A N Y I I I . P A L A M Ó S , O C T U B R E D E 1 9 1 6 , N Ú M . 3 5 .

MARIHADA

PIRA Cllxè de n'Huch Sanner .

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

146 M A R I N A D A

D ' a a u e l l a a e s t a

Rei en Jaume va a Mallorca... ¿Qué va a fer-hi a Tilla d'or? SerraTns I'entenebríen i li manca un raig de sol. S i un raig de sol li mancava, ja li sortirà ben tost; que el gran Rei ès d'una aipada que arriba fins allá on voi: amb la testa toca els núvols i d'un gest abrada el món. Quan l'alt Rei prenia veles el seguía beli estol. D'aquella gesta de gloria se n'entrava tot el món. A l brepar-lo les onades sentía flaire de llor, dels tarongers arribant-li onades de perfum dol<;. L 'alt en Jaume s'enhardia, i engrapant el ferm tigó, espurnant-li els ulls de joia de la nau pujava al pont. L 'oreig, boi besant-li el rostre li esbullava el cabell ros. D e Mallorca ja l'oviren comeníjant beli enrenou. —j 'No posará els peus a terra ni eli ni cap de son estol!— SerraVns, si us ho pensàveu no'l en privareu pas, no! Per entrà a Tilla daurada no li cai arribà a port, que amb la testa toca els núvols Í d'un gest abra<;a el món. El cel, de cop, s'asserena i Tilla s 'ompla de sòl. Primer raig que el Rei tocava

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

M A R I N A D A 147

ja'i en feya doble hermós

Catalunya: Si el vegessis

an el teu conqueridor!

Ja 'I veuràs ara, abans ara

en son gloriós retorn.

Des Tescambel! on s'enfila

el veuràs en son triomf;

que el gran Rei ès d'una aleada

que arriba fins allá on voi:

amb la testa toca els núvols

i d'un gest abraca el món.

ANTÓN B U S Q U E T S I PUNSET .

Crònica loca L'excursió a Empuries mos força a parlar de successos del mès d'Agost ja

massa llunyans per a no despertar indeferencia al llegidor. Seguint, nores-

menys, la norma empresa, hem de retreure que la percepció de canonades el

dia 26 d'Agost feu enfilar molts de curiosos al Padró. El capita del veler fran-

cés Gaillarde digué que un submarí enfonsà dos vapors.

El jorn següent, un aplec de socis del Casino La Unión dançaren anima

dament, després d'haver escoltat un concert del sextet del Ideal. EI sextet

la cobla del Centre Federal amenitzaren la festa major de St. Antoni, conco

rreguda de palamosins, com de consuetut. No podem menys d'adreçar lloan

ça a la referida cobla, per l'a just i afinació que va aconseguint, résultat segu

rament de) treball seguit. Entre altres lloguers, ha tingut en el Septembre, e

de Vilassar i el de Salient.

Nyonya déu tenir la mainada per començar el curs escolar en plena festa

major de St. Antoni. En qualitat de professor ha ingressat en l'Escola Gra-

duada nostre bon amie, en LIuís Capellà.

Confessem, sens temor de vergonya, que l'exposició de quadres en el

Casino La Unión, efectuada pel distingit pintor, en Manel Qrau, amb la ce-

rimoniosa assistencia d'autoritats i persones representatives, ès estada novi-

tat en la nostra vila. L'absoluta vida industrial, poderosa en extrem, car les

fabriques palamosines poden rivalitzar amb les millors de Catalunya, dificulta

la naixença de l'art. Es de creure que, si artistes com en Grau, honoressin la

nostra poblado, brollaría un moviment artistic, indispensable a conseguir ver

equilibri. Especial ressenya fem en altre Hoc, per lo que aquí mos cenyim a

felicitar al pintor meritíssim i a agrair-ii la seva invitació.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

148 M A R I N A D A

P o d r í e n con t r ibu i r al f o m e n t a r t i s t i c e x c u r s i o n s com la r e a l i t z a d a pe r uosa)-t r e s a E m p u r i e s , on Tescu l t u r a g r e g a s e n s par i l e s f i l i g r a n e s d e m o s a i c i c e r à -mica s o n e x e m p l a r lliçô i v iu e s t ímu l pel g r a n n o m b r e d ' e m p o r d a n e s o s qui por -t en c o l g a d a en la llur à n i m a l ' ap t i tu t d e la r a ç a g r e g a , a r i i s t a pe r exce l l enc i a .

