1

ROBERT FONT I COSTA

BÀSQUET D’INICIACIÓ.

2

Manual per a entrenadors.

INDEX

Pròleg Pàgines 1,2

1. Tècnica individual,táctica,estrategia i treball decisional 3,4

2. La táctica i estrategia en minibàsquet 4,5

3. Pilota,pilota i …més pilota 5

4. Evolució i competitivitat,no només joc 6,7

5. Contruïnt una filosofía d’ensenyament 7,8,9

6. Continuïtat 9,10

7. Aprenem a jugar ,però a jugar a minibàsquet 10 a la 18

8. La gestió dels espais:el joc reduït 18,19

9. Treball d’alta intensitat 19,20,21

10. El alley-oop 21,22

11. El joc en transició i contraatac 22,23,24

12. La defensa 24,25,26 i 27

2

13. L’escalfament 28,29

14. El salt inicial 30

15. La direcció de partit 31,32

Recomanacions des del punt de vista de la comunicació de l’entrenador 33,34

Annex – Els fonaments de la técnica individual 35,36

PRÒLEG

Em decideixo a escriure aquest manual a mitjans de l’any 2014,després de seguir la temporada d’un dels meus fills,en Nil,que s’iniciava a jugar a minibàsquet.Portava sis anys sense entrenar,però si en algún moment has fet d’entrenador,ja mai més deixes de ser-ho.Tinguis o no en un equip a les teves mans.

Llegint un magnífic llibre de Mauro Valenciano sobre la formació en minibàsquet, tinc la pensada de fer una mena de compendi d’algunes idees que comparteixo amb aquest autor, ja que dona un enfocament de la formació als petits força innovadora i coincident en molts dels conceptes aportats amb la meva visió de la filosofía formativa.

Després de més de 30 anys com a jugador i havent fet d’entrenador 15 o 20 anys a pràcticament totes les categories,de minibàsquet fins a seniors,tinc la gosadia de pensar que puc aportar alguna cosa,encara que només sigui el punt de vista amateur d’algú a qui li apassiona aquest esport.

Penso que al bàsquet formatiu,en moltes ocasions,no se li dona la importància que mereix.Molt sovint,pensem que qualsevol jove jugador amb ganes,temps i poca preparació,será suficient per “portar un equip de nanos”.Jo mateix vaig començar així.Sense cap mena d’experiència,amb moltes ganes i encara més mancances,em vaig trovar,als 15 anys,amb un equip de minibàsquet amb el qual,haig de confessar,moltes tardes no sabia ni què fer-ne…

2

L’entrenament d’iniciació en minibàsquet és exigent per a l’entrenador des d’un punt de vista tècnic,i a més,ha de ser un exercici de responsabilitat vers els joves jugadors/res que tenim al nostre càrrec.Els nens tenen una facilitat d’aprenentatge sorprenent,molt superior a la de l’etapa adulta.Són com esponges,absorbeixen tot allò que se’ls ensenya.La capacitat de retenció,en aquesta etapa,és altíssima.Per això,el què els ensenyem i com ho fem,marcarà de manera quasi definitiva la seva forma de practicar i entendre el bàsquet.

Els clubs i les escoles han de fer un esforç per poder oferir als seus jugadors els millors formadors.I això passa per disposar d’una estructura tècnica que permeti també a aquests entrenadors formar-se,des del punt de vista tècnic i personal,de la millor manera possible.

No n’hi ha prou en entregar l’equip a un jove entrenador i que s’espavili.S’ha de donar formació als entrenadors novells,de la mateixa forma que pretenem fer-ho amb els joves jugadors.Les bones escoles de bàsquet,només poden ser-ho,si es plantegen com un planter no només de jugadors,sino també d’entrenadors.

I per això m’animo a escriure aquest manual.El punt de vista d’un espectador amb un cert criteri.El punt de vista d’un modestíssim entrenador.

Només que serveixi per donar un cop de mà a algún entrenador d’iniciciació o bé per generar debat amb d’altres entrenadors més experimentats,ja em donaré per satisfet.

Aquest no és un manual d’ús per copiar i enganxar i apa! ja tinc muntat el meu entrenament! .No.No hi trobaràs cap fórmula màgica.Simplement pretenc exposar com veig el bàsquet de formació.Donar quatre idees i pautes molt bàsiques.Deixar palès com n’és d’important donar una formació de qualitat des de pre-mini i ajudar-te a que et puguis crear la teva propia filosofía d’entrenament.

A llarg de tot el manual et proposo un seguit d’exercicis per donar forma pràctica a les meves idees,però no en facis massa cas…o sí,tú mateix.

La millor recomanació que et puc donar és que et llegeixis el manual,treguis les teves conclusions i generis la teva propia idea de com has de preparar el teu grup.Ningú com tú sap què és el que necessiten els teus jugadors.Cada jugador tindrà les seves particularitats i cada equip és diferent i necessita ser entrenat amb matisos també diferents.Si quan l’hagis llegit n’has extret alguna cosa positiva,ja haurà complert amb el seu objectiu. A llarg de tots els anys que he jugat a bàsquet potser he tingut una vintena d’entrenadors.Hi ha hagut de tot:entrenadors voluntariosos però amb no massa bagatge tècnic,entrenadors tècnicament impecables i preparadors físics amb algún coneixement de bàsquet.Des d’aquestes ratlles vull fer esment dels clubs que m’han permès practicar aquest esport i amb ells,a tots els entrenadors que he tingut la sort de conéixer.

2

De tots ells he après moltes coses que han marcat la meva forma d’entrenar.El germà Paco, Francesc Grau, Martí Esteve,Tomàs Llahuna, Vicens Ribas, ”Kelo” Martí,Jordi Verdú, Jeroni Garrido, Trifón Poch, Pep Pujols ,Guifré Gol, Tià Royan, Carles Sala, Marino Piqueras, Ramon Sarrinat, Francesc Torres, Ramon Comes, Gaspar Roura i algún que,de ben segur ,em deixo pel camí… Gràcies a tots!

El que més valoro perquè ho compartien tots i cada un d’ells és la passió per un esport que els portava a perdre hores del seu temps i dedicar-les,amb tota la il.lusió,a un grapat de nanos,adolescents després i adults finalment que,moltes vegades,els feien la vida impossible.

I això mereix TOT el respecte del món. Robert Font i Costa.

1-TÈCNICA INDIVIDUAL,TÀCTICA,ESTRATÈGIA I TREBALL DECISIONAL

El millor aprenentatge per a un nen/na que comenci a practicar el minibàsquet,ja des de ben petit,és el que reparteix pràcticament a parts iguals el treball tàctic,estratègic i de presa de decisions al de l’aprenentatge pur dels fonaments individuals.

El concepte de l'aprenentatge de la tècnica individual únicament en situacions de 1x0 és,al meu entendre,obsolet.Podem utilitzar l'1x0 per aprendre el moviment sense interferències defensives,però de seguida,hi hem d'incorporar la vertent tàctica i de presa de decisions,que suposa el posar-hi oposició d’1x1.

Es tracta de dissenyar exercicis on no només es treballin els fonaments individuals sino que,en aquest mateix exercici,per exemple la pràctica en un con d’un canvi de mà (1.),els afegim la defensa (2.).D’aquesta forma,els nens s’acostumen a entrenar en situacions molt similars a les de la competició.

A aquest mateix exercici li anem afegint més dificultat quan,per exemple,el juguem 2x2,obligant a l’atacant a fer una passada després del canvi de mà (3.).

2

1. 2. 3.

I així successivament,anem donant valor afegit a un simple exercici de canvi de mà,que s’acaba convertint en una lliçó magistral de fonaments ofensius i defensius individuals i col.lectius.

Amb la construcció d’exercicis com aquest,podem anar implementant l’aprenentatge de *tots els fonaments individuals però d’una forma més amena i alhora més exigent pel jugador.

*Al final del manual trobareu un annex amb un llistat dels fonaments de tècnica individual.Aquest llistat és el que hem d’utilitzar per anar implementant conceptes als exercicis que dissenyeu.

