Mapa Estratègic de Soroll Barbera 13-2-13 · Jesús Suso Gil Servei de Medi Ambient - Ajuntament...

ACTUALITZACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE

SOROLL DEL MUNICIPI DE BARBERÀ DEL VALLÈS

R07/12-13 Desembre 2012

Crèdits Comissió tècnica de seguiment. Han participat en l’elaboració del present Estudi: Santiago Jiménez Díaz Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica LEAM - UPC Teresa Pàmies Gómez Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica LEAM - UPC Jordi Romeu Garbí Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica LEAM - UPC Manuel González Balsera Servei de Medi Ambient - Ajuntament de Barberà del Vallès Lorena López Puerto Servei de Medi Ambient - Ajuntament de Barberà del Vallès Jesús Suso Gil Servei de Medi Ambient - Ajuntament de Barberà del Vallès Generació i maneig de la informació geogràfica, suport a la redacció, càlculs, treball de camp, edició i preparació del document: Equip humà del LEAM - UPC.

C. Colom, 11. 08222 Terrassa Tel. +34 937 398 146 Fax +34 937 398 145

http://leam.upc

ÍNDEX Pàg.

1. Introducció 1

2. Antecedents 2

3. Objectius 3

4. Marc legal 3

4.1. Llei de la Generalitat de Catalunya 4

4.2. Ley Española del Ruido 5

4.3. Real Decreto 1367/2007 5

4.4. Decret 176/2009 6

5. Municipi de Barberà del Vallès 8

6. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll 11

6.1. Instrumentació 11

6.2. Criteris aplicats 11

6.3. Planificació i realització de les mesures 12

6.3.1. Mostreig de llarga durada 13

6.3.2. Mostreig puntual 14

7. Resultats 16

7.1. Mesures de llarga durada 16

7.2. Mesures puntuals 20

7.3. Criteris de representació 20

7.4. Càlcul mapa dia/nit 21

7.5. Mapes de soroll incident en façana 22

8. Memòria descriptiva dels mapes de soroll 22

8.1. Mapa de soroll de dia 22

8.1.1. Xarxa viària supramunicipal 26

8.1.2. Xarxa d’accés i eixos travessers 26

8.1.3. Xarxa de distribució principal 27

8.1.4. Trama urbana 28

8.2. Altres factors que incideixen en el soroll ambiental 29

8.2.1. Carrers de vianants 29

8.2.2. Llambordes 30

8.2.3. Vehicles pesants 30

8.2.4. Carrers amb pas de motos 31

8.2.5. Ferrocarril 31

8.2.6. Activitats industrials 31

8.3. Mapa de soroll de nit 32

9. Població exposada als diferents nivells de soroll 34

10. Zonificació acústica del municipi 41

10.1. Usos del sòl 42

11. Proposta del mapa de capacitat acústica 44

12. Memòria descriptiva del mapa de capacitat acústica 46

13. Transició d’una zona de baixa sensibilitat a una altra d’alta sensibilitat acústica 50

14. Mapes de superacions dels nivells límit d’immissió 52

15. Mapa de capacitat acústica i zones de soroll 55

16. Propostes de pla d’acció 57

17. Conclusions 59

17.1. Conclusions mapa de soroll 59

17.2. Conclusions mapa de capacitat acústica 62

17.3. Conclusions mapa estratègic de soroll 64

18. Fonts documentals 66

ANNEXOS

ANNEX 1: Localització de les mesures

ANNEX 2: Resultats mesures de curta i llarga durada

ANNEX 3: Mapes de soroll incident en façana

ANNEX 4: Mapa de capacitat acústica

ANNEX 5: Mapes de superació dels nivells d’immissió

ANNEX 6: Certificats verificació dels instruments

Mapa Estratègic de Soroll del municipi de Barberà del Vallès 1 de 68

1. Introducció

L’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, desenvolupa una

sèrie d'activitats que tenen com a objectiu la promoció d'instruments operatius

per avançar cap a un model de desenvolupament local sostenible i garantir una

gestió del medi ambient que millori la prestació dels serveis locals de contingut

ambiental.

En el seu marc d'actuacions de suport als municipis de la província, l’Oficina

Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental de la Diputació de Barcelona, dona

suport al municipi de Barberà del Vallès en l’actualització del mapa estratègic de

soroll.

En conseqüència, els Serveis Tècnics Municipals de Medi Ambient d’aquest

Ajuntament adjudica al Laboratori d'Enginyeria Acústica i Mecànica de la UPC la

contractació de l’estudi sobre “l’Actualització del Mapa Estratègic de Soroll

del municipi de Barberà del Vallès", donant així compliment a la sol·licitud

d’ajut de suport tècnic efectuada per l’Ajuntament de Barberà del Vallès.

2 de 68 Mapa Estratègic de Soroll del municipi de Barberà del Vallès

2. Antecedents

Durant l’any 1999, dins de l’Auditoria Ambiental del Municipi de Barberà del

Vallès - Agenda 21, es va a realitzar la “Diagnosi Ambiental - Soroll”. Des de juny

de l’any 2008 Barberà del Vallès disposa de “Mapa de Sorolls i Mapa de

Capacitat Acústica. En el Ple del 29 d’octubre de 2009 l’Ajuntament va aprovar el

“Mapa de Capacitat Acústica de Barberà del Vallès”, El 2 de novembre de 2009

el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va

aprovar definitivament el “Mapa Estratègic de Soroll de l’Aglomeració d’àmbit

supramunicipal del Vallès Occidental I constituïda pel municipis de Sabadell,

Barberà del Vallès i Badia del Vallès”, complint així amb la Directiva Europea

49/2002/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre

avaluació i gestió del soroll ambiental.

El marc normatiu actual contempla que els mapes estratègics de soroll s’han de

revisar i, si escau, esmenar cada 5 anys, (Article 27, punt 2 del Decret

176/2009), és per això, que es realitza aquest estudi consistent en

“l’Actualització del Mapa Estratègic de Soroll del municipi de Barberà del

Vallès", complint així amb els requeriments dels mapes estratègics de soroll,

fixats pel Servei per a la Prevenció de la contaminació Acústica i Lluminosa de la

Generalitat de Catalunya, d’acord a les exigències marcades per la Directiva

Europea 49/2002/CE.


3. Objectius

L’objectiu principal és l’actualització del mapa estratègic de soroll del municipi. El

mapa de soroll comprendrà la totalitat dels carrers consolidats de Barberà del

Vallès, així com les zones actualment en remodelació, i serà representatiu de les

condicions ambientals dels dies laborables del període no estival. El resultat

mostrarà tant el mapa de les condicions diürnes com el de les condicions

nocturnes.

D’altra banda, no és menys important que els mapes de soroll i de capacitat

acústica son instruments per a la gestió ambiental del soroll, i l’eina bàsica per

emprendre accions posteriors en matèria de contaminació acústica. Per aquest

motiu, les dades es lliuraran en format shape compatible amb el Sistema

d’Informació Geogràfica de l’Ajuntament, de manera que les dades estiguin

disponibles i permetin relacionar els nivells de soroll amb altres variables

relacionades, com poden ser el flux de trànsit, densitat de població, existència

d’equipaments, etc.

4. Marc legal

La Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002 de protecció contra la

contaminació acústica l’any 2002. L’any següent, el Govern Espanyol va aprovar

la Ley del Ruido. Posteriorment es publiquen el Real Decreto 1513/2005 i el Real

Decreto 1367/2007 pels quals es desenvolupa la Ley 37/2003, del Ruido, en el

referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental i a la zonificació acústica,

objectius de qualitat i emissions acústiques. Aquests Reials Decrets suposen un

desenvolupament de la Ley del Ruido, incorporant a la Llei les previsions de la


Directiva 2002/49/CE. El Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova

el Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, té

com a principal finalitat completar el desenvolupament de la Llei 16/2002 i

l’adaptació dels seus annexos, i alhora assolir l’adequació amb aquells preceptes

de caràcter bàsic de la normativa estatal que incideixen directament en la

normativa autonòmica.

4.1. Llei de la Generalitat de Catalunya

La Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica publicada l’11 de

juliol de 2002 estableix que correspon als ajuntaments elaborar i aprovar

ordenances reguladores de la contaminació per sorolls i vibracions, en el marc

que regula aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa sense que, en cap

cas, aquestes ordenances puguin reduir les exigències i els paràmetres de

contaminació acústica establerts pels annexos de la Llei. En l’annex 1 d’aquesta

Llei s’estableixen els següents nivells d’avaluació de la immissió sonora a

l’ambient exterior produïda pels mitjans de transport, segons tres zones de

sensibilitat acústica establertes pel propi ajuntament:

Zona de sensibilitat acústica alta (A) Zona de sensibilitat acústica moderada (B) Zona de sensibilitat acústica baixa (C) La Llei 16/2002 també estableix a l’annex 12 sobre indicadors de molèstia global,

que per a determinar l’exposició al soroll ambiental, d’acord amb mètodes

d’avaluació comuns a la Unió Europea, i per a posar a disposició de la població

la informació sobre el soroll ambiental i els seus efectes, s’ha d’utilitzar

l’indicador de nivell dia-vespre-nit, Lden.


4.2. Ley Española del Ruido

La Ley 37/2003, de 17 de novembre, del Ruido, en el seu article 6 sobre

ordenances municipals i plantejament urbanístic, contempla que, aprovar

ordenances en relació amb matèries objecte d’aquesta llei, correspon a

l’ajuntament. De la mateixa manera, els ajuntaments hauran d’adaptar les

ordenances existents i el plantejament urbanístic a les disposicions d’aquesta llei

i de les seves normes de desenvolupament.

En el capítol II d’aquesta Llei es consideraran els diferents tipus d’àrees

acústiques que es classificaran, en atenció a l’ús predominant del sòl, en els

tipus que determinin les comunitats autònomes, les quals hauran de preveure,

com a mínim, els sectors del territori amb predomini de sòl d’ús: Residencial,

Industrial, Recreatiu i d’Espectacles, Terciari diferent al Recreatiu i

d’Espectacles, Sanitari, Docent i Cultural que requereixi una protecció especial

contra la contaminació acústica, afectats a sistemes generals d’infraestructures

de transport o altres equipaments públics que els reclamin, espais naturals que

requereixin una protecció especial contra la contaminació acústica.

4.3. Real Decreto 1367/2007

Aquest reial decret té per objecte establir les normes necessàries per al

desenvolupament i execució de la Ley 37/2007, de 17 de novembre, del Ruido,

referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques

La promulgació de la Ley 37/2003, del Ruido, el Real Decreto 1513/2005, que

desenvolupa parcialment la llei estatal i el Real Decreto 1367/2007, de 19 de

octubre, que la desenvolupa en allò referent a la zonificació acústica, els


objectius de qualitat i les emissions acústiques, incideixen en la legislació

catalana sobre protecció contra la contaminació acústica i dóna lloc a la

necessitat de procedir a la introducció d’aquells ajustos necessaris per a restablir

la interrelació i la coherència entre ambdós sistemes normatius.

Concretament la nova legislació estatal exigeix abordar l’adequació de la

legislació catalana a la zonificació del territori en funció de l’ús del sòl, als

objectius de qualitat acústica i a les diferents eines de gestió ambiental del soroll.

4.4. Decret 176/2009

El Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la

Llei 16/2002, té com a principal finalitat el desenvolupament de la Llei esmentada

i l’adaptació dels seus annexos, i alhora assolir l’adequació a aquells preceptes

de caràcter bàsic de la normativa estatal que incideixen directament en la

normativa catalana. Aquesta adequació ha de consistir en introduir en les zones

de sensibilitat acústica l’ús predominant del sòl. Cal establir els objectius de

qualitat acústica que són d’aplicació a cada zona acústica, incloent les zones de

soroll i regular els emissors acústics fixant els valors límit d’immissió. Dins de

l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, correspon a l’administració local, elaborar

i aprovar els mapes de capacitat, declarar les zones acústiques de règim

especial (ZARE), etc..

