Mapa de Patrimoni Culturalpatrimonicultural.diba.cat/uploads/08116/memoria.pdf · Coordenades UTM...
95
À R E A D E C U L T U R A Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda Redacció: Estrats S.L. Adriana Geladó - Jacob Casquete Juny 2011 Ajuntament de Les Masies de Roda
Transcript of Mapa de Patrimoni Culturalpatrimonicultural.diba.cat/uploads/08116/memoria.pdf · Coordenades UTM...
À R E A D E C U L T U R A
Mapa de Patrimoni Cultural
de Les Masies de Roda
Redacció: Estrats S.L.
Adriana Geladó - Jacob Casquete
Juny 2011
Ajuntament de Les Masies de Roda
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 1 22/06/10 11:49
cortesem
Sello
Mem
òria
Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda
(Les Masies de Roda, Osona)
Setembre 2010
Adriana Geladó Prat
Jacob Casquete Rodríguez
2
2
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
ESTRATS. GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL S.L.
c. Vallmanya, 24 c. Ventura Plaja 30-32, Àtic 1ª
08461 Sant Esteve de Palautordera 08028 Barcelona
Telf./Fax: 93 848 31 95 Telf.: 667746340
www.estrats.cat
Adriana Geladó Prat Jacob Casquete Rodríguez
A Sant Esteve de Palautordera, 22 de setembre de 2010
3
3
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
Índex
1. Fitxa tècnica .................................................................................................................................... 4
2. Introducció....................................................................................................................................... 5
2.1. Agraïments .............................................................................................................................. 5
2.2. Motius de la intervenció.......................................................................................................... 7
2.3. Localització.............................................................................................................................. 8
3. Metodologia..................................................................................................................................... 9
3.1. Metodologia de Treball ........................................................................................................... 9
3.2 Explicació de la fitxa...............................................................................................................14
3.3. Criteris de selecció................................................................................................................15
4. Marc d’intervenció.........................................................................................................................17
4.1. Territori...................................................................................................................................17
4.2. Mapa del terme amb els elements inventariats..................................................................28
4.3. El Patrimoni de les Masies de Roda ...................................................................................29
4.4. Anàlisi de la informació recollida..........................................................................................50
5. Diagnosi del patrimoni cultural.....................................................................................................66
5.1. Estat legal de protecció del Patrimoni .................................................................................66
5.2. Intervencions sobre el patrimoni ..........................................................................................72
5.3. Equipaments i activitats sobre el patrimoni.........................................................................75
6. Recomanacions del mapa de patrimoni .....................................................................................77
6.1. Línies estratègiques generals ..............................................................................................77
6.2. Protecció................................................................................................................................78
6.3. Conservació ..........................................................................................................................79
6.4. Difusió ....................................................................................................................................80
6.5. Recerca .................................................................................................................................81
7. Bibliografia consultada .................................................................................................................82
7.1. Pàgines webs consultades ..................................................................................................86
Annexos.............................................................................................................................................88
Annex 1 .............................................................................................................................................89
Documentació fotogràfica............................................................................................................89
Annex 2.........................................................................................................................................93
Planimetries ..................................................................................................................................93
4
4
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
1. Fitxa tècnica
Nom del projecte
Mapa de Patrimoni Cultural de Les
Masies de Roda
Comarca Osona
Municipi inventariat
Les Masies de Roda
Tipus d’activitat Inventari i mapa
Dates de la intervenció Febrer - Juny de 2010
Coordinador de projecte Adriana Geladó Prat
Treball de camp
Adriana Geladó Prat
Jacob Casquete Rodríguez
Roberto González Jiménez
GIS Markary García
Redacció
Jacob Casquete Rodríguez
Adriana Geladó Prat
Col·laboradors Ajuntament de les Masies de Roda
Promoció i finançament
Diputació de Barcelona, Ajuntament
de les Masies de Roda
Número total de béns
inventariats
161
5
5
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
2. Introducció
2.1. Agraïments
Aquest treball, impulsat i finançat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de
Barcelona, a petició de l’Ajuntament de les Masies de Roda, d’acord amb el conveni subscrit
per ambdues administracions el mes de desembre de 2009, ha estat realitzat pel grup de
treball d’Estrats S. L., amb estreta col·laboració amb l’Ajuntament, que ha posat a disposició de
l’empresa tots el mitjans tècnics i humans sense els que no hagués estat possible la realització
d’aquest treball.
Agraïm el interès i predisposició de tot el equip humà de l’Ajuntament de les Masies de Roda,
especialment al seu alcalde Ramón Isern, el regidor Jordi Gros, la secretaria Imma Freixanet i
al brigada Ferran Mercadé Yague sense el que no s’hagués pogut localitzar molts elements
que fins ara havien caigut en l’oblit.
Volem també agrair l’assessorament de la historiadora Anna Chávez per la seva ajuda en
relació als elements de Casserres, i de la historiadora i arqueòloga de l’Oficina de Patrimoni
Cultural de la Diputació de Barcelona, Maria del Agua Cortés Elía, qui ens ha ajudat en els
diferents dubtes sorgits durant el procés d’elaboració del mapa.
S’ha de fer menció especial a l’ajuda desinteressada del departament de documentació del
Museu Episcopal de Vic, personalitzat en la sra. Anna Homs, i a l’arxiu i biblioteca episcopal de
Vic, personalitzat en el sr. Rafael Ginebra, per la cessió d’imatges i informació facilitades. Així
mateix, agrair també la col·laboració de la sra. Maria Ocaña, directora del Museu Arqueològic
de l’Esquerda, per la cessió d’imatges relacionades amb la col·lecció de materials del jaciment.
De la mateixa manera ens han ajudat molt els següents arxius: l’Arxiu Municipal de les Masies
de Roda, l’Arxiu Comarcal d’Osona, l’Arxiu de la Agrària i Fundació de Roda de Ter, i el Museu
i l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, gràcies per la seva estreta col·laboració.
Agraïm l’ajuda del tècnic de la Diputació de Barceona, l’arxiver Jordi Vilamala, que ens va obrir
les portes de l’Arxiu de Municipal de les Masies de Roda.
Gràcies també al personal de la biblioteca de Roda de Ter que tant bé ens han tractat i ajudat,
especialment a la Montse i a l’Ariadna.
6
6
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
Agraïm també al sr. Àngel Casamitjà i al sr. Víctor Pallàs per haver compartit diferent informació
amb nosaltres.
Per últim, però no per això menys important, volem agrair la bona predisposició i ajuda de tots
el veïns de les Masies de Roda, sense els quals aquest treball no hagués sortit a la llum.
Gràcies a tots de part de l’Equip de Estrats S. L. i especialment de l’Adriana Geladó, el Robert
González i en Jacob Casquete.
7
7
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
2.2. Motius de la intervenció
L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a partir de la petició de
l’ajuntament de les Masies de Roda, va acordar l’adjudicació de la realització del Mapa de
Patrimoni Cultural del municipi a l’empresa Estrats. Els treballs que s’han hagut d’executar i
lliurar han estat els següents:
Realització d’un inventari patrimonial acurat per conèixer la riquesa cultural i natural del
municipi.
Descripció tècnica i acurada dels elements inventariats així com la recerca de notícies
històriques relacionades amb aquests.
Incloure en el catàleg tots els béns protegits pel planejament urbanístic.
Visitar tot el municipi i localitzar els béns culturals immobles, mobles, documentals i
naturals objecte de catalogació i delimitar-ne l’extensió.
Fer una recerca de tot aquell patrimoni immaterial (manifestacions festives, tècniques
artesanals, costumari, tradició oral, música i dansa) pròpia del municipi
Reconèixer-ne les estructures i materials visibles d’aquells béns físics, així com el seu
estat de conservació.
Emprar el recurs informàtic i la documentació proporcionats per la Oficina de Patrimoni
Cultural de la Diputació de Barcelona per informar les dades de l’inventari, i accedir,
aportar i emprar els recursos propis i aliens de l’empresa, segons es va comprometre
per concurs.
Documentar gràficament els elements físics mitjançant fotografia en suport digital.
Informar les bases de dades, digitalitzar, georeferenciar i editar la informació geogràfica
i produir i indexar els fitxers digitals d’imatges.
Observar el compliment estricte de les normes per a la producció de les dades que
informen l’inventari.
Participar, en col·laboració amb el personal de la Secció d’Inventari del Patrimoni
Cultural Immoble, en els processos de validació i migració de dades dels fitxers
informàtics produïts en entorn local de l’empresa als sistemes propis de la OPC, fins a
completar-los.
Redactar i lliurar una memòria final de realització de l’encàrrec que inclou, entre d’altres
aspectes, els següents: dades de l’equip de treball, relació d’altes i baixes proposades
a l’inventari, llistat dels béns pendents de catalogació i resum d’incidències i
recomanacions.
8
8
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
2.3. Localització
Municipi Les Masies de Roda
Comarca Osona
Context
El terme municipal envolta pràcticament el municipi de
Roda de Ter excepte a ponent, on termenegen tres
poblacions: les Masies, Roda de Ter i Gurb.
Limita al nord amb Santa Maria de Corcó, a llevant amb
Tavertet i Vilanova de Sau, al sud amb Tavèrnoles, a
ponent, a la confluència dels rius Gurri i Ter, amb Gurb i al
nord-oest amb Manlleu.
Coordenades UTM
del centre de la població
442.659,000, 4.649.118,000
Alçada mitja 460 metres S. N. M.
Fig. 1. Mapa topogràfic de les Masies de Roda, Institut Cartogràfic de
Catalunya, E: 1/ 50000.
9
9
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
3. Metodologia
3.1. Metodologia de Treball
Elaborar un mapa patrimonial requereix per a la seva execució, la combinació de diverses
habilitats com la recerca documental, el treball de camp, la gestió de base de dades, l’ús
d’eines cartogràfiques, el coneixement de les tècniques SIG, així com l’experiència en
l’administració i la gestió. Per dur a terme correctament aquestes tasques s’han de combinar
perfectament les fases de treball de camp amb les fases prèvies i posteriors de treball de
gabinet, perquè la feina sigui efectiva i de qualitat.
La metodologia que s’ha fet servir per a dur a terme aquest projecte es pot dividir en tres etapes
principals:
Recopilació prèvia de documentació.
Treball de camp.
Treball de gabinet.
3.1.1. Treballs de documentació
L’objectiu d’aquests treballs ha estat l’avaluació de la informació (dades/fonts) disponible en
relació als béns que s’havien d’inventariar. Aquesta avaluació és imprescindible ja que a través
d’aquest treball de documentació prèvia s’obté una primera radiografia de conjunt, i de
l’element, que permet definir prioritats, establir les distintes etapes de desenvolupament i
planificar i programar els diferents treballs de gabinet i de camp que s’han de portar a terme.
El buidatge s’ha realitzat mitjançant la consulta de diferents biblioteques, arxius, inventaris i la
recerca via telemàtica per confeccionar una llista prèvia de possibles elements a inventariar.
Així doncs, la primera fase dels treballs a desenvolupar i ha consistit en la consulta del
inventaris propis de la Secció d’Inventari de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
mitjançant la consulta de la nova eina telemàtica eGIPCI, un sistema a l’entorn Extranet del
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació que permet l’accés controlat a la consulta de
determinada informació del Patrimoni Cultural Català. Aquest sistema es desenvolupa en
entorn browser, amb accés restringit, i està adreçat a determinats usuaris externs del
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació com poden ser administracions, entitats,
organitzacions, empreses d’arqueologia, investigadors, etc. Gràcies a aquest buscador s’ha
pogut consultar el següents inventaris:
10
10
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
Inventari del patrimoni Arquitectònic.
Inventari del patrimoni Arqueològic.
Inventari del patrimoni Paleontològic.
De la mateixa manera s’han consultat algunes de les diferents memòries científiques
d’excavacions que el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya posa a disposició via
telemàtica.
Seguidament ens hem dirigit els Serveis d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, on s’ha
pogut consultar el Planejament Urbanístic de les Masies de Roda i s’ha tingut en compte el
catàleg de béns del municipi així com la informació i legislació relativa que afecta als elements
objecte d’inventari. La informació recollida en aquests organismes s’ha contrastat amb la
recollida al servei de patrimoni arquitectònic a efectes de consultar les actes de les comissions
de Patrimoni i els expedients de declaració de protecció dels diferents elements.
Una de les tasques principals en aquesta fase de documentació ha estat la visita sistemàtica
als arxius municipals per tal d’obtenir aquella informació necessària que fes referència als
elements de municipi que s’havien d’inventariar. D’aquesta manera s’ha pogut conèixer, de
primera mà, aspectes útils per tal d’elaborar una documentació exhaustiva dels elements
immobles tractats. La visita a aquests arxius ens ha proporcionat documents com ara plans
d’ordenació, llistats de béns catalogats, catàlegs, pre-catàlegs, etc. així com ens ha permès
entrar en contacte amb diferents persones que han col·laborat a identificar i localitzar els
elements arquitectònics i a aportar informació dels mateixos que no es trobava continguda en
cap tipus de document. Així doncs ens varem posar en contacte amb l’Arxiu Municipal de les
Masies de Roda, l’Arxiu Comarcal d’Osona, l’Arxiu de l’Agrària i Fundació de Roda de Ter, i el
Museu i l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic per poder consultar el seu fons.
Molts dels elements que s’han inventariat ja havien estat objecte d’estudi anteriorment i havien
estat publicats. És per aquest motiu que dins de la recerca documental prèvia, també s’ha fet
una recerca bibliogràfica per intentar que la documentació que figuri a les fitxes de l’inventari
sigui la més exhaustiva possible, incloent-hi intervencions arqueològiques (tant de subsòl com
d’arqueologia vertical), estudis de caràcter històric-arquitectònic i altres treballs de recerca
relacionats amb els béns immobles i conjunts de patrimoni arquitectònic. És per això que s’han
visitat diferents vegades les biblioteques de la Diputació de Barcelona, especialment la
biblioteca Bac de Roda de Ter, així com la Biblioteca de Història de la Universitat de Barcelona.
11
11
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
Dintre de la bibliografia consultada cal fer menció a les obres de consulta general com són
l’Arxiu Gavin de Esglésies d’Olot, els volums de la Catalunya Romànica referents al terme, el
Castells Catalans de Pere Català i Roca i el Costumari Català de Joan Amades així com la
seva recopil·lació de llegendes populars. Molta importància han tingut els llibres de caire local
referents directe o indirectament al terme, com són Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda
(1658-1713). Família i trajectòria d’un dirigent de la Guerra de Successió; Les Masies de Roda,
tot un món per descobrir; Còdol-Dret. Vida d’una colònia industrial (1862-1964); La Colònia de
Salou (1864-1963). Heretat Baurier, així com les monografies de l’Esquerda i l’extensa
col·lecció de llibres referents a Sant Pere de Casserres.
A l’apartat de bibliografia de la present memòria són esmentats el total de llibres consultats.
Per últim, s’han de referenciar els següents inventaris que s’han consultat via telemàtica:
- Mapa de municipis amb camins ramaders: web amb indicació dels camins classificats pel
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/Municipisambcaminsramad
ers.jsp?ComponentID=110918&SourcePageID=6463
- Arbres monumentals de Catalunya. inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els
arbres d'interès local i comarcal:
http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm
- Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de l’aprovació:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/mapa_pein.jsp?ComponentID=
66389&SourcePageID=5730#1
- Xarxa natura 2000, xarxa europea d'espais naturals protegits:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/aprovacio_xarxa_natura_2000.jsp?
ComponentID=113434&SourcePageID=5730#1
- Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya:
http://mediambient.gencat.net/mediamb/pn/inventari_geotops.htm
- Inventari de rellotges de sol, societat catalana de gnomònica:
http://www.gnomonica.cat/
12
12
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
- Inventari del Patrimoni Etnològic (IPEC):
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.01121f9326561a075a2a63a
7b0c0e1a0/?vgnextoid=a3450e5f016da010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=
a3450e5f016da010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
També s’ha referenciat i annexat al final d’aquesta memòria la fitxa d’estadística bàsica
territorial del municipi realitzada per l’Institut d’Estadística de Catalunya:
http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08116&PDF=TRUE
3.1.2. Treball de camp
El treball de camp ha consistit en la visita in-situ de cadascun dels elements que conformen
l’inventari. Per optimitzar temps, la feina de camp es va dividir en quatre zones d’actuació.
Prèviament a la sortida de camp es van localitzar tots els elements possibles sobre el mapa 02.
P del POUM de les Masies de Roda per poder dur-los a camp i poder consultar-los.
L’objectiu dels equips de treball era, primerament, localitzar els elements objecte d’inventari
amb l’ajuda de la documentació prèvia recollida. Un cop localitzat es situava amb coordenades
UTM mitjançant els equips de posicionament (GPS). Així mateix durant la visita a l’element
s’han recollit les dades descriptives necessàries per l’elaboració de la fitxa, així com altres
informacions que resultessin rellevants per a la delimitació i descripció dels béns que no
estiguessin especificades en el document de requeriments i procedents d’informació oral i
elements físics de l’entorn del bé.
Donades les característiques orogràfiques i geogràfiques del territori a abastar, els equips de
treball de camp, han disposat de diferents vehicles, entre ells, vehicles de tipus tot terreny.
