Manual del CÀNTICcantic.bnc.cat/files/cantic180601.pdfMANUAL DEL CÀNTIC 4 NIVELL DE CATALOGACIÓ...

Manual del CÀNTIC

Elaborat per la Biblioteca de Catalunya

i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Segona edició

Barcelona Juny de 2018

MANUAL DEL CÀNTIC

SUMARI 1 INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................... 4 2 ABAST ........................................................................................................................................ 4 3 IDENTIFICACIÓ DELS REGISTRES CÀNTIC AL CCUC ......................................................... 4 4 NIVELL DE CATALOGACIÓ DELS REGISTRES CÀNTIC ....................................................... 5 5 FORMAT D’AUTORITATS ......................................................................................................... 7

POSICIONS DE SIERRA ....................................................................................................... 7 CAPÇALERA ......................................................................................................................... 8 CAMP 008: ELEMENTS DE LONGITUD FIXA (NR) ............................................................. 9 CAMP 001: NÚMERO DE CONTROL (NR) ........................................................................ 12 CAMP 024: ALTRES IDENTIFICADORS NORMALITZATS (R) ......................................... 12 CAMP 040: FONT DE LA CATALOGACIÓ (NR) ................................................................. 13 CAMP 046: DATES ESPECIALS CODIFICADES (R) ......................................................... 14 CAMPS 1XX: ENCAPÇALAMENTS (NR) ........................................................................... 15 CAMP 336: TIPUS DE CONTINGUT (R) ............................................................................. 19 CAMP 368: ALTRES ATRIBUTS DE PERSONA O D'ENTITAT (R) ................................... 19 CAMP 370: LLOC ASSOCIAT (R) ....................................................................................... 20 CAMP 371: ADREÇA (R) ..................................................................................................... 21 CAMP 372: CAMP D'ACTIVITAT (R) ................................................................................... 22 CAMP 373: GRUP ASSOCIAT (R) ...................................................................................... 22 CAMP 374: OCUPACIÓ (R)................................................................................................. 23 CAMP 375: GÈNERE (R) ..................................................................................................... 24 CAMP 376: INFORMACIÓ SOBRE LA FAMÍLIA (R) .......................................................... 24 CAMP 377: LLENGUA ASSOCIADA (R) ............................................................................. 25 CAMP 378: FORMA COMPLETA DE NOM PERSONAL (R) .............................................. 25 CAMP 380: FORMA D'OBRA (R) ........................................................................................ 25 CAMP 381: ALTRES CARACTERÍSTIQUES DISTINTIVES D'OBRA O EXPRESSIÓ (R) 26 CAMP 382: REPARTIMENT D’EXECUCIÓ (MÚSICA) (R) ................................................. 27 CAMP 383: DESIGNACIÓ NUMÈRICA D’UNA OBRA MUSICAL (R) ................................ 28 CAMP 384: TONALITAT (MÚSICA) (R) .............................................................................. 28 CAMPS 4XX: TRAÇA DE REFERÈNCIA DE "VEGEU" (R) ................................................ 28 CAMPS 5XX: CAMPS DE TRAÇA DE REFERÈNCIA "VEGEU TAMBÉ" (R) .................... 30 CAMP 643: LLOC I EDITOR/ENTITAT EDITORA DE LA COL·LECCIÓ (R) ...................... 31 CAMP 663: REFERÈNCIA COMPLEXA DE "VEGEU TAMBÉ"—NOM (R) ....................... 32 CAMP 667: NOTA GENERAL INTERNA (R) ....................................................................... 32 CAMP 670: FONT DE LES DADES TROBADES (R) .......................................................... 33 CAMP 675: FONT DE LES DADES NO TROBADES (NR) ................................................. 43 CAMP 678: DADES BIOGRÀFIQUES O HISTÒRIQUES (R) ............................................. 44 CAMP 781: ENTRADA D'ENLLAÇ DE SUBDIVISIÓ--SUBDIVISIÓ GEOGRÀFICA (R) .... 44 CAMP 856: LOCALITZACIÓ I ACCÉS ELECTRÒNICS (R) ............................................... 44 CAMP LOCAL-CÀNTIC 899: ÀMBIT (NR) ........................................................................... 45 CAMP LOCAL-CÀNTIC 900: PROPOSTA DE CANVI I/O REVISIÓ DEL REGISTRE (R) . 45 CAMP LOCAL-CÀNTIC 909: IDENTIFICADOR DEL CATALOGADOR (NR) ..................... 45 CAMP LOCAL-CÀNTIC 980: TIPUS DE TÍTOL (Obsolet) .................................................. 45 CAMP LOCAL-CÀNTIC 981: IDENTIFICADOR IMDb (Obsolet) ......................................... 46 ALTRES CAMPS MARC NO DEFINITS EN EL MANUAL CÀNTIC .................................... 46

6 REGISTRES AMB TRACTAMENT ESPECÍFIC ...................................................................... 46

6.1 Registres de congressos, exposicions, etc. individuals pertanyents a una sèrie de

congressos, exposicions, etc. amb el mateix nom ........................................................... 46 6.2 Registres de títol preferit derivats del camp 240 dels registres bibliogràfics amb entrada

principal per un nom ......................................................................................................... 47 6.3 Registres de nom o nom-títol amb un nom geogràfic com element d’entrada ................ 47

2

MANUAL DEL CÀNTIC

6.4 Registres de nom, nom-títol o títol amb entrada en l'índex de matèries i que tenen subdivisions ...................................................................................................................... 47

6.5 Registres de nom, nom-títol o títol que no poden ser utilitzats com a matèria ................ 48 6.6 Registres de nom amb pseudònims................................................................................. 49 6.7 Registres de nom-títol o títol de col·leccions ................................................................... 51 6.8 Registres de nom, nom-títol o títol en alfabets no-llatins ................................................. 53 6.9 Registres d’autoritat CÀNTIC sense registres bibliogràfics associats al CCUC .............. 53

7 PROCEDIMENTS TÈCNICS .................................................................................................... 54

7.1 CREACIÓ DE REGISTRES CÀNTIC I UNIFICACIÓ DE FORMES DUPLICADES ........ 54

7.1.1 Creació d’un registre CÀNTIC d’àmbit català i existeix un registre de la LENOTI al CCUC ........................................................................................................................... 55

7.1.2 Creació d’un registre CÀNTIC d’àmbit no català i existeixen formes duplicades al CCUC (amb o sense registre d’autoritat no-CÀNTIC) ................................................. 56

7.2 MODIFICACIÓ DE REGISTRES CÀNTIC ....................................................................... 58

7.2.1 Procediment per notificar la modificació d’un camp 1XX ............................................ 58 7.2.2 Procediment per a l'addició de nova informació ......................................................... 59 7.2.3 Procediment quan existeix un registre CÀNTIC i existeixen formes duplicades al

CCUC (amb o sense registre d’autoritat no-CÀNTIC) ................................................. 59 7.3 CÒPIA DE REGISTRES CÀNTIC .................................................................................... 60

7.3.1 Còpia de registres dins del CCUC .............................................................................. 60 7.3.2 Còpia de registres del CCUC al catàleg local ............................................................. 60

7.4 ESBORRAR REGISTRES CÀNTIC ................................................................................. 61

8 SUPORT AL CATALOGADOR ................................................................................................ 61 APÈNDIX A: PLANTILLES CCUC-SIERRA ................................................................................ 62 APÈNDIX B: CITACIONS NORMALITZADES (CAMP 670) ....................................................... 64 APÈNDIX C: LLISTA ALFABÈTICA D’ENTITATS AMBIGÜES, NOM VS MATÈRIES .............. 67

3

MANUAL DEL CÀNTIC 1 INTRODUCCIÓ El 25 d’octubre de 2005 la Comissió Assessora de Catalogació, òrgan consultiu de la Biblioteca de Catalunya, acorda crear el catàleg d’autoritats de Catalunya que ha de permetre normalitzar els punts d’accés dels catàlegs bibliogràfics de Catalunya, millorant la comunicació entre els diferents catàlegs i sobretot afavorint la cerca i la recuperació de la informació.

L’any 2008 s’inicia el Catàleg d’Autoritats de Noms i Títols de Catalunya (CÀNTIC) de forma cooperativa a partir dels registres bibliogràfics del Catàleg col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) amb l’objectiu d’abastar el major nombre de punt d’accés dels recursos que es cataloguen a Catalunya. Liderat per la Biblioteca de Catalunya (BC), el CÀNTIC dona un tracte especial a les autoritats de nom i títol vinculats a la cultura catalana, tanmateix per tal d’eliminar la duplicació d'esforços invertits en el control d’autoritats i afavorir la comunicació i la cooperació amb altres catàlegs d’autoritats s’estableixen els següents catàlegs de referència com a fonts per establir els punts d’accés autoritzats 1XX:

• Per als títols, noms de persones i entitats catalanes: Autoritats de la Biblioteca de

Catalunya (LENOTI) http://www.bnc.cat/lenoti/ • Per als noms de persones i entitats de la resta de l’estat espanyol: Autoritats de la

Biblioteca Nacional d’Espanya (Autoridades BNE) http://catalogo.bne.es/uhtbin/authoritybrowse.cgi. Per als títols d’àmbit estatal: Autoritats de la Library of Congress (LC/NAF) http://authorities.loc.gov

• Per als títols, noms de persones i entitats de fora de l’estat espanyol: Autoritats de la Library of Congress (LC/NAF) http://authorities.loc.gov

Aquesta segona edició1 presenta una nova estructuració del manual seguint el format MARC 21. Amb l’adopció d’RDA i el canvi de sistema a Sierra també han fet necessari actualitzar el manual d’acord amb aquest nou context, per exemple s’han especificat les pautes d’aplicació dels camps opcionals que poden ser informats i, conseqüentment, els camp local 980 i 981 han passat a ser obsolets i substituïts pels camps 380 i 024 respectivament. També s’ha eliminat el tractament especials emprat fins ara per als tractats, amb RDA es simplifica amb l’ús del títol preferit (vegeu 6.29.1.15). Com a novetat s’ha afegit el tractament per als registres d’autoritat de col·leccions a fi d’incorporar aquest tipus de registres al CÀNTIC.

2 ABAST Les pautes que es descriuen en aquest document són aplicables a tots els registres d'autoritat de nom, nom-títol i títol amb independència de l'índex en què generen entrada −noms (i noms-títols), títols i matèries− i de si són registres de col·lecció o no ho són.

S’elaboraran registres d’autoritat dels tipus següents:

• Noms de persona i de família • Noms d’entitat corporativa • Noms de congrés • Títols preferits • Combinacions de nom-títol • Geogràfics jurisdiccionals

S’exclouen els registres d’autoritat següents: • Punts d’accés temàtics • Geogràfics no jurisdiccionals • Termes de gènere/forma • Noms amb subdivisió de matèria

3 IDENTIFICACIÓ DELS REGISTRES CÀNTIC AL CCUC Els registres CÀNTIC del CCUC s’identifiquen amb el camp Sierra “Aut Codi1” amb el codi “c – CÀNTIC”. Són registres d'autoritat complets i, per tant, la posició del "Nivell de catalogació" −Capçal./17− sempre està informada amb el codi "n", i contenen els camps 040 i 670 informats.

1 Els canvis que s’han considerat més significatius respecte a l’edició anterior, han estat marcats amb una barra vertical al marge dret.

4

http://www.bnc.cat/lenoti/

http://catalogo.bne.es/uhtbin/authoritybrowse.cgi

http://authorities.loc.gov/

http://authorities.loc.gov/

http://access.rdatoolkit.org/rdachp6-ca_rda6-8798.html

MANUAL DEL CÀNTIC 4 NIVELL DE CATALOGACIÓ DELS REGISTRES CÀNTIC El format d'autoritats utilitzat és el Format MARC 21 concís per a dades d'autoritat. Aquest format és la traducció de l’Oficina MARC de la Biblioteca de Catalunya del MARC 21 Concise Format for Authority Data.

Tots els registres d’autoritat de nom personal, nom de família, entitat corporativa, geogràfic i títol creats pels catalogadors formats per a la creació de registres CÀNTIC, reben un tractament de nivell complet. Els camps que han d’incloure, com a mínim, els registres d’autoritat són els corresponents a la taula següent:

NR: camp no repetible R: camp repetible O: camp obligatori OA: camp obligatori si és aplicable

Posicions de Sierra O pos. 01 Aut Codi 1 O pos. 02 Àmbit O pos. 03 Estat O Capçalera (NR) O pos. 00-04 Longitud del registre O pos. 05 Estat del registre O pos. 06 Tipus de registre O pos. 09 Esquema de codificació de caràcters O pos. 10 Compte d’indicador O pos. 11 Compte de codi de subcamp O pos. 12-16 Adreça d’inici de les dades O pos. 17 Nivell de codificació O pos. 18 Política de puntuació O pos. 20 Longitud de la longitud de camp O pos. 21 Longitud de la posició d’inici O pos. 22 Longitud de la implementació definida O 008 Codis de longitud fixa (NR) O pos. 00-05 Data d’entrada al fitxer O pos. 06 Subdivisió geogràfica directa/indirecta O pos. 07 Sistema de transliteració O pos. 08 Llengua del catàleg O pos. 09 Classe de registre O pos. 10 Regles de catalogació descriptiva O pos. 11 Sistema d’encapçalaments de matèria / tesaurus O pos. 12 Tipus de col·lecció O pos. 13 Col·leccions numerades i no numerades O pos. 14 Ús de l’encapçalament: entrada principal o secundària O pos. 15 Ús de l’encapçalament: entrada secundària de matèria O pos. 16 Ús de l’encapçalament: entrada secundària de col·lecció O pos. 17 Tipus de subdivisió de matèria O pos. 28 Tipus d’agència governamental O pos. 29 Avaluació de la referència O pos. 31 Actualització del registre en procés O pos. 32 Nom personal no diferenciat O pos. 33 Nivell d’establiment O pos. 38 Registre modificat O pos. 39 Font de la catalogació O 024 Altres identificadors normalitzats (R) OA $a Número normalitzat o codi O $2 Font del número o codi O 040 Font de la catalogació (NR) O $a Agència catalogràfica original O $b Llengua de la catalogació O

5

http://www.bnc.cat/sprof/normalitzacio/marc21a/asumari.htm

http://www.loc.gov/marc/authority/ecadhome.html

http://www.loc.gov/marc/authority/ecadhome.html

MANUAL DEL CÀNTIC

$c Agència que fa la transcripció O $d Agència que fa la modificació OA $e Convencions de descripció OA $f Convencions d'encapçalaments de matèria o de tesaurus OA 100 Encapçalament -- nom personal (NR) OA $a Nom personal O $b Numeració OA $c Títols i altres paraules associats a un nom OA $d Dates associades a un nom OA $f Data d’obra OA $g Informació miscel·lània OA $k Subencapçalament de forma OA $l Llengua d’una obra OA $m Repartiment d’execució (música) OA $n Número de part/secció d’una obra OA $o Menció d’arranjament (música) OA $p Nom de part/ secció d’una obra OA $q Forma completa de nom OA $r Tonalitat (música) OA $s Versió OA $t Títol d’obra OA 110 Encapçalament -- nom d’entitat (NR) OA $a Nom d’entitat o nom de jurisdicció com a element d’entrada O $b Unitat subordinada OA $c Lloc del congrés OA $d Data de congrés o de signatura d’un tractat OA $f Data d’obra OA $g Informació miscel·lània OA $k Subencapçalament de forma OA $l Llengua d’una obra OA $n Número de part/secció/congrés OA $o Menció d’arranjament (música) OA $p Nom de part/ secció d’una obra OA $r Tonalitat (música) OA $s Versió OA $t Títol d’obra OA 111 Encapçalament -- nom de congrés (NR) OA $a Nom de congrés o nom de jurisdicció com a element

d’entrada O

$c Lloc del congrés OA $d Data de congrés OA $e Unitat subordinada OA $f Data d’obra OA $g Informació miscel·lània OA $k Subencapçalament de forma OA $l Llengua d’una obra OA $n Número de part/secció/congrés OA $p Nom de part/ secció d’una obra OA $q Nom de congrés precedit d’un nom de jurisdicció com a

element d’entrada OA

$s Versió OA $t Títol d’obra OA 130 Encapçalament -- títol uniforme OA $a Títol uniforme O $d Data de signatura d’un tractat OA $f Data d’obra OA $g Informació miscel·lània OA

6

MANUAL DEL CÀNTIC

$k Subencapçalament de forma OA $l Llengua d’una obra OA $m Repartiment d’execució (música) OA $n Número de part/secció d’una obra OA $o Menció d’arranjament (música) OA $p Nom de part/ secció d’una obra OA $r Tonalitat (música) OA $s Versió OA $t Títol d’obra OA 380 Forma d’obra OA $a Forma d’obra O $2 Font del número o codi OA 4XX Camps de traça de referència de “Vegeu” (R) OA Els subcamps coincideixen amb els dels camps 1XX. $w Subcamp de control OA $5 Institució a la qual s'aplica el camp OA 5XX Camps de traça de referència de “Vegeu també” (R) OA Els subcamps coincideixen amb els dels camps 1XX. $w Subcamp de control OA 643 Lloc i editor/entitat editora de la col·lecció (R) OA $a Lloc O $b Editor/entitat editora O $d Volums/dates als quals s'aplica el lloc i editor/entitat editora OA 670 Font de les dades trobades (R) O $a Citació de la font O $b Dades trobades OA 899 Local-CÀNTIC: Àmbit (NR) OA $a Àmbit O 900 Local-CÀNTIC: Proposta de canvi i/o revisió del registre (R) OA $a Proposta O

5 FORMAT D’AUTORITATS A continuació es relacionen les posicions de Sierra, de la capçalera i del camp 008 que poden prendre valors diferents en un registre d’autoritat CÀNTIC i els camps d'informació que s’hi poden utilitzar.

POSICIONS DE SIERRA

Aut Codi 1. Aquesta posició indica si el registre d’autoritat és un registre de nivell complet creat per al catàleg cooperatiu CÀNTIC. Aquest element pot prendre els valors següents:

-- No informat. El codi “--” indica que el registre d’autoritat és un registre que no

pertany al catàleg CÀNTIC.

c CÀNTIC. El codi “c” indica que el registre d’autoritat és un registre de nivell complet i que pertany al catàleg CÀNTIC.

Àmbit. Aquesta posició s’informa quan el registre d’autoritat pertany al catàleg cooperatiu CÀNTIC. Indica si el punt d’accés 1XX del registre és una autoritat d’àmbit català. Es consideren d’àmbit català:

• Persones, famílies i/o entitats corporatives nascudes i/o residents a Catalunya, • Persones, famílies i/o entitats que utilitzin la llengua catalana2 com a mitjà

d’expressió.

2 Institut Estudis Catalans, “Llengua catalana o català és el nom amb què es coneix l’idioma que es parla a la Catalunya del Nord, a l’Estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja de Ponent, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer”.

7

https://www.iec.cat/institucio/entrada.asp?c_epigraf_num=10055

MANUAL DEL CÀNTIC

• Persones mortes abans de l'1 de gener del 1801 de Catalunya, d’Andorra, de la Franja de Ponent, del País Valencià, de la comarca del Carxe, i de les Illes Balears.

• Persones que treballen en un context no verbal, per exemple, pintors, escultors, gravadors, intèrprets musicals, ballarins, mims, actors, etc. de Catalunya, d’Andorra, de la Franja de Ponent, del País Valencià, de la comarca del Carxe, i de les Illes Balears.

• Qualsevol persona, família i/o entitat corporativa d’especial interès per a la cultura catalana.

• Autoritats que segons les RDA s’han d’establir a partir de les obres de referència catalanes, per exemple: autors clàssics grecs i llatins, etc. • Títols vinculats a autoritats d’àmbit català, títols de col·leccions catalanes, obres

clàssiques anònimes escrites en llengua catalana, títols o noms-títols d’alfabets no llatins transcrits al català, títols o noms-títols que segons RDA s’estableixen en català, etc.

• En cas de dubte, es considera d’àmbit català. Aquest element pot prendre els valors següents:

-- No informat. El codi “--” indica que el registre d’autoritat és un registre d’autoritat

de nivell complet, que pertany al catàleg CÀNTIC i que el punt d’accés 1XX no es considera d’àmbit català.

c Català. El codi “c” indica que el registre d’autoritat és un registre d’autoritat de nivell complet, que pertany al catàleg CÀNTIC i que el punt d’accés 1XX es considera d’àmbit català.

Estat. Aquesta posició indica si el registre d’autoritat té un estat especial dins del catàleg. S'aplica a qualsevol registre d’autoritat existent. Aquest element pot prendre els valors següents:

-- No informat. El codi “--” indica que el registre d’autoritat no té cap estat especial dins del catàleg.

c CEC. El codi “c” indica que el registre d’autoritat no té registres bibliogràfics

associats en el CCUC. d ESBORRAR. El codi “d” indica que el registre d’autoritat no és un registre vàlid i

que s’ha d’esborrar del catàleg.

n WAIT. El codi “n” indica que el registre d’autoritat té un estat provisional dins del catàleg i que no ha estat definitivament establert. Aquest estat pot ser utilitzat pel catalogador quan consideri que el procés de creació del registre no ha estat definitivament acabat. El codi "n" s'ha de substituir pel codi "--" (no informat) quan el procés de creació del registre ha estat finalitzat.

r REVIEW. El codi “r” indica que el registre d’autoritat està en procés de revisió. Inclou una proposta de modificació per canviar la seva informació perquè es considera que el seu punt d’accés autoritzat i/o les seves variants de punt d’accés són incorrectes. La proposta la fa el catalogador al registre d’autoritat del CCUC mitjançant una etiqueta 900 (vegeu els procediments de 7.1 i 7.2).

CAPÇALERA

Les posicions que poden prendre valors diferents:

Capçal./05 - Estat del registre. La posició 05 conté un caràcter alfabètic que indica la relació del registre amb el catàleg amb propòsits relacionats amb el seu manteniment.

c - Corregit o revisat. El codi "c" indica que s'ha fet una addició o un canvi en el

registre.

n - Nou. El codi "n" indica que el registre és nou en el catàleg. Aquest valor codificat per defecte en les plantilles s’ha de substituir pel codi “c” (corregit o revisat) si s'ha fet una addició o un canvi en el registre.

Capçal./17 - Nivell de codificació. La posició 17 conté un caràcter alfabètic que indica si el registre d'autoritat és un registre d'autoritat complet o incomplet.

8

MANUAL DEL CÀNTIC

Els codis per a aquesta posició són els següents:

n - Registre d'autoritat complet. El codi "n" indica que el registre d'autoritat és complet. Aquest codi s'assigna a tots els registres CÀNTIC d’acord amb els requeriments d’aquest manual.

o - Registre d'autoritat incomplet. El codi "o" indica que el registre d'autoritat és

incomplet. Aquest codi "o" s'assigna als registres que no són CÀNTIC i que no tenen informats els camps de notes que els són aplicables.

CAMP 008: ELEMENTS DE LONGITUD FIXA (NR)

008/06 - Subdivisió geogràfica directa o indirecta. La posició 06 conté un caràcter que indica si el sistema/thesaurus d'encapçalaments de matèries utilitzat per formular el punt d’accés 1XX permet la seva subdivisió pel nom d'un país, una jurisdicció o una regió, o pel nom de qualsevol altre ens geogràfic.

Els codis utilitzats en aquesta posició són els següents:

# (blanc3) - No subdividit geogràficament. El codi "blanc" indica que el punt d’accés

1XX no es pot subdividir geogràficament quan és utilitzat com a entrada de matèria en un registre bibliogràfic. Aquest codi s'assigna: 1) a tots els registres de nom de persona o de família, casa reial o dinastia, 2) a tots els registres de títol i de nom-títol i 3) a la majoria dels registres de nom d'entitat corporativa amb les excepcions que es consignen en l'apartat següent.

i - Subdividit geogràficament--indirecte. El codi "i" indica que el punt d’accés 1XX

es pot subdividir geogràficament de manera indirecta quan és utilitzat com a entrada de matèria en un registre bibliogràfic.

El codi "i" s'assigna sistemàticament a tots els registres de nom de religions, sectes i ordes religiosos, però, en principi, no s’assigna als registres de les seves entitats corporatives dependents (per exemple, s’assigna al registre d'"Església Catòlica", però no al registre d'"Església Catòlica. Congregatio pro Causis Sanctorum"; s’assigna al registre de "Jesuïtes", però no al registre de "Jesuïtes. Comisión Interprovincial Española"). Als registres de nom de la resta d'entitats corporatives −incloses les entitats corporatives dependents de religions, sectes i ordes religiosos− només s'assigna el codi "i" quan, de fet, els seus punts d’accés 1XX han estat utilitzats com a entrada de matèria amb subdivisió geogràfica en algun registre bibliogràfic.

008/07 - Sistema de transliteració. La posició 07 conté un caràcter alfabètic que indica que en el camp 1XX es dona la forma transliterada d'un nom o d'un títol uniforme i identifica el sistema de transliteració utilitzat.

L'únic codi utilitzat en aquesta posició és el següent:

| - Cap intenció de codificar

Aquest codi s'assigna sistemàticament a tots els registres amb punts d’accés 1XX de nom, nom-títol i títol preferit.

008/10 - Regles de catalogació descriptiva. La posició 10 conté un caràcter alfabètic que identifica les regles de catalogació descriptiva utilitzades per formular el nom, nom-títol o títol preferit del punt d’accés 1XX.

Els codis utilitzats en aquesta posició són:

c - AACR2. El codi "c" indica que el punt d’accés 1XX ha estat establert segons la "second edition" de les Anglo-American Cataloguing Rules (AACR2). Tots els registres creats anteriorment a l’adopció d’RDA i que no han estat actualitzats són codificats amb el codi "c”.

3 Al llarg d'aquesta pauta la paraula "blanc" o el símbol “#” s'utilitzen per significar un espai en blanc de màquina.

9

MANUAL DEL CÀNTIC

z - Altres. El codi "z" indica que el punt d’accés 1XX ha estat establert segons regles de catalogació descriptiva diferents a les AACR2R. Amb l’adopció d’RDA, tots els registres d’autoritat de nova creació són codificats amb el codi "z".

008/11- Sistema d'encapçalaments de matèria/tesaurus. La posició 11 conté un caràcter alfabètic que identifica el sistema d'encapçalaments de matèria/convencions de construcció de tesaurus utilitzats per a formular el punt d’accés 1XX.