En les b e l l e s a r t s , l ' a f ic ió m é s a r r e l a d a è s la m u s i c a . D e p o c t e m p s e n ç à , el m o v i m e n t d e cu l tu ra mus ica l è s i m p o r t a n t i s s i m . O b l i g a t o r i a è s l ' e n s e n y a n -ça del s o l f e i g en l ' E s c o l a G r a d u a d a . El c h o r El P r o g r é s a n h e l a r e e m p e n d r e s e s a n t i g ü e s t a s q u e s . La fa l la d ' u n a A c a d e m i a i n s t r u m e n t a l i m p u l s à a la J u n -ta d e r O r f e ô A u c e l l a d a a i n s t a u r a r - l a , p e r ò son l loab le i n t en t n o è s r e e ix i t pe r a r a , d e v e n t - h o a t r ibu i r a la cr is i . En c a n v i , r e g u l a r m e n t i en f o r m a cul tu-ral , va d o n a n t e ls c o n c e r t s p r o j e c t a t s . E! c o n s a g r a t a R a m e a u è s e s t â t v a -l iós en t o t s c o n c e p t e s , e s s e n t el p r inc ipa l la c o o p e r a d o d e N a A m é r i c a Po l l s i B o y d e B a r c e l o n a , qui ha e s t i u e j a t en la n o s t r a v i la . T é a q u e i x a s e -n y o r e t a la v e u t an e s t e n s a i la c o r d a b a i x a tan p lena i a g r a d a b l e , q u e po t c a n t a r com a t ip le d r a m á t i c a i com a con t r a i t , d o b l e cond ic io qui i ' ena i t e ix en g r a n m a n e r a . Va c a n t a r la c é l e b r e ar ia d e T h e s a ï r e d e l ' o p e r a C a s t o r i P o -llux d e R a m e a u a m b moltíi d e t r a ç a , t an t n iés d ' a d m i r a r q u a n t h a g u é d ' a p e n -d r e - l a en un d ia . D e s p r é s , a c o m p a n y a d a d e sa d is t i i ig ida m a r e , D o n y a A m e -rica B o y , d i g u é a m b m a g n i f i c a d icc ió i p ie domin i la S a l v e d ' A m o r del T a n n -h â u s e r i el Su ic id i de la G i o c o n d a . A m b a l t r e v e u a d m i r a b l e p o g u é c o m p t a r r O r f e ó a q u e s t a v e g a d a : h d e N a R o s a C a i v e t qui ref i ià en el so lo del Ross i -nyol i s ' e n c a r r e g à d e les J i f í c i l s n o t e s d e so l i s t a en el f ina l d e La mor t d e l ' E s c o l à . A m b d u e s d a n i i s e l e s i la d a m a a n o m e n a d a r e b e r e n f lo r s c o m a ob -sequ i de la J u n t a i u n a pii ja d ' a p l a u d i m e n t s . Al n o t a b l e ba r i t on J o à n M a t a -niala fou c o n f i a d a l ' e s p l è n d i d a A r i a d ' A n t e n o r d e l ' o p e r a D a r d a n u s d e Ra -m e a u , q u e e s t u d i a a m a t e n t i i n t e r p r e t é a m e r a v e l l a , recol l in t a d m i r a c i ó . L e s b o n e s v e u s d e t e n o r d ' en íSuné i en P u n t e s c o m p l e t a r e n el p r o g r a m a a m b les c a n ç o n s P l a n y d e l ' amor d ' t n G a y i E n t e r r o d e M o r e r a i El T a r o n g e r f lor i t i An ib tu d e G a y , r e s p e c t i v a i . i e n t . I pe r ú l t im, a m b va len t í a mai p rou a d m i r a d a , la noia N a v i t a t R o u r e , d e 12 a n y s , va c a n t a r la F o n t d e P a s t o r d ' I lb in i tza . La Jun ta li f eu p r e s e n t d ' u n a c a p ç d d e b o m b o n s i el publ ic d ' u n a b o n a col l i ta d ' a p l a u d i m e n t s . El t reba l l ja f r u c t i f i c a . C o m a no tab i l í s s im d e i x e b l e del m e s -t re F e r r e r , d e b u t a en el p i a n o el noi A n t o n i H e r n á n d e z . M e s t r e i d e i x e b l e a q u a t r e m a n s i el v io l in i s t a , n ' A g u s t í C o n c h s , t o c a r e n el R i g o d ó d e l ' O p e r a D a r d a n u s i la G a v o t a d e G l u c k , i en C o n c h s i n ' H e r n à n d e z i n t e r p r e t a r e n el T a m b u r i del m a t e i x R a m e a u . Inútil dir q u e f o r e n o v a c i o n a t s . L ' O r f e o v a do -na r la n o v i t a t d ' un cho ra l c o m p o s t dei p a i a m o s i en L lu í s C a m ó s . E s p e r a 4 v e u s d ' h o m e , p e r ò , f r a g m e n t a r i a m e n t , s ' e i x a m p l a f ins a 8 ; c o m p o s i c i ó ani-m a d a , f r e s c a , d e r i t m e s a r d a n í s t i c . Va dir igir- la mo l t b é el p rop i a u t o r , a r r e n -can t e n t u s i a s m e i la r e p e t i c i ó d e l ' o b r a . L ' o r f e p y a c a n t a r , a m é s , El r o s s i -

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

M A R I N A D A 149

nyol d'en Mas i Serracant, Sota de l'olm, d'en Morera i Eis tres tambors d'en

Lambert, L'Emigrant d'en Vives, Les festes de Hebe d'en Rameau i La mort

de L'escolà d'en Nicolau. Eis tres tambors liagueren de repetir-se. L'Emi-

grant fou dirigit per en Casanovas i Ies altres composicions per en Ferrer.

