Material per a les propostes de text: monòlegs i poemes · ESPECIALITAT D’INTERPRETACIÓ ·...

PROVES D’ACCÉS CURS 2020-2021

ESPECIALITAT D’INTERPRETACIÓ · monòlegs i poemes ESCOLA SUPERIOR D’ART DRAMÀTIC

PROVES D’ACCÉS A L’ESCOLA SUPERIOR D’ART DRAMÀTIC

(ESAD) CURS ACADÈMIC 2020-2021 ESPECIALITAT

INTERPRETACIÓ

Material per a les propostes de text: monòlegs i poemes



Material per a les propostes de Text ● Monòlegs: 1. El despertar de la primavera, de Frank Wedekind. EDICIONS DE 1984. Versió de Carme Serrallonga Acte Segon. Escena VII “MORITZ.- El millor és el millor.- No ho quadro, jo. Per mi, ja poden barallar-se per veure qui puja més amunt.- Jo tanco la porta darrera meu, i (...)” 2. Terra Baixa, d’Àngel Guimerà. Acte Primer - Escena XII “MANELIC: Doncs sàpigues que sí que és molt, això! Que... cada nit venia el llop al ramat i cada matí hi havia un gos pernes enlaire i faltava una ovella o un moltó ... que allò em damnava! (...)” 3. Enric IV primera part, de W. Shakespeare. ED. VICENS VIVES amb traducció de Salvador Oliva Acte I, Escena III “HOTSPUR: Majestat, jo no vaig negar-m’hi mai; però sí que recordo que, en acabar el combat, quan estava prostrat de cansament i d’ira, (...)” 4. L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov. Teatre complet, vol. II. INSTITUT DEL TEATRE amb traducció de Nina Avrova i Feliu Formosa Acte Segon “ÀSTROV: Estimo la vida en general, però no puc suportar la nostra vida vulgar, aquesta vida russa provinciana, i la detesto amb tota l’ànima. Quant a la meva vida personal, Déu sap que no hi ha res de bonic. M’escolta? (...)” 5. Els bandits, de Friedrich Schiller. INSTITUT DEL TEATRE amb traducció de Feliu Formosa Acte Segon. Escena Primera “FRANZ: Això, per a mi, dura massa... El doctor pretén que ha fet un tomb... La vida d’un vell no s’acaba mai! I jo tindria el camí lliure i planer si aquest odiós pilot de carn seca, (...)” 6. Hamlet, de W. Shakespeare. Versions a peu d’obra. BIBLIOTECA DEL NÚVOL amb traducció de Joan Sellent Acte segon. Escena II “HAMLET: Sí, sí, que Déu us guardi. Ja estic sol. Sóc un esclau sense ànima, un miserable... ¿No és monstruós que aquest actor, només (...)” 7. Maria Rosa, d’Àngel Guimerà Acte Primer. Escena IV “M. ROSA: Mireu’s-e que jo no puc sentir-ho, aixo! Tothom, i sempre contra el pobre Andreu! (...)”



8. L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov. Teatre complet, vol. II. INSTITUT DEL TEATRE amb traducció de Nina Avrova i Feliu Formosa Acte Tercer “IELENA ANDRÈIEVNA, sola: No hi ha res pitjor que conèixer el secret d’una persona i no poder ajudar-la. (Reflexiona:) Ell no està enamorat d’ella... és evident, però per què no s’hi pot casar? És lletja, però (...)” 9. El despertar de la primavera, de Frank Wedekind. EDICIONS DE 1984. Versió de Carme Serrallonga Tercer Acte. Escena III “SRA. GABOR: Que Déu m’ajudi a sortir-me’n bé! Només un home pot parlar d’aquesta manera! Només un home es pot deixar ofuscar per la lletra morta! Només un home pot ser tan cec... (...)” 10. Electra, de Sòfocles. ED. COMANEGRA i INSTITUT DEL TEATRE, versió de Joan Casas i Feliu Formosa “ELECTRA: Em sento avergonyida, amigues; tants gemecs Deuen semblar-vos excessius, sens dubte, Però no puc fer res per reprimir-los, (...)” 11. El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare. Col.lecció textos a part. AROLA EDITORS amb traducció de Joan Sellent Acte tercer. Escena II “HELENA: Ella també? També hi està confabulada? Ara ho veig: son tots tres els qui han ordit aquesta vil conxorxa en contra meu! (...)”

● Poemes Avís: l’aspirant pot dir el poema en la variant dialectal que vulgui. ● VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, Ègloga. Parla Bel.lisa Recomane tenebres. Eliseu Climent 1979. ● VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, Ègloga. Parla Nemorós Recomane tenebres. Eliseu Climent 1979. ● AUSIÀS MARCH. Petició d’un falcó al rei Alfons El Magnànim (fragment) Actualització del text feta pel Departament de Veu de l’Institut del Teatre de Barcelona ● DOLORS MIQUEL, Últimes voluptuositats El guant de plàstic rosa. Edicions 62. ● J.V.FOIX, Na Constança



