Medi sise

6

a ladiversitatAtenció

45 fitxes de control, reforç i ampliació

Coneixement del medi

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 1

Voramar/Santillana, amb el Departament d’Investigació i Projectes i els diferents equips editorials, garanteix la innovació i l’actualitat dels plantejaments, enfocaments, continguts, mètodes i solucions dels materials dirigits a cada nivell i àrea d’ensenyament.Voramar/Santillana presenta per a l’etapa de Primària un projecte educatiu completper cursos i cicles, específic per àrees i global en el seu enfocament general. Un projecte obert a totes les realitats culturals i socials de l’entorn i facilitador de la tasca docent del professorat.

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 2

CONEIXEMENT DEL MEDI � 3

Nom Data

ControlFITXA 1

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Ordena els òrgans que componen l’aparell digestiu començant per la boca i acabantper l’anus.

Intestí gros Recte Boca Faring

Intestí prim Estómac Esòfag Anus

2. Completa les oracions següents, que expliquen com processem els aliments.

a) A la es masteguen els aliments i es mesclen amb la .

b) A l’ els aliments es mesclen amb els sucs gàstrics i formen el .

c) A l’intestí els aliments acaben de digerir-se i es produeix

l’ .

3. Marca les afirmacions verdaderes.

� L’aire que inspirem està carregat de diòxid de carboni.

� L’orina es produeix als renyons, òrgans que s’encarreguen de filtrar la sang i queretenen les substàncies de rebuig.

� L’intercanvi gasós entre l’aire de l’exterior i la sang té lloc als alvèols pulmonars.

� L’orina està formada per un 95% de substàncies de rebuig i un 5% d’aigua.

� Durant l’espiració els pulmons s’omplin d’aire.

� La suor es produeix a les glàndules sudorípares de la pell i és semblant a l’orina.

4. Ordena els passos que se succeeixen durant la circulació general de la sang.

� La sang venosa entra a l’aurícula dreta per les venes caves.

� La sang amb oxigen, procedent dels pulmons, passa de l’aurícula esquerraal ventricle esquerre.

� Les venes recullen les substàncies de rebuig i porten la sang cap al cor.

� La sang ix del ventricle esquerre del cor per l’artèria aorta.

� La sang passa de l’aurícula dreta al ventricle dret i ix del corper l’artèria pulmonar cap als pulmons.

� Des de l’artèria aorta la sang passa a vasos sanguinis cada vegada més fins i arriba a tots els òrgans.

710522#MEDI#6#01_07.qxd 13/12/02 19:14 Página 3

4 � CONEIXEMENT DEL MEDI

Nom Data

ReforçFITXA 2

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Ordena les etapes del procés digestiu.

Eliminació de substàncies de rebuig.

Digestió a l’intestí.

Digestió a la boca.

Absorció a l’intestí.

Digestió a l’estómac.

4. Ordena els passos que se succeeixen durant la circulació pulmonar.

La sang amb oxigen, procedent dels pulmons, ix del cor per l’artèria aorta.

La sang amb oxigen torna al cor per les venes pulmonars.

Als alvèols pulmonars té lloc l’intercanvi gasós; la sang es carrega d’oxigen i deixa anarel diòxid de carboni.

La sang ix del cor per les artèries pulmonars i es dirigeix cap als pulmons.

2. Uneix amb fletxes per indicar a quin aparell pertanyen els òrgans següents.

Aparells Òrgans

• Laringe

• Bufeta de l’orina

Respiratori • • Tràquea

• Bronquíols

Excretor • • Renyó

• Pulmó

• Uretra

3. Escriu una oració amb cada parell de paraules.

a) Artèries-cor.

b) Capil·lars-alvèols pulmonars.

c) Diàstole-venes.

d) Cor-sístole.

e) Glòbuls blancs-plaquetes.

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 4


Nom Data

AmpliacióFITXA 3

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

La higiene bucal

Després de menjar queden trossos menuts d’aliments entre les dents; aquestes restes han de ser eliminades perquè, si no, uns diminuts organismes anomenats microbis creixen al voltant d’aquestes restes i comencen a perforar la capa dura de les dents. Els forats que obrin aquests microbis reben el nom de càries, avancen cap a l’interior de la dent a poc a poc i la dentens fa mal. Per a evitar la càries ens hem de raspallar les dentsdesprés de cada menjada. Hem de fer dos tipus de moviments amb el raspall: des de la geniva fins a l’extrem de les dents, perambdues cares de la dent, i moure també el raspall cap arrere i cap avant sobre la superfície de les dents. D’aquesta manera, els microbis no poden créixer. La raspallada s’ha de fer ambfermesa perquè isquen tots els trossos de menjar que s’han quedatentre les dents. Una altra manera d’evitar les càries consisteix a noabusar dels aliments que continguen molt de sucre, perquè aquestafavoreix el creixement dels microbis. D’altra banda, és necessarianar a veure el dentista dues vegades l’any.

1. Contesta.

a) Què són les càries?

b) Qui provoquen les càries?

c) Per què les dents fan mal?

d) Quins aliments afavoreixen la formació de càries?

e) Per què és necessari raspallar-se les dents després de cada menjada?

f) Quantes vegades l’any hem d’anar a veure el dentista?

g) És correcte raspallar-se dèbilment les dents? Per què?

2. Indica què necessites per a rentar-te les dents.

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 5


Nom Data

ControlFITXA 4

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Retola les parts que formen el sistema nerviós humà i indica en cada cas la funció que exerceixen.

2. Completa.

Hi ha dos tipus de nervis: els i els . Els nervis porten

informació des dels òrgans fins a l’encèfal i la . Els nervis

porten ordres de l’ i de la medul·la espinal fins a .

3. Anna està patinant, veu un obstacle i frena. Ordena els fets que han passat.

Els ulls d’Anna veuen un obstacle que no pot evitar patinant.

El cervell envia als peus i a les cames l’ordre de frenar.

La imatge de l’obstacle arriba al cervell.

Anna aconsegueix frenar els patins i para.

4. Assenyala les afirmacions verdaderes.

• El cervell és l’òrgan encarregat de rebre la informació que recullen els sentits i els receptors del cos, i determina les respostes correctes. �

• L’aparell locomotor executa les ordres que envia l’encèfal. �• El sistema nerviós controla tot el nostre cos sense que en siguem conscients. �

sistema nerviósencèfal

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 6


Nom Data

ReforçFITXA 5

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Escriu en cada casella la lletra corresponent per indicar quina funció tenen les següents parts del sistema nerviós.

�A Medul·la espinal � Controla els actes voluntaris, emmagatzema dades i experiències, i està relacionat amb els sentiments.

�B Nervis sensitius � Coordina els moviments i controla l’equilibri.

�C Cerebel � Porten la informació des dels òrgans fins a l’encèfal i la medul·la espinal.

�D Nervis motors � Ordena respostes involuntàries.

�E Cervell � Controla inconscientment molts òrgans del cos.

