Mapa Patrimoni Cultural de Vilafranca del Penedès Memòria tècnica

20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 2

Mapa Patrimoni Cultural de Vilafranca del Penedès Memòria tècnica Redacció ACTIUM PATRIMONI CULTURAL, SL:Jordi Montlló Bolart Ajuntament de Vilafranca del Penedès Novembre de 2008

reyesbt

Sello

Memòria

Mapa del patrimoni cultural i natural de Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès, l’Alt Penedès

Maig de 2007 – novembre de 2008

Jordi Montlló Bolart

Mataró, 15 de novembre de 2008

Mapa del patrimoni cultural i natural Vilafranca del Penedès, l’Alt Penedès

Memòria tècnica [p. 2]

SUMARI

1. PRESENTACIÓ.......................................................................................................................4

2. AGRAÏMENTS ........................................................................................................................5

3. MARC TERRITORIAL..............................................................................................................6 3.1. EL MEDI FÍSIC ........................................................................................................................6 3.2. LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT...................................................................................7 3.3. EVOLUCIÓ HISTÒRICA.......................................................................................................11

4. METODOLOGIA..................................................................................................................15 4.1. MARC TEÒRIC ....................................................................................................................15 4.2. PROCESSOS DE TREBALL ...................................................................................................17 4.2.1. FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ..............................................................................17 4.2.2. TREBALL DE CAMP .........................................................................................................17 4.2.3. TREBALL DE GABINET......................................................................................................19

5. RESULTATS DE L’ESTUDI ......................................................................................................20 5.1. ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS......................................................................20 5.2. PATRIMONI IMMOBLE........................................................................................................22 5.3. PATRIMONI MOBLE ............................................................................................................37 5.4. PATRIMONI DOCUMENTAL ...............................................................................................40 5.5. PATRIMONI IMMATERIAL ...................................................................................................42 5.6. PATRIMONI NATURAL ........................................................................................................45 5.7. ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS ...........................................................................48

6. BIBLIOGRAFIA i webgrafia................................................................................................58

ANNEX 1. ÍNDEX ALFABÈTIC

ANNEX 2. ÍNDEX NUMÈRIC

ANNEX 3. ÍNDEX TIPOLÒGIC

ANNEX 4. ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS

FITXA TÈCNICA

Nom del projecte Mapa del patrimoni cultural i natural

Població i comarca Vilafranca del Penedès, l’Alt Penedès



Promoció Oficina del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)

Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Execució intervenció Actium Patrimoni Cultural, SL

Coordinador Marc Bosch de Dòria

Equip de treball Jordi Montlló Bolart, historiador

Dates d’execució Maig de 2007 – abril de 2008



1. PRESENTACIÓ

L’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona és un servei especialitzat en la cooperació i promoció del patrimoni cultural local. Dins del seu Programa d’Interpretació del Patrimoni Cultural, l’OPC promou l’elaboració de Mapes del patrimoni cultural, amb col·laboració dels municipis interessats, seguint els següents objectius:

• Captació exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un munici-pi.

• Valorització dels elements reconeguts.

• Adopció de mesures per a la seva protecció i conservació.

• Planificació de les accions de rendibilització social i cultural.

Aquesta memòria tècnica reflecteix el resultat dels treballs de recerca i elaboració del Mapa del Patrimoni Cultural i Natural del municipi de Vilafranca del Penedès (l’Alt Penedès). L’estudi ha estat encarregat a l’empresa de serveis culturals ACTIUM PATRIMONI CULTURAL, SL, a partir de la sol·licitud efectuada per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

La realització del treball ha estat executada per Jordi Montlló Bolart, sota la coordinació de Marc Bosch de Dòria, entre els mesos de maig de l’any 2007 i d’abril de l’any 2008.



2. AGRAÏMENTS

Aquest treball no s’hauria pogut realitzar sense l’inestimable ajut d’un seguit de persones a qui volem agrair enèrgicament.

En primer lloc volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès pel seu interès i les gestions facilitades. Però d’una manera molt específica al personal dels diferents departaments consultats. També volem agrair el seu ajut a la bibliotecària, i al personal de VINSEUM.

Quan hem necessitat fer una consulta en un arxiu, biblioteca o centre oficial o privat, ens hem trobat una sèrie de persones que ens han atès molt professionalment. Volem agrair les atencions rebudes dels tècnics de l’Àrea de coneixement i recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El nostre agraïment també és per totes les persones que ens han obert amablement les portes de casa seva.



3. MARC TERRITORIAL

3.1. EL MEDI FÍSIC

Vilafranca del Penedès és la capital de l’Alt Penedès, que comparteix territori amb 26 municipis més. L’Alt Penedès és una de les tres comarques del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf), situada a la Depressió Prelitoral Catalana entre el Baix Penedès, l'Alt Camp, l'Anoia, el Garraf i el Baix Llobregat. A la major part del terme municipal de Vilafranca del Penedès trobem materials sedimentaris superficials del Pleistocè mitjà i superior. Aquests són dipòsits arrossegats per rieres fins a l’àrea de la plana com a zona de captació de cabals hídrics i de rebles. Les zones fonts d’aquests drenatges les trobem en el sectors prelitoral de Santa Martí Sarroca i Guardiola de Font Rubí. Aquests materials cobreixen d’altres més antics com les successions al·luvials i marines dipositades durant la fase transgressiva i de transició en el Miocè mitjà. Aquest entorn de dipòsits marins ha donat lloca restes fòssils d’invertebrats i alguns vertebrats ocasionals com: taurons, dofins, balenes i sirenis. Els materials marins constitueixen les successions marines i de transició amb una discontinuïtat càrstica que afecta el substrat Cretaci en el sector de Sant Miquel d’Olèrdola i Pacs del Penedès.

El municipi de Vilafranca del Penedès és envoltat al nord pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l'est per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al sud per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l'oest per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès. El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, les Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola. Té una superfície de 19’7 km2 i 36.656 habitants (2007), per tant la seva densitat demogràfica és de 1.865,4 hab./km2.

L’orografia vilafranquina és força plana, només destaquen petites elevacions d’un centenar de metres sobre la resta de la plana: el puig de Sant Jaume (296 m), el puig de Sant Pau (302 m) i el que serveix d’assentament a la mateixa capital. Els sediments quaternaris cobreixen els dipòsits miocènics, els quals afloren en punts del NE, mentre que el Cretaci apareix en superfície en els turons del NW. El territori és drenat per algunes rieres de curt recorregut que desguassen al riu de Foix o a la riera de Canyelles, ja fora del terme; aquestes rieres són la riera del Molí d'en Rovira (o de Santa Digna), a llevant, que aplega les aigües dels torrents de les Comes, de la Torreta i de Santa Maria dels Horts i desemboca a la riera de Canyelles, i la riera de Llitrà (o de les Graus), a ponent, que ve de la serra de Font-rubí i s’uneix al riu de Foix prop dels Monjos. Vilafranca, per la seva situació, gaudeix d’un clima suau, Mediterrani amb una certa continentalitat, manifesta en les temperatures hivernals. La temperatura mitjana anual és superior als 14°C, la del gener ultrapassa els 7°C i la del juliol gairebé arriba als 23°C. Les pluges es reparteixen al llarg de l’any, exceptuant els mesos de febrer i juliol, que tenen totals reduïts tal com és propi dels climes de la façana mediterrània.



La situació de Vilafranca al centre de la depressió penedesenca, emmarcada per la Serralada Prelitoral i el massís de Garraf, és un pas obligat, ja d'antic. Així, en l'època romana hi passava la Via Augusta, que des d'Ad Fines (Martorell) es dirigia a Tarragona. En època medieval és documentat el camí que hi duia per Begues i Olesa de Bonesvalls, mentre que la carretera del massís d'Ordal no va ser oberta al trànsit fins el 1802. El 1865 s'inaugurà la línia fèrria de Martorell a Tarragona per Vilafranca i actualment hi passa la del ferrocarril de Sant Vicenç de Calders-Barcelona per l'interior. Vilafranca és un punt estratègic respecte de les comunicacions que des del pla de Barcelona i el Baix Llobregat s'adrecen cap al S. La xarxa viària és formada per la AP-7 de la Jonquera a Alacant, que passa per la part meridional del terme, vorejant el d'Olèrdola, i té sortides al N i al S de la vila; la carretera N-340, que comunica Barcelona amb Tarragona per l'Ordal; la C-15, que uneix Garraf amb Igualada i la seva comarca, i les carreteres locals que comuniquen la capital amb altres localitats, com ara la que porta a la Bisbal del Penedès, Pontons, les Cabanyes, Sant Jaume dels Domenys, etc.

3.2. LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT

El topònim fa referència a les franqueses establertes a Olèrdola o el Penedès al segle XI, i la formació de la vila es relaciona amb el fracàs de la restauració d'Olèrdola després de la invasió almoràvit de l’any 1108.

Les primeres dades sobre la població es troben als fogatjaments de Cervera i de Tortosa (1365-70), en els quals consten 873 i 820 focs, respectivament, corresponents a la vila de Vilafranca. Les pestes del segle XV delmaren la població de tal manera que el nombre de focs el 1497 era de 315, menys de la meitat dels enregistrats en temps de Pere III. La recuperació durant els segles XVI i XVII fou lenta. Els fogatges de 1515 i 1553 enregistren, respectivament, 330 i 386 focs.

Uns anys després de la guerra de Successió, la població havia davallat sensiblement. Durant el segle XVIII, hi hagué un augment espectacular: el 1718 hi havia 1834 habitants, que a l’any 1787 ja s’havien duplicat, assolint la xifra de 3.673 h, el 3% dels quals corresponia a clergues. Eren més nombrosos els jornalers i els menestrals, grups que representaven el 9% cadascun. Al llarg dels segles XIX i XX l’evolució demogràfica té un signe clarament positiu. Els decennis immediatament posteriors a la Guerra Civil Espanyola la població s’estabilitzà fins a la dècada del 1960.

Des d’aleshores, la industrialització de la producció vitivinícola i l'inici de l’arribada d’indústries foranes van fer augmentar el ritme de creixement fins al 3,4% anual, principalment per l’afluència d’immigrants procedents d’altres zones menys industrialitzades de la Península i dels municipis rurals del mateix Penedès. Aquest percentatge s’incrementà lleugerament (3,5%) en la dècada del 1970 i es reduí (1,1%) en el període 1980-90 per l’efecte de la crisi econòmica. Paral·lelament es produí un procés constant de concentració de la població comarcal a Vilafranca; el 1950 hi residia el 33% de la població de l'Alt Penedès i l’any 2005 ho feia el 38,4%.



Evolució de la població

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

40000

1717

1787

1857

1877

1900

1920

1936

1945

1955

1960

1965

1970

1975

1981

2007

Hab

itant

s

L’economia de Vilafranca del Penedès està intensament vinculada al conreu de la vinya. Tot i que estem parlant d’una agricultura d’1’7% del valor afegit brut per sectors, el conreu de la vinya incideix d’una manera específica amb una indústria vinculada a aquesta activitat, a la que cal afegir les diverses activitats que cada cop més s’hi relacionen.

Les dades per sectors de l’any 2001 són les següents: un 1,7% de la població ocupada treballava en el sector primari, el 30,7% en la indústria, el 9,6% en la construcció i el 58% en els serveis.

Sectors d'ocupació (2001)

30,70%

1,70%

58,00%

9,60%

Agricultura Indústria Construcció Serveis



L’agricultura del municipi es basa en el conreu de la vinya, la resta de conreus són les hortalisses i els fruiters. Les varietats de raïm conreuades són els tradicionals macabeu, xarel·lo, parellada, monastrell, garnatxa, carinyena, i les varietats de chardonnay i cavernet sauvignon. A principis del segle XVIII, Vilafranca i tota la zona de l’interior produïen el vi just per al consum propi i només els anys de bona collita se’n produïen excedents, que eren transformats en aiguardents per a l’exportació. El comerç vinícola a l’engròs no adquirí importància fins al segle XIX. L’extensió de la vinya, amb la producció d’excedents de vi, anava condicionada a la possibilitat d’exportar aquest vi, de manera que durant tot el segle XVIII es maldà per tenir un bon camí de carro entre Vilafranca i les platges d’embarcament: Vilanova i Sitges. L’exportació de vins de Vilafranca començà quan les vinyes de la costa del Penedès es van veure afectades per la malura vella o oïdi (1854-60), que ocasionà males collites al litoral però no afectà les vinyes de l’interior.

El 1880 un comerciant suís s’establí a Vilafranca amb la finalitat d’exportar els vins del Penedès a Suïssa, ja que en aquesta època les vinyes d’aquest país i també les de França ja havien estat afectades per la fil·loxera. Però foren unes cases franceses les que van fer les primeres exportacions al seu país de vins del mercat de Vilafranca. Fins a la temporada 1884-85 no van ser els vilafranquins els exportadors dels seus vins a França, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, Txecoslovàquia, el Regne Unit i Dinamarca. També se n’exportava al continent americà. Però el 1886 la fil·loxera entrà al Penedès per Gelida i Sant Sadurní d'Anoia, cosa que comportà una minva de la producció. Però ben aviat es van replantar amb peus americans resistents a la plaga. El 1901 se celebrà l'Exposició Comarcal del Penedès i es creà l'Estació de Viticultura i Enologia, amb celler, caves, sales de fermentació, laboratori, biblioteca, etc. Vers el 1909 ja s’havia superat la crisi provocada per la fil·loxera, però la gran empenta es produí durant la Primera Guerra Mundial, que provocà una crisi en la producció francesa, de manera que el mercat dels vins penedesencs s’eixamplà a tots els continents. Des de mitjan segle XX el sector millorà la qualitat del producte i la seva comercialització, fet que li ha permès una penetració progressiva en el mercat internacional, tant dels països tradicionalment consumidors (França, Alemanya, Itàlia, etc. ) com dels nous (Estats Units, Canadà, Japó, etc. ). Pel que fa al mercat interior, cal constatar també un augment del consum de vi amb denominació d’origen Penedès. La ramaderia és poc important i només destaca la cria d'aviram.



El creixement industrial és una conseqüència d’unes bones comunicacions, distàncies relativament curtes a les àrees industrials de proveïment i consum de Barcelona i Tarragona. L’origen de la indústria moderna, l’elaboració de vins i licors (conyac i vermut, principalment) se situa a partir dels anys seixanta del segle XX, arran del procés de trasllat de plantes industrials fora de Barcelona, la inauguració de l'autopista AP-7 (1972) i la industrialització de la producció vinícola, que esdevingué la segona activitat econòmica del municipi (45% dels actius, els anys 90). Després de diverses vicissituds en la comercialització del vi, al primer terç del segle XX s’inicià una etapa d’industrialització del producte per tal d’obtenir qualitats uniformes i d'aquesta manera poder competir als mercats exteriors.

Si en un primer moment la indústria s'orientà cap a les activitats derivades de l'agricultura, actualment l'estructura industrial és força variada. El sector vinícola i l'alimentari concentren el 30% d'empreses de la comarca. En l'actualitat, l'elaboració de vins i cava és un eix fonamental; l'any 1990 figuraven censades una trentena d'empreses i el sector disposa d’entitats que en fan el control i la promoció: Consell Regulador de la denominació d'origen Penedès, Consell Regulador de Vins Escumosos, Unió Vinícola del Penedès i Firavi. L'altre subsector de les indústries alimentàries important, és la fabricació de pinsos compostos i productes per al bestiar o per a l'alimentació humana.

El segon lloc pel que fa al nombre d'empreses correspon al metall, sector dedicat principalment a la fabricació de maquinària i equipaments per a l'agricultura (viticultura i derivats del vi i de l'oli). Segueixen en importància les empreses del ram de la fusta i el suro, el paper i les arts gràfiques—d'una gran tradició—, el calçat i el vestit, i també algunes de materials de la construcció. A més, hi ha empreses constructores, de lloguer de màquines d'obres i de preparació de formigons i nombrosos concessionaris de vehicles.

El sector terciari va augmentar considerablement entre els anys 1970 i el 2000. L’activitat comercial és palesa en tots els rams: exportadors, majoristes i detallistes. L’estructura comercial interna és força tradicional, amb predomini dels establiments petits, localitzats al centre de la ciutat. Destaquen els dedicats a l’alimentació, però també són importants el metall i el tèxtil. L’àrea d’influència del mercat de Vilafranca s’estén per gairebé tota la comarca —a excepció de Gelida, que té tendència a anar al Baix Llobregat— i, fins i tot, a zones del Garraf, el Baix Penedès i l'Anoia, però la facilitat de comunicacions amb Barcelona hi condueix un important flux comercial. El mercat de Vilafranca, d’origen tan antic com la població, va substituir el de la Granada, que fins al segle XII fou el més ric de la comarca. És un dels fonaments històrics de la capitalitat de Vilafranca i una de les bases de la seva prosperitat. Actualment se celebra cada dissabte, però també s’havia fet el dimecres i el divendres. El seu emplaçament ha variat segons les èpoques. Els dimarts hi ha mercat als recintes dels mercats de la Pelegrina i de Sant Salvador, i també hi ha mercat diari de verdura a la plaça de Sant Joan. El del dissabte es fa al centre de la vila, sota els porxos de les places de Sant Joan, de la Constitució, de Jaume I i de l'Oli, i també a la Rambla. Tenen anomenada els mercats temporals dels alls i dels melons i el de planters.

Se celebren tres fires l’any i una cada dos anys. El 1528 hom establí les Fires i Festes de Maig, o dels Enamorats, que van ser restaurades el 1932 i el 1957; actualment es dediquen especialment a l’exhibició i la venda de maquinària agrícola i productes agrícoles, industrials i comercials. La Fira del Gall se celebra per Sant Tomàs, el 21 de



desembre o el dissabte abans de Nadal. Des de l'any 1993 se celebra la Fira del Vehicle d'Ocasió. El 1943 es va fer per primer cop la Fira de la Vinya i del Vi, actualment anomenada Firavi (Fira Tècnica de la Vinya i del Vi), que és biennal. La fira més antiga de Vilafranca, coneguda pròpiament per la Fira o Fires del Sembrar, o de Sant Lluc (18 d’octubre), se celebrava ja el 1177 i va ser confirmada per Jaume II el 1316, però s’ha extingit.

3.3. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Quan es parla de la història de Vilafranca es tendeix per començar a l’edat mitjana, ja que el seu mercat medieval és l’origen directe de la ciutat; però molts segles enrera ja trobem poblament en aquesta zona, testimoniat per diversos jaciments arqueològics.

Les terres de Vilafranca ja eren poblades pels agricultors de l’època neolítica, com mostren els sepulcres de fossa trobats als terrenys de la factoria Cinzano (179), al Pont Vell(175), a la vinya d’en Salvany (178) i prop de Santa Maria dels Horts (209). També s’hi han trobat vestigis de l’època ibèrica (sitges i terrissa) i de la civilització romana: unes columnes estriades aparegudes a la basílica de Santa Maria (200), una columna i un capitell trobats en una casa de la plaça de l'Estació i una làpida romana del segle II. El 1970, a la capella de Sant Pelegrí (156), foren descobertes diverses sitges i enterraments, de teules i d’àmfores, del segle V.

Les primeres notícies documentals d’indrets i edificis del terme són de la fi del segle X. Els topònims Calçada Francisca o les Carreroles, les vinyes de Santa Creu o de Santa Digna i el camí que va a Santa Digna s’esmenten en 978-979. Fins al segle XII el terme de Vilafranca va formar part del terme del castell, urbs o ciutat d'Olèrdola, i com a tal gaudia de franqueses especials, anàlogues a aquelles que tenien els habitants de la ciutat de Barcelona, esmentades en un document del 990 referent a la repoblació del castell de Ribes. Aquestes franqueses van ser confirmades el 1025 pel comte Berenguer Ramon I. Hi ha altres referències documentals que esmenten la torre de Delà. El 1034 Mir Geribert va rebre de Sendred i Bonadona unes terres que tenien “in turre Dellane”. Posteriorment, el comte Ramon Berenguer I adquirí per diverses compres alguns dels alous del terme d'aquesta torre, a més de la meitat de la torre, excepte l'alou que era del monestir de Sant Cugat del Vallès. Els límits del terme d'aquesta torre coincideixen, en una gran part, amb el terme actual de Vilafranca: al N el castell Mocio o Mucci (Castellmuç), a llevant la Calçada Francisca i el riu de Vitrano, avui riera de Llitrà (o de les Graus), i a ponent el terme de Pacs i la Guixera. La formació de la vila de Vilafranca està relacionada amb la fracassada restauració d'Olèrdola després de la invasió almoràvit del 1108. Així, l'organització de la vila, emplaçada dins l'àmbit al qual s'estenien les franqueses d'Olèrdola, rebé un impuls decisiu del comte Ramon Berenguer IV, el qual se serví de diversos familiars d'un individu, possiblement originari del lloc, anomenat Pere Berenguer de Vilafranca, a qui vers el 1151 constituí en batlle comtal i alhora donà en feu alguns alous i drets senyorials que el comte hi tenia. L’historiador vilafranquí Mas i Perera, creu que la citació de Vilafranca el 1151 pressuposa la seva anterior existència. La primera notícia de la parròquia de Vilafranca, el 1188, és en un document d'Alfons I en què concedeix al clergue Bernat, de la dita parròquia, el dret de regentar una escrivania en la qual hom podrà fer testament, esposalles o qualsevol altre document que no sigui un capbreu, al lloc on es fan les Fires de Vilafranca i només durant el temps de la seva celebració. La concessió reial de la fira devia ser, segons J. M. Massachs, probablement contemporània de la



de Vilagrassa (1185), i aviat esdevingué una de les fires més importants de Catalunya. Les primeres notícies específiques del mercat són del 1177, però abans de la fi del segle XII aquest mercat fou absorbit pel de Vilafranca, les mesures del qual s'imposaren el 1197. L'actuació de Pere Berenguer de Vilafranca com a batlle comtal o administrador dels drets del sobirà a la vila és testimoniada en un document del 1151. Pere i Berenguer, els seus fills, juntament amb Dalmau de Canyelles i Vidià de Sarrafeguera, van rebre del sobirà, el 1191, la confirmació dels seus drets sobre la vila de Vilafranca i els seus habitants. Intervingué també en la repoblació de Vilafranca un altre cavaller, Bertran de Castellet. Si bé Alfons I no fou el fundador de la vila de Vilafranca, sí que contribuí a la seva prosperitat, però, com altres monarques que el succeïren, en disposà com si fos un bé personal seu. És després de la mort d'Alfons I que comença a actuar un tal Bernat de Boix, veguer del rei al Penedès “domini regis vicarium in Penitense” el 1198, amb poder jurisdiccional per a conèixer de causes civils i criminals.

Aquesta vegueria no tingué capitalitat de dret a Vilafranca fins el 1356, malgrat que de fet el veguer hi residia de molt abans. El segle XIII fou d'una gran importància per al desenvolupament de Vilafranca. En aquesta època la família dels Vilafranca apareix en qualitat de castlana. El 1236 el rei Jaume I donà a Fructià de Palau el Palau Reial (palatium nostrum) amb l'obligació de donar-hi allotjament al rei i als seus successors sempre que hi fossin de pas. Sembla que és en aquest palau on el 1289 morí Pere el Gran, fet narrat pel cronista Ramon Muntaner. Malgrat que la presència de jueus al Penedès és més antiga, a Vilafranca és documentada el 1272 en un privilegi que els concedí Jaume I. El call era situat a l'illa limitada actualment pels carrers de Ferran, de Ponent, de Clascar i d'Alfarràs, a ponent del que fou castell dels castlans, actualment Palau Baltà. El call tenia un sol portal, al carrer de Canyamars (avui d'Alfarràs), i el 1290 van demanar permís per a obrir d'altres portes i assegurar el tancament de tot el call. Tenien la seva sinagoga i el seu cementiri. El 1303 Jaume II va confirmar disposicions anteriors d'Alfons III sobre el tancament del call dels jueus, que, segons Mas i Perera, devien ser uns 150 o 200. La població jueva degué augmentar durant el segle XIV, ja que el 1327 es va concedir el permís per a refer i eixamplar la sinagoga i el 1346, per la seva tributació, eren la tercera aljama de Catalunya. El 1383 van fer un préstec a la universitat i als jurats de Vilafranca de 2.222 florins d'or per tal que aquests poguessin adquirir les jurisdiccions de la Granada, Santa Fe, Terrassola i Sant Pere de Riudebitlles.

