Memoria 2010 lf_versio_web

61

description

Memòria d'actuació 2010 Linguamón-Casa de les Llengües (Generalitat de Catalunya)

Transcript of Memoria 2010 lf_versio_web

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 20102 3EQUIP I COL·LABORADORS

MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 42

LIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUES En MULTILIngüISME 44

LIngUAMÓn ORgAnITzACIOnS I EMPRESA 50

CàTEDRA DE MULTILIngüISME LIngUAMÓn - UOC 56

LIngUAMÓn MEDITERRànIA 62

OBSERvATORI LIngUAMÓn DE LES LLEngüES 68

MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS 74

ORgAnISMES InTERnACIOnALS 76

ORgAnISMES EUROPEUS 82

PROgRAMES 12

MULTILIngüISME I SOCIETAT 14

CAn RICART, SEU DE LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüES 16

PLA MUSEOLÒgIC I MUSEOgRAfIA 26

DOCUMEnTALS I COL·LECCIOnS AUDIOvISUALS 28

PROgRAMACIÓ CULTURAL 34

InTRODUCCIÓ 08

WEB InSTITUCIOnAL, CAnALS 2.0, BUTLLETí ELECTRÒnIC I PUBLICITAT 100

COMUnICACIÓ 86

nOTíCIES, nOTES I DOSSIERS DE PREMSA 88

LIngUAMÓn ALS MITjAnS 94

ínDEX

LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüESEQUIP I COL·LABORADORS 110

7.000 m2 dedicats a les llengües, al bell mig del districte de la societat

del coneixement i un nou motor cultural connectat amb les comunitats

lingüístiques, el públic general, els especialistes i organismes que treballen

pel multilingüisme i la promoció dels valors de la diversitat lingüística.

L’enclavament de Linguamón - Casa de les Llengües al districte tecnològic

del 22@ potenciarà, a més, el seu paper com a pol d’innovació al voltant de

les noves tecnologies aplicades a les llengües.

Linguamón - Casa de les Llengües és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, creat l’any 2005.

InTRODUCCIÓ

La missió de Linguamón - Casa de les Llengües és ser un cen-tre de difusió de coneixements sobre la diversitat lingüística del món i oferir serveis sobre gestió del multilingüisme, mitjançant iniciatives adreçades al gran públic per acostar el món de les llengües als ciutadans; fer viure la riquesa lingüística de manera positiva a la societat; crear consciència per la sostenibilitat de la diversitat lingüística i traslladar les grans possibilitats que les llengües i les seves comunitats ofereixen.

D’altra banda, per mitjà dels serveis especialitzats, es tracta de dur a terme iniciatives al voltant de les llengües per contribuir a la millora del desenvolupament social i econòmic de la societat, de manera que els models de gestió del multilingüisme propo-sats incideixin positivament en la cohesió social, la competitivi-tat i l’economia d’un país, així com en el desenvolupament soci-al i laboral de la ciutadania.

Durant el 2010 destaca l’activitat duta a terme per aprofundir en l’estratègia d’internacionalització, amb l’objectiu que Linguamón - Casa de les Llengües sigui present en els debats mundials so-bre la diversitat lingüística i el multilingüisme de les societats. En aquest sentit, el pla de presentacions i relacions institucionals establertes a partir de l’organització del I Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, celebrat a la seu de l’ONU a Nova York el desembre del 2008, i de la coorganització al Brasil i a Egipte del II i III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament, els anys 2009 i 2010, s’ha anat consolidant a partir dels projectes duts a terme i les noves línies de relació i treball conjunt fixats.

D’altra banda, pel que fa al marc de proximitat i tenint en comp-te que Linguamón - Casa de les Llengües estarà ubicat a la se-va nova seu de l’antiga fàbrica de Can Ricart, al Poblenou, i que formarà part, com a centre especialitzat en multilingüisme, de la dinàmica del 22@, destaquen les visites organitzades al Centre de Visitants, l’espai situat al mateix recinte de Can Ricart, per donar a conèixer als ciutadans, mentre durin les obres de reha-bilitació de la nova seu, el projecte i l’evolució de les obres; i la programació cultural que s’hi ha ofert al llarg de l’any: Festa Lin-guamón, Cafè Lebab o Revetlla de les Llengües, per exemple.

En relació amb l’activitat de Multilingüisme i serveis especialit-zats, destaca el projecte de reflexió estratègica iniciat per im-pulsar el Clúster del Multilingüisme de Catalunya i millorar la competitivitat de les empreses i centres de recerca del sector. A més, s’ha continuat treballant en els programes i serveis posats en funcionament, entre els quals destaquem: Linguamón-Bo-nes Pràctiques, la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, l’Observatori Català de la Llengua Amaziga i els acords de col-laboració amb la Universitat de Barcelona per a la documenta-ció de llengües i la recerca sociolingüística sobre les comunitats lingüístiques mitjanes, i amb la Universitat de les Illes Balears sobre l’estudi, la identificació i la difusió de les llengües presents a les Balears.

El pla d’actuació de Linguamón - Casa de les Llengües s’organitza en tres línies de treball d’intervenció directa, els programes, i el pla de comunicació.

PROgRAMESAquesta línia, que aplega els objectius i les actuacions que s’adrecen a especialistes, organismes i empreses, ha centrat la seva activitat en els programes següents: Linguamón Bones Pràctiques en Multilingüisme; Linguamón organitzacions i empresa; Càtedra de Multilingüisme Linguamón – UOC; Linguamón Mediterrània, i Observatori Linguamón de les Llengües.

Amb aquesta línia s’ha treballat per situar Linguamón - Casa de les Llengües com a referent català per al multilingüisme, per contribuir a fer de Catalunya un referent internacional en la gestió del multilingüisme i per incidir en el discurs i les agendes internacionals a partir de la col·laboració permanent i el treball en xarxa amb d’altres organitzacions.

Aquesta línia, adreçada a promoure el coneixement de llengües i l’actitud de respecte de la diversitat lingüística del món entre els ciutadans i les ciutadanes, s’ha estructurat a l’entorn dels programes següents: Can Ricart, seu de Linguamón – Casa de les Llengües; pla museològic i museografia; documentals i col·leccions audiovisuals, i programació cultural.

MULTILIngüISME I SOCIETAT

MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS

MULTILIngüISME I SOCIETAT

CAn RICART, SEU DE LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüES / PLA MUSEOLÒgIC I MUSEOgRAfIA / DOCUMEnTALS I COL·LECCIOnS AUDIOvISUALS / PROgRAMACIÓ CULTURAL

El 2010 ha estat l’any de l’impuls definitiu del projecte de rehabilitació de la nova seu de Lingua-món - Casa de les Llengües a Can Ricart, atès que s’ha obtingut l’aprovació definitiva de la Co-missió de Patrimoni, s’han expedit les corresponents llicències municipals i s’ha procedit a la li-citació de l’execució de les obres i a la consegüent adjudicació. Cap a finals de l’exercici s’han iniciat els treballs preparatoris per a l’execució de les obres.

El Centre de Visitants de Can Ricart ha iniciat el seu funcionament amb uns resultats positius, atès que entre visites lliures, visites concertades i activitats programades ha estat vist per més de 5.000 persones durant l’any 2010.

Així mateix, el trasllat de les dependències de Linguamón - Casa de les Llengües a l’edifici Media-TIC facilitarà, gràcies a la proximitat a Can Ricart, una penetració gradual en el barri, al marge de contribuir a reforçar els plantejaments estratègics del projecte, per la integració en un sector tecnològic emergent.

A finals del 2014 Catalunya tindrà un nou equipament cultural de 7.000 m2 obert a tothom i des-tinat a una àmplia oferta d’exposicions sobre la diversitat lingüística i altres activitats culturals relacionades.

Can Ricart, situat al nou districte tecnològic de Barcelona, al 22@, serà la futura seu de Lingua-món - Casa de les Llengües, un nou espai de difusió cultural especialitzat en la diversitat lingüísti-ca i el multilingüisme:

· 2.000 m2 d’exposicions· Espais polivalents per a formació i activitats· Oficines i serveis especialitzats· Auditori· Mediateca

CAn RICART, SEU DE LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüES

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201016 17MULTILIngüISME I SOCIETAT

2009

Gener-març 2009

Elaboració de l’estudi de patologies de l’edifici, com a pas previ i imprescindible per a la sol·licitud de la llicència d’obres

Abril 2009

Aprovació del projecte bàsic per part de la Comissió Tècnica del Patrimoni Industrial del Poblenou

Abril 2009

Cessió del dret de superfície de l’Ajunta-ment de Barcelona al consorci Casa de les Llengües

Abril 2009

Sol·licitud a l’Ajuntament de Barcelona de les corresponents llicències per a les obres

Maig 2009

Aprovació del projecte bàsic per part de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural (CTPC) de Barcelona, condicionada a la realització d’uns sondeigs arqueològics

Juny 2009

Aprovació del Pla Especial Urbanístic de definició i concreció dels paràmetres d’edificació al recinte industrial de Can Ricart

Juliol-agost 2009

Elaboració per part dels serveis de l’Ajun-tament de Barcelona del Projecte d’Inter-venció Arqueològica

Setembre-novembre 2009

Execució dels treballs inclosos en el Pro-jecte d’Intervenció Arqueològica

Novembre 2009

Aprovació dels treballs de consolidació estructural inclosos a la primera fase del projecte executiu per part de la CTPC de Barcelona

Inauguració del Centre de Visitants en un espai habilitat per la Casa de les Llengües al recinte de Can Ricart

Desembre 2009

Acord del Govern de la Generalitat d’apro-vació de la inversió corresponent a la pri-mera fase de les obres (9 M€) i d’encàr-rec a GISA per gestionar la licitació de les obres

Ampliació del Projecte d’Intervenció Arqueològica

Execució dels treballs inclosos en l’ampliació del Projecte d’Intervenció Arqueològica

2010

Gener 2010

Aprovació provisional de la resta de la fa-se 1 del projecte executiu per part de la CTPC de Barcelona, condicionada al se-guiment dels treballs arqueològics

Març 2010

Aprovació definitiva de la fase 1 del pro-jecte executiu, per part de la CTPC de Barcelona

Lliurament per part de l’Ajuntament de Barcelona de les prescripcions arqueolò-giques que cal incloure en el projecte exe-cutiu i en els plecs de licitació

Maig 2010

Acord del Govern de la Generalitat d’apro-vació d’un nou import i una nova distribu-ció de les anualitats de la inversió corres-ponent a la fase 1 de les obres (11 M€)

Maig-octubre 2010

Licitació i adjudicació de les obres

Octubre 2010

Obtenció de la llicència d’activitats

Desembre 2010

· Obtenció de la llicència d’obres· Signatura del contracte entre GISA i

l’empresa adjudicatària· Treballs preparatoris per a l’inici de les

obres al gener de 2011

2006

11.07.2006

Generalitat i Ajuntament de Barcelona signen l’acord de cessió i rehabilitació de l’edifici

04.11.2006

Inici del concurs públic d’idees, d’àmbit europeu, per seleccionar l’estudi d’arqui-tectes que farà el projecte de rehabilitació

2007

20.06.2007

Resolució del concurs públic

Desembre 2007

Contractació de l’estudi arquitectònic bà-sic i executiu

2008

Gener-maig 2008

Elaboració de l’estudi de mobilitat, el geotècnic i el topogràfic

Abril- maig 2008

Lliurament projecte arquitectònic bàsic

Desembre 2008

Lliurament avantprojecte arquitectònic executiu

CALEnDARICan Ricart, seu de la Casa de les Llengües

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201018 19MULTILIngüISME I SOCIETAT

ACTUACIOnS

Gestió de la seguretat de l’edifici

S’han revisat els manuals operatius del personal de vigilància destinat a Can Ricart, s’han dut a terme les actuacions de co-ordinació necessàries amb l’empresa adjudicatària de les obres de Can Ricart i amb els responsables de les obres de rehabili-tació d’Hangar. Així mateix, s’ha gestionat amb Parcs i Jardins les actuacions de manteniment de l’arbrat de l’espai annex al Centre de Visitants i s’ha tramitat davant l’Ajuntament la docu-mentació necessària per obtenir les autoritzacions per a la ce-lebració del Festival Cafè Lebab. Finalment, s’ha actualitzat la corresponent pòlissa d’assegurances.

Gestió dels tràmits necessaris

per a l’inici de les obres

S’ha fet el seguiment corresponent davant l’Ajuntament de la tramitació de les llicències. Després de donar resposta als di-versos requeriments formulats des de l’Ajuntament, s’han obtin-gut les llicències d’activitats i d’obres. Així mateix, s’ha aprovat l’Acord del Govern de la Generalitat mitjançant el qual es redis-tribueix en els anys 2010, 2011 i 2012 la inversió necessària per fer front a la primera fase de les obres. Finalment, s’ha vetllat pel compliment del calendari de desenvolupament del concurs públic en virtut del qual s’han licitat les obres corresponents a la primera fase de rehabilitació de Can Ricart. L’adjudicació ha tin-gut lloc després de l’estiu.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201020 21MULTILIngüISME I SOCIETAT

Gestió del Centre de Visitants

Més de 5.000 persones han passat pel Centre de Visitants de Linguamón - Casa de les Llengües des que es va inaugurar el 20 de novembre del 2009. El Centre de Visitants és un espai situat al mateix recinte de Can Ricart que funciona com a centre d’activitats i d’exposició permanent al 22@ durant el procés de rehabilitació de la futura seu.

Des de la seva inauguració, per la futura seu de Linguamón han passat polítics, com ara el con-seller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, o l’expresident del Govern, Pasqual Mara-gall; periodistes, com el director de Catalunya Ràdio, Ramon Mateu, o la directora de TV3, Mòni-ca Terribas; i diverses personalitats del món de la cultura, la ciència, o les institucions públiques, com la directora de l’Oficina de la UNESCO a Nova York, Christine Alfsen, o el secretari general de la Fundació Roberto Marinho, Hugo Barreto.

A continuació esmentem algunes de les persones que han pas-sat pel Centre de Visitants durant el 2010:

· 8 de gener. Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya.

· 10 de febrer. Ramon Mateu, director de Catalunya Ràdio, i Jo-sep Sanz, cap de Gabinet i Comunicació.

· 24 de febrer. Equip de Traductors de Linguamón - Casa de les Llengües.

· 25 de febrer. Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca.

· 5 de març. Grup de Bones Pràctiques.· 8 de març. Mauro Rosi, responsable del Departament d’Ex-

pressions Culturals i Indústries Creatives de la UNESCO.· 13 de març. Programa BCN en marxa, impulsat per l’Ajunta-

ment de Barcelona.· 20 de març. Programa BCN en marxa, impulsat per l’Ajunta-

ment de Barcelona.· 24 de març. Núria Cornet, periodista de l’agència EFE.· 16 d’abril. Visita de representants del Districte de Sant Martí de

l’Ajuntament.

· 23 d’abril. Delegació de periodistes dels Estats Units.· 6 de maig. Mònica Terribas, directora de Televisió de

Catalunya.· 7 de maig. Visita escolar.· 10 de maig. Xarxa interregional-transnacional per a la

cohesió social.· 10 de maig. Isabel Oliver, consellera de Turisme

del Consell de Mallorca.· 20 de maig. Colin Williams, professor de la Universitat de

Cardiff.· 29 de maig. Professors del Segon Seminari Internacional sobre

Refranys Meteorològics.· 15 de juny. Màrius Serra, periodista i escriptor.· 7 de juliol. Xavier Trias, regidor de CiU a l’Ajuntament de Bar-

celona i president del Grup Municipal de CiU; Jaume Ciurana i Eduard Freixedes.

