicte greu per convocar-la. Quan apareix un conflicte, el primer pas s intentar resoldrel amb la persona en qesti. Si no ens en sortim, el segon pas seria demanar a una persona intermediria que ens ajudi a solucionar-lo i si aix tampoc funciona, caldria exposar el conflicte a tota la comunitat, ara s, en una assemblea emocional. Si desprs daix seguim encallats, sols ens quedaria buscar ajuda externa dalgun expert que pugui mediar en el conflicte. s aconsellable anar provant diversos tallers i dinmiques per treballar les emocions, buscant formules perqu tothom es pugui expressar, no noms verbalment i sense que ning hagi de ser forat a participar. Una possible dinmica s fer una roda on tothom pugui comunicar el que li ha afectat ms positivament i ms negativament a nivell emocional de la passada setmana. Tamb podem fer assemblees temtiques com per exemple sobre leconomia i preguntar-nos com ens sentim emocionalment respecte el funcionament econmic de la comunitat.

20

Tamb cal ser conscients de totes les alterna-tives organitzatives a les assemblees. Sempre que sigui possible, resulta molt ms eficient funcionar en comissions dinteressos que no pas que tothom hagi dassistir a una assemblea on es toquin tots els temes, tant si li interessen com si no. Exemple: si hi ha tres interessats en muntar un galliner, entre ells tres ho enllesti-rien rpidament. Si, en canvi, fem una assem-blea entre tota la comunitat de 7 persones per tal de decidir com muntem el galliner, ens hi podrem passar hores, ja que els no interessats tamb voldran participar en el debat, allargant discussions i fent-les interminables, malgrat que no els importi el resultat final.

13. GRAU DOBERTURA

s difcil trobar el grau dobertura a nous membres idoni, el perfecte equilibri entre estar totalment tancats i exposats al risc que es mori el projecte per falta de membres i vida social duna banda i, de laltra, estar totalment oberts amb el risc que sincorporin autntics crostes i dinamitin el projecte. Passem a valorar les problemtiques de ca-dascuna de les opcions per tal de ser-ne ms conscients i intentar trobar lequilibri entre les dues.

PROJECTES OBERTS I CROSTISME

Venim duna societat on lexclusi social s el pa de cada dia i el nostre ferm rebuig a aquesta exclusi ens condueix fcilment a posicionar-nos en lextrem oposat: volem ser el mxim dinclusius i no excloure mai ning. Aquesta posici demostra una bona fe extraordinria: amb la idea que tothom es mereix una opor-tunitat i la voluntat de donar assistncia a

gent necessitada ens encaparrem a fer un lloc a tothom, fins i tot a persones que es descobrei-xen molt problemtiques ja de bon principi, creient-nos beatficament que amb el temps canviaran i saniran adaptant a la forma de fer de la comunitat. Doncs b, aix no t perqu ser necessriament aix. Conv recordar que en el context actual, venint don venim, construir una convivncia en comunitat no s gens fcil. Aix doncs, no estem en gaire bona posici per oferir ajuda a gent que t problemes, s ms, som nosaltres que necessitem ajuda!Per entendre b el crostisme caldria en primer lloc definir qu s un crosta:Un crosta s qualsevol persona que xucla molta ms energia que la que aporta, i aquest feno-men es pot donar de mltiples maneres. Pot ser alg que no neteja, alg que no es mou mai del sof, alg que es droga i es descontrola,... en definitiva: alg que actua reiteradament sense tenir en consideraci als altres i que no compleix els mnims acordats per la comuni-tat. Conv no deixar-se endur per les aparen-ces, no hi ha un perfil concret de crosta, no cal que sigui punki i vagi molt ronys, pot anar implacablement vestit i perfumat. Aix den-trada un crosta ens pot caure molt b i pot ser que no reconeguem el seu crostisme fins passats uns mesos de convivncia. Per aix la millor soluci s la prevenci, ja que tan bon punt en tenim un a dins a casa, s molt difcil i con-flictiu fer-lo fora. A diferncia de les persones que volem construir un projecte comunitari, un crosta no t res a perdre, sovint no li impor-taria cremar-nos la casa si el fssim fora. Els ms crostes sempre tenen les de guanyar, ja que ells mai tenen cap problema amb la resta, s la resta que no pot conviure amb ells. Per aix en molts casos acaben guanyant, i la resta no t ms remei que autodesallotjar-se si vol viure amb pau. Aix que cal no infravalorar mai el poder destructiu dun sol crosta; el crostisme s una de les problemtiques ms greus en el mn de lokupaci. Sn ms nefastos que la policia i tot el sistema judicial, sn lenemic dins de casa.

