Memoria 2013

memòria

2013

[email protected]

www.i.sabadell.cat/web/intranet/raco-solidari

Com ja us han informat en diverses ocasions els companys i les companyes que porten la PLATAFORMA07, a partir del mes d'octubre de 2013 van iniciar el projecte TEAMING al nostre Ajuntament. El projecte va anar precedit d'una xerrada a càrrec del fundador del TEAMING, Jil van Eyle, que els va impregnar amb el seu esperit optimista i col·laboratiu i els va fer entendre la importància de tirar endavant el projecte.

El TEAMING és una iniciativa solidària de recaptació de microdonacions, mitjançant una empresa o organització durant un determinat període de temps, per després destinar-les a aquella causa social que les persones participants democràticament escullen. Actualment hi ha més de 1.000 empreses a diversos països que fan Teaming.

Durant el mes de desembre de 2014 es destinaran els fons recollits de les aportacions del TEAMING des del mes d'octubre de 2013 al mes de novembre de 2014.

Els projectes presentats han estat els següents:Ÿ ACTUAVALLÈS: Aportació econòmica per la bugaderia solidàriaŸ RECONSTRUIR L'AAIUN: Aportació econòmica per a la reconstrucció

d'un campament de refugiatsŸ COLORS DEL MÓN: Aportació econòmica per a l'enviament d'un

paquet de roba, sabates... a Gàmbia i confecció de lots d'higiene pel grup de joves atesos al centre

Si esteu interessats/des en col·laborar podeu trobar més informació sobre el projecte, així com la instància de sol·licitud al RACÓ SOLIDARI de la intranet:

https://i.sabadell.cat/web/intranet/raco-solidari

Animeu-vos a participar!!!!

XERRADA A CÀRREC D'EN JIL VAN EYLEAMB ALGUNA DE LES PARTICIPANTS

memòria 2013 | plataforma de treballadores i treballadors del 0,7%

2

índex

03 | associació drapaires d'emaús

06 | fundació pau i solidaritat

09 | solidaris amb el poble sahrauí

12 | lliga dels drets dels pobles

associació drapaires d'emaús

“El barri René Cisnerosde Managua manté vius els seus projectes comunitaris”

El menjador infantil del barriRené Cisneros de Managua. Un any més al serveide la infància nica

El barri René Cisneros de Managua manté vius els seus projectes comunitaris: el menjador infantil, la farmàcia popular, les classes de repàs, d'informàtica o de mú-sica, la llar infantil, en el context sempre difícil de la societat nicaragüenca.

Al barri René Cisneros, la vida diària ve marcada per les bandes juvenils, la drogoaddicció, l'atur crònic i el treball informal, la maternitat precoç o els maltractaments a les dones, però també les escoles renovades, els estudiants voluntaris que col·laboren en els serveis

“El barri René Cisnerosde Managua manté vius els seus projectes comunitaris”

del barri, les mares que condueixen amb autonomia el menjador infantil, els joves de famílies humils que arriben a la universitat o les campanyes de promoció de la salut empaitades des del “Centro de salud”, per citar alguns exemples positius.

En el darrer any, al René Cisneros han crescut com l'escuma els petits negocis informals: tothom intenta vendre alguna cosa, el que sigui i allà on sigui. El treball amb sous baixíssims i sense drets laborals a las “maquilas” de les afores de Managua és el destí insuperable de molts assalariats. També ha augmentat molt la dèria de molts joves, pares i mares de família, estudiants, per emigrar cap als Estats Units davant la perspectiva d'una regularització dels immigrants auspiciada per la reforma migratòria repetidament anunciada i mai no concretada pel president Obama.

El nucli de la vida del barri continua sent el menjador infantil, sota el patrocini de la comunitat catòlica, liderat per Mª Paz Garcia però conduït per una colla de mares i pares que es reparteixen les tasques a realitzar cada dia: compra d'aliments, cuina, neteja, manteniment, etc.

