Marc teòric Límits i descripcióde l’àmbit Metodologia ... · Costumari català. Joan Amades...

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

LES VARIETATS HORTÍCOLES LOCALS DE LA SELVA I DE LA VALL D’ARBÚCIES

“Vall d’Arbúcies, llavors de futur”


Realitzar l’inventari de les varietats hortícoles locals de la Selva i municipis circumveïns i la reconstrucció del cos bàsic –llavorer- de varietats locals cultivades abans de la dècada dels anys 60 s.XX(Revolució Verda).

Objectius

Introducció

Principals

Específics

•Realitzar un inventari detallat de les varietats locals que es cultiven a l’àmbit d’estudi.

•Reconstruir, a partir de fonts orals i escrites, el llavorer tradicional de l’àmbit d’estudi abans de 1960.

•Fixar el coneixement tradicional oral lligat a les varietats que encara es cultiven.

•Aprofundir en possibles relacions entre el grau de conservació i de coneixement de varietats locals i la seva distribució geogràfica.

•Establir possibles relacions entre el grau de conservació i de coneixement de varietats locals i diverses variables socials i econòmiques dels entrevistats.

•Aprofundir en l’origen del germoplasma que actualment forma les varietats locals a l’àmbit d’estudi

Introducció i marc teòric


L’àmbit d’estudi

Límits i descripció de l’àmbit

Nombre municipis 26

Superfície 995 km2

Població (2016) 167.694 (hab)

Densitat de població 168(hab/km2)


L’àmbit d’estudi, Vall d’Arbúcies

Límits i descripció de l’àmbit

Superfície 86 km2

Població (2016) 6380 (hab.)

• Gran variabilitat climàtica que genera un gran nombre d’ecosistemes que poden albergar moltaagrobiodiversitat.

• Zona ancenstralment aïllada que ha permèsincrementar la conservació.

• Iniciatives de conservació molt destacades (P. Emili )

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió ConclusionsLímits i descripció de l’àmbit

3 regions biogeogràfiquesElevada superfície forestal a les serralades (58%) Plana mosaic agroforestalRang pluviomètric molt important 600-1200mm/any

Context biogeogràfic

Boscos Bosquines Altres Sense vegetació secà regadiu UrbanitzacióTotalSelva 58.641 16.513 1.133 3.367 6.587 4.350 9.051 99.642

58,9% 16,6% 1,1% 3,4% 6,6% 4,4% 9,1% 100%


Resum metodològic

Metodologia

Recerca documental històrica s.XV al s.XX

Treball de camp (entrevistes)

Anàlisi de dades qualitatiu

Obtenció de llistats de varietats potencialment localitzables al Vallès

Concreció de les varietats que cultiva i cultivava l’entrevistatObtenció de dades socioeconòmiques i d’explotació

Anàlisi cartogràfic

Anàlisi de dades quantitatiu

Recull d’informació agronòmica de les espècies, fitxa de les varietats localitzades i ressenya de les varietats amb llavor.

Interpretació cartogràfica de concentració de varietats localitzades i recordades.Mapa amb la situació de cada varietat localitzada

Anàlisi estadístic entre paràmetres socials, econòmics i territorials i conservació i coneixementAnàlisi dels paràmetres de xarxa entre productorsDeterminació d’indicadors d’erosió i integritat genètica de poblacions


Recerca documental històrica

Metodologia

Tractats d’agronomia des del s.XV al s.XX Diaris, revistes i publicacions especialitzades

Catàlegs de cases de llavors Fonts indirectes

Costumari català. Joan AmadesDiccionari Aguiló.

Casa Nonell s.XIX i principis s.XXCasa Vilmorin-Andrieux.


Treball de camp

Metodologia

Obtenció d’informadors clau

Costumari català. Joan AmadesDiccionari Aguiló.

40 entrevistats

Mostreig estadístic de judici Mètode “bola de neu”

Estructura de l’entrevista Dades sociodemogràfiquesLlista de comprovació de les varietats locals (conserva o coneix) Caracterització agronòmica varietalDades de la xarxa d’intercanvi

Nombre d’entrevistats

AjuntamentsEntrevistes a actors claus de la xarxa


Grau de coneixement

Varietats conservades

Dades socioeconòmiques

Dades territorials

Anàlisi qualitativa i quantitativa

Metodologia

Regressions lineals múltiples

Descripció agronòmica de les espècies localitzades

Fitxa de les varietats localitzades

Fitxa de les varietats no cultivades


Caracterització individus mostrejats

Resultats i discussió

Entrevistats

Edat

Sexe

Residència

Estat civil

Formació

Sector d’ocupació

68,57 anys

89% homes

85% Selva

77% casats

70% primaris

67,0% agrari


Caracterització activitats productives

Resultats

Alçada

Mida

Mecanització

Sistema productiu

Xarxa primària

198m

57% petites

59% baix

86% convencional



Selva Orígen forà (+30anys)

