Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

25
El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar Montserrat Montagut Màster per a l’acolliment lingüístic, UAB Barcelona, octubre 2011

Transcript of Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

Page 1: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar

Montserrat Montagut

Màster per a l’acolliment lingüístic, UAB

Barcelona, octubre 2011

Page 2: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

1. L’origen del document: el Consell d’Europa

2. El MECR: objectius, destinatari, usos

3. L’autonomia de l’aprenent i l’aprenentatge permanent

4. El concepte de llengua: un enfocament centrat en l’acció

5. Els nivells comuns de referència i les escales de domini

6. Algunes qüestions metodològiques

7. Procediment: analitzar, definir, concretar

8. Cloenda

Presentació

Page 3: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

1. L’origen del document: el Consell d’Europa

• Què és el Consell d’Europa?

Un organisme internacional creat el 1949 amb el propòsit d’establir uns principis democràtics comuns per a tots els europeus. Amb seu a Estrasburg, actualment el conformen 47 països.

• Quins objectius té?

- protegir els drets humans, la democràcia plural i el respecte a la llei;

- promoure la consciència i impulsar el desenvolupament de la identitat cultural d’Europa i de la seva diversitat;

- trobar solucions comunes per als reptes que afronta la societat europea;

- consolidar l’estabilitat democràtica d’Europa donant suport a reformes polítiques, legislatives i constitucionals.

Page 4: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

• Per què és important l’aprenentatge de llengües per al Consell d’Europa?

- Per preservar la identitat cultural i lingüística dels pobles d’Europa- Per promoure la comunicació i la comprensió mútua- Per combatre la intolerància i la xenofòbia

La Divisió de Política Lingüística del Consell d’Europa ha apostat durant els darrers 50 anys per promoure la necessitat d’un aprenentatge permanent de llengües (long-life learning).

Les descripcions dels nivells de competència (els predecessors del MECR):

Threshold level (1975) > Nivell llindar Waystage (1990) > Nivell inicial Vantage level (1997) > Nivell avançat

Page 5: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

2. El MECR: objectius, destinataris, usos

Un document no dogmàtic, una guia, que respon a la voluntat d’aplicar un sistema comú d’aprenentatge, ensenyament i avaluació de llengües estrangeres a Europa Una base adequada sobre la qual construir la resposta europea als reptes lingüístics que planteja la mobilització de persones, és a dir, la migració.

Promoure una reflexió sobre tot el procés d’aprenentatge i aportar un llenguatge comú

Oferir bases educatives comunes per a tot Europa Facilitar el mutu reconeixement de qualificacions Promoure el plurilingüisme i el pluriculturalisme, com una base per a la

ciutadania democràtica

• Què és el Marc europeu comú de referència?

• Quins objectius de caràcter general persegueix?

Page 6: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

Descriure de manera exhaustiva què han de saber els aprenents d’una llengua per comunicar-se de manera efectiva.

Definir els nivells de domini de la llengua que permeten mesurar el progrés dels aprenents en cada estadi de l’aprenentatge i durant tota la vida.

• Què es proposa concretament?

• Qui són els destinataris d’aquesta eina?

Qualsevol persona relacionada amb la planificació de l’aprenentatge de llengües, amb l’ensenyament i amb l’avaluació.

Autoritats educatives Programadors de cursos, editors de materials didàctics Professors i examinadors Aprenents

Page 7: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

Es tracta, per tant, d’un instrument per a la planificació de:

programes d’aprenentatge de llengües

certificació de llengües

l’aprenentatge autodirigit

Page 8: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

3. L’autonomia de l’aprenent i l’aprenentatge permanent

Definir els objectius d’aprenentatge a partir de...

Page 9: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

4. Concepte de llengua: un enfocament centrat en l’acció

Els usuaris i aprenents de llengües són agents socials que disposen d’uns recursos per dur a terme activitats i tasques en situacions i entorns determinats i per fer-ho utilitzen les seves competències estratègicament

ENFOCAMENT ORIENTAT A L’ACCIÓ

LA LLENGUA SERVEIX PER COMUNICAR-SE

PER ACOMPLIR I ASSOLIR OBJECTIUS CONCRETS

Page 10: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

Paràmetres per a la descripció de l’ús de la llengua:

Page 11: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)
Page 12: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

Per tant, utilitzar la llengua per comunicar-se vol dir...

per dur a terme TASQUES

Page 13: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

Com podem mesurar el progrés en l’aprenentatge? La dimensió vertical de l’aprenentatge

5. Els nivells comuns de referència i les escales de domini

Page 14: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

 

A B C

Usuari bàsic Usuari independent Usuari experimentat

 

 A1 A2 B1 B2 C1 C2

Inicial Bàsic Llindar Avançat Domini fun. ef. Domini

(Breakthrough) (Waystage) (Threshold) (Vantage) (Effective) (Mastery)

Inicial Bàsic Elemental Intermedi Suficiència Superior

(A bàsic) (A elemental) (B) (C) (D)

Page 15: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

L’ESCALA GLOBAL: els descriptors bàsics per a la caracterització de l’aprenent o usuari de la llengua

A1 Usuari bàsic: Interactua de manera senzilla.