Segons dades d'aquest any (CEPAL), el 58,3% de la població nicaragüenca viu encara sota el llindar de la pobresa; el 70, 4% dels infants viuen en llars pobres i el 39% d'ells en llars més que pobres, indigents. Al René Cisneros es reprodueix aquesta realitat aparentment invencible i per això es manté el menjador infantil com un servei d'emergència per atendre als nens i nenes que, d'altra manera, no podrien assegurar-se una dieta mínimament equilibrada. Es manté la pràctica d'atendre a les criatures que han passat prèviament pel metge, que recomana l'assistència al menjador. Com en anys anteriors, també dinen al menjador moltes mares embarassades i avis desatesos. En el mateix “galeron” del menjador, a la tarda, molts nois i noies fan els deures o complementen la seva formació amb activitats extraescolars. Emaús de Sabadell, la colla d'amics del René Cisneros que fan les seves


4

aportacions mensuals i el grup fidel de treballadors de l'Ajuntament de Sabadell que també hi donen suport econòmic, estan fent possible, des de fa molts anys, aquest servei imprescindible pels nens i nenes de les famílies més humils d'aquest barri popular de Managua.

Podeu informar-vos sobre els projectes comunitaris del René Cisneros a:

Emaus de Sabadell

https://sites.google.com/site/prenecisneros


www.emaus.es/ 5

https://sites.google.com/site/prenecisneros

fundació pau i solidaritat

“Actualment, les organitzacionssindicals són les úniquescapaces d'aglutinar i defensarels drets humans de les treballadores i treballadors del sector”

Hondures es caracteritza, actualment, per l'exacerbació de les pràctiques que vulneren els drets fonamentals de les tre-balladores i els treballadors sobretot els que treballen per compte propi en el sector informal.

Aquest sector acull un total de 2,5 milions de treballadors/es que exerceixen la seva activitat com a estacionals, ambulants, en mercats, places, en petites empreses i artesans. D'aquests un 56% són dones i el 44% restant homes.

“Actualment, les organitzacionssindicals són les úniquescapaces d'aglutinar i defensarels drets humans de les treballadores i treballadors del sector”

Hondures es caracteritza,actualment, per l'exacerbacióde les pràctiques que vulnerenels drets fonamentalsdels treballadors

Aquest model forçat d'ocupació ha contribuït a què el 70% de la població que el conforma presenti un elevat nivell d'empobriment, causat, majoritàriament, per la percepció de baixos salaris, per sota del salari mínim nacional, la manca de disposició de recursos necessaris per a fer front al cost de la cistella bàsica o per accedir als serveis bàsics.

A més, tot això fa que esdevingui un sector invisible a la resta de la societat i que els governs no hagin iniciat polítiques públiques i accions legislatives que permetin reconèixer la seva activitat laboral en l'àmbit formal.

Això ha estat degut, principalment, a una excessiva fragmentació organitzativa dels treballadors i les treballadores per compte propi que ha tendit al debilitament de la seva capacitat de pressió i canvi, i a la debilitat dels moviments sindicals i d'unitat sorgits.

Sot aquest complex context, a Hondures es creà la Federació FOTSSIEH-CUTH, que vetlla per la defensa dels drets humans i laborals dels treballadors i les treballadores del sector informal, a partir de l'aportació dels recursos formatius necessaris, així com també a través de la creació d'organitzacions de base representatives, on es manifestin les necessitats laborals i socials d'aquest sector.

D'aquest manera s'afavoreix que les organitzacions sindicals que els i les representen actuïn com a interlocutors socialment vàlids davant les autoritats nacionals per tal d'exhortar-les al reconeixement i regularització de les condicions i activitats laborals que es desenvolupen en el marc de l'economia formal permetent que:

Ÿ els treballadors i les treballadores puguin accedir als serveis socials bàsics com són la salut, l'educació o un habitatge digne,

7


Ÿ que les seves condicions laborals siguin equiparables a les del sector formal, sobretot en matèria de remuneracions salarials, i

Ÿ que l'equitat de gènere esdevingui una realitat.