(Capaltard.Cellleugeramentennuvolat,elcamíserpentejaentrebrossaicanyes.Sesentalllunyelriuqueremoreja.)MORITZ:EImilloréselmillor.—Nohiquadro,jo.Permi,japodenbarallar-seperveurequipujamésamunt.—Jo,tancolaportadarrerameu,isurtoal'airelliure.—Nohidonotantaimportànciacomperadeixar-medonarempentes.Nom'hesabutimposar.Comvolsquem'imposi,ara!-NohefetcapconveniambDéu.Quelescosestombincomhandetombar.M'hanlligatdemansipeus.—Noenfaigresponsableselsmeuspares.Detotamanera,espodienesperarelpitjor.Erenprougranspersaberelqueesfeien.Eraunnodrissó,quanvaigveniralmón—Delcontrarihauriaestatproumurriperaesdevenirunaltre...Haigd'explicar-hojo,quetotselsaltresjahifossin?Hauriahagutdesermésllest...Quealgúemregalaungosrabiós?Doncslitornoelseugosrabiós.Isinovolquedar-seambelseugosrabiós,aleshoressóchumài...Hauriahagutdesermésllest!Vénsalmónperunpuratzar,idesprésd'unamadurareflexiópensesquenohohauriesd'haverfet...—Esperaengegar-seuntretalcap!—Eltemps,almenys,s'hamostrarconsiderat.Toteldiahaamenaçatpluja,peròperaras'aguanta.—Alanaturaregnaunapaupoccorrent.Enllocresdecridaner,d'excitat.Elcelilaterrasónunateranyinatransparent.Itotsemblasentir-setanagust.Elpaisatgeésmanyaccomunacançódebressol—«Dormreiet,dorm«,comcantavalasenyoretaSnandulia.Llàstimaqueteniatanpocagràciaambelscolzes!—PersantaCeciliavaigballarperdarreravegada.LaSnandulianomésballaambelsbonspartits.Elseuvestitdesedaeramoltescotatdedavantidedarrera.Deldarrerafinsalacintura,ideldavantfinsalainconsciència,—segurquenoduiacamisa...—Seriaunacosaqueencaraempodriaretenir...mésquerespercuriositat.—Deuserunasensacióestranya-elsentimentdeserendutperuntorrent—nohodiréaningú,queretornoalescosesquemainohefet.Faréveurequehefetcomelsaltres...Ésunamenad'humiliació,haverestathomesensehaverpogutconèixerlacosaméshumanadetotes...Tornad'Egiptesenyor,inohavistlespiràmides?!(...)



Emcaldriabenbétotunanyperacomiadar-me,enpensament,detothom.Novulltornaraplorar.Esticcontentdepodermirarenrerasenseamargor.QuantestardesboniqueshepassatambelMelchior!...sotaelssalzesdelriu;alacasadelguardabosc;alsafores,alacarreteramilitar,allàonhihaelscinctells;alpuigdelcastell,entrelesruïnesmigamagadesdeRunenburg.Quanvindràl'horapensaré,ambtoteslesforcesdelmeucosenlanatabatuda.Lanatabatudanopotretenirningú.Potsatipar-te'niamésamésetdeixaunregustagradable...Também'haviafetunaideadelshomesinfinitamentmésdolenta.Non'hetrobatniunquenohagivolgutsermillor.Imoltsd'ellsm'hanfetllàstimaitot.(...)***Eldespertardelaprimavera,deFrankWedekind(ActeSegon.EscenaVII)EDICIONSDE1984VersiódeCarmeSerrallonga



(AlveureManelicqueellanoelvoltocar,lobesaieltiraalmocador.)MANELIC:Bueno...doncsjoelbeso.(Ressentit.Apart.)Sedeupensarquenoésres,això!(Cremat.Alt.)Doncssàpiguesquesíqueésmolt,això!Que...cadanitveniaelllopalramaticadamatíhihaviaungospernesenlaireifaltavaunaovellaounmoltó...queallòemdamnava!(S'haanatcalmant)aixòdurà...qui-sap-lo...elquedurà.Finsqueunavetllaemposoal'aguaitdarrerad'unroquetervoral'escorrancseguitpelllopquanvenia.(Ellas'hivainteressant)Doncs...afigura'tjoaquellanitquinesorelles!LoCarroanavapassant,passantallàalcel.Ijaerenlesdotze,ijaeralauna.Iescolto,escolto...Elsesquellincs,l'aiguadelaneufosaques'escorria,l'airetdelamatinada,ielCarroallunyant-se,allunyant-se...Quandecopsentofressaitrepig,ifentunbotcomundiable,elllopmepassapersobreflairantfort,quelavaigsentiralcolllasevabufera,ielscabellsse'mposarendepunta,iaquídintreunscopsmésfortsquem'ofegaven!...Totd'una,alajaçaquinsudolsilladrucsibelaresgarrifósdelesovelles.Ijoquinaràbiaamimateixpernohaver-loenvestit,ellloparro!Inosécomvaser,queemplantoalmigdelcamíperaonhaviadepassarellloparro...Ial'entornar-se'nlabestiassaambl'ovellaalmorro,s'entrebancaambmi,ijoambell,im'hiabraono,iliclavototaaquestafullaendintre.Iellcorrentorodolantrostosavall,ijoambell;arrapatsl'unal'altre;mossegant-lojoanelliellami,iudolantlosdos,mésqueelljocentvegades,comduesferessalvatgines.(LaMartat'escoltaambinterèscreixent,passantelldelaferesaal'entendriment.)I...al'endemàemdesperto,ovaigtornaraviure,quenohoséencara,alfonsd'untorrent,entrepastorsqueemsocorrien,ialmigdel'ovellamortaidelllopmorttambé,queaaquestossiquenoelsretornàlavida.Amiemduguerenalajaça,iambolideneuidellangardaixmexoparenlesmossegadesielstrencs,quepertotn'hitenia.Iquanjaestavamigcurat,undiavetaquíquepujaelsinyorSebastiàiemdónaunduro.Ijoambl’ànsiadebesar-lilamàemvaigtornaraobrirlaferida.(Perlamàseva.)llivaigembrutardesanglamàd'ellilamoneda.IelsinyorSebastiàemvadir:"Percadallopquematist’hivaunduro".I,vatua,peraranon'hemortcapaltre!***MARTA:Manelic...Veuràs.(Commoguda)Jalanitésavançada;i...Acabem.(ambmoltapena.)MANELIC:Doncsprentotaixò;pren-ho.Sónvint-i-tresduros;guarda´ls(Recollintellelmocador.)