Pas de gegant ha acomplit t'Orfeó en posar La mort de l'escolà. Es la pedra

de toc dels orfeons, per sa extremada estensió de veus i per la facilitat de

baixar-se de to. El to va mantenir-se, cosa lloable; hi hagueren, en veritat,

algunes deficiencies^ ben perdonables, atesa la magiiitut de l'obra, i, sobre-

tot, perqué era estrena i perqué els orfeonistes tots canten com a excellents

artistes, car s'emocionen de veres. Totes les altres obres foren interpretades

amb unitat i afinació. Felicitem, per tant, als uiestres Ferrer i Casanovas.

Per marxar a Pan's a empendre estudis de perfeccionament i seguir amb

vera vocacio la carrera artística, el jove violinista n'Agustí Conchs dona, el

dia 28, en el Saló Carmen, un concert de comiat a Palamós. L'Orfeo Auce-

Ilada hi cooperà amb natural sentiment de gratitut per esser estât en Conchs

un dels més importants contribuients a la formado i desenrotllo de l'entitat.

Per simpatía, hi coliaboraren també elements de l'Agrupació Lírica. El vio-

linista dona el següent programa: Souvenir de Haydn, Melodía i Dances No-

ruegues de Qrieg, Massurka n.° 1 i Llegenda de Wieniawsky, Moment mu-

sical i L'abella de Schubert. Haguè de bisar la Ma.ssurka de Wieniawsky i

el Moment i L'abella de Schubert. L'Orfeo va cantar Muntanyes regalades, en

el soto de la qual se distinguí Na Antonia Maspera; el rossinyol, i Les festes

de Hebe. L'ultima obra hagué d'esser repetida. Eis aficionats estrenaren El

carro desfet, obra agradable per la fluidesa del diàleg i desagradable pel final.

Queda altra volta comprovat que la comedia catalana ès ço que millor casa

amb les aptitnts dels aficionats artistes. Tothom va treballar bé, conseguint

admirable conjunt. El public, no tan numéros com era d'esperar, ovaciona el

jovenet qui va a terres estrangeres en questa de gloria. Nosaltres, en felici-

tar-Io, li suplíquem que en el traqueteig violent de la gran urb, pensi sempre

amb la pau familiar i sanitosa de Palamós.

Fins a fí de m^s no tornàrem a sentir canonades de la guerra europea.

En el nostre port romaiigueren, per manca de carbó, eis tres vapors pesquers,

Unión III i IV i Castro, destinats a la guerra, segons veus. El vapor dinamar-

qués Theresa va treiicar l'hélix en atracar al molí. El Miquel Jover i el Dochra^

provineiits de S. Feliu, s'arredoçaren a aquí per haver sofert averies. Un bot

a la vela va tombar-se vora el Cap Gros; sos tripulants hagueren de nedar,

essent recollits pel bot d'un pescador.

No hi ha cap bloc en la fábrica de les obres del moll. De fi de més son

despatxats tots els obrers per manca de feina. El Servei d'Obres Publiques

ha construit cinc bancs de pedra en el mirador de ia farola.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

15Q M A R I N A D A

Durant el Septembre hi bagué enllaç a Flassà amb l 'exprès del vespre , provinent de Barcelona. Deixa ara d'esser-hi, per haver retrassat l'horari e'i Govern f rancés .

Mossèn Bruñol ès destinât de coadjutor a Saga ró . Per unanimitat, l 'Ajuntainent aprova un repartiment contributiu entre els

veïns . El primer team deis footballistes paiamosins anà a jogar a la La Escala.

En el nostre camp se son batuts el team de l 'Ateneu Social de Sant Fallu de Guixols i l'Atlètic F . C. de Palamós.

S ' è s movimentat un poc el trebaii en la fábrica dels Srs. Martí Montaner i Cía. Tot i no esser festa de precepte, aquí no's treballa el jorn de la Natlvi-tat de la Verge. En la dita fábrica i en la d'en Miquel Palet treballaren algu-nes seccions. Les festes majors dominen el moviment obrer: per tal d'acudir a la de St . loan, molt animada, hi hagué repôs en moites de cases. Hi hagué a St . Joàn la cobla de Cassà 1 els Muixins de Sabadell . La Capella de Pala-mós va cantar-hl la missa de Tassi , el primer jorn de festa.

A Vall-llobrega també hi anaren paiamosins, qui es desIHusionaren de no poder bailar.

Hi ha gran abundancia i baratura de raïms, lo qua! fa somrlure ais amants del vi. Els a fanyosos de guanyar quelcom, arrepleguen i sequen ossos per a fer-ne venda a les refineries de sucre.