Davant aquest context es constata que, actualment, les organitzacions sindicals són les úniques capaces d'aglutinar i defensar els drets humans de les treballadores i treballadors del sector informal i esdevenir els interlocutors socials per a la garantia de la defensa d'aquests drets humans.

Per tot això, és de gran importància promoure l'enfortiment de l'estructura representativa i organitzativa sindical de FOTSSIEH-CUTH, a través de la implementació dels eixos de treball proposats per l'Autoreforma, d'acord amb la CSA-CSI.

Des d'aquesta perspectiva, i atenent a la necessitat d'enfrontar el nou marc laboral, social, econòmic i sindical del país, es preveu que, amb la implementació del projecte “PROMOCIÓ DE LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS I LABORALS DE LES TREBALLADORES I TREBALLADORS DEL SECTOR INFORMAL A HONDURES” que compta amb el suport de l'AMB s'incideixi en la recerca dels nous mecanismes d'afiliació, afavorint la promoció de l'afiliació directa de totes les treballadores i treballadors del sector informal, incidint, especialment, en aquells grups de major vulne-rabilitat com són els joves i les dones.

També cal assentar una nova estructura de gestió interna i noves formes de representació i defensa dels interessos dels treballadores i les treba-lladores, a través de, per una banda, la incidència de la unitat sindical en les organitzacions de base i, per l'altra banda, a partir de l'apoderament de les dones com un dels elements claus per a la millora de les condicions laborals i socials dels treballadors i les treballadores del sector informal, que en la seva majoria són dones.

A partir de la promoció del rol actiu de les dones com a representants del conjunt de la força laboral del sector informal i de la inclusió de la perspectiva de gènere com a eix transversal de les polítiques i estratègies sindicals, es preveu que, la contrapart local estableixi la promoció de l'equitat de gènere com a eix estratègic, tant en el procés de formació de les treballadores i treballadors per compte propi, com també en la seva representació en l'estructura sindical (organitzacions de base, federals i interfederals) i en un major apoderament del seu rol.

Al seu torn, es constata la necessitat de promoure una major visibilització de la realitat d'aquests treballadors/es del sector informal a Hondures i és per això que es pretén, per una banda, millorar la incidència sindical per tal d'atorgar una major visibilització de llur realitat mitjançant l'elaboració de propostes conjuntes per a ser presentades a les institucions governa-mentals locals, regionals i nacionals. Per l'altra banda, cal dur a terme una campanya d'incidència nacional, amb els mateixos objectius.

Finalment, es pretén promoure la formació i capacitació en matèria normativa que permeti formar els treballadors i treballadores per compte propi per tal de cercar vies alternatives d'identificació i denúncia de pràctiques que vulneren els drets humans laborals de les treballadores i treballadores del sector informal.

www.conc.ccoo.cat/htm/jsp/pauisoli 8


fundació pau i solidaritat solidaris amb el poble sahrauí

“A Sabadell hi disposemd'una casa d'acollida de malaltsque té la funció d'acollir malaltsque seran atesos a hospitalsde Catalunya”

La salut i l'atenció sanitària del poble sahrauí que resideix en els camps de refugiats de Tinduf o en els territoris ocupats (antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental) és un dels fronts de treball que des de la ciutat de Sabadell fa temps que hi estem dedicant recursos i aportant la nostra experiència.

En un país on les infraestructures sanitàries són molt precàries, es fa necessari vestir una xarxa complexa

La salut i l'atenció sanitàriadel poble sahrauí que resideixen els camps de refugiatsés un dels fronts de treball

“

”

A Sabadell hi disposemd'una casa d'acollida de malaltsque té la funció d'acollir malaltsque seran atesos a hospitalsde Catalunya

sanitària amb molt suport exterior per tal de poder donar resposta a les importants necessitats que té la població sahrauí.