TerraBaixa,d’ÀngelGuimerà(ActeSegon.EscenaQuarta)HOTSPUR.Majestat,jonovaignegar-m'himai;peròsíquerecordoque,enacabarelcombat,quanestavaprostratdecansamentid'ira,sensealè,defallintireposantdamuntlamevaespasa,vaveniruncertsenyormolttocatiposat,fresccomunnuviiafaitatdepoc,comuncamparranatjustdesprésdelasega.Anavaperfumatcomundissenyadordemodes,i,entreelseuíndexielseupolze,duiaunacapsetaambforadets.Detantentantl'aproximavail'apartavadeiseunas,elqualseliirritavatantquequanhivatornarelvaferesternudar,itotaixò,parlantisomrient.Quanelssoldatspassaventraslladantelscadàvers,deiaqueerenunsbrètolsiunsgrollersperportarunsmortstanbrutsitandesagradablesentreelventilasevasenyoria.Ambparaulesdedamaenundiadefesta,empreguntavacoses,vaexigir-me,ennomdeVostraMajestat,totselsmeuspresoners.Jo,ambeldolordelesferidesrefredant-se,enveure'mirritataixíperunpixapolit,acausadeldolorilaimpaciència,vaigrespondre,ambmenyspreu,janoséquè:queelstindriaoqueno,perquèemfeiaenfollirdeveure'ltanlluentiperfumatparlantcomunadamadelacortentrecanons,feridesitimbals.Déuemperdoni!Iencaraemdeiaqueelmillorremeidelmónperleslesionsinterneseral'espermadebalena,iqueeraunagranllàstima,deveres,quededinslesentranyesdelaterraextraguéssimaquestfatalsalnitrecapaçdedestruircovardamentunsnoistancorpulentsibenplantats,ivaafirmarquesinofosperaquestsvilscanonss'hauriafetsoldat.



Aaquestaxerramecasenseordreniconcert.Milord,hivaigrespondreambvaguetat,talcomhedit.I,ushoprego,nolidoneuvalornifeuques'interposicomacusacióentrelamevaestimaiVostraMajestat.***EnricIV,deW.Shakespeare(ActeI,EscenaIII)ED.VICENSVIVESTraducciódeSalvadorOliva



SÒNIA:Vostèestàinsatisfetdelavida?ASTROV:Estimolavidaengeneral,perònopucsuportarlanostravidavulgar,aquestavidarussaprovinciana,iladetestoambtotal'ànima.Quantalamevavidapersonal,Déusapprouquenohiharesdebonic.M'escolta?Quancaminespelboscenunanitfosca,peròalmateixtempsveusunallumetaenladistància,not'adonesnidelcansament,nidelafoscor,nidelesbranquespunxegudesqueetfuetegenlacara.Jotreballo—ivostèhosap—comningúnotreballaentoteldistricte,eldestíemfereixsenseinterrupció,devegadeselsofrimentésinsuportable,peròperaminohihacapllumenladistància.Noesperores,noestimolagent...Jafamoltdetempsquenoestimoningú.SÒNIA:Ningú?ÀSTROV:Ningú.Sentoúnicamentunacertatendresaperlasevavellamainadera...acausad’unanticlligam.Elspagesossóntotsmoltssemblants,endarrerits,viuenenl’embrutiment,iambelsintel·lectualsésdifícilconviure.M'esgoten.Itotselsquiensenvolten,elsnostresamicsiconeguts,sóngentd'ideesmesquinesinohiveuenmésenllàdelnas;sónsenzillamentestúpids.Ielsquisónunamicamésllestosimésindependentssónhistèrics,devoratsperl’autoanàlisi,perlareflexió...Aquestsúltimsesqueixen,s'odieniescritiquend'unamaneragairebémorbosa,set'acostendebiaix,etmirendereülliconclouen:«Oh,aquestésunneurastènic!»Obé:«Ésunpedant.»Iquannosabenquinaetiquetaplantar-mealfront,diuen:«Ésunhomeestrany,benestrany!»Estimoelsboscos...aixòésestrany;nomenjocarn...aixòtambéésestrany.Janohihaunarelacióimmediata,pura,lliureamblanaturailagent...No,jano!(Volbeure.)SÒNIA,quehoimpedeix:No,perfavor,l’hidemano,nobeguimés.ASTROV:Perquè?***L’OncleVània,d’AntonTxèkhov(ActeSegon)TEATRECOMPLETvol.II/ITTraducciódeNinaAvrovaiFeliuFormosa