La sort dels jueus de Vilafranca canvià arran de les matances de Barcelona del 1391, a conseqüència de les quals, l'any següent, el rei Joan I va donar la sinagoga de Vilafranca als ermitans del Puig, a la muntanya de Pacs, amb tots els seus drets i pertinences. Perduda la sinagoga, la jueria de Vilafranca desaparegué aviat i vers el 1400 ja no en resten testimonis documentals. El fet més important, però, del segle XIII, va ser la formació de la municipalitat de Vilafranca. Quan el rei Pere II convocà la cort el 1283, la universitat de Vilafranca nomenà diputats dos dels seus jurats. El consell de la universitat de Vilafranca era compost el 1289 per 60 consellers i 4 jurats. El més nombrós, pel nombre de consellers, que registra la història vilafranquina. En aquesta època es construïren l'Hospital del Sant Esperit (1272) i l'Hospital de Sant Pere de la Calçada, esmentat en el testament de Bernat de Vilafranca el 1294. Probablement aquest hospital és el de la Vila, al carrer de Sant Pere. El convent de Santa Clara s'hi establí vers el 1308 i hi romangué fins el 1569. L'establiment d'aquestes cases monàstiques és un indicador de la prosperitat que havia adquirit la vila a la fi del segle XIII i a la primeria del XIV. El 1300 la vila fou incorporada de lliure al comtat de Barcelona i el 1356 va ser redimida de tota jurisdicció feudal i incorporada a la corona. Pere III va atorgar a la vila un privilegi d'inseparabilitat de la corona, el qual hom procurà de fer valer quan el 1374 el mateix rei la volgué vendre a Alfons d'Aragó.



És també a la primeria del segle XIV que Jaume II ordenà la venda de l'antic Palau Reial i la construcció amb el seu import d'un altre palau, a la mateixa vila. Aquest nou palau era situat a l'indret on al segle XIV fou bastit o ampliat el Palau Babau o Palau Nou, actualment dels Baltà. Les guerres sostingudes pel rei Pere III incidiren en el reforçament de les defenses de Vilafranca. El 1338 ja autoritzà la vila a enderrocar les fortificacions velles i a fer-ne de noves. L'any 1389, en temps de Joan I, Pere d'Avinyó es traslladà a Vilafranca per tal de col·laborar en les obres de defensa i artillament de la vila, atès que ja feia mig segle que es coneixien a Catalunya les armes de foc. L'artilleria es posà al portal de Santa Maria i a la torre Grossa. Durant aquest segle XIV es té notícia de diversos oficis que s'exercien a Vilafranca, agrupats en gremis: sabaters, assaonadors, confiters, botiguers, sastres, ferrers, joiers, fusters, terrissers i teixidors. Aquests oficis originaren la formació d'una burgesia i d'una menestralia prou fortes per a enfrontar-se a la noblesa i apoderar-se del govern de la vila, de manera que el 1390 el rei hagué de fer una nova ordenació del consell de la universitat. Un factor negatiu fou l'aparició de la pesta en diversos llocs de Catalunya, de la qual Vilafranca no es deslliurà.

Pel juny del 1462, en ésser declarats el rei Joan II i la seva muller enemics del Principat, quedà formalitzat l'esclat de guerra civil, fins aleshores latent. Vilafranca, ja compromesa abans, seguí la causa de la generalitat. El 7 d'octubre la vila fou presa per un exèrcit de 16.000 homes format per les forces de Gastó IV de Foix i del rei Joan II. En la lluita moriren més de cinc-cents vilafranquins. Més tard, ja proclamat rei dels catalans, Pere IV, conestable de Portugal, va sojornar a Vilafranca pel març del 1464 dirigint les operacions contra els partidaris de Joan II, que dominaven alguns llocs del Baix Penedès i del Garraf. En aquesta estada a la vila, Pere IV va poder comprovar que Vilafranca havia sofert danys superiors als de Cervera. Per l'agost del mateix any, Joan de Beaumont, capità general del rei Pere, es passà a l’enemic i lliurà Vilafranca als partidaris de Joan II, la qual cosa motivà un nou capítol de represàlies i d’exili voluntari de molta gent notable, fet que, juntament amb l’expulsió dels jueus, la fam i la pesta que seguiren la guerra, foren causes de la despoblació i l'empobriment que es donaren a Vilafranca.

La recuperació, durant el segle XVI, fou lenta. Tot i així, Vilafranca no perdé la categoria de capitalitat que li donava el fet de ser la vila més poblada de tot el Penedès. El nou segle no aportà grans canvis. Les rivalitats entre la mà major i la mitjana i la menor acabaren en baralles violentes (1632-34), el bandolerisme s'estenia



pertot arreu i, a les inveterades plagues de la pesta, la secada i la fam, s'ajuntava el trànsit constant de tropes castellanes. La guerra dels Segadors comportà la ocupació temporal de la vila, diverses incursions o saqueigs. Les tropes de Juan de Garay, el 31 d'octubre de 1649, destruïren les muralles. La guerra es perllongà un any més, però la pesta causà més estralls a la vila que no pas els combats. La guerra de Successió no portà grans trasbalsos a la vila, malgrat que va comprometre molts dels seus habitants. El pas dels exèrcits, els allotjaments i els bagatges causaren grans perjudicis econòmics però pocs danys materials. Al juliol del 1713, Vilafranca, d’acord amb altres viles de la comarca com l'Arboç, Sitges o Vilanova, es determinà a prestar obediència al duc de Popoli, capità general de Catalunya. Els primers anys del segle XVIII perd potencial demogràfic en favor de Vilanova i la Geltrú.

Una de les conseqüències d’aquella guerra fou l’establiment dels corregiments en substitució de les antigues vegueries. El corregidor de Vilafranca del Penedès assolí la jurisdicció de vila capital del corregiment i dels pobles de reialenc que voltaven Vilafranca i formaven el que se'n deia la vegueria estreta, que comprenia: el Pla del Penedès (25 cases), Santa Fe del Penedès (10 cases), la Granada (23 cases), Sant Cugat Sesgarrigues (22 cases), Olèrdola (24 cases), Moja (11 cases), Santa Margarida i els Monjos (28), Castellví de la Marca (43), Sant Jaume dels Domenys (13), la Bleda (5), Pacs (18) i les Cabanyes (10). El 1792 es va instal·lar a Vilafranca la primera fassina per a la destil·lació de l'alcohol. Durant tot el segle XVIII el poblament de Vilafranca del Penedès augmentà notablement. La prosperitat de la vila, deguda en gran part a la viticultura, comportà un augment demogràfic.

Durant l’esclat popular del 1808 contra les forces franceses, un gran escamot de sometents forans entren a Vilafranca i hi cometen tota mena d'excessos: mataren el corregidor, la seva muller i altres personatges, cosa que motivà el trasllat interí de la capital del corregiment, per disposició de la Junta Suprema del Principat, a la ciutat d'Igualada. El 6 de juliol, ja calmats els ànims, es decidí de tornar la capitalitat del corregiment a Vilafranca, separant-ne, però, Igualada i el seu partit. Durant la guerra del Francès les forces d'ocupació franceses entraren a la vila cinquanta-tres vegades. La fam i les malalties com la febre groga o la disenteria, comportaren que el 1819, acabada la guerra, Vilafranca només tingués 752 focs. El breu període constitucional de 1820-23 serví per a assajar la divisió territorial en províncies i partits judicials. Vilafranca va ser proposada el 25 d'octubre de 1820 com a cap de partit, que hauria de pertànyer a la província de Tarragona. Aquest projecte va ser aprovat per les corts el 27 de gener de 1822, però no es pogué aplicar, ja que el Principat era en plena guerra civil entre constitucionalistes i absolutistes i la intervenció francesa fou definitiva per al triomf dels darrers i el retorn als corregiments del segle anterior. Durant la primera guerra Carlina, Vilafranca del Penedès fou ratificada com a cap del partit judicial, si bé ja dins la província de Barcelona, d’acord amb el decret de 30 de novembre de 1834. El seu partit judicial comprenia 6 viles, 34 llocs i 12 quadres, formant entre tots 35 ajuntaments, amb una població total de 37.304 habitants i una superfície territorial de 775,9 km2. Malgrat les lluites civils del segle XIX, la vila s'engrandí i prengué la fisonomia actual, amb la urbanització de la rambla de Sant Francesc (1823) i de la plaça de Jaume I (1839), mentre que el cementiri fou traslladat extramurs, als terrenys de l'antic convent de caputxins. Durant tot el segle XIX l'economia de la vila s'havia polaritzat en el vi i els seus derivats. Així, mentre que en altres viles i ciutats catalanes feia progressos la industrialització, Vilafranca s'esmerçava a comercialitzar, amb l'exportació a Europa i a Amèrica, una gran part de la producció vinícola penedesenca. Per això, l'extensió de la fil·loxera deixà ben delmada l'economia de la població. Però aquesta crisi va ser momentània perquè les vinyes més ben situades, es replantaren amb ceps americans.



En esclatar la Primera Guerra Mundial, Vilafranca es beneficià novament de l'exportació de vi a Europa. L'embranzida econòmica i cultural fonamental, punt de partida de la moderna viticultura i de la seva comercialització, arrenca d'aquests primers anys del segle XX.

4. METODOLOGIA

4.1. MARC TEÒRIC

La finalitat d’aquest tipus de treball és la recopilació exhaustiva dels elements del patrimoni cultural i natural d’un municipi. L’eix bàsic de treball és l’inventari de tots els elements susceptibles d’ésser reconeguts com a rellevants o singulars d’aquella població pels seus valors històrics, artístics, simbòlics o identitaris, a partir d’una tipologia concreta que permet englobar-hi totes les accepcions reconegudes. De cada element es fa una fitxa amb totes les dades que s’hagin pogut recopilar d’aquell bé cultural, ja sigui a través de la documentació bibliogràfica (veure apartat corresponent), a través d’arxius o d’informació oral. Amb l’inventari fet i les dades recollides es poden fer les pertinents classificacions, anàlisi i estudis estadístics, a fi i efecte de fer-ne una valoració, tant a nivell individual de cada bé com global.

Es tracta de facilitar a l’ajuntament i a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquest municipi una eina de coneixement de la globalitat del seu patrimoni. Un instrument que permeti l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació i faciliti el seu accés públic; així com la planificació de la seva rendibilització social; l’elaboració de programes de difusió (rutes didàctiques i/o turístiques, publicacions, jornades de debat, conferències,...); la presa de decisions en el planejament urbanístic, la planificació de la senyalització ....

Però es tracta d’un element viu, un instrument que pot créixer o disminuir. S’hi poden afegir nous béns perquè es consideri oportú o apareguin elements desconeguts en el moment de la realització del treball (nous jaciments arqueològics, donacions de col·leccions, ....), o se’n poden haver de treure per motius diversos com el robatori, la seva destrucció (natural o antròpica) o els canvis de criteris,.... Amb aquestes premisses, cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinàmica i activa.

S’ha de tenir present, però, que no es tracta d’un treball de recerca pura i estricta. No s’ha pretès fer una història de Vilafranca del Penedès, ni fer una anàlisi de l’evolució del municipi, ni un estudi estadístic. No hi ha el plantejament d’una hipòtesi, ni s’han fixat uns objectius científics. Per tant no hi ha unes conclusions, ja que no es tracta d’un element clos, sinó viu, com hem dit supra. Tampoc és un catàleg del patrimoni de Vilafranca del Penedès, amb una normativa associada de protecció. És una base de dades, al servei dels ciutadans i ciutadanes, que recull tot el patrimoni existent en el municipi. A partir d’aquest treball es poden gestionar futures recerques d’investigació o plans de protecció urbanístic; però sempre com un punt d’inici. Per tant, no té capacitat legal ni normativa.



Els diversos elements patrimonials inclosos en els Mapes del patrimoni local corresponen a la següent tipologia:

1.-Patrimoni immoble 1.1- Edificis

1.2- Conjunts arquitectònics

1.3- Elements arquitectònics

1.4- Jaciments arqueològics

1.5- Obra civil

2.-Patrimoni moble 2.1- Elements urbans

2.2- Objectes

2.3- Col·leccions

3.- Patrimoni documental 3.1- Fons d’imatges

3.2- Fons documental

3.3- Fons bibliogràfic

4.-Patrimoni immaterial 4.1- Manifestacions festives

4.2- Tècniques artesanals

4.3- Tradició oral

4.4- Música i dansa

4.5. Costumari

5.-Patrimoni natural 5.1- Zones d’interès natural

5.2- Espècimens botànics singulars

S’ha utilitzat el model de fitxa establert per l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que comprèn els següents camps d’informació: Número de Fitxa; Codi; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Nom del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Longitud; Latitud; Altitud; Accés; Número de negatiu; Altres; Historia; Bibliografia; Protecció; Inventari; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; i fins a un màxim de tres fotografies.



4.2. PROCESSOS DE TREBALL

4.2.1. FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ

La primera tasca que ens vàrem plantejar fou la recerca documental en arxius, biblioteques i serveis oficials on hi hagués la sospita de l’existència d’informació referent al municipi de Vilafranca del Penedès. Es consultà in situ, la documentació pertinent a les fitxes corresponents a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA) i a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic (CCAA). També es va sol·licitar informació de l’Inventari de patrimoni industrial de Catalunya (IPIC) i a l’inventari de patrimoni etnològic de Catalunya (IPEC).

També consultarem l’Arxiu Diocesà de Barcelona, on hi ha documentació de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès; així com l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès i l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i l’arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

S’han consultat una sèrie d’obres bibliogràfiques, algunes de caràcter general com la Catalunya Romànica, però d’altres ben concretes, com ara la monografia sobre la Festa Major de Vilafranca del Penedès o la del seu cementiri (VALLS:2004). Els temes han estat d’allò més variats, sempre que tinguessin referència amb el que buscàvem. Podeu consultar aquesta bibliografia en l’apartat setè d’aquesta memòria.

Un altre document bàsic de treball ha estat el Pla Especial i Catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès.

4.2.2. TREBALL DE CAMP

La tasca més ingent d’aquesta fase ha estat la de visitar els edificis, les fonts, els jaciments arqueològics, i altres indrets de la zona.

Hem comptat amb la col·laboració d’alguns veïns que han facilitat la nostra feina i ens han obert les portes d’algunes finques particulars. En alguns casos, però, no ha estat possible entrar, ni a dins les cases ni, en algunes ocasions, dins la finca.

Durant el treball de camp s’han fotografiat en format digital els elements que han estat localitzats. Excepcionalment no s’ha pogut obtenir fotografies d’alguns elements per problemes amb l’accés o per tractar-se d’esdeveniments organitzats durant el curs de l’any i s’han utilitzat les fotografies cedides pels propietaris o per l’Ajuntament. La qualitat de les imatges, sovint ha estat determinada per condicionants físics irreversibles com l’estretor d’alguns carrers a l’hora de fotografiar edificis o la presència d’elements aliens a l’arquitectura, com ara pancartes o la presència de bastides d’obra. L’estretor dels carrers influeix directament tant per la manca de perspectiva com per la creació de zones de grans contrastos lumínics, per la incidència dels raigs



solars. Però l’objectiu d’aquestes fotografies no és artístic sinó el d’identificar l’element inventariat.

El treball de camp s’ha recolzat amb una sèrie d’entrevistes a persones relacionades amb entitats socials i culturals del municipi que poguessin tenir alguna vinculació amb elements del patrimoni cultural de Vilafranca del Penedès o amb propietaris o masovers de finques. La vida associativa del municipi és molt rica i diversa. Aquesta riquesa no sempre queda reflectida en aquest tipus de treball, per les pròpies característiques d’aquest. Ens trobem amb entitats de tipus cultural (folklòric, històric, musical, etc), associatiu, juvenil , o excursionista. La relació d’aquestes entrevistes és la següent:

Nom: Entitat o institució:

Àngel Hom Ajuntament

Silvia Amigó Ajuntament

Lidia Romeu Ajuntament

Josep Ferret Ajuntament

Salvador Morató Ajuntament

Daniel Saez Ajuntament

Marta Martínez Ajuntament

Eugènia Martínez Ajuntament

Montserrat Iniesta Vinseum

Jordi Farré Vinseum

Joan Anton Sadurní Aplec de Sant Pau

Montserrat Cantí Biblioteca Torras i Bages

Josep Maria Massachs Arxiu Comarcal

Salvador Casals Societat La Principal

Mossèn Josep Puig Església dels Trinitaris

Mossèn Ferran Bueno Molí d’en Rovira

Joan Rosselló Arquitecte



4.2.3. TREBALL DE GABINET

La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memòria, amb totes les da-des obtingudes i fetes les pertinents valoracions. Amb la informació documental i la informació obtinguda del treball de camp, tant gràfica com escrita o oral, s’han pogut elaborar les corresponents fitxes de cada element i fer-ne una anàlisi i un diagnòstic concret sobre la rellevància, tipologia, potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Vilafranca del Penedès.

En el cas d’elements catalogats, els noms utilitzats a les fitxes són els que surten en el Pla Especial i Catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Pene-dès. Quan es coneix un altre nom d’un mateix element a través d’una altra documen-tació consultada (IPA o bibliografia), es posa en l’apartat corresponent (camp d’observacions).



5. RESULTATS DE L’ESTUDI

5.1. ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS

S’han fitxat un total de 395 elements del patrimoni cultural i natural de Vilafranca del Penedès. En destaquen, per la quantitat de fitxes, els elements de patrimoni immoble, especialment els edificis i els jaciments arqueològics. El patrimoni festiu representat per la Festa Major, els balls, el bestiari i el fet casteller té una importància superior a l’estadística en relació a d’altres municipis.

Àmbits / Tipologies Codi Nombre % Nombre % Àmbits Tipologies

PATRIMONI IMMOBLE 286 72% 100% Edificis 1.1 169 57%

Conjunts arquitectònics 1.2 22 8%

Elements arquitectònics 1.3 24 10%

Jaciments arqueològics 1.4 68 24%

Obra civil 1.5 3 1%

PATRIMONI MOBLE 58 15% 100% Elements urbans 2.1 35 62%

Objectes 2.2 16 26%

Col·leccions 2.3 7 11%

PATRIMONI DOCUMENTAL 10 3% 100% Fons d'imatges 3.1 2 20%

Fons documentals 3.2 7 70%

Fons bibliogràfics 3.3 1 10%

PATRIMONI IMMATERIAL 32 8% 100% Manifestacions festives 4.1 10 31%

Tècniques artesanals 4.2 1 3%

Tradició oral 4.3 3 9%

Música i dansa 4.4 15 47%

Costumari 4.5 3 9%

PATRIMONI NATURAL 9 2% 100% Zones d'interès 5.1 6 67%

Espècimens botànics 5.2 3 33%

TOTALS 395 100% 395



D’altra banda, en la realització del Mapa s’ha descartat fer la fitxa d’aquells elements de patrimoni poc representatius dels valors originals d’un estil o una època concreta; bé per formar part d’un conjunt indeterminat dins del volum construït, bé perquè ha perdut en el decurs de la història aquells trets característics que el feien rellevant o bé perquè s’han destruït. Són els casos del Teatre Tívoli, les Casernes o la casa Miret.

Dins dels elements no fitxats (veure annex 4), també hi hem inclòs dos refugis antiaeris que se’n coneix la seva existència per testimonis. Tot i així, és possible que en un futur puguin formar part del patrimoni vilafranquí.

ÀMBITS

8,10%

2,53%

2,28%

14,68%

72,41%

Patrimoni immoble Patrimoni moblePatrimoni documental Patrimoni immaterialPatrimoni natural

Pel que fa a les fonts, s’han inventariat les més monumentals, incloses en el Pla Especial i Catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès, però també les que formen part del paisatge urbà vilafranquí i les de tradició arrelada, tot i que estèticament siguin més modestes.

La gràfica següent ens serveix per mostrar la titularitat dels béns fitxats, que d’una manera força majoritària es decanta per la titularitat privada. En tot cas, aquí caldria discernir entre propietaris individuals, cas dels propietaris del seu propi habitatge, i els propietaris institucionals, com ara el bisbat o arxius d’entitats culturals.

Tot i que el percentatge és menor, la quantitat de béns públics és prou elevada. Per un costat, ens trobem amb edificis singulars recuperats per la ciutadania i dotant-los de noves funcionalitats, com poden ser els casos de l’antic mercat de gallines i menuts (95), Cal Gomà (87), Antic escorxador (326) o Palau reial (135). Però també veiem com l’administració pública ha endegat nous projectes edilicis que poden ser referents arquitectònics d’una època; es tracta de l’Arxiu Comarcal (258) i l’Auditori (299).

També entren en aquest apartat les fitxes que contemplen conjunts de béns públics, com per exemple l’arxiu comarcal (255), les col·leccions de Vinseum (259, 260, 261 i 311), el fons local de la biblioteca Torras i Bages (385), etc.



Titularitat dels béns

32%

68%

Pública Privada

5.2. PATRIMONI IMMOBLE

En la selecció dels elements fitxats de patrimoni immoble, s’ha partit bàsicament del Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès, redactat pels arquitectes Joan Rosselló i Pere Marsé, de l’estudi Helix. També s’ha utilitzat l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat i la monografia que se’n derivà (ROSSELLÓ: 1986), obres ambdues del mateix autor. Una altra eina complementària utilitzada per la descripció dels elements, és l’obra de síntesi Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura (ROSSELLÓ, Joan et alii: 1992). Aquests llistats pre existents s’han confrontat amb el treball de camp, incorporant o descartant elements segons el cas.

En el cas de Vilafranca del Penedès, el patrimoni immoble és un clar reflex de la seva evolució històrica, des dels inicis més pretèrits de la ciutat a l’època medieval, fins els nostres dies, en el sentit més estricte i literal de l’expressió.

PATRIMONI IMMOBLE

23,78% 8,39%

1,05%

59,09%7,69%

Conjunt arquitectònic Edifici Element arquitectònic

Jaciment Obra civil



A l’hora de presentar i analitzar els resultats de la recerca, dins l’àmbit de patrimoni immoble hem establert cinc tipologies:

Edifici: tipologia entesa com a construcció unitària, tant formalment com volu-mètrica.

Conjunt arquitectònic: format per l’agrupació física de diferents edificis i ele-ments arquitectònics, que es poden entendre solidàriament pels seus valors formals i volumètrics.

Element arquitectònic: part d’un conjunt o d’un edifici que per sí mateix té prou valors com per destacar-lo.

Jaciments: restes o vestigis del passat de qualsevol tipus i cronologia. Inclou es-tructures en estat de ruïna.

Obra civil: obres d’enginyeria de caràcter públic o comunal.

EDIFICIS

Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat cent seixanta-nou. Probablement, l’edifici més antic que es conserva dins el terme municipal de Vilafranca del Penedès sigui la capella de la Mare de Déu dels Horts (14)(s. XI), situada al sud-est. Es tracta d’una de les poques mostres d’arquitectura romànica. En trobem algun altre vestigi en els murs de fons de les capelles de Santa Llúcia i de Sant Josep, de la basílica de Santa Maria i la torre de la capella de Sant Pelegrí, descoberta l’any 1965.