El manubri ha corregut per la vila 1 fins ha estât motiu de ball de barr ' . En el carrer Major , carrer mercantil, hi han hagut canvis i noves ins-

tal-lacions: en l'antiga botiga d'en Tolosa hi ha un diposit de la casa Malíes Mabres; en Galmes passa al Portal i allí on estava en Galmes hi va en Joàn Esbert; en Gou instal la sa botiga de roba blanca.

En el Centro Económico el Dr. Arólas conferencia sobre el Problema de la terra i el treball.

L 'esmentat senyor 1 el Diputat provincial, en Miquel Matas, acudiren a les tristes eleccions de Girona. L ' A g r u p a d o Catalanista de Palamós ha re-mès un telefonema de felitació a l 'integèrrim patrici el Marqués de Camps .

El diari La Acción publicà dos articles del President de la Cambra de Comerç i Director de MARINADA, en Martí Roger, referents a millores neces-saries de la nostra vila.

Barcelonina empresa dirigeix la campanya del Cine Ideal. Després d'un més de calma, el vapor N. Ampurdanès ha reprès sa nave-

gació, ben adobat i reformat. A punt de posar a la maquina el present número, sofrim gran dolor per

la rápida mort del nostre estimât amie, el distingit noíari, en Josep Bellido, ( q. a. C. s. ). Havia conquistat simpaties en tota la contrada per son talent

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

M A R I N A D A 15Í

i bon tracte. Per ço la seva mort ès vivament sentida a Palamós. Ha exercit

l'honrós càrrecde notari durant 23 anys. Havia trobat la vida palamosina tan

encisadora, que no pogué comportar-ne l'ausencia, ausencia forçada per dolo-

roses circumstancles. La memoria de l'excellent patrie! serà sempre conser-

vada com una bona lliçô per a la vida. MARINADA s'ajunta al dol de la fami-

lia del finat. En Tenterrament hi ha acudit una multitui immensa, presidida

per les autoritats locáis, el jutge de primera instancia, i els distingits parents

i col'legues del difunt.

ÊxDosiciô ûrau

La notable exposició que l'artista barceloní En Manel Grau dedicà a

nostre públic en el Casino «La Unión» i que fou una actualitat de gran relleu

durant els primers dies del passat Septembre, constitueix un aconteixement

artistic ben mereixedor de que hi dediqueni un comentari.

Accepti aquest el Sr. Grau, no com a crítica pretenciosa, sino tot lo con-

trari: com a modesta i franca opinio exposada amb el fi de cooperar al desvet-

llament en la nostra vila de les aficions artistiques.

El motiu i part principal de lo que ens presenta l'artista, ès el conj'unt de

aquareles, totes elles tretes de diferents indrets de la nostra costa, durant

aquest istiu. Encara que no totes d'un valor igual, car algunes n'hi ha que

semblen exposades solament amb el propòsit d'arrodonir el conjunt, -elles són

lo que se destaca i s'emporta desseguida les simpatíes del visitant.-

Reaiment en Grau domina la difícil tècnica de la aquarela, i, encar que no

ès un colorista brillant, logra una agradable i justa entonació dins una netedat

impecable. Dignes d'admirar són per aqüestes qualitats i en primer terme, les

obres números 2 i 3 del catàleg i, després els números 6 i 10.

Deixant de banda un oli que no ès de nostra preferencia, el reste de lo

exposât ès dibuixos, insuficients segons nostre criteri per a donar-nos una

idea de la personalitat d'en Grau com a dibuixant, ja que, per^ó que es des-

prèn del conjunt de lo exposât, reputem precisament dèu esser la cosa que

niés domina l'artista. Esmentem, no obstant, un deliciós apunt a la ploma, no-

ta de Bruges, que ès bellísima.

Resta'ns per acabar, remerciar a l'amie Grau l'haver-nos fet gaudir d'una

tan bella manifestació d'art, a l'ensems que felicitar-lo per l'èxit ben merescut

que obtingué i que no ho fou sols de comentaris favorables i laudatoris sinó

d'ordre material. Que no sempre el public se recorda de que l'alabança

millorque pot fer-se d'un quadre, ès l'adquirir-lo!

I. FIGA.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

1 5 2 MARINADA

Lxcursio a tmouries

C o m q u e per a m o l t s d e p a l a m o s i n s te i i fen i e n c a r a t e n e n l ' e n c i s d e lo i n c o n e g u í les c é l e b r e s r u i n e s d ' E n i p u r i e s , l 'a i iunci d e i ' e x c u r s i ó no c u r t e j à , a n s al c o n t r a r i , fou v i s t o s i c r i d a n e r , d e lo qual ne son p r o v a e l s p a s s o s q u e f e r e n a i g u n s f o r a s t e r a per a a s s í s t i r - h i .