FRANZVONMOOR,pensatiualasevacambra.FRANZ:Això,perami,duramassa...Eldoctorpreténquehafetuntomb...Lavidad'unvellnos'acabamai!IJotindriaelcamílliureiplanersiaquestodióspilotdecarnseca,comelgosmàgicquesurtdesotaterraenelscontesdefantasmes,noembarréselpascapalsmeustresors.Handedoblegar-se,doncs,elsmeusprojectessotaeljoudeferrod'aquestmecanisme?Elmeuesperit,quevolaenlaire,esdeixaràencadenaralpasdetortugadelamatèria?...Apagarunllumquenomésfalaviuviuamblesúltimesgotesdepetroliqueliqueden:noésmésqueaixò.Iambtot,jonovoldriapasfer-ho,acausadelquèdiran.Novoldriapasmatar-lo,sinóqueseliacabéslavida.Voldriaactuarcomunbonmetge,peròalainversa.Nointerromprebruscamentlamarxadelanatura,sinóajudar-laaseguirelseucurs.Isisomcapaçosrealmentd'allargarlespossibilitatsdevida,perquènoleshauríemdepoderescurçar?Elsfilòsofsielsmetgesm'ensenyendequinamaneratanperfectas'ajustenelsestatsd'ànimalsmovimentsdelamàquinacorporal.Lesemocionsfortesvansempreacompanyadesdedissonànciesenlesoscil·lacionsmecàniques...,lespassionsmalmetenlaforçavital…L'esperit,massacarregat,faesclatarelseuhabitacleatrossos...Idesprésquè?Sialgúfoscapaçd'obriralamortaquestcamíinexploratcapalafortalesadelavida?Corrompreelcosapartirdel’esperit...Ah!Unaobraoriginal!...Quifoscapaçderealitzar-la!...Unaobraúnica...Pensa-ho,Moor...Seriaunartdignequetuenfossisl'inventor.Éscertquel'enverinaments'haelevatgairebéalacategoriad'unaveritableciènciailanaturalesa,aforçad’experiments,haestatobligadaaposardemanifestlesseveslimitacions,finsalpuntquearaéspossiblecalcularelsbatecsdelcorambunsquantsanysd'avançada,idir-lialpols:finsaquíhasarribat!Quinoprovariatambédemoure'slliurementenaquestterreny?Icomm'hofaré,ara,peralteraraquestadolçaipacíficaharmoniaquehihaentrel'ànimaielcos?Quinamenadesentimentshaurédetriar?Quinssónelsqueméscruelmentatemptencontralaflordelavida?Lacòlera?Aquestllopfamolencs'afartamassaaviat...Lamalenconia?Perami,aquestcorcrosegamassaapocapoc...Elneguit?Aquestescurçós'arrossegaambmassalentitud...Lapor?L'esperançanoladeixaavançar...Doncsquè?Sóntotsaquestselsbotxinsdel'home?Tanaviats'esgotal'arsenaldelamort?(Enmigd’unaprofundareflexió.)Com?...I



ara...què?No...Ah!(Esclalant.)L’espant!Quènopotaconseguirl’espant?Quèpodenlaraó,lareligió,contral'abraçadaglaciald'aquestgegant?Iambtot...Sitambéesresistísaaquestassalt?...Siell...Oh,aleshoresveniuaajudar-me,aflicció,itu,penediment,Eumènideinfernal,serpentdevoradorqueremugaallòques'haempassatitornaaengolirelsseuspropisexcrements;eternsdestructorsieternscreadorsdelvostrepropiverí!Itu,autoacusacióvociferant,quedevasteslatevapròpiacasaifereixeslatevapròpiamare,...Iveniutambévosaltresenelmeuajut,Gràciesbenefactores,elpassatquedolçamentsomriuitu,elfuturesplendentambelteucornpleavessar,mostreu-lienelvostremiralllesdelíciesdelcelmentreusescapeuambpeulleugerdelsseusbraçosansiosos...Així,coprerecopiassaltrereassalt,cauredamuntaquestafràgilvidafinsquehoacabintotlatropadelesfúries...Ladesesperació!Victòria,victòria!Elmeuplajaésapunt...difícilienginyóscomcapaltre...precís...segur...(Ambtodeburla.)Perquèl’escalpeldeladissecciónotrobarànirastredeferidanideverícorrosiu.(Decidit:)Endavant,doncs!(ApareixHERMANN.)Ah!Deusexmachina!Hermann!*** Elsbandits,FriedrichSchiler(ActeSegon.EscenaPrimera)COL.LECCIÓPOPULARDETEATRECLÀSSICUNIVERSAL/IT.TraducciódeFeliuFormosa



(...)(SurtenROSENCRANTZiGUILDENSTERN.)HAMLET:Sí,sí,queDéuusguardi.Jaesticsol.Sócunesclausenseànima,unmiserable...Noésmonstruósqueaquestactornomésambelrecursd’unssentimentsfingits,poguéssotmetrel’esperitalpensament,finsatalpuntqueesquedéspàl·lid,ambelsullsnegatsdellàgrimesiunairetrasbalsat,selitrenquéslaveuitotselsgestostraduïssinlasevafantasia?Itotperres!PerHècuba!¿QuèésHècubaperell,oellperHècuba,quehagiploratperella?¿Quèfariasitinguésunacausatanrealdesofrimentcomjo?Inundariadellàgrimesl'escena,eixordariaelpúblicambelseuparlamentesgarrifós,fariaqueelculpableestornésboigil’innocentquedéshorroritzat,atordirial’ignorant,il’estupors'emparariadelavistaidel’oïda.Encanvijo,unindolentiobtúsninotdefang,caminod'esma,negligintlamevacausa,inodicres...niperunreidesposseïtvilmentd'allòqueésméspreuat,lapròpiavida!Sócuncovard?Ningúnoemdiucanallaniemparteixl'espinada,nim'arrencalabarbaimelatiraalsulls,ningúgosaestirar-meelnas,ningúm'acusadementirperlagolaopelspulmons...?Perquè?IcomhihaDéuquejohoacceptaria...Sinotinguésunfetgedecolom,mancatdefelperamargarelsultratges,jafariatempsquehauriaalimentatelscorbsd'aquestpaísamblesentranyesd'aquestgos.Oh,criminal!Ohpèrfidinhumà,despietat,