�F Bulb raquidi � Porten ordres de l’encèfal i de la medul·la espinal fins a altres òrgans.

2. Encercla amb roig els moviments voluntaris, i amb blau, els involuntaris.

caminar córrer respirar mastegar retirar la mà en cremar-nos

traure la llengua tic nerviós moviments de l’estómac girar el cap

3. Explica amb un exemple la coordinació nerviosa d’un moviment involuntari.

4. Uneix amb fletxes per indicar quina part de l’encèfal s’encarrega de controlar les accionssegüents.

Caminar per un rastell sense caure. •• Cervell

Memoritzar un tema per fer un examen. •• Medul·la espinal

Retirar la mà d’una superfície gelada. •• Bulb raquidi

Mantindre una conversa. •• Cerebel

Moviments respiratoris. •

710522#MEDI#6#01_07.qxd 10/12/02 20:28 Página 7


Nom Data

AmpliacióFITXA 6

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

Curiositats sobre el cervell humà

Alguns científics afirmen que només utilitzem una part xicoteta del cervell. Potser encara no hem esbrinat totes les coses que podem fer amb aquest òrgan tan complex. Sí que sabem, però,que el cervell pesa en el moment de nàixer 350 g, i a mesura que creixem es va fent més gran, fins a arribar a pesar 1,4 kg. Al cap de sis mesos del naixement, el cervell ha crescut fins a un 50 % del seu futur pes adult. Aquest òrgan del sistema nerviósposseeix un percentatge d’aigua del 80 %. Conté al voltant de deu mil milions de neurones, aproximadament el mateix nombre d’estreles que conté una galàxia mitjana. En el moment de nàixerposseïm aproximadament 50.000 bilions de connexions neuronals que augmenten espectacularment en el primer mes de vida. No obstant això, a partir dels 20 anys perdem vora 50.000 neuronesdiàries, que no són reemplaçades. Mitjançant nombrosesinvestigacions s’ha descobert que la capacitat d’aprenentatge d’un infant pot augmentar o disminuir fins a un 25 %, segonsl’estimulació que se li done; per exemple, llegir als infants en veu altaels estimula molt el cervell, o també conversar amb ells.

1. Assenyala les oracions verdaderes.

� Quan naixem el cervell pesa 1 kg.

� El cervell conté un percentatge d’aigua del 80 %.

� Llegir o conversar amb els xiquets en veu alta els bloqueja el desenvolupament del cervell.

� Els éssers humans no utilitzem totes les capacitats del cervell.

� Les neurones són cèl·lules que no es poden regenerar.

� El cervell conté al voltant de cent mil milions de neurones.

� Les connexions neuronals disminueixen durant el primer mes de vida.

2. Contesta.

• Quantes connexions neuronals té un fetus als nou mesos d’embaràs?

• Què passa en el nostre sistema nerviós a partir dels 20 anys d’edat?

• Quant pesa el cervell d’un bebé de sis mesos d’edat?

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 8


Nom Data

ControlFITXA 7

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Encercla amb color blau els òrgans que pertanyen a l’aparell reproductor femení, i amb roig els que són de l’aparell reproductor masculí.

vagina penis testicles úter escrot trompes de Fal·lopi

pròstata ovaris mamelles uretra vesícules seminals

2. Escriu una oració amb els parells de paraules següents.

a) Ovaris-òvuls.

b) Espermatozoides-vesícules seminals.

c) Mamelles-mamífers.

3. Escriu verdader (V) o fals (F) en cada una de les oracions.

� Durant la menstruació l’òvul ix de l’úter.

� El semen serveix de transport i aliment als òvuls.

� La fecundació té lloc a l’úter.

� Perquè la fecundació siga possible és necessari que els espermatozoides arriben a les trompes de Fal·lopi.

� A partir del tercer mes d’embaràs, l’embrió rep el nom de fetus.

� El cordó umbilical envolta l’embrió i el protegeix.

4. Explica amb un dibuix quinesdiferències hi ha entre les cèl·lulessexuals masculines i les femenines.

5. Ordena seqüencialment els passos que tenen lloc en la fecundació.

Trobada de l’òvul i l’espermatozoide a les trompes de Fal·lopi.

L’òvul fecundat baixa cap a l’úter.

L’òvul ix de l’ovari.

Entrada d’un espermatozoide a l’òvul.

L’òvul fecundat s’enganxa a la paret de l’úter.

L’òvul recorre la trompa de Fal·lopi.

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 9


Nom Data

ReforçFITXA 8

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Escriu D si es tracta d’un caràcter sexual de les dones i H si és dels homes.

� Tenen mamelles. � Tenen la veu més greu.

� Tenen testicles i penis. � Posseeixen ovaris, úter, vagina...

� Els seus malucs són amples. � Tenen nou al coll.

� Posseeixen molt de pèl. � Tenen la veu més aguda.

2. Contesta.

a) On es produeixen els espermatozoides?

b) Què són els òvuls?

c) Quan apareix la primera menstruació?

d) On té lloc la fecundació?

e) Per a què serveix la placenta?

f) Què és el melic?

3. En què consisteix l’embaràs? I el part?

4. Completa la següent línia del temps, des de les cinc setmanes d’embaràs fins als nou mesos, i indica com va canviant el fetus.

1r mes 2n mes 3r mes 4t mes 5é mes 6é mes 7é mes 8é mes 9é mes

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 10


Nom Data

AmpliacióFITXA 9

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

2. Escriu un títol per a aquest text.

1. Llig atentament.

Són molts els canvis que experimenta un bebé immediatamentdesprés de nàixer. Després del part, el tocòleg talla el cordóumbilical que uneix el bebé amb la mare. A partir d’aquest momentviurà per ell mateix, per això la primera cosa que ha de fer és agafaraire i respirar.

Durant l’embaràs els pulmons estan plens de líquid i el fetusaconsegueix l’oxigen que necessita de la sang materna que li arriba pel cordó umbilical. Després de nàixer el bebé respira com totsnosaltres; amb el primer plor, els pulmons se li omplin d’aire, s’expandeixen i comencen a funcionar.

L’estat d’immaduresa dels pulmons dels bebés prematurs és undels factors que més condicionen la seua supervivència.

3. Marca solament les oracions verdaderes.

� Els bebés acabats de nàixer no necessiten respirar.

� Els pulmons dels bebés comencen a funcionar des del moment de nàixer.

� Durant l’embaràs els pulmons del fetus no treballen.

4. Explica si aquesta afirmació és verdadera o falsa: «El fetus no necessita oxigen per a viure».

5. Explica què és un tocòleg.

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 11


Nom Data

ControlFITXA 10

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Tria un ecosistema i explica quins éssers vius l’habiten i quines condicions físiques presenta.

2. Explica amb un exemple què és una cadena alimentària.

3. Assenyala quins biomes són de zones temperades (T), de zones càlides (C) o de zones fredes (F).

� Tundra � Sabana

� Desert � Bosc caducifoli

� Bosc mediterrani � Praderia temperada

� Taigà � Bosc tropical

4. Contesta.

• Què és un ecosistema?