Arquitectura gòtica

D’aquest període, en resten importants testimonis tant pel que fa a arquitectura religiosa com civil. Durant el segle XIII i principis del segle XIV i coincidint amb un període de creixement econòmic, polític i demogràfic, s’inicia la construcció de nous edificis: la basílica de Santa Maria (145), el Palau Reial (135), convent de Sant Francesc (25 i 136), església de Sant Joan (19).

L’edifici més característic de l’arquitectura gòtica a Vilafranca és la basílica de Santa Maria (145), iniciada l’any 1285 sobre una construcció anterior i consagrada a finals del segle XV. També es tracta del primer edifici parroquial d’aquestes característiques a Catalunya. La seva façana va patir a principis del segle XX una forta transformació a



conseqüència de la qual perdé una magnífica llotja renaixentista que la presidí durant més de tres cents anys. Una altra mostra d’edificis religiosos d’aquesta època són l’església de Sant Joan (19), del segle XIV, la capella de Sant Pelegrí (62), o l’Hospital de Sant Pere (129).

També hi trobem magnífiques mostres de gòtic civil en el Palau Reial (135), el Palau Baltà (134), l’Ajuntament (17). El Palau Reial(135)és de l’època de Pere el Gran, però en el que s’hi ha fet diverses reformes, la més important de les quals és la de Jeroni Martorell, per adaptar-lo a usos museístics. L’aspecte actual del Palau Baltà o Babau(134) és obra de 1522 i fou restaurat l’any 1889 per August Font, introduint-hi nous elements compositius com la tribuna amb finestres coronelles. L’edifici de l’Ajuntament fou adquirit l’any 1559. Tot i les reformes, manté l’estructura del gòtic civil català. Al costat d’aquests tres grans palaus, trobem altres construccions més modestes però igualment valuoses pel gòtic vilafranquí: la Casa Macià (35), Cal Gomà (87) i Cal Dorda (98).

La configuració urbana a l’època moderna

En aquest període, la trama edificatòria i les noves construccions queden circumscrites dins el perímetre de la ciutat, format per la muralla; exceptuant petits nuclis al voltant dels camins que condueixen als convents com el dels Trinitaris, fundat a finals del segle XVI (20) o el de Sant Francesc (25). A la segona meitat del segle XVII, es documenten els carrers de la Font, de Puigmoltó, del Pou de la Pina, de la Perellada, de la Ferradura, de la Palma, de Sant Joan, dels Ferrers, de la Fruita, el de Graupera, plaça Major (Constitució - 103), plaça de l’Oli (86), dels Escudellers, de Sant Bernat, d’en Coll, de la Cort, de Santa Maria i de les Mosques (Consellers)

L’any 1759 s’edifiquen les Casernes dels Reials Guàrdies Valons d’Infanteria i Cavalleria fora de les muralles, que significà un punt d’inflexió vers la futura expansió extramurs; avui en dia desaparegudes.

L’arquitectura civil més notable d’aquest moment es correspon amb les grans cases senyorials construïdes a finals del segle XVII i durant el segle XVIII, vinculades a grans explotacions agrícoles. Aquest fenomen es reflecteix en el Mapa amb la casa Lleó (350), cal Batlle (251), cal Clascar (327), cal Noia (330), casa Fortuny (250), casa Barruel i Panzano (249), casa Milà (325), cal Posas (243), casa Alayó (77) i la casa palau del Marquès d’Alfarràs (110). Alguns d’aquests exemples, com la casa de Milà (325), s’edifiquen sobre construccions medievals, mantenint alguns dels seus elements constructius. Moltes més es van reformar durant el segle XIX, tant a l’interior com a les façanes.

Paral·lelament ens trobem amb una arquitectura més modesta, de caràcter popular. Es tracta de construccions entre mitgeres sobre parcel·lari medieval destinades a pagesos i menestrals, i que no van ser motiu de reformes burgeses en el segle XIX. Alguns exemples que encara podem localitzar són: la casa Artigas (329), la casa de la



Rúbia (80), la casa Carbó (360), la casa Santacana (345), la casa Castell (362) i la casa Santacana i Rovira (32).

Per contra, la única mostra d’arquitectura religiosa del segle XVIII és l’Església de la Mare de Déu dels Dolors (61). A la composició de la façana s’hi endevinen influències barroques, tractant-se dels pocs exemples d’aquest estil a Vilafranca.

El creixement urbà del segle XIX

Es tracta d’un període ple de canvis, transformacions a tots nivells que tindran una important repercussió en la configuració de la ciutat. El disseny de les noves vies de comunicació serà el percutor de l’alineació de nous carrers a partir d’antics camins, les alineacions de la rambla de Nostra Senyora (81) l’any 1802, i de Sant Francesc (102), a partir de 1823. La desamortització de Mendizabal proporcionarà nous espais públics, com la creació de la plaça de Sant Joan (104) o el nou cementiri municipal (23).

La portada i canalització de les aigües a l’any 1865 incentiva la creació de fonts públiques, dins d’un programa més ampli d’embelliment de la ciutat. Però un dels fets més transcendentals a nivell urbanístic, però sobretot a nivell econòmic és l’arribada del ferrocarril, que crearà un espai nou, eminentment comercial. Tot i que encara trigarà uns anys a configurar-se.

L’arquitectura neoclàssica

El sistema compositiu simple, basat en les fórmules del neoclassicisme, serà la base compositiva de tots els corrents estilístics del segle XIX fins el Modernisme. Aquesta base neoclàssica afectà tant a la burgesia com a pagesos i menestrals, però mentre les construccions dels primers evolucionaren seguint els diferents corrents estilístics, les cases més humils mantindran els mateixos patrons durant molt de temps.

Aquestes construccions modestes es coneixen com a cases de comparet que es poden veure en diversos punts de la ciutat, com les cases del carrer del Casal (106), del carrer Pere Alegret (122), del carrer Sant Pere (124), del carrer d’Amàlia Soler (2) o del carrer de Sant Julià (66) entre d’altres.

Un altre grup de cases pertanyen al neoclassicisme vuitcentista que es caracteritzen per l’absència d’ornamentació, que s’hi va incorporant a mesura que avança el segle, sense influències del romanticisme. Són els casos de la casa Amiguet (89), la casa Pau Feliu (50), la casa Marcet (115) i la casa Pelegrí Güell (88).

La casa Miró (343) i la casa Mestre (328) també comparteixen programa estilístic amb el neoclassicisme. A partir dels anys 70, es comencen a veure intents d’incorporar ornamentacions. Són els casos de la casa Figueres-Sabater (78), de la casa Amàlia Soler (74), de la casa Bonaventura Feliu (79), de la casa Carles Parés (132), de la casa



Parés (244), de la casa Girona (84), de la casa Serra i Corominas (109), de la casa Carbonell (245), de la casa Torrents i Miret (76).

El romanticisme

Aquest moviment és una contestació del classicisme però hi conviu. Els romàntics tenen una preocupació per recuperar l’arquitectura medieval com a intent de cercar models propers a la tradició. A Vilafranca, es reflecteix a partir de la defensa que fa Pau Milà i Fontanals de la capella de Sant Joan, desamortitzada des de l’any 1836 i que s’havia projectat enderrocar.

La primera obra de tradició medievalista és la capella pública del Cementiri (303). Les remodelacions de la basílica de santa Maria, el Palau Baltà, l’església dels trinitaris i la casa Via i Raventós (57) són altres models romàntics neogòtics. De les obres d’influència medieval del primer període de Santiago Güell destaquen el convent i la capella de les Germanes de la Vetlla (121), el panteó d’Antoni Jané (307), capella panteó de la família Via Oliveras (301), la casa Serdà (48) i la casa Batlle (126).

L’eclecticisme

L’arquitectura eclèctica permet la combinació de diferents estils i concepcions arquitectòniques passades o presents, fins i tot en un mateix edifici. Les principals característiques s’han de buscar en el programa ornamental: decoració de cartel·les, cornises, coronaments, ràfecs, obertures, llindes, balcons, etc.

Alguns dels edificis més destacats d’aquest estil són la casa Guilamany (72), la casa Suriol (55), la casa Torner i Güell (52), del mestre d’obres Josep Inglada; el Centre Agrícola (8) i l’antic Hospital (129), d’August Font i Carreras; la casa Trabal i Tauler (247) i les reformes de la casa Bonaventura Feliu (79) i de la casa Olivella Ràfols (123), de Santiago Güell; la casa Berch i Galtés (6) d’Eugeni Campllonch; i de Pere Ros i Tort, la casa Jané (58).

Finalment, també caldria destacar dos elements força singulars: la casa Pladellorens (381) i el Monument a Milà i Fontanals (100).



El període modernista

El llenguatge modernista es caracteritza per l’ús de la decoració com a valor propi i diferenciador, però també amb la voluntat d’obtenir un disseny global entre espai arquitectònic, ornamentació i mobiliari; a més de la incorporació dels oficis o arts decoratives en aquest procés. Una altra característica és la persistència de llenguatges historicistes, com el medievalisme.

Els arquitectes vilafranquins que dominen l’escena en aquest període són Santiago Güell i Eugeni Campllonch, que s’aniran alternant en el càrrec d’arquitectes municipals. Entre els anys 1889 i 1909, dins el ple modernisme, destaquen les cases Vidal Folquet (45), Fontrodona (12), Solé (3), Vicenç Mestre (31), els magatzems Magí Figueras (24), la casa Claramunt (64), la casa Guasch i Estalella (130), la casa Artur Inglada (96) o la casa Silvio Salvador (111), la casa Ramona Quer (33), la casa Germanes Estalella (334) i la casa Mercè Torres (120).

De les obres tardanes, destaquen la casa Torres i Casals (97), de Santiago Güell, i la casa Jané i Alegret (107), d’Eugeni Campllonch. Cap a finals del modernisme in quan ja començava a iniciar-se el noucentisme, destaquem la casa Elies Valero (83), la casa Galtés i Mainé (9) i, de l’any 1914, l’Asil Inglada Via (30), obra de Santiago Güell.

El noucentisme

Es tracta d’un projecte més ideològic que visual i, tot i que neix en contraposició al Modernisme, és difícil situar una arquitectura netament noucentista, enmig d’una barreja d’estils en projectes bastant híbrids. Sobretot en grans construccions, a excepció de la casa Hill i Ferret (82), la casa Martí Catasús (4), la casa Saumell i Sadurní (70) o la casa Mitjans i Robert(119).

On va tenir més repercussió fou en petites cases unifamiliars, sobretot del Poble Nou, com la casa Vallès (11) o la casa Solsona (321), beneficiat per un premi de la Loteria Nacional. Els principals arquitectes que projecten en aquest període són: Santiago Güell, Antoni Pons i Domínguez, Josep Maria Miró i Guibernau i Josep Ros i Ros.

De l’arquitecte Santiago Güell podem destacar dos projectes ben oposats l’un de l’altre des de la perspectiva compositiva i ornamental: la casa Tetas i Forés (332), un dels exemples del noucentisme barroc més espectacular i la casa Canyelles (118), de gran simplicitat i austeritat.



L’arquitectura industrial

El desenvolupament industrial i econòmic del país durant el segle XIX, també es reflecteix a la ciutat de Vilafranca, així com les noves necessitats que sorgeixen de les transformacions socials i econòmiques. Aquest fenomen es pot veure en la creació d’uns espais dedicats a serveis per un costat, i construccions relacionades amb l’economia.

Del primer grup tenim el mercat de la carn (28), el mercat de gallines i menuts (95) o l’escorxador municipal (326). Els edificis relacionats amb el sector econòmic són l’estació (108) i els magatzems que s’alineen en el carrer del comerç: magatzem Torres i Vendrell (90), magatzem Fèlix Via (367), magatzems Cortina i Companyia (91), magatzem Isidre Figueras (368) o magatzem Devisa (369). Tots aquests a un mateix costat de la via del ferrocarril. D’altra banda, aquest desenvolupament industrial s’extén també a l’altra costat de la via. Són els casos del magatzem Mory (10), el magatzem Jové (1) i el singular cas de la Fassina Just (112).

Dins d’aquesta categoria s’inclouen les barraques de vinya de la Bòbila Jané (265), de la Malanit (222) i la del carrer Dr. Fleming (262), pel que fa a treballs agrícoles. Elements arquitectònics que testimoniïn una activitat industrial tenim la xemeneia de la Bòbila Jané (274).

L’arquitectura de la segona república fins els nostres dies

L’evolució arquitectònica de Vilafranca està en constant evolució amb uns moments més àlgids que d’altres, segons les circumstàncies econòmiques i polítiques, però sense interrupció.

Durant el període republicà conviuen les reminiscències noucentistes amb els nous corrents racionalistes. El propi Santiago Güell, amb un any de diferència projecta una obra de tradició noucentista com és el Passatge Regull (40) i la casa Besolí (359), de clara tendència racionalista. Molts projectes d’aquesta època van quedar mutilats per les circumstàncies polítiques, però l’obra més representativa és l’ampliació de la plaça de la vila i la seva unió amb la plaça de Sant Joan, obra de Frederic Tàrrega (1937).

En aquests moments, s’està projectant una obra que no té res a veure estilísticament amb tots aquests moviments del segle XX i retorna a l’historicisme monumental. Es tracta de l’Església de la Mare de Déu del Pilar (46) i la Residència Mare Ràfols (26).

La dictadura fou el període més fosc, també en l’arquitectura. D’aquest període s’han inventariat dues obres ben contraposades entre elles. Per un costat, l’any 1940, Rafael Bolet construeix El Parquet (27) "monument a l’evasió de l’època i com un aïllament voluntari, crític i rebel de la societat, reflectit en una autoconstrucció individualista i de caràcter místic, que utilitza un llenguatge expressiu i colorista d’arrels eminentment populars" (Rosselló,1992:186). Per contra, l’any 1953 Eusebi Bona projecta la seu de la Caixa d’Estalvis del Penedès (41), que els joves del GATCPAC criticaren força.



L’arquitectura vilafranquina, després de molts anys de grisor, reneix amb noves forces a partir de l’obra pública, entrat ja el tercer mil·lenni. Els edificis més destacats són l’Auditori (299), en construcció, i l’Arxiu Comarcal (258).

CONJUNTS ARQUITECTÒNICS

Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat vint-i-dos elements, que podem diferenciar en dues categories, segons les seves característiques. Per un costat, tenim edificis amb més d’una construcció, com el Convent de les Germanes de la Vetlla (121) o conjunts seriats d’una mateixa tipologia que es troben seguits, com les cases de comparet de varis carrers (2, 7, 66, 106, 122 o124). Aquests, han estat comentats dins l’evolució arquitectònica de la ciutat que hem presentat en l’apartat anterior.

La segona tipologia, és la que fa més referència a l’urbanisme de la ciutat, aquells espais públics com ara places i carrers que per uns motius o altres configuren el paisatge urbà a través de l’arquitectura. Són els casos dels carrers de la Cort (34), del Comerç (133) o de Santa Magdalena (68), de les places de la Constitució (103), de l’Oli (86), de Jaume I (60), de Sant Joan (104) o de les rambles de Nostra Senyora (81) o de Sant Francesc (102).

El Casc antic (300), que correspon al Puig de Vilafranca del Penedès, on es va iniciar el primitiu nucli de poblament a partir del qual es va anar expansionant i que inclou els carrers al seu voltant, alguns dels quals s’han inventariat igualment com a conjunts ar-quitectònics. Es pot delimitar seguint el perímetre de la muralla, que recorria els actuals carrers de la Beneficència, Banys, Ponent, Clascar, General Prim, Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora (81), Muralla de Sant Magí, Plaça d’Anselm Cla-vé, carrer de la Lluna, Plaça de Puigmoltó, carrer de Sant Cristòfol i carrer de Sant Se-bastià.

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS

Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat vint-i-quatre elements que es podrien classificar en quatre grups segons els usos a què anaven destinats: elements destinats a usos de caràcter econòmic, ja sigui agrícola com industrial, elements destinats a usos relacionats amb l’obtenció i distribució de l’aigua, elements destinats a usos de caràcter devocional, i elements que formen o han format part d’un altre



element més gran i que tenen una funcionalitat clarament decorativa in estètica.

Pel que fa als elements destinats a usos relacionats amb l’obtenció i distribució de l’aigua, hem destacat la Mina dels Pujols (150), les nòries de Santa Maria dels Horts (372 i 373) i les fonts de Sant Jordi (378), de Sant Pau (379) i del Casal 2000 (377).

Dins d’aquesta tipologia s’inclouen elements de caràcter devocional com ara creus i capelles. Són els casos de la Capelleta de la Mare de Déu (234), la Capelleta del carrer de la Font (324). Pel que fa a les creus, són un element molt significatiu i rellevants del municipi, amb una llarga tradició. Són els casos de la Creu de Sant Salvador (93), la Creu de la Pelegrina (237), la Creu de Santa Digna (238), la Creueta (239) o la Creu dels Cirerers (240).

Alguns elements arquitectònics formen part d’un altre element o edifici, però s’han volgut individualitzar per la seva rellevància patrimonial i la seva funcionalitat estètica i decorativa. Són els casos de la Finestra de la Pia Almoina (99) o l’escut del Palau Baltà (36). També són destacables per la seva plasticitat les pintures de la Capella del Remei (22), de la capella del Santíssim de Santa Maria (148) o les pintures de la Sala Sant Ramon (18); així com les reixes de la Basílica de Santa Maria (147) o els seus vitralls (146).

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat seixanta-vuit elements. Per documentar el patrimoni arqueològic de Vilafranca del Penedès s’ha partit de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat, que l’Ajuntament havia adjuntat al Pla d’ordenació urbanística municipal de 2003, com annex.

Els únics canvis que cal explicar és la unificació de tots els jaciments documentats com a parts de la muralla medieval de la ciutat. S’ha optat per fer una única fitxa amb tota la informació de les diferents excavacions.

Un altre canvi fa referència al Sepulcre de Martorell (166). Es tracta d’un jaciment de Vilafranca que no ha estat localitzat, però que té una fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (núm. 12 i 7498). Es va notificar la troballa a l’any 1867 i consisteix en set destrals de pedra polida i un ganivet de sílex sota una llosa de pedra al costat d’un esquelet humà. Els materials estan dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona. Per aquest motiu s’ha inventariat com a col·lecció.

També li hem afegit el conjunt eremític de Sant Pau (44) que està documentat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, però no com a jaciment arqueològic. Tot i que la roca està treballada formant les cavitats corresponents amb



el forats per posar l’embigat, cal considerar-ho com a jaciment per la necessitat d’estudiar el subsòl.

És remarcable el jaciment paleontològic de la N-340 (75). Els treballs de construcció de la variant de Vilafranca va posar al descobert una seqüència de margues i argiles bioclàstiques molt riques en fòssils marins, principalment invertebrats.

El volum més important de l’arqueologia a Vilafranca és el dels jaciments medievals. La muralla (206) és dels elements més documentats. La seva construcció data del segle XIV. El seu traçat passa pels carrers de la Beneficència, Banys, Ponent, Clascar, General Prim, Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, Plaça d’Anselm Clavé, Lluna, plaça de Puigmoltó, Sant Cristòfol i Sant Sebastià. La importància de la ciutat medieval queda reflectida en molts altres jaciments: església de St. Joan (210), la plaça de St. Joan (214), el carrer de la fruita (218), el claustre del convent dels Trinitaris (220), la casa Macià (225), la plaça Jaume I (60) o la capella de Sant Pelegrí (156).

També hi ha un percentatge molt elevat de jaciments prehistòrics, des del període del paleolític, com la vinya del Catxo (161), el Camp Gran (163) o la Vinya del Rec (195); de l’epipaleolític, com St. Pau Inferior (187); d’època neolítica com la Vinya del Marxant (162), el Pont Vell (175), la Vinya d’en Salvany (178) o la Bòbila Jané (184); del calcolític, com la Coveta de St. Pau (180); també de l’època del Bronze, com el Bosc Moi (157), la Vinya d’en Giralt (171) o la Bòbila Majem (181).

Com podem observar, la presència humana a Vilafranca ve de lluny, hi ha una continuïtat en el poblament, ja sigui més estacional o més sedentària, segons la conjuntura. Durant el període ibèric es manté aquesta ocupació, testimoniada per jaciments com Cinc Ponts (196), el Mas Rabassa II (213), la Vinya d’en Pau (158), les Escoles Cristòfor Mestre (165) o el Molí d’en Rovira (177). Alguns jaciments tenen una cronologia dins l’època de la romanització, a cavall de les dues cultures, són els casos de Can Motrató (228) o el Camp de Fèlix Balañà (159). D’època plenament romana trobem el Casalot d’Espuny (188), Darrera Quarters (189), la Necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferret (186) o Santa Digna 3 (216).

OBRA CIVIL

Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat tres elements. La situació de Vilafranca i la seva història, n’han fet una cruïlla de camins, un mercat. La seva geografia, poc accidentada ho ha facilitat. Però no trobem grans construccions viàries fins les de l’època contemporània, començant per la línia de ferrocarril i, més recentment, l’autopista AP7, la variant de la N-340 i l’AVE.

Vilafranca té més de 50 quilòmetres de camins rurals que, amb una potent



estructura radial, connecten Vilafranca amb els diferents pobles i masies del voltant. Són camins funcionals per l’activitat agrícola i són els pagesos, en primera instància, els qui els han anat mantenint i conservant fins a data d’avui. El traçat d’aquests camins tenen un valor patrimonial que cal protegir, conservar i reivindicar. D’aquest conjunt de camins n’hem seleccionat quatre, agrupats en tres fitxes i la resta els hem posat com elements no inventariats.

Els camins seleccionats a partir de criteris més històrics i de la millor conservació del seus trams són: el camí de Sant Pau (393) , el camí Ral (395), el camí a les Cabanyes i de la Pelegrina (394).



PATRIMONI IMMOBLE: EDIFICIS



PATRIMONI IMMOBLE: ELEMENTS ARQUITECTÒNICS



PATRIMONI IMMOBLE: CONJUNTS ARQUITECTÒNICS



PATRIMONI IMMOBLE: JACIMENTS ARQUEOLÒGICS I OBRA CIVIL



5.3. PATRIMONI MOBLE

Dins d’aquest àmbit hem pogut classificar cinquanta-vuit elements del patrimoni de Vilafranca del Penedès que s’adapten a les tres tipologies de patrimoni moble.

PATRIMONI MOBLE

27,59%

60,34%12,07%

Col.lecció Element urbà Objecte

Hi ha trenta-cinc elements urbans inventariats en aquest treball. Alguns d’ells, corresponen a monuments ubicats a la via pública: Monument a Lluís Companys (297), Monument a Manuel Milà i Fontanals (100), Monument al Bisbe Torras i Bages (242), Monument als Castellers (241), Monument als Falcons (310), Monument contra la xenofòbia (298), Monument D.O.C (375), la premsa de biga (235) o la malmesa premsa de vi (363) de la plaça de la verema. Alguns d’aquests monuments formen part de la iniciativa privada: Sant Ramon de Penyafort (42) o el Trull de Serveis Penedès (364). D’altres formen part d’un programa de serveis públics relacionats amb la distribució de l’aigua mitjançant les seves fonts o elements de l’enllumenat públic com els fanals del carrer de Santa Maria (105). Hem inventariat catorze fonts urbanes; unes més monumentals que d’altres: Font dels Jueus (73), Font de l’Hospital de Sant Francesc (233), Font dels Alls (101), Font del Carme (53), Font de Sant Sebastià (294), Font de la Plaça del Vall del Castell (229) entre d’altres.

Un darrer grup està format per una sèrie de panteons i monuments funeraris del cementiri. Alguns dels quals degut a la seva configuració s’han considerat edificis, és el cas de la Capella panteó de la família Oliveres (301), el panteó de la família Massanet (309) o el panteó de la família Miret-Abad (304). La resta estan dins d’elements mobles, a la categoria d’elements urbans, es tracta del Panteó d’Antoni Jané i família (307), el panteó de la família de Josep Balaguer i Martí (305), el panteó de la família de Miquel Torres (302), el panteó de la família de Ramon Marimon (306), el panteó de la família Massanell-Messalles (308).