Els codis utilitzats en aquesta posició són:

z - Altres. El punt d’accés 1XX és conforme a un conjunt d’encapçalaments de

matèria/convencions de tesaurus altres que els especificats en altres codis definits.

n - No aplicable. El codi "n" indica que el camp 1XX conté un nom, un nom-títol o un títol preferit que no és conforme amb les disposicions del thesaurus/sistema d’encapçalaments de matèria i que, per tant, no es pot utilitzar com a entrada de matèria (vegeu 6.5).

008/12 - Tipus de col·lecció. La posició 12 conté un caràcter alfabètic que indica el tipus de col·lecció a què pertany la col·lecció que apareix en el punt d’accés 1XX del registre d'autoritat.


a - Col·lecció monogràfica. El codi "a" indica que el camp 1XX conté el punt d’accés

−títol o nom-títol− corresponent a un títol col·lectiu que s'aplica a un grup de publicacions individuals i/o subcol·leccions, cadascuna de les quals té també el seu propi títol.

b - Documents en més d'una part. El codi "b" indica que el camp 1XX conté el punt

d’accés −títol o nom-títol− corresponent a un títol col·lectiu que s'aplica a una monografia en més d'una part.

El codi "b" s'assigna als registres amb punt d’accés 1XX de títol o de nom-títol corresponent a documents en més d'una part, quan, de fet, el punt d’accés ha estat utilitzat com a entrada de col·lecció en algun registre bibliogràfic. (Tingueu en compte que els registres amb punts d’accés 1XX de nom-títol amb títol col·lectiu convencional −per exemple, "Obres. Seleccions", "Obres", etc.− es tracten com a documents en més d'una part).

Nota: Quan en un registre bibliogràfic s'utilitza el punt d’accés 1XX d'un registre d'autoritat com a entrada de col·lecció i a la base hi ha un altre registre d'autoritat que 1) té el mateix punt d’accés 1XX, 2) no és un registre de col·lecció i 3) està codificat amb "n" en la posició 008/12, s'ha d'entrar en aquest darrer registre d'autoritat i substituir el codi "n" pel codi "b" per donar coherència als dos registres −el registre d'autoritat que no és de col·lecció i el que ho és.

n - No aplicable. El codi "n" indica que el camp 1XX conté un punt d’accés que ni és el punt d’accés d'una col·lecció, ni és el punt d’accés d'un document en més d'una part que hagi estat utilitzat com a entrada de col·lecció en un registre bibliogràfic. Aquest codi "n" s'assigna a tots el registres amb punt d’accés 1XX de nom i als registres amb punt d’accés 1XX de títol o de nom-títol quan no són o no han estat tractats com a registres de col·lecció.

008/14 - Ús del punt d’accés--entrada principal o secundària. La posició 14 conté un caràcter alfabètic que indica si el punt d’accés 1XX ha estat establert segons les regles de catalogació descriptiva i, per tant, és apropiat per a ser utilitzat com a entrada principal (1XX) o secundària (7XX) en els registres bibliogràfics. L'únic codi utilitzat en aquesta posició és el següent:

a - Apropiat. El codi "a" indica que el camp 1XX conté un nom, un nom-títol o un títol

preferit establert segons les regles de catalogació descriptiva.

Aquest codi s'assigna sistemàticament a tots els registres amb punts d’accés 1XX de nom, nom-títol i títol preferit.

10

MANUAL DEL CÀNTIC

008/15 - Ús del punt d’accés--entrada secundària de matèria. La posició 15 conté un caràcter alfabètic que indica si el punt d’accés 1XX ha estat establert segons les disposicions del tesaurus/sistema d'encapçalaments de matèria i, per tant, és apropiat per a ser utilitzat com a entrada de matèria (6XX) en els registres bibliogràfics. Els codis per a aquesta posició són els següents:

a - Apropiat. El codi "a" indica que el camp 1XX conté un nom, un nom-títol o un títol

preferit establert segons les disposicions del tesaurus/sistema d'encapçalaments de matèria. Aquests punts d’accés són apropiats per a ser utilitzats com a entrada de matèria en els registres bibliogràfics.

Aquest codi s'assigna, amb les excepcions que s'indiquen en l'apartat següent, a tots els registres amb punts d’accés 1XX de nom, nom-títol i títol preferit establerts segons les regles de catalogació descriptiva.

b - No apropiat. El codi "b" indica que el camp 1XX conté un nom, un nom-títol o un

títol preferit que no és conforme amb les disposicions del tesaurus/sistema d'encapçalaments de matèria i que, per tant, no es pot utilitzar com a entrada de matèria (vegeu 6.5).

008/16 - Ús del punt d’accés--entrada secundària de col·lecció. La posició 16 conté un caràcter alfabètic que indica si el punt d’accés del camp 1XX ha estat establert segons les regles de catalogació descriptiva i, per tant, és apropiat per a ser utilitzat com a entrada de col·lecció en els registres bibliogràfics.


a - Apropiat. El codi "a" indica que el camp 1XX conté el punt d’accés d'una

col·lecció de monografies o el punt d’accés d'un document en més d'una part que, de fet, ha estat utilitzat com a entrada de col·lecció en algun registre bibliogràfic.

b - No apropiat. El codi "b" indica que el camp 1XX conté un punt d’accés que no és

el punt d’accés d'una col·lecció ni és el punt d’accés d'un document en més d'una part que hagi estat utilitzat com a entrada de col·lecció en algun registre bibliogràfic. Aquest codi s'assigna a tots els registres amb punts d’accés 1XX de nom i als registres amb punts d’accés 1XX de títol o de nom-títol als quals no s'ha pogut assignar el codi "a".

008/29 – Avaluació de la referència. La posició 29 conté un caràcter alfabètic que indica si els camps de les variants de punts d’accés 4XX o punts d’accés relacionats 5XX i el punt d’accés autoritzat del camp 1XX han estat formulats amb les mateixes regles.


a – Traces consistents amb el punt d’accés. El codi "a" indica que els camps de les

variants de punts d’accés 4XX o punts d’accés relacionats 5XX han estat formulats amb les mateixes regles de catalogació descriptiva que el punt d’accés autoritzat del camp 1XX.

El codi "a" s'assigna als registres que, de fet, tenen camps de variants de punts d’accés 4XX o punts d’accés relacionats 5XX.

n - No aplicable. El codi "n" indica que el registre no conté camps de variants de

punts d’accés 4XX o punts d’accés relacionats 5XX.

008/32 - Nom personal no diferenciat. La posició 32 conté un caràcter alfabètic que indica si el nom personal d'un punt d’accés de nom o nom-títol d'un camp 100 és usat per a una sola persona o per a dues o més persones.


a – Nom personal diferenciat. El codi "a" indica que el nom personal del camp 100 és utilitzat per a una sola persona.

Nota: Quan el nom personal no es pot diferenciar --el nom personal del camp 100 és usat per a dues o més persones i no es té cap dada que pugui ser afegida per

11

MANUAL DEL CÀNTIC

diferenciar els punts d’accés del CCUC-- no es fa cap tipus de registre d’autoritat fins que es disposi d’informació suficient per a crear un registre CANTIC.

n - No aplicable. El codi "n" indica que el punt d’accés del camp 1XX no és un nom

personal o que el nom personal és un nom de família.

008/33 – Nivell d’establiment. La posició 33 conté un caràcter alfabètic que indica fins a quin grau el punt d’accés de nom, nom-títol o títol ha estat establert segons les regles de catalogació descriptiva utilitzades.

L'únic codi utilitzat en aquesta posició és el següent:

a – Establert completament. El codi "a" indica que el punt d’accés de nom, nom-títol o títol ha estat ben establert. El punt d’accés pot ser usat sense reserves en un registre bibliogràfic.

Nota: Quan el punt d’accés de nom, nom-títol o títol no s'ha pogut establir de manera adient per manca d'informació, no es fa cap tipus de registre d’autoritat fins que es disposi d’informació suficient per a crear un registre CANTIC.

008/39 – Font de la catalogació. La posició 39 conté un caràcter alfabètic que indica el creador del registre d'autoritat.


# - Agència bibliogràfica nacional. El codi “#” indica que el registre d’autoritat ha estat creat per la Biblioteca de Catalunya.

c - Programa de catalogació cooperativa. El codi “c” indica que el registre d’autoritat ha estat creat per una institució participant del CÀNTIC altra que la Biblioteca de Catalunya.

Nota: El codi només fa referència a la creació del registre. Quan es modifica un registre existent no s’ha de substituir mai aquest codi.

CAMP 001: NÚMERO DE CONTROL (NR)

Definició i abast El camp 001 en el sistema Sierra només s’utilitza en els catàlegs locals i correspon al número identificador del registre en el client Sierra del CCUC.

No és un identificador únic doncs un mateix registre pot estar en índex diferents −noms (i noms títols), títols i matèries— i el sistema genera un número de control per cadascun d’ells.

Pautes d’aplicació Es recomana conservar el número identificador del registre del CCUC en els catàlegs locals creant un camp 001 específic i precedit per un punt. Un registre corresponent a l’índex de noms del CCUC ha de coincidir amb el seu equivalent en l’índex de noms dels catàlegs locals i un registre corresponent a l’índex de matèries del CCUC ha de coincidir amb el seu equivalent en l’índex de matèries dels catàlegs locals.

Ex.:

Registre CÀNTIC en el Sierra-CCUC:

Registre CÀNTIC en el Sierra-Local: 001 ## .a10125206

CAMP 024: ALTRES IDENTIFICADORS NORMALITZATS (R)

Definició i abast El camp 024 conté un número normalitzat o codi associat amb el punt d’accés del camp 1XX. CÀNTIC participa en el VIAF (Virtual International Authority File) i en el CERL Thesaurus, aquest camp es genera automàticament amb els identificadors corresponents.

12

https://viaf.org/

http://thesaurus.cerl.org/cgi-bin/search.pl


MANUAL DEL CÀNTIC

En el cas de professors, investigadors, etc. de les universitats catalanes es proporciona el número ORCID (Open Researcher and Contributor IDentifier). Per a les pel·lícules cinematogràfiques es dona el número identificador d’Internet movie database, si està disponible. Altres identificadors són opcionals.

Designadors de contingut

- Indicadors. Els indicadors utilitzats en aquest camp són: 7#. - Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:

$a - Número normalitzat o codi (NR) $2 - Font del número o codi (NR). En el subcamp $2 conté el codi normalitzat de la llista de MARC 21 “Standard Identifier Source Codes” <http://www.loc.gov/standards/sourcelist/standard-identifier.html#codes>

Pautes d'aplicació En els registres CÀNTIC amb l’URI del registre equivalent de VIAF (Virtual International Authority File) o amb l’identificador del CERL Thesaurus, no es poden modificar, ni afegir manualment, el camp s’actualitza periòdicament per processos automàtics.

Ex.: 024 7# http://viaf.org/viaf/19773819$2uri

024 7# cnp0144436$2cerl

Els catalogadors de les biblioteques universitàries proporcionaran sempre l’identificador ORCID (Open Researcher and Contributor IDentifier) en els registres corresponents als professors, investigadors, etc. de la seva institució. Es dona sempre el subcamp $2 amb el codi “orcid”

Ex.: 024 7# 0000-0002-9151-6437$2orcid

En el cas d’IMDb es dona el número que figura com a part d’URL. Es dona sempre el subcamp $2 amb el codi “imdb”

Ex.: 024 7# tt0410520$2imdb

Opcionalment es poden proporcionar altres identificadors disponibles. Es dona sempre el subcamp $2 amb el codi corresponent

Ex.: 024 7# G-2115-2011$2rid

Comentari: correspon al Researcher ID

Ex.: 024 7# 55910891600$2scopus Comentari: correspon a l’Scopus Author identifier

CAMP 040: FONT DE LA CATALOGACIÓ (NR)

Definició i abast El camp 040 conté el codi MARC de la institució que ha creat el registre d'autoritat original, ha transcrit el registre o ha modificat el registre.


- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en blanc.

- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Agència catalogràfica original (NR). El subcamp $a conté el codi MARC de la institució que ha creat el registre. $b - Llengua de la catalogació (NR). El subcamp $b conté el codi “cat”. Aquest codi indica que s’utilitza el català per redactar les parts textuals del registre. $c - Agència que fa la transcripció (NR). El subcamp $c conté el codi MARC de la institució que ha codificat el registre. $d - Agència que fa la modificació (R). El subcamp $d conté el codi de la institució responsable de la modificació del registre. El subcamp $d es repeteix amb el codi de la institució que ha fet la darrera modificació excepte quan el mateix codi s’ha donat en un $d immediatament anterior.

13

http://about.orcid.org/

http://www.loc.gov/standards/sourcelist/standard-identifier.html%23codes

https://viaf.org/


http://about.orcid.org/

http://www.loc.gov/marc/organizations/org-search.php

MANUAL DEL CÀNTIC

Nota: Quan es modifica un registre cal indicar-ho també a la posició capçalera/05 amb el valor “c”.

$e - Convencions de descripció (R). El subcamp $e conté el codi que especifica les regles de descripció utilitzades en la formulació de l'encapçalament quan el camp 008/10 conté el codi z. Amb l’adopció d’RDA el subcamp $e conté el codi “rda” i es dona immediatament després del $b.

Ex.: capçalera/05 = c (registre modificat) capçalera/39 = # (creat per la BC) 008/10 = z 008/11 = z 040 ES-BaBC$bcat$erda$cES-BaBC$dES-BaUAB

Comentari: el registre ha estat elaborat per la BC d’acord amb RDA i ha estat modificat posteriorment per la UAB. Observeu que en el cas d’una modificació s’ha de codificar la posició de la capçalera/05 amb el codi “c” però no s’ha de substituir el codi de la posició de la capçalera/39.

CAMP 046: DATES ESPECIALS CODIFICADES (R)

Definició i abast El camp 046 conté de forma codificada les dates associades amb l’autoritat descrita en el registre. Inclou:

• Per a una persona: data de naixement, data de mort, i data o interval de dates del període d'activitat d'una persona.

• Per a una entitat: data o interval de dates en què un congrés, etc., es va celebrar, o una data amb la qual l'entitat està associada altrament (per exemple, la data de fundació, la data de finalització, període d'activitat).

• Per a una família: la data més antiga associada amb la família. • Per a una obra o expressió: una data significativa associada amb l'obra o

expressió.

Designadors de contingut - Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en

blanc. - Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:

$f - Data de naixement (NR) $g - Data de mort (NR) $k - Data inicial de creació o data única de creació (NR) $l - Data final de creació (NR) $o - Data única o d'inici per al contingut agregat (NR) $p - Data final per al contingut agregat (NR) $q - Data de creació (NR) $r - Data de cessament (NR) $s - Data de començament del període (NR) $t - Data d'acabament del període (NR) $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R) El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v. $v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670 $2 - Font de l'esquema de la data (NR). El subcamp $2 conté el codi “edtf”, excepte en el cas dels segles.

Pautes d'aplicació El camp 046 és opcional4. Quan es codifica s’ha des proporcionar la informació més completa disponible (per exemple les dates del camp 046 poden ser més precises que les dates utilitzades en el subcamp $d del camp 100, fins i tot es poden enregistrar encara que el camp 100 no tingui dates en el subcamp $d).

4Pràctica de la BC: És d’aplicació obligatòria si aplicable per als catalogadors de la BC per a autoritats d’àmbit català.

14

MANUAL DEL CÀNTIC

S’utilitza l’Extended Date Time Format (EDTF)5 excepte en el cas de segles. Les dates segueixen el model aaaa, aaaa-mm o aaaa-mm-dd.

Ex.: 046 ## $f1876-12-29$g1973-10-22$2edtf

100 1# Casals, Pau,$d1876-1973

Ex.: 046 ## $f1945-04-06$g2016-02-14$2edtf 100 1# Casals i Couturier, Muriel

Ex.: 046 ## $s11

100 0# Berenguer,$cde Palou,$dactiu segle XII Comentari: Per als segle no es fa servir el format EDTF. S’enregistren només els dos primers dígits dels anys de la centúria (p. Ex., "11" = totes les dates que comencen per "11" = segle XII)

CAMPS 1XX: ENCAPÇALAMENTS (NR)

Definició i abast En els registres d’autoritat, el camp 1XX conté la forma autoritzada del punt d’accés.


- Etiquetes. Els punts d’accés de nom (i nom-títol) es donen en camps 100, 110, 111 i 151 i els punts d’accés de títol en camps 130. Aquests mateixos punts d’accés, quan són utilitzats en registres bibliogràfics, poden aparèixer en camps diferents. En la taula següent s’estableix la correlació existent entre els camps 1XX dels registres d'autoritat i els camps dels registres bibliogràfics.

Registre d'autoritat Registre bibliogràfic

100 100, 600, 700, i 800 110 110, 610, 710 i 810 111 111, 611, 711 i 811 130 130, 440, 630, 730 i 830 151 110, 111, 610 611, 651, 710,

711, 810 i 811

- Indicadors. Els primers indicadors dels camps 100, 110 i 111 dels registres d'autoritat són els mateixos que els dels camps corresponents dels registres bibliogràfics; el segon indicador sempre és #. Els dos indicadors dels camps 151 són #. El primer indicador dels camps 130 sempre és # i el segon indicador 0.

- Subcamps. Els designadors de subcamp dels registres d'autoritat de nom i de títol són

els mateixos que els dels camps corresponents dels registres bibliogràfics. No s’utilitzen els subcamp següents: $v-Subdivisió de forma, $x-Subdivisió general, $y-Subdivisió cronològica, $z-Subdivisió geogràfica, $6-Enllaç i $8-Número d'enllaç i de seqüència de camps.

Pautes d’aplicació

Catàlegs d’autoritats de referència per a autoritats d’àmbit estatal i internacional6 Per establir el punt d’accés autoritzat 1XX s’han acceptat els punts d’accés autoritzats del catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya per autoritats d’àmbit estatal i el catàleg d’autoritats de la Library of Congress per a les autoritats d’àmbit internacional. Tanmateix cal tenir en compte que:

1) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit estatal o internacional es troba

en el catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya7 o en el de la Library of

5 Format EDTF: http://www.loc.gov/standards/datetime/. Consulteu aquest lloc web per a situacions més complexes. 6Pràctica de la BC: Els catalogadors de la BC no han de crear registres CÀNTIC a partir dels registres de la LENOTI. Els registres LENOTI són revisats i creats com a registres CÀNTIC pe l’SNB a proposta dels catalogadors.

15

http://www.loc.gov/standards/datetime/

http://www.loc.gov/standards/datetime/

MANUAL DEL CÀNTIC

Congress segons correspongui, s'estableix el camp 1XX del registre CÀNTIC d'acord amb la forma trobada i es cita el catàleg com a font en un camp 670.

2) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit estatal o internacional trobat no està conforme a RDA8 o a les Concrecions a RDA, s’ha d’adaptar el punt d’accés sempre que sigui possible (per exemple, si només comporta canviar abreviatures per formes desenvolupades). En la resta de casos, es considerarà que no s’ha trobat.

Ex.: Punt d’accés trobat a les Autoridades BNE:

Torres, José de (ca. 1670-1738) Punt d’accés adaptat a RDA per al CÀNTIC: 100 1# Torres, José de,$daproximadament 1670-1738 670 ## Autoridades BNE, consulta feta el 12 de gener, 2017$b(punt d’accés:

Torres, José de (ca. 1670-1738))

Ex.: Punt d’accés trobat al catàleg d’autoritats de la Library of Congress: Abraham Lincoln Association (Springfield, Ill.) Punt d’accés adaptat a RDA per al CÀNTIC: 110 2# Abraham Lincoln Association (Springfield, Illinois) 670 ## LC/NAF, consulta feta el 22 d’abril, 2010$b(punt d’accés: Abraham

Lincoln Association (Springfield, Ill.))

3) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit estatal o internacional no es troba en el catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya o en el de la Library of Congress:

a) Si és una autoritat d’àmbit estatal i no es troba al catàleg d’autoritats de la Biblioteca

Nacional d’Espanya però sí al catàleg d’autoritats de la Library of Congress i està conforme a la pràctica RDA o es pot adaptar, s'estableix el camp 1XX del registre CÀNTIC d’acord amb la forma trobada. Si no es troba a la Library of Congress i sí a la Biblioteca de Catalunya s’estableix d’acord amb la forma trobada. Es cita el catàleg com a font en un camp 670.

b) Si és una autoritat d’àmbit internacional i no es troba a la Library of Congress i sí a la Biblioteca de Catalunya, s’estableix d’acord amb la forma trobada i es cita el catàleg com a font en un camp 670.

c) Si no es troba en cap dels catàlegs d’autoritats prescrits, però es troba en els respectius catàlegs bibliogràfics o a WorldCat d’OCLC, i està conforme a la pràctica RDA o es pot adaptar, es pot establir el camp 1XX del registre CÀNTIC d'acord amb la forma trobada i es cita el catàleg bibliogràfic com a font en un camp 670, o es pot crear d’acord amb RDA i Concrecions a RDA.

d) Si no es troba en cap dels catàlegs d’autoritats prescrits ni en els respectius catàlegs bibliogràfics s’estableix el punt d’accés autoritzat d’acord amb RDA i Concrecions a RDA.

Catàlegs d’autoritats de referència per a autoritats d’àmbit català9 Per establir el punt d’accés autoritzat 1XX s’han acceptat els punts d’accés autoritzats del catàleg d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya (LENOTI) (a través del client Sierra del CCUC són els registres de nivell incomplet –capçalera/17 amb el valor “o”- i marcats amb el camp 949 amb el codi “BC-LNT”). Tanmateix cal tenir en compte que:

1) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit català es troba en el catàleg

d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya, s'estableix el camp 1XX del registre CÀNTIC d'acord amb la forma trobada i es cita el catàleg com a font en un camp 670.

7 Per als punts d’accés autoritzats de títols o noms- títol, el catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional de España no és catàleg de referència; en aquests casos, la font és: Autoritats de la Library of Congress (LC/NAF). 8 Cal recordar que la Biblioteca Nacional d’Espanya no utilitza RDA. La majoria de registres d’autoritat de la Library of Congress són en RDA; tanmateix es troben registres d’autoritat no RDA. Aquests registres d’autoritat s’identifiquen amb un camp 667 amb el text: “THIS 1XX FIELD CAN NOT BE USED UNDER RDA”. En aquest cas, es considerarà que el punt d’accés no s’ha trobat. 9Pràctica de la BC: Per establir l’encapçalament 1XX d’una autoritat d’àmbit català nou se segueix RDA i Concrecions a RDA. Els registres de la LENOTI seran revisats i creats com a registres CÀNTIC per l’SNB a proposta dels catalogadors.

16

MANUAL DEL CÀNTIC

2) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit català trobat no està conforme a RDA o a les Concrecions a RDA, s’ha d’adaptar el punt d’accés sempre que sigui possible (per exemple, si només comporta canviar abreviatures per formes desenvolupades). En la resta de casos, caldrà seguir el procediment establert a 7.1.1 (és a dir, cal fer una proposta de canvi i deixar el registre LENOTI en estat REVIEW).

Ex.: Punt d’accés que es pot adaptar a RDA

Punt d’accés trobat a la LENOTI: 100 1# Pedrell, Felip,$d1841-1922.$tConsolations;$oarr.

Punt d’accés adaptat a RDA per al CÀNTIC: 100 1# Pedrell, Felip,$d1841-1922.$tConsolations;$oarranjament 670 ## LENOTI, consulta feta el 2 de març, 2017$b(punt d’accés: Pedrell, Felip,

1841-1922. Consolations; arr.)

Ex.: Punt d’accés que cal fer proposta de modificació Punt d’accés trobat a la LENOTI: 1001# Homs, Joaquim,$d1906-2003.$tQuintets,$mvent,$nnúm.1

Procediment: No s’ha de fer CÀNTIC. Aquest registre d’autoritat de la LENOTI es deixarà en estat “REVIEW” i es farà una proposta 900 indicant que s’ha de modificar per adaptar-lo a RDA:

100 1# Homs, Joaquim,$d1906-2003.$tQuintets,$mvent,$nnúm.1 900 ## (codi de la institució que fa la proposta): Substituir “$mvent” per “$mflauta,

oboè, clarinet, trompa, fagot”

3) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit català no es troba en el catàleg d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya s’estableix el punt d’accés autoritzat si es troba en el catàleg bibliogràfic de la BC (si està conforme a RDA i Concrecions o es pot adaptar fàcilment) o es crea d’acord amb RDA i Concrecions a RDA.

Punt d’accés autoritzat d’acord amb RDA i Concrecions a RDA.

Per establir el punt d’accés autoritzat 1XX d’una autoritat CÀNTIC se segueix RDA i Concrecions a RDA 1) Camp 100: Per determinar el nom pel qual és coneguda una persona s’ha de tenir en

compte la font principal de les seves obres en el CCUC. Si el document que motiva la creació del registre no és el primer en el CCUC, s’ha de comptar les formes del nom dels registres bibliogràfics associats --$c del camp 245-- si no són més de 15. Si són més s’ha d’examinar un 80% dels registres per trobar una forma predominant òbvia. Tanmateix aquesta pràctica no és aplicable a persones que treballen en un context no verbal (pintors, escultors, etc.), a autors anteriors a 1801, a cartògrafs, etc.

2) Camps 110, 111, 151: Cal recordar que en el cas d’entitats, s’estableix directament sota

el nom pel qual normalment és identificada, excepte quan s’ha d’establir subordinadament a l’entitat superior, quan es tracta d’un nom de govern o quan s‘estableix sota un nom d’una entitat religiosa. Determineu el nom pel qual normalment és identificada una entitat a partir dels documents publicats per l'entitat en la seva llengua (o, si no es disposa de documents, en fonts de referència). Si l’entitat apareix en diverses llengües trieu la forma en la llengua oficial de l’entitat, si l'entitat té dues o més llengües oficials i una d'elles és el català, es tria la forma catalana. En el cas d’entitats internacionals quan apareixen anomenades formalment en les fonts principals d'informació de les seves publicacions en català, o en obres de referència catalanes fiables, es tria la forma catalana. S’ha de recordar que el nom convencional d’un govern és el nom geogràfic de l’àrea sobre la qual el govern exerceix la seva jurisdicció i s’estableix en català.