No s’han d’anar a buscar en llibres de referència o a internet un compendi dels millors exercicis i copiar-los.Moltes vegades,copiem pràctiques,que,encara que venen avalades per grans entrenadors,no s’ajusten en absolut a les necessitats reals dels nostres jugadors.

La idea és pensar i dissenyar.Crear-te el teu propi bagatge d’exercicis,la teva propia base de dades particular.A partir d’un exercici molt bàsic,ser capaços de fer-lo créixer en progressió geomètrica a base d’anar afegint nous conceptes tècnics i, sobretot,totalment adaptat a les necessitats i mancances que el dia a dia dels entrenaments i partits et mostra del teu grup.La simple observació i reflexió de l’evolució del teu equip et marca el camí a seguir.

L'entrenador ha d'adaptar-se a una nova forma de treballar,més exigent també per a ell.Haurà d'ensenyar els fonaments individuals integrats en pràctiques una mica més complexes on haurà de prestar atenció a tres fronts diferents:el fonaments ofensius de l’atacant,els defensius de l’oponent i el joc col.lectiu quan hi incorpori una altra parella a l’exercici.Es juga com s’entrena.

No hi ha millor forma d'aprendre que simulant les situacions reals de joc,amb oposició.I aquestes situacions simulades de joc real comporten indefectiblement l’aprenentatge de conceptes tàctics a un nivel molt elemental però alhora molt valuós.

2

Treballant amb oposició,serà més lent l'aprenentatge i l’evolució del gest tècnic,però aquesta incorporació d’una dificultat,els farà progressar en un entorn més realista.

A més,hi afegim el treball de la presa de decisions:l’oponent no és un con que no es mourà,sino que és un company que li vol prendre la pilota.El jugador/a necessita destinar una part dels seus recurssos a començar a prendre decisions en la tria del moviment tècnic adequat i el moment d’execució adient,que sense defensa ni es plantejaria.

Aquest treball s’acosta molt més a la situació en què es troba el jugador a la competició.Això farà que l’evolució la distingim més clarament als partits que als entrenaments.Tingues paciència.Veuràs com,poc a poc,aplicarà el què aprèn a les situacions de partit.

Hi ha nens/nes que aprenen ràpidament el gest tècnic en el treball sense oposició,però després els costa molt d'aplicar-lo a la pista amb la tenssió de la competició.Amb aquest model d’aprenentatge,els ajudem a incorporar el treball de l’entrenament al partit d’una forma més relaxada i natural.

2-La TÀCTICA i ESTRATÈGIA en minibàsquet

Entenem situacions d'aprenentatge tàctic i estratègic en aquest nivell elemental de minibàsquet,conceptes com l'1x1,el passar i tallar,la passada a la mà o l'ajuda defensiva.

Totes aquestes situacions són perfectament combinables als exercicis amb el treball de tècnica individual:En la fase ofensiva,les fintes d’arrancada,el bot,amb tots els seus moviments específics,la passada de tota mena,les parades a un i dos temps,el rebot ofensiu i finalment el llançament a cistella,amb totes les seves variants i fintes.

I tots els moviments de la fase defensiva,la posició fonamental i els moviments defensius,la defensa al jugador amb pilota i sense,la recuperació defensiva,l’ajuda,el tap i el rebot defensiu.

El bàsquet és,per sobre de tot,un joc d’equip.Un meravellós joc que mostra el màxim de la seva bellesa en les accions combinades,amb la participació de tots els jugadors en pista.

Hem de preparar exercicis pensant no únicament en el desenvolupament dels fonaments individuals del jugador amb pilota,sino també en l’aprenentatge del joc en comú.Són camins paral.lels que conflueixen sempre a la pista.Intenta traslladar a l’entrenament,tot allò que passa als partits.

El jugador/a de minibàsquet,en una edad compresa entre els 4 i els 10 anys,està en un moment en què la seva capacitat d'assimilació de conceptes és en el seu màxim exponent.

2

El que aprengui en aquesta etapa,quedarà definitivament gravat al disc dur del seu cervell.Més endavant,ens serà molt més difícil modificar comportaments,actituts i vicis adquirits a nivell tècnic.

3-PILOTA,PILOTA I …MÉS PILOTA

A tots ens agrada entrenar sempre amb la pilota i la cistella com a protagonista.Als nens més encara!

Qualsevol planificació d'entrenament,qualsevol exercici,ha de tenir com a protagonista com a mínim la pilota,i a poder ser,aquesta i la cistella com a objectiu final.

Els nens han de passar-s’ho bé quan entrenen.S’ha de descartar cap mena d'exercici físic sense presència de la pilota.En bàsquet d’iniciació no es treballa la preparació física de forma específica.Fins i tot pot ser contraproduent treballar amb molta càrrega per al desenvolupament físic dels nens.

En una dinàmica d’entrenament normal,la quota de preparació física necessària ja està inclosa als diferents exercicis de la sessió.

Oblideu-vos de fer donar voltes als nens a la pista i poseu-los la pilota a les mans!

4-EVOLUCIÓ I COMPETITIVITAT,no únicament JOC . En l'entorn de la iniciació al minibàsquet,constatnment sentim frases com aquestes en boca d’entrenadors i pares: “El resultat no és important...”. ”No hem de mirar el marcador,ni tan sols al final del partit...”.

És evident,que el resultat no pot ser la motivació principal alhora de guiar la nostra filosofia d'ensenyament.

“Un bon resultat és haver-ho fet el millor posible” – John Wooden – Entrenador de UCLA

2

És més correcte parlar de COMPETIR.Competir sí és molt important,i per tant,aquesta màxima ens condueix a la dicotomia del guanyar o perdre.

Als nens els agrada guanyar.És més divertit comentar el partit i anar cap a casa havent guanyat que havent rebut una severa derrota.

Nosaltres,en el nostre paper d’entrenadors hem d'ensenyar-los,ja des del principi a competir.Sí és important guanyar partits ,almenys intentar-ho.

Per això el treball que hem de fer,ha d'anar encarat a la millora contínua,el perfeccionament i l'evolució constant que els motivi per intentar guanyar tots aquells partits que juguem.

La nostra responsabilitat és veure de forma evident com tot allò que practiquem i la seva concepció com a grup creixen dia rere dia.

Hem de fixar-ho com al barem clau del nostre èxit com a entrenadors.Evaluar els jugadors.Evaluar la seva evolució de forma periòdica i constant i poder mesurar en cada entrenament i partit aquesta millora.Això ens ajudarà a crear plans específics de perfeccionament per tasques en funció dels punts forts i febles que detectem de manera individual i col.lectiva.

EXERCICI - Utilitza de tant en tan concursos de tirs lliures,1x1,llançaments o 2x2.Ajuden a introduïr el concepte de la competitivitat de forma divertida.

Elabora un pla de formació.

“No hi ha vent favorable,per aquell que no sap on va…” – Antic proverbi xinès.

Has de tenir un pla de formació.Ha de ser el teu,únic i particular.Ben estructurat per conceptes i periodicitat,però alhora estar disposat a modificar-lo sense dubtar quan detectis punts febles en l'evolució del grup.

Plasma en un paper aquest pla de formació,escriu-lo.És fácil,pensa què és el que els vols ensenyar,quins fonaments i ves-ho situant en un pla temporal a seguir.Segueix i evalúa l’evolució dia a dia i modifica’l sempre que et sembli

2

que t’has deixat alguna cosa enrera.No improvisis.Tot el que preparis prèviament,sempre será molt millor que la inspiració del dia a dia.

Has de tenir en compte però,que no tots els nens aprenen i progressen amb la mateixa facilitat.Dins d’un mateix equip,s’aniran creant subgrups per nivell d’aprenentatge i destresa.L’entrenador ha de saber identificar-ho i oferir,dins d’un pla de formació estandar per a tots,respostes a aquells jugadors de més talent i també per a aquells menys dotats.

Els entrenaments no poden ser totalment estandars per a tots.Dins d’un guió general únic,has de ser capaç de diferenciar el nivell dels teus jugadors,per oferir-los l’ensenyament personalitzat que els permeti la millor evolució.