Pel que fa a l’apartat d’objectes, s’han documentat setze objectes de tipologia ben diversa. Es poden agrupar en tres conjunts: els relacionats amb elements festius, els relacionats amb activitats de culte i els relacionats amb el món funerari. Del primer grup hi tenim els gegants (314), l’Àliga (281) i el Drac (275). L’Orgue de Santa Maria (151) i l’esmalt del Sant Sopar de l’altar major (153), formarien part dels objectes vinculats amb el culte. També és el cas dels retaules de la Mare de Déu i Sant Jordi



(144) i el de Sant Raimon de Penyafort (155) i el grup escultòric del Davallament que hi ha a la cripta (152) i el de la capella del Santíssim (149). Aquests darrers, però, amb una clara voluntat estètica. El tercer grup, el formen una sèrie de sarcòfags ubicats a l’església de Sant Francesc. Es tracta del sarcòfag de Boixadors (139), el sarcòfag de Bertran de Castellet (137), el sarcòfag de Marc de Puigmoltó (142), el sarcòfag de Pere d’Avinyó (141), el sarcòfag dels Penyafort (140), el sarcòfag dels Piquer (143) i el sarcòfag d’Hug de Cervelló (138).

Pel que fa a les col·leccions documentades a Vilafranca del Penedès, n’hem documentat set. Totes elles de titularitat pública. El fons de Vinseum és el més important quantitativament i qualitativa. Per aquest motiu l’hem subdividit en quatre col·leccions temàtiques: la col·lecció d’art (260), la col·lecció de ciències naturals (311), la col·lecció etnogràfica (261) i la col·lecció arqueològica (259). El llegat Martorell (166), també és una petita col·lecció arqueològica dipositada en el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Per la seva part, l’Ajuntament regenta les col·leccions de la Festa Major (38) i el Fons d’Art Municipal (257).



PATRIMONI MOBLE:



5.4. PATRIMONI DOCUMENTAL

Dins d’aquest àmbit, s’han inventariat deu elements. Aquest tipus de documentació resulta summament delicada de tractar ja que, en la seva majoria, parlem de fons particulars i els seus titulars no volen publicitat.

Patrimoni documental

20%

70%

10%

Fons d'imatges Fons documentals Fons bibliogràfics

Podem agrupar les deu fitxes de patrimoni documental en tres tipologies: fons d’imatges, fons documentals i fons bibliogràfic. Del primer cas, s’ha inventariat l’arxiu fotogràfic de Vinseum (256), dipositat a l’Arxiu Comarcal, i el fons d’imatges d’arquitectura de l’Estudi Hèlix (392).

Dels fons documentals, es poden dividir en dos tipus, segons la titularitat i el seu origen: fons públic i fons privats. Dins dels fons privats s’hi troben els fons religiosos.

Fons públics: Arxiu Municipal de Vilafranca del Penedès (252) i l’Arxiu Comarcal del Penedès (255). De fet, l’Arxiu Comarcal funciona com a ens gestor de diversos ar-xius referents a Vilafranca, independentment de la seva titularitat. En aquest apar-tat cal afegir el Fons del Servei del Patrimoni Local (SPAL) de la Diputació de Barce-lona (384).

Fons privats: els fons religiosos com l’Arxiu Parroquial (253) o l’Arxiu Diocesà de Bar-celona (254); i fons procedents d’entitats particulars com el de la Societat La Prin-cipal (113) o el fons referent a Vilafranca del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Cata-lunya (211)

Podríem afirmar, sense por a equivocar-nos gaire, que trobaríem molts més arxius, de major o menor importància, però per desconfiança, temença o no donar-los importància pels seus propietaris resten en l’anonimat.

De la tercera tipologia, fons bibliografic, s’ha inventariat per la seva exhaustivitat el fons de la col·lecció local de la biblioteca Torras i Bages (385).



PATRIMONI DOCUMENTAL



5.5. PATRIMONI IMMATERIAL

El patrimoni immaterial inventariat es pot quantificar en trenta-dos béns patrimonials classificats en manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral, música i dansa i costumari. De cada una d’aquestes tipologies, s’ha documentat algun element.

Dins el conjunt, destaquen els béns relacionats amb el cicle festiu. L’element més identitari d’aquest apartat és, sens cap mena de dubte, la Festa Major de Sant Fèlix (272), que és el punt central del curs tradicional de l’any al voltant del qual s’agrupen altres manifestacions que el configuren i l’omplen de contingut. Aquests altres elements relacionats amb la Festa Major són bàsicament els balls, que s’han documentat individualment sota una altra denominació tipològica, ja que es tracta de manifestacions de música i dansa, com veurem tot seguit.

Si parlem d’elements identitaris cal destacar per força el fet casteller (317), que es reflecteix en aquest Mapa del Patrimoni amb una fitxa genèrica, però també amb les diades castelleres de Tots Sants (270) i del Roser (268). Els castells formen part de la idiosincràcia penedesenca i vilafranquina molt més enllà de les manifestacions tangibles durant les festes. També contribueixen a teixir l’entramat social i establir relacions pròpies en el món local i comarcal.

Una de les manifestacions festives amb més tradició és l’Aplec de Sant Pau (273), tot i que l’èxit de participació ha fluctuat històricament segons la conjuntura social del moment. En part perquè, a diferència de la Festa Major (272), li manca certa consolidació en l’estructura organitzativa.

Les altres manifestacions festives inventariades són la Diada del Graller (266), la Diada de Corpus (316), la Festa del Xató (269), les Festes de Sant Raimon (263), la Fira del Gall (386) i els Tres Tombs (264).

També s’han inventariat una tècnica artesanal. és gastronòmica; es tracta de l’elaboració d’un producte de pastisseria: les Catànies (376).

Pel que fa al llegendari i la tradició oral, s’han documentat tres llegendes pròpies del municipi: la llegenda del campanar (125), la llegenda del ramat encantat (67) i els càntirs de Vilafranca (219). S’han fet alguns treballs a nivell comarcal, però el pes de Vilafranca és comparativament petit. La Festa Major pot haver estat un pol d’atracció massa fort enfront altres manifestacions etnogràfiques. Segur que un treball específic en aquest camp donaria un resultat diferent.



Patrimoni immaterial

31%

3%9%

48%

9%

Manifestacions festives Tècniques artesanals Tradició oral Música i dansa Costumari

El repertori de música i dansa de Vilafranca del Penedès s’ha mostrat molt important. Com ja hem explicat al parlar de la Festa Major, hi ha una sèrie de balls d’arrel tradicional i popular que han estat decisius en seva configuració. Es tracta del Ball de Capgrossos (276), el Ball de Cercolets (277), el Ball de Cotonines (278), el Ball de Diables (279), el Ball de Figuetaires (287), el Ball de Gitanes (282), el Ball de la Moixiganga (280), el Ball de l’Aliga (271), el Ball de Nans (283), el Ball de Pandereta (284), el Ball de Panderos (285), el Ball de Pastorets (286), el Ball de Serrallonga (289), el Ball dels Malcasats (288) i el Ball Pla (290).

Finalment, com a elements del costumari s’han inventariat els costums dels funerals a Vilafranca (117), les coques del casament (267) i el ja comentat del fet casteller (317). En aquesta tipologia, sovint es fa difícil destriar el que és propi d’un municipi del fet més genèric a nivell comarcal i, fins i tot, en un nivell més català. Moltes vegades ens pensem que allò ens caracteritza desconeixent el seu autèntic abast.



PATRIMONI IMMATERIAL



5.6. PATRIMONI NATURAL

Nou són els elements inventariats dins del Patrimoni Natural. En diferenciem dues categories: els espècimens botànics i les zones d’interès natural. El primer grup engloba qualsevol individu o espècie vegetal que destaqui per les seves singularitats, ja sigui raresa o àrea de distribució, vulnerabilitat o fragilitat, singularitat o port general de l’individu; mentre que les àrees d’interès són zones d’alt valor ecològic, paisatgístic o cultural.

Patrimoni natural

67%

33%

Zones d'interès Espècimens botànics

ESPAIS D’INTERÈS NATURAL

El Pla d’ordenació urbanística municipal de 2003 assenyala una sèrie de zones a protegir pel seu interès medi ambiental, paisatgístic o agrícola. Correspon a unes zones importants des d’una perspectiva del paisatge i de la biodiversitat, catalogades com a espais d’interès natural: La Serreta (389), Les Clotes (388), Muntanya de Sant Pau (387), Riera de l’Adoberia (391) i Riera de Llitrà.

Pel treball de camp, també s’ha detectat una zona de nidificació de l’oreneta cua



blanca (315). S’ha observat en una zona molt concreta, el ràfec de l’edifici de la biblioteca Torras i Bages, però és possible l’existència d’altres colònies. Cal considerar aquest fet com a prou important ja que es tracta d’una espècimen protegit.

ESPÈCIMENS BOTÀNICS

Dins d’aquesta tipologia es pot fer una segona classificació amb criteris de gestió i conservació, atenent si el tipus d’element fitxat és un espècimen (o individu) o si per al contrari és una espècie (parlant llavors a nivell de població d’individus).

No existeix cap espècimen catalogat dins els arbres d’interès local i comarcal i tampoc existeix cap declaració d’arbre monumental per la Generalitat. S’han inventariat l’ametller de la Malanit (223), l’Olivera de Serveis Penedès (382) i els ametllers de la Residència Mare Ràfols (383).



PATRIMONI NATURAL



5.7. ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS

PROTECCIÓ LEGAL

La situació dels 395 elements fitxats és molt heterogènia. Primerament destaquem aquells que tenen algun tipus de protecció legal com elements de patrimoni cultural o natural.

Pla Especial i Catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental

BCIN

El marc legal per a la protecció del patrimoni cultural de Vilafranca del Penedès és el Pla Especial i Catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental. El context normatiu vigent de quan es va fer aquest Pla Especial (1988) era la llei 13/85 de 25 de juny sobre Patrimoni Històric Espanyol. L’any 1993 va entrar en vigor la llei catalana (Llei 91/1993 de 30 de setembre) del patrimoni cultural català.

Per tant, en funció de la disposició addicional primera d’aquesta llei (DOGC núm. 1807 d’11.10.1993), tots els elements catalogats en el Pla Especial, es converteixen automàticament en béns culturals d’interès local:

“Els béns immobles que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics passen a tenir, llevat que siguin béns culturals d’interès nacional, la consideració de béns culturals d’interès local i queden inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català”.

El Pla Especial i Catàleg agrupa els béns en:

Obres d’arquitectura (Clau A)

Monuments i mobles urbans (Clau M)

Conjunts urbans (Clau C)

Els conjunts urbans es concreten en el nucli històric, que no coincideix amb la fitxa que hem obert en aquest treball amb la denominació de Casc antic (300), ja que el primer és més restrictiu i nosaltres l’hem documentat a partir del límits que els historiadors situen per la muralla medieval. L’altre element del Pla especial que classifi-ca com a conjunt urbà és el que anomenen àmbit de les Rambles, que es correspo-nen a la Rambla de Sant Francesc (102) i a la Rambla de Nostra Senyora (81).

A més, s’inventarien un centenar d’elements per als quals no s’aplica cap tipus de protecció física i que tenen com a referència la Clau I.



El total d’obres catalogades és de 81, que s’agrupen de la forma següent:

17 edificis monumentals a catalogar (Clau 7 de l’anterior Pla General).

43 edificis a conservar (Clau 8 de l’anterior Pla General).

1 edifici a conservar per a usos públics.

6 edificis de sistema d’equipaments (Clau 5 de l’anterior Pla General).

3 edificis en trama d’edificis repetibles en àmbits d’interès (Clau 9/1 de l’anterior Pla General).

4 edificis en trama d’edificis repetibles (Clau 9/2 de l’anterior Pla General).

6 edificis en trama a mantenir l’estructura edificatòria (Clau 10/1 de l’anterior Pla General).

1 edifici sense Clau.

Aquests 81 béns de Clau A que s’han inventariat són els següents:

1 Magatzems Berger 3 Can Solé 4 Can Martí i Catasús 6 Casa Berch i Galtés 8 Centre Agrícola 9 Celler Mascaró

12 Casa Fontrodona 14 Capella de Santa Maria dels Horts 16 Teatre de la Societat La Principal 17 Ajuntament 19 Església de Sant Joan Baptista 20 Convent dels Trinitaris 21 Església de la Trinitat 23 Cementiri municipal 24 Magatzem de Magí Figueres i Galofré 25 Residència del Convent de Sant Francesc 26 Residència Mare Ràfols 28 Mercat de la Carn 30 Asil Inglada Via 31 Casa Vicenç Mestres 35 Casa Macià 39 Teatre Bolet 45 Casa Vidal i Folquet 46 Església de la Mare de Déu del Pilar 47 Col·legi de Sant Josep 48 Casa Serdà 50 Casa Pau Feliu



51 Casino Unió Comercial 52 Casa Torner i Güell 55 Casa Suriol 57 Cal Figarot 58 Casa Jané 61 Església de la Mare de Déu dels Dolors 62 Capella de Sant Pelegrí 64 Casa Claramunt 72 Casa Guilamany 74 Casa Amàlia Soler 76 Casa Torrents i Miret 77 Casa Alayó 78 Casa Figueras - Sabater 79 Casa Bonaventura Feliu 82 Casa Hill i Ferret 83 Casa Elias Valero 84 Casa Girona 85 Casa Cañas i Mañé 87 Cal Gomà 88 Casa Pelegrí Güell 89 Casa Amiguet 95 Mercat de gallines i menuts 96 Casa Artur Inglada 97 Casa Torres i Casals 98 Casa de la Pia Almoina

107 Cal Jané i Alegret 108 Estació de ferrocarril 109 Casa Serra i Corominas 110 Palau del Marquès d'Alfarràs 111 Casa Silvio Salvador 112 La Fassina Just 115 Casa Marcet 121 Convent de les Germanes de la Vetlla 123 Casa Olivella i Ràfols 126 Casa Batlle i Planas 129 Antic Hospital Comarcal i Claustre 130 Casa Guasch i Estalella 134 Palau Baltà 135 Palau Reial 136 Església de Sant Francesc 145 Basílica de Santa Maria 243 Cal Posas 244 Casa Parés 245 Casa Carbonell 246 Casa Artigas 247 Casa Trabal i Tauler 248 Casa Carbonell i Diví 249 Casa Borruel i Panzano



250 Casa Fortuny 251 Cal Batlle 325 Casa Milà de Ferran 326 Antic escorxador municipal 327 Casa Clascar 381 Casa Pladellorens

Dins la fitxa del cementiri municipal (23), s’hi inclouen una sèrie d’elements amb fitxa individualitzada dins el Pla Especial i Catàleg i que també s’han inventariat individualment en aquest treball: Capella panteó de la família Via Oliveras (301), Capella pública del cementiri (303), Panteó de la família de Ramon Marimon (306) i Panteó d’Antoni Jané i família (307). Uns altres casos similars a aquests són l’antic Hospital comarcal (129) i la Casa de la Pia Almoina (98) que contenen sengles elements que s’han inventariat individualment com elements urbà i arquitectònic respectivament. Es tracta de la Font de l’Hospital de Sant Francesc (233) i la Finestra de la Pia Almoina (99).

El Pla Especial també incorpora 12 monuments mobles en aquest Catàleg amb la Clau M; a més de dos conjunts urbans: el centre històric i les Rambles.

100 Monument a Manuel Milà i Fontanals 101 Font dels alls 105 Fanals del carrer Santa Maria 229 Font de la Plaça del Vall del Castell 237 Creu de la Pelegrina 238 Creu de Santa Digna 239 La creueta 240 Creu dels Cirerers

53 Font del Carme 65 Font de Sant Joan 69 Padró de Santa Magdalena 93 Creu de Sant Salvador

Dels 81 béns catalogats amb la Clau A que, com ja hem dit supra, tenen la considera-ció de BCIL’s, n’hi ha dos que sobrepassen aquesta categoria perquè estan catalogats com a Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), segons el decret de 22 d’abril de 1949, que declarava monuments protegits tots els castells d’Espanya (BOE, 5.5.1949). Els BCIN són els elements més rellevants del patrimoni històric i cultural català, i es classifiquen en diferents categories (Monument històric, Conjunt històric, Jardí històric, Lloc històric, Zona d’interès etnològic, Zona arqueològica o Zona paleontològica). La declaració de BCIN està regulada per la Llei del patrimoni Cultural Català (Llei 9/1993 de 30 de se-tembre) en els seus articles 7 a 14.

Aquests dos elements declarats amb la màxima categoria de protecció: Béns culturals d’Interès Nacional (BCINs) segons la llei catalana (1993), equiparables als Béns d’Interès Cultural (BIC) de la legislació estatal (1985), són:

Palau Baltà (134), en la categoria de Monument, (BIC: R-I-51-5769).



Palau Reial (135), en la categoria de Monument, (BIC: R-I-51-1333).

A aquest primer llistat cal afegir un escut heràldic regulat pel Decret 571/1963 del Ministerio d’Educación i cinc creus de terme, que regula el mateix decret:

Escut del Palau Baltà (36).

Creu de Sant Salvador (93).

Creu de la Pelegrina (237).

Creu de Santa Digna (238).

La Creueta (239).

Creu dels Cirerers (240).

El Pla d’Ordenació Urbanística de Vilafranca (POUM) del 2003, afegeix la protecció d’àrees arqueològiques (Capítol 7, article 288). Es tracta dels següents jaciments arqueològics:

44 Conjunt eremític de Sant Pau 75 Jaciment paleontològic de la N-340

156 Capella de Sant Pelegrí 157 Bosc Moi 158 Vinya d’en Pau o Torrelletes 159 Camp de Fèlix Balañá 160 Sepulcre de l’autopista o de Ca l'Arnabat 161 Vinya del Catxo 162 Vinya del Marxant 163 Camp Gran 164 Sant Pau i Sant Jaume 165 Escoles Cristòfor Mestres 167 Caputxins Vells 168 Carrer Santa Magdalena 169 Canyamars 170 Els cirerers 171 Vinya d’en Giralt 172 Sitges Bar Ze 173 Santa Digna o Pla de la Girada 174 Jaciment de l’edifici consistorial (Ajuntament). 175 Pont Vell 176 Carrer de Sant Bernat, 6 i 8 177 Molí d’en Rovira 178 Vinya d’en Salvany 179 Camp Cinzano 180 Coveta de Sant Pau 181 Bòbila Majem 182 Els Pegats 183 Ca l'Arnabat



184 Bòbila Jané 185 Sant Jaume 186 Necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferret 187 Sant Pau Inferior 188 Casalot d'Espuny 189 Darrera Quarters 190 El Pujolet de Moja 191 Restaurant l'Anxaneta 192 Entre Santa Maria i Ca l'Abella 193 Vinya de la Sort 194 Voltes de Santa Maria 195 Vinya del Rec 196 Cinc Ponts 197 La Casa Nova 198 Camí Vell de la Bleda 199 Plaça dels Màrtirs 200 Jaciment del campanar de Santa Maria 201 Plaça Jaume I, núm. 8 - 10 202 Sitges de la Plaça de Santa Maria 203 Església de Sant Francesc 204 Cal Rafeques 205 Mas Rabassa 206 Muralla de Vilafranca del Penedès 207 Les Clotes 208 La Riba 209 Camí de Santa Maria dels Horts 210 Jaciment de l’església de Sant Joan de Jerusalem 212 Santa Digna, 1-4 213 Mas Rabassa II 214 Jaciment de la Plaça Sant Joan 215 Santa Digna 2 216 Santa Digna 3 217 Prop del Maset- camí de Moja (variant sector N-O). 218 Carrer de la Fruita, 3-5 220 Claustre de l’antic convent dels Trinitaris 221 Carrer de la Fruita, 9-11 i carrer Graupera, 8-10 224 L.A.V Lleida - Martorell subtram X-A. Base de Muntatge 225 Jaciment de la Casa Macià 228 Can Morató

També contempla la protecció de construccions en sòl no urbanitzable com la masia de Santa Maria dels Horts (15), la de Can Pere Pau (227), la Torreta dels Bous (371) i el Molí de Vent (380). Els camins inventariats formen part d’un conjunt de camins rurals que tenen una importància vital per la connectivitat del territori i com a eina de desenvolupament agrícola. El Pla d’Ordenació Urbanística (2003)contempla la seva protecció i manteniment. Es tracta de:

393 el camí de Sant Pau



394 el camí a les Cabanyes i de la Pelegrina 395 el camí Ral

La normativa que afecta al patrimoni natural és variada, tant pel que fa als elements al qual és aplicable com pel rang i institució de la que emana. Així per exemple, dins del municipi s’ha detectat una zona de nidificació de la oreneta cua blanca (Delichon Urbica) (315), que és una espècie protegida per la Llei 22/2003,de 4 juliol de Protecció dels animals.

La resta d’elements protegits relacionats amb el medi natural són:

387 la muntanya de Sant Pau 388 les Clotes 389 la Serreta 390 riera de Llitrà 391 riera de l'Adoberia

Aquestes zones estan protegides pel capítol 7 del Pla d’ordenació urbanística municipal de 2003 (POUM), que les qualifica de zones en Sòl No Urbanitzable (SNU). El sòl no urbanitzable comprèn els sectors del territori delimitats per aquest Pla d’ordenació com a àrees en les quals no es permeten els processos d’urbanització compacta i de caràcter urbà, amb la finalitat d’assegurar la continuïtat de les condicions actuals naturals, d’ús i de l’entorn de la vila, i la preservació dels valors paisatgístics del Penedès. Es considera sòl no urbanitzable els terrenys que el Pla els classifiqui així per considerar-los incompatibles amb la seva transformació o bé inadequats per al desenvolupament urbà, tenint en compte la necessitat d’assegurar la utilització racional del territori, la qualitat de vida, el desenvolupament urbanístic sostenible i el valor agrícola intrínsec dels terrenys.

El POUM diferencia quatre tipus de sòl no urbanitzable. Les rieres de Llitrà (390) i de l’Adoberia (391) correspondrien al primer: sòl no urbanitzable de protecció ecològica (SNU-1)de rieres; sistema hidrològic. Les zones de la Muntanya de Sant Pau (387) i la Serreta (389), són del tipus b: sòl no urbanitzable de protecció paisatgística (SNU-2), paisatges singular. Finalment, La zona de Les Clotes (388) li correspondria el tipus c: sòls no urbanitzables de protecció agrícola i paisatgística ( SNU-3).

Vilafranca del Penedès gaudeix d’un dels elements de patrimoni immaterial més reconeguts de Catalunya. Es tracta de la seva Festa Major, declarada Festa d’Interès Nacional des de l’any 1991, figura regulada per l’article 2.2 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural. Aquesta llei, deroga el decret 413/1983 que és el referent legal anterior sobre el tema i a partir del qual es va fer aquesta declaració.

Resumint aquestes dades en una gràfica, quedaria de la següent manera:



Tipus de protecció

9%

47%1%

43%

Física Legal Física i legal Inexistent

ESTAT DE CONSERVACIÓ

Pel que fa a l’estat de conservació dels elements inventariats, cal dir que és força homogeni. Dins l’àmbit de patrimoni immoble, la tipologia amb un estat de conservació més precari és la dels jaciments arqueològics. La majoria han estat excavats i tornats a tapar. Això sense tenir en compte les troballes casuals o fortuïtes, algunes de les quals no es van poder documentar amb el rigor necessari. Tampoc hi ha cap jaciment arqueològic, exceptuant el de l’edifici de l’Ajuntament, que en l’actualitat es pugui visitar; i aquest darrer és visible però dins d’unes oficines que compleixen unes altres funcions.