• Quina diferència hi ha entre un ecosistema i un bioma?

• Què és el medi ambient d’un ésser viu?

5. Pinta del mateix color la casella d’un problema ambiental (� ) i la seua solució (�).

� Desforestació. � Reduir els residus.

� Desertització. � Prohibir la caça d’animals.

� Extinció d’espècies. � Evitar la tala d’arbres silvestres.

� Contaminació. � Protegir zones concretes del planeta.

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 12


Nom Data

ReforçFITXA 11

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

3. Explica quina relació pot tindre la desforestació amb la desertització.

1. Tria un bioma que conegues bé i contesta.

a) Quin nom té?

b) A quin país o països es troba?

c) Quins éssers vius hi viuen?

d) Hi ha animals carnívors? Posa’n algun exemple.

e) Hi ha animals herbívors? Posa’n algun exemple.

f) Hi ha plantes? Posa’n algun exemple.

g) Quines condicions físiques té?

2. Observa les fotografies següents i escriu quins tipus de bioma representen.

4. Assenyala què podem fer per a disminuir la contaminació.

� Talar més arbres silvestres.

� Usar combustibles menys contaminants.

� Eliminar els animals que s’alimenten dels residus generats per l’ésser humà.

� Generar menys residus.

� Crear més parcs naturals.

� Evitar el comerç amb plantes i animals.

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 13


Nom Data

AmpliacióFITXA 12

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

Els homes de les coves

A les illes Filipines, al sud-est del continent asiàtic, durant l’estacióde les pluges, les famílies de la tribu taw batu abandonen la vall durant quatre mesos per refugiar-se en coves situades a les muntanyes.Per a aquests éssers humans, les coves representen una protecció naturalque els permet sobreviure en un medi en què l’adaptació no és gensfàcil. Les tempestes porten forts vents que tomben arbres i destrueixenles cases. Els aliments són escassos, però els taw batu han sabut cuinarsaborosos plats a base dels ratpenats que habiten a les coves, i per alsxiquets les llepolies preferides són uns escarabats! Aquestes personesconstrueixen plataformes elevades per evitar la humitat de la cova i esguien en la foscor amb immenses torxes de bambú. Els taw batu hansabut adaptar-se al medi i aprofitar tot el que aquest els proporciona.

2. Contesta les preguntes següents i raona la resposta.

• Per què els taw batu són anomenats «homes de les coves»?

• Durant quant de temps es refugien a les coves?

• Per què s’arreceren a les coves?

• Per què no seuen a terra dins de les coves?

1. Subratlla en el text les paraules que no coneixes. Busca’n el significat en un diccionarii copia’l.

3. Descriu alguna de les adaptacions al medi que han desenvolupat els taw batu.

Els éssers humans utilitzen allò que el medi els proporciona per talde sobreviure i aconseguir adaptar-s’hi millor.

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 14


Nom Data

ControlFITXA 13

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Indica quines formes d’energia es manifesten en cada situació.

Una planta rep els raigssolars.

Una persona caminapel carrer.

Una persona toca el violí.

2. Escriu tres exemples d’energies renovables i tres més d’energies no renovables.

Energies renovables:

Energies no renovables:

5. Uneix amb fletxes cada fenomen de la llum amb la seua definició.

Reflexió de la llum • • Canvi de direcció de la llum quan xoca amb un cos.

Refracció de la llum • • Canvi de direcció de la llum quan passa d’un material a un altre.

3. Tria una font d’energia i explica per a què la utilitzem.

4. Marca la casella o les caselles corresponents en cada cas.

La llumEl so

Té una velocitat en l’aire de 300.000 km/s.

És una forma d’energia.

Fa possible que els cossos siguen visibles.

Té una velocitat en l’aire de 340 m/s.

Es propaga en totes les direccions i en línia recta.

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 15


Nom Data

ReforçFITXA 14

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Uneix amb fletxes.

Aparell elèctric Transformació de l’energia

Torradora • • Hi ha transformació d’energia elèctricaen energia lluminosa.

Ràdio • • Hi ha transformació d’energia elèctricaen energia calorífica.

Llum • • Hi ha transformació d’energia elèctricaen energia cinètica.

Batedora • • Hi ha transformació d’energia elèctricaen energia sonora.

2. Explica.

a) Com es produeix el so d’una arpa.

b) Quina és la propietat del so que fa possible sentir la conversa d’unes personesque es troben darrere de nosaltres i al cantó diametralment oposat al nostre.

c) Què fem per veure els objectes que es troben en una habitació a fosques.

3. Dibuixa un exemple de reflexió de la llum i un altre de refracció.

4. Explica per què l’acústica és molt bona als antics teatres romans.

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 16


Nom Data

AmpliacióFITXA 15

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Llig atentament.

Soroll i salut

El soroll està format per sons que ens molesten, perquè són molt alts, molt aguts o perquè es mesclenmolts sons diferents al mateix temps. Els sorolls forts i continuats ens poden provocar diversos danys, comés ara sordesa, mal de cap, nerviosisme…

A les ciutats sol haver-hi molt de soroll, que procedeix sobretot dels automòbils. Aquest soroll és una forma de contaminació que rep el nom de contaminació acústica.

2. Contesta.

• Quins sorolls sents cada dia a l’escola?

• I a casa?

• Quins d’aquests sorolls et molesten?

• Què fas per evitar-los?

3. Què es pot fer per a disminuir la contaminació acústica de les ciutats?Proposa almenys dues mesures.

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 17

Nom Data

ControlFITXA 16

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Pensa i contesta.

• Per què els cables elèctrics estan protegits per materials aïllants de l’electricitat?

2. Dissenya i dibuixa un circuit elèctric amb els elements necessaris perquè s’encenga una bombeta. Has d’incloure-hi un interruptor.

4. Retola la fotografia i explica de què t’informa.

• Anomena els elements del circuit que has

dibuixat.

• Com està l’interruptor, obert o tancat?

Per què?

3. Marca verdader (V) o fals (F).

� Els imants poden ser naturals o artificials.

� És impossible separar el pol nord del pol sud d’un imant.

� Un imant atrau agulles metàl·liques.

� Dos imants enfrontats, l’un pel pol nord i l’altre pel pol sud, es repel·leixen.

� Per a construir un electroimant necessitem un objecte de ferro o acer.


710522#MEDI#6#01_07.qxd 12/12/02 19:58 Página 18


Nom Data

ReforçFITXA 17

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Observa i explica què passa.

2. Retola els components de cada circuit. Després explica en quin d’aquests circuits pot fer claror la bombeta.

Circuit 1:

Circuit 2:

3. Dels objectes següents subratlla aquells que podrien ser atrets per un imant.

gerro de ceràmica tisores clips cullera de fusta got de vidre llapis

4. Marca la casella o les caselles corresponents.

MagnetismeElectricitat

Depén de la càrrega elèctrica dels cossos.