I a diferencia del què passa habitualment,ens hem d’assegurar de que els jugadors menys dotats siguin els que gaudeixin de la major atenció.A llarg de tot un curs l’evolució en l’aprenentatge dels nens depara sorpreses.Els que comencen la temporada a un nivell superior a la resta,poden acabar a un nivell inferior,i a la inversa.

Entrenar un equip d’iniciació no és fàcil.Moltes vegades veiem com aquesta responsabilitat recau en joves poc preparats o fins i tot pares voluntariosos i això és un gran error.

Ens hem de prendre aquesta tasca amb un caire òbviament amateur,però de forma molt seriosa.Si ho fem així,ells com a jugadors i tú com a preparador evolucionareu i aquest treball us portarà a fer l'equip competitiu i,per tant,poder guanyar partits.

5-CONSTRUÏNT UNA FILOSOFIA D'ENSENYAMENT

L'ESCOLA FRANCESA ens ensenya que per progressar en esports d’equip,hi ha quatre paràmetres a treballar cronològicament per aquest ordre:

1r – Treballar el canvi de rol DEFENSA/ATAC

2n – CONSERVAR la pilota

3r – PROGRESSAR amb direccionalitat

4rt – Progressar per aconseguir L’OBJECTIU (CISTELLA)El primer concepte és el més important.El canvi de rol defensa/atac,és per a mi,en el que hi hem de posar més èmfasi des de molt petits,des del principi.

La resta són més fàcils de treballar ja que d’alguna manera són innats en tots els nens.En el treball amb pilota són més receptius ja que són moviments que tenen un component de diversió més acusat.Però el primer no.

En el transcurs del partit,veiem sovint que,quan xiula l'àrbitre tots es queden

2

mirant-lo desconcertats,sense saber què ha passat i quan ens fan cistella,abans de sacar,és comú que la pilota passi almenys per les mans de almenys dos jugadors,abans de reprendre el joc.De la mateixa manera,quan nosaltres fem cistella,es poden parar a felicitar-se i a buscar l’aprobació dels pares a la grada,abans de reprendre el rol defensiu.

Si aconseguim que agafin la pilota a l’àrbitre i saquin ràpidament (la sacada a un peu),aconseguirem un munt de cistelles en contraatac abans que la defensa contrària s’hagi format. El joc en transició i/o contraatac és fàcil,ràpid,vistós i molt divertit.

EXERCICI – La sacada a un peu.Passades des del mig camp sense botar fins que un jugador fa safata i encistella.El que no tira,PROCURA QUE LA PILOTA NO CAIGUI AL TERRA I SACA A UN PEU AL COMPANY.El surt a defensar i juguen 1x1 a la mateixa cistella o a la de l’altra pista (potser quan haguem treballat una mica els conceptes bàsics de la transició,de la que parlo més endavant).

Per aconseguir-ho,la figura de l'entrenador és clau comunicativament parlant.Hem de donar instruccions sonores per activar ràpidament el nostre equip a la nova tasca: “Grocs ataquen,saquem!!” “Grocs defensen,pressionem,cadascú el seu!!!”.

És molt important també,que donem instruccions de forma personalitzada.Els jugadors es sentiran vigilats,però alhora motivats si els anomenem pel seu nom de pila.

Un concepte que toca introduïr ara per ajudar a treballar aquest canvi de rol és el de la POLIVALÈNCIA.En aquesta edat d'iniciació,no hi ha bases,escortes,alers i pivots.

Hem de tenir un equip amb 12 jugadors polivalents,en el sentit que han de saber i voler fer de tot.Per sobre de tot s'han d'ATREVIR TOTS a botar i buscar la cistella.Per tant és fonamental que nosaltres els animem a fer-ho.

No fomentem que els jugadors més dotats,siguin els que tinguin quasi tot el

2

protagonisme en el joc.La nostra responsabilitat és intentar que TOTS progressin,el talent innat de cadascú ja farà la resta.

Aquest treball de polivalència comença per insistir en què tots poden sacar (ho farà el que estigui més aprop de la pilota en aquell moment) i tots,quan reben la pilota,han de buscar la direccionalitat i la progressió cap a la cistella en bot.És el primer que han de pensar i a més han de fer-ho ràpidament.Si la defensa no és efectiva,farem moltes cistelles fàcils.

Si agafen un rebot,encara amb més acusadament.El rebotejador ha de tenir el “premi” d’anar cap a la cistella contraria.No podem privar a cap dels nostres jugadors del “plaer de fer cistella”.

6-CONTINUÏTAT

Si aconseguim que el nostre equip sigui efectiu i ràpid en el canvi de rol defensa/atac i a la inversa garantim tenir continuïtat en el joc.

Una tasca molt important de l’entrenador és no permetre mai que es desconnectin del partit.El propi reglament del minibasket ja té intrínsecs els seus moments de desconnexió.Un nen no pot jugar tot el partit i tots han de jugar un nombre determinat de parts.Mentre són a la pista,han de estar concentrats al màxim.Nosaltres els hem d’ajudar a aconseguir això sense defallir,estant a sobre de tots i cada un d’ells.

Els hem de transmetre que tot el què passa a la pista és una mateixa sequència de joc:ATAC-REBOT-DEFENSA-SACADA-TRANSICIÓ-ATAC...CONTINUÏTAT CONSTANT.

Les aturades del joc per cistella propia,del contrari o pel xiulet de l'àrbitre són accions que,amb la petita pausa que comporten,ja ens ajuden a relaxar-nos lleument.

Anomenava en l'anterior sequència del principi de continuïtat el REBOT.Crec

2

que és molt important treballar-ho des de l’etapa inicial. Hem de fer esment del bloqueig del rebot. Podem començar a ensenyar a utilitzar el cos per situar-lo entre la pilota i el nostre defensat (*1),però per sobre de tot fer-los sentir la importància d' ANAR-HI .

(*1)

En minibàsquet,el percentatge d’encert acostuma a ser baix.Per tant,l’equip que tingui una especial atenció al rebot,jugarà moltes més possessions.

És una altra instrucció que han de sentir constantment:”Atenció! Anem al rebot”

7-APRENEM A JUGAR ,PERÒ A JUGAR A MINIBÀSQUET.

Quan els nens s’apunten a minibàsquet,s’apunten bàsicament a jugar.Evidentment,és un joc,però de seguida els hem de transmetre que jugarem a minibàsquet.És a dir,hi ha unes normes d’entrenament i un sentit d’aprenentatge molt clar en tot el què farem.

Els entrenaments,han de ser divertits i motivadors,però ens hem d’allunyar del concepte trobada d’amics per jugar plegats una estona.Des d’un bon principi hem de donar sentit a allò que fem en una única direcció:aprendre els fonaments del minibàsquet per pasar-ho d’allò més bé.

Hi ha una sequència molt genèrica d'entrenament que us proposo de seguir en l'etapa de formació.:

Al bàsquet escolar i pre-mini (etapa inicial,4-6 anys) s'ha de treballar la familiarització del jugador amb la pilota i la pista i combinar-ho amb l'1x1 (fonaments ofensius/defensius).

Al minibàsquet (7-8 anys) comencem a treballar estructures tàctiques més “complexes”. És el moment de practicar el mà a mà i el passar i moure’s (inici

2

del joc col.lectiu).Òbviament,aquesta sequència es pot accelerar en funció de la capacitat d'assimilació i maduresa esportiva i física dels nens.

Familiarització amb l’espai de pràctica (la pista) i la pilota.

El primer que hem de fer,és posar en contexte als nens.Posar-los en contacte de seguida amb els dos actius més importants i reconeixibles d’aquesta etapa inicial:la pista de joc i la pilota.Han de practicar en tot l’espai de la pista en contacte permanent amb la pilota.