Per tal de localitzar alguns elements ha estat necessària la col·laboració d’alguns agents del
territori, com ara personal dels diferents ajuntaments, agents forestals, estudiosos locals, etc.
Aquest fet ha facilitat la tasca de localització d’alguns elements i ens ha permès tenir contacte
directe amb persones coneixedores del territori.
13
13
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
3.1.3. Treball de gabinet
El treball de gabinet del projecte s’ha dut a terme en les instal·lacions de l’empresa ESTRATS
SL, on es disposa de zones de treball individual, zones de treball col·lectiu i sales de reunions.
Per tal de garantir la seguretat de la documentació proporcionada per l’Oficina de Patrimoni
Cultural de la Diputació de Barcelona, les dependències d’ESTRATS SL, disposen d’un
sistema d’alarma i una tanca de seguretat a la porta d’accés.
L’oficina disposa d’una xarxa informàtica centralitzada a través d’un ordinador principal
(servidor) on s’ha allotjat l’operatiu informàtic cedit per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la
Diputació de Barcelona, per tal de conformar les fitxes dels elements inventariats. Aquesta
xarxa centralitzada ha permès sensibilitzar i millorar l’accés a la informació per part de totes les
persones que han participat en el projecte, així com fomentar el treball en equip. La xarxa ha
estat protegida en tot moment mitjançant un sistema de còpia regular a través de discos
externs al servidor.
Un cop totes les dades han estat recollides durant les tasques de camp, aquestes han estat
processades al gabinet, i contrastades amb les dades obtingudes durant la fase de
documentació prèvia, per tal d’identificar possibles errors i mancances i procedir a actualitzar
les dades que s’hagin vist afectades per canvis recents. En fer això s’han detectat errades en
altres inventaris previs que queden subsanades amb el present.
Tota la documentació prèvia, s’ha vist ampliada per algun nou article o llibre, i ha estat utilitzada
en el procés de redacció. A més a més d’aquest fons bibliogràfic, cal fer esment a les fonts
orals provinents de cadascú dels veïns que s’han visitat i que amablement ens han atès, ja que
d’una manera o altra, tots ells han contribuït a la documentació dels elements.
Per complimentar els camps de propietari i UTM de la fitxa s’ha consultat el programa on-line
SITMUN, de la Diputació de Barcelona, d’on s’han extrets la dades cadastrals i la posició
georeferenciada per aquells elements que prèviament ja tenien representació cartogràfica.
De cada element inventariat s’ha elaborat un arxiu fotogràfic. Part d’aquestes fotografies seran
adjuntades en format digital mitjançant el suport CD-Rom a la Oficina Patrimoni Cultural de la
Diputació de Barcelona. La resta de fotografies, a petició expressa de l’Ajuntament de les
Masies de Roda, ha estat cedida en un CD-Rom a aquesta entitat, per poder fer-ne ús en el
futur.
14
14
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
El tractament de les dades, a excepció de les dades cartogràfiques, s’ha fet a través del
programari facilitat per la Oficina Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquest ha
estat instal·lat en el servidor propi d’Estrats, per tal de facilitar el treball en xarxa. Les dades
cartogràfiques han estat tractades mitjançant el programa AUTOCAD 2008. El mapa on s’han
superposat els elements correspon a un Mapa Topogràfic 1:50.000 extret de la web de l’ICC
(Institut Cartogràfic de Catalunya). D’altra banda cal mencionar que el plànol imprès annexat en
aquesta memòria està realitzat a Escala 1: 200.
A mesura que s’anava completant la base de dades, es va crear paral·lelament una llista de
incidències i d’elements no localitzats. També es van redactar una sèrie de recomanacions i
millores que es podrien introduir als elements inventariats.
3.2 Explicació de la fitxa
El model de fitxa que s’ha utilitzat és el que ha proporcionat l’Oficina de Patrimoni Cultural de la
Diputació de Barcelona per a la realització d’inventaris municipals, i que formen part d’una base
de dades programada en MS Access 2000. Aquest model conté les següents dades per a
cada element: Número de Fitxa; Codi; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Referència
cadastral / Nom i adreça del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de
conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Coordenades UTM; Altitud; Accés;
Número de negatiu; Fitxes associades; Historia; Bibliografia; Protecció; Núm. Inventari
Generalitat; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; Mapa; i fins a tres
Fotografies. En el Plec de Prescripcions Tècniques de la Realització de Mapes del Patrimoni
Cultural (novembre de 2008) detalla com omplir els camps mencionats.
Entre aquests camps hi ha una sèrie de camps en el que el contingut està preestablert per
l’OPC. A continuació els mencionen i presentem un esquema bàsic:
L’Àmbit i la Tipologia donen un Codi concret establert d’acord amb el següent esquema:
ÀMBIT CODI / TIPOLOGIA
1.-Patrimoni immoble 1.1. Edificis
1.2. Conjunts arquitectònics
1.3. Elements arquitectònics.
1.4. Jaciments arqueològics
1.5. Obra civil
15
15
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
2.-Patrimoni moble 2.1. Elements urbans
2.2. Objectes
2.3. Col·leccions
3.-Patrimoni documental 3.1. Fons d’imatges
3.2. Fons documentals
3.3. Fons bibliogràfics
4.-Patrimoni immaterial 4.1. Manifestacions festives
4.2. Tècniques artesanals
4.3. Tradició oral
4.4. Música i dansa
4.5. Costumari
5.-Patrimoni de medi natural 5.1. Zones d’interès
5.2. Espècimens botànics singulars
3.3. Criteris de selecció
Durant el treball previ de documentació es va redactar una llista amb elements patrimonials de
rellevància al terme. Aquesta llista es va mantenir oberta per poder afegir després aquells
elements que segons l’Ajuntament haurien de també inventariar-se. Posteriorment, aquesta
llista va ser ampliada amb alguns elements que l’Ajuntament va demanar expressament.
Cal mencionar que aquest estudi no és tancat, sinó que s’ha de mantenir obert a qualsevol
aportació que contribueixi a l’enriquiment d’aquest patrimoni en funció de noves investigacions.
Durant la confecció de la llista s’ha tingut en compte reunir el màxim nombre d’elements
identificadors del terme incloent tot allò que podia tenir un valor patrimonial històric o de
diferenciació. Cal puntualitzar que en cap cas s’han inclòs tots els elements detectats sinó que
s’ha fet una selecció envers els següents criteris:
S’han inclòs a la llista tots aquells elements que prèviament havien estat compilats en
altres inventaris: Inventari del Patrimoni Arquitectònic, Inventari del Patrimoni
Arqueològic, Inventari del Patrimoni Paleontològic, etc., així com les zones d’interès
natural protegides per la Generalitat.
16
16
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
Els elements protegits pel Catàleg de Béns de les Masies de Roda.
Elements mobles, immobles o naturals destacables per la seva singularitat històrica,
artística, etnològica, identitària o simbòlica.
Els diferents fons documentals i fotogràfics detectats al municipi
Les llegendes i les manifestacions festives pròpies del terme.
S’ha intentat inventariar les fonts del terme, encara que no són des de un punt de vista
arquitectònic rellevants, creiem que són representatives del medi i de l’orografia de la
zona a més de estar contemplades sota la figura de protecció ZEP (Zona d’especial
interès del patrimoni ecològic i paisatgístic) contemplada a les Normes Urbanístiques
del POUM.
Els elements contemplats sota la figura de protecció ZEAP (Zona d’especial interès del
patrimoni arquitectònic i paleontològic) contemplada a les Normes Urbanístiques del
POUM.
El PEIN Savassona.
Per últim, cal mencionar que alguns dels elements que en un principi s’han incorporat a
la llista per inventariar, finalment han estat descartats tant per la seva poca rellevància
com per que finalment no estaven emplaçats al terme, geogràficament parlant.
D’aquest elements no inventariats es fa un relació a l’apartat 4. 5 de la present
memòria.
17
17
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
4. Marc d’intervenció
4.1. Territori
A continuació es fa una breu descripció del territori on es presenten les característiques pròpies
del terme (geografia, geologia, clima, flora, fauna, població i estructura econòmica, síntesi
històrica, escut i bandera).
4.1.1. Marc geogràfic
Les Masies de Roda és un municipi pertanyent a la comarca d'Osona, situat a uns sis
quilòmetres de la capital, Vic. El terme municipal envolta pràcticament la totalitat del municipi de
Roda de Ter excepte a ponent, on termenegen tres poblacions: les Masies, Roda de Ter i
Gurb. Limita al nord amb Santa Maria de Corcó, a llevant amb Tavertet i Vilanova de Sau, al
sud amb Tavèrnoles, a ponent, a la confluència dels rius Gurri i Ter, amb Gurb i al nord-oest
amb Manlleu. El terme té una extensió de 16.38 km2 de superfície i 467 metres d’altitud, i està
situat a l’est de la comarca d’Osona, entre la Plana de Vic i una zona de relleus a llevant
formada pel Collsacabra, que s’acaba amb els cingles de Savassona i Sau, i les Guilleries.
El terme actual és el resultat de la segregació de Sant Pere de Roda en dos municipis a
principis del segle XIX: les Masies de Roda i Roda de Ter. En general, la població està
dispersada i localitzada bàsicament en masos i cases aïllades i, sobretot en quatre nuclis de
població separats entre ells: les Cases Noves, l’Esquerda, Fontanelles i el Vicenç.
Al barri de les Cases Noves hi ha unes 80 cases amb uns 200 veïns, i és l’assentament
urbà més antic amb configuració de trama urbana.
A l'Esquerda hi ha uns 20 habitatges amb uns 50 veïns. Està vorejat per un meandre
del pantà de Sau i delimitat pels cingles del riu i pel límit amb el terme municipal de
Roda de Ter.
Al barri de Fontanelles hi ha uns 60 habitatges amb uns 160 veïns. L’estructura urbana
d’aquesta zona es defineix per una trama industrial i una altra d’habitatges aïllats, i està
envoltada per assentaments relacionats amb la pagesia.
Al Vicenç o Serrat del Vicenç hi ha unes 40 cases amb uns 125 veïns. Es tracta d’una
urbanització d’habitatges aïllats creada als anys 80, a l’entorn del Club de Tennis
Manlleu i molt propera a l’església de Sant Miquel de la Guàrdia.
L’estructura territorial queda definida pel pas del riu Ter, que creua el terme municipal de llevant
a ponent marcant un traçat sinuós caracteritzat pels diversos meandres que va formant fins
18
18
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
abans d’arribar a la cua del pantà de Sau. Orogràficament, el terreny de la banda de ponent del
terme és força planer i apte per a l’agricultura, amb conreus de secà caracteritzats pels cereals,
els farratges i les patates. La franja de llevant del riu, en canvi, és força més abrupte. Els
meandres formats pel curs del riu i la seva acció erosiva han conformat una profunda depressió
en aquesta zona del terme municipal. De fet, el Ter sempre ha estat l’eix vertebrador de la
geografia i la història de la vila. Al voltant seu s’han articulat diferents assentaments des de la
prehistòria fins a l’actualitat. El riu s’ha utilitzat com defensa natural, via de comunicació, per
l’explotació agrària i industrial, per la pesca i com no pel consum humà i animal. Actualment el
riu ha patit durant els últims dos segles una degradació apreciable per culpa de la contaminació
tant industrial com agrícola-ramadera, tot i que els darrera anys ha disminuït considerablement.
Malgrat tot, al marge del riu Ter i del Gurri, dins del terme municipal desemboquen els torrents
de les Cases Noves, de la Font Fresca, de la Garjola i dels Abeuradors entre d’altres. El
municipi és molt ric en fonts i aqüífers que s’exploten a partir de la perforació de diversos pous.
Geològicament, el terme municipal es caracteritza per dos tipus de materials, els gresos i les
margues. Els gresos, que formen part de la formació coneguda com a gresos de Folgueroles,
són de gra fi i mitjà, força compactes i d’un color beige-groc. Estan cimentats per material
calcari i contenen fòssils marins (foraminífers). Es tracta de roques compactes d’una potència
mitjana de 40 m, en els quals trobem líquens incrustats que li donen tonalitats negroses o
vermelloses. Es poden observar a la península de l’Esquerda i la península de Casserres. Les
margues són les roques calcàries poc compactes i que es desfan fàcilment, meteoritzant-se.
Són de color gris-blavós i contenen moltes restes d’organismes fòssils (mol·luscs, equídnids,
coralls, esponges, etc).
A part d’aquests materials caldria afegir els que han aportat el riu Ter i els seus afluents. Són
dipòsits de sediments com les terrasses fluvials que donen una idea de l’activitat geològica del
riu Ter al llarg d’aquests anys. En aquestes terrasses hi trobem còdols de granit (roques
d’origen magmàtic), de gneis (d’origen metamòrfic) i de gresos (roques sedimentàries).
19
19
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
El clima de les Masies de Roda és del tipus continental, tot i estar en una zona considerada
mediterrània. Els hiverns són més semblants a les terres del centre d’Europa, de clima euro-
siberià, i els estius s’assimilen als de les zones meridionals del clima mediterrani. La variació de
temperatures entre l’hivern i l’estiu, o entre el dia i la nit, són molt variables. Cal esmentar que
en aquest municipi predomina al llarg de l’any la boira i que a l’hivern es dóna la inversió
tèrmica: als paratges més baixos de la Plana, les temperatures són més fredes que en els llocs
emplaçats en una alçada major.
Les terres del municipi es troben dominades per la vegetació euro-siberiana, caracteritzada per
la presència del bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis fagetosum). Tot i això,
al sector de llevant es poden trobar terres on domina més una vegetació mediterrània d'alzinar
muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum). “El bosc de ribera és la comunitat vegetal
Fig. 2. Mapa geològic de les Masies de Roda, Institut Cartogràfic de Catalunya, E: 1/ 50000. Llegenda consultable a l’annex 3.
Fig. 3. Mapa geològic de Les Masies de Roda, Memòria POUM 2008 E: 1/ 1.000.000.
20
20
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
més esplendorosa que es fa a les vores del Ter i els seus torrents afluents. Hi predominen el
verns, els greixes, els salzes, els aurons, seguit de prop per espècies com el saüc, l’avellaner o
l’arç blanc” (POUM Les Masies de Roda, 2008). A les zones limítrofs del municipi també hi
predominen les pinedes de pi roig.
L’ecosistema del Ter provoca que a biodiversitat de la zona sigui àmplia i complexa, tant a nivell
d’animals aquàtics com terrestres. D’una banda es localitzen mamífers com el senglar, la guilla,
la geneta, la musaranya , el talpó, el ratolí, el conill, l’eriço i la mostela. Pel que fa als rèptils hi
abunden la sargantana, el llangardaix comú, la serp verda i la serp blanca. Per últim, els
amfibis que s’aprecien són el tritó jaspiat, el galàpet, la salamandra i el gripau corredor.
Cal denotar la importància de les aus en aquest ecosistema, tant aquàtiques com de camp,
estacionals o permanents. Aquestes venen representades per la mallerenga carbonera, el
tudó, la merla, el pit-roig, l’abellerol, el xatrac, la xivitona, la cigonya, l’àguila reial, el falciot, el
mussol, l’oreneta cuablanca, el pardal comú i el pardal xarrec.
Aquesta biodiversitat ha esta alterada els darrers anys per diferents espècies al·lòctones
provinents d’arreu del món com les carpes d’origen asiàtic (l’única espècie que ha aguantat la
contaminació de les aigües des de la revolució industrial), el silur, l’ablet o la tortuga de Florida.
4.1.2. Població i activitat econòmica
El municipi de les Masies de Roda presenta un tipus de poblament dispers, caracteritzat per
l’afluència de cases aïllades i amb l’absència d’un nucli principal de població pròpiament dit.
Aquest tipus de poblament està relacionat amb les zones fèrtils i l’explotació intensiva de les
terres de conreu, tipologia pròpia de la Catalunya Vella desenvolupada durant l’Edat Mitjana.
Tot i això, des de mitjans del segle XX, el creixement urbanístic i el desenvolupament
d’equipaments i serveis propis de la vida moderna feren néixer quatre grans espais edificats o
nuclis de poblament força separats entre sí. Es tracta dels nuclis de les Cases Noves i
l’Esquerda, i de les barriades de Fontanelles i del Serrat del Vicenç. Abans però, la
construcció de la primera Casa Consistorial l’any 1913 prop del mas Bac i del nucli de les
Cases Noves va fer que l’edifici es convertís en un dels punts neuràlgics del municipi, donat
que també s’hi ubicà l’escola de primària.
Actualment, la població de les Masies de Roda queda repartida de la següent manera:
21
21
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
Entitat de
població Hab. (2006)
Cases Noves, les 214
Disseminats 187
Esquerda, l' 45
Fontanelles 161
Serrat del Vicenç,
el 135
Fig. 4. Nombre d’habitants de les Masies de
Roda repartides per entitats de població.
