MEMÒRIA · Projecte Constructiu. Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500...

Projecte Constructiu. Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet - Manresa.

Clau: DB-02125.2

MEMÒRIA


Clau: DB-02125.2

Memòria i

MEMÒRIA

ÍNDEX

1 OBJECTE DEL PROJECTE ..................................................................................... 1 2 ANTECEDENTS ....................................................................................................... 1 3 SITUACIÓ ACTUAL I CONDICIONANTS DEL NOU TRAÇAT ............................... 1

3.1 Descripció de l’actual carretera C-55 ................................................................ 1 4 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ............................................................................... 1

4.1 Resum de l’Ordre d’Estudi ................................................................................ 1 4.2 Traçat ................................................................................................................ 1 4.3 Criteris de disseny ............................................................................................ 2 4.4 Seccions transversals ....................................................................................... 2

4.4.1 Tronc ......................................................................................................... 2 4.4.2 Ramals unidireccionals ............................................................................. 3 4.4.3 Ramals bidireccionals ............................................................................... 3 4.4.4 Rotondes ................................................................................................... 3

4.5 Moviment de terres ........................................................................................... 3 4.6 Ferms i paviments ............................................................................................. 4

4.6.1 Categoria del trànsit .................................................................................. 4 4.6.2 Esplanades ............................................................................................... 4 4.6.3 Estudi del ferm .......................................................................................... 4

4.7 Climatologia, hidrologia i drenatge .................................................................... 6 4.7.1 Climatologia .............................................................................................. 6 4.7.2 Hidrologia .................................................................................................. 6 4.7.3 Drenatge longitudinal ................................................................................ 7 4.7.4 Drenatge transversal ................................................................................. 7

4.8 Geologia i geotècnia ......................................................................................... 7 4.8.1 Geologia de la zona de projecte ............................................................... 7 4.8.2 Sismicitat ................................................................................................... 8 4.8.3 Caracterització geotècnica ........................................................................ 8

4.9 Trànsit ............................................................................................................... 9 4.9.1 Dades de partida ....................................................................................... 9 4.9.2 Dades sòcio-econòmiques ........................................................................ 9 4.9.3 Anàlisi del trànsit ....................................................................................... 9 4.9.4 Anàlisi funcional. Nivells de servei ............................................................ 10

4.10 Estructures ........................................................................................................ 10 4.10.1 Obres de drenatge .................................................................................... 11 4.10.1.1 Tubs ................................................................................................................... 11

4.10.2 Obres de Fàbrica ...................................................................................... 11 4.10.2.1 Pas de Fauna ..................................................................................................... 11 4.10.2.2 Passos Inferiors ................................................................................................. 11 4.10.2.3 Passos Superiors ............................................................................................... 11 4.10.2.4 Ponts .................................................................................................................. 11 4.10.2.5 Viaductes ........................................................................................................... 11 4.10.2.6 Murs ................................................................................................................... 12

4.11 Senyalització, abalisament i defenses .............................................................. 12 4.11.1 Senyalització horitzontal ........................................................................... 13 4.11.2 Senyalització vertical ................................................................................ 13 4.11.3 Abalisament .............................................................................................. 13

4.11.4 Sistemes de contenció .............................................................................. 13 4.12 Il·luminació ........................................................................................................ 14 4.13 Integració ambiental i mesures correctores d’impacte ambiental ..................... 14

4.13.1 Principals condicionants del medi ............................................................. 14 4.13.2 Mesures correctores d'impacte ambiental proposades ............................. 15 4.13.2.1 Mesures de protecció de la geologia, geomorfologia i els sòls ........................ 15 4.13.2.2 Mesures de protecció de la hidrologia .............................................................. 15 4.13.2.3 Mesures de protecció sobre les cobertes vegetals........................................... 16 4.13.2.4 Mesures de protecció de la fauna ..................................................................... 16 4.13.2.5 Mesures d'integració paisatgística .................................................................... 16 4.13.2.6 Prevenció de la contaminació acústica ............................................................. 17 4.13.2.7 Mesures de prevenció d'incendis forestals ....................................................... 17 4.13.2.8 Mesures de protecció del patrimoni cultural ..................................................... 18

4.13.3 Programa de vigilància ambiental ............................................................. 18 4.14 Organització i desenvolupament de l’obra ........................................................ 18 4.15 Estudi de seguretat i salut ................................................................................. 18 4.16 Pla d’obres ........................................................................................................ 18 4.17 Obres complementàries .................................................................................... 19

4.17.1 Tancaments............................................................................................... 19 4.17.2 Canalitzacions de fibra òptica ................................................................... 19 4.17.3 Parades d’autobús .................................................................................... 19

4.18 Pla de conservació i explotació valorat ............................................................. 19 4.19 Expropiacions .................................................................................................... 20 4.20 Serveis afectats ................................................................................................. 20 4.21 Titularitats i catàlegs ......................................................................................... 22 4.22 Pressupostos .................................................................................................... 22

5 PROPOSICIÓ DE CONDICIONS CONTRACTUALS ............................................... 22 5.1 Revisió de Preus ............................................................................................... 22 5.2 Classificació del contractista ............................................................................. 24

6 CONTROL DE QUALITAT ....................................................................................... 24 7 RELACIÓ DE SUSBSISTEMES D’OBRA SUSCEPTIBLES DE LA SEVA CONTRACTACIÓ ............................................................................................................. 24 8 DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA ...................................................................... 24 9 DOCUMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE ..................................................... 25 10 CONCLUSIÓ ............................................................................................................. 26 APÈNDIX 1: RESUM DE DADES GENERALS OBTINGUT DEL PROGRAMA “SISTEMA D’INFORMACIÓ TÈCNICA D’OBRA” (SITO)


Clau: DB-02125.2

Memòria 1

MEMÒRIA

1 OBJECTE DEL PROJECTE

El present Projecte té com a objectiu definir les obres necessàries per a la construcció d’un nou desdoblament de la carretera C-55, entre els PPKK 21+500 i 24+700. El tram objecte de desdoblament es situa als municipis de Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Manresa, a la comarca del Bages.

El present Projecte contempla una actuació amb 2,815 km de tronc de nova construcció i un enllaç d’accés al nucli de Castellgalí. El present Projecte Constructiu s’engloba dins d’una actuació de desdoblament de l’actual carretera C-55 entre Castellbell i el Vilar i Manresa.

2 ANTECEDENTS

Els diferents antecedents administratius a destacar, referents al present Projecte Constructiu, s’ordenen cronològicament de la següent forma.:

Estudi Informatiu “Nou Accés a Sant Vicenç de Castellet des de la C-55” amb clau EI-MB-99095.

Projecte Constructiu “Nou Accés a Sant Vicenç de Castellet des de la C-55” amb clau MB-99095.

El 7 de Novembre de 2002 es redacta l’Ordre d’Estudi núm. 021011 on hi figuraven les directrius per a desenvolupar l’Estudi Informatiu “Millora general. Desdoblament de la carretera C-55. Tram: Castellbell i el Vilar - Manresa” de clau EI-DB-02125.

El 22 de Març de 2007 es redacta la Modificació núm. 1 de l’Ordre d’Estudi núm. 021011 amb l’objecte de redactar el Estudi Informatiu “Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 15+700 al PK 30+800 i nou vial de connexió a la carretera C-25 (Eix Transversal). Tram: Castellbell i el Vilar - Sant Fruitós de Bages” de clau EI-DB-02125. Aquesta modificació de l’Ordre d’Estudi es deu a l’ampliació de l’àmbit de l’estudi i reordenació integral dels enllaços afectats per el nou vial de connexió entre la carretera C-55 fins al PK 137+500 de la carretera C-25 (Eix Transversal) i per l’augment del pressupost estimat de les obres.

L’octubre de 2007 es redacta l’Estudi Informatiu “Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 15+700 al PK 30+800 i nou vial de connexió a la carretera C-25 (Eix Transversal). Tram: Castellbell i el Vilar - Sant Fruitós de Bages” amb clau EI-DB-02125.

L’octubre de 2007 es redacta l’Estudi d’Impacte Ambiental Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 15+700 al PK 30+800 i nou vial de connexió a la carretera C-25 (Eix Transversal). Tram: Castellbell i el Vilar - Sant Fruitós de Bages” amb clau IA-DB-02125.

El 26 de març de 2009 l’Agència Catalana de l’Aigua emet l’informe tècnic referent a l’Estudi Informatiu “Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 15+700 al PK 30+800 i nou vial de connexió a la carretera C-25 (Eix Transversal). Tram: Castellbell i el Vilar - Sant Fruitós de Bages” amb clau EI-DB-02125

El 4 de maig de 2010 la Ponència Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge aprova la Declaració d’Impacte Ambiental de l’Estudi d’Impacte

Ambiental “Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 15+700 al PK 30+800 i nou vial de connexió a la carretera C-25 (Eix Transversal). Tram: Castellbell i el Vilar - Sant Fruitós de Bages” amb clau IA-DB-02125.

El 12 de juliol de 2010 la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya aprova definitivament l’Estudi Informatiu i l’Estudi d’Impacte Ambiental Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 15+700 al PK 30+800 i nou vial de connexió a la carretera C-25 (Eix Transversal). Tram: Castellbell i el Vilar - Sant Fruitós de Bages” (clau EI/IA-DB-02125), seleccionant com a opció a desenvolupar la solució alternativa 1, excloent el vial de connexió entre l’enllaç de Castellgalí i la carretera BV-1229, que serà objecte d’un nou estudi i d’una informació pública independent.

El 24 de maig de 2011, la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya redacta l’Ordre d’Estudi núm. 110509, on hi figuren les directrius per a desenvolupar el present Projecte Constructiu “Millora General. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet - Manresa”, de clau: DB-02125.2.

3 SITUACIÓ ACTUAL I CONDICIONANTS DEL NOU TRAÇAT

3.1 Descripció de l’actual carretera C-55

L’actual carretera C-55, en el tram afectat pel present Projecte, és una carretera convencional 1+1 que travessa que travessa el municipi de Castellgalí, amb un tram urbà. La carretera no presenta accessos segregats a finques adjacents.

Els paràmetres geomètrics de la carretera a la zona de projecte són acceptables, però l’elevada IMD de la carretera (36.926 veh/dia l’any 2014) i la seva elevada sinistralitat han comportat que la Generalitat de Catalunya hagi aprovat la redacció d’un projecte constructiu d’una nova autovia entre Castellbell i el Vilar i Manresa que substitueixi la carretera actual.

Darrerament s’han realitzat actuacions puntuals de millora de la seguretat viària a la carretera, per tal de reduir en el possible el nombre d’accidents.

4 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

4.1 Resum de l’Ordre d’Estudi

Tipus de xarxa: Bàsica primària. Tipus de via: Via preferent amb accessos controlats 2+2 (autovia) Tipus de terreny: accidentat Velocitat de projecte: 80 km/h Secció tipus: 14/19 (vorals interiors 0,50 m, vorals exteriors d’1,50 m i mitjana

1,00 m). Encreuaments: a diferent nivell

4.2 Traçat

El traçat del tram d’autovia objecte d’aquest projecte s’inicia, aproximadament, en el PK d’explotació 21+500 de l’actual carretera C-55, en un punt comprés entre els límits de terme municipal de Castellgalí i de Sant Vicenç de Castellet. En el punt inicial de projecte (PK 21+570,145) el traçat del present Projecte connecta amb el projectat en el tram anterior


Clau: DB-02125.2

Memòria 2

(Projecte DB-02125.1). En aquest sector, el nou desdoblament aprofita el corredor de l’actual C-55 i l’actuació consisteix en repavimentar la calçada existent i ampliar la plataforma cap al costat est.

Cap al PK 21+800, la carretera existent gira cap a l’oest per dirigir-se cap a la zona urbana de Castellgalí. Al seu torn, el nou desdoblament evita travessar l’esmentat nucli discorrent lleugerament cap a l’est per, posteriorment, girar cap a l’oest amb un revolt de radi 700 m, travessar el riu Cardener i arribar a un paratge anomenat Dosrius. El curs del Cardener es supera mitjançant un viaducte de 688 m a la calçada sentit Barcelona i de 707 m a la calçada sentit Manresa (OF-22.0) i discorre molt proper a la confluència entre el Cardener i el Llobregat.

En el paratge de Dosrius, situat entre els rius Cardener i Llobregat, s’ubica el nou “enllaç Castellgalí”, el qual dóna accés a la població homònima. L’enllaç Castellgalí és del tipus diamant amb dues peses. Per tal de connectar l’enllaç amb el nucli de Castellgalí es projecta un nou vial (eix 17) el qual travessa la línia ferroviària Barcelona - Manresa - Lleida mitjançant un pas inferior, i el riu Cardener aprofitant un pont existent.

A partir de l’enllaç Castellgalí (PK 23+300) el traçat gira cap al nord mitjançant un revolt amb R=535 m, travessa novament el riu Cardener i torna cap al corredor de l’actual C-55. El viaducte sobre el riu Cardener (OF-23.7) presenta 459 m de longitud a la calçada sentit Barcelona i 476 m a la calçada sentit Manresa.

El traçat del present Projecte finalitza al PK 24+383.684 on connecta amb el traçat del Projecte DB-02125.3. En aquest sector hi trobem l’enllaç d’accés als Torrents, el qual pertany, en quasi la totalitat, al Projecte del tram posterior (DB-02125.3). En el present Projecte Constructiu només es contempla un petit tram del ramal de sortida sentit Manresa (eix 90).

El projecte també inclou la remodelació de la travessera actual de la C-55 a Castellgalí. Aquesta consisteix en l’enderroc del pas superior de vehicles d’accés al centre urbà de Castellgalí i d’una passarel·la de vianants i en l’execució de dues rotondes: una de les rotondes es situa a l’accés al centre urbà de Castellgalí i connecta amb el nou vial (eix 17) d’accés a la nova autovia, i l’altra rotonda es situa a la zona del Polígon Industrial La Fàbrica, que facilita l’accés al polígon des de la C-55a i impedeix la continuïtat del trànsit a través de la C-55a, ja que a pocs metres aquesta quedaria interceptada per l’autovia.

4.3 Criteris de disseny

El traçat geomètric ha estat projectat per a una velocitat de projecte de 80 km/h en el tronc (via classificada com a AV-80, grup 1).

El traçat del tronc del present Projecte Constructiu presenta els següents paràmetres geomètrics:

Paràmetre Valor en el Projecte Valor límit(AV-80 segons 3.1-IC)

Longitud mínima de recta (entre corbes S) 180,281 m 111,2 m

Radi mínim (R) 535 m 250 m

Paràmetre mínim clotoide (A) 220 120

Pendent/rampa màxims 5,00% 5,00%

Pendent/rampa mínims 0,372% 0,2%

Acord vertical convex mínim 15300 3050 (desitjable 7125)

Acord vertical còncau mínim 4500 2636 (desitjable 4348) Distància mínima entre vèrtexs d’acords verticals 446,8 m 222 m

Peralts Els definits a la Norma 3.1-IC, grup 1, apartat 4.3.2.

4.4 Seccions transversals

4.4.1 Tronc

Les seccions transversals dels diferents vials estan formades pels següents elements, en cada cas:

Carrils: ......................................... 4 x 3,50 m (2 carrils per calçada) Vorals exteriors: .......................... 2 x 1,50 m (1 voral ext. per calçada) Vorals interiors: ........................... 2 x 0,50 m (1 voral int. per calçada) Cuneta: ........................................ 1,50 m Banqueta de desmunt: ................ 1,00 m Berma de terraplè: ...................... 0,75 m Mitjana: ........................................ 1,00 m

Estructures

Calçada dreta OF-22.0 i calçada esquerra OF-23.7

Carrils: ......................................... 2 x 3,50 m Voral exterior: .............................. 1,50 m Voral interior: ............................... 1,50 m Amplada total del tauler: ............. 10,00 m

Calçada esquerra OF-22.0 i calçada dreta OF-23.7

Carrils: ......................................... 2 x 3,50 m Voral exterior: .............................. 2,50 m Voral interior: ............................... 0,50 m Amplada total del tauler: ............. 10,00 m


Clau: DB-02125.2

Memòria 3

4.4.2 Ramals unidireccionals

Carrils: 1 x 4,00 m Voral exterior: .............................. 1,50 m Voral interior: ............................... 1,00 m Cuneta: ....................................... 1,50 m Banqueta de desmunt: ................ 1,00 m Berma de terraplè: ...................... 0,75 m

4.4.3 Ramals bidireccionals

Eixos 3, 65 i 66

Carrils: ......................................... 2 x 3,50 m Vorals: ......................................... 2 x 1,50 m Cuneta: ....................................... 1,50 m Banqueta de desmunt: ................ 1,00 m Berma de terraplè: ...................... 0,75 m

Eix 17

Carrils: ......................................... 2 x 3,50 m Vorals: ......................................... 2 x 1,50 m Berma entre voral i cuneta: ......... 0,50 m Cuneta: ....................................... 1,00 m Banqueta de desmunt: ................ 1,00 m Berma de terraplè: ...................... 0,75 m

Eixos 61 i 75

Carrils: ......................................... 2 x 3,50 m Voral: ........................................... 1,00 m Vorera: ........................................ 1,75 m Cuneta: ....................................... 1,00 m Banqueta de desmunt: ................ 1,00 m Berma de terraplè: ...................... 0,75 m

Eixos 27 i 28

Carrils: ......................................... 2 x 3,50 m Voral: ........................................... 2 x 1,50 m Vorera: ........................................ 2 x 1,75 m Cuneta: ....................................... 1,00 m Banqueta de desmunt: ................ 1,00 m Berma de terraplè: ...................... 0,75 m

Eix 29

Carrils: ......................................... 2 x 3,50 m Voral: ........................................... 2 x 1,50 m Vorera: ........................................ 2,00 m Berma de terraplè: ...................... 0,75 m

4.4.4 Rotondes

Eixos 2, 3 i 64

Llambordes: ................................ 1,25 m Vorada: ........................................ 0,25 m Carrils: ......................................... 2 x 4,00 m Voral: ........................................... 1,50 m Cuneta: ........................................ 1,50 m Banqueta de desmunt: ................ 1,00 m Berma de terraplè: ...................... 0,75 m

Eix 22

Llambordes: ................................ 1,25 m Vorada: ........................................ 0,25 m Carrils: ......................................... 2 x 4,00 m Voral: ........................................... 1,50 m Vorera: ........................................ 2,00 m Cuneta: ........................................ 1,00 m Banqueta de desmunt: ................ 1,00 m

Eix 70

Llambordes: ................................ 1,25 m Vorada: ........................................ 0,25 m Carrils: ......................................... 2 x 4,00 m Vorera: ........................................ 1,75 m Cuneta: ........................................ 1,00 m Banqueta de desmunt: ................ 1,00 m Voral: ........................................... 1,50 m Banqueta en terraplè: .................. 0,75 m

4.5 Moviment de terres

L’estudi del moviment de terres s’ha portat a terme tenint en compte les singularitats del projecte, les que més incideixen en aquest capítol del projecte són les següents:

Es considera que tot el material de desmunt és aprofitable per realitzar terraplens.

