Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.

1.1. Marc cronològic i geogràficMarc cronològic i geogràfic

2.2. Els antecedens immediats de l’art Els antecedens immediats de l’art romà.romà.

3.3. Característiques pròpies de l’art Característiques pròpies de l’art romà.romà.

4.4. L’arquitectura i l’urbanisme.L’arquitectura i l’urbanisme.

4.1. L’urbanisme romà4.1. L’urbanisme romà

4.2 L’arquitectura romana.4.2 L’arquitectura romana.

4.2.1. Arquitectura religiosa.4.2.1. Arquitectura religiosa.

4.2.2. Arquitectura civil.4.2.2. Arquitectura civil.

5.5. L’escultura romana.L’escultura romana.

6.6. La pintura i el mosaic.La pintura i el mosaic.

ART CLÀSSIC - ROMA

1. Marc cronològic i geogràfic1. Marc cronològic i geogràficCronologia: • Fundació de Roma: 753 aC.• Monarquia: 753 – 509 aC.• República: 509 - 29 aC.• Imperi: 29 aC. - 476 dC.

• Alt Imperi (segles I – III dC)• Baix Impei (a partir del segle III dC)

ART CLÀSSIC - ROMA

1. Marc cronològic i geogràfic1. Marc cronològic i geogràficART CLÀSSIC -

ROMA

2. Els antecedents immediats de l’art 2. Els antecedents immediats de l’art romà.romà.

L’art romà té dues influències molt clares:

a) de l’art etruscb) de l’art grec

a) Influències etrusques (Etrúria i Toscana)

• Destaca l’arquitectura i escultura funerària (necròpolis, sarcòfags)• L’ús de l’arc, de la volta i de la columna toscana• Destacaren en les arts plàstiques, sobre tot la pintura mural i l’afició pel retrat

ART CLÀSSIC - ROMA

2. Els antecedents immediats de l’art 2. Els antecedents immediats de l’art romà.romà.

a) Influències etrusques (Etrúria i Toscana)

ART CLÀSSIC - ROMA

Art EtruscArt Etrusc

ART CLÀSSIC - ROMA

Sarcòfag dels Esposos. Cerveteri


ART CLÀSSIC - ROMA

Lloba capitolina


ART CLÀSSIC - ROMA

Pintura al fresc de

Tarquínia


ART CLÀSSIC - ROMA

Els temples Els temples etruscsetruscs

Fets de fang i fusta. Mostren influències de l’arquitectura

grega: ús llinda, estàtues damunt sostre, ... Novetats: construïts damunt pòdium i

amb escala accés Columna toscana (dòrica amb base).

Façana amb tres portes perquè tenen tres deesses.

Maqueta de temple etrusc


ART CLÀSSIC - ROMA

b) Influències b) Influències greguesgregues

ART CLÀSSIC - ROMA

Profunda influència grega a la cultura romana degut a:

• Coincidència en el temps de la primera expansió romana a la República amb el classicisme grec

• La presència grega a la Magna Grècia

• Conquesta al segle II aC (Guerres Macedòniques); paradoxa: colonització cultural dels vencedors per part dels vençuts.

b) Influències b) Influències greguesgregues

ART CLÀSSIC - ROMA

En l’art: En l’arquitectura ús del sistema arquitravat Mateixa tipologia de temples amb poques novetats Ús dels ordres arquitectònics En l’escultura, còpia dels models grecs

3. Característiques pròpies de 3. Característiques pròpies de l’art romàl’art romà

ART CLÀSSIC - ROMA

Distingim tres períodes: Roma republicana (509 aC– 29 aC): assimilació de corrents itàlics, etruscs i hel·lenístics. Al llarg de tot l’Imperi (29 aC - 476): Classicisme romà. Gran influència de l’Hel·lenisme. Crisi del Baix Imperi (segles III - V): tendència a monumentalitat, esquematisme oriental i simbolisme cristià.

ART CLÀSSIC - ROMA

És un art clarament eclèctic Gran capacitat per resoldre els problemes constructius, urbanístics i representatius; per tant, gran capacitat tècnica Poca elaboració teòrica, major preocupació per resoldre problemes concrets En les arts plàstiques, clara tendència al realisme L’artista com a individualitat no té importància L’art és un instrument de propaganda del poder polític (especialment a l’època imperial) Paper clau de l’art romà en la formació de la cultura occidental.

3. Característiques pròpies de 3. Característiques pròpies de l’art romàl’art romà

4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i l’urbanismel’urbanisme

ART CLÀSSIC - ROMA

L’urbanisme romà és un element clau del procés de romanització: la romanització és inseparable de la urbanització El model bàsic de ciutat eren els campaments militars. L’ordenació urbanística es fa a partir de dos grans eixos: via decumana (est - oest), i cardo (nord - sud). A l’interior hi trobam el fòrum, centre de la vida pública romana. Als voltants del fòrum s’hi situaven els principals edificis públics: basílica, temples, teatre o amfiteatre, etc.