(Fons: Municat)
Les primeres dades relacionades amb l’evolució demogràfica del municipi de les Masies de
Roda són de l’any 1824, donant una població de “37 vecinos para Masías y término de Roda i
de 121 vecinos para la villa de Roda” (ROVIRA, 2005: 112). De l’any 1830 fins al 1842, la
població es manté força estable, amb un nombre d’habitants de pràcticament 300 persones. A
partir del 1842 i fins l’any 1857, la població de les Masies creix considerablement fins als 420
habitants gràcies al procés industrialitzador centrat en el sector del tèxtil. El nombre d’habitants
continua creixent fins arribar al mig miler de persones a finals de segle, tot i que els darrers
anys experimentà un petit descens que fixà el nombre d’habitants del municipi en 432
persones. Durant els primers 30 anys del segle XX, la població es duplica i presenta un
increment del 2,3% anual per tot el període, arribant als 54 habitants per quilòmetre quadrat de
densitat de població l’any 1930. L’expansió industrial i la creació de fàbriques i tallers, sobretot
relacionats amb el sector del tèxtil, foren els grans responsables d’aquest creixement. Les
colònies de Salou i Còdol Dret i les fàbriques de riu de can Grau i els Molins van atraure un
gran nombre de treballadors procedents de les zones rurals de la comarca, que ajudaren a
incrementar aquestes dades. Malgrat tot, el conflicte bèl·lic dels anys 1936-1939 provocà una
davallada demogràfica que feu reduir el nombre d’habitants en 141 persones de manera
definitiva. La recuperació d’aquestes xifres es dugué a terme durant la dècada dels anys 40,
arribant al nombre més alt d’habitants de tot el segle l’any 1950 amb 896 habitants. La
immigració procedent de les zones rurals del sud d’Espanya contribuí notablement a
22
22
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
l’increment registrat, donat que arribaren per treballar a les colònies i les fàbriques de les
Masies. Durant el període comprès entre els anys 1950 i 1970, la davallada en el nombre
d’habitants és força significativa, amb un índex negatiu del 2,3% anual, i una especial
disminució durant la dècada del 60 al 70 pel tancament de les fàbriques de Salou i Còdol Dret,
donada la finalització de les obres relacionades amb la construcció del pantà de Sau. Les
dades recollides referents al 1960 reflecteixen aquest fet: “un total de 787 persones (375
homes i 412 dones) distribuïdes entre disseminat (108), Còdol Dret (335 compacte i 61
disseminat), Salou (203 compacte i 58 disseminat) i can Grau (22)” (ROVIRA, 2005: 114). La
dècada dels 70 es caracteritza per l’estancament de la població, al voltant de les 560 persones
de mitjana, i posteriorment es va recuperant de manera lenta i progressiva: 569 habitants l’any
1981, 624 habitants el 1991 fins arribar als 631 de l’any 1994. Durant aquest període creix
considerablement el barri de Fontanelles, creat durant la dècada dels 70, amb gent procedent
de Roda i Vic, i neix la urbanització del Serrat del Vicenç, amb molta gent procedent de la vila
de Manlleu. L’any 2001, la població es xifrava en 710 habitants i el 2005 s’arribà als 719.
Aquest increment s’ha atribuït al creixement urbanístic i al “boom” de la construcció dels últims
anys, a la millora de la xarxa viària i a la consolidació del sòl urbanitzable a les barriades de les
Cases Noves, de Fontanelles i del Serrat del Vicenç. En l’actualitat, la població de les Masies
es xifra en uns 760 habitants aproximadament, dels quals uns 230 veïns viuen en masos i
cases aïllades.
Pel que fa a l’activitat econòmica de les Masies de Roda, cal dir que les principals sempre han
estat l’agricultura i la ramaderia, aquesta última dedicada sobretot al bestiar porcí i boví. Des
dels inicis, el mas s’ha caracteritzat per la diversificació de la seva producció amb l’objectiu de
l’autosuficiència. Els conreus bàsics eren els cereals, sobretot ordi i blat, i també les llegums
(faves, veces, cigrons), sobretot utilitzades per a la regeneració de les terres. El conreu de la
vinya a les Masies fou important fins a principis del segle XIX quan es comença a substituir per
altres cultius. Dels boscos també s’obtenia llenya, fusta, carbó, bolets, plantes remeieres...
Alguns masos explotaven pedreres i disposaven de terres argiloses per a la construcció dels
seus edificis i dependències. La ramaderia era fonamental per a la vida del mas i dels seus
habitants. Els proporcionava productes frescos (llet, carn, ous...), matèries primes (pell i llana),
força de treball i adobs per abonar els camps. El nombre i la classe d’animal depenia de la
capacitat econòmica i del tipus de conreu al que es dedicava el mas en qüestió. Quant a la
indústria, fins a inicis del segle XIX, poc després de la separació del municipi de Sant Pere de
Roda, els únics elements considerats “industrials” del terme de les Masies eren les fargues, els
forns de calç i els molins fariners, drapers i paperers ubicats seguint el curs del riu Ter. Entre els
anys 1826 i 1845 s’instal·la la primera fàbrica tèxtil. El procés creix significativament a mitjans
del segle XIX i fins a finals del període, amb l’aparició de les colònies de Salou i Còdol Dret i les
23
23
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
fàbriques cotoneres de Gabriel Comella i d’Arnau i Cia entre d’altres. Cal recordar que la
indústria del cotó anà agafant importància des de la primera meitat de segle per davant de la
indústria llanera, de caire molt més tradicional. A principis del segle XX, aquestes indústries es
consolidaren, ampliant les instal·lacions i el nombre de treballadors, i augmentant així la seva
capacitat de producció. La Guerra Civil va provocar que l’activitat industrial pràcticament
s’aturés del tot i les fàbriques patissin desperfectes i destrosses. Posteriorment, l’aiguat caigut a
l’octubre del 1940 va provocar nombroses pèrdues materials en aquestes colònies. No es
remuntaren fins a mitjans de la dècada dels anys 50, amb una lenta però continuada
recuperació industrial que finalitza l’any 1963, amb el tancament de les colònies de Salou i
Còdol Dret per l’entrada en funcionament del pantà de Sau. La resta d’indústries del terme
anaren desapareixent progressivament fins a mitjans dels anys 90.
4.1.3. Síntesi històrica
La història de les Masies de Roda es remunta al segle VIII a. C. gràcies a l’evidència que
suposa el jaciment arqueològic de l’Esquerda, situat sobre un dels meandres que forma el riu
Ter, i que posteriorment va ser un assentament ocupat pels ibers amb una continuïtat fins a
l’edat mitjana.
Des de començaments de la baixa Edat Mitjana es documenten una trentena de cases de
pagès disseminades pel terme municipal: zona de la Guàrdia (a redós de l’església de Sant
Miquel, documentada des del 1012) i del Bac de Roda, zona del Bonamic i a llevant i ponent
del riu Ter. Durant els inicis del segle XIV es produeix una gran expansió i creixement del
nombre de masos, estancant-se a mitjans de segle amb l’inici del període de les pestes, l’any
1348. De fet, el primer nucli rural del terme estava format per l’església de Sant Miquel de la
Guàrdia, un petit cementiri amb una placeta propera, una bassa i algunes cases. Tot i això, dins
del terme hi havia tres edificacions religioses més: l’església de Sant Pere de Roda a
l’Esquerda (esmentada per primer cop el 927 i derruïda el 1314), l’ermita de Santa Magdalena
de Conangle (documentada per primer cop l’any 1231) i el monestir de Sant Pere de Casserres
(monestir benedictí documentat des del 898, tot i que no s’inicià la seva construcció fins l’any
1005). En aquest sentit cal especificar que cap a finals del segle XIX es construeixen noves
esglésies vinculades a les colònies tèxtils de Salou i Còdol Dret, la capella de Salou i l’ermita de
Sant Salvador.
Durant el segle XVI es recupera el despoblament creat per les pestes i les guerres dels segles
XIV i XV, amb un creixement urbanístic relacionat amb les vies de comunicació i els antics
24
24
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
camins que enllaçaven les diferents poblacions. De fet, l’aparició i desaparició de masos i
masies es va repetint al llarg d’aquest període, tot i que a partir de mitjans de segle la
recuperació econòmica i demogràfica va en augment. És en aquest moment, i estenent-se a
tota l’Edat Moderna, que es desenvolupen els contractes de masoveria i la pràctica dels
establiments i subestabliments de petites parcel·les dels masos originaris. Aquest fet provoca
l’aparició de masos més petits i de masoveries a redós dels masos principals, optimitzant
recursos i augmentant la qualitat dels productes i dels conreus, així com del nivell de vida. Molts
dels masos que hi ha actualment al terme foren objecte d’ampliacions i reformes durant aquest
període, quedant reflectides en les dates gravades a les llindes de les obertures dels edificis
(per exemple el Sangles Vell i el Fontserè foren reformats al segle XVII, el Pujol i el Puigcendre
al segle XVIII...).
Cap a finals del segle XVIII comencen a aparèixer els primers ravals als costats dels camins i
aïllats del nucli principal de la població, que en aquell moment era Sant Pere de Roda i
englobava els actuals municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda. Apareix el veïnat de les
Cases Noves, a banda i banda del camí ral de Vic a Olot, que va creixent fins a crear el barri de
la Creu de Codines, actualment dins del municipi de Roda de Ter.
A principis del segle XIX, en concret el dia 15 de juliol de l’any 1805, el municipi de les Masies
de Roda i Roda de Ter es separaven per formar els actuals municipis. Fins aleshores havien
format conjuntament el poble de Sant Pere de Roda. Sembla probable pensar que les
diferències econòmiques entre la petita noblesa rural (disseminada pels masos del terme) i la
incipient burgesia industrial (concentrada al nucli urbà de Sant Pere de Roda) foren els
causants d’aquesta situació. L’aparició de la indústria en contraposició amb la tradicional
agricultura causà grans problemes de convivència entre pagesos i vilatans. Poc després de la
separació, en el llistat de la concòrdia generat per aquest fet es relacionen les cases de pagès
que quedaven dins la jurisdicció del nou municipi de les Masies de Roda: Mas Casadevall, Mas
Puigcendre, Mas Pla i les masoveries de Masdamunt, Granotera, Pla Xic o Pla Condal, Mas
Serradamunt, Mas Basses i Plabosch, Mas Bruguera i Mas Caragolera, Mas Fontserè i Bosch
de Fontserè, Mas Sanglas, Mas Torrent o Torrents, Mas Samalassa, Mas Monjo, Mas Sant
Pere de Casserres, Mas Macià, Mas Balmes, Mas les Cametes, Mas Bac, Mas Cortils, Mas
Pujol, El Mas, Mas de Santa Magdalena, Mas Fontanelles. Malgrat tot, la inestabilitat del camp
com a conseqüència de les guerres, la revolució industrial i el creixement de les ciutats foren
aspectes que repercutiren negativament en la societat agrària de les Masies. Molts propietaris
rurals marxaren a viure i a fer negocis a les ciutats, deixant la gestió dels masos als masovers.
En alguns casos, sobretot de mitjans del segle XX, els masovers acabaren comprant els masos
als hereu dels propietaris. Durant el segle XX, sobretot a partir dels anys seixanta i setanta, hi
25
25
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
va haver un important creixement urbanístic a les Masies de Roda, provocat per la construcció
de noves carreteres, com la de Vic a Roda que s’inicià l’any 1867 (l’actual C-153) i que va
provocar, posteriorment, el desplegament de la xarxa elèctrica. A finals del segle XIX (1899)
s’havia inaugurat el ramal de Roda a l’enllaç de la carretera Manlleu-l’Esquirol. En posterioritat a
la Guerra Civil també va caldre arranjar diversos camins i vies, així com el Pont Nou de Roda,
en el que l’Ajuntament de les Masies de Roda contribuí econòmicament. Cal mencionar la
construcció l’any 1913 de la Casa Consistorial, que posteriorment acolliria l’escola municipal,
des de mitjans del segle XIX fins a l’any 1980. Fou un edifici important pel municipi ja que es
convertí en un lloc de trobada i un punt de reunió dels vilatans, donada l’absència d’un nucli
urbà convencional. Els primers ravals que es varen desenvolupar van ser les Cases Noves i
l’Esquerda. La construcció de les primeres cases del carrer Sant Josep del barri de les Cases
Noves es va produir cap a l’any 1950, en canvi, les primeres construccions del barri de
l’Esquerda són del 1947. L’any 1965, l’Ajuntament aprovà el Projecte d’Ordenació del sector del
barri de Fontanelles i s’hi construïen les primeres cases. Pel que fa a la urbanització del barri
del Vicenç, formada per vivendes aïllades, no s’inicià fins al juny de 1983.
És d’obligada referència recordar que els treballs de redacció de l'Estatut de Catalunya aprovat
el 1979 es dugueren a terme al Parador de Turisme de Sau l’any 1978.
Actualment, el municipi de les Masies de Roda ha patit un fort creixement urbanístic, social,
cultural. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat des del 2008, recull també
la construcció de noves infraestructures i equipaments municipals, per donar cabuda a nous
serveis i a una ampliació del teixit associatiu i social del nostre municipi (AJUNTAMENT DE
LES MASIES DE RODA, n. d.).
4.1.4. Escut, bandera i toponímia
Les Masies de Roda presenta un escut caironat: de sinople, dues masies d'or posades en faixa
acompanyades a la punta d'una mola de molí d’argent amb el centre d'atzur. Per timbre, una
corona mural de poble amb tres torres.
L’escut heràldic del municipi fou adoptat el 15 de març de 1984 quan es va aprovar mitjançant
el decret 112/1984.
26
26
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
Com a bandera presenta una apaïsada, de proporcions dos
d’alt per tres de llarg, de color verd fosc, amb un pal central
blanc de gruix 5/33 de la llargària del drap, i dos altres pals
grocs del mateix gruix posats, respectivament, a 6/33 de la
vora de l’asta i de la del vol.
La bandera va ser adoptada pel Ple de l’Ajuntament de les Masies
de Roda el 30 de juliol de 2001, i conformada pel Departament de Governació i Relacions
Institucionals el 30 d’agost de 001 en la resolució del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
(núm. 3479-25. 9. 2001)
Pel que respecta a la toponímia, el nom s’origina quan l’antic poble de Sant Pere de Roda, de
caire més urbà, es segrega el 15 de juliol de l’any 1805 per donar peu a la creació d’un municipi
més rural format per les Masies de Roda, d’aquí ve el seu nom “les Masies de Roda”.
Des de finals del segle XVIII, les diferències econòmiques entre la petita noblesa rural
(disseminada pels masos del terme) i la incipient burgesia industrial (concentrada al nucli urbà
Fig. 5. Escut de les Masies
de Roda.
Fig. 6. Bandera de les Masies de Roda.
27
27
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a| M
emòr
ia
de Sant Pere de Roda, actual Roda Ter) s’anaren incrementant, intuint-se de passada la gran
transformació econòmica i social que s’esdevindria en poc temps. Així doncs, la divisió de mutu
acord dels dos termes es sol·licità l’any 1803, tot i que no es feu efectiva fins el 1805. Sembla
ser doncs que el topònim del municipi podria ser un reflex d’aquesta situació.
28
28
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
4.2. Mapa del terme amb els elements inventariats
Fig. 7. Mapa del terme municipal de Les Masies de Roda amb els elements fitxats
29
29
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
4.3. El Patrimoni de les Masies de Roda
A continuació presentem tres llistats on es detallen els elements inventariats. Aquests han
estat endreçats primer en base a la numeració que dóna la base de dades de la OPC, en
segon terme en base a l’ordre alfabètic i per últim ordenades per tipologia.