lasciuicriminal!Peròqueensóc,d'estúpid...Quinameravellaqueelfilld'unpareassassinat,empèspelceliperl’infernalavenjança,desfoguielcornomésvessantparaulesidientpenjamentscomunaputa,comelcriatmésbaix...Vergonya!Oh,vergonya!Mou-te,cervell!...Sovinthesentitdirqueaalgunespectadorculpable,enelteatre,l’enginyielrealismed'unaescenalihaarribattantalcorqueallàmateixhaconfessatlessevesculpes.Perquèelcrim,encaraquenotinguillengua,potparlarservint-sedemitjansmiraculosos.Faréqueaquestsactorsescenifiquinunacosasemblantalamortdelmeuparedavantdelsulls,mateixosdelmeuoncle.Liobservaréelposat,lifurgarédeviuenviuelcor.Sis’estremeix,jasabréelquehedefer.L’esperitquevaigveurepodriasereldimoni,ieldimoniéscapaçd’assumirformesagradables...Sí,éspossibleque,veient-metanfebleimelancòlic,emvulguicondemnarabusantdelgranpoderquetésobreaquestsestatsd’ànim.Vulltenirprovesméssòlides:l’obraseràl’esquerperferpicarlaconsciènciadelrei.(Surt)***Hamlet,deW.Shakespeare(ActeSegon.EscenaII)BIBLIOTECADELNÚVOLTraducciódeJoanSellent



(...)MARIAROSA:Mireu’s-equejonopucsentir-ho,això!Tothom,isempre,semprecontraelpobreAndreu!Valdriamésquel'haguessinmortdeseguidaiamiambell,quenopatiríemtant.Aquellanit!Justamentaquellanit!...Sime’nrecordocomsifosara!Sevaferfosc,imésfosc,inoveniaasopar,l’Andreu:amiemmataval’angúnia!Al’últimme’lveigvenir,ijo,quinaalegria!Iensposemasoparcomcadavespre.Elltreballava...permiiperell,alacarretera.Jahosabeu,quenoéremrics;mesdefeliços!...non'hihaviacapalmónquehofoscomnosaltres!Doncssi;mevasemblarqueestavaunxictristotaquellvespre,isiésnoésencèsdecara.Joquelidic:«quètens,Andreu?»Iellaleshoresmevacontarques'haviabarallatambenRamon,elcapatàs,iqueellhaviarebutunagarrotadaalcap.Compteu,jo!...Deixoelplatdeseguida,m'hiassecalavorailiposoelcapalafalda;aquí,icomelcaparród’unnen,depertotelmirava!Hiteniauntrenc,ienunmanyocdecabellslasangpresa.Noerares;mesjorientijugantcomunaboja,livaigxoparelcapambaiguafrescailivaigembolicarambunmocador,mateixqueunadona.Anelljalihaviapassatlamalíciaalcapatàsireiacomjoestrafentlacaraifent-mel'ullet...Queéremditxosos!Iesficàalllitambmi,inoesvamouredelmeucostat,no!Almatí,quananavaallevar-sepertornaralafeina,trucaren.Joemvaigtirarunesfaldilles,iaobrirdeseguida.«Quidemana?»«Obriuennomdelallei!»«Aquíésacal’Andreu.»«Obriu!Obriu!»Ipegavencopsdeculataalaporta.Obrototaespantadaientrenunsmossosdel'esquadra,iambellsunshomestotsnegres,queuneraelsenyorjutge.L’Andreujas'haviallevat.«Dequiésaquestmocador?»emdiuen;iensenensenyenuntotrebregatibrut.«Ésnostre»jofaig,il’Andreutambé.Mentrestantelsmossosdel'esquadraregiravennostrapobracasa;sotaelmatalàs,alacuina,pertot.Al'últimvénenambunganivetquevantrobarperterra.L’obren:erapledesang.«Elconeixes?»lidiuenal'Andreu.«No.No»cridojotambé,«maihemtingutarmotes!»Noensescolten:diuenquel’hantrobatal’entrada.Nosempenyenalcarrer.Quantadegentmirant-seal'Andreu!Elsmossosdel’esquadrasensemportencarreramuntidespréscamíavall;ilagentseguint-nos,ilescriaturesvenintcorrentamirar-seal'Andreudebenapropifugintesparverades!Decop,aldavantnostre,unmortenmigd’unbassaldesang;iferenquel’Andreuse’lmirésdefitafit,ilidonarenaquellaarmaperquèl’obrístotmirant-seelmort.Icomelpobretseposàatremolaril’armali



caiguédelesmans,elsenyorjutgeesgiràalsaltressenyorssatisfet,ivaigsentirquelagentdeia:«Ésell,ésell,l’assassino!S'hatraït.»«No!»vaigcridarabraçant-m'hi.«Nohohasigut,no!»Iemvaigajupiraterra,ivaigcolliraquellganivet,icombojaelvaigposaralesmansdel'Andreu,queniemveia.«Té,iaguanta'lferm,fillmeu,queetvolenperdre!»Ielltremolavadecapapeus,ientreelsdoselsosteníem,aquellganivetquefeiapor!...Mes,und'aquellshomesm'apartàdel’Andreu.«Ésl’assassino!Ésl’assassino!»Iellligaven,iellmemiràplorant;ijohivaigcórrervolent-lidesferamblesunglesilesdentsaquellescordes!Inome’ntragueren,d'allí,quemen'arrencaren!«MariaRosa»cridaval’infeliç,«MariaRosa,jonohesigut!Not’hocreguis!»Ivaigcaurerabiosa»mossegant-meelsbraçosielspunysamimateixa.Inoséresmés;quevaigquedarcommorta.(Cauabatudaenunapedra.LaTOMASAs’hiacosta.)***GEPA:Noséperquèlideixeucontaraquestescoses.QUIRZE:S'empenyaenparlar-ne,idesprés,té.(...)MariaRosa,d’ÀngelGuimerà(ActeI.ESCENAIV