· 12 de juliol. Escola d’Estiu de la Càtedra d’Emprenedoria de la Universitat de Barcelona.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201022 23MULTILIngüISME I SOCIETAT

Trasllat al Media-TIC

Linguamón - Casa de les Llengües ha traslladat les seves dependències a l’edifici Media-TIC. Per fer-ho possible, s’han gestionat i obtingut les corresponents autoritzacions internes, s’ha definit i encarregat l’elaboració del projecte d’adequació dels nous locals, s’ha dut a terme el seguiment de l’execució de les obres necessàries i s’ha coordinat el trasllat dels equips i els treballadors. Aquest trasllat contribueix a reforçar els plantejaments estratègics del projecte des d’una doble perspectiva: en primer lloc, per la seva proximitat a Can Ricart –futura ubicació de l’equipament cultural–, circumstància que permetrà una penetració gradual en el barri; en segon lloc, per la pre-sència a l’edifici i a la zona de diversos socis naturals del projecte, tant de l’àmbit tecnològic com de l’àmbit del multilingüisme, aspecte altament avantatjós per al projecte de cara a les actuacions que han de propiciar la consolidació d’un clúster del multilingüisme.

· 21 de juliol. Comissió de Política Cultural al Parlament de Catalunya.

· 22 de juliol. Christine Alfsen, directora de l’Oficina de la UNESCO a Nova York.

· 16 de setembre. Lourdes Auzmendi Ayerbe, viceconsellera de Política Lingüística del Govern basc.

· 20 de setembre. Presentació del Clúster de Multilingüisme a Catalunya.

· 28 de setembre. Jaume Roures, president de Mediapro; Jaume Ferrús, David Xirau, Carles Ferrater, B. Ferrater i E. Vinyals.

· 4 d’octubre. Grup de 80 arquitectes amb motiu de la Setmana de l’Arquitectura.

· 15 d’octubre. Grup del Centre Cívic Pere IV de Barcelona.· 18 d’octubre. Jordi Llompart, periodista i realitzador de

documentals.

· 10 de novembre. Juan Carlos Moreno, Jesús Tuson i Carme Junyent, membres del Comitè Científic Internacional de Linguamón - Casa de les Llengües.

· 11 de novembre. Ferran Mascarell, conseller de Cultura i exconseller delegat de RBA Audiovisual.

· 24 de novembre. Gavriel Kertesz, arquitecte.· 24 de novembre. Associació de Veïns i Veïnes dels carrers

Paraguai-Perú.· 9 de desembre. Graham Fraser, comissari per a les Llengües

Oficials del Canadà.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201024 25MULTILIngüISME I SOCIETAT

PLA MUSEOLÒgIC I MUSEOgRAfIA

Durant el 2010 la programació cultural s’ha adreçat a familiaritzar diferents segments de públic amb el projecte, la seva missió i la futura seu a Can Ricart. En aquest sentit, la major part de les propostes s’han concentrat a l’espai –placeta adjacent al Centre de Visitants de Can Ricart– i s’ha treballat en dues línies d’actuació diferenciades: d’una banda, la continuació i el desenvolu-pament d’oferta per al públic familiar al voltant de les llengües i la diversitat, i, de l’altra, l’obertura d’una nova línia de propostes per al públic adult al voltant de les llengües i la paraula oral.

En relació amb el programa d’exposicions, s’ha seguit amb la itinerància de la «La mar de llen-gües. Parlar a la Mediterrània»; s’ha produït una nova exposició, «Petit cafè del món», i s’han dut a terme col·laboracions amb d’altres organismes per a la producció i la itinerància d’exposicions sobre llengües.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201026 27MULTILIngüISME I SOCIETAT

DOCUMEnTALS I COL·LECCIOnS AUDIOvISUALS

A través del món audiovisual, Linguamón contribueix a informar sobre la vida de les llengües i dels pobles que les parlen; sobre les experiències de les persones que per raó de la feina o dels estu-dis, entre altres motius, viuen a l’estranger; sobre les necessitats de les empreses en aquesta ma-tèria; sobre l’aprenentatge de llengües, etc., i també contribueix a difondre aquesta realitat de ma-nera pròxima entre el gran públic.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201028 29MULTILIngüISME I SOCIETAT

Ciutats Sonores:

documental Sons de la Mediterrània

S’ha produït i difós el documental «Sons de la Mediterrània», que forma part de la col·lecció Ciutats Sonores de Linguamón - Casa de les Llengües. El documental permet copsar la diversitat de les veus –cants, crits de mercat, cants esportius, regateig- de la Mediterrània mentre visitem Tunis, el Caire, Alexandria, Marsella, Godella , Formentera, Sicília, Màlaga, etc.

«Sons de la Mediterrània» està produït per Linguamón - Casa de les Llengües i hi col·laboren el Museu de la Mediterrània i Televi-sió de Catalunya. La direcció ha estat a càrrec dels musicòlegs Jaume Ayats i Joaquim Rabaseda. S’ha presentat dividit en du-es parts de 24 minuts de durada cadascuna i s’ha difós a través del programa musical de Televisió de Catalunya Nydia, al Canal 33. L’han seguit uns 30.000 espectadors. També s’ha emès du-rant els mesos d’octubre i desembre pel Canal HD de Televisió de Catalunya.

El documental ha estat doblat al català, al castellà, al francès i a l’anglès.

La col·lecció ha recollit durant dos anys imatges i sons de mer-cats, esdeveniments esportius, oficis de la mediterrània, misses i cants religiosos, converses, dramatitzacions... a diferents en-torns culturals i urbans de la Mediterrània: Barcelona, Marsella, Palerm, Eivissa, Formentera, València, Perpinyà, Màlaga, Tunis, el Caire, Alexandria i Còrsega.

S’ha dut a terme en col·laboració amb el grup de recerca de Les Músiques en les Societats Contemporànies de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona i el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

Linguàrium

S’han produït 30 càpsules audiovisuals que expliquen la riquesa cultural i la incidència del multilingüisme a Catalunya: Linguà-rium. L’última dècada han arribat a Catalunya més d’un milió d’immigrants, la qual cosa ha generat, en l’àmbit privat, dife-rents realitats lingüístiques que permeten conjugar alhora les llengües familiars o habituals d’aquestes persones acabades d’arribar i l’aprenentatge del català i del castellà.

Linguàrium recull, en petites càpsules d’uns 4 minuts de durada cadascuna, trossets de vida en forma de reportatge, on la con-vivència entre llengües és la protagonista. Són històries curtes de personatges, sense veu en off, explicades amb naturalitat pels mateixos protagonistes.

ACTUACIOnS

Col·lecció audiovisual Veus

Veus

La col·lecció audiovisual Veus recull, a través de la participació ciutadana, testimonis de la diversitat lingüística. Dins d’aques-ta col·lecció hi ha Veus unides, Veus del món a Catalunya, Veus expertes i Veus del català.

Veus del català

S’ha completat Veus del català amb enregistraments de diver-ses poblacions andorranes. Amb aquest treball es dóna per acabada la feina corresponent als parlars nord-occidentals del català.

Veus del català té per objectiu la creació d’un arxiu digital audio-visual que retrati la riquesa de la llengua avui, a través dels seus parlants. S’han enregistrat testimonis representatius de la varia-ció geogràfica, generacional i social de la llengua catalana. Veus del català forma part de la col·lecció audiovisual Veus, que recull, a través de la participació ciutadana, testimonis de la diversitat lingüística.

Veus unides

Veus unides són testimonis de personatges destacats d’arreu del món, procedents de l’àmbit de la cultura, la ciència i els mit-jans de comunicació, sobre les llengües i el multilingüisme, que formen part dels continguts audiovisuals que es poden veure al Centre de Visitants i al web.

Enguany, tenint en compte que el III Seminari Global sobre Di-versitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament s’ha dut a terme a Egipte, s’han enregistrat deu testimonis de personatges destacats d’Àsia i de l’Àfrica, com ara Kiyo Akasaka, sotssecre-tari general de Comunicació i Informació Pública de les Nacions Unides; Geeta Dharmarajan, escriptora, editora i directora de la Fundació Katha; Salwa Al Neimi; Hindi Zahra, i Ramzy Yassa, entre altres.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201030 31MULTILIngüISME I SOCIETAT

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010

Veus expertes

S’ha continuat el projecte Veus expertes, entrevistes a especialistes que permeten conèixer quin impacte té el multilingüisme en l’economia; com podem millorar l’aprenentatge de llengües es-trangeres, i quins models i activitats han actuat de manera positiva en benefici de les llengües i els seus parlants, entre altres aspectes. Aquestes entrevistes han estat subtitulades i publicades en format audiovisual als butlletins electrònics de Linguamón i al seu web.

Aquest any, en el marc del III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, Globalització i Desen-volupament que s’ha dut a terme a Alexandria, s’han pogut enregistrar 11 noves entrevistes dels especialistes que hi han participat, com ara Graham Fraser, comissari de les Llengües Oficials del Canadà; Chris Rainier, del National Geographic; Nomazulu Mda, directora d’Afers Internacionals de la Corporació Sud-africana de Ràdio i Televisió; Gustavo Win, de la Veu d’Amèrica; Sozinho Franscisco Matsinhe, president de l’Acadèmia Africana de les Llengües; i Aly Maher, conseller es-pecial de la Biblioteca Alexandrina, entre altres.

També s’ha entrevistat altres especialistes en l’àmbit de les llengües com ara John Edwards, pro-fessor de la St. Francis Xavier University (Canadà), o Pietro Sicuro, director de l’Institut de la Fran-cofonia Digital.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201032 33MULTILIngüISME I SOCIETAT

PROgRAMACIÓ CULTURAL

Durant el 2010 la programació cultural s’ha adreçat a familiaritzar diferents segments de públic amb el projecte, la seva missió i la futura seu a Can Ricart. En aquest sentit, la major part de les propostes s’han concentrat a l’espai –placeta adjacent al Centre de Visitants de Can Ricart– i s’ha treballat en dues línies d’actuació diferenciades: d’una banda, la continuació i el desenvolupa-ment d’oferta per al públic familiar al voltant de les llengües i la diversitat, i, de l’altra, l’obertura d’una nova línia de propostes per al públic adult al voltant de les llengües i la paraula oral.

En relació amb el programa d’exposicions, s’ha seguit amb la itinerància de la «La mar de llen-gües. Parlar a la Mediterrània»; s’ha produït una nova exposició, «Petit cafè del món», i s’han dut a terme col·laboracions amb d’altres organismes per a la producció i la itinerància d’exposicions sobre llengües.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201034 35MULTILIngüISME I SOCIETAT

Exposició «La mar de llengües.

Parlar a la Mediterrània»

Seguint el programa d’itineràncies, aquest any «La mar de llen-gües» ha visitat novament Barcelona (Can Ricart) i les ciutats de València i Alacant. A totes tres ciutats s’ha dut a terme un pro-grama de visites guiades per a les escoles amb una assistència de més de 2.500 nois i noies en total.

Exposició «Petit cafè del món»

Aquest any s’ha produït l’exposició «Petit cafè del món. Les llengües que es parlen a les Illes Balears». Inaugurada a finals de setembre a Palma, al Casal Solleric, aquesta exposició s’ha produït amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació i Cul-tura del Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Palma.

La mostra es divideix en quatre àmbits, a través dels quals el vi-sitant pot fer un recorregut per la realitat sociolingüística de les Illes. S’hi reflecteix la diversitat lingüística existent avui dia a les Illes Balears, i aporta informació sobre les llengües més parlades i els seus parlants. El projecte es complementa amb un programa de visites guiades i material didàctic per a les escoles. L’exposi-ció ha visitat les ciutats de Palma, Manacor i Inca, i té previst un calendari d’itineràncies per a tot el 2011. Més de 7.500 persones ja l’han visitada.

«Petit cafè del món» posa de manifest l’obertura lingüística de l’arxipèlag i demostra que aquesta convivència entre llengües esdevé una oportunitat per accedir a nous coneixements i inter-canvis i que, per tant, constitueix una font de riquesa econòmica, social i cultural.

Exposició «Batekmila: euskal munduak / mons bascos».

Un retrat de la realitat cultural basca

Linguamón - Casa de les Llengües ha fet possible a Barcelona l’exposició «Batekmila», organitzada per l’Euskal Erakundea-Ins-titut Cultural Basc. La mostra és un retrat de la realitat cultural i lingüística del País Basc. Durant l’estada al vestíbul de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona l’han visitada 5.000 per-sones i hi ha hagut servei de visites guiades.

Linguamón - Casa de les Llengües ha traduït al català tot el con-tingut de l’exposició, que és multilingüe (basc, francès, anglès, castellà i català) i que inclou nombrosos mitjans tecnològics.

Per a aquesta nova edició de l’exposició s’han produït nous continguts audiovisuals amb l’objectiu de mostrar algunes histò-ries de vida de bascs que viuen a Catalunya i reflexionen sobre l’ús de la seva llengua a Catalunya.

Durant l’acte d’inauguració, celebrat el 18 de març, hi han par-ticipat representants dels organismes següents: l’Institut Cul-tural Basc-Euskal Kultur Erakundea, Linguamón - Casa de les Llengües, la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelo-na, l’Euskal Etxea de Barcelona, el director general de Promo-ció i Difusió Cultural de la Generalitat de Catalunya, la Diputació Foral de Guipúscoa i el director per als Ciutadans i les Col-lectivitats Basques a l’Exterior del Govern basc. Durant aquest acte hi ha hagut les actuacions musicals de: Amaia Rious-peyrous i Gorka Knörren.

Com a activitat paral·lela i en el marc de la programació cultu-ral Literaldia, l’Euskal Etxea de Barcelona, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Bar-celona, l’Escola Oficial d’Idiomes i Linguamón, ha programat diversos actes i conferències sobre la llengua i la cultura. El 14 d’abril, Linguamón s’ha fet càrrec de la presentació del llibre Babel o barbarie: una política lingüística legítima y eficaz para la convivencia, de l’exviceconseller basc de Política Lingüística Patxi Baztarrika, que ha intervingut en la presentació.

ACTUACIOnS

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201036 37MULTILIngüISME I SOCIETAT

Exposició «Veus de la Mediterrània»

Linguamón ha participat en la producció de l’exposició «Veus de la Mediterrània» del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, amb la cessió dels fons audiovisuals de la col·lecció Ciutats Sonores.

Activitats per a famílies al Centre de Visitants

Durant els mesos de febrer, març i abril s’han programat 3 acti-vitats adreçades a les famílies. Aquestes activitats formen part del programa de difusió de l’exposició «La Mar de llengües», que durant aquests mesos ha estat al Centre de Visitants.Les activitats realitzades han estat les següents:

· «L’oli de contes». Un viatge pels pobles de la Mediterrània a través dels seus contes.

· «Entreterres». Un taller per descobrir les cultures i els pobles que conformen les dues ribes de la Mediterrània.

· «Un mar especial». Un tallers per descobrir les llengües de la Mediterrània a través de les espècies i la seva gastronomia.

Festa Linguamón

Coincidint amb les Festes de Maig del Poblenou, el 16 de maig s’ha celebrat la Festa Linguamón. Durant tot el matí s’han pro-gramat diverses activitats gratuïtes per a tothom. A la festa hi han assistit més de 500 persones. Les activitats han estat les següents:

· «La veu dels nadons». Cançons i petits jocs de falda en tagal i català.

· «Contes de la Mediterrània». Petits contes que ens acosten als seus pobles.