Al principi podem treballar amb pilotes més petites i menys pesants,combinant-les amb la de reglament del número 5.Utilitzar pilotes més petites en la pràctica de bot i llançament facilita l’aprenentatge ja que la seva manipulació és més senzilla pel seu pes i dimenssió menors. El control del bot amb una pilota més petita es més difícil,pel que,després,en treballar amb la reglamentària,notaran sensiblement la diferencia i progressaran més ràpidament.En quant al llançament és obvi que,en ser una pilota menys pesant,poden arribar a cistella més fàcilment i això alimenta la progressió. Per familiaritzar al jove jugador amb la pilota i la pista,hi ha infinitat de jocs que ens permeten treballar de forma divertida aquest objectiu.

Aquí us n’apunto alguns dels més utilitzats:

EXERCICI - Joc d’atrapament dels jugadors en bot per part dels que no tenen pilota,sense poder trepitjar les linees ni sortir de la pista.Si un jugador és tocat,canvia el rol.L’exercici es fa per tota la pista i botant amb les dues mans.Primer amb la dreta i després amb l’esquerra.

2

EXERCICI - L’aranya – El jugador amb pilota surt des del fons i els que están al con,l’han de tocar.Això sí,no poden anar endavant o enrera.Només poden córrer en la perpendicular de la línea de tir lliures o mig camp.Podem afegir dificultat si donem també pilota als jugadors que han d’atrapar.

EXERCICI - El lladre de mocadors – Tots els nens botant i amb un mocador a la cintura.N’hi ha un que comença sense mocador i ha d’anar treient els mocadors a la resta.A mesura que treu mocadors,el jugador atrapat passa al bàndol dels que treuen mocador.

Amb jocs d’aquesta mena,comencem la formació amb exercicis que combinen la vertent joc amb la familiarització dels nens amb l’espai de la pista,la pilota i

2

els seus companys.Podem començar els entrenaments de forma distesa amb algún d’aquests exercicis per passar a treballar després l’1x1.

L’1 contra 1

Amb els exercics basats en l'1x1,treballem específicament els fonaments individuals ofensius i defensius.Aquesta situació de “duel individual” és la unitat formativa més valuosa per començar amb els joves esportistes.

Es treballen no només els fonaments ofensius i defensius individuals,sino també la presa de decisions i la lectura dels espais.És una petita però alhora inacabable lliçó de fonaments sense fi.El treball amb oposició a més,ens permet començar a ensenyar de manera natural quelcom tan important com les FINTES DE D’ARRANCADA I RECEPCIÓ,CANVIS DE DIRECCIÓ i CANVIS DE RITME.Tot per rebre la pilota per començar a atacar,GENERANT LINEES DE PASSADA.EXERCICI – Treball per trios o parelles (la parella de banda no intervé en l’atac,només fa la passada l’atacant i la dificulta el defensor),rotant cada vegada les posicions. - 1 intenta rebre,l'altre el defensa i un tercer saca de fons o banda.Quan aconsegueix rebre,juga 1x1 fins a cistella.

Res més senzill ni tan complexe i ric alhora si hi anem afegint variants.

Podem incidir en el treball de recepció de la pilota,els fonaments ofensius o els defensius.

*A l'exercici bàsic hi anem afegint variants.

El passador farà diferents tipus de passades:de pit,en bot,des del cap,Amb una mà i l’altre,pasada lateral,de baseball.

L'atacant,un cop hagi rebut haurà de treballar cada cop un fonament ofensiu diferent abans de poder tirar:Primer,sempre finta de sortida.Canvi de mà per davant,revers,canvi de mà per darrera,per sota les cames,per l'esquena.

Parada 1 o 2 temps i tirar o finta de tir, o penetració i safata.

2

Tornar-la al passador i fer un canvi de direcció per rebre de nou i acabar en avantatge i safata o tir.

Tot això es treball de tècnica individual.

EXERCICI – Per trios – Un passa,un ataca i un defensa – L’atacant i el defensor han d’anar a passar per darrera el con abans de rebre i jugar 1x1.

Per posar en contexte de competició la pràctica de l’1x1 hem d’ensenyar-los el concepte de l’ACLARIDA.

De ben petits,tots tenen tendència a anar acompanyant la pilota allà on va,fent-se una monior de nens al voltant d’aquesta.Això dificulta justament l'1x1 amb espais del que té la pilota.

Els hem d'ensenyar,que el bàsquet és un joc on els ESPAIS i la gestió d'aquests és tan important com el joc amb pilota.

Quan un company té la pilota,és fonamental que la resta se n'allunyin raonablement.D'aquesta forma el posseïdor de la pilota té l'oportunitat de jugar l'1x1 amb més comoditat i espai lliure.En la mateixa acció,allunyant-nos de la pilota,els ensenyem que DIFICULTEM L'AJUDA DEFENSIVA i OFERIM AL COMPANY LINEES DE PASSADA més clares.

EXERCICI – L’aclarida - Juguen 3x3 o 4x4 .Tirem la pilota amunt,qui l'agafa no bota immediatament,però es posa en posició bàsica disposat a atacar (TRIPLE AMENAÇA).

2

Posició de triple amenaça-possibilitat de botar,passar o tirar.

Els restants jugadors,llegeixen de seguida el seu rol,si és defensiu o ofensiu i s'obren per generar espai.Qui té la pilota ataca l'1x1.Si para de botar i no hi ha tir els companys han de generar una linea de passada i segueix exercici.

Podem també jugar amb la variant de que si el jugador que juga 1x1 no aconsegueix tirar,només es pot seguir l'exercici si un dels seus companys va a buscar “mà a mà”.Podem afegir més endavant la continuació del passador (passar i moure's).

El mà a mà

Quan ja tenim introduït l’1x1 al nostre entrenament i veiem que necessitem evolucionar, comencem amb el joc per parelles amb el mà a mà.

Amb el mà a mà,els iniciem en el JOC DE PASSADA,tant important per promoure la participació i associació de TOTS els jugadors.Són les beceroles del JOC COL.LECTIU.

El mà a mà ,és un recurs tàctic per parelles que facilita la continuïtat en el joc molt sovint millor que una passada.Als nens d'iniciació,un cop han parat de botar,els és molt difícil,de manera simultànea,protegir la pilota,aixecar el cap i veure la linea de passada més clara.

Per això,crec que és molt important ensenyar-los que una de les formes més segures de continuar atacant reduïnt el risc de perdre la pilota és anant a buscar-la de la mà del posseïdor.Si no tenen una línea de pasada clara,han de demanar a un company el mà a mà.Al cap i a la fi,això és generar una linea de passada,la més fàcil.

2

El mà a mà,a més, és el precursor del pick&roll/pop que tan útil i necessari els serà molt més endavant.(per fer un correcte mà a mà,cal protegir la pilota correctament i “bloquejar” amb el cos,oferint amb la mà exterior la pilota al company que ve).

Molt lligat amb el mà a mà,hi va un recurs/fonament individual importantíssim que toca ara ensenyar-los.És el moviment dels peus anomenat PIVOTAR.

Pivotar ofensivament per encarar adequadament la cistella,i defensivament per protegir la pilota i buscar linees de passada quan hem parat de botar.

El reglament de minibàsquet diu que l'equip que defensa, si aconsegueix una lluita, recupera la pilota.Per tant,és clau que els jugadors coneguin els avantatges i perills que suposa aquesta norma.Si ataquem han de saber protegir-se, i si defensem intentar recuperar la possessió ràpida i fàcilment.

Quan defensem, mentre el nostre oponent bota, prioritzarem la defensa amb el cos i les cames.Això sí,un cop ha parat de botar,intentarem agafar la pilota sense fer falta per provocar una lluita i el corresponent canvi de possessió.No cal estirar fort per intentar prendre-li.Simplement atrapar-la fort fins que l’àrbitre aturi el joc i ens torni la possessió.

Pivotar ofensivament serveix per encarar els peus a cistella i equilibrar el cos abans de tirar,i pivotar defensivament ha de servir per protegir la pilota amb el cos,dificultant la ubicació de la pilota al defensor contrari.

acció de pivotar amb el peu dret fixe.

