MATERIALS PEL TRACTAMENT DE LA DIVERSITATxtec.cat/~fsalat/memorialvilaseca/segon...

MATERIALS PEL TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT

IDEES I PROPOSTES PRÀCTIQUES

EL GOIG D’ENSENYAR CIÈNCIES

PÁGINA 1 Tractament de la diversitat. Idees i propostes pràctiques

CRISTAL·LITZACIÓ SENSIBLE

La hipòtesi que es planteja en aquest treball és la següent: seria possible fer controls de qualitat alimentària mitjançant la cristal·lització sensible?Aquesta tècnica, anomenada cristal·lització sensible, permet observarla vitalitat de la matèria orgànica mitjantçant la cristal·lització per evaporació del dissolvent i fent cristal·litzar el solut del qual en volem analitzar la qualitat.

La biodinàmica és una part important de la fisiologia i dins d’aquesta les cristal·litzacions sensibles són un tipus de proves que poden servir per establir la “vitalitat” natural de certs aliments o substàncies.

En aquest estudi es tractarà d’investigar la raó per la qual les ramificacions que es van formant durant el procés de cristal·lització depenen o no de la procedència de les substàncies o de les possibles manipulacions a què han estat sotmeses en el procés d’elaboració i la possible base científica d’aquesta mena de tests.

EL TEST DE LA CRISTAL·LITZACIÓ SENSIBLE

La cristal·lització sensible d’un producte, independentment de quin

sigui aquest, consisteix en deshidratar 5 ml d’una solució formada per

2 ml. de clorur de coure, CuCl2 al 30 %, i 3 ml de la substància, en

estat líquid, de la qual pretenem observar-ne la qualitat.

IMATGES DE LA CRISTAL·LITZACIÓ SENSIBLE ALIMENTÀRIA

Com ja s’ha dit anteriorment, la disposició dels cristalls un cop

acabada la cristal·lització sensible dependrà d’allò que s’hagi triat

observar, és a dir, els cristalls s’organitzaran de maneres diferents

segons si hem decidit treballar amb sang o bé amb productes

alimentaris com per exemple el vi, la llet o qualsevol vegetal.

A grans trets, sempre es pot trobar una imatge que majoritàriament

comparteixen tots els aliments als quals hem aplicat el mètode

explicat.



Tot i que tenen unes característiques en comú hi podem trobar grans

quantitats de variacions en funció de la zona que s’analitzi:

• Zona central. Durant els primers dies, hi podem observar

dues “C” que comparteixen entre elles una simetria de mirall, amb un

eix disposat de forma vertical. Dies després, a aquestes “C” hi poden

créixer ramificacions a tot el seu voltant i, deixant passar el temps

aquesta zona pot perdre lleugerament la seva curvatura i convertir-se

en quelcom més rectilini. Posteriorment pot ser que apareguin

estrelles amb un cert desordre i que augmentin el nombre de zones

centrals.

• Zona mitja. En aquesta zona s’acostuma a complir sempre la

següent relació causal: com més dies passin, més ramificacions hi

haurà, és a dir, els primers dies les rames conservaran un ordre i a

mesura que aquests vagin passant, la zona augmentarà en caos.

• Zona externa. La part més allunyada del centre presenta la

mateixa evolució que la part mitja; a mesura que van passant els

dies les ramificacions augmenten. En la zona externa però, aquests

radis finalment es converteixen en corbes més dèbils lligades entre si.



Evolució de la zona externa

PREPARACIÓ DE LA SOLUCIÓ DE CLORUR DE COURE

Cal recordar que per tal de dur a terme la cristal·lització, s’ha de

preparar, independentment del producte que es vol analitzar, una

solució de clorur de coure al 30% amb aigua destil·lada.

Després de tot un seguit de càlculs es va arribar a la conclusió que

per preparar-la es necessitava 15 g. de clorur de coure i 35 g.

d’aigua destil·lada que corresponen a 35 ml.

BIBLIOGRAFIA

PIBERNAT GAVARRÓ, LAIA. (2012) Cristal·litzacions sensibles. Viabilitat de controls de qualitat alimentària. Treball de recerca de Batxillerat. Institut Narcís Oller de Valls.

WEBGRAFIA

RAMOS, Pedro; http://www.noticiaspositivas.net/2008/12/22/mediante-lacristalizacion-sensible-se-puede-conocer-la-calidad-de-un-producto/

http://en.wikipedia.org/wiki/Ehrenfried_Pfeiffer



http://www.noticiaspositivas.net/2008/12/22/mediante-lacristalizacion-sensible-se-puede-conocer-la-calidad-de-un-producto/






EL XAMPÚ

El xampú és un producte per tenir cura dels cabells; és utilitzat per netejar de brutícia, el greix per les glàndules sebàcies, escates de pell i en general partícules que gradualment s’acumulen sobre els cabells.