· «La Ca(p)sa de les Llengües». Un taller de plàstica sobre les llengües i la futura seu de Linguamón.

· «Acosta’t a l’Índia». Un taller per descobrir l’alfabet sànscrit de l’Índia.

· «Una mar especial». Un taller sobre les espècies i les paraules que comparteixen molts pobles de la Mediterrània.

· «El Drac del Japó». Un taller que ens descobreix el japonès a través del seu alfabet.

· «Contes i cançons de l’Àfrica». Un petit espectacle de llegen-des, cançons i danses mandinga.

Cafè Lebab. La paraula en escena

Entre els dies 8 i 17 de juliol s’ha dut a terme la primera edi-ció de Cafè Lebab, un nou cicle d’espectacles de petit format dedicat a la paraula oral. Hi han participat artistes de diferents països i llengües, com ara els alemanys Pigor and Benedikt Eichhorn amb el seu cabaret berlinès, el poeta frisó Tsjebbe Hettinga, l’asturiana Ana Vanessa Gutiérrez i el bretó Lan Tangi, els nord-americans Cecil Taylor i Amiri Baraka i l’actor Yoshi Oï-da amb el seu espectacle en francès Interrogations. En aquesta primera edició, a més, el públic ha pogut gaudir d’un combat entre bertsolaris i glosadors, d’un slam de poesia i de la paraula d’artistes joves de l’escena urbana a cappella, i ha pogut parti-cipar en diferents sessions de micro obert. En tots els especta-cles s’ha vetllat per fer accessibles, quan ha calgut, les diferents llengües dels artistes entre el públic: a través de la projecció de les traduccions en pantalla o de la interpretació artística simultà-nia. Cafè Lebab ha conclòs amb un recorregut per la poesia ex-perimental de casa nostra guiat per les veus de Meritxell Cucu-rella-Jorba, Maria Cabrera, Noel Tatú i Joan Casellas.

Més d’un miler d’espectadors van poder gaudir dels 7 dies de programació.

Programació:

· Pigor singt. Benedikt Eichhorn muss begleiten. Cabaret berlinès

· «Anades a altres veus, tornades d’altres àmbits». Poesia euro-pea actual i sessió de micro obert

· «Paraula improvisada». Diàlegs entre improvisadors: bertsolaris contra glosadors

· Ritmes a cappella. L’escena jove urbana del hip hop, el rap i el soul canten a cappella

· «Slam de poesia». Slammers de tot l’Estat espanyol competei-xen al Cafè Lebab

· «Interrogations». Paraula i gest amb Yoshi Oïda i Dieter-Wolf Trunsdtedt

· Diction and Contradiction. Entre el piano i el vers, amb Cecil Taylor i Amiri Baraka

· «Veu, imatge, paraula: un recorregut per la poesia experimen-tal». Poesia visual, recital de poesia i sessió de micro obert

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201038 39MULTILIngüISME I SOCIETAT

La Revetlla de les Llengües

El 25 de juliol s’ha celebrat la Revetlla de les Llengües amb la participació del World Youth Choir. Amb el lema Sóc ric, parlo llengües s’ha volgut formentar l’acostament entre els parlants i les comunitats de les 300 llengües que es parlen a Catalunya.

El World Youth Choir és un dels projectes corals més significa-tius a escala internacional, no només per la seva singular forma-ció i l’alta qualitat de les seves apostes artístiques, sinó pel fet que promou el diàleg intercultural construint ponts entre can-tants joves de cultures molt diverses: 80 veus en 40 llengües de 30 països diferents integren aquesta coral juvenil declarada Ar-tista per la pau per la UNESCO.

Més de 800 persones van assistir a la Revetlla de les Llengües a Can Ricart.

Espai Linguamón a la revista de Les Tres Bessones

Per segon any consecutiu, Linguamón ha col·laborat amb la re-vista aportant els continguts d’un espai dedicat a les llengües i la diversitat lingüística. Aquest any s’han elaborat històries so-bre els noms, les frases fetes, els noms de les flors, la toponí-mia, la transformació de les paraules..., continguts que acosten els infants al valor de les llengües a través de situacions quotidi-anes i la diversitat de procedències i llengües dins les aules.

Presentació del llibre Multilingües des del Bressol.

Educar els fills en diverses llengües i taller per

aprendre anglès amb Les Tres Bessones

El 26 de maig i dins del programa europeu de foment de l’apre-nentatge precoç de llengües Piccolingo, s’ha presentat a la Bi-blioteca Manuel Arranz del Poblenou el llibre Multilingües des del Bressol. Educar els fills en diverses llengües, d’Anna Solé Mena. L’acte s’ha acompanyat d’un taller infantil per aprendre anglès amb Les Tres Bessones. Aquesta activitat s’ha dirigit a les famílies.

Els participants han pogut conèixer de prop diverses situacions de casos reals de famílies mixtes, és a dir, de pares i mares que no tenen la mateixa llengua com a llengua habitual, i han pogut aclarir els seus dubtes sobre el procés d’aprenentatge de les llengües quan creixem en un context on hi ha diverses llengües en contacte.

II Premi UPF - Linguamón al millor treball de recerca

de batxillerat en l’àmbit de les llengües

Linguamón - Casa de les Llengües i la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han atorgat el II Premi al millor treball de recerca de batxillerat en l’àmbit de les llengües i el llenguatge. L’objectiu del premi és incentivar la recerca en aquest àmbit tot coincidint amb la implementació del Grau de Llengües Aplicades que s’imparteix, per primer cop a la UPF, des d’aquest mateix curs.

El guardó, que s’ha lliurat el 15 de maig a l’Auditori del Campus de Comunicació-Poblenou, ha estat per a l’alumne Marc Barce-ló Tost, de l’IES Gabriel Ferrater de Reus, pel seu treball Manual de Quenya: introducció a la llengua i història dels Èldar dins la fi de la primera Edat.

També s’han atorgat les mencions especials a Iryna Zakreva, alumna de l’IES Guissona de Guissona, pel seu treball La ges-tualitat en diferents cultures, i a Mireia Sánchez Molas, de l’IES del Voltreganès de les Masies de Voltregà, per Aproximació a les llengües personals al Voltreganès.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201040 41MULTILIngüISME I SOCIETAT

LIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUES En MULTILIngüISME / LIngUAMÓn ORgAnITzACIOnS I EMPRESA / CàTEDRA DE MULTILIngüISME LIngUAMÓn - UOC / LIngUAMÓn MEDITERRànIA / OBSERvATORI LIngUAMÓn DE LES LLEngüES

MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

LIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUES En MULTILIngüISME

Les prioritats de Linguamón Bones Pràctiques al llarg del 2010 han estat continuar la presentació d’aquest servei especialitzat entre col·lectius professionals catalans i documentar noves bones pràctiques.

Bona part de l’activitat d’enguany s’ha orientat a preparar els canvis conceptuals que s’aplicaran durant el 2011: criteris de localització de les bones pràctiques, cerques predefinides, etc.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201044 45MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

Documentació de bones pràctiques vinculades a

l’experiència catalana

S’ha continuat la documentació de les bones pràctiques vincu-lades a l’experiència catalana mitjançant el contacte amb pro-fessionals, entitats i centres educatius.

Pel que fa a les activitats, s’han organitzat dues sessions de tancament dels grups de treball: s’ha fet el balanç de la tasca duta a terme i s’han identificat noves propostes de treball. Les sessions s’han fet al Centre de Visitants de Linguamón per tal que els col·laboradors de l’entitat disposin d’informació de pri-mera mà sobre les línies de treball i els projectes de Linguamón.

Han estat incorporades 27 noves bones pràctiques vinculades a l’experiència catalana, especialment en l’àmbit de la nova ciuta-dania i de l’aprenentatge integrat de llengües. L’estructura de la base de dades accessible des del web és la següent:

· 227 bones pràctiques consultables en català· 140 bones pràctiques consultables en les altres llengües: àrab,

anglès, castellà i francès· Estructura de la base de dades. Percentatge del total de bones

pràctiques documentades per àmbits:· 9% Associacionisme· 25% Educació· 23% Immigració· 13% Treball i empresa 13%· 8% TIC· 5% Bones pràctiques dutes a terme des de les Illes Balears· 10% Bones pràctiques dutes a terme des del País Valencià· 7% Altres (administració, mitjans de comunicació, altres

comunitats lingüístiques, etc.)

A més a més, s’ha continuat la recollida de materials comple-mentaris de les bones pràctiques, especialment imatges i docu-ments publicats en format PDF, i s’han posat en marxa els can-vis necessaris per poder-hi incorporar vídeos.

Inici de nous contactes i seguiment dels acords de

col·laboració amb altres comunitats lingüístiques

D’altra banda, s’han iniciat contactes sistemàtics amb organis-mes d’altres països que han dut a terme bones pràctiques en diferents àmbits i sectors professionals com per exemple l’edu-cació no formal de llengües, la gestió dels serveis d’interpreta-ció per als serveis públics, la formació especialitzada d’intèr-prets en les llengües de la immigració, etc.

A més a més, s’han portat a terme els canvis tecnològics ne-cessaris a la base de dades per tal que les bones pràctiques generades en les llengües del web, especialment en basc, ga-llec i gaèlic irlandès, puguin ser consultades en la seva llengua original.

Pel que fa a organismes d’abast internacional, s’han identificat aquells amb qui convé iniciar contactes per a la recollida de bo-nes pràctiques de gestió del multilingüisme.

Els dies 10 i 11 de maig s’han celebrat a Barcelona les jornades de treball de la xarxa internacional Rete interregionale-transnazi-onale per la coesione sociale: l’utilizzo delle risorse professionali nella mediazione interculturale e nella prevenzione, gestione e trasformazione dei conflitti.

Activitats de presentació i difusió adreçades a

col·lectius professionals

S’ha organitzat la V Jornada Internacional de Bones Pràctiques de Gestió del Multilingüisme: «La gestió del multilingüisme a l’aula: experiències dels centres educatius». El Departament d’Educació ha col·laborat en la Jornada, que s’ha fet al Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada. S’hi han pre-sentat experiències relacionades amb l’aprenentatge integrat de llengües als centres educatius i de gestió del multilingüisme a les aules. Hi han participat 95 experts de l’àmbit educatiu.

ACTUACIOnS

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201046 47MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

Programa de la Jornada

· Benvinguda i presentació de la jornada. Jaume Vallcorba, subdirector general de Llengües i Entorn del Departament d’Educació, i Antoni Mir, director de Linguamón - Casa de les Llengües.

· Conferències.· «Plurilingüe o políglota, com s’ensenya llengua en i per a la di-

versitat lingüística?». A càrrec d’Artur Noguerol, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

· «Continuïtat, diferenciació i integració en un currículum plurilin-güe i intercultural». A càrrec de Daniel Coste, professor emèrit de l’Escola Normal Superior de Lió.

· Comunicacions· «El plurilingüisme a l’escola primària, una realitat». A càrrec de

Francesca Ruiz, directora de l’Escola Montserrat de Sant Just Desvern.

· «L'ensenyament-aprenentatge de les llengües estrangeres a l'Institut Sant Just: una aposta pel plurilingüisme». A càrrec de Jesús Margarit, director de l’IES Sant Just Desvern.

· «Tractament competencial de les llengües en un context pluri-lingüe. Experiència de l'escola Garona de Vielha». A càrrec de Júlia Pérez, directora del CEIP Garona.

· «El tractament de les llengües a l’Escola Andorrana». A càrrec d’Anna Oliva, cap de l’àrea d’Innovació Pedagògica del Minis-teri d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra.

· «Euromania: com treballar la intercomprensió entre les diverses llengües romàniques». A càrrec de Rosa Fornell, tècnica del Servei de Tecnologies del Departament d’Educació de la Ge-neralitat de Catalunya.

· «Apadrinem una llengua. El reconeixement de les llengües d'origen de l’alumnat de quatre centres educatius de l'Eixam-ple de Barcelona». A càrrec de Jordi Solé i Camardons, cate-dràtic d’institut.

També s’ha participat en les sessions, seminaris i congressos que s’indiquen a continuació per presentar Linguamón Bones Pràctiques:

· V Jornada d'Acolliment Lingüístic. Presentació de Materials i Experiències. Tarragona, 5 de febrer de 2010. Organitza la Se-cretaria de Política Lingüística. Conferència: «La base de da-des de bones pràctiques de Linguamón: un dipòsit d’experièn-cies d’acolliment lingüístic a l’abast de tots».

· Jornada de Dinamització de la Llengua Catalana a Secundària. Conferència: «Linguamón Bones Pràctiques un recurs al servei dels professors». Palma, 20 d'abril de 2010. Organitza: Centre de Professorat de Mallorca del Govern de les Illes Balears.

· Jornada de Dinamització de la Llengua Catalana a Secundària. Conferència: «Linguamón Bones Pràctiques un recurs al servei dels professors». Maó, 21 d'abril de 2010. Organitza: Centre de Professorat de Menorca del Govern de les Illes Balears.

· Sessions de presentació del directori de bones pràctiques i d’una selecció de bones pràctiques en l’àmbit de l’acolliment lingüístic en el marc dels cursos La diversitat lingüística pre-sent a Catalunya, organitzats en col·laboració amb la Secreta-ria per a la Immigració.

· Organització d’un Taller de bones pràctiques sobre diversitat i acolliment lingüístic, en el marc del curs de formació d’agents d’acollida organitzat per l’Ajuntament de Tarragona els dies 8 i 9 de juny de 2010.

Projectes en l’àmbit de la cooperació internacional

Linguamón - Casa de les Llengües ha col·laborat amb l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament. Ha participat en el I Encuentro de Integración de las Familias Lingüísticas Trans-fronterizas de la Amazonía Colombia - Ecuador - Perú, celebrat a Quito i Puno del 15 al 18 de juny de 2010. Conferències: «Lin-guamón, la Casa de las Lenguas», «Proyecto educativo y cultu-ral de Linguamón» i «Linguamón Buenas Prácticas, un recurso para el fomento de la diversidad lingüística».

També ha col·laborat amb el Consorci d’Educació de Barcelona i l’Associació d’Amics de Diaka Madina en el programa Dibui-xa’m un conte, projecte educatiu d’intercanvi entre escoles de Barcelona i escoles del Marroc, en l’edició de contes multilin-gües: àrab-català; català-àrab; amazic-català i català-amazic.

Col·laboració amb l’Ajuntament i el Centre de Normalització

Lingüística de Sabadell

Linguamón - Casa de les Llengües ha col·laborat amb l’Ajun-tament de Sabadell i el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell en el projecte educatiu i de dinamització ciutadana 20 contes comptats, el món en un munt de contes. En l’acte de presentació del llibre, que duu el mateix títol que el projecte, fet a Sabadell el 20 d’octubre, el director de Linguamón va pronun-ciar la conferència «Les llengües, un bon negoci».

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201048 49MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

LIngUAMÓn ORgAnITzACIOnS I EMPRESA

El multilingüisme creixent de les societats és, cada cop més, un tema central en les reflexions i debats sobre el model de societats d’avui i del futur. En aquest sentit, Linguamón - Casa de les Llengües vol participar i aportar valor als processos de reflexió estratègica sobre el futur de la so-cietat a escala local, estatal, europea i mundial. Les relacions entre les llengües i l’economia re-presenten avui un factor estratègic per al futur de la diversitat lingüística i el desenvolupament econòmic dels països.