És la propietat d’atraure objectes metàl·lics.

Pot produir corrent elèctric.

Produeix camps magnètics.

imant

llimaduresde metall

mescla d’arena i llimadures de metall

21

710522#MEDI#6#01_07.qxd 10/12/02 20:33 Página 19


Nom Data

AmpliacióFITXA 18

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Aprén a representar circuits elèctrics.

Per a representar els diversos elements que formen part d’un circuit elèctric s’utilitzen uns símbols. Així es poden dibuixar circuits d’una manera ràpida, senzilla i clara.

Observa el circuit següent i la seua representació amb símbols.

2. Representa amb símbols l’esquema de cada circuit.

Element del circuit Símbol

Bombeta

Interruptor

Cable

Pila

instal·lació

bombeta

interruptor

pila

bombeta

interruptor

esquema del circuit

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 20


Nom Data

ControlFITXA 19

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Escriu si els següents astres de l’univers són lluminosos o no lluminosos.

2. Defineix els conceptes següents i posa’n exemples.

• Estrela:

• Planeta:

• Satèl·lit:

• Galàxia:

3. Marca verdader (V) o fals (F) en les següents oracions referents al sistema solar.

� Al sistema solar hi ha planetes, satèl·lits, cometes i una estrela.

� Les òrbites dels planetes al voltant del Sol són circumferències.

� Els planetes del sistema solar són nou.

� Tots els planetes del sistema solar tenen satèl·lits.

� La Terra té dos moviments: de rotació sobre ella mateixa i de translació al voltant del Sol.

� El moviment de rotació de la Terra dóna lloc a les estacions, i el de translació, al dia i la nit.

4. Converteix les oracions falses de l’exercici anterior en verdaderes.

� � � �Sol Venus La Lluna Saturn

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 21

4. Completa.


Nom Data

ReforçFITXA 20

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Completa.

1. Tipus de galàxia que és la Via Làctia ........................................

2. Satèl·lit de la Terra ...................................................................

3. Nom de l’astre al voltant del qual giren els planetes del sistema solar ..................................................

4. Astre format per gel, pols i gasos .............................................

5. Planeta gasós del sistema solar que té satèl·lits i anells al seu voltant ...............................................................

6. Planeta rocós del sistema solar més pròxim al Sol ....................

2. Escriu el nom dels nou planetes del sistema solar. Escriu-los en ordre, del més pròxim al Sol al més llunyà.

Ara divideix-los en dos grups:

• Gasosos:

• Rocosos:

3. Associa cada moviment terrestre amb les oracions corresponents.

• Té un període de 24 hores.

Moviment de rotació • • Té un període de 365 dies i un quart de dia.

Moviment de translació • • Dóna lloc a la successió de les quatre estacions.

• Dóna lloc a la successió del dia i la nit.

Astres de l’univers

lluminosos no lluminosos

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 22


Nom Data

AmpliacióFITXA 21

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón S

. L.

1. Llig atentament i contesta.

El cometa Halley deu el nom a l’astrònom i matemàtic anglésEdmond Halley. L’estudi d’aquest cometa va servir per a establirque els cometes són astres del sistema solar que orbiten el Sol i que tenen un nucli sòlid, entre altres característiques.

Aquest cometa passa prop de la Terra cada 76 anys. El 1986fou l’última vegada que el cometa Halley va passar prop del Sol. Llavors, es va fer un gran desplegament de cooperacióinternacional per seguir i estudiar el cometa. Amb aquesta finalitat es van llançar diverses naus que el van seguir i el vanfotografiar àmpliament per continuar estudiant-lo més tard.La sonda espacial Giotto s’hi va acostar a una distància de 540 km.

• Per què no són visibles des de la Terra tots els cometes?

2. A cada planeta del sistema solar se li assigna un símbol. Associa a cada oració el símbol i el nom del planeta corresponent.

• La seua òrbita està entre l’òrbita de Saturn i l’òrbita de Neptú.

• És el planeta més allunyat del Sol.

• És un planeta gasós que posseeix anells i 24 satèl·lits.

• És el planeta on vivim.

• És el planeta més pròxim al Sol.

• La seua òrbita està situada entre la de Mercuri i la Terra.

• Posseeix la muntanya més gran del sistema solar.

• Els vents que hi bufen són els més forts del sistema solar.

• La seua òrbita està entre l’òrbita de Mart i la de Saturn.

Mercuri: �

Venus: �

La Terra: �

Mart: �

Júpiter: �

Saturn: �

Urà: �

Neptú: �

Plutó:

710522#MEDI#6#01_07.qxd 29/11/02 19:17 Página 23


Nom Data

ControlFITXA 22

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Uneix cada paraula amb la seua definició.

Transport • • Procés de desgast dels materials del relleu.

Sedimentació • • Trasllat de materials erosionats a altres llocs.

Erosió • • Depòsit dels materials arrossegats.

2. Encercla les paraules que tinguen relació només amb els factors geogràfics del clima.

latitud vent altitud ciutat pont

muntanya cultiu carretera mar cova

4. Completa el text següent amb aquestes paraules.

oceans hidrosfera subterrànies glaceres rius

El conjunt de totes les aigües de la Terra s’anomena .

Els suposen un 94 % d’aquesta aigua. La resta es reparteix entre un 4 %

d’aigües , un 1,7 % a les i un 0,3 %

als , llacs i el vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.

3. Contesta.

• Què són els elements del clima?

5. Completa aquest quadre sobre les característiques dels climes de la Terra.

Clima

Equatorial

Tropical

Temperat

Polar

De muntanya

Precipitacions

en forma de neu

Temperatures

suaus

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd 29/11/02 19:19 Página 24


Nom Data

ReforçFITXA 23

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Decideix si aquestes oracions són verdaderes (V) o falses (F) i raona per què.

2. Completa.

• Els oceans i continents estan sobre l’ o superfície de la Terra.

• Davall de l’escorça terrestre es troba el .

• A la superfície terrestre podem trobar distintes .

3. Completa aquest esquema sobre els principals moviments de les aigües marines.

4. Escriu el nom del factor geogràfic al costat del fet que li corresponga.

Per què?

� Els volcans modifiquen el paisatge.

� El mantell terrestre està relacionat amb la formació de les muntanyes.

� Després de l’erosió hi ha la sedimentació.

� El mar sempre està en moviment.

Factor

Latitud

Fet

Com més pròxim a l’equador, més temperatura hi ha en un lloc.

La temperatura disminueix com més elevat es troba un lloc.

La presència de serres o muntanyes fa variar el clima.

Les zones costaneres tenen temperatures més suaus.

Moviments de les aigües marines

es produeixen per es produeixen per es produeixen per



Nom Data

AmpliacióFITXA 24

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Llig atentament i observa.