El Decret 176/2009, fixa els valors límit d’immissió en funció dels usos del sòl,

depenent de si es tracta de zones urbanitzades existents o zones a urbanitzar,

d’acord amb la taula 4.4.1, que recull les zones i els valors límit d’immissió

contemplats en el Decret 176/2009, Decret 245/2008 i en la Llei 16/2002, així

com les zones equivalents considerades en el Real Decreto 1367/2007.


NORMATIVA CATALANA: Decret 176/2009, Decret 245/2005 i Llei 16/2002

Zona Zona Descripció de la zona

Valors objectiu (Annex A Reglament)

Valors límit infraestructures (Annex 1 i 2 de la Llei 16/2002) (*)

Valors límit activitats (LAr) (Annex 3 Llei 16/2002)

Zona equivalent d’acord amb el

RD 1367/2007 i la Llei 37/2003 (**)

Zones existents

Zones noves

Existents Noves LAFmax Existents Noves

nit dia nit dia nit dia nit dia nit dia nit dia

A

A1 Espais d’interès natural i altres - - - - - - - g) espacios naturales

A2 Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural

50 60 45 55 50 60 45 55 80 40 50 40 50 e) uso sanitario, docente y cultural

A3 Habitatges situats al medi rural 52 62 47 57 52 62 47 57 85 42 52 42 52 -

A4 Predomini del sòl d’ús residencial 55 65 50 60 55 65 50 60 85 45 55 45 55 a) uso residencial

B

B1 Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents

55 65 55 65 55 65 55 65 85 50 60 50 60 -

B2 Predomini del sòl d’ús terciari diferent a C1 (oficines , estacionament automòbils)

60 70 55 65 60 70 55 65 88 50 60 50 60 d) uso terciario distinto a c)

B3 Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrials

55 65 55 65 55 65 55 65 85 55 65 50 60 -

C

C1 Usos recreatius i d’espectacles 63 73 58 68 63 73 58 68 90 58 68 53 63 c) uso recreativo y espectáculos

C2 Predomini de sòl d’ús industrial 65 75 60 70 65 75 60 70 90 60 70 55 65 b) uso industrial

C3 Sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics

- - - - - - - f) Sistemas generales infraestructuras

Altres

Zona soroll

Territori afectat per infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri.

- - - - - - - Z. de Servidumbres acústicas (art. 7 a 12 RD 1367/2007)

ZARE Zones Acústiques de Règim Especial, per la presència de nombroses activitats. 2cops/setmana > 15 dB(A) valors zona C

- - - - - - -

≈ Zonas de protección acústica Especial (art. 25 Ley)

ZEPQA Zona d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica. Soroll ambiental: ≤ 40 – 50 dB(A).

- - - - - - - ≈ Reservas de sonidos de origen natural (art. 21 Ley)

(*) Els objectius de qualitat acústica per les infraestructures de la Generalitat s’han d’assolir abans del 31.12.2020 (Disposició transitòria Cinquena el D 176/2009). (**) Tenir en compte que els valors límit d’activitats del RD 1367/2007 (els LK) es calculen amb una metodologia diferent als establerts al Decret 176/2009 (els LAr). Font: Oficina Tècnica d'Avaluació i Gestió Ambiental - Diputació de Barcelona

Taula 4.4.1. Soroll ambient exterior. Valors límit d’immissió: Nit (23 a 7h) Dia/Vespre (7 a 23h), en dB(A)


5. Municipi de Barberà del Vallès

Barberà del Vallès és una ciutat del Vallès Occidental, es troba situada a

l'extrem sud-oriental de la comarca. És una de les principals ciutats de la

comarca en l'àmbit industrial, amb una clara divisió urbanística entre la zona

residencial i la industrial que respecta i té cura del medi ambient i la natura que

l'envolta.

El terme municipal de Barberà del Vallès té una extensió de 8,37 km2 i una

població de 32.660 habitants (padró de habitants a 1 de gener de 2012). Limita

al nord amb el terme municipal de Sabadell; a l'est amb Santa Perpètua de la

Mogoda; al sud amb Ripollet i Cerdanyola del Vallès, i a l'oest amb Badia del

Vallès.

Figura 5.1. Comarca del Vallès Occidental i situació de Barberà del Vallès respecte a la comarca

i amb els municipis veïns.


La xarxa viaria del municipi de Barberà del Vallès es pot agrupar en un conjunt

de carrers en funció de la seva tipòloga. S’hi defineixen vàries vies principals,

unes pròpiament d’accés des de les poblacions veïnes, i d’altres que formen la

xarxa de distribució principal de la ciutat, grans eixos viaris distribuïdors de

trànsit. La xarxa d’accessibilitat, formada per les carreteres i carrers que

connecten a la ciutat amb la xarxa regional, i que alhora fan d'interconnexió entre

les diferents zones de la ciutat. Finalment, la resta de carrers es poden

considerar com la trama urbana, formada pels carrers que es podrien definir com

de destinació, i no de trànsit o distribució.

La xarxa viària de Barberà del Vallès es pot agrupar en un conjunt determinat de

vials en funció de les diferents tipologies:

- Xarxa viària supramunicipal, formada per les vies ràpides que travessen el

territori municipal, com són les autopistes AP-7, B-30 i C-58 i els seus

accessos, així com la carretera N-150 (carretera de Barcelona), que es

comporten, per una banda, com elements de connexió, i per altra, com

autèntiques barreres, fruit de la seva servitud a l’àmbit metropolità.

- Xarxa d’accés i travesseres importants, composada per aquelles

infraestructures i carrers que fan de connexió intermunicipal. Dins

d’aquesta xarxa hi ha els carrers, carreteres, rondes urbanes grans

distribuïdors de trànsit i les vies urbanes que suporten més trànsit, que

formen els eixos principals:

Ctra. de Barcelona N-150.

Ronda de Santa Maria.

Eix format per la Ronda Pau Vila i C. Ramon Berenguer.

Eix format per la Ronda del Est i Ronda Indústria.


Eix corresponent al carrer Arquímedes i Ronda Unió.

C. Tibidabo

- Xarxa de distribució principal, composada pels carrers considerats com de

distribució principal del trànsit d’origen i destinació a Barberà. Per

exemple, C. de Nàpols, C. Marquesos de Barberà - C. Juan de la Cierva,

C. Pintor Fortuny – C. Monturiol, C. Girona, Av. Verge de Montserrat, Av.

de la Generalitat i el Passeig Doctor Moragas entre altres.

- Xarxa veïnal. La resta de carrers és el que es pot considerar com la trama

urbana que contemplaria la xarxa veïnal, formada pels carrers que es

podrien definir com de destinació, i no de trànsit o distribució, sent en

molts indrets complexa, sovint condicionada per l’orografia de la zona i el

tipus d’urbanització. La figura 5.2, mostra aquesta caracterització dels

carrers.

Figura 5.2. Caracterització de la xarxa viària de Barberà del Vallès.

Eixos travessers

Ctra. d’accés

Influència del tren

Carrers de destí

Xarxa de distribució


6. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll

6.1. Instrumentació

Per a la realització de les mesures puntuals com de llarga durada, s’ha utilitzat el

següent equipament:

3 sonòmetres integradors tipus I de Cesva model SC-310 1 sonòmetre integrador tipus I de Brüel & Kjaer model 2238 1 sonòmetre integrador tipus I de Brüel & Kjaer model 2236 Calibrador de nivell de pressió sonora de Cesva CB-5 Pantalles paravent Tres peus Kits d’intempèrie Cables allargadors dels micròfons Perxes de suport de micròfons

Tots els equips de mesura tenen la verificació periòdica conforme als criteris

establerts en l’Ordre del 16 de desembre de 1998, del Ministeri de Foment, i

l’Ordre del 30 de Juny de 1999, de regulació del control metrològic sobre els

instruments destinats a mesurar els nivells de so del Departament de Indústria,

Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Tot i així cada dia de

realització de mesures han estat calibrats a l’inici i al final de les mateixes.

6.2. Criteris aplicats

Per a la realització de les mesures al municipi s’apliquen els criteris que indica

l’annex 1 de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica de la

Generalitat de Catalunya així com els criteris generals que s’apunten a la norma

UNE-ISO 1996-1:

Nivell sonor equivalent (Leq). Aplicació de la corba de ponderació A. Temps d’integració de 15 minuts. Nivells estadístics L10 i L90.


El nivell sonor equivalent s’utilitza per caracteritzar un so que no es manté

constant en el temps, i representa el valor mig del nivell de pressió sonora

corresponent a l’interval de temps mesurat.

6.3. Planificació i realització de les mesures

L’elecció de la quantitat i ubicació dels diferents punts de mesura s’ha realitzat

en base a la representativitat dels carrers dins el municipi de Barberà del Vallès

conjuntament amb els Serveis Tècnics de Medi Ambient de l’Ajuntament, amb

l’objectiu d’analitzar els possibles canvis i validar els resultats que no hagin

variat.

En aquesta elecció s’ha tingut en compte tan les diferents tipologies de carrer

(carrers d’accés, rondes, distribució, veïnals, vianants, etc.), com els usos

predominants del sòl (residencial, comercial, industrial, etc.), de manera que

queden representades totes les condicions urbanes del municipi de Barberà del

Vallès

La ubicació dels punts de mesura en el carrer s’ha escollit de manera que la

seva posició fos el màxim de representativa de les característiques del carrer. En

els casos en que un mateix carrer presenti vàries característiques que puguin

afectar al nivell sonor resultant, s’ha dividit el carrer en trams i a cada un d’ells

s’hi ha establert un punt de mesura.

Les mesures s’han realitzat sempre en dies laborables, tenint en compte que les

condicions meteorològiques afavoreixin la seva representativitat, sense pluja i

amb velocitat del vent inferior a 5 m/s. També s’ha evitat tenir un ferm mullat ja

que es falsejaria la mesura, tal com s’apunta a la norma UNE-ISO 1996-2.


6.3.1. Mostreig de llarga durada

Les mesures de 24 hores determinen l’evolució temporal d’immissió del soroll en

un punt determinat durant tot un dia. Aquestes mesures van encaminades a

poder obtenir un model que permeti estimar els nivells sonors nocturns en funció

de la tipologia i ús de cada carrer, segons siguin carrers d’accés i de distribució o

de la trama urbana del municipi de Barberà, o bé si és residencial o industrial.

D’altra banda, permeten conèixer la variabilitat dels nivells sonors al llarg del dia,

de manera que són útils per establir l’horari òptim de realització de les mesures

puntuals.

Aquestes mesures s’han realitzat tant en edificis públics com en domicilis

particulars, col·locant l’equip de mesura a una altura corresponent a un primer

pis. El micròfon s’ha situat el més pròxim tècnicament possible de la façana de

l’edifici. La durada de cada un dels intervals de mesura ha estat de 5 minuts,

durant el període de 24 hores.

En total s’han realitzat 5 mesures de llarga durada distribuïdes pel municipi, de

manera que estiguin representades totes les tipologies de carrer, així com els

diferents usos del sòl. La situació dels punts de mesura de llarga durada es pot

veure l’annex 1, i els resultats en la taula 7.1.1. de l’apartat 7.1. i en l’annex 2.

Figura 6.3.1.1. Fotografia de mesura de llarga durada situada a la Ctra. de Barcelona N-150.


6.3.2. Mostreig puntual

Les mesures puntuals s’han agrupat en el temps tant com ha estat possible, per

tal de poder mantenir les condicions de mesura homogènies, realitzant-se

mesures en varis punts de forma simultània.

Aquestes mesures s’han realitzat a les voreres del carrer, amb l’equip de mesura

a una altura d’1,5 metres, i el més proper tècnicament possible de la façana de

l’edifici, evitant, sempre que ha estat possible, l’apantallament de vehicles

aparcats. El temps d’integració de cadascuna de les mesures ha estat de 15

minuts.

Els criteris que demana la Directiva 2002/49/CE, es basen amb el soroll incident

en façana. Per tal de disposar del mapa de soroll incident, s’ha aplicat una

correcció de 3 dBA als valors obtinguts, per tal d’excloure l’efecte de la reflexió,

tal com indica el Real Decreto1513/2005, pel que es desenvolupa la Ley

37/2003, del Ruido, en el referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental, així

com la Llei 16/2002 de Protecció contra la contaminació acústica. Veure annex 6

“Estudio sobre la diferencia de niveles de ruido en ventana, fachada y calle en

entornos urbanos” LEAM, 24 de noviembre de 2005.