El xampú neteja separant el greix del cabell.

COMPONENTS DEL XAMPÚ

Aquests són els productes més comuns en la elaboració del xampú:

TENSIOACTIUS (SURFACTANTS): Aquestes substàncies provoquen l’acció detergent. Els més comuns són el lauril sulfat de sodi, lauril èter sulfat de sodi i el lauril èter sulfosuccinat de sodi (aquest és més suau i molt utilitzat per a productes per infants).

CONDICIONADORS: Reposen part del greix que retiren els tensioactius, evitant la sequedat que provoca el detergent. El més utilitzat és la dietanolamina d’àcid gras de coco. Altres exemples són la lanolina i la lecitina (derivada de la soja).

ESPESSIDORS:Aquestes substancies faciliten l’aplicació del producte. El mes utilitzat es el clorur de sodi , la sal comú. Cal tenir en compte que les quantitats són tant petites que no arriben a danyar el cabell tot i això la cosmètica moderna pot substituir la sal per espessidors més suaus i eficients els quals formen una capa protectora.

ÀCIDS: els detergents són lleugerament alcalins(tenen un PH una mica més alt de 7,0) i els cabells i la pell tenen un PH lleugerament àcid (entre 5,5-6,0), se solen afegir àcids com el crític, extret de fruites, per alleugerir la fórmula.

CONSERVANTS: la seva funció és no deixar que els fongs i bacteris contaminin el contingut dels productes

NACARANTS: substàncies a base de ceres, aporten un efecte nacrat als xampús per a cabells secs i normals.

ESSÈNCIES I OLIS ESSENCIALS: la seva funció és la de perfumar. Estan sintetitzats o extrets de la pròpia planta, com l’espígol.



INGREDIENTS ACTIUS: hi ha mes de 1000 ingredients actius usats per enriquir la mescla. És el cas de les vitamines com la A i la E que nodreixen, les proteïnes com la queratina i el col·lagen, que reparen les estructures danyades.

Altres substàncies molt utilitzades són l’Àloe vera, que té acció calmant i humectant (reté l'aigua i humiteja), l’urea també humectant o la camamilla, que suavitza i aclareix el color del cabell.

Els experts recomanen un xampú amb condicionador que protegeixi els cabells davant els efectes del sol, l'aigua del mar, els assecadors, etc. En els casos de cabells sotmesos a productes químics com tints permanents, s'haurien d'aportar nutrients, vitamines, queratina, ceramides, etc.

ELS TENSIOACTIUS

Un tensioactiu o surfactant és una substància que influeix disminuint la tensió superficial en la superfície de contacte entre dues fases.

Aquesta propietat les presenten com a conseqüència de la seva estructura molecular. Les molècules dels tensioactius tenen un extrem hidròfob que repel·leix l’aigua i l'altre hidròfil , és a dir, soluble en l'aigua .

Els tensioactius són els components més importants i abundants en la composició de qualsevol xampú.

PREPARACIÓ

Material necessari

2 vasos de precipitats

Proveta

Balança

Placa calefactora

Agitador

Vareta de vidre

Vidre de rellotge

Cullereta

Paper de filtre

Productes necessaris

100 ml. de detergents ( sulfonat aniònic, amfotèric, etc)

200 ml d’aigua

10 g. d’urea.

Unes gotes d’oli essencial

Pirytionat de zenc



Procediment

Es barregen bé, l’urea i l’aigua fins aconseguir un líquid incolor.

S’hi afegeixen els detergents en una proporció 80ml detergents més líquids i 20 ml. de cocamida.

S’hi afegeix l’additiu barrejant bé la mescla fins que quedi ben homogènia.

Primer – Mesurem 200 ml. d’aigua amb la proveta.

Segon – Ho passem a un vas de precipitats, afegim els 10 gr. d’Urea a l’aigua i ho dissolem.

Tercer – Afegim 80 ml de tensioactiu (Dehyton Pk , Taxido)

Quart – Afegim 20 ml. de cocamida.

Cinquè – Ho barregem tot amb l’ajuda d’una vareta de vidre.

Sisè – Ho posem a escalfar i afegim una mica de sal de cuina per espessir.

Setè – Hi afegim 4g de Pirytionat de zenc.

Vuitè – Ho deixem refredar i mirem el pH amb paper indicador.