La primera persona a proposar la idea que els continents podien haver estat units en el passatva ser Alfred Lothar Wegener l’any 1910, el qual es va basar en el fet que les costes d’Amèrica del Sud i d’Àfrica coincideixen si les ajuntem. D’altra banda, es van fer estudis que van revelar que aquestscontinents compartien la mateixa fauna.

La formació dels continents de la Terra ha sigut un procés molt llarg. Fa uns 500 milions d’anys la Terra estava formada per un gran continent anomenat Pangea. Aquest continent estava envoltat pel mar de Tetis. Fa uns 200 milions d’anys, Pangea es va dividir en dos grans masses continentals:Lauràsia al nord i Gondwana al sud. Fa 65 milions d’anys aquests dos continents es van tornar a separar i van sorgir tres grans superfícies continentals. Fa dos milions d’anys la Terra va adquirirl’aspecte que té en l’actualitat.

2. Respon.

• Quants continents formaven la Terra a l’era primària?

• Quan va adquirir la Terra l’aspecte actual?

• Per què encaixen les siluetes d’Àfrica i d’Amèrica?

• Creus que actualment els continents es mouen o estan quiets? Explica la teua opinió.

PANGEA Marde Tetis

LAURÀSIA

GONDWANA

AMÈRICA

ÀFRICA

ANTÀRTIDA-AUSTRÀLIA

ÀSIAEUROPA

ÀFRICA

OCEANIA

AMÈRICA

ANTÀRTIDA

ERA PRIMÀRIADe fa 570 a

225 milions d’anys

ERA SECUNDÀRIADe fa 225 a

65 milions d’anys

ERA TERCIÀRIADe fa 65 a

2 milions d’anys

ERA QUATERNÀRIADe fa 2 milions

d’anys a l’actualitat



Nom Data

ControlFITXA 25

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Llig i marca la casella corresponent.Verdader Fals

La població dels països desenvolupats creix constantment. � �Les migracions interiors tenen lloc entre països. � �La població urbana mundial està en constant creixement. � �Actualment hi ha risc de superpoblació mundial. � �L’èxode rural és un tipus de migració interior. � �

2. Contesta.

• Quines són les activitats més importants dins del sector primari?

• I del secundari?

3. Escriu en cada cas si es tracta d’una característica del sector primari d’un país desenvolupat o poc desenvolupat.

• S’obté una gran quantitat de productes:

• La producció es destina al consum intern:

• S’utilitzen tècniques agrícoles elementals:

• La mà d’obra és escassa:

4. Completa les característiques de la pesca d’altura i de litoral.

Lloc de pesca Embarcacions Tècniques de treball

Pesca d’altura

Pesca litoral



Nom Data

ReforçFITXA 26

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Completa l’esquema següent sobre el sector terciari.

2. Completa el quadre sobre les migracions de població amb aquestes expressions.

dins del país entre països internacional buscar treball qüestions polítiques interior

3. Completa les oracions següents sobre les activitats econòmiques.

• Les activitats productives estan destinades a .

• La producció agrícola i ramadera dels països poc desenvolupats es destina al

.

• Les zones menys industrialitzades del món coincideixen amb .

• Hui dia el sector econòmic més important és .

• La indústria de les zones més desenvolupades utilitza tècniques .

Sector terciari

Distribució de béns i serveis

per exemple per exemple per exemple per exemple per exemple

Prestacióde serveis

Entitatsfinanceres

Tipus de migració Llocs Motius

LES MIGRACIONS



Nom Data

AmpliacióFITXA 27

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

El creixement de la població ha sigut des de mitjan segle XX un dels grans temes d’estudi a escala mundial.Actualment, el món ha d’afrontar dos problemes demogràficsdiferents:

D’una banda, l’explosió demogràfica dels països menys desenvolupats, és a dir, el creixent nombre d’habitants queaugmenta a un ritme accelerat i que té com a conseqüències la fam i la mortalitat, degudes a la falta de recursos en aquests països.

I, d’altra banda, la tendència dels països desenvolupats a un estancament en l’augment de la població, l’anomenat creixement zero, en el qual naixen i moren poques persones. Aquesta situació pot tindre conseqüències negatives, com l’envelliment de la població, la falta de mà d’obra, el nombre cada vegada més gran de població no treballadora, etc.

1. Observa la taula i ordena els països començant per la taxa de creixement més elevada.

2. Classifica els països anteriors segons la tendència demogràfica; després contesta.

• A quin continent pertanyen els països que tendeixen al creixement zero?

País

Espanya

Taxa de creixement

0%

Nepal 2,4%

Guatemala 2,9%

França 0,4%

Somàlia 3%

Creixement zero Explosió demogràfica

1.

2.

3.

4.

5.


Nom Data

ControlFITXA 28

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Situa sobre el mapa d’Espanya les unitats del relleu següents.

Serralades Bètiques Pirineus Depressió de l’Ebre Sierra Morena

Meseta Central Serralada Ibèrica Sistema Central Serralada Cantàbrica

Depressió del Guadalquivir

154 231

1 cm en el mapa correspona uns 77 km en la realitat

770

1.000500200

0

ALTIMETRIA (en metres)

MAR

OCEÀ ATLÀNTICILLES CANÀRIES

O C E À

A T L À N T I C

M A R C A N T À B R I C

M A RM

ED

I TE

RR

AN

I

ILLES BALEARS


2. Contesta.

• Quins dos arxipèlags formen part d’Espanya?



Nom Data

ReforçFITXA 29

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Completa el text amb les paraules següents.

baixa rocosa abrupta alta arenosa retallada

En general, la costa cantàbrica és i .

La costa atlàntica d’Andalusia és i . En canvi, a Galícia

és molt .

La costa mediterrània és quasi en tota la seua extensió baixa i arenosa, excepte en algunes

zones, on és .

2. Uneix.

3. Contesta.

• Té costes, la Comunitat Valenciana? Com són?

• Quin tipus de paisatge costaner t’agrada més? Per què?

UNITATS DE RELLEU

Meseta Central

Muntanyes de l’interior de la Meseta

Muntanyes que voregen la Meseta

Depressions

Arxipèlags

Ebre i Guadalquivir

Massís Galaic, serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena

Illes Canàries i illes Balears

Muntanyes de l’exterior de la Meseta

Sistema Central i muntanyes de Toledo

Meseta Septentrional i Meseta Meridional

Pirineus, muntanyes Basques, serraladesBètiques, serralada Litoral Catalana

F



Nom Data

AmpliacióFITXA 30

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

La posidònia és una planta marina que únicamentcreix al mar Mediterrani. A Espanya la trobem des delmar d’Alborán fins al cap de Creus, i a les illesBalears.

Aquesta planta marina creix prop de la costa i formaàmplies praderies. A les praderies de posidònies viuenmés de 400 espècies de plantes i 1.000 d’animals, peraixò són una important font de vida. D’altra banda, les praderies de posidònies ajuden a frenar l’erosió de les ones, de manera que impedeixen que les platgesdel Mediterrani es queden sense arena. També ajuden a fixar el sòl marí en què creixen i mantenen la riquesadel terreny gràcies a les restes de les plantes que esdescomponen en el fons marí.