D’altra banda, pel que fa als serveis especialitzats necessaris, la formació en llengües, la traduc-ció i la interpretació són un dels sectors clau per al multilingüisme, tant des del punt de vista del servei com en relació amb els professionals.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201050 51MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

Assessorar i iniciar el desenvolupament de serveis per

a les institucions

Linguamón - Casa de les Llengües ha assessorat i iniciat el de-senvolupament de serveis per a les institucions (governs, enti-tats i empreses) que volen millorar la gestió de les llengües amb criteris de respecte a la diversitat lingüística i de sostenibilitat.

S’ha col·laborat amb diversos organismes en temes relacionats amb la gestió del multilingüisme:

· Realització de tres edicions del curs, organitzat en col-laboració amb la Secretaria per a la Immigració, La pluralitat lingüística de la immigració present a Catalunya. Linguamón s’ha ocupat de seleccionar i assessorar el professorat, de fer-ne la coordinació i d’elaborar-ne el dossier. També s’han assu-mit les despeses de professorat de l’edició de Tarragona.

· Realització dels treballs tècnics de disseny tecnològic per a la creació del Directori digital de professionals de la traduc-ció, interpretació i mediació intercultural a les llengües de la immigració.

· Participació en l’edició del curs de formació d’agents d’acolli-da organitzat per l’Ajuntament de Tarragona el juny del 2010. S’hi han presentat propostes per al tractament de les llengües de la immigració en el període d’acollida, anàlisis de casos i exemples de bones pràctiques.

· Col·laboració amb el grup de recerca de la Universitat Autòno-ma de Barcelona (UAB) MIRAS, Mediació i Interpretació: Re-cerca en l’àmbit social, amb l’objectiu d’avançar en la definició del perfil professional i de la formació especialitzada dels intèr-prets, traductors i mediadors interculturals.

· Participació en la I Jornada de Traducció i Interpretació als Serveis Públics a Catalunya: Pràctica Professional, Recerca i Formació, organitzada pel grup de recerca MIRAS a la UAB el mes de juny, amb la comunicació «Linguamón i les llengües de la immigració presents a Catalunya».

· Col·laboració amb l’Associació CORENS (Collectif Régional pour la Coopération Nord Sud du Nord Pas de Calais) amb documentació de bones pràctiques relatives als processos de normalització de les administracions locals: L’usage des langues autochtones dans la fonction publique : rapprocher l’administration des administres. L’expérience de la lutte pour l’aménagement linguistique en Catalogne. El document es va distribuir entre els assistents a L’Assemblée Régionale de Kayes (ARK), en partenariat avec l’Union des Communes du cercle de Diéma (UCD) et la Région Nord- Pas de Calais, en co-llaboration avec CORENS et avec le soutien de l’UNESCO, ce-lebrada a Kayes (Mali) el 29 i 30 de setembre.

ACTUACIOnS

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201052 53MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

Participació en fòrums de l’àmbit internacional

Aquesta actuació té com a objectiu conèixer noves línies de re-cerca i presentar les activitats i projectes de Linguamón.

Linguamón ha participat en el congrés Plurilingual and Pluricul-tural Education: Focus on Languages of the Wider World, cele-brat els dies 19 i 20 de febrer, i organitzat per la School of Orien-tal and African Studies (SOAS) de la Universitat de Londres. Hi ha presentat la comunicació: «Training teachers and public soci-al workers in linguistic diversity: the case of Catalonia».

També ha participat en el congrés 6th International Conference: The Critical Link 6. INTERPRETING IN A CHANGING LANDSCA-PE, celebrat a l’Aston University de Birmingham entre els dies 26 i 30 de juliol. S’hi ha presentat la comunicació: «Translation, inter-preting and mediation services in language integration processes in Catalonia».

Finalment, Linguamón ha participat en les XI Jornades del Pro-jecte Educatiu de Ciutat Barcelona, denominades La creativitat en educació i organitzades per l’Ajuntament de Barcelona els dies 29 i 30 de novembre. S’hi ha presentat la comunicació «Di-versitat lingüística i tecnologia».

Clúster del Multilingüisme

Linguamón - Casa de les Llengües i l’Ajuntament de Barcelona, a través del 22@, han impulsat la realització del Pla Estratègic del Clúster del Multilingüisme de Catalunya.

Durant el 2010 aquest projecte ha permès la identificació de la situació competitiva actual així com els principals reptes estra-tègics que presenta el sector i les accions necessàries per tal de millorar la situació competitiva del conjunt d’agents del clúster.

Per tal d’arribar a aquesta situació s’han portat a terme més de 25 entrevistes amb el sector, i a empreses i clients de referèn-cia internacional. També s’han dut a terme un viatge de referèn-cia al Canadà i diverses presentacions i grups de treball amb el sector per tal de consensuar la visió general, els reptes de futur i les àrees de treball a desenvolupar en el futur.

El projecte de reflexió estratègica ha diagnosticat un conjunt de reptes de futur que necessiten ser abordats per tal de millo-rar la competitivitat del conjunt del sector. A la vegada, aquests reptes han donat lloc a un grup d’àrees de treball i a un pla d’accions.

Recursos per a la gestió del multilingüisme

S’ha fet el manteniment del Portal de tecnologies multilingües, que dóna informació sobre recursos multilingües i els seus pro-veïdors, en quatre llengües. Aquesta activitat s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Institut Universitari de Lingüística Aplica-da de la Universitat Pompeu Fabra. També s’ha fet el manteni-ment del Directori de centres per aprendre llengües a Catalunya. El directori informa de 227 centres, 96 municipis i 56 llengües.

A partir de l’experiència adquirida per Linguamón en la gestió de traducció a diverses llengües, s’han atès diverses peticions d’assessorament sobre professionals, circuits de treball i eines de gestió de les traduccions, inclosa la memòria de traducció. En aquesta línia es poden destacar les peticions procedents de la CCRTV o la cerca de solucions de traducció per a llengües de la immigració de diferents administracions locals.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201054 55MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

CàTEDRA DE MULTILIngüISME LIngUAMÓn - UOC

La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC és fruit de l’acord subscrit entre Linguamón - Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre del 2006. Es tracta d’una cooperació que s’inscriu en el context de les estratègies de multilingüisme de la Unió Europea. La Càtedra està emmarcada en els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, i té la funció de promoure activitats de recerca, formació, informació i documentació sobre el multilingüisme com a mitjà de desenvolupament social i econòmic.

Pel que fa a l’estructura de la Càtedra, cal fer referència a la nova composició del Consell de Di-recció. Durant l’any 2010 el fins ara director de la Càtedra, Isidor Marí, ha estat nomenat president de la Secció Filològica de l’IEC. Així, el Consell, en la sessió del 19 d’octubre de 2010, ha nome-nat Miquel Strubell director de la Càtedra, Joan Pujolar secretari de la Càtedra i responsable de l’àrea de recerca, i Maite Puigdevall responsable de l’àrea de docència.

Formen part del Consell de la Càtedra les persones següents:· el director de Linguamón - Casa de les Llengües, Antoni Mir · la cap de l’Àrea de Programes de Linguamón - Casa de les Llengües, Marta Xirinachs · el vicerector de Postgrau, Formació Continuada i Multilingüisme de la UOC, Josep Maria Duart · el vicerector de Tecnologia de la UOC, Llorenç Valverde · el director d’Estudis d’Arts i Humanitats, Agustí Colomines · el director de la Càtedra, Miquel Strubell · el secretari executiu i responsable de recerca de la Càtedra, Joan Pujolar · la responsable de docència de la Càtedra, Maite Puigdevall

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201056 57MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

Xarxa EUNoM

Durant el programa de treball del 2010, el projecte EUNoM (Eu-ropean Universities Network on Multilingualism) que lidera la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC ha començat a de-senvolupar, amb fons europeus, el seu projecte de tres anys (2009-2012) d’activitats transeuropees.

En concret, al mes de febrer el coordinador de la xarxa ha as-sistit a la reunió organitzada per la Comissió Europea en què els funcionaris responsables de la gestió de les subvencions varen orientar els coordinadors de tots les projectes finançats en l’àm-bit del multilingüisme i la diversitat lingüística.

El primer simposi previst en el projecte ja s’ha celebrat. Organit-zat a la Universitat d’Udine (Friül, Itàlia), ha estat un èxit de parti-cipació, amb més de 130 inscrits. El mes de novembre del 2010 s’ha fet, aquesta vegada a Ljouwert (Frísia, Països Baixos), el segon dels simposis.

El projecte ja té el seu web, http://eunom.uoc.edu, on a més de les informacions sobre el projecte, es pot participar en el fòrum, que debat temes tractats a cada simposi.

ACTUACIOnS

Activitats de formació

Postgrau de gestió de la diversitat lingüística i cultural

La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, amb el suport de Linguamón, ha encetat l’any 2010 uns nous estudis d’espe-cialitat en matèria de gestió del multilingüisme. El 20 d’octubre de 2010 s’ha posat en marxa la primera edició del Postgrau de gestió de la diversitat lingüística i cultural, adreçat a tots aquells professionals d’institucions, entitats o organismes que volen especialitzar-se en la gestió de les noves realitats i contextos multilingües.

El Postgrau vol aprofundir en els principals fenòmens associats als nous entorns multilingües i a les complexitats que deriven de la globalització, dels moviments migratoris, de les noves tecno-logies de la informació o de les noves plataformes de comunica-ció, entre d’altres qüestions. Durant aquest any s’ha fet, en pri-mer terme, una feina d’estructuració del contingut formatiu. Les especialitats previstes són:

· Opció 1: Gestió del multilingüisme en empreses i organitzaci-ons + Multilingüisme, ciberespai i TIC.

· Opció 2: Gestió del multilingüisme en empreses i organitzaci-ons + Llengües, immigració i integració.

· Opció 3: Diversitat lingüística i món educatiu + Llengües.

El programa es fa en CAMPUS CAT (itinerari de llengua catala-na), tot i que les llengües de docència del Postgrau són el català i el castellà amb un ús intensiu passiu de l’anglès i del francès. S’usen eines de traducció automàtica de missatges de correu a les aules.

A més, el Postgrau disposa de l’Àgora, espai virtual transversal accessible a tots els participants en el programa i obert selecti-vament a especialistes externs convidats.

El nombre d’estudiants matriculats al Postgrau és de 21.

Conferències i jornades

· Durant el 2010 s’han dut a terme una sèrie de conferències amb la finalitat de promoure activitats de formació i difusió sobre el multilingüisme. El cicle de conferències ha contri-buït a l’anàlisi interdisciplinària de l’evolució de la diversitat lingüística.

· Entrevista a Robert Phillipson, catedràtic emèrit del Depar-tament d’Estudis Internacionals del Llenguatge i Lingüística Computacional de la Copenhagen Business School.

· Organització de la Jornada de debat Els usos lingüístics a Ca-talunya. Balanç i perspectives de futur. Càtedra de Multilingüis-me Linguamón-UOC i Societat Catalana de Sociolingüística.

· Presentació del llibre Multilingües des del bressol, a càrrec de l’autora, Anna Solé Mena. Participació de Ferran Ferrando, Di-rector de l’Escola de Llengües de la UOC.

· Entrevista a Natxo Vila, professor de la facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona.

· Entrevista a Maria Sabaté, professora del Departament de Filo-logia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona.

· Presentació del llibre Català o castellà amb els fills?, a càrrec de l’autor, Emili Boix. Participació del director de la Càtedra.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201058 59MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

Estudi ELAN.cat

L’estudi ELAN.cat és l’aplicació a Catalunya de l’enquesta de l’informe europeu «ELAN –Effects on the European Economy of Shortages of Foreign Languages Skills in Enterprise» (Efec-tes sobre l’economia europea de la manca de coneixements de llengües estrangeres a les empreses), que va posar en evidència que moltes empreses de la Unió Europea desaprofitaven oportu-nitats de negoci per la manca de competències multilingües i de capacitats interculturals.

L’estudi ELAN va definir les quatre claus lingüístiques de la com-petitivat internacional: tenir una estratègia lingüística ben defini-da, contractar personal lingüísticament competent, tenir parlants nadius i fer un ús apropiat de la traducció/interpretació. L’estudi, que va començar l’any 2009 i que ha finalitzat i s’ha difós durant el 2010, ha tingut com a objectiu conèixer la situació del multilin-güisme a la petita i mitjana empresa catalana. La investigació ha seguit els mateixos esquemes de l’estudi europeu ELAN i ha tin-gut l’assessorament del professor Stephen Hagen, de la Univer-sitat de Gal·les Newport, que va dirigir l’estudi a escala europea.

La primera presentació pública de l’estudi s’ha fet l’abril del 2010 al palau de la Generalitat. A més, s’han dut a terme altres pre-sentacions de l’estudi ELAN.cat en fòrums acadèmics. L’estudi s’ha fet amb la col·laboració de Linguamón - Casa de les Llen-gües, la Secretaria de Política Lingüística i el Departament d’In-novació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

Publicacions

Durant l’any 2010 la Càtedra ha produït les publicacions següents:

· «El multilingüismo desde la cuna. Elementos que hay que te-ner en cuenta para educar de modo multilingüe». Autora: Anna Solé Mena. Presentació de les dues edicions del llibre a Bar-celona (en col·laboració amb Linguamón). La versió original en català va ser editada al 2009.

· Col·laboració de la Càtedra en la publicació del butlletí núme-ro 8, de 21 de desembre de 2010, de Cercle XXI, mitjançant un acord amb la Fundació Congrés Cultura Catalana, sobre les famílies multilingües en l’entorn català: http://www.cercle21.cat/newsletter/.

· Publicació en línia, al canal Youtube de la Càtedra, de la confe-rència a càrrec del Dr. Vila (Universitat de Girona) «Pràctiques educatives en entorns multilingües» (http://www.youtube.com/watch?v=eIR1qV1cbo8).

· Publicació en línia, al canal Youtube de la Càtedra, de la confe-rència a càrrec de Maria Sabaté «El cas dels locutoris» (http://www.youtube.com/watch?v=hSJdjMKPXJI).

· Publicació en línia, al canal Youtube de la Càtedra, de l’entre-vista a Robert Phillipson, catedràtic emèrit en el Departament d’Estudis Internacionals del Llenguatge i Lingüística Computa-cional de la Copenhagen Business School (http://www.youtu-be.com/watch?v=pNKWz0xylzI).

Enginyeria lingüística

Durant el 2010 la Càtedra ha continuat desenvolupant el projec-te d’integració de tecnologia per a la creació d’espais virtuals de comunicació multilingües amb traducció automàtica. Destaca la feina duta a terme per integrar la traducció dins la missatgeria de les assignatures del Postgrau de gestió de la diversitat lingüística i cultural. També s’ha fet el desplegament de memò-ries de traducció i glossaris a partir de la documentació sobre multilingüisme i diversitat lingüística, i material del Postgrau dis-ponible en diverses llengües.

Manteniment del web

S’ha fet el manteniment i l’actualització de continguts del web de la Càtedra (http://catedramultilinguisme.uoc.edu/) en les di-verses versions lingüístiques –anglès, català i castellà– i s’ha treballat per difondre’l.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201060 61MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

LIngUAMÓn MEDITERRànIA

Linguamón Mediterrània té com a objectiu general potenciar el multilingüisme a l’espai eurome-diterrani mitjançant programes de difusió del seu patrimoni lingüístic i l’establiment de xarxes de treball i comunicació entre comunitats a les dues riberes de la Mediterrània. En aquest àmbit destaquen els programes d’interrelació entre comunitats, com ara el que repre-senta l’activitat de Linguamón a través de l’Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga i l’acord de col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears. D’altra banda, Linguamón - Casa de les Llengües també forma part de la xarxa estatal de la Fundació Euromediterrània Anna Lindh per al diàleg de les cultures, coordinada per l’Institut Europeu de la Mediterrània, per encàrrec del Minis-teri d’Afers Exteriors.