3) Camps 130, 1XX + $t: Pel que fa a títols s’ha de recordar que poden ser codificats com a

camps 130 o com a noms-títols (1XX + $t), depenent si l’obra té, o no, un autor o entitat principal responsable del contingut intel·lectual o artístic. Es tria la forma del títol en la llengua original, excepte en el cas d’obres gregues clàssiques i bizantines i obres anònimes creades abans de 1501 que no estan ni en l’escriptura grega ni en la llatina en què es tria un títol català ben establert. S’ometen l’article inicial, frases introductòries i mencions de responsabilitat si és el cas. S’afegeixen les addicions necessàries per a

17

MANUAL DEL CÀNTIC

desfer conflictes entre títols idèntics. Es fan registres CÀNTIC a nivell d’expressió excepte en els casos previstos:

Obres musicals: Les addicions al títol preferit en el punt d’accés del registre bibliogràfic com: “Reducció per a cant i piano”, “Partitura de cor”, “Text” i llengua, no s’inclouen en el registre d’autoritat; només queden reflectides en el registre bibliogràfic. Per tant no es faran registres d’autoritat CÀNTIC d’aquests títols.

Ex.:

100 1# Granados, Enric,$d1867-1916.$tMaría del Carmen i no

100 1# Granados, Enric,$d1867-1916.$tMaría del Carmen.$sReducció per a cant i piano

Bíblia: Els títols preferits dels llibres (i/o grups de llibres) s’estableixen a partir de La Bíblia : BCI : bíblia catalana : traducció interconfessional. Barcelona : Associació Bíblica de Catalunya : Claret : Societats Bíbliques Unides, 1993. Es fan registres CÀNTIC només a nivell d’obra (és a dir, incloent-hi les seves expressions; les addicions només queden reflectides en el registre bibliogràfic).

Ex.: 130 #0 Bíblia.$pCàntic dels càntics 430 #0 Bíblia.$pCantar de los Cantares 670 ## BCI, 1993:$bAntic Testament (Càntic dels Càntics)

i no 130 #0 Bíblia.$pCàntic dels càntics.$lCastellà 430 #0 Bíblia.$pCantar de los Cantares

Lleis: D’acord amb 6.19.2.5.2 d’RDA, el títol preferit d’una disposició legislativa s’estableix a partir de quatre supòsits. Tanmateix en el cas de Catalunya i d’Espanya, l’únic supòsit aplicable és el títol oficial de la disposició. Aquest es pot trobar dins del text de la llei o en fonts com:

Catalunya • DOGC a partir del 1977: http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc • DOGC de 1931-1939 i l’exili fins el 1977:

http://dogcrepublica.gencat.cat/DOGC/pages/cercaDisposicions.jsf

Ex.: 110 1# Catalunya.$tLlei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya 670 ## DOGC (en línia), consulta feta el 3 de juny, 2014:$b20 de febrer,

2003, pàgina 3326 (Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya)

Espanya • BOE a partir de 1960: http://www.boe.es/ • Gazeta: colección histórica (1661-1959) http://www.boe.es/buscar/gazeta.php • Altres butlletins autonòmics:

http://www.boe.es/legislacion/enlaces/boletines_autonomicos.php

Ex.: 110 1# Espanya.$tLey 10/2007, de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas

670 ## BOE (en línia), consulta feta el 27 de maig, 2014:$b23 de juny, 2007, pàgina 27140 (Ley 10/2007, de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas)

Només per a les lleis anteriors a 1500 es fan registres CÀNTIC a nivell d’obra (és a dir, incloent-hi les seves expressions; les addicions només queden reflectides en el registre bibliogràfic). En la resta de casos, es fa registre CANTIC a nivell d’expressió; s’afegeix la llengua quan el contingut lingüístic de l’expressió és diferent del de l’obra original.

Pel·lícules cinematogràfiques i programes de ràdio i televisió: el títol preferit sempre s’estableix amb l’addició (Pel·lícula cinematogràfica), (Programa de ràdio) o (Programa de televisió), respectivament. Es fan registres CÀNTIC només a nivell d’obra (és a dir, incloent-hi les seves expressions; les adicions només queden reflectides en el registre bibliogràfic). Si s’estableix el títol a partir de LC/NAF, anoteu en el camp 670 altres informacions que constin en el registre que puguin ajudar a la seva identificació, p. ex. l’any i el director d’una pel·lícula.

18

http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc

http://dogcrepublica.gencat.cat/DOGC/pages/cercaDisposicions.jsf

http://www.boe.es/

http://www.boe.es/buscar/gazeta.php

http://www.boe.es/buscar/gazeta.php

http://www.boe.es/legislacion/enlaces/boletines_autonomicos.php

MANUAL DEL CÀNTIC

Ex.: 130 #0 Passager clandestin (Pel·lícula cinematogràfica)

430 #0 Passatger clandestí (Pel·lícula cinematogràfica) 430 #0 Pasajero clandestino (Pel·lícula cinematogràfica) 670 ## El Passatger clandestí, 2010 670 ## IMDb, consulta feta el 14 d’octubre, 2014$b(Passager clandestin; 1995; director: Agustí Villaronga)

i no

130 #0 Passager clandestin (Pel·lícula cinematogràfica).$lCatalà 430 #0 Passatger clandestí (Pel·lícula cinematogràfica)

Si no es troba a LC/NAF és obligatori cercar a Internet movie database (IMDb) per obtenir el títol original, any/s de producció/emissió, director o productora. Es justifica l’ús de qualificadors addicionals amb una breu indicació.

Ex.: 130 #0 Man in the iron mask (Pel·lícula cinematogràfica : 1998 : Richert)

670 ## IMDb, consulta feta el 4 de maig, 2014$b(Man in the iron mask; 1998; director: William Richert; existeix una altra pel·lícula amb el mateix títol i any)

Talmud, Misnà i Tosefta: Establiu els punts d’accés autoritzats d’acord amb la llista dels ordres i tractats de la Misnà i el Talmud en transcripció simplificada de l’hebreu modern elaborada per Societat Catalana d’Estudis Hebraics per a la revista Tamid <http://revistes.iec.cat/tamid/ReferenciesMisnaTalmud.pdf > Es fan registres CÀNTIC només a nivell d’obra (és a dir, incloent-hi les seves expressions; les addicions només queden reflectides en el registre bibliogràfic).

Ex.: 130 #0 Talmud.$pXabbat

430 #0 Talmud.$pSabat 670 ## Tamid, via WWW, consulta feta el 2 de setembre, 2014:$bNoms

dels ordres i tractats de la Misnà i el Talmud (2n ordre: Moed, tractat: Xabbat)

i no 130 #0 Talmud.$pXabbat.$lCatellà 430 #0 Talmud.$pSabat

CAMP 336: TIPUS DE CONTINGUT (R)

Definició i abast El camp 336 conté la forma de comunicació per mitjà de la qual és expressada una obra.



- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Terme de tipus de contingut (R) $b - Codi de tipus de contingut (R) $2 - Font (NR). El subcamp $2 conté el codi “rdacontent”

Pautes d’aplicació El camp 336 és opcional. S’utilitza aquest camp només en registres d'autoritat per a expressions, incloses les expressions de col·leccions. No s’utilitza en els registres d’autoritat d’obra. Vegeu la Llista de termes i codis per als tipus de contingut d'RDA.

Ex.: 336 ## paraula parlada$bspw$2rdacontent

CAMP 368: ALTRES ATRIBUTS DE PERSONA O D'ENTITAT (R)

Definició i abast El camp 368 conté una designació que serveix per caracteritzar i identificar una persona o una entitat.



19

http://revistes.iec.cat/tamid/ReferenciesMisnaTalmud.pdf

http://revistes.iec.cat/tamid/ReferenciesMisnaTalmud.pdf

http://www.bnc.cat/sprof/normalitzacio/RDAcontingut.html

MANUAL DEL CÀNTIC

- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Tipus d'entitat (R) $b - Tipus de jurisdicció (R) $c - Altres designacions (R). En el subcamp $c no s’enregistren les professions o ocupacions; es donen en el camp 374. $d - Títol d'una persona (R). El subcamp $d conté una paraula o frase indicativa de reialesa, de noblesa o de rang eclesiàstic, o un terme de tractament d’una persona de vocació religiosa. $s - Període de començament (NR) $t - Període d'acabament (NR) $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v. $v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670. $2 - Font (NR)

Pautes d’aplicació El camp 368 és opcional. Es recomana utilitzar en els subcamps $a, $b i $c termes de vocabularis controlats com la LEMAC (s’ha d’especificar la font en el subcamp $2; per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”).No es repeteix un terme si la única diferència és la font. Els subcamps són repetibles en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari i altres elements associats (com pot ser un rang de dates) siguin apropiats. Si el terme no es troba en un vocabulari controlat, s’enregistra en el camp 368 en singular i sense donar un subcamp $2. Es dona en majúscula la primera paraula de cada subcamp. Ex.: 110 2# Biblioteca de Catalunya

368 ## Biblioteques nacionals$2lemac

Ex.: 100 0# Alexandre$bVI,$cpapa,$d1431-1503 368 ## $dPapa$s1492$t1503

Ex.: 151 ## Vendrell (Catalunya)

368 ## $bMunicipis$2lemac

Ex.: 151 ## San Juan (Puerto Rico) 368 ## $bCiutats$bCapitals (Ciutats)$2lemac

CAMP 370: LLOC ASSOCIAT (R)

Definició i abast El camp 370 conté una ciutat, província, estat, i/o país associat amb persones, entitats, famílies, obres i expressions. Inclou:

• Per a una persona: la ciutat, província, estat, i/o país associat amb el seu lloc de naixement, mort, residència, i/o identitat.

• Per a una entitat: un lloc significatiu associat amb l'entitat (per exemple, el lloc d'una conferència, etc., el lloc de la seu d'una organització).

• Per a una família: un lloc en què la família resideix o ha residit o amb el qual té alguna connexió.

• Per a una obra o expressió: el país o una altra jurisdicció des de la qual s'ha originat una obra o expressió.



- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Lloc de naixement (NR) $b - Lloc de mort (NR) $c - País associat (R) $e - Lloc de residència/seu (R) $f - Altres llocs associats (R). El subcamp $f es reserva preferentment per a jurisdiccions intermèdies (p. ex.: comunitats autònomes) $g - Lloc d'origen d'una obra o expressió (R) $i - Informació de relació (R) $s - Període de començament (NR)

20

MANUAL DEL CÀNTIC

$t - Període d'acabament (NR) $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v. $v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670. $2 - Font del terme (R)

Pautes d’aplicació El camp 370 és opcional10. Es recomana utilitzar per als geogràfics jurisdiccionals la forma dels punts d’accés autoritzats trobats a CÀNTIC (s’ha d’especificar la font en el subcamp $2 amb el codi “cantic”). Si no es troba el punt d'accés autoritzat a CÀNTIC, no cal crear un registre d’autoritat per poder codificar el camp 370. S’utilitza el nom preferit del lloc d’acord amb RDA i Concrecions a RDA, però no s’afegeix un subcamp $2. Per a geogràfics no jurisdiccionals, es prefereix la forma d'un vocabulari controlat com la LEMAC (s’ha d’especificar la font en el subcamp $2, per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”). No es repeteix un terme si la única diferència és la font. Si el nom no es troba en un vocabulari controlat, s’enregistra el lloc al camp 370 sense donar un subcamp $2.

Els diferents noms de lloc es donen en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari i altres elements associats (com pot ser un rang de dates) siguin apropiats.

Ex.: Punts d’accés autoritzats enregistrats al camp 370

100 1# Casals, Pau,$d1876-1973 370 ## Vendrell (Catalunya)$bSan Juan (Puerto

Rico)$cEspanya$fCatalunya$2cantic

151 ## Vendrell (Catalunya) 370 ## $cEspanya$fCatalunya$2cantic

CAMP 371: ADREÇA (R)

Definició i abast El camp 371 conté una adreça, o dades d'accés electrònic com ara el correu electrònic, els números de telèfon, fax, TTY, etc., associada amb l'autoritat descrita en el registre.



- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Adreça (R) $b - Ciutat (NR) $c - Jurisdicció intermèdia (NR) $d - País (NR) $e - Codi postal (NR) $m - Adreça de correu electrònic (R) $s - Període de començament (NR) $t - Període d'acabament (NR) $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v. $v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670. $z - Nota pública (R)

Pautes d’aplicació El camp 371 és opcional. Es proporciona a criteri del catalogador quan la informació està disponible i no està enregistrada al camp 370 subcamp $e (Lloc de residència/seu). En els casos en què el subcamp $a no s’enregistri cal incloure un subcamp $m (Adreça de correu electrònic) o un subcamp $b (Ciutat). No s’han d’enregistrar adreces físiques de persones vives. Els catalogadors no estan obligats a mantenir la informació de l'adreça quan s'actualitza un registre.


21

MANUAL DEL CÀNTIC

Ex.: 110 2# Biblioteca de Catalunya 371 ## [email protected]

CAMP 372: CAMP D'ACTIVITAT (R)

Definició i abast El camp 372 conté un camp d’acció, una àrea d’experiència, etc., al qual es dedica o s’ha dedicat l'autoritat descrita en el registre. Inclou:

• Per a una persona: un camp de treball, una àrea d'especialització, etc. a què es dedica o es dedicava la persona, no una professió o ocupació.

• Per a una entitat: un camp de negocis a què es dedica l'entitat, la seva àrea de competència, responsabilitat, jurisdicció, etc.



- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Camp d'activitat (R) $s - Període de començament (NR) $t - Període d'acabament (NR) $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v. $v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670. $2 - Font del terme (R)

Pautes d’aplicació El camp 372 és opcional. Es recomana utilitzar la forma d'un vocabulari controlat com la LEMAC, especificant la font en el subcamp $2; per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”. No es repeteix un terme si la única diferència és la font. Es dona en majúscula la primera paraula de cada subcamp $a. Els diferents punts d’accés autoritzats es donen en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari i altres elements associats (com pot ser un rang de dates) siguin apropiats.

Ex.: 100 1# Casals, Pau,$d1876-1973

372 ## Música$aDirecció d’orquestra$2lemac

Si s’utilitza un punt d’accés autoritzat de la LEMAC amb subdivisió, s’ha de substituir el subcamp de la subdivisió per dos guions sense espai entre l'encapçalament principal i la subdivisió.

Ex.: Punts d’accés autoritzats enregistrats al camp 372

100 1# Casals i Couturier, Muriel 372 ## Economia$aCultura catalana$aCatalunya--Política i govern$2lemac

Si s’utilitza un punt d’accés autoritzat de CÀNTIC per al camp d'activitat, s’ha d’especificar la font en el subcamp $2 amb el codi “cantic” i s’ha d’eliminar qualsevol subcamp no autoritzat per al seu ús en el camp 372. Ex.: Punt d’accés autoritzat de CÀNTIC

130 #0 Bíblia.$pNou Testament

Punt d’accés autoritzat enregistrat al camp 372 100 1# Puig i Tàrrech, Armand,$d1953- 372 ## Bíblia. Nou Testament$2cantic

CAMP 373: GRUP ASSOCIAT (R)

Definició i abast El camp 373 conté informació sobre un grup, una institució, associació, etc., que està associada amb el camp 1XX del registre d’autoritat. També pot ser un grup amb el qual una persona està o ha estat afiliada, incloent-hi les dates d'afiliació.



22

MANUAL DEL CÀNTIC

- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Grup associat (R) $s - Període de començament (NR) $t - Període d'acabament (NR) $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v. $v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670. $2 - Font del terme (R)

Pautes d’aplicació El camp 373 és opcional. Es recomana utilitzar un punt d’accés autoritzat de CÀNTIC (s’ha d’especificar la font en el subcamp $2 amb el codi “cantic” i s’ha d’eliminar qualsevol subcamp no autoritzat per al seu ús en el camp 373). Els diferents punts d’accés autoritzats es donen en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari controlat i altres elements associats (com pot ser un rang de dates) siguin apropiats.

Ex.: 100 1# Casals i Couturier, Muriel 373 ## Universitat Autònoma de Barcelona$2cantic 373 ## Òmnium Cultural$2cantic$s2010$t2015 373 ## Catalunya. Parlament$2cantic$s2015$t2016

Comentari: Les dates s’enregistren en la forma aaaa. Si calen dates més específiques, s’ha de considerar enregistrar-les en un altre camp (p. ex., 670, 678).

CAMP 374: OCUPACIÓ (R)

Definició i abast El camp 374 conté informació sobre la professió o ocupació en que treballa o ha treballat una persona, incloent-hi les dates aplicables



- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Ocupació (R) $s - Període de començament (NR) $t - Període d'acabament (NR) $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v. $v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670. $2 - Font del terme (R)

Pautes d’aplicació El camp 374 és opcional11. Es recomana utilitzar la forma d'un vocabulari controlat com la LEMAC, especificant la font en el subcamp $2; per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”. No es repeteix un terme si la única diferència és la font. Es dona en majúscula la primera paraula de cada subcamp $a. Els diferents punts d’accés autoritzats es donen en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari i altres elements associats (com pot ser un rang de dates) siguin apropiats.

Utilitzeu termes sense indicar el gènere, la nacionalitat, la religió, etc., (p. ex., Actor en comptes d'actriu ) tret que aquestes característiques formin part de la definició del terme (per exemple, un rabí és un líder religiós jueu).

Ex.: 100 1# Casals i Couturier, Muriel

374 ## Economistes$2lemac 374 ## Parlamentàris$2lemac$s2015$t2016


23

MANUAL DEL CÀNTIC

Comentari: Les dates s’enregistren en la forma aaaa. Si calen dates més específiques, s’ha de considerar enregistrar-les en un altre camp (p. ex., 670, 678).

Quan els termes no provenen d'un vocabulari controlat, s’utilitza una forma en singular i no es dona el subcamp $2.

CAMP 375: GÈNERE (R)

Definició i abast El camp 375 conté informació sobre el gènere amb el que una persona s'identifica.



- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Gènere (R) $s - Període de començament (NR) $t - Període d'acabament (NR) $2 - Font del terme (R)

Pautes d’aplicació El camp 375 és opcional. S’utilitzen els termes “femení” i “masculí” sense indicar la font en el subcamp $2. Si cap dels dos termes és prou adequat es recomana utilitzar la forma d'un vocabulari controlat com la LEMAC, especificant la font en el subcamp $2; per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”. No es repeteix un terme si la única diferència és la font.

Ex.: 100 1# Casals i Couturier, Muriel 375 ## femení

CAMP 376: INFORMACIÓ SOBRE LA FAMÍLIA (R)

Definició i abast El camp 376 conté informació sobre la família, incloent-hi el tipus de família, els membres destacat de la família, i el títol hereditari. Designadors de contingut


- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Tipus de família (R) $b - Nom d'un membre prominent (R) $c - Títol hereditari (NR) $s - Període de començament (NR) $t - Període d'acabament (NR) $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v. $v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670. $2 - Font del terme (R)

Pautes d’aplicació El camp 376 és opcional. Es recomana utilitzar la forma d'un vocabulari controlat com la LEMAC, especificant la font en el subcamp $2; per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”. No es repeteix un terme si la única diferència és la font. Es dona en majúscula la primera paraula de cada subcamp $a. Els diferents punts d’accés autoritzats es donen en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari i altres elements associats (com pot ser un rang de dates) siguin apropiats. Quan els termes no provenen d'un vocabulari controlat, s’utilitza una forma en singular. Si s’utilitza un punt d’accés autoritzat de CÀNTIC per al subcamp $b, s’ha d’eliminar qualsevol subcamp no autoritzat per al seu ús en el camp 376. S’indica la font en el subcamp $2 amb el codi “cantic”.

24

MANUAL DEL CÀNTIC

Ex: 100 3# Abadal (Família : Abadal i Morató, Pere, aproximadament 1630-1684) 376 ## Família$2lemac

376 ## $bAbadal i Morató, Pere, aproximadament 1630-1684$2cantic

CAMP 377: LLENGUA ASSOCIADA (R)

Definició i abast El camp 377 conté la llengua que utilitza una persona quan escriu per a una publicació, una emissora de ràdio, etc., una llengua que utilitza una entitat en les seves comunicacions, una llengua d'una família, o una llengua en què és expressada una obra. Designadors de contingut

- Indicadors. Els indicadors utilitzats en aquest camp són: ##. - Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:

$a - Codi de llengua (R). El subcamp $a conté un codi de MARC Code List for Languages. $l - Terme de llengua (R)

Pautes d’aplicació El camp 377 és opcional. Es dona en majúscula la primera paraula de cada subcamp $l.

Ex.: 100 1# Casals, Pau,$d1876-1973 377 ## cat$lCatalà$aspa$lCastellà

CAMP 378: FORMA COMPLETA DE NOM PERSONAL (R)

Definició i abast El camp 378 conté la forma desenvolupada d'un nom d’una persona quan aquest es representa només per una inicial o una abreviació en el punt d’accés o quan una part del nom no s'inclou en la forma del punt d’accés.



- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $q - Forma completa de nom personal (R) $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v. $v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670.

Pautes d’aplicació El camp 378 és opcional.

Ex.: 100 1# Rovira Climent, J. J.$q(Joan Josep),$d1947- 378 ## $qJoan Josep

Ex.: 100 1# Foix, J. V.,$d1893-1987 378 ## $qJosep Vicenç

CAMP 380: FORMA D'OBRA (R)

Definició i abast El camp 380 conté la classe o gènere al qual pertany una obra. Aquest camp substitueix l’ús del camp local-CANTIC 980.



- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Forma d'obra (R) $2 - Font del terme (R)

25

http://www.loc.gov/marc/languages/langhome.html

http://www.loc.gov/marc/languages/langhome.html

MANUAL DEL CÀNTIC

Pautes d’aplicació El camp 380 és obligatori en el cas de música, pel·lícules cinematogràfiques, programes de ràdio, programes de televisió, sagrades escriptures, lleis i tractats. Per a altres casos el camp 380 és opcional. Es recomana utilitzar la forma d'un vocabulari controlat com la LEMAC, especificant la font en el subcamp $2; per a la LEMAC s’utilitza el codi “lemac”. No es repeteix un terme si la única diferència és la font. Es dona en majúscula la primera paraula de cada subcamp $a. Els diferents punts d’accés autoritzats es donen en un mateix camp sempre que siguin del mateix vocabulari controlat. Si s’utilitza un punt d’accés autoritzat de la LEMAC amb subdivisió, s’ha de substituir el subcamp de la subdivisió per dos guions sense espai entre l'encapçalament principal i la subdivisió.

Quan els termes no provenen d'un vocabulari controlat, s’utilitza una forma en singular.

• Per a les pel·lícules cinematogràfiques, programes de ràdio i televisió s’utilitzen els

termes: 380 ## Pel·lícula cinematogràfica

380 ## Programa de ràdio 380 ## Programa de televisió

• Per a les sagrades escriptures:

380 ## Sagrada escriptura • Per a les lleis:

380 ## Llei • Per als tractats:

380 ## Tractat • Per a la música s’utilitzen termes com:

380 ## Música Tanmateix per a la música es recomana utilitzar formes com:

380 ## Cançons$2lemac 380 ## Sonates$2lemac 380 ## Cànons, fugues, etc.$2lemac 380 ## Música ballable$aVideoart$2lemac 380 ## Cantates$2lemac 380 ## Cantates per a solista$2lemac 380 ## Òperes$2lemac 380 ## Òperes--Fragments$2lemac 380 ## Concerts$2lemac 380 ## Magníficat (Música)$2lemac 380 ## Sarabandes$aMinuets$2lemac 380 ## Música de pel·lícules$2lemac 380 ## Ambients acústics (Música)$2lemac 380 ## Llibrets$2lemac 380 ## Motets$aMisses a cappella$aCants polifònics$2lemac

CAMP 381: ALTRES CARACTERÍSTIQUES DISTINTIVES D'OBRA O EXPRESSIÓ (R)

Definició i abast El camp 381 conté una característica o atribut que no pot ser enregistrat en un camp específic i que serveix per caracteritzar una obra o una expressió, per exemple: una entitat editora, una menció d'arranjament de música, una versió o un terme geogràfic, etc.



- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Altres característiques distintives (R) $u - URI (Uniform Resource Identifier) (R). El subcamp $u és opcional i sempre hauria d’estar precedit per un $v.

26

MANUAL DEL CÀNTIC

$v - Font de la informació (R). El subcamp $v és opcional si la mateixa informació i font estan citades en el camp 670. $2 - Font (R)

Pautes d’aplicació El camp 381 és opcional. Aquest camp s'utilitza per enregistrar altres característiques distintives d’obra (RDA 6.6), altres característiques distintives d’expressió (RDA 6.12) i altres característiques d’expressions que són úniques per a les obres musicals (RDA 6.18.1.4-6.18.1.6). Tanmateix cal tenir en compte que no es fan registres CÀNTIC per a les expressions en els casos descrits en el camp 1XX.

Ex.: 130 0# Harlow (Pel·lícula cinematogràfica : 1965 : Douglas) 381 ## Douglas

Si s’utilitza un punt d’accés autoritzat de CÀNTIC, s’ha d’eliminar qualsevol subcamp no autoritzat per al seu ús en el camp 381 i s’indica la font en el subcamp $2 amb el codi “cantic”. En el cas que el punt d’accés autoritzat sigui adequat en aquest camp i en un altre camp MARC del registre d’autoritat es pot enregistrar en ambdós camps.

Ex.: 130 0# Revista (Roses (Catalunya). Ajuntament)

373 ## Roses (Catalunya). Ajuntament$2cantic 381 ## Roses (Catalunya). Ajuntament$2cantic

CAMP 382: REPARTIMENT D’EXECUCIÓ (MÚSICA) (R)

Definició i abast El camp 382 conté el Repartiment d’execució instrumental, vocal, o un altre repartiment per al qual va ser concebuda originalment una obra musical o per al qual s'escriu o s'executa una expressió musical. Designadors de contingut

- Indicadors. Els indicadors utilitzats en aquest camp són: 0#. - Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:

$a - Repartiment d’execució (música) (R) $b - Solista (R) $d - Instrument doblador (R) $n - Nombre d'intèrprets del mateix repartiment (música) (R) $p - Repartiment alternatiu de l'execució (música) (R) $s - Nombre total d'intèrprets (NR) $v - Nota (R) $2 - Font (R)

Nota: no s’utilitzen els subcamps $e-Nombre de conjunts del mateix tipus, $r-Nombre total d'individus que interpreten alhora que els conjunts i $t-Nombre total de conjunts .

Pautes d’aplicació El camp 382 és opcional. Es recomana utilitzar un terme del Library of Congress Medium of Performance Thesaurus for Music (LCMPT) adaptat al català. S’especifica la font en el subcamp $2 amb el codi “lcmpt//cat”.