MARINADA no p o d r á , c e r f a m e n t , dir r e s q u e no s ia j a dit r e s p e c t e d e i s p r e a t s v e s t i g i s d e la p r i m e r a p o t e n c i a m a r í t i m a d e C a t a l u n y a en T a n t i g ü e t a t , la f a m o s a E m p o r i e s . S i d ' a l g u n a c o s a pot g l o r i a r - s e ia n o s t r a e m p r e s a , è s iá d ' h a v e r m o g u t , en g r a u s u p e r l a t i u , el d e s i g d e I ' e x c u r s i ó a m o l t s i m o l t s d e n o s t r a s c o n v e n í s , c a r , el dia 3 d e S e p t e m b r e , d l u m e n g e , j o r n d e la s o r t í d a , f o r e n m o l t s e l s qui , i n d e p e n d e n í m e n t , c a m p e j a r e n pel l luminós p a r a t g e .

F e n í c a s o m i s d e les m o l e s t i e s p r e p a r a t o r i e s , s e m p r e i n e v i t a b l e s , i q u e ,

una v o l t a p a s s a d e s i s o f e r t e s , c o n t r i b u e i x e n a i n t e n s i f i c a r la j o l a del j o r n d e

g a u b a n ç a , c o m e n ç e m per r e c o r d a r el g r a t m o m e n t d e la s a l u t a c i ó m a t i n a l , un

p o c r e s p e c t u o s a p e r fa l la d ' i n t i m i t a t v e r a . E l s h a b i t a n t s d e l s p o b l e s s o n s e p a -

T E M P L E D ' É P O C ñ R O M A N A Clixè de n'Huch Sanner,

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

MARINADA i 5 â

Clixè d'en Juli Fallí.

rats, gairebé .a-bismats, per les

•penyes o c a s i -nos, ja politics, ja simplement

recicatius. L 'ex-cursió popular destruía la fredn separació.

No hauríeni fê-ta niaki tropa d' haver hagut d'assistir a un casament : tot-hom anava ben ALTñR vestit, com no

podía menys d'esser, acudint a un poblé en festa major. Els tres fotògrafs, amb els entriquells, semblaven niilitars. En el cimbori de l'automòbil una tela anunclava l'excursió. E l jorn era tan bell com en la primaveral, celebrada a F i -to, com ja recordará el lector. E n la que ressenyeni hi havía l'emoció de la disciplina. V a passar-se llista: Josep Bandera, Santiago V a l í , Remigi Robau Francisco Roídos, J . Brugaf, Salvador Bota, Josep Vi lanova, L luís Barceló Bou, Sebastià Castel lò, Baldiri Ponjuàn, Joan G o u , E ini l i Joan, Joaquim Sar dó, J . Tr iado, Jul i F a l l í , Joan B . Camós, Miqnel Roger i Crosa, Mauel Lio

rens, Huch San ner.

Era inoliu de goig l'esser a-conipanyats per Texceí lent ai ns-ta barceloní, se-iiyor Tricidó.

Tolhoni , itis-cr.ils i una colla d'agrégats, s'a-conioilà en el grandios i bon automobil.

— No podem pas marxar en-cara; en falta un,

PORTA CARRER CENTRAL DE LA CIUTAT IBER ROMANA Clixè d'en Joan B. Camós.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

154 MARINADA

exclamà en Manel Llorens.

Del retrassat, que fora descortés anomenar, va parlar tothom amb impa-

ciencia; però sens triga, Henger i esbufegant, va balxar aquell l'escala del

Casino. Crits de protesta, clam de satisfaccio, cop de botzina, i la baluerna

trepidà per la carretera a una marxa prou lenta per a que poguessin admirar

el paisatge aquells de qui era desconeguí.

No pot donar-se mülor carretera per un auto que la de Palamós a La

Escala: sense corves i plana com el palmell de la mà. L'entrenament, que

hauría pogut sofrir l'intelligent i cautelós chauffeur, era impossibilitai per

rencontre de carros, e!s amos deis quais s'esvaraven per a arreconar-se a

temps i a bastament. Qui podía contenir les cridaneres saiutacions deis joves

excursionistes ?

Els burots de Palafrugell co'mprengueren bé que el vehícol passava de

ilarg. Els veïns de Samaria, barri de Pals, fitaven els ulls en la tela per a lle-

gir el ròtul.

Diumenge d'istiu al mati ¡ Quina delicia ! S'inonden els camps de llum i

de pau; trapegen els pagesos lleugerament pels camins assoleiats. En Barce-

IÓ, encantat a través del vidre, manifesté el greu de no haver-se enfilât al

cimbori del vehícol, a pie aire, al bat del sol.

Circundàrem l'històrica vila de Torroella de MontgrÌ, on va passar sos

últims jorns el rei amador de les lletres i de la gentilesa, en Joan I. Badaven

els ulls els desconeixedors, a la vista del Ter, de les regalades hortes i de les

torres vétustés. Però la visiô fou ràpida.

Entrá una volada de mosquits, i amb ells, l'idea trista que el lleminer

conreu de l'arròs ha endolat amb epidemies infeccioses la sanitosa plana.