La Llei també determina que l’altura dels punts d’avaluació no ha d’ésser inferior

a 1,5 m sobre el nivell del terra i que els resultats s’han de corregir de

conformitat amb una altura equivalent de 4 m.


Figura 6.3.2.1. Fotografia de la mesura puntual realitzada al C. de Roquetes.

Respecte a aquesta correcció relacionada amb l’altura del punt de mesura, El

Departament de Medi Ambient del Govern de les Illes Britàniques (DEFRA) ha

dut a terme un estudi (document “The national noise incidence study 2000: 1,2 m

and 4 m assessment heights”) de les diferències de nivells sonors resultants

mesurant a 1,5 m. i a 4 m. La conclusió de l’estudi de 173 punts és que aquesta

diferència és de 0,3 dBA, pel cas de soroll ambiental dominat pel trànsit, i que no

era necessari aplicar aquesta conversió. En conseqüència, donada la diferència

irrellevant entre un i altre mesurament, es considerarà que la mesura a 1,5 m és

suficientment representativa, i més considerant que els intervals de

representació dels nivells sonors són de 5 dBA.

Les mesures de soroll s’han dut a terme en l’horari comprès entre les 10 i les 13

hores. Aquestes mesures busquen determinar el nivell sonor representatiu del

carrer, per la qual cosa s’ha evitat mesurar en punts propers a l’execució

d’obres, possibles col·lapses circulatoris i fets puntuals o circumstancials.

Per a cada una de les mesures s’ha recollit una sèrie de dades complementaries

que tenen incidència sobre el nivell de soroll resultant i que ajuden a la

interpretació dels resultats. Aquestes dades es poden consultar en les bases de

dades del sistema d'informació geogràfica. Les dades recollides són:


Localització Data, Hora, Dia setmana Nivell acústic (LAeq, L10, L90) Flux de trànsit Percentatge de vehicles pesants i percentatge de motocicletes Tipus de circulació de vehicles Amplada Perfil longitudinal del carrer Perfil transversal del carrer La geometria del carrer Tipus d’asfalt Observacions

En total s’han realitzat 35 mesures de curta durada distribuïdes per tot el

municipi de Barberà del Vallès. D’aquests, 10 es van prendre en període

nocturn, a les àrees residencials limítrofes amb els polígons industrials. La

situació dels punts mesurats es poden veure en l’annex 1, plànol A1F01 i en

l’annex 2, plànol A2F01 els resultats.

7. Resultats

7.1. Mesures de llarga durada

Mitjançant les mesures de 24 hores s’ha comprovat l’evolució temporal dels

nivells acústics. De cada punt de mesura s’ha obtingut el nivell sonor equivalent

ponderat A (LAeq) cada 5 minuts, fins a un total de 24 hores.

El càlcul dels nivells d’avaluació LAr de la immissió sonora en l’horari diürn

vespertí i nocturn es realitza a partir de la següent expressió:

i

L

iAr

iAeq

TT

L 10,

101

log10


on

LAr és el nivell diürn vespertí o nocturn

T és l’interval de temps total pel que s’estima el nivell de soroll expressat en

minuts

Ti és l’interval de temps en què s’ha realitzat cada mesura expressat en

minuts

LAeq,i és el nivell de pressió sonora equivalent ponderat A de cada un dels

intervals

L’horari que s’ha establert per tal de calcular els nivells de dia, vespre i nit ha

estat el que marca el Decret 176/2009, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, que estableix un horari de

7-21 hores pel període diürn, de 21-23 pel període de vespre i de 23-7 hores pel

període nocturn.

L’indicador Lden es determina mitjançant l’expressió següent:

10

10

10

5

10 10*810*210*1424

1log10

ned LLL

denL

on

Ld és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de

tots els períodes diürns d’un any;

Le és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de

tots els períodes vespertins d’un any.

Ln és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de

tots els períodes nocturns d’un any.

Al dia li corresponen 14 hores, de 7 a 21 hores; al vespre, 2 hores, de 21 a 23

hores, i a la nit, 8 hores, de 23 a 7 hores.


Com s’ha comentat en l’apartat 6.3.1, les mesures de 24 hores s’utilitzen

bàsicament per tal de poder obtenir un model que permeti estimar els nivells

sonors nocturns en funció de la tipologia del carrer i el trànsit que hi circula. A

partir dels nivells d’avaluació de la immissió sonora en l’horari diürn i nocturn

s’ha calculat la seva diferència, la qual cosa permetrà estimar els nivells nocturns

a partir dels nivells diürns, en funció de la tipologia del carrer.

La Taula 7.1.1. mostra els resultats de les mesures de 24 hores. Amb el fi de

disposar dels nivells de soroll incident en façana, s’ha aplicat una correcció per

tal de no recollir el so reflectit en el parament vertical mateix.

Punt de mesura Ldia Lvespre Lnit Lden Diferència Ldia - Lnit

1 C. Urgell 66,6 64,4 60,1 68,3 6,5

2 Pg. Doctor Moragas 60,6 57,2 52,2 61,3 8,4

3 Ronda de Santa Maria 64,7 62,0 57,3 65,9 7,4

4 Ctra. de Barcelona 70,2 68,4 64,1 72,2 6,1

5 C. Tibidabo 58,1 56,2 50,4 59,3 7,7

Taula 7.1.1. Resultats de les mesures de 24 hores.

Aquestes mesures s’han realitzat durant el mes d’octubre del 2012.

on

Ldia 7-21h és el nivell equivalent dia de les 7 a les 21 hores Lvespre 21-23h és el nivell equivalent vespre de les 21 a les 23 hores

Lnit 23-7h és el nivell equivalent nit de les 23 a les 7 hores. Lden és l’indicador de molèstia segons Directiva 2002/49/CE

A mode d’exemple es mostra en la figura 7.1.1. el gràfic obtingut a partir de la

mesura de 24 hores realitzada a la Ctra. de Barcelona. S’observa que entre les 7

hores i les 21 hores, el nivell acústic es manté pràcticament constant amb petites

oscil·lacions. A partir de les 21 hores el nivell sonor comença a decaure fins a les

3:00 de la matinada, en que s’assoleixen els valors mínims. A partir d’aquest

instant, torna a augmentar fins a les 7 h del matí.


Figura 7.1.1. Gràfic del nivell sonor obtingut a la Ctra. de Barcelona N-150.

Aquesta és la corba característica que apareix en totes les mesures de 24 hores

realitzades en vies amb una densitat de trànsit elevada, tot i que el nivell sonor

mínim que s’assoleix en horari nocturn depèn de la tipologia i activitat del carrer.

S’ha pogut observar un comportament lleugerament diferent en les mesures de

llarga durada realitzades en els carres de distribució del municipi. El gràfic dels

carrers de distribució es diferencien dels anteriors en què en el interval horari

corresponents al període de dia el nivell sonor és més variable, en comptes de

mantenir-se constant. Com a exemple, en la figura 7.1.2., es mostra la mesura

realitzada al passeig del Doctor Moragas. En aquest gràfic queda de manifest

com els nivells sonors del període de dia i nit, són menors als obtinguts per als

carrers amb densitat de trànsit elevada.

Figura 7.1.2. Gràfic del nivell sonor obtingut al Passeig del Doctor Moragas.

3035404550556065707580

7 9 11 13 15 17 19 21 23 1 3 5 7

LA

eq

(dB

A)

Hores

Ctra. de Barcelona

3035404550556065707580

7 9 11 13 15 17 19 21 23 1 3 5 7

LA

eq

(dB

A)

Hores

Pg. del Doctor Moragas


7.2. Mesures puntuals

En l’annex 1 es pot observar la localització dels punts de mesura i, en l’annex 2,

els resultats de LAeq, L10 i L90 obtinguts en les mesures puntuals. Aquestes

mesures s’han realitzat durant els mes d’octubre del 2012.

7.3. Criteris de representació

L’objectiu és determinar el nivell sonor de cada carrer de Barberà del Vallès, tant

de dia com de nit. Com s’ha comentat a l’apartat 6.3, els punts de mesura s’han

escollit de forma que fossin representatius de cada carrer i, per tant, la mesura

puntual s’ha fet extensiva a tot el carrer sencer. La tipologia similar entre carrers

ha permès extrapolar les mesures puntuals realitzades en un carrer determinat a

la resta de carrers, com per exemple és el cas dels carrers de distribució. Així, a

partir de les dades puntuals, s’ha pogut extreure un mapa de soroll on la totalitat

dels carrers tenen assignat un nivell de soroll.

Les dades obtingudes a les mesures puntuals han estat processades i

introduïdes en un Sistema d’informació Geogràfica SIG ArcView, quasi

simultàniament a la seva obtenció, per tal de visualitzar els resultats sobre el

suport cartogràfic del municipi, i poder relacionar aquestes dades relatives al

mapa de soroll, amb altres dades relatives a població, trànsit, etc., s’ha utilitzat la

cartografia de base subministrada per l’Ajuntament, Juliol de 2012.

Per a la representació gràfica de les mesures, la norma ISO-1996 estableix una

escala d’onze colors, on cada color representa un interval de 5 dBA. El rang de

valors obtinguts no és tan gran com el considerat per la norma i resulta una

representació gràfica definida només amb els set colors centrals, molt similars

entre ells. Per aquest motiu la representació no queda prou clara i s’utilitza la

escala de colors establerta per l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental


de la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, figura

7.3.1.

Figura 7.3.1. Llegenda utilitzada en la representació gràfica del mapa de soroll.

En la representació s’han uniformitzats els carrers, en quant al nivell sonor,

sempre que ha estat possible d’acord amb les seves característiques.

7.4. Càlcul mapa dia/nit

Amb l’estudi de totes les mesures realitzades, tant de curta com de llarga

durada, i mitjançant la diferència entre el nivell d’avaluació de la immissió sonora

en l’horari diürn de 7 a 21 hores i nocturn de 23 a 7 hores calculada anteriorment

a l’apartat 7.1, es poden establir diferents zones segons sigui la diferència de

nivells que experimenten els carrers i el comportament observat en cada un de

ells.

Aquest estudi de la diferència de nivells s’ha realitzat basant-se en les tipologies

de cada carrer, amb els resultats següents:

- Xarxa d’accés, i travesseres importants de la ciutat: comprèn les rondes i

les vies d’entrada que connecten a la ciutat amb la xarxa regional, i que

alhora fan d'interconnexió entre les diferents zones. La caiguda estimada

en aquests vials és de uns 6 dBA. Aquesta diferència és notablement


inferior als 10 dBA de caiguda de la trama urbana, i és motivada per la

concentració de trànsit que conflueix en aquestes vies.

- Carrers de distribució, formats pels carrers considerats com vies de

passar, distribueixin el trànsit entre les diferents zones de la ciutat.

s’estableix una caiguda de 8 dBA.

- Trama urbana, carrers de distribució interna i de destinació o vies d’estar

de cada barri o urbanització, es caracteritzen per presentar una diferència

mitjana de 10 dBA.

- La diferència de nivells, entre el dia i la nit, que s’ha obtingut en les

diferents àrees i polígons industrials del municipi, es de 5 dBA.

En l’annex 3, plànol A3cF01 es pot veure la diferència que s’ha assignat a

cadascuna dels carrers.

7.5. Mapes de soroll incident en façana

El conjunt dels mapes de soroll incident en façana realitzats es troben en l’annex

3; plànols diürns corresponents als A3d i plànols nocturns corresponents als

A3n.

8. Memòria descriptiva dels mapes de soroll

8.1. Mapa de soroll de dia

Com resulta habitual en les ciutats similars a Barberà del Vallès, amb un nucli

urbà compacte, molt pròxima i relacionada amb altres poblacions, el trànsit és la

principal font de soroll. Malgrat tot, el municipi presenta altres fonts de soroll


destacables, com el pas del ferrocarril, el sobre vol d'avionetes, el soroll

d’activitats comercials i de vianants en carres per a vianants i espais verds etc.,

que seran tractades més endavant. Veure la figura 8.1.1. i en l’annex 3, plànols

A3dF01 corresponent al mapa sonor diürn en façana.