21

Cal tenir en compte que qualsevol projecte comunitari alternatiu s un gran pol datracci de la flor i nata de la nostra societat. Est b intentar quedar b amb tothom, per a vega-des, per molt paradoxal que sembli, cal ser sec per no acabar cremat.

El primer punt ms bsic per prevenir-nos dels crostes s disposar dmplies referncies de qualsevol persona que vulgui integrar-se en el projecte. Per mplies referncies em re-fereixo a qu tot nou integrant ha de ser com ms conegut millor, per via directa o a travs damistats, per algun membre de la comunitat (per anar b, shauria de conixer des dun any enrere com a mnim, i tenir referncies dalg que hagi conviscut amb ell). El segon punt s establir un perode de prova (pot ser dun mes, mig any, un any... segons cada comunitat) pactat prviament amb cada nou integrant, de forma que aquest ser conscient en tot mo-ment de la possibilitat de no ser acceptat pas-sat el perode de prova.

PROJECTES TANCATS

Degut a males experincies anteriors en la con-vivncia en comunitat o per simple comoditat, nhi ha molts que posem grans resistncies a integrar nous membres. La por al conflicte i la mandra a integrar gent nova ens fa conformar-nos a conviure nicament amb qui sabem que hi podem conviure perqu ja hi hem conviscut o b amb qui ens estimem tant que tolerem tots els seus defectesmalgrat que aix supo-si conviure en un grup molt redut, incls un minscul grup de dos (la famosa parella mo-ngama!). La realitat s que la majoria de comunitats ru-rals actuals sn fora inestables i acostuma a haver-hi gent entrant i sortint. Aix doncs, si no entra sang nova s molt probable que hi hagi baixes i que la comunitat sacabi morint, ben sovint deixant una sola persona o pare-lla en el seu lloc. Una altra problemtica s la manca de vida social. Si els membres de la co-munitat han de marxar gaire sovint per satisfer les seves necessitats socials, s un signe molt clar que la comunitat no est funcionant. Si la comunitat no s mnimament sostenible a nivell social, pleguem!!

No et deixis endur per les aparences,un crostra no ha de tenir pintes de punki o perroflautas necessriament...

pot ser extraordinriament guapo, net, polit i encantador.

22

14. COM I QUAN FER FORA ALG

Quan el sistema de prevenci de crostes falla, sovint no hi ha ms remei que buscar la ma-nera ms suau de fer-los fora. Sempre sha de tenir en compte que ells no tenen res a perdre i nosaltres s: el nostre projecte comunitari! Per aix sha danar amb peus de plom i molt de tacte a lhora de fer fora un crosta, perqu si surt gaire rebotat s molt probable que marxi robant-nos o destruint-nos coses. Cal intentar per tots els mitjans fer-lo fora de bones mane-res i no en plan macarra com ben sovint vol-drien alguns. Tot i aix, sovint es donen situacions on Y no pot conviure amb X perqu Y es sent asset-jada/ferida/atacada/humiliada/... per X, sense necessitat que X sigui crosta. Pot ser molt gros i greu el que X hagi fet a Y, per el pitjor que es pot fer s fer-lo fora de bones a primeres, i en tot cas s una cosa que no es pot deci-dir en una sola assemblea i en calent, quan les emocions encara estan massa a flor de pell1. Cal deixar un temps prou prudencial com perqu tothom ho hagi pogut reflexionar ms detingudament i amb serenitat, especialment Y. Aquestes situacions sn molt delicades, s molt tpic que es generin dos bndols enfron-tats (els supporters de X contra els de Y) i que no saccepti la neutralitat (o ests amb nosal-tres o contra nosaltres). Caldria intentar evitar a tota costa aquest fenomen i fer lexercici de posar-nos al lloc de laltre i intentar entendrel. Ning s perfecte, tots tenim els nostres defec-tes, aix que per regla general la millor soluci s oferir una 2a oportunitat a X, dient-li: mira, hi ha tot aix que trobem intolerable en la teva