El volum de terra vegetal excavada s’utilitzarà en el revestiment dels talussos i en tractaments de revegetació, però no serà utilitzable per fer terraplens.

Pel fet de tractar-se d’una duplicació de calçades no es té la flexibilitat en el traçat necessària per optimitzar el moviment de terres.

El fet de construir 2 grans viaductes obliga a que s’intentin compensar les terres en les zones d’abans i després dels viaductes, ja que el transport entre els dos costats és impossible, ja que entre mig passa el riu Cardener.

S’intenta equilibrar les terres existents entre els dos viaductes, ja que, necessitar o aprofitar aquestes terres, implica haver-les de transportar una major distància.

L’entorn mediambiental implica minimitzar les excavacions i els rebliments que cal fer, així com aprofitar al màxim els materials.


Clau: DB-02125.2

Memòria 4

La disposició de la carretera existent facilita el transport de les terres i minimitza la necessitat de realitzar camins d’obra, que produeixen un impacte ambiental considerable.

Tenint en compte tots aquests elements, s’ha realitzat l’anàlisi del moviment de terres considerant quatres zones de compensació de terres. Tres d’elles corresponen als trams de tronc separats pels viaductes i la quarta correspon a la connexió entre el nou enllaç Castellgalí i el nucli urbà.

Sense tenir en compte l’increment degut a la cartografia s’obtenen els següents resultats:

DESMUNT TERRES (m3) TERRAPLÈ (m3) BALANÇ DE TERRES1.917,800 7.851,000 5.933,200 ‐

118.428,700 121.662,300 3.233,600 ‐ 46.549,400 11.273,100 35.276,300 31.893,000 5.626,900 26.266,100

TOTALS 198.788,900 146.413,300 52.375,600

ZONA 4 (enllaç principal Castellgalí)

ZONA 1 (enllaç Sud amb la C-55, costat Sant Vicenç de Castellet)ZONA 2 (entre viaductes del Cardener- Enllaç Castellgalí )ZONA 3 (enllaç Nord amb la C-55 direcció Manresa)

4.6 Ferms i paviments

4.6.1 Categoria del trànsit

S’ha calculat la categoria del trànsit per a l’any 2018. Els valors obtinguts són els següents:

IMD a la ctra C-55 (2018)= 34.919 veh/dia amb un 6,88% de vehicles pesats. IMD als ramals enllaç Castellgalí (2018)= 436 veh/dia amb un 6,88% de

vehicles pesats.

Partint d’aquestes dades de IMD, i amb una distribució per carrils 50-50%, s’obté la següent IMDp per carril:

IMDp tronc C-55 (2018) = 34.919 · (0,07) · (0,50) = 1.201 vhp/dia/carril. IMDp ramal enllaç Castellgalí (2018) = 436 · (0,07) = 31,78 vhp/dia.

Per tant, la categoria de trànsit resultant en el tronc de la carretera C-55 seria la T1, que correspon a intensitats compreses entre 800 i 2.000 vhp/dia/carril segons la Norma 6.1-I.C. “Secciones de Firme”. No obstant, la categoria de trànsit a adoptar en el tronc del present Projecte Constructiu ha de ser concordant amb les adoptades als trams contigus de l’actuació de desdoblament de la C-55. En aquest sentit, al projecte DB-02125.3 (tram: Manresa) s’ha adoptat una categoria de trànsit T1, degut a que les dades de trànsit utilitzades són molt similars a les del present Projecte. En el projecte DB-02125.1 (tram: Castellbell i el Vilar -Sant Vicenç de Castellet), en canvi, s’adopta una categoria de trànsit superior (T0) degut a que s’amplia la calçada existent. En el tram afectat pel Projecte DB-02125.1 l’actual carretera C-55 fou objecte d’una actuació consistent en la remodelació de l’accés a Sant Vicenç de Castellet. En la citada actuació s’adoptà una secció de ferms 031, pertanyent a una categoria de trànsit T0, com a conseqüència d’unes previsions optimistes d’augment de trànsit. Per aquest motiu, en el projecte DB-02125.1 s’adopta una secció 031 en les ampliacions de calçada.

Tenint en compte els diferents condicionants exposats, per al tronc del present Projecte Constructiu es decideix adoptar les següents categories de trànsit:

Categoria de trànsit T0 entre l’inici del Projecte (PK 21+570,975) i l’inici del viaducte OF-22.0 (PK 21+920), per tal de tenir continuïtat amb la secció de ferms del projecte DB-02125.1.

Categoria de trànsit T1 entre el viaducte OF-22.0 i el final del Projecte (PK 24+383,684), per tal de tenir continuïtat amb la secció de ferms del projecte DB-02125.3.

Pel que fa als ramals d’enllaç (unidireccionals, rotondes i calçades de doble sentit) la categoria de trànsit seria una T41, que correspon a intensitats compreses entre 25 i 50 vhp/dia, segons la Norma 6.1-I.C. “Secciones de Firme”. No obstant, per tal de no disminuir en més de dos nivells la categoria del trànsit del tronc s’ha adoptat pel dimensionament dels ramals una categoria de trànsit T31, que correspon a intensitats compreses entre 100 i 200 vhp/dia, segons la Norma 6.1-I.C. “Secciones de Firme”.

4.6.2 Esplanades

Pel que fa a categoria de l’esplanada, segons el que s’especifica a l’annex de Geologia i Geotècnia, el traçat es pot tramificar segons els materials del fons de desmunt de la següent manera:

Desmunt Situació Material de fons de desmunt pK inici pK final

D-1 Enllaç Castellgalí. Eixos 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Tolerable (0) 23+060 23+100

Roca (R) 23+100 23+250

Tolerable (0) 23+250 23+550

D-2 Tronc principal. Marge esq. Eix 1. Roca (R) 24+150 24+500

D-3 Camí. Eix 42 Tolerable (0) 0+200 0+350

D-4 Accés Castellgalí. Eix 17 Roca (R) 1+000 1+320

Taula 1: Tramificació dels materials de fons de desmunt.

La definició de l'esplanada en les seccions en terraplè està condicionada pel material amb què es construirà la coronació, que en tot el tram s'ha projectat amb materials tolerables (0).

4.6.3 Estudi del ferm

S’ha realitzat un estudi tècnic i econòmic de diferents seccions de ferm, adients amb els trànsits i esplanades previstos, per tal de determinar la millor solució. Els preus aplicats corresponen al Banc de Preus de GISA obra civil 2012.

Pel que fa al tronc (categories T0 i T1), s’ha calculat el cost econòmic per m2 de les seccions de ferm 031, 032, 034, 121, 122, 123, 124, 131, 132 i 134. D’altre banda, per al cas dels ramals (categoria T31), s’ha calculat el cost econòmic de les seccions 3111, 3112, 3114, 3121, 3122, 3124, 3131, 3132 i 3134.

Els resultats obtinguts pel que fa a cost d’execució determinen que els conjunts esplanada+ferms més econòmics són els següents:

Sobre roca (R): Quan el traçat discorre en desmunt per un tram amb estrat rocós (R), les seccions que resulten més econòmiques són 132 i la 3132 (vegeu Annex).

Sobre sòl tolerable (0): En els trams que discorren sobre sòl tolerable els conjunts de ferms+esplanada més econòmics són:

Categoria de trànsit T0:


Clau: DB-02125.2

Memòria 5

o Secció 032+ Esplanada amb 30 cm de sòl estabilitzat (S-EST3) i 30 cm de sòl seleccionat (2).

Categoria de trànsit T1: o En terraplè: Secció 122+Esplanada amb 75 cm de sòl seleccionat (2). o En desmunt: Secció 132+Esplanada amb 30 cm de sòl estabilitzat (S-

EST3) i 30 cm de sòl seleccionat (2). Categoria de trànsit T31:

o Secció 3132+ Esplanada amb 30 cm de sòl estabilitzat (S-EST3) i 30 cm de sòl seleccionat (2).

A l’annex núm. 6, “Ferms”, es presenten tots els càlculs i resultats.

A la vista de tot aquest anàlisi, les seccions finalment adoptades són:

Tronc entre inici de projecte i OF-22.0

En aquest tram, la categoria de trànsit adoptada és la T0. Segons l’estudi econòmic del capítol anterior, per aconseguir el conjunt de ferms+esplanada més econòmic s’hauria d’adoptar la secció 032. En el present cas, no obstant, per donar continuïtat a la secció de ferms del Projecte DB-02125.1, s’adopta una secció 031. Aquesta secció s’ha adoptat en el citat Projecte DB-020125.1 en les zones de nova calçada, degut a que es va adoptar aquesta mateixa secció en la remodelació de l’accés a Sant Vicenç de Castellet.

Aleshores, la secció de ferms adoptada (031), presenta els següents components:

Capa del ferm Gruix Tipus de material

Capa de trànsit 3 cm BBTM 11B PMB45/80-65

(dotació 60 Kg/m2)

Capa intermèdia 7 cm AC22 bin B50/70 S

Capa de base 9 cm AC22 base B50/70 G


Subbase 25 cm tot-ú

Als vorals superiors a 1,25 m d’amplada, per raons constructives, es considera la mateixa secció de ferms que la calçada, tal i com també es considera en el Projecte DB-02125.1.

Tronc entre OF-22.0 i inici de projecte

Segons l’estudi econòmic de ferms de l’annex de “Ferms i Paviments” del present Proejcte, els conjunts de ferm+esplanada més econòmics adopten la secció de ferms 122 en el cas de terraplè (sobre sòl tolerable) i la 132 en el cas de desmunts (sobre sòl tolerable o roca).

Tot i que el tronc, entre l’OF-22.0 i el final del Projecte, discorre majoritàriament per trams de terraplè, s’adoptarà la secció de ferms 132 (pertanyent al conjunt més econòmic en desmunt) com a secció de Projecte en aquest tram. D’aquesta forma, a més, s’aconsegueix una continuïtat amb la secció de ferms adoptada en el Projecte DB-02125.3.

Aleshores, la secció de ferms adoptada (132), presenta els components següents:


Capa trànsit 3 cm BBTM 11B PMB45/80-65

(dotació 60 Kg/m2)



Subbase 20 cm sòl ciment

Als vorals superiors a 1,25 m d’amplada es prescindirà de la capa de base, augmentant el gruix de la subbase fins a 30 cm.

Ramals d’enllaç (excepte rotondes)

El conjunt esplanada+ferms més econòmic per a una categoria de trànsit T31 adopta la secció de ferms 3132. Aleshores, per als ramals d’enllaç i rotondes s’adopta la secció de ferms 3132 amb els següents components:


Capa de trànsit 3 cm BBTM 11B PMB45/80-65

(dotació 60 Kg/m2)



Als vorals superiors a 1,25 m d’amplada es prescindirà de la capa intermèdia, augmentant el gruix de la subbase fins a 29 cm.

En les rotondes s’adoptarà la secció de ferms 3132, igual que l’adoptat a la resta de ramals d’enllaços. En el present cas, com a diferència, no s’aplicarà una capa de mescla discontinua BBTM 11B PMB45/80-65 com a capa de trànsit, degut a la poca resistència a esforços tangencials que presenta:


Capa de trànsit 5 cm AC16 surf B50/70 S



Camins

En els camins sense asfaltar, es disposa una capa de tot-u artificial de 30 cm de gruix. En aquests camins el ferm es recolza directament sobre la esplanada, formada per 30 cm de sòl adequat.


Clau: DB-02125.2

Memòria 6

Estructures

En les estructures del tronc principal es disposen les següents capes damunt la impermeabilització dels taulers:


Capa trànsit 3 cm BBTM 11B PMB45/80-65

(dotació 60 Kg/m2)

Capa intermèdia 5 cm AC16 bin B50/70 D

Seccions de coronació d’esplanada

Per als casos de sòl subjacent tipus tolerable (0), s’adoptarà, per al tronc i ramals d’enllaços, una secció de coronació d’esplanada amb els components següents:

Capa de l’esplanada Gruix Tipus de material

Capa superior 30 cm Sòl estabilitzat amb ciment

(S-EST3)

Capa inferior 30 cm Sòl seleccionat (2)

Addicionalment s’aplicarà un reg de curat per a capes tractades amb conglomerants hidràulics amb emulsió bituminosa C60B4 CUR o C60B3 CUR, el qual s’aplica sobre el sòl estabilitzat S-EST3.

Aquests components donen com a resultat una formació d’esplanada de categoria E3.

Per als casos on el material de fons de desmunt sigui roca (R), per a la formació de l’esplanada només serà necessari regularitzar la superfície amb formigó HM-20. En aquest cas, la formació d’esplanada resultant també és de categoria E3.

Bermes

D’acord amb l’apartat 2.1.1.1 “Infiltració vertical” de l’Ordre Circular 17/2003 “Recomendaciones pel projecte i construcció del drenatge subterrani en obres de carretera” per tal d’evitar l’infiltració vertical com a material de reompliment de les bermes es disposarà en les bermes un sòl adequat (1).

4.7 Climatologia, hidrologia i drenatge

4.7.1 Climatologia

L’estudi climatològic s’ha realitzat a partir de les dades facilitades per l’ “Agencia Estatal de Meteorologia” (A.E.M.E.T.) de les estacions pluviomètriques i termomètriques situades a la zona de projecte. Amb la informació obtinguda s’ha procedit a seleccionar les estacions més representatives Per a la classificació climàtica s’ha utilitzat la publicació “Caracterización

agroclimática de la provincia de Barcelona”, realitzada i editada pel “Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación”, de l’any 1988.

Les precipitacions a la zona de projecte son considerables, amb una mitja anual de 575 mm. El Règim pluviomètric posa de manifest la existència de dos períodes de pluges compresos entre el mesos de Març – Maig i Setembre – Novembre, amb precipitacions mensuals màximes superiors a 60-70 mm. Els valors mínims corresponen als mesos de Febrer i Juliol, amb precipitacions mitges no superiors als 30mm. Per tant, es pot afirmar que les precipitacions a l’ àrea de projecte son significativament superiors a la primavera i a la tardor.

Pel que fa a les precipitacions en forma de neu, la seva freqüència és escassa, amb valors que van dels 0,6 als 1,7 dies de neu anuals, i concentrats als mesos de Gener i Febrer; pel motiu del qual, la incidència d’ aquest fenomen a la zona es pot considerar pràcticament menyspreable.

De la mateixa manera, la calamarsa es produeix amb molt baixa freqüència. D`altra banda, la presència de tempestes sí té més rellevància, enregistrant-ne major intensitat als mesos d’ estiu amb una mitja de 11,2 dies anuals.

En funció de les dades obtingudes, s’observa que el règim tèrmic de la zona es caracteritza per un hivern bastant fred, amb una mitja mensual entorn els 8,0ºC i molts registres sota zero entre els mesos de Desembre i Març. El valor mig de les mínimes es troba entorn el 2,0ºC, mentre que el de les màximes puja als 12,0ºC.

Els estius són càlids, amb mitges mensuals de 22ºC i registres molt alts entorn als 35-40ºC centralitzades als mesos de Juliol i Agost. El valor mig de les mínimes està entre els 15-20ºC, en quant les màximes puja als 28ºC.

La temperatura mitja anual es situa en els 14,1ºC, variant entre els 6,1ºC al mes de Gener i els 24,3ºC al Juliol.

Per últim, la oscil·lació tèrmica anual, entesa com la diferència entre la mitja de les màximes del mes més càlid (Juliol), i la mitja de les mínimes del mes més fred (Gener), és de 30,4ºC.

4.7.2 Hidrologia

L’estudi hidrològic es realitza per tal de conèixer el valor dels cabals de càlcul produïts per l’escorrentiu superficial de les diferents conques de drenatge considerades. La magnitud d’aquests cabals serà d’utilitat a l’hora de dimensionar les diferents obres de drenatge presents en el Projecte.

Per obtenir la magnitud dels cabals de càlcul és necessari conèixer els valors de precipitació màxima diària de cada conca, a més de diversos paràmetres relacionats amb la naturalesa del terreny pertanyent a les conques.

El valor de les precipitacions màximes diàries s’obté a partir d’un mètode gràfic consistent en la utilització dels mapes d’isomàximes de precipitació publicats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquest mètode gràfic és el recomanat per l’ACA, ja que l’ús d’altres mètodes com l’analític, consistent en el tractament estadístic de dades de precipitació màxima diària, comporta el risc de cometre errors significatius en el seu càlcul.

A l’hora d’obtenir una estimació dels cabals per als diferents períodes de retorn, en funció de l’extensió i la naturalesa de la conca aportant, s’ha adoptat el mètode Racional extret de la Instrucció de Carreteres 5.2-I.C “DRENAJE SUPERFICIAL” aprovada per Ordre Ministerial de 14 de Maig de 1990. Algunes parts del procés del mètode racional vénen condicionades per les “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat local de l’Agència Catalana de l’Aigua.