Figura 8.1.1. Mapa sonor diürn en façana.

El marc legal al qual es fa referència a l’hora de realitzar l’anàlisi dels resultats és

l’establert per la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica de la

Generalitat de Catalunya i el Decret 176/2009 pel qual s’aprova el Reglament

que la desenvolupa.


En el gràfic de la figura 8.1.2. es compara el percentatge de longitud de carrers

exposats a cada interval de nivell sonor en el període diürn, corresponent als

anys 2008 i 2012 respectivament. Una primera dada a considerar, és que el

municipi de Barberà del Vallès continua tenint un alt percentatge de carrers on el

nivell sonor predominant és menor de 65 dBA, que és el límit per a la zona de

sensibilitat acústica alta amb predomini del sòl d’ús residencial i per al període

diürn, fixat com objectiu de qualitat.

Figura 8.1.2. Longitud de carrer sotmès a cada nivell sonor diürn.

Així doncs, tot i que cal tenir en compte que les zones de sensibilitat acústica

encara no estan definides segons el Decret 176/2009, es pot considerar que, en

funció dels nivells obtinguts a l’any 2012, el municipi de Barberà té un 7.1% de

longitud de carrer per sobre de 70 dBA, nivell que correspon a una zona de

sensibilitat acústica baixa, un 7 % de longitud de carrer amb nivells entre 65-69

dBA corresponents a una zona de sensibilitat acústica moderada, i un 85,9% per

sota de 65 dBA corresponent a una zona de sensibilitat acústica alta. Sent els

percentatges obtinguts a l’any 2008 del 5,5%, 7,7% i 86,8% respectivament.

Aquests percentatges són similars als obtinguts per altres ciutats de les mateixes

característiques que Barberà del Vallès.

1,0

29,8

18,5

37,5

7,75,5

0,9

27,1

21,8

36,1

7,0 7,1

0

5

10

15

20

25

30

35

40

<45 45‐49 50‐54 55‐59 60‐64 65‐69 70‐74

%

LAeq

% Longitud de carrer sotmès a cada nivell sonor durant el dia

Any 2008 Any 2012


De la mateixa forma que pel període diürn, es pot establir el percentatge de

longitud de carrer que es situa a cada una de les zones de sensibilitat acústica

per al període nocturn, en el gràfic de la figura 8.1.3. es comparen els

percentatges corresponents als anys 2008 i 2012. En el cas de l’any 2012, un

11,5% es situa per sobre de 60 dBA, nivells corresponents a la zona de

sensibilitat acústica baixa, un 36,1% entre 55-59 dBA corresponents a una zona

de sensibilitat acústica moderada i la resta, un 52,4%, per sota de 55 dBA nivell

límit per a la zona de sensibilitat acústica alta. Sent els percentatges obtinguts a

l’any 2008 del 14,5%, 33,5% i 52% respectivament.

Figura 8.1.3. Longitud de carrer sotmès a cada nivell sonor nocturn.

La diferència de resultats entre el període diürn i nocturn rau en què la llei preveu

una diferència de 10 dBA entre dia i nit, però les diferències reals són, en alguns

casos, diferents a aquest valor, com s’ha vist en el punt 7.1. Concretament a la

(Taula 7.1.1. Resultats de les mesures de 24 hores).

Finalment, dir que aquest indicador (longitud de carrer) no és el més important, si

no que l’important i requerit per la definició de mapes estratègics segons la

Directiva 2002/49/CE, la Llei 16/2002 i la Ley 37/2003, és el de població

exposada, però aquestes dades de percentatge de carrer sotmès a cada nivell

sonor, seran útils per valorar els resultats dels plans d’actuació, quan siguin

executats.

29,6

13,8

8,6

33,4

10,1

4,4

27,3

17,1

8,0

36,1

8,7

2,8

0

5

10

15

20

25

30

35

40

<45 45‐49 50‐54 55‐59 60‐64 65‐69

%

LAeq

% Longitud de carrer sotmès a cada nivell sonor durant la nit

Any 2008 Any 2012


8.1.1. Xarxa viària supramunicipal

Les autopistes AP-7, B-30, C-58, i la Ctra. N-150 són les infraestructures viàries

de titularitat supramunicipal que discorren pel terme municipal de Barberà del

Vallès. Les zones d’afectació d’aquestes infraestructures queden recollides als

“Mapes Estratègics de Soroll de les Carreteres de la Generalitat de Catalunya”

de març de 2008, i al “Mapa de Sorolls del municipi de Barberà del Vallès” de

juny de 2008, així com, en l’annex 4 plànol A4zsF01.

8.1.2. Xarxa d’accés i eixos travessers

En els vials que composen la xarxa d’accés i els eixos travessers del municipi,

com són: la Ctra. de Barcelona, i l‘eix format per el C. d’Urgell i la Ronda de l’Est,

els nivells sonors obtinguts estan entre 65-69 i 70-74 dBA. La resta de vials

d’aquestes tipologies presenten nivells sonors entre 60-64 dBA. (Veure figura

8.1.2.1)

Figura 8.1.2.1. Mapa acústic diürn de la xarxa d’accés i els eixos travessers. Ctra. de Barcelona i

C. d’Urgell.


8.1.3. Xarxa de distribució principal

Des del punt de vista acústic diürn, el conjunt de les vies incloses a la xarxa de

distribució principal, presenten una fenomenologia similar, amb alguna excepció,

i els nivells sonors s’engloben quasi tots dins els intervals de 55 a 59 i de 60 a 64

dBA.

Els carrers amb valors entre 55 i 59 dBA són Av. Verge de Montserrat, Av. de la

Generalitat, C. Nàpols, Via de Sant Oleguer, el tram del C. Marquesos de

Barberà entre la Plaça del Centre i el Pg. del Doctor Moragas, el tram del C. del

Pintor Fortuny entre Av. Verge de Montserrat i el Pg. del Doctor Moragas, C.

Monturiol, C. Nemesi Valls i La Ronda Industria entre altres.

Per contra, el C. Juan de la Cierva, el Passeig Doctor Moragas i els trams dels

carrers Marquesos de Barberà, Pintor Fortuny, C. Girona entre la Ctra. de

Barcelona i Pg. Doctor Moragas, presenten uns nivells de soroll d’entre 60 i 64

dBA. Aquest fet és degut a que aquestes carrers són molt utilitzades pels

vehicles que circulen pel centre urbà i per a accedir a les travesseres importants

de trànsit. (Veure figura 8.1.3.1).

Figura 8.1.3.1. Mapa acústic diürn dels carrers de distribució (C. Marquesos de Barberà i Passeig

Doctor Moragas).


8.1.4. Trama urbana

Tots els carrers restants prenen majoritàriament valors que oscil·len entre 50-54 i

55 i 59 dBA, valors considerats normals en municipis com Barberà del Vallès.

Aquests carrers de destinació o vies d’estar es caracteritzen per tenir menor

trànsit, i es troben principalment agrupats formant zones de diferent extensió,

distribuïdes pel distintes barris de la ciutat, com per exemple als barris de Can

Gorgs, Ca N’Esteper, Can Llobet, Can Serra, Can Gili, Barri Antic, així com a la

zona de la Rambla i Plaça d’Europa, com mostra la figura 8.1.4.1).

Figura 8.1.4.1. Nivells sonors als carrers de la trama urbana en diferents barris de Barberà.


8.2. Altres factors que incideixen en el soroll ambiental

Més enllà del que és la relació entre el soroll i el flux de trànsit en general, hi ha

un conjunt de variables que poden modificar l’entorn acústic final, com poden ser

les pròpies condicions específiques de trànsit en determinats carrers, o bé

l’existència d’altres fonts de soroll.

8.2.1. Carrers de vianants

Els carrers de vianants de Barberà del Vallès estan situats al centre de la

població. En aquest tipus de carrer s’inclouen els carrers a l’entorn de la Plaça

de la Vila com són els trams de l’Avinguda Generalitat, C. Consell de Cent, C.

Verge de l’Assumpció, C. Montserrat, C. Manuel de Pedrolo i C. Ramon i Cajal,

on conviuen tant activitats comercials com d’oci. Els nivells sonors obtinguts es

troben entorn a 55-59 dBA pel període de dia i 45-49 dBA durant la nit. (Veure

figura 8.2.1.1).

Figura 8.2.1.1. Carrers de vianants (esquerra) mapa sonor diürn (dreta).


8.2.2. Llambordes

Al municipi de Barberà del Vallès no s’ha trobat cap carrer amb llambordes.

8.2.3. Vehicles pesants

A partir de les dades de I’institut d’Estadística de Catalunya i per l’experiència en

altres poblacions similars a Barberà, es pot considerar que el percentatge

habitual de vehicles pesants en ciutats és d’un 6%. De la mateixa forma que

ocorria en el mapa de soroll del 2008, els carrers amb un percentatge de

vehicles pesants superior al 10%, es troben en els polígons industrials o zones

properes a indústries, en la xarxa d’accés i eixos travessers importants i a la

xarxa de distribució amb densitat de trànsit elevada, i que en alguns casos

coincideixen per on discorren les línies d'autobusos urbans, figura 8.2.3.1.

Aquest pot ser el cas de la Ctra. de Barcelona, Pg. Doctor Moragas, i les Rondes

de Santa Maria, Industria i de l’Est, entre altres.

Figura 8.2.3.1. Plànol de les línies d’autobusos urbans del municipi de Barbera del Vallès.


8.2.4. Carrers amb pas de motos

A part dels vehicles pesants comentats en l’apartat anterior, s’ha trobat que

alguns carrers de la xarxa d’accés, eixos travessers i xarxa de distribució

principal del municipi, presenten un percentatge de pas de motocicletes entre el

5% i 10/%. El pas de les motos fa que s’incrementi el nivell sonor d'aquests

carrers.

8.2.5. Ferrocarril

La línia de ferrocarril Barcelona - Manresa que discorre pel municipi de Barberà

del Vallès, actua com una autentica frontera dividint el municipi en dos sectors,

és poc permeable tant per a vehicles com vianants. Els carrers afectats

directament pel pas del ferrocarril són, a l’Est, el C. del Ferrocarril, Ronda de

l’Est, i Ronda de Catalunya i a l’Oest C. Mas Mitjans, C. Osona, i C. Torre d’en

Gorgs, situats als Barris d’en Gorgs i Ca N’Esteper. El soroll degut al pas del tren

en aquests carrers és entorn de 55-60 dBA en període diürn i 50-55 dBA, pel

període nocturn.

8.2.6. Activitats industrials

L’activitat industrial a Barberà del Vallès es desenvolupa bàsicament en les

àrees industrials i als polígons industrials que existeixen al municipi, (figura

8.2.6.1). P.I. Santiga, P.I. Can Salvatella, P.I. Can Rabella, P.I. Molí d’En Santo,

P.I. Santa Maria Sectors A, B, C i zones del Grup GEMA i ELEKTRA. Aquests

últims sectors i zones limítrofes amb el nucli urbà, on hi ha àrees que limiten o

cohabiten amb els habitatges, com es el cas de la Ronda Santa Maria, Ronda

Industria, Ctra. de Barcelona, C. Nàpols i C. Doctor Fleming.


Figura 8.2.6.1. Polígons i zones industrials de Barberà del Vallès.

De les inspeccions realitzades en horari nocturn, s’ha trobat certa activitat a la

zona del C. Nàpols i C. Doctor Fleming, amb un nivells de 53 i 65 dBA atribuïts al

procés industrial de les empreses ELEKTRA i Grupo GEMA respectivament. A la

zona residencial de la Ronda Sta. Maria en front de l’empresa Fripan, arriben

nivells entre 44 i 45 dBA, i en front de l’empresa NOVARTIS entre 40 i 42 dBA.