30
30
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
4.3.1. Llistat per numeració
ÀMBIT CODI TIPOLOGIA DENOMINACIÓ NÚMERO Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Basunya 1 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Boixeda 2 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Fàbrica de can Grau 3 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella de Salou 4 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella del Macià 5 Patrimoni moble 2.1 Elements urbans Creu de la carretera de Manlleu 6 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Gelabert 7 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Macià 8 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla de Roda 9 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla de Roda - Masoveria 10 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla Xic 11 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pujolar 12 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Torrent 13 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Vicenç 14 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Macià 15 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Carrera del Pujolar 16 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Casa del Mig 17 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Mesquita 18 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Serra dels Munts 19 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Teuleria del Torrent 20 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Rieres del Pujolar 21 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Masdemunt 22 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mesavall 23 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Monòlit de Quiquet Ribas 24 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Palanca de Malars 25 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Passera del torrent de la Font de la Teula 26 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Inscripció a Josep Casals i Callis 27 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont del torrent de la Font de la Teula 28
31
31
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni immoble 1.1 Edifici Puigcendre 29 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de l'Obra 30 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de Malars 31 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Sant Miquel de la Guàrdia 32 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Sant Salvador d'Horta 33 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Teula 34 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Fontseré 35 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Pou de glaç de Salou 36 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bac de Roda 37 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Monument a l'Estatut de Catalunya 38 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de les Cametes 39 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Mas 40 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de les Bruixes 41 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de Terrades 42 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Freixa 43 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font Nova 44 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font dels Molins 45 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Barraca de pastor del puig de Conangle 46 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Cametes 47 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bosc de Salou 48 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pujol 49 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font Fresca 50 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de Sant Salvador 51 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont de Còdol 52 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Placa Josep Maria Castellà 53 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Barraca de Valldecona 54 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments El Sanglas Nou 55 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Pla de Sant Pau 56 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mas de Salou 57 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Xica del mas Salou 58 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Pantà de Sau 59 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès PEIN Savassona 60
32
32
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni immoble 1.1 Edifici Forn de Calç 1 61 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Forn de Calç 2 62 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Colònia de Còdol Dret 63 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pedrera de la Font de la Fradera 64 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès La Joca del corb marí 65 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa dels Molins 66 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Placa de Francesc Macià Ambert, Bac de Roda 67 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Colònia Salou-Baurier 68 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Porteria 69 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Calcineria 70 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Casa del Guarda 71 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Quadres i el Colomar 72 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Castell Nou 73 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Magem 74 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Turca 75 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Antonina 76 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont de Salou 77 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Annie 78 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Cal Torrat 79 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa del Mig 80 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Quirze 81 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Fàbrica Salou-Baurier 82 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Els Conills 83 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Annie Marie 84 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del torrent de Santa Magdalena 85 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Pallissa 86 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Cobert de Salou 87 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Galliner 88 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Palanca de Salou 89 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pedrera de les Baumes 90 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Rocòdrom de les Bruixes 91 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Baumes del Colom Gros 92
33
33
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Baga 93 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mas Samalasa 94 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Basses 95 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El pou de Santa Magdalena 96 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Sant Crist de Santa Magdalena de Conangle 97 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Santa Magdalena de Conangle 98 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments La sitja de la Bauma 99 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Castell de Casserres 100 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Bac de Sau 101 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Fontanelles 102 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Gota 103 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Sant Pere de Casserres 104 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Sangles Vell 105 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments L'Esquerda: poblat ibèric 106 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments L'Esquerda: jaciment medieval 107 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics L'Esquerda: àrea experimental del graner 108 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Castell de s'Avellana 109 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Roc de la llum 110 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral Llegendes del Sant Nin de Casserres 111 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral Llegendes del monestir de Casserres 112 Patrimoni immoble 2.3 Col·lecció Col·lecció d'objectes del monestir de Casserres 113 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Castell dels Moros de Casserres 114 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Canal de l'Obra (Camí dels Pous) 115 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Devesa del Pujolar 116 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Claustre de Santa Magdalena de Conangle 117 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Ara d'altar de Santa Magdalena Conangle 118 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Cargolera 119 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Camí Ral de Vic a Olot 120 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Vicenç - masoveria 121 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Parador nacional de Sau 122 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Granotera 123 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella del cementiri 124
34
34
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni documental 3.2 Fons documental Arxiu parroquial de Sant Pere de Roda 125 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Les Graus 126 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives Aplec de Sant Salvador d'Horta 127 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives Festa de Sant Antoni Abat 128 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de l'Esquerda a Roda de Ter 129 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Creu de la finca Fontanelles 130 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Bruguera 131 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Pla Boc 132 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Pla de Mill 133 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bosc de Còdol 134 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de vidre 135 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de l'Esquerda al Museu Episcopal de Vic 136 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic 137 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Goigs de Sant Salvador 138 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Document de Segregació de les Masies de Roda 139 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Teuleria de Salou 140 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Baumes 141 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de Salou 142 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Baumes del Cànem 143 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de l'Olivera 144 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Forn de La Bruguera 145 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Comarcal d'Osona 146 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de l'Arxiu Municipal 147 Patrimoni documental 3.1 Fons d'imatges Fons d'imatges de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal 148 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal de Roda de Ter 149 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Parets adjacents de Santa Magdalena Conangle 150
35
35
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Rec dels Molins 151 Patrimoni moble 2.2 Objecte El Cos Sant de Sant Pere de Casserres 152 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment Mas Monjo 153 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Macià II 154 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic El pou de Santa Magdalena de Conangle 155 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vila Antonina - Edifici annex 156 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El mas de Salou - Masoveria 157 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Monestir de Sant Pere de Casserres - Antiga Hospederia 158 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Monestir de Sant Pere de Casserres - Claustre i dependències 159 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment Monestir de Sant Pere de Casserres - Tombes antropomorfes 160 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Creu de pedró a Santa Magdalena Conangle 161
36
36
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
4.3.2. Llistat onomàstic
ÀMBIT CODI TIPOLOGIA DENOMINACIÓ NÚMERO Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives Aplec de Sant Salvador d'Horta 127 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Ara d'altar de Santa Magdalena Conangle 118 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Arxiu parroquial de Sant Pere de Roda 125 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Bac de Sau 101 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Baumes del Cànem 143 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Baumes del Colom Gros 92 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Barraca de pastor del puig de Conangle 46 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Barraca de Valldecona 54 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Cal Torrat 79 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Camí Ral de Vic a Olot 120 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Basunya 1 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Boixeda 2 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Pla de Mill 133 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Quirze 81 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Canal de l'Obra (Camí dels Pous) 115 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella de Salou 4 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella del cementiri 124 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella del Macià 5 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa del Mig 80 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Magem 74 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Turca 75 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Xica del mas Salou 58 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Castell de Casserres 100 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Castell de s'Avellana 109 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Castell Nou 73 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Claustre de Santa Magdalena de Conangle 117 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Cobert de Salou 87 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de l'Esquerda a Roda de Ter 129
37
37
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de l'Esquerda al Museu Episcopal de Vic 136 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic 137 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de vidre 135 Patrimoni immoble 2.3 Col·lecció Col·lecció d'objectes del monestir de Casserres 113 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Colònia de Còdol Dret 63 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Colònia Salou-Baurier 68 Patrimoni moble 2.1 Elements urbans Creu de la carretera de Manlleu 6 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Creu de la finca Fontanelles 130 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Creu de pedró a Santa Magdalena Conangle 161 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Devesa del Pujolar 116 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Document de Segregació de les Masies de Roda 139 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bac de Roda 37 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bosc de Còdol 134 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bosc de Salou 48 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Castell dels Moros de Casserres 114 Patrimoni moble 2.2 Objecte El Cos Sant de Sant Pere de Casserres 152 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Gelabert 7 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Macià 8 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Macià II 154 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El mas de Salou - Masoveria 157 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla de Roda 9 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla de Roda - Masoveria 10 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Pla de Sant Pau 56 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla Xic 11 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El pou de Santa Magdalena 96 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic El pou de Santa Magdalena de Conangle 155 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pujol 49 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pujolar 12 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Roc de la llum 110 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments El Sanglas Nou 55 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Sangles Vell 105 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Sant Crist de Santa Magdalena de Conangle 97
38
38
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Torrent 13 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Vicenç 14 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Vicenç - masoveria 121 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Els Conills 83 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Fàbrica de can Grau 3 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Fàbrica Salou-Baurier 82 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives Festa de Sant Antoni Abat 128 Patrimoni documental 3.1 Fons d'imatges Fons d'imatges de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal 148 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de l'Arxiu Municipal 147 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Comarcal d'Osona 146 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal de Roda de Ter 149 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Cargolera 119 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Gota 103 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Teula 34 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de les Bruixes 41 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de les Cametes 39 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de l'Olivera 144 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de Sant Salvador 51 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de Terrades 42 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Freixa 43 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Macià 15 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Mas 40 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del torrent de Santa Magdalena 85 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font dels Molins 45 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font Fresca 50 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font Nova 44 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Fontanelles 102 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Fontseré 35 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Forn de Calç 1 61 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Forn de Calç 2 62 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Forn de La Bruguera 145 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Galliner 88
39
39
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni documental 3.2 Fons documental Goigs de Sant Salvador 138 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Inscripció a Josep Casals i Callis 27 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Baga 93 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Bruguera 131 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Calcineria 70 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Carrera del Pujolar 16 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Casa del Guarda 71 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Casa del Mig 17 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Granotera 123 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès La Joca del corb marí 65 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Mesquita 18 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Pallissa 86 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Porteria 69 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Serra dels Munts 19 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments La sitja de la Bauma 99 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Teuleria del Torrent 20 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Basses 95 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Baumes 141 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Cametes 47 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Les Graus 126 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Quadres i el Colomar 72 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Rieres del Pujolar 21 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics L'Esquerda: àrea experimental del graner 108 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments L'Esquerda: jaciment medieval 107 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments L'Esquerda: poblat ibèric 106 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral Llegendes del monestir de Casserres 112 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral Llegendes del Sant Nin de Casserres 111 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mas de Salou 57 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment Mas Monjo 153 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mas Samalasa 94 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Masdemunt 22 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mesavall 23
40
40
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni immoble 1.1 Edifici Monestir de Sant Pere de Casserres - Antiga Hospederia 158 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Monestir de Sant Pere de Casserres - Claustre i dependències 159 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment Monestir de Sant Pere de Casserres - Tombes antropomorfes 160 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Monòlit de Quiquet Ribas 24 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Monument a l'Estatut de Catalunya 38 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Palanca de Malars 25 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Palanca de Salou 89 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Pantà de Sau 59 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Parador nacional de Sau 122 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Parets adjacents de Santa Magdalena Conangle 150 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Passera del torrent de la Font de la Teula 26 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pedrera de la Font de la Fradera 64 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pedrera de les Baumes 90 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès PEIN Savassona 60 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Pla Boc 132 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Placa de Francesc Macià Ambert, Bac de Roda 67 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Placa Josep Maria Castellà 53 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont de Còdol 52 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont de Salou 77 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont del torrent de la Font de la Teula 28 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Pou de glaç de Salou 36 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Puigcendre 29 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Rec dels Molins 151 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de l'Obra 30 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de Malars 31 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de Salou 142 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa dels Molins 66 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Rocòdrom de les Bruixes 91 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Sant Miquel de la Guàrdia 32 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Sant Pere de Casserres 104 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Sant Salvador d'Horta 33 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Santa Magdalena de Conangle 98
41
41
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni immoble 1.1 Edifici Teuleria de Salou 140 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Annie 78 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Annie Marie 84 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Antonina 76 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vila Antonina - Edifici annex 156
42
42
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
4.3.3. Llistat tipològic
ÀMBIT CODI TIPOLOGIA DENOMINACIÓ NÚMERO Patrimoni immoble 1.1 Edifici Bac de Sau 101 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Barraca de pastor del puig de Conangle 46 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Barraca de Valldecona 54 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Cal Torrat 79 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Basunya 1 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Boixeda 2 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Pla de Mill 133 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Quirze 81 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella de Salou 4 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella del cementiri 124 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella del Macià 5 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa del Mig 80 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Magem 74 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Turca 75 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Xica del mas Salou 58 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Castell Nou 73 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Claustre de Santa Magdalena de Conangle 117 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Cobert de Salou 87 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bac de Roda 37 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bosc de Còdol 134 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bosc de Salou 48 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Gelabert 7 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Macià 8 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Macià II 154 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El mas de Salou - Masoveria 157 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla de Roda 9 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla de Roda - Masoveria 10 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla Xic 11
43
43
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pujol 49 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pujolar 12 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Sangles Vell 105 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Torrent 13 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Vicenç 14 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Vicenç - masoveria 121 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Els Conills 83 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Fontanelles 102 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Fontseré 35 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Forn de Calç 1 61 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Forn de La Bruguera 145 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Galliner 88 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Baga 93 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Bruguera 131 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Calcineria 70 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Carrera del Pujolar 16 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Casa del Guarda 71 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Casa del Mig 17 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Granotera 123 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Mesquita 18 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Pallissa 86 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Porteria 69 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Serra dels Munts 19 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Teuleria del Torrent 20 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Basses 95 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Baumes 141 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Cametes 47 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Quadres i el Colomar 72 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Rieres del Pujolar 21 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mas de Salou 57 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mas Samalasa 94 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Masdemunt 22
44
44
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mesavall 23 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Monestir de Sant Pere de Casserres - Antiga Hospederia 158 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Monestir de Sant Pere de Casserres - Claustre i dependències 159 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Parador nacional de Sau 122 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Pla Boc 132 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Puigcendre 29 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Sant Miquel de la Guàrdia 32 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Sant Salvador d'Horta 33 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Santa Magdalena de Conangle 98 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Teuleria de Salou 140 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Annie 78 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Annie Marie 84 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Antonina 76 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vila Antonina - Edifici annex 156 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Colònia de Còdol Dret 63 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Colònia Salou-Baurier 68 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Fàbrica de can Grau 3 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Fàbrica Salou-Baurier 82 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics L'Esquerda: àrea experimental del graner 108 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Sant Pere de Casserres 104 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Ara d'altar de Santa Magdalena Conangle 118 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Creu de la finca Fontanelles 130 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Creu de pedró a Santa Magdalena Conangle 161 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic El pou de Santa Magdalena de Conangle 155 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Cargolera 119 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Gota 103 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Teula 34 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de les Bruixes 41 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de les Cametes 39 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de l'Olivera 144 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de Sant Salvador 51 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de Terrades 42
45
45
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Freixa 43 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Macià 15 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Mas 40 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del torrent de Santa Magdalena 85 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font dels Molins 45 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font Fresca 50 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font Nova 44 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Parets adjacents de Santa Magdalena Conangle 150 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Pou de glaç de Salou 36 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment Mas Monjo 153 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment Monestir de Sant Pere de Casserres - Tombes antropomorfes 160 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Castell de Casserres 100 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Castell de s'Avellana 109 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments El Sanglas Nou 55 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Forn de Calç 2 62 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments La sitja de la Bauma 99 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Les Graus 126 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments L'Esquerda: jaciment medieval 107 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments L'Esquerda: poblat ibèric 106 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Camí Ral de Vic a Olot 120 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Canal de l'Obra (Camí dels Pous) 115 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Palanca de Malars 25 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Palanca de Salou 89 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Passera del torrent de la Font de la Teula 26 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pedrera de la Font de la Fradera 64 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pedrera de les Baumes 90 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont de Còdol 52 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont de Salou 77 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont del torrent de la Font de la Teula 28 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Rec dels Molins 151 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de l'Obra 30 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de Malars 31
46
46
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de Salou 142 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa dels Molins 66 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Inscripció a Josep Casals i Callis 27 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Monòlit de Quiquet Ribas 24 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Monument a l'Estatut de Catalunya 38 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Placa de Francesc Macià Ambert, Bac de Roda 67 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Placa Josep Maria Castellà 53 Patrimoni moble 2.1 Elements urbans Creu de la carretera de Manlleu 6 Patrimoni moble 2.2 Objecte El Cos Sant de Sant Pere de Casserres 152 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de l'Esquerda a Roda de Ter 129 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de l'Esquerda al Museu Episcopal de Vic 136 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic 137 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de vidre 135 Patrimoni immoble 2.3 Col·lecció Col·lecció d'objectes del monestir de Casserres 113 Patrimoni documental 3.1 Fons d'imatges Fons d'imatges de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal 148 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Arxiu parroquial de Sant Pere de Roda 125 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Document de Segregació de les Masies de Roda 139 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de l'Arxiu Municipal 147 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Comarcal d'Osona 146 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal de Roda de Ter 149 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Goigs de Sant Salvador 138 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives Aplec de Sant Salvador d'Horta 127 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives Festa de Sant Antoni Abat 128 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Castell dels Moros de Casserres 114 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Pla de Sant Pau 56 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El pou de Santa Magdalena 96 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Roc de la llum 110 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Sant Crist de Santa Magdalena de Conangle 97 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral Llegendes del monestir de Casserres 112 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral Llegendes del Sant Nin de Casserres 111 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Baumes del Cànem 143 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Baumes del Colom Gros 92
47
47
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Devesa del Pujolar 116 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès La Joca del corb marí 65 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Pantà de Sau 59 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès PEIN Savassona 60 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Rocòdrom de les Bruixes 91
50
50
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
4.4. Anàlisi de la informació recollida
En aquest apartat s’exposaran, mitjançant algunes gràfiques, les xifres estadístiques
elaborades a partir de les dades recollides al mapa de patrimoni de les Masies de Roda,
atenent els camps referents a tipologia, titularitat, cronologia i estat de conservació dels
béns. Així doncs mitjançant aquest estudi es vol obtenir una radiografia del patrimoni local
del municipi, per així poder estudiar-lo i gestionar-lo.
4.4.1 Tipologies generals
4.4.1 Tipologies específiques
Com es pot observar en la gràfica superior, globalment s’ha d’esmentar que la major part
del patrimoni inventariat correspon al patrimoni immoble, amb 125 elements dels 161
inventariats, quedant en segon lloc el patrimoni moble amb 13 elements. Per darrera es
situen amb un número similar les altres categories (patrimoni documental, natural i
immaterial). En total:
Patrimoni documental
Patrimoni immaterial
Patrimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni natural
Total general
7 9 125 13 7 161
Fig. 8. Tipologia general del patrimoni de les Masies de Roda en nombre d’elements fitxats
51
51
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Analitzant la gràfica de la figura 9, estructurada en tipologies específiques, es pot identificar
el subgrup d’edificis com el més nombrós amb 70 elements, seguit dels elements
arquitectònics, en general amb 20 representacions, i per últim, els 15 elements inventariats
d’obra civil. Cal remarcar que tots tres subgrups, juntament amb el de jaciments,
corresponen a la tipologia de patrimoni immoble.