Clau: DB-02125.2

Memòria 7

Tot el procés d’obtenció dels diferents cabals de càlcul es detalla dins de l’annex de climatologia, hidrologia i drenatge del present Projecte.

4.7.3 Drenatge longitudinal

La xarxa de drenatge longitudinal dissenyada té la funció d’evacuar els cabals d’escolament generats a la plataforma i talussos. Els diferents elements de drenatge longitudinal s’han dimensionat i disposat al llarg del traçat seguint, de forma general, els requeriments la Instrucció 5.2-I.C. de Drenatge Superficial del MOPT (1990).

La xarxa de drenatge longitudinal proposada presenta elements de diferent tipologia i funcionalitat. Pel present Projecte Constructiu s’han adoptat els següents elements de drenatge longitudinal:

Cunetes. Boneres contínues. Col·lectors. Pous, arquetes o embornals. Vorades. Baixants. Drens.

A l’annex de Climatologia, Hidrologia i Drenatge de la present memòria, es detalla el procés de càlcul dels elements de drenatge longitudinal.

La xarxa es dimensionarà per a cabals de període de retorn de 25 anys.

4.7.4 Drenatge transversal

Una vegada s’han estimat els diferents cabals de càlcul, es procedeix a dimensionar els diferents elements de drenatge transversal que serviran per a desguassar l’escorrentiu generat a les diferents conques interceptades pel nou traçat.

Per al dimensionament dels diferents elements de drenatge transversal s’han seguit les especificacions de les següents recomanacions i normatives:

Instrucció 5.2-IC de Drenatge Superficial (MOPU, 1990).

Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local (ACA, 2003).

Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial (ACA, 2006).

El motiu pel qual són d’aplicació les Recomanacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és la pertinença de totes les conques del present Projecte a la conca del riu Cardener, la qual l’ACA en té plenes competències.

Segons el que s’especifica en la publicació “Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial” (ACA, 2006), el període de retorn a utilitzar per a dimensionar hidràulicament (capacitat hidràulica, sobreelevació, resguards) els diferents elements de drenatge transversal és el de 500 anys.

Per altra banda, també serà necessari utilitzar els períodes de retorn de 10 i 100 anys per qüestions referents a ocupacions de franges d’inundació.

S’ha realitzat un model hidràulic d’HEC-RAS per a estudiar el comportament hidràulic del Cardener i el Llobregat a l’entorn del tram afectat pel nou traçat de la C-55. L’estudi hidràulic detallat s’inclou dins de l’annex de Climatologia, Hidrologia i Drenatge.

D’altra banda, dins de l’annex de Climatologia, Hidrologia i Drenatge es detalla el procés de dimensionament i comprovació hidràulica de cadascuna de les solucions de drenatge adoptades. A la taula següent se’n resumeixen les principals característiques:

Conca Identificador geogràfic

Superfície Q500 Solució adoptada

[km2] [m3/s]

21.9 0,300 8,84 Viaducte

22.0 el Cardener 0,000 1.717,40 Viaducte

22.8 0,087 2,61 Obra de drenatge menor tub 2 m

23.0 0,422 11,88 Obra de drenatge i pas de fauna de 15,5 x 5 m

23.3 0,043 1,72 Drenatge longitudinal

23.7 el Cardener 0,000 1.717,40 Viaducte

24.2 0,088 4,34 Drenatge longitudinal

23.1.3 0,047 1,22 Drenatge longitudinal

4.8 Geologia i geotècnia

4.8.1 Geologia de la zona de projecte

Sant Vicenç de Castellet es troba en la zona oriental de la Conca Terciària de l’Ebre, pel que està coberta en la seva totalitat per sediments terciaris de la Depressió de l’Ebre.

Els materials cenozoics que reomplen el sector oriental de la Conca de l‘Ebre corresponen principalment a dipòsits del Paleocè , Eocè i Oligocè procedents de l’erosió dels relleus adjacents. Localment, aquests dipòsits es troben fossilitzats per sediments quaternaris d’origen al·luvial o antròpic.

Així, doncs en detall, a la zona de la Conca de l’Ebre s’identifiquen dues grans unitats geoestructurals; el conjunt de materials terciaris i els materials quaternaris.

Materials Terciaris

Aquests materials es van sedimentar en el context tectònic compressiu que afectà les vores de placa Ibèrica i Europea durant el Paleogen. Presenten un rang d’edats que van del Paleocè a l’Oligocè, cadascuna amb característiques geolitològiques particulars.

A la zona de projecte els materials terciaris, corresponents als ventalls al·luvials de Sant Llorenç i Montserrat es disposen discordantment sobre el basament triàsic, el qual té un contacte mecànic amb el paleozoic de la serralada Prelitoral.

Per causa d’aquest contacte mecànic, els materials terciaris comencen amb cabussaments forts per anar guanyant horitzontalitat nord enllà.


Clau: DB-02125.2

Memòria 8

Materials Quaternaris

La unitat geoestructural Quaternària engloba materials dipositats en un període de temps que abasta els darrers 2,6 milions d’anys, és a dir el Plistocè i l’Holocè.

Aquest període de temps, geològicament es caracteritza per importants inestabilitats climàtiques alternants (cicles glacials i interglacials) que han condicionat la dinàmica externa terrestre, principalment l’al·luvial. Els resultats més evidents d’aquestes inestabilitats climàtiques són el creixement i la desaparició de les glaceres, la formació de terrasses fluvials als rius principals i les variacions del nivell del mar, les quals condicionen la posició de la línia de costa i l’evolució dels deltes.

D’aquesta manera, els materials d’aquesta unitat són representats majoritàriament per sediments d’origen fluvial, organitzats en sistemes de terrasses i planes d’inundació al llarg de les valls principals, les formacions superficials a les parts baixes dels vessants i els ventalls al·luvials.

4.8.2 Sismicitat

L’acceleració sísmica de càlcul per al tronc de la traça dona un resultat de ac=0,0416 que haurà de tenir-se en compte per al disseny i càlcul d’estructures.

4.8.3 Caracterització geotècnica

Per a la redacció del present annex s’ha completat la bibliografia amb la realització d’una campanya geològica – geotècnica consistent en:

Cartografia geològica detallada.

26 sondeigs amb un total de 315 m.l. de perforació i extracció contínua.

14 cales mecàniques.

1 perfil sísmic de 250 m.l.

Inventari de canteres en explotació, plantes de formigó i gestors de runes.

Assaigs de laboratori físics i químics de sòls, roques i aigües.

Les unitats geològiques són pràcticament 5; Per una banda les dues terrasses fluvials, moderna i antiga (Qt1 i Qt2) i els cons de dejecció (QCD). Per l’altra banda tenim les dues formacions rocoses terciàries, Fm. Igualada i Fm. Collbàs (PEm i PEg).

Els paràmetres geotècnics de càlcul obtinguts en aquest estudi i recomanats per a la fonamentació d’estructures és el següent:

Unitat Densitat Cohesió Angle de fregament intern

QCD 1,9 g/cm3 0,005 MPa 31º

Qt2 1,85 g/cm3 0,037 MPa 28,1º

PEm 2,5 g/cm3 0,24 MPa 47,8º

PEg 2,7 g/cm3 1,0 MPa 60,8º

Per tal de definir l’excavabilitat de les diferents formacions s’ha utilitzat el criteri de Franklin i la qualitat del massís rocós en funció del RMR, en ambdós casos els resultats són coincidents:

Unitat Excavabilitat

Qt1 (terrassa actual) Fàcilment excavable

Qt2 (terrassa antiga) Excavable – Ripable

QCD (con dejecció) Excavable – Ripable

PEg (Fmc. Collbàs) Voladura

PEm (Fmc. Igualada) Voladura

Els càlculs d’estabilitat dels desmunts s’ha realitzat tenint en compte el sisme, la formació geotècnica, i l’alçada del desmunt. Les formacions terciàries PEm i PEg no presenten cap inestabilitat remarcable i es podran verticalitzar sense problemes al 1H:5V. D’altra banda, les formacions quaternàries Qt2 i QCD s’han estès al 1H:2V i 3H:2V respectivament.

Desmunt Alçada màxima (m) Formació Talús Factor Segureta obtingut

D-1 6 Qt2 1H:2V 1,65

D-2 9 QCD (4m) 3H:2V

1,57 PEm 1H:5V

D-3 6 Qt2 1H:2V 1,65

D-4 15 Qt2 (9m) 1H:2V

1,65 PEm 1H:5V

Els terraplens s’estendran al 3H:2V per permetre’n la revegetació. Tots els talussos inferiors a 16 metres d’alçada presentaran un factor de seguretat major o igual a 1,5.

Del material excavat a la traça es preveu l’obtenció d’un 45% de material tipus terraplè i un 55% de material tipus pedraplè i tot-u.

El Coeficient de pas per als materials tipus terraplè és de 1,12.

El Coeficient de pas per als materials tipus pedraplè i tot-u és de 1,22.

Les estructures més importants recolzaran sobre les formacions rocoses terciàries. Les pressions admissibles per a fonamentacions d’ample = 2m són les següents:

Formació C (MPa) c (m ) (mm) B (m) KSP qADM (MPa)

PEm 33 0,4 0,01 2 0,31 10,5

PEg 91 0,4 0,01 2 0,31 28,2

Els assajos d’agressivitat del sòl obtingut de les mostres del sondeigs i cales mecàniques no presenten agressivitat al formigó.


Clau: DB-02125.2

Memòria 9

El nivell freàtic del Riu Cardener es troba al voltant de la cota +158m al inici del tram (PK 21+500). A la zona de l’enllaç de Catellgalí (Eix 17) el nivell freàtic del Riu es troba a la cota +163,5m. Per acabar, al tram final a la zona del viaducte 23.7 el nivell freàtic del Riu es troba al voltant de la cota +170m.

Respecte a la qualitat de l’aigua, el tram inicial corresponent al Mur 21.6 ha donat positiu al contingut de sulfats que, tot i trobar-se en concentracions molt baixes, la normativa del DB-SEC el classifica com a exposició Qa – Atac dèbil.

De les conclusions referents a l’excavabilitat del terreny de l’annex geotècnic, l’autor del projecte, defineix a efectes d’establir un preu per a les unitats d’excavació, un percentatge de roca a excavar amb utilització d’explosius o martells hidràulics d’un 80% en desmunts i d’un 80% en rases pous i fonaments d’estructures sempre en funció de la potència dels mitjans d’excavació emprats pel contractista; el percentatge final podria ésser superior o inferior a l’esmentat, essent “a risc ventura” del contractista la diferència que es pugui assolir.

4.9 Trànsit

4.9.1 Dades de partida

El present Projecte Constructiu té com a antecedents tres Estudis de Trànsit:

“Estudi de trànsit. Interacció C-16/C-55. Manresa” redactat al juliol de 2005 amb clau ET-DB-02125.

“Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària urbana) amb la C-25. Manresa – Sant Fruitós de Bages” redactat al desembre de 2007 amb clau ET-DB-02125.1.

Annex de trànsit del “Estudi Informatiu. Desdoblament C-55, PK 15+700 al 30+800, i nou vial connexió amb la C-25. Tram: Castellbell i El Vilar – Sant Fruitós de Bages” redactat a l’octubre de 2007 amb clau EI-DB-02125.

Els citats Estudis tenien per objectiu lliurar una prognosi de trànsit precisa per a les principals carreteres de l’eix del Llobregat en el tram Castellbell i El Vilar – Sant Fruitós de Bages, tenint en compte les millores que s’han d’executar en la xarxa viària que conforma el corredor Barcelona – Manresa (carreteres, C-16, C-55 i C-58).

Aquests documents han estat revisats i es consideren adients com a punt de partida per a l’estudi de trànsit del present Projecte Constructiu.

4.9.2 Dades sòcio-econòmiques

En l’annex núm. 9, “Estudi de trànsit”, es recull l’anàlisi socioeconòmic de l’àrea d’estudi, l’evolució de les variables al llarg dels últims anys i la seva projecció a futur, i es recullen les dades urbanístiques dels principals municipis de l’àrea, segons la informació disponible recopilada tant de les àrees d’urbanisme de cada ajuntament com de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya).

S’han analitzat les principals variables socioeconòmiques que afecten a la mobilitat: població, motorització, i ocupació.

S’han estudiat els municipis directament afectats pel desdoblament de la C-55 (Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí, Manresa), així com les comarques veïnes, ja que les carreteres C-55, C-16 i C-58 representen uns eixos viaris (Eix del Llobregat) que comuniquen el Bages amb la regió metropolitana de Barcelona (Bages, Baix Llobregat, Vallès Occidental i

Barcelonès) a través dels quals es distribueix el trànsit de la pròpia comarca, intracomarcal i de llarg recorregut.

Un altre aspecte important a tenir en compte són els hàbits de mobilitat del municipis d’àmbit d’estudi, conèixer com, on i perquè es produeixen els desplaçaments diaris a les carreteres C-55 i C-16. En l’Estudi de Trànsit s’han estudiat els principals moviments de cada municipi en quant a Residència-Treball i Residència-Estudi, d’aquesta manera podem saber quin és el comportament de les poblacions objecte d’estudi, cap a on es desplacen diàriament, en quin mode de transport i per què.

Les dades per realitzar l’estudi i extreure’n les conclusions oportunes provenen de l’IDESCAT, amb estudis realitzats per l’institut anys enrere.

4.9.3 Anàlisi del trànsit

L’evolució del trànsit en la carretera C-55 s’estudia a partir de les dades més significatives. Tenint en compte que el trànsit d’una via augmenta en funció de l’evolució dels municipis de la zona i per la millora de les vies connectores del voltant, s’ha estudiat l’evolució del trànsit, així com els nivells de servei que oferirà la carretera un cop entri en funcionament amb el desdoblament, per a tres escenaris diferents en funció del percentatge de creixement anual de les vies:

Escenari 1: Creixement del 1,5 % anual + 10% els tres primers anys

Escenari 2: Creixement del 2,5% anual + 10% els tres primers anys

Escenari 3: Creixement del 3,5% anual + 10% els tres primers anys

L’increment afegit del 10% els tres primers anys respon a la demanda induïda.

Les magnituds de les tasses de creixement anual (1,5%; 2,5% i 2,5%), així com la de la tassa d’inducció (10%), venen definides en el Plec de Prescripcions per a l’Assistència Tècnica a la Redacció de Projectes de Carreteres (Infraestructures.cat, 2012).

S’ha fixat com any base el 2018, i per a la prognosi s’ha fixat com a any horitzó d’estudi el 2038, fent una observació a l’any 2028.

A continuació es mostren les IMD’s de les carreteres objectes d’estudi des de l’últim any d’aforament fins l’any base. Els percentatges dels creixements anuals s’han calculat a partir de les dades extretes en diversos anys estudiats, tenint en compte que:

IMD any horitzó = IMD actual x ( 1 + Creixement (tant per 1)) (any horitzó – any actual)

En l’apartat 4.3 de l’Annex de trànsit es presenta l’evolució del trànsit d’acord amb les estacions d’aforament a la C-55 i a la C-16. A la carretera C-55 el creixement anual mitjà des de l’any 2003 al 2013, a l’estació de Castellgalí PK 23,138, ha estat d’un 0,05%, disminuint el volum de pesats un 9,61% anual. A l’autopista C-16 des de l’any 2003 al 2013, a l’estació de St. Vicenç de Castellet PK 41,897, s’ha produït una disminució del trànsit de l’ordre d’un 3,85% anual, disminuint el volum de pesats un 12,18% anual.

Així doncs, donada la situació actual de crisi econòmica i la disminució general del volum de trànsit, es suposa que entre l’any 2013, el qual és l’últim any amb dades significatives, i l’any de posada en servei (2018), es produeix un augment de trànsit conservador de l’1% anual.

D’acord amb l’Estudi de trànsit ET-DB-02125.1, realitzat per ALG, el desdoblament de la carretera C-55 fa preveure una redistribució dels trànsits en la zona d’Estudi, reduint el trànsit del tram equivalent de l’autopista en un 35%. Així doncs, a partir de la mobilitat


Clau: DB-02125.2

Memòria 10

definida en l’Estudi de Trànsit ET-DB-02125.1, i l’evolució del trànsit els últims anys, es defineix l’escenari en l’any de posada en servei 2018.

ANY

ESTACIÓ Autema permanent C-16 PK 41,897 ESTACIÓ 331308 - C-55 PK 23,138

IMD (v/dia) PESATS (vp/dia) % PESATS IMD (v/dia)

PESATS (vp/dia) % PESATS

2003 15.548 1.138 7,32% 30.546 4.121 13,49% 2004 30.846 4.149 13,45% 2005 17.967 1.236 6,88% 32.432 3.389 10,45% 2006 17.476 1.232 7,05% 2007 18.033 1.515 8,40% 2008 2009 2010 18.817 809 4,30% 32.303 2.297 7,11% 2011 13.469 1.126 8,36% 32.759 2.293 7,00% 2012 13.442 759 5,65% 30.957 2.303 7,44% 2013 11.228 371 3,30% 30.695 2.112 6,88% 2014 11.340 374 3,30% 31.002 2133 6,88% 2015 11.454 378 3,30% 31.312 2154 6,88% 2016 11.568 382 3,30% 31.625 2176 6,88% 2017 11.684 386 3,30% 31.941 2198 6,88% 2018 7.595 251 3,30% 34.919 2402 6,88%

S’ha estudiat l’evolució del trànsit per als tres escenaris diferents, en funció del percentatge de creixement des de l’any de posada en servei fins els anys horitzons, pel que fa al % de pesats de les carreteres també s’ha estudiat l’evolució del nombre de pesats que circulen per les vies. Tots els resultats es presenten en l’annex corresponent.