8.3. Mapa de soroll de nit

El marc legal considera que la diferència entre els nivells de dia i els nivells de nit

sigui al voltant de 10 dBA. A Barberà, la gran majoria de carrers presenta una

diferència mitjana d’aquest ordre. Són els carrers que composen la trama urbana

(xarxa veïnal).

Els carrers que composen la xarxa d’accés i els eixos travessers importants de la

ciutat es donen diferències entre els nivells dia-nit entorn a 6 dBA. (veure annex

3, plànol A3cF01). No succeeix així amb els carrers de distribució principal, que

presenten diferències entorn a 8 dBA. Aquesta menor diferència es deu al fet


que els nivells sonors durant el període de nit són alts, com a conseqüència del

trànsit que circula per aquests carrers durant la nit.

Els carrers que conformen la trama urbana presenten diferències superiors que,

de mitjana, són de 10 dBA, a causa de l’escàs trànsit que circula per aquests

carrers durant la nit. En els carrers de vianants, les diferencies dia-nit trobades

són entorn a 11 dBA, com a conseqüència de cessar l'activitat comercial durant

la nit.

Com a cas a part, es pot considerar els polígons industrials, amb diferències

entre els nivells de dia-nit de 5 dBA. El motiu és que el soroll dominant prové tant

del trànsit com de l’activitat industrial, i mentre que el trànsit disminueix a la nit, hi

ha activitats que segueixen funcionant i que mantenen un cert nivell sonor en els

carrers.

En general, les diferències dia-nit que s’han trobat en l’actualització del mapa de

soroll de la ciutat de Barberà estan entre 6 i 10 dBA en funció de la tipologia del

carrer, i són similars a les trobades en el mapa de soroll realitzat a l’any 2008.

Com a conseqüència d’aquestes diferències dia-nit, els nivells nocturns

predominants son menors de 55 dBA, com es mostra en la figura 8.3.1. i en

l’annex 3, plànol A3nF01. Les vies d’accés a la població i els carrers de

distribució de trànsit, com poden ser el Pg. Doctor Moragas, i les Rondes de

Santa Maria, Industria i de l’Est mostren uns nivells entre 55-59 dBA, i la Ctra. de

Barcelona entre 60-64 dBA. Aquests valors nocturns estan per sobre del valor

límit d’immissió per a les zones de sensibilitat acústica alta A4 (Àrees amb

predomini de sòl d’ús residencial en les zones urbanitzades existents) en l’horari

nocturn, segons el Decret 176/2009 pel qual s’aprova el reglament de la Llei

16/2002.


Figura 8.3.1. Mapa sonor nocturn en façana.

9. Població exposada als diferents nivells de soroll

Barberà del Vallès juntament amb Badia del Vallès i Sabadell formen

l’Aglomeració del Vallès Occidental I, com a conseqüència, Barberà està

obligada a elaborar un mapa estratègic de soroll. Un dels requeriments mínims

que el Decret 176/2009 contempla en els criteris d’elaboració dels mapes

estratègics de soroll d’una aglomeració, és quantificar el nombre estimat de

persones que estan exposades al soroll i el nombre estimat d’habitatges, escoles

i hospitals en una zona determinada que estan exposats a valors específics d’un

índex de soroll.


El càlcul estimat de persones situades en una zona exposada al soroll s’ha

realitzat assignant la població localitzada en una adreça postal al nivell de soroll,

determinat pel tram de carrer al qual pertany l’adreça postal, expressat en

centenes.

Si hi ha habitatges assignats a una adreça postal que presentin la façana més

exposada a un altre carrer o zona amb un nivell d’exposició diferent del de

l’adreça postal, es distribueix la població total de l’edifici segons el perímetre de

façana exposada.

Tot i que el nivell sonor en façana pot variar amb l’altura, el càlcul de població

exposada es realitza a partir dels valors mesurats o calculats a 4 metres d’altura,

d’acord amb el què estableix la Directiva 2002/49 sobre avaluació i gestió del

soroll ambiental.

Les dades de població contemplades al padró municipal actualitzat a 1 de gener

de l’any 2012 i facilitades per l’ajuntament, han estat introduïdes al mateix SIG

en el que es van introduir les dades relatives al mapa de soroll, per tal de

realitzar l’avaluació de la població exposada a cada interval de nivell sonor.

Les dades de població s’han introduït en el SIG per adreça postal, de manera

que a cada adreça postal li correspon la suma d’habitants empadronats en

aquella adreça. El càlcul de la població exposada s’ha realitzat assignant el nivell

sonor del tram de carrer a les adreces postals (i població assignada)

corresponents al tram de carrer, i així per tots els trams de carrers del municipi.

Veure figura 9.1, i l’annex 3, plànol A3pobF01.


Figura 9.1. Distribució de la població associada a l’adreça postal corresponent i representada per

colors en funció del nivell sonor Lden existent en el carrer.

Per avaluar de forma acurada la població exposada, també s’hauria de

considerar que un cert percentatge d’habitatges no comunica directament amb

l’exterior de la via pública, sinó que dóna a interiors d’illa amb nivells sonors

inferiors als dels carrers que delimiten l’illa.

El càlcul de la població exposada a l’interior i a l’exterior de les illes s’ha

determinat seguint la següent metodologia:


Primer, s’ha determinat quines illes compleixen aquesta condició, a partir de

la informació subministrada per la distribució parcel·laria i ortoimatges del

municipi. A continuació s’ha calculat el perímetre total de cada illa (perímetre

exterior + interior).

A continuació s’ha trobat d’una banda el perímetre de façana exposat al

nivell sonor de la via pública i de l’altra el perímetre de façana exposat a

l’interior de l’illa.

A partir de les dades obtingudes per una mostra representativa d’habitatges

que formen aquestes illes interiors, s’ha calculat el percentatge de la

població exposada a l’interior i a l’exterior. Aquest, s’ha calculat de la

següent manera:

façanaladetotalPerímetre

eriorint'lafaçanadePerímetreeriorintnivellalosadaexppoblacióde%

façanaladetotalPerímetre

exterior'lafaçanadePerímetrecarrerdelnivellalosadaexppoblacióde%

Aquests percentatges, aplicats a la població atribuïda a les adreces postals

de les illes considerades, dóna la població exposada a carrer i població

exposada a interior d’illa. A la població exposada al carrer se li ha assignat el

nivell sonor del tram de carrer, mentre que a la població assignada a pati

d’illa, se li ha assignat el nivell estimat de pati d’illa, que és el nivell sonor

més elevat dels carrers que envolten l’illa minorat en 15 dBA. L’estimació es

basa en un conjunt de mesures realitzades en Barberà i en illes de

característiques similars en altres poblacions.


Així doncs, del total de les illes que disposen de pati interior d’illa, el 30 % de

població està exposada al nivell sonor corresponent a l’interior de l’illa, mentre el

70 % de població restant està exposada al nivell sonor dels carrers.

Figura 9.2. Exemple de illa d’habitatges amb població afectada per diferents nivells sonors.

S’ha estimat que un 5 % de la població de Barberà del Vallès està exposada als

nivells sonors determinats en l’interior del pati de les illes.

Els gràfics de la figura 9.3. mostren la distribució de la població exposada al

soroll, en funció dels rangs de valors de nivell sonor considerats en dBA < 50,

50-54, 55-59, 60-64, 65-69, 70-74, >75 per als índexs d’immissió sonora Ldia,

Lvespre i Lnit corresponents als períodes de dia, vespre, nit i indicador Lden. Es

comparen els resultats obtinguts als anys 2008 i 2012 respectivament. Tenint en

compte l'increment de població (entorn al 14%) al municipi de Barberà del Vallès

durant aquest període, una primera dada a considerar, és que els nivells sonors i

la població exposada a nivells superiors a 65 dBA durant els períodes de

dia/vespre i 55 dBA durant la nit, són similars als obtinguts a l’any 2008. La

mateixa situació es dona amb l’indicador Lden índex de soroll dia-vespre-nit.


Figura 9.3. Distribució de la població exposada als índexs d’immissió sonora Ld, Le i Ln i indicador

Lden corresponents resultats obtinguts als anys 2008 i 2012.

3451

1167

9982

8202

4953

477 1

4412

1136

10205 10365

4239

1308 1022

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

<45 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74

Hab

itan

ts

LAeq

Població exposada a cada nivell sonor segons l'índex Ldia / Lvespre

Any 2008 Any 2012

14392

6222

3794 3646

178 1

15391

8802

5307

1211 1447529

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

<45 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69

Hab

itan

ts

LAeq

Població exposada a cada nivell sonor segons l'índex Lnit

Any 2008 Any 2012

3451

1167

9982

8202

4953

477 1

3804

1593

8356

9657

6090

2374

813

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

<45 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74

Hab

itan

ts

LAeq

Població exposada a cada nivell sonor segons l'índex LDEN

Any 2008 Any 2012


En l’actualitat, durant el període de dia el 93% de la població (98% en el 2008)

es troba exposada a nivells sonors per sota de 65 dBA, valor límit d’immissió

considerat per a la zona de sensibilitat acústica alta A4 - Predomini de sòl d’us

residencial.

D’altra banda, durant el període nocturn el 90% de la població (87% en el 2008)

es troba per sota de 55 dBA, valor límit d’immissió fixat per a la zona de

sensibilitat acústica alta A4 - Predomini de sòl d’us residencial.

Amb respecte l’índex d’immissió de soroll dia-vespre-nit Lden, actualment l’any

2012, la majoria de la població (90%) es troba exposada a nivells sonors per

sota de 65 dBA, enfront del 98% corresponent a l'any 2008. Veure figura 9.3.

La taula 9.1. mostra la població exposada als diferents focus de soroll presents

en el municipi de Barberà del Vallès: soroll de trànsit viari, soroll de trànsit

ferroviari, soroll de trànsit aeri i soroll de industria.

SOROLL dBA

Trànsìt viari

Trànsit ferroviari

Trànsit aeri

IndústriaTrànsìt

viariTrànsit

ferroviariTrànsit

aeriIndústria

Trànsìt viari

Trànsit ferroviari

Trànsit aeri

Indústria

<45 38 0 0 0 155 0 0 0 45 0 0 0

45-49 16 0 0 25 88 0 0 25 12 0 0 25

50-54 84 0 0 0 53 4 0 0 102 0 0 0

55-59 97 0 0 0 12 0 0 0 104 4 0 0

60-64 61 4 2 0 15 0 0 0 42 0 0 0

65-69 24 0 0 0 5 0 0 0 13 0 2 0

70-74 8 0 0 0 0 0 0 0 10 0 0 0

> 75 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Total 328 4 2 25 328 4 0 25 328 4 2 25

Població exposada a diferents

valors de Lnit

(nº de persones en centenes)


valors de Ldia/v espre


Barberà del Vallès


valors de Lden


Taula 9.1. Població exposada als diferents focus de soroll.


10. Zonificació acústica del municipi

La zonificació acústica consisteix a delimitar el territori municipal en diferents

zones de sensibilitat acústica en funció de l’ús del sòl, on per cada zona se li

assigna un nivell límit d’immissió de soroll, fixat com a objectiu de qualitat. La

zonificació acústica del territori es fa en funció de l’ús predominant del sòl, però

també de l’existència d’infraestructures de transport o d’equipaments, i tenint en

compte la realitat sonora existent. Aquesta zonificació a més de donar com a

resultat el mapa de capacitat acústica, ha de permetre posar condicions i/o

limitacions en l’ús del sòl a fi de preservar la qualitat de l’ambient sonor de la

població.

En aquest moment amb l’adequació de la normativa autonòmica a l’estatal, els

mapes de capacitat acústica s’han d’elaborar d’acord amb el que preveu el

Decret 176/2009 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei

16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, pel qual es fixen els

criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica, i han de tenir en

compte els objectius de qualitat acústica del territori i els valors límit d’immissió

aplicables als emissors acústics que preveuen en els seus annexos.

Tot el sòl urbà i urbanitzable ha d’estar associat a un tipus de zona acústica.

Coneguda la zona és possible saber els valors límit dels índexs d’immissió

corresponent i, per tant, també és possible determinar les implicacions que se’n

deriven per a la seva utilització, ja sigui com a limitacions per a l’ús industrial,

com a condicions per a la construcció de nous habitatges, com a condicions per

a la implantació de noves activitats econòmiques, etc.


