1

Hans Memling: Escenes de la passió de Crist, 1471 Llista d’escenes 1. Entrada a Jerusalem 2. Purificació del Temple 3. Judes s’ofereix per trair Jesús 4. L'Últim Sopar 5. Pregària a Getsemaní 6. Detenció de Jesús 7. Negacions de Pere 8. Jesús davant de Pilat 9. Flagel·lació 10. Coronació d’espines 11. Jesús davant d’Herodes 12. Ecce homo 13. Via Crucis 14. Claven Jesús a la creu 15. Jesús mor crucificat 16. Davallament de la creu 17. Jesús és posat al sepulcre 18. Jesús baixa als inferns 19. Resurrecció 20. Noli me tangere 21. Aparició al llac de Galilea Cites bíbliques: cada fragment es correspon amb una de les escenes anteriors Jesús va cridar amb tota la força: Pare, confio el meu alè a les teves mans.

I havent dit això, va expirar. (Lc 23,46) Quan s'enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li

carregaren la creu perquè la portés darrere d'ell. (Lc 23,26) Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota -que vol dir «lloc de la Calavera».

Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus, a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren. El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.» (Mc 15,22-26

Els soldats se'l van endur a l'interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d'espines que havien trenat i l'anaven saludant: Salve, rei dels jueus! Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i s'agenollaven per fer-li homenatge. (Mc 15,16-19)

Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. Jesús els digué: Veniu a menjar. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts. (Jn 20,11-14)

2

Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d'Arimatea, una vila jueva, i esperava l'arribada del Regne de Déu. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Va baixar-lo de la creu, l'embolcallà amb un llençol i el va dipositar... (Lc 23,50-53)

Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i els deia: Diu l'Escriptura: El meu temple serà anomenat "casa d'oració", però vosaltres en feu una cova de lladres. (Mt 21,12-13)

Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: Aquí teniu l'home! Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: Crucifica'l, crucifica'l! (Jn 19,5-6)

El moment de la resurrecció no apareix als evangelis. Sí que es diu que les autoritats van fer custodiar el sepulcre per sentinelles i que les dones van trobar-lo obert i buit quan hi van anar.

Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat. (Mt 27,26)

Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient: Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats. (Mt 26,26-28)

Jesús li diu: Dona, per què plores? Qui busques? Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré. Li diu Jesús: Maria! Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: Rabuni -que vol dir «mestre». Jesús li diu: Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu." Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.» (Jn 20,15-18)

Llavors un dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots i els digué: Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata. I des d'aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo. (Mt 26,14-16)

Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de fer lligar Jesús, se'l van endur i l'entregaren a Pilat. Pilat el va interrogar: Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: Tu ho dius. (Mc 15,1-2)

Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l'anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d'ells i s'acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l'home? Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren: Senyor, ¿ataquem amb l'espasa? I un d'ells va donar un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta. Però Jesús va dir: Deixeu-los fer! I tocant-li l'orella, el va guarir. (Lc 27,47-51)

3

Els evangelis no parlen de la baixada de Jesús als inferns. Aquesta escena apareix a l’evangeli apòcrif de Nicodem (del segle IV) i és usada sobretot en l’Església Oriental que explica la resurrecció a través d’aquesta imatge: Jesús mor i baixa als inferns on destrueix el poder de la mort tot enduent-se els sants cap al cel.

Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar. Molts van estendre els mantells pel camí, i d'altres, ramatge que tallaven dels camps. Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven: Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel! (Mc 11,7-10)

Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: És veritat que tu també ets d'ells: si fins i tot se't nota per l'accent amb què parles! Llavors es posà a maleir i a jurar dient: Jo no conec aquest home! A l'instant va cantar el gall. Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora va plorar amargament. (Mt 26,73-75)

Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles: Seieu aquí mentre jo prego. Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, i els digué: Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu. (Mc 14,32-34)

Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús. (Jn 19,40-42)

Herodes es va alegrar molt de veure'l. Feia temps que ho desitjava, perquè sentia a parlar d'ell i esperava veure-li fer algun prodigi. L'anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. (Lc 23,8-9)