Col·lecció 6
Conjunt arquitectònic 6
Edifici 74
Element arquitectònic 20
Element urbà 6
Fons documental 6
Fons imatges 1
Jaciment 10Manifestacions festives 2
Obra civil 15
Tradició oral 7
Zones d'interès 7
Objectes 1
Total 161
Fig. 9 i 10. Nombre d'elements fitxats per tipologies específiques
52
52
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
De manera secundària s’haurien d’esmentar els set elements de tradició oral, corresponents
a llegendes de l’indret, molt abundants sobretot a la zona de Casserres. També cal
esmentar les zones d’interès, amb set elements més, que reflecteixen el patrimoni natural
tant important a la zona. D’altra banda, els grups menys nombrosos són el de fons
d’imatges i objectes, solament representat per un element cadascú.
4.4.2. Patrimoni Immoble
Com ja s’ha esmentat, el grup més nombrós és el representat pel patrimoni immoble amb
un total de 125 elements. Dins d’aquest grup destaquen amb 74 elements els edificis,
representats en la seva majoria per masies disseminades en el terme que, per la seva
tipologia, formen l’arquetip de l’arquitectura tradicional del país. Cal destacar que la gran
Conjunt arquitectònic 6Edifici 74Element arquitectònic 21Jaciment 10Obra civil 15Total 126
Fig. 11 i 12. Nombre d'elements per tipologies específiques: Patrimoni immoble
53
53
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
majoria són ocupades, no com a altres indrets on els habitatges rurals comencen a estar
despoblats.
En segon lloc destaquen els elements arquitectònics conformats bàsicament per fonts, la
majoria de les quals estan emplaçades en el medi rural. L’obra civil es situa en tercer lloc,
destacant les palanques, rescloses i els diferents ponts inventariats, tots ells vertebrats al
voltant dels rius i torrents de la zona. Menció especial tenen els jaciments, cosa que denota
l’extensa història del municipi ja des de l’ocupació protohistòrica. L’últim grup és representat
pels conjunts arquitectònics: quatre d’ells pertanyen als complexos fabrils de Salou-Baurier
(que compta amb dos elements), de la colònia de Còdol-Dret i de la fàbrica de Can Grau.
Un altre conjunt està identificat amb l’Àrea Experimental de L’Esquerda i per últim, però no
menys important, el monestir de Sant Pere de Casserres.
4.4.3. Patrimoni moble
Col·lecció 6
Element urbà 6
Total 12
El grup de patrimoni moble està format per un total de 12 elements repartits equitativament
en els subgrups col·lecció i elements urbans, amb un total de sis elements en cada cas. Cal
Fig. 13 i 14. Nombre d'elements per tipologies específiques: Patrimoni moble
54
54
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
comentar que les col·leccions estan conformades, en general, per objectes lligats amb el
patrimoni immoble de les Masies de Roda que actualment es troben fora del seu
emplaçament original, exceptuant la col·lecció de vidre donat que és de propietat privada.
Aquest és el cas de la col·lecció arqueològica de l’Esquerda, que es troba disseminada
entre el Museu Arqueològic de l’Esquerda a Roda de Ter i el Museu Episcopal de Vic, i que
està conformada per objectes que es varen extreure durant l’excavació del jaciment. Al
Museu Episcopal de Vic també es troben diferents elements mobles pertanyents al monestir
de Santa Maria de Conangle així com al monestir de Sant Pere de Casserres. Per últim, cal
destacar les col·leccions en mans de propietaris privats residents dins del terme de les
Masies de Roda. En concret es tracta d’una única col·lecció integrada per diferents
elements provinents del monestir de Casserres (entre ells el famós cos del Sant Nin lligat
amb la llegenda de la fundació del lloc) actualment ubicada en un dels masos del terme.
Pel que fa al grup d’elements urbans, cal dir que està conformat per plaques, creus i
inscripcions commemoratives, totes elles referents a personatges de les Masies de Roda
actualment morts (Quiquet Ribas, Francesc Macià Amber, Josep Maria Castellà). Malgrat
tot, cal exceptuar el Monument a l’Estatut de Catalunya, situat davant del Parador Nacional
de Sau i que commemora la redacció del primer Estatut Català de l’any 1979, que es dugué
a terme en aquest edifici.
Cal destacar l’absència d’elements considerats com objectes aïllats, donat que no se’n ha
pogut inventariar cap.
4.4.4. Patrimoni documental
Fig. 15 i 16. Nombre d'elements per tipologies específiques: Patrimoni
documental
55
55
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Dins de l’àmbit del patrimoni documental hi ha un clar predomini de les fons documentals
amb sis entrades, per un sol element relacionat amb el fons d’imatges. Aquests sis elements
documentals es poden dividir en dos subgrups, un d’ells format per documents únics i
particulars, com pot ser el cas del document de la segregació de les Masies de Roda o els
dos Goigs de Sant Salvador, i l’altre subgrup de quatre entrades, conformat per un ampli
ventall de documents de diferent naturalesa, emplaçats a l’Arxiu Municipal de les Masies de
Roda, a l’Arxiu Comarcal d’Osona, a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic i a l’Arxiu Municipal
de Roda de Ter.
Respecte al fons d’imatges, cal dir que pertany al recull de fotografies que l’ajuntament va
fer entre els veïns i veïnes de les Masies de Roda per poder elaborar el llibre “La vida a
pagès. Imatges de vida quotidiana a les Masies de Roda”. Gràcies a la col·laboració dels
veïns es varen recopilar més de 700 fotografies que varen ser digitalitzades, organitzades i
dipositades al mateix ajuntament.
Per últim, esmentar que no hi cap element inventariat com a fons bibliogràfic.
4.4.5. Patrimoni immaterial
El recull d’entrades relacionades amb el patrimoni immaterial està conformat per un total de
nou elements. Dins d’aquesta tipologia es troba el subgrup de manifestacions festives
format per dos entrades que corresponen a la festa dels Tonis o Sant Antoni Abat, que es
celebra conjuntament a les Masies de Roda i a Roda de Ter, i l’Aplec de Sant Salvador
d’Horta, portat a terme a l’indret del mateix nom.
L’altre subgrup a considerar és el de les tradicions orals, molt nombrós en aquest inventari.
Totes elles estan conformades per llegendes lligades a zones determinades del terme, a
destacar sobretot la península de Casserres on tenen lloc fins a quatre elements inventariats
(la llegenda del castell dels moros de Casserres, diferents llegendes lligades al monestir de
Casserres, i la llegenda del Sant Nin de Casserres, individualitzada per la seva importància).
També cal destacar l’indret de Santa Magdalena de Conangle, on es documenten les
llegendes del pou i del sant Crist. Per últim el pla de Sant Pau també té la seva pròpia
llegenda.
Fons documental 6
Fons imatges 1
Total 7
56
56
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Cal esmentar que en el municipi de les Masies de Roda no s’ha inventariat cap element
relacionat amb les tècniques artesanals, ni amb la música ni la dansa, ni al costumari.
4.4.6. Patrimoni natural
La darrera tipologia a comentar fa referència al patrimoni natural, en aquest cas conformada
íntegrament per sis zones d’interès, car no s’han detectat elements que puguin formar part
del subgrup d’espècimens botànics singulars.
Dins de zones d’interès destaquen els llocs geològics com les baumes del Cànem i del
Colom Gros o el rocòdrom de les Bruixes. També s’ha inventariat el lloc de la devesa del
Pujolar per la seva importància des del punt botànic. Tota la zona del PEIN Savassona
també ha estat inclosa al estar protegida i considerada per llei com una zona d’especial
Manifestacions festives 2
Tradició oral 7
Total 9
Fig. 17 i 18. Nombre d'elements per tipologies específiques: Patrimoni immaterial
57
57
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
interès natural. L’últim element a comentar és el Pantà de Sau, afegit per la seva
importància logística i per la seva relació amb el medi natural del terme.
4.4.7. Titularitat
En la figura 21 s’aprecia com la majoria dels elements inventariats són de titularitat privada,
el 70 %, ja sigui a mans d’empreses, particulars o institucions. Així doncs, com és habitual,
la majoria del patrimoni del terme resta en mans privades.
Zones d'interès 7
Total 7
Fig. 19 i 20. Nombre d'elements per tipologies específiques: Patrimoni natural
58
58
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
4.4.8. Estat de conservació
Segons la gràfica de la figura 22, més de la meitat dels elements (61%) es troben en un
estat de conservació bo. Cal mencionar que entre els que es troben en un estat de
conservació dolent, el 14%, alguns d’ells es troben en unes condicions molt precàries, amb
el perill que puguin desaparèixer. Pel que fa a l’estat de conservació regular, cal dir que en
la majoria dels casos es tracta d’edificis descuidats de fàcil solució. La resta, el 25% es troba
en un estat de conservació regular.
Fig. 21. Nombre d'elements segons titularitat en tant per cent.
Fig. 22. Estat de conservació dels elements en tant per cent.
59
59
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
4.4.9. Estat legal de protecció
En el gràfic de la figura 23 es pot apreciar que més de la meitat dels elements del mapa de
patrimoni de les Masies de Roda, exactament 92, disposen d’una protecció legal. Per contra
el 35 % estan desprotegits legalment. Esmentar que el 7% que disposen d’una protecció
física pertanyen majoritàriament a arxius municipals, museus i col·leccions privades que
disposen de sistemes d’alarmes.
4.4.10. Cronologia i estils artístics
Si mirem la gràfica de la figura 24 comprovem que la majoria d’elements patrimonials del
terme estan datats dins dels períodes contemporani i modern. Sens dubte, aquest fet ve
determinat pel desenvolupament econòmic i el creixement poblacional del municipi en
aquests períodes. Malgrat tot, el predomini del patrimoni dins del període contemporani
destaca força, degut en gran part a l’elevat nombre d’elements relacionats amb les activitats
econòmiques del municipi (colònies fabrils...), així com el conseqüent creixement de la
població transformat en la construcció d’habitatges i, sobretot, en les reformes de moltes de
les masies del terme, algunes de les quals es mencionen en la documentació medieval.
Pel que fa als estils artístics (figura 25), cal remarcar la preeminència de l’estil popular per
sobre de tots els altres. Aquest és un fet molt habitual en poblacions ubicades en zones
rurals, probablement per les condicions econòmiques i socials dels veïns d’aquests
municipis. En segon terme, l’estil noucentista apareix molt reflectit en el gràfic gràcies en
gran part a les construccions que integren les colònies fabrils del terme (en concret, la
Fig. 23. Estat legal de protecció en tant per cent.
60
60
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
colònia Salou-Baurier). L’estil avantguardista també sobresurt dins dels elements
patrimonials del terme, gràcies en gran part al període historicista.
1%
11%
29%49%
5%4%
1%
Cenozoic
Paleògen
Antic
Medieval
Modern
Contemporani
Cap
Fig. 24.Cronologia dels elements patrimonials.
72%
1%1%
5%
6%
6%1%
1%
2%1% 2% 1%
1%
Popular
Barroc
Modernisme
Avantguardes
Noucentisme
Cap
Eclecticisme
Neoclassicisme
Romànic
Gòtic
Ibèric
Romà
Paleocristià
Fig. 25.Estils artístics dels elements patrimonials.
61
61
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
4.5. Elements no inventariats
4.5.1. Descripció general i llistat dels elements no inventariats
Durant la realització del mapa de patrimoni hi ha un seguit d’elements dels que no s’ha fet
fitxa per diferents motius. Les raons per les quals no s’han inclòs varia depenent de
l’element, des del fet que no han pogut ser localitzats fins als que es troben ubicats fora dels
límits municipals de les Masies de Roda, passant pels que no tenen rellevància suficient per
formar part de l’inventari o bé aquélls que han desaparegut. És molt possible que hi hagi
altres elements que no coneixem, i que en un futur podran fer que l’inventari s’ampliï.
En general, la majoria d’edificis desapareguts es corresponen amb les antigues indústries i
colònies dels segles XIX-XX, relacionades amb el sector tèxtil i ubicades a l’entorn dels
cursos d’aigua. Anteriorment a l’aparició d’aquestes fàbriques ens consta l’existència
d’antics molins, sobretot fariners, que s’explotaven al municipi i que actualment han
desaparegut també. Emblemàtic és el cas de la colònia de Còdol-Dret, que si bé pertany a
la categoria de conjunts arquitectònics, desaparegué sota les aigües del pantà de Sau.
Malgrat tot, no és l’únic element afectat per la construcció de l’embassament. Diverses fonts
naturals documentades al municipi també deixaren d’existir (font de l’Avellaner, font de la
Fradera) sota les aigües. De fet, la majoria d’elements inclosos dins la categoria d’elements
arquitectònics es corresponen amb fonts ubicades en el medi rural, la majoria en llocs de
difícil accés o bé completament amagades per l’abundant vegetació d’alguns indrets del
terme, cosa que en molts casos ha fet impossible la seva localització i registre gràfic.
Pel que fa als elements desapareguts relacionats amb l’obra civil, cal dir que sobretot es
refereixen a antics camins i vies de pas, i a antigues pedreres majoritàriament exhaurides o
bé sense explotació actual que fa. Molts dels camins i de les vies de comunicació inclosos al
llistat dels elements no fitxats encara mantenen parts dels seus traçats originals, si bé
reformats o pavimentats. Molts d’ells tenen el seu origen en l’època medieval i estan
relacionats sobretot amb el comerç i la ramaderia, donant accés als masos que
conformaven el paisatge del terme municipal.
Quant al patrimoni documental, cal dir que la majoria d’arxius particulars que consten a la
llista foren extrets del llibre de Les Masies de Roda. Història del nostre poble de Josep Maria
Rovira Montells. En general no es tracta d’arxius pròpiament dits, sinó que són petites
recopilacions privades de fotografies reforçades amb els testimonis orals dels seus
propietaris.
62
62
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Pel que fa al patrimoni immaterial, la tasca s’ha centrat en la identificació de les llegendes i
de quin és el seu origen i si realment tenen relació o succeeixen al municipi. També s’han
descartat balls com el de Serrallonga, donat que encara va néixer a la comarca d’Osona i
està relacionat amb la península de Casserres, era originari de Viladrau i és a Tona on es
representa el ball, no a les Masies de Roda.
Per últim, cal fer menció d’aquells elements que no s’han pogut fitxar ja sigui per l’absència
d’informació quant a la seva localització o bé perquè pertanyen a d’altres municipis, com pot
ser la font del Pujol o la casa de la pedrera de la Fradera, ambdós de Tavèrnoles.
A continuació incloem el llistat de tots aquells elements no inventariats i les causes o
justificacions de les seves condicions:
63
63
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
ÀMBIT TIPOLOGIA DENOMINACIÓ Justificació
Patrimoni Immoble Edificis Fàbrica cotonera d'Arnau i Cia Desapareguda.
Patrimoni Immoble Edificis Fàbrica cotonera de Gabriel Comella Desapareguda.
Patrimoni Immoble Edificis Fàbrica de fils dels germans Romeu Desapareguda.
Patrimoni Immoble Edificis Fàbrica de paper d'estrassa Desapareguda.
Patrimoni Immoble Edificis
Indústria cotonera d'Antoni Bosch i
Alsina Desapareguda.
Patrimoni Immoble Edificis
Indústria cotonera de Cirera i
Companyia Desapareguda.
Patrimoni Immoble Edificis Indústria cotonera de Joan Cendra Desapareguda.
Patrimoni Immoble Edificis Indústria llanera de Josep Basas Desapareguda.
Patrimoni Immoble Edificis Molí fariner de Josep Puigdollers Desapareguda.
Patrimoni Immoble Edificis
Molins fariners de represa d'Antoni
Soler i Lluís de Descatllar Desapareguda.
Patrimoni Immoble Edificis Tina de Pere Soler Desapareguda.
Patrimoni Immoble
Conjunts
arquitectònics Cementiri municipal
El fossar en sí té poc interès. Tractem en fitxa pròpia la seva
capella.
Patrimoni Immoble
Conjunts
arquitectònics Colònia de Còdol-Dret Desapareguda sota el pantà de Sau.
Patrimoni Immoble
Conjunts
arquitectònics Fàbrica dels Molins (Baulenes i Cía) Actualment desapareguda.
64
64
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni Immoble
Elements
arquitectònics Font No localitzada. Element extret dels plànols del POUM.
Patrimoni Immoble
Elements
arquitectònics Font (al costat) de Vil·la Annie No localitzada. Element extret dels plànols del POUM.
Patrimoni Immoble
Elements
arquitectònics Font de l’Avellaner Queda inundada pel pantà de Sau.
Patrimoni Immoble
Elements
arquitectònics Font de la Baga No localitzada. Element extret dels plànols del POUM.
Patrimoni Immoble
Elements
arquitectònics Font de la Fradera Queda inundada pel pantà de Sau.
Patrimoni Immoble
Elements
arquitectònics Font del Bac
Un veí del municipi ens va informar oralment d’aquest element, tot i
que no es va poder localitzar.
Patrimoni Immoble
Elements
arquitectònics Font del Pujol
Tot i que el Mas del Pujol queda dins el terme, la font pertany a
Tavèrnoles.
Patrimoni Immoble
Elements
arquitectònics Sot de la Font No localitzada o errònia.
Patrimoni Immoble
Elements
arquitectònics Pou de la Bruguera No localitzat.
Patrimoni Immoble Obra Civil Camí de Malars Pavimentat. No queden restes apreciables.