EXERCICI – Pivotar ofensivament.Juguen 1x0.Arriben a cistella mirant al fons i reben una passada des d'aquest fons.Parada a 1 temps amb els peus mirant al fons.Pivotar cap a cistella,col.locar bé peus i cos i tirar.Pels dos costats.

2

Quan han assimilat bé el moviment es treballa amb defensa amb obligació de pivotar per encarar la cistella i el defensor en TRIPLE AMENAÇA i decidir la millor opció.

EXERCICI – Pivotar defensivament.Sacada lateral amb defensa tots dos.Primer treball de recepció de pilota (fintes,canvis de ritme...),quan rep,pot fer un bot i parada per treballar el pivotar defensivament,havent de buscar passada al que ha sacat,que juga 1x1 a cistella.

Passar i tallar.

Paralelament al mà a mà podem començar a treballar un recurs tàctic ofensiu molt similar.És el PASSAR I MOURE’S.

És senzill:pasada a un company i canvi de direcció,tallant cap a la pilota per intentar rebre de nou amb avantage sobre el nostre defensor.

Al bàsquet la utilització/generació dels espais i la situació dels jugadors sense pilota,són tant o més importants que les accions del jugador amb la pilota.A bàsquet juguen TOTS els jugadors en pista,no només el que té la pilota.

EXERCICI – Passada a un costat des de la posició de base,canvi de direcció al con i tallar cap a cistella.Començar 1x0 per aprendre bé el moviment i seguir amb defensa per acabar amb tir o 1x1.

2

EXERCICI – El mateix que a l'anterior,però el que rep,es manté botant i és el passador inicial el que fa el canvi de direcció.per rebre i jugar tir o 1x1.

Al treballar el passar i tallar hem d'ensenyar-los a utilitzar l'AUTOBLOQUEIG.

AUTOBLOQUEJAR ÉS:canviar de direcció i anar a buscar la pilota col.locant el nostre cos per davant del del nostre defensor,entre ell i la pilota per oferir una línea de passada clara.

Igualment important com la qualitat en l’execució d’un tall cap a pilota és la INTENSITAT amb què l’efectuem.Tallar cap a pilota requereix indefectiblement un CANVI DE RITME .

”Un tall és una penetració sense pilota”.

EXERCICI – Juguem 2x2,3x3 o 4x4 amb 1 o 2 bots només o sense bot,generant constants talls cap a pilota fins a fer cistella.Moure's per rebre,pivotar per protegir la pilota.

2

8-LA GESTIÓ DELS ESPAIS: EL JOC REDUÏT

Com us deia abans,en l’aprenentatge del joc col.lectiu per parelles,treballem no tan sols els fonaments ofensius i defensius individuals i uns conceptes molt bàsics a nivell tàctic, sino també eduquem a utilitzar els ESPAIS com a factor clau d'aquest joc.

Per això,recomano quasi sempre que entrenem en situacions de màxim 4x4.

El 3x3 és la situació d’entrenament que permet la millor praxi.Hi ha un proporció òptima de jugadors participants i espais a la pista.

*El 5x5 o partidet ha d’estar sempre present als entrenaments.Als nens els encanta i ho podem utilizar com a mesura de premi i/o relaxació. Pero en aquesta fase inicial de l’aprenentatge,les situacions de 5x5 són poc agraïdes pedagògicament.

El joc de 2x2 fins a 4x4 és el que anomenem JOC REDUÏT.

El joc reduït ens ofereix els seguents beneficis:

Promou una participació més activa i augmenta el temps de compromís motor.En haver-hi menys jugadors,tothom participa del joc amb més frequència.És una forma de treballar en intenssitat alta,treballant alhora la resistència i la força.

Genera més espais per jugar.El jugador aprèn a “llegir” els espais que hi ha a la pista més fàcilment.

Incideix en la responsabilitat col.lectiva de parar la pilota i agafar rebots.Hi ha menys efectius i es fa més evident la necessitat de participar activament en totes les accions que passen a la pista.

2

EXERCICI – Repartir els espais - 3 jugadors,llancem la pilota amunt entre els 3.El que l'agafa pren el carril central i els altres dos ràpidament agafen els altres dos carrils.Aataquem 3x0 amb una transició de 3 carrils (obligatori dues passades) (1).

El que fa cistella,saca a un peu i defensa els altres dos que tornen sense poder botar (2).

1. 2.

9-TREBALL D’ALTA INTENSITAT.

Quan hem parlat dels talls cap a pilota,us apuntava la importancia de la INTENSITAT.

“Al bàsquet només hi ha dues posibilitats: sprint o stop” – Bozidar Maljkovic

En aquesta etapa inicial sembla una mica extrem parlar d'això,però les situacions més intenses són les que més s'assemblaran al moment de partit.

El treball en alta intensitat,no és res més que destinar un petit espai de l’entrenament a un “canvi de xip” en el nivell de la nostra exigència.

Quan preparem els entrenaments mai hem d’imaginar-los planers.És interessant que els jugadors treballin alguns periodes de máxima dificultat. Probablement ens sorprendrà positivament la seva resposta.

La máxima exigència treu de cada un dels jugadors,prestacions que a un ritme d’entrenament normal difícilment apareixen.La dificultat obliga al jove jugador a utilizar tots els recursos que té.Fins i tot aquells amb els que encara no es

2

sent massa segur.Hem de destinar una petita part de la sessió a aquest treball específic d'oposició màxima.

Això ho farem notar als jugadors tant amb un major nivell d'exigència per part de l’entrenador,com preparant exercicis on es faci palesa aquesta doble dificultat.Hem de ser especialment intensos en aquesta fase de l'entrenament, mostrant-nos molt actius reclamant el màxim esforç dels jugadors.És una fase de l’entrenament on “permetrem” l’error sense correccions.On permetrem la defensa al fil de la falta.Màxima intensitat!!

Acabada aquesta fase de máxima exigència,podem fer una “parada” o espai de relax assajant tirs lliures o fent una estona de partidet.

Aprofito per apuntar que l'assaig de tirs lliures ha de tenir un espai important en els nostres entrenaments.

És el moment de la sessió en què millor podem incidir en la mecànica de tir i les seves correccions.

La mecánica del tir – El cos encarat a cistella,en equilibri,les puntes dels peus mirant a cistella.El braç tirador en un angle de 90 graus i el colze mirant a cistella,l’altre braç serveix per aguantar la pilota.La mà que té la pilota manté el contacte amb aquesta amb les gemes dels dits.El llançament,que es fa amb una mà,es produeix de tal forma que la pilota ha d’anar girant cap enrera en donar un cop de canell.

EXERCICI – DOBLE EXIGÈNCIA - 1 jugador ataca des de mig camp i troba dos defensors escalonats.Delimitem amb cons la zona de defensa de cada jugador.Quan l'atacant ha superat un defensor,troba l'altre suposant-li un doble esforç.Demanar intenssitat màxima a la defensa.

2

10-EL ALLEY-OOP

Aquest és un recurs ofensiu,una modalitat de tir,que als nens els encanta.Quan comencen a mirar el partits per televisió és una de les jugades que més els crida l'atenció.Aprofitar aquesta sinèrgia i afegir-lo al nostre repertori d'exercicis ens dóna molts beneficis.

És una pràctica divertida i ens ajuda a treballar la COORDINACIÓ.

La coordinació és,entre d’altres capacitats,la de manipular objectes amb les mans i alhora moure’s o saltar.És la possibilitat de fer diferents moviments,amb diferents parts del cos alhora i hi intervenen els ulls,les mans i les cames,tot coordinat pel cervell i de manera simultànea.

En la pràctica d’esports amb pilota,la coordinació de moviments és una capacitat bàsica,d’aquí la importància de treballar-la.

Amb la pràctica de l’alley-oop,treballem la coordinació de moviments tant individuals com col.lectius:La coordinació del cos del jugador,que ha d'agafar la pilota a l'aire i llençar abans no toquin els peus al terra.I la coordinació col.lectiva:la complicitat quan treballem per parelles,amb exercicis per buscar el moment idoni de passada.

