MEMÒRIA ANUAL 2011

MeMòriad’activitat

2011

3 / Memòria 2011 /

ÌNDEX

edita: irta

redacció: departament de comunicció de l’irta

Maquetació: ingo terraza

impressió: ctc

©

Passeig de Gràcia, 44, 3a pl.

08007 Barcelona

t. 93 467 40 40

[email protected]

www.irta.cat

ProDucció vEgEtal

cultius extensius / 22Fructicultura / 26

Postcollita / 34Protecció vegetal Sostenible / 36

Genòmica i Biotecnologia / 42

ProDucció aNiMal

Genètica i Millora animal / 46Nutrició, Salut i Benestar animal / 48

aqüicultura / 50Sanitat animal / 56

iNDÚStriES aliMENtÀriES

tecnologia alimentària / 62Qualitat de Producte / 66

Seguretat alimentària / 72Funcionalitat i Nutrició / 74

l’irta

informe del director General / 6informe del director científic / 8

estructura científica / 9L’irta / 10

L’irta en Xifres / 14

Gestió integral de residus Orgànics / 80ecosistemes aquàtics / 82Horticultura ambiental / 84

Producció ecològica i Bioenergia / 86Ús eficient de l’aigua / 88

MEDi aMbiENt i caNvi global

5 / Memòria 2011 /

informe del director General / 6

informe del director científic / 8

estructura científica / 9

L’irta / 10

irta

6 / Memòria 2011 / 7 / Memòria 2011 /

nostre Govern en particular. durant el consell d’administració de desembre de 2011 es varen aprovar una sèrie de mesures

d’ajustament estructural que tenen com a objectiu viabilitzar i equilibrar la gestió pressupostària del nostre institut, per tal

d’adaptar-nos als temps actuals i en previsió de que l’horitzó de recuperació de l’entorn no es produirà a curt termini.

des del punt de vista del finançament estructural, l’irta afronta l’any 2012 amb una aportació de la Generalitat que ens

situa als nivells anteriors a 2007, on disposàvem de 8 centres i 546 persones front els 10 centres actuals i 571 persones.

Per poder fer front a la minva de recursos hem aconseguit augmentar els resultats propis de l’activitat i hem minvat la

partida de despeses estructurals. això ha fet que el resultat de la liquidació el 2011 hagi pogut absorbir en bona part aquesta

disminució de les aportacions de la Generalitat, tot i que encara arrosseguem un dèficit acumulat, principalment generat el

2010. d’aquesta forma els ajustaments interns necessaris per adequar la nostra estructura al nostre finançament s’han pogut

modular gràcies als dos aspectes abans esmentats. La direcció general ha impulsat, també, un pla corporatiu d’estalvi en les

despeses generals, amb una component significativa sobre els consums energètics i una sèrie de reformes encaminades a

optimitzar els processos interns i a regular les condicions de treball per tal de poder fer més amb menys.

en aquest sentit cal recalcar l’esforç que s’està fent a tots els nivells de l’organització per tal de reconduir la situació de crisi

i de mantenir la competitivitat de l’irta. Per posar dos exemples en nivells diferents, aquest esforç s’ha traduït en un estalvi

en despeses generals de 380.000€ o en un augment en les xifres de productivitat científica que han suposat 36,74 cites/

investigador l’any 2011 front les 32,08 cites per investigador i any del 2009.

des del punt de vista de l’organització interna cal destacar la creació de la direcció de transferència i divulgació, que des del

mes de setembre ocupa na rosa cubel Muñoz, impulsant els plans estratègics de transferència i divulgació a nivell de cada

un dels programes i posant en marxa el pla pilot per a la mesura de l’índex “t” de transferència de tecnologia i divulgació.

L’índex “t” ha de servir per a completar la mesura objectiva de la triple missió i visió de l’irta: l’avenç de la ciència (índex h),

de la competitivitat del sector i del nostre autofinançament (índex e) i de la transferència al sector (índex t).

aquesta memòria també presenta, de forma resumida, les actuacions més rellevants de l’irta durant l’any 2011 en cada un

dels programes en els que duem a terme la nostra tasca. Només voldria destacar-ne dues. La primera és la inauguració oficial

de la Unitat Mixta irta-Ordesa per S.a.r. el Príncep d’astúries com a exemple de col·laboració público-privada. La segona,

també la inauguració oficial del craG per la Ministra de ciència i innovació, com un altre exemple de col·laboració pública

entre el cSic, la UaB, la UB i l’irta. ambdós són projectes que, en el context actual, ens han de donar esperança i enfortir la

nostra capacitat de lluitar per aconseguir una r+d+i agroalimentària potent, referent i singular.

Josep Maria Monfort

Director General

El coNtEXt EXtErN tal com hem anat fent els darrers anys, una vegada més l’irta presenta la seva memòria

anual en un context generalitzat de crisi econòmica, amb unes perspectives de millora global

de la situació que els experts coincideixen en fixar a un horitzó que cada cop és més llunyà.

aquesta conjuntura ha tingut conseqüències concretes que han afectat la pròpia estructura

de l’irta, tal i com es detalla en la segona part del meu informe.

tot i això, el sector agroalimentari està resistint bé a espanya, i així ho posen de manifest

les estadístiques que ens mostren com aquest sector és punter i representa el 17,5% del

valor afegit Brut de la indústria catalana, amb 4.344 empreses i establiments, la generació

directe de 76.834 llocs de treball, 18.500 milions d’euros en vendes netes i un nivell d’exportacions creixent més o menys

segons el subsector. respecte a les empreses agroalimentàries, les que millor han aguantat el descens en el consum intern

han estat les que han fet un esforç per la internacionalització i han reforçat la seva presència exterior mitjançant l’exportació.

aquest fet ha estat una oportunitat per explorar noves vies de col·laboració público-privada amb les empreses del sector

agroalimentari que veuen el moment de posar en el mercat tecnologies i processos altament competitius mitjançant la creació

de noves empreses de base tecnològica o reforçant la seva col·laboració amb l’irta mitjançant la formalització d’unitats mixtes

de recerca i innovació.

en l’esfera de relació amb el sistema de ciència i tecnologia català cal destacar l’aprovació, per part del Govern, del projecte

del Pla estratègic de recerca, transferència i innovació agroalimentària de catalunya, impulsat pel departament d’agricultura,

ramaderia, Pesca, alimentació i Medi Natural, i coordinat conjuntament amb l’irta. esperem veure els fruits d’aquest projecte

a finals de l’any 2012, amb un full de ruta que permetrà una millor alineació dels diferents agents del sistema i un millor retorn

de la inversió que l’administració fa anualment en aquest sector de la ciència i la innovació.

tot i que les mesures d’estalvi preses durant l’any 2011 han tingut com a resultat el tancament de les antenes de califòrnia i

Panamà, l’enfortiment de les relacions internacionals de l’irta segueixen sent una de les prioritats d’aquesta direcció general,

tal com es desprèn de l’exercici de reflexió estratègica dut a terme en els darrers anys. Per a l’any 2012 s’ha concebut un

ambiciós pla d’assistència a fires internacionals, tasca en la que es treballa conjuntament amb PrOdeca i acc10, i les

missions de la direcció general als països on creiem que aquesta relació pot contribuir d’una forma més clara a la consecució

dels nostres propis objectius.

L’agenda estratègica per a la innovació europea (Sia), el proper programa marc europeu (Horizon 2020) i l’impuls que, tant

des del european research council (erc) com des del european institute of tecnology (eit), s’està donant a la recerca i la

tecnologia per tal d’aportar noves i bones idees al mercat, capaces d’acabar generant valor i nous lloc de treball, ens anima

a posicionar-nos com a un centre de recerca i tecnologia referent en el món agroalimentari, amb unes capacitats i tradició de

concertació amb els sector que ens fan únics.

EN clau iNtErNaa través de les reunions mantingudes a tots els centres durant l’any 2011 vaig tenir l’ocasió d’explicar al personal les

conseqüències que tenen pel nostre institut les mesures d’estalvi que s’impulsen des de l’administració en general i des del

iNforME DirEctor gENEral L’irta

8 / Memòria 2011 / 9 / Memòria 2011 /

La creació de l’estructura científica de l’irta l’any 2009 tenia com a punt de partida la voluntat

de que la gestió de la nostra activitat estigués organitzada en un primer nivell a partir de les línies

científiques de l’institut, més que en la seva distribució territorial. aquesta nova organització ens

ha de dur cap a una millor gestió dels recursos disponibles, afavorint la gestió conjunta d’activitats

semblants o complementàries dins la mateixa disciplina realitzades per centres disseminats en

el territori, permetent als grups petits i separats comptar amb el suport d’altres grups amb més

massa crítica i facilitant la transversalitat entre vàries disciplines. L’any 2011, l’estructura existent

d’Unitats Operatives, que s’encarregaven de gestionar els recursos humans i l’economia de

l’activitat d’r+d+t, s’ha integrat en l’organigrama científic, el que elimina un nivell de gestió i fa

aquesta més eficient i econòmica. el resultat d’aquesta reorganització ha estat que les 23 Unitats Operatives han quedat integrades

dintre dels 16 Programes científics i que els Subprogrames existents han passat de 37 a 31. Les funcions de coordinador de Programa,

que a partir d’ara s’anomena cap de Programa, i de director de Subprograma, han estat adaptades a la nova situació, en la que el

cap del Programa assumeix la major part de les responsabilitats que anteriorment tenien els caps de les Unitats Operatives. amb

aquests canvis queda conclòs el procés d’organització interna començat amb la creació dels Programes i Subprogrames científics.

L’avaluació dels Plans estratègics de cada Programa, que va acabar el gener de 2011 ha progressat durant aquest any amb l’informe

que el director científic va adreçar a la direcció de l’irta. a partir d’aquest any comença una nova etapa en la que l’equip directiu

de l’irta elaborarà un Pla estratègic global que considerarà a més de la informació ja existent (document del Pla estratègic de cada

Programa i els informes dels avaluadors i del director científic), els informes de posicionament de cada Programa elaborats per la Unitat

de vigilància tecnològica. aquest Pla estratègic inclourà uns objectius específics per cada Programa i per a les direccions operatives

de l’irta, essent un dels elements clau per a la confecció del Pla d’actuació que el cap de cada Programa haurà de preparar cada

dos anys: després de l’avaluació externa que es farà una vegada cada quadrienni, i dos anys més tard. aquests plans d’actuació, que

començaran a fer-se el darrer trimestre de 2012, seran uns fulls de ruta de les activitats a dur a terme per cada Programa. el grau del seu

acompliment servirà també com element per a determinar els complements econòmics de productivitat dels responsables dels Programes.

els índexs científics de l’irta i dels seus Programes, particularment l’índex “r” que mesura el nombre de citacions que ha tingut

l’investigador promig de l’irta l’any anterior, ha continuat la seva progressió sostinguda des que el vam començar a mesurar l’any

2009. el seu valor ha estat de 36,74 cites/investigador l’any 2011, mentre que l’any 2009 va ser de 32,08. aquesta línia positiva

ha de continuar i augmentar en el futur si volem millorar la qualitat de la nostra producció científica, constituir la recerca que duem

a terme un referent per altres investigadors a nivell nacional i internacional i ser capaços d’atreure les millors empreses per tal que

concertin amb els investigadors de l’irta la seva recerca i programes d’innovació. Un element essencial en aquesta línia és anar cap

a una major internacionalització de la nostra recerca, el que estem intentant seguir amb diversos índexs. Un d’ells és l’índex “i” que

és el quocient entre el nombre de publicacions Sci de l’irta i de cada Programa que s’han fet amb autors d’institucions de recerca

d’altres països i el nombre total de publicacions Sci de l’irta. aquest índex fou de 0,35 de promig corporatiu a finals de 2011, amb

una ventall molt ampli entre Programes que oscil·lava entre 0,68 el més alt i 0,13 el més baix. L’índex “i” dels Programes està ben

correlacionat amb el nombre de cites (anual o global) de cada Programa, el que suggereix que els articles que publiquem amb grups

de recerca forans tenen més impacte que els que no els inclouen. a més de ser una via important de finançament per l’irta i els seus

programes, els projectes europeus són una manera evident d’augmentar la internacionalització dels grups que hi participen, pel que

han de ser uns objectes d’atenció especial tant per part de l’irta com dels seus Programes.

Pere arús,

Director Científic

iNforME DEl DirEctor ciENtífic l’EStructura ciENtífica. orgaNigraMa

Àrea SubprogramaPrograma

DirEccióciENtíficaPere arús

MEDi aMbiENti caNvi global

iNDÚStriESaliMENtÀriES

ProDuccióaNiMal

ProDuccióvEgEtal

EcoNoMiaagroaliMENtÀria

Ús eficient de l’aigua Joan Girona

• Ús eficient de l’aigua / Joan Girona

ecosistemes aquàtics carles ibáñez

• ecosistemes aquàtics / carles ibáñez

Gestió integral de residus orgànics Xavier Flotats

• carcterització i valorització agrícola • eines de gestió, planificació i presa de decisions • tecnologia del medi ambient

Horticultura ambiental robert Savé

• ecofisiologia / Felicidad de Herralde • enginyeria i agronomia de biosistemes / Pere Muñoz

Funcionalitat i nutrició José antonio García

• Funcionalitat i nutrició / José antonio García

tecnologia alimentària Jacint arnau

• enginyeria alimentaria / Pere Gou • Processos a la indústria alimentària / Jacint arnau • Noves tecnologies de procés a la ind. alimentària / Josep comaposada

Seguretat alimentària Margarita Garriga

• Noves tecnologies de la conservació / Margarita Garriga • Seguretat abiòtica dels aliments / Massimo castellani • Seguretat biòtica dels aliments / teresa aymerich

Qualitat del producte Mª Àngels Oliver

• Qualitat de la cana / Maria Font • Qualitat en aliments d’origen animal / Mª Àngels Oliver

Sanitat animal

Producció de remugants Àlex Bach

• Producció de remugants / Àlex Bach

Genètica i millora animal raquel Quintanilla

• avicultura / amadeu Francesch • cunicultura / Miriam Piles • Genètica i millora de porcí / raquel Quintanilla

aqüicultura dolors Furones

• cultius aquàtics / alícia estévez • Seguiment del medi marí / Jorge diogene

Nutrició, salut i benestar animal Joaquim Brufau

• Benestar animal / antoni velarde • Nutrició de monogàstrics / enric esteve

cultius extensius conxita royo

• cultius extensius / conxita royo

Postcollita Josep Usall

• Postcollita de fruites i hortalisses / christian Larrigaudiere • Fruites i hortalisses processades / immaculada viñas • Patologia en postcollita / Josep Usall

Fructicultura Simó alegre

• Fruita dolça / Joan Bonany • Olivicultura, elaiotècnia i fruita seca / ignasi Batlle

Genòmica i biotecnologia Jordi García Mas

• cultiu in vitro / ramon dolcet • Genòmica / Jordi García Mas

Protecció vegetal sostenible Soledad verdejo

• entomologia / Jordi riudavets • Patologia vegetal / cinta calvet

economia agroalimentària José Mª Gil

• Mercats agroalientaris • anàlisi microeconòmic del sector agroalimentari • Sistemes d’informació en ec. agroalimentàries

ec. dels recursos naturals i desenvolupament agroalimentari José Mª Gil

• economia dels recursos naturals • desenvolupament sostenible

10 / Memòria 2011 / 11 / Memòria 2011 /

L’institut de recerca i tecnologia agroalimentàries (irta) va ser creat

l’any 1985. adscrit al departament d’agricultura, ramaderia, Pesca,

alimentació i Medi Natural, és un organisme públic que vol esdevenir

l’aliat estratègic del sector agroalimentari i ser el referent científic,

el motor d’innovació i de transferència tecnològica d’aquest sector.

Un conjunt de 10 centres i estacions experimentals propis

i 9 consorciats constitueixen el sistema corporatiu de

l’irta, repartits en 26 ubicacions a tot el territori.

contribuir a la modernització, competitivitat i desenvolupament

sostenible dels sectors agrari, alimentari i aqüícola, al proveïment

d’aliments sans i de qualitat per als consumidors i, en general, a

la millora del benestar de la població.

MiSSió

convertir-nos en referent científic, motor d’innovació i de trans-

ferència tecnològica. volem ser l’aliat estratègic del sector

agroalimentari.

viSió

l’irta ElS cENtrES

• 19 centres

• 26 ubicacions

• 8 a Barcelona

• 6 a Tarragona

• 8 a Lleida

• 4 a Girona

iNNovació anticipem les necessitats del sector i dels nostres clients,

aportant la nostra capacitat científica i tècnica per donar

solucions de qualitat, objectives i sostenibles.

4

ElS 7 valorS DE l’irta SóN:

coMProMíS ens involucrem amb un projecte comú, on tothom en forma

part i hi és necessari. a l’irta donem el millor de nosaltres

mateixos.

liDEratgE tenim la capacitat d’assumir responsabilitats i de mobilitzar

a les persones. assolim els objectius, exercint un lideratge

generós i confiant en les capacitats dels demés.

1 5

crEativitat estimulem la capacitat creativa de la nostra gent, tenint en

compte les iniciatives que ens permeten millorar contínuament

i ser un referent.

rESPEctE Fomentem les relacions interpersonals basades en la hones-

tedat i la proximitat, entenent que ningú és millor que l’altre.

2 6

vocació DE SErvEi treballem amb independència, fiabilitat, rigor i orientats als

nostres clients.

aPrENENtatgE compartim el coneixement, ens comuniquem obertament,

aprenem dels errors i treballem en equip.

3 7

eLS vaLOrS de L’irtarESPEctE

vocació DE SErvEi

crEativitat

iNNovació

liDEratgE

coMProMíS

aPrENENtatgE

Llesp

Estació Experimental d’Alcarràs

Estació Experimental de l’Ebre

Sant Carles de la Ràpita

Gandesa

Mas de Bover

Lleida

Gimenelles

E.E. Mas Badia

Monells

Centa

Torre Marimon

CREDA

CREAF

CReSA

Ascó

Cabrils

CRAG

Serveis Corporatius

Estació Experimental de LleidaBorges BlanquesMollerussa

Valls

Semega

Centres de treball propis

Centres concertats

Estacions experimentals pròpies

Estacions experimentals concertades

Finques i granges col·laboradores

12 / Memòria 2011 / 13 / Memòria 2011 /

cENtrES ProPiSi EStacioNS EXPEriMENtalS

ElS cENtrES ElS cENtrES

t. 93 467 40 [email protected]

alcarrÀSPartida Montagut s/n25180 alcarràs (Lleida)

MaS baDia estació experimental Fundació Mas Badiactra. de la tallada, s/n17134 La tallada (Girona)t. 972 78 02 75 / F. 972 78 05 17

crEafcentre de recerca ecológicai aplicacions ForestalsUniversitat autònoma de Barcelona Facultat de ciències-departamentd’ecologia08193 Bellaterra (Barcelona)t. / F. 93 581 13 12

SErvEiS corPoratiuSPg. de Gràcia, 44 3a pl.