Patrimoni Immoble Obra Civil Meridià verd Coincideix amb el traçat del camí ral (fitxa núm. 120).
Patrimoni Immoble Obra Civil
Pasarela-Casa de la Pedrera de la
Fradera
Encara que la pedrera pertany a les Masies de Roda, la casa està
situada en el municipi de Tavèrnoles.
Patrimoni Immoble Obra Civil Pedrera del Macià No hi resten elements d’interès visibles.
65
65
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni Immoble Obra Civil Pedrera del mas de Salou No hi resten elements d’interès visibles.
Patrimoni Immoble Obra Civil Pedrera del Moreno
Està situada en la zona extractiva del Pla de Sant Pau. No hi resten
elements d’interès visibles.
Patrimoni Immoble Obra Civil Pedrera del Pla de Sant Pau No hi resten elements d’interès visibles.
Patrimoni Immoble Obra Civil Pedrera del Sanglas No hi resten elements d’interès visibles.
Patrimoni Immoble Obra Civil Via de les Moles Desapareguda, no queden restes apreciables.
Patrimoni Immoble Obra Civil Via Strata Eclesiastica Desapareguda, no queden restes apreciables.
Patrimoni Immoble Obra Civil Via Strata Mercadera Desapareguda, no queden restes apreciables.
Patrimoni Immoble Obra Civil Vies missaderes, camí esglayer Desapareguda, no queden restes apreciables.
Patrimoni Immoble Obra Civil Zona extractiva el Pujolar
Explotació d'àrids exhaurida. S'observen els rebaixos efectuats als
camps.
Patrimoni Immoble Obra Civil Zona extractiva el Torrent
Explotació d'àrids en execució. S'observen els rebaixos efectuats
als camps.
Patrimoni moble Objectes
Calze i retaule de Santa Maria de
Connagle
El propietari del Pla de Roda nos ens va permetre la realització de
les fotos.
Patrimoni Documental Fons documental Arxiu Gaspar Parcet No té un arxiu pròpiament, sols algunes fotos i el seu testimoni oral.
Patrimoni Documental Fons documental Arxiu Particular del Pla (APP) No té un arxiu pròpiament, sols algunes fotos i el seu testimoni oral.
Patrimoni Documental Fons documental Arxiu Particular del Sangles (APS) No té un arxiu pròpiament, sols algunes fotos i el seu testimoni oral.
Patrimoni Documental Fons documental Arxiu Particular Jacint Salamí (APJS) No té un arxiu pròpiament, sols algunes fotos i el seu testimoni oral.
66
66
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Patrimoni Documental Fons documental Arxiu Privat Fontanelles No té un arxiu pròpiament, sols algunes fotos i el seu testimoni oral.
Patrimoni Immaterial Tradició Oral Llegendes de Serrallonga.
Les seves històries no succeeixen a les Masies de Roda i
Serrallonga, tot i que ve nèixer a Osona, és de Viladrau.
Patrimoni Immaterial Música i dansa Ball de Serrallonga No es fa al terme de Masies de Roda, tot i estar relacionat.
Patrimoni Immaterial
Manifestació
festiva Marxa de la Senyera 11 de setembre. És de recent creació.
Patrimoni Immaterial
Manifestació
festiva Festa Major
Patrimoni Immaterial
Manifestació
festiva Festa de la segregació 15 de juliol. És de recent creació.
Patrimoni medi natural Zona d'interès Cova de la Grava No localitzada.
Patrimoni medi natural Zona d'interès Forat del Sanglas Vell No localitzada.
65
65
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
4.5.2. Personatges il·lustres
A continuació adjuntem un llistat amb els personatges il·lustres de les Masies de Roda, que,
d’acord amb les directrius que marca el plec de condicions del mapa no s’han de fitxar, però
que s’han de incloure en la memòria final.
-Francesc Macià i Ambert: Rodenc que es casà amb la pubilla del mas i se’l conegué més
tard amb el sobrenom de Bac de Roda, pres de l’heretat. Aquest personatge històric va ser
un militar nat a Roda de Ter el 28 de maig de 1658. Fou un dels signataris del Pacte dels
Vigatans i participà en l’aixecament a favor de Carles d'Àustria. Va lluitar en la Guerra de
Successió com a cap dels Miquelets entre els anys 1703 i 1713. Fou condemnat a mort i
penjat a Vic el 2 de novembre de 1713.
La seva personalitat adquirí ben aviat un gran ressò popular, que ha recollit el cançoner
català, i literari. Actualment a la façana del Bac de Roda hi ha una placa commemorativa,
recentment recuperada, ja que els partidaris de Franco la varen destruir el 1939.
-Lluís Gonzaga Jordà i Rossells (Les Masies de Roda, 16 de juny de 1869-Barcelona, 20 de
setembre de 1951), pianista, compositor, pedagog i empresari. Realitzà a Roda de Ter els
seus primers estudis amb Melitón Baucells. Posteriorment la seva família es muda a
Barcelona on assistí al conservatori de la ciutat. L’any 1899 es nomenat professor-director
de l’Escola de Música de Vic i director de la banda de música de la mateixa ciutat. Visqué a
Mèxic on es va fer famós per les seves sarsueles. El 1915 torna a Barcelona i fundà
l’establiment Casa Beethoven.
66
66
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
5. Diagnosi del patrimoni cultural
5.1. Estat legal de protecció del Patrimoni
Elements protegits per normativa general:
Les figures de protecció del patrimoni cultural establertes per la Llei 9/1993, de 30 de
setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC nº 1807, 11 d’octubre de 1993) són tres:
Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), declarats pel Govern de la Generalitat de
Catalunya.
Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), objecte de protecció i catalogació per part dels
municipis.
La resta de béns integrants de l’ampli patrimoni cultural català (BIPCC).
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Bé d’Interès Cultural),
categoria establerta per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. En
ambdós casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats
pel Decret de 22 d’abril de 1949 (o “decret dels castells”), el qual menciona que tots els
castells d’Espanya, sigui quin sigui el seu estat de ruïna, queden sota la protecció de l’Estat,
prenent la categoria de Bé d’Interès Cultural. Després d’un inventari inicial, el 1968 se’n va
fer un de nou que incloïa un nombre força alt d’elements. Tot i això, a mitjans dels anys 80
del segle passat, la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de béns catalans inclosos als
inventaris. El Ministeri va donar d’alta 1501 registres d’aquesta nova relació amb la categoria
de BIC (a Catalunya, a partir de 1993, passaren a ser BCIN). Dins del terme municipal de
les Masies de Roda hi ha quatre elements que es troben inclosos en aquest llistat: el castell
de Casserres, que presenta la referència R-I-51-5531 i està situat a la península del mateix
nom, el monestir de Sant Pere de Casserres, amb la referència R-I-51-0441 i ubicat a uns
dos quilòmetres de distància de les restes del castell anterior, i el castell de s’Avellana, amb
la referència R-I-51-5532. L’últim element inclòs en aquesta categoria és el jaciment
arqueològic de l’Esquerda, tant el poblat ibèric com el jaciment medieval, amb la referència
R-I-51-5533, tot i que en aquest cas també compta amb la protecció de Zona Arqueològica,
ZA (DOGC 4738, 11/10/2006).
Cal esmentar que l’any 2004 es va aprovar, dins l’Espai Natural de les Guilleries-
Savassona, el Pla Especial d’Interès Natural Savassona, que afecta bàsicament, dins del
territori de les Masies de Roda, la península de Casserres. Aquest espai està gestionat per
la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
67
67
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Relació d’elements protegits com a BCIN:
Castell de Casserres: BCIN R-I-51-5531.
Monestir de Sant Pere de Casserres: BCIN R-I-51-0441 (Església, claustre i
dependències, antiga hostatgeria, tombes antropomorfes)
Castell de s’Avellana: BCIN R-I-51-5532.
L’Esquerda: BCIN R-I-51-5533 i ZA (DOGC 4738, 11/10/2006).
PEIN Savassona: Pla Especial d’Interès Natural aprovat l’any 2004 i inclòs dins
l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, gestionat per la Xarxa de Parcs
Naturals de la Diputació de Barcelona.
Pel que fa a la categoria BCIL, s’ha de tenir en compte que ho són tots aquells elements
inclosos dins d’un catàleg municipal redactat abans de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural
Català, o bé, tots aquélls ja inclossos en Catàlegs de protecció aprovats. El catàleg de les
Masies de Roda, donat que fou aprovat l’any 2008, estableix que ”gaudeixen de la categoria
BCIL tots els béns ubicats en el terme municipal de les Masies de Roda, que estan inclosos
en el catàleg de patrimoni arquitectònic incorporat al POUM i els jaciments arqueològics que
hagin estat declarats espais de protecció arqueològica. Aquests jaciments han de ser
continguts en la catalogació de béns immobles” (POUM Catàleg de Béns de les Masies de
Roda, 2008: 10). En total, els béns amb categoria BCIL del municipi són 21.
Relació d’elements protegits com a BCIL:
Capella de Salou (fitxa núm. 4).
Capella del Macià (fitxa núm. 5).
Claustre de Santa Magdalena de Conangle (fitxa núm. 117).
El Bac de Roda (fitxa núm. 37).
El Bosc de Salou (fitxa núm. 48).
El Gelabert (fitxa núm. 7).
El mas de Salou (fitxa núm. 57).
El mas Salou – Masoveria (fitxa núm. 156).
El Pla de Roda (fitxa núm. 9).
68
68
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
El Pujol (fitxa núm. 49).
El Pujolar (fitxa núm. 12).
El Sangles Vell (fitxa núm. 105).
El Vicenç (fitxa núm. 14).
La Bruguera (fitxa núm. 131).
Les Graus (fitxa núm. 126).
Murs adjacents a l’ermita de Santa Magdalena de Conangle (fitxa núm. 150).
Parador Nacional de Sau (fitxa núm. 122).
Sant Miquel de la Guàrdia (fitxa núm. 32).
Sant Salvador d’Horta (fitxa núm. 33).
Santa Magdalena de Conangle (fitxa núm. 98).
Taula i coll de pou de Santa Magdalena de Conangle (fitxa núm. 118 i 155).
Elements protegits per normativa local:
La redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de les Masies de Roda
s’executà l’any 2005, tot i que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona no l’aprovà
fins el mes d’abril del 2008. Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que
s’encarrega el POUM és la regulació i protecció dels elements d’interès històric,
arquitectònic, artístic i paisatgístic del terme mitjançant l’elaboració d’un catàleg de béns
mobles i immobles. Segons el Catàleg de Béns d’Interès Històric, Arquitectònic i Paisatgístic
inclòs al POUM, al marge de les tres categories de protecció establertes per la Llei de
Patrimoni Cultural Català (LPCC), s’inclouen dues categories noves més:
Béns Protegits Urbanísticament (BPU).
Àrea d’Expectativa Arqueològica o Paleontològica (AEAP).
Els béns catalogats amb la categoria BPU (Béns Protegits Urbanísticament) al POUM són
aquells que, “tot i que puguin tenir un valor relatiu històric, arquitectònic o paisatgístic, per
valors estètics, volumètrics o per pertànyer a recorreguts paisatgístics o bé a AEAP (Àrea
d’Expectativa Arqueològica o Paleontològica) quedaran integrats en el patrimoni local a
protegir amb mesures urbanístiques” (POUM Catàleg de Béns de les Masies de Roda,
2008: 14).
Els elements amb aquesta categoria són els següents:
69
69
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Relació d’elements protegits com a BPU:
Bac de Sau (fitxa núm. 101).
Cal Torrat (fitxa núm. 79).
Can Basunya (fitxa núm. 1).
Can Boixeda (fitxa núm. 2).
Can Pla de Mill (fitxa núm. 133).
Can Quirze (fitxa núm. 81).
Casa del Mig (fitxa núm. 80).
Casa Magem (fitxa núm. 74).
Casa Turca (fitxa núm. 75).
Casa Xica de Salou (fitxa núm. 58).
Castell Nou (fitxa núm. 73).
El Bosc de Còdol (fitxa núm. 134).
El Macià I (fitxa núm. 8).
El Macià II (fitxa núm. 154).
El Pla de Roda-masoveria (fitxa núm. 10).
El Pla Xic (fitxa núm. 11).
El Torrent (fitxa núm. 13).
El Vicenç-masoveria (fitxa núm. 121).
Fàbrica Salou-Baurier (fitxa núm. 82).
Fontanelles (fitxa núm. 102).
Fontserè (fitxa núm. 35).
Forn de calç de Salou-1 (fitxa núm. 61).
Forn de calç de Salou-2 (fitxa núm. 62).
La Calcineria (fitxa núm. 70).
La Carrera del Pujolar (fitxa núm. 16).
La Casa del Guarda (fitxa núm. 71).
La Casa del Mig (fitxa núm. 17).
La Granotera (fitxa núm. 123).
La Mesquita (fitxa núm. 18).
La Porteria (fitxa núm. 69).
La Sitja de la Bauma (fitxa núm. 99).
Les Basses (fitxa núm. 95).
Les Cametes (fitxa núm. 47).
Les Quadres i el Colomar (fitxa núm. 72).
70
70
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Les Rieres del Pujolar (fitxa núm. 21).
Mas Samalasa (fitxa núm. 94).
Masdemunt (fitxa núm. 22).
Masmonjo (fitxa núm. 153).
Mesavall (fitxa núm. 23).
Pla Bosc (fitxa núm. 132).
Puigcendre (fitxa núm. 29).
Vil·la Annie (fitxa núm. 78).
Vil·la Annie Marie (fitxa núm. 84).
Vil·la Antonina – Edifici Annex (fitxa núm. 156)
Vil·la Antonina (fitxa núm. 76).
Quant a les Àrees d’Expectativa Arqueològica o Paleontològica (AEAP) “són aquelles àrees
o punts on es localitzen les restes i vestigis arqueològics descoberts o detectats mitjançant
proteccions o troballes recolzades per estudis historicoarqueològics” (POUM Normes
Urbanístiques, 2008: 135). En aquest sentit, el catàleg de béns del municipi de les Masies
de Roda fixa les següents àrees:
Jaciment “Les Graus” (fitxa núm. 126).
Jaciment “la Masia de la Bauma” (fitxa núm. 99).
En el cas del jaciment de la Masia de la Bauma cal fer una precisió. Dins del Catàleg de
Béns d’Interès Històric, Arquitectònic i Paisatgístic inclòs al POUM de les Masies de Roda,
la fitxa número 20, dels elements inclosos dins del catàleg de patrimoni en sòl no
urbanitzable, es correspon amb el jaciment de la Sitja de la Bauma amb una categoria de
protecció BPU (fitxa núm. 99 al Mapa de Patrimoni). Alhora, en el mateix Catàleg de Béns
però dins l’apartat d’edificacions en sól no urbanitzable, s’inclou la fitxa de Les Baumes amb
el número 63 (fitxa núm. 141 al Mapa de Patrimoni). Donada la distància entre ambdós,
sembla clar que es tracta de dos elements diferents. Al mateix temps, com ja hem vist, dins
les Normes Urbanístiques del mateix POUM consta el jaciment de la Masia de la Bauma
com a AEAP, sense que hi hagi cap fitxa associada a l’element ni cap més informació
addicional. I d’altra banda, però, en la relació d’elements que formen part de l’Inventari del
Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya (IPAPC), apareix
registrada la Sitja de la Bauma amb el número d’inventari 5870. Totes aquestes dades ens
fan pensar en un possible error en la nomenclatura del text de les Normes Urbanístiques del
POUM de les Masies de Roda. És força probable que el jaciment de la Sitja de la Bauma
71
71
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
del catàleg i el de la Masia de la Bauma de les Normes Urbanístiques siguin el mateix
element, tot i que no s’ha pogut concretar d’una manera definitiva.
Altres elements protegits:
-El Patrimoni Cultural Català també inclou els béns mobles d’un municipi que es troben
ubicats a museus, incloent els que procedeixen d’intervencions arqueològiques i els que
presenten unes característiques artístiques singulars, que segons la llei tenen nivell de
protecció legal.
És responsabilitat dels museus la protecció, la conservació i la documentació dels mateixos,
assegurant així la seva perdurabilitat. En el cas de les Masies de Roda hi ha diversos
elements en aquestes condicions: la col·lecció del monestir de Casserres (fitxa núm. 113 al
Mapa de Patrimoni) i la col·lecció arqueològica de l’Esquerda (fitxa núm. 136 al Mapa de
Patrimoni) del Museu Episcopal de Vic, la col·lecció arqueològica de l’Esquerda al Museu
Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter (fitxa núm. 129 al Mapa de Patrimoni) i la
col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic (fitxa núm. 137 al
Mapa de Patrimoni).
- La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’Arxius i Documents de Catalunya regula i protegeix el
patrimoni documental conservat als arxius i amb una antiguitat de més de 100 anys. En
aquest sentit, el Mapa de Patrimoni recull el fons documental relacionat amb el municipi
dipositat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) (fitxa núm. 125 al Mapa de
Patrimoni), el fons de l’Arxiu Comarcal d’Osona (fitxa núm. 146 al Mapa de Patrimoni),
l’Arxiu Municipal de les Masies de Roda (fitxa núm. 147 al Mapa de Patrimoni) el qual inclou
el document de la segregació del municipi (fitxa núm. 139 al Mapa de Patrimoni) i el fons de
les Masies de Roda a l’Arxiu Municipal de Roda de Ter (fitxa núm. 149 al Mapa de
Patrimoni). Tots aquests elements tenen nivell de protecció legal.
