Can Marfà Gènere de Punt Museu de Mataró

Dossier de premsa – 28 de març de 2015

El primer espai museístic en exclusiva sobre el gènere de punt a Catalunya Mataró posa en marxa dissabte 28 de març el primer espai museístic dedicat en exclusiva a Catalunya al gènere de punt. La nau petita de Can Marfà, un conjunt arquitectònic de 1880 que va acollir la fàbrica de gènere de punt més important d’Espanya, acull ara la col·lecció de la Fundació Jaume Vilaseca, una de les més significatives a nivell europeu en la seva especialitat. D’aquesta manera es culmina un llarg procés que es va iniciar el 1990, quan l’industrial mataroní Jaume Vilaseca i Bertranpetit va començar a crear la col·lecció amb la intenció de convertir-la algun dia en un museu que expliqués la història de la indústria del gènere de punt a la ciutat i la comarca. L’any 1996 la fundació va signar un compromís amb l’Ajuntament perquè la col·lecció, amb prop de 5.000 objectes, esdevingués pública; i al 2013 es va signar el conveni definitiu per fer realitat el museu. La col·lecció que la Fundació Jaume Vilaseca ha cedit gratuïtament a la ciutat és la base que fonamenta l’exposició “Mataró, capital del gènere de punt”. La mostra desenvolupa el tercer eix museogràfic del Museu de Mataró i completa el discurs de les exposicions “Iluro ciutat romana” i “Mataró, ciutat mediterrània”, que s’exhibeixen a la seu central del museu a Can Serra. Acte d’inauguració La inauguració del nou espai museístic tindrà lloc a les 19.30 h (passatge de Can Marfà, 1). Estarà presidida per l’alcalde, Joan Mora, i comptarà també amb els parlaments del regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez, que presentarà l’acte, i del president de la Fundació Jaume Vilaseca, Pere Vilaseca. A continuació, la façana del nou equipament cobrarà vida amb un espectacle audiovisual de màpping inspirat en la història de la indústria del gènere de punt a Mataró, a càrrec de Miguel Gozalbo i Omar Álvarez. Tot seguit es faran visites guiades perquè els ciutadans puguin veure el nou museu.

Can Marfa Gènere de punt. Foto: S. Ruiz

Nau petita de Can Marfà El conjunt fabril de Can Marfà consta de dues naus d’estil manchesterià que daten de 1880. Està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró amb el màxim nivell de protecció (A) i declarat Bé Cultural d’Interès Local. Se situa entre els carrers de Cristòfor Colom, de Jordi Joan i el Camí Ral. Can Marfà ha estat una de les fàbriques més emblemàtiques de la ciutat i de Catalunya, no tan sols per tractar-se d’un magnífic conjunt d’arquitectura industrial, sinó perquè al 1936 esdevingué la fàbrica de gènere de punt més important d’Espanya, tant pel nombre de treballadors com pel volum i qualitat de la seva producció. La nau petita té 53 m de llarg per 15 m d’ample. Durant el 2009 es van dur a terme obres de consolidació estructural de tot el conjunt fabril, amb l’estabilització de les façanes, i el 2010 i 2011 es van fer les obres de rehabilitació i adequació de la nau. La nau compta amb 1.800 m² distribuïts en planta baixa, planta primera i planta segona, a més d’un espai tècnic a sotacoberta. S’han mantingut els pilars de fosa centrals (situats cada 3,20 m) i els sostres de volta catalana de rajola ceràmica. La façana de l’edifici és de fàbrica de maó amb acabat arrebossat. Les escales són de llosa de formigó i el mur lateral del muntacàrregues de formigó armat amb acabat vist. Les parets interiors s’han construït amb maó ceràmic i el paviment de les sales d’exposicions amb parquet industrial.

Interior de l’equipament. Fotos: S. Ruiz

L’espai expositiu La planta baixa de Can Marfà Gènere de Punt està concebuda com un espai polivalent obert a la ciutat on es desenvoluparà el programa d’activitats del museu: exposicions temporals, conferències, jornades, presentacions, etc. L’objectiu és oferir un programa atractiu per a diferents tipus de públic, on puguin conviure la història i l’actualitat del sector, el coneixement i la reflexió amb l’experimentació lúdica.

La planta primera acull l’exposició de referència de l’equipament. Amb una atractiva museografia es proposa un recorregut per una història que molts mataronins hauran viscut en primera persona, i es pretén convidar a una reflexió, amb la perspectiva del temps, sobre els esdeveniments del passat i els reptes del present i el futur.

Fotografia de detall d’una bancada de confecció. Foto: Sergio Ruiz La mostra “Mataró, capital del gènere de punt” exhibeix més d’un centenar d’objectes i s’estructura en dos grans blocs temàtics: el procés de fabricació del gènere de punt i l’evolució històrica d’aquesta indústria que ha singularitzat la ciutat i la comarca. Els continguts, que ocupen 600 m² d’espai, s’ordenen en set àmbits temàtics: 1. Et posarem a punt. Audiovisual d’introducció en què s’expliquen les característiques del teixit de punt i els factors que han influït en l’evolució de la seva manufactura a Mataró i a Catalunya.