IELENAANDRÈIEVNA:Quèdius?SÒNIA:Res.(Se'nva.)IELENAANDRÈIEVNA,sola:Nohiharespitjorqueconèixerelsecretd'unapersonainopoderajudar-la.(Reflexiona.)Ellnoestàenamoratd'ella...ésevident,peròperquènos’hipotcasar?Éslletja,peròperaunmetgedepoble,alasevaedat,seriaunaesposamagnífica.Ésintel·ligent,tanbona,tanpura...No,noésaixò...Pausa.Comprencaquestapobranoia.Enmigd'aquestamonotoniadesesperant,quan,enllocdepersones,esmouend'unabandaal'altraunestaquesgrisesinosentimaltracosaquevulgaritats,quannosabemferresmésquemenjar,beure,dormir,espresentaell,detantentant,diferentdelsaltres,atractiu,interessant,comlallunaclaraquesurtenmigdelatenebra…Deixar-seemportarperl'encantd’unhomeaixí,abandonar-se...Emsemblaquejomateixaesticunamicainteressadaperell.Sí,quannohiésm'avorreixo,isomricquanhipenso...AquestoncleVàniadiuqueperlesmevesvenescorresangd'ondina.«Encaraquenoméssiguiperuncopalavida,prengui’slallibertat...»Quisap?Potserhadeseraixí...M'agradariavolarcomunocelllliure,llunydetotsvosaltres,delesvostresfesomiesendormiscades,d'aquestesconverses,oblidarqueexistiuenaquestmón...Peròsócporuga,tímida...Laconscièncianoemdeixariatranquil·la.Ellvecadadia,joendevinoperquèveijaemsentoculpable,disposadaaagenollar-medavantdeSònia,ademanar-liperdó,aplorar...***ÀSTROV,quearribaambuncartogramaalamà:Bondia!(Liestrenylamà.)Voldriaveurelamevapintura?L’OncleVània,deAntonTxèkhov(ActeTercer)TEATRECOMPLETVOL.II/IT.TraducciódeNinaAvrovaiFeliuFormosa



SRA.GABOR—QueDéum'ajudiasortir-me’nbé!Nomésunhomepotparlard'aquestamanera!Nomésunhomeespotdeixarofuscarperlalletramorta!Nomésunhomepotsertancecpernoveureallòquesaltaalsulls!HetractatMelchiorambunaprudènciaescrupulosadesdelprimerdiaqueelvaigveuretansensiblealesimpressionsdetotelquel'envolta.Somresponsablesdel’atzar?Demàetpotcaureunateulaalcap,ialeshoresveelteuamic,elteupare,iencomptesdecurar-te,ettrepitja!Nodeixarématarelmeufilldavantdelsmeusulls,peralgunacosasóclasevamare.Esinconcebible!.Siquasinoespotcreure!Queéselqueescriu,perl'amordeDéu!¿Noéslaprovamésesclatantdelasevacandidesa,delafaltadepicardia,deserencaraenteramentunnen,haverescritunescosessemblants?-Calnotenirniideadelqueéshumà,calserunburòcratacompletamentmort,oteniruncriteriescanyat,perdirqueaquípotflairar-s'hilacorrupciómoral!—Digueselquevulguis,peròsitanquesMelchiorenuncorreccional,entrenosaltreséslaseparació!Ialeshoresdeixa'mveuresienalgunllocdelmónnotrobol'ajudaielsmitjansperarrencarelmeufillalasevapèrdua!SR.GABOR:T’hihauràsdeconformarundiaoaltre,sinoavui,demà.(...)SRA.GABOR—Noeltornaréaveure,noeltornaréaveure.Nosuportalavulgaritat.Nopotavenir-seambelfang.Voltrencarlestraves...Isempredavantdelsseusullsaquestexempleespantós!—Isimaieltornoaveure—Déumeu,Déumeu!aquellcorseutanpledelgoigdelaprimavera—elriureclar—tot,tot—lasevadeterminacióinfantildelluitarambvalentiapelbéiperlajustícia—.Oh,aquestceldelmatí,ambquinfervorclaripurnohetingutcuradelasevaànimacomelmeubéméspreat...culpa'mamisola,sieldanyclamaexpiació!-***Eldespertardelaprimavera,deFrankWedekind(TercerActe.EscenaIII)EDICIONSDE1984VersiódeCarmeSerrallonga



ELECTRA:Emsentoavergonyida,amigues;tantsgemecs;deuensemblar-vosexcessius,sensdubte,perònopucferresperreprimir-los,perdoneu.Quinadonabennascudanoobrariacomjodavantlesdesventuresdelseupareisentint-seavorridaimenyspreadaperladonaquevaposar-laalmón?Lamevamareéslamevaenemiga,iviscdintrelamevapròpiacasaambelsassassinsdelmeupare.Sónellsquimanen,iésd'ellsquedepèntotelquereboielquese'mrefusa.CometsemblaquepassenelsmeusdiesquanveigEgistassegutaltrondelpare,quanveigqueportalesmateixesrobesifalibacionsalmateixlloconvamatar-lo?,quanveig,finalment,—iaquestaéslainjúriaméscruel–l'assassídinselllitdelmeupareamblamevainfaustamare,siésqueespotdirmarealaquijeuambaquesthome?Ijohoveigtot,perdesgràciameva,isolaambmimateixaploroiemconsumeixo,initansolspucplorartantcomvoldriaperquèaquestadonadetan«noblellenguatge»deseguidaalçaelcritiemcobreixd'insults:«Oh,pestamaleïda,quepotseretstul’únicaaquis'hamortelpare?Nohihapotsercapaltrafillaquepassiundolsemblant?Quetotselsdéusdel’infernmainoetdeslliurindelsteusmals!».Ésaixícomm'ultratjai,quansentdiraalgúqueOrestestornarà,llavorss'acostaamicomunafollaicrida:«Noésperculpateva,noésobratevatotaixò,traïdora?PerquètuemvastreureOrestesdelesmans,iaixòhohasdepagarcometmereixes».Imentrelladraaixí,elseuil.lustreamantlifacostatil'excita,ellqueéstotcovardia