Novè– Si el pH és alcalí hi afegim una mica de suc de llimona fins aconseguir un pH al voltant de 6.

Desè – Si la textura del xampú és massa líquida ho espessim amb una mica de goma xantana.

Onze – Quan és tot fred i posem unes gotes d’oli essencial (per perfumar). Hem utilitzat oli d’espígol.

Onzè – Posem un parell de gotes al dors de la mà per fer un test i comprovar que no hi ha cap reacció ni irritació.

Dotzè – Podem posar-hi algun tipus de colorant.

Tretzè – Al cap de 24 h. Si no hi ha cap reacció a la pell ja podem utilitzar el xampú.

WEBGRAFIA

http://en.wikipedia.org/wiki/Shampoo (13 – 1 – 2015)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Xamp%C3%BA (13/1/2015)

http://mujer.orange.es/belleza/pelo/que-componentes-tiene-tu-champu.html (13/1/2015)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tensioactiu (20 -1 – 2015)



http://en.wikipedia.org/wiki/Shampoo

http://en.wikipedia.org/wiki/Shampoo

http://ca.wikipedia.org/wiki/Xamp%C3%BA

http://ca.wikipedia.org/wiki/Xamp%C3%BA

http://mujer.orange.es/belleza/pelo/que-componentes-tiene-tu-champu.html

http://mujer.orange.es/belleza/pelo/que-componentes-tiene-tu-champu.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tensioactiu

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tensioactiu

DENTRÍFIC

QUÈ ÉS LA PASTA DE DENTS?

És un material d'higiene personal per a netejar les dents. La pasta sol contenir fluor sota la forma de monofluorfosfat de sodi i fluorur de sodi o calci.

De què està formada la pasta de dents?

Aigua i humectants -75%

Abrasius -20% (Roques/Sal/Sorres)

Escuma i agents de gust -2%

Amortidors del pH -2%

Colorants i agents que enfosqueixen i aglutinen -1,5%

Fluorur -0,15%

RECEPTA

-30 grams de carbonat de calci

-20 grams de glicerina

-5 grams de talc

-0,5 grams de mentol

WEBGRAFIA

http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/es/8-12-anos/498-higiene-bucal-la-caries?start=8

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pasta_de_dents







EXTRACCIÓ D’OLlS DE FRUITS SECS

La fruita seca és molt rica en alguns elements beneficiosos per a la salut,

per exemple contenen quantitats apreciables de vitamina E, que

té propietats antioxidants. Posseeixen la majoria de les vitamines B, totes

aquestes vitamines unides a la quantitat de sals minerals fonamentals en

metalls tal com el fòsfor, el magnesi, el coure, el ferro...

Els fruits també contenen hidrats de carboni saludables que aporten energia i

ajuden a millorar el ritme metabòlic.

Les proteïnes també formen part de la composició dels fruits secs.

Més de la meitat del contingut dels fruits secs són lípids (greixos) amb

predomini dels àcids grassos insaturats: àcid oleic (en major quantitat en

ametlles i avellanes) i àcid linoleic (abundant en cacauets i nous) que

exerceixen un paper fonamental en el control del colesterol, la circulació

sanguínia i la salut del cor. Precisament, aquesta riquesa en greix,

proporciona als fruits un gran poder calòric, amb una mitjana de 500

calories per cada 100 grams. També hi ha el contingut de la fibra vegetal,

que millora el trànsit intestinal. Els fruits secs són rics en àcids grassos

essencials, que l'organisme humà és incapaç de sintetitzar i que resulten

imprescindibles per a la formació de membranes cel·lulars, particularment

en les cèl·lules nervioses.

EXTRACCIÓ D’OLI A TRAVÉS D’UN MATRÀS KITASATO

CONNECTAT A UNA MÀQUINA DEL BUIT

Col·loquem 50 g d’una fruita seca pelada i mòlta en un vas de precipitat i

afegim 100 ml d'acetona. Remenem entre 5 i 10 minuts. A l'embut

Büchner, hi posem un paper de filtre per filtrar la fase sòlida de la fase

líquida, una vegada ho tenim tot ben muntat i la barreja està dins de l’embut

Büchner cliquem al botó d’aquesta màquina durant uns pocs segons de

manera que xucla el buit i permet fer una filtració molt ràpida. L’embut del

mig serveix perquè no passi cap líquid a la màquina, ja que es faria malbé.



Aleshores la filtració obtinguda la posem en un vas de precipitat i

l’escalfem tenint en compte que no es cremi. Esperem un parell de dies

fins que s’evapori l'acetona. Finalment recollim i mesurem l’oli obtingut.