4.9.4 Anàlisi funcional. Nivells de servei

A partir de les IMDs adoptades s’ha procedit a realitzar un anàlisi de funcionalitat de la nova carretera C-55 objecte del present Projecte Constructiu. Per dur a terme l’anàlisi de funcionalitat s’han estimat els nivells de servei pels diferents escenaris seguint la metodologia descrita al Manual de Capacitat de Carreteres (Highway Capacity Manual, HCM 2010), considerant la nova via, a partir de la classificació del HCM 2010, com una carretera de dos calçades separades amb els accessos controlats (Freeway).

El nivell de servei (NS) és un indicador que relaciona la intensitat registrada en una secció de carretera amb la capacitat màxima teòrica que podria arribar a aconseguir en un interval de temps concret, generalment una hora. El nivell de servei s’indica mitjançant lletres, des de l’A fins a la F. Un nivell de servei A representa una intensitat de trànsit baixa i una circulació de vehicles fluida. Pel contrari, un nivell de servei F representa les pitjors condicions de la via, ja que es supera la seva capacitat i hi existeix congestió.

El nivell de servei es calcula per a una hora concreta d’anàlisi, generalment compresa entre la 30 i la 100. Aquest valor indica el nombre de vegades que es supera la intensitat de l’hora d’estudi durant tot l’any. En el present cas s’adopta l’hora 100 com l’hora de projecte.

D’acord amb l’estudi realitzat, resulta un nivell de servei B fins l’any 2038 per a tot el tronc de la nova carretera i també per als ramals d’entrada i sortida de l’enllaç Castellgalí.

Per altra banda, val la pena comentar que la distància entre el ramal d’entrada i de sortida es de 650 m pel que no tenen la separació suficient d’acord amb la norma de traçat 3.1-I.C., pel que s’hauria de disposar d’un carril de trenat. No obstant, fent l’anàlisi del nivell de servei que assoleixen els ramals d’entrada i sortida que en l’any de posada en servei i en l’any horitzó es B, no es considera necessària l’execució del carril de trenat.

4.10 Estructures

Les estructures que es defineixen en aquest projecte de desdoblament de la C-55 entre els PK 21+500 i PK 24+700 poden classificar-se segons obres de drenatge (OD), obres de fàbrica (OF), i murs.

Entre les obres de drenatge, definim dues tipologies: els tubs (Φ2000) i els marcs de secció rectangular.

Pel que respecta a les obres de fàbrica, se’n defineixen de 4 tipus: un pas de fauna, uns passos inferiors, uns passos superiors i uns viaductes.

Finalment, pel que fa als murs n’hi ha de dos tipus: un mur escullera i uns murs de formigó armat.

La següent taula resumeix la totalitat d’estructures citades, així com la nomenclatura utilitzada per definir-los:

OD TUBS OD‐22.8

OF

PAS DE FAUNA(*) OD‐23.0

PASSOS INFERIORS OF‐23.1 OF‐23.1.1

PAS SUPERIOR OF‐24.2 PONT OF‐23.1.2

VIADUCTES OF‐22.2 OF‐23.7

MURS

MUR ESCULLERA MUR 21.6

MURS HA MUR 24.1 MUR 24.2 MUR 24.3

(*) Donada la magnitud de l’estructura, aquesta s’ha classificat com a obra de fàbrica, tot i que també està concebuda com a obra de drenatge.

A continuació s’adjunta una breu descripció de cadascuna d’aquestes estructures. La justificació detallada de totes aquestes estructures es troba desenvolupada dins l’annex corresponent. El capítol núm. 10 del document núm. 2 conté els plànols de definició de les estructures projectades.


Clau: DB-02125.2

Memòria 11

4.10.1 Obres de drenatge

4.10.1.1 Tubs

L’OD-22.8 és un tub de formigó armat de diàmetre igual a 2.00 m que creua l’eix 1 en el PK 22+845. La longitud aproximada és de 57 m.

4.10.2 Obres de Fàbrica

4.10.2.1 Pas de Fauna

L’OD-23.0 és un calaix en formigó armat que té una doble funció: serveix alhora d’obra de drenatge així com de pas de fauna. Per aquest motiu, la seva secció requereix un ample de B = 15.00m, del qual cal preservar una franja seca d’uns dos metres aproximadament per la fauna; tanmateix, aquesta secció presenta una alçada lliure de 5.00m. El calaix té un biaix de 35º

Cal destacar que aquest calaix passa per sota de l’eix principal (Eix 1) així com per sota dels eixos 5, 6 i 45 que formen part de l’enllaç de Castellgalí, i de l’eix 42, eix que enllaça amb uns camins existents. Aquest fet determina una longitud elevada del pas de fauna, sent aquesta aproximadament igual a L=80m.

4.10.2.2 Passos Inferiors

El tram projectat presenta dos passos inferiors de tipologies diferents:

L’OF-23.1 és un pas inferior situat al PK 0+025 de l’eix 4 definit per un calaix de formigó armat; aquest creua l’eix 1 en el PK 23+172 i serveix d’enllaç entre les dues rotondes d’accés al P.K 23+180.

La secció del calaix ve determinada per la secció del vial que el creua interiorment -definit per dos carrils de 3.50 m, dos vorals de 1.50 m, i dues cunetes de 1.50 m- el que dóna un ample del pòrtic de B=13 m. La seva alçada ve determinada pel gàlib vertical funcional mínim, igual a g=5.30 m, de manera que s’ha fixat un gàlib estructural fix de H=5.95 m que garanteix aquest valor.

La longitud total de l’estructura depèn de l’ample de la plataforma del vial que el travessa superiorment, que és la secció de l’eix 1 definida per una ample de 20.50 m (bermes + vorals + calçades + mitjana).

L’OF-23.1.1 és un calaix clavat de formigó armat que dóna continuïtat al vial definit per l’eix 17 en el PK 1+275 per sota la línia de ferrocarril de Renfe actualment en servei. La longitud de la llosa inferior de l’estructura és igual a L=12.10m, distància suficient per salvar la traça del ferrocarril.

L’ample del marc ve determinat per la secció del vial (eix 17) que hi passa, que inclou dos carrils de 3.50 m, dos vorals de 1.50 m, dues cunetes de 1.50 m i 2 bermes d'1.0m que permeten l'adaptació del traçat en corba. L'ample total és doncs de B=15 m. El gàlib vertical interior és de 5,85 m.

4.10.2.3 Passos Superiors

En el tram projectat es defineix un sol pas superior, l'OF24.2.

L’OF-24.2 és una estructura que salva l’eix 1 en el PK 24+206 i dóna continuïtat a l’eix 58 en el seu PK 0+190. La cota del taulell del pas superior ve determinada novament pel gàlib vertical mínim, que val g=5.30 m. L’ample de la llosa depèn de la secció del vial

corresponent (eix 58) definida per dos carrils de 3.50 m, dos vorals de 1.50 m. Aquesta secció es completa per la disposició d’una imposta a banda i banda sobre la que es col·loca la barrera de seguretat ocupant un ample addicional de 0.55 m de cada costat. De manera que l’ample total del pas superior és igual a B=10.10 m.

Estructuralment, el pas superior ve definit per un tram isostàtic de 29.50 m de llum i la secció transversal es planteja en caixó mixt.

L'execució del tauler es preveu fer-la mitjançant la utilització de prelloses col·laborants de formigó armat per tal d'evitar la necessitat de cimbres i encofrats.

4.10.2.4 Ponts

En l'accés a Castellgalí sobre l'eix 17 del traçat, és necessària l'execució d'un pont per salvar els desnivells orogràfics sense afectar el règim hidrològic de la conca. Es tracta de l'obra de fàbrica OF-23.1.2

L’OF-23.1.2 és una obra de fàbrica està formada per un taulell de planta corba de radi 160m i 47m de longitud (46 m entre recolzaments) distribuïda en un únic tram isostàtic. El taulell es recolza sobre dos estreps tancats mitjançant aparells de recolzament de neoprè encercolat.

Els estreps són murs convencionals de formigó armat fonamentats superficialment sobre el terreny natural.

La secció transversal de l’estructura és una secció calaix alleugerit de formigó postesat de cantell amb dos alleugeriments en secció rectangular amb arestes arrodonides.

Per tal de resistir les accions horitzontals es dimensionen dos topalls que formen part del taulell, situats a les seccions dels estreps i que encaixen perfectament amb els estreps.

4.10.2.5 Viaductes

El desdoblament de la C-55 entre els PK 21+500 i 24+700 requereix la construcció de dos viaductes que creuen el riu Cardener, el primer (OF22.0) queda ubicat en la seva confluència amb el Llobregat i el segon (OF23.7) es disposa uns 2km aigües amunt.

Transversalment es defineixen dos taulers independents, un per cada sentit de circulació, amb un ample estructural B=11,00 m. Aquest ample permet poder disposar els dos carrils de circulació (2x3.50 m), els dos vorals (2x1.50 m en el taulell exterior i 0.50 m +2.50 m en el taulell interior), i la franja on es col·locarà la barrera de seguretat (2x0.50 m).

La solució estructural per la definició del tauler, està fortament condicionada pels requeriments hidràulics que fixen la distribució de piles sobre la llera del Cardener.

Des del punt de vista hidràulic, per tal d’assolir sobreelevacions en el riu per sota el límit establert de 0.30m és necessari que la llum dels trams sobre el flux del Cardener sigui com a mínim de 70m. D’aquesta manera es compleixen els criteris de sobreelevació al mateix temps que s’assegura una distancia lliure entre piles de 35m en la direcció perpendicular al flux.

Aquest fet, juntament amb la minimització del cost dels viaductes porten a plantejar la solució estructural dels viaductes com a secció mixta amb llums màximes de 70,00m i llums tipus de 55,00m quan les limitacions hidràuliques així ho permeten.

La secció transversal tipus està formada per un caixó metàl·lic de cantell variable i una llosa superior de formigó armat. En ambdós casos els trams extrems presenten un cantell constant.


Clau: DB-02125.2

Memòria 12

L’OF-22.2 és un viaducte de traça curvilínia que va del PK 21+900 al PK 22+610 (aproximadament) i que permet salvar el pas del riu Cardener així com la línia de ferrocarril de Renfe. Està format per dos taulells independents, un per cada sentit de circulació.

Degut als condicionants que imposa el terreny en la zona de l’estrep 2, el taulell exterior de la corba presenta un tram més. Concretament, el tauler exterior ve definit per 12 trams de longituds 45+55+6x70+2x55+45+35 amb una longitud total de Lext=710m. Per la seva banda, el taulell interior presenta la mateixa configuració però el darrer tram de 35 m queda suprimit, amb una longitud total de Lint=675 m.

Estructuralment els taulers estan definits continus de cantell constant en els trams exterior i variable en els trams centrals de 55,00+70,00+55,00m, que tenen cantell variable.

Les piles són de formigó armat amb una secció bàsicament circular per adaptar-se als condicionants hidràulics incrementada transversalment per dos sectors circulars de cara a millorar el seu funcionament estructural en front a l'acció del vent. Presenta dos tipus de fonamentacions en funció de la caracterització geotècnica del terreny. D'acord amb les dades de què es disposen s'han previst fonamentacions superficials amb pous de fonamentació d'espessor variable per a les piles 1 a 8. La profunditat dels pous de fonamentació vindrà fixada per la cota de la capa resistent de margues (PEm). En no haver estat possible la realització de la campanya geotècnica completa, en el moment d'execució de l'obra, és necessari realitzar una verificació de les tensions admissibles considerades per a aquesta capa de margues.

Per les piles 9 a 11 la capa resistent es troba a una profunditat significativa, per aquest motiu s'ha previst l'execució de fonamentacions profundes amb 6 pilons de 1.5m de diàmetre cada una.

La tipologia dels estreps és variable en funció de la configuració topogràfica i geotècnica. Així els estreps 1A i 2B es projecten com estreps convencional, mentre que l'estrep 1B serà un estrep flotant sobre pilons i l'estrep 2A un estrep obert amb 2 fusts rectangulars recolzats sobre fonamentació superficial.

L’OF-23.7 és un viaducte de traça curvilínia que va del PK 23+650 al PK 24+140 (aproximadament) i com l’OF-22.0, salva el pas del riu Cardener i la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa de Renfe. Aquest viaducte té una tipologia anàloga a la descrita anteriorment: la seva secció ve definida per dos taulells independents, un per cada sentit de la circulació.

Longitudinalment, tots dos taulells presenten una geometria pràcticament idèntica: el taulell exterior de la corba està constituït per 8 trams de longituds 45+55+3x70+2x55+45 amb una longitud total de 465 m. El taulell interior està igualment format per 8 trams 45+60+3x70+2x55+45 amb una longitud total de 470 m. En aquest darrer, ha calgut incrementar el segon tram en 5 metres, ja que contràriament, la pila 1 envaeix el traçat de la via del tren.

Estructuralment es manté la tipologia del viaducte anterior. Es defineix un taulell continu de cantell variable en els tres trams centrals de 70,00 m i els dos trams adjacents de 55,00 m, mentre que en els trams restants el viaducte manté el cantell constant.

Igual que en el viaducte anterior, per tal de garantir un bon funcionament hidràulic en la llera del Cardener, les piles s'han projectat amb una secció bàsicament circular incrementada transversalment per dos sectors circulars de cara a millorar el seu funcionament estructural en front a l'acció del vent.

D'acord amb les característiques del terreny obtingudes de l'annex geotècnic, S'ha previst una fonamentació profunda sobre 6 pilons per a les piles 1 i 2 mentre que per les piles 3 a 7, és possible realitzar una fonamentació superficial amb un pou de fonamentació d'entre 2 i 4m per tal d'assolir la cota de la capa de margues arenoses (PEm). Igual que en el viaducte OF22.0, en no haver estat possible la realització de la campanya geotècnica completa, és necessari realitzar una verificació de les tensions admissibles considerades per a aquesta capa de margues en el moment d'execució de l'obra.

L'estrep 1 s'ha projectat una solució mixta d'estrep flotant recolzat sobre pilons treballant conjuntament amb un mur de terra armada per al sosteniment de les terres de reblert. El mur de terra armada permet resoldre també el sosteniment de les terres en el decalatge entre calçades.

L'estrep 2 es projecta com un estrep convencional amb un mur portant sobre fonamentació superficial amb sabata. Per al sosteniment de les terres de reblert en el tram de decalatge entre les dues calçades s'ha resolt amb l'execució d'un mur convencional.

4.10.2.6 Murs

Tal i com s’ha indicat en la introducció, el projecte defineix dos tipus de murs –un en escullera i un de formigó armat-.

El Mur 21.6 que va del PK 21+610 al PK 22+172 és el de tipus escullera. Concretament, els elements petris que conformen l’escullera seran blocs granítics; la fonamentació d’aquest mur es realitzarà amb elements de la mateixa naturalesa granítica, incloent-hi formigó en massa que ompli els espais lliures entre bloc i bloc.

El Mur 24.1, Mur 24.2 i Mur 24.3 tenen la mateixa tipologia estructural. Aquests van del PK 24+130 al PK 24+227, del PK 24+230 al PK 24+320 i del PK 24+230 al PK 24+380 respectivament.

Es defineixen 4 tipologies de murs en funció de les condicions de contorn: tres de tipus mènsula i un de tipus pantalla. En quant als murs mènsula s’ha distingit entre 3 seccions transversals segons l’alçada de terres a contenir:

-Tipus 1: El gruix de la sabata és de 0.6m amb un ample de 3.0m, i l’alçat és de 0.5m d’espessor amb una alçada màxima de 4.0m.



D’altra banda, el mur pantalla el formen pilons de 1.20m de diàmetre i 11.0m de llargària excavats amb un espaiament de 1.50m mesurat entre eixos. Aquesta tipologia s’ha previst en les zones on l'edificació existent dificulta l'execució dels murs mènsula convencionals.

4.11 Senyalització, abalisament i defenses

En l’annex de senyalització, abalisament i defenses, s’estudien tots els elements complementaris referents a la senyalització horitzontal (marques vials), senyalització vertical i els sistemes de contenció de vehicles i abalisament necessaris per obtenir la seguretat vial necessària en el projecte constructiu.

La senyalització que es disposa correspon a la d’una via preferent amb accessos controlats (2+2) (autovia) amb enllaços a diferent nivell; xarxa bàsica (C-55) i velocitat de projecte Vp = 80 km/h amb terreny accidentat. El tronc principal es dissenya amb vorals exteriors d’1,50 m d’ample i amb vorals interiors de 0,50 m d’ample amb mitjana de 1,0 m, excepte sobreamples per visibilitat.


Clau: DB-02125.2

Memòria 13

La velocitat màxima permesa en el tronc està compresa entre 90 km/h i 100 km/h segons la visibilitat de parada

4.11.1 Senyalització horitzontal

Les Marques Viàries s’han projectat d’acord amb la següent normativa i documentació:

Norma 8.2. - I.C. "MARCAS VIALES", aprovada per Ordre Ministerial de 16 de Juliol de 1987 (B.O.E. del 4 d'Agost i 29 de Setembre). També existeix un nou esborrany de 2007.

L’article 700 “Marcas viales” del PG-3 / PGI-10.

També s’ha considerat la Nota de Servicio 2/2007 sobre los “criterios de aplicación y de mantenimiento de las características de la señalización horizontal”.

Una altra documentació referent a les marques viàries és la “Guía para el proyecto y ejecución de obras de señalización horizontal” del Ministeri de Foment, any 2012.

En el present Projecte, el nombre mitjà de dies de pluja a l’any és inferior a 100 i per tant no s’exigeix la necessitat d’aplicar marques vials de tipus II, segons PG-3 / PGI-10. No obstant, d’acord amb la Nota de Servicio 2/2007, per mantenir la visibilitat de les marques viàries sota condicions meteorològiques adverses com boira i pluja, s’utilitzaran de forma generalitzada les marques viàries tipus II, i en marques viàries tipus II s’haurà d’emprar un producte P-RR (de color blanc, amb un nivell de durabilitat P4 o superior i dissenyada específicament per mantenir la retrorreflexió en sec, amb humitat i amb pluja).