L’estat de conservació dels edificis es força bo, exceptuant els elements que estan abandonats. L’ús continuat d’un edifici, ja sigui com habitatge, espai laboral o lúdic, n’és la seva principal salvaguarda. Per contra, quan un edifici s’abandona, comença el seu deteriorament, fins a portar-lo a la situació de ruïna o, fins i tot, a desaparèixer. Un cas que cal seguir de ben a prop és el de la capella de Santa Maria dels Horts (14). Es tracta d’una capella d’origen romànic que li manca part del campanar, té alguna esquerda i la porta ha estat forçada en més d’una ocasió. La seva desprotecció ve motivada per la seva situació i la manca d’ús.

El patrimoni moble es troba en un bon estat de conservació a nivell general, exceptuant la premsa de vi de la plaça de la Verema(363), que es troba en una situació de deteriorament molt avançat Els altres elements que no tenen un bon estat de conservació i que caldria alguna intervenció són les fonts de Sant Joan (65), de Sant Sebastià (294) i la del carrer Ponent (231).

El patrimoni documental també té un bon estatus de conservació, si més no en el present, tot i que caldria, en el cas d’algun arxiu, adoptar mesures de catalogació, ubicació i conservació preventiva.



Pel que fa al patrimoni immaterial gaudeix d’una bona salut, ja que és un element viu i dinàmic i molt participatiu, sobretot les manifestacions festives. Es tracta d’un conjunt d’elements que configuren un dels senyals identitaris més forts, que té en la Festa Major el punt més àlgid.

0

50

100

150

200

250

300

350

Patrimoniimmoble

Patrimonimoble

Patrimonidocumental

Patrimoniimmaterial

Patrimoninatural

Total

Bo

Regular

Dolent

El patrimoni natural es troba en bon estat de conservació, tot i que algun element estigui una mica deteriorat, com la muntanya de Sant Pau (387) o algun tram de la riera de Llitrà (390) o la riera de l’Adoberia (391). Les característiques físiques i orogràfiques del terme de Vilafranca configuren un paisatge molt antropitzat en el que destaca la zona de les Clotes, com a paradigma del conreu de la vinya.

UBICACIÓ

Pel que fa a la ubicació dels elements podem observar com la majoria dels elements inventariats es concentren en el nucli urbà. Això ve motivat pel tipus d’urbanisme i de poblament de Vilafranca, extremadament compacte, fruit d’aquelles ciutat medieval que s’ha anat desenvolupant al voltant de les antigues muralles i que ha sabut mantenir aquella concentració fins avui en dia. Aquest nucli està envoltat de paisatge treballat, antropitzat, destinat a ser el motor econòmic de la ciutat durant molts anys i que caracteritza d’una manera molt pròpia el paisatge global del municipi.



CRONOLOGIA

Pel que fa a la cronologia dels elements podem observar com la major part corresponen al període contemporani, des de 1789 fins als nostres dies. Es tracta d’una estadística molt usual ja que els elements acostumen a arribar en més bones condicions i també quan, a nivell urbanístic es produeix un creixement més espectacular de la ciutat, associat al creixement demogràfic i econòmic.

El període modern i medieval tenen una importància similar estadísticament parlant, però també cal considerar que en alguns casos es dóna una cronologia compartida. Un mateix element pot tenir elements medievals i moderns, o moderns i contemporanis o dels tres períodes.

Època

6% 3% 3%12%

13%60%

3%

Prehistòria Ibèrica Romana Medieval Moderna Contemporània Indeterminada

Si parlem d’etapes més llunyanes observem com la prehistòria suma la mateixa estadística que el període protohistòric i clàssic. Aquí també ens trobem amb jaciment que comparteixen cronologies, sobretot del que hi ha restes ibèriques i restes romanes, sovint amb una continuïtat de poblament però no sempre. També hi ha algun jaciment amb restes prehistòriques i ibèriques o romanes.

Con formato: Numeración yviñetas



6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

AA. VV. (1979). Edició d’homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, pàg.115.

AA.VV (2003). Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès.

AA.VV (2005). Protocol de les Festes d’hivern- festes de Sant Raimon de Penyafort de Vilafranca del Penedès. Inèdit.

ABRACADABRA (2003) Informe final d’obra i restauració. Inèdit.

AJUNTAMENT DE VILAFRANCA (1985). Servei d’iniciatives culturals. "La casa de la vila: Història - visita a la casa de la vila", dins del Dossier Pedagògic "La casa de la vila", Ajuntament de Vilafranca, Comissió de Cultura, 1985, p. 3-5.

AJUNTAMENT DE VILAFRANCA (2001) Vilafranca més cultura. Pla d’Acció Cultural de Vilafranca del Penedès.

AJUNTAMENT DE VILAFRANCA (2002) Vilafranca estrena una escultura al carrer de Torrelles de Foix. Nota de premsa. Inèdita.

AJUNTAMENT DE VILAFRANCA (2004) Dissabte s’inaugura l’obra guanyadora del 2n concurs d’escultura en espai públic Vilafranca del Penedès, Premi Brose. Nota de premsa. Inèdita.

AJUNTAMENT DE VILAFRANCA (2006). Protocol de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès.

ALEGRET, Pere (1887). Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Vilafranca, Pàg. 261.

ALMAGRO BASCH, M. (1944). "El lodo y la cultura. En torno al hallazgo de los primeros vasos griegos en el Panadés", dins Verde y Azul. Vilafranca del Penedès. núm. 3 Suplemento literario del Panadés.

ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. 225.

ANÒNIM (1944). Fases históricas del Panadés. Prehistòria. Edad del hierro (Cultuira Hallstática). Vilafranca núm. 119 4 de març de 1944, pàg. 2.

ANÒNIM (1959)."Obras en la iglésia de San Francisco", dins de Penedès, any XIX, núm. 902, 28 de febrer de 1959, pàg. 2.



ANÒNIM (1959). "El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco", dins El tesoro artístico de Vilafranca.

ANÒNIM (Atribuït a Massanell i Casas,A.)(1975). "Salvem la muralla de Vilafranca", dins Setmanari Tothom, núm. 353, any 7, 22 de novembre de 1975.

ANSON, Sergi (2006) La rotonda de la carretera de Vilanova evocarà el paisatge penedesenc amb una barraca de pedra seca.

BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Noticiario. Actividad arqueológica en Catalunya durante los años 1950-1951. Archivo Español de Arqueologia. Vol.XXV, núm. 85 (primer semestre de 1952), pàg. 182.

BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès.

BENACH i TORRENTS, Manuel (1935) "La plaça de Jaume I de Vilafranca", dins Quaderns il·lustrats del Penedès, núm. 1. Impremta Esteve, gener de 1935.

BENACH i TORRENTS, Manuel (1935). "Una guía artística y monumental de Vilafranca del Penedès", dins Quaderns il·lustrats. Impremta Esteve. Vilafranca del Penedès, agost de 1935.

BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

BENACH TORRENTS, Manuel (1946). Biografia de la calle de la Fuente. Col·lecció Casa que fueron. Vilafranca del Penedès.

BENACH TORRENTS, Manuel (1967). Vilafranca 1865. Col·lecció "Cosas que fueron". Vilafranca del Penedès.

BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). "Els vilafranquins del segle XX", dins Notes per a la història local. Edició de l’autor.

BENACH i TORRENTS, Manuel (1980). "L’antic carrer dels Ferrers i els seus personatges", Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès.

BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició).

BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). "L'hospital del Sant Esperit i el convent i l'església de la Trinitat de Vilafranca", dins Quaderns Il·lustrats del Penedès, núm. 3. impremta Esteve. Vilafranca del Penedès.

BOHIGAS, Oriol (1971). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona.

BOLÓS i MASCLANS, Jordi; URPÍ i CASALS Rosa Mª i RESINA NAVAS, Juan A. (1992). “Vilafranca del Penedès. Construccions eremítiques de Sant Pau” dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 217.



BRUGAL i FORTUNY, Josep (1984). "Els artesans vilafranquins que he conegut", dins Casal, abril-juny de 1984.

CARABASSA, Lluïsa; GONZÀLEZ , Teresa; LÓPEZ, Dídac i VIVANCOS, Maria Antònia. (1992). "Vilafranca del Penedès. Fons d’art romànic del Museu de Vilafranca", dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 217-220.

Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

CASANOVA, J. (1976). La plaça de Jaume I. El Correo Catalán el 5 de setembre de 1976.

CASTELLANO, A; SALVADÓ, J. (1993). El claustre del convent dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès. Oficina de Cooperació de la Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Quaderns Científics i Tècnics 5, pàgs. 311-314.

CATALÀ i ROCA, Francesc i CAMPS i ARVOIX, Joaquim de (1965). Les cases pairals catalanes. Edicions Destino. Barcelona.

CATALÀ ROCA, Pere (1971)."Torre Dela i Palau Reial", dins Els Castells Catalans, vol. III. Barcelona: Rafel Dalmau ed. pp.731-741.

CEBRIÀ, A; RIBÉ, G; SENABRE, MA. R. (1991) L’arqueologia a l’Alt Penedès: estat de la qüestió als anys 90. Miscel·lània penedesenca, núm. XV Institut d’Estudis Penedesencs.

CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona.

CLARIMON, A. (no consta). Estudi de programació de l’antic Convent dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès. Oficina de Cooperació de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Inèdit.

COLOMINAS, Josep (1940). "Nuevos sepulcros de fosa en Catalunya", dins Ampurias, Vol. II, pàg.160.

COMAS, A. (1980). "Es recupera un altre element arquitectònic vilafranquí. St. Pelegrí: Art, Història i cultura", dins Olerdulae núm.10, juny 1980, Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca, pp.2-3.

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221.

COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona.

CRUANYES i RÀFOLS, Joan; CLAVER i SALVAT, Llibert i LLORACH i SANTIS, Salvador (1992). "Vilafranca del Penedès. Santa Maria dels Horts", dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg.. 216 i 217.

CUSCÓ i CLARASÓ, Joan (1989). El ball pla. Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès.



ESTEVE, J. i BOADA, P. (1934). La plaça de Jaume I de Vilafranca. Ed. Impremta Esteve, Vilafranca del Penedès.

ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B69, pàg. 68.

FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). "Alt Penedès", dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52

FÀBREGAS i ESPADALER, Marta (1995). La plaça de Sant Joan de Vilafranca del Penedès. Memòria de l'excavació. Inèdita.

FARRÉ HUGUET , Jordi (2006). Història de la capella de sant pelegrí i la torre romànica. Actuals espais del museu de Vilafranca museu del vi. Inèdit.

FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). "La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés", dins Ampurias, núm. V, pàg. 187-188.

GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418.

GIRÓ ROMEU, Pere (1935). "Quaderns de camp", vol. 1 1932-35 (31 de juliol de 1938) inèdit.

GIRÓ ROMEU, Pere (1947). "La ceràmica ibèrica de la Viña de Pau, en el Panadés. Notas para su estudio", dins Archivo Espanyol de Arqueología. Madrid. Vol. XX (1947) núm. 68, pp.200-209. Reeditat a: Recull de l’obra dispersa de l’arqueòleg Pere Giró i Romeu.

GIRÓ ROMEU, Pere. (1947). "Los vestigios ibero-romanos de Sta. Margarita y Monjos" Acción Católica, Vilafranca. Suplemento de las hojas parroquiales. Any VII, núm. 24, 14 de juny de 1947, pàg. 189.

GIRÓ ROMEU, Pere (1948). "Noticiario arqueológico. Nuevos hallazgos en el Panades", dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 253-254.

GIRÓ ROMEU, Pere (1948). “Nuevos hallazgos en el Panades”, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260.

GIRÓ ROMEU, Pere (1950)."Interesantes donativos al Museu de Vilafranca", dins Acción Católica. Vilafranca del Penedès. Any X . Núm. 45

GIRÓ ROMEU, Pere. (1950). Quaderns d’en Giró, vol.2, 1945-50 inèdit.

GIRÓ ROMEU, Pere (1950). Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés. Villa romana del Casalot d’Espuny. Memorias de los museos arqueológicos provinciales. Vol. XVI-XVII, pàg. 239.

GIRÓ ROMEU, Pere (1950). Identificacion de algunas vias romanas en el Penedes. Dins Actas y Comunicaciones de la 1ª Asamblea Intercomarcal de Investigaciones del



Penedés y Conca d’Odena. Martorell, pp.110-127. (reeditat al recull de l’obra dispersa de Pere Giró. Vilafranca 1984,p.78).

GIRÓ ROMEU, Pere (1953). Quaderns de camp. Vol. 3. 1950-1953. (11 d’octubre de 1952). Inèdit.

GIRÓ ROMEU, Pere (1956). "Villafranca del Penedés", dins la VII Reunión de la Comisaria Provincial de excavaciones Arqueológicas de Barcelona, Informes y Memorias (Madrid), núm. 32, pp.171-174.

GIRÓ ROMEU, Pere (1957)."Museo Arqueológico de Villafranca del Penedés", dins Memorias de los museos arqueológicos, vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid 1966, pp. 238-239.

GIRÓ ROMEU, Pere (1958). "La Ermita de Santa Digna y su probable situación", dins Panadés, any XXVIII. núm. 856, 12 d’abril 1958, pàg.1

GIRÓ ROMEU, Pere (1958). "Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca", dins Boletin de la Biblioteca-Museo Balaguer, vol. V (1957-58), pp. 119-123.

GIRÓ ROMEU, Pere (1959). "Una lápida romana en Sant Pere Molanta", dins Ampurias núm. XXI. Barcelona, pp. 302-307.

GIRÓ ROMEU, Pere (1959). Quaderns de camp. Vol.6 1959-60 (febrer i abril de 1959). Inèdit.

GIRÓ ROMEU, Pere (1960)."Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés", dins Memorias de los Museos Arqueológicos, vols. XVI-XVIII (1955-57). Madrid pàg. 234.

GIRÓ ROMEU, Pere (1962). "Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca", dins Actas del VII Congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960). Zaragoza, pàg. 309.

GIRÓ ROMEU, Pere (1962). "Notas de Arqueologia de Catalunya y Baleares. Vilafranca del Penedés", dins. Ampúrias, num. XXIV, pàg . 309.

GIRÓ ROMEU, Pere (1963). Activitats arqueològiques II. Fons de cabana neo - eneolítiques al Penedès. Agrupació Excursionista de Catalunya. Barcelona, març de 1963.

GIRÓ ROMEU, Pere (1963). "Activitats Arqueològiques III. La cultura dels sepulcres de fosa en el Penedés", dins Agrupación Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963.

GIRÓ ROMEU, Pere (1963). La villa romana del Casalot d’Espuny en el Penedès. Tesi de Llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, pp. 287-288.

GIRÓ ROMEU, Pere (1968). Quaderns de camp, vol. 8, 1964-68 (1 de març de 1967) inèdit.



GIRÓ ROMEU, Pere (1969). "Las estaciones talleres en el Penedés", dins Dionysos. Vilafranca núm.126, pp. 2 i 3.

GIRÓ ROMEU, Pere. (1978). Quaderns de camp, vol. 9. 1969-78. Inèdit.

GIRÓ ROMEU, Pere (1985). "La ceràmica ibèrica de la Viña de Pau en el Panadés. Notas para su estudio", dins Recull de l’obra dispersa de l’arqueòleg Pere Giró i Romeu. Vilafranca del Penedés, pp. 17-34.

GIRÓ ROMEU, Pere i MASACHS BOLET, Josep Mª (1970). "Vestigios romanos en Vilafranca", dins Vilafranca, any XXX, núm. 1489, 25 d’abril de 1970.

GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona, pp. 161-171 i 225-232.

GORGES, J.G.(1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. París. Publication du Centre Pierre París. Núm. 4, pp. 225-226.

GRÀCIA GIRALT, Josep (1986). "El jaciment prehistòric de Cua de Lluert, Pacs", dins 3 de Vuit. núm. 217, 27 de juny de 1986. Vilafranca del Penedès, pàg. 17.

GRÀCIA GIRALT, Josep (1989). "L’estació campaniforme dels Pegats (Vilafranca del Penedès)", dins Miscel·lània Penedesenca de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1988, núm. XI, juny 1989, pp. 7-36.

GRASES, P. (1926). "Les restes del castell dels castlans", dins els Quaderns Mensuals d’Acció. Vilafranca, 24 de desembre de 1926.

GRIVÉ, Martí (1930). "Uns micròlits a Sant Jaume", dins Quaderns Mensuals d’Acció, vol. II, setembre -octubre de 1930, pàg. 138.

GRIVÉ, Martí.(1934). "Els íbers al Penedes", dins el Butlletí C.E.Vilafranquí (gener-febrer 1934), núm. 34.

GRIVÉ, Martí (1934). "Els ibers al Penedès", dins Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Vilafranca, núm. 36. maig -juny de 1934, pàg. 34.

GRIVÉ, Martí (1934). "Els íbers al Penedes", dins el Butlletí C.E.Vilafranquí (setembre-octubre 1934), núm. 38.

GRIVÉ, Martí (1935). "Restes hallstàtiques a Vilafranca", dins el Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Vilafranca n.43, juliol - agost de 1935. pàg.130.

GRIVÉ, Martí (1935).Els càntirs de Vilafranca (Setmana Pedagògica, 21 a 28 d’abril de 1935) Imprenta Claret.

GÜELL i BARCELÓ, Manuel (1985). "La biblioteca popular Torras i Bages (1934-1984)", dins Quaderns d'aportació cultural. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Comissió de Cultura.

HOEDEMAKERS, Kristiaan i BATLLORI, Jordi (2005): Fish otoliths from fue Early and Middle Miocene of the Penedes (Catalunya, Spain) Batalleria, 12, pp. 105-134.



HOJA, M. (1990). Claustre de l’antic Convent dels Trinitaris. (Vilafranca del Penedès). Inèdit.

JARDÍ, Enric (1980). El novecentismo catalán. Ed. Aymà. Barcelona.

J.M.N.(1975) "Les històriques pedres de les muralles", dins el Setmanari Tothom, núm. 355, any 7, 6 de desembre de 1975.

JORDÀ, A. (1983) Catàleg de l’arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Col·lecció Inventaris d’arxius notarials de Catalunya, 1. Fundació Noguera, Barcelona, pàg. 206.

LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088.

LLORACH i SANTÍS, Salvador (1983). El Penedès durant el període romànic . Caixa de Barcelona, Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, Sant Sadurní d'Anoia.

LLORENS i JORDANA, Rodolf (1984). L'hegemonia vilafranquina en l'hegemonia catalana. Ajuntament de Vilafranca. Comissió de cultura.

MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca.

MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.

MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): "Arxivo Diocesano de Barcelona" a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167.

MARTORELL i PEÑA, Francisco (1879). Apuntes arqueologicos de Francisco Martorell y Peña. Barcelona, pp.89-90.

MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58.

MAS i JORNET, Claudi (1902). Notes sobre'l moviment intelectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX. Oliva impressor, Vilafranca del Penedès.

MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino.

MASACHS, Josep Maria (1965). "Notas de arqueologia de Catalunya y Balears. Vilafranca", dins Ampurias, vol.XXVI-XXVII (1964-65), pàg. 278.

MASACHS, Josep Maria (1973). "Ciutats desaparegudes III", dins Casal, núm. 59. Vilafranca del Penedès, pp.3-5.

MASACHS, Josep Maria (1973)."Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés", dins Actes XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva, pp. 455-464. Reeditat a:



Masachs, Josep Mª. "Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés". Museu de Vilafranca 1976.

MASACHS, Josep Maria (1973) "Els dominis del Cistar al Penedès (IV.Part)", dins Casal núm. 56. Vilafranca, abril de 1973. pp, 5 - 7.

MASACHS, Josep Maria (1976). Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés. Vilafranca del Penedés. Museu de Vilafranca, 1976.

MASACHS, Josep Maria (1980)."Les muralles de Vilafranca", dins Casal, II Època, núm. 107 octubre - desembre de 1980. pp, 5-8.

MASACHS, Josep Maria (1981)."Les muralles de Vilafranca", dins Casal, II Època, núm. 108 gener - març de 1981, pp, 5-7.

MASACHS, Josep Maria (1981)."Les muralles de Vilafranca", dins Casal, II Època, núm. 109 abril - juny de 1981, pp,5-7.

MASACHS, Josep Maria (1987). "Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès", dins la Guia dels arxius històrics de Catalunya. Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya, 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 199-223.

MASACHS, Josep Maria (1991). Aplec de Sant Pau. Notes i fotos històriques, dins Històries d'Abans d’ahir. La voz del Penedès. Recull d’articles publicats a la Voz del Penedès, 1980.

MASSANELL i CASAS, A. (1970). "Una nova troballa", dins Edició d’homenatge a P.Giró i Romeu, A.Massanell i Pere Regull, Vilafranca: Museu de Vilafranca, pp. 77-80.

MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni (1983). "Les creus de terme vilafranquines", dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983.

MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni (1984). "Notícia sobre els cantiners vilafranquins", dins Olerdulae. Museu de Vilafranca any IX, núm. 23 gener - març, pp.16-18.

MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni (1984). "Algunes consideracions sobre Vilafranca i les seves muralles", dins Olerdulae, núm. 24, abril - juny de 1984, p. 6-9.

MASSANEL i ESCLASSANS, Antoni (1985). "Llocs d’enterrament a Vilafranca del Penedès", dins Olerdulae. Museu de Vilafranca , pàg. 11.

MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni i MIRALLES FIGUERES, Eloi (1987). Del ball de les Cotonines de Vilafranca. Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès.

MAYA, J.L. (1985) Silos de la Primera Edad del Hierro. Universitat Autónoma de Barcelona. Estudios de la antigüedad 2, Bellaterra, pp.147-218.

M.B. (1936). "Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca", dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936.



M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39.

MESTRES, Josep (1997). "El Pujolet de Moja (Olèrdola, Alt Penedès). Ocupació d’un territori durant el neolític i la primera edat del ferro", dins Tribuna d’Arqueologia 1995-1996. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pp. 121-148.

MESTRES, J.; et alii. (1990). "Estructures de la primera edat del Ferro de l’Hort d‘en Grimau. Castellví de la Marca", dins Olerdulae, núms1, 2, 3, 4.

MESTRES, J. SANMARTÍ, J, SANTACANA, J (1990) Estructures de la Primera Edat del Ferro de l’Hort d’en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Olerdulae XV, núm. 1, 2, 3, 4. Vilafranca, pp.75-118.

MESTRES, J.; SENABRE, Mª R.i SOCIAS, J. (1996). "L’Alt Penedès a la primera edat del ferro: consideracions a l’entorn d’un model d’ocupació del territori", Taules rodones d’Arqueologia, 1994-96, dins Gala, Revista d’Arqueologia i Patrimoni, núm. 2-5. Sant Feliu de Codines.

M.F. (Atribuït a Milà i Fontanals) (1929)."A la recerca de Micer Rufet", dins Gaseta de Vilafranca, any IV, 1 de desembre de 1929, pp. 5-6.

MIRALLES FIGUERES, Eloi (2003). "Ball de Cotonines", dins Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, pàg. 54.

MIRALLES FIGUERES, Eloi (2003). " Ball de Diables", dins Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès.

MIRET i NIN, Montserrat (1991). La capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès.

MIRET i NIN, Montserrat (1992). Comentaris entorn del retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Vilafranca del Penedès. Quaderns d'aportació cultural, núm. 10. Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

MONFORT SALIONS, J. (1972). Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp.231-232.

MOYA, Bienve ( 2005). Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, pp. 20 i 21.

MUÑOZ AMABILIA, Ana Maria (1965). La Cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Instituto de Arqueologia y Prehistoria, Universitat de Barcelona, núm. 9, Barcelona.

NADAL, J. i altres (1999). "Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)", dins Saguntum (València), pàg. .87.



ORS, A d’.(1963). "Miscelánea Epigràfica", dins Emerita, núm. XXXI, 1963, pp.139-140.