No obstant això, aquesta planta tan important per a la conservació del Mediterrani es troba en perill. La contaminació dels mars, que impedeix el creixement de les plantes, i l’ús de la pesca de ròssec, que les arranca de terra, són dos dels grans enemics d’aquesta valuosa planta.

1. Escriu (V) verdader o (F) fals, segons corresponga.

� Les posidònies són fongs marins.

� A les praderies de posidònia viuen molts animals i plantes.

� Les posidònies es troben en perill.

� Les posidònies creixen a tots els oceans.

2. Explica què passaria si desaparegueren les praderies de posidònies.

3. Com pots ajudar tu a evitar la desaparició de les posidònies?



Nom Data

ControlFITXA 31

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Completa l’esquema.

2. Escriu el nom d’aquests rius davall del vessant a què pertanyen.

Tajo Duero Bidasoa Guadiana Saja Túria

Ebre Miño Segura Xúquer Guadalquivir Ter

Rius de la península

s’estén per s’estén per s’estén per

Es reparteixen en tres vessants

Vessant cantàbric Vessant atlàntic Vessant mediterrani

4. Completa el text següent sobre els tres tipus de clima mediterrani.

• Es caracteritza perquè té temperatures extremades: càlides a l’estiu i fredes a l’hivern.

És el clima mediterrani

• Es caracteritza per la suavitat de les temperatures a l’hivern i la calor a l’estiu.


• Es caracteritza perquè té temperatures suaus al litoral i extremades a l’interior.


3. Contesta.

• Quins són els climes que predominen a Espanya?



Nom Data

ReforçFITXA 32

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Uneix cada clima amb els llocs on predomine.

Atlàntic • • Es dóna a les majors altituds de les serres i sistemesmuntanyosos.

Mediterrani • • A Espanya només es dóna a les illes Canàries.

De muntanya • • Es dóna a la cornisa cantàbrica i a Galícia.

Subtropical • • Predomina a la major part de la península i a les illes Balears.

2. Marca les afirmacions següents segons que siguen verdaderes (V) o falses (F).

Verdader Fals

El Guadiana és el riu més llarg d’Espanya. � �A Espanya hi ha pocs llacs, però molts embassaments. � �L’Ebre és el riu més cabalós d’Espanya. � �Al vessant atlàntic es troben els rius més curts de la península. � �

3. Què és un vessant hidrogràfic?

4. Contesta.

• Per a què s’utilitza l’aigua dels embassaments?

• Com es formen els aqüífers?

5. Cita tres exemples en cada cas.

• Rius del vessant cantàbric:

• Rius del vessant atlàntic:

• Rius del vessant mediterrani:



Nom Data

AmpliacióFITXA 33

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

L’ONU (Organització de les Nacions Unides) ha definit la desertificació com una «disminució o destrucció del potencial biològic de la Terra que pot conduir finalment a condicions desèrtiques».

La desertificació s’esdevé quan en territoris dominatspels climes secs hi ha extensos períodes de sequera, que a la fi converteixen el sòl en terreny «mort».

Algunes activitats humanes contribueixen a agreujaraquest procés natural. Per exemple, l’explotació intensivade terres agrícoles o el pasturatge excessiu.

Actualment, la desertificació més aguda es dóna a Àfrica. Concretament a Tanzània, la tala abusiva d’arbres amenaça de transformar una gran part dels boscos del país en deserts.

D’altra banda, els ramaders contribueixen també al deteriorament dels boscos de Tanzània, ja que traslladen els seus ramats i bandades de les àrees àrides del nord als boscos del sud, rics en vegetació i aigua.

1. Quin tipus d’activitats humanes contribueixen a agreujar el procés de desertificació?

2. A quines zones d’Espanya és més fàcil que es done la desertificació dels sòls? Marca. Després, justifica la resposta.

� Galícia � Múrcia � Astúries � Almeria

3. Pensa i escriu.

• Quin tipus de solucions creus que podrien pal·liar el procés de desertificació?

Els sòls que sofreixen un procés de desertificació mai no tornen a recuperar la productivitat original.



Nom Data

ControlFITXA 34

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Marca la resposta correcta a aquestes preguntes sobre la població espanyola.

Quants milions d’habitants hi ha a Espanya? � 41 � 18 � 70

Quants habitants hi ha per quilòmetre quadrat? � 150 � 81 � 25

De quina manera es distribueix la població a Espanya? � Regularment � Irregularment

On es concentra la major part de la població? � Zones urbanes � Zones rurals

2. Completa aquest text amb les paraules següents.

piràmides immigrants envellida créixer emigrants

• Durant el segle XX la població d’Espanya va considerablement. Actualment

es diu que la població espanyola està .

• A partir de les dades del cens es realitzen les de població,

que permeten estudiar el conjunt de la població d’una societat segons l’edat i el sexe.

• A Espanya hi ha hagut un gran moviment de persones durant els últims cinquanta anys

i ha passat de ser un país d’ a ser un país de recepció

d’ .

3. Escriu el nom d’aquests mitjans de comunicació davall del grup a què pertanyen.

televisió diaris correu ràdio Internet correu electrònic revistes

4. Respon.

• Què passa en un país amb un índex de natalitat alt i un índex de mortalitat baix?

Comunicació social Comunicació personal



Nom Data

ReforçFITXA 35

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Marca les afirmacions següents segons que siguen verdaderes o falses.

Verdader Fals

Espanya té una de les densitats de població més baixes d’Europa. � �La població espanyola es distribueix de manera regular. � �En el cens de població només figuren les persones nascudes a Espanya. � �La població espanyola ha crescut molt els últims anys. � �

2. Completa les oracions següents amb aquestes paraules.

emigraren envelliment mortalitat piràmides immigrants

• Les serveixen per a analitzar l’estructura d’una població.

• Actualment, Espanya és un país que rep .

• L’avanç de la medicina ha fet disminuir la .

• Després de 1950 molts espanyols a Alemanya i Suïssa a buscar treball.

• Segons les dades del cens, la població espanyola tendeix a l’ .

3. Defineix el concepte densitat de població.

4. Marca els mitjans de comunicació que utilitzes més sovint.

Comunicació personal

Correu postal �

Telèfon fix �

Telèfon mòbil �

Correu electrònic �

Un altre. Quin?

Televisió �

Diaris �

Revistes �

Ràdio �

Un altre. Quin?

Comunicació social



Nom Data

AmpliacióFITXA 36

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

Les migracions són els desplaçaments de població d’un lloc a un altre. Aquests desplaçaments es poden donar a l’interior d’un país i llavors s’anomenen migracions interiors, o entre païsosdiferents, és a dir, migracions internacionals.

Les migracions interiors reben noms diferents segons la duració del desplaçament:

• Migracions pendulars: Són desplaçaments que duren hores o minuts; són els que es realitzen diàriament des del domicili per anar a treballar, a l’escola, etc.