2. De la fibra a la malla. Els processos de fabricació del gènere de punt: filatura, tissatge, ennobliment i acabats, disseny, patronatge, tall i confecció, etiquetatge, embalatge i comercialització. 3. Els inicis del teixit de punt. El teixit de punt fet a mà. Els primers telers mecànics. La protoindústria, evolució i localització geogràfica de la producció del punt a Catalunya. 4. La industrialització del gènere de punt. La producció industrial. La importància de la innovació tecnològica. L’organització del treball a les fàbriques. L’impacte social i urbanístic. La capacitat exportadora de la indústria del gènere de punt.

5. Moda, fantasia i esport. Els canvis en les pautes de consum del vestit i la roba interior, la influència de la moda i l’aparició de nous productes. L’aposta per la renovació tecnològica.

6. De l’autarquia a l’expansió del sector. Autarquia econòmica i impuls a la construcció de maquinària de gènere de punt. Les indústries auxiliars. La revolució del niló. 7. Perspectives de futur. La continuïtat del clúster del gènere de punt del Maresme. La importància del disseny, l’aposta per la qualitat i l’aplicació de noves tecnologies. Les amenaces i les oportunitats del sector.

Detalls d’un teler rectilini i un teler de malloses. Fotos: Sergio Ruiz La segona fase d’implantació La segona planta de l’equipament està destinada a acollir l’àrea de col·leccions: l’àmbit que serà l’àrea tècnica de treball, i la zona de reserva i magatzem. Concretament, de les col·leccions d’indumentària, instruments científics i maquinària de petita i mitjana dimensió. S’està treballant perquè una part de l’àrea de reserva de col·leccions sigui visitable, com una prolongació de l’espai expositiu de la planta primera, que posarà a l’abast dels visitants un percentatge important de les col·leccions de la Fundació Jaume Vilaseca. Aquesta planta acollirà també l’espai didàctic, concebut com una àrea per a l’aprofundiment i per a l’experimentació, on es desenvoluparan les propostes didàctiques adreçades al públic escolar i al públic familiar, orientades a aprofundir sobre aspectes com l’evolució tecnològica, la moda, la producció i el consum responsable.

L’Ajuntament de Mataró treballa ja en el desenvolupament de la segona fase del projecte, que inclou la segona part de l’inventari de les col·leccions de la Fundació Jaume Vilaseca (fins al moment s’han inventariat 3.000 objectes de la col·lecció) i l’adequació de la segona planta. La voluntat principal és que Can Marfà Gènere de Punt es consolidi com un equipament especialitzat de referència dins de la Xarxa de Museus de Ciència i Tècnica, i que s’integri a la Xarxa de Museus Tèxtils de Catalunya.

Horaris d’obertura Can Mafà Gènere de Punt es podrà visitar divendres i dissabtes de 17 a 20 h i els diumenges i festius d’11 a 14 h, del 16 setembre al 14 de juny. Entre el 15 de juny i el 15 de setembre obrirà divendres, dissabtes, diumenges de 18 a 21 h. Els dissabtes a les 18.30 h es faran visites guiades a l’equipament i regularment hi haurà activitats familiars i complementàries.

Eines de reparació de maquinària tèxtil. Foto: Sergio Ruiz

Fons documental de la Fundació Jaume Vilaseca Al llarg dels anys, la Fundació Jaume Vilaseca ha reunit una molt important col·lecció de màquines tèxtils relacionades, sobretot, amb el món del gènere de punt (màquines de teixir i confeccionar, auxiliars i de taller), produïdes tant als tallers de Catalunya com als tallers mataronins, algunes de les quals estan restaurades i en funcionament. La col·lecció de maquinària tèxtil es complementa amb un conjunt d’eines i utensilis: eines de taller de començament del segle XX, màquines de fusta, màquines de teixir barretines, boines o mitjons, i màquines circulars per fer peça de teixit; màquines de confecció, bancades de treball, premses per planxar, bobines... També han recollit mobiliari i materials d’oficina procedents d’antigues fàbriques de la ciutat.

Xerric, màquina de punt (Olot, 1857), i mitja de la col·lecció Franceschi Pilade . Fotos: F. Jaume Vilaseca El fons també inclou un conjunt molt important de peces de gènere de punt –estimat en uns 1.000 objectes– fabricats, en la seva majoria amb màquines com les que conserven: calces, calçotets, samarretes, mitges, jerseis, xandalls, malles, bufandes i teixits elàstics que s’adapten al cos i a la moda, així com altres productes específics –no relacionats amb les modes–, com teixits tècnics, mèdics i industrials. Entre els objectes d’aquest apartat destaquen la col·lecció de mitges històriques Franceschi Pilade (segles XVI a XX) amb peces de diferents èpoques i procedències, els mostraris de teixits i d’impresos i forniments.

El fons objectual de la Fundació Jaume Vilaseca es completa amb una col·lecció d’art creada amb la col·laboració d’artistes mataronins i de la comarca amb l’objectiu de relacionar les diferents tècniques artístiques d’expressió amb el gènere de punt. A tot aquest material se li suma documentació relacionada amb el gènere de punt a Catalunya, l’evolució dels tallers de construcció de maquinària, les fàbriques de confecció, les relacions laborals, així com catàlegs d’empresa, publicitat, dibuixos, cartells, presentacions, fotografies, mostraris, activitats socials, etc. Aquest apartat del fons està dividit en diversos blocs: ‐ Inventaris diversos de fotografies ‐ Inventari de cintes de vídeo ‐ Cens de fabricants ‐ Llistats de marques ‐ Llistats de treballs i estudis fets al Museu Finalment, la fundació ha reunit un fons bibliogràfic específic, relacionat amb la indústria tèxtil i del gènere de punt.