- Pel que fa al patrimoni natural del municipi, cal mencionar el PEIN Savassona (fitxa núm.
60) protegit per la Llei 12/1981 i el Decret 328/1992, aprovat l’any 2004 i inclòs dins l’Espai
Natural de les Guilleries-Savassona, gestionat per la Xarxa de Parcs Naturals de la
Diputació de Barcelona. També s’ha de ressaltar que la figura ZEP (Zona d’especial interès
del patrimoni ecològic i paisatgístics, art. 138 de les Normes Urbanístiques del POUM de les
Masies de Roda, 2008) salvaguarda les formacions geològiques, els paisatges d’alt interès,
les fonts, creus de terme i torrents. La figura ZPR (Zona de protecció de ribera, art.. 137 del
72
72
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Normes Urbanístiques del POUM de les Masies de Roda, 2008) que abasta l’entorn del
sistema hidrològic, especialment el que pertoca al pantà de Sau.
- Per últim existeix la figura ZEAP (Zona d’especial interès del patrimoni arquitectònic i
paleontològic, art. 139 de les Normes Urbanístiques del POUM de les Masies de Roda,
2008), que inclou protegeix i manté “l’estructura arquitectònica del conjunt i les
característiques generals de l’entorn relacionat amb l’element” (POUM Normes
Urbanístiques, 2008: 125). Aquesta protecció defineix les següents zones:
Jaciment “L’Esquerda” (BCIN).
Sant Pere de Casserres (BCIN).
Castell de S’Avellana (BCIN).
Castell de Casserres (BCIN).
5.2. Intervencions sobre el patrimoni
Inventaris realitzats:
Abans de la realització del Mapa de Patrimoni, el municipi de les Masies de Roda ja
comptava amb alguns inventaris previs:
- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Està gestionat per la Secció
d’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de l’Àrea de Coneixement i Recerca de la
Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Iniciat l’any 1982, i
amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors, aquest inventari inclou els béns
integrants en les tres categories de protecció que estableix la Llei 9/1993: béns culturals
d’interès nacional (BCIN), béns culturals d’interès local (BCIL) i la resta de béns integrants
de l’ampli patrimoni cultural que defineix la llei. Les fitxes de les Masies de Roda incloses en
aquest inventari són: el monestir de Sant Pere de Casserres (nº 162), el castell de
Casserres (nº 1132), L’Esquerda (nº 1133), el castell de s’Avellana (nº 1134), l’església de
Sant Miquel de la Guàrdia (nº 23032), La Bruguera (nº 23033), el Sangles Vell (nº 23034), El
Vicenç (nº 23035), Fontanelles (nº 23036), el Mas de Roda (nº 23037), el Bac de Roda (nº
23038), el Bac de Sau (nº 23042), el monestir de Santa Magdalena de Conangle (nº 23046),
la fàbrica Salou-Baurier (nº 23050), la Casa del Guarda (nº 23051), el Pla de Roda (nº
23052), el Pla Condal (nº 23053), el Macià (nº 23054), el Pujol (nº 23057), l’ermita de Sant
Salvador (nº 23059) i el pou de glaç (nº 37160).
73
73
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
En el cas del Mas de Roda (nº 23037) ja hem comentat anteriorment que es podria tractar
d’una confusió amb el Mas de Salou que recull el catàleg de béns (fitxa núm. 57).
- Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAPC). Iniciat a finals de
l’any 1982 s’estructura i recull la informació per comarques mitjançant la realització de les
Cartes Arqueològiques. Des de l’any 2001, aquest inventari inclou també els jaciments
paleontològics i les intervencions arqueològiques negatives. En el cas de les Masies de
Roda, les fitxes incloses a l’inventari són: Els Graus (nº 2619), L’Esquerda (nº 2622), la Sitja
de la Bauma (nº 5870) i el monestir de Sant Pere de Casserres (nº 11808).
Cal fer una apreciació en relació a la denominació del primer jaciment de la llista. Tot i que a
l’IPAPC apareix denominat oficialment com Els Graus, el fet és que la denominació correcte
del jaciment és Les Graus (la directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda, sra. Maria
Ocaña ens va confirmar aquesta dada).
Tota la informació recollida en aquests documents ha estat inclosa en la realització del
Mapa de Patrimoni Cultural.
Cal assenyalar que l’Inventari del Patrimoni Cultural Català recull els BCIN i BCIL del
municipi, tot i que cal fer un aclariment: és força probable que hi hagi una confusió amb el
topònim d’un dels elements. A l’IPAC apareix el Mas de Roda amb el número d’inventari
23037, tot i que no es correspon amb cap element del catàleg de béns del municipi. En
canvi, al catàleg hi ha inclòs el Mas de Salou (fitxa núm. 32 de les edificacions en sól no
urbanitzable), que per la seva situació i les seves característiques tipològiques sembla que
es podria tractar del mateix edifici que en el cas de l’IPAC.
Altres intervencions:
A continuació fem un breu repàs a grans trets d’algunes de les intervencions de més
rellevància sobre el patrimoni cultural més destacat del municipi.
Jaciment de Les Graus: la inscripció va ser localitzada per la Secció Arqueològica
del Centre Excursionista de Roda l’any 1973. Posteriorment, l’any 1976 fou
estudiada pel doctor Joan Maluquer de Motes, per Imma Ollich i Montserrat de
Rocafiguera l’any 1991 i aquesta última el 1995. En l’actualitat es troba ubicada de
manera provisional al Museu Arqueològic de L’Esquerda (Roda de Ter). La
74
74
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
inscripció fou objecte d’una intervenció preventiva de consolidació, restauració i
trasllat l’any 2003.
L’Esquerda: el jaciment ibèric i medieval de L’Esquerda ha estat objecte de
nombroses intervencions arqueològiques, de consolidació i restauració des de l’any
1981 i fins a l’actualitat. Un dels projectes més rellevants que s’han dut a terme és
l’experimentació arqueològica aplicada a l’agricultura medieval mediterrània, amb la
reconstrucció d’un graner dedicat als conreus medievals que es produïen a
L’Esquerda.
La Sitja de la Bauma: es va localitzar l’any 1993 de manera fortuïta (un pagès
llaurant un camp amb el tractor). L’estiu del mateix any fou objecte d’una excavació
d’urgència que recuperà alguns materials residuals i serví per a la documentació
integral de l’estructura abans que es tapés definitivament.
Monestir de Sant Pere de Casserres: el monestir benedictí ha estat objecte de
diverses campanyes d’excavació, consolidació i restauració al llarg del temps. Entre
els anys 1995 i 1997, el Consell Comarcal d’Osona va iniciar els treballs de
restauració del monestir sota la direcció de l’arquitecte Joan Albert Adell. L’any 2005
es va executar un projecte bàsic de restauració de la coberta i de les voltes del
claustre.
Castell de Casserres: les restes han estat objecte d’una campanya de
desforestació, delimitació i documentació duta a terme durant els primes mesos de
l’any 2010. En el moment de realització del Mapa de Patrimoni, aquells treballs es
trobaven en ple desenvolupament.
Monestir de Santa Magdalena de Conangle: no queden restes del primitiu convent.
El conflicte bèl·lic espanyol va provocar que l’any 1936 es destruís l’ermita. L’any
1955 fou restaurada pels seus propietaris, els senyors Baurier, que també
arranjaren els camins d’accés i enjardinaren els voltants del temple. Posteriorment,
l’any 1960 els propietaris traslladaren al costat de l’església l’antic claustre del
convent dels carmelitans descalços de Sant Josep de Vic. L’any 1984 es feren els
últims treballs de restauració del claustre.
Sant Miquel de la Guàrdia: tot i que els seus orígens són medievals, l’església fou
restaurada l’any 1786. La darrera intervenció de la que ha estat objecte s’executà
durant el mes de maig de 2010. Consistí en el repicat dels revestiments arrebossats
exteriors, que fins aquell moment cobrien les façanes, deixant d'aquesta manera
l'aparell constructiu vist.
Capella del Macià: després de la Guerra Civil, el propietari va restaurar el temple i la
masia degut al seu mal estat de conservació. L'exterior del temple fou restaurat
75
75
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
durant l'any 2009, mentre que l'interior resta a l'espera de la rehabilitació, tot essent
utilitzat com a magatzem.
Sant Salvador d’Horta: tot i que l’origen del temple és medieval, després de la
Guerra Civil fou completament restaurat. Amb el tancament de la colònia de Còdol
Dret, el temple quedà mig abandonat fins que novament fou restaurada pel seu nou
propietari l’any 1987.
Arxiu Municipal de les Masies de Roda: el fons de l’arxiu municipal del municipi
forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona.
Presenta una primera fase d’intervenció l’any 1998 consistent en l’organització,
classificació i inventari del fons. A partir del 2004 s’inicia el programa de
manteniment.
Camí ral Vic-Olot: l’entitat dels “Amics del Camí Ral de Vic a Olot” van promoure la
recuperació del camí l’any 2007, definint el traçat, senyalitzant-lo i recuperant el
patrimoni del mateix, al seu pas pel terme municipal de les Masies de Roda.
D’altra banda, l’any 2010 s’ha realitzat el Pla de Recursos Turístics Intangibles, portat a
terme pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya,
amb el suport de la Unió Europea.
5.3. Equipaments i activitats sobre el patrimoni
El municipi de les Masies de Roda compta amb pocs equipaments vinculats al patrimoni o
de caire més cultural o turístic. De fet, l’absència d’un nucli urbà convencional i la proximitat i
bones comunicacions amb d’altres poblacions de la rodalia fan que el valor del municipi
sigui més paisatgístic, amb un índex de la qualitat de vida elevat. El paisatge boscós sobre
el pantà de Sau i els edificis i jaciments arqueològics del terme són atractius paisatgístics
clars, al marge dels seus valors patrimonials i culturals:
-Arxiu Municipal. Des de l’any 2009 està ubicat en un edifici annex al nou Ajuntament del
municipi, ocupant la planta baixa del mateix. Té un extens i divers fons relacionat amb el
patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. L’any 1998 l’Àrea
de Cultura de la Diputació de Barcelona va organitzar l’Arxiu Municipal i des de l’any 2004
l’Ajuntament està adherit al programa de manteniment d’Arxius de l’Oficina de patrimoni
Cultural de la Diputació de Barcelona..
-Xarxa de senders. Al marge del tram del camí ral Vic-Olot recuperat l’any 2007, dins del
terme municipal de les Masies de Roda trobem l’antic Canal de l’Obra (actualment camí
76
76
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
dels Pous). Es gestiona des de les rutes “GR 210 Camí Vora Ter”. També hi passa el camí
de Sant Jaume, el PR-40, de Vic a Sant Pere de Casserres; així com el Meridià Verd, ruta
temàtica senyalitzada, RT-6, des del coll de Pal fins al Masnou, passant pel Parc Natural
del Montseny i el Parc de la Serralada Litoral.
-Aplec de l’ermita de Sant Salvador. Es tracta d’un aplec anual que es fa el segon diumenge
de maig a l’església de Sant Salvador d’Horta. El barri de les Cases Noves, que havia estat
estretament vinculat a la colònia de Còdol Dret (de la que havia format part l’ermita), hi
participa activament.
77
77
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
6. Recomanacions
Durant el transcurs d’aquest projecte han sortit a llum algunes incidències que creiem
oportunes comentar. De la mateixa manera presentem una sèrie de millores que caldria
tenir en compte per a futurs inventaris o per a futurs projectes relacionats amb el patrimoni i
la cultura del municipi de les Masies de Roda.
6.1. Línies estratègiques generals
A grans trets hem trobat que les Masies de Roda disposa d’un ric i important patrimoni en
part gestionat i dinamitzat com serien els casos del jaciment de l’Esquerda o del monestir de
Sant Pere de Casserres. D’altra banda però, hi ha altres elements que creiem que són
emblemàtics per la història de les Masies, que potser per la seva relativa modernitat, no
estan potenciats. En aquest cas ens referim al patrimoni industrial del que disposa el
municipi. Recordem aquí l’interès de la colònia de Salou que ens pot explicar el
desenvolupament de la zona del Ter als segles XIX i XX, i la influència d’aquest element en
la població de les Masies de Roda, vinculat atmbé amb la colònia de Còdol-Dret, actualment
desapareguda sota les aigües del pantà de Sau. També recordem l’interès de la fàbrica de
can Grau, en molt bon estat de conservació i objecte d’un pla parcial industrial recollit en el
POUM.
De la mateixa manera també seria interessant recuperar i difondre els diferents forns
documentats en el terme, donat que són elements integradors de la identitat del poble.
En un altre sentit seria profitós remarcar la importància que té el Ter i l’aigua en la zona, com
a vertebrador de la vida i l’economia, seguint amb la iniciativa de la organització de rutes
com la del camí vora-Ter, que permet potenciar els diferents elements arquitectònics
construïts a redós dels cursos de l’aigua i relacionats amb les colònies i fàbriques tèxtils dels
segles XIX-XX (rescloses, palanques...), i altres rutes organitzades ja per l’ajuntament i
promocionades a la pàgina web municipal. Seria profitós disposar també d’un espai
d’observació d’ocells per aprofitar la riquesa faunística de la zona, potenciant així rutes
ecològiques. Seria recomanable dinamitzar la Devesa del Pujolar tant per la seva riquesa
ecològica com faunística. En relació amb l’aigua també seria interessant potenciar les fonts,
que en el cas de les Masies de Roda majoritàriament es localitzen en un entorn rural.
S’hauria de millorar la senyalització per arribar-hi, així com desbrossar els accessos i
arranjar-los per facilitar la seva visita. En aquest sentit, tot i que algunes fonts disposen ja
78
78
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
d’un plafó o placa identificativa, la majoria d’elements no en presenten cap. Seria convenient
identificar-les totes i potenciar una ruta de l’aigua que connectés les fonts d’una mateixa
zona, executant un manteniment anual en aquest elements, que freni l’abundant vegetació
que normalment les cobreix completament.
Pel que respecta als castells de la zona (ambdós compten amb la declaració de BCIN), es
suggereix la possibilitat de dinamitzar i endegar alguna campanya d’excavació,
documentació i difusió d’aquests elements, així com un estudi en profunditat dels fons
documentals que en facin referència. Tenim constància que l’any 2010 es va endegar una
campanya de neteja i delimitació de les estructures relacionades amb el possible castell de
Casserres. Per contra, el castell de s’Avellana està molt descuidat i força enrunat, i caldria
seguir el mateix procés que en el cas anterior per recuperar l’element i fer-lo visitable.
6.2. Protecció
Durant la realització del mapa patrimonial s’han inventariat alguns elements que no es
troben inclosos dins el catàleg del POUM. En la redacció d’aquest inventari s’han detectat
altres elements que caldria incloure i en alguns casos donar-los una protecció adequada. Es
recomana, per tant, ampliar el Catàleg de Protecció del Poum amb els següents elements.
Barraca de pastor del puig de Conangle: Afegir-la al catàleg i protegir-la amb la
figura BPU.
El Torrent: s’hauria de mantenir l’interior de l’edifici. Es proposa una protecció BCIL.
El Vicenç: el planejament admet refer l’interior. Cal especificar a la normativa que
s’haurien de mantenir les obertures conservant les llindes i brancals de l’interior.
El Vicenç – Masoveria: la protecció (BPU) i el nivell (B) no concorden: s’hauria de
canviar a Nivell C.
La Serra dels Munts: caldria protegir com a mínim la llinda del portal
La Teuleria del Torrent: protegir la volumetria del edifici mitjançant la figura BPU.
La fàbrica de can Grau: no apareix al Catàleg però sí a les Normes Urbanístiques
del POUM (p. 74). Caldria protegir com a BCIL tot el conjunt: la casa del director, la
fàbrica original i les instal·lacions sobre el riu (els 2 ponts, el canal, la resclosa i
l’edifici de la maquinària). De fet això ja s’especifica al POUM però no al Catàleg.
La colònia Salou-Baurier: caldria incloure una fitxa del conjunt al catàleg i potser
protegir-ho amb la figura de BCIL.
Pou de gel de Salou: s’hauria d’afegir al catàleg i protegir-ho com BCIL.
79
79
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Forn de la Teuleria de Salou: seria interessant de incloure’l al catàleg juntament amb
la Teuleria de Salou al catàleg i protegir tot el conjunt com a BCIL.
Forn de la Bruguera: caldria incloure’l al catàleg i donar-li una protecció de BCIL.
Palanca de Malars: caldria incloure-la al catàleg i donar-li una protecció de BPU.
Palanca de Salou: caldria incloure-la al catàleg i donar-li una protecció de BPU.
Caldria posar-la en relació a la fàbrica Salou-Baurier.
6.3. Conservació
Globalment creiem necessària la conservació i restauració d’aquelles estructures malmeses
o descuidades que es troben, sobretot, en zones rurals. Així doncs, de manera general
s’hauria de recuperar i conservar, en la mesura que sigui possible, totes les fonts del
municipi, així com recuperar els camins d’accés mitjançant el desbrossament i la neteja. En
particular també es proposa el següent:
Font de la Gota: consolidar la pica que forma part de la font.