• Migracions estacionals: Són desplaçaments que duren un o diversos mesos; es realitzen per motius laborals, com és ara per a fer la collita.

• Migracions temporals: Quan es desplaça la residència a un altre lloc durant un temps curt.

• Migracions definitives: Es produeixen amb la intenció de no tornar al lloc anterior, per raons polítiques, econòmiques o de treball.

1. Marca la resposta correcta en cada cas.

• El lloc de residència d’una persona és:

� El lloc on ha nascut. � El lloc on viu habitualment.

• Quan fas una migració pendular:

� Tornes al lloc d’origen diàriament. � Et quedes diversos mesos al lloc de destinació.

2. Completa les oracions següents amb el tipus de migració que corresponga.

pendular estacional temporal definitiva

• Pere viu a València, però se n’ha anat a Huelva a treballar en la collita de maduixes.

Ha realitzat una migració .

• Maria viu a Vila-real i ha eixit de casa per dirigir-se a l’escola, que es troba en aquesta

mateixa ciutat. Ha realitzat una migració .

• Pau viu a Alacant, però s’ha traslladat a viure a Barcelona durant tres mesos.


• Alícia vivia al camp, però ara viu a la ciutat, on té una casa nova.




Nom Data

ControlFITXA 37

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Explica quines activitats productives es duen a terme dins de cada sector de l’economia.

• Sector primari:

• Sector secundari:

• Sector terciari:

2. Completa aquest quadre sobre el sector primari a Espanya.

3. Uneix cada activitat del sector secundari amb la localització a Espanya.

4. Marca la casella segons que siga verdader (V) o fals (F) i explica per què.

Agricultura

De secà i deregadiu

Tipus

Exemple de producteque s’obté

Ramaderia Pesca

Peix

Per què?

Les bones comunicacions ajudena desenvolupar el comerç. �

Espanya compta amb moltsatractius per al turisme. �

Indústria bàsica: siderúrgica i química

País Basc, Barcelona, Navarra, Saragossa i Valladolid

Indústria de béns d’equipament i maquinària

Astúries, País Basc, Catalunya, Aragó i Madrid

Indústria de béns de consum

Lleó, Astúries i Terol

Mineria Totes les comunitats

F



Nom Data

ReforçFITXA 38

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Contesta.

• En quin sector de l’economia espanyola treballen més persones?

• Què és el comerç exterior?

2. Escriu a quin sector pertany cada activitat.

3. Classifica els cultius següents segons que siguen de secà o de regadiu. Després, contesta.

arròs vinya plàtans olivera llegums cereals fruiters hortalisses

• Quin tipus de cultiu predomina a Espanya?

• Quina diferència hi ha entre els cultius de secà i els de regadiu?

Activitat

Cultiu de cereals

Transport de persones i mercaderies

Extracció de minerals

Producció de calçat

Exportació de productes

Construcció de cases

Pesca fluvial i marítima

Sector

Cultius de secà Cultius de regadiu



Nom Data

AmpliacióFITXA 39

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Llig atentament.

Per a conéixer el grau de desenvolupament del’economia d’un país cal estudiar el volum del seu comerç.Amb aquesta finalitat s’utilitza el concepte de balança comercial, és a dir, la relació que hi ha entre les importacions o productes que es compren a l’exterior i les exportacions o productes que es venen a l’estranger. Si les vendes a l’estranger són inferiors a les compres, enstrobem davant del que es coneix com una balançacomercial deficitària, però si les vendes són superiors a lescompres ens trobem davant d’una balança amb superàvit.

La balança comercial no sols mesura els productesagrícoles o industrials que s’exporten o s’importen, sinó que també té en compte altres factors com, per exemple, els ingressos que aporten els turistes estrangers que visitenun país.

2. Explica el significat de les següents expressions que ixen en el text.

• Balança comercial:

• Balança comercial deficitària:

• Balança comercial amb superàvit:

3. Contesta.

• Quins factors es tenen en compte per estudiar la balança comercial d’un país?



Nom Data

ControlFITXA 40

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Contesta.

• Quin fet històric marca el començament de l’edat moderna?

• Qui governava a Espanya quan va passar aquest fet?

2. Uneix mitjançant fletxes el segle, els reis i els esdeveniments de l’edat moderna a Espanya.

3. Completa el text amb les paraules següents.

artesans estaments clero nobles camperols

Durant l’edat moderna la societat estava dividida en tres classes socials o :

els i els formaven el poble que pagava els impostos

i obeïen els governants; els tenien la missió de governar i guerrejar

i el s’encarregava de la religió i la cultura.

4. Marca la resposta correcta a aquestes preguntes.

Quin estil artístic es va imposar al segle XVIII? � Barroc � Renaixement � Neoclàssic

Qui controlava la vida i els costums en l’edat moderna? � Els reis � L’Església � La burgesia

Segle

XV

XVI

XVII

XVIII

Governants

Felip III, Felip IV i Carles II

Reis Catòlics

Carles I i Felip II

Felip V de Borbó

Esdeveniments

Guerra de Successió. Supressió dels furs de la Corona d’Aragó

Unificació d’Espanya

Llargues guerres. Pèrdua de territoris a Europa

Insurrecció de les Comunitats i de les Germanies. Rebel·lió dels moriscos

F F



Nom Data

ReforçFITXA 41

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Digues de quin grup social parlem en cada cas.

• Controlaven l’ensenyament i la religió:

• S’encarregaven del govern i de la defensa del país:

• Eren la gran massa treballadora:

2. Explica les diferències entre un govern autoritari i un govern absolutista.

3. Uneix les frases que expressen la situació econòmica d’Espanya en l’edat moderna.

El creixement del •mercat de la llana • • era propietat dels nobles i del clero.

El comerç interior • • va assolir un gran desenvolupament.

El comerç amb•Amèrica • • va suposar una millora en la situació dels ramaders.

La terra • • era escàs.

4. Marca amb verdader (V) o fals (F), segons corresponga.Verdader Fals

L’època de la Il·lustració es caracteritzà per anteposar la raó a la religió. � �Al segle XVII es va imposar l’estil neoclàssic. � �Velázquez va ser un destacat pintor del neoclassicisme. � �El Greco va ser un escultor renaixentista. � �El segle XVII va ser el Segle d’Or de la literatura espanyola. � �

5. Digues si l’afirmació següent és verdadera. Raona la resposta.

• Europa va conéixer nous productes alimentaris durant l’edat moderna.



Nom Data

AmpliacióFITXA 42

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

El cacau, producte amb el qual s’elabora elxocolate, no va ser conegut a Europa fins al segle XVI.No obstant això, a Amèrica era cultivat i consumit pelsmaies i els asteques des de feia més de 2.000 anys. Eratal el valor que aquests pobles donaven al cacau quefins i tot en feien servir les llavors com a moneda.

