1.

• LA TEORIA POLTICA DE MAQUIAVEL

• La Repblica si s possible o un Prncep si s necessari

2.

Nicolau de Maquiavel(1469-1527)

Filsof, poltic i dramaturg itali. Va nixer a Florncia. 3. El 1498 va accedir al crrec de secretari de la cancelleria de la repblica florentina. Des daquest crrec, Maquiavel va emprendre importants missions diplomtiques en la cort papal, en la cort de Frana i en la de larxiduc austrac Maximili I. Aquests viatges li van reforar la idea de la necessitat daconseguir la unitat italiana en un sol sistema estatal. 4. El 1512, desprs de la caiguda de la repblica, ha dabandonar la vida pblica i es retira al camp, poca que aprofitar per redactar la seva obra principalEl Prncep(dedicada aLloren de Mdicis o Lloren el Magnfic , escrita el 1513, encara que no va ser publicada ms que pstumament el 1532), i moltes de les seves obres fonamentals, com aDiscursos sobre la primera dcada de Tit Livi,iLart de la guerra . Tamb per aquesta poca va escriureLa mandrgora . 5. Es va incorporar a la vida poltica directa a partir de 1520, al servei delsMdicis . Quan novament es va restaurar la repblica florentina el 1527 va tenir novament que abandonar tot crrec poltic.

6.

Mapa dItlia al segle XV

7.

Itlia al segle XV

A inicis del segle XV el territori itali es presentava fragmentat en multitud dEstats de diversa extensi i importncia. El declivi de les ciutats havia condut a un procs de reforament institucional, que va acabar amb la instauraci de les signoria , juntament amb les repbliques oligrquiques, fundades amb anterioritat. Daquesta manera, es formaren un petit nombre destats regionals, de major extensi i ms forts que, poc a poc, ampliaren els seus propis dominis entrant en conflicte entre si amb la finalitat dassolir la supremacia sobre la resta. Entre tots ells, el ducat de Mil es va configurar com una potncia emergent, primer sota el domini de la famliaVisconti , desprs sota la delsSforza , interessada en expandir els seus dominis a costa de les repbliques de Vencia i Florncia. Aquesta darrera, desprs de varis conflictes amb el Papat i desprs de sufocar revoltes internes de carcter popular, va conixer una fase dauge amb larribada delsMediciel 1434. Per la seva part, la repblica de Vencia, en lluita des de sempre amb Gnova per la supremacia comercial de la mar, va estendre a poc a pot els seus dominis a la terra ferma, eliminant les petites signoria locals i entrant, per tant, en conflicte amb Mil i el Papat. Els Estats Pontificis, definitivament tancat el Gran Cisma dOccident el 1418, va entrar en una fase destabilitat interna, al contrari de les potncies limtrofes. El regne de Npols, governat pelsAnjou , va estar en el centre de les lluites dinstiques entre les distintes branques dels angevins i, poc desprs, va ser conquistada pels aragonesos-catalans, que el 1442 varen unir els territoris de Sardenya, Siclia i Npols a les corones hispanes dArag i Castella. La pau de Lodi va posar fi a la rivalitat entre Mil i Vencia i, sota lgida del Papa, va tenir lloc un pacte entre els cinc estats italians ms grans (Mil, Vencia, Florncia, Estats Pontificis i el regne de les dues Siclies), i aix es va instaurar una poltica dequilibri destinada a perdurar fins al final del segle, grcies a la qual la pennsula itlica es va lliurar de les intervencions estrangeres. (Wiquidia)

8.

Csar Brgia

Sembla que va inspirar a Maquiavel el llibreEl prncepgrcies a les qualitats que en ell va veure en coneixer-lo personalment (sang freda i determinaci per al poder) 9. Era fill del papa Alexandre VI, famlia provinent de Valncia. 10. Per Maquiavel s un model del prncep que adquireix el seu estat per lafortunaper tamb t lavirtnecessria per governar. 11. Va ser duc de la Romanya grcies a la campanya militar junt als francesos, per la va perdre a la mort del seu pare.

12.

Maquiavel: un antiutpic

Molts nhi ha que han imaginat repbliques i principats que ning no ha vist mai,ni ning sap que hagin existit de veritat (El prncep)

13.

El realisme poltic

En lloc dimaginar un Estat ideal com havia fet Plat, Maquiavel analitzar lesformes efectives de mantenir el poderi organitzar la poltica. Ja no es tracta de buscar un home bo i savi a qui es pugui confiar el poder, sin de pensar qu cal fer perobtenir i mantenir el poderper governar (tcnica poltica). 14. Per a ell, que supedita els mitjans als objectius finals,repblica i monarquiasn dos instruments, dos mitjans diferents que caldr utilitzar, sia un sia laltre, segons les circumstncies, per a la consecuci dun mateix fi, lestat nou, una Itlia unificada. 15. Roma, laRepblica romana , s elmodel poltica seguir, el mirall que Maquiavel t present per configurar la nova repblica (florentina i italiana), que ha de dotar de seguretat i confiana als seus administrats. Per en les circumstncies del moment, s necessria la figura dun lder fort i astut, unprncepque aconsegueixi unir tot el territori itali. 16. La corrupci poltica s el problema ms gran que ha dafrontar la repblica. La corrupci s inevitable donades les desigualtats socials, que sn naturals. Lsser hum no s ni bo ni dolent per naturalesa, s simplement, un sser capa del millor i del pitjor.

17.

ElsDiscursos

En elsDiscorsiMaquiavel analitza totes les formes de govern que hi ha hagut a la histria (investigaci emprica) i extreu la conclusi que la millor de totes fou la Repblica romana. 18. A la Repblica romana hi sn presents tant la Monarquia, com lAristocrcia, com el Poble:

• Els Cnsols: nhi havia dos, sn com els monarques 19. El Senat: est compost per les famlies nobles i poderoses 20. Els Tribuns de la Plebe: representen al Poble

21.

El prncep(1513)

Elprncep , s la resposta per organitzar un repblica segura, que suporti els atacs exteriors daltres pasos, i els atacs interiors dels seus ciutadans. 22. Fortunaivirt sn dos principis que determinen la tasca del poltic. 23. s partidari dun exrcit format per ciutadans, no per mercenaris, perqu creu que els ciutadans ofereixen ms confiana i seguretat al governant. 24. De lexaltaci de lindividu, de la seva fora creativa, contra el poble, en sortiran les qualitats que ha de posseir unprncep nou : ha de ser senyor dell mateix, segur i decidit, ha de tenir coratge i tenacitat i estar dotat devirt , que s sagacitat i resoluci, astcia i fora. 25. Elprncep : ha destar disposat a moures segons el que li manin els vents i les variacions de la fortuna i... no abandonar el b, si pot, per saber entrar en el mal, si cal (XVIII). De vegades, es veur necessitat a actuar en contra de la veritat, en contra de la caritat, en contra de la humanitat, en contra de la religi si vol mantenir el seu govern.

26.

El prncep: home i bstia

Elprnceps un hbrid: meitat home, meitat bstia. Ha de sumar a les qualitats dels humans les qualitats de dues bsties. 27. Elprncepha de tenir la fora del lle i lastcia de la guineu. 28. La utilitat prctica el far mirar exclusivament vers els objectius, i si aquests sn bons, qualsevol mitj que hi condueixi tamb ho ser. 29. La religi se subordina als interessos de lestat com a element dintegraci del poble als objectius del prncep. 30. Els fonaments principals en que se sustenten els estats sn les bones lleis i els bons exrcits, i entre aquests s preferible un bon exrcit a unes bones lleis. Unes bones lleis han de permetre ladaptaci a noves circumstncies. 31. Elprncep,a ms dassegurar la seva posici, ha daconseguir tamb honor i glria. Si s possible, que sigui bo, i si no, que ho aparenti. Ha de ser un gran simulador i un gran dissimulador. 32. s molt millor per a un prncep ser temut que ser estimat.

33.

Fortuna ivirt

Fortuna. La fortuna s la causa externa que influeix positiva o negativament sobre nosaltres. s un poder que ens afavoreix o ens perjudica i no es pot predir quin cam seguir. 34. Existeix lopini que no hi ha res a fer respecte de la fortuna, estam a les seves mans. 35. Virt . Maquiavel, en canvi, creu que podem prevenir-nos de la mala fortuna i afavorir la bona perqu encara tenim lliure albir. Amb virt podrem contrarestar els efectes tan negatius de la fortuna i possibilitar els positius. 36. No hi ha una definici explcita devirt , Maquiavel recorre a les imatges per explicar-la. Aix,virtreuniria les qualitats de lhome (adaptar-se a les circumstncies) i de la bstia (la fora del lle i lastcia de la guineu).