ART CLÀSSIC - ROMA



4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana

ART CLÀSSIC - ROMA

Els romans donaren molta més importància als espais interiors que no els grecs. Per això, la gran aportació romana a l’arquitectura és la preocupació pels problemes estructurals Així, els edificis romans destaquen pel seu utilitarisme, la seva funcionalitat, amb edificis i construccions molt diverses. Va ser possible gràcies a l’ús no només del sistema arquitravat, sinó també de l’arc i la volta. Els materials utilitzats són la pedra, el maó, la fusta i el morter o formigó. Murs molt diversos. Fan servir els ordres grecs, el toscà i el compost.


ART CLÀSSIC - ROMA

Els temples romans es basen en els temples grecs,

però ...

Gairebé mai són perípters,

les columnes només ofereixen pòrtic a l’entrada,

als costats, les columnes solen estar adossades,

tot el temple s’aixeca sobre un pòdium, amb escala a l’entrada.

També opten per temples de forma circular.


ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i

l’urbanismel’urbanisme

4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa

Fortuna Viril



Maison carrée



Maison Carrée



Panteó d’Agripa



Panteó d’Agripa

Planta



Panteó d’Agripa

Interior



Dintre de l’arquitectura religiosa també destacam els monuments funerarismonuments funeraris.

No tenen un tipologia definida, i trobam influències molt diverses.

Per als enterraments per incineració eren freqüents els columbariscolumbaris,

edificis amb nínxols on es posaven les urnes amb les cendres dels membres d’una família





Mausoleu d´Adrià





Piràmide de Caio Cestio





ART CLÀSSIC - ROMA

Els romans varen destacar per aixecar gran varietat d’edificis públics i privats,

tot plegat per a satisfer les nombroses necessitats socials:

a) Edificis per a espectacles públics i esbarjo

b) Edificis administratius i monuments commemoratius

c) Arquitectura domèstica

d) Obres d’enginyeria




4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil

ART CLÀSSIC - ROMA

Arquitectònicament parlant, Roma va desenvolupar major geni en edificis públics

diversos per a l’esbarjo

termestermes, teatresteatres, amfiteatresamfiteatres, i circs circs.

Va ser possible gràcies a la utilització de nous materials, com el ciment i el maó cuit.

Això permetia aixecar-los més ràpidament.





Edificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i esbarjoesbarjo

4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana

4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.

ART CLÀSSIC - ROMA

Les termestermes eren edificis d’esbarjo, que

també fan servir la volta.

Alhora incorporen cúpules

semiesfèriques, i els antecedents de les

trompes per aguantar-les

Reconstrucció de les termes de Caracalla

Edificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i esbarjoesbarjo

Dibuix interior de les termes de Caracalla

Dibuix complet de les termes de Caracalla

Planta de les termes de Caracalla



ART CLÀSSIC - ROMA

Restes de les termes de Caracalla

Planta de les termes de Dioclecià

Recreació d’unes termes romanes



ART CLÀSSIC - ROMA

A diferència dels grecs, els teatres teatres romans

s’edificaven no aprofitant els vessants

dels turons.

Així aprofitaven l’espai interior de les

graderies, amb coberta de volta anular.

L’orquestra es va reduir (ara

semicircular)

Teatre d’Orange. ProvençaEdificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i esbarjoesbarjo

Teatre d’Orange. Provença

Teatre Marcel. Roma

Teatre de Mérida

Cavea del teatre de Mérida

Lateral del teatre de Mérida

Teatre de Pollentia



ART CLÀSSIC - ROMA

Els amfiteatresamfiteatres varen ser una novetat

romana.

Venia a ser un teatre doble.

La planta solia ser el·líptica.

Davall de l’arena s’hi trobaven nombroses

dependències.

S’hi celebraven lluites i jocs diversos.

Coliseu d’Arles. ProvençaEdificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i

esbarjoesbarjo



ART CLÀSSIC - ROMA

L’amfiteatre més important era el de Roma

Tenia capacitat per 50.000 espectadors. La càvea tenia 80 entrades amb passadissos coberts amb voltes de canó.

Una lona protegia els espectadors del sol.

S’hi celebraven tot tipus d’espectacles gratuïts: lluita gladiadors, animals, naumàquies, ...

Tenia quatre pisos, i a la façana es feren servir els diferents ordres arquitectònics: dòric toscà, jònic i corinti.

Estructura arquitravada.

Els arcs dotaven l’edifici d’elegància.