El primer europeu que tastà el xocolate i en vasaber reconéixer els valors alimentaris va ser HernánCortés. Aquest es va adonar que els soldats quel’acompanyaven en les expedicions aguantaven llarguescaminades sense cap altre aliment que el xocolate.

El xocolate va arribar a Espanya gràcies a uns monjos del monestir de Piedra (Saragossa) que acompanyaven Cortés i que en van enviar la recepta al monestir. Posteriorment, es va anarestenent per tot Europa.

Igual que el xocolate, la creïlla, la tomaca, el pebre o la pinya són productes americans que van ser coneguts a Europa després del descobriment d’Amèrica.

1. Ordena aquests fets de més antic a més modern.

� Hernán Cortés tasta per primera vegada el xocolate.

� Els maies i els asteques usaven les llavors de cacau com a moneda.

� S’estén per Europa el consum de xocolate.

� El xocolate arriba a Espanya.

2. Contesta.

• Qui va ser Hernán Cortés?

• Quines cultures precolombines consumien xocolate des de feia molt de temps?

• Com va arribar el xocolate a Espanya?

• Quins altres aliments procedents d’Amèrica es consumeixen actualment a Europa?



Nom Data

ControlFITXA 43

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Durant l’edat contemporània, Espanya es va veure immersa en conflictes interiors i exteriors.Marca interiors (I) o exteriors (E), segons corresponga.

2. Contesta.

• Quin document reflecteix els drets i deures dels espanyols?

• En quina data i on es va redactar la primera Constitució espanyola?

3. Situa aquests esdeveniments sobre la línia del temps.

Fi de la dictadura del general Franco. Començament de la Segona República.

Començament de la Guerra Civil espanyola. Constitució de Cadis.

4. Completa les següents oracions sobre l’economia espanyola al segle XIX.

• Al segle XIX l’economia es basava en l’ i la .

• Les indústries més importants se situaven a i .

• El comerç no va prosperar per causa de .

• El comerç amb Amèrica va cessar perquè .

Revoltes populars contra l’absolutisme � Enfrontaments amb territoris americans �Lluites amb les colònies africanes � Guerres carlines �

Anys

1800

1812

20001900

F

1931

F

1936

F

1975F



Nom Data

ReforçFITXA 44

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

1. Marca només els fets que es relacionen amb l’edat contemporània.

� Els reis van imposar un govern de tipus absolutista.

� Es van crear grans invents.

� Tingué lloc el descobriment d’Amèrica.

� Es va redactar la primera Constitució espanyola.

� L’any 1936 va començar una guerra civil a Espanya.

2. Explica breument les principals diferències entre un govern autoritari i un altre de democràtic.

3. Relaciona cada fet amb la data en què va tindre lloc.

Redacció de la primera Constitució espanyola • • 1936

Proclamació de la Segona República • • 1975

Començament de la Guerra Civil espanyola • • 1812

Fi del govern del general Franco • • 1931

4. Escriu en cada cas un exemple de l’edat contemporània a Espanya.

• Un conflicte polític intern:

• Un canvi en la societat del segle XX:

• Un personatge destacat en la ciència:

• Un personatge destacat en la literatura:

5. Defineix l’expressió «ensenyament obligatori» i explica la importància que té.



Nom Data

AmpliacióFITXA 45

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

Hui dia no podem imaginar una localitat sense cotxes circulant pels carrers. Però va haver-hiun temps, al començament de l’edat contemporània, en què els automòbils eren una raresa.

Al final del segle XVIII van aparéixer els primersautomòbils. Aquests vehicles utilitzaven motors de vapor i tenien tres rodes, fetes de fusta i recobertes per llandes de ferro. En realitats’assemblaven més a un tricicle que a un cotxe. Per a veure el primer automòbil modern va caldreesperar fins al final del segle XIX, quan Karl Benz, un enginyer alemany, va patentar el seu model. En poc de temps es van succeir molts canvis: es vaninventar els pneumàtics, es van canviar els motors de vapor pels de combustió, es vainventar el combustible adequat per als nous motors, etc.

La verdadera revolució va arribar a la primeria del segle XX gràcies a Henry Ford. Aquest nord-americà va crear un model d’automòbil, el Ford T, del qual s’arribaren a vendre 15.000.000 d’unitats. A més, va rebaixar els costos de producció introduint en les fàbriques les cadenes demuntatge. Des d’aquest moment, els canvis i les millores se succeïren ràpidament fins a arribar alconcepte d’automòbil que tots coneixem hui dia.

1. Explica les fites principals en la història de l’automòbil.

Segle XVIII:

Segle XIX:

Segle XX:

2. Defineix les expressions següents.

• Tricicle:

• Llandes:

• Cadena de muntatge:


El llibre Atenció a la diversitat (Coneixement del medi), per a sisé cursd’Educació Primària, és una obra col·lectiva, concebuda, creada i realitzadaal Departament de Primària de Voramar/Santillana Educación, S. L.,sota la direcció d’ENRIC JUAN REDAL i JOSÉ LUIS ALZU GOÑI.

Text: Eva González, M. Isabel Siles i Raquel García.Dibuixos: Domingo Benito.

Edició: Cristina Zarzuelo i Antonia Perales.

Direcció d’art: José Crespo.

Projecte gràfic: Estudio Manuel Estrada.Equip de disseny: Rosana Naveira, Rosa Marín, Rosa Barriga i Javier Tejeda.Coordinació artística: Pedro García.

Direcció tècnica: Ángel García.

Coordinació tècnica: Ángeles Bárzano.Confecció i muntatge: Linocomp, S. L.Correcció: Miquel de Val.Cartografia: José Luis Gil.Documentació i selecció fotogràfica: María Leocadia Rodrigálvarez.

Fotografia: A. Toril; Algar; F. Orte; J. C. Muñoz; J. Jaime; J. V. Resino; J. M. Gil-Carles; Krauel; P. Esgueva; A. G. E. FOTOSTOCK; COVER/SYGMA; COVER/SYGMA/Gilbert Lam; EFE; EFE/SIPA-PRESS/Lambert; J. M. Barres; PHOTODISC; MATTON-BILD; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA.

Aquest llibre correspon al tercer cicle d’EducacióPrimària i forma part dels materials curricularsdel projecte editorial de Voramar/Santillana, que ha sigut degudament supervisat i autoritzat.

© 2003 by Voramar/Santillana Educación, S. L.C/ València, 44 – 46210 Picanya (València)PRINTED IN SPAINImprés a Espanya perTalleres Gràfics Mateu Cromo, S.A.Ctra. Pinto a Fuenlabrada, s/n.Pinto (Madrid)ISBN: 84-8194-319-3Depòsit legal:

Queda prohibida, tret de les excepcions que estableix la llei, qualsevol forma dereproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obrasense comptar-hi amb l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. Lainfracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietatintel·lectual (articles 270 i següents del Codi Penal).

710522 CREDIT.qxd 10/1/03 13:29 Página 1

Medi sise

Documents

Transcript of Medi sise