Pel que fa a altres actuacions, tot i que ja han quedat reflectides a l’apartat de programació cultu-ral, cal tenir en compte les de difusió del patrimoni lingüístic de la Mediterrània, a través de l’ex-posició itinerant i virtual «La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània».

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201062 63MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

Ensenyament de la llengua i la cultura amazigues

S’ha organitzat un curs de lingüística avançada adreçat als tra-ductors al qual han assistit 28 alumnes; aquest curs ha permès formar un grup de traductors del català a l’amazic. També s’han organitzat dos cursos de llengua i cultura amazigues, d’extensió universitària, de 6 crèdits cadascun. S’hi han inscrit 9 persones. A més, per tal de continuar presentant l’Observatori a les univer-sitats catalanes, aquest any s’han organitzat dues jornades so-bre la llengua i la cultura amazigues

a la Universitat de Lleida i a la Universitat de Vic. Altres activitats organitzades són: participació en la jornada amaziga organitza-da per l’Associació Sociocultural Sahbi; xerrada sobre l’amazic al centre Almàssera de València; conferències sobre la presèn-cia de l’amazic a Catalunya, Antena de coneixement de Cam-brils, Universitat Rovira i Virgili; conferència sobre l’amazic a la Biblioteca Sant Adrià de Besos; participació en la taula rodona sobre la diversitat cultural al Marroc i exposició de llibres sobre el món amazic al Festival MarrocFest de Barcelona.

Recerca i estandardització

S’ha continuat treballant en el manual de neologia amaziga en català i francès. L’Observatori ha acollit a Barcelona i Bellaterra dos professors de la Universitat d’Orà, membres col·laboradors del programa PAU de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU). Els professors han participat, juntament amb els membres de l’Ob-servatori, en dues taules rodones sobre l’estandardització de la llengua amaziga a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. També, s’han fet reunions de treball i d’intercanvi d’informació amb els professors d’Orà sobre els problemes de planificació lingüística de l’amazic a Algèria i el Marroc, i s’ha parlat de la experiència catalana en aquest àm-bit. S’ha fet la presentació del Diccionari de terminologia gra-matical amaziga a la seu de la Universitat de Barcelona, amb la presència dels autors: Abdallah Boumalk (IRCAM, Rabat) i Ka-mal Naït-Zerrad (INLACO, París). L’Observatori ha participat en el Congrés Internacional sobre l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, celebrat a la Universitat Autònoma de Barcelona el mes de juliol del 2010.

ACTUACIOnS

Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga

L’Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga és un organisme que treballa en l’àmbit de la investigació, l’ensenyament i la divulgació de la llengua i la cultura amazigues, creat el 7 de no-vembre de 2007 per mitjà d’un conveni marc de col·laboració entre Linguamón - Casa de les Llengües, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Cadis. L’any 2010 s’hi ha in-corporat també la Universitat de Barcelona. L’Observatori s’ha creat per a donar suport i visibilitat a la llengua i la cultura amazigues, una realitat amb una presència important a la societat catalana.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201064 65MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

Programació cultural

A principis de desembre del 2010 s’ha celebrat a Mataró la se-gona edició de la Mostra de Cinema Amazic. Durant aquesta edició s’han projectat 7 pel·lícules en amazic, totes traduïdes i subtitulades en català per l’Observatori. En el primer dia de la mostra s’ha organitzat una taula rodona sobre llengua i cine-ma on ha participat el director de cinema català Antoni Verda-guer, l’actriu amaziga Ouafa Merras i un realitzador de cinema en amazic. Hi han col·laborat l’associació Filmat i l’associació Taghrast-Espai Amazic de Mataró. El segon dia s’ha organitzat, a més, una trobada per parlar de la presència de la dona ama-ziga al cinema i a les arts en general. Hi ha participat l’actriu Ouafa Merras i membres d’associacions amazigues i de l’Ajun-tament de Mataró. La mostra d’enguany ha aplegat un total de 150 persones.

S’ha editat i difós l’opuscle Tastets de cuina amaziga, un recull de plats tradicionals amazics fet amb l’objectiu d’acostar les cultures catalana i amaziga a través de la gastronomia. La pre-sentació d’aquest fullet s’ha fet durant la IX Jornada sobre Llen-gua i Cultura Amazigues celebrada el 15 de maig al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona. El recull ha estat elaborat per

Linguamón i el TERMCAT amb la col·laboració de l’Observa-tori Linguamón de la Llengua Amaziga i l’associació de dones amazigues BUYA. Se n’han editat 5.000 exemplars, que s’han distribuït per tot Catalunya a través dels Centres del Consor-ci per a la Normalització Lingüística i de la resta d’organismes impulsors.

Al maig s’ha celebrat el trenta aniversari de la Primavera Ama-ziga i l’Observatori ha col·laborat en l’organització d’activi-tats diverses sobre llengua, literatura, música i gastronomia amazigues.

Relacions internacionals

Al 2010 s’han consolidat les relacions de col·laboració de l’Ob-servatori amb organismes internacionals especialitzats en l’estu-di i la promoció de l’amazic. Alguns d’aquests organismes són: Institut de la Cultura Amaziga del Marroc (IRCAM), Universitat d’Orà, Centre de Recherche Berbère de l’INALCO (París, Fran-ça) i festival Isni Wurgh de cinema amazic (Agadir, Marroc).

Universitat de les Illes Balears

A través de l’acord de col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) s’ha dut a terme la segona fase de l’estudi sobre diversitat lingüística present a les Illes Balears: «Les llengües a les Illes Balears. Anys 2008-2010». Aquest estudi ha estat presentat als mitjans el 22 de setembre al Rectorat de la Universitat de les Illes Balears.

A partir dels resultats de l’estudi s’ha dut a terme l’exposició «Petit cafè del món» (Vegeu programació cultural).

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201066 67MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

OBSERvATORI LIngUAMÓn DE LES LLEngüES

La majoria de fonts d’informació i documentació sobre la diversitat lingüística del món són de caràcter especialitzat i es difonen en dues o tres llengües d’abast internacional. La documenta-ció que Linguamón - Casa de les Llengües va elaborant sobre les llengües té com a objectiu final donar informació sobre cada una de les aproximadament 6.000 llengües existents. A més, cerca com a destinatari el públic general, per la qual cosa combina el tractament didàctic, l’accessibili-tat i el rigor científic de la informació que difon a través del web en 16 llengües.

D’altra banda, com correspon a un observatori, Linguamón també participa en tasques de recerca sobre la situació de les llengües i les seves comunitats lingüístiques, en la vitalitat de les quals es vol incidir mitjançant aquestes tasques.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201068 69MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

Recerca i documentació de llengües

S’ha continuat fent, a través del conveni de col·laboració amb el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, la recerca sobre les llengües del món. Durant el 2010 s’han documentat les llengües següents:

· 130 llengües dels Estats Units i del Canadà· 20 llengües d’Amèrica Central · 100 llengües africanes (Tanzània i Camerun)

També s’ha fet l’actualització de les llengües d’Europa, que ja figuraven al web de Linguamón i a Mapes Vius, però calia actu-alitzar-ne les dades especialment pel que fa a l’estatus legal, la demografia i els recursos en línia.

La documentació sobre les llengües ha estat publicada al web i a Mapes Vius i s’ha traduït a 14 llengües del web. Aquesta infor-mació és la que rep més consultes al web. Actualment la base de dades conté informació sobre 1.268 llengües.

Mapes Vius

Linguamón - Casa de les Llengües ha presentat públicament Mapes Vius, una ambiciosa iniciativa creada amb la darrera tec-nologia cartogràfica i multimèdia per donar a conèixer de prop la diversitat lingüística del món.

En la presentació oficial de Mapes Vius realitzada el 27 d’abril de 2010 han intervingut Tomàs Molina, cap de meteorologia de Televisió de Catalunya i expert en eines de gestió multilingües de la informació meteorològica; Hans Jörg Bibiko, investigador de l’Institut Max Planck; i Antoni Mir, director de Linguamón - Casa de les Llengües.

Mapes Vius, que compta amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat, permet consultar qualsevol llengua a partir d’una àrea geogràfica o un nom i conèixer amb un sol clic i de forma ràpida i senzilla les llengües que es parlen al món.

ACTUACIOnS

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201070 71MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

Llengües de la immigració a Catalunya

S’ha continuat fent el seguiment i la documentació de les llengües de la immigració presents a Catalunya.

Estudi sociolingüístic de comunitats lingüístiques mitjanes

En col·laboració amb l’Observatori CUSC - Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelo-na, s’ha continuat la tercera part de l’estudi iniciat al 2008 sobre Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes al segle XXI, i s’han organitzat conferències obertes al públic general i tallers de debat per a sociolingüistes, amb estudiosos de cadascuna de les comunitats.

El projecte per a l’any 2010 s’ha centrat en els reptes sobre la sostenibilitat de les comunitats lingüístiques mitjanes (CLM) en dues àrees concretes: d’una banda, l’àrea juridicopolítica, coor-dinada pel doctor Antoni Milian (Universitat Autònoma de Barce-lona), i, d’una altra, el multilingüisme en entorns urbans, coordi-nada pel doctor Emili Boix (Universitat de Barcelona).S’hi han convidat experts de nou comunitats lingüístiques mit-janes comparables al cas català perquè exposessin els reptes per a la sostenibilitat de les comunitats que coneixen de prime-ra mà i quines són les seves estratègies davant l’època de la globalització.

«Els reptes per a les comunitats lingüístiques mitjanes en entorn urbans multilingües» · Brussel·les (Bèlgica): Philippe Hambye (Universitat Catòlica de

Lovaina)· Hèlsinki (Finlàndia): Pirkko Nuolijarvi (Research Institute for the

Languages of Finland)· Tallinn (Estònia): Anastassia Zabrodskaja (Universitat de Tartu)· Copenhaguen (Dinamarca): Marie Maegaard (Universitat de

Copenhagen)· Amsterdam (Països Baixos): Guus Extra (Universitat de Tilburg)«Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes al segle XXI:

des de la perspectiva juridicopolítica»· Universitats i cultura. Xabier Arzoz (Universitat del País Basc)· El cas del txec. Mahulena Hofmann (Universitat Justus Liebig

de Giessen)· La Unió Europea. Niamh Nic Shuibhne (Universitat d’Edimburg)· El cas de l’ucraïnès. Iryna Ulasiuk (European University

Institute)Les conferències i el projecte es poden seguir al web http://www.ub.edu/cusc/llenguesmitjanes/, que s’ha elaborat aquest any.

Seminari Language, Rights and Legislation in Canada

and Europe

Al maig Linguamón ha organitzat el seminari Language, Rights and Legislation in Canada and Europe, al Centre de Visitants de Can Ricart. S’ha adreçat a especialistes en la defensa dels drets lingüístics, i s’ha dut a terme en dues sessions: Legislation, Rights and Services: A Comparative Analysis (legislation and implementation), i In Defence of Language Rights: Language Commissioners in Canada, Ireland and Wales (official agencies charged with regulation of language rights).

El seminari ha estat a càrrec de Colin Williams (País de Gal·les), sociolingüista i professor de la Universitat de Cardiff. Colin Williams és expert en ciències socials, geografia humana i planificació lingüística, i també és membre del Comitè Científic Internacional de Linguamón - Casa de les Llengües.

Presentació del llibre Drets lingüístics per a tothom.

Estudis de dret lingüístic, d’Antoni Milian

Linguamón ha organitzat l’acte de presentació del llibre Drets lingüístics per a tothom. Estudis de dret lingüístic, d’Antoni Mi-lian i Massana. L’acte, al qual també ha assistit l’autor, s’ha dut a terme en un marc excepcional, el nou Teatre Museu El Rei de la Màgia de Barcelona, on s’ha fet un espectacle d’il·lusionisme a càrrec del Rei de la Màgia i del mateix autor. Antoni Milian i Massana (Barcelona, 1954) és doctor en Dret i catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201072 73MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS

MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS

ORgAnISMES InTERnACIOnALS / ORgAnISMES EUROPEUS

ORgAnISMES InTERnACIOnALS

ONU

Arran de la participació de Linguamón - Casa de les Llengües en la clausura de l’Any Internacional de les Llengües (AIL) a la seu de l’ONU, a Nova York, i de l’organització conjunta del II Semi-nari Global sobre Diversitat Lingüística, Linguamón ha continuat fent un seguiment exhaustiu de les activitats de l’ONU durant l’any 2010.

S’han mantingut diverses reunions amb diferents alts càrrecs de les Nacions Unides, com ara el sotssecretari general de comuni-cació i informació pública o els representants del futur centre de visitants, que l’organització vol crear en un futur immediat.

UNESCO

Com a organisme dependent de les Nacions Unides, la UNESCO és un dels principals organismes amb què Linguamón ha man-tingut contacte. Gràcies a la feina feta al llarg dels darrers anys sobre la identificació dels diversos programes sectorials de la UNESCO i els contactes mantinguts, i a la presentació del pro-jecte de la Casa de les Llengües davant la UNESCO, Linguamón ha continuat mantenint una estreta relació amb aquest organis-me amb l’objectiu d’identificar les iniciatives i programes inter-nacionals al voltant de les llengües.

Al maig del 2010, la UNESCO va reunir la seva comissió intersec-torial –grup de treball dels cinc programes de l’organització– amb l’objectiu de donar a conèixer Linguamón - Casa de les Llen-gües i d’establir-hi possibles vies de col·laboració de manera més transversal.

Linguamón ha continuat la relació amb l’oficina de la UNESCO davant Nacions Unides, iniciada arran del Seminari Global so-bre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament. A part dels contactes per a la preparació del III Seminari Global del 2010, s’han establert contactes amb la nova directora de l’ofi-cina, Christine Alfsen. La màxima responsable de la UNESCO davant l’ONU ha mostrat un gran interès per la feina que es duu a terme a Linguamón i ha volgut visitar el Centre de Visitants i la futura seu de Linguamón.

Arran de la visita de Christine Alfsen, Linguamón va organitzar el 23 de juliol una conferència sobre el lligam entre diversitat lingü-ística, diversitat cultural i diversitat biològica.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201076 77MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS

Convenció sobre diversitat biològica i cultural. Canadà:

juny del 2010

La directora de la UNESCO davant Nacions Unides, Christine Alfsen, ha convidat Linguamón a participar en la Conferència In-ternacional sobre Diversitat Biològica, Cultural i Lingüística, or-ganitzada per la UNESCO i celebrada al Canadà del 8 al 10 de juny del 2010.

Així, Linguamón va tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà aquesta línia de treball en la qual alguns organismes internacio-nals com la UNESCO hi posen un èmfasi important.

Xarxa Mundial per la Diversitat Lingüística, MAAYA

La xarxa MAAYA, creada en el context de la Cimera Mundial de la Societat de la Informació de Tunis, l’any 2005, ha continuat treballant durant el 2010 per donar visibilitat a la diversitat lingüística del planeta, especialment a través del ciberespai.

Linguamón, com a membre fundador de la xarxa, ha continuat treballant en el marc de la xarxa MAAYA per tal d’incidir en les agendes internacionals i aconseguir que la diversitat lingüística esdevingui part integral dels debats.

III Seminari Global Sobre Diversitat Lingüística,

Globalització i Desenvolupament

Els dies 27 i 28 de novembre de 2010 s’ha dut a terme a Alexan-dria (Egipte) el III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament. L’han organitzat conjuntament Linguamón, la Fundació Roberto Marinho, la Biblioteca d’Alexan-dria i la Representació de la UNESCO a Egipte.