imaldat!Ijonodeixod'esperarqueOrestestorniperposarfiatantamisèria.Perquèlasevaabsènciavamarcintlesmevesesperances,inopucmostrar-memoderada.Enladesgràciahihaunaforçaqueensportaasermalignes.***Electra,deSòfoclesDRAMATICLES.COMANEGRA/ITTraducciódeFeliuFormosa



HELENA:Ellatambé?Tambéhiestàconfabulada?Arahoveig:sóntotstreselsquihanorditaquestavilconxorxaencontrameu!InjuriosaHèrmia,compotssertaningrata?¿Hasconspiratambaquestsdosperassetjar-meambaquestaenganyifarepugnant?¿Toteslesconfidènciescompartides,totselsvotsfraternals,leshoresquehempassatfent-liretretsaltempspercórrerambpeutanràpidcapal'horadeseparar-nos...totaixòestàoblidat?L'amistatdel'escola,lainnocènciadequanérempetites?...Tuijo,Hèrmia.comdosdéuscreatius,aquatremans,amblesnostresagulleshembrodatunamateixaflord'unsolpatró,assegudesenunmateixcoixí,cantantenharmonialesmateixescançons...comsilesnostresmans,elsnostrescossos,veusipensamentsesfonguessinenun.Iaixívamcréixerjuntes,comcireresbessonesquesemblenseparadesprosón,enrealitat,unadesola:dospreciososfruitsd'unamateixatija,doscossosdiferents,peròunsolcor;comlesduesmeitatsd'unescutd’armes,quetenenunsolfonsiunasoladivisa.¿Iaravolspartirendoselnostreanticamor,peraliar-teambhomesiescarnirlatevapobraamiga?...Aixònoésamistat,idiumoltpocd'unadonzella.Sócjosolalaquiharebutl'ofensa,peròtoteslesdonest'hopodranretreure.HÈRMIA:Emsobtalapassiódelestevesparaules;jonoemburlodetu:mésaviatsemblaqueetburlistudemi.HELENA:



¿NoetstulaquihainduïtLisandre,comaburla,aseguir-meiaelogiarelsmeusulls,ielmeurostre,ilaquihaimpulsatDemetri,aquestteualtreamor,quefaunaestonagairebéemrebutjavaacopsdepeu,aanomenar-me«nimfa»,«divinitatperfecta»,«celestial»?...¿Quidiuaquestescosesaunadonaqueodia?¿IquiespotcreurequeLisandreetdeneguiatuunamorquetantvalora,iquemel'ofereixiami,sinoésquehofaamblatevainstigacióielteuconsentiment?Quanjonosócnitanafavorida,nitanmimadaperl’amorcomtu,iviscambladesgràciad'estimaridenoserestimada...t'hauriadeferpena,mésqueriure.HÈRMIA:Noentencelquevolsdir.HELENA: Sí,tuvésfent!Continuafingintposatsseriosos,vésfentganyotesalamevaesquena,ipicadesd'ullet!Seguiuamblabrometa,que,benportada,passaràalahistòria…***Elsomnid’unanitd’estiu,deW.Shakespeare(Actetercer.EscenaII)COL.LECCIÓTEXTOSAPART.AROLAEDITORSTraducciódeJoanSellent



Poemes de les Proves d’accés

Avís: l’aspirant pot dir el poema en la variant dialectal que vulgui.

ÈGLOGA PARLA BEL·LISA

M'agradaria asseure'm a la llosa

d'un sepulcre i llevar-me la sabata,

desapegant-me un poc la mitja de

la planta, tan coenta, d'aquell peu

que em besaves ahir, ahir només;

m'agradaria asseure'm i sentir

tanta frescor com puja de les lloses

esteses sobre els morts al cementiri,

d'aqueixes lloses soles. Nemorós.

Olen a mascle les parets de fusta

de la cabina on sóc amb aquests dubtes;

surt una olor de mascle del telèfon,

de suor de després. No sé com dir-t'ho...

I no és difícil veure una finestra

oberta al cel, sobre els terrats veïns,

i sentir-se un poc aigua, reflectint

-al cos nu- rames, núvols, ocells càndids.

No és difícil flotar, anar només,

oferta a no sé què, impel·lida obscurament

per no sé què ni cap a on.

Oferta a soles, doncs, que és el millor.

Dos, quatre, sis... No, no. No, Nemorós.

Et veuré aquesta tarda. Cada tarda

et veig, sol, en aquell àtic que sabem.

Cada tarda et contemple, des de l'aire,



feta un núvol o llenç o cotó-en-pèl

de cel en el crepuscle de setembre,

com aquells que vaig veure en el col.legi,

al cel del pati del col.legi, aquell,

quan jo era allò i no açò i tota la resta.

És millor, Nemorós. Me'n torne allà.

Un autumne de corfes de paraules

i de gambes, em cruix dessota els peus.

(No sigues animal i no m'empentes!)

Nemorós, Nemorós! Et cride sempre.