08007 Barcelona

cabrilSctra. de cabrils, Km 208348 cabrils (Barcelona)

MaS bovErcrta. de reus - el Morell Km 4,543120 constantí (tarragona)

MoNEllStecnologia dels alimentscontrol i avaluació de PorcíFinca camps i armet17121 Monells (Girona)

creSacentre de recerca en Sanitat animalUniversitat autònoma de Barcelona08193 Bellaterra (Barcelona)t. 93 581 32 84 / F. 93 581 44 90

SEMEgaServicio de Mejora GanaderaFinca camps i armet s/n17121 Monells (Girona)t. 972 63 02 88 / F. 972 63 06 25

giroGestió integral de residusOrgànics - centre tecnològicPompeu Fabra, 108100 Mollet del vallès (Barcelona)t. 93 579 67 80 / F. 93 579 67 85

SaNt carlES DE la rÀPitactra. Poble Nou, Km 5,543540 Sant carles de la ràpita(tarragona)

torrE MariMoN08140 caldes de Montbui (Barcelona)

llEiDa (1) av. alcalde rovira i roure, 19125198 Lleida

llEiDa (2)estació experimental de Lleidaav. alcalde rovira i roure, 19125198 Lleida

cENtacentre de Noves tecnologiesi Processos alimentarisFinca camps i armet s/n17121 Monells (Girona)t. 972 63 00 52

cragcentre de recerca en agrigenòmicacampus UaB - edifici craGBellaterra - cerdanyola del vallès08193 Barcelona t. 93 563 66 00 / F. 93 563 66 01

crEDacentre de recerca en economia idesenvolupament agroalimentariParc Mediterrani de la tecnologiaedifici eSaBav. del canal Olímpic, 1508860 castelldefels (Barcelona)t. 93 552 10 00 / F. 93 552 11 21

aMPoStaestació experimental de l’ebrectra. Balada, Km 143870 amposta (tarragona)

cENtrES coNSorciatS

Producció Vegetal

Producció Animal

Tecnologia dels Aliments

Medi Ambient i Canvi Global

Economia Agroalimentària

14 / Memòria 2011 / 15 / Memòria 2011 /

l’irta EN XifrES l’irta EN XifrES

el personal propi el formen 571 treballadors distribuïts en els nos-

tres 9 centres dels que 204 són investigadors i 367 personal de suport.

La nostra plantilla està constituïda per un 53% de dones i un

47% d’homes.

el total de personal propi i el vinculat a l’irta el formen un conjunt de 751 persones.

al nostre sistema cooperatiu som un total de 1.105 persones.

1.049 activitats vigents de les que 284 es van iniciar al 2011.

369 contractes vigents per un total de 8,49 M€ amb 166 contractes iniciats i 233 clients totals dels que 63 són nous i 170 repeteixen.

de les convocatòries públiques competitives obtingudes al 2011, s’ha

obtingut un percentatge d’èxit a las del iNia del 71,7%, del 59,3% a

les MiciNN i del 33,4% a les Ue.

en el 2011 s’ha participat en 183 projectes de recerca, 25 dels quals

són projectes europeus.

ElS rEcurSoS HuMaNS ElS ProjEctES i coNtractES

• 571 trEballaDorS

• 9 cENtrES

• 204 iNvEStigaDorS

• 367 PErSoNal DE SuPort

• 53% DE DoNES

• 47% D’HoMES

• 751 PErSoNES a l’irta

• 1.105 PErSoNES EN El NoStrE SiStEMa cooPEratiu

el 2011 l’irta ha disposat de 46,04 milions d’euros en recursos totals.

Un 35,78 % dels recursos són aportats per la generalitat de catalunya i el 64,22 % són propis.

L’any 2011 s’han realitzat inversions per valor de 9.686.828,35€.

lES fiNaNcES

• 46,04 MilioNS D’EuroS EN rEcurSoS totalS

• 35,78 % DElS rEcurSoS SóN aPortatS PEr la gENEralitat DE cataluNya

• 64,22 % DElS rEcuSoS SóN ProPiS

• iNvErSioNS rEalitZaDES El 2011 PEr valor DE 9.686.828,35€

Evolució DElS cliENtS EN ElS DarrErS aNyS

Evolució clients

clients totals

Nous

repeteixen

273

91

182

233

63

170

255

84

171

20102011 2009

ProjEctES acoNSEguitS EN 2011

conseguidos

2011

Pressupost, M€

Èxit finançament

16

1,8

59,3%

19

1,6

71,7%

8

1,9

33,4%

MiciNN iNia uE

16 / Memòria 2011 / 17 / Memòria 2011 /

l’irta EN XifrES

la ProDucció ciENtífica y tÈcNica

irta

Sa altESa rEial El PríNcEP D’aStÚriES i DE giroNa iNaugurÀ la PlaNta Pilot irta-orDESa

Sa altesa reial el Príncep d’astúries i de Girona presidí la inauguració

de la Planta Pilot irta-Ordesa que es troba a les instal·lacions de l’irta-

ceNta de Monells (Girona), el 25 de febrer. en l’acte d’inauguració,

el Príncep d’astúries va estar acompanyat del conseller d’agricultura,

ramaderia, Pesca, alimentació i Medi Natural i President de l’irta,

Josep M. Pelegrí, del President del Grup Ordesa, Josep M. ventura,

del director general de l’irta, Josep M. Monfort i del director general

d’Ordesa, Josep campos.

L’objectiu de la planta pilot és la fabricació d’aliments a escala

preindustrial tot permetent a empreses i centres d’investigació

realitzar estudis i assaigs de nous productes alimentaris que aportin

valor afegit als aliments.

es tracta d’unes instal·lacions úniques al Sud d’europa, que han

suposat una inversió total de 2,3 milions d’euros, que contribuiran

a crear nou coneixement (r+d) i noves oportunitats a les empreses

nacionals, i que posen en valor la col·laboració público-privada, en

aquest cas, entre el món empresarial i l’irta.

La planta pilot és multifuncional ja que permet desenvolupar

aliments amb base làctia i provar altres productes com llets vegetals

(orxates, llet d’ametlles, etc.) begudes isotòniques o sucs de fruita.

això suposa que pot testar les investigacions de l’irta i d’Ordesa i,

també, projectes “sota demanda” d’altres empreses que no tinguin

la possibilitat de poder provar els seus processos a escala. La nova

instal·lació ha estat concebuda per lots amb un màxim de producció

d’uns 500 kg, el que suposa un estalvi important tant en el temps

com en el cost de producció (aproximadament un 70% menys en

comparació a una planta industrial d’una gran companyia). La planta

pilot consta d’una superfície útil total de 387,52 m2, i entre els seus

equipaments singulars destaca una torre d’assecat, única a espanya.

l’irta ENtrE ElS MillorS cENtrES ciEN-tíficS DE rEcErca DE l’EStat ESPaNyol

L’irta es troba entre els millors centres científics de recerca de l’estat

espanyol, segons l’estudi “indicadors Bibliomètrics de l’activitat

científica espanyola 2008”.

d’acord amb aquest estudi, l’irta se situa entre els centres científics

d’investigació que aporten una major quantitat de producció. a

durant el 2011 l’irta ha realitzat 704 publicacions totals formant part

de les 1.446 publicacions totals del Sistema cooperatiu les quals es

subdivideixen en les següents categories:

irta

1. Publicacions científiques

articles científics

Llibres i capítols de llibres

altres articles científics

300

50

19

217

35

2

Sistema cooperatiu

irta

3. Publicacions de transferència de tecnologia

tesis doctorals

treballs Fi de carrera

articles tècnics i de divulgació

35

63

71

15

42

82

Sistema cooperatiu

irta

2. contribucions a congressos i reunions científiques

comunicacions i Pòsters a congressos

292361

Sistema cooperatiu

traNSfErÈNcia tEcNolÒgica al 2011 s’han presentat 10 noves varietats vegetals a registre (9 de

prunus i 1 d’espelta) i 4 aplicacions de patents.

S’ha sol·licitat 1 marca comunitària (irtaMar) i 3 extensions de

patents internacionals Pct.

• 307 coNtractES vigENtS DE traNSfErÈNcia tEcNolÒgica

• 247 jorNaDES tÈcNiquES i DE DEMoStració

• 13.720 aSSiStENtS a jorNaDES tÈcNiquES i DE DEMoStració

coMuNicació329 Notes de premsa elaborades les quals es reparteixen en

els següents àmbits:

• 140 ProDucció vEgEtal

• 73 ProDucció aNiMal

• 5 EcoNoMia

• 30 MEDi aMbiENt i caNvi global

• 72 iNDuStriES aliMENtÀriES

• 9 irta

• 1.328 iMPactES a PrEMSa i MitjaNS

• 393.738 viSitES a la wEb al 2011

18 / Memòria 2011 / 19 / Memòria 2011 /

irtairta

més, entre el conjunt dels organismes d’investigació adscrits a

l’administració, l’irta produeix un impacte científic normalitzat

que supera amb escreix la mitjana de tota la producció científica

espanyola, situada en l’1,1.

d’altra banda, l’irta es troba també entre els organismes científics

de recerca que són més productius a nivell internacional, ja que en

aquest cas més del 70% de la seva tasca es realitza mitjançant la

col·laboració amb entitats i empreses d’altres països.

aquest estudi sobre la producció científica a espanya ha estat elaborat

per la Fundació espanyola per a la ciència i la tecnologia (FecYt), en

col·laboració amb el grup d’investigació Scimago.

iMPulS a l’agricultura DE PrEciSió

el director general d’alimentació, Qualitat i indústries agroalimentàries,

domènec vila, acompanyat del director general de l’institut de

recerca i tecnologia agroalimentàries, Josep Maria Monfort, i el

director general de l’institut cartogràfic de catalunya, Jaume Miranda,

varen signar un conveni de col·laboració per a l’impuls i foment de

l’agricultura de precisió a catalunya.

aquest conveni establirà una sèrie d’actuacions bàsiques necessàries

per potenciar l’agricultura de precisió en l’agricultura catalana. en

concret, es crearà una comissió de Gestió que tindrà com a objectiu

la posada en marxa, el seguiment i l’avaluació de les actuacions de

cooperació per desenvolupar l’agricultura de precisió.

d’altra banda, la comissió de Gestió anirà formant grups de treball

que duran a terme tasques d’investigació i disseny i la demostració

pràctica d’aquestes tasques mitjançant proves pilot que permetin

decidir la validesa de la tecnologia emprada.

l’irta rEP la Placa al MÈrit ciENtífic DE l’ajuNtaMENt DE llEiDa

L’alcalde de Lleida va fer entrega, el 6 de maig, de les medalles i

plaques que La Paeria atorga a persones i entitats distingides que, en

paraules del propi alcalde, Sr. Àngel ros, “han destacat per la seva

contribució a millorar la qualitat de vida de ciutadanes i ciutadans; ho

han fet amb tenacitat, amb una remarcada continuïtat, any rere any,

en la consecució dels seus objectius; contribuint, d’aquesta manera,

a la cohesió social a Lleida, mitjançant la pràctica de la ciutadania en

la solidaritat, l’esport, l’educació, la ciència, l’art i la cultura”.

així, l’ajuntament de Lleida, “La Paeria”, ha concedit a l’irta la Placa

al mèrit científic, que va ser recollida pel director general de l’irta,

Josep M. Monfort. aquesta cerimònia es va emmarcar dins dels actes

de la Festa Major de Lleida.

coNvENi DE col·laboració ENtrE l’irta i El cEaP DE XilE

el director del centro de estudios para alimentos Procesados (ceaP)

i el coordinador Nacional de recerca i desenvolupament de l’iNia de

Xile, han realitzat diverses visites a diferents centres de l’irta durant

la seva estada al nostre país, per elaborar un programa d’activitats de

col·laboració per a l’any 2011-2012.

d’altre banda, la delegació xilena es va reunir amb el sotsdirector

de l’irta, agustí Fonts, amb l’objectiu d’identificar oportunitats i

mecanismes de col·laboració amb finançament de tercers i es va

signar un acord marc de col·laboració entre ambdues institucions.

col·laboració iNStitucioNal iNta-irta EN gEStió DE la qualitat EN orgaNiSMES D’iNvEStigació

el Gerent de Processos i Qualitat de l’iNta (institut Nacional de

tecnologia agropecuaria d’argentina) va participar, al desembre, en

un intercanvi per enfortir institucionalment la gestió de la qualitat en

organismes d’investigació agroalimentària.

L’irta i l’iNta són els impulsors d’una sèrie de Seminaris

internacionals de Gestió de la Qualitat, l’últim dels quals es va realitzar

al 2010 a Panamà. ambdues institucions treballen conjuntament en

l’establiment d’una xarxa de referents en gestió de la qualitat (Qred),

presentada recentment, per al finançament, mitjançant fons FeMcidi

de la Organització d’estats americans.

El laboratori DE SaNitat vEgEtal DE barcEloNa ES traSllaDa a cabrilS

el Govern està reorganitzant els laboratoris de sanitat ramadera i de

sanitat vegetal del departament d’agricultura (daaM), amb l’objectiu

de racionalitzar i optimitzar la seva estructura i adaptar-la a les

necessitats actuals. el Govern compta actualment amb 5 laboratoris,

dels quals depenen 11 centres. La reorganització permetrà concentrar

l’activitat en 4 laboratoris, dels quals dependran 8 centres, i estalviar

233.000 euros anuals en concepte d’instal·lacions i serveis.

així s’ha decidit el trasllat del Laboratori de Sanitat vegetal de

Barcelona, que actualment es troba a la Zona Franca, al laboratori

que es troba al centre de cabrils de l’irta. amb el trasllat es pretén

aprofitar les sinergies tècniques entre el laboratori de l’irta de cabrils

i el de sanitat vegetal, així com utilitzar altres instal·lacions de les

quals es disposa a cabrils (com els hivernacles), per millorar les

tècniques de diagnòstic.

20 / Memoria 2012 / 21 / Memoria 2012 /

cultius extensius / 22

Fructicultura / 26

Postcollita / 34

Protecció vegetal Sostenible / 36

Genòmica i Biotecnologia / 42

veGetaLPrOdUcció

22 / Memòria 2011 / 23 / Memòria 2011 /

PrOdUcció veGetaLcultiuS EXtENSiuS

rEcuPErar la bioDivErSitat cultivaDa PEr Elaborar ProDuctES aliMENtariS D’alt valor afEgit aPlicat a la caDENa blat-fariNa-Pa

aquest projecte es va desenvolupar el 2011 com a experiència

innovadora en el context de la Red Rural Nacional. L’objectiu ha

consistit en elaborar un inventari de les iniciatives de producció,

transformació i comercialització a catalunya que involucren varietats

antigues i/o tradicionals de cereals per a panificació, la determinació

de la qualitat d’aquestes varietats, l’estudi de la viabilitat comercial

dels models de producció més freqüents i la divulgació dels resultats

obtinguts.

S’han detectat 22 iniciatives productives a catalunya , en explotacions

generalment de 20 a 50 ha, que normalment diversifiquen les

activitats i on el cultiu de cereal és majoritàriament ecològic.

L’espècie més estesa és el blat fariner (Triticum aestivum L. ssp.

aestivum), sembrat com a cultiu monovarietal o com a barreja de

diverses varietats antigues, como el trio ‘aragó03, candeal i Xeixa

d’Osona’. entre les varietats antigues millorades destaquen ‘Florence

aurora’ i ‘Montcada’. també es cultiven l’espelta (Triticum aestivum

L. ssp. spelta), l’espelta petita (Triticum monococcum L.), el sègol

(Secale cereale) i els blats durs (Triticum turdigum L.) com Kamut

i Forment. durant el projecte s’han elaborat fitxes de totes les

varietats identificades i s’han analitzat els principals trets nutritius,

qualitatius i sensorials. L’estudi ha detectat també farineres i forns

que operen amb varietats antigues, així com diverses organitzacions

que impulsen al territori la recuperació i promoció de la biodiversitat

de cereals panificables.

de l’anàlisi estratègica es desprèn que el futur ofereix diverses

oportunitats a aquest sector, com són: i) la perspectiva d’augment

del consum de pans artesanals i productes ecològics en un sector de

la població amb suficient poder adquisitiu, ii) el creixent interès pel

coneixement de la biodiversitat cultivada i iii) l’existència a catalunya

d’un programa públic de recerca en millora de varietats de blat,

que porta a terme l’irta, que pot proporcionar important suport al

sector tant des del punt de vista de la conservació varietal com del

desenvolupament de germoplasma adaptat.

Per a més informació: www.trigostradicionales.com

fErtilitZació D’arrÒS aMb galliNaSSa

L’increment del preu dels adobs i la reducció dels marges econòmics

en l’agricultura ha estimulat la cerca de noves alternatives més

competitives respecte a la fertilització mineral, fomentant l’ús de la

fertilització orgànica.

La fertilització orgànica ofereix la reposició de nutrients al camp,

permetent reciclar els nutrients continguts en les dejeccions del

bestiar. La gallinassa, és una font molt important de nutrients i matèria

orgànica al sòl, de composició variable, però amb un anàlisi de la seva

composició permetrà establir un bon pla d’adobat.

L’irta, a l’estació experimental de l’ebre, a amposta, està realitzant

un assaig de fertilització de l’arròs amb gallinassa, finançat per l’iNia.

en aquest projecte també participen els centres del cita (d’aragó),

iNtia (Navarra), UdL i el mateix daaM.

L’objectiu és l’estudi de l’aprofitament del nitrogen aplicat en forma

de gallinassa en el conreu de l’arròs. S’han estudiat quatre dosis de

gallinassa (equivalents a 85, 170, 255 y 340 kg de N/ha) i s’han

comparat amb un adobat mineral estàndard (150 kg de N/ha) i un

testimoni (0 kg de N/ha). tot i ser el primer any, els resultats han

estat altament positius, la germinació de les llavors i el posterior

desenvolupament de les plàntules van ser normals i no es van

presentar majors problemes de malalties a les parcel·les adobades

amb gallinassa. És important esperar als resultats que s’obtindran en

properes campanyes, així com estimar el nitrogen orgànic mineralitzat.

també s’ha realitzat un breu estudi econòmic on s’analitzaven tres

casos reals en els que es consideraven els costos de fertilitzar amb

gallinasses respecte als de la fertilització mineral. cada cas presentava

unes singularitats, i per això el cost de fertilització va ser diferent en

cada cas. tot i així en tots els casos la fertilització mitjançant gallinasses

va suposar un estalvi que va oscil·lar entre els 130-195 €/ha.

ProjEctE PricE: PoDEN coNviurE Pro-DuctES agrícolES coNvENcioNalS i traNSgÈNicS?

investigadors de catorze països europeus han posat en marxa

el projecte Price: “implementació pràctica de la coexistència a

europa”. durant els propers tres anys, aquest projecte de recerca

analitzarà la coexistència entre produccions agrícoles convencionals

i transgèniques al llarg de tota la cadena de producció. el propòsit

és identificar les millors estratègies capaces d’assegurar la llibertat

d’elecció per part dels consumidors, així com una producció més

efectiva que l’actual.

avui en dia, cada país europeu estableix de forma independent les

condicions de conreu, transport i comercialització dels productes

agrícoles convencionals i genèticament modificats. tanmateix, no hi

ha gaire coneixement sobre quines són les conseqüències d’aquesta

poca harmonització per als consumidors.

Per aquesta raó, catorze organismes reunits en el consorci “Practical

implementation of coexistence in Europe” (Price), entre les que s’hi

troba l’irta, representat pel centre de Mas Badia, compararan les

produccions dels diferents països de la Unió europea.

L’objectiu del projecte és el de desenvolupar un software que permeti

calcular els costos i prendre les mesures més adequades per a

tots els operadors de la cadena de producció, des del cultiu fins al

processament, transport i emmagatzematge. en el cas del blat de

moro, els científics de l’irta de Mas Badia analitzaran els resultats

derivats de la distància entre parcel·les de producció de cereals

convencionals i modificats genèticament.

el projecte Price està finançat amb 4 milions d’euros per la Unió

europea i està liderat per investigadors de la Technische Universität

München (alemanya).