Família llavor ref oral llavor reforal

Conservada

Recordada

Conservada Recordada

HORTÍCOLES

CONVOLVULÀCIES 1 0 0 0 1 0 0,4% 0,0%CRUCÍFERES 16 10 3 3 19 13 8,0% 6,9%COMPOSTES 13 9 4 1 17 10 7,2% 5,3%CUCURBITÀCIES 18 12 2 7 20 19 8,4% 10,1%GRAMÍNIES 0 3 1 6 1 9 0,4% 4,8%LILIÀCIES 4 1 5 3 9 4 3,8% 2,1%LLEGUMINOSES 28 19 5 11 33 30 13,9% 15,9%QUENOPODÌACIES 7 1 0 0 7 1 3,0% 0,5%SOLANÀCIES 23 2 14 16 37 18 15,6% 9,5%UMBEL.LÍFERES 1 4 1 5 2 9 0,8% 4,8%FRUITERS REGADIU

POMERA Malus pumila Mill. (sin. Pyrus malus L., Malus domestica Borkh.)

43 5 5 1 48 6 20,3% 3,2%

PERERA (Pyrus communis L.) 13 24 0 0 13 24 5,5% 12,7%PRESSEGUER 7 17 0 0 7 17 3,0% 9,0%CIRERER 4 2 0 0 4 2 1,7% 1,1%FIGUERA 7 14 0 0 7 14 3,0% 7,4%ALBERCOQUER (Prunus armeniaca L.) 0 4 0 0 0 4 0,0% 2,1%CODONY 1 0 0 0 1 0 0,4% 0,0%CÍTRICS 0 1 0 0 0 1 0,0% 0,5%Avellaner 1 0 0 0 1 0 0,4% 0,0%ALTRES DE SECA

Vinya 6 2 0 0 6 2 2,5% 1,1%Cereals 2 6 0 0 2 6 0,8% 3,2%Olivera 2 0 0 0 2 0 0,8% 0,0%Suma 197 136 40 53 237 189 100,0% 100,0%Total cultivades 237

Total referències orals 189

Total identificades 426

Caracterització de les varietats conservades i recordades

Resultats

237 varietats cultivades43 de pomera

Meló català


Nº

productor

s

Varietats

conservades

Percentatg

e

1 118 49,79%

2 46 19,41%

3 27 11,39%

4 15 6,33%

>=5 31 13,08%

Total 237 100,00%


Família llavor ref oral llavor ref oral Conservada RecordadaHORTÍCOLESCONVULVULÀCIES 0 1 0 0 0 1CRUCÍFERES 1 25 0 6 1 31COMPOSTES 3 19 0 5 3 24CUCURBITÀCIES 1 29 0 9 1 38GRAMÍNIES 0 3 1 6 1 9LILIÀCIES 1 4 0 8 1 12LLEGUMINOSES 5 42 1 15 6 57QUENOPODÌACIES 1 7 0 0 1 7SOLANÀCIES 6 19 1 29 7 48UMBEL.LÍFERES 0 5 0 6 0 11FRUITERS REGADIU

POMERA Malus pumila Mill. (sin. Pyrus malus L., Malus domestica Borkh.) 42 6 5 1 47 7

PERERA (Pyrus communis L.) 7 30 0 0 7 30PRESSEGUER 7 17 0 0 7 17CIRERER 0 6 0 0 0 6FIGUERA 0 21 0 0 0 21

ALBERCOQUER (Prunus armeniaca L.) 0 4 0 0 0 4CODONY 0 1 0 0 0 1CÍTRICS 0 1 0 0 0 1Avellaner 0 1 0 0 0 1ALTRES DE SECAVinya 4 4 0 0 4 4Cereals 0 8 0 0 0 8Olivera 2 0 0 0 2 0Total 80 253 8 85 88 338Cultivades 88

Caracterització de les varietats conservades i recordades

Resultats

88 varietats cultivades42 de pomera



Conservació i coneixement varietal vers paràmetres sociodemogràfics

Resultats

Edat

Sexe

Formació

Conservació i coneixement significant


Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió ConclusionsResultatsResultats i discussió

Conservació i coneixement varietal vers altitud, localització i temps d’accés als mercats

Alçada

Sistema productiu

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió ConclusionsResultatsResultats i discussió

I a la Vall d’Arbúcies


Fixació del coneixement documental i oral

Resultats

Descripció agronòmica de les espècies localitzades

IntroduccióReferències documentalsAgronomiaRelació de varietats

Bleda verda




Resultats

SELECCIÓ VARIETAL

SingularitatEspecificitat ProductivitatQualitat organolèptica Facilitat de cultiu