Vicent Andrés Estellés Recomane tenebres, Ed. Eliseu Climent



ÈGLOGA PARLA NEMORÓS Tinc desig de posar un telegrama, un telegrama sense cap adreça, que digui solament: “Bel·lisa, corre!” Llença’t per la finestra, pel balcó, Des del tramvia en marxa, des del pont. Corre, Bel·lisa. El món va a la catàstrofe: els dies tenen vint-i-quatre hores, les persones són altes o són baixes, si obres l’aixeta corre l’aigua, si sumes sis i catorze surt un vint… El món va a la catàstrofe, Bel·lisa, si no véns promptament, si no vinguessis. Oh, no em deixis que mori d’una angina de pit, d’un refredat, d’una recepta. Oh, no em deixis que mori per això o allò, per tal, per qual, lògicament. El món va a la catàstrofe, Bel·lisa. S’obrin els sexes com si fossin ostres per la perla de la virginitat. El món va a la catàstrofe, Bel·lisa. Dits bruts de nicotina de tabac ros, separen les cuixes de Friné. El món va a la catàstrofe, Bel·lisa. “A mi em sembla que és verge, aquesta noia. Vostè què hi diu, doctor?” El món va a la catàstrofe, Bel·lisa. “Home, la veritat… Jo crec, en canvi… Més val que ho deixi estar.” “Com vostè digui.” El món va a la catàstrofe, Bel·lisa! Vicent Andrés Estellés Recomane tenebres, Ed. Eliseu Climent



PETICIÓ D’UN FALCÓ AL REI ALFONS EL MAGNÀNIM (Fragment) Bon senyor meu, ja que parlar en prosa no em val amb vós per haver un falcó, en rims ho dic, sens por que em digau no; serà a la fi: sí, pro en dubto del cost. Pro com serà que el costum vostre es mudi si féu començ en vós naturalment, i vós després l’heu complit moralment, perfeccionant vostra habitut magnànima? Tots els plaers del cos ja he perdut, i no faig meus aquells de l’esperit; just en el mig jo hi dec tenir el delit, i si no el tinc, em resto decebut. I dels del mig em resta sols caçar; per això us dic, mon car i bon senyor, que del falcó em sigueu donador. I si el falcó no me’l voleu donar, causa em sereu de la perdició, que tornaré a la condició d’on era tret, això és: dones amar. Com no vull ser un ociós animal. Ja en mi l’edat no és pas la que cal; seré jutjat per tots de galant vell, a dona plau l’home que és jovencell; totes són carn, carn és el seu cabal. Pel que fa això, els donaré tortell: dels membres sóc ben proporcionat; prò és el mal que l’ull tinc ja arrugat, i al seu esguard em tindran per un vell. Molts arguments, els suficients, diré, que no aniré pas pels carrers cantant: a dona plau el qui va follejant; prò, a la fi, tot quant voldran faré. Ausiàs March Actualització del text feta pel Departament de Veu de l’Institut del Teatre de Barcelona



ÚLTIMES VOLUPTUOSITATS

Vull que m’enterrin despullat

amb el penis erecte marcant la posició 32º latitud Nord,

amb el peu dret sobre una roca de peix lunar

i l’estómac obert i cobert d’esperons de gall negre.

Vull que m’enterrin despullat,

que els convidats diguin quin penis més bonic tenia

com en devien gaudir les dones en ser penetrades per l’anus, les vagines, les boques.

o en beure el seu líquid blanc escumejanta, escumejanta.

Mar blanca, mar blanca, mar escumejanta.

Jura’m que m’enterraran despullat i que tu vindràs despullada,

que no deixaràs entrar directors de banc o funcionaris d’hisenda,

ni carters portadors de males notícies. Jura’m que la meva carn resplendirà,

que el meu fetge serà mullat en alcohol, que el meu cervell, quan els cucs

faran un sopar fred amb el meu cos, transcriurà totes les poesies que mai he dites,

les transcriurà per la teva mà, que seré la mà amb què tu palpeges.

Dolors Miquel

El guant de plàstic rosa, Ed. 62



NA CONSTANÇA

Per què fuges de mi? Allà on vas, allà sóc sempre. M’esbadello, davant teu, com una rosa al

ple i, quan ensumes que em dono, m’esquives púdic i vergonyós. Com tants d’altres que

gallegen per envelats, cellers i platges, t’embosques, esborronat com si haguessis vist cuejar

el diable, a l’ombra de la teva mateixa ombra, i t’hi esgarries. Si t’obro, de bat a bat, el portal

de la nit, on s’esbalcen els estels amb fressa d’aigües antigues, i on el fonoll, la menta i el timó

cremen generosament les tiges, i on, a l’hora augusta, les arrels de pèl fort amoregen, et gires,

tot arronsat, i te’n vas; si encoixino el llagut amb flors de mar i alga tendra, i et cedeixo el

governall perquè tu mateix guiïs la nau per les solituds del golf, on rocs i fums branquegen i

deliren, t’amagues darrere un bosc de cordes amb engrut de quitrà. O bé si faig brollar, com

tot just fa quatre dies, l’aigua de la Font del Poble, te n’allargo, curull, un got, et somric amb

tot el cos, i taral·lejo les folles tonades d’avui, que t’haurien de plaure. Però tu cuites a

escapolir-te, i t’entenebres a les foscors calentes del forn de la fleca.

J.V. Foix Escenificació de cinc poemes , Quaderns Crema

Material per a les propostes de text: monòlegs i poemes · ESPECIALITAT D’INTERPRETACIÓ ·...

Documents

Transcript of Material per a les propostes de text: monòlegs i poemes · ESPECIALITAT D’INTERPRETACIÓ ·...