Restes del Coliseu de Roma

Dibuix i secció del Coliseu de Roma

Dibuix del Coliseu de Roma

Restes de l’interior del Coliseu de Roma

Secció del Coliseu de Roma



ART CLÀSSIC - ROMA

Per a les curses de cavalls i carros, i per

les competicions atlètiques es

construïren els circscircs.

Era un adaptació dels estadis grecs.

Al centre estava l’espina, al voltant de la qual es trobava una pista de planta gairebé

rectangular.

Dibuix del Circ de TarragonaEdificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i esbarjoesbarjo

Dibuix del Circ Màxim de Roma

Reconstrucció del circ Màxim. Roma

Reconstrucció del circ Màxim. Roma

Restes del Circ Màxim de Roma

Entrada al circ de Tarragona

ART CLÀSSIC - ROMA

Les basíliquesbasíliques eren els edificis on s’impartia

justícia i on s’establien relacions comercials.

Solien tenir tres naus, la central més ampla i

més alta.

S’usava la volta de canó i un absis final.

Important: és el model copiat pels cristians

per construir les esglésies.

Dibuix interior de la Basílica Júlia

4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilEdificis administratius i Edificis administratius i

monuments commemoratiusmonuments commemoratius

ART CLÀSSIC - ROMA

Secció de la Basílica Júlia


monumets commemoratiusmonumets commemoratius

ART CLÀSSIC - ROMA

Planta de la Basílica Júlia


monumets commemoratiusmonumets commemoratius

ART CLÀSSIC - ROMA

Restes de la Basílica Emilia


ART CLÀSSIC - ROMA

Basílica de Maxenci


ART CLÀSSIC - ROMA

Edificis administratius i Edificis administratius i monumets commemoratiusmonumets commemoratius


L’expansió de Roma comportà la construcció d’edificis per commemorar les victòries

militars.

Bàsicament eren els arcsarcs de triomf de triomf i les columnescolumnes.

Els arcs de triomfarcs de triomf eren testimonis de les gestes militars

romanes.

Podien ser d’un, tres o més arcs, i de dues o

quatre façanes.

Habitualment tenien relleus que relataven

els episodis de les victòries.

ART CLÀSSIC - ROMA

Arc de Tit. Roma



Detall de l’arc de Tit. Roma

Arc de Constantí. Roma

Relleu de l’Arc de Constantí. Roma

Arc de Giano. Roma

Les altres construccions

commemoratives són les columnescolumnes.

Narren episodis militars, normalment

en una disposició helicoidal.

Les més famoses són les de Trajà i la de

Marc Aureli.

ART CLÀSSIC - ROMA4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil


ART CLÀSSIC - ROMA4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil


Les cases romanes varen tenir més importància que les gregues.

Varen tenir influència posterior perquè conjugaren molt bé funció i estètica.

L’estructura és crea a partir d’un pati central o atrium.

Al seu voltant es disposen les habitacions:

la vida es desenvolupa cap a l’interior,

perquè del pati reben la llum i la comunicació és més senzilla.

La façana, doncs, no té massa importància.

També feien edificis de fins a cinc pisos per llogar (insulae).


L’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica


L’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica

Planta d’una casa romana

4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilL’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica

Recreació d’una insulae romana


Els romans varen ser més enginyers que no artistes.

Per exemple, l’expansió de Roma va exigir la construcció de calçadescalçades, aqüeductesaqüeductes i pontsponts.

Just per això, com veurem, incorporaren l’ús ús de l’arcde l’arc.

4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria

Via Apia. Roma

Les calçadescalçades nasqueren de la

necessitat de comunicar les

distintes parts de l’Imperi


Via Sacra. Roma





Calzada de Mérida





Dibuix construcció

calçada romana





http://majocobe.blogspot.com/2009/04/calzada-romana.html

Pont du Gard. França

I per complementar les calçades, els pontsponts per

salvar els rius.

Com hem dit, implicaren la

introducció de l’arcarc, ja fet servir pels

etruscs.


Pont Cestio. Roma


salvar els rius.



etruscs.


Pont Fabrizio. Roma


salvar els rius.



etruscs.


Dibuix del Pont Fabrizio. Roma


salvar els rius.



etruscs.


Pont de Mérida


salvar els rius.



etruscs.


Pont d’Alcántara. Cáceres


salvar els rius.



etruscs.


Pont de Pollentia


salvar els rius.



etruscs.


Aqüeducte de Segòvia

Finalment, els

aqüeductes aqüeductes abastaven d’aigua les

ciutats salvant grans

distàncies.


Aqüeducte de Tarragona

Finalment, els



distàncies.


Aqüeducte de Los Milagros. Mérida.

Finalment, els



distàncies.