Per a més informació: http://ec.europa.eu/research/

bioeconomy/agriculture/projects/price_en.htm

24 / Memòria 2011 / 25 / Memòria 2011 /

coNvENi DE col·laboració aMb arvaliS

S’ha signat un conveni de col·laboració amb arvaLiS institut i

l’irta amb el que es pretén compartir coneixements per promoure

la producció de cultius a la Unió europea, així com promoure el

desenvolupament internacional de les dues institucions, crear

sinèrgies entre els seus coneixements per a augmentar l’oferta de

serveis als productors, empreses i institucions i l’organització del

cofinançament de programes d’investigació.

l’irta i l’ifaPa col·laborEN EN uN ProjEctE DE rEcErca SobrE Millora DE cErEalS

L’irta i l’iFaPa (Instituto Andaluz de Investigación y Formación

Agraria, Pesquera, Alimentaria y de la Producción Ecológica), han

signat enguany un conveni per col·laborar en l’execució del projecte

“Bases fenològiques i genètiques dels patrons d’adaptació del

blat dur a diverses condicions fototèrmiques i la seva utilitat pel

desenvolupament de germoplasma en el marc de la relació españa-

ciMMYt”, finançat per l’iNia i dirigit per la dra. dolors villegas.

aquest projecte, que compta amb la participació del ciMMYt

(International Maize and Wheat Improvement Center), pretén obtenir

informació que permeti dissenyar una estratègia per a una millor

adaptació de les noves varietats de blat a les zones de cultiu.

la Dra. coNXita royo SErÀ la rE-PrESENtaNt ES-PaNyola a l’iriwi

La Secretaria General de Medi

rural del Ministeri de Medi

ambient i Medi rural i Marí ha

designat la dra. conxita royo,

coordinadora del Programa de

cultius extensius de l’irta,

com a representant científica de la comunitat d’investigació espanyola

en la International Research Initiative for Wheat Improvement (IRIWI).

aquesta iniciativa, sorgida del G20 el juny del 2011, té com a principals

objectius: 1) la coordinació internacional de la recerca en millora de

blat en els àmbits de la genòmica, genètica i agronomia, 2) l’impuls

de la col·laboració público-privada, 3) el foment de l’ús dels recursos

genètics en investigació i millora, 4) el suport al desenvolupament

de plataformes i bases de dades d’abast públic, 5) l’avaluació del

progrés internacional en l’activitat i la organització de la transferència

de coneixement , 6) l’establiment de prioritats en la investigació sobre

blat, i 7) la comunicació als organismes finançadors de les necessitats

de la comunitat internacional que treballa en blats fariner i dur.

d’altre banda, la dra. royo ha estat nomenada per formar part d’una

comissió externa que ha avaluat la tasca que duu a terme la dirección

técnica de evaluación de variedades y Laboratorios (dtevL) del iNia.

caycSa S’aDHErEiX al PrograMa DE Millora D’ESPElta

L’empresa cereals d’aragó i catalunya (caYcSa) s’ha adherit enguany

al programa de selecció i millora d’espelta (Triticum aestivum ssp.

espelta) que sota la direcció del dr. José Luis Molina cano, es porta

a terme al centre irta de Lleida. d’acord amb el contracte l’empresa

podrà accedir a les varietats d’espelta, que s’obtinguin en el marc del

programa, per a la seva eventual explotació i subseqüent registre com

a coobtentor, juntament amb l’irta.

PrOdUcció veGetaLcultiuS EXtENSiuS

• Jornada sobre recomanacions per a la campanya del blat de moro de 2011, el 3 de febrer a l’irta de Mas Badia

• Jornada tècnica d’arròs, el 8 de febrer a deltebre (tarragona)

• X Jornada Tècnica sobre el conreu del blat de moro, el 4 de març a Linyola (Lleida)

• Jornada sobre recomanacions per a la campanya del blat de moro de 2011, el 3 de febrer a l’irta de Mas Badia

• Jornada tècnica d’arròs, el 8 de febrer a deltebre (tarragona)

• X Jornada Tècnica sobre el conreu del blat de moro, el 4 de març a Linyola (Lleida)

• Jornada sobre el cultiu de la patata: fertilització i sanitat vegetal, el 31 de març a camprodon (Girona)

• Reunió del Grup per a l’Avaluació de Noves Varietats de Cultius Extensius, els 4 i 5 de maig a Girona

• Jornada tècnica intercomarcal de la colza, el 11 de maig a caldes de Malavella (Girona)

• Jornada de fertilització orgànica i mineral en cereal d’hivern, el 17 de maig a Les Franqueses del vallés (Barcelona)

• X Jornada Intercomarcal sobre Cultius Herbacis, el 26 de maig a calaf

• I Jornada Tècnica Fundació Alícia – IRTA sobre Cultius Extensius, el 2 de juny a Gimenells (Lleida)

• Jornada tècnica sobre el conreu de cereals d’hivern en secà, el 3 de juny a tàrrega (Lleida)

• Jornada de camp de referencia de l’arròs, el 25 d’agost a amposta (tarragona)

• Jornada Recomex: Presentació de resultats d’assaigs de conreus extensius.Recomanacions dels conreus extensius d’hivern per a la campanya 2011-2012, el 30 d’agost a la tallada d’empordà

• Jornada Tècnica Intercomarcal de Blat de moro, el 7 de setembre a l’irta de Mas Badia

• Jornada Tècnica fertilització i reg en cultius extensius, el 14 de setembre a torelló

• Jornada de fertilització i reg en cultius extensius, el 14 de setembre al irta de Mas Badia

• Curs sobre “Innovacions en cultius extensius” a Les Franqueses del vallès i a caldes de Malavella

altrES activitatS

Visita d’estudiants de l’IAMZ als programes de Millora Genètica de Blat.

Experts arrossers d’Argentina a l’Estació Experimental de l’Ebre.

Visita de tècnics d’empreses de llavors al camp experimental de blat de moro del Poal.

viSitES

26 / Memòria 2011 / 27 / Memòria 2011 /

iNNo-var: Nou SErvEi PEr aSSESSorar EN iNNovació variEtal

inno-var es el nom del nou servei contractual que ofereix l’irta per

ajudar en la decisió de les empreses fructícoles a l’hora d’escollir les

millors varietats del mercat per a la seva plantació.

aquest servei es basa en quatre punts bàsics:

1. realitzar una elecció varietal amb informació contrastada sobre les

novetats varietals del mercat, minvant el risc en l’elecció.

2. equilibrar la producció al llarg de tot l’any, fent un ús eficient de les

infraestructures i evitant pics i buits productius.

3. identificar i substituir varietats obsoletes i sense interès comercial,

introduint varietats apreciades pel consumidor.

4. Facilitar contactes per a l’obtenció de material vegetal.

accEPtació DEl coNSuMiDor DE DifErENtS variEtatS DE PréSSEc i NEctariNa

Segons resultats del projecte europeu iSaFrUit, en el que han

participat investigadors de l’irta de diferents àmbits científics, les

varietats de gust dolç (tant la nectarina com el préssec i el préssec

pla) han obtingut la tassa de preferència més elevada entre els

consumidors (72%) dels diferents països de la Unió europea. en

canvi, el consum de préssec i nectarina en l’àmbit comunitari s’ha

mantingut estable i, inclús, ha disminuït en els últims anys, tot i la

seva important innovació varietal. a espanya, el consum actual és al

voltant de 4 kg/habitant/any i es troba en una situació estable, havent

disminuït un 46% des de l’any 1989.

els consumidors assenyalen com a causes principals de baix consum la

manca de gust, l’estat inadequat de la maduresa de la fruita, la qualitat

variable i la manca d’identificació en els lineals de venda (gust dolç o àcid).

des del punt de vista de la qualitat sensorial, el gust de les fruites d’ós

depèn d’un delicat equilibri entre sucres, àcids i compostos aromàtics

volàtils, així com d’un nombre de factors addicionals, com la textura de la

polpa o l’estat de maduresa dels fruits. aquests paràmetres juguen, per

tant, un paper important en la satisfacció del consumidor, influenciant en

gran mesura aquets sector fructícola.

tanmateix, el gust, l’aroma, la textura i l’aspecte, són considerats els

atributs de qualitat més rellevants en aquestes varietats.

Un recent estudi realitzat per investigadors de l’irta ha relacionat les

emissions de compostos volàtils i els paràmetres de qualitat estàndard

en onze varietats de préssec i nectarina. d’aquesta manera ha estat

possible trobar les varietats que més influeixen en l’acceptació per

part del consumidor i poder discriminar les varietats que presenten

un balanç més equilibrat de les citades variables. L’estudi posa de

manifest que el grau més elevat de satisfacció per al consumidor

s’associa amb un major nombre de sòlids solubles i amb emissions

més elevades de diferents compostos volàtils (d-decalactona,

g-dodecalactona, 1-pentanol, octanat de butil, acetat de pentil,

hexanoat de 2- metilpropil i octanat d’etil). La investigació també ha

establert que les varietats amb més acceptació foren ‘Nectalady’,

‘Honey royale’ i ‘Nectagala’, mentres que el grup de menys grau de

satisfacció inclou ‘royal Glory’, ‘elegant Lady’ i ‘venus’.

fruitbrEEDoMicS: Millorar l’EficiÈN-cia ProDuctiva DE NovES variEtatS DE fruitES aMb la gENÒMica MolEcular.

Un nou projecte d’investigació, a càrrec d’equips d’investigadors de

diversos països d’europa, entre els que s’hi troba l’irta, proveirà

el sector fructícola de la tecnologia genòmica capdavantera, a fi

de millorar l’eficiència de producció i satisfer les demandes tant

dels agricultors com dels consumidors. el projecte, anomenat

FruitBreedomics, té per objectiu final aconseguir cultius d’alta qualitat

resistents a les malalties, a través de sistemes agrícoles sostenibles i

en el marc del canvi climàtic global.

el projecte FruitBreedomics seleccionarà gens favorables per a

millorar les principals característiques hortofructícoles de la poma i

del préssec, les fruites més importants en termes de producció a

nivell europeu. així mateix, a causa de l’estreta relació d’aquestes

dues fruites amb altres de la família de les rosàcies (fruiters de pinyol,

pera, gerd, maduixa, rosa, etc.), els coneixements adquirits amb

FruitBreedomics podran aplicar-se a aquests altres cultius.

Utilitzant les eines i tècniques d’avantguarda, els investigadors

treballaran en la recerca de determinats marcadors de l’adN i de

relacionar-los amb determinades característiques agronòmiques

com la resistència a les malalties o altres de tipus qualitatiu i que

són rellevants per als consumidors (frescor, sucositat, etc.). aquests

estudis ajudaran a aprofundir en el coneixement de la genètica i dels

trets fenotípics dels reproductors i parentals, millorant l’eficiència

productiva dels cultius i reduint la bretxa entre la investigació en

genètica molecular i la producció fructícola.

L’objectiu és obtenir les varietats de la fruita del futur i respondre als

nous desafiaments a través d’una producció més sostenible.

els científics implicats procedeixen d’instituts d’investigació,

universitats i petites i mitjanes empreses de 10 països europeus, a

més de Sud-àfrica, Nova Zelanda, israel, Xina i estats Units.

La contribució de l’irta en FruitBreedomics està a càrrec d’investigadors

de l’àrea de Producció vegetal, i concretament dels programes de

Genòmica i Biotecnología, Fructicultura i de Postcollita, els quals lideren

dos dels vuit grups de treball previstos. el projecte va començar de forma

oficial el passat dia 1 de març de 2011 i va rebre 10 milions d’euros

de pressupost, dels quals més de la meitat (6 milions) són finançats pel

Setè Programa Marc (7PM) de la comissió europea. La primera reunió

del consorci va tenir lloc del 29 al 31 març de 2011 a angers (França).

PrOdUcció veGetaLfructicultura

INNO‐VARSer ei d’ Assessora e t e I o ació Varietal Servei d Assessorament en Innovació Varietal

28 / Memòria 2011 / 29 / Memòria 2011 /

rEDHotgEN EScollit PEr la coMiSSió EuroPEa coM uN ProjEctE D’ÈXit

el programa PeOPLe està adscrit a la direcció General d’educació i

cultura (dG eac) de la comissió europea i opera en el període 2007-

2013 sota el 7th Framework Program for Research and Technological

Development (FP-7) de la Unió europea amb un pressupost de 4,75

milions d’euros. És una continuació i reforçament de les Marie

curie actions iniciades al 1996 i compren 3 tipus d’accions: irSeS

(international research Staff exchange Scheme), iOF (international

Outgoing Fellowships) i iiF (international incoming Fellowships).

irSeS té per objectiu donar suport i reforçar els intercanvis entre

investigadors, mànagers i tècnics d’organitzacions de recerca

europea i de països tercers (fins ara 29 participants), amb els que la

Ue té signats acords de cooperació científica.

Per tal de conèixer el grau de desenvolupament de diferents projectes

dins de l’esquema irSeS, la comissió va escollir-ne quatre com a

exemples d’èxit en la cooperació internacional de la recerca i qualitat

del personal investigador participant.

Un dels 4 escollits va ser redHOtGeN, de l’irta, sobre la regulació

genètica i fisiològica del color vermell de la poma en climes càlids:

explotació econòmica de la genòmica.

rEuNió DE l’EuroPEaN fruit rESEarcH iNStitutES NEtwork

els dies 9 i 10 de març de 2011 va tenir lloc al centre experimental

creSo de Manta, (cuneo, itàlia), la trobada del grup d’avaluació de

noves varietats de poma i pera de l’eUFriN (european Fruit research

institutes Network: variety testing), que es celebra amb caràcter

bianual en diferents indrets de europa.

entre les diverses activitats, l’irta va presentar les varietats de

pera ‘carmencov’ (de recol·lecció primerenca) i ‘elliotcov’ d’epidermis

bronzejada i maduració a mitjans de setembre. Finalment, els socis

que participen en aquest projecte varen acceptar per unanimitat que

la propera reunió de l’eUFriN variety testing es realitzi al març de

2013 al nou Fruitcentre de Lleida.

Xvi jorNaDa fructícola a MollEruSSa

La tradicional Jornada Fructícola de Mollerussa (Lleida), que com

cada any organitza l’irta va tenir lloc els dies 26 d’octubre (en català)

i 27 d’octubre (en castellà).

La Jornada Fructícola constitueix un punt de trobada del sector

fructícola nacional al que assisteixen, any rere any, més de 1.400

professionals del sector durant els dos dies que dura la mateixa.

el programa de la jornada va incloure un variat temari fruit tant de

l’activitat de transferència dels resultats dels assajos de varietats a

l’irta com d’aquella problemàtica que presenta el sector de la fruita

dolça.

així, en sessions de matí i tarda, s’abordà el “russeting” en pera

conference, les malles antipedregada i les necessitats de reg, el

reciclatge d’envasos fitosanitaris, diverses patologies (com la sharka,

les xanthomones o el foc bacterià) i la producció de poma als estats

Units i les perspectives de futur.

així mateix és de destacar les dues exposicions comentades que

realitzaran els experts de l’irta. Per un costat la de poma i pera i,

per l’altre, la de préssec, nectarina, platerina i paraguaio, a partir

dels resultats i comportaments de les diferents varietats d’aquestes

espècies en els camps experimentals que l’irta disposa en les seves

estacions experimentals en las províncies de Lleida i Girona.

Per la tarda de cada dia, es van organitzar diverses visites a assajos

de camp en el que es comentaren nous dissenys de plantacions,

comportaments de nous patrons de perers, demostracions de

maquinaria agrícola i atomitzadors. Per la seva banda, les empreses

del sector van disposar una trentena d’estands comercials en el

recinte de la jornada.

S’iNicia la collita DE lES variEtatS DE PoMa a la fiNca EXPEriMENtal DE llESP

a principis de setembre es va iniciar la recollida

de les primeres varietats de poma plantades

a la finca experimental de Llesp, de

l’associació pel desenvolupament de la

ribagorça romànica. es tracta del tercer

any del cultiu i d’observatori experimental

de fruiters de varietats comercials i

autòctones de poma i pera. La collita

s’inicià amb diferents varietats del grup

Gala (poma d’estiu) i es perllongà fins al

novembre amb la varietat Fuji.

durant els dos mesos i mig que duraren els treballs de recol·lecció

s’han obtingut, en algunes de les varietats avaluades, al voltant de 60

tones per hectàrea.

La finca experimental de Llesp és un projecte impulsat per la ribagorça

romànica en col·laboració amb el departament d’agricultura que té

l’assistència tècnica de l’irta. La finca està destinada a l’avaluació de

13 varietats comercials de poma, algunes d’elles ja conegudes com

Gala, Golden, reineta o Fuji, així com d’altres més noves com són la

rubens, ariane, eveline o Milwa, entre d’altres, i dos varietats de pera.

La finalitat és conèixer el comportament i la qualitat del fruit (calibre,

color, fermesa, sabor) obtinguda en una zona de muntanya on aquest

cultiu no es troba implantat a escala comercial.

Les dades de qualitat obtingudes fins ara permeten afirmar que la

producció en alçada de poma millora tan el color com la

fermesa i la crocanticitat de la polpa, obtenint-ne una

millor qualitat gustativo-sensorial i aromàtica

respecte a les zones de plana. Un altre aspecte

destacable és que la maduració del fruit és

més lenta, cosa que proporciona un període

de collita més ampli per a cada varietat.

el projecte també inclou el tractament i

avaluació de diverses varietats autòctones, per

poder-les produir a escala comercial en un futur.


30 / Memòria 2011 / 31 / Memòria 2011 /


l’irta obté rESultatS ProDuctiuS EXcEl·lENtS EN lES NovES variEtatS D’aMEtllEr

durant els últims anys, l’irta ha obtingut una sèrie de varietats

d’ametller amb resultats productius excel·lents i de qualitat òptima.

aquest bon comportament de les varietats ha estat constatat en els

diferents estudis comparatius.

així, s’ha posat de manifest que el cultiu de l’ametller pot ser una

alternativa real en les noves zones, tant de reg de suport com de

reg total. Les noves varietats de floració tardana i autofèrtils, poden

permetre un canvi substancial en el cultiu, passant de ser considerat

totalment marginal a ser econòmicament rentable com és el cas

d’altres fruiters. actualment, produccions properes als mil quilos de

gra per hectàrea, poden ser possibles amb una correcta elecció del

material vegetal i un maneig adient.

aquestes varietats ja es troben disponibles per al sector, fet que

permetria afrontar amb garantia una profunda reconversió varietal,

molt esperada pels professionals agrícoles, per tal de dur a terme una

modernització de les explotacions.

l’irta avalua la col·lEcció MuNDial D’olivErES DEl Marroc

L’irta ha rebut l’encàrrec del consejo Oleícola internacional (cOi),

per realitzar l’avaluació de la col·lecció internacional d’oliveres que el

Marroc disposa a Marràqueix, i que forma part del projecte anomenat

resgen per a la conservació, caracterització, recol·lecció i utilització

dels recursos genètics de l’olivera.

els tècnics de l’irta del subprograma d’Olivicultura, elaiotècnia i Fruits

Secs es van desplaçar al Marroc, país que forma part del cOi, per tal

d’avaluar si aquesta col·lecció d’oliveres de Marràqueix compleix la

seva funció de protegir i conservar la diversitat genètica de l’olivera.

l’irta coNtribuirÀ a la coNStrucció D’uN jarDí roMÀ

en el marc d’una associació Comenius Regio entre les ciutats de

tarragona i Orleans (França), agermanades des de l’any 1978, i del

projecte europeu “Biodiversitat: Jardins romans i jardins del Loire”, el

Museu Nacional d’arqueologia de tarragona (MNat) i el subprograma

d’Olivicultura, elaiotècnia i Fruits Secs de l’irta han previst construir,

pel 2012, horts experimentals a la vil·la dels Munts (altafulla).