Com una perllongació de Torroella, dada la rapidesa, aparegué Ullà, i

Bellcaire, tan bon punt haguérem trencat la carretera de Verges. De poques

coses parlàrem, des de llavors, perqué, prompte, l'automòbil se parà davant

el pont, cami d'Empuries, que no poden traspassar el carruatges, sense per-

mis dels enginyers de l'Estat.

—Mireu el mari Sembla que som a casa mateix!, proferí en Bardera.

Encara durava el sospir del benestar, que va presentarse, en bicicleta,

el fondista, Sr. Paradis. Feu semblant de sorpresa, en veure-mos tan mati-

ners. En via cap al restaurant, tothom contemplà les dunes i les llargues tires

de mates de borrom i de tarai, necessaries i propies a llur fixació. En Vilano-

va etzivà una exclamació sorprenent, en adonar-se que totes les mates eren

plenes de cargolet. Aquella abundancia prova que els escalencs disfruten de

esquer millor que els palamosins. Sorgi, de cop, el tema d'un beli quatire :

pel cami, i en direcció a. nosaltres, deambulaven tres pagesos amb barretina

vermella i el gec al muscle. No hi ha dubte que el fondista actiu hauría neguitejat de no poder-mos

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

M A R I N A D A 155

servir , incont inent , l ' e smorzar . La seva perspicacia artíst ica mos remeté al f ront d 'una bella a rcada sobre el mar , que fo togra f i a ren , sa t i s fe t s , els ar t i s tes C a m ó s , S a n n e r i Pall i . Els més amies d ' esse r mapa t s , p o s a r e n - s e damunt Par-eada . En t re t an t , r e ssonà altra exclamació de so rp resa . Arreu, ar reu, hi havía gran copia de foneis marins . A c i d e s de la parau la , l 'artista barceloní s enyor T r i a d o va so rpend re ' s de la modali tat del l lenguatge empordanès .

E s ben réduit l 'apreci dels fone is marins . Recordo que el Peñón de Gi-braltar n'ès farcit.

Acabà just el treball fo tog ra f i e , quan les t rui tes començaren de s e r v i r s e . El massa l leuger e smorza r negui te jà amb rao els qui e s t aven d i spos tos a en-gol i r -se un bon dinar. Cal ía r e se rva r - se .

Ent rà rem a las ru ines amb acti tut del qui ent ra en terra s a g r a d a . L ' home , allí posâ t , sent prui t ja de conèixer historia. En el turó de San Mart i d 'Em-puries , abans illa, de sembarca ren els p r imers g recs , a la s egona meitat del seg le VI, abans de Jesucrist , apo r t an t la dolcesa i pau de sa patr ia .

La civilització dels a r t i s t e s insupera ts en t rava a Ca ta lunya per a deixar-hi pe rdurab le es te la . L ' imper i roma, quan e s t e n g u é el séu voi, com àliga in-vencible , dominà la colonia g r e g a , on deval la ren C n e u s Scipio, en t emps de les g u e r r e s pun iques i en l 'any 195 a . de J. C . , el gran C a t ó . Per la ciutat, pas sa ren , com horr ibles tu rbonades , les hos ts d 'Anibal , els barbres , els a larbs i els no rmands .

A to de conve r sa , re t rèiem els excurs ionis tes el passa t , afegint una veu Ç0 que altra de ixava en su spens . Per tal de veu re detai ls de les excavac ions , fou requeri t un gu ia , qui per amor al poèt ic treball de qué es sus ten ta , parla amb afició i amos t ra , l leuger , t o t e s les cur ios i ta ts : mosaics ; c is ternes ; un es-quelet ; els llocs on foren t roba t s l 'Esculapi , la ca tapu l ta .

No per interés artist ic, sino com a record, provà un clixè de l 'esquelet en Juli Palli. No molts treballs acompl i ren els f o t ò g r a f s dels quais publiquem els m é s in té ressants . Ded iquem pre fe ren t a tenció a la pira, dar re ra un altar si tua-da, per Ç0 com ès detall no ga i re vis t . Del riquíssim mosaic del Sacrif ici d ' I f igenia no'n donem reprodúcelo , per rao d ' esse r el primer clixè de la nos t ra revis ta .

Fo ra virtut rarissima que excurs ion is tes , en llur pr imera exeurs ió , dei-xess in de fo togra f i a r - se en a g r u p a m e n t . D e tal faina s ' encar regà en Palli, ment res en C a m ó s fo tog ra f i ava la por ta romana .

Per la pressa necessar ia a visi tar el M u s e u dels eng inyers , abandonà rem a la soletat l 'artista en J o à n C a m ó s , qui va aconseguÌ r -mos , desp rés de moli t rape ja r . C o m sia que a b a n s del referit museu, visi lat haviem el del g ran edi-fici de la Diputac ió de Barce lona , d ' aques t pa r l a rem pr imer . L'edifici ès formosiss im, com a obra de i 'eminent a rqui tec te S r . Pu ig i Cada fa l ch .