Font de l’Olivera: en aquest cas l’accés no és possible.
Font Nova: arranjament de l’interior i de l’exterior de la font.
Font del Macià: arranjament de l’exterior
Font de la Cargolera: arranjament de la font.
Font de les Cametes: desbrossament de la vegetació exterior.
Font del pont de Còdol: inaccessible, desbrossar i recuperar el camí d'accés.
També seria interessant restaurar i consolidar els diferents forns que es troben en el
municipi, per recuperar i potenciar el patrimoni industrial. De la mateixa manera desbrossar i
arranjar els accessos, aquests són:
Forn de la Bruguera: s’hauria de localitzar el pou que es troba en la zona i
segurament aplicar-hi les mateixes mesures.
Forn de calç de Salou 1 i 2.
Forn de la Teuleria de Salou. També caldria recuperar la teuleria, donat que
està molt descuidada.
Tal com s’ha comentat anteriorment seria molt convenient consolidar les restes que queden
dels dos castells, tant el de Casserres com el de s’Avellana, fins que aquests pugin ser
80
80
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
estudiats metodològicament, donat que el factors climatològics i humans, poden provocar
que les restes que queden puguin, a poc a poc, desaparèixer.
Per últim proposem la possibilitat de recuperar la palanca de Malars que en el passat
connecta la península de l’Esquerda amb l’altra riba del Ter.
6.4. Difusió
En primer lloc seria aconsellable d’impulsar la historia del lloc. La creació de dossiers
didàctics per a les escoles acompanyades de visites in-situ de certs elements serien molt
profitoses per crear una consciència global del patrimoni local entre els joves i així assegurar
que les properes generacions se’n preocupin i el defensin.
En aquest cas no solament caldria dinamitzar els llocs més importants i ja coneguts, que es
corresponen amb els BCIN de la zona (monestir de Sant Pere de Casserres, castell de
s’Avellana, castell de Casserres i L’Esquerda), sinó també altres elements com Santa
Magdalena de Conangle, Sant Salvador d’Horta o Sant Miquel de la Guàrdia. En aquest
sentit es podria estudiar la possibilitat de crear una ruta per les diferents esglésies del terme,
tant pels escolars com pel públic en general.
De manera especial s’haurien de tractar les colònies tèxtils de la zona. Seria interessant
recuperar i impulsar la historia industrial del lloc. La creació de dossiers didàctics per a les
escoles acompanyades de visites a les colònies tèxtils de la zona serien molt profitoses. A
més a més s’hauria d’estudiar la possibilitat de col·locar rètols explicatius a les respectives
entrades dels complexos fabrils, així com en els edificis més significatius.
De la mateixa manera es podrien col·locar senyalitzacions o plafons explicatius in-situ sobre
la història coneguda dels següents elements:
Castell de Casserres.
Castell de s’Avellana.
Santa Magdalena de Conangle.
Sant Salvador d’Horta.
Sant Miquel de la Guàrdia.
En els cas dels forns es podrien posar plafons explicatius de com funcionaven aquests i
quina funció tenien, a més de la datació aproximada i d’un croquis divulgatiu del seu
funcionament:
81
81
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Forn de la Bruguera.
Forn de Salou 1 i 2.
Forn de la Teuleria de Salou.
Aquesta dinamització, amb el temps, podria tenir fruits en la creació d’un turisme alternatiu
que fos complementari amb el turisme rural incipient en la zona.
6.5. Recerca
Una altre possibilitat molt interessant es que des de l’Ajuntament de les Masies de Roda
s’impulsi i es dinamitzi la investigació, mitjançant la promoció de campanyes d’excavació
arqueològiques als castells de la zona, el de s’Avellana i el de Casserres, així com en
d’altres elements que puguin tenir un origen antic. En aquest sentit cal dir que l’any 2010 es
va començar a excavar les restes identificades amb el castell de Casserres, delimitant els
murs perimetrals per comprovar si es tracta d’un castell o és un altre tipus de construcció.
S’ha de ressaltar la mancança d’un museu propi al municipi. Creiem que amb el temps, si
es realitzessin campanyes d’investigació i excavació dels castells anteriors (o d’altres
elements), seria beneficiós el fet de disposar d’un museu propi o, per contra, d’una sala
polivalent que permetés fer exposicions per donar a conèixer el patrimoni cultural del
municipi. Des d’aquest museu/centre es podrien dirigir i/o supervisar les excavacions
d’aquests jaciments i tota la gestió cultural relacionada amb la població, així com el
muntatge d’exposicions i la gestió de les rutes culturals i ecològiques pel municipi. Tot i així
cal que l’ajuntament tingui en compte els condicionants que suposa tenir un museu, i que
realitzi el pla director i de viabilitat corresponent en cas de decidir realitzar alguna acció en
aquest sentit.
També esmentar que seria molt profitós realitzar estudis arqueo-constructius de les masies
del terme, sobretot en el moment de la realització de les obres per poder datar les diferents
fases constructives d’aquests elements. Alhora, aquestes tasques es podrien reforçar amb
l’execució de sondejos arqueològics que permetrien conèixer molt millor l’evolució
arquitectònica d’aquests edificis. La normativa del catàleg de protecció del POUM podria
incloure aquesta obligatorietat en realitzar intervencions als elements catalogats.
82
82
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
7. Bibliografia consultada
ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): Catalunya Romànica. Volum 22: Museu
Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Enciclopèdia Catalana,
Barcelona.
ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): Catalunya Romànica. Volum 3: Osona.
Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
AIATS, J.; ROVIRÓ, I.; ROVIRÓ, X. (1994): Cançons i tonades tradicionals de la
comarca d'Osona [Enregistrament sonor]. Generalitat de Catalunya. Departament
de Cultura, up de Recerca Folklòrica d'Osona, Barcelona.
ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M. [et al.]. (1984): Història d'Osona. Ed.
Eumo, Vic.
AMADES, J. (2005): Costumari català. Edicions 62, Barcelona.
AMADES, J.(1978): Les Millors llegendes populars. Ed. Selecta, Barcelona.
AMADES, J.(1982): Les Millors rondalles populars catalanes. Selecta, Barcelona.
ARACIL, M. (1992): Guía de la Catalunya paranormal y mágica. Ed. Protusa,
Barcelona.
AYMERICH ISERN, J. (et al.).: Els ocells de les Masies de Roda. Guia Fotogràfica
de les espècies d’ocells presents al municipi. Ajuntament de les Masies de Roda,
Les Masies de Roda, 2009.
BARNIOL I BOIXADER, F.; VILAMALA SALVANS, J. (2007): Francesc Macià i
Ambert, Bac de Roda (1658-1713). Família i trajectòria d’un dirigent de la Guerra de
Successió. Edita ’Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda.
CABALLERIA I FERRE, S.; SAYÓS I SANTIGOSA, R. (1999): L'Encís del riu :
llegendes, costums i tradicions de Torelló a l'entorn de l'aigua. Associació d'Estudis
Torellonencs, Torrelló.
CASTELLÀ I PERARNAU (2007): Les Masies de Roda, tot un món per descobrir. :
Diputació de Barcelona. Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda.
CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2006): Còdol-Dret. Vida d’una colònia industrial
(1862-1964). Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda, 2006.
CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2008): La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a
les Masies de Roda. Edita l’Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de
Roda.
CATALÀ I ROCA, P. (1986): Llegendes cavalleresques de Catalunya. Ed. Dalmau,
Barcelona.
CATALÀ I ROCA, P. (1996): Llegendes de castells catalans. Ed. Dalmau, Col·lecció
Nissaga 2 , Barcelona.
83
83
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1990): Els Castells catalans. Ed. Dalmau, Barcelona.
CUTRINA I SORINAS, G. (1981): Llegendes i tradicions de les Valls del Ter i del
Freser. Ed Maideu, Ripoll.
ERRA I ZUBIRRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M (1992): Esglésies romàniques : 118
testimonis arquitectònics de la història d'Osona. Ed. Vallès, Figueres.
FÀBREGAS, X. (1987): Les Arrels llegendàries de Catalunya. La Magrana,
Barcelona.
GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1984): Inventari d’Esglésies: Osona. Arxiu Gavín,
Valldoreix.
GOMIS I MESTRE, C. (1987): La Bruixa catalana : aplec de casos de bruixeria,
creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Alta
Fulla, Barcelona.
GRIERA, A. (1935): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular a
Catalunya. Ed. Catalunya, Barcelona.
GURT I CASAS, P. (1989): La Indústria tèxtil a Roda de Ter i les Masies de Roda :
1950/65 : la construcció del pantà de Sau com a fet determinant. Inèdit, Roda de
Ter.
H. M. TALLER D’ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L. (2008): Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal. Catàleg de Béns d’Interés Històric Arquitectònic i Paisatgístic.
Les Masies de Roda 2005-2008. Inèdit. Les Masies de Roda.
H. M. TALLER D’ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L. (2008): Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal. Memòria. Les Masies de Roda 2005-2008. Inèdit. Les
Masies de Roda.
H. M. TALLER D’ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L. (2008): Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal. II Normes urbanístiques. Les Masies de Roda 2005-2008.
Inèdit, Les Masies de Roda.
IBORRA, J. [coord.]. (2005): Les Fonts que tenim : Osona i el Lluçanès. Grup de
Defensa del Ter, Publicació Manlleu, Manlleu.
LLOBET, S. (1951): La Trashumancia en Cataluña. [s. n.], Lisboa.
MARTÍN CASA, J. [coord.], (2003): Las Vías pecuarias del Reino de España : un
patrimonio natural y cultural europeo. Organismo Autónomo Parques Nacionales,
Madrid.
MESTRES I FREIXES, J. (1986): Rondalles a la vora del foc : una dotzena de
fantasies nadalenques. Edicions del Mall, Sant Boi de Llobregat.
MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Abadia de Montserrat, Barcelona.
MIRALLES, F. (2005): Mil anys pels camins de l'herba : el llegat d'un món que
s'acaba. Efadós, El Papiol.
84
84
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): 2500 Anys
d’Història, 25 Anys de Recerca. Fundació Privada L’Esquerda, Roda de Ter.
OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball,
comerç i guerra a l’Esquerda. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de
l’Esquerda, Roda de Ter.
PALLÀS I ARISA, V. (1998): El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la
realitat. La Busca edicions S. L, Barcelona.
PLADEVALL I FONT, A. (2000): Rutes del romànic de la comarca d’Osona. Institut
Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic.
PLADEVALL I FONT, A. (2002): Sant Pere de Casserres. Fundació Caixa de
Manlleu- Consell Comarcal d'Osona, Manlleu.
PLADEVALL I FONT, A. (1974): Persecució de bruixes a les comarques de Vic a
principis del segle XVII. Imp. Subirana, Barcelona.
PLADEVALL I FONT, A. (2002): Sant Pere de Casserres. Guia del visitant.
Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d’Osona, Manlleu.
PLADEVALL I FONT, A. (2004): Sant Pere de Casserres o la presència de Cluny a
Catalunya. Fundació Caixa de Manlleu, Manlleu.
PONCE I VIVET, S. (1999): Transformacions agrícoles i canvi social a la comarca
d'Osona : segles XVIII-XX. Ed. Eumo, Vic.
RIU I RIU, M. (1950): Transhumància de la Vall de Lord a les comarques centrals de
Catalunya. [s.n.], Martorell.
ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat
Baurier. Edita l’Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter.
ROVIRA, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Ajuntament
de les Masies de Roda. Les Masies de Roda.
SOLÀ I SALA, J. M. (1992): Llegendes d'Osona. Ausona, Vic.
SOLDEVILA, T. (1999): Sant Pere de Casserres. Història i llegenda. Eumo
Editorial/Consell Comarcal d’Osona, Barcelona.
SOLDEVILA, T. (1999): Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història. Eumo
Editorial/Consell Comarcal d’Osona, Barcelona.
SOLDEVILA I GARCÍA, T. (1986): Del castell al Monestir : Sant Pere de Casserres :
Osona : del segle IX al segle XI : tesi de llicenciatura / Treball inèdit, sota la direcció
de Immaculada Ollich i Castenyer, Roda de Ter.
SOLDEVILA I GARCÍA, T. (1998): Sant Pere de Casserres : història i llegenda. Ed.
Eumo, Vic.
SOLDEVILA, LL.. (2005): Ruta literària de Miquel Martí i Pol. Ed. Proa, Barcelona.
85
85
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
SUDRIA, C. (1981): “La ramaderia transhumant. Per una historia de la societat
gafesa tradicional: les formes de treball (X)”, a l'Avenç nº 39, Barcelona.
TORRES I SOCIATS, J. [et al.], (2000): Els Camins ramaders del Lluçanès. Àmbit
de recerca i documentació del Lluçanès, Lluçà.
VILAMALA, J.; HERNÁNDEZ MASSEGÚ, D. (2007): Auca d’en Bar de Roda (1658-
1713). Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda.
VINYETA I LEYES, R. (1979): Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus
contorns. Celblau, Torelló.
XICOY, E. (2003): “Sant Pere de Casserres : la tossuderia d'un monestir”, a
Descobrir Catalunya, Edicions 62, Barcelona.
86
86
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
7.1. Pàgines webs consultades
AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (n. d.): Consultada el febrer-juny de
2010. http://lesmasiesderoda.cat/public/.
CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el
15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat
ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L’enciclopèdia.. Consultada el febrer-
juny de 2010. http://www.enciclopedia.cat/
DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.):: Inventari
del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de febrer de 2010.
http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp
DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.):: Inventari
del Patrimoni Arqueològic. Obtinguda el 15 de febrer de 2010.
http://cultura.gencat.net/invarque/index.asp
DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.):: Inventari
del Patrimoni Paleontològic. Obtinguda el 15 de febrer de 2010.
http://cultura.gencat.net/invarque/index.asp
DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.):: Inventari
del Patrimoni Etnològic (IPEC). Obtinguda el 15 de febrer de 2010
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.01121f9326561a
075a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=a3450e5f016da010VgnVCM1000000b0c1e0aR
CRD&vgnextchannel=a3450e5f016da010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnext
fmt=defaultç
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (s.
n.): Mapa de municipis amb camins ramaders. Obtinguda el 15 de febrer de 2010.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/Municipisambca
minsramaders.jsp?ComponentID=110918&SourcePageID=6463
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (s.
n.): Arbres monumentals de Catalunya. inventari dels arbres monumentals de
Catalunya i els arbres d'interès local i comarcal.. Obtinguda el 15 de febrer de 2010.
http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (s.
n.): Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de l’aprovació.
Obtinguda el 15 de febrer de 2010.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/mapa_pein.jsp?Co
mponentID=66389&SourcePageID=5730#1
87
87
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (s.
n.): Xarxa natura 2000, xarxa europea d'espais naturals protegits. Obtinguda el 15
de febrer de 2010.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/aprovacio_xarxa_natura
_2000.jsp?ComponentID=113434&SourcePageID=5730#1
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (s.
n.): Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya. Obtinguda el 15 de febrer de
2010. http://mediambient.gencat.net/mediamb/pn/inventari_geotops.htm
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2007): “Projecte de senyalització del camí ral de Vic
a Olot per la Diputació de Barcelona”. Obtinguda el 4 d’agost de 2010:
http://camiral.bloc.cat/
CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2007): Una denúncia colpidora: “En la mort del meu
avi, Josep Maria Castellà...”. Obtinguda el 10 de maig de 2010.
http://www.osona.com/noticia/2149/vota/4/1266103106
INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA (2009.): Estadística bàsica municipal
de Les Masies de Roda. Obtinguda el 15 de juny de 2010.
http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08116&PDF=TRUE
SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (s. n.): Inventari de rellotges de sol.
Obtinguda el 15 de febrer de 2010. http://www.gnomonica.cat/
TILOPI, APARTAMENT TURÍSTIC (n. d.) “Oci-Lleure-Esplai”. Obtinguda el 6 de
maig de 2010.
http://www.netcom2.com/web10plus/asp/presentacion2.asp?CD=6257437&LG=CA
T&B=M10
MUSEU DE L’ESQUERDA (n.d). L'Àrea experimental. Obtinguda el 25 de maig de
2010. http://www.lesquerda.cat/
88
88
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Annexos
89
89
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Annex 1
Documentació fotogràfica
90
90
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Índex de fotografies
Foto 1. Desenvolupament de les tasques de gabinet.
Foto 2. Desenvolupament de les tasques de gabinet. Feines de representació cartogràfica.
Foto 3 i 4. Desenvolupament de les tasques de camp. Un dels vehicles utilitzats per accedir
als elements inventariats.
91
91
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Foto 1. Desenvolupament de les tasques de gabinet.
Foto 2. Desenvolupament de les tasques de gabinet. Feines de representació cartogràfica.
92
92
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Ç
Foto 3 i 4. Desenvolupament de les tasques de camp. Un dels vehicles utilitzats per accedir als elements inventariats.
93
93
| M
apa
de P
atrim
oni C
ultu
ral d
e Les
Mas
ies de
Rod
a |
Mem
òria
Annex 2
Planimetries
Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 566Fax 934 022 [email protected]/opc
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 2 22/06/10 11:49