BIBLIOGRAFIA

JAADI, WAFAE. (2013), Extracció d’olis de fruits secs. Treball de recerca de Batxillerat. Institut Narcís Oller de Valls.

WEBGRAFIA

http://www.prensandoenfrio.com/71060_es/Prensa-para-aceite-naturalextraccion-

en-frio-de-aceite-de-semillas-y-frutos./

http://www.botanical-online.com/aceites_vegetales.htm

http://www.botanical-online.com/aceite_de_almendras.htm









ESFERIFICACIÓ

L’esferificació consisteix a encapsular líquids formant petites esferes mitjançant la gelificació controlada del seu contorn.

Aquestes esferes tenen una petita membrana que actua com un contenidor d’altres substàncies, generalment líquides.

Les esferes tenen diferents mides segons quin sigui el seu us.

L’esferificació es basa en una reacció simple entre Alginat i un catió bivalent,

normalment el Ca2+ del clorur de calci. En aquest apartat, s’exposen les

característiques dels dos reactius més comuns, Clorur de Calci i Alginat de Sodi, i

s’explica la reacció que es produeix entre els dos.

L’alginat és un biopolímer natural que té importants propietats químiques i

físiques que li permeten ser utilitzat com a matriu per l’encapsulació i posterior

alliberament de diferents substàncies.

Estructura química de l’alginat

Els polímers d’alginat són una família de polisacàrids lineals i sense

ramificacions que contenen diferents quantitats de residus d’àcid α-Lgulurònic(

G) i àcid β-D-mannurònic(M) enllaçats amb un enllaç de tipus 1,4’.

Quan es troba en una solució aquosa, aquest polímer pot formar una retícula en forma de gel sòlid unida per enllaços iònics mitjançant l’addició de cations divalents. Aquest reacció de gelificació es produeix en condicions suaus i el gel resultant és el responsable d’encapsular els agents biològics.

El procés de gelificació consisteix en l’intercanvi dels ions de sodi de l’àcid gulurònic de l’alginat de sodi amb els ions divalents (normalment Ca2+ de la solució de CaCl2).



ESFERIFICACIÓ DIRECTA

Aquest procediment tan senzill consisteix a barrejar un alginat amb la substància

líquida que es vol esferificar, formant una dissolució d’aquesta i alginat. Quan es posa en contacte aquesta dissolució amb una altra de clorur de calci, es formen

immediatament esferes en les quals la dissolució original queda envoltada per una

membrana formada per alginat de calci.

ESFERIFICACIÓ INVERSA

Com el seu nom indica es tracta d’invertir el procés i realitzar una esferificació inversa, és a dir, introduir un producte amb calci dins d’un bany d’alginat.

EXPERIÈNCIA AMB LA MIDA DE LES ESFERES MITJANÇANT ESFERIFICACIÓ DIRECTA

El procediment bàsic per a fer aquest experiment consisteix a:

1. Elaborar una dissolució amb la substància que es vulgui esferificar i amb

alginat, però que tingui una concentració del 2%.

2. Elaborar una altra dissolució amb aigua i CaCl2, aquest amb una concentració

del 5%.

3. Mitjançant el comptagotes o una cullera (depenent de la mida que es vulgui

obtenir de l’esfera) fer gotejar la solució que conté alginat dins el recipient que

conté la dissolució de CaCl2 i esperar 20s.

4. Recollir utilitzant el colador les esferes que s’han format dins la solució de CaCl2.

5. Mesurar la mida de les esferes amb l’ajut d’un paper mil·limetrat.



BIBLIOGRAFIA

BLANDINO, A., MACÍAS, M., DOMINGO, C., (1999): “ Formation of Calcium Alginate Gel Capsules: Influence of Sodium. Alginate and CaCl2 Concentration on Gelation Kinetics”, Journal of biocience and bioengineering, vol. 88, num. 6, 686-689. Universitat de Cadis.

GRAU BOVÉ, CARME. (2012) L’esferificació química: Propietats, aplicacions i algunes variables que influeixen en el procés de l’esferificació. Treball de recerca de Batxillerat. Institut Narcís Oller.

WEBGRAFIA

http://www.albertyferranadria.com

http://www.scientificpsychic.com/fitness/carbohidratos2.html

http://www.perecastells.com/Bio.html

http://www.marcspastisseria.com/index.php?mod=quienes



http://www.albertyferranadria.com/

http://www.albertyferranadria.com/







PER QUÈ CRISTAL·LITZA LA MEL?En aquest experimentc podràs explorar les propietats de la mel per respondre a la pregunta: per què va cristal litzar la mel? També estudiaràs alguns factors que influeixen en la velocitat a la qual la mel cristal·litza.