Durant el Seminari, experts d’arreu del món han debatut i refle-xionat sobre el paper dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies en l’ús de les llengües i la protecció de la diversitat lingüística. El Seminari ha estat inaugurat per l’ambaixador i as-sessor personal del director de la Biblioteca d’Alexandria, Aly Maher, i el sotssecretari general de comunicació de les Nacions Unides, Kiyo Akasaka. En l’acte d’inauguració també ha partici-pat Hugo Barreto, secretari general de la Fundació Roberto Ma-rinho (grup Globo); el comissari canadenc de llengües, Graham Fraser; el representant de National Geographic Chris Rainier, i entitats del món dels mitjans de comunicació com ara Voice of America o de fundacions com ara la Carnegie Foundation o la Library of Congress americana.

A la conferència de premsa de presentació del III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament han assistit els principals diaris egipcis, així com els canals de televi-sió més importants. Entre els mitjans que han cobert la notícia i que han fet seguiment del Seminari cal destacar Al Gumhoria, Al Akubar, Middle East online i Nile Culture TV.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201078 79MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS

Delegació de periodistes dels Estats Units

Al llarg del 2010, Linguamón - Casa de les Llengües ha continu-at amb l’objectiu de difondre el seu missatge arreu perquè pugui arribar al màxim nombre de persones possible.

Una delegació de periodistes dels Estats Units han visitat Bar-celona amb l’objectiu de conèixer el projecte de Linguamón - Casa de les Llengües. La trobada, que ha tingut lloc entre el 23 i el 25 d’abril de 2010, ha estat també un punt d’encontre d’ex-periències sobre multilingüisme i multiculturalitat.

La delegació estava formada per 7 periodistes de les àrees de Nova York, Chicago i San Francisco, amb un perfil professional divers, amb experiència en mitjans televisius i de premsa, però centrat en les àrees de cultura, llengua, ciència i medi ambient. Per tal de seleccionar-los, des de l’Oficina de Premsa i Comuni-cació de Linguamón - Casa de les Llengües s’han realitzat nom-brosos contactes amb periodistes dels Estats Units.

Les jornades s’han dividit en diverses sessions de treball i la pri-mera cita del programa ha sigut la visita de Can Ricart. Els pe-riodistes s’han entrevistat amb el director de Linguamón - Casa de les Llengües, Antoni Mir, que els ha explicat el projecte cultu-ral que acollirà la futura seu.

La delegació també s’ha pogut veure amb l’arquitecta encarre-gada del projecte de rehabilitació, Benedetta Tagliabue, i amb el director del Laboratori de Cultura de la Fundació Barcelona Me-dia, que els han explicat els projectes arquitectònics i museolò-gics, respectivament.

Durant la seva visita, la delegació també ha pogut conèixer em-preses representatives del projecte del 22@, així com zones d’interès cultural de la ciutat.

Comissariat de Llengües del Canadà

Al juny del 2010 Linguamón - Casa de les Llengües va visitar el Comissariat de Llengües del Ca-nadà, oficina governamental adreçada a la promoció de les llengües oficials del país, el francès i l’anglès. Linguamón va establir les primeres relacions amb el Comissariat per explorar vies de col-laboració futures.

Fruit d’aquesta visita, el comissari va visitar Barcelona al desembre per conèixer Linguamón de primera mà i saber, a més, d’altres institucions i funcions com ara el Síndic de Greuges i la Se-cretaria de Política Lingüística. Linguamón va organitzar també una conferència amb el comissari que tenia com a finalitat de fer conèixer les tasques del Comissariat a Catalunya.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201080 81MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS

ORgAnISMES EUROPEUS

Unió Europea

La Unió Europea ha continuat sent un dels organismes priorita-ris per a Linguamón – Casa de les Llengües. Des del naixement de Linguamón, s’ha fet un seguiment exhaustiu de les polítiques i els programes adreçats a la promoció de la diversitat lingüísti-ca a Europa.

Comissió Europea

Durant el 2010 la Comissió Europea ha reconfigurat la seva estructura quant a les competències i el nombre de comissaris. Així, la cartera de multilingüisme ha passat al comissariat d’Educació i Cultura. Durant el 2010 s’ha fet un seguiment del nou enfocament de la Comissió Europea en matèria de llengües.

Parlament Europeu

Linguamón ha estat convidada a participar en la conferència so-bre les llengües a Europa organitzada pel Parlament Europeu, on s’ha debatut la política lingüística a Europa i la necessitat d’incloure totes les comunitats lingüístiques en l’elaboració de plans d’acció i activitats adreçades a les llengües.

Xarxa Europea per la Diversitat Lingüística

Linguamón, juntament amb d’altres organismes europeus com ara l’Oficina de Política Lingüística Gal·lesa o el Govern irlandès, entre molts d’altres, va constituir formalment durant el 2008 la Xarxa Europea per la Promoció de la Diversitat Lingüística. Des-prés de rebre el reconeixement oficial i guanyar la convocatòria de projectes 2007 per a la creació de xarxes europees, atorga-da per la Comissió Europea, la Xarxa ha treballat durant el 2010 per fer arrelar el projecte i aconseguir que les llengües no ofici-als també puguin tenir presència en els debats europeus a fi de donar visibilitat a totes les llengües d’Europa, especialment les menys difoses. Com a membre fundador de la Xarxa, Lingua-món ha participat en la conferència europea sobre diversitat lin-güística organitzada per la Xarxa a Brussel·les.

D’altra banda, Linguamón ha format part del grup de treball en-carregat de l’elaboració de les línies futures de treball i d’un pla de treball per la creació d’un grup de reflexió think tank sobre el futur de la diversitat lingüística a Europa. En aquest sentit s’ha establert un pla d’actuació i unes línies d’acció, començades durant el 2010 i que hauran de concretar-se al 2011.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201082 83MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS

Xarxa de centres de recerca sobre el multilingüisme a

Europa Mercator

Linguamón ha estat convidada pel Centre de Recerca Europeu Mercator en Multilingüisme a participar en el seminari d’experts sobre el multilingüisme a Europa que s’ha celebrat els dies 3 i 4 de juny de 2010 a la regió de Frísia. Linguamón hi ha presentat les diferents àrees de treball: la difusió, els serveis especialitzats i les noves tecnologies d’informació i comunicació aplicades a les llengües.

A més, els organitzadors han mostrat interès en la creació de Linguamón - Casa de les Llengües i han demanat assessora-ment per explorar la possibilitat de crear una Casa de les Llen-gües a Frísia.

Expolangues París: febrer del 2010

Linguamón, convidat per l’Institut Ramon Llull i la Secretaria de Política Lingüística, ha participat al febrer a Expolangues, la trobada sobre l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües més important d’Europa, on va presentar Mapes Vius, una eina adre-çada a mostrar de manera dinàmica i interactiva la diversitat lin-güística del planeta. Al 2010 la llengua convidada per la fira ha estat el català.

CILT (Centre Nacional de Llengües britànic)

El CILT, el Centre Nacional de Llengües britànic, és l’entitat go-vernamental encarregada de difondre la importància de l’apre-nentatge de llengües per la competitivitat i la cohesió social de les societats. Va ser l’encarregada de l’estudi, publicat a finals del 2006 per la Comissió Europea, sobre la importància de les llengües en l’economia i la competitivitat d’Europa.

Després de diverses reunions mantingudes amb els màxims responsables del CILT, Linguamón ha continuat els contactes establerts en anys anteriors i ha encetat una línia de recerca amb el centre sobre les llengües i la immigració, i la valoració d’aquest cabal lingüístic per a la societat catalana. L’organisme britànic té una gran experiència en aquesta matèria i Linguamón vol aprofitar aquesta expertesa i aplicar aquest coneixement a les llengües de la immigració a Catalunya.

A més, el CILT ha convidat Linguamón a formar part de l’INN-LAC, l’International Network of National Language Centres, un grup d’organismes governamentals que tenen com a tasca prin-cipal la de posar en comú les diferents estratègies nacionals adreçades a la promoció del multilingüisme entre la ciutadania europea.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201084 85MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS

COMUnICACIÓ

Linguamón - Casa de les Llengües ha continuat treballant per la difusió i promoció dels valors i els objectius de la institució, no només a Catalunya sinó també a les Illes Balears, València, Eus-kadi i a nivell internacional.

Durant el 2010 s’han celebrat actes fora de Catalunya, com la in-auguració de l’exposició «Petit cafè del món» tot coincidint amb la presentació de l’estudi sobre multilingüisme a les Illes Balears, o l’exposició «La Mar de Llengües» a València. El maig, el direc-tor de Linguamón, Antoni Mir, va ser convidat per l’oficina de la UNESCO a París per explicar el projecte institucional, i durant el mes de novembre es va celebrar a Alexandria el III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupa-ment, organitzat per Linguamón, amb la col·laboració de la Bibli-oteca d’Alexandria i la Fundació Roberto Marinho. Amb l’objectiu d’obrir Catalunya al món i difondre el missatge de Linguamón ar-reu, també es va convidar una delegació de periodistes dels Es-tats Units perquè poguessin conèixer de primera mà el projecte.

Pel que fa la difusió a través de nous canals de comunicació, durant l’any passat s’han posat en marxa els perfils de Face-book i Twitter, així com el canal de YouTube. Així mateix, s’ha produït un espot publicitari que es va poder veure a diversos ca-nals catalans i de les Illes Balears. Des de Linguamón - Casa de les Llengües també s’ha donat suport a iniciatives documentals que promouen els valors i el missatge de la institució. Tot plegat amb l’objectiu de continuar creixent i incrementar la nostra pre-sència a tots els canals de difusió possibles.

nOTíCIES, nOTES I DOSSIERS DE PREMSA

LIngUAMÓn ALS MITjAnS

WEB InSTITUCIOnAL, CAnALS 2.0, BUTLLETí ELECTRÒnIC I PUBLICITAT

nOTíCIES, nOTES I DOSSIERS DE PREMSA

· Redacció i distribució de convocatòries, notes, dossiers i documentació diversa als mitjans.· Realització i distribució de fotografies de les activitats.· Gestió d’entrevistes i altres contactes entre els mitjans de comunicació i la Direcció de

Linguamón.· Contactes personalitzats amb els professionals dels mitjans.· Introducció dels comunicats i altres informacions al web.

A més d’aquestes tasques, també ha estat constant la recerca, la distribució i l’arxivament d’in-formació i documentació, així com la gestió i l’actualització permanent de les llistes de mitjans i professionals de la informació.

Pel que fa a la redacció i distribució de comunicats i documentació als mitjans, al llarg de l’any s’han elaborat més de quaranta notes de premsa, prop d’una vintena de convocatòries, sis dossiers i gairebé un centenar de notícies que han nodrit els diversos suports virtuals de Linguamón - Casa de les Llengües.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201088 89COMUnICACIÓ

Tipus de document 2009 2010 increment%

Notes de premsa 15 44 293

Convocatòries 11 17 154

Dossiers 2 6 300

Notícies 50 98 1960 20

Notesde premsa 2009 2010

Convocatòries

Dossiers

Notícies

40 60 80 100

Convocatòries de premsa

Al llarg del 2010 s’han elaborat 17 convocatòries:

· 28 de febrer. «La mar de llengües», primera exposició itinerant de Linguamón - Casa de les Llengües, a Barcelona fins a l’11 de maig.

· 16 de març. Exposició interactiva «Batekmila: euskal munduak / mons bascos».

· 6 d’abril. El vicepresident del Govern presenta l’estudi «ELAN.cat: el multilingüisme a les empreses catalanes».

· 13 d’abril. Presentació del llibre Babel o barbarie, de l’exvice-conseller basc de Política Lingüística Patxi Baztarrika.

· 22 d’abril. Mapes Vius, nova eina interactiva de Linguamón - Casa de les Llengües.

· 15 de maig. Jornada sobre la llengua i la cultura amazigues, dins les celebracions de la Primavera Amaziga.

· 21 de maig. Presentació del llibre Multilingües des del bressol, sobre l’educació dels fills en diverses llengües.

· 6 de juliol. El cabaret berlinès dels revolucionaris Pigor i Bene-dikt Eichhorn inaugura el 8 de juliol la primera edició de Cafè Lebab.

· 9 de juliol. El fundador del free jazz Cecil Taylor, el poeta Amiri Baraka i l’actor japonès Yoshi Oïda visiten el Cafè Lebab.

· 19 de juliol. Linguamón - Casa de les Llengües porta a Barce-lona el cor jove més important del món, el World Youth Choir.

· 21 de juliol. Conferència «Biodiversitat del món urbà», a càrrec de Christine Alfsen, directora de l’Oficina de la UNESCO a Nova York.

· 23 de setembre. La Universitat de les Illes Balears i Linguamón inauguren l’exposició «Petit cafè del món».

· 1 d’octubre. Inauguració de la V Jornada Internacional de Bo-nes Pràctiques de Gestió de Multilingüisme.

· 18 de novembre. Conferència «Els reptes de les comunitats lin-güístiques mitjanes des de la perspectiva juridicopolítica».

· 28 de novembre. III Seminari Global sobre Diversitat Lingüísti-ca, Globalització i Desenvolupament.

· 1 de desembre. Presentació del llibre Drets lingüístics per a tothom. Estudis de dret lingüístic, d’Antoni Milian i Massana.

· 7 de desembre. Conferència «Canada’s official languages: from burden to value».

Notes de premsa

Durant el 2010 s’han difós entre els mitjans de comunicació 44 notes de premsa:

· 18 de gener. L’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, al nou Centre de Visitants de Linguamón.

· 28 de gener. Linguamón - Casa de les Llengües obre el Centre de Visitants al districte 22@ de Barcelona.

· 8 de febrer. El català, llengua convidada a la fira internacional Expolangues 2010.

· 2 de febrer. Linguamón - Casa de les Llengües presenta la no-va eina interactiva Mapes Vius a Expolangues.

· 19 de febrer. Linguamón i la UPF convoquen el II Premi al mi-llor treball de recerca en l’àmbit de les llengües i el llenguatge.

· 16 de març. Exposició interactiva «Batekmila: euskal mundual/ mons bascos».

· 22 de març. Descobriu la futura seu de Linguamón - Casa de les Llengües amb l’autocar del programa BCN en marxa.

· 6 d’abril. El vicepresident del Govern presenta l’estudi «ELAN.cat: el multilingüisme a les empreses catalanes».

· 7 d’abril. Presentació de l’estudi «ELAN.cat: són prou multilin-gües les empreses catalanes?».

· 13 d’abril. Linguamón - Casa de les Llengües inicia una cam-panya de comunicació per promoure el multilingüisme.

· 22 d’abril. Mapes Vius, nova eina interactiva de Linguamón - Casa de les Llengües.

· 27 d’abril. Una delegació de periodistes dels Estats Units ha visitat Linguamón - Casa de les Llengües.

· 30 d’abril. Emissió del programa L’oracle de Catalunya Ràdio des de l’antiga fàbrica de Can Ricart al 22@.

· 10 de maig. Linguamón s’afegeix a la celebració de les Festes de Maig del Poblenou amb activitats familiars a Can Ricart.

· 12 de maig. Linguamón - Casa de les Llengües commemora la Primavera Amaziga amb la celebració d’una jornada cultural i l’edició del lèxic Tastets de cuina amaziga.

· 18 de maig. Linguamón - Casa de les Llengües i la UPF ator-guen el II Premi al millor treball de recerca en l’àmbit de les llengües.