L’objectiu és sensibilitzar i educar la població envers la biodiversitat

local amb les plantes medicinals i els jardins (els jardins romans, en

el cas de tarragona) com a fil conductor.

la rEviSta fructicultura Publica uN MoNogrÀfic aMb la col·laboració DE l’irta

arrel de la Jornada “el futur de la millora genètica de l’ametller a espanya”

que va tenir lloc el maig de 2010 a Mas de Bover, la revista Fructicultura

va dedicar un número monogràfic sobre la situació actual de la

genòmica, del maneig del cultiu, de la fertirrigació, del conreu ecològic,

del viverisme, de la qualitat de l’ametlla i de la seva industrialització

i comercialització. La publicació es va editar en col·laboració amb

l’irta, tot recollint aportacions d’investigadors que pertanyen a

àmbits diferents.

l’irta ajuDarÀ a Millorar ElS coNrEuS D’aMEtllEr D’arborEto i criSol DE frutoS SEcoS

L’irta ha signat un conveni en el marc d’un projecte de formació,

assessorament i transferència tecnològica en cultiu de l’ametller amb

arboreto Sat Ltda i crisol de Frutos Secos Sat. aquestes són dues

de les organitzacions de productors d’ametlla més importants a nivell

espanyol amb unes 145.000 hectàrees dedicades al conreu de fruits

secs i prop de 28.000 agricultors associats, entre les dues.

amb aquest conveni es pretén la millora de la competitivitat de les

explotacions agrícoles dels associats a les dues organitzacions,

mitjançant la utilització de noves varietats d’ametller amb

característiques agronòmiques i comercials destacables i la millora

de les tècniques de cultiu. L’acord té una durada prevista de 3

anys en que es realitzaran activitats de formació i de transferència

tecnològica en el cultiu de l’ametller (cursos, jornades, seminaris,

visites tècniques, etc.) a nivell de tot l’estat espanyol i, a més a més,

es crearan una sèrie de plantacions experimentals per tal d’avaluar

nous materials vegetals i millorar algunes de les tècniques de conreu.

uNa guia gaStroNÒMica PoSa EN valor l’oli DE lES olivErES Mil·lENÀriES DEl SÈNia

La Mancomunitat de la taula del Sènia i l’associació del territori

del Sènia han desenvolupat un projecte finançat pel Ministerio de

Medio ambiente y Medio rural y Marino (MarM) per posar en valor

la producció d’oliveres mil·lenàries localitzades entre catalunya, la

comunitat valenciana i aragó.

amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de catalunya (SOc), de la

Fundació alícia i de l’institut de recerca i tecnologia agroalimentàries

(irta), els dos ens del territori del Sènia han realitzat un inventari d’oliveres

amb més de 3,5 metres de diàmetre de tronc, mesurades a 1,3 metres

del terra. La xifra actual supera els 4.400 exemplars, convertint-se en

la major concentració de tot el món i amb una producció, l’any 2011,

de 12.500 ampolles amb certificació de garantia.

Per la part que fa referència a l’irta en aquesta tasca, els investigadors

han col·laborat en aquesta iniciativa comparant les característiques dels

olis de les diferents oliveres mitjançant estudis d’anàlisi sensorial, al

mateix temps que han assessorat als molins productors d’aquest oli.

32 / Memòria 2011 / 33 / Memòria 2011 /


• Jornada tècnica sobre reconversió de l’olivera i l’ametller al conreu ecològic, el 22 de gener a Borges Blanques

• Jornada sobre innovació varietal en préssec, nectarina, i préssec pla, el 2 de febrer a Saragossa

• Jornada sobre maquinària d’aplicació de fitosanitaris en plantacions fruiteres, el 15 de febrer a La tallada d’empordà

• Curs de formació en olivera i ametller, del 15 al 24 de febrer a ascó (tarragona)

• Jornada sobre sistemes de formació i conducció d’oliveres, el 16 de febrer a constantí (tarragona)

• Jornada de referència sobre reg i fertilització de l’ametller, el 8 de març a l’irta de Mas Bover

• Sessió tècnica sobre esporga en presseguer, el 15 de març a castrovillari (itàlia)

• Jornades sobre el futur de l’olivera, el 31 de març a Jaen

• Jornada intercomarcal de reg i fertilització de l’olivera, el 12 d’abril a Mas Bover

• XVa edició del Fòrum del Préssec i la Nectarina a alcarràs (Lleida) el 8 de maig

• Seminari d’innovació tecnològica en préssec i nectarina, el 10 de maig a Lleida

• IV Jornada de l’ametller, el 26 de maig a Borges Blanques

• Jornada de Fructicultura, el 29 de juny a ascó

• Jornada Tècnica de maquinària retalladora per reduir l’aplicació de fitosanitaris, el 5 de juliol a amposta (tarragona)

• Jornada de varietats de préssec, el 28 de juliol a Gimenells (Lleida)

• Jornada tècnica fructícola d’estiu, el 31 d’agost a Mas Badia

• Jornada informativa sobre finançament de projectes de R+D per a empreses del sector de la producció vegetal, el 22 de setembre a Lleida

• II Jornada Tècnica dedicada a la Fruita Dolça entre Fundació Alícia i l’IRTA, el 22 de setembre a La tallada d’empordà

• Jornada del Noguer, el 5 d’octubre a ascó, Maials i Belver de cinca

• Jornada de Fructicultura de Muntanya, el 7 d’octubre a el Pont de Suert

• I Jornada nacional del garrofer, el 13 d’octubre a Mont-roig del camp (tarragona)

• Jornada fructícola de tardor sobre pera i poma, el 25 d’octubre a l’irta de Mas Badia

• Segona jornada tècnica del castanyer, el 29 d’octubre a vilanova de Prades (tarragona)

• Seminari d’innovació varietal en préssec i nectarina, el 23 de novembre a Lleida

• Jornada de Fructicultura, el 16 de desembre a Benissanet

altrES activitatS

L’Associació de Distribuïdors de Fitosanitaris a l’IRTA de Lleida.

Visita d’estudiants alemanys a l’Estació Experimental de l’Ebre.

Una delegació d’Israel a l’IRTA de Mas Badia.

viSitES

uNa EXPEDició PatrociNaDa PEl Natio-Nal gEograPHic viSita lES olivErES Mil·lENÀriES DEl SÈNia

Olive odissey (Odisea del olivo) és un projecte educatiu que té per

objectiu el de difondre els secrets de les fruites més influents del món

al gran públic. Julie, colin i Leif angus són els protagonistes d’un llibre

i d’un documental patrocinats per National Geographic que dóna a

conèixer les primeres rutes de la navegació comercial des d’espanya

fins al Orient Mitjà, per explorar les terres esculpides per l’olivera i

descobrir com la primera oliva va arribar a aquestes costes.

34 / Memòria 2011 / 35 / Memòria 2011 /

PrOdUcció veGetaLPoStcollita

coM Evitar la PoDriDura DElS PréSSEcS aMb uN agENt DE biocoNtrol

aquest estudi realitzat conjuntament entre l’irta, la Universitat de

Lleida i la Universitat de Màlaga al ‘congrés internacional de Patologia

de Postcollita’ de Lleida del passat mes d’abril, va ser escollit pels

assistents al certamen com el guanyador del 1er premi a la millor

comunicació en format pòster.

el treball mostra els resultats

d’una recerca sobre el

mode d’acció d’un agent de

biocontrol, el Bacillus subtilis

cPa-8, efectiu en el control en

postcollita de la podridura marró

dels préssecs causada per Monilinia

spp.

aquest fong és responsable de la malaltia més

important en la postcollita de fruita d’os. tanmateix, la reducció de

les matèries actives existents i les majors restriccions de la presència

de residus en el moment de la seva comercialització a europa, fan

que es busquin noves alternatives de control. en aquest sentit, l’ús

d’agents de biocontrol com ara el B. subtilis cPa-8 pot ser una de les

alternatives als fungicides de síntesi.

títol del treball: “role of fengycins produced by Bacillus subtilis cPa-8

in the biocontrol of brown rot caused by Monilinia spp. on peaches”.

autors: Yánez-Mendizábal, v., Zeriouh, H., viñas, i., torres, r. Usall, J.,

de vicente, a., Pérez-García, a. and teixidó, N.

jorNaDa SobrE l’EScalDat EN PoSt-collita

La Jornada de Postcollita que, amb el títol “Podrem controlar l’escaldat

en el futur?”, es va celebrar el 17 de maig a l’escola tècnica Superior

d’enginyeria agrària (etSea) de Lleida, va fer referència a la legislació

i les exigències comercials que limiten l’ús de productes fitosanitaris

pel tractament postcollita de la fruita, amb una pressió més elevada

sobre els antiescaldants tradicionals que ara s’utilitzen i que podrien

desaparèixer en un futur pròxim.

també es va fer esment al desenvolupament de productes químics

més innocus o la seva aplicació a camp, així com la possibilitat

d’aplicar noves tècniques postcollita que controlin els factors que

alteren la fruita basant-se en mètodes físics (calor, baixos continguts

d’oxigen, atmosferes dinàmiques, etc.), que obren les portes a una

nova metodologia de treball.

EXPErtS DE tot El MóN aSSiStirEN al coNgréS iNtErNacioNal DE PoStcollita DE llEiDa

els dies 11 a 14 d’abril, la ciutat de Lleida va ser el centre de la

comunitat científica en l’àmbit de la patologia de la postcollita, doncs

en aquestes dates, l’auditori “centre de cultures” del campus de

cap-Pont de la Universitat de Lleida acollí un congrés internacional

relacionat amb aquesta disciplina.

Més de 170 participants entre científics, professionals i empresaris

procedents de 40 països de tot el món es reuniren a la ciutat catalana

per abordar les últimes novetats en temes tan importants i actuals

com el problema de l’alimentació, la lluita contra el canvi climàtic des

del punt de vista de la protecció vegetal sostenible, de la genòmica,

de la biotecnologia i de l’ús de sistemes alternatius als productes

químics de síntesi per al control de les podridures dels productes

hortofructícoles.

Organitzat pel subprograma de Patologia de la Postcollita, amb

el patrocini de la Societat internacional de Patologia vegetal, el

certamen comptà amb contribucions de científics reconeguts a nivell

internacional, a més de tres sessions plenàries.

Un dels objectius d’aquesta trobada ha estat el d’estimular el debat

científic entorn temes frontera com la transferència del coneixement

a la indústria i la millora del diàleg entre el sector empresarial i el

científic.

X SiMPoSi NacioNal i vii ibÈric SobrE MaDuració i PoStcollita DE fruitES i HortaliSSES

de l’1 al 4 d’octubre de 2012, la ciutat de

Lleida acollirà el “X Simposi Nacional i vii

ibèric sobre Maduració i Postcollita de Fruites i Hortalisses” que serà

organitzat pel programa de Postcollita, format per investigadors de la

Universitat de Lleida (UdL) i l’irta.

aquest simposi constitueix un punt de trobada idoni per a investigadors

i tècnics, tant del sector públic com privat, que desenvolupin activitats

d’r+d+i en l’àmbit de la maduració i postcollita de fruites i hortalisses.

La postcollita constitueix una baula bàsica per a la competitivitat del

sector hortofructícola de tota la península ibèrica, amb repercussions

tant socials com econòmiques. Per aquesta raó, l’objectiu d’aquesta

trobada, patrocinada per la Societat espanyola de ciències Hortícoles

(SecH) i la associaçao Portuguesa d’Horticultura (aPH), és el

d’abordar temàtiques relatives a la fisiologia, biologia molecular,

patologia, bioquímica, tecnologia d’emmagatzematge frigorífic,

qualitat i seguretat de productes frescos i tecnologia de productes

mínimament processats de fruites i hortalisses.

el programa científic del Simposi, que tindrà lloc a l’auditori “centre de

cultures” del campus de cappont de la Universitat de Lleida, constarà

de diferents sessions temàtiques i comptarà amb la participació de

diferents ponents convidats.

Per a més informació: www.postlleida2012.com

36 / Memòria 2011 / 37 / Memòria 2011 /

PrOdUcció veGetaLProtEcció vEgEtal SoStENiblE

coNtrol biolÒgic froNt lES MoSquES blaNquES EN toMÀquEt

Les mosques blanques i els virus que transmeten són alguns

dels principals obstacles en la producció de tomàquet a europa.

els principals objectius d’aquest estudi que ha estat realitzat pel

programa d’entomologia de l’irta de cabrils han estat: identificar

on i perquè les mosques blanques són una limitació important en els

cultius de tomàquet, recopilar informació sobre la mosca

blanca i els virus associats, determinar les eines de

gestió disponibles i identificar les principals

llacunes de coneixements i prioritats

de recerca. aquest estudi es va

realitzar en el marc del projecte

eNdUre (european Network

for durable exploitation of crop

Protection Strategies, http://www.

endure-network.eu).

dues espècies de mosca blanca són les

principals plagues del tomàquet a europa: Bemisia tabaci i Trialeurodes

vaporariorum. Trialeurodes vaporariorum s’ha estès a totes les zones

on és present la producció en hivernacle, i B. tabaci, ha envaït, des

de principis de 1990, totes les zones tropicals i subtropicals. d’entre

els biotipus existents, els biotips B i Q de B. tabaci s’han generalitzat i

són especialment problemàtics. altres plagues clau del tomàquet són

Aculops lycopersici, Helicoverpa armigera, Frankliniella occidentalis i

els minadors de fulles.

els cultius de tomàquet són particularment susceptibles als virus que

causen la malaltia del virus de la cullera (tYLcd) i l’alta incidència

d’aquesta malaltia està associada a l’alta pressió del seu vector, B.

tabaci el grau d’importància de B. tabaci com a plaga del tomàquet

que s’ha establert en aquest estudi es

correlaciona amb els nivells d’ús

d’insecticides en cadascuna de les

zones estudiades. això indica que

B. tabaci és una plaga clau en la

planificació del control químic i

s’han confirmat casos de resistència

a gairebé tots els insecticides.

el Maneig integrat de Plagues basat en el

control Biològic (MiP-Bc) s’aplica a totes les

regions estudiades i es considera l’estratègia

de lluita en que menys insecticides s’apliquen. altres components

del MiP inclouen la instal·lació de malles en els hivernacles i l’ús

de conreus de tomàquet tolerants als virus de la cullera. S’ha pogut

observar en l’estudi que les tècniques de mostreig difereixen entre

regions, les decisions es basen generalment en les densitats de

mosca blanca i no estan relacionades amb les estratègies de control

o amb els cicles de cultiu.

a europa el control biològic és l’estratègia recomanada per a una

producció sostenible de tomàquet. L’enfocament d’aquest es basa

principalment en alliberaments d’inoculatius dels parasitoides

Eretmocerus mundus i Encarsia formosa i/o dels depredadors polífags

Macrolophus caliginosus i Nesidiocoris tenuis. No obstant això,

s’han identificat algunes limitacions per a una aplicació més àmplia

d’aquest sistema: la manca de solucions biològiques per a algunes

plagues, els costos associats a la compra dels enemics naturals, la

baixa confiança per part dels agricultors en la tecnologia, els costos

de l’assessorament tècnic, i els baixos llindars de dany produïts per

les plagues que poden acceptar els agricultors.

en les conclusions es proposen les prioritats de recerca per millorar i

promoure el control biològic en els següents àmbits:

1. L’aparició i la invasió de nous virus transmesos per les mosques

blanques.

2. La importància dels biotipus de B. tabaci respecte resistència als

insecticides.

3. La bioquímica i la genètica de la resistència de les plantes.

4. els llindars econòmics i les tècniques de mostreig de la mosca

blanca per a la presa de decisions.

5. La conservació i gestió dels enemics naturals autòctons de la

mosca blanca i la millora del control biològic d’altres plagues del

tomàquet.

coNtrol biolÒgic i bioactiuS volÀtilS PEr al coNtrol DE PlaguES DE MagatZEM EN iNDÚStriES agroaliMENtÀriES

Les plagues d’artròpodes i els contaminants que produeixen en

els productes emmagatzemats comporten importants pèrdues,

tant de producció com de la seva qualitat sanitària. La indústria

agroalimentària depèn encara, en gran mesura, de l’ús d’insecticides

com a principal mesura de control de les plagues.

Hi ha, per tant, la necessitat de buscar alternatives que siguin eficaces

per reduir i restringir l’ús d’insecticides convencionals. entre les raons

podem esmentar la demanda per part dels consumidors de productes

lliures de residus, la necessitat de reduir l’impacte dels plaguicides en el

medi ambient, l’aparició de resistències així com una reducció dràstica

del nombre d’insecticides autoritzats en productes emmagatzemats.

L’objectiu principal del projecte, finançat per l’iNia, és desenvolupar

mètodes alternatius de control de plagues basats en el control biològic

i l’ús de bioactius volàtils.

aquest projecte, en el que hi treballen investigadors de l’irta i

de l’iMida, se centra en les plagues principals que afecten als

grans de cereals i els seus derivats, com són els corcs Sitophilus

oryzae i Rhyzopertha dominica, i les arnes Plodia interpunctella i

Ephestia kuehniella, així com en les estructures i les instal·lacions

on s’emmagatzemen i processen els aliments d’origen vegetal.

amb l’objectiu d’avaluar l’efectivitat com a agents de control de

diverses espècies de parasitoids s’estudiaran alguns aspectes de

la seva biologia així com la seva compatibilitat amb altres mètodes

de control. amb l’objectiu d’optimitzar els mètodes de mostreig i per

millorar els tractaments preventius de control que s’apliquen a les

estructures es desenvoluparan mètodes d’encapsulació o formulació

dels bioactius volàtils que permetin una major efectivitat i un control

adequat del seu alliberament.

aquestes tecnologies són compatibles amb la implantació de

programes de control integrat de Plagues i de Producció ecològica.

coNtrol biolÒgic PEr coNSErvació DE ParaSitoiDS EN cultiu DE toMÀquEt MitjaNçaNt iNfraEStructurES EcolÒ-giquES

La lluita biològica front les plagues dels conreus ecològics disposa

en les infraestructures, un mitjà de refugi per els parasitoids de les

38 / Memòria 2011 / 39 / Memòria 2011 /


plagues que els poden afectar. Millorar la seva efectivitat, potenciant

aquelles espècies vegetals que els afavoreixen, és la base d’aquest

projecte, que té com a objectius:

1. determinar si l’aporti de nèctar floral procedent de Ononis natrix,

Lobularia marítima, Sinapis alba, Achillea millefolium, Fagopyrum

esculentum i Tagetes erecta pot millorar l’eficàcia dels parasitoids

associats a Tuta absoluta, Necremnus artynes, Hemiptarsenus

zilahisebessi i Trichogramma evanescens, el parasitoid de minadores

de fulla Diglyphus isaea i els de les mosques blanques Eretmocerus

mundus i Encarsia pergandiella.

2. determinar l’efecte de l’aporti de nèctar floral de les plantes

que tinguin un efecte positiu sobre els parasitoids i els paràmetres

biològics de les plagues del cultiu, especialment els lepidòpters Tuta

absoluta i Helicoverpa armigera, així com del minador Liriomyza spp.

3. estudiar, en condicions de semicamp, la utilitat de les plantes

seleccionades a partir dels resultats obtinguts en els objectius 1 i 2

per a la seva inclusió en les infraestructures ecològiques.

4. determinar en condicions de camp l’eficàcia de les plantes refugi.

iDENtificació DE viruS i fitoPlaSMES EN DifErENtS ÀrEES viNícolES

aquest projecte, iniciat enguany, aborda la problemàtica causada

per virus i fitoplasmes en raïm de taula i en raïm de vinificació amb

l’objectiu fonamental de recolzar estratègies i sistemes de prevenció

i de control basades en aproximacions tradicionals i aproximacions

biotecnològiques, amb els següents objectius:

1. disseny, aplicació i validació de tècniques de diagnòstic molecular

per a virus i fitoplasmes de vinya basades en múltiplex Pcr a temps

real i seqüenciació massiva per a caracterització de virosis de vinya

establertes i emergents a espanya.

2. Prospecció de virosis i fitoplasmes en diverses àrees vitivinícoles

de catalunya, comunitat valenciana, Galícia, aragó, La rioja i

extremadura, anàlisi de la diversitat genètica i conservació en

col·lecció.