En funció de la velocitat màxima i les característiques de la secció transversal dels diferents vials.

Autovia C-55: Velocitat de projecte 80 km/h. Velocitat màxima ≤ 100 km/h. Ramals d’enllaços i carreteres secundàries: velocitat màxima de ≤ 70 km/h Rotondes: velocitat màxima ≤ 40 km/h 50 km/h en vials urbans.

Als plànols corresponents a aquest projecte s’inclouen les plantes de senyalització horitzontal i els detalls de la mateixa, així com les dimensions de cadascuna de les marques vials emprades: longitudinals, transversals, fletxes, illots, etc.

4.11.2 Senyalització vertical

La senyalització vertical fa referència als senyals de circulació i panells d’orientació, localització i destí. Aquest tipus de senyalització té una importància clau alhora de garantir un nivell de seguretat òptim a la via.

S’ha de tendir a que la visibilitat disponible en cada punt sigui major o igual que la distància de parada per a la velocitat màxima permesa. En els trams on es poden assolir velocitats més altes es limita la velocitat mitjançant senyalització vertical per mantenir la distancia de parada necessària.

Així, en el tronc la velocitat es limita a 100, 90, 80 km/h segons criteri geomètric i de visibilitat de parada, però mantenint una mínima uniformitat, és a dir que per trams de pocs metres d’incompliments de visibilitat de parada no es canvia la velocitat senyalitzada, i al contrari, en trams de pocs metres on es podria senyalitzar més velocitat no es fa per aquets motiu.

Fora del tronc les velocitats permeses són inferiors, segons cada cas. Així, el pas per rotondes és de 40 km/h, en zones urbanes és de 50 km/h, en ramals és de 60 km/h.

Els senyals verticals de codi es projecten d’acord amb la normativa 8.1-IC i el Reglamento General de Circulación.

La situació dels senyals està fixada en els Plànols del Projecte.

Els plafons d’orientació, per ésser específics del Projecte, s’han definit als plànols de detalls on s’indiquen les inscripcions, colors, dimensions, símbols, i restants característiques. Per el seu disseny s’ha utilitzat el programa “LENA” en una versió adaptada a les especificacions de la Direcció General de Carreteres de Catalunya.

La numeració dels plafons es refereix a la cruïlla a la qual pertanyin, indicada pel codi de la carretera i el PK del punt central de la cruïlla expressat en hectòmetres enters.

La ubicació dels plafons o senyals serà la indicada en els plànols de planta, sempre maximitzant el temps de lectura.

4.11.3 Abalisament

L’abalisament està constituït per un conjunt d’instal·lacions complementàries de la carretera que té per objectiu servir de guia als conductors dels vehicles, augmentant la seguretat i comoditat en la conducció. Pel dimensionament dels elements d’abalisament s’ha utilitzat la “Proposta de criteris d’abalisament” de juny de 2004 editada pel Servei Territorial de Carreteres. S’han considerat dins d’aquest concepte els següents elements:

- Abalisament visual: Captafars reflectants de barrera Captafaras ulls de gat en paviment Pintat de vorades Derivació de sortida (Fita de divergència) Balises cilíndriques Panells direccionals

- Abalisament numèric Fites quilomètriques

4.11.4 Sistemes de contenció

La finalitat d’una barrera de protecció és proporcionar un cert nivell de contenció d’un vehicle fora de control, de forma que es limitin els danys i lesions tant pels seus ocupants com per la resta dels usuaris de la carretera i altres persones o objectes situats en les proximitats. Els sistemes de contenció s’han projectat d’acord amb la següent normativa estatal i europea:

Ordre Circular 35/2014 Sobre Criterios De Aplicación De Sistemas De Contención De Vehículos., d’entrada en vigor el 2 de juny de 2014. Aquesta Ordre Circular anul·la totes les Ordres Circulars i documents normatius anteriors existents. Així queden anul·lades les normatives següents, vigents fins a data de 2 de juny de 2014:

Ordre Circular 28/2009 “sobre criterios de aplicación de barreras de seguridad metálicas”.


Clau: DB-02125.2

Memòria 14

Ordre Circular 18/04 i la O.C.18bis/2008 “sobre criterios de empleo de sistemas para protección de motociclistas”.

Ordre Circular 23/2008 “sobre criteris d’aplicació d’ampits metàl·lics en carretera”.

Nota Tècnica “sobre la aplicación de la normativa referente a sistemas de contención de vehículos” de 9 de març de 2010.

Nota Tècnica “sobre algunos criterios a tener en cuenta en los proyectos de barreras de seguridad que incorporan sistemas para protección de motociclistas” de juliol de 2009.

Nota de servei 5/2012. “Recomendaciones para la redacción del apartado “Barreras de Seguridad” del anejo “Señalización, balizamiento y defensas” de los proyectos de la Dirección General de Carreteras”, de 27 de desembre de 2012, Ministerio de Fomento.

Tots els sistemes de contenció de vehicles han de disposar del corresponent certificat de conformitat CE segons la norma europea UNE-EN 1317-5. Des de l’1 de gener de 2011 es obligatori el marcat CE també en barreres i ampits de formigó.

Un cop definit la necessitat de protecció i el risc d’accident de tots els vials, el nivell de contenció necessari es defineix a partir de la taula 6 de la OC 35/2014.

La IMDp del projecte és menor de 2000. Es poden consultar les dades de transit en el corresponent annex de trànsit del projecte.

En general, en tots els trams amb un nivell d’accidentabilitat donat, s’ha col·locat barrera metàl·lica, variant la tipologia en funció del nivell de contenció requerit i de les distàncies existents entre la part posterior de la barrera i l’obstacle o el talús.

En desmunts, en general s’han dissenyat amb una cuneta que per si mateixa no constitueix cap obstacle, de tal forma que l’obstacle en tot cas, serà el desmunt allà on no es compleixin les distàncies mínimes de la Taula 1 de la O.C.35/2014.

En general, la berma de 0,75 m projectada, implica barreres amb deflexions dinàmiques i amplades de treball baixes, més cares, però en el projecte en conjunt més econòmic.

En els llocs on hi ha pantalla acústica a la berma de la calçada, s’ha protegit aquesta amb la col·locació de barrera nivell de contenció H1.

A nivell general els pous, pericons o embornals, s’ha dissenyat de manera que quedin enrasats amb la secció estructural de la carretera perquè no es considerin tampoc com un obstacle.

S’ha previst la continuïtat entre els ampits de les estructures i les barreres del marge de la carretera mitjançant transicions (longitud segons es defineix en l’apartat a l’annex de “Senyalització, Abalisament i Defenses”) amb barrera amb nivell de contenció H1.

Pel que respecta a estructures, s’adopta un ampit amb nivell de contenció H3 que compleix els requeriments per tots els viaductes i estructures del projecte, segons s’analitza a l’annex núm. 12, a partir del tipus d’accident, que es correspon amb la classificació de la O.C. 35/2014.

En els passos de mitjana s’han definit sistemes de contenció amb marcat CE per a un nivell de contenció H2 assajat sobre autocar que evita la invasió de la calçada de sentit contrari per vehicles de fins 13.000 kg.

Igualment, es disposarà de proteccions especials per a motoristes, ja que els conductors d’aquests vehicles presenten una vulnerabilitat molt alta quan es veuen involucrats en accidents, segons defineix la O.C.35/2014.

A més dels sistemes de contenció metàl·lics, s'han utilitzat altres elaborats amb formigó en separació de calçades contigües. En tots els casos, els sistemes han de tenir el marcatge

CE i ser instal·lats d'acord amb les característiques i condicions dels seus respectius assajos. Així mateix, els criteris d'ocupació de les barreres de seguretat, la seva disposició, i el compliment de les especificacions tècniques obligatòries de l'Ordre Circular són d'aplicació a qualsevol tipus de barrera de seguretat amb independència dels seus materials constituents.

4.12 Il·luminació

Les úniques actuacions referents a l’enllumenat del present Projecte consisteixen en la reposició de l’enllumenat públic de l’Ajuntament de Castellgalí afectat per les obres. No es preveu, per tant, cap actuació de nova il·luminació a la zona afectada pel Projecte.

A petició de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, es preveu una valoració econòmica de preinstal·lació d’enllumenat a l’”enllaç Castellgalí”, la qual ve recollida al Pressupost del Present Projecte Constructiu.

4.13 Integració ambiental i mesures correctores d’impacte ambiental

En l’Annex núm. 21, d'Integració Ambiental i Mesures Correctores del present Projecte Constructiu s’inclou la descripció dels principals condicionants del medi, amb la relació de les característiques més rellevants per a l’execució de les obres, desenvolupant les peculiaritats del medi físic, biòtic i sociocultural.

Un cop descrit el medi inicial, es realitza una classificació del territori per tal d’identificar els àmbits més sensibles de la zona d’estudi a l’hora de decidir la implantació de les instal·lacions auxiliars d’obra. S’ha establert una zonificació corresponent a tres nivells de restricció: zones excloses, zones restringides i zones admissibles.

A continuació, es relacionen els principals impactes previstos i es descriu el conjunt de mesures preventives i correctores proposades per a la reducció o eliminació d'aquests efectes. Seguidament, es proposa un programa de vigilància ambiental per al seguiment de l’execució de les obres.

Finalment, es justifica l’adaptació del Projecte als condicionants establerts en la Declaració d’Impacte Ambiental, així com en l'ordre d'estudi.

L’Annex de Mesures Correctores es complementa amb una sèrie d’apèndix que desenvolupen diferents aspectes estudiats, destacant l’estudi de fauna, l’estudi acústic, i el programa de vigilància ambiental, entre d’altres.

4.13.1 Principals condicionants del medi

A continuació es descriuen els principals condicionants ambientals que s’han identificat en l’anàlisi de l’estat inicial del medi elaborat en l’Annex d’Integració Ambiental.

Pel que fa a condicionants físics, la zona estudiada ocupa una àrea que conté materials litològics del Període Terciari Paleogen i, bàsicament, de l’època eocènica. A Castellgalí els nivells que afloren estan constituïts per gresos, margues i calcàries procedents de l’acumulació de sediments marins de l’Eocè Mitjà. Puntualment, en zones de major pendent i amb un gruix de sòls d’alteració de certa entitat, es localitzen col·luvions, encara que en general són de poca extensió. A la zona de l’aiguabarreig entre el Llobregat i el Cardener apareixen petits terraplenaments al·luvials que constitueixen les graveres.

Edafològicament, en l’àmbit d’estudi s’identifiquen Inceptisols i Entisols, que es caracteritzen per ser joves, en evolució o que s’han format recentment.


Clau: DB-02125.2

Memòria 15

Els cursos d’aigua presents a la zona creuats o propers al desdoblament són el Llobregat i el Cardener, essent la confluència entre ambdós rius un dels punts més rellevants ambientalment de la zona de projecte.

Pel que fa als condicionants biòtics, gran part de la zona de projecte està dominada per la presència de camps de conreu cerealístic de secà, especialment pel que fa al sector comprés entre el primer i segon creuament del Cardener. Intercalats entre aquests camps agrícoles encara s’estenen feixes i petites agrupacions de vegetació natural (bàsicament pinedes mediterrànies) que ocupen les parcel·les més pedregoses i de pendent que no han estat conreades. A l’inici del projecte destaca la presència de masses forestals de més extensió i d’una àrea periurbana erma, situada al sud i sud-est de Castellgalí, seguida d’una massa de ribera, conservada sols per trams, que acompanya als cursos d’aigua principals.

Tot i que no s’identifica la presència d’espais naturals protegits en l’àmbit d’estudi, es localitza la presència d’alguns polígons que contenen Hàbitats d’Interès Comunitari de caràcter no prioritari que resulten afectats pel traçat, essent aquests els següents:

Pinedes mediterrànies (Codi 9540). El traçat creua diversos polígons que contenen aquestes cobertes vegetals. Es tracta d’una formació molt present en aquest àmbit ja que s’observa una àmplia distribució per tot l’entorn més proper a la zona d’actuació.

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (Codi 92A0). Es tracta d’una massa forestal associada al riu Cardener. Es preveu la seva afecció directa, però puntual i localitzada, durant la construcció dels dos viaductes projectats.

Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d’àlbers i salzes (Codi 3280). Aquesta comunitat que també acompanya al riu Cardener, és present en el tram afectat per la construcció del segon viaducte que creua el curs d’aigua.

Els connectors biològics principals de la zona de projecte estan associats amb els rius Cardener i Llobregat. Alhora també destaca un corredor de caràcter local travessant la plana agrícola de Cant Font que connecta els cursos d’aigua amb l’espai de cultiu

A la part final del traçat s’identifica la presència de dues forests d’utilitat pública corresponents a la vegetació de ribera del Cardener: Ribes Cardener (Manresa) i Camprubí.

El paisatge de la zona de projecte es troba molt influït per l'activitat humana a causa de la presència d’una activitat agrícola amb clars signes de recessió i dels assentaments residencials i industrials. Així doncs s’identifiquen les següents unitats paisatgístiques: Plana agroforestal (UP1), Riberes del Llobregat i Cardener (UP2), Àrees urbanes i periurbanes (UP3) i, finalment, àrees forestals (UP4).

Pel que fa a la presència d’habitatges i edificacions que poden patir un empitjorament de les condicions sonores, en l’estudi acústic s’han identificat dos receptors on se superen els límits d’immissió sonora, on s’hauran d’aplicar mesures correctores per a pal·liar aquests efectes.

No s’ha localitzat cap jaciment arqueològic afectat per les obres o proper a aquestes. Entre els elements d’interès arquitectònic destaquen la masia de Can Font de Cirerencs, Cal Carner i Cal Sord, que es troben a l’entorn de la traça però a una distància suficient com per no veure’s afectats. Tampoc s’ha identificat cap afecció directa sobre els elements d’interès cultural tradicional com les cabanes de vinya.

4.13.2 Mesures correctores d'impacte ambiental proposades

Seguidament, es presenta un resum de les principals mesures correctores d’impacte ambiental que es proposen a l’Annex d’Integració Ambiental.

4.13.2.1 Mesures de protecció de la geologia, geomorfologia i els sòls

Respecte la necessitat de localitzar zones de préstec o abocador, cal indicar que s’ha prioritzat l’aprofitament dels materials excavats de la traça que, segons els criteris geotècnics, es considera que disposen de la qualitat necessària, minimitzant així la obtenció de materials sobrants. En l’Annex 21 es desenvolupen les característiques i el tractament dels espais destinats a l’abocament o al préstec de terres que es plantegen en el present Projecte.

A fi de minimitzar l’ocupació de sòl i l’afecció a la coberta vegetal que pot produir-se a conseqüència de les obres, es durà a terme l’encintat de la zona d’actuació, tant per a les ocupacions permanents com per a les ocupacions temporals. Es podrà utilitzar una cinta de plàstic bicolor subjectes a estaques de fusta o metall.

A més, abans del començament de les obres, es redactarà un Pla de Camins per tal de minimitzar l’ocupació de sòls. Aquest pla haurà de disposar del vistiplau del Director Ambiental de l’Obra.

Durant l'execució de les obres, la terra vegetal excavada es retirarà i s'aplegarà de manera adequada per a ser utilitzada posteriorment en els treballs de restauració de les zones afectades per l'obra. Aquesta terra vegetal serà millorada amb adob orgànic en el cas que el contingut en matèria orgànica sigui inferior als valors recomanats.

L'organització de l'obra i una adequada gestió de residus seran molt importants a l'hora d'evitar la contaminació de sòls a causa d'abocaments accidentals de substàncies contaminants que es manipulen durant l'execució de les obres.

4.13.2.2 Mesures de protecció de la hidrologia

En el present Projecte s’han establert mesures de protecció del sistema hidrològic dirigides tant al manteniment de la continuïtat de les lleres travessades per la carretera, com al manteniment de la qualitat de les aigües. De l'anàlisi de la ubicació de les obres de drenatge es conclou que totes les conques disposen d'un element que assegura l’evacuació de les aigües o la continuïtat dels cursos fluvials, ja sigui mitjançant un tub, un calaix o un viaducte.

Les actuacions enfocades al manteniment de la qualitat de les aigües inclouen les mesures preventives proposades per a evitar vessaments o abocaments accidentals de substàncies potencialment contaminants (aigües residuals, residus sòlids, olis usats, etc.), així com els sistemes de protecció i tractament de les aigües. S’haurà de tenir un especial interès en la localització de les instal·lacions auxiliars i el parc de maquinària.

S’ha proposat la instal·lació de barreres de retenció de sediments i de basses de retenció en zones d’obra que es plantegen més properes als rius Llobregat i Cardener, on és possible l’arrossegament de materials cap a les lleres, com pot passar durant l'execució dels dos viaductes del Cardener.

Finalment, indicar que en el programa de vigilància ambiental que es desenvolupa en l’Annex de Mesures Correctores d’Impacte Ambiental es proposa el seguiment de la qualitat de les aigües a fi de detectar possibles afeccions derivades de l’abocament de substàncies al sistema hidrològic i evitar-ne la seva contaminació


Clau: DB-02125.2

Memòria 16

4.13.2.3 Mesures de protecció sobre les cobertes vegetals

Per tal de minimitzar els efectes que produirà l’obra sobre la vegetació, les principals mesures proposades són les següents:

Minimitzar la superfície vegetal afectada per a l’execució de les obres mitjançant una correcta senyalització i delimitació del perímetre de les mateixes, tal i com ja s’ha indicat anteriorment.

Disposar els elements necessaris per a la protecció d’elements vegetals existents que no s’hagin de veure afectats per les obres o d’exemplars d’alt valor natural o paisatgístic que es troben pròxims al traçat o als camins d’accés, ja sigui mitjançant la protecció d’una àrea de vegetació o individual.