Material:

5 petits flascons idèntics

Cinta adhesiva

Cotofluix

Mel (si és possible natural)

Culleretes

Oli vegetal

Aigua

frigorific

Cronometre

Termometre digital

Procediment

1 - Afegiu una petita quantitat d'aigua freda per a cada flascó.

Flascó 1 contè una culleradeta d'aigua, flascó 2 contè 2 culleradetes, flascó 3 té 3 culleradetes, i el flascó 4 té 4 culleradetes. El cinquè recipient tindrà només mel.

2 - Afegir 1 cullerada de mel a cadascun dels flascons. Aquesta és la part difícil, ja que la mel no li agrada fluir fàcilment d'una cullera! Un truc per facilitar aquesta acció és untar una cullereta amb una bola de cotó sucada en oli.



3 - Barrejar suaument la mel i l'aigua amb una cullereta neta.

4 – Posar tots els recipients a la nevera. I posar en marxa el cronometre.

Formular una hipòtesi sobre el que pot succeir. Quin flascó creus que cristal·litzarà més ràpid? Per què?

5 - Crear un gràfic per fer el seguiment dels resultats. El gràfic tindrà cinc files. A la part esquerra de cada fila, col·locar els nombres de cada flascó.

Comenceu amb el flascó1 a la part superior i baixar fins al flascó 5 a la part inferior. A la part superior de la taula poseu els temps d'obsevació. La primera és de 2 minuts; la segona és de 4 minuts; i així successivament. Al costat de la taula, crear una àrea per a les anotacions. Aquí és on caldrà indicar la temperatura a la qual cada flascó de mel va començar a cristal·litzar.

Fonament teòric

La mel conté un gran percentatge de monosacàrids especialment fructosa i glucosa.

La mel és una solució, el que significa que les mol·lecules de sucre estan repartides per tot el líquid. Quan la mel es cristal·litza, les molècules de mel repartides per tot el líquid s'uneixen per formar cristalls sòlids, aquest procès és més ràpid quan la solució es refreda.

Quan la mel es barreja amb aigua i, per tant, es dilueix la solució cristal·litza més lentament.

Cal tenir en compte quan la temperatura augmenta deixa de cristal·litzar.

WEBGRAFIA

http://www.aga.cat/index.php/ca/articles/articles-d-interes/productes/393-aspecte-propietats-fisiques-i-composicio-quimica-de-la-mel

http://www.miel-lerucherdelours.fr/es/content/54-composicion-de-la-miel

http://www.education.com/slideshow/food-experiments-for-kids/











L'ABSORCIÓ DE LES MICROONES VARIARÀ SEGONS EL COLOR DELS M&M

Els diferents colors dels caramels M&M absorbiran de manera diferent la radiació de microones? Aquesta és la pregunta que us proposem en aquest experiment.

Els caramels M&M estan fets de xocolata recoberta d'una capa de caramel. Els microones fonen la xocolata i la fina capa s'esquerda. La pregunta que ens formulàvem era si els colors de la capa de caramel influiran en l'absorció de les microones.

MATERIAL

Una mostra de M&M de cinc colors diferents: groc, vermell, blau, verd i taronja

Forn microones

Plat de paper

Cola

PROCEDIMENT

Aconsellem un plat de paper, (no de plàstic), ja que alguns plàstics poden escalfar-se al microones. És important posar tots els M&M a la mateixa distància, per això amb la tapa d'un pot de vidre dibuixem un cercle al centre del plat.Ara distribuirem els M&M de diferents colors en el plat.

Hem d'assegurar-nos que els caramels no tenen cap esquerda.Feu tres o cinc grups de dos o tres caramels cadascun, col·locats en punts equidistants al voltant del cercle dibuixat al centre del plat. Consulteu la següent il·lustració:

PASSOS A SEGUIR:

Posar el plat dins del forn microones i anar fent proves a diferents temps: des de 10 segons fins a 60 segons.

Fer observacions dels caramels i comprovar si presenten esquerdes.

Apuntar tots els resultats en una taula on constin els colors dels M&M i els diferents temps d'exposició a les microones, tot indicant si hi ha esquerdes a la superficie del caramel o no.

WEBGRAFIA

http://www.education.com/science-fair/article/some-colors-mms-melt-faster-others/





MATERIALS PEL TRACTAMENT DE LA DIVERSITATxtec.cat/~fsalat/memorialvilaseca/segon...

Documents

Transcript of MATERIALS PEL TRACTAMENT DE LA DIVERSITATxtec.cat/~fsalat/memorialvilaseca/segon...