La precària estructura d'atenció sanitària a nivell primari ha d'anar complementada per altres formes d'atenció més especialitzada com pot ser la hospitalària tant sigui quirúrgica com d'altres disciplines. És en el nivell de l'atenció hospitalària on s'ha de contemplar la xarxa de suport de l'exterior dels campaments que és en el territori algerià i també en l'europeu. Aquesta xarxa atesa la seva funció de suport és una estructura dispersa amb totes els complicacions que representa.

A Sabadell hi disposem d'una casa d'acollida de malalts que té la funció d'acollir malalts que seran atesos a hospitals de Catalunya com bé sabeu, també s'organitzen comissions mediques quirúrgiques que fan intervencions als camps de Tindouf.

Tenint en compte que els hospitals algerians també intervenen sahrauís també necessiten un punt d'acollida previ a les intervencions similar al de Sabadell. Aquest punt és una casa a Tamentafust.

La gestió d'aquest punt es fa a partir d'un projecte que el porta l'associació “Barakaldo amb el Sàhara. SALAM”, i hi col·laboren en el desenvolupament: l'Ajuntament de Manzanares, Creu Roja de Getafe, Associació “Ahuim” de Mislata, Associació Pro Sahara Fath de Leioa, la Fundació “Reparto Solidario” de Bilbao i nosaltres “Solidaris amb el Poble Sahrauí” lliurant les aportació dels vostres diners.

Aquest diners es destinen a l'alimentació de primera necessitat, tan fresca com no, material d'higiene i gran part dels medicaments que necessiten. És important destacar que els propis sahrauís són els que gestionen la casa, els que fan les

solidaris amb el poble sahrauí

10

compres locals i els que presenten totes les factures amb el que suposa corresponsabilitzar-se en el projecte i potenciació del desenvolupament local.

En 12 mesos hi ha hagut un moviment de 786 persones de les quals un 66% (501 persones) han sigut per qüestions mèdiques i el 35% han sigut acompanyants.

Molt agraïts per la vostra col.laboració per aquest poble que continua reclamant poder decidir el seu futur.

Solidaris amb el Poble Sahrauí

solidaris amb el poble sahrauí

11

fundació pau i solidaritat lliga dels drets dels pobles

Comunidades Amazónicasgestionan su desarrollo integrala partir de sus capacidades, defensade los derechos, producción ygestión sostenible del medio ambiente

Se soñó que había un territorio que defender y se conformó un equipo de facilitadores nombrados como respon-sables de los Comités de Gestión de Desarrollo que para poder optimizar los recursos

Se conformaron en 6 Asociaciones y en cada una se conformó un equipo directivo conformado por 6 miembros como mínimo que asumen las principales líneas de acción del proyecto.

lliga dels drets dels pobles

Se hicieron Ferias que demostraran la diversidad de productos que existen en la amazonia, productos que hay que defender.

Se priorizaron los proyectos de crianza de gallinas en escuelas y chacras integrales se difundió en las parcelas de los lideres.

Desarrollar capacidades que permita exigir servicios básicos conociendo el funcionamiento y las responsabilidades de programas de asistencia social.

Los lideres tienen que asumir una labor de dirigencia en todos los campos: en agricultura, en carpinteria, en piscicultura, en organización.

Y poner en marcha las iniciativas de sus planes y visiones de desarrollo.

ÁREA: Agricultura ecológicaÁREA: Sastrería y costura básicaÁREA: Carpintería básicaÁREA: Mecánica básicaÁREA: Administración campesina

13

TEMA Objetivo y Procedimientos Tiempo Recursos

Producción local • Análisis de la realidad productiva y sistemas actuales y los diversos sistemas productivos

• Observación directas de los cultivos en las parcelas demostrativas

4 horas Parcela demostrativa Herramientas Cuaderno de notas Lapiceros papelotes DVD y proyector

Diversidad ecológica

• Reconocer la bio diversidad valorando los productos locales abonas naturales y plantas medicinales

4 horas Demostraciones de plantas. Parcela Demostrativas.