EXERCICI – A peu parat,sota cistella,un fa la passada elevada i l'altre ha de fer l'alley-oop.

2

EXERCICI – Sortint,frontal a cistella,des de mig camp,un de cada costat.Un surt botant i fa un canvi al con,l'altre creua per darrera seu i acaben amb passada en moviment i llançament en alley-oop.

11-JOC EN TRANSICIÓ I CONTRAATAC

Quan portem un cert temps treballant conceptes tàctics individuals i col.lectius molt bàsics com l'1x1,l'aclarida,el mà a mà i el passar i moure's,i veiem que l’evolució i assimilació és positiva,podem integrar als entrenaments un recurs tàctic ofensiu en el que participaran 3,4 o 5 dels jugadors en pista de manera activa.

És l'inici del joc col.lectiu 5x5:la transició ofensiva i el contraatac.

No hi ha forma més vistosa,divertida,ràpida i efectiva en minibàsquet que jugar en transició i contraatac.

Per les mateixes caraterístiques del joc a aquesta edat,on hi ha poc control,moltes imprecisions i per tant molts canvis de possessió constants,hem d'ensenyar ben aviat al nostre equip a jugar amb unes certes nocions i ordre el contraatac.Si ho fem així,farem moltes cistelles en penetracions 1x0 o en avantatge numèrica i convertirem el partit en una pràctica molt divertida.El contraatac parteix,n'hem parlat abans,de tres situacions inicials:

2

La sacada ràpida de banda o fons (canvi rol defensa/atac,sacada a un peu)

El rebot (canvi de rol defensa/atac) La recuperació de pilotes en defensa (provocar situacions de lluita quan

defensem,robatori de pilotes i canvi de rol defensa/atac).

Hem de fomentar la sortida del mateix rebotejador en bot.Almenys com a reacció ràpida.Després,un cop en moviment podem buscar alternatives més efectives.Si no és un gran driblador,fer almenys un parell de bots per iniciar l’acció d’atac.És clau una sortida ràpida de pilota.

Hi ha una sèrie de conceptes que suggereixo seguir,si volem construir un bon contraatac:

NO es pot passar la pilota (prohibit) per sota de la linea de tir lliure.

La passada és prioritaria al bot.

Personalment,m'agrada la utilitzacio del carril lateral.Deixem dos carrils lliures per l'arribada de la resta de jugadors,amb la perspectiva frontal del jugador amb pilota (amb la mirada en una sola direcció,domina visualment els dos carrils restants).

Córrer,inicialment “allunyats” de la pilota,no cap a la pilota,generant espais i linees de passada,facilitant l'1x0 o 1x1.Ocupant els tres carrils.

Si no hem pogut acabar en contraatac 1x0 o 1x1,”juguem arribant”.Talls cap a pilota,per davant dels defensors,abans que no es formi la defensa.

EXERCICI – Per trios.Dos sota el cèrcol.1 tira tir lliure,el que agafa el rebot va pel carril central,els altres dos carrils laterals i ataquem 3x0.

Tres finalitzacions: (1.) passada i acaba un lateral (2.) passada i retorn per acabar pel centre i passada (3.) retorn i fi per l'altre lateral.

1. 2. 3.

2

*Amb les finalitzacions 2 i 3,aprenen que el contraatac no acaba sempre amb una cistella fulminant,sino que també es pot contemporitzar una mica,buscant la millor finalització en transició,jugant “arribant” pels companys que segueixen el contraatac.

EXERCICI – Per trios.Un saca de banda.Els altres dos juguen 1x1.El que ha tirat saca de fons si hi ha cistella.Si hi ha rebot una passada per sobre tir lliure i ataquem 3x0 l'altre cistella.(treballem la sacada a un peu,els 3 carrils i la coordinació de passada en moviment).

12-LA DEFENSA

Quan parlàvem d’atacar,donàvem molta importància a treballar la velocitat del canvi de rol defensa/atac.Ara,que ens toca defensar,és tot el contrari.La rapidesa amb què fem aquest canvi (atac/defensa en aquest cas) ,será molt important per limitar les opcions de contraatac de l’equip contrari.

Atacar agrada a tothom.És la part del joc més agraïda.Tens contacte amb la pilota,Tú portes la iniciativa i tindràs possibilitat d’intentar llançar al cèrcol.Tothom està sempre disposat a participar de l’acció d’atac.

La majoria d’entrenadors creiem que els equips només poden ser competitius a partir d’una bona estructura defensiva.Un equip que defensa bé,atacarà millor.

Així és ens els equips seniors,i així ha de ser-ho en els equips d’iniciació.És obvi que la forma de treballar diferirà ostensiblement de l’etapa adulta,però és importantíssim que paral.lelament que ensenyem als nens a botar,passar i tirar,els ensenyem a aplicar-se amb la mateixa dedicació a les tasques defensives.

De ben petits,els hem de transmetre de forma molt clara la importància de la fase defensiva.Tan important és aconseguir una cistella,com evitar-ne una altra.I no és una simple elucubració filosòfica,és pura matemàtica.Les dues accions valen dos o tres punts.

El component més important d’una bona defensa és la MOTIVACIÓ .El DESIG.

“La defensa,contràriament a l’atac,pot ser un element important sense tenir una gran perfecció técnica.El primordial d’una bona defensa és la motivació.Generar una mentalitat entre els jugadors que fomenti la unió en pos d’un obejctiu.” – Ettore Messina.

I per incentivar aquesta motivació defensiva als més petits,els definirem la defensa com:

“Recuperar el més aviat la pilota,per poder atacar de nou.”

2

Defensar agressiu és la primera acció per aconseguir tornar a atacar.

Ja que la defensa depèn en primer terme de la motivació,poden dir que a més d’una bona posició defensiva,cal una encara millor ACTITUT defensiva.

Hem de començar amb el treball d'una bona posició defensiva individual i treballar-la 1x0 per aprendre acadèmicament tots els moviments defensius del cos.És el que s’anomena POSICIÓ FONAMENTAL defensiva – cames en tenssió, flexionades i obertes una mica més que les espatlles, cap aixecat, mans actives, cul avall.

EXERCICI – Tots posats davant de l’entrenador,mirant cap a ell.L’entrenador es mou endavant,enrera i cap als costats i els jugadors es mouen al uníson,mantenint una bona posició defensiva.

2

Aquest mateix exercici es pot fer amb els jugadors amb pilota mirant a l’entrenador i els defensors d’esquenes segueixen els moviments dels atacants.D’aquesta manera es treballen els fonaments defensius i el bot dels atacants.

En aquesta etapa inicial,al jugador sense pilota,ensenyarem a defensar-lo en una posició defensiva OBERTA.La posició defensiva oberta,permet de veure sempre la pilota i el nostre home.Facilita una ràpida sortida a l’atac,cas de recuperar la possessió.El cos,està orientat de la millor manera per permetre de forma natural un ràpid canvi a la fase ofensiva.

Posició defensiva OBERTA de les jugadores del centre de la zona

ÉS MOLT IMPORTANT VEURE SEMPRE LA PILOTA I EL JUGADOR DEFENSAT.

Mai podem perdre de vista la pilota.Hem d’estar sempre orientats en un angle de visió que ens permeti veure la pilota i el nostre home simultàneament.Els moviments del cos estaran condicionats en tota la fase defensiva a aquesta norma.Mai donarem l’esquena a la pilota.La distància a la que estem de la pilota,també condiciona la posició de la defensa.Quant més lluny està la pilota,més lluny ens podem situar del nostre defensat i a l’inversa.

El repartiment de les parelles defensives.Els emparellaments defensius se’ls han de repartir els mateixos jugadors.L'entrenador només intervindrà si ha de corregir-los per desajustos molt evidents.Han d'aprendre ells mateixos a identificar els emparellaments perquè estiguin equilibrats.I no només per questions físiques,sino també per les capacitats tècniques.

2

Principis d'una defensa organitzada

1-La situació de l'equip.

Hem de pressionar ben amunt.Com més amunt ho fem,més aprop de la cistella contrària recuperarem la pilota.

2-Fixar emparellaments defensius,però...