CRITERIS DE SELECCIÓ

6 VARIETATS D’HORTA

6 VARIETATS DE FRUITERS


MONGETA ROSSA DE MATA BAIXA

Resultats



FAMÍLIA: LLEGUMINOSES

QUÈ ES MENJA: LLAVOR

CONSUM: PER A GRA SEC

MORFOLOGIA: VARIETAT DE MATA BAIXA

ORGANOLÈPTICA: DE GUST SUAU I TEXTURA LLEUGERAMENT FARINOSA DEGUT A LA PELL


MONGETA ROSSA D’ASPRE O AVELLANETA ROSSA

Resultats



FAMÍLIA: LLEGUMINOSES



MORFOLOGIA: VARIETAT DE MATA ALTA

ORGANOLÈPTICA: DE GUST MIG I TEXTURA LLEUGERAMENT FARINOSA DEGUT A LA PELL


ENCIAM DEL SUCRE

Resultats



FAMÍLIA: COMPOSTES

QUÈ ES MENJA: FULLES

CONSUM: EN CRU

MORFOLOGIA: VARIETAT DE FULLA LLARGA AMB POC CABDELL

ORGANOLÈPTICA: DE GUST DOLÇ I MOLT TENDRE. SUPORTA BÉ EL FRED.


COL DE PELL DE GALÀPET

Resultats



FAMÍLIA: BRÀSSIQUES


CONSUM: CUIT

MORFOLOGIA: VARIETAT DE FULLA GRAVADA

ORGANOLÈPTICA: DE GUST EXTREMADAMENT DOLÇ I TEXTURA SUAU IDEAL PER FER TRINXAT


TOMÀQUET POMETA

Resultats



FAMÍLIA: SOLANÀCIES



MORFOLOGIA: VARIETAT DE MATA BAIXA

ORGANOLÈPTICA: DE GUST SUAU I TEXTURA LLEUGERAMENT FARINOSA DEGUT A LA PELL


ESCAROLA PERRUQUETA

Resultats



FAMÍLIA: ASTERÀCIES


CONSUM: CRUES

MORFOLOGIA: VARIETAT DE FULLA LLARG I DE LLIGAR

ORGANOLÈPTICA: DE GUST SUAU I TEXTURA CRUIXENT


POMERA QUADRES

Resultats



FAMÍLIA: ROSÀCIES

QUÈ ES MENJA: FRUIT

DESCRIPCIÓ FRUIT: ARRODONIT AMB AIGÜES VERDES I VERMELLES

ORGANOLÈPTICA: DE GUST DOLÇ I CARN MOLT FORTA AMB BONA CONSERVACIÓ.


POMERA VERDA DONZELLA

Resultats



FAMÍLIA: ROSÀCIES


DESCRIPCIÓ FRUIT: ARRODONIT DE COLOR GROC AMB AIGÜES ROSADES

ORGANOLÈPTICA: DE GUST MOLT DOLÇ I AFRUITAT I POLPA DURA


POMERA REINETA GRIS

Resultats



FAMÍLIA: ROSÀCIES


DESCRIPCIÓ FRUIT: ARRODONIT DE COLOR MARRÓ CLAR

ORGANOLÈPTICA: DE GUST DOLÇ I LLEUGERAMENT AFRUITAT


POMERA CIRI GAVATX

Resultats



FAMÍLIA: ROSÀCIES


DESCRIPCIÓ FRUIT: LLEUGERAMENT CÒNIC I ALLARGAT AMB TONALITATS VERMELLES.

ORGANOLÈPTICA: DE GUST DOLÇ I MOLT AROMÀTICA


POMERA AGREDOLÇ

Resultats



FAMÍLIA: ROSÀCIES


DESCRIPCIÓ FRUIT: LLEUGERAMENT CÒNIC DE COLOR VERMELLÓS

ORGANOLÈPTICA: SUCOSA DE GUST DOLÇ I DE BONA CONSERVACIÓ


POMERA SANG DE LLEBRE

Resultats



FAMÍLIA: ROSÀCIES


DESCRIPCIÓ FRUIT: ARRODONIT

ORGANOLÈPTICA: MOLT DOLÇA, DE CARN FORTA.

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió ConclusionsConclusions

Vall d’Arbúcies, llavors de futur

• Recuperar 6 varietats locals d’horta i 6 varietats locals de poma a la Vall d’Arbúcies.

• Treballar amb els Establiments Rurals per començar a recuperar simbòlicament aquestes varietats locals.

• Programar formació conjunta per tenir més coneixement dels diferents conreus.

• Assessorar tècnicament les persones que recuperen varietats locals.

• Editar un material divulgatiu per explicar a la ciutadania i als turistes els valors de les varietats locals.

• Organitzar activitats de tast i degustació de les varietats locals vinculades amb l’activitat turística local.

Que ens proposem?


Moltes gràcies!!!!

Conclusions

Marc teòric Límits i descripcióde l’àmbit Metodologia ... · Costumari català. Joan Amades...

Documents

Transcript of Marc teòric Límits i descripcióde l’àmbit Metodologia ... · Costumari català. Joan Amades...