Sanidad • Identificar plagas frecuentes en la producción local y la experiencias de control natural, abonos naturales se hizo teoría y practica

4 horas Parcela demostrativa Cuaderno de notas Lapiceros papelotes DVD y Proyector

Abonamiento natural

• Conocer usos de plantas que mejoran los suelos se trabajaron diversas experiencias con los sistemas tradicionales, recogiendo las experiencias

• Prácticas y observaciones directas en la parcela demostrativas, se analizó costumbres muchas veces erradas (y buscando alternativas dentro del agricultura organiza)

8 horas Parcela demostrativa Herramientas Cuaderno de notas Lapiceros papelotes DVD y Proyector

Introducción a la Agro forestaría

• Experiencias tradicionales para identificar sistemas de asociatividad

• Identificando especies medicinales • Elaboración de abonos • Reconocer la asociatividad de cultivos y

los micro organismos

4 horas Manual de agro forestaría. Cuadernos Videos de experiencias

Módulo 1: Principios básicos de la producción local

TEMA Objetivo Tiempo Recursos

Modelos agro forestales

• Concepto modelos y alternativas 4 horas Cuadernos Videos de experiencias

Multi estratos • Combinación de especies que buscan crear ecosistemas diversificados siguiendo la estratificación de los sistemas naturales de los bosques

4 Horas Cuadernos

Videos de experiencias Parcela Demostrativa

Barbechos mejorados

• Recuperación de suelos degradados para el usos sostenible de los suelos, se hizo de reconocimiento de las especies y de cómo podemos irlo mejorando, pasar del sistema tradicional de barbecho al sistema de recuperación de suelos más técnicos en un año trabajando las coberturas

4 horas Parcela demostrativa Herramientas Cuaderno de notas Lapiceros papelotes Proyector

Rotación de cultivos

• Asociar los cultivos entre gramíneas y leguminosas que permitan que los suelos no se degraden. identificar las dificultades que nos trae el mono cultivo hace replicas en parcela demostrativa


Sistemas agroforestales piscícolas.

• Con la finalidad de que exista abonamiento natural dando la interrelación entre las pis granja con las chacras

4 horas Visita de campo a diversas chacras


Semillas tradicionales

Identificar todas las especies diversas, fibras, especies forestales identificando en plántulas de regeneración natural

4 horas Semillas Parcela demostrativa Herramientas

Viveros Construcción de vivero y preparación de

sustratos, embolsado, camas almacigueras repique de los plantones


Trasplante Proceso e importancia de reforestación de bosques


Módulo 2: Agro forestería

Módulo 3: Recuperación de especies nativas

lliga dels drets dels poblesÁ

REA

: A

gri

cu

ltu

ra e

coló

gic

a

14


Análisis de suelos

• Identificar problemática de la fertilidad de los suelos, análisis cultural de los suelos

4 horas Análisis de suelos (revisión de documentos) Parcela Demostrativa.

Capacidad de fertilidad del cacao

• Identificar características que definen el potencial para la siembra del cacao

• Promover el consumo casero del cacao

2 horas

Vivero de cacao y almacigado

• Definir importancia de hacer vivero de cacao

• Definir procedimiento y recursos

4 horas Bolsas, cocos de cacao, bandejas, abono, serrín,etc

Selección de plantas.