Cada jugador té la responsabilitat individual de la seva parella defensiva,però el més important de tot és FRENAR L'AVANÇ DE LA PILOTA .I aquesta no és una responsabilitat individual,pot passar a ser compartida.

Aquí hem de començar a parlar del concepte de l' AJUDA DEFENSIVA .

Quan el jugador que defensa el portador de la pilota és superat,el defensa més proper ha de canviar d’assignació i frenar l'avanç del que porta la pilota cap a la nostra cistella.

No podem permetre que per defensar aferrissadament el nostre emparellament,es produeixi una cistella fácil d’un jugador que ha superat el seu.

Per aconseguir-ho és fonamental la col.laboració de l'entrenador des de la banda.L'entrenador ajuda cridant el nom del que està més aprop juntament amb la paraula SALTA: “Joan salta!!” .

2

Ajuda defensiva.El defensor 1 “salta” a defensar al 2 atacant,que ha superat al seu.

No hem de veure amb mals ulls que hi hagi més d'un jugador pressionant la pilota,encara que això suposi una certa desorganització.Les iniciatives dels jugadors en aquest sentit fomenten de manera natural l’ajuda defensiva.

3-Protegir la zona de 3 segons i la nostra cistella.

Un cop l'equip contrari ha aconseguit passar de mig camp,apareix el principi més bàsic de la defensa:

NO PODEM PERMETRE’NS SER SUPERATS EN BOT EN 1X1,especialment aprop del nostre cèrcol.13-L'ESCALFAMENT

Per la seva fisiologia,en ple procés de formació,els nens no necessiten un escalfament des del punt de vista físic tant intens com els adults.Un nen necessita únicament 5 a 8 minuts per activar els mecanismes biològics del seu cos.

Us proposo de fer una diferenciació ben clara entre l'escalfament pre-partit i l'escalfament de l'entrenament,ja que tenen objectius clarament diferenciats.

L'escalfament pre-partit

Hem de considerar aquest escalfament com una part més del periode d'entrenament.Durant la setmana hi ha equips que només entrenen 2 hores setmanals (1 hora,2 dies a la setmana).

Per tant,si considerem que l'escalfament dura una mitja horeta,tenim un 25% més de temps d'entrenament que no hem de minusvalorar fent les típiques rodes d'escalfament o corrent per la pista.Hem d'aprofitar per repassar conceptes que hem treballat durant la semana,o bé per fer exercicis que ens serveixin per activar als nens amb situacions el més similars possibles a les de partit.Podem jugar 1x1,fer exercicis de sacada ràpida de fons o banda,exercicis de canvi de rol defensa/atac,joc de passada,mà a mà,passar i tallar...

2

L’escalfament l'hem de preparar de la mateixa manera que preparem els entrenaments.Podem personalitzar-lo en consonància amb el rival amb el que ens toca jugar.Hem de practicar situacions preveguent que puguin succeïr durant el partit.

Els estiraments,tampoc són necessaris des del punt de vista fisiològic.Per això no cal fer-los abans del partit.Sí que són útils per relaxar l'estat d'agitació post-partit,acostumar el cos a la calma i preparar-los per anar cap a casa.Establirem un periode de 5-8 minuts d'estiraments suaus (molt suaus,els nens poden patir lesions per sobreestirament,sobretot amb càrrega),després de la competició.

L'escalfament de l'entrenament

M’agrada destinar 10-15 minuts a l'inici de l'entrenament a fer una serie d'exercicis de millora del bot i de l'atrapament de la pilota.És una pràctica important,ja que ens ajuda a treballar la familiartizació del nen amb la pilota,el control visual,els atrapaments i la coordinació,a més de la técnica del bot.

També els podem utilitzar com a exercicis de relaxació,després d'una etapa de l’entrenament de molta intenssitat.

Aquests exercicis,combinen el treball de tècnica individual i els estiraments en sí mateix,ja que les postures i mobilitat del cos en què els realitzem ajuden a relaxar la musculatura.EXERCICI - Millora de l'atrapament i control visual de la pilota.

Deixar botar i asseure's sobre la pilota Tirar la pilota amunt i ajupir-se per atrapar-la el més aprop del terra (amb

una i dues mans) Tirar la pilota amunt i saltar a agafar-la sense doblegar els braços (com

en un rebot) Tirar la pilota enrera i atrapar-la a l'esquena amb dues mans Tirar la pilota amunt assegut i/o estirat i aconseguir agafar-la dret. Deixar correr la pilota al llarg dels dos braços i acabar a la mà contrària. Treball de millora de la visió periférica.Passades i recepcions mirant a un

altre banda. Visió periférica.Llançaments cistella fixant la mirada a una samarreta

penjada del tauler.

EXERCICI - Millora del bot

La majoria es realitzen en posició bàsica ofensiva.Bot de protecció,cap aixecat,cames flexionades,es bota amb l’acció del canell i el contacte amb la pilota és amb les gemes dels dits.

2

Cercles al voltant de cada cama (botant i sense bot) Cercles al voltant del cos (botant i sense bot) Bot en V (endavant i enrrera) Bot amb dues pilotes Canvis de mà en posició de flexió (canvi de mà proper i de canell) Bot pel darrera del cos Bots per sota les cames Bot per sota genoll i canviar a bot per sobre l'espatlla Bot estirats Bot asseguts

En moviment:fer canvis a dos cons i acabar en cistella

14-E L SALT INICIAL

No hi ha millor manera de començar un partit que guanyant el salt inicial per convertir la primera cistella de forma fàcil.

El salt inicial és una situació estratègica fàcil de treballar i amb molts bons resultats,ja que generalment no s'hi presta massa atenció.Guanyar-lo (o anticipar-nos) i anotar als 3 segons és una declaració d'intencions a l’equip contrari de com encarem el partit des de l'inici.

Serveix per connectar ràpidament al partit a l’equip, ja que ens ajuda a iniciar la primera acció del partit amb plena concentració dels nostres jugadors.

EXERCICI – Simular la situació del salt inicial i acabar en cistella.Treballar la col.locació en avantatge,la direccionalitat de la passada en salt i l'anticipació en desavantatge.Amb i sense oposició.

2

15 – LA DIRECCIÓ DE PARTIT

Al partit del dissabte s’ha de reflectir el treball dels entrenaments de la semana.I no parlo només d’allò que hem practicat des del punt de vista técnico-tàctic,sino també del rendiment que han tingut els joves jugadors en aquests entrenaments setmanals.

El reglament del minibàsquet preveu que tots els nens juguin un nombre determinat de parts.Reparteix els minuts de forma equitativa,però premia als jugadors amb millor ACTITUT,tant als entrenaments com al mateix desenvolupament del partit.Ells ho sabran interpretar i això alimentarà l’actitut positiva.

En esport,i encara més en aquestes etapes on les condicions tècniques són encara molt primàries,l’actitut iguala en importància al talent.Has d’aconseguir que el teu equip jugui cada dia una mica millor,però sobretot es mostri en tot moment “enxufat” al partit,sigui quin sigui el resultat d’aquest.Són molt comuns les “desaparicions” del partit dels jugadors.Difícilment es mantenen a plena concentració tot el partit.No ho permetis,mostra’t molt actiu,especialment amb aquells que “surten” del

2

partit. Actíva’ls!!

Utilitza el partit per practicar el treball dels entrenaments setmanals.El partit,des d’aquest punt de vista,és l’entrenament de més qualitat de la semana.Aprofita’l per assajar allò que hagueu treballat als entrenaments.

Prepara els partits.A la segona volta de la competició,quan ja hauràs jugat amb tots els equips del teu grup,pots preveure millor com anirà l’encontre.Pressiona a aquell equip que té dificultats en el control de pilota,sigues curós amb la defensa del contraatac d’aquell equip més ràpid que el teu,prepara la sortida de pressió dels que saps que et pressionaran ben amunt…Prepara’t.