10.1. Usos del sòl

Partint del mapa de planejament urbanístic del municipi, s'identifiquen els

diferents usos del sòl i els equipaments, en el que s’han considerat tant les àrees

residencials urbanes consolidades, la zona d’equipaments i serveis, així com els

polígons i zones industrials, tal com mostra la figura 10.1.1 i en l’annex 4 plànol

A4pF01.

Figura 10.1.1. Mapa de planejament urbanístic del municipi de Barberà del Vallès.


Altres factors que s’han tingut en compte per a l’establiment de les zones de

sensibilitat acústica, és l’existència d’equipaments que demanin una especial

protecció contra la contaminació acústica, veure figura 10.1.2 i en l’annex 4

plànol A4eF01, entre els que es troben els centres docents, culturals, geriàtrics i

equipaments. Aquests equipaments estan distribuïts per tot el teixit urbà i situats

annexos a la xarxa viaria, suportant en alguns casos, nivells de soroll superiors

als contemplats per a les zones de sensibilitat acústica alta A2.

Figura 10.1.2. Equipaments que demanin una especial protecció contra la contaminació acústica.

A Barberà del Vallès, en general, la ubicació d’un equipament no ha condicionat

la zonificació acústica del territori.


Arribant aquest punt, es pot fer una assignació del territori en las diferents zones

de sensibilitat acústica. A l'hora d'aplicar els nivells límit d’immissió s'han

considerat, de forma general, els corresponents a les àrees urbanitzades

existents.

11. Proposta del mapa de capacitat acústica

El mapa de capacitat acústica estableix la zonificació acústica del territori i els

valors objectius de qualitat acústica d’acord amb les zones de sensibilitat

acústica. Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl,

dependent de si es tracta de zones urbanitzades existents o zones a urbanitzar,

d’acord amb la taula 4.4.1.

Es fa una proposta de mapa de capacitat a partir de l’anàlisi de les següents

dades:

Mapa de soroll Dades de trànsit Usos del sòl Presència d’equipaments sensibles Presència d’activitats industrials o d’oci

Per a una anàlisi correcta i complex de la relació del soroll ambiental amb totes

aquestes variables, tota aquesta nova informació conjuntament a les dades ja

existents del mapa de soroll, han estats introduïdes en format shape, al SIG de

l’Ajuntament, per tal de fer una gestió integral del soroll ambiental. A partir de

l’anàlisi d’aquestes dades, i d’acord amb el marc legal i amb la voluntat del

municipi, s’elabora la proposta de mapa de capacitat acústica, que s’ha

consensuat amb els Serveis Territorials de l’Ajuntament de Barberà del Vallès

implicats en la gestió del soroll a nivell municipal.


La figura 11.1. i l’annex 4 plànol A4zF01 mostren la proposta de mapa de

capacitat acústica del territori urbà, es representen de forma gràfica les diferents

àrees de sensibilitat acústica considerades.

Figura 11.1. Proposta de mapa de capacitat acústica.

En la proposta del mapa de capacitat del municipi de Barberà del Vallès s’han

considerat les següents zones acústiques:


12. Memòria descriptiva del mapa de capacitat acústica

Zones de Sensibilitat acústica alta (A)

Comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el

soroll. Poden incloure les àrees i els usos següents o similars:

(A1) Espais d’interès natural i altres (color taronja clar, RGB: 255 166 0).

El territori dintre del terme municipal de Barberà del Vallès que forma part

del corredor verd del riu Ripoll, i que no estigui afectat pel soroll procedent

dels polígons industrials i l’autopista AP-7 i l’autovia B-30, amb l’objectiu

de protegir els seus valors naturals i paisatgístics.

(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural, (color marró, RGB:

166 83 0).

S’hi inclouen els sectors del territori destinats a usos sanitaris, docents i

culturals, zones de museus i d’expressió cultural, etc., que demanin, a

l’exterior, una especial protecció contra la contaminació acústica:

En el cas de Barberà del Vallès, no es considera cap a zona d’aquest tipus

(A3) Habitatges situats al medi rural, (color verd fosc, RGB: 0 132 0).

Habitatges situats al medi rural que estan habitats de manera permanent:

Les masies, cases rurals i altres construccions residencials incloses en el

“Inventari i Estudi del Patrimoni Paleontològic, Arqueològic i Arquitectònic

del Municipi de Barbera del Vallès”. Com són: Molí d’en Santo, Ca

n’Armengol, Can Batista, Can Salvatella i Can Simeó.


(A4) Àrees amb predomini de sòl d’ús residencial, (color verd, RGB: 0 255 0).

Els sectors o barris residencials de Barberà, com són el Barri Estació - Ca

N’Esteper, Can Llobet, Parc Central, La Romànica, Parc d’Europa, Casc

Antic, Eixample Centre, Can Gorgs, Can Gorgs II i Can Serra.

Zones de Sensibilitat acústica moderada (B):

Comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana de soroll.

Poden incloure les àrees i els usos següents o similars:

(B1) Àrees on coexisteixen sòl d’ús residencial amb activitats i/o

infraestructures de transport existents, (color groc, RGB: 255 255 0).

Els carrers paral·lels i confrontats als polígons i zones industrials, zones i

centres esportius, així com, els habitatges situats enfront d’aquestes zones

i en primera línia d'aquests carrers.

També els habitatges situats en primera línia dels següents eixos viaris

que conformen la xarxa d’accés, rondes, eixos travessers com són:

- Ctra. de Barcelona, N-150

- Ronda de Santa Maria

- Ronda Industria - Ronda de l’Est - C. Urgell

- C. Marquesos de Barberà

- Av. Verge de Montserrat des de el Parc Central fins la rotonda

- C. Monturiol

- C. Juan de la Cierva

I els carrers amb presencia d’activitats comercials i de lleure com el

Passeig Doctor Moragas i l’Avinguda de la Generalitat entre la Ctra. de

Barcelona i el carrer de l’Alzina.


(B2) Àrees amb predomini de sòl d’ús terciari, (color ocre, RGB: 255 205

105).

Inclouen els espais destinats preferentment a activitats comercials i

d’oficines, espais destinats a restauració, allotjament i altres:

Els espais ocupats pel sector comercial Baricentro, supermercats

Mercadona, Lidl i el mercat municipal.

Zones de Sensibilitat Acústica Baixa (C):

Comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada de soroll.

Poden incloure les àrees i els usos següents o similars:

(C1) Àrees amb predomini de sòl d’ús terciari, recreatiu i d’espectacles.

(color rosa fort, RGB: 255 0 255). Inclouen els llocs de reunió a l’aire

lliure, amb assistència de públic, etc:

Les zones i centres esportius del municipi, com són la Instal·lació

Esportiva Municipal Maria Reverter, Camp de Futbol Antoni Serra i

Pujol, Camp de Futbol La Romànica, Compleix Esportiu Can Llobet,

Instal·lació Esportiva Municipal Elisa Badia i Instal·lació Esportiva

Municipal Can Serra. Així com la pastilla de terreny que ocupa la

discoteca “Las Carpas del BoraBora” entre Ronda Unió i Ronda Sud.

(C2) Àrees amb predomini de sòl d’ús industrial, (color vermell, RGB: 255 0

0). Inclouen tots els espais del territori destinats o susceptibles de ser

utilitzats per als usos relacionats amb les activitats industrials i portuàries

amb llurs processos de producció, els parcs d’abassegament de materials,

els magatzems i les activitats de tipus logístic, estiguin o no vinculades a

una explotació en concret, els espais auxiliars de l’activitat industrial com

subestacions de transformació elèctrica, etc.:


Els polígons industrials de Barberà del Vallès, P.I. Santiga, P.I. Can

Salvatella, P.I. Santa Maria Sectors A, B i C, P.I. Can Rabella i P.I. Molí d’En

Santo, així com les zones del Grup GEMA i ELEKTRA.

Zones de Soroll.

Les zones de soroll són sectors del territori afectats per la presència

d’infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri. Les

infraestructures de titularitat supramunicipal que discorren pel terme

municipal de Barberà del Vallès són, l’autopista AP-7 (B-30), la línia d’ADIF

ferrocarril de Barcelona a Manresa i l’Aeroport de Sabadell.

El Miinisterio de Fomento ha elaborat el mapa estratègic de soroll de la autopista

AP-7 “Mapa Estratégico de Ruido Cataluña. Unidad de Mapa Estratégico AP-7

La Jonquera - Salou, any 2007”. L’Ajuntament de Barberà disposa de un estudi

detallat de l’impacte d’aquestes infraestructures, consulteu punt 7 del “Mapa de

Sorolls del municipi de Barberà del Vallès. Impacte acústic de grans

infraestructures: línia de RENFE, autopistes C-58, AP-7, carreteres B-30 i N-150

i aeroport de Sabadell, LEAM juny 2008” En aquests mapes es delimita la zona

de soroll, és a dir, l’afectació degut al soroll en l’entorn d’aquestes

infraestructures. En l’annex 4, plànol A4zsF01, es representa gràficament la

zona d’afectació limitada per la isòfona de 65 dBA corresponent al nivell Lden.


13. Transició d’una zona de baixa sensibilitat a una altra d’alta

sensibilitat acústica

El Decret 176/2009 pel que s’aprova el Reglament de desenvolupament de la

Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, pel que es fixen els

criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica, estableix que el pas

d’una zona a una altra ha de ser progressiu, és a dir, d’una zona de sensibilitat

acústica baixa s’ha de passar per una zona de sensibilitat acústica moderada per

arribar a una de sensibilitat acústica alta.

Aquest requeriment, que és del tot correcte perquè la disminució de soroll no es

dóna de forma brusca, sinó progressiva, presenta una important dificultat a l’hora

de plasmar-lo en la corresponent representació gràfica. Això és així perquè

l’abast de la zona intermitja varia en funció de diferents factors, com ara el nivell

de so existent en la zona de sensibilitat acústica baixa i l’amplada dels carrers en

una cruïlla d’encontre.

Així doncs, la transició d’una zona d’alta sensibilitat acústica a una altra de baixa,

ha d’existir, però no es pot normalitzar, degut a que és variable en funció dels

nivells de soroll i del perfil transversal dels carrers en qüestió. En cas de

conflicte, es desenvoluparà un estudi de detall.

S’han simulat informàticament diversos exemples, de tal manera que en una

cruïlla on confluïen carrers de 14 metres d’amplada i nivells sonors de 70 i 65

dBA respectivament, la propagació del soroll sobre el carrer de mes baix nivell

es de 4 metres, mentre que serà de 26 metres si els nivells sonors son de 70 i 60

dB(A) respectivament. Veure figura 13.1.


Figura 13.1. Exemples de simulació per determinar la zona de transició.

Tampoc és convenient que la zona de transició ocupi tot el tram de carrer

comprès entre cruïlla i cruïlla, doncs s’establirien zones amb nivells més

permissius del que seria necessari. A més a més, la fragmentació dels trams de

carrer obligaria a tenir una disposició dels trams en SIG que no és lògica ni

funcional.

No existeix un criteri únic per establir aquesta zona de transició, podem influir

molts factors: tipologia de les edificacions, el trànsit existent, la tipologia i alçària

de les activitats industrials. La conclusió és que cal aplicar una solució de

compromís.

En Barberà del Vallès aquestes zones de transició entre els diferents usos del

sòl, industrial i residencial, es troben als carrers de l’entorn dels polígons i zones

industrials. Els habitatges situats enfront dels polígons industrials i en primera

línia d'aquests carrers, estan inclosos dins de la zona de transició. Veure figura

11.1. i en l’annex 4 plànol A4zF01.

2 m.26 m.

14 m.

14 m.

20 Veh./h

200 Veh./h

4 m.

14 m.

14 m.