S’enregistren els instruments o les veus en el subcamp $b si van acompanyats d'un conjunt format per múltiples instruments o veus. No s’utilitza el subcamp $b per a l’instrument o veu acompanyat per un sol instrument.

Ex.: 382 0# $bsoprano$n1$aveus mixtes$2lcmpt//cat

Un instrument doblador s’enregistra en el subcamp $d després de la combinació apropiada dels subcamps $a i $n.

Ex.: 382 0# flauta$n1$dflautí$n1$aflauta$n2$s3$2lcmpt//cat

Els instruments alternatius es poden enregistrar en el subcamp $p seguit dels subcamps apropiats $a, $b o $d en un únic camp 382.

Ex.: 382 0# violí$n1$pclarinet$n1$s1$2lcmpt//cat

No s’utilitza el subcamp $s per a conjunts nombrosos com ara una orquestra, un grup de jazz, una banda de rock, etc.

27

http://id.loc.gov/authorities/performanceMediums.html

http://id.loc.gov/authorities/performanceMediums.html

MANUAL DEL CÀNTIC

CAMP 383: DESIGNACIÓ NUMÈRICA D’UNA OBRA MUSICAL (R)

Definició i abast El camp 383 conté un número d'ordre, un número d'opus o un número d'índex temàtic assignat a una obra musical pel compositor, l’editor o un musicòleg.



- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Número d'ordre (R) $b - Número d'opus (R) $c - Número d'índex temàtic (R) $d - Codi d'índex temàtic (NR) $e - Editor associat amb el número d'opus (NR) $2 - Font (NR)

Pautes d’aplicació El camp 383 és opcional. Es codifica si està disponible. Es recomana utilitzar The Thematic Indexes Used in the Library of Congress/NACO Authority File per al codi que identifica l'índex temàtic. S’especifica la font en el subcamp $2 amb el codi “mlati”. Es creen camps 383 separats per a diferents esquemes de numeració associats a una única obra.

Ex.: 383 ## $cL III:121$dLee$2mlati 383 ## $bop. 1, no. 4

CAMP 384: TONALITAT (MÚSICA) (R)

Definició i abast El camp 384 conté un conjunt de relacions tonals entre les altures de sons que determinen el centre tonal, o el centre tonal principal, d’una obra musical.


- Indicadors. 1r:

# - Relació amb l'original desconeguda 0 - Tonalitat original 1 - Tonalitat transposada

2n: No està definit; la posició es deixa en blanc. - Subcamps. El subcamp utilitzat en aquest camp és el següent:

$a – Tonalitat (R)

Pautes d’aplicació El camp 384 és opcional. Es recomana codificar-lo quan està disponible per a les obres, no es codifica per a expressions. En cas de dubte, no es codifica.

Ex.: 384 0# re major

CAMPS 4XX: TRAÇA DE REFERÈNCIA DE "VEGEU" (R)

Definició i abast Els camps 4XX dels registres d'autoritat contenen les variants de punt d’accés que remeten des de les variants de punt d’accés als punts d’accés autoritzats (camps 1XX). Designadors de contingut

- Etiquetes. Les variants de punt d’accés de nom (i nom-títol) es donen en camps 400, 410, 411 i 451, i les de títol, en camps 430.

- Indicadors. Els indicadors dels camps 4XX coincideixen amb els dels corresponents camps 1XX dels registres d'autoritat.

- Subcamps. Els subcamp dels camps 4XX coincideixen amb els dels corresponents camps 1XX dels registres d'autoritat. Dels subcamps propis dels camps de referències només s’utilitza el subcamp $w i el subcamp $5.

Els codis possibles en el subcamp $w són els següents:

$w/0 – Relació especial

28

http://bcc.musiclibraryassoc.org/BCC-Historical/BCC2011/Thematic_Indexes.htm

http://bcc.musiclibraryassoc.org/BCC-Historical/BCC2011/Thematic_Indexes.htm

MANUAL DEL CÀNTIC

n – No aplicable.

$w/1 – Restriccions d’ús de la traça

n – No aplicable

$w/2 – Forma anterior del punt d’accés

e - Forma anterior del punt d’accés autoritzat. El codi "e" indica que la variant

de punt d’accés 4XX és una forma del punt d’accés del camp 1XX autoritzada anteriorment.

n- No aplicable

$w/3 - Visualització de la referència

a - Referència no visualitzada

$5 - Institució a la qual s'aplica el camp. El codi utilitzat en el CCUC en aquest subcamp és: ES-BaCBU.

Pautes d’aplicació En elaborar les variants de punt d’accés corresponents a formes variants, normalment només s'han de tenir en compte les formes variants trobades en els documents que té el CCUC. Per tant, si es "copia" un registre d'una altra base, les variants de punt d’accés degudes a formes variants s'han d'adequar: en principi, s'han de desestimar les variants de punt d’accés degudes a formes variants aparegudes en documents que no té el CCUC i, si cal, afegir-ne de noves. De les variants trobades en els catàlegs d’autoritat de referència, només s’establiran aquelles que contenen més informació que la donada en el punt d’accés autoritzat 1XX, per ex.: dos cognoms, pseudònims, etc., no es faran constar variants de formes procedents de transliteracions i/o ortografies diferents o de variants que no existeixin en documents del CCUC.

Casos especials

Presència de les conjuncions "i" o "y" entre cognoms: Es tenen en compte les formes variants que es diferencien només per l'absència/la presència de les conjuncions "i" o "y" entre cognoms. Tanmateix si el punt d’accés autoritzat 1XX conté la conjunció es farà sempre una variant de punt d’accés per la forma sense la conjunció tot i que no correspongui a una forma variant de punt d’accés.

Títols preferits de lleis d’Espanya i de Catalunya: Els títols preferits de lleis d’Espanya i de Catalunya s’estableixen a partir del seu títol oficial. Tanmateix es farà sempre una variant de punt d’accés de la forma sense la designació numèrica/cronològica tot i que no correspongui a una forma variant trobada en documents (qualifiqueu-la amb l’any si cal).

Ex.: 110 1# Catalunya.$tLlei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya

410 1# Catalunya.$tLlei d'universitats de Catalunya

En el cas de "textos refosos", és obligatori fer sempre una variant de punt d’accés per les parts del títol que poden ser objecte de cerca (qualifiqueu-les amb l’any si cal).

Ex.: 110 1# Espanya.$tReal Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que

se aprueba el texto refundido de la Ley de propiedad intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia

410 1# Espanya.$tTexto refundido de la Ley de propiedad intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia

410 1# Espanya.$tLey de propiedad intelectual (1996)

Variants de punts d’accés locals: S’establiran variants de punts d’accés locals del CCUC (4XX $wnnna $5ES-BaCBU) per a cadascun dels punts d’accés duplicats que s’han trobat en el CCUC, llevat que es corresponguin a variants prescrites per RDA i Concrecions aprovades pel CCUC o d’aquelles que es diferencien de la forma autoritzada per errors ortogràfics i/o tipogràfics, o de codificació.

29

MANUAL DEL CÀNTIC

Ex.: 100 1# Casals, Pau,$d1876-1973 400 1# $wnnna$aCasals, Pau$5ES-BaCBU

Variants de punts d’accés anteriorment acceptats: Només l’SNB de la BC establirà les variants de punts d’accés anteriorment acceptats pel CÀNTIC (4XX $wnne o $wnnea) per als punts d’accés 1XX que un cop revisats deixen de ser vàlids.

Ex.: 100 1# Cruyff, Johan,$d1947-2016 400 1# $wnnea$aCruyff, Johan,$d1947-

CAMPS 5XX: CAMPS DE TRAÇA DE REFERÈNCIA "VEGEU TAMBÉ" (R)

Definició i abast Els camps 5XX dels registres d'autoritat contenen punts d’accés relacionats que remeten al punt d’accés 1XX des d'altres punts d’accés també autoritzats i que hi estan relacionats.

Cal tenir en compte que, quan s'introdueix un camp 5XX nou en un registre, s'ha de tenir cura de comprovar si existeixen registres de punts d’accés relacionats i, si escau, fer el joc de referències recíproques pertinents.


- Etiquetes. Els punts d’accés relacionats de nom, títol i nom-títol es donen en camps 500, 510, 511 i 551, i les de títol en camps 530.

- Indicadors. Els indicadors dels camps 5XX coincideixen amb els dels corresponents camps 1XX dels registres d'autoritat.

- Subcamps. Llevat dels designadors de subcamp "$i" i "$w", que són propis dels camps de referències, els designadors de subcamp dels camps 5XX coincideixen amb els dels corresponents camps 1XX dels registres d'autoritat. Els codis possibles en el subcamp $w són els següents:

$w/0 – Relació especial

a - Encapçalament anterior. El codi "a" indica que el punt d’accés del camp 5XX és un nom anterior del punt d’accés del camp 1XX.

b - Encapçalament posterior. El codi "b" indica que el punt d’accés del camp 5XX és un nom posterior del punt d’accés del camp 1XX.

r - Designació de relació en els subcamp $i. El codi “r” indica que no s’ha de generar cap constant de visualització associada al camp. S’ha de visualitzar el contingut del subcamp $i.

$i – Informació de relació. El subcamp $i és opcional. Conté un designador de relació de l’Apèndix K d’RDA. Es dona en majúscula la primera lletra del designador de relació i el subcamp ha d’acabar amb dos punts.

Pautes d’aplicació Totes les relacions 5XX s’han de poder justificar en camps 670. Només es consideren obligatoris en un registre CÀNTIC els camps 5XX relatius al casos següents:

• Entitats: nom immediatament anterior i/o immediatament posterior, així com noms relacionats amb fusions o escissions.

• Autors: nom real i pseudònims (vegeu també 6.6) • Autors relacionats amb entitats: només en els casos de punts d’accés de noms

corporatius de caps d'estat i d'altres alts càrrecs públics i en els punts d’accés de noms corporatius de papes i d'altres alts càrrecs eclesiàstics (vegeu també 6.5).

• Entitats relacionades amb autors: només en els casos de punts d’accés de noms de grups quan aquests contenen el nom d'un o més dels seus membres, i en els punts d’accés de noms d’impressors que són entitats i aquests estan relacionats amb persones o entitats.

Les relacions seqüencials en entitats corporatives relacionades que precedeixen o segueixen immediatament l’entitat corporativa identificada (nom immediatament anterior i/o nom immediatament posterior) com a resultat d’un canvi de nom, s’han d’enregistrar a partir de camps 5XX.

30

MANUAL DEL CÀNTIC

Quan la relació no és seqüencial o no és coneix el tipus de relació, s’enregistra en un camp 5XX sense el subcamp $w ni el subcamp $i.

Ex.: 110 1# Catalunya.$bDepartament de Cultura 510 1# Catalunya.$bDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació

110 1# Catalunya.$bDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació 510 1# Catalunya.$bDepartament de Cultura Comentari: la relació no és seqüencial, l'entitat torna a tenir un nom que ja havia tingut.

Les relacions seqüencials s’enregistren a partir del codi "a" ("Nom anterior") o "b" ("Nom posterior") en la primera posició del subcamp "$w" dels camps 5XX. Alternativament, es poden enregistrar a partir del codi “r” en la primera posició del subcamp "$w" conjuntament amb el subcamp “$i”. (Nota: el sistema Sierra no mostra el subcamp $i en la visualització OPAC)12

Ex.: 110 1# Catalunya.$bDepartament de Benestar Social 510 1# $wb$aCatalunya.$bDepartament de Benestar i Família

110 1# Catalunya.$bDepartament de Benestar i Família 510 1# $wa$aCatalunya.$bDepartament de Benestar Social 510 1# $wb$aCatalunya.$bDepartament d'Acció Social i Ciutadania

110 1# Catalunya.$bDepartament d'Acció Social i Ciutadania 510 1# $wa$aCatalunya.$bDepartament de Benestar i Família

o bé:

110 1# Catalunya.$bDepartament de Benestar Social 510 1# $wr$iSuccessor:$aCatalunya.$bDepartament de Benestar i Família

110 1# Catalunya.$bDepartament de Benestar i Família 510 1# $wr$iPredecessor:$aCatalunya.$bDepartament de Benestar Social 510 1# $wr$iSuccessor:$aCatalunya.$bDepartament d'Acció Social i Ciutadania

110 1# Catalunya.$bDepartament d'Acció Social i Ciutadania 510 1# $wr$iPredecessor:$aCatalunya.$bDepartament de Benestar i Família

Ex.:

100 1# Day Lewis, C.$q(Cecil),$d1904.1972 500 1# Blake, Nicholas,$d1904-1972

100 1# Blake, Nicholas,$d1904-1972 500 1# Day Lewis, C.$q(Cecil),$d1904-1972

o bé:

100 1# Day Lewis, C.$q(Cecil),$d1904-1972 500 1# $wr$iIdentitat alternativa:$aBlake, Nicholas,$d1904-1972

100 1# Blake, Nicholas,$d1904–1972 500 1# $wr$iIdentitat real:$aDay Lewis, C.$q(Cecil),$d1904-1972

CAMP 643: LLOC I EDITOR/ENTITAT EDITORA DE LA COL·LECCIÓ (R)

Definició i abast El camp 643 conté el lloc i editor/entitat editora de la col·lecció representada en el camp 1XX del registre d’autoritat d'una col·lecció. També hi poden ser presents els volums/dates als quals s'aplica la informació de la publicació.



12 Pràctica de la BC: No s’aplica l’alternativa.

31

MANUAL DEL CÀNTIC

- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Lloc (R) $b - Editor/entitat editora (R) $d - Volums/dates als quals s'aplica el lloc i editor/entitat editora (NR). Menció utilitzada només quan les dades contingudes en el subcamp $a no s’apliquen a tots els documents de la col·lecció.

Pautes d’aplicació Aquest camp és d’ús exclusiu per als registres d’autoritat de col·leccions. Vegeu el tractament específic a l’apartat 6.7 La puntuació ISBD associada amb els elements del peu d'impremta no va inclosa en el registre MARC.

Ex.: 130 #0 Azimut

643 #0 Valls$bCossetània

130 #0 Arnau de Vilanova 643 ## Barcelona$bClub Arnau de Vilanova$d1 643 ## Barcelona$bLa Llar del Llibre$d<2-8>

CAMP 663: REFERÈNCIA COMPLEXA DE "VEGEU TAMBÉ"—NOM (R)

Definició i abast El camp 663 inclou el text explicatiu i els punts d'accés autoritzats per a les relacions entre un camp 100 i altres camps 100 i que no es poden relacionar adequadament a partir d’ un o més camps 500 de referències de “vegeu també”.



- Subcamp. El subcamp utilitzat en aquest camp és el següent: $a -Text explicatiu (R) $b - Encapçalament al qual es remet (R)

Pautes d'aplicació El camp 663 és opcional. En general, s’utilitza quan una persona utilitza més de dues identitats, quan més d'una persona comparteix una identitat o quan diverses persones utilitzen el mateix pseudònim. No s’utilitza el camp 663 per mostrar relacions entre entitats corporatives o entre persones i entitats corporatives.

El sistema Sierra gestiona incorrectament el camp 663 donant un missatge confús a la visualització dels índex per l’OPAC, és per aquest motiu que es recomana seguir el model contemplat a l’apartat 6.6.

CAMP 667: NOTA GENERAL INTERNA (R)

Definició i abast En el camp 667 s'inclouen les notes no especificades en la resta de camps de notes. La informació continguda en aquest camp pot ser permanent o temporal i no necessita ser redactada de manera apropiada per a la seva visualització pública. Cada nota general es dona en un camp 667 separat.


- Indicadors. Cap dels dos indicadors no està definit; les dues posicions es deixen en

blanc. - Subcamp. El subcamp utilitzat en aquest camp és el següent:

$a - Nota general no pública (NR). El subcamp $a conté una nota general interna.

Pautes d'aplicació El camp 667 és opcional13. S'utilitza per donar informació que pot ser útil a altres catalogadors, per exemple:

a) No és el mateix que ...

13 Pràctica de la BC: És d’aplicació obligatòria si aplicable per als catalogadors de la BC.

32

MANUAL DEL CÀNTIC

(Es pot utilitzar quan se sap que hi ha una persona, família, entitat corporativa, etc. que es pot confondre amb l’establerta en el camp 1XX del registre, però que no tenen registre d'autoritat a la base.)

b) No s'ha de confondre amb: [punt d’accés de l'altre registre]

(Es pot utilitzar quan hi ha dues persones, famílies, entitats corporatives, etc. diferents −cadascuna amb el seu registre d'autoritat−, els punts d’accés de les quals són molt similars i és fàcil atribuir erròniament el punt d’accés de l’una a l'altra. Normalment, en cadascun dels registres relacionats es fan notes recíproques. Observeu que, quan els punts d’accés ja han estat diferenciats per l'addició de dates o altres qualificadors, la nota "No s'ha de confondre amb: ...." pot ser innecessària. Tanmateix, quan un punt d’accés sense qualificadors és semblant a un altre amb qualificadors, la nota 667 pot ser útil.)

Ex.: Registre existent:

100 1# Trias, Josep M.$q(Josep Maria) 667 ## No s'ha de confondre amb: Trias, Josep M. Comentari: El camp 667 s'ha introduït en el registre en crear el

registre nou Registre nou:

100 1# Trias, Josep M. 667 ## No s'ha de confondre amb: Trias, Josep M. (Josep Maria)

c) Per a obres publicades abans/després de [data] (Es pot utilitzar per a canvis en el nom d'un govern causats per canvis en la seva llengua oficial)

d) ÚS TEMÀTIC: aquest punt d’accés no és vàlid com a matèria. Les obres sobre

aquesta persona són entrades sota [el punt d’accés de l'altre registre] (S'utilitza en els casos que el registre no pot ser utilitzat com a matèria --el valor de 008/pos.11 és “n” i 008/15 és “b”--. Entre altres casos, aquesta situació es produeix en punts d’accés de noms corporatius de caps d'estat i d'altres alts càrrecs públics, en els punts d’accés de noms corporatius de papes i d'altres alts càrrecs eclesiàstics i en noms de família.)

Ex.: 110 2# Església Catòlica.$bPapa (1513-1521 : Lleó X) 500 0# Lleó$bX,$cpapa,$d1475-1521

667 ## ÚS TEMÀTIC: aquest punt d’accés no és vàlid com a matèria. Les obres sobre aquesta persona són entrades sota Lleó X, papa, 1475-1521

e) ÚS DESCRIPTIU: aquest punt d’accés és vàlid ... (S'utilitza en els casos que el registre es pot utilitzar en determinats casos, p. ex. jurisdiccions que van existir en un període concret, etc.)

CAMP 670: FONT DE LES DADES TROBADES (R)

Sumari Definició i abast Designadors de contingut Pautes d'aplicació

1. Catàlegs de referència 1.1 Catàlegs d’autoritats de referència 1.2 Catàlegs bibliogràfics de referència

2. Fonts altres que els catàlegs de referència 2.1 Citació de la font

2.1.1 Citació de l'entrada principal 2.2.2 Citació del títol 2.2.3 Citació de la menció d'edició o data 2.2 Informació trobada

2.2.1 Citació de la localització de la informació

33

MANUAL DEL CÀNTIC

2.2.2 Citació de la informació 2.3 Casos especials

Obres de referència Bases de dades bibliogràfiques Bases de dades d'autoritats altres que els catàlegs de referència Recursos electrònics remots Fonts no publicades

Definició i abast El camp 670 s'utilitza per justificar el punt d’accés autoritzat (1XX i 5XX). Pot contenir també informació per a justificar algunes referències que es consideren necessàries per a identificar la persona, la família, l’entitat corporativa o l’obra anomenada en el punt d’accés, o per a aclarir la relació del punt d’accés autoritzat del registre amb altres punts d’accés autoritzats del catàleg d'autoritat.

Opcionalment la citació d'una font consultada en la qual no s'ha trobat informació sobre el punt d’accés es dona en el camp 675 (Font on no s'ha trobat informació).



- Subcamps. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents: $a - Citació de la font (NR). El subcamp $a conté la citació d'una obra publicada o la descripció de qualsevol altra font o acció que doni informació sobre el punt d’accés (per exemple, una trucada telefònica a l'editor). $b - Informació trobada (NR). El subcamp $b conté, entre parèntesis, la menció de la informació trobada a la font. Aquest subcamp pot incloure també informació sobre la localització de la informació dins la font (per exemple, "portada", "coberta", "pàgina", etc.). Múltiples ocurrències d'informació/localització dins d'una mateixa font són donades en un únic subcamp $b.

Pautes d'aplicació El primer camp 670 és utilitzat normalment per citar el catàleg de referència o el document catalogat que motiva la creació del punt d’accés i per donar la informació que s'hi ha trobat. Tanmateix, en alguns casos s'han de donar camps 670 addicionals per a citar altres fonts en les quals s'ha trobat informació pertinent. En principi, no és necessari crear camps 670 diferents per a documentar la mateixa informació en fonts diferents. Tampoc no és necessari crear un camp 670 per a cadascuna de les fonts consultades; s'han de triar les que són suficientment importants per a ser anotades en el registre d'autoritat. 1 Catàlegs de referència

1.1 Catàlegs d’autoritats de referència Els catàlegs d’autoritats de referència es citen per la forma normalitzada establerta per a CÀNTIC.

a) La citació normalitzada del catàleg d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya es dona

seguint el model:

670 ## LENOTI, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma autoritzada de la BC puntuada>)

Es recomana que es justifiqui també el punt d’accés autoritzat amb un camp 670, a partir del document catalogat en el CCUC. Si no és el primer, a partir del document publicat més antic que existeixi en el CCUC.

Ex.: 100 1# Corbatón, Maria Àngels

400 1# Corbatón Ripollés, Maria Àngels 670 ## LENOTI, consulta feta el 2 de febrer, 2017$bpunt d’accés (Corbatón,

Maria Àngels) 670 ## Mor una vida, es trenca un amor, 2005:$bportada (Maria Àngels

Corbaton) b) La citació normalitzada del catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya es

dona seguint el model:

34

MANUAL DEL CÀNTIC

670 ## Autoridades BNE, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma autoritzada de la BNE puntuada>)

Ex.: 100 1# Carrasco, Luis$q(Carrasco Llamas)

400 1# Carrasco Llamas, Luis 670 ## Autoridades BNE, consulta feta el 22 de setembre, 2006$b(punt

d’accés: Carrasco, Luis (Carrasco Llamas)) c) La citació normalitzada del catàleg d’autoritats de la Library of Congress es dona

seguint el model: 670 ## LC/NAF, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma

autoritzada de la LC puntuada>)

Ex.: 100 1# Pedler, R. H.$q(Robin H.) 400 1# Pedler, Robin H.

670 ## LC/NAF, consulta feta el 16 de desembre, 2005$b(punt d’accés: Pedler, R. H. (Robin H.))

1.2 Catàlegs bibliogràfics de referència Els catàlegs bibliogràfics de referència es citen per la forma normalitzada establerta per a CÀNTIC seguint els models:

670 ## Catàleg BC, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma de la BC puntuada>) 670 ## Catálogo BNE, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma de la BNE puntuada>) 670 ## LC Catalog, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma de la LC puntuada>) 670 ## WorldCat, consulta feta el <dia> de <mes>, <any>$b(punt d’accés: <forma de l’OCLC puntuada>)

Ex.: 670 ## WorldCat, consulta feta l’1 de juliol, 2007$b(punt d’accés: Breay, Phillis)

2. Fonts altres que els catàlegs de referència

2.1 Citació de la font La citació de la font ha d'incloure informació suficient per a identificar-la. Quan la font és una font bibliogràfica, normalment el títol propi i la menció d'edició o una data són suficients per a la seva identificació. Tanmateix, quan el títol propi no és distintiu, cal afegir l'entrada principal perquè la citació sigui identificativa.

En els apartats següents s’estableixen les pautes que s'han seguir per a anotar els elements que poden formar part de la citació d'una font.14

2.1.1 Citació de l'entrada principal Quan el títol propi no és distintiu i, per tant, la citació de la font ha d'incloure l'entrada principal, la forma de citar l'entrada principal depèn de la seva relació amb el punt d’accés 1XX del registre d'autoritat.

A. Quan l'entrada principal de la font és un nom de persona, de família o d'entitat

corporativa i el seu punt d’accés és el mateix que el punt d’accés 1XX del registre d'autoritat, l'entrada principal de la font se substitueix per "La seva obra".

Ex.: 100 1# Fauró i Mañà, Maria 670 ## La seva obra Besalú, 1997:$bportada (Maria Fauró i Mañà)

Ex.: 110 2# Cambra del Llibre de Catalunya 670 ## La seva obra Memòria ... 1997:$bportada (Cambra del Llibre de

Catalunya)

B. Quan l'entrada principal de la font és una entitat corporativa i el seu punt d’accés està format pel punt d’accés 1XX del registre d'autoritat més noms d'entitats corporatives

14 Per a la citació de fonts d'informació amb tractament específic (obres de referència, bases de dades, etc.), vegeu el punt 2.3.

35

MANUAL DEL CÀNTIC

relacionades o subordinades de nivells inferiors, en l'entrada principal se substitueix el nom de l'entitat corporativa superior o relacionada per "El(s) seu(s)" o "La seva o Les seves".

Ex.: 110 2# Smith Science Center 670 ## El seu Dept. of Biochemistry. Publication catalog, 1945-

1980:$bportada (Smith Science Center)

Aquesta mateixa tècnica s'utilitza també per citar punts d’accés de congressos, exposicions, etc., que pertanyen a una mateixa sèrie.

Ex.: 111 2# Jornades Pedagògiques de Llengües Estrangeres de les Comarques Gironines

670 ## Les seves (3es : 1998 : Girona, Catalunya). Actes, 1998:$bportada (Terceres Jornades Pedagògiques de Llengües Estrangeres de les Comarques Gironines; celebrades a Girona, novembre de 1998)

C. Quan l'entrada principal de la font és un nom de persona, de família o d'entitat corporativa i el seu punt d’accés no és el mateix que el punt d’accés 1XX del registre d'autoritat, l'entrada principal de la font normalment es dona de forma completa.

Ex.: 100 1# Maymó, Sílvia 670 ## Freixa, Lourdes. Reproducció, 1999:$bportada (Sílvia Maymó)

2.1.2 Citació del títol Quan el títol és relativament breu, se cita de manera completa. Quan és llarg, el títol es pot abreujar amb la utilització dels senyals d'omissió ( ... ) després de les cinc primeres paraules o per mitjà de l’abreujament de les paraules. En abreujar un títol s'ha de tenir cura de no ometre informació essencial per a identificar el document i/o per a determinar la matèria de què tracta.