• Ver el tipo de plantas y su desarrollo • Definir características • Selección • Realizar el trasplante

4 horas Parcela demostrativa Herramientas Cuaderno de notas Lapiceros papelotes

Podas e injertos • Importancia • Procedimientos diversos • Ventajas y desventajas de los

procedimientos • Practicas realizadas

• Evaluación Posterior

8 horas Parcela demostrativa Herramientas Cuaderno de notas

Módulo 4: Cacao


REA

: A

gri

cu

ltu

ra e

coló

gic

a

15


Confección de moldes

En papel se elaboran los moldes para la bolsa y el forro

5 horas

Corte de tela Se cortan las telas para el bolso y el forro

5 horas

Hilvanado Unir piezas y luego hilvanarlas para tener facilidad descoser en las maquinas

5 horas

Costura y revisión de acabado

Sobre el hilvanado hacer la bolsa con costuras rectas, terminado el trabajo se revisa calidad de la costura

5 horas

Adornos del bolsón

El taller promovía el uso del sesgo en todo el contorno del bolsón, las alumnas de mayor iniciativa decoraban sus bolsones con flores

5 horas

Materiales, telas papel, kit de Herramientas. Máquinas de coser. Pizarra Tizas

Módulo 1: Manejo y mantenimiento de máquina de coser

Módulo 2: Confección de los bolsones


REA

: S

astr

erí

a y

costu

ra b

ásic

a


Funcionamiento de las maquinas

Aprendan a conocer cómo funciona la máquina, el pedaleo sus piezas, el enhebrado, encarrujar el hilo, colocar las agujas, uso de la bobina

12 horas Maquinas de cocer Hilos Agujas y herramientas de la maquina

Mantenimiento Limpieza y reconocer la importancia del mantenimiento, aceitar la máquina, armar y desarmar la máquina

12 horas Máquinas de cocer Hilos Agujas y herramientas de la maquina Materiales de limpieza

Práctica del funcionamiento.

Posición y pedaleo, costura recta en papel, Zigzag, en caracol, rectángulos diversas formas

Luego pasar a telas cuidado en la costura pareja, cuidado en las costuras rectas y en zigzag

12 horas Máquinas de cocer Hilos Agujas y herramientas de la maquina Materiales de limpieza


Hacer moldes En papel se elaboran los moldes 5 y 5

Corte de tela e hilvanado

5 y 5

Armado delantero con la espalda y el cierre

se hace molde y si leva bolsillo se arma hilvanando primero, se prepara una basta para unir el cierre con la parte delantera

5 y 5

Armado de piernas

Costura de las piernas teniendo cuidado de que se ajusten adecuadamente a las medidas de la persona

5 y 5

Pretinilla Se hacen dos pliegues en la parte delantera de acuerdo al modelo a realizar de ahí se pone la pretinilla que consiste en una franja de tela que puede ser a la medida de la cintura del Short se une en el short y luego se dobla y se lo hilvana para pasarlo a la maquina

5 y 5

Basta Se hace un doblado de acuerdo al largo que la persona quiere en algunos casos se hace una pestaña externa que decora al short

5 y 5

Acabados Ojal, Botón, planchado 5 y 5

Materiales, telas papel, Kit de Herramientas. Máquinas de coser. Pizarra Tizas

Módulo 3 y módulo 4: Confección de short para niños y adultos

16


Confección del taburete o banco unipersonal

Construcción del banco utilizando la técnica del espigue encaje y modelos del tablero del banco (circular, hexagonal y cuadrados)

12 horas Kit de herramientas Materiales de limpieza Madera Clavos y pegamento Lijas

Habilitación de la madera para la confección de una silla

Tipos de madera medidas de la madera cantidad cepillado

3 horas Kit de herramienta Madera

Módulo 1: Introducción

Módulo 2: Taburete o banco pequeño


ÁR

EA

: C

arp

inte

ría b

ásic

a


Confección de banco de carpintero

Se realizaron 6 bancos Brindar las facilidades para la realización de los trabajos en los participantes Tableros resistencia y patas,

7 horas Madera anacaspi 15 piezas, Sierra circular motor faja y banco de la mesa de la sierra circular Clavos Martillo Serruchos Formón

Términos más usados en carpintería

Explicar y manejar los términos mas usados así como introducirnos diversas técnicas como en ensamblaje encajar, espigar, encolar, etc.