· 21 de maig. Presentació del llibre Multilingües des del bressol, sobre l’educació dels fills en diverses llengües.

· 28 de maig. La UNESCO convida Linguamón a presentar el projecte a París.

· 1 de juny. Les obres de rehabilitació de Can Ricart, en marxa.· 2 de juny. Linguamón - Casa de les Llengües participa en

una trobada per a la creació de la Casa de les Llengües Amazòniques.

· 14 de juny. Neix un nou espai a Barcelona per a les arts de la paraula: Cafè Lebab.

· 29 de juny. «El destí de les estrelles», a l’Observatori Fabra.· 2 de juliol. 20 contes tradicionals d’arreu del món recopilats en

un llibre per millorar la integració lingüística.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201090 91COMUnICACIÓ

· 6 de juliol. El cabaret berlinès dels revolucionaris Pigor i Bene-dikt Eichhorn inaugurarà el 8 de juliol la primera edició de Cafè Lebab.

· 9 de juliol. El fundador del free jazz Cecil Taylor, el poeta Amiri Baraka i l’actor japonès Yoshi Oïda visitaran el Cafè Lebab.

· 14 de juliol. La càtedra Linguamón-UOC posa en marxa el Postgrau en gestió de la diversitat lingüística i cultural.

· 19 de juliol. Linguamón - Casa de les Llengües porta a Barce-lona el cor jove més important del món, el World Youth Choir.

· 21 de juliol. Conferència «Biodiversitat del món urbà», a càrrec de Christine Alfsen, directora de l’Oficina de la UNESCO a Nova York.

· 7 de setembre. L’exposició «La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània» arriba a València.

· 9 de setembre. Linguamón - Casa de les Llengües s’estrena a Facebook, Twitter i YouTube.

· 15 de setembre. Com gestionar la diversitat lingüística a l’au-la, a debat en la V Jornada de Bones Pràctiques de Gestió del Multilingüisme.

· 16 de setembre. Més de 5.000 persones han visitat la futura seu de Linguamón - Casa de les Llengües a Can Ricart.

· 17 de setembre. Presentació del documental Sons de la Medi-terrània al Canal 33.

· 23 de setembre. Els habitants de les Illes Balears parlen més de 160 llengües.

· 28 de setembre. L’aranès ja té caràcter oficial a Catalunya.· 1 d’octubre. Com gestionar la diversitat lingüística a l’aula?· 4 d’octubre. V Jornada Internacional de Bones Pràctiques de

Gestió del Multilingüisme «La gestió del multilingüisme a l’aula: experiències dels centres educatius».

· 15 d’octubre. L’exposició «Petit cafè del món», prorrogada.· 23 de novembre. Linguamón, la Biblioteca d’Alexandria i la

Fundació Roberto Marinho organitzen el III Seminari Global so-bre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament.

· 29 de novembre. L’Observatori Linguamón de la Llengua Ama-ziga organitza la Segona Mostra de Cinema Amazic.

· 2 de desembre. Presentació del llibre Drets lingüístics per a to-thom. Estudis de dret lingüístic, d’Antoni Milian, amb especta-cle de màgia.

· 7 de desembre. El comissari per a les Llengües Oficials del Canadà parla de la situació lingüística al seu país.

· 16 de desembre. Conclusions del III Seminari Global sobreDiversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament a Alexandria.

· 20 de desembre. Linguamón es trasllada a l’edifici Media-TIC del districte 22@.

Dossiers de premsa

El 2010 s’han posat a disposició dels mitjans de comunicació 6 dossiers de premsa: · 28 de febrer. «La mar de llengües», primera exposició itinerant

de Linguamón - Casa de les Llengües, es podrà veure a Bar-celona fins a l’11 de maig.

· 16 de març. Exposició interactiva «Batekmila: euskal mundual / mons bascos».

· 7 d’abril. Estudi ELAN: el multilingüisme, instrument de negoci.· 14 de juny. Neix un nou espai a Barcelona per a les arts de la

paraula: Cafè Lebab.· 23 de setembre. La UIB i Linguamón - Casa de les Llengües

inauguren l’exposició «Petit cafè del món».· 28 de novembre. III Seminari Global sobre Diversitat Lingüísti-

ca, Globalització i Desenvolupament.

Notícies

Al llarg del 2010 la inclusió a la pàgina web de Linguamón de notícies sobre multilingüisme i diversitat lingüística ha anat creixent.

Les fonts d’on han sorgit les notícies han estat molt diverses; durant tot el 2010 s’ha fet una recerca exhaustiva en els prin-cipals mitjans de comunicació internacionals, tant generalistes com especialitzats, així com en els butlletins d’institucions i or-ganismessensibles a la diversitat lingüística.

El 2010, Linguamón ha difós prop d’un centenar de notícies. Totes elles es poden consultar al web i als canals de xarxes socials.

Clipping audiovisual

Al llarg del 2010 s’ha potenciat la gravació en vídeo dels esde-veniments organitzats per Linguamón. Per realitzar aquestes tasques s’han contractat els serveis de Clot TV, que ha enregis-trat esdeveniments com el Cafè Lebab, entre d’altres.

D’altra banda, també s’han actualitzat els continguts de l’audio-visual institucional i s’han adaptat els audiovisuals a altres llen-gües per mitjà de subtitulació o traducció.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201092 93COMUnICACIÓ

LIngUAMÓn ALS MITjAnS

Durant el 2010 s’han gestionat entrevistes, reportatges i articles a premsa: Linguamón - Casa de les Llengües ha figurat als mitjans catalans i espanyols en més de 70 ocasions, a part del ressò que ha tingut el III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística als mitjans egipcis, assumpte que mereix una menció especial en un altre apartat.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201094 95COMUnICACIÓ

Tot seguit exposem la presència de Linguamón als mitjans.

· 2 de febrer. El Periódico de Catalunya: Can Ricart entra en una nova era de la mà de la diversitat lingüística. L’antic conjunt industrial deixa enrere el seu passat tèxtil per adaptar-se al ca-ràcter innovador del 22@.

· 11 de març. BTV: «La mar de llengües», una exposició per acostar els nens a la diversitat cultural.

· 15 de març. Confederació de Comerç de Catalunya: La Con-ferència de Comerç de Catalunya visita la futura seu de Linguamón.

· 18 de març. El Periódico i Público: Exposició «Batekmila: eus-kal munduak / els mons bascos».

· 25 de març. El Punt i Diari de Girona: Exposició «Veus de la Mediterrània».

· Abril. Norte de Castilla, El Confidencial, Sur.es, Elcomercio-digital.es i altres: «Las lenguas no son un problema, sino una oportunidad», Antoni Mir.

· 8 de març. La Vanguardia, Expansión, Cope, RAC1, La Malla, 3cat24, EFE, ACN, Europa Press: ELAN.cat, el multilingüisme a les empreses catalanes.

· 14 d’abril. Vilaweb: «Babel o barbarie: una política lingüística legítima y eficaz para la convivencia».

· 30 d’abril. El País, COM Ràdio, Avui, Vilaweb: Mapes i llengües del món en un sol clic.

· 15 de maig. El Punt, BTV: Primavera amaziga 2010.· 16 de maig. La Vanguardia, El Periódico, 20 minutos: Lingua-

món s’afegeix a la celebració de les Festes de Maig del Poble-nou amb activitats familiars a Can Ricart.

· 18 de maig. El Punt: II Premi Linguamón al millor treball de re-cerca de batxillerat.

· 31 de maig. Vilaweb, ACN: La UNESCO convida Linguamón a presentar el projecte a París.

· 31 de maig. C33-Ànima: Entrevista a l’arquitecta Benedetta Ta-glibue, responsable del projecte arquitectònic de la futura seu de Linguamón.

· 13 de juliol. La Vanguardia, El País, El Periódico, ABC, El Mun-do, ACN, TV3, BTV, C33: Neix un nou espai a Barcelona per a les arts de la paraula, Cafè Lebab.

· 18 de juliol. BTV-Info Amazic: Notícies des de Can Ricart.· 26 de juliol. BTV, La Vanguardia, El Periódico, Público, BCN.

cat: Linguamón - Casa de les Llengües porta a Barcelona el cor jove més important del món, el World Youth Choir.

· 9 de setembre. TVE-Catalunya: L’exposició «La mar de llen-gües. Parlar a la Mediterrània» arriba a València.

· 23 de setembre. El Mundo, Diari de Balears, Diario de Ibiza, Diari de Mallorca, ADN, IB3: Presentació de l’estudi «Les llen-gües a les Illes Balears. Anys 2008-2010».

· 13 d’octubre. Vilaweb: El Senat paraguaià aprova la llei de llen-gües per impulsar el guaraní.

· 22 d’octubre. El Punt: Petites victòries al Poblenou. Els veïns del Poblenou recullen en una mostra els triomfs dels darrers anys.

· Novembre. Area 113: Reportatge sobre el projecte arquitectò-nic de Linguamón a la fàbrica de Can Ricart.

· 14 de desembre. Canal notícies Govern Andorra: Linguamón - Casa de les Llengües, amb el suport del Servei de Política Lin-güística, busca testimonis del parlar andorrà per a un projecte audiovisual sobre variants dialectals del català.

· 27 de desembre. El Periódico: Les llengües, un valor per a la competitivitat. Linguamón desembarca al 22@ amb el mul-tilingüisme com a principal agent dinamitzador de l’activitat econòmica.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201096 97COMUnICACIÓ

Entrevistes

Al llarg del 2010, el director de Linguamón, Antoni Mir, ha atès els mitjans en diverses ocasions. (Aquí no es recullen la resta de trobades amb la premsa en altres formats, com ara rodes de premsa).

· 4 d’abril. Agència EFE: «Las lenguas no son un problema, sino una oportunidad», Antoni Mir.

· 3 de maig. Catalunya Ràdio: L’Oracle de Catalunya Ràdio, des de la fàbrica de Can Ricart al 22@.

· 5 de maig. Ràdio 4: Entrevista sobre Linguamón - Casa de les Llengües.

· 17 de maig. Cope - La gran manzana: Entrevista sobre l’eina interactiva Mapes Vius.

L’oracle, de Catalunya Ràdio, des de Can RicartEntre les intervencions que el director de Linguamón - Casa de les Llengües ha fet durant el 2010 destaca la del programa L’oracle de Catalunya Ràdio, que es va emetre en directe des del recinte de Can Ricart.

El director i presentador del programa, el periodista Xavier Gra-set, va parlar amb Antoni Mir sobre la nova seu i també sobre els projectes culturals de Linguamón.

Graset va conduir una tertúlia amb el director de Linguamón i el director adjunt d’El Punt, Manel Cuyàs, a més de l’assagista Ri-card Torrents i la periodista Núria Ribó.

Articles d’opinió i reportatges

A part de les notícies generades per Linguamón - Casa de les Llengües, l’organisme també ha aparegut als mitjans de comu-nicació a través d’articles d’opinió i reportatges. Les detallem tot seguit.

· 14 de juliol. Avui: Les llengües transfrontereres. Més enllà de les divisions polítiques. Amb la col·laboració de Marta Rovira, directora d’ENVIT.

· 1 de desembre. Culturas-La Vanguardia: La casa de las len-guas. Article de Ferran Mascarell.

· 27 de desembre. El Periódico: Les llengües, un valor per a la competitivitat. Linguamón desembarca al 22@ amb el multilin-güisme com a principal agent dinamitzador de l’activitat eco-nòmica. Suplement de pàgines especials.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 201098 99COMUnICACIÓ

WEB InSTITUCIOnAL, CAnALS 2.0, BUTLLETí ELECTRÒnIC I PUBLICITAT

El web de Linguamón és, al costat de la programació cultural i dels serveis especialitzats, l’eina de comunicació més potent de la institució. L’activitat d’aquest any ha continuat tenint molt pre-sent la necessitat de donar un tractament més comunicatiu a la informació adreçada al gran pú-blic, especialment a través de la publicació de continguts audiovisuals. El portal es difon en 16 llengües, una de les quals és la llengua de signes catalana.

El nombre de visites durant el 2010 ha estat de 351.524, amb un total de 618.889 visualitzacions.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010100 101COMUnICACIÓ

Traducció de continguts

La traducció és una activitat molt rellevant per a Linguamón a l’hora de fer arribar els seus contin-guts adreçats al gran públic. Durant el 2010 s’han revisat els criteris d’edició, sense modificar els criteris de presentació de la pàgina web en llengües dels cinc continents i llengües de demografia i estatus diferent. Actualment, la pàgina s’edita en 16 llengües. Les 15 llengües a què es traduei-xen els continguts elaborats en català són: anglès, àrab, espanyol, francès, italià, llengua de sig-nes catalana, occità, gal·lès, alemany, basc, gallec, guaraní, portuguès, amazic i xinès. En l’activi-tat de traducció destaquen els continguts sobre les llengües del món, que són l’apartat més visitat del web. La informació sobre llengües del món es publica en fitxes tant a l’apartat general sobre diversitat lingüística del web com a través de l’eina interactiva Mapes Vius.

L’any 2010 també ha estat el del llançament dels perfils de Linguamón al web 2.0. Els perfils de Facebook i Twitter, així com el canal de vídeos de YouTube, s’han publicat el mes de maig del 2010.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010102 103COMUnICACIÓ

Canals 2.0

Facebookfacebook.com/linguamon

La pàgina de Linguamón a Facebook ha arribat en 7 mesos als 1.167 seguidors. Aquest canal s’ha convertit en un mitjà àgil i proper per difondre notícies sobre Linguamón i el multilingüis-me, més enllà de les que es publiquen al web institucional. El seu format propicia un contacte més directe amb les persones interessades en la institució. Destaca la diversitat i riquesa lingü-ística dels seguidors del perfil, que hi participen en qualsevol llengua.

La pàgina de Facebook de Linguamón té cada mes 625 usuaris actius i cada dia s’hi afegeixen de mitja 4 nous admiradors.

Twitter twitter.com/multilingüisme

El perfil de Linguamón - Casa de les Llengües a Twitter ha arribat fins els 414 seguidors durant el 2010. Aquest mitjà, de missatgeria curta, és el canal adient per poder fer arribar titulars que con-vidin a la reflexió.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010104 105COMUnICACIÓ

Youtube youtube.com/linguamon

El canal de vídeos de YouTube de Linguamón s’ha posat en marxa el maig del 2010. Aquí, Lingua-món difon tot el material audiovisual que es genera des de la institució, a més de vídeos corpo-ratius o un altre tipus de material que també està inclòs al web institucional, però que pot trobar nous públics a través de YouTube.

Aquest canal també suposa una bona oportunitat per poder incloure altres vídeos que, malgrat que no han estat produïts des de Linguamón - Casa de les Llengües, sí que estan relacionats amb el multilingüisme i la diversitat lingüística del planeta.

Pel que fa al nombre de visites, durant el 2010 s’han registrat 1.337 visites al canal de Linguamón i 2.131 reproduccions totals dels vídeos pujats. Destaca, en nombre de visites, el vídeo del Con-cert Linguamón amb Gilberto Gil, amb 715 reproduccions.

Butlletí electrònic

Es tracta d’una publicació bimestral que recull notícies i novetats d’interès sobre multilingüisme.

El butlletí ha arribat durant el 2010 a les 2.018 subscripcions, xifra que suposa un increment del 57% en relació amb el 2009 (que va tancar amb 1.150 subscripcions).