Regs per evitar l’acumulació de pols en la superfície foliar.

Evitar la localització de zones d’instal·lacions auxiliars en àrees amb vegetació ben desenvolupada.

4.13.2.4 Mesures de protecció de la fauna

Per tal d'analitzar la permeabilitat faunística del traçat i proposar les mesures preventives i correctores necessàries per a minimitzar els efectes sobre la fauna s'ha realitzat un estudi faunístic que s'adjunta a l'Annex d’Integració Ambiental.

En aquest sentit, es proposa l'adaptació d'una sèrie d'estructures i obres de drenatge que es consideren adients per al pas de fauna mitjançant mesures com l'aplicació de plantacions de conducció per tal d'orientar el pas de la fauna o la restauració de ‘espai afectat, i el reforçament de la tanca perimetral amb tancament cinegètic. Així, les estructures que es consideren aptes per al pas de la fauna i sobre les quals s’apliquen mesures són les següents:

OF 22.0 (Viaducte Cardener). Apte per a tot tipus de fauna. Es contempla la restauració de l’espai afectat per a la construcció del viaducte.

OD 23.0 (Calaix 15,5 x 5 m). Apte per a tot tipus de fauna. S’aplica plantació de conducció i reforçament tancament perimetral.

OF 23.7 (Viaducte Cardener). Apte per a tot tipus de fauna. Es contempla la restauració de l’espai afectat per a la construcció del viaducte.

4.13.2.5 Mesures d'integració paisatgística

En l'Annex de Mesures Correctores d’Impacte Ambiental es desenvolupa un Pla de recuperació Ambiental de les àrees afectades per l’obra, per tal d’afavorir la integració paisatgística en les zones més alterades.

La restauració proposada es basa en l’aplicació d’hidrosembra i la plantació de diverses espècies, així com en la reutilització de la terra vegetal extreta a l’obra, un cop realitzada la seva millora orgànica. Per a l’elecció de les espècies s’han tingut en compte les característiques de la coberta vegetal existent, prioritzant l’ús d’espècies autòctones i que a la vegada siguin comercials.

A continuació es resumeixen els tractaments de restauració ambiental proposats:

Tractament T-4.1 (Tractament vegetal per a talussos de poca alçada). Consisteix en l’estesa de terra vegetal i l’aplicació d’una hidrosembra.

Tractaments T-4.2 i T-4.3 (Tractament de talussos). Inclou l’estesa de terra vegetal, la hidrosembra i la plantació d’espècies arbòries i/o arbustives en una composició i una densitat que es troba en funció de les característiques de l’entorn.

La composició de les plantacions proposades per aquests tractaments és la següent:

Tractament T-4.2 Estrat arbustiu (816 Ut/ha): - 25 % Genista scorpius - 20 % Rhamnus alaternus - 25 % Erica multiflora - 20 % Pistacea lentiscus - 10% Viburnum tinus

Tractament T-4.3 Estrat arbori (204 Ut/ha): - 60 % Pinus halepensis - 40 % Quercus ilex

Estrat arbustiu (816 Ut/ha): - 25 % Genista scorpius - 20 % Rhamnus alaternus - 25 % Erica multiflora - 20 % Pistacea lentiscus - 10% Viburnum tinus

Tractament T-4.4 (Restauració zones ribera sota viaductes i mur escullera). Es contempla la restauració de l’espai afectat per la construcció dels nous viaductes a partir de la descompactació dels terrenys, l’estesa de terra vegetal, l’aplicació d’hidrosembra i la realització de les següents plantacions:

Tractament T-4.4A Estrat arbori (1 Ut/25 m2): - 25 % Populus nigra - 25 % Populus alba - 25 % Fraxinus angustifolia - 25 % Salix alba

Estrat arbustiu (1 Ut/0,36 m2): - 50 % Sambucus nigra - 50 % Cornus sanguinea

Capa inundada (6 Ut/m2): - 50 % Phragmites australis - 50 % Typha sp.

Tractament T-4.4B Estrat arbori (1 Ut/25 m2): - 25 % Populus nigra - 25 % Populus alba - 25 % Fraxinus angustifolia - 25 % Salix alba

Estrat arbustiu (1 Ut/2,25 m2): - 25 % Tamarix gallica - 25 % Sambucus nigra - 25 % Salix atrocinerea - 25 % Cornus sanguinea


Clau: DB-02125.2

Memòria 17

Per a la restauració del mur d’escullera es proposa el següent tractament (T-4.4C): Ompliment dels espais entre blocs amb terra vegetal i la plantació d’estaques llenyoses de Salix elaeagnos, amb una densitat de 2 estaques/m2 de mur construït.

Tractament T-4.5 (Revegetació de rotondes). S’aplica en rotondes i consisteix en l’estesa de terra vegetal, l’aplicació d’hidrosembra i la realització d’una plantació de les següents espècies:

Tractament T-4.5 Estrat arbori (en el 20% de la superfície):

- 100 % Prunus cerasifera “pisardii”

Estrat arbustiu (en el 50% de la superfície):

- 24 % Juniperus oxycedrus - 19 % Rosmarinus officinalis “postratus” - 19 % Lavandula latifolia - 19 % Nerium oleander - 19% Spartium junceum

Tractament T-4.6 (Restauració de zones planeres). S’aplica en les zones que queden englobades per les obres executades. Es composa de l’estesa de terra vegetal, l’aplicació d’hidrosembra i la plantació de les següents espècies:

Tractament T-4.6 Estrat arbori: - 70 % Quercus pubescens - 30 % Populus nigra

Estrat arbustiu: - 35 % Genista scorpius - 35 % Rhamnus alaternus - 30 % Erica multiflora

Tractament T-4.7 (Ocultació visual). S’aplica per aconseguir l’ocultació visual de la infraestructura i consisteix en la millora del clot de plantació amb terra vegetal i la plantació lineal de Cupressocyparis leylandii.

Tractament T-4.8 (Restauració de trams de carretera fora d’ús). Es contempla l’escarificat del ferm existent i l’eliminació del paviment bituminós així com la descompactació del terreny. Posteriorment, es realitzarà l’estesa de terra vegetal i una hidrosembra.

Tractament T-4.9 (Restauració de zones d'abocament, préstec o d'ocupació temporal). Es proposa la restauració dels espais degradats en funció dels seus usos originals: si es tracta de terrenys agrícoles, es realitzarà una restitució de la morfologia del terreny per tal de deixar-la en condicions aptes per al cultiu, mentre que si es tracta de zones ermes o amb una certa presència de vegetació s'aplicaran plantacions amb espècies de la zona.

Tractament T-5.1 (Plantacions de conducció) S’aplica amb l’objecte de conduir la fauna cap a un pas adaptat de la nova carretera i consisteix en la millora del clot de plantació i la plantació arbustiva distribuïda als laterals de l’obra amb les següents espècies:

Tractament T-5.1 - 40 % Pistacia lentiscus - 30 % Rhamnus alaternus - 30 % Erica multiflora

4.13.2.6 Prevenció de la contaminació acústica

Les mesures preventives proposades durant el període d’obres dirigides a la reducció de les molèsties sobre els habitatges veïns són les següents:

Limitar l’horari de treball al període diürn (de les 8.00 h a les 21.00 h).

Planificar i ordenar l’accés a les obres.

Limitar l’ús d’explosius als indrets on les característiques geològiques del terreny ho demanin.

Comprovar i ajustar l’emissió sonora de la maquinària a les prescripcions de la legislació vigent (Directiva 2000/14/CE i normes complementàries).

Per tal d’avaluar la necessitat d’aplicació de mesures correctores atenuadores de soroll sobre algun receptor proper a la traça, s’ha realitzat un estudi acústic, que es desenvolupa en l’Annex d’Integració Ambiental. Segons els resultats obtinguts, en dues de les sis zones receptores analitzades se superen els valors límit admissibles en fase de funcionament, el que es tradueix en la necessitat d'aplicar mesures al respecte.

En aquest sentit, es proposa l'aplicació de dues pantalles acústiques en els següents receptors: PK 24+140 (ME) i PK 24+380 (MD). En l’Annex de Mesures correctores es justifica la necessitat i les característiques d’aquestes mesures, mentre que en els Plànols de Mesures correctores es grafia la localització de les pantalles.

4.13.2.7 Mesures de prevenció d'incendis forestals

En la fase constructiva i durant el període comprés entre el 15 de març i el 15 d’octubre, en terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, i la franja de 500 m que les envolta, restaran prohibides les següents activitats:

Encendre foc per a qualsevol tipus d’activitat, sigui quina sigui la seva finalitat, i en especial, la crema de rostolls, marges i restes d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria.

Llençar objectes encesos.

Abocar escombraries, restes vegetals i/o industrials de qualsevol mena que puguin originar o facilitar la propagació d’un incendi.

La utilització de bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

A més, es recomanen les següents mesures durant l’execució de les obres:

Realitzar campanyes de sensibilització a tots els treballadors de l’obra envers el risc d’incendi forestal de la zona.


Clau: DB-02125.2

Memòria 18

Controlar la maquinària i els equips generadors d’electricitat, incidint especialment en aquells susceptibles de generar espurnes.

Controlar aquells treballs que generin de manera inevitable espurnes i preveure els mitjans oportuns d’extinció, sobretot a l’estiu.

Prohibir el pas a la zona d’obres al personal no autoritzat.

Prohibir l’abocament o abandonament de material vegetal generat durant la desbrossada.

Instal·lar senyals de perill d’incendi forestal.

Mentre duri l’obra, dotar els llocs de treball d’un equip adequat i suficient d’extinció d’incendis

En la fase d’explotació s’haurà de realitzar el manteniment de les franges de seguretat i protecció, garantint que aquesta franja es trobi lliure de vegetació i restes vegetals de qualsevol mena.

4.13.2.8 Mesures de protecció del patrimoni cultural

Després d’analitzar el risc d’afecció dels elements de patrimoni cultural existents en l’àmbit de les obres s’ha comprovat que no s’identifica cap element que s’afecti directament. Per tant, les mesures preventives per a la protecció d’aquests elements són les següents:

Senyalització de la cabana de vinya que es troba al voltant del PK 22+650 per tal d’evitar la seva afecció.

Seguiment arqueològic de les operacions de desbrossada, decapat i excavació de terres amb la finalitat de supervisar o descartar l'aparició de possibles restes no inventariades en origen. Els responsables d'aquesta mesura hauran de ser tècnics especialistes amb experiència demostrada en aquesta disciplina.

Si durant aquestes actuacions es detectessin restes sospitoses, es procediria a paralitzar les obres en el tram objecte de la troballa, analitzar les característiques i el tipus de jaciment localitzat, avisar, en cas de tenir la seguretat que es tracta d'un element d'interès patrimonial als responsables del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè estableixin les accions o les mesures a aplicar en cada cas.

4.13.3 Programa de vigilància ambiental

En l’Annex d’Integració Ambiental i Mesures correctores s’inclou un programa de vigilància ambiental per tal d’establir un sistema que garanteixi el compliment de les indicacions i mesures preventives i correctores proposades. Si durant l’execució de les obres es detecten afeccions al medi no previstes inicialment, l’equip de control i vigilància haurà de proposar les mesures necessàries per tal d’evitar-les o corregir-les.

El PVA incorpora una sèrie de taules amb el control per a les actuacions de vigilància i seguiment sobre els recursos del medi susceptibles de ser afectats, tant en la fase de construcció com en la d’explotació, en les que s’identifiquen els principals impactes previstos, les mesures de protecció i/o correcció bàsiques i els controls i seguiments

principals. Els vectors ambientals a controlar seran els següents: Sòls, atmosfera, aigua, soroll, residus, flora i vegetació, fauna, paisatge, patrimoni cultural, socioeconomia.

4.14 Organització i desenvolupament de l’obra

Per solucionar els problemes generats durant el desenvolupament de les obres programades i minimitzar el seu efecte sobre els usuaris, s’ha previst una sèrie de desviaments de trànsit provisionals en aquelles zones en les quals l’execució de les obres afecta a les calçades de carreteres o camins actualment en servei.

L’obra s’ha previst fer en 7 trams i en 7 fases d’obra.

Els trams són els següents:

Tram 1 (pk 21+570 al 21+930). Inici projecte- connexió amb C-55.

Tram 2 (PK 21+930 al 22+600). Viaducte O.F. 22.0

Tram 3 (PK 22+600 al 23+660)

Tram 4 (PK 23+660 al 24+120). Viaducte O.F. 23.7

Tram 5- Sector els Torrents. (PK 24+120 al 24+384)

Tram 6- Enllaç Castellgalí

Tram 7- Accés Castellgalí

S’han tractat sobre tot els desviaments provisionals en 3 de les zones on es produeixen afeccions a la C-55a, i que corresponen als trams 1, 5 i 7.

En l’annex d’Estudi de l’organització i desenvolupament de l’obra s’explica en més detall les fases d’execució de cada tram.

4.15 Estudi de seguretat i salut

D’acord amb el Real Decret 1627/1997, de 24 d’octubre s’ha redactat un Estudi de Seguretat i Salut. La inclusió d’aquest estudi és obligada en tots els Projectes d’Edificació i Obra Civil, en base a l’esmentat Real Decret. Aquest Estudi servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, sota control de la Direcció Facultativa.

El pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut està inclòs en el pressupost de l’obra en un capítol específic.

4.16 Pla d’obres

S’ha previst un termini per a l’execució de les obres de 24 mesos. En el corresponent annex s’ha inclòs el Pla de treballs, mitjançant un diagrama de barres, en compliment de l’article 132 del Reglament general de la Llei de contractes de l’Administració Pública, aprovat pel Reial Decret 1098/2001 de 12 d’octubre de 2001 i de l’article 124.1 apartat “e”del Reial Decret Legislatiu 2/2000 de 16 de juny de Contractes de les Administracions Públiques (BOE/ 20/6/2000).


Clau: DB-02125.2

Memòria 19

4.17 Obres complementàries

Les obres complementàries considerades són les següents:

Tancaments

Canalitzacions de Fibra òptica

Parades de bus

4.17.1 Tancaments

Al llarg de la traça s’ha previst un tancament per a la interrupció de l’accés a les calçades de persones i animals i evitar, així, possibles accidents.

S’ha projectat dos tipus de tancament:

Tancament format per malla metàl·lica de simple torsió:

Aquest tipus de tancament és el predominant. Es situa a una distància de 3 m de l’aresta de l’explanació o de les cunetes de coronació de desmunt o de peu de terraplè, sempre que existeixi camí de servei, i, en cas de no existir aquest, es situa a 8 m de les cunetes o aresta d’explanació.

Tancament format per malla metàl·lica nuada tipus cinegètic:

Aquest tancament s’adopta a l’entorn del pas de fauna OD-23.0, amb el criteri de col·locació damunt de les embocadures més 25 m a banda i banda d’aquestes.

4.17.2 Canalitzacions de fibra òptica

Segons l’Acord de Govern de 10 de juny de 2008 s’aproven les mesures per fomentar l’extensió d’infraestructures de telecomunicacions a Catalunya, que tenen com a finalitat impulsar la construcció d’infraestructures de suport a les comunicacions electròniques i la reserva de la capacitat de construir-les aprofitant les actuacions en matèria d’infraestructures d’obra pública.

El disseny de la infraestructura d’obra civil estarà format per:

Conduccions soterrades a berma, calçada o superficials, fent ús dels mitjans de fixació adequats, en viaductes, d’ús exclusiu per a l’estesa de cables de comunicacions.

Elements de registre o pericons per a l’estesa de cables i la instal·lació d’elements

passius de telecomunicacions.

En tots els casos seran d’aplicació les directrius i normativa de referència incloses en la Instrucció tècnica per a la redacció de l’àmbit de telecomunicacions en projectes de carreteres del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

En compliment amb l’esmentat acord, al llarg de la traça s’ha previst una canalització de fibra òptica sota el voral exterior del tronc del costat en sentit Manresa al llarg de tot el traçat, exceptuant l’àmbit de l’enllaç Castellgalí, on la canalització discorre a través del voral dret dels ramals de sortida i d’entrada sentit Manresa i de la rotonda 1. També es preveu una canalització al futur vial d’accés a Castellgalí, entre l’enllaç i el pont existent sobre el Cardener.

Aquesta canalització està formada, segons la “Instrucció tècnica per a la redacció de l’àmbit de telecomunicacions en projectes de carreteres” i segons la tipologia de la via, per setze

tubs de 40 mm de diàmetre al tronc d’autovia i ramals i de 4 tubs de 40 mm de diàmetre al ramal d’accés a Castellgalí. Una cinta de senyalització indicarà on es situa aquesta canalització.

Els pericons projectats són de dos tipus: de registre i de connexió. Els pericons de registre estan situats a no més de 500 m de distància entre ells, als dos extrems d’infraestructures tals com túnels, ponts o passos inferiors i en els punts on la canalització canviï de direcció en angles superiors a 45º. Els pericons de connexió, per altra banda, es troben situats cada 2 quilòmetres al llarg de tota la traça.

4.17.3 Parades d’autobús

Les obres objecte del projecte afecten dues parades de bus situades a l’actual enllaç d’accés al centre urbà de Castellgalí, a la carretera C-55, una per cada sentit de circulació, en una zona que serà remodelada mitjançant una nova rotonda.

El projecte contempla l’execució de dues noves parades d’autobús a 60 m al nord de les actuals amb les dimensions reglamentàries, i el trasllat de les dues marquesines existents.

A l’apèndix núm. 1 d’aquest annex s’adjunta el document “Procediment de canvi d’ubicació d’una marquesina” editat per la Direcció General de Transports i Mobilitat en el que es descriu el procediment a seguir en el trasllat de les marquesines afectades.

També s’ha previst el trasllat del pal de parada existent en els Torrents.