PATRICI (Pere Alagret) (1911). "A trencar cantis!. Costum vilafranquina estingida", dins Panadés, any XXXVI, núm. 809, 15 febrer 1911.

PATRICI (Pere Alagret) (1911). "A trencar cantis. Costum vilafranquina estingida", dins Quinzenal El Labriego, Vilafranca del Penedès, 15 de febrer de 1911, pp. 5 i 6.

PATRICI (Pere Alagret)(1912). "Costums que´s perden. Els cantis a Vilafranca", dins Panadés, any XXXVII, núm. 941, 30 novembre 1912.

PATRICI (Pere Alagret) (1912). "Els cantis de Vilafranca", dins Quinzenal El Labriego, Vilafranca del Penedès, 30 de novembre de 1912, pp. 5 i 6.

PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32.

PINTA RODRÍGUEZ, Jordi (1983). "Repertori de Cavitats d’interès arqueològic de la província de Barcelona", dins revista Exploracions núm. 7. Barcelona Espeleoclub de Gràcia, 1983, pàg. 26.

PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès.

POYO CREIXENT, Antoni (1990) "La torre Dela", dins La Fura. Informatiu de l’Alt i Baix Penedès. Vilafranca, núm. 395, 26 de gener - 1 de febrer de 1990. pp, 7-9.

PUIG, Ricard (1934). "Els frares caputxins a Vilafranca", dins Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Setembre - octubre. 1934 IIª època núm. 38. Vilafranca del Penedès, pp. 74-75.

RAFECAS i COLE, Rosó (2003). Col·lecció d’art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, maig de 2003. Inèdit.

RAFECAS i COLE, Rosó (2006). Col·lecció d’art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, gener de 2006. Inèdit.

RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona.

RAURET, Anna Maria (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memoria presentada por la obtencion del grado de Licenciada, Universidad de Barcelona, 1963, pàg. 339.

RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). "La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya", dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53.

RODÀ, Isabel (1988). "Balanç actual de l’epigrafia a Catalunya", dins III Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. Balears, setembre de 1988, pp. 153-155.

ROMEU, Jordi (1990). "Detectades restes arqueològiques al solar del futur edifici de les aigües", dins El 3 de Vuit, 18 de maig de 1990, pàg. 25.



ROS MATEU, A. (2004). "El camp de sitges de Vinya d’en Pau (Vilafranca del Penedès), revalorització dels materials dipositats al Museu de Vilafranca", dins Revista d’Arqueologia de Ponent (Lleida), 13. Secció d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Universitat de Lleida, pp.191-209.

ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.

ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L’Alt Penedès, dins l’Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.

ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.

ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès.

SABATÉ i MILL, Antoni (1949). Torras i Bages en la Vilafranca ochocentista. Vilafranca del Penedès.

SABATÉ i MILL, Antoni (1979). Calendaris monogràfics editats pel setmanari Tothom.

SABATÉ i MILL, Antoni (1982). "Pere Mas i Parera i la Vilafranca del seu temps, l’aprenentatge", dins Quaderns d’aportació cultural. Ajuntament de Vilafranca, Comissió de Cultura.

SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). "El ramat encantat", dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès.

SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). "Enterraments i funeralst", dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès.

SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.

SARSANEDAS, O i CIRUGEDA, J. (1975). "El Parquet, l'obra d'en Rafael Bolet, artista autodidacte i arquitecte vilafranquí. Museu de Vilafranca.

SENABRE JUNCOSA, Mª Rosa i SOCIAS TORNÉ, Joan. Memòria de l’excavació de 1993. nº1100. Inèdita.

SOLÉ i BORDES, Joan (1986). Dels gegants de Vilafranca. Edita Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès.

SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès.

SOLER, Josep M.(2007). Cudié és l’única firma que pot fabricar bombons sota la denominació de catànies.



TRENS, Manuel (atribuït) (1926). "Un sepulcre eneolític dels voltants de Vilafranca", dins els Quaderns mensuals d’Acció. Vilafranca del Penedés. Vol. I n. 4 i 5 abril-maig, 1926, pp.38-39.

TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.

UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès.

VALLÈS, J; VIDAL, J; COLL, C i BOSCH, J. (1992). El llibre verd de Vialfranca. Col·lecció Llibres de privilegis, 3 2 vol. Fundació Noguera, pàg. 997.

VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès.

VILANOVA FERNÁNDEZ, Oriol. Memòria del seguiment de 2006. Inèdita.

VIRELLA i BLODA, Joan (1975). "“Experiències a l’entorn de la localització d’estacions prehistòriques", dins Actas de la XIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Vilanova i La Geltrú, 25-26 d’octubre de 1975).Vilanova, Biblioteca-Museu Balaguer, 1983. p,209-229.

VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

VIRELLA, A. (1984). "La vila de Vilafranca del Penedès", dins Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol.5: El Penedès i l’Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp.49-69.

VIVES, J.(1961). "La lápida opistógrafa de Sant Pere Molanta", dins Ampurias núm. XXII-XXIII. Barcelona 1960-61, pp.314-317.

http://www.coac.net

http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp

http://www.vilafranca.cat

http://www.xicotsdevilafranca.com

http://www.castellersdevilafranca.cat

http://www.lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/aligues/DOSSI1.HTM

http://www.vilafranca.com

http://www.festamajor.info/balldenserrallonga



http://www.rtvvilafranca.com

http://www.falconsdevilafranca.cat

http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural

http://www.vilafranca.org/firagall/

http://www.turismevilafranca.com

http://www.rutadelxato.com/



ANNEX 1. ÍNDEX ALFABÈTIC



ÍNDEX ALFABÈTIC

Núm. Denominació Codi Àmbit Tipoloiga 17 Ajuntament 1.1 Patrimoni immoble Edifici

281 Àliga 2.2 Patrimoni moble Objecte

154 Altar de Sant Fèlix de la cripta de Santa Maria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

223 Ametller de la Malanit 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

383 Ametllers de la Residència Mare Ràfols 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

326 Antic escorxador municipal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

129 Antic Hospital Comarcal i Claustre 1.1 Patrimoni immoble Edifici

273 Aplec de Sant Pau 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

258 Arxiu comarcal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

255 Arxiu Comarcal 3.2 Patrimoni documental Fons documental

113 Arxiu de la Societat La Principal 3.2 Patrimoni documental Fons documental

254 Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona 3.2 Patrimoni documental Fons documental

256 Arxiu fotogràfic de VINSEUM 3.1 Patrimoni documental Fons imatges

252 Arxiu municipal 3.2 Patrimoni documental Fons documental

253 Arxiu parroquial 3.2 Patrimoni documental Fons documental

30 Asil Inglada Via 1.1 Patrimoni immoble Edifici

299 Auditori municipal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

276 Ball de Capgrossos 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

277 Ball de cercolets 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

278 Ball de Cotonines 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

279 Ball de diables 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

287 Ball de Figuetaires 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

282 Ball de Gitanes 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

280 Ball de la Moixiganga 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

271 Ball de l'Àliga 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

283 Ball de Nans 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

284 Ball de Pandereta 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

285 Ball de Panderos 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

286 Ball de Pastorets 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

289 Ball de Serrallonga 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

288 Ball dels Malcasats 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

290 Ball Pla 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

265 Barraca de la bòbila Jané 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

222 Barraca de la Malanit 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

262 Barraca del carrer Dr. Fleming 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

145 Basílica de Santa Maria 1.1 Patrimoni immoble Edifici

184 Bòbila Jané 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

181 Bòbila Majem 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

157 Bosc Moi 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

183 Ca l'Arnabat 1.4 Patrimoni immoble Jaciment



338 Caixa Manresa 1.1 Patrimoni immoble Edifici

251 Cal Batlle 1.1 Patrimoni immoble Edifici

57 Cal Figarot 1.1 Patrimoni immoble Edifici

87 Cal Gomà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

107 Cal Jané i Alegret 1.1 Patrimoni immoble Edifici

330 Cal Noia 1.1 Patrimoni immoble Edifici

243 Cal Posas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

204 Cal Rafeques 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

394 Camí a les Cabanyes i de la Pelegrina 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

393 Camí de Sant Pau 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

209 Camí de Santa Maria dels Horts 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

395 Camí Ral 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

198 Camí Vell de la Bleda 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

179 Camp Cinzano 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

159 Camp de Fèlix Balañá 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

163 Camp Gran 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

4 Can Martí i Catasús 1.1 Patrimoni immoble Edifici

228 Can Morató 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

227 Can Pere Pau 1.1 Patrimoni immoble Edifici

3 Can Solé 1.1 Patrimoni immoble Edifici

169 Canyamars 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

62 Capella de Sant Pelegrí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

14 Capella de Santa Maria dels Horts 1.1 Patrimoni immoble Edifici

301 Capella panteó de la família Via Oliveras 2.1 Patrimoni moble Element urbà

303 Capella pública del cementiri 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

234 Capelleta a la Mare de Déu 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

324 Capelleta del carrer de la Font, 40-42 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

167 Caputxins Vells 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

34 Carrer de la Cort 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

218 Carrer de la Fruita, 3-5 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

221 Carrer de la Fruita, 9-11 i carrer Graupera, 8-10 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

133 Carrer del Comerç 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

68 Carrer Santa Magdalena 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

130 Casa Guasch i Estalella 1.1 Patrimoni immoble Edifici

355 Casa Aixelà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

77 Casa Alayó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

344 Casa Almirall 1.1 Patrimoni immoble Edifici

74 Casa Amàlia Soler 1.1 Patrimoni immoble Edifici

89 Casa Amiguet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

59 Casa Antoni Graells 1.1 Patrimoni immoble Edifici

246 Casa Artigas 1.1 Patrimoni immoble Edifici


96 Casa Artur Inglada 1.1 Patrimoni immoble Edifici

114 Casa Badia i Vives 1.1 Patrimoni immoble Edifici

126 Casa Batlle i Planas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

6 Casa Berch i Galtés 1.1 Patrimoni immoble Edifici



359 Casa Besolí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

79 Casa Bonaventura Feliu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

71 Casa Bonet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

249 Casa Borruel i Panzano 1.1 Patrimoni immoble Edifici

13 Casa Canals 1.1 Patrimoni immoble Edifici

118 Casa Canyelles 1.1 Patrimoni immoble Edifici

85 Casa Cañas i Mañé 1.1 Patrimoni immoble Edifici

360 Casa Carbó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

245 Casa Carbonell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

248 Casa Carbonell i Diví 1.1 Patrimoni immoble Edifici

132 Casa Carles Parés 1.1 Patrimoni immoble Edifici

43 Casa carrer Ferrers, 60 1.1 Patrimoni immoble Edifici

335 Casa Casanovas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

362 Casa Castell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

64 Casa Claramunt 1.1 Patrimoni immoble Edifici

327 Casa Clascar 1.1 Patrimoni immoble Edifici

322 Casa Cuch 1.1 Patrimoni immoble Edifici

98 Casa de la Pia Almoina 1.1 Patrimoni immoble Edifici

80 Casa de la Rúbia 1.1 Patrimoni immoble Edifici

33 Casa de Ramona Quer i Via 1.1 Patrimoni immoble Edifici

339 Casa del carrer Cid, número 32 1.1 Patrimoni immoble Edifici

366 Casa del carrer de la Parellada, número 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici

341 Casa del carrer Pere Alegret número 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici

83 Casa Elias Valero 1.1 Patrimoni immoble Edifici

357 Casa Estalella 1.1 Patrimoni immoble Edifici

37 Casa Fèlix Via 1.1 Patrimoni immoble Edifici

78 Casa Figueras - Sabater 1.1 Patrimoni immoble Edifici

349 Casa Figueras i Galofré 1.1 Patrimoni immoble Edifici

347 Casa Figueres 1.1 Patrimoni immoble Edifici

12 Casa Fontrodona 1.1 Patrimoni immoble Edifici

323 Casa Forcada 1.1 Patrimoni immoble Edifici

250 Casa Fortuny 1.1 Patrimoni immoble Edifici

356 Casa fundació Mas Llorenç-Pascual 1.1 Patrimoni immoble Edifici

334 Casa Germanes Estalella 1.1 Patrimoni immoble Edifici

84 Casa Girona 1.1 Patrimoni immoble Edifici

72 Casa Guilamany 1.1 Patrimoni immoble Edifici

354 Casa Gusí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

351 Casa Hill i Boada 1.1 Patrimoni immoble Edifici

82 Casa Hill i Ferret 1.1 Patrimoni immoble Edifici

58 Casa Jané 1.1 Patrimoni immoble Edifici


319 Casa Joan Bertran 1.1 Patrimoni immoble Edifici

331 Casa Joan Ribera 1.1 Patrimoni immoble Edifici

63 Casa Josep Bertran i Montserrsat 1.1 Patrimoni immoble Edifici

361 Casa Josep Cerdà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

350 Casa Lleó 1.1 Patrimoni immoble Edifici



358 Casa Llorens 1.1 Patrimoni immoble Edifici

35 Casa Macià 1.1 Patrimoni immoble Edifici

115 Casa Marcet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

291 Casa Maria Ferret 1.1 Patrimoni immoble Edifici

128 Casa Maria Raurell i Figueras 1.1 Patrimoni immoble Edifici

120 Casa Mercè Torras 1.1 Patrimoni immoble Edifici

328 Casa Mestre 1.1 Patrimoni immoble Edifici

325 Casa Milà de Ferran 1.1 Patrimoni immoble Edifici

343 Casa Miró 1.1 Patrimoni immoble Edifici

119 Casa Mitjans i Robert 1.1 Patrimoni immoble Edifici

348 Casa Monsarro 1.1 Patrimoni immoble Edifici

346 Casa Mullol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

123 Casa Olivella i Ràfols 1.1 Patrimoni immoble Edifici

56 Casa Oliveras i Romeu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

374 Casa Orduña 1.1 Patrimoni immoble Edifici

244 Casa Parés 1.1 Patrimoni immoble Edifici

40 Casa Passatge Regull 1.1 Patrimoni immoble Edifici

50 Casa Pau Feliu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

49 Casa Pecero i Tos 1.1 Patrimoni immoble Edifici

88 Casa Pelegrí Güell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

94 Casa Piñol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

116 Casa Plaça de la Constitució, 7 1.1 Patrimoni immoble Edifici

381 Casa Pladellorens 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

29 Casa Pujol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

337 Casa Ribera i Girona 1.1 Patrimoni immoble Edifici

5 Casa Rigual Artigas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

131 Casa Roig 1.1 Patrimoni immoble Edifici

336 Casa Romeu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

353 Casa Rovira 1.1 Patrimoni immoble Edifici

333 Casa Sala i Mestre 1.1 Patrimoni immoble Edifici

345 Casa Santacana 1.1 Patrimoni immoble Edifici

32 Casa Santacana i Rovira 1.1 Patrimoni immoble Edifici

70 Casa Saumell i Sadurní 1.1 Patrimoni immoble Edifici

48 Casa Serdà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

109 Casa Serra i Corominas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

111 Casa Silvio Salvador 1.1 Patrimoni immoble Edifici

54 Casa Soler i Buxedas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

127 Casa Soler i Oliver 1.1 Patrimoni immoble Edifici

318 Casa Soler i Vallès 1.1 Patrimoni immoble Edifici

321 Casa Solsona 1.1 Patrimoni immoble Edifici

55 Casa Suriol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

332 Casa Tetas i Forés 1.1 Patrimoni immoble Edifici

92 Casa Tomàs 1.1 Patrimoni immoble Edifici

52 Casa Torner i Güell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

76 Casa Torrents i Miret 1.1 Patrimoni immoble Edifici

97 Casa Torres i Casals 1.1 Patrimoni immoble Edifici



247 Casa Trabal i Tauler 1.1 Patrimoni immoble Edifici

11 Casa Vallès 1.1 Patrimoni immoble Edifici

31 Casa Vicenç Mestres 1.1 Patrimoni immoble Edifici

45 Casa Vidal i Folquet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

188 Casalot d'Espuny 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

300 Casc antic 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

124 Cases de comparet del carrer de Sant Pere 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

66 Cases de comparet del carrer de Sant Julià 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

106 Cases de comparet del carrer del Casal 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

122 Cases de comparet del carrer Pere Alegret, número 4 a 12 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

2 Cases del carrer Amàlia Soler, 43, 45, 47 i 49 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

7 Cases del carrer del Cid números 10 i 12 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

340 Cases del carrer Pere Alegret números 30, 32 i 34 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

51 Casino Unió Comercial 1.1 Patrimoni immoble Edifici

376 Catànies 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals

9 Celler Mascaró 1.1 Patrimoni immoble Edifici

23 Cementiri municipal 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

8 Centre Agrícola 1.1 Patrimoni immoble Edifici

196 Cinc Ponts 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

259 Col·lecció arqueològica del Museu de Vilafranca 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

260 Col·lecció d’art del Museu de Vilafranca 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

311 Col·lecció de Ciències Naturals del Museu de Vilafranca 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

38 Col·lecció de la Festa Major 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

261 Col·lecció etnogràfica del Museu de Vilafranca 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

385 Col·lecció local de la biblioteca Torras i Bages 3.3 Patrimoni documental Fons bibliogràfic

47 Col·legi de Sant Josep 1.1 Patrimoni immoble Edifici

292 Columna d'Hèrcules 2.1 Patrimoni moble Element urbà

44 Conjunt eremític de Sant Pau 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

121 Convent de les Germanes de la Vetlla 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

20 Convent dels Trinitaris 1.1 Patrimoni immoble Edifici

117 Costums dels funerals a Vilafranca 4.5 Patrimoni immaterial Costumari

180 Coveta de Sant Pau 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

237 Creu de la Pelegrina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

93 Creu de Sant Salvador 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

238 Creu de Santa Digna 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

240 Creu dels Cirerers 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

189 Darrera Quarters 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

152 Davallament de la cripta de Santa Maria 2.2 Patrimoni moble Objecte

270 Diada castellera de tots Sants 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

268 Diada castellera del Roser 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

316 Diada de Corpus 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

266 Diada del Graller 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

275 Drac 2.2 Patrimoni moble Objecte

27 El Parquet 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

312 El Pont Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici

190 El Pujolet de Moja 1.4 Patrimoni immoble Jaciment



219 Els càntirs de Vilafranca 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

170 Els cirerers 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

182 Els Pegats 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

192 Entre Santa Maria i Ca l'Abella 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

165 Escoles Cristòfor Mestre 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

36 Escut del Palau Baltà 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

46 Església de la Mare de Déu del Pilar 1.1 Patrimoni immoble Edifici

61 Església de la Mare de Déu dels Dolors 1.1 Patrimoni immoble Edifici

21 Església de la Trinitat 1.1 Patrimoni immoble Edifici

136 Església de Sant Francesc 1.1 Patrimoni immoble Edifici

19 Església de Sant Joan Baptista 1.1 Patrimoni immoble Edifici

153 Esmalt del Sant Sopar de l’altar major de Santa Maria 2.2 Patrimoni moble Objecte

108 Estació de ferrocarril 1.1 Patrimoni immoble Edifici

105 Fanals del carrer Santa Maria 2.1 Patrimoni moble Element urbà

269 Festa del Xató 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

272 Festa Major de Sant Fèlix 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

263 Festes de Sant Raimon 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

317 Fet casteller 4.5 Patrimoni immaterial Costumari

99 Finestra de la Pia Almoina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

386 Fira del Gall 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

257 Fons d’art municipal 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

384 Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) 3.2 Patrimoni documental Fons documental

392 Fons fotogràfic de l'estudi Hèlix 3.1 Patrimoni documental Fons imatges

211 Fons referent a Vilafranca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya 3.2 Patrimoni documental Fons documental

342 Font cantonada carrer Cid amb Avinguda de Barcelona 2.1 Patrimoni moble Element urbà

296 Font de la Plaça de Sant Julià 2.1 Patrimoni moble Element urbà

229 Font de la Plaça del Vall del Castell 2.1 Patrimoni moble Element urbà

230 Font de la Rambla de Nostra Senyora 2.1 Patrimoni moble Element urbà

65 Font de Sant Joan 2.1 Patrimoni moble Element urbà

378 Font de Sant Jordi 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

379 Font de Sant Pau 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

294 Font de Sant Sebastià 2.1 Patrimoni moble Element urbà

53 Font del Carme 2.1 Patrimoni moble Element urbà

295 Font del carrer Baldomer Lostau 2.1 Patrimoni moble Element urbà

226 Font del Carrer Bisbe Estalella 2.1 Patrimoni moble Element urbà

231 Font del carrer Ponent amb carrer Ferran 2.1 Patrimoni moble Element urbà

232 Font del carrer sant Pere amb carrer Verdaguer 2.1 Patrimoni moble Element urbà

377 Font del Casal 2000 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

101 Font dels alls 2.1 Patrimoni moble Element urbà

73 Font dels jueus 2.1 Patrimoni moble Element urbà

233 Font Hospital Sant Francesc 2.1 Patrimoni moble Element urbà

314 Gegants 2.2 Patrimoni moble Objecte

149 Grup escultòric de la capella del Santíssim de Santa Maria 2.2 Patrimoni moble Objecte

174 Jaciment de l’edifici consistorial (Ajuntament). 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

210 Jaciment de l’església de Sant Joan de Jerusalem 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

156 Jaciment de la Capella de Sant Pelegrí 1.4 Patrimoni immoble Jaciment



225 Jaciment de la Casa Macià 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

201 Jaciment de la Plaça Jaume I, núm. 8 - 10 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

214 Jaciment de la Plaça Sant Joan 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

203 Jaciment de l'església de Sant Francesc 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

200 Jaciment del campanar de Santa Maria 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

176 Jaciment del Carrer de Sant Bernat, 6 i 8 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

168 Jaciment del Carrer de Santa Magdalena 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

220 Jaciment del claustre de l’antic convent dels Trinitaris 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

75 Jaciment paleontològic de la N-340 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

224 L.A.V Lleida - Martorell subtram X-A. Base de Muntatge 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

197 La Casa Nova 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

239 La creueta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

112 La Fassina Just 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

320 La Fonda 1.1 Patrimoni immoble Edifici

208 La Riba 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

389 La Serreta 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

371 La Torreta dels Bous 1.1 Patrimoni immoble Edifici

207 Les Clotes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

388 Les Clotes 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

267 Les coques del casament 4.5 Patrimoni immaterial Costumari

166 Llegat Martorell 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

125 Llegenda del campanar 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

67 Llegenda del ramat encantat 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

24 Magatzem de Magí Figueres i Galofré 1.1 Patrimoni immoble Edifici

369 Magatzem Devisa 1.1 Patrimoni immoble Edifici

368 Magatzem Isidre Figueras 1.1 Patrimoni immoble Edifici

370 Magatzem Montserrat 1.1 Patrimoni immoble Edifici

10 Magatzem Mory 1.1 Patrimoni immoble Edifici

90 Magatzem Torras i Vendrell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

1 Magatzems Berger 1.1 Patrimoni immoble Edifici

91 Magatzems Cortina i Companyia 1.1 Patrimoni immoble Edifici

367 Magatzems Fèlix Via 1.1 Patrimoni immoble Edifici

205 Mas Rabassa 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

213 Mas Rabassa II 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

95 Mercat de gallines i menuts 1.1 Patrimoni immoble Edifici

28 Mercat de la Carn 1.1 Patrimoni immoble Edifici

150 Mina dels Pujols 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

177 Molí d’en Rovira 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

380 Molí de Vent 1.1 Patrimoni immoble Edifici

297 Monument a Lluís Companys 2.1 Patrimoni moble Element urbà

100 Monument a Manuel Milà i Fontanals 2.1 Patrimoni moble Element urbà

242 Monument al Bisbe Torras i Bages 2.1 Patrimoni moble Element urbà

241 Monument als castellers 2.1 Patrimoni moble Element urbà

310 Monument als falcons 2.1 Patrimoni moble Element urbà

298 Monument contra la xenofòbia 2.1 Patrimoni moble Element urbà

375 Monument D.O.C 2.1 Patrimoni moble Element urbà



365 Monument Espai per habitar 2.1 Patrimoni moble Element urbà

293 Monument rotonda de la carretera de Vilanova 2.1 Patrimoni moble Element urbà

387 Muntanya de Sant Pau 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

206 Muralla de Vilafranca del Penedès 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

186 Necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferret 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

372 Nòria 1 de Santa Maria dels Horts 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic


382 Olivera de Serveis Penedès 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

151 Orgue de Santa Maria 2.2 Patrimoni moble Objecte

236 Ornamentació de ferro 2.1 Patrimoni moble Element urbà

69 Padró de Santa Magdalena 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

134 Palau Baltà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

110 Palau del Marquès d'Alfarràs 1.1 Patrimoni immoble Edifici

135 Palau Reial 1.1 Patrimoni immoble Edifici

307 Panteó d'Antoni Jané i família 2.1 Patrimoni moble Element urbà

305 Panteó de la família de D. Josep Balaguer i Martí 2.1 Patrimoni moble Element urbà

302 Panteó de la família de Miquel Torres 2.1 Patrimoni moble Element urbà

306 Panteó de la família de Ramon Marimon 2.1 Patrimoni moble Element urbà

308 Panteó de la família Massanell - Messalles 2.1 Patrimoni moble Element urbà

309 Panteó de la família Massanet 2.1 Patrimoni moble Element urbà

304 Panteó de la família Miret - Abad 2.1 Patrimoni moble Element urbà

22 Pintures de la capella del Remei 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

148 Pintures de la capella del Santíssim de Santa Maria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

18 Pintures de la Sala Sant Ramon 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

103 Plaça de la Constitució 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

86 Plaça de l'Oli 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

104 Plaça de Sant Joan 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

199 Plaça dels Màrtirs 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

60 Plaça Jaume I 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

175 Pont Vell 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

313 Portal de l’espirall 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

235 Premsa de biga 2.1 Patrimoni moble Element urbà

363 Premsa de vi 2.1 Patrimoni moble Element urbà

217 Prop del Maset- camí de Moja (variant sector N-O). 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

81 Rambla de Nostra Senyora 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

102 Rambla de Sant Francesc 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

147 Reixes de Sta. Maria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

25 Residència del Convent de Sant Francesc 1.1 Patrimoni immoble Edifici

26 Residència Mare Ràfols 1.1 Patrimoni immoble Edifici

191 Restaurant l'Anxaneta 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

144 Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi 2.2 Patrimoni moble Objecte