5. L’escultura romana5. L’escultura romana

L’escultura romana és molt abundant, tant pel que fa a l’escultura exemptal’escultura exempta com pel que fa al relleurelleu, i era un element molt present en

l’àmbit privat i públic.

L’escultura romana tenia una finalitatfinalitat estètica, però també commemorativa i política

Els materialsmaterials més habituals eren la pedra i el bronze, tot i que ocasionalment també feien

servir altres materials (or, argent, ivori, terracota, etc.)

ART CLÀSSIC - ROMA


Evolució:

1.1. Període republicàPeríode republicà: inicial influència grega (classicisme idealista), i posterior tendència al retrat realista.

2.2. Període d’August i successorsPeríode d’August i successors (segle I dC): etapa de classicisme amb tendència a la idealització en els retrats imperials.

3.3. Període de Trajà fins DiocleciàPeríode de Trajà fins Dioclecià (finals segle I – principis segle III): màxima producció escultòrica, i molta influència del període hel·lenístic.

4.4. Període baiximperialPeríode baiximperial (segles IV – V dC): s’accentua el realisme fins a l’extrem, alhora que guanya terreny la tendència al simbolisme cristià.

ART CLÀSSIC - ROMA


Els principals gèneres de l’escultura romana varen ser el retrat realista i el relleu

narratiu o commemoratiu.

El retrat romàretrat romà recull o sintetitza el corrent realista itàlic amb el caràcter monumental

de les estàtues gregues.

Juntament amb els retrats de cos sencer propis de l’àmbit públic i honorífic, es

desenvolupa el bust que representa només el cap, el coll i la part superior del tòrax.

ART CLÀSSIC - ROMA


August de Prima Porta


August de Via Labicana


Claudi emperador


Estàtua eqüestre de Marc Aureli


El patrici Barberini


El relleu commemoratiu o històric relleu commemoratiu o històric reflecteix, d’una banda, l’interès dels romans per la

Història i per la glorificació del seu passat, i, d’altra banda,

el domini de la tècnica escultòrica que aconsegueix efectes de profunditat en

superposar diferents nivells en el relleu.

Es conserven pocs relleus de l’època republicana,

però des de l’època d’August i els seus successors s’aconsegueixen les millors obres (Arc de Tit, Ara Pacis Augustae).

La culminació del gènere arriba amb Trajà i amb les columnes commemoratives.

ART CLÀSSIC - ROMA

Ara Pacis Augustae


Detall del relleu d’Ara Pacis Augustae


Detall del relleu de l’arc de Tit


Sarcòfag Ludovisi

6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.

La pintura a Roma adquirirà importància des dels segles II i III, quan substitueix a l’escultura en la

decoració dels interiors.

A més, la pintura permetia més realisme

i representar temàtiques més diverses,

com paisatges, ambients llunyans exòtics, etc.

Era una pintura feta al fresc, protegida després per una capa de cera que feia més vius els colors.

ART CLÀSSIC - ROMA


En l’evolució de la pintura, distingim quatre estils:

Estil d’incrustacionsEstil d’incrustacions: d’influència grega, imitava el marbre (segles II – I aC)

Estil arquitectònicEstil arquitectònic: imitava espais arquitectònics, tot eixamplant il·lusòriament

l’espai. (segles I aC – I dC)

Estil ornamentalEstil ornamental: Fa una decoració fina i lineal, sense imitar arquitectura, sinó figures i paisatges

(20 aC – 45 dC)

Estil d’il·lusionisme arquitectònicEstil d’il·lusionisme arquitectònic: es recupera la imitació d’espais arquitectònics, però ara les figures són més grosses intentant substituir

l’escultura. (a Pompeia 62 – 79 dC)


Pintures de la vila dels Misteris

Estil arquitectònic


Pintures de la vila dels

Misteris

Estil arquitectònic


Fresc de Vila LíviaEstil arquitectònic


Fresc de Vila Lívia


Fresc de Vila Farnesina

Estil ornamental


El forner Pròcul i la seva dona


Els romans també feren servir la tècnica del mosaic per decorar els interiors.

Continuaren utilitzant l’opusopus tesselatumtesselatum grec,

el fet a partir de petites peces cúbiques regulars per formar dibuixos, però no escenes figuratives.

La novetat romana serà l’opusopus sectilesectile, el que es feia servir per a paviments i parets, format per

grans peces de marbre de colors diferents.

Igualment feren servir l’opusopus vermiculatumvermiculatum, format per tessel·les molt petites, de vegades

diminutes, que adopten diferents formes per tal d’adaptar-les al dibuix.


Detall del mosaic de la Batalla d’Alexandre

contra Darius


Mosaic del Sacrifici d’Ifgènia


Mosaic de la Quàdriga de Cal·limorf


Mosaic dels peixos


Mosaic de la Medusa

Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.

Documents

Transcript of Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.