4.18 Pla de conservació i explotació valorat

L’objecte del Pla de Conservació i Explotació valorat és, en primer lloc, fer una anàlisi de les necessitats de conservació i explotació de la carretera considerada en el Projecte, per tal d’estimar quines són les necessitats segons el tipus, característiques, situació i equipaments, de la carretera. En segon lloc, pretén avaluar les despeses per a la seva explotació i conservació.

Per tal de dur a terme l’objectiu exposat s’ha adoptat la metodologia proposada en documentació proporcionada per INFRAESTRUCTURES.CAT, basada en l’experiència obtinguda amb l’estudi de diversos trams de l’Eix Transversal i tenint en compte altres treballs com la “Direcció del contracte de serveis de conservació integral de carreteres de la zona est de Barcelona” o “Direcció Facultativa del contracte de manteniment integral de les carreteres d’alta capacitat de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès”.

S’ha avaluat el cost associat als següents conceptes de conservació i explotació:

1. Conservació ordinària

2. Conservació periòdica


Clau: DB-02125.2

Memòria 20

Resum del pressupost de conservació i explotació

TOTAL ANUAL PER QUILÒMETRE

EQUIVALENT

CONSERVACIÓ ORDINÀRIA 75.409,87 17.619,13

CONSERVACIÓ PERIÒDICA 82.294,07 19.227,59

TOTAL PRESSUPOST CONSERVACIÓ I EXPLOTACIÓ

157.703,94 36.846,72

4.19 Expropiacions

L’expedient d'Expropiació Forçosa amb caràcter d’urgència que necessàriament s'ha de tramitar per l’ocupació dels terrenys que es veuran afectats per les obres, obliga a iniciar la presa de dades, relació i inventari de béns i drets afectats, amb la finalitat d’obtenir un plànol parcel·lari el més complet possible, que serveixi com a base per a tramitar l’ esmentat expedient expropiatori.

Aquesta tasca comprèn una sèrie d’etapes que van des de conèixer la superfície física i real dels terrenys i la seva propietat, fins a l’ocupació dels mateixos, passant per una sèrie d’etapes intermèdies que van des de la definició geomètrica fins a l’aixecament d'Actes Prèvies, càlcul de fulls de valoració per Dipòsits Previs a l’ocupació, Perjudicis per ràpida ocupació, i convenis per Mutu Acord de la valoració dels drets i béns afectats.

En l’annex d’expropiacions, s'ha recollit la informació de propietats, definició de les parcel·les a ocupar, i valoració aproximada dels terrenys i béns afectats pel projecte.

Els terrenys afectats pertanyen als termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Manresa en la comarca del Bages, província de Barcelona.

Per a la identificació de les finques en els plànols parcel·laris s’ha utilitzat tant la referència cadastral com una numeració pròpia del present Projecte.

La zona a expropiar comprèn els terrenys previstos per a la carretera i els seus elements constructius i una franja de terreny a cada costat (domini públic) de tres (3) metres (en zona rústica) o de zero (0) metres (en zona urbana), mesurada en horitzontal i perpendicularment a l’eix des de l’aresta exterior de l’explanació o cuneta de guarda, en el cas de desmunts i terraplens, i de la projecció del tauler en viaductes, pel que fa referència al tronc de la carretera.

Per als camins de servei no es realitza cap expropiació addicional i la línia d’expropiació es grafia a 0 m del límit exterior del camí.

Al projecte s’ha proposat també una zona de gestió de residus i zones auxiliars. Aquestes zones proposades es troben grafiades també als plànols corresponents, havent estat considerades com a zones d’ocupació temporal.

El projecte objecte d’estudi inclou també una valoració de les indemnitzacions de les afeccions que produeixin un fort impacte econòmic, com seria el cas del camp de golf La Roqueta. Les característiques d’aquest camp i les seves afeccions es resumeixen a continuació:

Es tracta de un camp de golf de nou forats amb 2 putting green chipping green, casa club i restaurant.

Per la construcció de la obra s’afecta la configuració del camp de golf i es pot estimar una redistribució del mateix eliminant un forat, reduint tres i construint un nou.

Es preveu la realització de un nou camí de 100 m de longitud.

En els document núm 2- plànols d'expropiació estan grafiades les superfícies a expropiar i les superfícies que s'ocuparan temporalment destinades a préstec.

La valoració de les expropiacions i indemnitzacions ascendeix a la quantitat de SIS-CENTS VINT-I-TRES MIL QUATRE-CENTS TRENTA-CINC EUROS AMB SETANTA-TRES CÈNTIMS (623.435,73 €).

4.20 Serveis afectats

Es descriu en aquest apartat l’estudi realitzat sobre les instal·lacions i serveis, siguin públics o privats, que les obres del projecte obligaran a modificar o bé restituir.

Aquest estudi s’ha realitzat comprenent un amples suficient de terreny a cada costat de l’eix principal tot seguint la traça de l’obra prevista.

La investigació realitzada per a obtenir els resultats que es recullen en el present projecte s’ha portat a terme efectuant una presa de dades sobre el terreny de tots els serveis i instal·lacions visibles, identificant cadascun dels tipus de servei i la companyia propietària.

Amb les dades obtingudes s’ha confeccionat l’annex amb la identificació del servei afectat, propietari, situació, número d’ordre i la valoració aproximada de l’obra a realitzar.

S’han tingut en compte els projectes anteriorment redactats i/o executats a la zona de l’àmbit del projecte com a base de partida, per complementar la informació rebuda per les companyies.

D’acord amb les dades facilitades per Infraestructures.cat i l’Ajuntament de Castellgalí, s’han localitzat les següents tipologies de serveis a la zona del projecte: línies telefòniques, línies elèctriques, gasoductes, serveis de la línia ferroviària, oleoductes, conduccions d’aigua i enllumenat municipal, regs i instal·lacions de trànsit.

Per tal de projectar la reposició dels serveis afectats s’ha consultat als organismes titulars encarregats de la distribució i el manteniment, per definir la solució tècnica més adequada per reposar-los. D’aquesta forma es garanteix que les especificacions tècniques i procediments constructius, siguin respectats en tot moment i puguin ser executats directament per les empreses titulars dels serveis o per subcontractistes homologats per aquestes companyies.

Les afeccions dels serveis existents estan numerades:

- Línies elèctriques ENDESA (Mitja i Baixa Tensió) Serveis Nº S.A. 100 al 106

- Telefonia TELEFONICA Serveis Nº S.A. 200 a 210

- Aigua potable SOREA Serveis Nº S.A. 302 a 309

- Sanejament ACA Servei Nº S.A. 400

- Sanejament AJUNT. CASTELLGALÍ Servei Nº S.A. 401

- Enllumenat públic AJUNT.CASTELLGALÍ Serveis Nº S.A. 500 a 503

- Sèquia de reg PARTICULAR Serveis nº S.A. 600


Clau: DB-02125.2

Memòria 21

- Línia elèctrica i canal Hidroelèctrica Selga S.A. Serveis nº S.A. 700 i 701

- Conduccions de GAS NATURAL Serveis nº S.A. 800

A continuació es presenta el pressupost corresponent a les obres de reposició dels serveis afectats. La gran part dels preus s’han obtingut de banc de preus existents i de les ofertes econòmiques presentades per les companyies.

DESCRIPCIÓ PEM PEC (IVA inclòs) Import (€) Import (€)

01.ELECTRICITAT ENDESA Reposició S.A. 100 - 101 MT 107.945,19 155.430,28Reposició S.A. 102 MT 1.421,00 2.046,10Reposició S.A. 103 BT 9.107,23 13.113,50Reposició S.A. 104 BT 39.445,35 56.797,36Reposició S.A. 105 BT 1.421,00 2.046,10Reposició S.A. 106 BT 284,66 409,89SUBTOTAL 159.624,43 189.953,0702.TELECOMUNICACIONS TELEFONICA Reposició S.A.200a/b 7.678,39 11.056,11Reposició S.A.201 832,62 1.198,89Reposició S.A.202 932,73 1.343,04Reposició S.A.203 32.587,72 46.923,06Reposició S.A.204 5.500,07 7.919,55Reposició S.A.205 1.363,18 1.962,84Reposició S.A.206 7.347,45 10.579,60Reposició S.A.207 1.410,74 2.031,32Reposició S.A.209 1.371,71 1.975,12SUBTOTAL 59.024,61 70.239,2903.AIGUA POTABLE SOREA Reposició S.A. 302 11.350,35 16.343,37Reposició S.A. 303 11.156,80 16.064,67Reposició S.A. 304 6.313,50 9.090,81Reposició S.A. 305 1.027,11 1.478,93Reposició S.A. 306 2.977,91 4.287,89Reposició S.A. 307 1.027,11 1.478,93Reposició S.A. 309 10.347,30 14.899,08SUBTOTAL 44.200,08 48.744,6004.SANEJAMENT Reposició S.A. 400 ACA 110.315,72 158.843,61Reposició S.A. 401 AJ. DE CASTELLGALÍ 1.027,11 1.478,93SUBTOTAL 111.342,83 160.322,5405.ENLLUMENAT PÚBLIC AJ.CASTELLGALÍ Reposició S.A. 500 124,60 179,41Reposició S.A. 501 62,30 89,71Reposició S.A. 502 28.662,28 41.270,81Reposició S.A. 503 55.351,88 79.701,18Reposició S.A. 504 23.624,34 34.016,68SUBTOTAL 107.825,40 155.257,7906.REGADIUS Reposició S.A. 600 SÉQUIA PARTICULAR 26.117,58 37.606,70SUBTOTAL 26.117,58 37.606,7007. ELECTRICITAT HIDROELÈCTRICA SELGA SA Reposició S.A.700 HIDROELÈCTRICA SELGA 31.534,66 45.406,76SUBTOTAL 31.534,66 45.406,7608. XARXA DE GAS Excav. per a localització de serveis 545,94 786,10SUBTOTAL 545,94 786,10

TOTAL 540.215,53 777.856,34

Pel present Projecte Constructiu s’estima una reposició de serveis afectats que puja fins la quantitat PEM de CINC-CENTS QUARANTA MIL DOS-CENTS QUINZE EUROS AMB CINQUANTA-TRES CÈNTIMS (540.215,53 €).

Pel present Projecte Constructiu s’estima una reposició de serveis afectats que puja fins la quantitat PEC de SET-CENTS SETANTA-SET MIL VUIT-CENTS CINQUANTA-SIS EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS (777.856,34 €).


Clau: DB-02125.2

Memòria 22

Pel que fa al contingut de l’annex de serveis afectats, aquest inclou tres apèndixs:

L’Apèndix 1 consisteix en un reportatge fotogràfic dels serveis de la zona. L’Apèndix 2 recull el registre de la informació enviada i rebuda, el tipus

d’informació, les dates, l’existència de serveis a la zona organitzada per companyies i la documentació enviada i rebuda de les companyies.

L’Apèndix 3 recull els aixecaments topogràfics realitzats per a la comprovació de gàlibs de les línies existents que no resulten afectades.

4.21 Titularitats i catàlegs

En l’annex de Titularitats i Catàlegs es defineix la titularitat de la vialitat existent i la titularitat dels nous camins o carreteres dissenyats després de les obres.

Per tal de determinar la titularitat s’ha fet ús de dades oficials existents en la Oficina Virtual del Cadastre, una visita a camp i la cartografia existent.

S’ha realitzat una proposta de titularitat de la vialitat posterior a les obres. El criteri que s’ha seguit per determinar la titularitat dels nous trams de camins afectats en els casos en els que es creua més d’una parcel·la, ha estat el següent: si les diverses parcel·les pertanyen al mateix propietari, aquest camí segueix essent particular. En canvi, si el camí discorre per parcel·les de diferents propietaris, a efectes de les reposicions, aquestes passen a ser de l’Ajuntament corresponent.

Així mateix, en l’annex s’inclou el quadre resum dels trams de catàleg general existent en la zona de Projecte.

En l’annex s’inclouen els plànols de titularitats existents i proposades.

4.22 Pressupostos

Els preus utilitzats són majoritàriament els del Quadre de Preus Obra Civil 2012 d’Infraestructures.cat.

En el Document núm. 4 Pressupost s’inclouen els amidaments realitzats per tal de poder valorar les obres i aplicant el Quadre de Preus s’obtenen els següents pressupostos d’execució material:

CAPÍTOL PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL (€)

TREBALLS PREVIS I DEMOLICIONS 217.002,04 €

MOVIMENT DE TERRES 2.414.201,08 €

DRENATGE LONGITUDINAL 680.719,14 €

DRENATGE TRANSVERSAL 1.285.594,24 €

OBRES DE FÀBRICA I MURS 33.366.722,59 €

AFERMATS 2.240.762,51 €

SEGURETAT VIÀRIA 831.646,64 €

DESVIAMENTS PROVISIONALS 316.244,34 €

SERVEIS AFECTATS 540.215,513 €

MESURES CORRECTORES 183.105,64 €

OBRES COMPLEMENTARIES 295.501,31 €

CAPÍTOL PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL (€)

GESTIÓ DE RESIDUS 241.826,39 €

SEGURETAT I SALUT 413.345,76 €

VARIS I PARTIDES ALÇADES 894.210,98 €

El Pressupost d’Execució Material de la totalitat de les obres previstes en el present Projecte Constructiu ascendeix a QUARANTA-TRES MILIONS NOU-CENTS VINT-I-UN MIL NORANTA-VUIT EUROS AMB DINOU CÈNTIMS (43.921.098,19 €). Aplicant al Pressupost d’Execució Material el 13% de Despeses Generals, el 6% de Benefici Industrial i el 21% d’IVA, s’obté el Pressupost d’Execució per Contracte que ascendeix a SEIXANTA-TRES MILIONS DOS-CENTS QUARANTA-UN MIL NOU-CENTS VUITANTA-NOU EUROS AMB VINT-I-VUIT CÈNTIMS (63.241.989,28 €). Sumant al PEC el cost de les expropiacions i les mesures correctores de l’impacte ambiental corresponents a les hidrosembres i plantacions s’obté el Pressupost per a Coneixement de l’Administració:

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL DE L’OBRA 43.921.098,19 €

BENEFICI INDUSTRIAL (6 %) 2.635.265,89 €DESPESES GENERALS (13 %) 5.709.742,76 €

PRESSUPOST TOTAL ABANS D’IVA 52.266.106,84 €

IMPORT DE L’ IVA (21 %) 10.975.882,44 €

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE DE L’OBRA 63.241.989,28 €

PRESSUPOST DE LES EXPROPIACIONS 623.435,73 €

MESURES CORRECTORES DE L’IMPACTE AMBIENTAL (HIDROSEMBRES I PLANTACIONS) 265.296,60 €

PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ 64.130.721,61 €

El Pressupost per a Coneixement de l’Administració ascendeix a SEIXANTA-QUATRE MILIONS CENT TRENTA MIL SET-CENTS VINT-I-UN EUROS AMB SEIXANTA-UN CÈNTIMS (64.130.721,61 €).

5 PROPOSICIÓ DE CONDICIONS CONTRACTUALS

5.1 Revisió de Preus

En compliment del Reial Decret 1098/2001 de 12 d’octubre pel que s’aprova el Reglament General de la Llei de Contractes del les Administracions Públiques i dels articles 77, 78, 79,


Clau: DB-02125.2

Memòria 23

80, 81 i 82 de la Llei 30/2007 de 30 d’Octubre de Contractes del Sector Públic, per tractar-se d’un contracte d’obra en que el termini d’execució excedeix dotze (12) mesos, té revisió de preus. Per a determinar aquesta fórmula s’han calculat els tants per ú que representen cadascuna de les classes d’obra corresponents a Estructures de formigó armat i pretesat, Construcció de carreteres amb ferms de mescles bituminoses, Senyalització horitzontal, Senyalització vertical i abalisament i Barreres metàl·liques de seguretat. Les fórmules de revisió s’han aplicat les incloses en el Reial Decret 1359/2011, de 7 d’octubre.

Classe d'ObraPressupost

d'execució materialTant per 1 A B C E F L M O P Q R S T U V X

Terme fix

Fórmula 111 31.300.264,08 € 0,713 0,01 0,05 0,12 0,09 0,01 0,01 0,03 0,01 0,08 0,23 0,01 0,35Estructures de formigó armat i pretesat 0,007 0,036 0,086 0,064 0,007 0,007 0,021 0,007 0,057 0,164 0,007 0,249Fórmula 141 10.055.518,48 € 0,229 0,01 0,05 0,09 0,11 0,01 0,01 0,02 0,01 0,12 0,17 0,01 0,39Construcció de carreteres amb ferms de mescla bituminosa

0,002 0,011 0,021 0,025 0,002 0,002 0,005 0,002 0,027 0,039 0,002 0,089

Fórmula 161 43.717,90 € 0,001 0,14 0,33 0,01 0,08 0,44Senyalització horitzontal de carreteres 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000Fórmula 171 235.896,76 € 0,005 0,04 0,02 0,02 0,12 0,01 0,5 0,29Senyalització vertical i abalisament 0,000 0,000 0,000 0,001 0,000 0,003 0,002Fórmula 172 2.285.700,97 € 0,052 0,02 0,03 0,02 0,01 0,73 0,19Barreres metàl∙liques de seguretat 0,001 0,002 0,001 0,001 0,038 0,010TOTAL PRESSUPOST 43.921.098,19 €Coeficients resultants 1,000 0,01 0,05 0,11 0,09 0,01 0,00 0,01 0,00 0,03 0,01 0,09 0,24 0,01 0,00 0,00 0,00 0,35Coeficients de la fórmula núm. 111 0,01 0,05 0,12 0,09 0,01 0,01 0,03 0,01 0,08 0,23 0,01 0,35Diferències 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 ‐0,01 ‐0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

D’aquesta determinació s’ha escollit la fórmula polinòmica núm. 111 “Estructuras de hormigón armado y pretensado.”, que té la següent expressió:

Kt = 0,01At/Ao + 0, 05Bt/Bo + 0, 12Ct/Co + 0, 09Et/Eo + 0, 01Ft/Fo + 0, 01Mt/Mo + 0, 03Pt/Po + 0, 01Qt/Qo + 0, 08Rt/Ro + 0, 23St/So + 0, 01Tt/To + 0, 35


Clau: DB-02125.2

Memòria 24

5.2 Classificació del contractista

En compliment dels articles 25, 26, 27, 28, 29, 36 i 1del Reial Decret 1098/2001 de 12 d’octubre pel que s’aprova el Reglament General de la Llei de Contractes del les Administracions Públiques i dels article 65 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la llei de Contractes del Sector Públic, a continuació es proposa la classificació que s’ha d’exigir als Contractistes per admetre’ls a la licitació de l’execució d’aquestes obres.