3. Seqüenciació completa del genoma d’aïllats del virus del mosaic de

l’arabis, emergent a espanya.

4. epidemiologia de la malaltia de la fusta negra, evolució d’aïllats del

fitoplasma del stolbur en plantes hoste i vectors, recerca de vectors

secundaris, assajos de transmissió per vectors i establiment de

models predictius per al control del vector.

5. desenvolupament de tècniques de cultiu in vitro per a l’obtenció

de material lliure de virus i fitoplasmes, i disseny de protocols de

micropropagació, conservació de germoplasma i criopreservació de

varietats de vinya d’interès agronòmic.

6. disseny d’un sistema genètic basat en protoplasts de vinya.

7. avaluació agronòmica de clons sanejats en parcel·les experimentals.

8. recuperació de varietats autòctones d’interès lliures de virus i

fitoplasmes.

coNtrol biolÒgic PEr coNSErvació EN cultiuS HortícolES

L’objectiu general d’aquest projecte és millorar els programes actuals

de control Biològic per conservació (cBc) en conreus hortícoles,

especialment enciam i tomàquet.

L’aplicació pràctica dels programes de conservació requereix,

entre d’altres: identificar i avaluar els enemics naturals per poder

atribuir adequadament l’èxit del control a qui correspongui; avaluar

l’impacte relatiu de les diverses espècies depredadores presents

en l’agroecosistema sobre les plagues; identificar les plantes hoste

d’aquests depredadors que contribueixen a la seva conservació

en el paisatge agrícola i determinar quines afavoreixen la posterior

colonització dels cultius per part dels depredadors; i, finalment, avaluar

les conseqüències de les interaccions entre espècies críptiques

d’enemics naturals que comparteixen les mateixes plantes hoste, és

a dir, determinar quines interaccions poden tenir un impacte negatiu

en la conservació de les poblacions de determinats depredadors.

aquest projecte planteja el desenvolupament d’eines que permetin

millorar els programes actuals de cBc, especialment en enciam i

tomàquet, i per a això es proposa:

1. realitzar el treball taxonòmic necessari per a la correcta identificació

dels depredadors més importants.

2. avaluar l’efectivitat de certs depredadors.

3. identificar les plantes hoste que contribueixen a la seva conservació

en el paisatge agrícola.

4. Posar a punt tècniques de marcatge per confirmar les fonts dels

depredadors.

5. determinar la importància de la interferència reproductora entre

espècies críptiques en l’efectivitat dels depredadors esmentats.

així, es desenvoluparan marcadors específics per a la correcta

identificació de depredadors, per avaluar la depredació de forma

quantitativa i per marcar els depredadors en estudis de dispersió. es

realitzaran anàlisis morfomètrics tradicionals i geomètrics per a la

separació de dues espècies críptiques, i s’estudiarà el seu comportament

per avaluar les conseqüències d’una possible interferència reproductiva

entre aquestes espècies.

40 / Memòria 2011 / 41 / Memòria 2011 /


PrEMi al Millor PóStEr EN El “vii coNgrESo NacioNal DE ENtoMología aPlicaDa”

en el marc del “vii congreso Nacional de entomología aplicada”,

celebrat a Baeza (Jaén) del 24 al 28 d’Octubre de 2011, un pòster

presentat per investigadors de l’irta va ser guardonat amb el “v

Premio de Seea - Phytoma españa a la Mejor comunicación en

Panel”.

el títol de la presentació guardonada és: “Preferencia de presa del

depredador Nesidiocoris tenuis reuter (Hemiptera: Miridae) cuando

tuta absoluta (Meyrick) (Lepidoptera: Gelechiidae) coexiste con

Bemisia tabaci (Gennadius) (Hemiptera: Aleyrodidae)”. autors: Mollá,

O., Urbaneja, a., arnó, J., Gabarra, r.

la Dra. SolEDaD vErDEjo, coautora DEl llibrE guaNyaDor DE la 40a EDició DEl “PrEMi DEl llibrE agrari”

“Enfermedades causadas por nematodos fitoparásitos en España” ha

estat el llibre guanyador de la 40a edició del “Premi del Llibre agrari”,

guardó atorgat per Fira de Lleida en el marc de la Fira agrària de Sant

Miquel-eurofruit. el llibre, guanyador ex aequo amb “Enfermedades

de las plantas causadas por hongos y oomicetos”, ambdós editats

per Phytoma-españa en col·laboració amb la Societat espanyola de

Fitopatologia, ha estat coordinat per la dra. Maria Fe andrés i la dra.

Soledad verdejo, investigadora de l’irta.

ENDurE-ic, uN wEb iNtEractiu SobrE la ProtEcció DE cultiuS a EuroPa

el grup de Protecció de conreus de la UdL-irta i d’entomologia de

l’irta de cabrils han participat a endure, una xarxa europea per a

l’explotació sostenible de les estratègies de protecció vegetal.

en el marc d’aquest projecte s’han creat algunes eines de transferència

de coneixements que poden resultar útils per a l’aplicació d’una

protecció vegetal sostenible al nostre país: el centre d’informació

endure i la Xarxa d’assessors endure.

el centre d’informació endure o endure-ic és una eina dirigida als

agricultors, als tècnics de suport i d’extensió i als investigadors. es

tracta d’un web interactiu que difon informació sobre la protecció de

cultius fent èmfasi en el maneig integrat de plagues, malalties i males

herbes. dóna una visió dels mètodes que es poden emprar per a una

protecció de cultius sostenible en el conjunt dels països europeus

i pretén ser un punt de referència per transferir coneixements i

recomanacions sobre tots els aspectes de la protecció de cultius.

S’ha creat per donar suport a la reducció de l’aplicació de plaguicides

que exigeix la nova legislació comunitària, oferint mesures de maneig

integrat de plagues a punt per ser utilitzades.

La Xarxa d’assessors endure o eNa (endure Network of advisers) va

adreçada a les persones que treballen dins el sector de l’assessorament

agrícola i s’ocupen de qüestions de protecció de cultius i pretén

afavorir la divulgació i aplicació de solucions basades principalment

en el maneig integrat de plagues per als problemes agrícoles més

comuns. vol facilitar la comunicació entre els assessors europeus per

a què pugin compartir les seves experiències, millorar el funcionament

de l’endure ic i actuar com a xarxa de suport i divulgació d’endure.

Per a més informació: http://www.endure-network.eu

guia DE butXaca PEr a la iDENtificació rÀPiDa D’ESPÈciES D’ENEMicS NaturalS

La “Guia dels enemics naturals en diferents cultius a catalunya” és

una publicació de butxaca editada pel departament d’agricultura,

ramaderia, Pesca, alimentació i Medi Natural (daaM) pensada per a

realitzar una identificació ràpida de les diferents espècies d’enemics

naturals de camp que controlen les plagues.

La publicació compta amb la col·laboració de més de 20 investigadors

de l’irta i del daaM i amb la coordinadoció de la dra. rosa Gabarra

(irta) i Jesús avilla (UdL-irta).

• Jornada tècnica sobre Biologia i reconeixement de paràsits depredadors en cultius d’horta, el 18 d’octubre a Mas Bover

• Jornada de camp sobre gestió integrada de plagues en cítrics: el poll roig de Califòrnia, el 15 de desembre a alcanar (tarragona)

altrES activitatS

42 / Memòria 2011 / 43 / Memòria 2011 /

PrOdUcció veGetaLgENÒMica i biotEcNologia

iNaugurat El cENtrE DE rEcErca EN agrigENÒMica (crag)

amb la presidència de la ministra de ciència i d’innovació, cristina

Garmendia, el dia 9 de juny es van inaugirar oficialment les

instal·lacions del centre de recerca en agrigenòmica (craG).

acompanyaren a la ministra el President del cSic, rafael rodrigo,

el secretari general d’Universitats i recerca de la Generalitat de

catalunya, antoni castellà, el director General de l’irta, Josep M.

Monfort, la rectora de la Universitat autònoma de Barcelona, ana

ripoll, i el rector de la Universitat de Barcelona, dídac ramirez, així

com el director del craG, Pere Puigdomènech.

el craG és un consorci públic format pel consell Superior

d’investigacions científiques (cSic), l’irta, la Universitat autònoma

de Barcelona (UaB) i la Universitat de Barcelona (UB).

el nou edifici, una construcció de nova planta amb 9.200 metres

quadrats entre laboratoris, hivernacles i serveis comuns, ubicada al

campus de la UaB, acollirà grups de recerca de les institucions que

formen el craG, en total 51 investigadors, tots ells treballant en els

àmbits de la genòmica, la biologia molecular de plantes i la genètica

d’animals de granja.

el nou edifici ha suposat una inversió total al voltant dels 20 milions

d’euros. de les instal·lacions i infraestructures que disposa l’edifici es

pot destacar:

• Hivernacles: instal·lació de 600 m2 que permet estudiar el creixe-

ment de les plantes en condicions controlades.

• Laboratori de Genòmica i de Seqüenciació capil·lar i massiva.

• Laboratoris de Microscòpia confocal i de Proteòmica.

respecte a les línies de recerca que s’hi desenvoluparan, aquestes

seran:

• Desenvolupament de plantes: Formació de la flor, efectes de la llum

sobre el creixement de les plantes, control del rellotge intern.

• Reaccions de les plantes a les malalties i a l’estrès ambiental.

• Estructura i dinàmica dels genomes.

• Síntesi de metabòlits secundaris com pigments o aromes.

• Domesticació de plantes i animals de granja.

La investigació aplicada en aquesta àrea és important, i troba

aplicacions en els sectors agroalimentari, farmacèutic i biotecnològic

com són:

• Marcadors moleculars

• Millora genètica

• Cultius in vitro

• Diagnòstic i seguretat alimentària

Noves característiques com la biosíntesi i regulació de lignina en blat

de moro o la formació de carotens en pebrot.

traSllat al crag DEl PrograMa DE gENÒMica i biotEcNologia

el programa de Genòmica i Biotecnologia de l’irta ha realitzat el seu

trasllat al nou edifici del craG del campus de la UaB entre els mesos

de febrer i març; en total 39 persones, quedant 3 persones al centre

de cabrils vinculades amb un projecte de millora de gerani i 2 més a

torre Marimon, que estan al càrrec del parc d’hivernacles.

des de la creació del Laboratori de Genètica Molecular vegetal cSic-irta,

que posteriorment es convertí en el centre de recerca en agrigenòmica

cSic-irta-UaB, s’aposta per la ubicació en un nou edifici del gruix

d’investigadors en genòmica i biotecnologia de plantes de l’àrea de

Barcelona. La creació d’aquesta massa crítica permetrà abordar nous

projectes des d’una perspectiva multidisciplinar, amb el repte de convertir-

se en un centre de referència en genòmica vegetal i animal.

el nou centre està estructurat en tres departaments:

1. Genètica Molecular, integrat per investigadors del cSic.

2. Genètica vegetal, integrat per investigadors de l’irta.

3. Genètica animal, integrat per investigadors de la UaB.

EXPErtS iNtErNacioNalS EXaMiNEN la iNfluÈNcia DE la lluM SobrE lES PlaN-tES PEr Millorar ElS cultiuS

Una cinquantena d‘experts internacionals en els camps de la biologia

vegetal, la genètica i la genòmica, exploraren les interconnexions

entre tres dels principals aspectes de la biologia vegetal: la funció

del rellotge circadià, la fotoperiodicitat i les vies de senyalització de

la llum. Les jornades de debat “interplay of Light, Photoperiodism

and circadian clock Function in Plant development”, organitzades

pel centre internacional per al debat científic (cidc), una iniciativa

de Biocat impulsada per l’Obra Social de la Fundació “la caixa” i el

centre de recerca en agrigenòmica (craG), es varen realitzar els

passats dies 4, 5 i 6 de maig al Museu colet de Barcelona.

44 / Memoria 2012 / 45 / Memoria 2012 /

Genètica i Millora animal / 46

Nutrició, Salut i Benestar animal / 48

aqüicultura / 50

Sanitat animal / 56

aNiMaLPrOdUcció

46 / Memòria 2011 / 47 / Memòria 2011 /

PrOdUcció aNiMaLgENÈtica i Millora aNiMal

SEtaNta SEt EXPlotacioNS PorciNES ESPaNyolES caNDiDatES alS Porc D’or 2011

L’irta va crear els Premis Porc d’Or el 1994 amb l’objectiu de

reconèixer el treball d’aquelles explotacions de porcí que, gràcies a la

seva professionalitat i esforç i a la utilització de les millors tècniques de

producció són capaces de superar els nous reptes que contínuament

apareixen a la producció porcina, actuant com puntes de llança del

sector porcí espanyol.

els premis Porc d’Or es concedeixen cada any entre les granges

que, a nivell nacional, remeten periòdicament les seves dades al

Bdporc, atenent els criteris de nombre de nascuts vius, taxa de parts

i productivitat numèrica.

en aquesta edició, el nombre de granges analitzades ha estat de 660,

amb una mitjana de 816 truges per granja i un total de 538.560 repro-

ductores, el que representa aproximadament el 25% del cens nacional.

La divuitena edició dels prestigiosos premis “Porc d’Or”, organitzats

per l’irta, amb la col·laboració de Pfizer Salut animal i l’ajuntament

de Lleida, va seleccionar 77 granges de porcí que, amb 120

nominacions en el seu conjunt, optaren a les prestigioses estatuetes

d’or, plata i bronze. els guanyadors es van conèixer durant la gala de

lliurament de premis el 25 de novembre a Lleida, una cita ineludible

que reuneix més de 600 persones entre ramaders de tot espanya,

empreses i personalitats lligades a aquest sector, així com a autoritats

locals, autonòmiques i nacionals.

La protagonista indiscutible del sopar de gala corresponent a la

Xviii edició dels prestigiosos premis Porc d’Or, celebrada el 25 de

novembre a la Finca Prats (Lleida), ha estat La Granja el SaS, de

la localitat de candasnos a Osca, que ha recollit el Premi especial

“Porc d’Or diamant” 2011, davant l’atenta mirada dels prop de 600

assistents a l’esdeveniment.

entre d’altres autoritats i personalitats del sector, van estar presents a

l’acte: d. Josep M. Pelegrí i aixut, conseller d’agricultura, ramaderia,

Pesca, alimentació i Medi Natural de la Generalitat de catalunya, Sra.

Margarita arboix, directora General de recursos agrícoles i ramaders

del Ministeri de Medi ambient, Medi rural i Marí, Àngel ros, alcalde

de Lleida, d. Josep Mª. Monfort, director general de l’irta i d. JJuan

carlos castillejo, director general de Pfizer Salut animal, empresa

coorganitzadora dels premis des de 2003.

Una nit memorable per als responsables de la Granja el SaS, una

explotació de nova construcció, que va iniciar la seva omplerta l’estiu

del 2007 i que actualment compta amb 2.621 truges reproductores.

el Premi especial de l’irta a “Sanitat, Medi ambient, i Benestar

animal”, instaurat el 2007, va viatjar per segon any consecutiu a

castella la Manxa, en aquest cas a ingapor S.L. de l’empresa afrivall-

vall companys Grup, a la localitat de Bonete (albacete).

es tracta d’una granja amb 2.753 reproductores totalment adaptada

a la normativa de Benestar animal (rd 1135), d’obligat compliment a

partir de l’1 de gener de 2013.

el Premi especial “Porc d’Or a la Màxima Productivitat” va anar a

parar a La Granja el clos, de l’empresa el clos S.c.P., a la localitat

barcelonina de Santa cecília de voltregà, amb una mitjana de 32,36

garrins deslletats per truja i any, fet que suposa un nou rècord en

aquests premis.

aEcEribEr cErca NouS iMPulSoS PEr a SalvaguarDar la SElEcció DEl Porc ibÈric

Un grup de ramaders de selecció del porc ibèric pertanyents a la

asociación española de criadores de Ganado Porcino Selecto ibérico

Puro y tronco ibérico (aeceriBer), y procedents de castella i Lleó,

andalusia i extremadura visità els dies 2 i 3 de març les instal·lacions

de l’irta de Monells (Girona) i de Lleida, respectivament.

La delegació d’aeceriBer visità l’irta de Monells per conèixer

la recerca que es realitza en classificació de canals porcines, així

com realitzar una visita a l’escorxador i a la sala d’especejament

experimental de l’irta i a la planta pilot d’elaboració de productes

carnis.

a més, després de l’explicació del tipus de controls i de gestió dels

registres i dels llibre genealògics de porcí selecte en l’àmbit territorial

de catalunya, el grup també va poder visitar el ceNta.

el dia 3 de març, la delegació va visitar el centre irta de Lleida i les

granges de producció de porc blanc (de 2.500, de 1.600, de 1.300

i 2.800 reproductores) i diferents tipus d’engreix (de 7.200 i 5.000

places amb alimentació líquida).

La delegació d’aeceriBer valorà molt positivament les visites

realitzades donat que poden representar un nou impuls en la

consecució dels objectius de la selecció del porc ibèric. ambdues parts

es comprometeren a estudiar la possibilitat d’establir col·laboracions

futures en matèria de selecció genètica aplicada a les diferents

varietats de la raça porcina ibèrica, a la creació d’un blanc d’embrions

i a estudiar de manera completa la qualitat de canals i de carns.

48 / Memòria 2011 / 49 / Memòria 2011 /

PrOdUcció aNiMaLNutrició, Salut i bENEStar aNiMal

PrEParEN uN ProjEctE coNjuNt EN cabruM aMb l’iNra DE tÀNgEr

en el marc de la modalitat c de la convocatòria Pci-aecid 2010

s’han dut a terme reunions entre els grups de l’irta de remugants

(Producció animal) i de Qualitat de Producte (indústries alimentàries)

amb l’iNra de tànger (institut National de la recherche agronomique).

L’objectiu d’aquestes reunions va ser el d’elaborar un projecte de

recerca i desenvolupament multidisciplinar sobre la cria de cabrum a

la regió nord del Marroc, per ser presentat a la propera convocatòria

Pci-aecid.

el projecte que es presentarà tindrà com a objectius generals

l’increment dels ingressos de les poblacions rurals en aquesta regió

a través de la millora de la productivitat i la rendibilitat de la cria de

cabrum. Per al seu major impacte sobre la productivitat del sector

cabrum, seran abordades les tres línies d’actuació següents: nutrició,

reproducció i valorització dels productes, tant de la llet com de la

carn.

Per aquest motiu, del 21 al 25 de març, es va desplaçar un equip

de persones de l’iNra de tànger al nostre país. durant la seva

estada varen realitzar una visita a les instal·lacions de l’irta de torre

Marimon i de Monells, a més de la UaB i de diverses explotacions i

empreses caprines de la zona.

iNtENSificar rElacioNS ENtrE cENtrES DE rEcErca i EMPrESa PEr Millorar la coorDiNació ENtrE iNvEStigació i SEctor ProDuctiu

el 31 de març va tenir lloc a Mas de Bover un seminari tècnic

organitzat pel departament d’agricultura en col·laboració amb l’irta

i la Federació avícola de catalunya per a donar a conèixer, orientar i

definir les futures activitats de recerca i experimentació en el camp

de l’avicultura.

a la trobada hi varen assistir representants de les principals empreses

i associacions d’aquest sector ramader.

diferents investigadors de l’irta, de la UaB, del creSa i del ceSac

van presentar les seves ponències en les que van explicar les línies

que es segueixen actualment en la investigació avícola, tant des del

punt de vista de la nutrició, com de la salut i del benestar.