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

156 MARINADA

La reproducció de l'Esculapi satisfà inpartibas l'excursionista sedent de cu-riositats; ès llavors que ei més fred manifesta la recança que el museu, sencer i cabal, no sigui en el mateix punt històric, i, encadenant pensaments, sens forçar gaire la fantasía, arriba a la conseqüencia que hauría de cercar-se el recinte de la ciutat i custodiar les joies, de dia i de nit, arnb vigilancia extre-ma, i tot disposar-ho en forma i condicions, que l'excursionista pagués un cs-tipendi per a veure la ciutat i ses maravelles, com paguen els turistes a l'es-tranger per coses qui, a les d'Empuries comparades, no son més que mundies ambulants. Avui en dia, revolucions i guerres priven d'assegurar un racés a les joies d'art. Segurs estem que a iiingú recaríen diners per a admirar el ri-quíssini mosaic del Sacrifici d'Ifigenia. Clixès ni pintures sols poden donar pálida idea del gran joiell. En son estoix, petita barraca, permanesquérem llargs moments. En Ponjuàn i molts d'altres manifestaren Testranyesa que molts de palamosins desconeguin coses tan belles i tan properes.

Lo més atraienl del Museu dels enginyers ès un sarcòfag. En l'album fir-màrem tots els excursionistes. La vista, que des dels finestrals hom disfruta, ès imponderable. L'immensa badia de Rosas, enveja dels inglesos, fitada pels Caps Norfeu i Montgó, el blanc vilatge de La Escala, la ciutat soterrada, tot ès inundat de una Hum viva i blanca, El llegat hel'lènic no pot menys de con-servar-se en el pais de la Ilum.

La llavetjada mos privâ del barqueig projectat. Prou forts per a llevar V el neguit, qui ès sempre núvol d'una excursió, decidírem reposar en el restau-r a n t fins a l'hora de dinar. All í el qui subscriu tingué el goig de parlar amb els artistes barceloníns Mossèn Barrera, Borras de Palau, Draper, Girona, Carrión i altres, tots devallats per a assistir a la festa poètica. Entretant, en Qou, infant de 13 anys, pintà el quadre de la badia. En la seva traça hi ha bona prometeiiça de triomf.

El núvol del neguit aparegué ben negre. Els literats ja partiren vers La Escala, en Gou acabà el quadre, i el dinar encara no era llest. El prim es-morzar era bon motiu de queixa. Cap a un centenar de boques esperaven amb èiisia quelcom amb qué restaurar el feble cos. Els directors, enervats, se personaren a la cuina a manar pressa. Per fi, a dreta i a esquerra de la taula funiejarcn les caçoies d'arròs; el centre fou abandonat per llargs instants de comprensible turment pels qui hi eren acomodáis. Per a niiilor estar, en Joan i ün Sardo se plaçaren en altra taula. Servit el plat de llagosta, haguérem de parlar de matemàtiques; l'animós Valí acomplí la missió de réclamant. Tot s'arranjà, a l'últim, malgrat de! naturai esvarament de! serve!. Satisfets i ale-gres, anàrem a La Escala a pendre café. All í els excursionistes se disgrega-ren: uns acudiren al certamen, altres, foren embargats per amigables conei-xences.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

M A R I N A D A 157

Després de les sardanes, ja de fose, tothom se reinstal-là en l 'automòbi l .

G r an mult i tut enrondava e! vehicol . T a m b é hi b a g u é un retrassat en el retorn.

L a por de befa no ha de contenir la confessió que el retrassat fou el mate ix

qui a ç ô escriu. Els companys m'acoll iren air.b cridoria reconvent iva , que fou

ofegada per la salutació a legra i ac lamator ia p rod igada a la xamosa vi la de

L a Escala .

L 'autou iòb i l avençà , ràp id , en la foscor. A l Nord l l ampegava . To t hom

s'arrauli , satisfet, coin volent medir el temps que havîa passat volant . To t hom

t ingué paraules encomiàs t iques per la C o m p a n y i a dels au tomòb iU dels senyors

J . Art igas i C í a . , i peí fondista Sr . Parad is . La satisfaccio d'en Vali hagué de

manifestar-se amb canturies; tan seguides foren, que va saber-li bona l'orxa-

ta que begué a Mon i ràs .apro f i t an t la parada per a reencendre els Hums apagats .

A tres quarts de nou , l 'entrada estrepitosa de l 'automòbi l en el Carrer

Ma j o r produ í l 'expectació de tots els veïns .

MIQUEL R O G E R I C R O S A .