1 Fer fora a alg s molt violent. Aix doncs, quan es fa fora alg, no es pot esperar que aquest alg ho comprengui amb tota la serenitat del mn, el ms normal s que senfadi moltssim i que respongui amb violncia. Molts cops saddueix hipcritament a aquesta resposta violenta per reafirmar-se i dir: -Ho veus com lhavem de fer fora? No es pot conviure amb alg aix de violent.

conducta, o tesforces en canviar-ho o thau-rem de fer fora. Si passat cert termini acordat, no sha vist cap millora ni voluntat de canvi en la seva conducta, s quan hi ha una autntica legitimitat per fer fora a X.

15. JUGUEM?Autogestionar-nos i autoabastir-nos en tots els mbits de les nostres vides pot arribar a ser una obsessi que ens ocupi tot el nostre temps, oblidant-nos de la dimensi ldica de les nos-tres vides. Crec que la feina s necessria en la mesura que tinguem les nostres necessitats bsiques cobertes. A partir daqu, hi ha feines que sense dubte ens aportaran ms comoditats a les nostres vides per que no sn impres-cindibles per la nostra subsistncia i que per tant, les podem anar fent sense pressa i sobre-tot, compaginant-les amb activitats ldiques. Lideal seria trobar un equilibri entre la feina i el joc, tenint en compte que moltes feines es poden fer ldicament i que molts jocs po-den ser productius. Tot i aix val la pena crear espais exclusivament ldics on ens puguem esplaiar i actuar de forma totalment espont-nia. Especialment fer excursions i canviar el nostre entorn on puguem interactuar de no-ves maneres, com per exemple en una platja o fent un cim. La joia de la vida est en aquests moments nics ldics totalment espontanis i que es surten de la rutina, dels rols i rituals que interpretem de forma automatitzada en el nostre dia a dia. Cal posar ms atenci a la dimensi ldica i organitzar-la igual que la dimensi ms productiva perqu, si no, a la prctica ens noblidem.

Na PaiJuliol de 2014

23

Aquest manual no s original, complet ni definitiu, convido a tothom a collaborar en la seva elaboraci exposant crtiques constructives (assenyalant errors, mancances, idees que no sentenen o generen confusi... ) o b aportant noves idees, consells o llions i aix poder-lo millorar, refer i reeditar.

Em pots contactar escrivint-me a difonlaidea@gmail.com Ets lliure de fer tot el que vulguis amb aquest text, sempre i quan no sigui amb nim de lucre.

* Dedicat a tothom que dalguna manera ha format part de Can Biarlu o Can Forkall.

Lectures recomanades per saber-ne ms:

- Camino se hace al andar. Del individuo Moderno a la Comunidad Sostenible: Manual para transicione-ros de Jos Luis Escorihuela

- Crear una vida juntos de Diana Leafe Christian

- Grupos inteligentes. Teora y prctica del trabajo en equipo de Fernando Cembranos y Jos ngel Medina

24

*Aquest manual est escrit especialment per a comunitats rurals basades en lautogesti, lhoritzontalitat i la sostenibilitat, tot i aix, la major part de llions que shi donen sn aplicables a qualsevol altre tipus de comunitat.

Repoblament Ruralwordpress.repoblament.com

Ei! No cal que totes les comunitats ensopeguin amb les mateixes roques!

El que tens a les mans s un compendi daprenentatges a base de moltes hsties al llarg dels anys de conviure en comunitat. Molta gent ha caigut pel cam, sovint en el primer any de convivncia en un pis destudiants. Per molts altres no han desistit i al cap dels anys i moltes cicatrius, alguns pocs han assolit el nirvana de la convivncia en comunitat, un estat collectiu en el qual tot flueix harmoniosament, els plats deixen dacumular-se a laigera i totes les eines es mantenen en el seu lloc. En aquest llibret trobars alguns trucs que et poden ser de gran utilitat en el tortus cam vers aquest remot ideal.

www.difonlaidea.tk