La jornada es va concloure amb un debat sobre les necessitats de

recerca i transferència tecnològica per part de representants de les

diferents empreses i associacions presents, considerant la necessitat

d’intensificar els contactes entre els centres de recerca i el sector

productiu per coordinar la recerca amb les prioritats de l’empresa.

traNSfErÈNcia tEcNolÒgica PEr a la Millora DEl SiStEMa ProDuctiu DEl Porc NEgrE Mallorquí

en el marc de les activitats de difusió de resultats del projecte europeu

Q-Porkchains, investigadors de l’irta van desplaçar-se a l’illa de

Mallorca per dur a terme tasques de transferència tecnològica en una

trobada amb el sector productiu del Porc Negre Mallorquí.

els dies 22 i 23 de setembre, l’irta va organitzar unes jornades

de transferència tecnològica dirigides als integrants de l’associació

de ramaders de Porc Negre Mallorquí Selecte i als treballadors de

l’escorxador ramaders agrupats de Felanitx, a Mallorca.

L’objectiu va ser el de presentar els principals resultats obtinguts

durant els cinc anys de desenvolupament del projecte de recerca

europeu Q-Porkchains i relacionats amb el sistema productiu del

Porc Negre Mallorquí.

investigadors dels subprogrames de Benestar animal i de Qualitat dels

aliments d’Origen animal, respectivament, van ser els encarregats

de presentar les activitats de recerca de l‘irta dutes a terme en el

marc de l’activitat “Millora del sistema” previstes pel Q-Porkchains.

en particular, les oportunitats de millora en relació al benestar animal

i al maneig del Porc Negre Mallorquí en el moment del sacrifici, tot

definint unes recomanacions aplicables a d’altres sistemes porcins

tradicionals.

EStalviar fiNS a 8 EuroS PEr aNiMal grÀciES a l’aliMENtació líquiDa

en el context actual de pujada dels preus de las matèries primeres

per a pinsos, el departament d’agricultura, ramaderia, Pesca,

alimentació i Medi Natural va organitzar el 26 de maig de 2011 la

“Jornada d’alimentació Líquida en Porcí”, que es va celebrar a la

localitat de vallfogona de Balaguer. en aquesta ocasió, es va incidir en

l’aspecte de com l’alimentació líquida pot tenir efectes beneficiosos

en la salut dels garrins i disminuir l’impacte mediambiental dels

nitrats, així com els seus avantatges a l’hora de reduir els costos

d’alimentació i, per tant, de producció, donat el pes que té aquesta

en el conjunt del cost.

• Seminari Internacional en Producció i Salut Porcina, a argentina

• Seminari Tècnic sobre Recerca Avícola a Catalunya, el 31 de març a l’irta de Mas de Bover (constantí, tarragona)

• Seminari Tècnic sobre Nutrició i Qualitat de la Carn, el 14 d’abril a Mas Bover

• Benestar animal en vaquí de llet, el 6 de maig a campllong

• Jornada de formació en tecnologia i nutrició avícola, el 9 i 10 de juny a Mas de Bover

• III seminari sobre nutrició de porcs, el 30 de juny a l’irta de Mas de Bover

• Jornada d’avicultura de carn, el 24 de novembre a l’irta de Mas de Bover

altrES activitatS

50 / Memòria 2011 / 51 / Memòria 2011 /

PrOdUcció aNiMaLaqÜicultura

la fuNció DE l’aquaPoriNa DEl oÒcit EN la HiDratació DElS ouS EN ElS PEiXoS

La producció econòmicament viable de l’aqüicultura moderna depén

de l’obtenció de gamets de bona qualitat. en la majoria d’espècies de

peixos cultivats es produeix una elevada variació en la viavilitat i en

la capacitat de fertilització de l’esperma (qualitat de l’esperma), que

dificulta la gestió de la reproducció i dels reproductors i, en alguns

casos, com en el del llenguado senegalés (Solea senegalensis), és

un gran obstacle que impedeix la producció d’alevins a gran escala.

en aquest treball, en col·laboració amb dos grups de recerca noruecs,

s’ha utilitzat l’halibut atlàntic com a model per demostrar per primera

vegada, mitjançant la inhibició amb anticossos i l’expressió ectòpica*,

la funció de l’aquaporina del oòcit en el procés d’hidratació de l’ou en

peixos marins. tanmateix, s’ha identificat l’origen evolutiu d’aquesta

aquaporina.

amb aquest treball s’expandeix el descobriment publicat a Science

en el 2005 per l’investigador de l’irta dr. Joan cerdà, i contribueix a

esbrinar la base molecular de la formació d’ous de bona qualitat en

peixos marins d’interès en aqüicultura.

l’oraDa, buc iNSígNia DE l’aqÜicultura ESPaNyola

L’orada és un dels peixos més apreciats a espanya. a més de tenir

importància en la pesca esportiva i d’oci, aquesta espècie té un paper

comercial estratègic per a la nostra economia. el seu cultiu ocupa

la major producció aqüícola de la Mediterrània i el 95% del consum

actual procedeix d’instal·lacions de piscicultura.

tradicionalment, a espanya, el cultiu de les orades es produïa en

llacunes costaneres i en estanys d’aigua salada. avui dia, l’època de

creixement compresa entre la fase larvària i juvenil (aleví) es porta a

terme en centres especialitzats ubicats a les nostres costes, gràcies a

una tecnologia plenament desenvolupada i fiable des del punt de vista

zootècnic. Les etapes finals de cria, en canvi, es realitzen en plantes

de producció intensiva ubicades en gàbies flotants prop de la costa

(litoral mediterrani i illes canàries), encara que existeixen algunes

instal·lacions dedicades al seu cultiu semiextensiu en terra ferma que

reben el nom de esteros (ubicades a l’abadia de cadis).

El ProjEctE Mg4u foMENtarÀ El coNEiXEMENt DE la gENÒMica MariNa EN la SociEtat

investigadors de 6 països europeus han format un consorci per a

difondre els resultats dels últims projectes científics en genòmica

marina. L’objectiu és potenciar la transferència d’aquest coneixement

i generar capacitat de recerca a nivell interdisciplinar en els països de

la Unió europea.

La genòmica marina constitueix una de les disciplines científiques

amb més aplicació directa de la biotecnologia en la gestió i la

protecció dels recursos aquàtics. No obstant, existeix un coneixement

escàs de les seves possibles repercussions en sectors estratègics,

tals com el farmacèutic, la pesca o l’aqüicultura.

Per aquesta raó, científics procedents de set centres de recerca

d’alemanya, irlanda, Portugal, espanya i Suècia cooperen en el marc

del projecte de recerca “Genòmica Marina per a Usuaris” (o MG4U)

finançat per el Setè Programa Marc de la Unió europea (7PM) amb 1,2

milions d’euros, amb l’objectiu de difondre el coneixement científic i

tecnològic entre un ampli públic, que abraça des de la indústria als

governs, el món acadèmic i la societat.

Per a més informació: http://www.mg4u.eu

ProjEctE alarMtoX, iNNovació biotEc-NolÒgica PEr a la DEtEcció DE toXiNES EN MEDiS aquÀticS

aLarMtOX és un projecte de recerca amb finançament de la Unió

europea en el que hi participen quatre socis de la regió del Sud

d’europa (SUdOe) i en el que, després de dos anys i mig de treballs

s’han aconseguit desenvolupar eines biotecnològiques per a la

detecció de toxines en mitjans aquàtics.

així, el centre régional d’innovation et de transfert de technologie

(critt) Bio-industries, del institut National des Sciences appliquées

(iNSa) de toulouse, i el grup iMaGeS de la Université de Perpignan-

via domitia (UPvd) han produït proteïnes fosfatases recombinants

a partir de tècniques d’enginyeria genètica. aquests enzims han

resultat ser estables i sensibles per a la determinació de dos tipus

de toxines: les microcistines (toxines cianobacterianes presents en

aigua dolça) i l’àcid okadaic i derivats (toxines lipofíliques diarreiques

presents en marisc).

Per altre banda, la UPvd i l’irta, com a coordinador del projecte,

han desenvolupat assajos colorimètrics i biossensors electroquímics

basats en la inhibició d’aquests enzims per part de les toxines.

el conjunt d’aquestes eines d’anàlisi han estat emprades per a la

detecció de diferents variants de microcistines, tant en mostres de

floracions naturals de microalgues i aigues d’embassaments de la

regió SUdOe, com en mostres de cultius de microalgues d’aigua

dolça productores de toxines. també s’han aplicat a l’anàlisi de l’àcid

okadaic i derivats en marisc (principalment musclo) i en cultius de

microalgues marines productores de toxines.

la rEcErca DE l’irta EN oraDa

els investigadors de l’institut de recerca i tecnologia

agroalimentàries (irta) del centre de Sant carles de la ràpita,

tarragona, estan treballant en l’optimització dels processos

de nutrició i cultiu larvari de l’orada en el marc de projectes

nacionals finançats pel MiciNN i internacionals de la Unió

europea (projecte Lifecycle, FP7-KBBe).

L’objectiu és el de millorar la qualitat dels exemplars produïts

i augmentar la rendibilitat del procés de la seva producció

intensiva.

d’altra banda, l’irta també manté relacions de col·laboració

amb empreses nacionals i internacionals per a la formulació

de dietes compostes destinades a la producció de l’orada,

així com per a la substitució d’ingredients marins per altres

d’origen terrestre per tal de millorar la sostenibilitat d’aquesta

activitat aqüícola.

52 / Memòria 2011 / 53 / Memòria 2011 /


d’aquesta forma, el projecte aLarMtOX ha posat a disposició

de l’administració, les empreses i la societat noves eines biotec-

nològiques innovadores que permeten garantir la qualitat de les

aigües continentals i dels productes de l’aqüicultura.

allibEraMENt D’aNguilES alS riuS tEr, Muga, fluviÀ i EbrE

en diverses actuacions al llarg del 2011, el departament d’agricultura,

ramaderia, Pesca alimentació i Medi Natural, juntament amb

l’agència catalana de l’aigua, l’irta, la Universitat de Barcelona i la

Universitat de Girona, han alliberat prop de 8.000 exemplars d’anguila

amb sistema de marcatge electrònic passiu de tipus Pit taG i cWt

destinats a la repoblació. L’operació s’ha fet en diverses vegades en

les conques dels rius ter, Muga, Fluvià i ebre, el que permetrà fer

un seguiment mitjançant la utilització d’antenes detectores i amb la

recaptura amb trampes dels exemplars marcats.

els peixos alliberats han estat engreixats a les instal·lacions de l’irta

de Sant carles de la ràpita des de les seves primeres etapes (estadi

angula) fins arribar a talles compreses entre els 100 i 500 g, durant

un període d’entre un i dos anys.

a catalunya, s’ha creat una comissió tècnica interdepartamental

formada per les direccions generals del Medi Natural i Biodiversitat

i de Pesca i afers Marítims, l’agència catalana de l’aigua, l’irta, la

Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona, que ha estat la

responsable de redactar i aplicar els plans de gestió de les conques

internes catalanes i de la part catalana de la conca compartida del

riu ebre.

aquesta repoblació constitueix, juntament amb altres mesures de

gestió com ara la lluita contra depredadors al·lòctons o la millora de

la connectivitat dels rius, un dels principals eixos d’actuació previstos

en els plans de gestió aprovats per la comissió europea que han de

garantir la recuperació d’una espècie tan emblemàtica del nostres

rius com és l’anguila.

l’irta acrEDitat PEr ENac PEr a rEa-litZar aSSajoS agroaliMENtariS

els laboratoris de l‘irta de Sant carles de la ràpita han estat acreditats

sota els requisits de la norma internacional UNe-eN-iSO/iec 17025

(referent als requisits generals per a la competència dels laboratoris

d’assaig i calibració) per part de l’entitat Nacional d’acreditació

(eNac), que reconeix la competència tècnica de l’institut per a la

realització d’assajos agroalimentaris.

L’irta és una entitat que realitza controls oficials amb la finalitat

de garantir la seguretat alimentària en productes de la pesca i de

l’aqüicultura. L’abast de l’acreditació contempla dues metodologies

d’assaig:

1. toxines amnèsiques (aSP): àcid domoic i àcid epi-domoic per

cromatografia de líquids d’alta eficàcia amb detector d’espec-

trofotometria Uv-viS, en productes de la pesca i l’aqüicultura.

2. recompte d’Escherichia coli ß-glucoronidassa positiu per el

mètode del Nombre Més Probable (NMP), en mol·luscos.

coNtribució a la Millora DE la vigi-lÀNcia DE la Salut DElS cultiuS aqÜícolES EuroPEuS

Un projecte de recerca encapçalat per investigadors de l’irta i amb

l’acrònim de “dataQuest” ha avaluat la qualitat de la informació a

internet sobre malalties emergents per a les poblacions de peixos en

cultius aqüícoles a europa.

Finançat per l’agencia europea de Seguretat alimentària (eFSa) i

iniciat l’any 2010, l’estudi conclou que les fonts de dades actualment

disponibles a internet presenten una baixa qualitat de la informació,

a causa de la falta de continguts i de detalls. a banda de les fonts

proporcionades per l’Organització Mundial de Sanitat animal (Oie) i

considerant la definició de “malaltia emergent” donada per aquesta

Organització, com a referència, els investigadors de l’irta no varen

identificar a internet cap font que satisfés aquests requisits.

No obstant això, l’estudi ha permès crear un inventari de les fonts

de dades rellevants i avaluar la seva qualitat per a la identificació de

possibles malalties emergents que suposen una amenaça per a les

poblacions de l’aqüicultura europea.

L’eFSa es va mostrar molt satisfeta amb les recomanacions

contingudes en el informe del dataQuest i està avaluant la possibilitat

d’oferir un servei de vigilància tecnològica en l’àrea de la salut dels

animals aquàtics.

a destacar en l’informe la recomanació per a la creació d’un sistema

de vigilància sindròmica, (es a dir, un sistema capaç de detectar de

manera precoç els indicadors relacionats amb riscos emergents de

malalties aquàtiques a través d’un monitoratge continu de les fonts

de dades) que sigui capaç de buscar indicadors relacionats amb els

riscos emergents.

Per a consultar l’informe complet de dataQuest: www.efsa.europa.

eu/en/supporting/pub/90e.htm

ProjEctE PEr a SalvaguarDar la Patella ferruginea, uNa DE lES ESPÈciES MéS EMblEMÀtiquES DE la MEDitErrÀNia

en el marc “Proyectos cero: especies amenazadas 2010” de

la Fundación General del consejo Superior de investigaciones

científicas (cSic), investigadors del centre d’aqüicultura de l’irta

de Sant carles de la ràpita, del cSic i de la Universitat autònoma

54 / Memòria 2011 / 55 / Memòria 2011 /


de Madrid plantegen estudiar aspectes fonamentals de la biologia

reproductiva i dels requeriments d’hàbitat natural de la pagellida

ferruginosa (Patella ferruginea).

La Patella ferruginea, coneguda vulgarment com a pagellida

ferruginosa o barretet, és una espècie endèmica del Mediterrani

occidental i constitueix un dels invertebrats més amenaçats del

nostre mar, doncs la seva distribució marina ha anat disminuint al

llarg del passat segle. L’acció humana (la pesca i la construcció a

les zones costaneres), la baixa fecunditat i la seva petita capacitat de

dispersió en la fase larvària han estat identificades com les causes de

la progressiva desaparició d’aquesta espècie.

des de l’any 1999, la P. ferruginea es troba tutelada per la legislació

espanyola, sent inclosa en la categoria “En Perill d’Extinció” del

catàleg Nacional d’espècies amenaçades. el projecte té com a

objectiu analitzar la capacitat de dispersió de les larves i el flux gènic

entre poblacions.

el projecte planteja un estudi complert i rigorós de tots els aspectes

de la biologia reproductiva de la pagellida almenys durant dos cicles

anuals complerts. també estudiarà la seva fecunditat o els senyals

que controlen el canvi de sexe en

el temps, així com aquells

factors que influeixen en la

maduració sexual i en el

fresi de la P. ferruginea.

d’altra banda, existeix el

propòsit de desenvolupar

tècniques de creixement

de larves en cultius

que s’ubicaran a les

instal·lacions de l’irta de

Sant carles de la ràpita, amb

la finalitat de reintroduir l’espècie en

el seu hàbitat original per a que les poblacions actuals puguin

prosperar.

cal destacar que els protocols que puguin desenvolupar-se en aquest

estudi poden ser útils per aplicacions futures en altres espècies de

pagegides, incloses les que són consumides per l’home.

l’irta aSSESSora la ProDucció aqÜíco-la DEl PagrE a lES coStES MEXicaNES

el centre de desenvolupament tecnològic d’espècies Marines

(cedeteM) de Mèxic ha sol·licitat l’experiència de l’irta per al

desenvolupament tecnològic de la producció de pagre en les costes

de l’oceà Pacífic.

degut al seu interès per posar en marxa projectes productius

comercials a escala industrial, un equip d’investigadors de l’irta ha

brindat assessoria al centre mexicà en el desenvolupament tecnològic

de la producció de pagre, un peix blau morfològicament semblant al

besuc i de coloració rosada més o menys uniforme.

ENfortir llaçoS aMb Nova ZElaNDa EN aqÜicultura

dolors Furones, directora del centre de Sant carles de la ràpita i

coordinadora de r + d del programa d’aqüicultura, juntament amb

cristobal aguilera, responsable de dri en aqüicultura, realitzaren una

visita al Plant & Food research de Nova Zelanda els dies 15 a 17

de març. els dos membres de l’irta van realitzar diferents reunions

amb els equips d’investigació d’aquesta institució neozelandesa

amb l’objecte de compartir idees per a futures col·laboracions en

els àmbits de la producció de peixos i mariscs, extractes naturals i

seguretat i conservació dels productes del mar.

viSita a NoruEga DEl clÚStEr aqÜicat

del 15 al 19 d’agost una delegació d’empresaris i investigadors del

clúster aqüicat varen visitar les instal·lacions de diferents empreses

i centres de recerca de Noruega. L’objectiu era el de cerca nous socis

per a la revitalització de les empreses del sector aqüícola i promoure

noves estratègies per generar avantatges competitives per a la

indústria local.

aqÜicat i El clÚStEr DE aliMENtoS DEl Mar D’aNDaluSia col·laboraraN coNjuNtaMENt

del 26 al 29 d’abril, representants del Pla de dinamització de la

aqüicultura de catalunya i del clúster aqüicat varen visitar la

Fundació centre tecnològic d’aqüicultura d’andalusia (ctaQUa), que

lidera el clúster de alimentos del Mar de la província de cadis.

L’objectiu de la trobada va ser el de buscar noves oportunitats de

sinergia entre les dues entitats. Les propostes de col·laboració es van

centrar, sobre tot, en vincular les web dels dos clústers, establir vies

de comunicació directa pel que fa les actuacions que ambdós vagin

realitzant i presentar projectes conjunts procedents del cdti.