4 horas Separata

Manejo y conservación de las herramientas básicas de carpintería

Uso adecuado de las herramientas. afilar, almacenar utilidad conservación con petróleo Teoría práctica, técnica del cepillado, técnica de manejo de escuadrar madera, técnicas de corte con serrucho

12 horas Kit de herramientas Materiales de limpieza

Tablero práctico para el guardado de herramientas

Confección del tablero de guardado 2 horass MaderaClavos Pegamento


Confección de la silla

Confeccionarlo teniendo en cuenta partes y procedimientos de encaje, espiga clavado encolar cepillado, modelo de silla

14 horas Kit de herramienta Madera Cola

Pulido dela silla o de diversos muebles

Preparación del barniz y laca, técnicas del lijado de la silla, reconocimiento de un lijado perfecto, aplicación de la laca como selladora, luego el barniz trasparente, secado lijad final para dar el brillo al mueble

7 horas Lijas de diversos números Barniz marino Laca selladora Thiner, algodón, gasolina

Módulo 3: Confección de silla


Torneado Técnicas de torneado que da valor agregado al producto o muebles, medidas de seguridad, manejo de las cuchillas o gubias Tipos de madera, se realizó un trabajo personalizado

14 horas Madera Torno Lija Lentes de seguridad

Confección de la mesa

Ensamblado del tablero, uso de prensa, Trabajo de cajoneo de las patas, espiga de las gualderas armado de las mesas aplicando conocimientos del pulido y acabado

21 horas Cola Clavos prensa y kit de herramientas

Módulo 4: Confección de mesa


Confección de camas

Aplican todos sus conocimientos adquiridos y aprenden la colocación de chapas, medidas de las camas, modelos de camas diferencia entre cama y tarima

16 horas Kit de Herramientas Maderas Chapas Clavos

Cubicar madera (calcular la madera para el mueble

Sacar medidas de los diversos muebles, por piezas (empiezan), permitiendo saber cuántos pies de madera se necesitan para cada mueble Tipos de madera, valor de la madera, facilidad para trabajar la madera de acuerdo al tipo

4 horas Wincha lápiz calculadora

Módulo 5: Confección de tarimas y camas

17

Módulo 1: Introducción de motores

Módulo 2: Motores de combustión interna (peque peque)

Módulo 3: Motores de combustión interna (motosierra)


REA

: M

ecán

ica b

ásic

a


Prácticas de revisión y mantenimiento de motores

Tipos de Motores El alumno aprende a desramar la maquina identificar las piezas en buen o mal estado y su respectiva reparación o en todo caso llegar a un diagnóstico para su futura reparación

10 horas Combustible motores herramientas y repuestos de las diversas marcas Separatas

Prácticas de manejo

El alumno aprende a un correcto uso y manejo del motor poniendo en practica las medidas

5 horas Kit de herramientas de viaje, combustible, bote y motor


Tipos de Motores reconocimiento practica

Identificar los diversos modelos de motores incidiendo en motores de 4 tiempos que se utilizan en la zona con frecuencia.

10 horas Motores Herramientas, combustible bancos de trabajo separatas

Reconocimiento de partes de los motores de los diversos tipos

El alumno reconocer las diversas partes o repuestos, de las diversas marcas, así como su ensamblaje de manera correcta cada pieza y medidas de prevención. Se realiza un trabajo teórico practico

5 horas Combustible motores herramientas y repuestos de las diversas marcas. Separatas


Tipos de motores reconocimiento y practicas

Identificar los diversos modelos y marcas de motosierras incidiendo en motores de dos tiempos.