Ex.: 100 1# Martín Molleví, Sebastià 670 ## Corbes el·líptiques mòdul N i aplicacions criptogràfiques,

1998:$bportada (Sebastià Martín Molleví)

Ex.: 100 1# Bowers, Paul A.$q(Paul Applegate),$d1911- 670 ## Obstetrical Soc. of Phila. records, 1946-1993:$bportada (Paul A.

Bowers)

Ex.: 100 1# Martínez Tur, Vicente 670 ## Características y gestión de las instalaciones deportivas ...

1998:$bportada (Vicente Martínez Tur) 2.2.3 Citació de la menció d'edició o data La menció d'edició o la data de la font és seguida per dos punts quan l'element següent és la primera localització. Quan la menció d'edició o la data de la font és seguida directament i entre parèntesis per la informació trobada, no es posen els dos punts.

Ex.: 670 ## Plan general de cuentas, 1988:$bportada (Edolier Cassio de Morais)

Ex.: 670 ## Gran enciclopèdia catalana, segona edició$b(Toda Asnar; morta el 970/975; reina de Pamplona)

La citació de la data utilitzada per a identificar la font pot presentar la casuística següent:

A. Publicacions monogràfiques i col·leccions. Quan el document font és una publicació

monogràfica o una col·lecció, normalment la citació de la data de publicació té la mateixa forma que tindria en el corresponent registre bibliogràfic.

Ex.: Registre bibliogràfic de la font citada:

264 #1 Barcelona :$bGestión 2000,$c1999

Registre d'autoritat on se cita la font: 670 ## L'acció social de l'empresa, 1999:$bportada (Francisco Abad)

Els símbols utilitzats amb la data de publicació en els registres bibliogràfics --, "?", "-", etc.-- també s'utilitzen en el camp 670. Tanmateix, les dates de publicació que, per

36

MANUAL DEL CÀNTIC

norma, en els registres bibliogràfics es donen entre claudàtors, es posen sense claudàtors quan se citen en camps 670.


264 #1 Mt. Kisko :$bFutura Pub. Co.,$c1977-

Registre d'autoritat on se cita la font: 670 ## A new image of man ... 1977- :$bpt. 1, pàgina 1 (International

Research Institut for Man-Centered Enviromental Sciences and Medicine)

Ex.: Registre bibliogràfic de la font citada: 264 #1 Barcelona :$bPòrtic,$c1889 500 ## La data de publicació hauria de llegir-se: 1989

Registre d'autoritat on se cita la font:

670 ## $aJoc per a solitaris, 1989:$bportada (Jordi Viader) Quan en el registre bibliogràfic de la font citada figuren la data de publicació d'un calendari no gregorià i, entre claudàtors, la data equivalent del gregorià, en el camp 670 només es dona, sense claudàtors, la data del calendari gregorià.


264 #1 A Paris :$bchez F. Buisson ...,$can 7 de la République [1798 o 1799]

Registre d'autoritat on se cita la font:

670 ## Voyage dans l'intérieur de la Chine et en Tartarie,1798 o 1799:$bportada (J. Castéra)

B. Publicacions en sèrie que no són col·leccions. Quan el document font és una

publicació en sèrie que no és una col·lecció, en lloc de la data de publicació es dona la designació cronològica del número en què s'ha trobat la informació.

Les dades de la numeració es transcriuen en la forma i la llengua en què apareixen en el número, però els numerals aràbics substitueixen els altres numerals o els numerals escrits en lletres, i les abreviatures normalitzades són utilitzades en lloc de les paraules. La paraula o abreviatura que inicia la numeració es posa en majúscula.

Ex.: 670 ## Quaderns de psicologia evolutiva defectiva, Oct. 1986:$bportada

(Institut de Psicologia Defectiva de Tarragona) Comentari: El número en el qual s'ha trobat la informació té la

numeració " Vol. 1, núm. 3 (oct. 1986)" Quan la publicació en sèrie no té designació cronològica, es dona la designació numèrica i, entre parèntesis, la data de publicació del número en què s'ha trobat la informació.

Ex.: 670 ## Studies in Confederate history, No. 1 (1966):$bportada (Confederate Historical Society)

Comentari: La publicació no té designació cronològica. El número en el qual s'ha trobat la informació té designació numèrica "no. 1" i va ser publicat el 1966.

Quan la publicació en sèrie és un recurs electrònic remot es dona la data en què es va fer la consulta de la manera següent: número del dia, nom del mes en català i número de l'any complet (per exemple, 15 d’agost, 1999). Es dona la designació cronològica del número o la designació numèrica com a citació de la localització de la informació trobada.

Ex.: 670 ## La Vanguardia, via WWW, consulta feta el 23 de setembre,

2014:$b30 d’octubre, 2006, pàgina 35 (Magí Brufau Estrada; mort a Reus, 29 d’octubre, 2006)

Quan la publicació es troba dins d’una base de dades, citeu com a document font la base de dades, seguida de la data en què es va fer la consulta. Es dona el títol de la publicació periòdica seguida de la designació cronològica del número o la designació com a citació de la localització de la informació trobada

37

MANUAL DEL CÀNTIC

Ex.: 670 ## RACO, via WWW, consulta feta el 3 d’octubre,

2014:$bHipertext.net, No. 8 (2010) pàgina Emergencia e interactividad (Joan Soler-Adillon) Comentari: La publicació no té paginació, es dona el títol de l’article per indicar la localització.

C. Recursos electrònics remots. Quan el document font és un recurs electrònic remot, en

lloc de la data de publicació es dona la data en què es va fer la consulta de la manera següent: número del dia, nom del mes en català i número de l'any complet (per exemple, 15 d’agost, 1999, 19 de maig, 1998, etc.).

Ex.: 670 ## Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, via

WWW, consulta feta el 18 d’octubre, 2007:$bpàgina principal (COEC)

Ex.: 670 ## Google Books, via WWW, consulta feta el 23 de setembre,

2014:$bWilliams, H. Thomas Hastings, 2005, pàgina 100 (New York Academy of Sacred Music)

D. Fonts no bibliogràfiques. Quan la font no és una font bibliogràfica (per exemple, una

trucada telefònica a l'editor, una carta de l'autor, etc.), en lloc de la data de publicació es dona la data de comunicació de la informació de la manera següent: número del dia, nom del mes en català i número de l'any complet (per exemple, 15 d’agost, 1999, 19 de maig, 1998, etc.).

Ex.: 670 ## Trucada telefònica a l'Ajuntament de Fornells de la Selva, 5 de novembre, 1999$b(segon cognom: Torra)

2.2 Informació trobada En els registres de nom personal s'anoten totes les formes del nom trobades a la font principal del document que es cataloga. Les formes trobades en altres fonts del document només s'anoten si afegeixen informació important (per exemple, una forma més desenvolupada) i/o justifiquen referències. Les dates de naixement i/o mort es donen quan apareixen en les fonts consultades.

En els registres de nom d'entitat, la citació de la informació trobada ha d'incloure tots els elements de la jerarquia necessaris per a establir el punt d’accés autoritzat i/o les variants de punt d’accés del registre, però es poden ometre la resta d'elements trobats a la font. Tanmateix, normalment s'anoten el lloc i les dates d'un congrés, etc., tot i que aquests qualificadors no s'incloguin en l'encapçalament genèric de la sèrie de congressos, etc.

Ex.: 110 1# Catalunya.$bServei d'Acció Comarcal 410 1# Catalunya.$bDirecció General de Política Territorial.$bServei d'Acció

Comarcal 670 ## Diagnosi comarcal de la Ribera d'Ebre, 1989:$bportada (Generalitat de

Catalunya, Direcció General de Política Territorial, Servei d'Acció Comarcal)

Comentari: A la portada apareix: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General de Política Territorial, Servei d'Acció Comarcal

Ex.: 111 2# Congrés de Centres d'Estudis de Parla Catalana 670 ## El seu (1r : 1991 : Lleida, Catalunya). Actes, 1994:$bportada (1r.

Congrés de Centres d'Estudis de Parla Catalana; celebrat a Lleida, 19-20 d'abril 1991)

Ex.: 111 2# Congreso Internacional de Tribunales de Cuentas 670 ## Memoria del Primer Congreso Internacional de Tribunales de Cuentas,

1954:$b portada (celebrat a l'Havana, 2-9 de novembre, 1953)

2.2.1 Citació de la localització de la informació Quan el lloc concret de la font on s'ha trobat la informació és una dada pertinent i aquest lloc no es pot deduir del context, la informació va precedida de la seva localització dins de la font. Generalment, no es dona la localització quan la font és un document organitzat

38

MANUAL DEL CÀNTIC

alfabèticament, un document manuscrit o d'arxiu, un recull factici, una font no bibliogràfica, etc.

Ex.: 670 ## Joyce en España, 1994:$bportada (Francisco García Tortosa) Comentari: La localització és una dada pertinent i no es pot deduir del

context

Ex.: 670 ## Trucada telefònica a Edicions de la Magrana, 29 d’octubre 1999$b(nom complet: Marta Puig i Sabanés)

Comentari: La localització no és una dada pertinent

Ex.: 670 ## White, J. Papers, 1796-1906$b(Hannah White Richardson) Comentari: El document és material d'arxiu

Ex.: 670 ## Gran enciclopèdia catalana, segona edició $b(Pausànies) Comentari: El document font està organitzat alfabèticament i la

localització de la informació es pot deduir de la forma del nom de l'epígraf

En anotar les localitzacions s'utilitzen termes i abreviatures normalitzats. Les pàgines, els volums, etc. no numerats es donen sense claudàtors, tot i que en els corresponents registres bibliogràfics vagin entre claudàtors. El substitut de la portada se cita com a "portada". El verso de portada es cita com a “verso de portada” Les pàgines de la coberta se citen de la manera següent: coberta..................................................per a la cara exterior de la coberta anterior pàgina 2 de la coberta...........................per a la cara interior de la coberta anterior pàgina 3 de la coberta...........................per a la cara interior de la coberta posterior pàgina 4 de la coberta...........................per a la cara exterior de la coberta posterior

Les solapes anterior i posterior se citen respectivament com a "solapa anterior" i "solapa posterior".

Ex.: 670 ## A new image of man ... 1977- :$bpt. 1, pàgina 1 (International Research

Institut for Man-Centered Enviromental Sciences and Medicine)

Ex.: 670 ## De la Safor a la Cuba colonial, 1999:$bpàgina 4 de la coberta (Ajuntament de Benirredrà)

Ex.: 670 ## Parròquia de Castellbisbal, 1998:$bportada (Albert Ruiz i Elias) solapa

anterior (nascut al Masnou, 1944)

Quan en una mateixa font es troba informació en localitzacions diferents, normalment s'anota en primer lloc la informació trobada en la font principal del document i, després, la de la resta de localitzacions. Les unitats de localització/informació diferents se separen per un espai (Excepció: les unitats de localització/informació extretes de números diferents d'una mateixa publicació en sèrie se separen per punt i coma). Cada localització és seguida, entre parèntesis, per les dades que s’hi han trobat. Tanmateix, diferents localitzacions amb la mateixa informació es poden compactar en una única unitat de localització/informació i, si hi ha més de dues localitzacions, les segones i les següents es poden substituir per "etc." (per exemple, "pàgina 316, etc." en lloc de "pàgina 316-325, 329-331, 342"). En casos complexos, dues o més unitats de localització/informació amb localitzacions i informacions diferents es poden compactar en una única unitat.

Ex.: 670 ## La seva obra Calaf, 1999:$bportada (Jaume Mas) pàgina 7 (Jaume Mas i Parés)

Ex.: 670 ## The grunts, 1976:$bvol. 1-3, portada (Charles R. Anderson) vol. 2,

pàgina 316, etc. (ex-marí; nascut a Illinois, 1943; professor d'anglès i japonès)

2.2.2 Citació de la informació La citació de la informació trobada es dona entre parèntesis i després de la seva localització, si n'hi ha. Dins dels parèntesis, les dades que pertanyen a la mateixa unitat d'informació normalment se separen amb una coma i les diferents unitats d'informació se separen amb un punt i coma.

39

MANUAL DEL CÀNTIC

Ex.: 670 ## Qui és qui a les lletres catalanes, 1991$b(Obiols i Puigpinós, Joan; nascut a Peramola, Alt Urgell, 5 de març, 1952; mestre i professor de batxillerat; escriptor)

Quan la mateixa informació apareix en diferents localitzacions d'una única font, la informació no es repeteix; si es considera necessari donar les diferents localitzacions, es fa de forma compactada.

Ex.: 670 ## Història de Catalunya, 1987- :$bvol. 1-3, portada (Rosa Pocar) vol. 1,

pàgina 3 (nascut a Barcelona, 1946; professora d'història) La citació dels noms, noms-títols i títols té un tractament diferent al de la resta d'informació. A continuació es donen les pautes per a l'anotació d'aquests dos tipus d'informació.

A. Nom (noms, noms-títols i títols). Quan el punt d’accés autoritzat 1XX, les variants de

punts d’accés 4XX o punts d’accés relacionats 5XX que es volen justificar apareixen citats exactament igual en el títol del document font, no és necessari repetir el nom corresponent en el subcamp $b.

Ex.: 670 ## Guía del Museo Thyssen-Bornemisza, 1998 i no Guía del Museo Thyssen-Bornemisza, 1998:$bportada (Museo

Thyssen-Bornemisza) Ex.: 670 ## II Jornadas de Arqueología Subacuática en Asturias,

1992:$bportada (celebrades a Gijón, 1991) i no Les seves (2es : 1991: Gijón, Astúries). II Jornadas de

Arqueología Subacuática en Asturias, 1992:$bportada (celebrades a Gijón, 1991)

El document catalogat que motiva la creació del punt d’accés autoritzat se cita normalment en el primer camp 670. En la majoria dels casos, aquest document conté una o més formes del nom. A vegades, però, el document no conté cap forma del nom. Quan es produeix aquesta situació, en el subcamp $b es dona la frase "no conté el nom" entre parèntesis. Això suposa que el punt d’accés autoritzat s'ha de justificar en un o més camps 670 addicionals.

Ex.: 100 1# Roquer, Marià 670 ## Carta del liberal arrepentido a su confesor, no abans de

1824$b(no conté el nom) 670 ## Enciclopèdia.cat, consulta feta el 26 de gener, 2010$b(Marià

Roquer; segle XIX; dominicà; publicà les Cartas de un liberal arrepentido)

Els noms es transcriuen tal com apareixen a la font citada independentment de la forma dels punts d’accés autoritzats i/o de les variants; els noms no es tradueixen i els seus termes no s'abreugen ni es desenvolupen i s'ha de mantenir el seu ordre de presentació a la font. Tanmateix, els noms que apareixen a la font en una escriptura no llatina, se citen transliterats segons el sistema utilitzat. Així mateix, quan el nom trobat a la font no està en cas nominatiu, el nom es dona en el cas en què figura a la font precedit i/o seguit de senyals d'omissió.

B. Resta d'informació. La informació que no és citació de nom, nom-títol i títol es registra de manera tan breu com sigui possible. Les paraules es poden abreujar sempre que el context deixi clar el seu significat. Normalment, la informació que no es presenta a la font en català es tradueix al català i/o es parafraseja o es resumeix en català. Tanmateix, els termes que figuren a la font juntament amb els noms i que es poden fer servir per a resoldre conflictes entre el punt d’accés autoritzat i/o variants (per exemple, títols de tractament o de càrrec, inicials que indiquen grau acadèmic o pertinença a un organisme, etc.) es transcriuen com si fossin noms: no es tradueixen, no s'abreugen ni es desenvolupen, i no s'altera el seu ordre de presentació. Les dates se citen de la forma següent: número del dia, nom del mes en català i número de l'any complet (per exemple, 15 d’agost, 1999, 19 de maig, 1998, etc.).

40

MANUAL DEL CÀNTIC

2.3 Casos especials Cal tenir en compte que la tipologia de documents establerta en aquest apartat no és exhaustiva i que els seus tipus no són excloents. Per això, a vegades, per redactar adequadament una nota del camp 670 s'han d'utilitzar alhora pautes corresponents a més d'un tipus de document.

Obres de referència Les obres de referència amb formes de citació normalitzades acceptades se citen per aquestes formes (vegeu Apèndix B). La resta d'obres de referència se citen seguint les pautes corresponents al(s) tipus a què pertany el document −publicació monogràfica, publicació periòdica, recurs electrònic remot, etc. Quan l'obra de referència està organitzada alfabèticament i l'epígraf sota el qual s'ha trobat la informació és suficient per a localitzar-la, en lloc de la localització per volum, pàgina, etc., es dona l'epígraf com a primer element d'informació dins del parèntesis. Si l'epígraf no és una de les formes del nom utilitzades per elaborar el punt d’accés autoritzat o alguna de les variants, l'epígraf és precedit per la paraula "sota".

Ex.: 100 1# Ferran, Antoni,$d1786-1857 670 ## Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, 1980-1981

$b(Ferran, Antoni; nascut a Barcelona, 1786; mort a Barcelona, 1857; pintor)

Ex.: 110 2# Escola d'Arts i Oficis (Terrassa, Catalunya) 670 ## Gran enciclopèdia catalana, segona edició $b(sota Terrassa: Escola

d'Arts i Oficis)

Bases de dades bibliogràfiques Les bases de dades bibliogràfiques amb formes de citació normalitzades acceptades se citen per aquestes formes (vegeu Apèndix B).

En elaborar un registre d'autoritat, es pot fer ús de la informació trobada en els registres bibliogràfics de les bases de dades consultades a més a més del camp 670 del document que motiva la creació del registre.

- Citació de la font ($a). Quan la font consultada és la publicació de tota o d'una part

d'una base de dades bibliogràfica, la font se cita seguint les pautes corresponents al(s) tipus de document a què pertany −publicació monogràfica, publicació periòdica, etc.

Quan la font consultada no és la publicació de tota o de part de la base, sinó que és la mateixa base (per exemple, quan la base consultada és el catàleg manual o en línia d'una biblioteca), la font se cita de la manera següent:

$aCatàleg del/de l'/de la [nom de l'entitat] o [citació normalitzada], [data de la consulta]

- Informació trobada ($b). El punt d’accés autoritzat sota el qual s'ha trobat la

informació a la base de dades sempre es dona com a primer element del subcamp $b.

Normalment, el model per a citar la informació trobada és:

$b(punt d’accés: [dades]; ús: [dades]) - punt d’accés es refereix a la forma del nom trobada en els punts

d'accés. - ús es refereix als noms que figuren al cos dels registres, normalment en

les mencions de responsabilitat, que són transcripcions exactes de les formes que apareixen en els documents.

Quan el punt d’accés autoritzat que s’ha elaborat coincideix amb el trobat a la base, normalment n’hi ha prou de registrar el punt d’accés autoritzat trobat a la base. Quan no coincideixen, normalment n’hi ha prou donant el punt d’accés autoritzat trobat a la base i els usos que justifiquen el nostre punt d’accés autoritzat.

Ex.: 100 1# Lavalle, José Antonio de,$d1926- 670 ## Arte textil del Perú, 1988:$bportada (José Antonio de Lavalle)

41

MANUAL DEL CÀNTIC

670 ## Catàleg de la Biblioteca Nacional del Perú, consulta feta el 20 de setembre, 2012$b(punt d’accés: Lavalle Vargas, José Antonio de, 1926- ; ús: José Antonio de Lavalle)

Bases de dades d'autoritats Les bases de dades d’autoritats amb formes de citació normalitzades acceptades se citen per aquestes formes (vegeu Apèndix B).

En elaborar un registre d'autoritat, es pot fer ús de la informació trobada en els registres d’autoritat de les bases de dades consultades a més a més del camp 670 del document que motiva la creació del registre.

- Citació de la font ($a). Quan la font consultada és la publicació de tota o d'una part

d'una base de dades d'autoritat, la font se cita seguint les pautes corresponents al(s) tipus de document a què pertany −publicació monogràfica, publicació periòdica, etc. Quan la font consultada no és la publicació de tota o de part de la base, sinó que és la mateixa base (per exemple, quan la base consultada és el catàleg d'autoritats manual o en línia d'una biblioteca), la font se cita de la manera següent:

$aCatàleg d'autoritats del/de l'/de la [nom de l'entitat] o [citació normalitzada], [data de la consulta]

- Informació trobada ($b). El punt d’accés autoritzat trobat a la base de dades sempre

es dona com a primer element del subcamp $b. El model per a citar la informació trobada en una base de dades d'autoritats és el següent:

$b(punt d’accés: [dades]; punts d’accés relacionats: [dades]; punts d’accés anteriors: [dades]; punts d’accés posteriors: [dades]; variants de punt d’accés: [dades]; altra informació: [dades])

- punt d’accés es refereix al punt d’accés acceptat del camp 1XX - punts d’accés anteriors es refereix als punts d’accés acceptats per als

noms anteriors de l'entitat (5XX $w a) - punts d’accés posteriors es refereix als punts d’accés acceptats per als

noms posteriors de l'entitat (5XX $w b) - punts d’accés relacionats es refereix als punts d’accés acceptats

relacionats amb el punt d’accés del camp 1XX, però que no són ni punts d’accés anteriors ni posteriors (per exemple, el punt d’accés d'un pseudònim, els punts d’accés de dues entitats fusionades, etc.)

- variants de punt d’accés es refereix a formes del punt d’accés no acceptades

- altra informació es refereix a dades diferents dels punts d’accés i variant de punt d’accés trobats a la font que es consideren d'interès

Quan el punt d’accés autoritzat que s’ha elaborat coincideix amb el que s’ha trobat a la base de dades, normalment n’hi ha prou de registrar els punts d’accés autoritzats i relacionats trobats a la base (camps 1XX i 5XX). Quan no coincideixen, normalment n’hi ha prou donant el punt d’accés autoritzat 1XX trobat a la base i les variants de punt d’accés i punts d’accés relacionats que justifiquen els nostres punts d’accés autoritzats (camps 1XX i 5XX).

Ex.: 100 1# Andouard, A.$q(Ambroise),$d1839-1914 670 ## Nouveaux éléments de pharmacie, 1892:$bportada (A. Andouard) 670 ## BNF Autorités, consulta feta el 17 d’octubre, 2014$b(punt d’accés:

Andouard, Ambroise (1839-1914)) Comentari: BNF Autorités no és un catàleg de referència per a CÀNTIC per tant no es pot adoptar el seu punt d’accés; tanmateix aporta informació que justifica el camp 100 del registre CÀNTIC.

Recursos electrònics remots Els recursos electrònics remots amb formes de citació normalitzades acceptades (vegeu Apèndix B) se citen per aquestes formes.

42

MANUAL DEL CÀNTIC

En citar la informació trobada en recursos electrònics remots, es dona el següent: la citació del document (amb la data de consulta), la modalitat d'accés, la localització −si és necessària− i la informació trobada. Normalment no es dona la URL (Uniform Resource Locator), ja que és una dada que canvia sovint.

Ex.: 670 ## Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, via

WWW, consulta feta el 18 d’octubre, 2007:$bpàgina principal (COEC)

Fonts no publicades Quan la font de la informació és una trucada telefònica, una carta, etc., es dona una breu descripció de la font, la data de la comunicació i la informació obtinguda. La descripció de la font es pot fer en termes genèrics (per exemple, "Informació facilitada per l'autor", "Informació facilitada per l'editor", etc.) o especificant el tipus de mitjà de comunicació utilitzat (per exemple, "Trucada telefònica a l'autor", "Carta de l'editor", etc.). En aquest últim cas, no és necessari indicar la modalitat concreta del mitjà (per exemple, si la carta ha estat rebuda per FAX o per correu electrònic, etc.). Quan la font citada és una trucada telefònica a una entitat, generalment es dona el nom de l'entitat amb preferència al càrrec o al nom de la persona contactada.

Ex.: 670 ## Carta de l'Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria, 16 de desembre, 1999$b(nom complet: Sonia Martín Albertos; nascuda el 25 d’octubre, 1963) Comentari: La carta ha estat rebuda per FAX

Ex.: 670 ## Trucada telefònica al Timber Management, 12 de maig,

1993$b(diferent del Timber Management Research; Timber Mgt. depèn del National Forest System; Timber Mgt. Res. depén del Forest Service Research; el Nat. Forest Sys. i el Forest Serv. Res. depenen de l'United States, Forest Service)

CAMP 675: FONT DE LES DADES NO TROBADES (NR)

Definició i abast El camp 675 conté les citacions de les fonts consultades on no s'ha trobat informació sobre el punt d’accés 1XX d'un registre de punt d’accés acceptat.

El camp 675 no és repetible i les diferents fonts consultades s'han de citar en un sol camp 675.

Les citacions i la informació que s'anoten en aquest camp no cal que siguin redactades de manera apropiada per a la seva visualització pública.

La citació de les fonts consultades on s'ha trobat informació sobre el punt d’accés es donen en camps 670 (Font de les dades trobades). Designadors de contingut


- Subcamp. El subcamp utilitzat en aquest camp és el següent: $a - Citació de la font (R)

Pautes d'aplicació El camp 675 és opcional. S'utilitza per citar fonts consultades on no s'ha trobat cap informació sobre el punt d’accés 1XX (així s’evita que altres catalogadors repeteixin una consulta que és improductiva).

El subcamp $a conté la citació d'una obra publicada o la descripció de qualsevol altra font o acció que no dona informació sobre el punt d’accés. Cada font citada es dona en un subcamp $a separat i els diferents subcamps $a se separen amb punt i coma. Les fonts se citen seguint les corresponents pautes del camp 670

Quan el document font és un recurs electrònic remot, en lloc de la data de consulta es dona la data en què es va fer la “cerca” de la manera següent: número del dia, nom del mes en català i número de l'any complet (per exemple, 15 d’agost, 1999, 19 de maig, 1998, etc.).

43

MANUAL DEL CÀNTIC

Ex.: 675 ## Enciclopèdia.cat, cerca feta el 19 de febrer, 2017

Cal tenir en compte que no és necessari citar totes les fonts consultades, sinó que s'han de triar les que són suficientment importants per a ser anotades en el registre d'autoritat.

CAMP 678: DADES BIOGRÀFIQUES O HISTÒRIQUES (R)

Definició i abast El camp 678 conté informació biogràfica, històrica, etc. sobre el punt d’accés 1XX d'un registre de punt d’accés acceptat. Normalment, aquesta nota s’utilitza quan es vol registrar la informació que es té sobre el punt d’accés, però no es poden citar les fonts de la informació.