• Seminari sobre producció de bivalves al Delta de l’Ebre, el 12 de maig a l’irta de Sant carles de la ràpita (tarragona)

• Curs d’estiu sobre monitorització ambiental i sanitària dels sistemes aquàtics, els dies 11 i 12 de juliol a l’irta de Sant carles de la ràpita

• Curs de Màrqueting i Comercial per al Clúster Aqüícola i d’Alimentació, el 13 i 14 d’octubre a Sant carles de la ràpita

• Jornada de seguiment de bivalves al Delta, el 29 de novembre a l’irta de Sant carles de la ràpita

altrES activitatS

56 / Memòria 2011 / 57 / Memòria 2011 /

PrOdUcció aNiMaLSaNitat aNiMal

SErvEi D’aNÀliSi PEr garaNtir l’abSÈN-cia D’escherichia coli toXigÈNicS

degut a les negatives repercussions que l’últim brot de Escherichia

coli O104:H4 ha tingut sobre la salut humana i el mercat exterior

de productes agroalimentaris del nostre país, amb les conseqüents

pèrdues tant econòmiques com de credibilitat en els mercats, l’irta,

mitjançant el creSa, ha posat a punt un protocol que permet detectar,

mitjançant la tecnologia Pcr, els diferents marcadors que, segons

el EU Reference Laboratory for E.coli, ha de tenir la soca O104:H4

implicada en aquesta alerta agroalimentària.

es tracta, doncs, d’una eina amb la que el sector hortofructícola pot

garantir la innocuïtat dels seus productes front al serotipus de la E.

coli causant del darrer brot toxiinfecciós.

cataluNya forMarÀ i aSSESSorarÀ EN tEMES D’iNfluENZa a MoçaMbic

aquest projecte finançat per l’aecid (agència espanyola per a la

cooperació internacional i el desenvolupament), té com a objectiu la

formació i capacitació de tècnics de l’institut Nacional de Salut (iNS) i

de l’institut de recerca agrària (iiaM) de Moçambic, en el diagnòstic,

vigilància i investigació del virus influenza (grip).

a les instal·lacions del centre de recerca en Sanitat animal (creSa-

irta-UaB), s’ha format a 2 investigadors d’aquest país que seran els

encarregats de coordinar les accions a Moçambic.

cresa tv: uN caNal Digital PEr acoS-tar la ciÈNcia a totHoM

el creSa ha obert al seu web (www.cresa.es), el seu propi canal

digital i que porta per nom CReSA tv. aquesta secció, conté vídeoclips

realitzats gràcies a la subvenció concedida pel projecte “canal

creSa: videoclips de divulgació científica per a tothom”, finançat

pel comissionat per a Universitats i recerca de la Generalitat de

catalunya.

L’objectiu d’aquest canal és oferir uns continguts relacionats amb

l’activitat que es desenvolupa al creSa, però sempre, d’una forma

divulgativa i planera per tal d’arribar a tots els públics.

la forMa DE laS alES éS Útil PEr DifE-rENciar ESPÈciES DE culicoides

La correcta identificació de les espècies de vectors és essencial per

a la vigilància entomològica i per entendre l’epidemiologia de les

malalties transmeses pes artròpodes, com la malaltia de la llengua

blava. investigadors del creSa han descrit a la revista Journal of

Medical Entomology diferències significatives en la forma alar de

diferents espècies de Culicoides fent servir tècniques de morfometria

geomètrica.

els mosquits del gènere Culicoides Latreille estan relacionats amb

la transmissió de la llengua blava. altres vectors han estat associats

a les citades epizooties, com són algunes espècies dels subgèneres

Avaritia i Culicoides. ambdós subgèneres contenen grups d’espècies

críptiques que podrien diferir en la seva capacitat vectorial. Per això,

la correcta identificació de les espècies de vectors és essencial en els

programes epidemiològics.

accés a l’article complert:

http://www.bioone.org/doi/full/10.1603/ME10110

El crESa ENtra a forMar Part D’ENivD

eNivd és una xarxa europea de col·laboració

que pretén ser una organització amb

l’objectiu de posar el màxim esforç en

malalties virals infeccioses importades que

poden afectar a la població.

guia SobrE la tÈcNica DE la NEcrÒPSia aviar

“atlas de la necropsia aviar. diagnóstico macroscópico y toma de

muestras” és el títol del llibre que han escrit dues investigadores

del creSa. roser dolz i Natàlia Majó han realitzat a través d’aquest

treball, una guia detallada i precisa sobre la tècnica de la necròpsia

aviar.

iMPlicació DEl Nucli DE la cÈl·lula HoStE DuraNt la iNfEcció aMb El viruS DE la PESta PorciNa africaNa (vPPa)

en un article publicat al Journal of Virology per investigadors del

creSa, es demostra una rellevància major del nucli de la cèl·lula

hoste durant la infecció amb el virus de la Pesta Porcina africana.

aquest descobriment podria tenir implicacions importants en la

recerca d’estratègies antivirals contra un virus que causa greus

problemes econòmics en molts països de l’Àfrica subsahariana, i que

de moment no disposa de cap vacuna eficaç.

l’EliMiNació DE la tubErculoSi boviNa Ha EStat HEtErogÈNia a ESPaNya

Les campanyes de control dutes a terme des de 1956 no han

aconseguit eradicar la tuberculosi bovina i s’han estancat entre el 1,6

i el 1,8% de ramats positius. investigadors del creSa i la UaB han

estudiat l’èxit d’aquestes campanyes a tot el territori de l’estat i han

conclòs que el patró d’eliminació de la malaltia no ha estat homogeni

en el territori, sinó que hi ha zones en què la taxa d’eliminació ha estat

més gran que en altres.

el risc que una granja estigui infectada, mantingui la infecció o bé

s’infecti recentment, ha estat menor en les comarques del nord i

de Balears i canàries en comparació a la resta del país. en algunes

58 / Memòria 2011 / 59 / Memòria 2011 /

PrOdUcció aNiMaLSaNitat aNiMal

comarques, el risc d’infecció s’ha mantingut alt al llarg del temps,

mentre que en altres el risc ha estat alt només en un any determinat.

El crESa col·laborarÀ uN aNy MéS EN la vigilÀNcia DE la griP aviÀria EN auS SalvatgES

el programa de vigilància del 2011 forma part del Programa de

vigilancia de influenza aviar en España 2011, que integra a totes les

comunitats autònomes i que forma part de la vigilància obligatòria

encarregada per la Unió europea.

L’objectiu d’aquest programa és organitzar la vigilància tant en aus de

corral com en aus captives per tot el territori català per tal d’exercir

un control sobre la influença aviària. el creSa s’encarrega de les

aus salvatges, mentre que el ceSac (centre de Sanitat avícola de

catalunya i aragó) s’ocupa de les aus de corral.

enguany es treballarà sobretot amb els centres de recuperació de

Fauna Salvatge per tal de detectar la presència de virus d’influença

aviària a partir de les aus que ingressin en aquests centres i que

presentin signes clínics compatibles amb la malaltia.

PriMEr NÚMEro DE la rEviSta creSa-PiENS

el creSa ha publicat en el 2011 el primer número de la nova revista

de divulgació científica què, amb el nom de creSaPieNS pretén

mostrar i divulgar les activitats i investigacions que es realitzen en

el seu centre.

• XIII Jornades de Porcí de la UAB, del 2 al 4 de febrer a Bellaterra

• Simposi Internacional en Malalties Porcines Emergents i Reemergents, del 12 al 15 de juny a Barcelona

altrES activitatS

60 / Memoria 2012 / 61 / Memoria 2012 /

tecnologia alimentària / 62

Qualitat de Producte / 66

Seguretat alimentària / 72

Funcionalitat i Nutrició / 74

aLiMeNtÀrieSiNdÚStrieS

62 / Memòria 2011 / 63 / Memòria 2011 /

iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieStEcNologia aliMENtÀria

futural, aPlicació DE NovES tEcNolo-giES alS aliMENtS DEl futur

Futural és l’acrònim del Projecte “contribució de les Noves tecnologies

en l’obtenció de futurs aliments més segurs, més nutritius, més

convenients i més intel·ligents”, amb una durada de 4 anys, va

finalitzar al desembre de 2010 i es van presentar els resultats del

mateix el 27 i 28 de juny a Madrid.

L’objectiu general del projecte FUtUraL, en el que l’irta ha actuat

com a coordinador general, ha estat el de seure les bases científiques

per emprar a nivell industrial noves tecnologies en l’elaboració dels

aliments del futur per adaptar-los a les noves necessitats del consum,

augmentat la competitivitat de les empreses participants i del sector

agroalimentari en general.

en el projecte han participat 24 empreses i 12 organismes de

recerca de tot l’estat (15 de catalunya, 5 del País Basc, 3 de Galicia,

3 de castella i Lleó, 3 de la comunitat valenciana, 3 de Madrid i

1 d’andalusia), i ha comptat amb un pressupost de 20,63 milions

d’euros (el 44,19% del qual ha estat subvencionat pel cdti).

dels resultats obtinguts al llarg del projecte destaquen l’obtenció de:

• 23 productes nous

• 12 patents

• 5 models d’utilitat

• 33 publicacions científiques

• 2 tesis doctorals

• 13 nous processos

• 6 nous serveis

• 11 empreses han integrat noves tecnologies

• Més de 55 actes científics i sectorials

en resum, el projecte FUtUraL ha suposat que:

• El 87% de les empreses hagin millorat la seva capacitat d’innovar.

• Al 57% de les empreses els ha permès accedir a noves xarxes

tecnològiques.

• S’han identificat 26 nous projectes derivats.

• El 87% de les empreses del consorci han col·laborat entre elles en

altres àmbits.

• El 83% de les empreses han col·laborat també amb els Organismes

de recerca en noves iniciatives.

• El 82% de les empreses del consorci han invertit en formació per

al seu propi personal.

• El 22% d’empreses del consorci participen en projectes el VII Pro-

grama Marc.

• El 40% d’empreses participen o ho han fet en projectes interna-

cionals.

Les aplicacions i nous processos més interessants generats per el

projecte són els següents:

• Noves aplicacions dels fluids supercrítics en la indústria alimentària.

• Desenvolupament de nous sistemes d’envasat.

• Substitució del tractament tèrmic convencional (per transferència

de calor) per les altes freqüències (generació interna de calor).

• Aplicació de les altes pressions en diversos productes com el marisc

(ostres, cigales, llagostes...) com una realitat ja en el mercat.

• El desenvolupament del QDS, un revolucionari procés d’assecat-

curat d’embotits filetejats que ha revolucionat la indústria mundial.

l’irta-cENta i barrufEt grouP DiSSEN-yEN NouS ProDuctES DEl Mar DE iv i v gaMMa

amb la finalitat d’adaptar-se als nous hàbits de consum, la formulació

de plats fàcils de preparar que mantinguin les propietats nutritives

del peix s’està convertint en un dels aspectes més innovadors per

a la industria dels productes del mar. Un exemple són els productes

que barregen noves fórmules d’elaboració i modernitat dels sistemes

d’envasament i conservació, que suposen un aspecte convenient tant

per al productor com per al consumidor.

en el marc del projecte espanyol Futural i gràcies al suport científico-

tecnològic de l’irta-ceNta, l’empresa Barrufet Group ha dissenyat

una nova gamma de plats de quarta i cinquena gamma destinats,

principalment, a la distribució a través del canal de la restauració

col·lectiva, tot i que també es podrien destinar a la venda al detall.

al llarg dels 4 anys de durada del projecte, l’empresa ha aconseguit

afegir una nova línia de plats preparats a la seva cartera de productes,

tals com els fingers de rap, steak de rap, broqueta de rap i gambes,

broqueta de gamba i calamar (iv gamma) o tapes de sípia tallada (v

gamma).

aDaPtar ElS EMbotitS traDicioNalS alS HÀbitS DE coNSuM

La Federació catalana d‘indústries de la carn (Fecic) i l’irta han

posat en marxa un projecte d’r+d, amb l’objectiu d’adaptar els

embotits crus-curats madurs tradicionals als nous hàbits de consum.

amb l’acrònim d’eMBUMad, el projecte compta amb un pressupost

de 2 milions d’euros concedits per el centre per al desenvolupament

tecnològic industrial (cdti) i es portarà a terme gràcies a la

incorporació de 29 empreses càrnies catalanes.

a través d’aquesta acció de cooperació entre sector públic i privat, les

parts implicades esperen obtenir productes carnis poc àcids, menys

secs i amb un contingut de sal reduït, que els que es troben habitualment

al mercat. La finalitat és la de situar en el mercat embotits curats amb

una vida útil adient als nous processos d’elaboració, i capaços de

mantenir les característiques organolèptiques i tecnològiques típiques

d’un tradicional. Per això, es cercaran les fórmules per a adaptar i

optimitzar els processos d’elaboració i envasat i, al mateix temps, de

garantir tant el sabor i les característiques peculiars com la seguretat

d’aquests nous aliments.

guia MEtoDolÒgica PEr a l’avaluació SENSorial DEl PErNil curat

investigadors de l’irta han realitzat un projecte mitjançant el qual ha

estat possible desenvolupar una metodologia estàndard consensuada

per a l’avaluació sensorial del pernil curat de porc blanc que beneficiarà

tant al consumidor com a la imatge comercial d’aquest producte, ja

que recull els criteris i els punts de vista de tots els implicats en la

seva elaboració, comercialització i consum.

64 / Memòria 2011 / 65 / Memòria 2011 /

iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieStEcNologia aliMENtÀria

a més de representar un dels símbols gastronòmics més coneguts

de l’àrea mediterrània, la producció de pernil curat suposa un dels

factors que més dinamitzen el sector carni, sent un producte altament

preuat per les seves característiques sensorials. Per tant, per al sector

industrial és fonamental conèixer la percepció que el consumidor te

del pernil produït a espanya i les seves expectatives. els sentits són

la principal eina de valoració que fa servir el consumidor per avaluar

la qualitat del pernil; en canvi, a data d’avui no existeix una norma

específica que defineixi els atributs sensorials que determinen la

qualitat del pernil curat i que permeti una classificació comercial

objectiva final del producte.

Per aquest motiu, investigadors del Programa de tecnologia

alimentària de l’institut de recerca i tecnologia agroalimentàries

(irta) del centre de Monells, a Girona, han elaborat una proposta de

guia metodològica per a l’avaluació de les característiques sensorials

d’aquest producte que possibiliti una caracterització més objectiva

dels pernils, permetent definir el producte i les seves diferents

qualitats de manera precisa, millorant així la seva imatge, tant a

nivell nacional com internacional. aquesta eina s’ha desenvolupat en

el marc del projecte SeNSOJaM finançat per l’institut Nacional de

recerca i tecnologia agrària (iNia) i permetrà avançar en la millora de

la qualitat d’aquest producte.

després de recopilar informació sobre els mètodes i les tècniques,

tant nacionals com internacionals, per a l’avaluació sensorial de

pernil curat, els investigadors de l’irta analitzaren les percepcions,

actituds, creences i expectatives dels consumidors espanyols davant

el pernil curat de porc blanc. a partir d’aquestes dades, definiren

els atributs sensorials més rellevants per aquest producte, incloent

característiques visuals, d’olor, olfacto-gustatives i de textura.

L’estudi va permetre generar un vocabulari normalitzat per a

l’avaluació dels atributs clau inclosos en el perfil descriptiu del

pernil curat. Gràcies a la proposta de la guia elaborada en el marc

del projecte SeNSOJaM (amb una dotació econòmica de 110.000

euros), els panells de cata disposaran d’unes pautes objectives per

a la caracterització sensorial d’aquest producte. Segons els experts

de Monells, aquesta normalització també permetrà augmentar

la confiança, la satisfacció i, per tant, l’acceptació del pernil curat

de porc blanc per part dels consumidors, permetent-los disposar

d’un producte amb unes propietats sensorials d’acord a les seves

preferències personals.

X EDició DEl curS iNtErNacioNal EN tEcNologia DE ProDuctES carNiS

com cada any l’irta ha organitzat, a les seves instal·lacions de

Monells, el Curs Internacional en Tecnologia de Productes Carnis.

L’objectiu ha estat el d’oferir, tant a tecnòlegs com a professionals

d’aquest sector, una formació integral de la cadena de la carn, des

de la producció animal fins a l’envasat i comercialització d’aquests

productes. el curs va tenir lloc del 28 de setembre al 29 d’octubre

amb 180 hores lectives.

Organitzat per el cecOc-Ptc en col·laboració amb l’agència espanyola

de cooperació internacional per al desenvolupament (aecid) i

l’institut Nacional de recerca i tecnologia agrària i alimentària (iNia)

al curs hi assistiren enguany 55 alumnes procedents d’espanya,

amèrica Llatina i Portugal, que van rebre les lliçons dels trenta-vuit

ponents i conferenciants nacionals procedents d’empreses privades,

universitats y centres tecnològics nacionals.

la traNSfErÈNcia tEcNolÒgica ENtrE la rEcErca i la iNDÚStria agroali-MENtÀria

Segons un estudi de l’irta, realitzat amb la participació de la Fede-

ració espanyola d’indústries d’aliments i Begudes (FiaB) i el centre

tecnològic de cereals (cetec), els investigadors espanyols valoren

positivament la seva tasca de transferència tecnològica en el sector

agroalimentari. No obstant això, les empreses encara adverteixen un

important marge de millores en aquest àmbit.

investigadors i empreses nacionals perceben de manera diferent les

variables que intervenen en el procés de transferència tecnològica.

Si d’una banda els primers qualifiquen de “molt bons” els esforços

realitzats per posar en valor els seus coneixements científics en el

mercat, de l’altra, les empreses qualifiquen aquesta tasca per sota de

les seves expectatives.

aquests resultats van ser presentats per l’irta en el marc de la jorna-

da tècnica “Nous models i eines per a la transferència de tecnologia

en el sector agroalimentari”, que va tenir lloc el 3 de novembre al

col·legi d’agrònoms de Barcelona. La trobada va estar dedicada a

la presentació dels resultats del projecte de recerca SYete FOOd,

finançat pel MiciNN, i del projecte europeu Knowledge to Innovation

(K2i).

L’estudi va destacar, també, la necessitat d’un major esforç per vincu-

lar el coneixement científico-tecnològic a productes i serveis de mer-

cat, així com d’una major formació en termes de gestió de projectes

d’r+d+i per part de la indústria agroalimentària.

el coneixement escàs, tant de les tecnologies disponibles com del

potencial dels centres de recerca, representa una altra de les as-

signatures pendents del món empresarial per millorar el procés de

transferència.

66 / Memòria 2011 / 67 / Memòria 2011 /

iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieSqualitat DEl ProDuctE

PrEfErir uN Sabor ÀciD éS SiNÒNiM D’uN coNSuM ElEvat DE fruita

Un estudi de consumidors realitzat a Polònia, Grècia, espanya i

Països Baixos, en el marc del projecte europeu iSaFrUit, ha posat

de manifest que les persones amb preferència pels sabors àcids

consumeixen més fruita que aquelles que es decanten pels sabors

dolços.

el consum de fruita és un dels factors clau per aconseguir una dieta

equilibrada i prevenir el risc de malalties cròniques per a l’organisme.

en aquest sentit, una nova investigació de l’irta i de l’institut

per l’economia agrícola del centre de recerca i Universitat de

Wageningen (Països Baixos) ha examinat els factors que determinen

aquest consum, tot explorant la relació entre la preferència dels

consumidors pels snacks dolços i salats i els sabors dolços, salats

i àcids de la fruita.

els resultats, que s’han publicat a la revista científica British Food

Journal, han mostrat que els consumidors que es decanten pels

sabors àcids mengen més fruita que aquells que opten pels sabors

dolços.

Segons l’estudi, el vincle entre la preferència pels sabors àcids

i aquesta conducta rutinària es pot explicar en termes d’educació

alimentària. així, els consumidors amb preferència pels sabors més

complexos, com ara l’àcid, són consumidors habituals de fruita des

de la seva infantesa.

Per tant, fomentar el consum de fruita durant aquesta etapa del

desenvolupament humà afavoriria l’acceptació d’aliments amb

textures i propietats sensorials noves.

La recerca també destaca que existeix certa distribució geogràfica en

termes de preferència pel sabor dolç, àcid i salat, de manera que els

consumidors del sud d’europa prefereixen els sabors salats mentre

que els de l’europa oriental es decanten pels sabors àcids.

ENriquir lES DiEtES aNiMalS PEr Millorar ElS aSPEctES NutricioNalS i SENSorialS EN la carN DE Porc i gall D’iNDi

Una bona estratègia per contribuir a la millora dels aliments és la

d’incrementar la qualitat nutricional sense alterar les característiques

sensorials. a partir d¡aquestes premisses, un equip d’investigadors de

l’irta ha estudiat la variació de la composició del greix en productes

carnis mitjançant la modificació de la dieta dels animals.