10 horas Motosierra, separata, toallas descartables, combustible, herramientas

Reconocimiento delas partes de las motosierras

Reconocer las diversas partes o repuestos, de las diversas marcas , así como su ensamblaje de manera correcta cada pieza y medidas de prevención

5 horas Motosierra, separata, toallas descartables y herramientas

18


Economía campesina

Analizar la economía campesina desde su relación con el mercado local

2 horas Proyector y videos locales

Características del mercado local

Identificar relación PRODUCTOR - INTERMEDIARIO - CONSUMIDOR desde su experiencia

1 hora Papelotes marcadores lapiceros

Tipos del mercado local.

Identificar las ventajas y desventajas que se tienen en los diferentes tipos de mercados utilizados en la zona y fuera de la zona

1 hora Proyector y papelotes

Experiencias de mercados de productores

Presentar experiencias prácticas (ferias, mercados permanentes individuales y cooperativos, mercados en internet, mercados por demanda previa)

1 hora Proyector y videos de experiencias externas

Mercado adecuado a la zona

Definir cuáles son las condiciones que hay que ir creando para adecuarse a la propuesta de mercado elegido

1 hora Papelotes marcadores lapiceros

Módulo 1: Economía campesina y mercado local


Tipo de productos que genera su actividad agrícola, artesanal o de servicios

Que los participantes identifiquen sus productos y sus etapas de producción así como los recursos necesarios para seleccionar los diferentes tipos de productos

2 horas Proyector ,videos locales, Papelotes, marcadores y lapiceros

Modelos locales de cadenas productivas

Conocer los elementos de la producción: Materia Prima, Mano de Obra y Gastos Generales de la producción identificando sus posibilidades y limitaciones

2 horas Proyector, papelotes, marcadores y lapiceros

Superación de dificultades

Criterios que deben darse en la familia para el mejor uso de los recursos mejorar el consumo y su venta en el mercado

2 horas Proyector, papelotes, marcadores, lapiceros y cuadernos


Elementos de la producción

A partir de casos prácticos identificar elementos de la cadena productiva y hacer un estimado de costos

2 horas y media

Proyector, papelotes, marcadores ,lapiceros y cuadernos

Calculo de costos

A partir de una base una hoja de cálculo se definía montos y cantidades de los productos seleccionando costos directos e indirectos. Practica en Computación.

2 horas y media

Computadoras, hojas de cálculo, calculadoras, marcadores, pizarra

Análisis de costos

A partir de los resultados se identifica la relación desigual que existe en los mercados locales. Se analizan los motivos de empobrecimiento del campesino en todos los servicios productos que ofrece. Se llega a un listado de conclusiones para mejorar la relación con el mercado

3 horas Proyector, papelotes, marcadores ,lapiceros y cuadernos


Definición de proyecto productivo

Se identifican las posibilidades que se tienen en su localidad y familia. Se revisan las capacidades logradas en los talleres productivos y se define la actividad a realizar para mejorar la producción

2 horas y media


Presupuesto En que consiste el presupuesto su importancia y su necesidad de ejecución

2 horas y media


Partes del presupuesto

A partir de un caso general (Construcción de infraestructura) se identifican las partes y características del presupuesto

2 horas Proyector, papelotes, marcadores ,lapiceros y cuadernos

Realización del presupuesto

A partir de los presupuestos definidos se elabora de manera práctica en hoja de cálculo identificando las posibilidades que tienen en su comunidad y aquellas que necesitan gestionar

3 horas Computadoras, hojas de cálculo, proyector

Módulo 3: Cadena productiva y sus costos

Módulo 2: Los productos amazónicos y sus costos

Módulo 4: Proyecto de mejora productiva

Total alumnos talleres: 75 personas


REA

: A

dm

inis

tració

n c

am

pesin

a

19


20


21

[email protected]

www.i.sabadell.cat/web/intranet/raco-solidari

Memoria 2013

Documents

Transcript of Memoria 2013