155 Retaule de Sant Raimon de Penyafort de Santa Maria 2.2 Patrimoni moble Objecte

391 Riera de l'Adoberia 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

390 Riera de Llitrà 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

185 Sant Jaume 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

164 Sant Pau i Sant Jaume 1.4 Patrimoni immoble Jaciment



187 Sant Pau Inferior 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

42 Sant Ramon de Penyafort 2.1 Patrimoni moble Element urbà

215 Santa Digna 2 1.4 Patrimoni immoble Jaciment


173 Santa Digna o Pla de la Girada 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

212 Santa Digna, 1-4 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

15 Santa Maria dels Horts 1.1 Patrimoni immoble Edifici

139 Sarcòfag de B. de Boixadors 2.2 Patrimoni moble Objecte

137 Sarcòfag de Bertran de Castellet 2.2 Patrimoni moble Objecte

142 Sarcòfag de Marc de Puigmoltó 2.2 Patrimoni moble Objecte

141 Sarcòfag de Pere d'Avinyó 2.2 Patrimoni moble Objecte

140 Sarcòfag dels Penyafort 2.2 Patrimoni moble Objecte

143 Sarcòfag dels Piquer 2.2 Patrimoni moble Objecte

138 Sarcòfag d'Hug de Cervelló 2.2 Patrimoni moble Objecte

160 Sepulcre de l’autopista o de Ca l'Arnabat 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

41 Seu Caixa d'Estalvis del Penedès 1.1 Patrimoni immoble Edifici

172 Sitges Bar Ze 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

202 Sitges de la Plaça de Santa Maria 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

39 Teatre Bolet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

16 Teatre de la Societat La Principal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

264 Tres Tombs 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

364 Trull de Serveis Penedès 2.1 Patrimoni moble Element urbà

171 Vinya d’en Giralt 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

158 Vinya d’en Pau o Torrelletes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

178 Vinya d’en Salvany 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

193 Vinya de la Sort 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

161 Vinya del Catxo 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

162 Vinya del Marxant 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

195 Vinya del Rec 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

146 Vitralls de la Basílica de Santa Maria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

194 Voltes de Santa Maria 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

274 Xemeneia de la bòbila Jané 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

315 Zona de nidificació de l’oreneta cua blanca 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès



ANNEX 2. ÍNDEX NUMÈRIC



ÍNDEX NUMÈRIC

Núm. Denominació Codi Àmbit Tipologia 1 Magatzems Berger 1.1 Patrimoni immoble Edifici

2 Cases del carrer Amàlia Soler, 43, 45, 47 i 49 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

3 Can Solé 1.1 Patrimoni immoble Edifici

4 Can Martí i Catasús 1.1 Patrimoni immoble Edifici

5 Casa Rigual Artigas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

6 Casa Berch i Galtés 1.1 Patrimoni immoble Edifici

7 Cases del carrer del Cid números 10 i 12 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

8 Centre Agrícola 1.1 Patrimoni immoble Edifici

9 Celler Mascaró 1.1 Patrimoni immoble Edifici

10 Magatzem Mory 1.1 Patrimoni immoble Edifici

11 Casa Vallès 1.1 Patrimoni immoble Edifici

12 Casa Fontrodona 1.1 Patrimoni immoble Edifici

13 Casa Canals 1.1 Patrimoni immoble Edifici

14 Capella de Santa Maria dels Horts 1.1 Patrimoni immoble Edifici

15 Santa Maria dels Horts 1.1 Patrimoni immoble Edifici

16 Teatre de la Societat La Principal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

17 Ajuntament 1.1 Patrimoni immoble Edifici

18 Pintures de la Sala Sant Ramon 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

19 Església de Sant Joan Baptista 1.1 Patrimoni immoble Edifici

20 Convent dels Trinitaris 1.1 Patrimoni immoble Edifici

21 Església de la Trinitat 1.1 Patrimoni immoble Edifici

22 Pintures de la capella del Remei 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

23 Cementiri municipal 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

24 Magatzem de Magí Figueres i Galofré 1.1 Patrimoni immoble Edifici

25 Residència del Convent de Sant Francesc 1.1 Patrimoni immoble Edifici

26 Residència Mare Ràfols 1.1 Patrimoni immoble Edifici

27 El Parquet 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

28 Mercat de la Carn 1.1 Patrimoni immoble Edifici

29 Casa Pujol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

30 Asil Inglada Via 1.1 Patrimoni immoble Edifici

31 Casa Vicenç Mestres 1.1 Patrimoni immoble Edifici

32 Casa Santacana i Rovira 1.1 Patrimoni immoble Edifici

33 Casa de Ramona Quer i Via 1.1 Patrimoni immoble Edifici

34 Carrer de la Cort 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

35 Casa Macià 1.1 Patrimoni immoble Edifici

36 Escut del Palau Baltà 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

37 Casa Fèlix Via 1.1 Patrimoni immoble Edifici

38 Col·lecció de la Festa Major 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

39 Teatre Bolet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

40 Casa Passatge Regull 1.1 Patrimoni immoble Edifici



41 Seu Caixa d'Estalvis del Penedès 1.1 Patrimoni immoble Edifici

42 Sant Ramon de Penyafort 2.1 Patrimoni moble Element urbà

43 Casa carrer Ferrers, 60 1.1 Patrimoni immoble Edifici

44 Conjunt eremític de Sant Pau 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

45 Casa Vidal i Folquet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

46 Església de la Mare de Déu del Pilar 1.1 Patrimoni immoble Edifici

47 Col·legi de Sant Josep 1.1 Patrimoni immoble Edifici

48 Casa Serdà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

49 Casa Pecero i Tos 1.1 Patrimoni immoble Edifici

50 Casa Pau Feliu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

51 Casino Unió Comercial 1.1 Patrimoni immoble Edifici

52 Casa Torner i Güell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

53 Font del Carme 2.1 Patrimoni moble Element urbà

54 Casa Soler i Buxedas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

55 Casa Suriol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

56 Casa Oliveras i Romeu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

57 Cal Figarot 1.1 Patrimoni immoble Edifici


59 Casa Antoni Graells 1.1 Patrimoni immoble Edifici

60 Plaça Jaume I 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

61 Església de la Mare de Déu dels Dolors 1.1 Patrimoni immoble Edifici

62 Capella de Sant Pelegrí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

63 Casa Josep Bertran i Montserrsat 1.1 Patrimoni immoble Edifici

64 Casa Claramunt 1.1 Patrimoni immoble Edifici

65 Font de Sant Joan 2.1 Patrimoni moble Element urbà

66 Cases de comparet del carrer de Sant Julià 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

67 Llegenda del ramat encantat 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

68 Carrer Santa Magdalena 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

69 Padró de Santa Magdalena 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

70 Casa Saumell i Sadurní 1.1 Patrimoni immoble Edifici

71 Casa Bonet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

72 Casa Guilamany 1.1 Patrimoni immoble Edifici

73 Font dels jueus 2.1 Patrimoni moble Element urbà

74 Casa Amàlia Soler 1.1 Patrimoni immoble Edifici

75 Jaciment paleontològic de la N-340 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

76 Casa Torrents i Miret 1.1 Patrimoni immoble Edifici

77 Casa Alayó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

78 Casa Figueras - Sabater 1.1 Patrimoni immoble Edifici

79 Casa Bonaventura Feliu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

80 Casa de la Rúbia 1.1 Patrimoni immoble Edifici

81 Rambla de Nostra Senyora 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

82 Casa Hill i Ferret 1.1 Patrimoni immoble Edifici

83 Casa Elias Valero 1.1 Patrimoni immoble Edifici

84 Casa Girona 1.1 Patrimoni immoble Edifici

85 Casa Cañas i Mañé 1.1 Patrimoni immoble Edifici

86 Plaça de l'Oli 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic



87 Cal Gomà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

88 Casa Pelegrí Güell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

89 Casa Amiguet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

90 Magatzem Torras i Vendrell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

91 Magatzems Cortina i Companyia 1.1 Patrimoni immoble Edifici

92 Casa Tomàs 1.1 Patrimoni immoble Edifici

93 Creu de Sant Salvador 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

94 Casa Piñol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

95 Mercat de gallines i menuts 1.1 Patrimoni immoble Edifici

96 Casa Artur Inglada 1.1 Patrimoni immoble Edifici

97 Casa Torres i Casals 1.1 Patrimoni immoble Edifici

98 Casa de la Pia Almoina 1.1 Patrimoni immoble Edifici

99 Finestra de la Pia Almoina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

100 Monument a Manuel Milà i Fontanals 2.1 Patrimoni moble Element urbà

101 Font dels alls 2.1 Patrimoni moble Element urbà

102 Rambla de Sant Francesc 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

103 Plaça de la Constitució 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

104 Plaça de Sant Joan 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

105 Fanals del carrer Santa Maria 2.1 Patrimoni moble Element urbà

106 Cases de comparet del carrer del Casal 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

107 Cal Jané i Alegret 1.1 Patrimoni immoble Edifici

108 Estació de ferrocarril 1.1 Patrimoni immoble Edifici

109 Casa Serra i Corominas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

110 Palau del Marquès d'Alfarràs 1.1 Patrimoni immoble Edifici

111 Casa Silvio Salvador 1.1 Patrimoni immoble Edifici

112 La Fassina Just 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

113 Arxiu de la Societat La Principal 3.2 Patrimoni documental Fons documental

114 Casa Badia i Vives 1.1 Patrimoni immoble Edifici

115 Casa Marcet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

116 Casa Plaça de la Constitució, 7 1.1 Patrimoni immoble Edifici

117 Costums dels funerals a Vilafranca 4.5 Patrimoni immaterial Costumari

118 Casa Canyelles 1.1 Patrimoni immoble Edifici

119 Casa Mitjans i Robert 1.1 Patrimoni immoble Edifici

120 Casa Mercè Torras 1.1 Patrimoni immoble Edifici

121 Convent de les Germanes de la Vetlla 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

122 Cases de comparet del carrer Pere Alegret, número 4 a 12 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

123 Casa Olivella i Ràfols 1.1 Patrimoni immoble Edifici

124 Cases de comparet del carrer de Sant Pere 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

125 Llegenda del campanar 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

126 Casa Batlle i Planas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

127 Casa Soler i Oliver 1.1 Patrimoni immoble Edifici

128 Casa Maria Raurell i Figueras 1.1 Patrimoni immoble Edifici

129 Antic Hospital Comarcal i Claustre 1.1 Patrimoni immoble Edifici

130 Casa Guasch i Estalella 1.1 Patrimoni immoble Edifici

131 Casa Roig 1.1 Patrimoni immoble Edifici

132 Casa Carles Parés 1.1 Patrimoni immoble Edifici



133 Carrer del Comerç 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

134 Palau Baltà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

135 Palau Reial 1.1 Patrimoni immoble Edifici

136 Església de Sant Francesc 1.1 Patrimoni immoble Edifici

137 Sarcòfag de Bertran de Castellet 2.2 Patrimoni moble Objecte

138 Sarcòfag d'Hug de Cervelló 2.2 Patrimoni moble Objecte

139 Sarcòfag de B. de Boixadors 2.2 Patrimoni moble Objecte

140 Sarcòfag dels Penyafort 2.2 Patrimoni moble Objecte

141 Sarcòfag de Pere d'Avinyó 2.2 Patrimoni moble Objecte

142 Sarcòfag de Marc de Puigmoltó 2.2 Patrimoni moble Objecte

143 Sarcòfag dels Piquer 2.2 Patrimoni moble Objecte

144 Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi 2.2 Patrimoni moble Objecte

145 Basílica de Santa Maria 1.1 Patrimoni immoble Edifici

146 Vitralls de la Basílica de Santa Maria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

147 Reixes de Sta. Maria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

148 Pintures de la capella del Santíssim de Santa Maria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

149 Grup escultòric de la capella del Santíssim de Santa Maria 2.2 Patrimoni moble Objecte

150 Mina dels Pujols 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

151 Orgue de Santa Maria 2.2 Patrimoni moble Objecte

152 Davallament de la cripta de Santa Maria 2.2 Patrimoni moble Objecte

153 Esmalt del Sant Sopar de l’altar major de Santa Maria 2.2 Patrimoni moble Objecte

154 Altar de Sant Fèlix de la cripta de Santa Maria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

155 Retaule de Sant Raimon de Penyafort de Santa Maria 2.2 Patrimoni moble Objecte

156 Jaciment de la Capella de Sant Pelegrí 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

157 Bosc Moi 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

158 Vinya d’en Pau o Torrelletes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

159 Camp de Fèlix Balañá 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

160 Sepulcre de l’autopista o de Ca l'Arnabat 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

161 Vinya del Catxo 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

162 Vinya del Marxant 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

163 Camp Gran 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

164 Sant Pau i Sant Jaume 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

165 Escoles Cristòfor Mestre 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

166 Llegat Martorell 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

167 Caputxins Vells 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

168 Jaciment del Carrer de Santa Magdalena 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

169 Canyamars 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

170 Els cirerers 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

171 Vinya d’en Giralt 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

172 Sitges Bar Ze 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

173 Santa Digna o Pla de la Girada 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

174 Jaciment de l’edifici consistorial (Ajuntament). 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

175 Pont Vell 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

176 Jaciment del Carrer de Sant Bernat, 6 i 8 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

177 Molí d’en Rovira 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

178 Vinya d’en Salvany 1.4 Patrimoni immoble Jaciment



179 Camp Cinzano 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

180 Coveta de Sant Pau 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

181 Bòbila Majem 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

182 Els Pegats 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

183 Ca l'Arnabat 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

184 Bòbila Jané 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

185 Sant Jaume 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

186 Necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferret 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

187 Sant Pau Inferior 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

188 Casalot d'Espuny 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

189 Darrera Quarters 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

190 El Pujolet de Moja 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

191 Restaurant l'Anxaneta 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

192 Entre Santa Maria i Ca l'Abella 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

193 Vinya de la Sort 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

194 Voltes de Santa Maria 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

195 Vinya del Rec 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

196 Cinc Ponts 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

197 La Casa Nova 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

198 Camí Vell de la Bleda 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

199 Plaça dels Màrtirs 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

200 Jaciment del campanar de Santa Maria 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

201 Jaciment de la Plaça Jaume I, núm. 8 - 10 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

202 Sitges de la Plaça de Santa Maria 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

203 Jaciment de l’església de Sant Francesc 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

204 Cal Rafeques 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

205 Mas Rabassa 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

206 Muralla de Vilafranca del Penedès 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

207 Les Clotes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

208 La Riba 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

209 Camí de Santa Maria dels Horts 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

210 Jaciment de l’església de Sant Joan de Jerusalem 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

211 Fons referent a Vilafranca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya 3.2 Patrimoni documental Fons documental

212 Santa Digna, 1-4 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

213 Mas Rabassa II 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

214 Jaciment de la Plaça Sant Joan 1.4 Patrimoni immoble Jaciment



217 Prop del Maset- camí de Moja (variant sector N-O). 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

218 Carrer de la Fruita, 3-5 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

219 Els càntirs de Vilafranca 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

220 Jaciment del claustre de l’antic convent dels Trinitaris 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

221 Carrer de la Fruita, 9-11 i carrer Graupera, 8-10 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

222 Barraca de la Malanit 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

223 Ametller de la Malanit 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

224 L.A.V Lleida - Martorell subtram X-A. Base de Muntatge 1.4 Patrimoni immoble Jaciment



225 Jaciment de la Casa Macià 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

226 Font del Carrer Bisbe Estalella 2.1 Patrimoni moble Element urbà

227 Can Pere Pau 1.1 Patrimoni immoble Edifici

228 Can Morató 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

229 Font de la Plaça del Vall del Castell 2.1 Patrimoni moble Element urbà

230 Font de la Rambla de Nostra Senyora 2.1 Patrimoni moble Element urbà

231 Font del carrer Ponent amb carrer Ferran 2.1 Patrimoni moble Element urbà

232 Font del carrer sant Pere amb carrer Verdaguer 2.1 Patrimoni moble Element urbà

233 Font Hospital Sant Francesc 2.1 Patrimoni moble Element urbà

234 Capelleta a la Mare de Déu 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

235 Premsa de biga 2.1 Patrimoni moble Element urbà

236 Ornamentació de ferro 2.1 Patrimoni moble Element urbà

237 Creu de la Pelegrina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

238 Creu de Santa Digna 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

239 La creueta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

240 Creu dels Cirerers 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

241 Monument als castellers 2.1 Patrimoni moble Element urbà

242 Monument al Bisbe Torras i Bages 2.1 Patrimoni moble Element urbà

243 Cal Posas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

244 Casa Parés 1.1 Patrimoni immoble Edifici

245 Casa Carbonell 1.1 Patrimoni immoble Edifici


247 Casa Trabal i Tauler 1.1 Patrimoni immoble Edifici

248 Casa Carbonell i Diví 1.1 Patrimoni immoble Edifici

249 Casa Borruel i Panzano 1.1 Patrimoni immoble Edifici

250 Casa Fortuny 1.1 Patrimoni immoble Edifici

251 Cal Batlle 1.1 Patrimoni immoble Edifici

252 Arxiu municipal 3.2 Patrimoni documental Fons documental

253 Arxiu parroquial 3.2 Patrimoni documental Fons documental

254 Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona 3.2 Patrimoni documental Fons documental

255 Arxiu Comarcal 3.2 Patrimoni documental Fons documental

256 Arxiu fotogràfic de VINSEUM 3.1 Patrimoni documental Fons imatges

257 Fons d’art municipal 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

258 Arxiu comarcal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

259 Col·lecció arqueològica del Museu de Vilafranca 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

260 Col·lecció d’art del Museu de Vilafranca 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

261 Col·lecció etnogràfica del Museu de Vilafranca 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

262 Barraca del carrer Dr. Fleming 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

263 Festes de Sant Raimon 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

264 Tres Tombs 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

265 Barraca de la bòbila Jané 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

266 Diada del Graller 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

267 Les coques del casament 4.5 Patrimoni immaterial Costumari

268 Diada castellera del Roser 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

269 Festa del Xató 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

270 Diada castellera de tots Sants 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives



271 Ball de l'Àliga 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

272 Festa Major de Sant Fèlix 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

273 Aplec de Sant Pau 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

274 Xemeneia de la bòbila Jané 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

275 Drac 2.2 Patrimoni moble Objecte

276 Ball de Capgrossos 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

277 Ball de cercolets 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

278 Ball de Cotonines 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

279 Ball de diables 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

280 Ball de la Moixiganga 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

281 Àliga 2.2 Patrimoni moble Objecte

282 Ball de Gitanes 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

283 Ball de Nans 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

284 Ball de Pandereta 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

285 Ball de Panderos 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

286 Ball de Pastorets 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

287 Ball de Figuetaires 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

288 Ball dels Malcasats 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

289 Ball de Serrallonga 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

290 Ball Pla 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

291 Casa Maria Ferret 1.1 Patrimoni immoble Edifici

292 Columna d'Hèrcules 2.1 Patrimoni moble Element urbà

293 Monument rotonda de la carretera de Vilanova 2.1 Patrimoni moble Element urbà

294 Font de Sant Sebastià 2.1 Patrimoni moble Element urbà

295 Font del carrer Baldomer Lostau 2.1 Patrimoni moble Element urbà

296 Font de la Plaça de Sant Julià 2.1 Patrimoni moble Element urbà

297 Monument a Lluís Companys 2.1 Patrimoni moble Element urbà

298 Monument contra la xenofòbia 2.1 Patrimoni moble Element urbà

299 Auditori municipal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

300 Casc antic 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

301 Capella panteó de la família Via Oliveras 2.1 Patrimoni moble Element urbà

302 Panteó de la família de Miquel Torres 2.1 Patrimoni moble Element urbà

303 Capella pública del cementiri 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

304 Panteó de la família Miret - Abad 2.1 Patrimoni moble Element urbà

305 Panteó de la família de D. Josep Balaguer i Martí 2.1 Patrimoni moble Element urbà

306 Panteó de la família de Ramon Marimon 2.1 Patrimoni moble Element urbà

307 Panteó d'Antoni Jané i família 2.1 Patrimoni moble Element urbà

308 Panteó de la família Massanell - Messalles 2.1 Patrimoni moble Element urbà

309 Panteó de la família Massanet 2.1 Patrimoni moble Element urbà

310 Monument als falcons 2.1 Patrimoni moble Element urbà

311 Col·lecció de Ciències Naturals del Museu de Vilafranca 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

312 El Pont Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici

313 Portal de l’espirall 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

314 Gegants 2.2 Patrimoni moble Objecte

315 Zona de nidificació de l’oreneta cua blanca 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

316 Diada de Corpus 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives



317 Fet casteller 4.5 Patrimoni immaterial Costumari

318 Casa Soler i Vallès 1.1 Patrimoni immoble Edifici

319 Casa Joan Bertran 1.1 Patrimoni immoble Edifici

320 La Fonda 1.1 Patrimoni immoble Edifici

321 Casa Solsona 1.1 Patrimoni immoble Edifici

322 Casa Cuch 1.1 Patrimoni immoble Edifici

323 Casa Forcada 1.1 Patrimoni immoble Edifici

324 Capelleta del carrer de la Font, 40-42 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

325 Casa Milà de Ferran 1.1 Patrimoni immoble Edifici

326 Antic escorxador municipal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

327 Casa Clascar 1.1 Patrimoni immoble Edifici

328 Casa Mestre 1.1 Patrimoni immoble Edifici


330 Cal Noia 1.1 Patrimoni immoble Edifici

331 Casa Joan Ribera 1.1 Patrimoni immoble Edifici

332 Casa Tetas i Forés 1.1 Patrimoni immoble Edifici

333 Casa Sala i Mestre 1.1 Patrimoni immoble Edifici

334 Casa Germanes Estalella 1.1 Patrimoni immoble Edifici

335 Casa Casanovas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

336 Casa Romeu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

337 Casa Ribera i Girona 1.1 Patrimoni immoble Edifici

338 Caixa Manresa 1.1 Patrimoni immoble Edifici

339 Casa del carrer Cid, número 32 1.1 Patrimoni immoble Edifici

340 Cases del carrer Pere Alegret números 30, 32 i 34 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

341 Casa del carrer Pere Alegret número 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici

342 Font cantonada carrer Cid amb Avinguda de Barcelona 2.1 Patrimoni moble Element urbà

343 Casa Miró 1.1 Patrimoni immoble Edifici

344 Casa Almirall 1.1 Patrimoni immoble Edifici

345 Casa Santacana 1.1 Patrimoni immoble Edifici

346 Casa Mullol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

347 Casa Figueres 1.1 Patrimoni immoble Edifici

348 Casa Monsarro 1.1 Patrimoni immoble Edifici

349 Casa Figueras i Galofré 1.1 Patrimoni immoble Edifici

350 Casa Lleó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

351 Casa Hill i Boada 1.1 Patrimoni immoble Edifici


353 Casa Rovira 1.1 Patrimoni immoble Edifici

354 Casa Gusí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

355 Casa Aixelà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

356 Casa fundació Mas Llorenç-Pascual 1.1 Patrimoni immoble Edifici

357 Casa Estalella 1.1 Patrimoni immoble Edifici

358 Casa Llorens 1.1 Patrimoni immoble Edifici

359 Casa Besolí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

360 Casa Carbó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

361 Casa Josep Cerdà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

362 Casa Castell 1.1 Patrimoni immoble Edifici



363 Premsa de vi 2.1 Patrimoni moble Element urbà

364 Trull de Serveis Penedès 2.1 Patrimoni moble Element urbà

365 Monument Espai per habitar 2.1 Patrimoni moble Element urbà

366 Casa del carrer de la Parellada, número 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici

367 Magatzems Fèlix Via 1.1 Patrimoni immoble Edifici

368 Magatzem Isidre Figueras 1.1 Patrimoni immoble Edifici

369 Magatzem Devisa 1.1 Patrimoni immoble Edifici

370 Magatzem Montserrat 1.1 Patrimoni immoble Edifici

371 La Torreta dels Bous 1.1 Patrimoni immoble Edifici



374 Casa Orduña 1.1 Patrimoni immoble Edifici

375 Monument D.O.C 2.1 Patrimoni moble Element urbà

376 Catànies 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals

377 Font del Casal 2000 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

378 Font de Sant Jordi 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

379 Font de Sant Pau 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

380 Molí de Vent 1.1 Patrimoni immoble Edifici

381 Casa Pladellorens 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

382 Olivera de Serveis Penedès 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

383 Ametllers de la Residència Mare Ràfols 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

384 Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) 3.2 Patrimoni documental Fons documental