El 2010 s’han publicat els següents butlletins de Linguamón - Casa de les Llengües:

· Febrer. Linguamón presenta el portal interactiu multilingüe Mapes Vius a Expolangues· Abril. Són prou multilingües les empreses catalanes?· Juny. Cafè Lebab· Juliol. Revetlla de les Llengües· Setembre. V Jornada de Bones Pràctiques de Gestió del Multilingüisme· Novembre. III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010106 107COMUnICACIÓ

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010108 109COMUnICACIÓ

Publicitat

Espot

Linguamón - Casa de les Llengües ha iniciat el 2010 una campa-nya de comunicació per promoure els valors del multilingüisme, l’eix central de la qual va ser un espot de 30 segons. L’anunci destacava els tres aspectes claus del multilingüisme, amb l’eslò-gan: «Un món de llengües. Un món divers. Un món ric.».

Durant el mes d’abril del 2010, Televisió de Catalunya ha emès l’espot a les franges horàries de matí i tarda, i també durant el TN migdia. A més, diverses televisions locals també l’han emès a la seva programació al llarg de tot l’any (Televisió de Mallorca, Canal Terrassa, Canal Català i TV d’Eivissa i Formentera, entre d’altres).

Marxandatge

Durant el 2010, l’Àrea de Comunicació de Linguamón - Casa de les Llengües ha encarregat material de marxandatge amb la imatge de la institució (bolígrafs, llibretes, bosses i paraigües).

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010110 111EQUIP I COL·LABORADORS

LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüESEQUIP I COL·LABORADORS

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010112 113EQUIP I COL·LABORADORS

PresidentHble. Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern

VicepresidentIl·lm. Sr. Carles Martí i Jufresa, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona (11.02.2009 – 10.06.2010)Il·lm. Sr. Ramon Nicolau i Nos, de l’Ajuntament de Barcelona (a partir de l’11.06.2010)

Vocals nomenats pel Govern de la Generalitat de CatalunyaSr. Isaías Táboas i Suàrez, secretari general del Departament de la PresidènciaSr. Rafel Niubò i Baqué, secretari general del Departament de la VicepresidènciaSra. Roser Clavell i Soldevila, viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació del Departament de la VicepresidènciaSr. Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística (Departament de la Vicepresidència)Sr. Enric Aloy i Bosch, secretari general del Departament d’Innovació, Universitats i EmpresaSr. Antoni Lladó Gomà-Camps, director de l’Institut Català d’Indústries Culturals del Departament Cultura i Mitjans de ComunicacióSr. Carles Martínez Quiroga, director general de Planificació i Entorn (Departament d’Educació)Sr. Josep Bargalló i Valls, director de l’Institut Ramon Llull (Departament de la Vicepresidència) Vocals nomenats per l’Ajuntament de BarcelonaSr. Marc Murtra Millar, gerent d’Educació, Cultura i Benestar de l’Ajuntament de BarcelonaSr. Jordi Martí i Grau, delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona

Director del consorciSr. Antoni Mir i Fullana

Secretària del Consell de DireccióSra. Mercè Curull i Martínez

COnSELL DE DIRECCIÓ EQUIP LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüES

Antoni Mir i Fullana, directorEva Agudelo i Vendrell, secretària de DireccióJosep Anton Mundó i Balcells, cap de l’Àrea d’AdministracióEnric Vendrell i Aubach, Àrea d’Administració. Gestió EconòmicaXavier Roset i Roca, Àrea d’Administració (fins agost de 2010)Christian Recoder i Sánchez, Àrea d’Administració (a partir de setembre de 2010)Marta Xirinachs i Codina, cap de l’Àrea de Programes Mercè Solé i Sanosa, Àrea de Programes. Bones PràctiquesVicent Climent i Ferrando, Àrea de Programes. Relacions InternacionalsAriadna Bello i Riera, Àrea de Programes. Programació CulturalLourdes Feans i Mouro, cap de l’Àrea de ComunicacióOlga Castañeda i Reynoso, Àrea de Comunicació. Lloc web

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010114 115EQUIP I COL·LABORADORS

COMITè CIEnTífIC InTERnACIOnAL

David Crystal (president), País de Gal·les. Autoritat de referència en lingüística. Escriptor, editor, professor, cavaller de l’Ordre de l’Imperi Britànic des del 1995. Es va donar a conèixer especial-ment gràcies al seu treball d’investigació sobre els estudis de llengua anglesa, i també sobre l’entonació i l’estilística i sobre l’aplicació de la lingüística en contextos religiosos, educatius i clínics, en concret en el desenvolupament d’un grup de tècni-ques d’identificació lingüística amb finalitats diagnòstiques i te-rapèutiques. Actualment és catedràtic honorari de lingüística a la Universitat de Gal·les-Bangor i president de la National Lite-racy Association (Associació Nacional per a l’Alfabetització) del Regne Unit, entre altres ocupacions. Peter Austin, Austràlia. Lingüista i director del Programa Acadè-mic sobre Llengües Amenaçades. Professor de la School of Ori-ental and African Studies de la Universitat de Londres. Expert en llengües australianes.Colin Baker, País de Gal·les. Professor de la Universitat de Gal·-les-Bangor. Expert en educació i bilingüisme.Ayo Bamgbose, Nigèria. Lingüista africanista i professor emèrit de la Universitat d’Ibadan. Expert en llengües africanes i en po-lítica lingüística.Manuel Castells, Catalunya. Sociòleg i expert en societats de la informació.Jean Claude Corbeil, Quebec. Doctor en lingüística per la Uni-versitat d’Estrasburg; exdirector de l’Oficina de la Llengua Fran-cesa del Quebec, i assessor del Govern quebequès en política lingüística.M. Carmen Garmendia, País Basc. Exconsellera de Cultura i ex-viceconsellera de Política Lingüística del Govern basc.François Grin, Suïssa. Catedràtic d’economia de la Universitat de Ginebra i especialista en llengua, formació i economia.Monica Heller, Canadà. Sociolingüista i professora de la Univer-sitat de Toronto. Experta en immigració.M. Carme Junyent, Catalunya. Professora de lingüística general de la Universitat de Barcelona i actual presidenta del Grup d’Es-tudis de Llengües Amenaçades (GELA).Luis Enrique López, Bolívia. Professor de la Universidad Mayor de San Simón, de Cochabamba, i assessor principal del

Programa de Formació en Educació Intercultural Bilingüe per als Països Andins.Guillem López Casasnovas, Menorca. Economista i conseller del Banc d’Espanya. Catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra. Isidor Marí, Eivissa. Sociolingüista. Director dels Estudis d’Hu-manitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Expert en política i planificació lingüístiques.Marianne Mithun, Estats Units d’Amèrica. Professora de la Uni-versitat de Califòrnia de Santa Bàrbara. Investigadora de llen-gües minoritàries d’Amèrica del Nord.Juan Carlos Moreno, Madrid. Catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid i autor de molts estudis sobre les llengües del món i sobre la diversitat lingüística.Peter Mühlhäusler, Austràlia. Professor de lingüística a la Uni-versitat d’Adelaida i membre supernumerari del Linacre College d’Òxford. Està especialitzat en planificació lingüística, ecolin-güística, llengües criolles i comunicació intercultural. Òscar Pujol, Catalunya. Doctor en sànscrit per la Banaras Hindu University. Director de programes educatius de la Casa Àsia de Barcelona.Xavier Sala i Martín, Catalunya. Economista de prestigi inter-nacional. Professor d’economia de la Universitat de Colúmbia i professor visitant d’economia a la Universitat Pompeu Fabra. Joe Sheils, Regne Unit. Membre del Consell d’Europa. Cap de l’Àrea de Política Lingüística del Consell d’Europa. Expert en educació.Jesús Tuson, València. Professor de lingüística general a la Uni-versitat de Barcelona. Autor de diversos llibres sobre lingüística i de divulgació sobre diversitat lingüística.Llorenç Valverde, Mallorca. Catedràtic de ciències de la compu-tació i intel·ligència artificial i actual vicerector de tecnologies de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Expert en tecnologies de la informació i la comunicació.Colin Williams, País de Gal·les. Sociolingüista. Professor de la Universitat de Cardiff. Expert en ciències socials, geografia hu-mana i planificació lingüística.

COnSELL CIEnTífIC CATALà DE LIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUES

Salvador Alegret i Sanromà. Universitat Autònoma de Barcelo-na. Catedràtic. Departament de Química.Joan Badia i Pujol. Director General d’Innovació. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.Albert Bastardas i Boada. Universitat de Barcelona. Catedràtic. Departament de Lingüística General. Director del Centre Univer-sitari de Sociolingüística i Comunicació.M. Teresa Cabré i Castellví. Universitat Pompeu Fabra. Catedrà-tica de Lingüística i terminologia. Facultat de Lletres.Assumpta Fargas i Riera. Rectora de la Universitat de Vic. Antoni Ferrando i Francés. Universitat de València. Catedràtic de Filologia catalana. Departament de Filologia Catalana.Mikel Forcada i Zubizarreta. Universitat d’Alacant. Catedràtic de Llenguatges i sistemes informàtics. Departament de Llenguat-ges i Sistemes Informàtics.Lluïsa Gràcia i Solé. Universitat de Girona. Professora de Lin-güística General. Departament de Filologia i Filosofia. Directora del Gabinet d’Assessorament Lingüístic per a la Immigració.Carme Junyent i Figueras. Universitat de Barcelona. Departa-ment de Lingüística General. Directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades.Pilar López i Martínez. Consorci per a la Normalització Lingüísti-ca. Gerent.Isidor Marí i Mayans. Universitat Oberta de Catalunya. Director dels Estudis d’Humanitats.Joan Melià i Garí. Universitat de les Illes Balears. Professor titu-lar del Departament de Filologia Catalana.Antoni Milian i Massana. Universitat Autònoma de Barcelona. Catedràtic de Dret administratiu. Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques. Vicent Partal. Vilaweb, Partal, Maresma i Associats, SL. Director.Carme Pérez i Vidal. Vicerectora de Promoció Lingüística de la UPF. Representant de la Comissió de Política Lingüística de la Xarxa d’Universitats Institut Joan Vives.Jordi Porta i Rivalta. Federació Llull.

Miquel-Àngel Pradilla i Cardona. Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica.Elvira Riera i Gil. Subdirectora general. Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.Jordi Sánchez i Picanyol. Fundació Bofill. Director.Miquel Strubell i Trueta. Universitat Oberta de Catalunya. Professor.Bernat Sureda i Garcia. Universitat de les Illes Balears. Catedrà-tic de Teoria i Història de l’Educació. Departament de Ciències de l’Educació.Mònica Tarrés. Ministeri d’Afers Exteriors, Cultura i Cooperació del Govern d’Andorra. Servei de Política Lingüística.Albert Turull i Rubinat. Universitat de Lleida. Facultat de Lletres. Departament de Filologia Catalana i Comunicació.Francesc Vallverdú i Canes. Sociolingüista. Assessor lingüístic expert en mitjans de comunicació.Jaume Vernet i Llobet. Universitat Rovira i Virgili. Catedràtic de Dret Constitucional. Departament de Dret Públic.

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010116 117EQUIP I COL·LABORADORS

OBSERvATORI LIngUAMÓn DE LA LLEngUA AMAzIgA PROjECTE COMUnITATS LIngüíSTIQUES MITjAnES

CàTEDRA DE MULTILIngüISME LIngUAMÓn - UOC

Consell de Direcció Antoni Mir, president del Consell i director de LinguamónMarta Xirinachs, representant de LinguamónIgnasi Adiego, representant de la Universitat de BarcelonaCarles Castellanos, representant de la Universitat Autònoma de BarcelonaMohand Tilmatine, representant de la Universitat de Cadis

Consell Tècnic Carles Castellanos, directorHassan Akioud, tècnic de gestió

Membres permanents del Consell TècnicAsmaa Aouattah Salem Zenia Kaïssa Ould Braham Aziz Baha Mohamed Bouftil

Col·laboradorCarles Múrcia

Francesc Xavier Vila, sociolingüista, professor del Departament de Filologia Catalana de la Univer-sitat de Barcelona, director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)Albert Bastardas, sociolingüista, catedràtic de Lingüística General de la Universitat de BarcelonaEmili Boix, sociolingüista, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de BarcelonaJaume Farràs, sociòleg, professor titular de Sociologia de la Universitat de BarcelonaAntoni Milian, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de BarcelonaVanessa Bretxa, sociòloga, investigadora del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB)

Consell de la CàtedraAntoni Mir, director de Linguamón – Casa de les LlengüesMarta Xirinachs, cap de l’Àrea de Programes de Linguamón – Casa de les LlengüesJosep Maria Duart, vicerector de Postgrau, Formació Continuada i Multilingüisme de la UOCLlorenç Valverde, vicerector de Tecnologia de la UOCAgustí Colomines, director d’Estudis d’Arts i HumanitatsMiquel Strubell, director de la CàtedraJoan Pujolar, secretari executiu i responsable de recerca de la CàtedraMaite Puigdevall, responsable de docència de la CàtedraAlexandra Bos Solé, tècnica de projecte de la Càtedra

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010118 119EQUIP I COL·LABORADORS

COL·LABORADORS DE LIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUES

TRADUCTORS

Asmaa Aouattah.Traductora català-amazicHassan Bouhouch. Traductor català-àrabCarles Castellanos. Traductor català-amazicStefania Ciminelli. Traductora català-italiàCristina Di Bartolo. Traductora català-italià Paul Taylor. Traductor català-anglèsEstibaliz Lizaso. Traductora català-bascNora Alejos. Traductora català-bascKarmen Louzao. Traductora català-gallecMaria Pazos. Traductora català-gallec Meic Haines. Traductor català-gal·lèsYi Lin. Traductor català-xinèsMing Yao. Traductor català-xinèsMartine Lucas. Traductora català-francèsAntoine Vorel. Traductor català-francèsChristian Ojeda. Traductor català-guaraníSusanne Pospiech. Traductora català-alemanyJoão Carlos Piroto. Traductor català-portuguèsImad Selo Mardini. Traductor català-àrabDietmar Obermüller. Traductor català-alemanyKarla Andrade. Traductora català-portuguèsHassan Akioud. Traductor català-amazicAnna Fernàndez. Traductora català-castellàAdolf Fuertes. Traductor català-castellàNúria Riambau. Traductora català-castellà

ESTUDIAnTS En PRàCTIQUES

Sílvia Grisó i Sayas. Estudis de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu FabraDenis Zheryakov. Estudiant de la Qualificació complementària en “Llengua i cultura catalanes”. Universitat de HeidelbergNadia El-Yousseph. Màster Oficial Ciència Cognitiva i Llenguat-ge, universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra, Girona i Rovira i Virgili (gestionat per la Facultat de Filo-sofia de la UB)Cristina Di Bartolo. Màster en Gestió de la Immigració. Universi-tat Pompeu FabraBernat Martinez i Palacin. Postgrau en Política Lingüística i Ges-tió del Multilingüisme. Universitat de BarcelonaMontse Vancells i Flotats. Postgrau en Política Lingüística i Ges-tió del Multilingüisme. Universitat de BarcelonaEsther Madrona. Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públi-ques. Universitat Pompeu Fabra

Assessorament a estudiants de Grau 2009 - 2010 Eva Maciocco, Alba de Toro i Cristina Ruiz. Llicenciatura de Tra-ducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona

David Casals Andreu. Àmbit associacionismeMontserrat Pruna i Mercader. Àmbit educacióAndreu Pulido Bazaga. Revisió i edició

EdicióLinguamón –

Casa de les Llengües

Disseny gràficgira.ws

ImpressióNova Era