Ateneu Empordanès a Barcelona En la reunió d 'e i i ipordanesos residents a Barcelona, convocada per la

Com i s s i ó O r g a n i z a d o r a de « l 'Ateneu Empo rdanès » , i que t ingué Hoc al Fo-

ment de Trebal l Nac iona l en data 30 de Juny prop-passat, la Jun ta Direct iva

dei mate ix , per ac lamac ió , va quedar constituida com segueix :

President honorari , D . J osep Pe l la , i Porgas , de Bagur . — President,

D . Eussebi F ina i G i r bau , de Palafrugel l .—Vice-pres ident , D . J osep Valls i

Badet , de F igueras .—Tresorer , Gumers i nd R o i g i Prats, de San t Fel iu de Gu i-

x o i s . — C o m p t a d o r , R a m ó n C u m a n é , de G i r o na .—B i b l i o t e c a r i interi i primer

Voca l , Bonaven tura M a i m í i Batal la , de La B i sba l .— S e g ó n Voca l , Sebast ià

Prats i Bausà , de Pa la f ruge l l .—Tercer Voca l , Enr ic Paronel la i Ge l i , de Sel-

va de M a r . - - Q u a r t Voca l , J a u m e C o m p t e i Cane l las , de Cas te l l ò d 'Empu-

r i es .--Secre t a r ! , Faus t i Cabarrocas i Juera , de Pa iamós . —Vice-secretari ,

Anton i M a u r a i Garre l l , de Pa l amós .

Ib res E L CAVALLER DRYLLEYRE.S, per mossèn Josep Pa lomer .

La f igura dei noble francés protestant qui , arredoçat en l 'apacible costa

cata lana, se convert í al catol ic isme i a judà poderosament a la fundació d 'A-

r e n y s j del tempie , adquireix gran relleu en la p intura literaria feta molt des-

trament pel fervorós arenyenc i bon escriptor, Mossèn Josep Pa lomer . Prece-

deixen la p resen tado de la f igura notes històriques de la nació francesa molt

intéressants.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

158 MARINADA

Moviment del port durant ENTRADES TONELATGE

mès d' í igost de 1916 SORTIDES TONELATGE

Vapors

Barcos de vela

Vapors

Barcos de vela

17

14

18 17

17.801

1.710

18.584

1.971

Vapors 16

Barcos de vela 16

17.160

1.809

Mès de Septembre

Vapors 18

Barcos de vela 15

18.584

1.407

O p e r a c i o n s d e l a C a i x a d ' C s t a l v i s M è s d ' A g o s t

Nombre d ' I m posi d o n s Quantitats Imposades Reintegres Quantitats pagados L l ibretes noves

66

48

1.84r99

1.315

21 996'15 2 Mès de Septembre

14 2.270'03 0

i s t a c i ó p l u v i o m è t r i c a

^ e a i s r e c i v i

Aiga recollida durant el mès de Septembre: 65'1 mm.

Mès d'Agost

Naixements: 1. Salvadora Olivas i Gané.—2. Eduard Castell i Vilanova.—3. Ju-

lia Reyes i Moya.—4. Huch Joan i Servià.—5 Isabel Bosch i Pagès.—6. Palmira Hernán-

dez i Máspera.—7. Pura Roget i Puig.—3. Joan Costa i Ribera.—9. Catarina Romeu i

Puxant.

Defiincions: 1. María Serrats i Cañes, 70 anys.—2. Rosa Ramonet i Prohías, 13.

—3. Joan Vilar i Ribot, 4.-4. Pura Duran i Bagudach, 5 .-5. Marina Romaguera i Va-

qué, 2 .-6 . María Bosch i Juera, 65.-7. Joan Pagès i Borras, 83.-8. María Serra i Vi-

da!, 58.-9. Enric Domenech i Fontclara, 3.—10. Miquel Morera i Mansió, 3 mesos.—11.

Joan Bagué i Juriol, 1.

Matrimonis: 1. Joan Cabot i Such amb María Valverde i Rodríguez.—2. Modest

Torrell i Tomás amb María Tapias i Teis.

Mès de Septembre

Naixements: 1. Carles Costart i Gubert.—2. Santiago Prats i Vidal.—3. Josep

María Coli i Sais.—4. Josepa Ribot i Bisbe. -5. Rosa Canals i Cos.—6. Antoni Gallego i

Andreu.

Innomenats: 1. Costai Billoch.—2. Ribas i Martí.—3. Crosa ¡Mauri.—4. Garrell

i Gallart.—ñ. Teixidor i Gàlbez.

Defimcions: 1. Catarina Comas i Burrell, 18 mesos.—2. Miquel Ferrés i García,

68 anys.—3. Catarina Ruget i Costa, 37.-4. Rosa Bonada i BatlICj 73.

Matrimonis: 1. Pau Castellví i Rovira amb Erminia Vidal i Carbó.—2. Pere Oliu

i Pruneda amb Adelaida Català i Lladó.—3. Joaquim Fàbrega i Vicents amb Concepció

Rulduà i Casanovas.—4. Emili Vila i Boada amb María Cots i Colomer.—5. Aníbal Funa-

lleras i Albert amb Flora Bagudà i Ballester.

t :

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

MARINADA 159

l i i M i i i H i f f i H i H i i i l H H i l H M ^

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

160 MARINADA

I r n t u r a J r l l l l l n t

l O A N A f > J T U A

Mar, 39 BADALONA

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós