1

Març 2003 - donatiu 2 euro (solidari 3 euros) Març 2003 - donatiu 2 euro (solidari 3 euros) Març 2003 - donatiu 2 euro (solidari 3 euros) Març 2003 - donatiu 2 euro (solidari 3 euros) Març 2003 - donatiu 2 euro (solidari 3 euros)PresentacióPresentacióPresentacióPresentacióPresentació pàg 3 pàg 3 pàg 3 pàg 3 pàg 3

El parany d'Oslo:El parany d'Oslo:El parany d'Oslo:El parany d'Oslo:El parany d'Oslo: L'ocupació no s'atura L'ocupació no s'atura L'ocupació no s'atura L'ocupació no s'atura L'ocupació no s'atura pàg 4 pàg 4 pàg 4 pàg 4 pàg 4 La traïció d'Arafat La traïció d'Arafat La traïció d'Arafat La traïció d'Arafat La traïció d'Arafat pàg 7 pàg 7 pàg 7 pàg 7 pàg 7

Refugiats: 50 anys fora de casaRefugiats: 50 anys fora de casaRefugiats: 50 anys fora de casaRefugiats: 50 anys fora de casaRefugiats: 50 anys fora de casa pàg 9Els presos políticsEls presos políticsEls presos políticsEls presos políticsEls presos polítics pàg 12 pàg 12 pàg 12 pàg 12 pàg 12

Moviment obrer: aturats i sindicats pàg 15Moviment obrer: aturats i sindicats pàg 15Moviment obrer: aturats i sindicats pàg 15Moviment obrer: aturats i sindicats pàg 15Moviment obrer: aturats i sindicats pàg 15Repressió contra els estudiants pàg 17Repressió contra els estudiants pàg 17Repressió contra els estudiants pàg 17Repressió contra els estudiants pàg 17Repressió contra els estudiants pàg 17Dones palestines: l'ànima de la Intifada pàg 18Dones palestines: l'ànima de la Intifada pàg 18Dones palestines: l'ànima de la Intifada pàg 18Dones palestines: l'ànima de la Intifada pàg 18Dones palestines: l'ànima de la Intifada pàg 18

L'esquerra palestinaL'esquerra palestinaL'esquerra palestinaL'esquerra palestinaL'esquerra palestina pàg 19 pàg 19 pàg 19 pàg 19 pàg 19L'esquerra israeliana pàg 20L'esquerra israeliana pàg 20L'esquerra israeliana pàg 20L'esquerra israeliana pàg 20L'esquerra israeliana pàg 20

Comitès de Solidaritat amb Palestina pàg 23Comitès de Solidaritat amb Palestina pàg 23Comitès de Solidaritat amb Palestina pàg 23Comitès de Solidaritat amb Palestina pàg 23Comitès de Solidaritat amb Palestina pàg 23

22

mapa

RecorRecorRecorRecorRecorrrrrregut del viatge als Tegut del viatge als Tegut del viatge als Tegut del viatge als Tegut del viatge als Terererererritoris Ocupatsritoris Ocupatsritoris Ocupatsritoris Ocupatsritoris Ocupats

OrOrOrOrOrganitzacionsganitzacionsganitzacionsganitzacionsganitzacionsamb qui ens vamamb qui ens vamamb qui ens vamamb qui ens vamamb qui ens vamposar en contacteposar en contacteposar en contacteposar en contacteposar en contacte CentrCentrCentrCentrCentre Ibda (Camp dee Ibda (Camp dee Ibda (Camp dee Ibda (Camp dee Ibda (Camp de

Refugiats de Deheishe, Betlem)Refugiats de Deheishe, Betlem)Refugiats de Deheishe, Betlem)Refugiats de Deheishe, Betlem)Refugiats de Deheishe, Betlem)

Associacions de prAssociacions de prAssociacions de prAssociacions de prAssociacions de presosesosesosesosesos

defensa dels prdefensa dels prdefensa dels prdefensa dels prdefensa dels presos: Hussam iesos: Hussam iesos: Hussam iesos: Hussam iesos: Hussam i

Associació de prAssociació de prAssociació de prAssociació de prAssociació de presos palestinsesos palestinsesos palestinsesos palestinsesos palestins

Moviment d'aturats de GazaMoviment d'aturats de GazaMoviment d'aturats de GazaMoviment d'aturats de GazaMoviment d'aturats de Gaza

Sindicat de trSindicat de trSindicat de trSindicat de trSindicat de treballadors deeballadors deeballadors deeballadors deeballadors de

Palestina (Gaza)Palestina (Gaza)Palestina (Gaza)Palestina (Gaza)Palestina (Gaza)

CentrCentrCentrCentrCentre Palestí de Defensae Palestí de Defensae Palestí de Defensae Palestí de Defensae Palestí de Defensa

dels Drdels Drdels Drdels Drdels Drets Humans (Gaza)ets Humans (Gaza)ets Humans (Gaza)ets Humans (Gaza)ets Humans (Gaza)

Unió d'Estudiants PalestinsUnió d'Estudiants PalestinsUnió d'Estudiants PalestinsUnió d'Estudiants PalestinsUnió d'Estudiants Palestins

Moviment RefusnikMoviment RefusnikMoviment RefusnikMoviment RefusnikMoviment Refusnik

d'objecció de Consciènciad'objecció de Consciènciad'objecció de Consciènciad'objecció de Consciènciad'objecció de Consciència

(Jer(Jer(Jer(Jer(Jerusalem)usalem)usalem)usalem)usalem)

Associacions de Dones:Associacions de Dones:Associacions de Dones:Associacions de Dones:Associacions de Dones:

Amira, Watam, Secció de DonesAmira, Watam, Secció de DonesAmira, Watam, Secció de DonesAmira, Watam, Secció de DonesAmira, Watam, Secció de Dones

del Centrdel Centrdel Centrdel Centrdel Centre Palestí pels Dre Palestí pels Dre Palestí pels Dre Palestí pels Dre Palestí pels Dretsetsetsetsets

Humans, Unió Nacional de DonesHumans, Unió Nacional de DonesHumans, Unió Nacional de DonesHumans, Unió Nacional de DonesHumans, Unió Nacional de Dones

Palestines, Unió General dePalestines, Unió General dePalestines, Unió General dePalestines, Unió General dePalestines, Unió General de

Dones.(Gaza)Dones.(Gaza)Dones.(Gaza)Dones.(Gaza)Dones.(Gaza)

CentrCentrCentrCentrCentre d'Infore d'Infore d'Infore d'Infore d'Informaciómaciómaciómaciómació

AlterAlterAlterAlterAlternativa (Betlem i Jernativa (Betlem i Jernativa (Betlem i Jernativa (Betlem i Jernativa (Betlem i Jerusalem)usalem)usalem)usalem)usalem)

dibuix 2

3

PRES

ENTA

CIÓ

...............AquestAquestAquestAquestAquestmonogràfic conté lesmonogràfic conté lesmonogràfic conté lesmonogràfic conté lesmonogràfic conté lesnostrnostrnostrnostrnostres impres impres impres impres impressionsessionsessionsessionsessionsdel viatge i prdel viatge i prdel viatge i prdel viatge i prdel viatge i pretén aetén aetén aetén aetén amés donar veu almés donar veu almés donar veu almés donar veu almés donar veu alpoble palestí. Hipoble palestí. Hipoble palestí. Hipoble palestí. Hipoble palestí. Hitrobartrobartrobartrobartrobareu entreu entreu entreu entreu entrevistesevistesevistesevistesevistesamb organitzacionsamb organitzacionsamb organitzacionsamb organitzacionsamb organitzacionsde trde trde trde trde treballadors,eballadors,eballadors,eballadors,eballadors,d’estudiants,d’estudiants,d’estudiants,d’estudiants,d’estudiants,de dones,de dones,de dones,de dones,de dones,de rde rde rde rde refugiats,efugiats,efugiats,efugiats,efugiats,de prde prde prde prde presoners, aixíesoners, aixíesoners, aixíesoners, aixíesoners, aixícom amb grupscom amb grupscom amb grupscom amb grupscom amb grupsd’extrd’extrd’extrd’extrd’extrema esquerraema esquerraema esquerraema esquerraema esquerraisraelianaisraelianaisraelianaisraelianaisraeliana.....

quest estiu hem tingut l’oportunitat deviatjar a Palestina i conèixer de prop larealitat d’un poble que ha hagut de fer

de la lluita una part de la seva identitat. Van serquinze dies intensos a Cisjordània i la Franja deGaza. Hem viscut de primera mà fins a quin puntla repressió israeliana no ha deixat d’avançar entots els terrenys: el creixement de la colonitzacióen forma d’assentaments i carreteres d’úsexclusiu per als colons, elcontrol de l’aigua i de laproducció agràr ia, e lconf inament de lapoblació palest ina enbantustans a ï l lats ivulnerables, l’ofegamenteconòmic dels territorisocupats, l ’empresona-ment i l’exili, l’apartheid, ie ls contro ls mi l i tarsomnipresents (els check-points, herència d’Oslo)que converteixen els fetsmés senzil ls de la vidaquot id iana en actesincreïbles de solidaritat i desupervivència.

Ho hem vist amb elsnostres u l ls i ho hemescoltat als palestins queens ho expl icaven: e lprocés de “pau” d’Oslonomés ha empitjorat lasituació del poble palestí,donant legal i tat ilegitimitat internacional auna pràctica d’ocupació icolonització salvatge quecada dia s’apropa més al ’extermini obert. Oslonomés ha serv i t perlegitimar la presència israeliana als territorisocupats i, sobretot, per posar l’elit de la societatpalestina –dotada d’un fort aparell repressiu igrans privi legis econòmics- al servei de lacont inuï tat d’una ocupació que, a part i rd’aleshores, era pactada. L’anomenat “procés depau” no va resoldre cap dels problemes del poblepalestí, i només així s’entén la Segona Intifada,que ja fa dos anys que dura, malgrat ques’enfronta al quart exèrcit més poderós del món.Una Intifada que s’alça no només contra l’invasorisraelià, sinó també contra l’elit política palestinaque ha negociat amb l’ocupant el que per la gentés irrenunciable. “No portem cinquanta anys

A lluitant i morint per acabar vivint sota una dictaduracom la d’Aràbia Saudita.”, ens deien. I ara aquestalluita té plantejats forts reptes: el paper de laburocràcia d’Arafat i el de les organitzacionsislàmiques, la desesperació expressada en elsatemptats suïcides, la necessitat de trencarl’aï l lament internacional, i les l imitacions del ’oposic ió israe l iana a la coloni tzació sóninterrogants oberts.

Aquest monogràf icconté les nostresimpressions del viatge ipretén a més donar veual poble palest í . Hitrobareu entrevistes amborgani tzacions det r e b a l l a d o r s ,d’estudiants, de dones,de refugiats, depresoners, així com ambgrups d’extrema esquerraisraeliana. Així és com esveuen des d'a l là lescoses i ens vamcomprometre amb totsells a fer arribar el seumissatge en la mesura deles nostres possibilitats.

Sabem que a Palestinahi ha molt en joc. Perquèés un dels pocs llocs delmón on s'està plantantcara a l'imperialisme, ones rebutgen e ls seusplans. I això ens afecta atots: quan l'imperialismeavança en un l loc delmón, les l lu i tes delspobles retrocedeixenarreu. La guerra d'Iraqn'és l'exemple més clar:

la lluita del poble palestí explica per què EE.UU.es va haver d'aturar després de l'agressió al'Afganistan. Han hagut d'esperar més d'un anyper poder tornar atacar: per molt que siguin el paísmés poderós del món, no es podien permetre fer-ho sense esperar que Sharon collés més el poblepalestí . És per això que hem d'abocar tots elsesforços amb el suport a la intifada, una lluita quesuposa molt més que la defensa d'un estatindependent.

44

EL PA

RANY

D'O

SLO L'ocupació

no s'atura

tanc

Tancs al carrer i toc de queda

Quan vam arribar a Palestina –ides de molt abans, i encara ara-totes les ciutats importants deCisjordània (Jenín, Nablús,Tulkarem, Ramal.la, Kalkíria, Hebroni Betlem) excepte Jericó estrobaven sota l’ocupació militarisraeliana. A més, això suposa quel’exèrcit hi imposa un règim de tocde queda que pot ser ininterromputdurant dies o setmanes, o podenalçar-lo durant una o un parelld’hores al dia o, en el millor delscasos, mantenir-se només durantla nit. Cada dia a la tele local de laciutat que sigui, tots els palestins deCisjordània, llegeixen els subtítolsque diuen quin de toc de queda elsespera l’endemà. Mentre no hi hatoc de queda, tot i que l’exèrcitisraelià –tancs inclosos- patrulla pelscarrers, en general les organitza-cions palestines segueixen treballantmés o menys obertament.

A la Franja de Gaza la presènciade l’exèrcit no és permanent als

carrers, sinó que ocupa enclava-ments estratègics i des d’aquestspunts fa incursions a les zones queté a l’abast.Durant tota la IIIntifada no hagosat realitzaruna invasió te-rrestre massivaper ocupar laFranja com hafet a Cisjordània,la resistènciaheroica del campde refugiats deJenín explicaprou bé perquè.

Assentamentsi checkpoints

Durant l’ano-menat procésde pau Israel segueix una políticade fets consumats d’ampliació delsassentaments: el nombre de colonspassa de 110.00 a 195.000 a Gazai Cisjordània, i 150.000 méss’instal·len a Jerusalem. Elsassentaments es construeixen so-bre terra confiscada als palestins,ja sigui de propietat privada o co-munal, i es regeixen per la legislacióisraeliana. Els assentaments són,per tant, avançades d’Israel alsTPO, impliquen la substitució depoblació palestina per població juevaisraeliana –i no és gratuït que lescondicions que imposa Israel alscolons és que siguin casats i majorsde 28 anys-, però també que ocu-pen les terres més fèrtils –encaraque també hi ha colònies industrials-i que destrueixen els recursos hídricsdels palestins bombejant l’aigua finsa controlar en exclusiva els aqüífers:al nord de la Franja de Gaza ensexplicaven com mentre que abansn’hi havia prou per trobar aiguad’excavar fins a 3 metres deprofunditat ara hauria de baixar-sefins a 25.

A la Franja de Gaza elsassentaments van néixer com anuclis aïllats durant el protectorategipci. Actualment hi ha 6900colons, que representen el 0’6% dela població i ocupen el 42% delterritori. Els 1.200.000 palestins dela Franja s’apilonen a la resta delterritori de manera que la Franja esconverteix en una de las zones mésdensament poblades del món, finsal punt que els palestins sovintl’anomenen “la presó més gran delmón”. La major part dels colons sóna l’enorme bloc de Gush Katif, a laciutat de Gaza, conglomerat formatper desenes d’assentaments que

amb un creixement exponencial hanacabat unint-se. Gush Katif inclounuclis de població palestina que viucompletament assetjada pelscolons i l’exèrcit que en controlenles entrades i sortides fins el puntd’implantar un sistema de targetesmagnètiques exclusives pelsresidents. En altres casos l’exèrcitocupa directament la part superiorde les vivendes palestines al voltantde l’assentament de manera queté els habitants com a hostatges/escuts humans.

A Cisjordània i Jerusalem Est hiha més de 200 assentaments, amb400.000 colons. A Jerusalem Est éson probablement s’executa de ma-nera més clara una polít icad’implantació estratègicament pla-nificada d’assentaments i, alhora, dedesallotjament de la poblaciópalestina. Així, les llicències perconstruir cases pels palestins tenenun preu desorbitat i, per tant, lamajoria es construeixen sensepermís i, en conseqüència, podenser “legalment” enderrocades enqualsevol moment. A més, als

carretera

Els tancs patrullen per Betlem. Durant el tocde queda, disparen sobre tothom que surt alcarrer, inclosos els nens.

"Carretera d'evitació", a Betlem. D'ús exclusiu pelscolons, connecta l'assentament de dalt del turó la restad'assentaments i amb Israel. Aquestes carreteres actuencom a fronteres internes en els Territoris ocupats.

5

camps de refugiats palestins queenvolten la ciutat vella, no hi haxarxes públiques d’aigua corrent, niclavegueres, ni electricitat.Paral·lelament grans àrees es de-claren “zona verda” de manera ques’impedeix la construcciófins que hi ha el projecteper construir-hi unassentament. Aleshoresels jueus israelianspodran accedir avivendes a molt baix preui amb totes lesinfrastructures.

El procés d’Oslo crea,a més, les anomenades“bypass roads”(carreteres d’evitació)d’ús exclusiu per alscolons i controladesmilitarment que vanacompanyades d’unapolítica de terra crema-da, es creen “zones deningú”, àrees de 50 a100 metres a banda i banda de lescarreteres en què absolutament totel que hi ha és destruït (cases,conreus). Les bypass road

connecten els assentaments entresi i són vies d’accés directe entreels territoris ocupats i el de l’Estatd’Israel. A més permeten el paslliure a l’exèrcit i, fonamentalment,tallen totalment el territori palestí

deixant les zones físicament aïlladesles unes de les altres. A Jerusalemhi ha l’exemple més clar ambbypass roads que uneixen les

A Qararara, al sud de la ciutat de Gaza, l’exèrcit d’Israeldestrueix més i més terra habitada per crear una “zona deningú” que va augmentant a mesura que creix el gran blocd’assentments de Gush Katif. L’any 2000 van destruir les ca-ses i la gent va haver d’instal.lar-se uns metres més enllà entendes de campanya de la Creu Roja, però en una nova incursióde l’exèrcit fins i tot van destruir les tendes. Ara hi quedennomés 3 famílies que viuen sota carpes, està prohibit plantar-hi i construir-hi. Des de la II Intifada aquí hi han destruït 46cases, 2 pous i 96 hectàrees de terres de conreu. Aquest ésel testimoni d’una de les dones que hi viu.

“Van enderrocar-me la casa el 20 de novembre del 2000.Era de nit, van arribar 4 bulldozers i tancs, van començar perles palmeres, després van venir les gallines, les cabres i lacasa. Era a dins de casa, vaig caure i a les palpentes vaigtrobar un tanc amb la mà. Em vaig refugiar a cal veí amb la meva filla, però allà també van avisar-nos que al cap d’unmoment destruirien aquella casa, i així ho van fer. Vam refugiar-nos en una altra casa, i també van destruir-la. Al final vamquedar-nos a dormir damunt de les runes de casa, eren les tres de la matinada. Al matí la gent del poble va dur-nosmenjar i coses per escalfar-nos, però van tornar els bulldozers i van acabar de destruir-ho tot. Una dona vella que erainvàlida va morir en una de les cases perquè els soldats no van deixar que la traiessin. Les ONG’s i l’Ajuntament vandonar-nos una infrastructura mínima per viure, però l’octubre del 2001 van tornar els tancs i els bulldozers i van tornar adestruir-ho tot. Ara no tenim res i cada nit ens disparen i ens llencen gasos, o sigui que no podem sortir.

Gràcies a Israel i als americans ara no tenim res, però si marxem perdrem definitivament el dret sobre la terra, per aixòens hem de quedar aquí, ja ens han destruït la casa tres vegades, però no marxarem. Si ara tingués un altre fill li diria queanés a explotar-se. Els atacs dels kamikazes fan molta impressió, però són cap altra cosa que la resposta a tota laviolència d’Israel. L’exèrcit israelià fa el que vol, però al menys així, amb els kamikazes, els palestins podem fer-los mal.Només vivim i morim una vegada i per tant hem de viure dempeus. Si tingués els mitjans jo mateixa em faria kamikaze.”

desenes d’assentaments de colonsi arriben a crear un anell que envoltaJerusalem Est i l’aïlla completamentde Cisjordània. La Franja de Gazaestà partida per 3 bypass road quevan cap a Israel.

El tercer elementque permet a Israelun control absolutsobre el territori és unaltre fruit dels acordsd’Oslo: els 120checkpoints del’exèrcit disseminatspels TPO. Elschekpoints estantancats durant la nit,però a banda d’aixòla situació varia a lalliure voluntat d’Israel:cadascun pot estardies i setmaness e n c e r e sc o m p l e t a m e n ttancat, o obert uneshores certs dies, o

estar obert només per a les perso-nes de certa edat o... Així les co-ses els checkpoints suposenrestriccions -o molt sovint la

"No marxarem"

checkpoint

Un checkpoint a Khan Younis (Gaza). Els controls militars fanimpossible la vida quotidiana.

tenda

66

El mur de l’aparEl mur de l’aparEl mur de l’aparEl mur de l’aparEl mur de l’apartheidtheidtheidtheidtheid

"Nosaltres somaquí i ells allà"

El 23 de juny de 2002, el governisraelià va aprovar el pla per construirun ‘mur de seguretat’ al llarg de totaCisjordània, que hauria d’estar eljuny de 2003. Aquest mur del’apartheid d’Israel es construiria nopas en les seves fronteresinternacionals de facto (més omenys la línia de l’armistici de 1949o “línia verda”) sinó a l’interior deCisjordània, damunt de terresconfiscades als palestins. El mur (iles àrees militars tancades que l’hand’envoltar) suposaria l’annexió aIsrael d’aproximadament el 10% deCisjordània. Segons els estudis degrups palestins el mur de l’apartheidtambé annexionaria il·legalmentterra palestina que conté uns 57assentaments israelians, amb303.000 colons. 384.918 palestinsquedarien il·legalment annexionatsa Israel, o tancats dins del mur. Elspalestins transferits il·legalment alcontrol directe de l’Estat israelià notindrien garantida la condició deresidents o la ciutadania, cosa dela qual sí que gaudeixen els colonsisraelians.

LAW ha argumentat amb solidesaque l’anomenat “mur de seguretat”israelià és, de fet, un murd’apartheid. El mur restringirà lall ibertat de moviments delspalestins, l’accés al treball i a laterra – ha de dividir en funció de laidentitat ètnica, nacional i religiosa.El mur de l’apartheid comportal’annexió il·legal d’algunes de lesterres més fèrtils de Cisjordània i elsrecursos hídrics, mentre empeny elspalestins a viure en bantustans,cantons i enclavaments, amb laqual cosa Israel es garanteix elmàxim control sobre les vides i lesterres palestines.

La part nord del mur, des deSalem al sud de Qalqilia, hauria defer 110 km de llarg. 17 pobles iciutats palestines amb 18.918habitants quedarien dins del murmentre que milers de dunums deterra serien destruïts, confiscats iil.legalment annexionats a Israelamb ordres militars. Aquests 17

pobles palestins quedarien separatsen 4 bantustans o cantonsdiferents. La terra entre el mur i Israelquedaria com a zona militartancada. Israel diu que es donarienpermisos especials per permetre alspalestins que visquessin dinsd’aquesta zona entrar a Cisjordània,amb chekpoints permanents cada15 km al llarg del mur. Els palestinsde l’altra banda haurien de demanarpermisos especials per entrar a lazona militar tancada .

Pel que fa a la part del mur al sudde Cisjordània i Jerusalem, encarano s’han aprovat els plans detallatsi mapes. Malgrat això ja s’hanconfiscat 700 dunums de terrapalestina per construir el mur enaquesta zona. La llargada d’aquestapart sud seria de 215 km i implicarial’annexió de facto de 400quilòmetres quadrats, dels quals unterç pertanyen al Jerusalem Estocupat. En total suposaria l’annexióde 39 assentaments construïtsil.legalment, amb 270.000 colons i276.000 palestins. “Per resoldre elproblema demogràfic dels palestinsde dins el mur” apunta el Ministeride Negociacions Israel estàconstruint dos murs al voltant deJerusalem, el primer dels quals ésun mur interior construït sobre elslímits municipals de Jerusalem”.

Per mantenir la visió exclusivista iexpansionista del Jerusalem d’Israelamb el màxim de jueus israelians itan pocs palestins com sigui possible,Israel podria (i, pel que es veu, pot)crear un bantustan que incloguésel poble de Kfar ‘Aqab i el camp derefugiats de Calandia, encara queels seus habitants tenen carnetd’identitat de Jerusalem. Ambaquest mur quedarien aïllats alhorade Cisjordània i de Jerusalem, iIsrael evitaria el molest problema dequè fer amb milers de palestins a la“seva” banda del mur.

Extractes de la declaració de LAW(Societat Palestina per la Protecció

dels Drets Humans i el MediAmbient), novembre de 2002.

impossibilitat total- de movimentsper als treballadors i estudiantspalestins i per a les mercaderies. Uncas molt i l· lustratiu és el d’AlMawasi, a la costa de Rafah i KhanYunis al sud de la Franja de Gaza,en què viuen 10.000 palestins aïllats.Des de l’esclat de la Intifada noméses permet el pas per aquestchekpoint als residents majors de25 anys. D’allà sortia el 35% de laproducció agrícola de la Franja i hihavia una important activitatpesquera; ni els treballadors podenaccedir-hi, ni les collites i el peix enpoden sortir. Mentrestant,Cisjordània queda triturada pelschekpoints en 300 fragments quees tanquen i queden totalmentaïllats.

Els checkpoints externs entre elsTPO i Israel estan tancats des del’esclat de la Intifada, impedint el pasdels palestins cap a Israel (incloent-hi la major part dels 225.000treballadors que creuavendiàriament cap a Israel des de laFranja de Gaza i Cisjordània) isegellant el pas entre Cisjordània ila Franja.

A més els checkpointsconstitueixen un punt de detencióhabitual d’activistes palestins i,també, d’assassinats i tortures. Lesvexacions i maltractaments a quès’hi sotmet sistemàticament elspalestins es poden suposar.

Per últim els checkpoints, elsassentaments i les bypass roads sónenclavaments de l’exèrcit –ques’afegeixen al fet que els colonsestan molt armats- des dels qualspoder fer incursions militars i queconverteixen en línia de foc totes leszones palestines que cauen dins delcamp d’acció dels trets.

hivernacle

Les agressions militars israelianes tenencom a objectiu fer impossible a llarg terminiel retorn dels palestins a casa seva. A laimatge un hivernacle destrossat al nord deGaza. L'excavadora segueix treballant alfons.

7

La Traïciód’Arafat

ReprReprReprReprRepressió interessió interessió interessió interessió interna i despotismena i despotismena i despotismena i despotismena i despotisme

A Gaza, la gent del Centre Palestípels Drets Humans (PCHR) ens vaportar a veure les restes del quartergeneral de la policia palestina. UnApache, helicòpter de fabricaciónordamericana armat amb míssils,l’havia destruit durant l’ofensiva dela primavera. No en quedavagairebé res. En Hussam eslamentava: “van estar cinc anys fentreunions setmanalsamb la CIA i elMossad al checkpointd’Eretz: entregaventots els activistes queIsrael demanava i javeus de què els haservit; Israel ho haacabat destruint tot”.No era una metàfora,ni es referia a trobadesclandestines: en elsacords d’Oslo es diuclarament que la elsserveis secretsnordamericans ii s r a e l i a n s“assessoraran” elscossos policials palestins en la “lluitaantiterrorista”. Els assentaments noes van desmantellar, com diuen elsacords, però aquesta part sí que esva fer efectiva.

Represssió

L’Autoritat Nacional Palestina hadesenvolupat un enorme aparellrepressiu, format per nou cossos deseguretat interior que es controlenmútuament. Els activistes pels dretshumans palestins –el PCHRdenuncia els atemptats contra elsdrets humans comesos tant perpart d’Israel com per part del’autoritat palestina- xifren en 20.000el nombre de policies de la Franjade Gaza (la qual cosa equival a unpolicia per cada 50 habitants, undels índex més alts del món).

Evidentement això consumeix lamajor part del pressupost del’autonomia palestina.

Els militants d’esquerra palestinsens explicaven com Arafat utilitzal’acusació de “col·laboracionisme”per liquidar sectors de l’oposicióinterna. El Front Popular té gairebétres-cents companys a les presonsd’Arafat. Tampoc no hi ha llibertat

de premsa i els llibres crítics ambl’autoritat han estat prohibits. Nodeixa de ser significatiu que Arafatescollís la terrorífica presó d’AnsarII –tristament cèlebre perquè era elprincipal centre de torturaisraelianà- com a seu de l’autoritatpalestina a Gaza. El desembre de2001, en ple estat d’excepció,Arafat va detenir els militants queassenyalava Israel, i va tancar localsi diaris de l’oposició. En una situaciótan brutal com la d’ara, l’autoritatpalestina segueix negociant ambl’administració militar israeliana elstocs de queda diaris a Cisjordània.També va ser escandalós el preude l’alliberament d’Arafat del setgede la Mukata de Ramal·la:l’empresonament a la presó colonialde Jericó, sota custòdia de tropesbritàniques i nord-americanes, dels

5 acusats de l’atemptat contra elministre israelià de turisme,Rahavam Zeevi, militants del PFLPi, fins i tot, del seu Secretari Gene-ral, Ahmed Saadat. Com la soluciópactada amb Israel i la unió Euro-pea per “solucionar” el setge del’església de la Nativitat: ladeportació els combatents que Is-rael va voler a la Franja de Gaza i adiversos estats de la Unió Europea-tres d’ells a l’Estat Espanyol-legitimant així la polít ica dedeportació d’activistes palestinsimposada per Israel.

Al centre Ibda, del camp derefugiats de Deisheh a Betlem, ensvan explicar com havia anat tot iens van ensenyar un vídeo sobre elsetge: els tancs havien entrat asang i foc a la ciutat i elscombatents palestins, després deresistir durant hores, van haver derefugiar-se a l’Església. Van aguan-tar quaranta dies, gairebé senseaigua ni menjar, i finalment Arafat

els va vendre. Els familiarsni tan sols van poderacomiadar-se: des de lestanques van veure com elspolicies israelians se’lsenduien, amb l’acord explícitde l’autoritat palestina.

Burocratisme

El govern d’Arafat és unaparell burocràtic de granstentacles, on totes lesdecisions es centralitzen enla persona d’Arafat i ons’imposa un règim duríssimde repressió interior. Ladirecció de la Intifada és

marginada sistemàticament perl’Autoritat Palestina, i els llocs claude la nova administració es lliurenals exiliats o a l’èlit terratinent localque dóna suport a Arafat: l’oligarquiatradicional palestina, que va serdesplaçada per la intifada, recupe-ra el poder amb l’autonomia. Elscomitès populars de la primeraintifada han estat marginats de lesestructures de poder i handesaparegut sota la pressió políti-ca, financera i repressiva del governpalestí i de la mateixa OAP, en quèArafat ha assentat un poderpersonalista hegemònic. El ConsellNacional Palestí, màxim organismede l’OAP, no s’ha reunit des de1991 i mai no s’ha pronunciat so-bre els acords de pau. Tampoc elComitè Executiu de l’OAP ha pogutpronunciar-se.

Centre residencial per a l'oligarquia palestina a la platjade Gaza. Obert en ple genocidi.

88

Malgrat tot, Arafat es troba ambgrans obstacles: el suport a ladirecció de la intifada, la tradiciód’una organització internademocràtica, i la història de lluita delpoble palestí no són fàcilsd’esborrar. La majoria de partitspalestins s’han negat a formar partde l’autoritat palestina, i moltsmembres del comitè central deFatah han refusat càrrecs degovern.

Corrupció

L’Autoritat palestina ha imposattambé amb la connivència del’imperialisme i d’Israel un règimcaracteritzat per la corrupcióflagrant: els pressupostos generalsde l’autoritat palestina només esvan fer públics l’any 1997. No hiha cap control sobre les donacionsinternacionals, ni sobre els 600milions d’euros que Israel ha pagatanualment a l’autoritat palestina enconcepte de devolució d’impostos(IVA i SS dels treballadors palestinsa Israel) fins a l’esclat de la SegonaIntifada. El Casino de Jericó –el jocestà prohibit per la Constituciód’Israel- es una societat mixtacogestionada per l’autoritatpalestina i un grup d’empresarisisraelians que tenen el fill de Sharoncom a representant. Els monopolisde gas natural, hidrocarburs,aigua, l’empresa de telefonia mòbilJawal, el ciment i el tabac estroben en mans de la màfia del’entorn d’Arafat. Amb la invasióisraeliana dels territoris ocupats totsels fons s’han evadit sense deixarcap rastre.

Quan érem a Palestina vam viureel darrer intent d’Arafat perdesactivar la segona Inti fada:l’acord Gaza i Betlem primer quesegueix la mateixa pol ít icad’entrega a Israel malgrat la brutalrepressió exercida contra el poblepalestí: Israel havia de retirar-se dela Franja de Gaza i de Betlem acanvi que l’autoritat palestinagarantís la f i de les accionsarmades palestines. L’acord es vasignar amb l’oposició de tots elspartits de l’esquerra i islamistes iamb una oposició molt forta dinsmateix de Fatah i ha mortdefinitivament amb la reocupacióper part de l’exèrcit israelià –queno s’havia retirat en absolut de laFranja de Gaza- de Betlem a finalsde novembre d’enguany.

De totes lespromeses d’Oslo,l’única que es va ferrealitat és la creaciód’una “autoritatnacional palestina”.Oslo no va reconèixerde cap manera el dretd’autodeterminaciódel poble palestí, peròva crear un governbasat en un pseudo-territori i un pseudo-estat, sota elcompromís de liquidarla Intifada. Israel il’ imperialisme vanescollir els sectors mésburocratitzats del’autoritat palestina,que exerceixen ungovern despòticsancionat pels acordsinternacionals. El procés d’Oslo dóna origen a un règim políticcorrupte i sotmès a Israel: Israel té el dret de veto sobre totes lesmesures legislatives que aprovi el Consell Legislatiu Palestí; la LleiBàsica de l’autoritat palestina aprovada a Oslo (embrió d’una futuraConstitució palestina) sanciona la concentració de poders en mansdel president; no s’estableix cap garantia democràtica i la formacióde partits i el dret de reunió queden subjectes a l’aprovació del’autoritat palestina. Passa una cosa semblant amb el sistemaelectoral: Israel té dret de veto sobre els candidats i els electors, is’exclou específicament aquells que “s’oposin al procés de pau”.La majoria de candidats de les eleccions al Consell Legislatiu estavenlligats a Fatah o a alguna de les grans famílies terratinents palestines.Tot i la crida a l’abstenció de Hamas i el Front Popular, la participacióva ser del 86% i Arafat va guanyar amb el 87% dels vots, malgratque els dirigents de la I Intifada també van tenir un èxit considera-ble.

Així, el gir personalista i autoritari d’Arafat no es pot entendrecom un problema intern de la societat palestina sinó que respon ala consolidació en el poder d’un nou règim segons els paràmetresd’Oslo. Oslo va dur al poder una élit política que venia de l’exteriori que no havia participat directament en la primera intifada, sinóque havia estat escollida per fer d’interlocutora del poble palestíper l’imperialisme per a posar-hi fi. La Declaració de Principis d’Osloespecificava que una potent força policial palestina cooperaria ambIsrael i la CIA per acabar amb la lluita del poble palestí. Israel notenia cap altre mecanisme per posar fi a la primera intifada quecrear una policia palestina que li fes la feina bruta. L’eix de l’activitatpolítica de l’autoritat palestina en el terreny intern era desplaçar ladirecció que havia nascut en la lluita contra l’ocupació als territorismentre la direcció de l’OAP es trobava a l’exili a Tunísia.

Vèncer quan noes pot convèncer

Els acordsd'Oslo vanlegitimar lapresènciamilitarisraelianaalsTerritorisOcupats.

9

Amb més de dos terços de lapoblació refugiada, el dret del retornés, sense dubte, una de lesreivindicacions fonamentals delpoble palestí que, alhora, ha estatoblidada per Arafat en els Acordsd’Oslo i en tots els intents posteriors.Els camps de refugiats dels TPO –vam poder-ho veure en algunscamps de la Franja de Gaza i en elsde Betlem- són, per això mateix, elsnuclis més actius de la resistènciapalestina.

Actualment hi ha uns 4.9 milionsde palestins refugiats, d’aquests3.874.738 es troben fora de laPalestina històrica, sobre tot aJordània (1.639.718), Síria (391.651)i el Líban (382.973). Als TPO n’hi ha607.770 a Cisjordània i 852.626 mésa la Franja de Gaza. Molts delspalestins que no van ser expulsatsdel territori de l’Estat d’Israel tambéhan estat desplaçats internament.

Les condicions de vida delsrefugiats són duríssimes dins i forade Palestina. Per exemple al Líbanels refugiats palestins no poden viurefora dels camps, necessitenpermisos especials per moure’s d’unlloc a un altre, tenen vedat l’accésa la universitat i hi ha un llistat d’oficisque tenen prohibit d’exercir.

Als camps dels TPO la situació delsrefugiats és d’amuntegament, tant,que al camp de refugiats d’Aida, aBetlem, ens explicaven com una deles activitats que preparaven per ala mainada era portar-los de tant entant a algun lloc on “puguessin mirarlluny”; la vista se’ls atrofiava, perquèdins dels camps de refugiats, mirison miris, sempre estàs envoltat deparets. L’exemple més contundentde la densitat de població als campsés en el de Jabalia, al nord de laFranja de Gaza, on viuen 90.000refugiats en una superfície de 3km². Això explica fins a quin puntsón brutals accions israelianes comel bombardeig amb míssils que afinals de juliol de 2002 va fer 16morts i més de 250 ferits (la majoriainfants) al camp de refugiats de laciutat de Gaza. D’altra banda, les

demolicions de cases com a formade càstig col·lectiu als familiars decombatents palestins adquireixentambé una altra dimensió: al campde refugiats de Dheisheh, escalculava que l’enderroc ambbulldozers d’una de les cases quehi havia sentenciades per Israelprovocaria la destrucció de 12cases contigües més i que, pertant, 200 persones es quedariensense sostre.

Amb la complicitat de l’ONU

Els camps es troben sota laresponsabilitat de la UNRWA,l’agència de l’ONU per als refugiatspalestins. Així, als TPO hi ha sistemesparal·lels d’educació primària i desanitat: el de l’ONU pels refugiats iel de l’ANP per la resta dels palestins.Però l’ONU no proporciona en

absolut les condicions mínimes desubsistència als camps: no ja elsaliments, sinó que els refugiats hande pagar l’aigua, l’electricitat, etc.Tampoc no proporciona una estruc-tura sanitària capaç de cobrir lesnecessitats, de fet només alscamps més grans hi ha algun tipusd’establiment sanitari. La inhibicióde l’ONU arriba a ser tan greu queamb el pressupost de la UNRWAno n’hi ha prou no ja per oferir ma-terial escolar als infants refugiats sinóni tan sols per pagar el sou alsmestres –que són palestins. Enaquesta situació algunes escolesde l’ONU arriben a cobrar als pa-res, cosa que en la majoria delscasos és materialment impossible.Amb aquests elements pensar quel’ONU proporcionaria seguretat alscamps de refugiats dels TPO seriauna quimera, els camps derefugiats pateixen la mateixarepressió de l’exèrcit israelià, de fetels hospitals i escoles dels camps,amb la bandera de l’ONU com aúnica protecció que aquesta elsofereix, són tirotejats sistemàtica-ment per l’exèrcit. Per al personalpalestí de la UNRWA les restriccionsimposades per l’exèrcit israelià sónles mateixes que per a tots els

Màrtirs

màrtirRE

FUGI

ATSCinquanta anys

fora de casa

Quan estàvem a Betlem vamtenir l'oportunitat de visitar lafamília de Daryan Abu Aysha,una noia que va dur a terme unaacció suïcida el 27 de febrer de2002. Aleshores tenia només 18anys i estudiava fiilologia anglesaa la universitat d'Al Quds. Voliaser periodista, per explicar al móncom pateix el seu poble.La casa de la família estavaamenaçada de demolició perl'exèrcit: Israel manté una políticasistemàtica de repressió sobreels familiars dels kamicazes queconsisteix a destrossar-los lacasa i deportar-los a la franja deGaza.El pare de la noia volia explicar-nos perquè la seva filla haviadecidit omplir el seu cotxe debombes i estavellar-se contra uncontrol militar. Daryan vivia al

camp de refugiats de Deheishedes que havia nascut. Dos delsseus germans i molts amicshavien estat assassinatsimpunement per les tropesisraelianes. "En qualsevolmoment entren al camp i matenqui volen: la meva filla sabia que,d'alguna manera, ja estavamorta, i no volia esperar fins queli toqués a ella".

1010

palestins, quan els chekpointsestan tancats ho estan també perla UNRWA, ambulàncies incloses.Però els treballadors palestins del’ONU tenen a més les restriccionsque l’ONU els imposa: tenenprohibit subministrar tot tipusd’informació sobre la situaciópalestina a la premsa i alsestrangers. Sense cap necessitatde parlar de les desenes deresolucions de l’Assemblea Gene-ral de l’ONU reafirmant el dret delretorn dels refugiats palestins, esfa difícil qualificar el paper de l’ONUd’una altra cosa que de còmpliceactiu i passiu de l’Estat d’Israel.

Refugiats, 50 anys després

El dret del retorn de tots elsrefugiats és una de les principalsreivindicacions del poble palestí ipotser la que xoca mésobertament amb el “procés depau” d’Oslo d’Arafat i totes les“propostes de pau” que l’hanseguit. El dret del retorn és el dretdels refugiats palestins a tornarcasa, a tornar al lloc d’on ells o laseva família van ser expulsats, enmolts casos en la neteja ètnicaisraeliana de l’any 48, i és damuntd’aquestes terres que s’haconstruït l’Estat d’Israel. Per aixòOslo i tots els plans que es limitena discutir percentatges delsTerritoris Ocupats per Israel l’any1967 de cap manera aportensolucions pels refugiats i per aixòaquests continuen reivindicant larecuperació de tota la Palestinahistòrica. Quan preguntes a unnen refugiat d’on és, no et responel nom del camp de refugiats onviu, ni la el nom de la ciutat on elseu camp s’ubica, sinó el nom delpoble d’on van ser expulsats elsseus avis. De pares a fills elsrefugiats transmeten l’origen, iamb ell, la consciència que el dreta tornar a casa és inalienable, iamb ella, la continuïtat de la lluita.Per això, malgrat que lescondicions de vida als camps sónduríssimes, els refugiats es neguena viure fora, mantenir la condicióde refugiats, que l’ONU acredita,equival a mantenir les sevesreivindicacions vives. I, també peraixò, els camps són els nuclis deresistència més ferms de laIntifada, als camps es nodreixenles organitzacions polítiquespalestines i, dels camps, surten lamajor part dels kamikazes.

Deheishe, 21 de novembre de 2001

Els que vivim a Dheisheh voldríem parlar-vos una mica de les nostres vides

sota aquesta cruel ocupació israeliana. Hem viscut des del naixement la vida de

la despossessió, la vida dels refugiats a la seva pròpia terra. Des de la infante-

sa –que en res no s’ha assemblat a la infantesa- hem entès el significat -lleig-

de l’ocupació, el significat de ser refugiat, el significat de la despossessió i de la

pèrdua. Hem

entès el significat

de l’esclavitud, i

volem morir per

recuperar la

llibertat. Hem

entès el significat

de tenir i perdre,

i ara no pensem

en res més que en

com recuperar

allò que és ben

nostre. Només

parlem de com

podem viure com

els altres, amb

llibertat i

dignitat.

I no és impos-

sible. Sentim par-

lar d’alguna cosa anomenada drets dels ani-mals… quan veig un amo passejant un

gos, voldria ser aquest gos, perquè la vida d’aquest gos és millor que la que jo he de

viure. Hem crescut en un camp de refugiats, sota ocupació, jo i la resta de la

meva generació hem nascut abans de la primera intifada del 87, aleshores –

encara que fóssim infants- vam entendre què volia dir participar en la intifada,

vam participar en tot allò que vam poder, però no hi havia res més que pedres...

I les utilitzàvem…

Vam continuar la nostra resistència amb pedres durant set anys, i quan es va

anunciar l’anomenada ‘pau’, vam pensar que potser podríem veure algun reflex

d’aquesta pau. Però cada dia que passava ens adonàvem que aquesta anomenada

pau era només una altra forma d’ocupació, ocupació a través de negociacions.

Tothom ha pogut veure la prova innegable d’aquesta pau cruel; el fet que més

jueus han vingut a Palestina, i l’increment d’assentaments des dels acords d’Oslo.

Aquesta mentida perpetuada va produir la desil·lusió de la gent, va produir el

creixement de la pressió sobre el poble rebutjant la idea de “pau”, fins el moment

que Sharon va caminar dins d’Al Aqsa -aquesta va ser la guspira que va

obligar el poble a anunciar la seva ràbia. I el poble es va convèncer que la

llibertat mai no arribaria sense resistència, aquest va ser el naixement de la

nova intifada.

Aquesta nova intifada ha vist més coses que pedres, ara tenim armes de foc,

però ni tan sols aquestes armes són res comparades amb l’arsenal israelià. Però

tenim una cosa més forta que totes les seves armes; tenim la voluntat de lluitar

per la llibertat. Malgrat tots els màrtirs, els ferits, deportats i empresonats,

encara volem lluitar, perquè lluitem per la llibertat. Si la llibertat no és per

nosaltres serà pels nostres fills, pels nostres néts. Com diem sempre, el somriure

d’un infant és més fort que un avió de guerra israelià.

Des dels camps de refugiats de Palestina al món, malgrat la distància, malgrat

el toc de queda, malgrat els dies que hem viscut en tendes, us envio aquest missatge:

sóc un refugiat, i no duc una branca d’olivera, perquè sé que a Oslo mai no es va

parlar de nosaltres. >>

Jehad x, Camp de refugiats de Dheisheh, Betlem, Cisjordània.

Dels fills i filles del camp de rDels fills i filles del camp de rDels fills i filles del camp de rDels fills i filles del camp de rDels fills i filles del camp de refugiatsefugiatsefugiatsefugiatsefugiatsde Dheisheh a tota la gent del mónde Dheisheh a tota la gent del mónde Dheisheh a tota la gent del mónde Dheisheh a tota la gent del mónde Dheisheh a tota la gent del món

Al camp de refugiats de Deheishe (Betlem) viuenquinze mil persones en cinc quilòmetres quadrats.Israel talla l'electricitat durant l'hivern i l'aigua durantl'estiu. La gent s'ha hagut de construir dipòsits perrecollir l'aigua de pluja

aigua

11

"Cap carrer del camp tindrà mai nom"

"Ho sentim, Papa, però no posarem el teu nom acap carrer del camp, perquè aquest camp nodurarà per sempre"

25/03/2000. Ara fa tres dies, el 22 de març, va ser el dia queDheisheh va rebre una atenció sense precedents del món quan elPapa va visitar el camp. (...).“Volem mostrar els nostres 52 anysde sofriment en una hora de visita seva”, deia el meu amic Ziad,membre del comitè popular que organitzava la visita. (...) Des d’undels escenaris la mainada havia d’alliberar 52 coloms, i en un altres’havien d’exposar els noms dels pobles d’abans de 1948 d’onprovenen els habitants de Dheisheh. Un grup d’artistes adolescentsva pintar murals i grafitis a l’entrada del camp i al llarg de la ruta delPapa. Hi ha un mapa de Palestina, tendes de refugiats, presospolítics i alguns eslògans en anglès en què es llegeix “Volem tornara la nostra terra”, “La resolució de l’ONU 194 és el nostre camí deretorn”, etc. Dheisheh es va convertir en una exposició –el comitèorganitzador era conscient que Dheisheh representava la greusituació de 59 camps i dels prop de 4 milions de refugiats palestins,i que tenien l’oportunitat del segle per enviar al món un missatged’importància singular: lademanda dels refugiatspalestins que s’executi el dretdel retorn. (...)

Veient la presència massivade policies de la SeguretatPreventiva de l’AutoritatPalestina treballant (uns 2000),la gent xiuxiuejava amb disgust–“tuz” (ja n’hi ha prou ). Amb laseva manera de governarcorrupta, autoritària, militaristai repressiva i la s-evaincompetència en el procés depau, l’Autoritat Palestinas’havia convertit en objecte deressentiment i recel entre elpoble. Les forces de seguretatmal entrenades, gensprofessionals i massa grosses(degut a la pressió d’EUA id’Israel perquè es garantís laseguretat pel procés de pau)havien donat una imatgenegativa, i algunes experiènciesmolt nocives amb quasi tots els palestins que vivien a les zonessota control de l’ANP. La Miyasar va donar instruccions a la Fairuz,una noia amb un caràcter obert i desinhibit, de refrenar elscomentaris sobre l’Arafat i el Papa. Els membres de l’ANP,altrament anomenats l’Oslo class (la gent que ha obtingut beneficisfinancers dels acords polítics, socials i econòmics des delcomençament d’Oslo), va començar a arribar amb cotxes luxosos.L’Arafat va aparèixer en un vehicle VIP. Quasi ningú no va saludar niaplaudir quan va saludar el grup de gent. El Papa va arribar 45minuts més tard de l’hora prevista, saludant des del Papa Mòbilabans de desaparèixer ràpidament pels carrerons. (...)

Jo caminava cap a casa d’un amic amb un grup de noies quandesenes de nens i homes de sobte van venir corrent. A l’ambienthi havia una tensió inusual. Volaven pedres pels aires. Elsenfrontaments havien esclatat.

El carrer de davant del camp, que era ple de gent que aplaudiafeia tot just mitja hora, ara era un camp de batalla. Centenarsd’homes enfadats, corrent i tirant pedres a la policia. Un grupd’homes furiosos s’enfrontava a un oficial. Els membres del comitèpopular corrien entre els joves que tiraven pedres, provant de

calmar la situació sense cap èxit. Aviat van escampar-se rumorsque uns quants policies havien tractat brutalment i insultat un jovevoluntari del camp, i que això havia desencadenat la ràbia de tothomque hi havia al voltant. Més homes venien des dels carrerons cap al’entrada del camp per afegir-se a la lluita. L’energia i la força que hihavia i que va mobilitzar la massa en una fracció de segon eraincontenible.

Els xocs van continuar durant el vespre. La meitat del camp eraal carrer i l’altre meitat als terrats, mentre l’imam (líder religiós)demanava un alto-al-foc a través dels altaveus de la mesquita, quenormalment s’usen per les pregàries. Des dels terrats d’amicsmeus vaig veure piles de gent movent-se en onades, avançant iretrocedint. Vaig sentir el soroll de vidres trencats i ferros, i vaig sertestimoni, quan la lluita es tranquil·litzava, de la gent dempeus quecomençava a cantar. Vaig veure amb la Miyasar i les seves fillesguspires vermelles desapareixent en el cel fosc mentre es llançaven

trets a l’aire. “Això és el camp deDheisheh”, em va dir la Miyasar.“Sempre som nosaltres que ensalcem i que lluitemcol·lectivament, al capdavant delmoviment popular. Les cosessempre comencen a Dheisheh.”

Els policies van irrompre enalgunes cases i es desbocaven,trencant mobles i aterrint donesi infants. Ara la massa de gentse n’anava cap Betlem, cap a lacomissaria de policia perprotestar per la brutalitat policial.Vaig baixar al carrer, on vaig veurela majoria dels meus amics nois,des de l’Aysar de 10 anys, delgrup de joves dansaires d’Ibdaa,al marit de la Miyasar i membresdel comitè popular, manifestant-se. (...)

El significat de l’incident vamés enllà de la resposta a labrutalitat de la policia.L’estancament perpetu i la

despossessió, i encara més important, la falta d’esperança en unasolució per als problemes dels refugiats havien encès la ràbia i ladesesperació que estan tan presents tot just sota de la superfícieals camps de refugiats. Va explotar a la cara de la seguretat palestinaque havia esdevingut el seu enemic immediat i el símbol del greuge.Quan la pròxima revolta esclati a Palestina vindrà dels camps derefugiats i contra l’autoritat –els xocs post-papa hauran estat elpreludi d’allò que la majoria dels meus amics prediuen.

El vespre de l’endemà, era a la sala d’estar de la Miyasar. Miràvemles notícies de la tele que ensenyaven el papa amb infants israeliansben vestits a Yad Vashem (el Memorial de l’Holocaust). Cap denosaltres no va dir res. En la visita a Dheisheh, cosa que va indignartothom, el Papa no havia fet cap menció al dret del retorn. Esperoque arribi el dia que els palestins rebin les disculpes per la pèrduade la seva terra i pel brutal patiment que l’ha seguida. Els equips dela tele i els periodistes han desaparegut dels carrerons del camp,que ara estan plens de pedres escampades dels xocs. Se sentcom si el món ja hagués oblidat Dheisheh.>>

Shirabe Yamada, Directora del Volunteers for Peace inPalestine.

grafiti

1212

tortures

Amb més de 850.000 condemnesd'empresonament des de 1967 el poblepalestí pateix l'ús de la presó com aarma de guerra. Es pot dir que gairebétothom té un familiar pres i lesassociacions de defensa dels presosjuguen un paper molt important. Vamvisitar-ne una a Betlem i una altra aGaza.

Ossam Qaraqa. Ass. de Presos Palestins Ossam Qaraqa. Ass. de Presos Palestins Ossam Qaraqa. Ass. de Presos Palestins Ossam Qaraqa. Ass. de Presos Palestins Ossam Qaraqa. Ass. de Presos Palestins

"A les presons latortura és sistemàtica"

ENTREVISTA

Parla’ns de l’Associació dePresos.Es crea el 93 per l’atenció social iels drets del presos amb gent queacaba de sortir de la presó i altresque encara són dins. Som a totesles ciutats importants deCisjordània. Sobre tot donemsuport als presos i a les famílies illuitem pels drets a les presonsisraelianes que han de ser els delspresoners de guerra que estanregulats a la IV Convenció de Gi-nebra. Fem activitats a tres nivells:difusió; mobilització i suport legal.Penseu que actualment hi ha uns8000 presos polítics, en diversesmodalitats: en centres de detenció,presons centrals i presons militars.En els últims 5 mesos han fet uns6000 presos, això és una arma deguerra més contra els palestins. Hiha tot tipus de gent presa, és unaguerra total: dones, nens, joves...Hi ha 250 menors d’edat detingutsi 300 ferits empresonatsdirectament sense passar perl’hospital, 40 dones. 1700 delsdetinguts ho sónadministrativament, és a dir, no hiha cap càrrec contra ells.

Quines són les condicions devida a les presons?Les condicions de vida són moltdifícils sobre tot als camps militarsal Negeb (Ansar III) i Ofar, a propde Ramal·la. No estan cobertes lesnecessitats bàsiques mínimes:roba, higiene; no reben captractament mèdic; hi ha insectes icontaminació... tot això és una

altra forma de càstig contra elspalestins. Per exemple, les donespreses a Ramle ara estan en vagade fam des de fa 16 dies per lesmales condicions de vida, perquèes va rebentar una claveguera adins de la presó.El conflicte polític es reflecteix al’interior de la de la presó i, per tant,l’administració de la presó actuaigual que fora, castigant els presos:cel.les d’aïllament, gasos, canvisde presons, els colpegen, elslliguen als llits, etc. Amb les dones,moltes de les quals són menors,fan el mateix, ara les tenenconfinades. Hem fet crides i pro-testes a l’ONU, a Amnistia Inter-nacional, a ONG’s, però Israel norespon. Aviat farem un acte a laNativitat de Betlem amb els fills delspresos que deixaran anar ambglobus amb missatges perquèarribin als seus pares presos. Detota manera, ara el problema mésimportant és el dels advocats. Elspresos tenen dret a un advocat i ales visites de les famílies, això sónqüestions humanitàries i no paspolítiques, però Israel ho plantejacom si fossin qüestions polítiques.Els advocats palestins no podenentrar als jutjats ni a les presons,

només els que tenen nacionalitatisraeliana. Nosaltres tenim setadvocats israelians, uns quants sónpalestins i els altres, jueus.

Quines diferències hi ha en eltracte dels presos entre els dela I i els de la II Intifada?Israel tracta els presos amb esperitde revenja. Hi ha maltractamentsfísics des de la detenció per partdels mil i tars, abans noméstorturaven durant els interrogatoris.

Durant la II Intifadahan mort 100 presos,abans tambépassava, però no pasamb un nombre demorts tan bèstia.També tenenmètodes nous de tor-tura, f ísica ipsicològica. Enfoquendirectament contra lacultura àrab del’honor, amenacen elshomes de violar lesseves dones, ... lamajoria dels presostenen problemespsicològics, i aquí nohi ha psicòlegs quepuguin ajudar-los.

Ens han dit que les presonssón escoles polítiques pelspalestins.Les presons han deixat de serescoles, els presos estan deprimits,xocats després d’haver confiat enel Procés de Pau d’Oslo. Durantla I Intifada jo tenia molt clar quèhavia de fer, lluitava per la llibertat ipel meu poble, i, per tant, m’eraigual si moria o si em passava moltsanys a la presó. Milers de presosde la I Intifada s’han passat moltsanys a la presó i alguns encara sóndins; però Oslo ha fet que el somnide llibertat i resistència col.lapsés.Oslo ha corromput el sistema devalors de la gent i, per tant, el blocde lluita s’ha enfonsat, ens hemconvertit en un poble d’esclaus,fins i tot amb la policia palestinareprimint-nos. Qualsevol pobleocupat té el dret natural de resistir,però amb el nou discurs laresistència és terrorisme. El poblepalestí amb Oslo ha d’enfrontar-seper partida doble: a Israel i a lapolicia i l ’exèrcit palestí quetreballen per mantenir l’ocupació.

Quin paper fa l’ANP?Segons els Acords d’Oslo l’ANP és

13

PRES

OS

una autoritat civil sense sobirania,el seu poder es limita al que tenenels ajuntaments. Des de l’any 94tots els documents oficials esdemanen a l’ANP, l’ANP agafa elpaper i negocia amb Israel iaconsegueix o no allò que diu elpaper. Aquí, per exemple, l’oficinaadministrativa d’Israel –que ara ésmilitar- es va traslladar 2 km desdel centre de Betlem als afores,l’ANP es limitava a fer de media-dora.

Oslo ha suposat una formad’ocupació encara més perillosa:des de fora semblava que aquí hihavia pau i que no hi haviaocupació, però aquesta visió inter-nacional és radicalmentfalsa: amb Oslo es multi-pl ica el nombred’assentaments i amb lesbypass roads creix la terraocupada; els presos sóntrasl ladats a Israel; esnecessita el permís israeliàper entrar i per sortir;apareixen els checkpoints, etc.

Per això esclata la IIIntifada, respon al procésd’acumulació de ràbiacontra l’ocupació i contral’ANP.

Els partits de l’OAP nosobreviuen l’ impacted’Oslo en el poble perquèels seus programes hancol. lapsat. Es crea unconfl icte intern delspalestins contra l’ANP ques’oblida que existeixl’ocupació i dedica elsdiners que arriben a edifi-car un estat irreal en lloc de lluitarcontra l’ocupació.

Els programes dels partitspolít ics es converteixen en lacontradicció entre el discurs per lallibertat dels palestins i allò queexigeixen d’aquests partits l’ANP ila comunitat internacional. Denun-ciar l’ocupació –que és el quesentien que havien de fer- durantel procés d’Oslo implicava patir larepressió de l’ANP i, per tant,alguns partits opten per l’ambigüitati molts l íders polít ics sónempresonats per l’ANP. Dinsd’Oslo no hi cabia denunciarl’ocupació israeliana. Seguint Oslol’ANP intenta un procés decantonalització, de formació depetits nuclis autònoms de poder,però això és un contrasentit, no espot construir sense començar per

destruir l ’ocupació! L’ANP éscorrupta encara en un altre sentit:sistemàticament i conscient ungrup s’ha dedicat a controlarl’economia i tot el poder i això ésel que volia Israel, un govern dèbil,no pas una ANP real.

Amb tot això... a tu et semblaque Arafat ha jugat un paperde col.laboracionista?Arafat no és un col.laboracionistasinó més aviat un líder impotent.Es pot veure com el responsabledels 8000 presos palestins perquèno ha posat els recursos pertreure’ls, però és que no té recur-sos per fer-ho.

Pels palestins Arafat és un líderimpotent, ara Israel el desqualificaperquè no fa allò que estava prevista Oslo que fes: de guardià d’Israel.Li fan pagar el preu pel no a CampDavid, que era una ordre d’EUA.També s’ha oposat a la sobiraniaisraeliana de Jerusalem, i el poblepalestí ho paga amb ell. Encaraque hagi abandonat el dret delretorn del 48 i que només en faciun defensa moral, li fan pagar.Però és evident que Israel el vacorrompre, va crear els VIP’s, l’elitdins de la societat palestina quetenia un passaport diferent que elspermetia entrar i sortir i fer el queels semblava amb tota llibertat.

Arafat s’autoconstrueix unaimatge falsa, fa com si fos elpresident d’un Estat, però l’Estat,de fet, no ha existit mai, perquè

mai no n’ha tingut les eines. Israels’ha limitat a donar símbols: unabandera, un passaport -que defet porta el número del carnetd’identitat israelià que dóna Israel-, però no pas la llibertat real.

En aquesta II Intifada hi hauna estratègia de resistènciaglobal?La gent es troba en un estat dedepressió, tenim la sensació queno podem fer res, tot està trencatper la intensitat –els F16, elsmíssi ls, els Apaches...- de larepressió israeliana mentre que elspalestins no tenim res: el resultatés el sentiment d’impotència. La

Inti fada va començaressent popular, tothomera al carrer -les escoles,les mesquites...- però laintensitat de la repressió hoha esfondrat. A Betlem vahaver-hi una manifestaciócap al check point, abansd’arribar al dels israelianshi havia el check pointpalestí. L’exèrcit d’Israel vacomençar a disparar con-tra els manifestants. Lagent demanava a la policiapalestina que disparéscontra l’exèrcit i elsprotegís, però van negar-s’hi. La Intifada ha acabatlimitant-se a una cosa mi-litar. Per primera vegadaen 50 anys de lluita apareixl’estratègia dels atemptatssuïcides, això expressa qui-na és la situació dedesesperança de la gent.

Segurament saps que al’Estat Espanyol –incomunicats i assetjats perla Guàrdia Civil- hi ha tresdels activistes palestins queIsrael va manar deportar enun acord signat amb l’ANPsota els auspicis de la UE perposar fi al setge de l’Esglésiade la Nativitat. Què et semblaaquest acord?

L’acord de la Nativitat ésinacceptable, és una solució il·legali inhumana. El concepte dedeportació és il·legal i, per tant, totel que ve després també ho és, itot això s’ha de denunciar. Comtambé que la gent que va estarassetjada a la Nativitat va passar42 dies en una situació desespe-rada i que ningú no va proporcio-nar-los cap tipus de protecció.

1414

Quina és la dimensió del pro-blema dels presos?Des de 1967 Israel ha dictat 850.000penes de presó contra activistespalestins, totes les famílies tenen algúque està o que ha estat a la presó.Hi hagut 35 presos amb penes de30 anys; 185 de15 anys; entre 10 i15 anys 870; entre 3 i 10 anys mésd’11.000; la resta entre 1 i 3 anys.Abans de la II Intifida hi havia 1700presos; des del començament de laII es deia que n’hi havia 2.300 mésde preventius i ara ja tothom és dinsde la presó; a Nablús acaben dedetenir entre 3000 i 5000 persones.L’exèrcit pot detenir algú durant 18dies sense ni tan sols passar la identitata la Creu Roja, de manera que ningúno sap quants detinguts hi ha.

Què han suposat, pels presos,les operacions repressivesd’Israel durant la II Intifada?Des del començament de la IIIntifada quan arriben a una ciutatprenen presos tots els homes de 14a 60 anys, després fan un filtre i se’nqueden 400 o 500. Cap delsdetinguts d’aquesta Intifada no haestat jutjat, allarguen la presópreventiva al màxim, i això és,literalment, fins que ells volen. Hanreobert totes les presons de la IIntifada, moltes de els quals sóncamps de detenció al desert delNegeb. Com que els tenen fora delsTerritoris Ocupats i pels palestins ésimpossible entrar a Israel, des de fados anys els presos no han rebutcap visita, ni poden tenir advocatspalestins, ni cap testimoni palestí potintervenir als judicis.

Hem sentit a dir que Israel ésl’únic Estat té reconeguda

legalment la tortura...El Tribunal Suprem d’Israel ha ditque l’Estat pot practicar la tortura“quan sigui necessari”. Quan etdetenen, et lliguen les mans ambbrides -cosa que està prohibida perla legislació internacional- i et duena la presó. L’interrogatori començade bon rotl lo, t’ofereixen unacigarreta... però quan no vols dir resaleshores comença la violència.

Tenen experts en diferents tipusde tortura: t’aixafen els testicles; ettapen el nas i la boca amb una telamolla de manera que no potsrespirar; et posen una bossa al capque fa una pudor insuportable; etfan asseure en un tamboret ambels peus i les mans lligats a l’esquenaamb la mateixa corda passant pelcoll... Mentre duren els interrogatorisno et deixen dormir durant 3 o 4dies seguits, si t’adorms etdesperten amb cops de botes alsbarrots. Tampoc no et deixen anaral WC; si t’ho permeten és a canvid’alguna cosa i si no els dónes reshas de fer-t’ho tot a sobre. Fins quearriba el judici no tens dret a unadvocat, ni a rebre visites... pot serque t’estiguis anys sencers així, enpresó preventiva.

A més utilitzen sistemes per nodeixar-te marques: et posen dinsd’un congelador, et fan dutxesd’aigua freda i calenta i després etposen davant d’un ventilador...potestar malalt però no deixenmarques. Les condicions són tandures que els carcellers, que sónsoldats de lleva, només s’hi estan15 dies per evitar que es creïn llaçosde solidaritat amb els presos. I usasseguro que aquests vincles sónpossibles: quan jo era a la presód’ANSAR II un guàrdia israelià ensdeixava cada nit un cistell de fruita.Però els torns de quinze dies encaratenen un altre objectiu, com quetenen els presos vivint com bèsties,que tots els soldats israelians hovegin és una forma dedeshumanitzar l’enemic.

Fins a quin punt és possiblemantenir la lluita dins de lapresó?L’únic mitjà de lluita possible és lavaga de fam, hi ha molts presosmalalts que es passen desenes dedies bevent només aigua i sucre.48 presos han mort mentreprotestaven per les condicions devida a la presó, és un combat peraconseguir mantes, més i millormenjar... Per exemple abans ensfeien despullar per moure’ns dins dela presó i això vam guanyar-ho ambvagues de fam. D’altra banda, lespresons han estat l’escola de totsels líders polítics palestins, els llibrestenien les pàgines destrossades detanta gent com els havia llegit.

Els acords d’Oslo vancomportar una amnistia pelspresos polítics palestins?Només va alliberar-se una part delspresos i tots eren gent que ja estavaa punt de sortir i que teniacondemnes curtes i que, per tant,no eren a la presó per accionscontra l’exèrcit. A més només sesortia de la presó a canvi decomprometre’s a no actuar mai méscontra Israel, si t’agafen altre copaleshores se sumen lescondemnes; jo, per exemple, desde l’esclat de la II Intifada no hegosat pujar a Gaza ciutat perquètinc por que em detinguin al checkpoint. D’altra banda, quan surts dela presó la presó continua:necessites un permís especial persortir de la Franja, no pots visitar cappres, no donen permisos pertreballar als germans delsdetinguts... Durant Oslo les visitesals presos també eren molt dures,els familiars havien de sortir a les 2de la matinada per poder superartots els controls i arribar a la presóa les 9 del matí. Tot erenhumiliacions per una visita d’unquart d’hora en què no ens podientocar i a arribaven a casa altre copa les 2 de la matinada.

ENTREVISTA Associació de PrAssociació de PrAssociació de PrAssociació de PrAssociació de Presos Hussamesos Hussamesos Hussamesos Hussamesos Hussam

"Els acords de pau novan portar l'amnistia"A Betlem ens vam visitarl'Associaciió de Presos Hussam,que porta molts anys lluitant perla defensa dels drets delspresoners palestins en mansd'Israel.

15

Quines són les vostresreivindicacions?Els treballadors que anàvem a treballara Israel estem aquí acampats amb unaplataforma de reivindicacions fixa. Estemcontra els sindicats oficials perquè nofan res per millorar la nostra situació inomés reparteixen quatreengrunes. Hi hamoviments d’aturats comel nostre a tota la Franja,amb accions col·lectives imanifestacions. L’últimaque hi va haver a Gazaciutat va ser de 10.000persones encara que n’hihagués hagut moltes méssi no fos pels problemesde comunicació i elscheckpoints.

Les nostres demandesurgents són: 1. diners perpagar els llibres de l’escoladels nostres fills i una ajudaperquè puguin anar-hi -l’escola ara demana dinersals pares perquè l’ONU haanat retallant els pressupostos;2.Seguretat Social, des de la II Intifadano tenim res, no tenim feina i ens hemgastat tot el que teníem. Aquesta acam-pada es radicalitzarà la setmana que veamb una vaga. L’única resposta que demoment hem rebut del governador vaser quan va atropellar-ne un de nosaltresamb el cotxe. També tenim l’amenaçaque ens tallaran l’aigua i la llum de lescases, evidentment no podem pagar-ho i, per tant, si vénen, ens hienfrontarem. A més sabem que hi haajuts que arriben per nosaltres però noens arriben mai, i això vol dir que algús’està quedant el menjar dels nostre fills.També és molt important el tema delsdiners per a què els nostres fills puguinanar a l’escola: si quan el setembrecomenci el curs no hem rebut els diners,

el curs escolar no començarà, portaremels fills aquí, a l’acampada, amb els seuspares.

Quin és el nivell d’atur?La taxa d’atur oficial és del 60%, peròamb tota la gent que treballava a Israel

això no és real, són certes feines perONG’s, l’ONU i l’ANP que emmascarenles dades, l’atur real és del 95%.

Pots explicar-nos quines erenles condicions de treball aIsrael?Quan treballàvem a Israel, per poderpassar els controls i tot això havíem desortir de casa a la 1 o les 2 de lamatinada i no tornàvem fins a les 9 delvespre. A més Israel ens prenia el 17%del sou en concepte de cotitzacions a laSeguretat Social, però mai no n’hem vistni un duro. Des del començament de laIntifada Israel només deixa passar 5000treballadors, als quals fan despullar percreuar la frontera.

El problema de fons és que no hi hauna estructura pròpia de producció

palestina, tota l’economia depèn d’Israel,per això la nostra exigència a l’ANP ésque creï llocs de treball d’una vegada,que posi fàbriques en marxa. Aquí a laFranja de Gaza pot produir-seimmediatament, per exemple, menjar,però Israel no ens deixa exportar i aixíestem, només podem menjar pa,tomates i cogombres. Mentrestantl’ANP filtra les informacions, diu que lasituació és molt dura, però mai no ha fetres per permetre que hi hagi unaestructura productiva pròpia, als ricsse’ls en fot quina és la situació delstreballadors. Potser els països tercerspodrien acceptar els productes de laFranja, però tot això a Israel se li had’imposar, perquè no vol acceptar quetinguem una producció autònoma.També podem treballar en laconstrucció, som nosaltres qui haconstruït Israel, i ara no tenim res deres.

Rebeu algun tipus de protecció socialde l’ANP?L’ANP té muntat un sistema de pensions

rotatives a través dels sindicats,però amb això no n’hi ha per res,no hi ha una Seguretat Social deveritat. De tant en tant se suposaque Israel desbloqueja part delque nosaltres hem cotitzat ambel 17% del sou i ho dóna a l’ANPperò a nosaltres no ens n’arribares. Per això exigim que l’ANPcreï immediatament una caixa deresistència de 2 milions d’euros,que pot sortir dels diners querecapta dels impostos sobre eltabac i el joc i els aranzels sobreels productes que entren alsTerritoris. A més volem que elsdiners els ingressin al comptecorrent de cadascun delstreballadors aturats perquè noens refiem gens de l’ANP ni dels

sindicats. L’ANP és absolutamentcorrupta i nepòtica: teòricament tots elsaturats tenim el dret de treballarrotativament, però l’ANP enxufa qui vol.

Què penseu dels sindicats?Els sindicats no representen elstreballadors sinó a l’ANP i nosaltresestem contra l’ANP i contra els sindicats.Amb una excepció ben clara: si són elsEUA qui ha d’imposar el canvi a l’ANP,nosaltres hi estem del tot en contra. Pelque fa als sindicats l’estratègia ésenfrontar-nos a les eleccions amb lesdireccions actuals i prendre-les i estemsegurs que guanyarem. El problema ésque des de que ha esclatat la Intifada haestat impossible fer eleccions per lapressió israeliana dels checkpoints i totaixò.

MOV

IMEN

T OBR

ER

Abans de la Intifada, creuaven cada dia per a treballar aIsrael. Han arribat a reunir 10.000 treballadors enmanifestacions a Gaza ciutat malgrat els checkpoints i aKhan Younis –on els vam trobar- estan acampats davant de laseu del governador de l’ANP. Els treballadors acampatsdenuncien la situació desesperada a què els aboca l’ocupacióisraeliana, però també, la responsabilitat que hi tenenl’Autoritat Palestina d’Arafat i la direcció dels sindicats.

ENTREVISTA Moviment d'aturats de GazaMoviment d'aturats de GazaMoviment d'aturats de GazaMoviment d'aturats de GazaMoviment d'aturats de Gaza

"Arafat no garanteixels nostres drets"

aturats

Aturats acampats a la governació palestina deKhan Younis

1616

sindicat

Quina és la situació generaldels treballadors palestins?La taxa d’atur a la Franja de Gazai Cisjordània se situa entre el 60 i el

70%, la situació ha empitjorat moltdes de l’esclat de la Intifada. Entreels aturats hi ha unes 3000 donesque treballaven en l’artesania, elshomes que anaven a treballar aIsrael i els de la indústria delsTerritoris perquè depèn totalmentd’Israel. El mateix passa amb elspescadors, des de fa dos anys nopoden creuar el check point per

arribar a la costa. La destrucció dela infrastructura agrícola, el fet queels assentaments se situen damuntde les bosses d’aigua mineral i laimpossiblitat de l’exportació provo-ca una baixada del preu delsproductes agrícoles, amb el quese’n treu no n’hi ha prou permenjar i, per tant, de cara a l’anyque ve no hi haurà collita. Tambéhi ha atacs nocturns diaris decolons i de l ’exèrcit queúltimament, com ahir a la nit a laciutat de Gaza, es dediquen abombardejar els tal lers ambl’excusa que s’hi fabriquen armes.L’extensió dels check points im-plica problemes de desplaçamentpels treballadors, els estudiants iles mercaderies. També téimpacte sobre els nens: inestabilitat

i malsons. Ningú nopot sortir de la Franjade Gaza sense unaautorització d’Israel;la Franja és unapresó. Palestina és unpoble de pau, peròIsrael ha provocat lasituació delskamikazes iguerri l lers, Israeltrasl lada tots elsproblemes internscap a Palestina.

Com és l'estructu-ra econòmicadels Territoris?L’estructura producti-va industrial de laFranja és de petitstallers, com a màxim

de 6 o 7 treballadors. Ara no hi haactivitat industrial, perquè tota laproducció està subordinadadirectament a la indústria israeliana.Des del 67 Israel es dedica adesmantellar la indústria a Gaza ia Cisjordània i a subordinar-la a lad’Israel per aconseguir mà d’obranomés per a la subsistència i sensedrets per a la indústria d’Israel.

Quines eren les condicions detreball pels palestins a Israel?Després de la I Intifada la situacióés diferent pels que tot i que notenien contracte trebal lavendirectament per un patró, quetenien certa estabi l i tat; i elsjornalers, que no en tenien gens.L’empresari ha de declarar eltemps de trebal l i per tantcotitzaven com per tenir dret a laprestació d’atur israeliana i tot iaixò, però l’empresari nomésdeclarava 5 ó 6 dies, per tant, maino arribaven a tenir dret a cobrarla prestació d’atur. Pels jornalers,és clar, encara menys. L’Estatisraelià retenia un 17% del sou delstreballadors palestins, del qual un3% anava a parar directament al’exèrcit.

Quina cobertura social hi hapels aturats?Els sindicats donen 100 dòlars aentre 3000 i 4000 personesaturades cada mes rotativament,la major part prové dels salaris delspalestins que treballen. Hi ha unprojecte d’entrega de 40 euros enmenjar al mes a totes les famíliesen atur que ve d’Aràbia Saudita,però no hi ha ni diners ni feina pertots els aturats. Fa un mes vahaver-hi una vaga per a la gratuïtatde l’ensenyament i per a quèresolguin l’atur creant llocs detreball i prestació d’atur, i aramantenen una acampada.

Com funcionen els sindicatspalestins?Ens organitzem a través debranques productives, n’hi ha 8,que s’agrupen en la Unió Generalde Sindicats de Palestina, que for-ma part de l’OAP i que té 70.000treballadors de Gaza i Cisjordàniaafil iats. Tot i l’atomització delstreballadors, gràcies als cursos deformació que hem organitzat hempogut establir lligams entre elstreballadors. Els representants sónescoll i ts directament pelstreballadors. La UGSP té relacióamb l’ANP, com a qualsevol país,però el finançament no ve de l’ANPi no passa per l’ANP, hemaconseguit seguretat social per30.000 treballadors a Gaza i 30.000a Cisjordània i això imposant-nosper sobre de l’ANP per ajudar elstreballadors. Formem part de laUnió Internacional de Sindicats id’aquí traiem els diners per funcio-nar.

ENTREVISTA Sindicat de TSindicat de TSindicat de TSindicat de TSindicat de Trrrrreballadors de Palestinaeballadors de Palestinaeballadors de Palestinaeballadors de Palestinaeballadors de Palestina

A Khan Younis, a la Franja de Gaza,vam poder reunir-nos ambrepresentants de la Unió General deSindicats de Palestina. El bloqueig totala què Israel sotmet els territorisocupats des de l’inici de la Intifada,sumat a la subordinació absoluta a laindústria israeliana de l’estructuraproductiva palestina i a la substitucióde la mà d’obra palestina, que aquestautilitzava fins ara en condicions desobreexplotació, per mà d’obra juevade noves onades migratòries cap aIsrael, condemnen la major part delstreballadors palestins a l’atur i, amb ell,a la fam.

"L'economia palestinaestà sotmesa a Israel"

17

Quina és la situació que viviu elsestudiants palestins?Som una part del poble palestí i,per tant, com a estudiants des deprimària a les universitats, i sobretot els de certes capes socials,tenim els mateixos problemes quetots els palestins. La majoriad’assassinats d’Israel sónd’estudiants; els bloquejos decarreteres fan que hi hagi moltsproblemes per arr ibar a launiversitat, els check points, amés, són una trampa perassassinar-nos o detenir-nos. Nopodem seguir els cursos i en segonsquins moments no ens podem exa-minar.

L’altre problema molt importantés econòmic, no podem pagar lesdespeses i les matrícules. Quan unpare no pot treballar, aleshores elsfills no poden anar a la universitat.

Això també genera problemes dinsde la família, el pare és incapaçd’aconseguir els diners ... La po-lítica sistemàtica d’Israel és fercréixer la taxa d’analfabetisme.

Fins a quin punt actua l’exèrcitdirectament contra lesuniversitats?L’exèrcit ataca les universitat perdestruir infrastructures comlaboratoris o els ordinadors, comja han fet a la de Birzeit, a la deBetlem i a la d’Al Quds; altresvegades impedeixen que es facinexàmens o directamentassassinen estudiants. Aquí a laFranja la Universitat d’Al Quds estàmolt a prop del chek point entreGaza i Khan Younis i, per tant,l’exèrcit hi entra quan vol.

Aquest any no s’hi han pogut fetexàmens i ja hi hagut 10 morts i

100 detinguts, entre ells algunsprofessors. D’altra banda dosmesos després encara no hanarribat els resultats dels exàmensde selectivitat. A Cisjordània laUniversitat de Birzeit està tancadaper l’exèrcit.

Les universitats palestines sónpúbliques?Totes són privades menys una i engeneral l ’ANP en paga elslaboratoris. Per 10 hores de classehem de pagar uns 200 euros dematrícula per semestre a la Franjade Gaza, a Cisjordània és més car.Per tant molts estudiants no po-den pagar i per tant els profes nocobren i, en conseqüència, no hantingut cap més remei que anar ala vaga; ara tampoc no cobren,però segueixen treballant igual.

Hi ha algun tipus de sistema debeques?Hi ha unes beques de la Unió Eu-ropea que gestiona l’ANP per alsmillors estudiants, però n’hi hamolts que tenen notes de 9 sobre10 i es queden sense beca.Aproven la selectivitat un 70% delsestudiants de lletres i un 60% delsde ciències.

Com esteu organitzats a lesuniveristats?Els sindicats d’estudiants funcio-nen amb eleccions lliures per for-mar part del consell d’estudiantsde cada universitat. Lesorganitzacions que es presentensón de partits polítics laics -Fataho el Front Popular- o islàmics –Hamas-. Però des de que hacomençat la II Intifada no ha estatpossible fer eleccions.

Com vau participar els estudiantsen la I Intifada i com hi participeuara?Ja abans de la primera Intifada hihavia organitzacions dins de lesuniversitats, però eren clandestinesperquè la Unió Generald’Estudiants Palestins formavapart de l’OAP i això volia dir penesde dos anys de presó. En la IInt i fada els estudiants i elsprofessors van començar a sortirjunts en manifestacions al carrer, ivan tenir un paper molt important.En aquesta II Intifada també sommolt actius i, sobre tot, rebemmolta repressió, patim lesrepresàlies cada vegada que hi haun atemptat.

estudiants

ESTU

DIAN

TS

ENTREVISTA Unió d'Estudiants PalestinsUnió d'Estudiants PalestinsUnió d'Estudiants PalestinsUnió d'Estudiants PalestinsUnió d'Estudiants Palestins

"Vivim unarepressió brutal"

Els estudiants palestins són un dels objectius prioritaris dela repressió israeliana. És frequent que l'èxèrcit entri a lesfacultats i que aquestes romanin tancades durant llargsperíodes. Quan vam visitar palestina, les universitatsfuncionaven els mesos de l'estiu per poder recuperar lesclasses perdudes durant l'ofensiva de la passada primavera.A més pateixen també les conseqüències de la políticaeconòmica d'Arafat basada en la creació d'universitatsprivades amb matrícules desorbitades.

1818

Quina és la situació de les donesPalestines?El percentatge de dones palestines quereben educació és molt alt respecte ales dones de la resta del món àrab,són el 48% dels estudiants de launiversitat. Avui, per fi, han arribat lesnotes de la selectivitat i la més alta ésla d’una noia. Pel que fa a la salut elproblema és que la majoria de lesdones són refugiades; al camp de KhanYounis hi ha una sola clínica i des del94 que va arribar l’ANP la situació ésmolt dolenta.

Des del punt de vista social, lluitanthem aconseguit un cert prestigi dinsde la societat palestina; no és gens fàcilque al món àrab les dones puguin tenirpresència pública en tots els àmbitsde la vida. Tot continua essent moltdifícil, però el paper de les dones a launiversitat ja és molt important icomencem a tenir presència en el mónlaboral. Això provoca molts canvis iés complicat perquè en la situaciód’atur que hi ha ara la prioritat és perl’home. Però, en canvi, el fet que

moltes vegades els homes tinguinprohibit el pas pels check points fa quehi hagi dones que treballin per mantenirla família.

Com treballeu en la inserció deles dones en el món laboral?Fem formació i hem muntat tallers deproducció de coses com artesania,teixits o melmelades i, d’altra banda,intentem fer llars d’infants, però tenimproblemes econòmics molt greus pertirar-ho endavant. Ara mateix podríemcomençar a produir en quantitat, peròels bloquejos ho fan impossible, lesprimeres matèries han de passarnecessàriament per Israel, i Israel noho vol. També hi ha problemes amb lacompetència de Turquia i altres llocsen què es produeix molt més barat.Les dones reclamen i participen molten les activitats de formació, sobre totles que tenen menys recursoseconòmics, per poder ajudar la família.

La dona està discriminada per lallei palestina?No. En les coses de la vida normal comel trebal l, la part icipació, etc.teòricament hi ha una igualtat total. AlConsell Legislatiu Palestí, per exemple,hi ha dones com la Hanan Hsrawi i, pertant, tenim una llibertat política real.En aquest sentit la situació també ésmolt millor que a la resta del món àrab:no hi ha cap dona als parlamentsd’Egipte ni de Jordània. En les cosesde dret de família, com el casament oel divorci, regeix la llei islàmica.

Fins a quin punt teniu el suport delshomes en la vostra lluita?El primer que va reivindicar la igualtatde les dones va ser Amin, un home,des d’Egipte. Però en essència els

homes han hagut d’anar-se adaptanta la situació a mesura que les donesanàvem fent conquestes; hi ha moltpocs homes que defensin obertamentels drets de les dones.

Quin impacte té el creixement del’islamisme en la situació de ladona?És ver i tat que els movimentsreligiosos avancen, però també ho ésque dins de la llei islàmica la posicióde les dones és millor. Els movimentsislàmics són els més actius i tenenbranques de suport a les dones peròEUA ha obligat l’ANP a tancar-les. Lesassociacions que treballen per lesdones dins dels moviments islàmicstenen plena llibertat per actuar. Alcarrer la major part de la població ésmusulmana, però fins i tot en aquestaesfera hi ha una certa apertura, encaraque a vosaltres us pugui sorprendreque quasi totes les dones duemmocador. A nosaltres ens sobtencoses com els maltractaments, lesxifres que teniu a Europa són bestials;aquí a Khan Younis l’any passat vahaver-hi 3 casos de maltractaments iun dels tres era la família de la donaque va matar el marit per haver pegatla dona.

Quin va ser el paper de les donesen la I Intifada i quin teniu enaquesta?La I Intifada va ser global i tots vamparticipar-hi i, per tant, també lesdones, 65 dones van anar a la presó.Sobre tot es tractava de defensar lasocietat i pel que fa a la cosa militarles dones feien tasques de suportcom portar munició, portarkalashnikovs, etc. A la II Intifada hi hahagut dones kamikazes. Des d’algunssectors es planteja que el paper deles dones ha de ser social i no pasmilitar, però a la pràctica tothomparticipa en la Intifada. D’altra bandaaquesta II Intifada té conseqüènciesmolt més bèsties, el nombre de casesdestruïdes o de màrtirs, i, per tant,toca a tothom molt més directament.Volem comentar que sabem que aIsrael i als mitjans de comunicaciód’Occident es diu que les maresenvien els nens a la guerra, però lesdones es posen sempre al davant siun tanc ataca els nens.

Com veieu la solució per alpoble palestí?La solució és político militar. I comhem dit, en totes dues coses lesdones hi participem. El que heu detenir molt clar és que els EUA són quiimposa la situació que estem vivint.

LA D

ONA

La dona juga un paper fonamental a la societat palestina:des de garantir la supervivència de la família fins a lluitar a laIntifada, cosa que ens topa amb la situació de la dona a lamajoria de països àrabs. A Gaza vam trobar-nos ambrepresentants de sis organitzacions de dones: Amira, Watam,la Secció de Dones del Centre Palestí pels Drets Humans, laUnió Nacional de Dones Palestines, la Unió General de Dones ila responsable de Dones de l’Ajuntament de Khan Younis.

ENTREVISTA Associacions de donesAssociacions de donesAssociacions de donesAssociacions de donesAssociacions de dones

"També som partde la Intifada"

dones

19

Parla’ns una mica de l’AIC.L’AIC va néixer l ’any 94 ambactivistes d’esquerra palestins iisraelians. És mixt perquè tenim elmateix discurs pol í t ic. Vamposicionar-nos contra elsacords de pau i Oslo perquède cap manera podien portarla pau, els resultats ara sónevidents sobre el terreny.Estem contra la normalitzacióde la relació entre ocupants iocupats, perquè no hi pot haveruna relació normal amb les ar-mes a la mà.

Trebal lem amb grupsd’esquerra i pacifistes però nopas per motius humanitaris, niper tenir relacions normals en-tre gent di ferent sinó pertreballar junts per posar fi al ’ocupació. L’object iu és,justament, trebal lar en unmoviment contra la visió delsgrups pacif istes que hancol.lapsat perquè han donatsuport a Oslo. Per això hemrebut la repressió de laintel.ligència israeliana, coml’ha patida el director de l’AIC,en Sergio Yahni, perquè estàcontra l’exèrcit colonial d’Israel.

Què et sembla l’intent d’ahiren què hi havia convocada aquía Betlem una manifestacióconjunta de Ta’yush i altresorganitzacions de l’esquerraisraeliana i tots els partitspolítics palestins?El pes fonamental de la l luitapalestina és a Palestina, però

qualsevol suport extern està bé, isi ve d’Israel també. Però el queha de quedar clar és que no ésuna lluita pels drets humans, sónels EUA que volen situar-ho en

aquest terreny. Tot això vindràdesprés, però primer hi ha la lluitapolítica contra l’ocupació, no pasel menjar. Aquesta és la primerademanda als israel ians: nonecessitem amics, ni menjar, nires de tot això, la sevareivindicació ha de ser: “fora

l’ocupació”.

Hi ha moviments d’emigraciódins de l’esquerra israeliana;s’està produint això al’esquerra Palestina?Menys, entre d’altres cosesperquè als palestins no ens volningú. A més la situació social ésmolt diferent, perquè al contrarique a Israel, aquí la majoria de lapoblació és contrària a l’ocupaciói, per tant, és molt més fàcil tenirles idees clares. A més elspalestins ens enfrontem cada diaamb el problema dels refugiats i

per tant la lluita ha de conti-nuar per força. A Israel ésdiferent, són immigrantscolonials, per millorar la sevasituació econòmica, i enconseqüència quan veuenque la situació empitjora, se’nvan.

Fins a quin punt hi ha unsuport del poble palestí al’ANP?La cosa és dialèctica, hi haun cert suport, però la I IIntifada esclata no noméscontra l’ocupació sinó tambécontra l’ANP, que és corruptaen molts sentits diferents. Hiha una contradicció declasse molt profunda: l’ANPno defensa els drets de lamajoria de la societat i, pertant, no sat isfà lesnecessitats del poble sinó elsinteressos polítics d’Israel,d’EUA i dels estats àrabs.

En conseqüència se situacontra el seu poble. El nostreobjectiu no és edificar un

règim com el de Jordània o eld’Aràbia Saudita, ni canviar elMossad per la intel.ligència del’ANP –que se subordina a la CIAi a l’Aràbia Saudita- o un règimislàmic. No lluitem per tenir lesdones a la cuina i parint fills.

Per això l’ANP té suport en tant

L'ESQ

UERR

A PAL

ESTI

NA

ENTREVISTA Nasser Ibrahim CentrNasser Ibrahim CentrNasser Ibrahim CentrNasser Ibrahim CentrNasser Ibrahim Centre d'Infore d'Infore d'Infore d'Infore d'Informació Altermació Altermació Altermació Altermació Alternativa (Betlem)nativa (Betlem)nativa (Betlem)nativa (Betlem)nativa (Betlem)

A Betlem vam voler trobar-nos amb el Centre d'InformacióAlternativa, una entitat que agrupa organitzacions, una entitat que agrupa organitzacions, una entitat que agrupa organitzacions, una entitat que agrupa organitzacions, una entitat que agrupa organitzacionsd'esquerra palestines i israelianes. La seva principald'esquerra palestines i israelianes. La seva principald'esquerra palestines i israelianes. La seva principald'esquerra palestines i israelianes. La seva principald'esquerra palestines i israelianes. La seva principalfunció és difondre informació a Israel sobre el quefunció és difondre informació a Israel sobre el quefunció és difondre informació a Israel sobre el quefunció és difondre informació a Israel sobre el quefunció és difondre informació a Israel sobre el quepassa als Tpassa als Tpassa als Tpassa als Tpassa als Territoris Ocupats. Publica mensualmenterritoris Ocupats. Publica mensualmenterritoris Ocupats. Publica mensualmenterritoris Ocupats. Publica mensualmenterritoris Ocupats. Publica mensualment“News From Within” ("Notícies des de dins").“News From Within” ("Notícies des de dins").“News From Within” ("Notícies des de dins").“News From Within” ("Notícies des de dins").“News From Within” ("Notícies des de dins"). L'AICexigeix la retirada immediata d’Israel dels Territoris Ocupats idenuncia la política genocida de Sharon però també elsacords d’Oslo del Partit Laborista i dels sectors pacifistesisraelians que van donar-hi suport.

"La segona Intifada és tambécontra el projecte d'Arafat"

aicnews.tif

La revista mensual de l'AIC ofereixinformació actualitzada sobre la situacióals Territoris Ocupats.

2020

que defensa els drets nacionals dePalestina però en tant que hi estàen contra rep l’oposició del seupoble. El problema fonamental ésl’ocupació i hi haurà guerra siArafat signa un altre acord ambun estat boig sense sobirania realcom el d’Oslo –al qual, això sí, potdonar-li el nom d’Imperi palestí siho desitja. Sobre el terreny passaque Arafat que és laic és qui apli-ca aquesta política i això fa queara mateix ens trobem en elmateix camp que els islamistes.

Aquesta aliança tàctica ambels islamistes costad’entendre...És evident que en la cosa socialtenim contradiccions. Són moltimportants i ens hi hem enfrontatal carrer amb pedres i cops, i sical arribar a la guerra civiltambé ho farem. Peròl’islam -això ho heu detenir en compte- éstambé una cultura i aixòés patr imoni de tots,també és patrimoni meu,encara que jo sóc marxis-ta leninista; no em dónala gana de cedir-los elpatrimoni de l’islam. Lareligió ha d’estar fora dela polít ica, no com elssionistes que utilitzen larel ig ió jueva i laconverteixen en víctima,això mateix volen fer elsislamistes. Si el tema ésel del clash de cultures, sies tracta de la terra pro-mesa als jueus, aleshores no hi hasolució, perquè també és terrapromesa als musulmans -que sónmolts més- i potser després tambévindran els cristians a reclamar-la...

Però tornant a l’aliança, hi hael precedent d’Iran.Sí, és clar, però la societatpalestina és molt diferent de lad’Iran i d’Afganistan. L’estructurasocial històrica de Palestina ésmolt diferent. Per raons diverses–hi ha hagut moltes invasions, hiha raons econòmiques...- és unasocietat oberta, hi ha cristians,jueus i musulmans quehistòricament són palestins. No hiha una lluita real per l’islamisme,la majoria de la població és laica.Existeix un sentiment religiós coma cosa natural, però no és possible

que es construeixi a Palestina unestat is làmic com han fet elssionistes amb el judaïsme a Israel.

Quines són les diferènciesentre la I Intifada i aquesta?En primer lloc, la reivindicaciófonamental de la I Intifada era lade la independència, la llibertat.Per tant tothom podia lluitar junt,encara que, com és obvi, lesdiferències entre les classesexistien, qui lluitava sobre tot erenels treballadors, els joves i les do-nes.

Aquesta II Intifada, en canvi, éscontra el projecte polític imposatper Arafat, per Israel i per EUA.D’altra banda en la I Intifada ladirecció palestina era fora de Pa-lest ina i el poble dins; ara ladirecció és dins –l’ANP-. I a més,

ara la gent està molt més arma-da, de manera que l’estratègiacanvia. De fet, en aquesta I IIntifada hi ha tres estratègiesdiferents sobre el terreny: la del’ANP, la dels Islamistes i la delspoders democràtics. Abans l’OAPera la plataforma de tothom con-tra l’ocupació, ara això no hi és iper tant la gent es troba tota solaen un xoc directe i dramàtic con-tra l’exèrcit israelià.

L’ANP podria enviar total’oposició a la clandestinitat, peròaleshores esclatar ien lescontradiccions polítiques, és elmoviment polític que duu els lídersi no pas a la inversa. Davantd’aquesta situació em sembla quecal: pr imer, reduir lescontradiccions dins de la societatpalestina i evitar la guerra civil; i,segon, imposar les condicions a

Israel, aturar-la a cada pas quefaci, demostrar a cada nou gir quela seva política no funciona. l laforma de fer-ho és combinant elmoviment popular i la lluita arma-da.

Com veus el futur?Si el context és el de la pau d’Israeli dels EUA aleshores se succeiranles Intifades l’una darrera l’altra.Si no és el món àrab qui pren elcontrol d’ell mateix no hi hauràpau. No pas només a Palestina,sinó enlloc del món àrab, perquèla solidaritat existeix -no pas deMubarack, ni del rei Abdalà- peròaquesta solidaritat del món àrabés la nostra gran esperança.

L’elit sionista pensa que lesnoves generacions de palestinsoblidaran quina és la seva terra

d’or igen, peròaixò no éspossible. No éspossible la fi delconflicte mentreels palest insestiguin refugiats.Ara estem en unasituació moltdolenta, però aixòno és res de nou,així estem des dela Naqda - laproclamació del’Estat d’Israel.L’estratègia deBush descriu lalluita com a terro-rista.

A ningú no l iagrada morir ni a ningú no li agra-da veure morir israelians. Però quiés el responsable? Han mort moltslíders palestins. La nova estratègiaper a l’Orient Mitjà d’EUA és:1.canviar els l íders: Palestina,Iraq... -després li toca a Europa;2. Destrucció massiva -a Israel no;3.resoldre el conflicte Israel-Pales-tina a partir de les condicionsisraelianes; 4. “democratització”destruint la societat palestina comsi el poble no pogués governar-setot sol. Però el superpoder de Bushno pot controlar-ho tot. I avosaltres, els internacionals queveniu a Palestina, vull dir-vos queel suport a la nostra lluita no ésnomés una qüestió de solidaritat,sinó que heu d’utilitzar-la dins delsmoviments progressius als vostrespaïsos, sobre tot quan la UE co-rre a fer tot el que Bush diu.

21

Què és l’AIC?L’AIC neix l’any 84 i és mixt, hi treballempalestins i israelians. Tenim una seu aquía Jerusalem, on treballem 3 jueus i unapalestina israeliana; i una a Betlem, alsterritoris ocupats, on treballen palestinsi un jueu. L’any 87el director de l’AIC vaestar a la presó per “terrorisme”. Enspronunciem contra l’ocupació, queinclou els assentaments i Jerusalem Est.Estem dins de l’esquerra “radical”israeliana. Una de les activitats a quèdonem suport és al boicot alsproductes israelians –tots, no nomésals dels assentaments.

Com és l’oposició israeliana?A Israel no hi ha oposició; hi ha unanimitatantiterrorista, l’obsessió per laseguretat. L’atur és del 12%, que és lataxa més alta de la història, el nivell devida ha caigut un 20% en els últims dosanys, s’ha anunciat la deportació de50.000 treballadors immigrants, hacrescut la violència domèstica... Tot iaixò hi ha un 60% de suport a Sharon,les enquestes diuen que hi ha un suportdel 70% a l’atac de Gaza. És la doctrinadel món contra nosaltres.

Quina repercussió ha tingut l’11de setembre?Amb l’11 de setembre el discurs d’EUAcontra el terrorisme i l’islamisme hacrescut. Si EUA hagués fet parar Israel,Sharon s’hagués aturat, però, alcontrari, s’ha amagat tot amb la croadaantiterrorista.

Cap on du la política de Sharon?L’objectiu de Sharon és expulsar totsels palestins. Necessita un estat palestíperquè si s’annexionessin els territorises perdria la majoria de jueus a Israel.Tot i això el primer pas és carregar-se

Arafat, que està totalment deslegitimat;després cal una AP a les ordres deSharon: és més fàcil quan és la policiapalestina qui assassina el poble palestí.

Quin paper juga el PartitLaborista?El seu Procés d’Oslo és una mentida.Amb ell s’ha doblat el nombred’assentaments, han aparegut elscheck points, les bypass roads etc. Endefinitiva, es tractava de crearbantustans. Que governi el Likud o elPL és ben bé el mateix. Per exemple,els Alts del Golan són el mateix que laresta dels territoris ocupats, però lasocietat israeliana no els percep com aterritoris ocupats perquè tots elsassentaments són laboristes. Tant alsAlts del Golan com a la Vall del Jordàels colons no són considerats com atals per la societat israeliana perquè elslaboristes són el cor del poble israelià,es consideren pioners, és el mite d’undesert buit per a un per a un poble jueusense terra. Allà la destrucció i ladeportació han estat tan bèsties queno hi ha una població hostil com a Gazai Cisjordània.Tot i això, abans de les eleccions elslaboristes hauran de sortir del govern.Tenen el projecte de retirada unilateraldels territoris ocupats, és a dir, ignorantl’existència dels palestins. Peace Now,l’organització pacifista més importantd’Israel, ha desaparegut amb la IIIntifada. Durant el Procés d’Oslo novan escoltar els palestins quan deienque l’ocupació seguia. Aleshores eramolt difícil criticar Oslo, però ara sónincapaços d’explicar-se per què haesclatat la II Intifada.

A l’abril del 2002 van aconseguirencara convocar una mani de 70.000persones, la més gran que hi ha hagutmai a Israel contra l’ocupació, però ellema era “sortir dels territoris per Israel”,això vol dir que els palestins continuensense existir, diuen que cal la retirada,però per salvar Israel. Tot i això lasituació als TPO és tan desastrosa quea curt termini la retirada suposaria una

millora de les condicions de vida delspalestins. Cal analitzar-ho amb unequilibri entre el curt i el llarg termini, ésevident que la retirada unilateral no ésla solució, però també que a curt terminipodria ajudar molt; en canvi a llargtermini faria més difícil la lluita perl’existència palestina.

I aquesta “esquerra radical”?Som 7 grups amb una importànciamolt gran de les dones perquè hi ha laCoalició de Dones. També hi ha elsrefusnik que es neguen a servir alsterritoris, que reben una oposició moltforta de la societat israeliana. Lasocietat està molt militaritzada –aquítothom porta pistola- el soldat fa unroll patriarcal, l’home que domina ladona. Els refusnik són molt importantsdins de l’exèrcit i ajuden molt en la lluita.També hi ha les Machsom-Watch , sónun grup fonamentalment de dones queobserven els check points obertamental costat dels palestins. Són un grupmolt petit i en general no aconsegueixenobrir els check points encara que devegades aconsegueixen quedisminueixi la violència contra elspalestins, però sobre tot és moltimportant perquè per primera vegadasón dones de 40-50 anys ques’enfronten als soldats i això és un xocmolt gros per a ells. L’exèrcit no estàsotmès al control polític, en realitatl’exèrcit és el partit del règim.I els àrabs israelians?Teòricament hi ha igualtat entre ells i laresta d’israelians, però a la pràcticatenen papers diferents... per exempleels palestins de Jerusalem Est tenenpassaport jordà. La seva situació ésmolt complicada, a més de l’apartheidde l’Estat d’Israel pateixen elmenyspreu dels palestins dels territorisocupats que els consideren traïdors.D’altra banda la seva situació és moltconfosa, representen el 20% de lapoblació d’Israel i tenen 20 diputats alParlament, però molts d’ells votenpartits sionistes, fins i tot de la dreta oultraortodoxos.

L'ESQ

UERR

A ISR

AELI

ANA

També vam voler conèixerles organitzacions d'esquerraisraelianes que treballan en elmarc de l'AIC. Vam feraquesta entrevista a la Connie,a Jerusalem Oest.

ENTREVISTA Connie HackbarConnie HackbarConnie HackbarConnie HackbarConnie Hackbarth, AIC de Jerth, AIC de Jerth, AIC de Jerth, AIC de Jerth, AIC de Jerusalem occidentalusalem occidentalusalem occidentalusalem occidentalusalem occidental

"Israel és el responsable delsatemptats suïcides. Jo nopuc condemnar els palestins"

2222

Fins a quin punt patiu larepressió?Qui la pateix són sobre tot els palestins,perquè pateixen una doble repressió:la de l’Autoritat Palestina i la d’Israel. Elmarç passat l’exèrcit israelià va destruirels locals de les organitzacionspalestines i amb els tocs de queda i totaixò treballar s’ha fet impossible. Pelspalestins és més fàcil denunciar Israelque l’ANP: l’ANP utilitza l’acusació decol.laboracionista per carregar-se a quiels molesti; per exemple, un palestí deBetselem. Una altra cosa és que hi hacol.laboracionistes palestins de veritat.En canvi, pel que fa a l’AIC, per exemple,tot i que tenim els telèfons punxats pelMossad, l’exèrcit no gosaria entrar maiaquí, pel pes que tenim.

Què penses de l’ANP?Oslo va generar esperança encara queera obvi que era un acord dolent. Latransició va ser molt ràpida, sense quehi hagués una tradició democràtica alsterritoris. Això no justifica l’OAP peròmolts van defensar que encara no espodia criticar, que s’havia de donar untemps de gràcia. A més van reprimirels que van criticar-los. Malgrat tot hi hagrups a Palestina que volen una ANPdemocràtica. L’essència d’Oslo era, defet, el paper de la policia palestinareprimint el poble palestí.

I l’islamisme?El problema és que només els partitsreligiosos ofereixen una solució, l’ANPno aporta res, no existeix. Qui garanteixuna ideologia diferenciada i també elsrecursos bàsics són els partitsreligiosos.

I els kamikazes?Cap israelià no és ningú per donar lliçonsals palestins de quines són les formesde lluita que han d’utilitzar. L’única cosarellevant és: per què existeixen elskamikazes? I és obvi que tota laresponsabilitat és d’Israel.

Quina és la solució final?Personalment, perquè aquesta ésnomés la meva opinió, penso que l’únicasortida és la de crear un estat unificat,democràtic i laic, a tota Palestina.

Què et sembla que podem fernosaltres?S’ha d’aconseguir crear un contrapèsdins de la Unió Europea i EUA a travésde la pressió social.

cartell refugiats

Un jove refugiat del centre Ibda del camp de Dheisheh, a Betlemens va enviar aquest cartell. "Sóc un refugiat i no donaré el ramd'olivera, perquè sé que a Oslo no se'ns va tenir en compte".

dibuix

23

Durant el curs passat, es va feruna sèrie de conferències perdiferents universitats i ateneus deCatalunya explicant el conflicte alPròxim Orient; aquestes xerradeseren fetes per membres de So dePau que havien viatjat a Palestina imilitants de Lluita Internacionalista.A partir d’aquestes xerrades es vanconstituir a la Universitat Autònomade Barcelona, a la Universitat de Bar-celona i a Rubí els comitès desolidaritat amb Palestina.

Intentem difondre la causa delpoble palestí i la seva situació a lagent, mitjançant exposicions de fo-tos, vídeo-fòrums, dinars populars,cafetades, festes, murals, etc. Perònosaltres també volem aprendremés, buscant informació, fentreunions i debatent sobre el tema.

A principis d’aquest curs hemtingut ja la sort de poder organitzarnosaltres mate-ixos xerrades fetespels nost-res companys de Lluitaque van anar aquest agost a Pales-tina, i mica en mica s’ha anatafegint gent als comitès. Tam-bédes dels comitès fem pressió peraconseguir que els rectors de les

nostres uni-versitats i l’ajuntamentde Rubí es posicionin sobre eltema, i es va redactar un manifestunitari demanant la condemna perpart d’aquests del genocidi que estàportant a terme el govern sionistad’Israel contra el poble palestí.Aquest manifest aviat el farem arri-bar a la gent i demanar la seva fir-ma per recolzar la causa.

Però durant aquest any estem

centrant els nos-tres actes afinançar un pro-jecte: volem con-vidar a dos estu-diants de Palesti-na per fer unaroda de xerradesper tots els llocspossibles de Ca-talunya (univer-sitats, ateneus,casals, escolesd’adults, instituts,a s s o c i a c i o n sd ’ i m m i g r a n t s ,etc.). Esperemque puguin venir

Comitès deSolidaritat ambPalestina

OrOrOrOrOrganitzar la lluita des de baixganitzar la lluita des de baixganitzar la lluita des de baixganitzar la lluita des de baixganitzar la lluita des de baix

xerrada(falta)

aquest curs, i que estiguin duessetmanes a casa nostra. Volem que

algú que viula repressió ala seva prò-pia pell ensexpliqui comestà real-ment la si-tuació, comviuen el dia adia els pales-tins/es l’ocu-pació i comresisteixen aella. Tot ique, el nos-tre objectiuamb això, noés nomésdonar a

conèixer la repressió de l’estatd’Israel sobre el poble palestí, sinótreure’n un compromís polític deruptura amb el govern de Sharonper part del màxim d’institucions ca-talanes possible, i esperem que,amb l’ajuda d’aquests estudiantsd’allà, aconseguir-ho.

La nostra activitat també estàlligada a la lluita contra l’agressiónordamericana sobre l’Iraq, en tantque projecte de control imperialistasobre la zona, que contribueixtambé a l’avenç del “Gran Israel”.Volem contribuir des dels llocs onsom a impulsar un gran movimentde base per aturar la guerra.

Joan Utges (UAB)

2424

Aquí ensAquí ensAquí ensAquí ensAquí enstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràsAp. Correu 23036 CP - 08080 de BarcelonaAp. Correu 206 CP- 17080 de GironaAp. Correu 92 CP-28320 de Madride-mail: luchaint@telefonica.nethttp://personal.telefonica.terra.es/web/

luchainternacionalista

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesió en castellà o encatalà) enviant les teves dades a l'apartat de correu i fent l'ingrés per un anyal compte corrent: La Caixa 2100- 3459-38- 2100220515 ( 25 euros si tel'hem d'enviar per correu dins de l'Estat espanyol). La subscripció delliurament en mà és de 17 euros i la podeu fer posant-vos en contacte ambqualsevol militant del grup.

Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada en els articlessignats.

Israel vol evitar la presènciainternacional als territorisocupats per silenciar la sevapolítica d’ocupació i exterminidel poble palestí. En el marcde la guerra d’Iraq, Sharon hadonat un pas més en larepressió: dos activistesinternacionals han estatassassinats –i un ha resultatgreument ferit- per l’exèrcitisraelià, que els ha atacatdeliberadament. Els trescompanys pertanyen a l’International Solidarity Movement, una organitzacióformada per grups palestins i internacionals, amb la qual vam treballar quanvam fer el viatge a Palestina que expliquem en aquest monogràfic.

Rachel Corrie, una activista nord-americana de 23 anys, va serassassinada el 16 de març a Gaza,quan intentava aturar la demolició d’unacasa palestina per part de l’exèrcitisraelià. Va ser atropellada per una ex-cavadora de nou tones, després depassar dues hores discutint amb el con-ductor: duia un megàfon a la mà is’havia identificat clarament com paci-fista, cosa que fa ridícula l’explicació ofi-cial israeliana que es va tractar d’unaccident. El 10 d’abril un soldat va dis-parar al clatell de Tom Hurndall, un ac-tivista britànic de 22 anys també aGaza, quan intentava treure dues ne-nes palestines de la línia de foc. També

anava clarament identificat: es troba clínicament mort en un hospital israelià.El 5 d’abril Brian Avery va ser tirotejat per un soldat a Jenín: havia sortit alcarrer durant el toc de queda perquè havia sentit trets a la ciutat. Li vandisparar a la cara i necessitarà una reconstrucció facial per poder tornar aparlar.

Han donat la vida per defensar la llibertat d’un poble, amb els 2.600palestins assassinats per soldats o colons israelians des de l’esclat de laSegona Intifada el setembre de 2000. Per tots, el nostre homenatge.Fins la victòria sempre!

Aquesta és la resposta de Hawaida,coordinadora de l’ISM als territorisocupats, al nostre escrit de solidaritat:

Gràcies per posar-vos en contacteamb nosaltres i per la vostra solidaritat.Els assassinats i agressions contra elsnostres camarades també hanaprofundit la nostra determinació per se-guir lluitant per la Llibertat de Palestina ila fi de l’ocupació. Constantmentredefinim les nostres estratègies i éssegur que haurem de continuar fent-ho,davant el que sembla un atac sistemàtici deliberat contra activistes per la pau,però seguirem endavant. Estempreparant una gran campanya aquestestiu i esperem portar més d’un milerd’internacionals a Palestina. Sisplau,mireu de venir si podeu. La campanyaés de l’1 de juliol al 15 d’agost. Hi hamés informació a la nostra pàgina webwww.palsolidarity.org

En solidaritat i lluita Huwaida

13/4/2003 Abril 2003

Actualització Rachel

Tom

Testimonisassassinats