200 Veh./h

40 Veh./h

Edifici Edifici


14. Mapes de superacions dels nivells límit d’immissió

Elaborada la proposta de mapa de capacitat acústica, es pot representar en un

plànol les diferències existents entre el nivell sonor mesurat o assignat a cada

carrer en el mapa de soroll actualitzat (veure l’annex 3 plànol A3dF01 i plànol

A3nF01) i el nivell límit d’immissió corresponent al mateix carrer, en funció de la

zona de sensibilitat a la que hagi estat assignat. Així doncs, s’extreuen els

diferents mapes de superació dels nivells límit d’immissió, respecte a la proposta

de mapa de capacitat:

- Mapa de superació dels nivells límit d’immissió diürns.

- Mapa de superació dels nivells límit d’immissió nocturns.

L’escalat dels trams en que s’agrupen la superació dels nivells límit d’immissió

no és arbitrari, s’ha modificat respecte al utilitzat en el mapa de soroll de l’any

2008, de manera que sigui fàcil identificar els carrers on es superen els nivells

límit d’immissió indicats al Decret 176/2009, per als quals seria necessari

elaborar també plans d’actuació.

A priori i de cara al futur pla d’acció no es consideraran actuacions prioritàries

encaminades a reduir el soroll, en els carres amb superació dels valors límit

molts petits, inferiors a 1 dBA, perquè estarien dintre del rang d'incertesa del

propi procediment. No obstant això s'haurien de considerar quan coincideixen

amb plans d'actuació d'altres departaments o serveis de l’Ajuntament implicats

en la gestió del soroll, ja sigui de mobilitat, d’urbanisme, d’obres públiques o de

manteniment urbà.


La figura 14.1. i l’annex 5 plànol A5F01, mostren el mapa de superació dels

nivells límit d’immissió diürns en funció dels valors objectius de qualitat.

S’observa una superació dels nivells entre 1 i 4 dBA en el tram nord de la Ctra.

de Barcelona, en la Ronda de l'Est i al carrer Urgell. El tram sud de la Ctra. de

Barcelona entre el C. de Monturiol i la AP7(B30), mostra una superació dels

nivells entre 5 i 9 dBA.

Figura 14.1. Mapa de superació dels nivells límit d’immissió diürns.


La figura 14.2. i en l’annex 5 plànol A5F02, mostren el mapa de superació dels

nivells límit d’immissió nocturns en funció dels valors objectius de qualitat.

S’observa una superació dels nivells entre 1 i 4 dBA en la Ronda de l'Est, entre 5

i 9 dBA al tram nord de la Ctra. de Barcelona i al C. Urgell. El tram sud de la

Ctra. de Barcelona entre el C. de Monturiol i la AP7(B30), mostra una superació

dels nivells superior a 9 dBA.

Figura 14.2. Mapa de superació dels nivells límit d’immissió nocturns.


15. Mapa de capacitat acústica i zones de soroll

Com s’ha comentat anteriorment, una zona de soroll comprèn el territori de

l’entorn del focus emissor i és delimitada per la corba isòfona, que són els punts

del territori on es mesuren els valors límits d’immissió establerts pels annexos 1 i

2 del Reglament de la Llei 16/2002, corresponents a la zona de sensibilitat

acústica on hi ha situada la infraestructura. Així doncs el seu abast també és

variable, i per delimitar-lo cal disposar de la informació sobre els nivells de so

existents.

El titular de la infraestructura: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona,

Ministeri de Foment, Ferrocarrils de la Generalitat, ADIF, AENA, etc., és el

responsable d’elaborar els mapes estratègics de soroll de la infraestructura en

qüestió, i per tant d’analitzar l’emissió de soroll.

L’autopista AP-7, la línia d’ADIF ferrocarril de Barcelona a Manresa i l’Aeroport

de Sabadell, formen part de les infraestructures que discorren pel terme

municipal de Barberà del Vallès, el Ministerio de Fomento, ha facilitat la

informació corresponent a les zones de soroll de la AP-7.

La informació sobre els nivells de soroll d’aquestes infraestructures i la seva

zona d’afectació, estan recollides en el “Mapa Estratégico de Ruido Cataluña.

Unidad de Mapa Estratégico AP-7 La Jonquera - Salou, any 2007”. I en el “Mapa

de Sorolls del municipi de Barberà del Vallès. Impacte acústic de grans

infraestructures: línia de RENFE, autopistes C-58, AP-7, carreteres B-30 i N-150

i aeroport de Sabadell, LEAM juny 2008”. (Veure figura 15.1. i en l’annex 4,

plànol A4zsF01).


En cas de conflicte l’Ajuntament disposa de l’estudi de detall per comprovar si un

determinat punt pròxim a la infraestructura està dintre o fora de la isòfona de

referència que delimita la zona de soroll.

Figura 15.1. Mapa de capacitat acústica i zones de soroll.


16. Propostes de pla d’acció

La magnitud i la gran varietat de les accions que s’han d’emprendre aconsellen

la creació d’un grup de coordinació multidisciplinari dins del propi ajuntament,

format pels tècnics dels diferents departaments vinculats, directa o

indirectament, amb la contaminació acústica i la seva problemàtica.

a) Creació d’una ponència Interdisciplinar, que comprengui representants

dels departaments vinculats a les condicions acústiques urbanes, com pot

ser urbanisme, serveis públics, trànsit, activitats etc. L’objectiu de la

creació de la ponència és la cerca del consens en les actuacions que

vindran a continuació.

b) Elaboració de l’ordenança municipal pel la qualitat del medi urbà, pel que

fa a la protecció contra el soroll, que contempli tot allò establert pel marc

legislatiu actual. Barberà del Vallès no disposa d’una ordenança

reguladora del soroll actualitzada.

c) A partir de les dades del mapa de soroll, mapa de capacitat acústica,

mobilitat, enquestes etc., l’Ajuntament hauria d’establir quines són les

àrees prioritàries d’actuació. En conseqüència, el disseny d’aquestes

actuacions serà funció de les condicions concretes de cada àrea.

d) En paral·lel a tots els passos anteriors, hi ha actuacions de caire general

que es poden dur a terme, entre les quals es poden citar:

- Ús d’asfalt sonoreductor en tots aquells carrers que s’hagin de

repavimentar. Especialment en les de les xarxes principal.

- Incloure la variable d’emissió acústica en la selecció d’equipament de

servei públic, com poden ser camions de recollida d’escombraries,

autobusos, etc.


- Establir controls de soroll emès tant per vehicles públics com privats.

- Incloure l’estudi acústic en la remodelació de places i urbanització del

territori.

- Endegar campanyes de sensibilització de la població.

- Promoció dels vehicles elèctrics.

- Interacció entre l’Ajuntament i les administracions competents en

infraestructures amb l’objectiu de pacificar i aconseguir disminuir els

nivells sonors en les zones de soroll.

Figura 16.1. Esquema del pla d’acció.

Totes aquestes propostes presentades en aquest apartat de forma esquemàtica,

s’haurien de desenvolupar en un pla d’acció contra el soroll.

Mapa de Soroll

Mapa de Capacitat Acústica

Establiment ponència

Revisió / elaboració ordenança

Estudi de mobilitat Avaluació molèstia

Gestió Integral del Soroll

Actuacions generals:

- Ús asfalt sonoreductor

- Serveis públics de baixa emissió acústica

- Control soroll vehicles

- Estudi acústic en urbanització territori

- Sensibilització població

- Promoció dels vehicles elèctrics

- Disminuir els nivells sonors en les zones de soroll

Actuacions concretes

Realització mesures complementàries

Compliment amb la Llei


17. Conclusions

Barberà del Vallès no disposa d’una Ordenança Municipal Reguladora del Soroll

i les Vibracions actualitzada. A falta d’aquesta ordenança, per fer l’anàlisi de la

situació acústica del municipi, s’han pres els índexs de soroll contemplats al

Decret 176/2009 de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

16/2002 de protecció contra la contaminació acústica i se n’adapten els seus

annexos.

Seguint aquest Reglament, es poden establir diferents categories. La primera

amb els carrers que tenen menys de 65 dBA, entre 65-70 dBA, i una altre amb

els carrers que presenten més de 70 dBA.

17.1. Conclusions mapa de soroll

1. Estat general. Com en totes les poblacions, la principal font de soroll és el

trànsit. En general, es pot concloure que les condicions acústiques del

municipi de Barberà del Vallès, es poden considerar les habituals i similars a

les d’altres municipis de la mateixa tipologia. La distribució de longitud de

carrer en funció del nivell sonor queda força concentrada en la franja de

sensibilitat acústica alta, si es consideren els nivells de referència del Decret

176/2009.

2. Un alt percentatge de carrers presenten un nivell sonor menor de 65 dBA,

valor considerat com nivell límit dels objectius de qualitat per a les zones A4

durant el període diürn.


3. Les vies que composen la xarxa d’accés, rondes i els eixos travessers,

presenten nivells entre 65-69 dBA, amb algun tram de 70-74 dBA. La resta de

vials d’aquestes tipologies presenten nivells sonors entre 60-64 dBA.

4. Des del punt de vista del nivell sonor diürn, el conjunt de les vies incloses en

les xarxes de distribució principal, presenten una fenomenologia similar, amb

alguna excepció, i els nivells sonors s’engloben quasi tots dins els intervals de

55-59 i 60-64 dBA.

5. Els carrers de la trama urbana prenen majoritàriament valors que oscil·len

entre 50-54 i 55-59 dBA, valors considerats normals en municipis com

Barberà del Vallès.

6. Els nivells sonors obtinguts a la xarxa de carrers de vianants situats al centre

urbà, es troben majoritàriament entorn a 55-59 dBA pel període de dia i 45-49

durant la nit.

7. En soroll nocturn, val a dir que els nivells són similars als trobats a altres

poblacions catalanes de tipologia similar, doncs la diferència promig entre els

nivells de dia i nivells de nit és de 6 dBA, a les vies d’accés i travesseres

importants. Els carrers de distribució principal de transit presenten diferències

entorn a 8 dBA i la resta de carres presenten diferències entorn a 10 dBA. En

els polígons industrials s’han trobat diferències entre els nivells de dia i nit

entorn a 5 dBA.

8. De la mateixa forma que ocorria en el mapa de soroll del 2008, els carrers

amb un percentatge de vehicles pesants entorn al 10%, es troben en els

polígons industrials o carrers properes con són: Via de Sant Oleguer, Ronda

de Sta. Maria, Ronda Industria, i en alguns carres de la xarxa d’accés i de

distribució amb densitat de trànsit elevada on hi passen les línies d’autobusos

urbans. En els carrers amb un 10% de vehicles pesants s’ha trobat que


l’increment mig en el nivell de soroll és entorn a 2 dBA respecte de un carrer

normal, on el percentatge de pesants és inferior al 6%.

9. Resultats similars s’obtenen pel pas de motocicletes, s’ha trobat que alguns

carrers que formen la xarxa de distribució principal de la ciutat, com són Via

de Sant Oleguer, Ronda Industria, Av. Verge de Montserrat Av. de la

Generalitat entre altres, presenten un percentatge de pas de motocicletes

major al 6/%, essent aquesta la causa de l’increment entorn a 2 dBA de

mitjana en el nivell sonor d’aquest carrers.

10. Els carrers afectats pel pas de trens són: el C. del Ferrocarril, un tram de

la Ronda de l’Est, Ronda de Catalunya, C. Osona i C. Mas Mitjans, els nivells

sonors generats pel ferrocarril estan entre 60 i 64 dBA pel període de dia, i 55-

59 dBA durant la nit.

11. L’activitat industrial al municipi de Barberà es desenvolupa en les àrees

industrials i als polígons industrials que existeixen al municipi, on hi ha àrees

que limiten o cohabiten amb els habitatges, com es el cas de la Ronda de

Santa Maria, on a la zona residencial arriben nivells entre 40 i 45 dBA, també

als carrers Nàpols i Doctor Fleming amb un nivells sonors de 53 i 65 dBA

respectivament.

12. Una primera dada a considerar és que els nivells sonors al municipi de

Barberà del Vallès en general, són similars als obtinguts a l’any 2008. En

l’actualitat, durant el període de dia el 92% de la població (98% en el 2008) es

troba exposada a nivells sonors per sota de 65 dBA, valor límit d’immissió

considerat per a la zona de sensibilitat acústica alta A4-Predomini de sòl d’us

residencial.