- Indicadors. Les posicions dels dos indicadors es deixen en blanc. - Subcamp. El subcamp utilitzat en aquest camp és el següent:

$a – Dades biogràfiques o històriques (R).

Pautes d'aplicació El camp 678 és opcional. El camp conté informació biogràfica d'una persona o una família, o informació històrica o administrativa d'una entitat corporativa.

Sempre que sigui possible, s’han de justificar les informacions complementàries en un camp 670 normalitzat enlloc del camp 678.

Ex.: 100 1# López Soler, Ramon 678 ## Nascut a Manresa, 1799; mort a Madrid, 1836; escriptor i

periodista Ex.: 678 ## L'Office of Geography recerca i subministra informació sobre la nomenclatura de llocs geogràfics de fora dels Estats Units

CAMP 781: ENTRADA D'ENLLAÇ DE SUBDIVISIÓ--SUBDIVISIÓ GEOGRÀFICA (R)

Definició i abast El camp 781 conté la forma de la subdivisió geogràfica equivalent al camp 151 de nom geogràfic que ha de ser utilitzada en un registre bibliogràfic.


- Indicadors. Les posicions dels dos indicadors són: #7. - Subcamp. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:

$z - Subdivisió geogràfica (R) $2 - Font de l'encapçalament o del terme (NR)

Pautes d'aplicació El camp 781 és opcional15. S’utilitza en els registres d'autoritat de noms geogràfics, per a indicar la forma que adopta el punt d’accés 151 com a subdivisió geogràfica per a un punt d’accés de matèria de la LEMAC. El subcamp $2 conté el codi “lemac”.

Ex.: Registre d’autoritat: 151 ## Arganda (Madrid) 781 #7 $zMadrid (Comunitat autònoma)$zArganda$2lemac

Registre bibliogràfic: 110 1# Arganda (Madrid) 651 #7 Urbanisme$zMadrid (Comunitat autònoma)$zArganda$2lemac

CAMP 856: LOCALITZACIÓ I ACCÉS ELECTRÒNICS (R)

Definició i abast El camp 856 conté un enllaç a un recurs electrònic remot.


- Indicadors. Les posicions dels dos indicadors són: 4#. - Subcamp. Els subcamps utilitzats en aquest camp són els següents:

15 Pràctica de la BC: És d’aplicació obligatòria si aplicable per als catalogadors de la BC.

44

MANUAL DEL CÀNTIC

$u - URI (Uniform Resource Identifier) (R) $y - Text d'enllaç (R)

Pautes d'aplicació El camp 856 és opcional.

Ex.: 856 4# $uhttp://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0047225

$yL’Enciclopèdia (Enciclopèdia Catalana, SAU)

CAMP LOCAL-CÀNTIC 899: ÀMBIT (NR)

Definició i abast El camp 899 conté un codi per indicar que el punt d’accés 1XX d'un registre de punt d’accés acceptat es considera una autoritat d’àmbit català (vegeu les consideracions especificades a la posició de Sierra “Àmbit”)


- Indicadors. Les posicions dels dos indicadors es deixen en blanc. - Subcamp

$a - Àmbit (NR).

Pautes d'aplicació El camp 899 conté el codi “AC” per indicar que el punt d’accés 1XX d'un registre de punt d’accés acceptat es considera una autoritat d’àmbit català. En la resta de casos no es proporciona el camp 899. Aquest camp ha de coincidir amb el valor “c” donat a la posició de Sierra “Àmbit”.

CAMP LOCAL-CÀNTIC 900: PROPOSTA DE CANVI I/O REVISIÓ DEL REGISTRE (R)

Definició i abast El camp 900 conté una proposta del catalogador perquè el registre d’autoritat sigui revisat. Les autoritats seran revisades per l’SNB de la BC.



$a – Proposta (NR).

Pautes d'aplicació El registre es deixa en estat “REVIEW” i a l’inici del camp 900 es donen les inicials de la institució (opcionalment, també l’identificador del catalogador) que fa la proposta . Es dona la informació que es proposa canviar, la modificació que es vol fer i, si es considera necessari, el motiu del canvi i/o la font (vegeu l’apartat de procediments tècnics).

CAMP LOCAL-CÀNTIC 909: IDENTIFICADOR DEL CATALOGADOR (NR)

Definició i abast El camp 909 conté un codi que identifica el catalogador creador del registre CÀNTIC. No s’utilitza per als catalogadors que afegeixen informació o modifiquen el registre.



$a – Codi de catalogador (NR).

Pautes d'aplicació El camp 909 és opcional16. Es pot donar el número/codi del catalogador que crea el registre si la institució que crea el registre segueix aquesta pràctica.

CAMP LOCAL-CÀNTIC 980: TIPUS DE TÍTOL (Obsolet)

El camp 980 ha estat substituït per l’aplicació del camp 380.

16Pràctica de la BC: És d’aplicació obligatòria per als catalogadors de la BC.

45

MANUAL DEL CÀNTIC

CAMP LOCAL-CÀNTIC 981: IDENTIFICADOR IMDb (Obsolet)

El camp 981 ha estat substituït per l’aplicació del camp 024 ALTRES CAMPS MARC NO DEFINITS EN EL MANUAL CÀNTIC

Opcionalment els catalogadors poden utilitzar altres camps MARC així com camps locals propis de la seva institució consensuats amb el Servei de Normalització Bibliogràfica de la BC.

6 REGISTRES AMB TRACTAMENT ESPECÍFIC

6.1 REGISTRES DE CONGRESSOS, EXPOSICIONS, ETC. INDIVIDUALS PERTANYENTS A UNA SÈRIE DE CONGRESSOS, EXPOSICIONS, ETC. AMB EL MATEIX NOM

S’ha de generar un registre per a tota la sèrie de congressos, d'exposicions, etc. amb totes les referències. Opcionalment, es pot generar un registre d'autoritat per a cadascun dels congressos, de les exposicions, etc. utilitzats com a punts d'accés en els registres bibliogràfics . Tanmateix, en els registres individuals no es donen ni les referències ni els camps de notes que correspondrien a cadascun dels congressos, de les exposicions, etc.

Els registres d’autoritat per als noms anteriors i posteriors de la conferència col·lectiva es connecten usant els camp 5XX. Quan la relació no és seqüencial o no es coneix el tipus de relació, s’enregistra la relació en un camp 5XX sense el subcamp $w ni el subcamp $i. Quan les relacions són seqüencials, s’enregistren a partir del codi "a" ("Nom anterior") o "b" ("Nom posterior") en la primera posició del subcamp "$w" dels camps 5XX. Alternativament es poden enregistrar a partir del codi “r” en la primera posició del subcamp "$w" conjuntament amb el subcamp “$i”. Aquestes relacions s’han de justificar en una nota 670.

Ex.:

111 2# Congrès de l’Acfas 410 2# Association francophone pour le savoir-Acfas.$bCongrès 411 2# Congrès annuel de l’Acfas 510 2# $wa$aAssociation canadienne-française pour l’avancement des

sciences.$bCongrès 110 2# Association canadienne-française pour l’avancement des sciences.$bCongrès 511 2# $wb$aCongrès de l’Acfas

o bé: 111 2# Congrès de l’Acfas 410 2# Association francophone pour le savoir-Acfas.$bCongrès 411 2# Congrès annuel de l’Acfas 510 2# $wr$iPredecessor:$aAssociation canadienne-française pour l’avancement des

sciences.$bCongrès 110 2# Association canadienne-française pour l’avancement des sciences.$bCongrès 511 2# $wr$iSuccessor:$aCongrès de l’Acfas

Si es generen registres d’autoritat per a cadascun dels congressos, etc. individuals, al registre d’autoritat del congrés col·lectiu es pot afegir un camp 667 amb la forma que es dona en el següent exemple:

Ex.:

Registres d’autoritat per a la sèrie de congressos, etc.: 111 2# Expo (International Exhibitions Bureau) 411 2# World Expo (International Exhibitions Bureau) 411 2# International Expo (International Exhibitions Bureau) 411 2# Expo Internacional (International Exhibitions Bureau) 411 2# International Registered Exhibition (International Exhibitions Bureau) 411 2# International Recognized Exhibition (International Exhibitions Bureau) 667 ## Vegeu també els punts d’accés relacionats de les instàncies individuals

d’aquest congrés que inclouen informació específica sobre el número, data o lloc del congrés individual

46

MANUAL DEL CÀNTIC

667 ## Useu-lo per a les Expo sancionades per l'International Exhibitions Bureau des de la seva creació el 22 de novembre de 1928

Registres d’autoritat per al congrés individual: 111 2# Expo (International Exhibitions Bureau)$d(1992 :$cSevilla, Andalusia)

Aquest tractament s'aplica tant als congressos, etc., entrats directament (camp 111), com als congressos, etc., entrats sota nom d'entitat o de congrés, etc. (camps 110 o 111).

6.2 REGISTRES DE TÍTOL PREFERIT DERIVATS DEL CAMP 240 DELS REGISTRES BIBLIOGRÀFICS AMB ENTRADA PRINCIPAL PER UN NOM

Es crea sempre el registre de nom i el de nom-títol17

Ex.: Registre bibliogràfic:

100 1# Brown, George Douglas,$d1869-1902,$eautor 240 10 House with the green shutters.$lCatalà Comentari: l’article inicial del títol del camp 240 s’omet.

Registres d'autoritat creats pels catalogadors: Registre de nom:

100 1# Brown, George Douglas,$d1869-1902 Comentari: Amb aquest registre d'autoritat s'associen els registres

bibliogràfics amb camps "100", "700" o “800” amb els subcamps "$a" i "$d".

Registre de nom-títol:

100 1# Brown, George Douglas,$d1869-1902.$tHouse with the green shutters.$lCatalà

400 1# Brown, George Douglas,$d1869-1902.$tCasa dels finestrons verds Comentari: Amb aquest registre d'autoritat s'associen els registres

bibliogràfics amb camps”100” amb “240” i "700" amb els subcamps: "$a”, “$d”, “$t” i “$l".

6.3 REGISTRES DE NOM O NOM-TÍTOL AMB UN NOM GEOGRÀFIC COM ELEMENT D’ENTRADA

Es crea sempre el registre de nom o nom-títol. Tanmateix es crea també el registre de nom geogràfic si necessita camps de referències i/o notes.

Ex.: Registre bibliogràfic:

245 00 Llavaneres informa 710 1# Sant Andreu de Llavaneres (Catalunya).$bAjuntament

Registres d'autoritat creats pels catalogadors: Registre de nom:

110 1# Sant Andreu de Llavaneres (Catalunya).$bAjuntament

Registre de nom geogràfic: 151 ## Sant Andreu de Llavaneres (Catalunya) 451 ## Llavaneres (Catalunya)

6.4 REGISTRES DE NOM, NOM-TÍTOL O TÍTOL AMB ENTRADA EN L'ÍNDEX DE MATÈRIES I QUE TENEN SUBDIVISIONS

Els registres de nom, nom-títol o títol amb subdivisions no cauen dins de l'abast d'aquestes pautes. Tanmateix, si les parts descriptives dels punts d’accés −els noms, els títols o els noms-títols− necessiten camps de referències i/o notes, es donen en els corresponents registres d'autoritat −si no existeixen, els crea el catalogador.

17 Quan es crea el registre nom-títol, s'ha d'afegir la referència nom títol propi del document catalogat.

47

MANUAL DEL CÀNTIC 6.5 REGISTRES DE NOM, NOM-TÍTOL O TÍTOL QUE NO PODEN SER UTILITZATS COM A

MATÈRIA

Procediment: • En els registres que no poden ser utilitzats com a matèria s’han de codificar les següents

posicions del camp 008: 008/pos.11 = “n” 008/pos.15 = “b”

• Es recomana l’ús d’una nota 667 amb la finalitat d’alertar als catalogadors amb la forma:

“ÚS TEMÀTIC: aquest punt d’accés no és vàlid com a matèria. Les obres sobre aquest[a] [persona, geogràfic, etc.] són entrades sota [el punt d’accés autoritzat com a matèria]”

Casos previstos:

1) En la majoria dels punts d’accés de noms geogràfics no actuals utilitzats com a noms convencionals de governs o de comunitats que no són govern. Tingueu en compte, però, que aquests noms geogràfics no actuals sí que es poden utilitzar 1) en entrades de matèria de nom d'entitat subordinada o relacionada entrada subordinadament i 2) en entrades de matèria de nom-títol (per exemple, en matèries no es pot utilitzar el punt d’accés "Ceilan", però sí el punt d’accés "Ceilan. Treasury").

Ex.:

008 aammdd ||azznnaabn |a ana 151 ## Sri Lanka 551 ## $wa$aCeilan

008 aammdd ||aznnnabbn |a ana 151 ## Ceilan 551 ## $wb$aSri Lanka 667 ## US TEMÀTIC: aquest punt d’accés no és vàlid com a matèria. Les obres

sobre aquest geogràfic són entrades sota Sri Lanka

2) Els punts d’accés de noms corporatius de caps d'estat i d'altres alts càrrecs públics i els punts d’accés de noms corporatius de papes i d'altres alts càrrecs eclesiàstics. Tingueu en compte, però, que aquests noms corporatius sí que es poden utilitzar en entrades de matèria de nom-títol (per exemple, en matèries no es pot utilitzar el punt d’accés "Església Catòlica. Papa (1963-1978 : Pau VI)", però sí el punt d’accés "Església Catòlica. Papa (1963-1978 : Pau VI). Populorum progressio").

Ex.:

008 170424 ||aznnnabbn |a ana 110 2# Església Catòlica.$bPapa (2013- : Francesc) 500 0# Francesc,$cpapa,$d1936- 667 ## ÚS TEMÀTIC: aquest punt d'accés no és vàlid com a matèria. Les obres

sobre aquesta persona són entrades sota Francesc, papa, 1936-

3) Els punts d’accés de noms de família Ex.:

Punt d’accés de nom: 008 170329 ||aznnnabbn |a ana 100 3# Saavedra (Família :$dsegle XVI-segle XX) 400 3# Alcúdia,$ccomtes de l' 400 3# Albalat i Segart,$cbarons d' 667 ## ÚS TEMÀTIC: aquest punt d’accés no és vàlid com a matèria. Les obres

sobre aquesta família són entrades sota Saavedra (Família)

Punt d’accés de matèria: 100 3# Saavedra (Família)

4) Punts d’accés de noms de persona amb més d’una identitat. En la catalogació de matèries cal triar un únic punt d’accés per a la persona, quan aquesta persona és objecte d'obres biogràfiques o estudis crítics, i la resta de noms que ha fet servir no es podran utilitzar com a matèria.

48

MANUAL DEL CÀNTIC

Aquest "punt accés autoritzat bàsic”, serà la forma utilitzada predominantment per a la persona i la tria es fa d’acord amb el següent ordre de preferència:

1. El nom corresponent a la forma utilitzada per introduir l’article de la persona en la Gran enciclopèdia catalana.

2. El punt d’accés corresponent a la forma utilitzada a l’índex de matèries del catàleg bibliogràfic de la Library of Congress –en aplicar aquesta directriu no es tenen en compte les entrades nom-títol de l’índex de matèries (per als autors no catalans).

3. El nom corresponent a la forma utilitzada per introduir l’article de la persona en les obres de referència generals publicades en la seva llengua o en el seu país de residència o d’activitat.

4. El nom corresponent a la forma predominant en les obres de la persona i sobre la persona publicades recentment en la seva llengua o en la llengua del seu país de residència o d’activitat.

5. Si no es disposa d’evidències suficients, es tria el nom real.

La resta de noms que ha fet servir la persona no es poden utilitzar com a matèria. Ex.:

008 160629 ||acnnnabbn |a aaa c 100 1# Dodgson, Charles Lutwidge,$d1832-1898 500 1# Carroll, Lewis,$d1832-1898 667 ## ÚS TEMÀTIC: aquest punt d’accés no és vàlid com a matèria. Les obres sobre aquesta persona són entrades sota Carroll, Lewis, 1832-1898

5) En els punts d’accés de nom-títol o títol amb l'addició del nom de la llengua del

document. Excepció: els encapçalaments de títol uniforme de les sagrades escriptures amb l'addició del nom de la llengua es poden utilitzar com a entrada de matèria (per exemple, "Bíblia. Nou Testament. Llatí", "Alcorà. Català", etc.)

6.6 REGISTRES DE NOM AMB PSEUDÒNIMS

Situacions possibles: 1) La persona fa servir un pseudònim, mai usa el nom real:

• Es crea un sol registre d’autoritat. • El camp 100 conté el pseudònim, s’afegeix un camp 400 amb el nom real. • No s’usen els designadors de relació de l’apèndix K en camps 400.

Ex.:

100 1# Bell-lloc, Maria de,$d1841-1907 400 1# Maspons i Labrós, Maria del Pilar,$d1841-1907

2) La persona utilitza el nom real i un pseudònim: • Es creen dos registres d’autoritat. • Els camps 500 relacionen ambdós registres. • Es poden utilitzar opcionalment els designadors de relació de l'apèndix K2.1.

(Nota: el sistema Sierra no mostra el subcamp $i en la visualització OPAC)

Ex.: 100 1# Day Lewis, C.$q(Cecil),$d1904–1972 500 1# $wr$iIdentitat alternativa:$aBlake, Nicholas,$d1904-1972

100 1# Blake, Nicholas,$d1904–1972 500 1# $wr$iIdentitat real:$aDay Lewis, C.$q(Cecil),$d1904-1972

3) La persona utilitza més d'un pseudònim i pot, o no, usar el nom real:

• Es creen tants registres d’autoritat com entitats alternatives hi ha al catàleg. • Es tria el registre d’autoritat que es considera “bàsic” per identificar el punt d’accés

autoritzat que s’ha d’utilitzar en matèries quan la persona és objecte d'obres biogràfiques o estudis crítics. Aquest "punt d’accés autoritzat bàsic” serà la forma utilitzada predominantment per la persona. Si no es disposa d’evidències suficients, es tria el nom real.

• Els camps 500 relacionen els registres.

49

MANUAL DEL CÀNTIC

• Opcionalment es pot utilitzar un camp 663 per explicar la relació. Tanmateix el sistema Sierra gestiona incorrectament el camp 633 i es recomana com a model l’exemple següent.

Ex.:

Registre d’autoritat bàsic 100 1# Rowling, J. K. 500 1# Scamander, Newt 500 1# Whisp, Kennilworthy 500 1# Galbraith, Robert

Registres d’autoritat relacionats 100 1# Scamander, Newt 500 1# Rowling, J. K.

100 1# Whisp, Kennilworthy 500 1# Rowling, J. K. 100 1# Galbraith, Robert 500 1# $aRowling, J. K.

o bé

Registre d’autoritat bàsic

100 1# Rowling, J. K. 500 1# $wnnnc$aScamander, Newt 500 1# $wnnnc$aWhisp, Kennilworthy 500 1# $wnnnc$aGalbraith, Robert 663 ## J. K. Rowling utilitza identitats alternatives. Per a obres d'aquesta

persona escrites sota altres noms cerqueu sota:$bGalbraith, Robert $bScamander, Newt $bWhisp, Kennilworthy

Registres d’autoritat relacionats

100 1# Scamander, Newt 500 1# $wnnnc$aRowling, J. K. 663 ## J. K. Rowling utilitza identitats alternatives. Cerqueu sota:$bRowling,

J. K. 100 1# Whisp, Kennilworthy 500 1# $wnnnc$aRowling, J. K. 663 ## J. K. Rowling utilitza identitats alternatives. Cerqueu sota:$bRowling,

J. K. 100 1# Galbraith, Robert 500 1# $wnnnc$aRowling, J. K. 663 ## J. K. Rowling utilitza identitats alternatives. Cerqueu sota:$bRowling,

J. K. 4) Pseudònim conjunt (dues o més persones) i el catàleg no té recursos de les persones

sota el seu nom real. Es crea un registre d’autoritat per al pseudònim conjunt i els noms associats al pseudònim es donen en camps 400.

Ex.:

100 1# Jones, Jennifer 400 1# Johnson, Enid,$d1892- 400 1# Lane, Margaret,$d1907-1994

5) Pseudònim conjunt (dues o més persones) i el catàleg té recursos de les persones sota

els noms reals: • Es crea un registre d’autoritat per al pseudònim conjunt i els corresponents registres

d’autoritat per a cada nom associat al pseudònim. • Els camps 500 relacionen els registres. • Opcionalment es pot utilitzar un camp 663 per explicar la relació. Tanmateix el

sistema Sierra gestiona incorrectament el camp 633 i es recomana com a model l’exemple següent.

Ex.:

50

MANUAL DEL CÀNTIC

Pseudònim conjunt: 100 1# Kepler, Lars 500 1# Ahndoril, Alexander,$d1967- 500 1# Ahndoril, Alexandra Coelho,$d1966-

Registres d’autoritat relacionats 100 1# Ahndoril, Alexander,$d1967- 500 1# Kepler, Lars

100 1# Ahndoril, Alexandra Coelho,$d1966- 500 1# Kepler, Lars

o bé

Pseudònim conjunt:

100 1# Kepler, Lars 500 1# $wnnnc$aAhndoril, Alexander,$d1967- 500 1# $wnnnc$aAhndoril, Alexandra Coelho,$d1966- 663 ## Lars Kepler és un pseudònim conjunt d’Alexander Ahndoril i Alexandra

Coelho Ahndoril. Per a les obres de cada persona escrites sota el seu propi nom cerqueu sota:$bAhndoril, Alexander, 1967- $bAhndoril, Alexandra Coelho, 1966-

Registres d’autoritat relacionats 100 1# Ahndoril, Alexander,$d1967- 500 1# $wnnnc$aKepler, Lars 663 ## Lars Kepler és un pseudònim conjunt d’Alexander Ahndoril i Alexandra

Coelho Ahndoril. Cerqueu sota:$bKepler, Lars 100 1# Ahndoril, Alexandra Coelho,$d1966- 500 1# $wnnnc$aKepler, Lars 663 ## Lars Kepler és un pseudònim conjunt d’Alexander Ahndoril i Alexandra

Coelho Ahndoril. Cerqueu sota:$bKepler, Lars 6) El mateix pseudònim és utilitzat per diverses persones que treballen independentment

l'una de l’altra. • Es crea un registre d’autoritat per al pseudònim i els corresponents registres

d’autoritat per a cada persona. • Els camps 500 relacionen els registres. • Opcionalment es pot utilitzar un camp 663 per explicar la relació. Tanmateix el

sistema Sierra gestiona incorrectament el camp 633 i es recomana seguir el model següent.

Pseudònim utilitzat per diverses persones:

663 ## [pseudònim] és un pseudònim utilitzat per diverses persones. Per a les obres de cada persona escrites sota el seu propi nom, cerqueu sota:$b[nom] $b[nom] $b[nom]

Registres d’autoritat relacionats

663 ## [pseudònim] és un pseudònim utilitzat per diverses persones. Cerqueu sota:$b[pseudònim]

6.7 REGISTRES DE NOM-TÍTOL O TÍTOL DE COL·LECCIONS

Es crea un registre d’autoritat CÀNTIC de títol o nom-títol de col·lecció a partir del camp 8XX del registre bibliogràfic.

En el camp 1XX del registre d'autoritat de títol de col·lecció només hi figura el seu títol preferit (o nom-títol preferit).

Es fa una entrada de nom-títol preferit de col·lecció quan el conjunt de la col·lecció ha d’entrar sota el nom d'una persona o una entitat corporativa perquè la seva responsabilitat no es limita a la publicació o distribució.

En el cas que el punt d’accés d'una col·lecció nova entri en conflicte amb el punt d’accés d'una altra col·lecció o amb un altre punt d'accés de nom o títol ja existent al catàleg, s’ha de desfer el

51

MANUAL DEL CÀNTIC conflicte afegint un o diversos qualificadors a cadascun dels punts d’accés existents al catàleg, no només al punt d’accés nou.

Els termes que s’utilitzen més habitualment com a qualificadors de títol són:

A. Entitat responsable de la col·lecció. S’ha d’emprar sempre la forma del nom de l’entitat

normalitzada, és a dir, tal com apareix o apareixeria en el catàleg d'autoritats de noms. En cas que no existeixi el registre d’autoritat CÀNTIC d’aquesta entitat, es recomana crear-lo.

Ex.:

130 #0 Quaderns (Centre d'Estudis del Bages) 410 20 Centre d'Estudis del Bages.$tQuaderns

130 #0 Quaderns (Fundació Alfons Comín) 410 20 Fundació Alfons Comín.$tQuaderns

B. Entitat editora. S’ha d’emprar sempre la forma del nom de l’entitat normalitzada, és a dir, tal com apareix o apareixeria en el catàleg d'autoritats de noms. En cas que no existeixi el registre d’autoritat CÀNTIC d’aquesta entitat, es recomana crear-lo.

Ex.:

130 #0 Biblioteca selecta (Editorial Ramón Sopena) 130 #0 Biblioteca selecta (Garza (Firma))

C. Lloc de publicació. S’ha d’emprar sempre la forma del nom de lloc normalitzat, és a dir,

tal com apareix o apareixeria en el catàleg d'autoritats de noms.

Ex.: 130 #0 Colección 500 años (Cuenca, Equador) 430 #0 500 años (Cuenca, Equador) 430 #0 Colección Quinientos años (Cuenca, Equador)

130 #0 Colección 500 años (Buenos Aires, Argentina) 430 #0 500 años (Buenos Aires, Argentina) 430 #0 Colección Quinientos años ((Buenos Aires, Argentina)

D. Dates de publicació

Ex.: 130 #0 Col·lecció Francesc Eiximenis (1991) 430 #0 Francesc Eiximenis (1991) 130 #0 Col·lecció Francesc Eiximenis (2000) 430 #0 Francesc Eiximenis (2000)

Comentari: No es farà una referència pel títol propi de la col·lecció

L’elecció d'un terme o un altre, o bé una combinació de termes, dependrà de cada cas. Tanmateix, es triarà amb preferència com a terme qualificador el nom de l'entitat responsable de la col·lecció o, si aquesta no existeix, el de l'entitat editora. Si es tracta d'autor-obra completa, es prioritzarà com a qualificador l'any abans que l'entitat. La forma dels noms ha de ser sempre el de la seva forma normalitzada (és a dir, tal com apareix o apareixeria en el catàleg d'autoritats de noms).

En principi, els conflictes no es preveuen, és a dir, només s'afegeix el qualificador quan de fet es produeix el conflicte al catàleg i es té la necessitat de desfer-lo.