385 Col·lecció local de la biblioteca Torras i Bages 3.3 Patrimoni documental Fons bibliogràfic

386 Fira del Gall 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

387 Muntanya de Sant Pau 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

388 Les Clotes 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

389 La Serreta 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

390 Riera de Llitrà 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

391 Riera de l'Adoberia 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

392 Fons fotogràfic de l'estudi Hèlix 3.1 Patrimoni documental Fons imatges

393 Camí de Sant Pau 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

394 Camí a les Cabanyes i de la Pelegrina 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

395 Camí Ral 1.5 Patrimoni immoble Obra civil



ANNEX 3. ÍNDEX TIPOLÒGIC



ÍNDEX TIPOLÒGIC

Núm. Codi Àmbit Tipoloiga Denominació 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici Magatzems Berger

3 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Solé

4 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Martí i Catasús

5 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Rigual Artigas

6 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Berch i Galtés

8 1.1 Patrimoni immoble Edifici Centre Agrícola

9 1.1 Patrimoni immoble Edifici Celler Mascaró

10 1.1 Patrimoni immoble Edifici Magatzem Mory

11 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Vallès

12 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Fontrodona

13 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Canals

14 1.1 Patrimoni immoble Edifici Capella de Santa Maria dels Horts

15 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Maria dels Horts

16 1.1 Patrimoni immoble Edifici Teatre de la Societat La Principal

17 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ajuntament

19 1.1 Patrimoni immoble Edifici Església de Sant Joan Baptista

20 1.1 Patrimoni immoble Edifici Convent dels Trinitaris

21 1.1 Patrimoni immoble Edifici Església de la Trinitat

24 1.1 Patrimoni immoble Edifici Magatzem de Magí Figueres i Galofré

25 1.1 Patrimoni immoble Edifici Residència del Convent de Sant Francesc

26 1.1 Patrimoni immoble Edifici Residència Mare Ràfols

28 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mercat de la Carn

29 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Pujol

30 1.1 Patrimoni immoble Edifici Asil Inglada Via

31 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Vicenç Mestres

32 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Santacana i Rovira

33 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa de Ramona Quer i Via

35 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Macià

37 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Fèlix Via

39 1.1 Patrimoni immoble Edifici Teatre Bolet

40 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Passatge Regull

41 1.1 Patrimoni immoble Edifici Seu Caixa d'Estalvis del Penedès

43 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa carrer Ferrers, 60

45 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Vidal i Folquet

46 1.1 Patrimoni immoble Edifici Església de la Mare de Déu del Pilar

47 1.1 Patrimoni immoble Edifici Col·legi de Sant Josep

48 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Serdà

49 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Pecero i Tos

50 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Pau Feliu

51 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casino Unió Comercial



52 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Torner i Güell

54 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Soler i Buxedas

55 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Suriol

56 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Oliveras i Romeu

57 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Figarot

58 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Jané

59 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Antoni Graells

61 1.1 Patrimoni immoble Edifici Església de la Mare de Déu dels Dolors

62 1.1 Patrimoni immoble Edifici Capella de Sant Pelegrí

63 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Josep Bertran i Montserrsat

64 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Claramunt

70 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Saumell i Sadurní

71 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Bonet

72 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Guilamany

74 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Amàlia Soler

76 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Torrents i Miret

77 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Alayó

78 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Figueras - Sabater

79 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Bonaventura Feliu

80 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa de la Rúbia

82 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Hill i Ferret

83 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Elias Valero

84 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Girona

85 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Cañas i Mañé

87 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Gomà

88 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Pelegrí Güell

89 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Amiguet

90 1.1 Patrimoni immoble Edifici Magatzem Torras i Vendrell

91 1.1 Patrimoni immoble Edifici Magatzems Cortina i Companyia

92 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Tomàs

94 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Piñol

95 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mercat de gallines i menuts

96 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Artur Inglada

97 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Torres i Casals

98 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa de la Pia Almoina

107 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Jané i Alegret

108 1.1 Patrimoni immoble Edifici Estació de ferrocarril

109 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Serra i Corominas

110 1.1 Patrimoni immoble Edifici Palau del Marquès d'Alfarràs

111 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Silvio Salvador

114 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Badia i Vives

115 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Marcet

116 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Plaça de la Constitució, 7

118 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Canyelles

119 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Mitjans i Robert

120 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Mercè Torras



123 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Olivella i Ràfols

126 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Batlle i Planas

127 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Soler i Oliver

128 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Maria Raurell i Figueras

129 1.1 Patrimoni immoble Edifici Antic Hospital Comarcal i Claustre

130 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Guasch i Estalella

131 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Roig

132 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Carles Parés

134 1.1 Patrimoni immoble Edifici Palau Baltà

135 1.1 Patrimoni immoble Edifici Palau Reial

136 1.1 Patrimoni immoble Edifici Església de Sant Francesc

145 1.1 Patrimoni immoble Edifici Basílica de Santa Maria

227 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Pere Pau

243 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Posas

244 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Parés

245 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Carbonell

246 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Artigas

247 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Trabal i Tauler

248 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Carbonell i Diví

249 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Borruel i Panzano

250 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Fortuny

251 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Batlle

258 1.1 Patrimoni immoble Edifici Arxiu comarcal

291 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Maria Ferret

299 1.1 Patrimoni immoble Edifici Auditori municipal

312 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Pont Nou

318 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Soler i Vallès

319 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Joan Bertran

320 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Fonda

321 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Solsona

322 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Cuch

323 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Forcada

325 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Milà de Ferran

326 1.1 Patrimoni immoble Edifici Antic escorxador municipal

327 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Clascar

328 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Mestre

329 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Artigas

330 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Noia

331 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Joan Ribera

332 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Tetas i Forés

333 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Sala i Mestre

334 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Germanes Estalella

335 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Casanovas

336 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Romeu

337 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Ribera i Girona

338 1.1 Patrimoni immoble Edifici Caixa Manresa



339 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa del carrer Cid, número 32

341 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa del carrer Pere Alegret número 46

343 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Miró

344 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Almirall

345 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Santacana

346 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Mullol

347 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Figueres

348 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Monsarro

349 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Figueras i Galofré

350 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Lleó

351 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Hill i Boada

352 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Jané

353 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Rovira

354 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Gusí

355 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Aixelà

356 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa fundació Mas Llorenç-Pascual

357 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Estalella

358 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Llorens

359 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Besolí

360 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Carbó

361 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Josep Cerdà

362 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Castell

366 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa del carrer de la Parellada, número 49

367 1.1 Patrimoni immoble Edifici Magatzems Fèlix Via

368 1.1 Patrimoni immoble Edifici Magatzem Isidre Figueras

369 1.1 Patrimoni immoble Edifici Magatzem Devisa

370 1.1 Patrimoni immoble Edifici Magatzem Montserrat

371 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Torreta dels Bous

374 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Orduña

380 1.1 Patrimoni immoble Edifici Molí de Vent

2 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cases del carrer Amàlia Soler, 43, 45, 47 i 49

7 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cases del carrer del Cid números 10 i 12

23 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri municipal

27 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Parquet

34 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer de la Cort

60 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Plaça Jaume I

66 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cases de comparet del carrer de Sant Julià

68 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer Santa Magdalena

81 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Rambla de Nostra Senyora

86 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Plaça de l'Oli

102 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Rambla de Sant Francesc

103 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Plaça de la Constitució

104 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Plaça de Sant Joan

106 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cases de comparet del carrer del Casal

112 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Fassina Just

121 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Convent de les Germanes de la Vetlla



122 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cases de comparet del carrer Pere Alegret, número 4 a 12

124 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cases de comparet del carrer de Sant Pere

133 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer del Comerç

300 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Casc antic

340 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cases del carrer Pere Alegret números 30, 32 i 34

381 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Casa Pladellorens

18 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pintures de la Sala Sant Ramon

22 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pintures de la capella del Remei

36 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Escut del Palau Baltà

69 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Padró de Santa Magdalena

93 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de Sant Salvador

99 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Finestra de la Pia Almoina

146 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Vitralls de la Basílica de Santa Maria

147 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Reixes de Sta. Maria

148 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pintures de la capella del Santíssim de Santa Maria

150 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Mina dels Pujols

154 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Altar de Sant Fèlix de la cripta de Santa Maria

222 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la Malanit

234 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Capelleta a la Mare de Déu

237 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de la Pelegrina

238 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de Santa Digna

239 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La creueta

240 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu dels Cirerers

262 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del carrer Dr. Fleming

265 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la bòbila Jané

274 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de la bòbila Jané

303 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Capella pública del cementiri

313 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Portal de l’espirall

324 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Capelleta del carrer de la Font, 40-42

372 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Nòria 1 de Santa Maria dels Horts

373 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Nòria 2 de Santa Maria dels Horts

377 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Casal 2000

378 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Sant Jordi

379 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Sant Pau

44 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Conjunt eremític de Sant Pau

75 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment paleontològic de la N-340

156 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de la Capella de Sant Pelegrí

157 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Bosc Moi

158 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Vinya d’en Pau o Torrelletes

159 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Camp de Fèlix Balañá

160 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sepulcre de l’autopista o de Ca l'Arnabat

161 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Vinya del Catxo

162 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Vinya del Marxant

163 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Camp Gran

164 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pau i Sant Jaume

165 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Escoles Cristòfor Mestre



167 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Caputxins Vells

168 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Carrer de Santa Magdalena

169 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Canyamars

170 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Els cirerers

171 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Vinya d’en Giralt

172 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sitges Bar Ze

173 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Santa Digna o Pla de la Girada

174 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de l’edifici consistorial (Ajuntament).

175 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Pont Vell

176 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Carrer de Sant Bernat, 6 i 8

177 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Molí d’en Rovira

178 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Vinya d’en Salvany

179 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Camp Cinzano

180 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Coveta de Sant Pau

181 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Bòbila Majem

182 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Els Pegats

183 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Ca l'Arnabat

184 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Bòbila Jané

185 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Jaume

186 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferret

187 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pau Inferior

188 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Casalot d'Espuny

189 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Darrera Quarters

190 1.4 Patrimoni immoble Jaciment El Pujolet de Moja

191 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Restaurant l'Anxaneta

192 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Entre Santa Maria i Ca l'Abella

193 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Vinya de la Sort

194 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Voltes de Santa Maria

195 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Vinya del Rec

196 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cinc Ponts

197 1.4 Patrimoni immoble Jaciment La Casa Nova

198 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Camí Vell de la Bleda

199 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Plaça dels Màrtirs

200 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del campanar de Santa Maria

201 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de la Plaça Jaume I, núm. 8 - 10

202 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sitges de la Plaça de Santa Maria

203 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de l'església de Sant Francesc

204 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Rafeques

205 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Mas Rabassa

206 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Muralla de Vilafranca del Penedès

207 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Clotes

208 1.4 Patrimoni immoble Jaciment La Riba

209 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Camí de Santa Maria dels Horts

210 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de l’església de Sant Joan de Jerusalem

212 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Santa Digna, 1-4

213 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Mas Rabassa II



214 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de la Plaça Sant Joan

215 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Santa Digna 2

216 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Santa Digna 3

217 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Prop del Maset- camí de Moja (variant sector N-O).

218 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer de la Fruita, 3-5

220 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del claustre de l’antic convent dels Trinitaris

221 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer de la Fruita, 9-11 i carrer Graupera, 8-10

224 1.4 Patrimoni immoble Jaciment L.A.V Lleida - Martorell subtram X-A. Base de Muntatge

225 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de la Casa Macià

228 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Can Morató

393 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí de Sant Pau

394 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí a les Cabanyes i de la Pelegrina

395 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí Ral

42 2.1 Patrimoni moble Element urbà Sant Ramon de Penyafort

53 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font del Carme

65 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de Sant Joan

73 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font dels jueus

100 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument a Manuel Milà i Fontanals

101 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font dels alls

105 2.1 Patrimoni moble Element urbà Fanals del carrer Santa Maria

226 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font del Carrer Bisbe Estalella

229 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la Plaça del Vall del Castell

230 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la Rambla de Nostra Senyora

231 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font del carrer Ponent amb carrer Ferran

232 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font del carrer sant Pere amb carrer Verdaguer

233 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font Hospital Sant Francesc

235 2.1 Patrimoni moble Element urbà Premsa de biga

236 2.1 Patrimoni moble Element urbà Ornamentació de ferro

241 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument als castellers

242 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument al Bisbe Torras i Bages

292 2.1 Patrimoni moble Element urbà Columna d'Hèrcules

293 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument rotonda de la carretera de Vilanova

294 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de Sant Sebastià

295 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font del carrer Baldomer Lostau

296 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la Plaça de Sant Julià

297 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument a Lluís Companys

298 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument contra la xenofòbia

301 2.1 Patrimoni moble Element urbà Capella panteó de la família Via Oliveras

302 2.1 Patrimoni moble Element urbà Panteó de la família de Miquel Torres

304 2.1 Patrimoni moble Element urbà Panteó de la família Miret - Abad

305 2.1 Patrimoni moble Element urbà Panteó de la família de D. Josep Balaguer i Martí

306 2.1 Patrimoni moble Element urbà Panteó de la família de Ramon Marimon

307 2.1 Patrimoni moble Element urbà Panteó d'Antoni Jané i família

308 2.1 Patrimoni moble Element urbà Panteó de la família Massanell - Messalles

309 2.1 Patrimoni moble Element urbà Panteó de la família Massanet

310 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument als falcons



342 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font cantonada carrer Cid amb Avinguda de Barcelona

363 2.1 Patrimoni moble Element urbà Premsa de vi

364 2.1 Patrimoni moble Element urbà Trull de Serveis Penedès

365 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument Espai per habitar

375 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument D.O.C

137 2.2 Patrimoni moble Objecte Sarcòfag de Bertran de Castellet

138 2.2 Patrimoni moble Objecte Sarcòfag d'Hug de Cervelló

139 2.2 Patrimoni moble Objecte Sarcòfag de B. de Boixadors

140 2.2 Patrimoni moble Objecte Sarcòfag dels Penyafort

141 2.2 Patrimoni moble Objecte Sarcòfag de Pere d'Avinyó

142 2.2 Patrimoni moble Objecte Sarcòfag de Marc de Puigmoltó

143 2.2 Patrimoni moble Objecte Sarcòfag dels Piquer

144 2.2 Patrimoni moble Objecte Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi

149 2.2 Patrimoni moble Objecte Grup escultòric de la capella del Santíssim de Santa Maria

151 2.2 Patrimoni moble Objecte Orgue de Santa Maria

152 2.2 Patrimoni moble Objecte Davallament de la cripta de Santa Maria

153 2.2 Patrimoni moble Objecte Esmalt del Sant Sopar de l’altar major de Santa Maria

155 2.2 Patrimoni moble Objecte Retaule de Sant Raimon de Penyafort de Santa Maria

275 2.2 Patrimoni moble Objecte Drac

281 2.2 Patrimoni moble Objecte Àliga

314 2.2 Patrimoni moble Objecte Gegants

38 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de la Festa Major

166 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Llegat Martorell

257 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Fons d’art municipal

259 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció arqueològica del Museu de Vilafranca

260 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d’art del Museu de Vilafranca

261 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció etnogràfica del Museu de Vilafranca

311 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de Ciències Naturals del Museu de Vilafranca

256 3.1 Patrimoni documental Fons imatges Arxiu fotogràfic de VINSEUM

392 3.1 Patrimoni documental Fons imatges Fons fotogràfic de l'estudi Hèlix

113 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu de la Societat La Principal

211 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons referent a Vilafranca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

252 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu municipal

253 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu parroquial

254 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona

255 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu Comarcal

384 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)

385 3.3 Patrimoni documental Fons bibliogràfic Col·lecció local de la biblioteca Torras i Bages

263 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festes de Sant Raimon

264 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Tres Tombs

266 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Diada del Graller

268 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Diada castellera del Roser

269 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa del Xató

270 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Diada castellera de tots Sants

272 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major de Sant Fèlix

273 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Aplec de Sant Pau



316 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Diada de Corpus

386 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Fira del Gall

376 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Catànies

67 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda del ramat encantat

125 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda del campanar

219 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Els càntirs de Vilafranca

271 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de l'Àliga

276 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Capgrossos

277 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de cercolets

278 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Cotonines

279 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de diables

280 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de la Moixiganga

282 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Gitanes

283 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Nans

284 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Pandereta

285 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Panderos

286 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Pastorets

287 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Figuetaires

288 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball dels Malcasats

289 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Serrallonga

290 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball Pla

117 4.5 Patrimoni immaterial Costumari Costums dels funerals a Vilafranca

267 4.5 Patrimoni immaterial Costumari Les coques del casament

317 4.5 Patrimoni immaterial Costumari Fet casteller

315 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Zona de nidificació de l’oreneta cua blanca

387 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Muntanya de Sant Pau

388 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Les Clotes

389 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès La Serreta

390 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Riera de Llitrà

391 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Riera de l'Adoberia

223 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Ametller de la Malanit

382 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Olivera de Serveis Penedès

383 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Ametllers de la Residència Mare Ràfols



ANNEX 4. ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS



ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS

Denominació Codi Àmbit Tipologia Motiu Casa Antoni Jané 1.1 Edifici Patrimoni immoble Molt transformat

Casa Mitjans i Malla 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocada

Casa Martorell o Munné 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocada

Casa Miret 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocada

L'Electra Vilafranquesa 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocada

Teatre Tívoli 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocat

Estació enològica 1.1 Edifici Patrimoni immoble Molt transformada

Cal Serdà de la carretera 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocat

Casa Font i Casanellas 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocat

Casa Trens 1.1 Edifici Patrimoni immoble Molt transformada

Casa Pere Montserrat 1.1 Edifici Patrimoni immoble Molt transformada

Casa Sabaté 1.1 Edifici Patrimoni immoble Molt transformada Casa Solana i Via 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocada Cal Rossell 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocada

Casa comte de Moi 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocada

Casa Magarola 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocada

Casa Cortadella 1.1 Edifici Patrimoni immoble Molt transformat

Les Casernes 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocat Magatzem Soler i Galet 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocat

La Torreta de baix 1.1 Edifici Patrimoni immoble Insuficient interès patrimonial

Cal Rossellet 1.1 Edifici Patrimoni immoble Insuficient interès patrimonialCapella de Sant Magí 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocada Plaça dels boters 1.2 Conjunt arquitectònic Patrimoni immoble Insuficient interès patrimonialPati de les garrafes de Torres 1.3 Element arquitectònic Patrimoni immoble No visitat Refugi antiaeri de la Rambla Sant Francesc 1.3 Element arquitectònic Patrimoni immoble No visitable Refugi antiaeri del carrer Recasens 1.3 Element arquitectònic Patrimoni immoble No visitable Antic crucifix de l'Altar Major de Santa Maria 2.2 Objecte Patrimoni moble Robat Col·lecció de figures de l'Ass. de Pessebristes de Vilafranca 2.3 Col·lecció Patrimoni moble Insuficient interès patrimonialCol·lecció d'eines agrícoles del senyor Vives 2.3 Col·lecció Patrimoni moble Visita no permesa Col·lecció numismàtica de Pere Giró 2.3 Col·lecció Patrimoni moble No visitat Fons d'art de les galeries Palma XII 2.3 Col·lecció Patrimoni moble No visitat Fons d'art de la galeria Siscart 2.3 Col·lecció Patrimoni moble No visitat Fons d'art de la Fundació Obra social Caixa Penedès 2.3 Col·lecció Patrimoni moble No visitat Diada del Geganter 4.1 Manifestacions festives patrimoni immaterial Insuficient interès patrimonialFira de Santa Llúcia 4.1 Manifestacions festives patrimoni immaterial Insuficient interès patrimonialDiada de l'11 de setembre 4.1 Manifestacions festives patrimoni immaterial Insuficient interès patrimonialFira del vehicle d'ocasió 4.1 Manifestacions festives patrimoni immaterial Insuficient interès patrimonialDiada de Sant Miquel 4.1 Manifestacions festives patrimoni immaterial Insuficient interès patrimonialBall de foc 4.4 Música i dansa patrimoni immaterial Insuficient interès patrimonialAplec de la sardana 4.4 Música i dansa patrimoni immaterial Insuficient interès patrimonial

20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 3

Mapa Patrimoni Cultural de Vilafranca del Penedès Memòria tècnica

Documents

Transcript of Mapa Patrimoni Cultural de Vilafranca del Penedès Memòria tècnica