Pot comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases molt senzilles encaminades a satisfer les primeres necessitats.

Pot presentar-se i presentar una tercera persona i pot formular i respondre preguntes sobre detalls personals com ara on viu, la gent que coneix i les coses que té.

Pot interactuar d’una manera senzilla a condició que l’altra persona parli a poc a poc i amb claredat i que estigui disposada a ajudar.

A2 Usuari bàsic: Desenvolupa funcions socials (invitacions, botigues, transports públics...)

Page 16: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

B1 Usuari independent: Pot mantenir la interacció en diversitat de contextos. Té capacitat d’enfrontar-se als problemes de la vida diària.

Pot comprendre les idees principals d’una informació clara sobre temes relatius a la feina, a l’escola, a l’oci, etc.

Pot fer front a la major part de situacions lingüístiques que poden aparèixer quan es viatja en una zona on es parla la llengua objecte d’aprenentatge.

Pot produir un discurs senzill i coherent sobre temes que li són familiars o d’interès personal.

Pot descriure fets i experiències, somnis, esperances i ambicions, i donar raons i explicacions de les opinions i projectes de manera breu.

B2 Usuari independent: Té capacitat d’argumentar de forma efectiva, justificar i sostenir opinions. Participa amb desimboltura en discursos de caràcter social i adquireix un nou grau de consciència lingüística.

Page 17: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

C1 Usuari experimentat: Té un ampli repertori lingüístic, que permet una comunicació fluida i espontània

Pot comprendre una àmplia gamma de textos llargs i complexos, i en reconeix el sentit implícit.

Pot expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat sense haver de cercar d’una manera gaire evident paraules o expressions.

Pot utilitzar la llengua de manera flexible i eficaç per a propòsits socials, acadèmics i professionals.

Pot produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre temes complexos, i demostra un ús controlat d’estructures organitzatives, connectors i mecanismes de cohesió.

C2 Usuari experimentat: Precisió, adequació i facilitat en l’ús de la llengua. Aprenents brillants.

Page 18: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

Donar forma a la comunicació: la dimensió horitzontal de l’aprenentatge.

Per elaborar programes de llengua, proves d’avaluació, materials didàctics, etc. caldrà que combinem totes dues dimensions. Les escales del Marc ens ajudaran en aquesta tasca.

Page 19: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

La interacció de les escales del Marc:

Page 20: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

6. Algunes qüestions metodològiques

El capítol IV intenta donar resposta a la pregunta:

Què han d’aprendre a fer els aprenents de llengües per comunicar-se?

Estableix les categories necessàries (classificades per escales sempre que és possible) per a la descripció de l’ús de la llengua i de l’usuari o aprenent de llengües segons els paràmetres identificats (àmbits, temes, textos, activitats lingüístiques, estratègies...)

Afegeix requadres que conviden tots els implicats en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge de llengües a reflexionar.

Page 21: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

Els eixos principals de la reflexió són:

Quines habilitats d’aprenentatge fomentarem?

Quines característiques de l’aprenent cal tenir en compte?

Quines eines s’oferirà als aprenents perquè siguin cada cop més independents en el seu aprenentatge i ús de la llengua (portafoli europeu de llengües, biografia lingüística, etc.)?

En quins temes s’haurà de desenvolupar l’aprenent, quines nocions específiques haurà de conèixer, quines activitats lingüístiques haurà de ser capaç d’afrontar?

Quines tasques comunicatives, en els àmbits personal, públic, professional i/o educatiu haurà de saber executar l’aprenent?

Page 22: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

7. Procediment: analitzar, definir, concretar

Page 23: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

Abans de programar un curs de llengua, hem de considerar...

El vestit ens l’hem de fer a mida

Page 24: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

8. CloendaEl MECR: un document exhaustiu, transparent, coherent, obert i flexible.

Exhaustivitat:

Intenta especificar un ventall ampli de coneixements, habilitats lingüístiques i usos de la llengua. Concreció d’objectius.

Transparència:

Informació clara i que pretén ser accessible i fàcil d’entendre.

Coherència:

No conté contradiccions internes Fomenta la coherència en els sistemes educatius.

Flexibilitat:

Adaptable a situacions concretes: dinàmic, no dogmàtic.

Page 25: Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)

Moltes gràcies