Excepcions:

1) Quan la col·lecció s'ha d'entrar sota el títol i el seu títol propi consisteix només en una

indicació genèrica del tipus de publicació poc identificativa (p. ex.: Estudis, Monografia, etc.), s'afegeix el qualificador encara que al catàleg no hi hagi cap altre encapçalament amb el qual entri en conflicte.

2) Si s’estableix a partir d’un catàleg de referència i en aquest catàleg el títol de col·lecció porta qualificador, es manté encara que al catàleg no hi hagi conflicte.

52

MANUAL DEL CÀNTIC

Ex.: 130 #0 Colección Prisma (Caracas, Veneçuela)

Comentari: No hi ha conflicte al catàleg, però es respecta el qualificador perquè s’ha establert el punt d’accés a partir del catàleg de referència LC/NAF que sí porta qualificador.

Ús del camp 643 Aquest camp només es pot emprar en els registres d’autoritat de col·lecció. Al registre d’autoritat CÀNTIC s’afegirà un, o diversos, camps 643: lloc i editor/entitat editora de la col·lecció representada en el camp 1XX de la col·lecció, tal com apareix en el seu peu d’impremta. La puntuació ISBD associada amb els elements del peu d'impremta no ha d’anar inclosa en aquest camp.

Ex.:

130 #0 Azimut 643 #0 Valls$bCossetània 130 #0 Colección Prisma (Caracas, Veneçuela) 643 ## Caracas, Venezuela$bMonte Ávila Editores

També hi poden ser presents els volums/dates als quals s'aplica la informació de la publicació; aquesta menció només s’utilitza quan les dades contingudes en el subcamp $a i $b no s'apliquen a tots els documents de la col·lecció.

Ex.: 130 #0 Arnau de Vilanova

643 ## Barcelona$bClub Arnau de Vilanova$d1 643 ## Barcelona$bLa Llar del Llibre$d<2-8>

6.8 REGISTRES DE NOM, NOM-TÍTOL O TÍTOL EN ALFABETS NO-LLATINS

En el cas d’autoritats en alfabets no-llatins que han estat transcrits al català, o en el cas de noms-títols on la part de nom correspon a una autoritat d’àmbit estatal o internacional però la part de títol s’ha d’establir segons RDA en català, es donarà la 670 corresponent a LC/NAF i una 670 addicional que justifiqui la transcripció o la part de títol establerta en català a partir d’un registre bibliogràfic o de la LENOTI. Aquests registres s’identificaran com a registres “àmbit català” amb el corresponent camp 899 i el camp de Sierra “Àmbit”.

Ex.:

100 1# Txaikovski, Piotr Ílitx,$d 1840-1893 670 ## Enciclopèdia.cat, consulta feta el 19 de febrer, 2013$b(P'otr Iljič

Čajkovskij [transcripció al català: Piotr Ílitx Txaikovski]; nascut a Votkinsk, actualment República dels Udmurts, el 7 de maig, 1840; mort a Sant Petersburg, el 6 de novembre, 1893; compositor rus)

670 ## LC/NAF, consulta feta el 19 de febrer, 2013$b(punt d’accés: Tchaikovsky, Peter Ilich, 1840-1893)

899 ## AC Comentari: s’ha de considerar d’àmbit català ja que tot el punt d’accés autoritzat s’ha transcrit al català

Per a les autoritats en alfabets no-llatins que estan pendents de ser transcrites o transliterades al català i que cal unificar-les sota una mateixa forma al CCUC, es pot crear un registre provisional a partir d’una forma existent en el CCUC. No es codificarà com a registre CÀNTIC, es codificarà a nivell incomplet (capçalera/17 = o), provisional (008/33 =c) i sense 040.

6.9 REGISTRES D’AUTORITAT CÀNTIC SENSE REGISTRES BIBLIOGRÀFICS ASSOCIATS AL CCUC

Casos previstos:

1) Les institucions que participen en el CÀNTIC però no formen part del CCUC poden

crear registres d’autoritat CÀNTIC en base als registres bibliogràfics del seu catàleg local.

2) Registres d’autoritat CÀNTIC creats a partir de registres bibliogràfics del CCUC, els quals en un moment donat s’han retirat del catàleg.

53

http://www.bnc.cat/sprof/normalitzacio/concrecions_rda/ccp8.html%23ccp8_4

MANUAL DEL CÀNTIC

3) Registres d’autoritat CÀNTIC de punts d’accés creats per fer-los servir per qualificar altres registres d’autoritat com poden ser títols de col·lecció (quan s’han de qualificar amb l’editorial), entitats corporatives (quan s’han de qualificar amb una altra entitat), famílies (quan s’han de qualificar amb un nom de persona).

4) Registres d’autoritat de congressos, exposicions, etc. quan es fa un registre d’autoritat per a tota la sèrie de congressos i cada bibliogràfic té un punt d’accés per al congrés específic.

5) Registres d’autoritat de noms de persona, família o entitat corporativa a l’índex de matèries quan només hi ha bibliogràfics amb el punt d’accés amb subdivisions.

Procediment: • Es codifica la posició de Sierra Estat amb el valor “c – Cec” • Quan en el CCUC existeixi algun bibliogràfic corresponent a l’autoritat cal canviar el

valor “c- Cec” pel valor “—“ no informat.

7 PROCEDIMENTS TÈCNICS Cal tenir en compte que el sistema Sierra treballa com si tingués tres catàlegs, amb tres índexs --noms (i noms títols), títols i matèries. Això fa possible que un registre pugui estar en índexs diferents. Per aquesta raó, quan es crea, es modifica o es copia un registre en un dels índexs, s'ha de comprovar si existeix el seu registre equivalent en un altre índex i, si existeix, donar la mateixa informació en els dos registres.

7.1 CREACIÓ DE REGISTRES CÀNTIC I UNIFICACIÓ DE FORMES DUPLICADES

Per tal de facilitar l'assignació dels codis de les posicions de Sierra, capçalera i camp 008 s'han creat diverses plantilles de catalogació al CCUC amb els codis més freqüents per a cada posició; tanmateix sempre s’han de verificar els codis assignats en les plantilles i, si cal, es modifiquen per adequar-los al punt d’accés autoritzat del camp 1XX del registre (vegeu la taula de l’Apèndix A on es mostren els codis assignats per defecte en les plantilles i les posicions que cal revisar).

El sistema Sierra distingeix tres tipus de registres d'autoritat. La diferència bàsica d'aquesta tipologia depèn de l'índex en què el registre genera entrada(es). Cal tenir en compte que:

• Els registres d’autoritat creats a partir de les plantilles de nom, el sistema els guarda en

l’índex d’autor. Si el registre no ha de generar entrada(es) en l’índex d’autor sinó a l’índex de matèria, cal canviar el tipus d’autoritat.

• Els registres d’autoritat creats a partir de les plantilles de títol, el sistema els guarda en l’índex de títol. Si el registre no ha de generar entrada(es) en l’índex de títol sinó a l’índex de matèria, cal canviar el tipus d’autoritat.

Ex.:

El procés de creació d’un registre CÀNTIC nou implica unificar sota el mateix punt d’accés totes les formes duplicades que puguin existir en el CCUC. Cal fer totes les cerques possible per detectar-les i comprovar que les diferents formes corresponen a la mateixa persona, entitat corporativa o títol preferit. En cas de dubte no s’ha d’unificar.

54

MANUAL DEL CÀNTIC Per tal de sistematitzar el procés d’unificació de formes duplicades, a continuació es relacionen les situacions possibles que el catalogador es pot trobar i el procediment a seguir en cada cas.

7.1.1 Creació d’un registre CÀNTIC d’àmbit català i existeix un registre de la LENOTI al

CCUC18 Per establir el punt d’accés autoritzat 1XX s’han acceptat els punts d’accés autoritzats del catàleg d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya (LENOTI) (a través del client Sierra del CCUC són els registres de nivell incomplet –capçalera/17 amb el valor “o”- i marcats amb el camp 949 amb el codi “BC-LNT”). Tanmateix cal tenir en compte que:

1) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat de la LENOTI no és d’àmbit català vegeu

7.1.2. 2) Quan el punt d’accés autoritzat d'una autoritat d’àmbit català es troba en la LENOTI, es

crea un registre CÀNTIC nou amb el camp 1XX d'acord amb la forma de la LENOTI, es cita el catàleg com a font en un camp 670. Es recomana que es justifiqui també el punt d’accés autoritzat amb un camp 670, a partir d’un document catalogat en el CCUC. El registre de la LENOTI es deixa en estat “ESBORRAR” i al nou registre d’autoritat CÀNTIC s’hi afegeix el camp local 949 “BC-LNT”

Ex:

Registre d’autoritat LENOTI trobat al CCUC

Registre d’autoritat CÀNTIC creat:

100 1# Corbatón, Maria Àngels 400 1# Corbatón Ripollés, Maria Àngels 670 ## LENOTI, consulta feta el 2 de febrer, 2017$b(punt d’accés: Corbatón,

Maria Àngels) 670 ## Mor una vida, es trenca un amor, 2005:$bportada (Maria Àngels

Corbaton) 899 ## AC 909 ## Identificador del catalogador 949 ## BC-LNT

En el registre CÀNTIC:

• Es verifiquen els camps amb l’eina de Sierra “Verificar encapçalaments”. Aquesta eina és fonamental per detectar errors i incompatibilitats entre el registre d’autoritat i els punts d’accés del CCUC. El seu ús és d’aplicació obligatòria per validar el registre.

• Si existeix a més a més un o diferents punts d’accés en registres bibliogràfics amb o sense registre d’autoritat no-CÀNTIC, vegeu també el punt 7.1.2.

• Si és necessari, es copiarà el registre a l’índex de matèria.

3) Quan es considera que el punt d’accés autoritzat de l’autoritat de la LENOTI s’ha de modificar (p. ex., el punt d’accés autoritzat no està d’acord amb la forma predominant dels documents del CCUC o bé el registre LENOTI no està d’acord amb la pràctica RDA i no es pot adaptar el punt d’accés), es deixarà el registre d’autoritat LENOTI trobat en estat “REVIEW” per ser revisat per l’SNB de la BC.i en un camp 900 s’especificaran les incidències trobades indicant a l’inici del camp les inicials de la institució (opcionalment,

18 Pràctica de la BC: Per establir l’encapçalament 1XX d’una autoritat d’àmbit català nou se segueix RDA i Concrecions a RDA. Els registres de la LENOTI seran revisats i creats com a registres CÀNTIC per l’SNB a proposta dels catalogadors.

55

MANUAL DEL CÀNTIC

també l’identificador del catalogador) que fa la proposta. Es dona la informació que es proposa canviar, la modificació que es vol fer i, si es considera necessari, el motiu del canvi i/o la font.

Ex.:

Registre d’autoritat LENOTI trobat al CCUC

Estat= “REVIEW” 100 1# Homs, Joaquim,$d1906-2003.$tQuintets,$mvent,$nnúm.1 900 ## (codi de la institució que fa la proposta): Substituir “$mvent” per

“$mflauta, oboè, clarinet, trompa, fagot” Comentari: No s’ha de fer CÀNTIC. Aquest registre d’autoritat de la LENOTI es

deixa en estat “REVIEW” i es fa la proposta 900 indicant que s’ha de modificar per adaptar-lo a RDA.

4) Si la incidència és complexa, es notificarà per e-mail a la BC ([email protected]) per a la

seva resolució. 7.1.2 Creació d’un registre CÀNTIC d’àmbit no català19 i existeixen formes duplicades

al CCUC (amb o sense registre d’autoritat no-CÀNTIC)

Procediment:

1) Es crea el registre d’autoritat CÀNTIC nou i: • S’afegeix un camp 4XX amb la forma no vàlida o camps 4XX amb les formes

duplicades. S’estableixen com a referències locals de vegeu (4XX $wnnna+ $5ES-BaCBU) els punts d’accés duplicats que s’han trobat en el CCUC que no corresponguin a referències prescrites per RDA i Concrecions o d’aquelles que es diferencien de la forma autoritzada per errors ortogràfics i/o tipogràfics, o de codificació.

• Si existeix un registre d’autoritat no-CÀNTIC, s’afegeixen els camps locals i/o opcionals que puguin ser presents en els registres d’autoritat duplicats a esborrar: 046, 05X, 3XX, 64X, 678, 781, 856, 859 i 9XX (excepte 909, ja que en el registre CÀNTIC el camp 909 correspon a l’identificador del catalogador que ha creat el nou CÀNTIC).

• Es verifiquen els camps amb l’eina de Sierra “Verificar encapçalaments”. Aquesta eina és fonamental per detectar errors i incompatibilitats entre el registre d’autoritat i els encapçalaments del CCUC. El seu ús és d’aplicació obligatòria per validar el registre.

• Si és necessari es copiarà el registre a l’índex de matèria. • Els registres d’autoritat no-CÀNTIC es marcaran amb l’estat “ESBORRAR” perquè

siguin esborrats definitivament del CCUC.

Ex.: En el CCUC existeix només un punt d’accés que no està d’acord amb el catàleg de referència


100 1# Arguiñano, Karlos,$d1948- 400 1# Arguiñano Urkiola, Karlos,$d1948- 400 1# $wnnna$aArguiñano, Karlos$5ES-BaCBU

670 ## Autoridades BNE, consulta feta el 12 de març, 2013$b(punt d’accés: Arguiñano, Karlos, 1948- )

19 Pràctica de la BC: Aquest procediment inclou els registres d’autoritat de la LENOTI que no són d’àmbit català. Els registres de la LENOTI seran revisats i creats com a registres CÀNTIC per l’SNB a proposta dels catalogadors.

56

mailto:[email protected]

MANUAL DEL CÀNTIC

Comentari: El sistema Sierra canvia pel procés d’actualització nocturn els punts d’accés dels registres bibliogràfics que continguin la forma del camp 4XX.

Ex.: En el CCUC existeixen diferents punts d’accés duplicats tant en l’índex d’autor com

en el de matèria


100 1# Douglas, Stan,$d1960- 400 1# $wnnna$aDouglas, Stan$5ES-BaCBU

670 ## LC/NAF, consulta feta el 25 d'abril, 2017$b(punt d’accés: Douglas, Stan, 1960- ) Comentari: el mateix registre CÀNTIC ha d’estar a l’índex d’autor i a l’índex de matèria, conté les referències locals amb les formes duplicades tant de l’índex d’autors com de l’índex de matèria. El sistema Sierra canvia pel procés d’actualització nocturn els punts d’accés dels registres bibliogràfics que continguin la forma del camp 4XX, inclosos els punts d’accés de matèria amb subdivisions.

Ex.: En el CCUC existeixen registres d’autoritat no-CÀNTIC

57

MANUAL DEL CÀNTIC

Comentari: El sistema Sierra canvia pel procés d’actualització nocturn els punts d’accés dels registres bibliogràfics que continguin la forma del camp 4XX.

2) Quan la incidència és complexa i no es pot solucionar pels procediments esmentats

anteriorment, els catalogadors crearan el registre d’autoritat CÀNTIC nou en estat “REVIEW” i en un camp 900 s’especificaran les incidències trobades. Les autoritats seran revisades per l’SNB de la BC.

A l’inici del camp 900 es donen les inicials de la institució (opcionalment, també l’identificador del catalogador) que fa la proposta. Es dona la informació que es proposa canviar, la modificació que es vol fer i, si es considera necessari, el motiu del canvi i/o la font.

Ex.:

Registre d’autoritat CÀNTIC: Estat= REVIEW 100 1# Chabás, José,$d1877-1963 400 1# Chabás, J.$q(José),$d1877-1963 400 1# Chabás Bordehore, José,$d1877-1963 400 1# $wnnna$aChabás Bordehore, José$5ES-BaCBU 670 ## Crítica sucinta de la medicación más usada en el tuberculoso,

1913:$bportada (José Chabás) 670 ## José Chabás Bordehore (1877-1963), 2007 900 ## BC (cgjca): unificar amb Chabás, J. [tots els RB excepte: b32271190]

7.2 MODIFICACIÓ DE REGISTRES CÀNTIC Els catalogadors NO poden modificar el camp 1XX de cap registre CÀNTIC creat. Tanmateix poden modificar o afegir informació en altres camps (p. ex: 3XX, 4XX, 5XX, 6XX, etc.). Els canvis que afecten al camp 1XX de les autoritats els realitza l’SNB de la BC a proposta dels catalogadors.

7.2.1 Procediment per notificar la modificació d’un camp 1XX

En el registre CÀNTIC:

58

MANUAL DEL CÀNTIC

• Es deixa el registre en estat “REVIEW” • S’afegeix un camp 900 amb la proposta. A l’inici del camp 900 es donen les inicials de

la institució (opcionalment, també l’identificador del catalogador) que fa la proposta. Es dona la informació que es proposa canviar, la modificació que es vol fer i, si es considera necessari, el motiu del canvi i/o la font.

Ex.: 110 1# Salou (Catalunya). Ajuntament

900 ## BC (cgjca): Substituir: 110 1# Salou (Catalunya). Ajuntament Per: 110 1# $aSalou (Catalunya).$bAjuntament

Ex.: 100 1# Salvadó i Jassans, Josep,$d1938-

900 ## BC (cgjca): Unificar amb: 100 1# Jassans,$d1938- Motiu: és la mateixa persona i l'encapçalament correcte és Jassans, 1938-

Ex.: 100 1# Cruyff, Johan,$d1947-

900 ## BC (cgjca): substituir: 100 Cruyff, Johan,$d1947- per: 100 Cruyff, Johan,$d1947-2016 Font: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0020852.xml?s_q=Johan%20Cruyff

7.2.2 Procediment per a l'addició de nova informació

En el registre CÀNTIC: • S’expandeix la capçalera i el camp 008 i es fan les comprovacions/modificacions

pertinents. Habitualment són les següents: - Estat del registre (capçal./05): el codi "n" es canvia pel codi "c" --registre corregit

o revisat. - Avaluació de la referència (008/29) té el codi "n" --sense referències-- i

s'afegeixen referències al registre, el codi "n" es canvia pel codi "a" --amb referències.

• S’afegeix al camp 040 un subcamp $d amb el codi MARC de la institució que fa la modificació.

• S'afegeixen les dades noves al registre. Recordeu que si s'afegeixen referències 5XX noves, s'ha de revisar el joc de referències recíproques dels registres relacionats per camps 5XX (vegeu camp 5XX).

• Es verifiquen els camps 4XX i 5XX nous amb l’eina de Sierra “Verificar encapçalaments”. Aquesta eina és fonamental per detectar errors i incompatibilitats entre el registre d’autoritat i els encapçalaments de la base. El seu ús és d’aplicació obligatòria per validar el registre.

Ex.:

Comentari: Catalogació feta pel CSUC i modificacions subseqüents fetes per la BC i la UB. El codi “c” de la posició de la capçalera/05 indica que el registra ha estat corregit. (Observeu: el codi “c” de la posició 008/39 (Font de catalogació) sempre fa referència a la institució que ha creat el registre, i per tant no canvia mai.)

7.2.3 Procediment quan existeix un registre CÀNTIC i existeixen formes duplicades al

CCUC (amb o sense registre d’autoritat no-CÀNTIC) En el registre CÀNTIC: • S’expandeix la capçalera i el camp 008 i es fan les comprovacions/modificacions

pertinents. Habitualment són les següents: - Estat del registre (capçal./05): el codi "n" es canvia pel codi "c" --registre corregit

o revisat. - Avaluació de la referència (008/29) té el codi "n" --sense referències-- i

s'afegeixen referències al registre, el codi "n" es canvia pel codi "a" --amb referències.

59

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0020852.xml?s_q=Johan%20Cruyff

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0020852.xml?s_q=Johan%20Cruyff

MANUAL DEL CÀNTIC

• S’afegeix un camp 4XX amb la forma no vàlida o camps 4XX amb les formes duplicades. S’estableixen com a referències locals de vegeu (4XX $wnnna+ $5ES-BaCBU) els punts d’accés duplicats que s’han trobat en el CCUC que no corresponguin a referències prescrites per RDA i Concrecions o d’aquelles que es diferencien de la forma autoritzada per errors ortogràfics i/o tipogràfics o de codificació.

• Si existeix un registre d’autoritat no-Càntic, s’afegeixen els camps locals i/o opcionals que puguin ser presents en els registres d’autoritat duplicats a esborrar: 046, 05X, 3XX, 64X, 678, 781, 856, 859 i 9XX (excepte 909, ja que en el registre CÀNTIC el camp 909 correspon a l’identificador del catalogador que ha creat el nou CÀNTIC).

• Es faran les modificacions pertinents tant en el registre CÀNTIC de l’índex d’autors com en el de matèries si existeix, perquè ambdós quedin idèntics.

• Es verifiquen els camps amb l’eina de Sierra “Verificar encapçalaments”. Aquesta eina és fonamental per detectar errors i incompatibilitats entre el registre d’autoritat i els encapçalaments del CCUC. El seu ús és d’aplicació obligatòria per validar el registre.

El/s registres d’autoritat no-CÀNTIC: • Es registres es marcaran amb l’estat “ESBORRAR” perquè siguin esborrats

definitivament del CCUC.

Si la incidència és complexa, el registre CÀNTIC es deixa en estat “REVIEW” i en un camp 900 s’especifiquen les incidències trobades. Les autoritats seran revisades per l’SNB de la BC. A l’inici del camp 900 es donen les inicials de la institució (opcionalment, també l’identificador del catalogador) que fa la proposta. Es dona la informació que es proposa canviar, la modificació que es vol fer i, si es considera necessari, el motiu del canvi i/o la font.

7.3 CÒPIA DE REGISTRES CÀNTIC 7.3.1 Còpia de registres dins del CCUC El sistema Sierra distingeix tres tipus de registres d'autoritat. La diferència bàsica d'aquesta tipologia depèn de l'índex en què el registre genera entrada(es) --matèries, noms (i noms-títol) i títols.

Quan hi ha la necessitat de crear un nou registre d'autoritat per a un determinat índex, malgrat que existeix el seu equivalent en un altre, s’ha de copiar en el nou índex el registre equivalent ja existent.

Ex.:

En el nou registre, es verifiquen els camps amb l’eina de Sierra “Verificar encapçalaments”. Aquesta eina és fonamental per detectar errors i incompatibilitats entre el registre d’autoritat i els encapçalaments del CCUC. El seu ús és d’aplicació obligatòria per validar el registre.

7.3.2 Còpia de registres del CCUC al catàleg local

Còpia registre per registre • Es visualitza en MARC el registre d'autoritat que es vol copiar.

60

MANUAL DEL CÀNTIC

• Es canvia la visualització Sierra dels grups de camp, de “literals” a “etiquetes” (icona Editar> botó dret del ratolí>Preferencias>Editor)

• Es copia (control + c) en el portapapers tots els camps del registre d’autoritat a partir del camp 008 (no es copia la capçalera)

• Al catàleg local, s’obre la finestra “Fitxer” i es tria l’opció “Nou Registre”, el sistema mostra un desplegable per seleccionar el tipus de registre. Es tria l’opció “Registre d’Autoritat”, i es selecciona la plantilla genèrica (prèvia creació al local). Aquesta plantilla només és aplicable als registres de nom amb entrada en l'índex de noms. Si el registre no ha de ser una entrada en l’índex de noms si no una entrada en l’índex de matèria cal canviar el tipus d’autoritat (Editar>Change Authority Type>Matèria)

• Es posiciona el cursor a l'inici del camp i s'edita la informació continguda en el portapapers (control + v).

• S'adeqüen els codis i els camps al registre nou:

- Es revisa la posició de Sierra “Àmbit” d’acord amb el camp 899. - S’afegeix el camp 001 amb el número de registre del CCUC20.

• Es verifica l’encapçalament 1XX i els camps 4XX i 5XX amb l’eina de Sierra “Verificar encapçalaments”, aquesta eina és fonamental per detectar errors i incompatibilitats entre el registre d’autoritat creat i els encapçalaments de la base. El seu ús és d’aplicació obligatòria per validar el registre creat.

• Es guarda el registre perquè el sistema el processi. • El sistema crea la capçalera per defecte com a registre nou, cal revisar la posició 05, si

és el cas, el codi "n” --registre nou-- es canvia pel codi "c"--registre corregit o revisat.

Altres procediments Totes les institucions que fan registres CÀNTIC al CCUC que estiguin interessades en copiar els registres d’autoritat en el seu catàleg local mitjançant un altre procediment, s’han de posar en contacte amb l’Oficina del CSUC ([email protected]) per determinar el procediment més adequat d’acord amb les seves necessitats. Les institucions membres del CCUC extreuen elles mateixes les autoritats a través de Sierra.

7.4 ESBORRAR REGISTRES CÀNTIC Els catalogadors NO poden esborrar cap registre CÀNTIC creat. Qualsevol incidència s’ha de notificar. Les incidències les resoldrà l’SNB de la BC a proposta dels catalogadors. Procediment

En el registre CÀNTIC que presenta la incidència: • Es deixa el registre en estat “REVIEW”. • S’afegeix un camp 900 amb la proposta. A l’inici del camp 900 es donen les inicials de

la institució (opcionalment, també l’identificador del catalogador) que fa la proposta. Es dona la informació i/o el motiu pel qual s’ha d’esborrar el registre.

8 SUPORT AL CATALOGADOR Per a qualsevol dubte sobre la normativa o sobre dels procediments, es pot trametre un missatge al Servei de Normalització Bibliogràfica de la BC ([email protected]).

Per a incidències que requereixen de l’ajut de l’Oficina del CSUC --perquè la institució no té els permisos per modificar els registres bibliogràfics del CCUC, etc.-- es pot trametre a l’Oficina ([email protected]) un missatge detallat de la incidència amb l’assumpte: XX: incidència (on XX és el nom de la institució).

20 Pràctica de la BC: S’afegeix al camp 040 el subcamp $f amb el codi “lemac”, si és apropiat.

61




MANUAL DEL CÀNTIC

APÈNDIX A: PLANTILLES CCUC-SIERRA Per facilitar l'assignació dels codis de les posicions de la capçalera i 008 s'han creat plantilles en el sistema CCUC-Sierra amb els codis per defecte per a cada posició. Com que els codis canvien bàsicament amb el tipus de registre d'autoritat s'han creat plantilles corresponents: noms personals i nom-títol; noms d’entitats i nom-títol; i títols.