Grup SubgrupPressupost

Execució Material (€)

Pressupost Execució per

Contracte + IVA (€)

% de l'activitat respecte al

total de l'obra

Durada activitat (mesos)

Anualitat mitjana de l'obra parcial

(€)Categoria

1. Desmunts i buidats 1.529.385,8 2.202.162,54 3,48% 7 3.775.135,79 f2. Esplanacions 830.293,0 1.195.538,89 1,89% 11 1.304.224,24 e2. de formigó armat 3.248.715,7 4.677.825,66 7,40% 9 6.237.100,89 f3. de formigó pretesat 416.349,9 599.502,25 0,95% 1 7.194.027,00 f4. metàl·lics (mixtes) 30.059.793,1 43.283.096,08 68,44% 18 28.855.397,39 f

G. Vials i pistes4. Amb ferms de mescles bituminoses 1.316.496,2 1.895.622,92 3,00% 10 2.274.747,51 e

B. Ponts, viaductes i grans estructures

A. Moviment de terres i perforacions

Segons els resultats mostrats a la última taula, el Contractista haurà d’acreditar la categoria següent per executar les obres del present Projecte Constructiu:

Grup B. Subgrup 4. Categoria f.

6 CONTROL DE QUALITAT

En compliment de la normativa vigent s’ha elaborat un Pla de control de Qualitat per a l’execució de les obres. A l’annex 02 queda reflectit la proposta del pla on s’assenyalen les unitats objecte de control, el tipus, la freqüència i la quantitat d’assaigs a realitzar.

Durant l’execució de l’obra, la Direcció d’Obra podrà determinar la modificació de les freqüències establertes, així com la realització d’assaigs no previstos inicialment a la proposta del pla del control de qualitat.

Pel tipus de control a realitzar, i d’acord amb el Decret 257/2003 de 21 d’octubre, els laboratoris competents pel desenvolupament previstos al pla de control de qualitat hauran d’estar acreditats en els següents apartats:

1 GRUP D’ÀMBITS DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EH)

Àmbit de control del formigó, dels seus components i de les armadures d’acer (EHA) Àmbit de control del formigó i dels seus components (EHC) Àmbit de control del formigó fresc (EHF) 2 GRUP D’ÀMBITS DE GEOTÈCNIA (GT)

Àmbit de sondeigs, toma de mostres i assaigs in situ per reconeixements geotècnics (GTC) Àmbit d’assaigs de laboratori de geotècnia (GTL) 3 GRUP D’ÀMBITS DE VIALS (VS)

Àmbit de sols, àrids, mescles bituminoses i materials constituents de vials (VSG)

Àmbit de control de ferms flexibles i bituminosos de vials (VSF)

El pressupost del Pla de Control de Qualitat ascendeix a la quantitat de 756.030,39 €, el qual suposa un 1,45 % del Pressupost d’Execució Material de l’Obra, amb un 6% de Benefici Industrial i un 13% de Despeses Generals.

7 RELACIÓ DE SUSBSISTEMES D’OBRA SUSCEPTIBLES DE LA SEVA CONTRACTACIÓ

A continuació es relaciona el conjunt de subsistemes d’obres i instal·lacions que formen part del projecte i que, bé degut al seu important volum respecte el total de les obres, o bé degut a la seva complexitat o especificitat tècnica, aquests subsistemes són susceptibles d’ésser subcontractats a tercers per part de l’adjudicatari de les obres:

Enderrocs (0,35%) Reposició de SSAA (1,23%)

o Endesa (0,36%) o Telefónica (0,13%) o Sorea (0,10%) o ACA (0,25%) o Ajuntament de Castellgalí - Enllumenat (0,25%) o Hidroelèctrica Selga (0,07%)

Pantalles/pilons (1,16%) Moviment de terres (capes granulars) (1,75%) Capes de ferm de mescles bituminoses (3,00%) Elements prefabricats de formigó en massa/armat/pretensat (0,28%) Taller d’estructures metàl·liques (36,76%) Elements de defensa i protecció (0,88%) Senyalització horitzontal (0,10%) Senyalització vertical de codi/orientació (0,53%)

8 DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA

En compliment de l’article 127 del Reial Decret 1098/2001 de 12 d’octubre pel que s’aprova el Reglament General de la Llei de Contractes del les Administracions Públiques i dels article 107 de la Llei 30/2007 de 30 d’Octubre de Contractes del Sector Públic es manifesta que el projecte comprèn una obra completa en el sentit exigit en l’article 125 del Reial Decret 1098/2001 de 12 d’Octubre, ja que conté tots i cadascun dels elements que són precisos per a la utilització de l’obra i és susceptible d’ésser lliurada a l'ús general.

Així mateix, es fa constar que l’obra compleix els requisits exigits per la Llei 3/2007 de 4 de juliol de l’Obra Pública i concretament allò reflectit a l’article 18 de la mateixa.


Clau: DB-02125.2

Memòria 25

9 DOCUMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE

DOCUMENT NÚM. 1 MEMÒRIA I ANNEXOS MEMÒRIA

ANNEXOS A LA MEMÒRIA

ANNEX 1. ANTECEDENTS

ANNEX 2. QUALITAT I MEDI AMBIENT

ANNEX 3. CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA

ANNEX 4. TRAÇAT

ANNEX 5. MOVIMENT DE TERRES

ANNEX 6. FERMS I PAVIMENTS

ANNEX 7. CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE

ANNEX 8. GEOLOGIA I GEOTÈCNIA

ANNEX 9. TRÀNSIT

ANNEX 10. ESTRUCTURES I MURS

ANNEX 11. ESTUDI DE L’ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’OBRA

ANNEX 12. SENYALITZACIÓ, ABALISAMENT I DEFENSES

ANNEX 13. ANÀLISI DE LA SEGURETAT VIÀRIA

ANNEX 14. SERVEIS AFECTATS

ANNEX 15. EXPROPIACIONS

ANNEX 16. OBRES COMPLEMENTÀRIES

ANNEX 17. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

ANNEX 18. PLA DE TREBALLS

ANNEX 19. JUSTIFICACIÓ DE PREUS

ANNEX 20. PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ

ANNEX 21. INTEGRACIÓ AMBIENTAL I MESURES CORRECTORES D’IMPACTE AMBIENTAL

ANNEX 22. PLA DE CONSERVACIÓ I EXPLOTACIÓ VALORAT

ANNEX 23. TITULARITATS I CATÀLEGS

ANNEX 24. ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ

ANNEX 24BIS. REPORTATGE FOTOGRÀFIC

DOCUMENT NÚM. 2 PLÀNOLS 1. PLÀNOL ÍNDEX I DE SITUACIÓ

2. PLÀNOL DE CONJUNT

3. TRONC PRINCIPAL

4. ENLLAÇ CASTELLGALÍ

5. ACCÉS CASTELLGALÍ

6. VARIANTS DE CARRETERES I CAMINS

7. SECCIONS TIPUS I DETALLS

8. ENDERROCS

9. DRENATGE

10. OBRES DE FÀBRICA I MURS

11. SENYALITZACIÓ, ABALISAMENT I DEFENSES

12. OBRES COMPLEMENTÀRIES

13. SERVEIS AFECTATS

14. EXPROPIACIONS

15. SENYALITZACIÓ I ORDENACIÓ DEL TRÀNSIT DURANT LES OBRES

16. MESURES CORRECTORES D’IMPACTE AMBIENTAL

DOCUMENT NÚM. 3 PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

DOCUMENT NÚM. 4 PRESSUPOSTOS AMIDAMENTS AUXILIARS

AMIDAMENTS

ESTADÍSTICA DE PARTIDES

QUADRE DE PREUS NÚM. 1

QUADRE DE PREUS NÚM. 2

PRESSUPOSTOS PARCIALS

PRESSUPOST GENERAL


Clau: DB-02125.2

Memòria 26

10 CONCLUSIÓ

Amb tot el que s’exposa a la Memòria i altres documents, es considera que queda definit el projecte constructiu “Millora General. Desdoblament. Carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet - Manresa”, de Clau: DB-02125.2, amb l'abast corresponent a un projecte constructiu.

Amb tot l'anterior es considera suficientment explicat i justificat el Projecte que es sotmès a la Superioritat per si s’estima convenient la seva aprovació.

Barcelona, novembre de 2014

ELS ENGINYERS AUTORS DEL PROJECTE

Signat: Josep Secanell i Nadales Signat: Ferran Casanovas i Baró

AUDING S.A. TEC4


Clau: DB-02125.2

Apèndix 1:

Resum de dades generals obtingut del programa “Sistema d’Informació Tècnica d’Obra” (SITO)

Memòria

10/07/2015Data:

1. Identificació del projecte

Clau:

Descripció:

DB-02125.2

Desdoblament C-55. Castellgalí

Millora general.Desdoblament de la C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet -Manresa

Títol complet:

Data redacció:

Tipus projecte:

Tipus d'obra:

Import pressupost (PECii)

Ratio Import (PECii)/Longitud:

30/11/2014

Projecte constructiu d'Obra Principal

Desdoblament de calçada

2.850,0063.241.989,28

Longitud:

22.190.171,68

m€

€/Km

2. Municipis afectats

Municipi Pressupost (PECii)Km projecteProvínciaComarca % PressupostSANT VICENÇ DE CASTELLET Bages Barcelona 0,25 3.564.252,64 5,64

CASTELLGALÍ Bages Barcelona 2,60 59.677.736,51 94,36

MANRESA Bages Barcelona 0,00 0,00 0,00

3. Carreteres afectades

Codi Descripció PK inicial PK final24,70021,500C-55/a-ABRERA - MANRESA

4. Característiques tècniques tronc

Longitud:

Longitud via lenta:

% via lenta:

Secció tipus:

Velocitat especifica:

Pendent màxim:

Radi mínim:

Kv mínim còncau:

Kv mínim convex:

Trànsit actual:

Trànsit pesat actual:

Trànsit previst horitzó:

2.850,00

0,00

0,00

14 / 19

80

5,00

535,00

4.500,00

15.300,00

32.303

7

54.873

m

m

m /m

Km/h

m

m

m

%

Veh/dia

Veh/dia

%

Geometria

Trànsit

Pàgina: 1

Trànsit pesat previst horitzó:

Trànsit previst posta en marxa:

Trànsit pesat previst posta en marxa:

Any horitzó:

Any posta en marxa:

7

36.926

7

2.034

2.014

Veh/dia

%

%

Ferms

Descripció material Gruix (cm)Nº capa

Longitud: 2.850,00 m

Sòlciment 201Mescla bituminosa G-20 102Mescla bituminosa S-20 73Mescla bituminosa tipus microaglomerat M-10 34

5. Dades Enllaços - Interseccions - Rotondes

* Estimació de pressupost sense incloure obres de fàbrica, senyalització i abalisament

Nom Tipus PK Carretera amb la que enllaça Pressupost(PECii)*

Distància enllaçmés proper

Enllaç Castellgalí Enllaç Diamant oClàssic - DiamantRotonda

23,100 1.200,00 1.501.369,43€

Enllaç Els Torrents Enllaç Trompeta -TrompetaIncompleta ocorretg

24,400 1.200,00 110.968,32€

Accés castellgalí 0,000 C-12/a-AMPOSTA - FLIX 0,00 1.779.795,05€

Accés els Torrents 0,000 0,00 315.342,38€

6. Obres de fàbrica

CALAIXOS

Codi Tipus PK Amplada(m)

Alēada(m)

Longitud(m)

Pressupost(PECii) €

Ratio (€/m)

63.934,08767.208,9512,005,8515,001,277Calaix prefabricatCalaixempentatOF 23.1.1

22.069,741.765.578,9480,005,0015,0023,000Calaix "in situ" i d'altresCalaix OD23.0

23.604,72483.896,8020,505,9513,0023,172Calaix "in situ" i d'altresCalaix OF23.1 PI

ESTRUCTURES

Codi Tipus Amplada (m)

PK Longitud(m)

Superfície(m²)


Ratio (€/m²)

EstructuraPS OF 24.2

Pont amb biguespref. Caixó

24,206 10,10 30,40 307,04 600.637,83 1.956,22

MURS

Pàgina: 2

MURS

Codi Tipus Alēadamitjana (m)

Longitud(m)

PK inici PK final Superfície(m²)


Ratio (€/m²)

Murd'esculleraM21.6

Mur escollera 10,00 270,00 2.700,00 21,610 22,172 1.249.898,79 462,93

Mur deformigóM24.1

Mur formigo 8,00 99,00 792,00 24,130 24,227 528.553,44 667,37

Mur deformigóM24.2

Mur formigo 7,50 166,40 1.248,00 24,230 24,320 914.706,48 732,94

Mur deformigóM24.3

Mur formigo 4,32 67,82 292,98 24,230 24,380 217.881,01 743,67

VIADUCTES

PK final Nº VansPK iniciTipusCodi Superfície(m²)

Longitud(m)

Amplada (m)


Ratio (€/m²)

ViaducteOF 22.0

Voltes "insitu" id'altres

21,900 22,610 22,00 700,0015.400,00 12 25.499.487,70 1.655,81

ViaducteOF 23.7

Voltes "insitu" id'altres

23,650 24,140 22,00 470,0010.340,00 8 17.182.970,59 1.661,80

ViaducteOF 23.1.2

Viaducte ambtauler "insitu"

1,374 1,328 11,20 47,00 526,40 1 599.502,26 1.138,87

8. Serveis afectats

TotalPressupost obra civilCompanyiaNúmero Pressupost obra mecànica(PECii) (€)(PECii) (€) (PECii) (€)

Endesa Distribución, S.A. 229.843,221

Companyia TelefònicaNacional d'Espanya

84.989,532

Altres Companyies d'Aigües 63.643,723

Altres Serveis Públics 160.322,554

Altres Serveis Públics 155.257,795

Altres Serveis Privats oParticulars

37.606,706

Altres Companyies Elèctriques 45.406,767

Gas Natural 786,108

777.856,35TOTAL

9. Expropiacions

Municipi Superfícieexpropiada (m²)

Nº finquesexpropiades

Nº viviendesexpropiades

Pressupost (PECii) €

0142.273,08 0 537.333,26SANT VICENÇ DE CASTELLET,CASTELLGALÍ, MANRESA

0142.273,08 0 537.333,26TOTAL

Pàgina: 3

10. Ocupacions Temporals

Municipi Nº finquesafectades

Superfícieafectada (m²)


0 43.286,24 64.444,53SANT VICENÇ DE CASTELLET, CASTELLGALÍ,MANRESA

0 43.286,24 64.444,53TOTAL

11. Servituds de pas

Municipi Nº finquesafectades

Superfícieafectada (m²)


0 10.369,64 21.657,94SANT VICENÇ DE CASTELLET, CASTELLGALÍ, MANRESA

0 10.369,64 21.657,94TOTAL

12. Amidaments

Moviments de terres

Esbrossada m2118.526,294

Excavació en desmunt m3218.667,790

Terraplè procedent de l'obra m3161.054,630

Terraplè de préstec m36.923,100

Terraplè total m3167.977,730

Esplanada millorada m335.158,000

Ferms

Materials granulars en capes base m318.448,200

Mescles bituminoses t22.007,430

Betum t966,450

Barreres de seguretat

Flexibles m7.308,000

Rígides m2.076,000

Formigó i acer

Formigó m334.853,280

Formigó en prefabricats m3151,340

Acer actiu, passiu i estructural t12.503,334

14. Resum pressupost

PECii (€)

Treballs previs 312.461,22

Pàgina: 4

Moviments de terres 3.476.208,08

Esbrossada 78.506,36

Desmunt 2.202.162,53

Terraplè de préstec 812.863,39

Terraplè procedent de l'obra 382.675,80

Terraplè total 1.195.539,19

Drenatge 1.065.715,71

Drenatge longitudinal 980.167,50

Drenatge transversal 85.548,21

Obres de fàbrica 49.810.322,79

Calaixos 3.016.684,69

Murs 2.911.039,72

Estructures 600.637,83

Viaductes 43.281.960,55

Afermats 3.008.740,43

Materials granulars 919.165,97

Aglomerants bituminosos 1.126.358,79

Betum 963.215,67

Senyalització i abalisament 1.197.487,94

Senyalització horitzontal 62.949,38

Senyalització vertical 311.865,39

Abalisament 27.802,33

Barreres de seguretat flexibles 513.377,94

Barreres de seguretat rígides 281.492,90

Urbanització 217.733,47

Paviments 217.733,47

Serveis afectats 777.856,35

Instal·lacions de serveis 130.303,37

Enllumenat públic 130.303,37

Obres complementàries 1.957.585,39

Pàgina: 5

Partides alçades 1.287.574,39

265.296,60Mesures correctores medioambientals:

0,00Pressupost serveis afectats (obra mecànica):

623.435,73Pressupost expropiacions:

63.241.989,28Pressupost per contracte (PECii):

Pressupost per coneixement de l'Administració: 64.130.721,61

Pàgina: 6

MEMÒRIA · Projecte Constructiu. Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500...

Documents

Transcript of MEMÒRIA · Projecte Constructiu. Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500...