Utilitza els temps morts però utilitza’ls bé.Un o dos missatges com a molt,frases curtes i paraules clau.Fes seure als que estan en pista i aixecar els de la banqueta.Em sembla important la utilització de la pissarra durant els temps morts.És una forma molt gràfica de donar instruccions i començar a parlar dels espais amb els joves esportistes que es familiaritzaran ràpidament amb aquest mètode.

Mostra’t actiu tot el partit.L’entrenador ha d’estar dret tot el partit.Hem de ser un exemple d’implicació pels jugadors.No envaïr la pista,però estar en el fil en tot moment.Ens han de sentir constantment i no només verbalment sino també amb el llenguatge no verbal.Nomena’ls constantment.Aníma’ls constantment.Corregeix i felicita de manera individualitzada i clara,no paris en tot el partit.No protestis als àrbitres.Els nens funcionen molt per mimetisme.Si veuen al seu entrenador protestar ostensiblement a l’àrbitre,ells també ho faran a la pista.Sigues sempre un bon exemple per als teus jugadors.

2

Exigeix als jugadors de la banqueta estar dins el partit.Animar als seus companys i estar pendent del joc és estar preparat per sortir en qualsevol moment que l'entrenador ho requereixi.

Quan acaba el temps de joc,fes acomiadar tot l’equip de l’equip contrari,entrenador rival i l’àrbitre.El partit comença quan sortim del vestidor per anar a escalfar i només acaba quan entrem de nou al vestidor després dels estiraments.En tot aquest periode en pista hem de mostrar una actitut esportiva modélica.

RECOMANACIONS DES DEL PUNT DE VISTA DE LA COMUNICACIÓ DE L'ENTRENADOR

L’entrenador ensenya bàsquet,no valors.De vegades,es vol implicar als entrenadors en la formació de valors morals als nostres nens.

No ens podem erigir en “educadors”.La nostra tasca és ensenyar a jugar a bàsquet.

Tot i això,és molt important tenir sempre un comportament impecable amb jugadors,pares,equip contrari i àrbitre i exigir-ho alhora als nens.

L'entrenador treballa des de fora de la pista.La pista és pels esportistes.

S'han de fer petites reunions sovint per tractar temes tècnics, de resultats, comportaments i de cohesió d'equip. La millor situació és la d'estar asseguts tots en cercle.Els jugadors són els que més parlen.10 minuts màxim.

2

L’entrenament seguent al dia de partit,repassarem com ha anat aquest de forma breu.El jugadors han de saber què és el que es pot corregir i,sobretot quines són aquelles coses que han fet bé.Evaluació constant i reforços positius i negatius per consolidar l’evolució del grup.

És molt útil en nens utilizar referents.Tant en forma de jugadors professionals i els seus moviments que ells coneixen com en referents directes més propers.Per exemple recorda’ls aquells moviments que ells mateixos hagin fet bé en un partit.Recordar-ho reforça la seva confiança.

No utilitzar el càstig.Les conductes distorsionadores són ignorades.Has

de tendir a “apartar” el que es comporta malament,deixar-lo fora de la dinàmica de l'entrenament.Reaccionarà abans així que fent voltes a la pista.Ignora’ls i aconseguiràs modificar abans el seu mal comportament.

No s'interromp contínuament l'entrenament per corregir situacions.El exercicis i per tant el ritme de l'entrenament han de tenir fluidesa.Es corregeix sobre la marxa amb instruccions des de la banda.Un cop acabat l'exercici es pot corregir més al detall.

Nomenar-los.Dir sovint el nom del jugador alhora de donar instruccions.

Felicitar les bones accions.SEMPRE i de forma nominal.Felicitar més que recriminar.

Sempre hem de prendre notes després del partit i dels entrenaments.Ens serveix per recordar errades,mancances i també encerts que ens ajudaran a planificar millor els entrenaments i la competició.

2

Si tenim oportunitat de gravar algún partit i/o entrenament ens serà molt útil per repassar i descobrir moltes coses que en el dia a dia ens passaran per alt.És un recurs imprescindible en bàsquet d’alt nivell,que també podem utilizar nosaltres en la seva justa mida.

Trenca alguna vegada la dinàmica rutinaria de l’entrenament.Fer algún berenar,la visió d’un video,una sortida o tenir alguna visita trascendent ajuda a la cohesió del grup i afegeix un component de sorpresa que será benvingut pels joves jugadors.Aprofita per fer quelcom especial cada aniversari dels components del teu equip.

ANNEX – ELS FONAMENTS DE LA TÈCNICA INDIVIDUAL

Fonaments ofensius

Sense pilota

Posició fonamental – Cames flexionades una mica més obertes que l’amplada de les espatlles,tensionats,amb el cos encarat al jugador amb pilota,mans actives.Preparats per rebre una passada o fer un canvi de direcció.

Canvis de direcció – fintes,canvis de ritme,stop-arrencada,la porta enrera.

El rebot ofensiu – anar-hi,agafar la posició,atac a la pilota,no esperar-la.Treballar la intuició.

Amb pilota

2

*Tots els fonaments amb pilota es treballen amb les dues mans

Atrapament correcte de la pilota – mans ben obertes,contacte amb la gema dels dits.

Posició de triple amenaça immediatament a la recepció – flexionats,amb la possibilitat de botar,passar o tirar.

La finta de sortida – tots els exercicis s’inicien amb aquest moviment.

La parada a 1 i 2 temps – La de dos temps es combina amb el pivotar

Pivotar – encarar el cos a cistella i equilibrar-nos abans de tirar en la fase ofensiva i protegir la pilota del atacant en la fase defensiva.

La passada - de pit,en bot,per sobre el cap amb dues mans,amb una mà lateralment,de baseball,per darrera,pasada avançada al jugador en carrera.

El bot – de protecció,de velocitat,stop-arrencada.Canvis de mà i direcció:per davant,per darrera,per sota les cames,en revers,doble revers.

El llançament a cistella – treballar la posició del cos,sempre equilibrat,començar a treballar el tir amb una mà (una mà propulsa i l’altre només dona suport).Tir en suspensió – parada 1 temps i reacció immediata.En carrera:safata en extensió,tir a un pas,a cistella pasada,en ganxo,palmeig,alley-oop,la “.El tir lliure – Cos equilibrat,mans en bona posició.Tir des del triple.

La finta de tir – triple amenaça,finta i tir amb bot i sense.

La finta amb el cos en bot – en carrera.

La finta de passada i penetració en bot – en carrera.Fonaments defensius

La posició fonamental – Posició del cos,flexionats,posición de les mans,distancia de l’atacant.

Moviments defensius bàsics – cap als costats,endavant i enrera.No creuar mai les cames.

Defensa del jugador amb pilota - abans,mentre bota i després de bot.

Defensa del jugador sense pilota - en funció de la posició del jugador amb pilota,línea de passada.

El rebot defensiu – agafar la posició,atac a la pilota,no esperar-la,treballar la

2

intuició.

La recuperació defensiva – situar-nos de nou ràpidament entre atacant i cistella quan som superats en bot.

L’ajuda defensiva – frenar sempre l’avanç de la pilota. Prioritzar per sobre de mantenir els emparellaments.

El tap – timing de salt,intuició,salt vertical.

El robatori de pilota – timing,intuició,anticipació

“Per tenir idea d’un moviment,has de fer-lo mil vegades.Per conéixer-lo,has de repetir-lo deu mil cops.Però per posseir-lo,l’has de realitzar cent mil vegades.” Antic proverbi japonés.

“Si fem quelcom una vegada i una altra,i una altra més,pel simple fet d’estar repetint-ho,el procés d’aprenentatge comença a ser simple i a fer-se automàtic.Comença per ser-nos fácil,segueix per fer-se natural i acaba per tornar-se subconscient.” Joe Dispenza – Neurocientífic i Doctor en Bioquímica.

“L’aprenentatge dels fonaments individuals es resumeix en una sentencia molt senzilla: hi ha bones i males maneres de fer les coses.Tú et pots preparar per botar,passar o tirar vuit hores diàries,però si la técnica és errònea,només et convertiràs en un individuu que és bó per botar,passar o tirar malament.” Michael Jordan.