La taula següent mostra els codis assignats per defecte en les plantilles i les posicions que cal revisar perquè poden prendre altres codis possibles:

SIERRA

FORMAT MARC 21

NOM PERSONAL i NOM PERSONAL-TÍTOL

NOM D'ENTITAT, NOM D'ENTITAT-TÍTOL*

TÍTOL

Nom Posició Nom Plantilla Altres codis possibles

Plantilla Altres codis possibles

Plantilla Altres codis possibles

Aut Codi 1 c CÀNTIC

-- c CÀNTIC

c CÀNTIC

Ambit -- c Català -- c Català -- c Català Estat -- n wait

r review d esborrar c cec

-- n wait r review d esborrar c cec

-- n wait r review d esborrar c cec

Rec Lenght capçal./00-04

Longitud del registre

00000 00000 00000

Reg Esta capçal./05 Estat del registre

n c Corregit o revisat



Reg Type capçal./06 Tipus de registre

z z z

capçal./07-08

Sense definir

blanc blanc blanc

Char Enc capçal./09 Esquema de codificació de caràcters

a a a

Ind Cnt capçal./10 Compte d’indicador

2 2 2

Sfld Cnt capçal./11 Longitud de codi de subcamp

2 2 2

Base Addres capçal/12-16

Adreça d’inici de dades

00000 00000 00000

Enc Levli capçal./17 Nivell de codificació

n o Incomplet (provisional)



Punct Policy capçal./18 Política de puntuació

# # #

capçal./19 Sense definir

blanc blanc blanc

Len Capçal/20-23

Mapa d’entrada

4500 4500 4500

Data Ent 008/00-05 Data d'entrada al fitxer

aammdd aammdd aammdd

Geo Subd 008/06 Subdivisió geogràfica directa o indirecta

blanc blanc i (religions, sectes, ordes religiosos, menys les seves entitats subordinades)

blanc i (religions, sectes, ordes religiosos, menys les seves entitats subordinades)

Romanizn 008/07 Sistema de transliteració

| | |

Lang Cat 008/08 Llengua del catàleg

| | |

Kind Reg 008/09 Classe de registre

a a a

Desc Cat 008/10 Regles de catalogació descriptiva

z z z

Sub Head 008/11 Sistema d’encapçalaments de matèria /tesaurus

z n (noms-títol amb llengua)

z n (majoria de noms geogràfics no actuals, noms oficials de càrrecs, noms-títo s amb

z n (títol amb llengua)

62

MANUAL DEL CÀNTIC

llengua, etc.) Type Ser Per

008/12 Tipus de col·lecció

n a (és una col·l. de monografies) b (és un document en més d'una part)



Núm Sers 008/13 Col·leccions numerades i no numerades

n n n

Hdg-Main Hdg-Subj Hdg-Sers

008/14-16 Ús de l'encapçalament: 14 - entrada principal o secundària 15 - entrada secundària de matèria 16 - entrada secundària de col·lecció

a a b

b (noms-títol amb llengua) a (quan és una col·lecció de monografies o és un document en més d'una part que, de fet, s'ha utilitzat, com a col·lecció)

a a b

b (majoria de noms geogràfics no actuals, noms oficials de càrrecs, noms-títo s amb llengua, etc.) a (quan és una col·lecció de monografies o és un document en més d'una part que, de fet, s'ha utilitzat, com a col·lecció)

a a b

b (títol amb llengua) a (quan és una col·lecció de monografies o és un document en més d'una part que, de fet, s'ha utilitzat, com a col·lecció)

Type Sub 008/17 Tipus de subdivisió de matèria

n n n

008/18-27 Sense definir

blanc blanc blanc

Type Gov 008/28 Tipus d’agència governamental

| | |

Ref Eval 008/29 Avaluació de la referència

a n (quan no hi ha camps 4XX o 5XX)



008/30 Sense definir

blanc blanc blanc

Reg Updt 008/31 Actualització del registre en procés

a a a

Und PNam 008/32 Nom personal no diferenciat

a n n

Levl Esta 008/33 Nivell d'establiment

a a a

008/34-37 Sense definir

blanc blanc blanc

Mod Reg 008/38 Registre modificat

blanc blanc blanc

Cat Srce 008/39 Font de la catalogació

c blanc (BC)

c blanc (BC)

c blanc (BC)

* Es recomana emprar la plantilla per a entitats per a la creació de registres d’autoritat de noms de família (100) i de congressos (110 i 111) perquè els valors de les posicions de la capçalera i 008 establerts per defecte són vàlids per a aquest tipus de registre. Tanmateix cal recordar revisar el camps 1XX i 4XX de la plantilla.

63

MANUAL DEL CÀNTIC

APÈNDIX B: CITACIONS NORMALITZADES (CAMP 670)21

CITACIÓ NORMALITZADA DELS CATÀLEGS DE REFERÈNCIA PER ESTABLIR EL PUNT D’ACCÉS AUTORITZAT 1XX

DOCUMENT

Autoridades BNE Catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya Catàleg BC Catàleg bibliogràfic de la Biblioteca de Catalunya Catálogo BNE Catàleg bibliogràfic de la Biblioteca Nacional d’Espanya LC Catalog Catàleg bibliogràfic de la Llibrary of Congress LC/NAF Catàleg d’autoritats de la Llibrary of Congress LENOTI Catàleg d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya WorldCat WorldCat, Catàleg bibliogràfic de l’OCLC CITACIÓ NORMALITZADA D’ALTRES FONTS DE CONSULTA

DOCUMENT

Bases de datos del ISBN Bases de datos del ISBN [en línia]. Madrid : Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, [1998?]-

BCI La Bíblia : BCI : bíblia catalana : traducció interconfessional. Barcelona : Associació Bíblica de Catalunya : Claret : Societats Bíbliques Unides, 1993

Benzing, Josef. Die Buchdrucker des 16. und 17. Jahrhunderts im deutschen Sprachgebiet

Benzing, Josef. Die Buchdrucker des 16. und 17. Jahrhunderts im deutschen Sprachgebiet. 2. verb. und erg. Aufl. Wiesbaden : Harrassowitz, 1982

BNF Autorités Catàleg d’autoritats de la Bibliothèque nationale de France BOE (en línia) BOE.es [en línia]. Madrid : Boletín Oficial del Estado, 2001- Catàleg ex-libris catalans Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Catàleg raonat dels ex-libris catalans de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2007

Centres d'estudis Catalunya Llibre blanc dels centres i instituts d'estudis de Catalunya. [Barcelona] : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 1998

CERL thesaurus Consortium of European Research Libraries. CERL Thesaurus [en línia]. Uppsala : Electronic Publishing Centre of the University Library of Uppsala

Delgado Casado, Juan. Diccionario impresores españoles, siglos XV-XVII

Delgado Casado, Juan. Diccionario de impresores españoles : siglos XV-XVII. Madrid : Arco/libros, cop. 1996

Diccionari història Catalunya Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona : Edicions 62, 1992

Diccionari literatura catalana Diccionari de la literatura catalana. Barcelona : Edicions 62, 1979

DOGC (en línia) Diari oficial de la Generalitat de Catalunya [en línia]. Barcelona : Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2002- (conté el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a partir de desembre de 1977)

DOGC de 1931-1939 i l’exili (en línia)

DOGC de 1931-1939 i l’exili [en línea]. Barcelona : Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (conté el Butlletí de la Generalitat de Catalunya, el Butlletí oficial de la Generalitat de Catalunya i el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya fins l’agost de 1977)

EDIT16

EDIT 16 [en línia] : censimento nazionale delle edizioni italiane del XVI secolo. Roma : ICCU

21 Les formes de citació normalitzades es construeixen segons les pautes de: VanWingen, Peter M. Standard citation forms for published bibliographies and catalogs used in rare book cataloging, 2nd ed. Washington: Library of Congress, Cataloging Distribution Service, 1996.

64

MANUAL DEL CÀNTIC Enciclopèdia Catalana. Atles (4a ed.) Atles universal català. 4a ed. Barcelona : Enciclopèdia

Catalana, 1993 Enciclopèdia.cat Enciclopèdia.cat [en línia]. Barcelona : Enciclopedia Catalana Gavín i Barceló, Josep M. Inventari d’esglésies

Gavín i Barceló, Josep M. Inventari d'esglésies. [Valldoreix] : Arxiu Gavín, 1977-

Gazeta-colección histórica del BOE (en línia)

Gazeta-colección histórica del BOE [en línea] : 1661-1959. Madrid : Boletín Oficial del Estado

Gran enciclopèdia catalana Gran enciclopèdia catalana (suplement : 1983) Gran enciclopèdia catalana (suplement: 1989) Gran enciclopèdia catalana (suplement : 1993) Gran enciclopèdia catalana (suplement : 1997)

Gran enciclopèdia catalana. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1970-

Gran enciclopèdia catalana, segona edició Gran enciclopèdia catalana, segona edició (suplement : 1993)

Gran enciclopèdia catalana. 2a ed. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1986-

Gran enciclopèdia valenciana Gran enciclopèdia valenciana. València : Difusora de Cultura Valenciana, 1990-1991

Grant ; Hazel. Mitologia clàssica Grant, Michael; Hazel, John. Diccionari de mitologia clàssica. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1997

Guia arxius Catalunya Guia dels arxius històrics de Catalunya. Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1982-

ICCU

Catàleg bibliogràfic de l’Istituto Centrale per il Catalogo Unico

ICCU/A Catàleg d’autoritats de l’Istituto Centrale per il Catalogo Unico IMDb Internet movie database [en línia]. [S.l.] : Internet Movie

Database Institut Cartogràfic de Catalunya. Atles (2a ed.)

Atles universal. 2a ed. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya : Enciclopèdia Catalana, 2009

Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya, segle XVIII

Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya : segle XVIII. Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2003

Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya, segles XV-XVII

Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya : segles XV a XVII. Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2002

Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. 1a ed. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya : Institut d’Estudis Catalans, 2003

Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya (2a ed.)

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. 2a ed. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya : Institut d’Estudis Catalans, 2009

Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya (en línia)

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya [en línia]. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya : Institut d’Estudis Catalans, 2004-

Qui és qui a les lletres catalanes Qui és qui a les lletres catalanes. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes, 1991

Qui és qui a les lletres catalanes (en línia)

Qui és qui a les lletres catalanes [en línia]. Barcelona : Institució de les Lletres Catalanes, 2000-

Répertoire d’imprimeurs/libraries, 1500-1810

Répertoire d'imprimeurs/libraries : (vers 1500 - vers 1810). Nouv. éd. mise à jour et augm. Paris : Bibliothèque nationale de France, 2004

Rodergas i Calmell, Josep. Pseudònims Catalunya

Rodergas i Calmell, Josep. Els pseudònims usats a Catalunya : recull de 3.800. Barcelona : Millà, 1951

Rogers ; Lapuente. Seudónimos literarios españoles

Rogers, P. P. ; Lapuente, F. A. Diccionario de seudónimos literarios españoles, con algunas iniciales. Madrid : Gredos, [1977]

UAB. Directori (en línia) Directori de la Universitat Autònoma de Barcelona

65

MANUAL DEL CÀNTIC UB. Directori (en línia) Directori de la Universitat de Barcelona UdG. Directori (en línia) Directori de la Universitat de Girona UdL. Directori (en línia) Directori de la Universitat de Lleida UJI. Directori (en línia) Directori de la Universitat Jaume I UOC. Directori (en línia) Directori de la Universitat Oberta de Catalunya UPC. Directori (en línia) Directori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPF. Directori (en línia) Directori de la Universitat Pompeu Fabra URV. Directori (en línia) Directori de la Universitat Rovira i Virgili UVIC. Directori (en línia) Directori de la Universitat de Vic [Codi de biblioteca] a VIAF VIAF [en línia] : The Virtual International Authority File. 2010- Viquipèdia Viquipèdia [en línia] : l’enciclopèdia lliure. 2001- Wikipedia (llengua) Wikipedia [en línia] : the free encyclopedia. 2001- Aquesta llista queda oberta a futures propostes d’obres de referència utilitzades habitualment.

66

MANUAL DEL CÀNTIC

APÈNDIX C: LLISTA ALFABÈTICA D’ENTITATS AMBIGÜES, NOM VS MATÈRIES Hi ha entitats que poden ser problemàtiques a l’hora de decidir si s’han d’establir d’acord amb la normativa per als punts d’accés autoritzats de nom (RDA) o amb la normativa per als punts d’accés de matèria. Per tal d’eliminar la confusió, aquest annex llista les categories d’entitats problemàtiques que s’han d’establir segons RDA i que per tant formaran part del CÀNTIC, així com les entitats que s’han d’establir d’acord amb la normativa de matèries i que per tant NO poden formar part del CÀNTIC22.

Ex.:

Categories de punts d’accés

Normativa MARC 21

Camp RDA i

Concrecions Catalogació de matèries

Castells 110 X Monestirs 110 X

Registre d’autoritat: 110 2 Castell de Malacara (Estaràs, Catalunya) Comentari: El punt d’accés pertany a la categoria de “Castells”. D’acord amb la pauta s’ha establert segons la normativa de matèries i per tant el registre d’autoritat no forma part del CÀNTIC. En un registre bibliogràfic, el punt d’accés normalment serà codificat com a 6XX. Registre d’autoritat: 110 2 Montserrat (Monestir) Comentari: El punt d’accés pertany a la categoria de “Monestirs”; d’acord amb la pauta s’ha establert segons RDA i per tant el registre d’autoritat forma part del CÀNTIC. En un registre bibliogràfic, el punt d’accés pot estar codificat com a 110, 710, 610 o 810 segons correspongui.

LLISTA ALFABÈTICA D’ENTITATS AMBIGÜES: NOM VS MATÈRIES


Normativa MARC 21

Camp RDA i Concrecions Catalogació de

matèries Abadies 110 X

Abocadors controlats 151 X

Abocadors de residus perillosos 151 X

Acadèmies 110 X

Aeroports 110 X

Ajuntaments, edificis 110 X

Ambaixades 110 X

Animals amb nom 100 X

Aquaris públics 110 X

Aqüeductes 151 X

22 Per als usuaris de la LEMAC: Les entitats marcades en cursiva corresponen a registres d’autoritat de matèria quan s’estableixen i s'utilitzen només per a finalitats de la catalogació de matèries. Tanmateix pot haver la necessitat d’utilitzar aquestes entitats per a la catalogació descriptiva. En aquests casos excepcionals cal avisar a l’SNB de la BC ([email protected]) perquè es creï un registre CÀNTIC d’acord amb RDA i es revisi la LEMAC.

67


MANUAL DEL CÀNTIC


Normativa MARC 21


matèries Arborètums 110 X

Arcs 150 X

Àrees d’aparcament de camions

110 X

Arenes, pistes esportives 110 X

Armeries 110 X

Arsenals 110 X

Asils (institucions benèfiques)

110 X

Assentaments col·lectius 151 X

Auditoris 110 X

Autopistes 151 X

Autoritats portuàries 110 X

Avions amb nom 110 X

Balnearis 110 X

Bancs 110 X

Bandes (amb nom) 110 X

Banys antics 110 X

Banys públics 110 X

Bars 110 X

Biblioteques 110 X

Borses de valors 110 X

Boscos 151 X

Boscos (organismes administratius) Els punts d’accés d'aquesta categoria sempre estan qualificats pel terme (Organisme). Com a entitats geogràfiques s’estableixen com a encapçalaments de matèria 151 d’acord amb les convencions de la catalogació de matèries

110 X

Cambres de comerç 110 X

Camins 151 X

Campaments 151 X

Camps de concentració 110 X

68

MANUAL DEL CÀNTIC


Normativa MARC 21


matèries Camps de golf 151 X

Camps de refugiats 110 X

Camps o estadis esportius 110 X

Canals 151 X

Capelles 110 X

Capitolis 110 X

Carrers 151 X

Carreteres 151 X

Cases de caritat 110 X

Cases de convalescència 110 X

Cases de pisos 110 X

Cases senyorials 110 X

Cases tutelades 110 X

Castells 110 X

Catedrals 110 X

Celebracions públiques, espectacles populars, aniversaris

111 X

Cementiris Com a entitats corporatives. Per als cementiris que són llocs arqueològics s’estableixen com a encapçalaments de matèria 151 i qualificats segons les convencions de la catalogació de matèries.

110 X

Centrals elèctriques 110 X

Centres cívics 110 X

Centres comercials 110 X

Centres comunitaris 110 X

Centres de congressos 110 X

Centres d'internament d'immigrants

110 X

Centres d'investigació 110 X

Circs 110 X

Circuits de curses 110 X

69

MANUAL DEL CÀNTIC


Normativa MARC 21


matèries Ciutats desaparegudes (pre-1500)

151 X

Ciutats planificades 151 X

Clans 100 X

Clubs 110 X

Clubs de camp 110 X

Col·leccions amb nom 110 X

Col·leccions, públiques o privades

110 X

Coliseus 110 X

Colleges 110 X

Comarques 151 X

Còmics 130 X

Comissaries de policia 110 X

Companyies d’òpera 110 X

Companyies teatrals 110 X

Competicions 111 X

Competicions esportives 111 X

Complexos turístics 110 X

Concessions de terres 151 X

Concursos 111 X

Confessions religioses 110 X

Confessions religioses concretes

110 X

Conglomerats asiàtics d’empreses

110 X

Convents 110 X

Cossos celests 151 X

Crematoris 110 X

Curses (Competicions) 111 X

Cursos d'aigua navegables 151 X

Desfilades 111 X

70

MANUAL DEL CÀNTIC


Normativa MARC 21


matèries Detalls arquitectònics 150 X

Déus (grups) 150 X

Déus concrets 100 X

Diligència, estacions 110 X

Dipòsits de cadàvers 110 X

Dispensaris 110 X

Districtes d'abastament d'aigua (propi d’EUA)

151 X

Districtes escolars 110 X

Districtes especials per a la conservació dels recursos hídrics i dels sòls (propi d’EUA)

151 X

Districtes especials per a la creació i gestió de biblioteques (propi d’EUA)

110 X

Districtes especials per a la creació i gestió de parcs (propi d’EUA)

151 X

Districtes especials per a la creació i gestió de zones d’esbarjo (propi d’EUA)

151 X

Districtes especials per al subministrament de serveis públics (propi d’EUA)

151 X

Districtes forestals 151 X

Districtes industrials 110 X

Districtes miners 151 X

Districtes sanitaris 151 X

Districtes, seccions de ciutats

151 X

Drassanes 110 X

Duanes 110 X

Edificis privats 110 X

Edificis d’exposicions 110 X

Edificis de terminals 110 X

71

MANUAL DEL CÀNTIC


Normativa MARC 21


matèries Edificis d'oficines 110 X

Edificis ocupats per entitats Per a edificis que tenen noms diferents de les entitats que els ocupen. Quan un edifici es coneix pel mateix nom de l’entitat que l’ocupa, s’estableix un punt d’accés de nom per a l’entitat d’acord amb RDA i s’utilitza com a encapçalament de matèria tant per a les obres que tracten de l’entitat, com per a les que tracten de l’edifici. Aquest cas es dóna sovint amb esglésies, escoles, hospitals, biblioteques, presons, etc. (Per als usuaris de la LEMAC vegeu CM-087.)

110 X

Elements astronòmics (asteroides, cometes, galàxies, planetes, etc)

151 X

Emissores de ràdio, de televisió

110 X

Entitats eclesiàstiques que també són noms de llocs, per exemple, (Església Catòlica. Diòcesi de Basilea (Suïssa))

110 X

Escoles 110 X

Escoles artístiques 150 X

Esdeveniments (genèric; sense nom formal; no repetibles – funerals)

150 X

Esdeveniments esportius 111 X

Esdeveniments formalment convocats, amb un objectiu comú susceptible de ser tornat a convocar i que tenen un nom formal

111 X

Esglésies (en ús o en ruïnes) 110 X

Establiments comercials 110 X

Estacions biològiques 110 X

Estacions d'autobusos 110 X

Estacions de ferris 110 X

Estacions de servei 110 X

Estacions de trens 110 X

72

http://www.bnc.cat/sprof/normalitzacio/lemac/gc_cm087_2011.doc

http://www.bnc.cat/sprof/normalitzacio/lemac/gc_cm087_2011.doc

MANUAL DEL CÀNTIC


Normativa MARC 21


matèries Estacions ecològiques 110 X

Estacions experimentals 110 X

Estadis 110 X

Estructures (no geogràfiques, per exemple, torres)

150 X

Estudis (Projectes d’investigació)

110 X

Expedicions científiques 111 X

Expedicions militars Com a expedicions militars que no són campanyes, batalles, setges, etc. Per a les expedicions militars que són campanyes, batalles, setges, etc. s'estableixen com a encapçalaments de matèria 150.

111 X

Exposicions 111 X

Fàbriques 110 X

Famílies 100 X

Fars 110 X

Ferrocarrils 110 X

Festes 150 X

Festivals i celebracions 111 X

Festivals i celebracions folklòrics

111 X

Finques 151 X

Fires 111 X

Fires de mostres (Exposicions)

111 X

Fonts 150 X

Fortaleses (Estructures) 151 X

Fundacions 110 X

Funeràries 110 X

Galeries 110 X

Gasoductes 151 X

Gimnasos 110 X

73

MANUAL DEL CÀNTIC


Normativa MARC 21


matèries Granges 151 X

Granges col·lectives 151 X

Grups d'artistes 150 X

Grups de compositors 150 X

Grups de discussió electrònics

130 X

Habitacions 150 X

Habitatges 110 X

Herbaris 110 X

Hospicis 110 X

Hospitals 110 X

Hotels 110 X

Illes no jurisdiccionals 151 X

Instal·lacions esportives 110 X

Instal·lacions militars (abans de 1900 i inactius)

151 X

Instal·lacions militars (en actiu i després de 1899)

151 X

Institucions docents 110 X

Jaciments funeraris 151 X

Jardins 151 X

Jardins botànics 110 X

Jocs (Esdeveniments) 111 X

Jurisdiccions antigues (que no siguin ciutats)

151 X

Laboratoris 110 X

Lavabos públics 110 X

Llenguatges de programació 150 X

Llocs històrics (inclosos els centres històrics, no a les ciutats)

151 X

Llocs Web 130 X

Locomotores 150 X

74

MANUAL DEL CÀNTIC


Normativa MARC 21


matèries Mansions 110 X

Mansions presidencials 110 X

Mercats 110 X

Mercats, edificis 110 X

Mesquites 110 X

Mines 151 X

Mines, edificis 110 X

Molls 151 X

Monestirs 110 X

Monuments (estructures, estàtues, etc)

150 X

Motels 110 X

Municipis 151 X

Muralles Les muralles que es van construir com a instal·lacions militars (p.ex.: la Gran Muralla de Xina, el Mur d'Adrià, etc.) són 151. Totes les altres muralles són 150.

150,151 X

Museus 110 X

Music-halls 110 X

Night-clubs 110 X

Obres d'art individuals 100,110,130 X

Observatoris 110 X

Oficines de correus 110 X

Oleoductes 151 X

Orfenats 110 X

Palaus 110 X

Parcs (entitats geogràfiques) 151 X

Parcs (organismes administratius) Els punts d’accés d'aquesta categoria sempre estan qualificats pel terme (Organisme). Com a entitats geogràfiques estableixen com a encapçalaments de matèria 151 d’acord amb les convencions de la catalogació de matèries.

110 X

75

MANUAL DEL CÀNTIC


Normativa MARC 21


matèries Parcs científics, tecnològics i de recerca

110 X

Parcs d'atraccions 151 X

Parcs de bombers 110 X

Parcs empresarials 110 X

Parcs temàtics 151 X

Parcs zoològics 110 X

Patis de joc 151 X

Pavellons 110 X

Pel·lícules cinematogràfiques 130 X

Personatges bíblics 100 X

Personatges de ficció (grups) 150 X

Personatges de ficció concrets

100 X

Personatges llegendaris (grups) 150 X

Personatges llegendaris concrets

100 X

Personatges mitològics (grups) 150 X

Personatges mitològics concrets

100 X

Piscines públiques 151 X

Places (espais oberts) 151 X

Planetaris 110 X

Plans (Programes) 110 X

Pueblos dels indis Pueblo 151 X

Ponts 151 X

Portals, portalades 150 X

Portes 150 X

Ports (equipaments físics) 151 X

Postes 110 X

Pous 151 X

Premis 150 X

76

MANUAL DEL CÀNTIC


Normativa MARC 21


matèries Presentacions 111 X

Presons 110 X

Programaris informàtics 130 X

Programes informàtics i programari

130 X

Programes radiofònics 130 X

Programes televisius 130 X

Projectes d’habitatge 110 X

Projectes, plànols, etc 110 X

Ranxos 151 X

Recintes firals 151 X

Reformatoris 110 X

Rescloses (Enginyeria hidràulica)

151 X

Reserves (organismes administratius) Els punts d’accés d'aquesta categoria sempre estan qualificats pel terme (Organisme). Com a entitats geogràfiques estableixen com a encapçalaments de matèria 151 d’acord amb les convencions de la catalogació de matèries

110 X

Reserves índies 151 X

Reserves naturals (parcs, boscos, etc)

151 X

Residències per a gent gran 110 X

Restaurants 110 X

Sales de ball 110 X

Sales de concerts 110 X

Sanatoris 110 X

Santuaris (no esglésies) 150 X

Satèl·lits (ex. les llunes) 151 X

Satèl·lits artificials 110 X

Segells discogràfics 110 X

Segells editorials 110 X

77

MANUAL DEL CÀNTIC


Normativa MARC 21


matèries Seques 110 X

Serveis d’assistència telefònica, línies permanents

110 X

Sinagogues 110 X

Sistemes informàtics 150 X

Sitges 110 X

Tanatoris 110 X

Teatres d’òpera 110 X

Teatres, edificis 110 X

Telescopis 110 X

Temples (en ruïnes) 110 X

Temples (en ús) 110 X

Tombes 150 X

Torneigs 111 X

Torres 150 X

Tribunals 110 X

Tribus (com a entitats jurídiques; només EUA)

151 X

Tribus (grups ètnics) 150 X

Túnels 151 X

Universitats 110 X

Vaixells 110 X

Vehicles espacials 110 X

Vehicles per control remot 150 X

Vil·les 110 X

Vivers de peixos 110 X

Xarxes informàtiques 150 X

Zones d'esbarjo 151 X

78

Manual del CÀNTICcantic.bnc.cat/files/cantic180601.pdfMANUAL DEL CÀNTIC 4 NIVELL DE CATALOGACIÓ...

Documents

Transcript of Manual del CÀNTICcantic.bnc.cat/files/cantic180601.pdfMANUAL DEL CÀNTIC 4 NIVELL DE CATALOGACIÓ...