13. D’altra banda, durant el període nocturn el 90% de la població (87% en el

2008) es troba per sota de 55 dBA, valor límit d’immissió fixat per a la zona de

sensibilitat acústica alta A4-Predomini de sòl d’us residencial.

17.2. Conclusions mapa de capacitat acústica

El mapa de capacitat acústica ha de ser l’eina de gestió del soroll ambiental a

Barberà. És una eina d’ús múltiple doncs la seva aplicació pot repercutir en

l’acció de pràcticament tots els serveis i/o àrees de l’Ajuntament, especialment

els de medi ambient, urbanisme, activitats i mobilitat, però també els de

manteniment urbà, cultura, seguretat ciutadana, etc.

En l’elaboració del mapa de capacitat acústica s’ha considerat la zonificació

acústica del territori en funció de l’ús predominant del sòl, però també de

l’existència d’infraestructures de transport o d’equipaments, i tenint en compte la

voluntat del municipi.

S’han considerat les diferents zones de sensibilitat acústica:

A1 Espais d’interès natural i altres.

El territori dintre del terme municipal de Barberà del Vallès que forma part del

corredor verd del riu Ripoll, i que no estigui afectat pel soroll procedent dels

polígons industrials i l’autopista AP-7 i l’autovia B-30.

A2 Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural (color marró, RGB: 166

83 0).

En el cas de Barberà del Vallès, no es considera cap a zona d’aquest tipus.


A3 Habitatges situats al medi rural (color verd fosc, RGB: 0 132 0).

Les masies que estan habitades de manera permanent com són: Molí d’en

Santo, Ca n’Armengol, Can Batista, Can Salvatella i Can Simeó.

A4 Àrees amb predomini de sòl d’ús residencial (color verd, RGB: 0 255 0).

Els sectors o barris residencials de Barberà, com són el Barri Estació - Ca

N’Esteper, Can Llobet, Parc Central, La Romànica, Parc d’Europa, Casc

Antic, Eixample Centre, Can Gorgs, Can Gorgs II i Can Serra.

B1 Àrees on coexisteixen sòl d’ús residencial amb activitats i/o

infraestructures de transport existents (color groc, RGB: 255 255 0).

Els carrers paral·lels i confrontats als polígons i zones industrials, zones i

centres esportius, així com, els habitatges situats enfront d’aquestes zones i

en primera línia d'aquests carrers. També els eixos viaris que conformen la

xarxa d’accés i eixos travessers, i els carrers amb presencia d’activitats

comercials i de lleure.

B2 Àrees amb predomini de sòl d’ús terciari (color ocre, RGB: 255 205

105).

Els espais ocupats per equipaments terciaris i serveis i les grans zones

comercials: Sector comercial Baricentro, supermercats Mercadona, Lidl i el

mercat municipal.

C1 Àrees amb predomini de sòl d’ús terciari, recreatiu i d’espectacles. (color

rosa fort, RGB: 255 0 255).

Els camps de futbol i les zones, centres i clubs esportius distribuïts pel

municipi. També la pastilla de terreny que ocupa la discoteca “Las Carpas

del BoraBora”.


C2 Àrees amb predomini de sòl d’ús industrial (color vermell, RGB: 255 0 0).

Els polígons industrials de Barberà del Vallès, P.I. Santiga, P.I. Can

Salvatella, P.I. Santa Maria Sectors A, B i C, P.I. Can Rabella i P.I. Molí d’En

Santo, així com les illes de terreny ocupades pel les empreses Grup GEMA i

ELEKTRA.

Zones de soroll

Les zones del territori de Barberà del Vallès afectades pel soroll procedent

de les infraestructures de titularitat supramunicipal que discorren pel terme

municipal, l’autopista AP-7 (B-30), la línia d’ADIF ferrocarril de Barcelona a

Manresa i l’Aeroport de Sabadell.

17.3. Conclusions mapa estratègic de soroll

El mapa estratègic de soroll és una eina fonamental en la gestió del soroll

ambiental. Barberà del Vallès forma part de l’Aglomeració del Vallès

Occidental I, com a conseqüència, està obligada a elaborar un mapa estratègic

de soroll.

Els requeriments mínims que el Decret 176/2009 contempla en els criteris

d’elaboració dels mapes estratègics de soroll d’una aglomeració, és representar

la situació acústica existent expressada d’acord amb un índex de soroll, o be,

representar la superació d’un valor límit d’acord amb el mapa de capacitat

acústica, així com, quantificar el nombre estimat de persones situades en una

zona exposada al soroll i el nombre estimat d’habitatges, escoles i hospitals en

una zona determinada que estan exposats a valors específics d’un índex de

soroll.


1. Respecte a la longitud de carrers exposada a un cert nivell de soroll, si es

compara el percentatge de longitud de carrers exposats a cada interval de nivell

sonor durant el període diürn, corresponent als anys 2008 i 2012, s’obté que els

nivells sonors han disminuït lleugerament respecte a l’any 2008. En funció dels

nivells obtinguts a l’any 2012, el municipi de Barberà té un 7,1% de longitud de

carrer per sobre de 70 dBA, un 7% de longitud de carrer amb nivells entre 65-69

dBA i un 85,9% per sota de 65 dBA. Sent els percentatges obtinguts a l’any 2008

per a cada rang de nivell, del 5,5%, 7,7% i 86,8% respectivament.

2. Per al període nocturn i en el cas de l’any 2012, s’han obtinguts els següents

percentatges: un 11,5% de longitud de carrer per sobre de 60 dBA, un 36,2% de

longitud de carrer amb nivells entre 55-59 dBA i la resta, un 52,4%, de longitud

de carrer amb nivells per sota de 55 dBA. Sent els percentatges obtinguts a l’any

2008 del 14,5%, 33,5% i 52% respectivament.

3. A l’hora d’analitzar els canvis en les superacions dels nivells límit d’immissió

respecte de les obtingudes a l’any 2008, s’ha de tenir en compte la modificació

en l'escalat dels trams.

Durant el període de dia, les superacions dels nivells límit d’immissió existents a

data de 2012 són entre 1 i 4 dBA en el tram nord de la Ctra. de Barcelona, en la

Ronda de l'Est i al carrer Urgell, el tram sud de la Ctra. de Barcelona mostra una

superació dels nivells entre 5 i 9 dBA.

Durant el període de nit, s’observa una superació dels nivells entre 1 i 4 dBA en

la Ronda de l'Est, entre 5 i 9 dBA al tram nord de la Ctra. de Barcelona i al C.

Urgell, el tram sud de la Ctra. de Barcelona mostra una superació dels nivells

superior a 9 dBA.


4. Considerant l’índex d’immissió de soroll dia-vespre-nit Lden, que és l’indicador del

soroll ambiental utilitzat en els mapes estratègics de soroll, d’acord amb els

mètodes comunes a la Unió Europea, i tenint en compte l'increment de població

al municipi de Barberà del Vallès durant el període 2008 - 2012, actualment a

l’any 2012 la major part de la població (92%) es troba exposada a nivells sonors

per sota de 65 dBA, enfront del 98% corresponent a l'any 2008.

18. Fonts documentals

1. Directiva 2002/49/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, sobre evaluación y gestión del ruido

ambiental.

2. Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica. Generalitat de Catalunya

3. Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del ruido.

4. Real Decreto 1513/2005 por el que se desarrolla la Ley 37/2003 en lo referente a la evaluación y

gestión del ruido ambiental.

5. Decret 245/2005 pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat.

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

6. Real Decreto 1367/2007 de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003 del ruido, en lo

referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas.

7. Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel que s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de

juny, de protecció contra la contaminació acústica.

8. ISO 1996-1: 2003 Mesura del soroll ambiental. Paràmetres bàsics i procediments.

9. ISO 1996-2: 1987 i (ISO 1996-2/Amd 1:1998) Mesura del soroll ambiental. Adquisició de dades.

10. ISO 1996-3: 1987 Mesura del soroll ambiental. Aplicació als límits de soroll.

11. Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the Production of Associated Data on Noise

Exposure. August 2007. European Commission Working Group Assessment of Exposure to Noise

(WG-AEN)

12. Auditoria Ambiental de Barberà del Vallès, 2001.

13. Pla general d’ordenació urbana de Barberà del Vallès 2005.

14. Estudi de Mobilitat al Municipi de Barberà del Vallès, 2005.

15. Plan director del Aeropuerto de Sabadell, Julio 2001.

16. Mapa de Sorolls i Mapa de Capacitat Acústica de Barberà del Vallès. LEAM-UPC. Juny 2008


17. Mapa Estratègic de Soroll de l’Aglomeració d’àmbit supramunicipal del Vallès Occidental I

constituïda pel municipis de Sabadell, Barberà del Vallès i Badia del Vallès. Departament de Medi

Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Novembre de 2009.

18. Metodologia per a l’elaboració dels mapes de soroll i proposta de mapa de capacitat acústica.

Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental. Diputació de Barcelona. Novembre 2011.

19. Inventari i Estudi del Patrimoni Paleontològic, Arqueològic i Arquitectònic del Municipi de Barbera

del Vallès. desembre 2001

20. Mapes Estratègics de Soroll de les Carreteres de la Generalitat de Catalunya. març 2008

21. Estudio sobre la diferencia de niveles de ruido en ventana, fachada y calle en entornos urbanos”

LEAM - UPC, noviembre de 2005.

22. The national noise incidence study 2000: 1,2 m and 4 m assessment heights DEFRA, Department

for the Environment, Food and Rural Affairs. February, 2002.

23. Jiménez S., Alsina R., Perera P, and Arriaga JM, The european directive on assessment and

management of environmental noise. Variability in the noise indicators. Proceedings of Forum

Acusticum 02, Sevilla (Spain), 2002.

24. Jordi Romeu, Santiago Jiménez, Teresa Pàmies, Meritxell Genescà, Lden assessment methodology

for acoustic maps: simulation or measurements? Proceedings of Internoise 2003, Jeju (Korea),

2003.

25. Santiago Jiménez, Jordi Romeu, Teresa Pàmies, Meritxell Genescà. Factores que influyen en la

estimación del Lden anual cuando la fuente de ruido es el tráfico rodado. Proceedings 34º Congreso

Nacional de Acústica y Encuentro Ibérico de Acústica 2003, Bilbao (España)

26. J. Romeu, S. Jiménez, M. Genescà, T. Pàmies, R. Capdevila. Spatial sampling for night levels

estimation in urban environments. J. Acoust. Soc. Am. 120 (2006), 791-800.

27. S. Jiménez, M. Genescà, J. Romeu, A. Sánchez. Estimation of Night Traffic Noise Levels. Acta

Acústica united with Acústica. ISSN 1610-1928. Vol 94 (2008) 1-1

28. J. Romeu, M. Genescà, T. Pàmies, S. Jiménez. Street Categorization for the Estimation of Day

Levels using short-term measurements. Appied Acoustics 72 (2011) 569-577. ISSN 003-682-X

29. Santiago Jiménez, Jordi Romeu, Meritxell Genescà, Antoni Alsina. Planes específicos para la

reducción de la contaminación acústica en la ciudad de Terrassa. Proceedings 41º Congreso

Español de Acústica, Congreso Ibérico de Acústica, EAA European Symposium on Enviromental

Acoustics and on Buildings Acoustically Sustainaible 2010, León (España)

30. Pàgina web Ajuntament Barberà del Vallès. http://www.bdv.es/bdv/portada/index.php

31. Pàgina web de la Diputació de Barcelona. http://www.diba.es

32. Visor mapes de la Generalitat de Catalunya http://sima.gencat.cat/Visors/Soroll/Inici.html

33. Institut Cartogràfic de Catalunya http://www.icc.es

34. Institut d’Estadística de Catalunya http://www.idescat.cat/es

35. Cercador de mapes de Google http://maps.google.es

Mapa Estratègic de Soroll Barbera 13-2-13 · Jesús Suso Gil Servei de Medi Ambient - Ajuntament...

Documents

Transcript of Mapa Estratègic de Soroll Barbera 13-2-13 · Jesús Suso Gil Servei de Medi Ambient - Ajuntament...