L’estudi ha valorat les característiques de qualitat nutricional i

sensorial del pernil cuit, de la paletilla curada i de l’embotit de pit

de gall d’indi confeccionades a partir de carn d’animals que reberen

dietes enriquides amb dHa i vitamina e, necessària per prevenir el

increment de l’oxidació lipídica.

en cap dels animals estudiats, la quantitat de vitamina e fou suficient

per millorar l’estabilitat oxidativa tot i que, tant en porc com en gall

d’indi, es trobaren diferències en la composició dels àcids grassos

entre els diferents productes i tractaments. La incorporació de dHa

i ePa es va mantenir elevada en els productes cuits i en la paletilla

curada, i la incorporació dels àcids grassos de cadena llarga resultà

més elevada en la carn d’au, al mateix temps que es constatà una

disminució de la taxa d’àcids n-6.

els anàlisis sensorials detectaren olor i sabor a peix, sobretot en

les mostres d’embotit de gall d’indi. en canvi, en pernil curat no

presentaren diferències significatives en els atributs avaluats. aquesta

nota negativa es produí utilitzant dHa procedent d’oli de peix que, per

altre costat, pot ser contrarestat fàcilment amb la desodorització i/o

la utilització d’omega-3 extret d’altres fonts.

amb tot, l’estudi posà de manifest que l’enriquiment de les dietes

animals que inclouen dHa garanteix una major qualitat nutricional

en la carn fresca, en els productes cuits i en el curat, millorant el

quocient omega-6/omega-3 i el contingut en vitamina e.

Millorar la qualitat DE la carN PorciNa rEDuiNt l’EStrÈS aNiMal

aquesta recerca ha considerat els factors previs al sacrifici dels porcs

amb l’objectiu de disminuir el nivell d’estrès de l’animal i millorar la

qualitat de la seva carn.

com a primer pas, s’ha analitzat una mostra de 72 animals en

condicions d’estrès mínim, tot estudiant l’efecte del dejuni en els

porcs per evitar marejos durant el transport de la granja a l’escorxador.

a més de comprovar que el nerviosisme dels animals augmentava

durant l’espera abans de ser sacrificats, l’estudi ha demostrat que la

carn perd molt de líquid si el període entre el començament del dejuni

i el sacrifici de l’animal és de 12 hores.

en canvi, si el temps transcorregut s’allarga fins a 24 hores s’observa

que la carn té millors característiques des del punt de vista tecnològic

i, per tant, té una millor capacitat de retenció d’aigua i és més

adequada per a ser comercialitzada com a carn fresca. això permet

obtenir una carn més sucosa que d’altres obtingudes a partir de

condicions comercials típiques, de manera que amb aquest mètode

és possible reduir l’exsudació, un dels defectes més importants que

determinen la qualitat d’una carn.

Per altra banda, amb l’objectiu de reduir l’estrès dels animals tenint

en compte la seva susceptibilitat, també es va analitzar l’efecte del

magnesi i del triptòfan (aminoàcid implicat en la regulació de la son i

del plaer) com a pal·liatius de l’estrès.

Segons els resultats de la investigació, incloent aquestes substancies

en el pinso cinc dies abans del sacrifici, els porcs pateixen menys

l’estrès a l’escorxador i, conseqüentment, la qualitat de la seva carn

millora.

aquesta investigació bàsica necessita una experimentació en

condicions comercials reals per a poder traslladar les seves

conclusions al mercat.

68 / Memòria 2011 / 69 / Memòria 2011 /


ElS coNSuMiDorS PrEfErEiXEN oliS D’oliva vErgES MENyS aMargS i MENyS PicaNtS

Què saben els consumidors de l’oli d’oliva verge? Per tal de respondre

a aquesta qüestió, l’irta ha liderat un estudi per a valorar el nivell de

coneixement sobre aquest, considerant tant els aspectes sensorials

com el coneixement objectiu i subjectiu.

després de seleccionar 400 consumidors d’oli d’oliva, repartits

entre Madrid i Barcelona i implicats en la compra i/o preparació dels

aliments a la llar, els experts han sotmès els enquestats a un tast de 8

mostres d’oli d’oliva verge de la vall de l’ebre (en concret, de Navarra,

La rioja, aragó i catalunya).

L’estudi destaca que els consumidors han mostrat saber diferenciar

els diferents tipus d’oli, inclinant-se per aquells menys amargs

i menys picants. en canvi, no han estat capaços de reconèixer els

lleugers defectes sensorials que marquen la diferència entre un oli

d’oliva verge i un de verge extra.

Segons el resultat de la recerca, més del 25% dels enquestats no

percep diferències entre les tipologies de l’oli, ni els aspectes que

condicionen la seva qualitat.

tot i així, el coneixement objectiu sobre les característiques nutricionals

de l’oli han mostrat una millora important respecte a estudis anteriors.

Salgot S.a. i l’irta uNEiXEN ESforçoS PEr a trEballar EN la carN DE Porcí DEl futur

al llarg de 2 anys, l’irta i embotits Salgot S.a. portaran a terme el

projecte: “Nou procés d’elaboració de productes carnis tradicionals

d’alta qualitat a partir de porcs criats en un sistema de producció

ecològic i sostenible, i adaptats a l’estratègia NaOS”.

amb un pressupost de 1,5 milions d’euros del centre per al

desenvolupament tecnològic industrial (cdti), la citada recerca pretén

obtenir carn porcina ecològica amb característiques nutricionals que

s’adeqüin a les demandes dels consumidors del segle XXi, interessats

en dur estils de vida saludables.

Per aquesta raó, els investigadors de l’irta estudiaran la incorporació de

zeolites en la dieta dels animals. Segons estudis anteriors, les zeolites

intervenen en el metabolisme proteic d’espècies monogàstriques,

contribuint a l’absorció dels compostos nitrogenats i fosfòrics. en canvi, no

es coneixen els seus efectes en el cas de la producció porcina ecològica.

el present projecte tractarà d’obtenir coneixement sobre l’efecte

d’aquest suplement en els paràmetres productius, sobre tot en relació

a l’aprofitament proteic i a l’excreció dels citats compostos per part

dels animals, a més dels possibles efectes en la qualitat de la seva

canal i la seva carn.

en una segona fase de l’estudi s’investigarà l’efecte d’àcids grassos

monoinsaturas i del grup n-3 en la dieta porcina. Finalment,

investigadors del Programa de tecnologia alimentària de l’irta

coordinaran les activitats relacionades amb la reducció de sal i de

greix en el producte carni elaborat i, finalment, de l’ús de diferents

tipus d’envasat en l’estabilitat i la qualitat final del producte.

a més a més de transmetre al consumidor la imatge de tradició i

de cultura gastronòmica, aquesta col·laboració público-privada

permetrà treure al mercat productes carnis amb valors afegits per

al consumidor, permetent-li una dieta més saludable i amb més

respecte per al medi ambient.

ProjEctE PEr al DESENvoluPaMENt SoStENiblE D’uNa raça boviNa a l’ÀrEa PirENaica

tradicionalment, a banda i banda dels Pirineus es produeix carn de

vedella d’animals de diferents edats. tot i que s’utilitza la mateixa raça,

els productes carnis que se n’obtenen presenten característiques de

qualitat de la canal i de la carn diferents.

amb una durada de tres anys, el projecte Otrac arrancà el 2009 per

fomentar la cooperació (iNterreG) entre quatre regions pirenaiques,

dues espanyoles (aragó i catalunya) i dues franceses (Midi-Pyrenées

i Languedoc-roussillon). La idea és la de crear una organització

transfronterera que permeti potenciar un desenvolupament sostenible

d’una raça, un territori i un producte (la carn de vedella) en aquesta

àrea. aquest projecte té com a objectiu principal estudiar el model

de producció i comercialització de la raça Gascona (raça molt lligada

70 / Memòria 2011 / 71 / Memòria 2011 /


al Pirineu) al costat francès i espanyol. el model francès funciona

des de fa anys amb una part molt important dels productors fen

venda directa de la carn, i seguint aquest exemple, el que es pretén

és millorar la rendibilitat de les explotacions a l’altre costat dels

Pirineus, apostant per la qualitat de la carn, el millor coneixement

dels productes que es fan a una banda i a l’altre del Pirineu, així

com de les preferències dels consumidors i dels mercats als quals

es dirigeix aquesta carn.

durant els últims mesos s’ha estudiat la qualitat de la carn de vedells

de 8 a 12 mesos (tradicionalment produïda a catalunya), anyells entre

12 i 24 mesos (procedent d’aragó), vaques de 5 a 8 mesos de la

raça francesa Gascona i vedells de 8 a 12 mesos de la raça Frisona

(raça molt difosa al territori espanyol). a més de poder detectar

característiques de qualitat diferents segons la procedència dels

vedells, les investigacions també han permès observar diferències

significatives en la quantitat de greix intramuscular, obtenint major

contingut en el cas de la carn de vaca de la raça Gascona i de la

vedella de raça Gascona o Frisona. Per altra banda, els vedells

gascons presenten una carn més fosca que la de vaca i de vedells

frisons.

al llarg del 2011 el treball del grup d’investigadors de l’irta s’ha

centrat en la realització dels estudis d’acceptabilitat de la carn per

part dels consumidors a les quatre regions involucrades al projecte.

coNclou El ProjEctE DE rEcErca q-PorkcHaiNS

el projecte de recerca Q-Porkchains, acrònim de “Millorar la qualitat

del porc i dels seus productes per al consumidor”, és un projecte de

recerca cofinançat pel 6è Programa Marc de la Unió europea, amb un

pressupost de 20 milions d’euros, que s’inicià al gener de 2007 i que

finalitzà al desembre de 2011.

Seixanta dos representants de 20 universitats, 15 instituts de recerca

i 27 empreses de tot el món s’han reunit en aquesta col·laboració

internacional amb l’objectiu d’analitzar la diversitat dels sistemes de

producció segons els diferents models de benestar animal, la qualitat

i la seguretat, la innovació i el desenvolupament estratègic de nous

productes elaborats a partir de carn porcina.

Una de les fites aconseguides en aquests 5 anys ha estat la d’impulsar

la integració del sistema de producció animal en les estructures

governamentals, amb l’objectiu de garantir la qualitat i d’incrementar

la sostenibilitat de totes les etapes de producció porcina.

arrel dels estudis de consumidors, també ha estat possible la creació

d’eines de suport a les PiMes del sector per al desenvolupament i

comercialització de nous productes.

en el context del projecte europeu Q-Porkchains, l’irta ha liderat

les recerques per al desenvolupament de tecnologies innovadores

pensades per aportar valor afegit als productes a base de carn de

porc, d’acord amb les demandes del consumidor en termes de

qualitat, nutrició i facilitat de consum.

Per a més informació: http://www.q-porkchains.org

trobaDa NacioNal SobrE claSSificació DE caNalS boviNES i PorciNES

en el marc del conveni de col·laboració entre el Ministerio de Medio

ambiente y Medio rural y Marino (MarM) i l’irta, per a la classificació

de canals porcines i de vaquí, el 23 de novembre va tenir lloc el “IX

Encuentro Nacional de Coordinación con las Comunidades Autónomas

para la clasificación de canales de vacuno pesado y de porcino”.

L’acte es va celebrar a l’auditori de l’irta de Monells (Girona), amb

la presència dels representants dels organismes públics de cada

comunitat autònoma designats per assessorar al sector porcí i vaquí

nacional. en la reunió, investigadors de l’irta presentaren el “Manual

práctico del controlador de canales porcinas”, impartiren un curs de

formació i realitzaren una demostració pràctica amb canals en la

planta pilot adjacent a l’auditori.

la coMiSSió gEStora DEl SiPcaP acorDa la PoSaDa EN MarXa D’uNa baSE DE DaDES SobrE caNalS PorciNES

el passat 4 d’octubre, es va reunir a la seu dels Serveis centrals

del daaM la comissió Gestora del Sistema d’identificació, Pesatge

i classificació de canals Porcines (SiPcaP). Hi van ser presents,

per part de l’administració, representants del daaM i de l’irta,

mentre que per part de les entitats representants dels productors hi

van assistir Unió de Pagesos, Jarc, Fcac i POrcat, i per part dels

escorxadors, l’associació catalana d’escorxadors i Sales de desfer

(aceS).

des del daaM es va proposar la creació d’un grup de treball

eminentment tècnic encarregat de fer una proposta del que ha de

ser l’arquitectura bàsica d’aquesta base de dades, la qual validarà

posteriorment la pròpia comissió Gestora.

La majoria dels assistents van opinar que la base de dades del SiPcaP

pot ser un valor afegit per al sector del porcí català que permeti a

catalunya liderar un projecte envers la consecució d’uns objectius

clarament beneficiosos per a productors i escorxadors catalans.

72 / Memòria 2011 / 73 / Memòria 2011 /

iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieSSEgurEtat aliMENtÀria

EStratÈgiES PEr iNcrEMENtar la SE-gurEtat aliMENtÀria EN PErNil curat llEScat

aquest estudi ha avaluat l’efecte de la bioconservació i de les altes

pressions hidrostàtiques en pernil curat llescat i envasat al buit davant

Listeria monocytogenes. La investigació ha posat de manifest que

la combinació d’ambdós obstacles antimicrobians, pot contribuir

de forma notable al control del microorganisme en aquest producte

preparat per al consum (rte).

Listeria monocytogenes és el nom de la bactèria responsable de la

listeriosis, una infecció causada per la ingesta d’aliments contaminats

i que té el seu origen, principalment, en productes preparats per al

consum. avui dia, països com estats Units, Japó, canadà o austràlia,

apliquen la política de la “tolerància zero” en relació a la presència de L.

monocytogenes en productes rte, incloent aquells que no afavoreixen

el creixement del patogen (com el pernil curat). Per tal de poder

complir amb aquestes exigències sanitàries, la indústria alimentària sol

aplicar tractaments de post-processament que preveuen la reducció o

l’eliminació de la bactèria, o bé agents antimicrobians per inhibir el seu

creixement durant la vida útil dels productes.

en aquest context, els tractaments en voga avui dia per garantir el

consum de productes rte segurs són les altes pressions hidrostàtiques

(aPHs) i els bioconservants naturals com les bacteriocines,

substàncies proteiques produïdes per algunes soques microbianes

capaces d’inhibir el creixement de determinades bactèries patògenes.

bioconservants o altes pressions hidrostàtiques?

entre les bacteriocines més estudiades es troba la nisina, produïda

pel microorganisme Lactococcus lactis subsp. lactis i emprada per

a la producció de formatges. Gràcies a una activitat antibacteriana

d’ampli espectre, la seva aplicació pot ser duta a terme per inoculació

del cultiu bacterià productor, per addició directa a la massa càrnia o

per incorporació en la superfície del producte, ja sigui directament o a

través de l’anomenat “envasat actiu”. tot i que l’efectivitat de la nisina

davant L. monocytogenes ha estat demostrada en carn fresca o en

productes fermentats i cuits com frankfurts i pernil, hi ha pocs estudis

en relació al pernil curat.

d’altra banda, des de fa anys, el tractament de productes carnis

rte per altes pressions és reconegut a nivell internacional com un

procés de post-envasat i listericida molt vàlid. aquesta tecnologia

permet realitzar una pasteurització en fred del producte, contribuint a

conservar les propietats organolèptiques, a augmentar la seguretat i

a perllongar la vida útil dels aliments, especialment en productes amb

característiques nutricionals, sensorials i/o funcionals termosensibles.

Estratègies antimicrobianes

els investigadors de l’irta han avaluat l’efecte combinat d’ambdós

tractaments en dues tipologies de pernils curats elaborats a partir

de carn de porc blanc i de porc ibèric. el primer es va sotmetre a un

període de maduració-assecat més curt que el segon, de manera que

va resultar menys sec que l’ibèric (activitat d’aigua; aw , de 0.92 i 0.88,

respectivament). després de la inoculació amb L. monocytogenes,

es separaren tres lots per a cada tipus de pernil llescat i envasat al

buit: sense adició de bioconservant (lots control) i amb incorporació

directe de nisina a la superfícies dels filets i indirecta mitjançant

pel·lícules separadores de filets (envasat actiu). La meitat de cada

grup de mostres, a més, fou processada mitjançant un equip d’altres

pressions a 600 MPa durant 5 minuts.

els lots control emmagatzemats en condicions de refrigeració (a

8ºc) durant 2 mesos confirmaren que el pernil curat no permet el

creixement de L. monocytogenes, fins i tot quan el producte no és

molt sec. L’aplicació directa de nisina a la superfície dels filets, en

canvi, demostrà una acció bactericida significativa, amb una reducció

immediata en el recompte del patogen i més important per al producte

més sec. Finalment, l’ús de la bacteriocina mitjançant envasat actiu

també va exercir un efecte listericida durant l’emmagatzematge del

pernil, tot i que fou menor en comparació a l’aplicació directa del

bioconservant i sense diferències significatives segons el grau de

maduresa del producte.

considerant el tractament per aPHs, l’estudi posa de manifest una

reducció immediata dels nivells de L. monocytogenes, tot i que la

magnitud de l’efecte fou més elevada en el producte menys curat. La

presència de nisina en les mostres presuritzades també incrementà

la inactivació del patogen, especialment en l’aplicació directa del

bioconservant en la superfície del pernil. a més, els valors aconseguits

després de la combinació d’ambdós tractaments foren superiors a la

suma teòrica de les inactivacions obtingudes separadament. No obstant,

l’efecte addicional no fou observat en el cas de l’aplicació de la nisina

mitjançant l’envasat actiu, ja que la inactivació observada fou similar a

l’obtinguda després del tractament per aPHs en els lots control.

els resultats de la recerca demostren que la nisina, aplicada d’una

o altre forma, constitueix una estratègia antimicrobiana vàlida per

millorar la seguretat del pernil curat llescat i envasat al buit, tal

i com es recull en la normativa americana en relació al control de

L. monocytogenes en productes preparats per al consum. en canvi,

les aPHs, com a tractament post-processat anti-listeria, són més

efectives (tant immediatament com a llarg termini), que l’aplicació

de l’agent antimicrobià nisina, tot i que la combinació d’ambdós

procediments contribuiria de manera encara més notable al control

de L. monocytogenes en el pernil curat rte.

SoftwarE PEr a la valiDació i la juS-tificació DocuMENtal DElS ProcESSoS tÈrMicS a l’aPPcc

Un dels objectius d’aquesta eina informàtica és l’avaluació de forma ràpida

i senzilla de la inactivació tèrmica dels microorganismes i documentar

d’aquesta manera els criteris establerts per la pròpia empresa en el pla

d’aPPcc (anàlisi de Punts crítics), en termes de seguretat alimentària. tot

i que de moment només es disposa de la versió beta del programa, aquest

servei ja està disponible des del ceNta, tan per a les grans indústries com

per a les PiMeS, incloent el sector de la restauració.

a partir d’un mínim de 20 parells de dades de temps i temperatura en

el punt més fred de l’aliment, el programa permet reconstruir la corba

de cocció complerta i determinar el valor de pasteurització estàndard,

així com el d’inactivació per a cada microorganisme seleccionat. en

el cas d’un plat precuinat a base de carn (tipus tapa), pasteuritzat

en l’envàs final i processat tèrmicament, per exemple, el programa

proporciona un valor de pasteurització de 65,7 i una predicció

d’inactivació per Salmonella, E. coli i S. aureus de 18,4, 18,1 i 34,5

logaritmes, respectivament.

uNa rEuNió DEl coNSorci SafE PEr DEbatrE ElS EfEctES DE l’EXPoSició EN DoSiS baiXES DE PESticiDES

experts mundials en seguretat alimentària es donaren cita a

Brussel·les (Bèlgica) els dies 15 i 16 de març per debatre sobre les

modificacions en el sistema hormonal (destrucció endocrina) com a

conseqüència de l’exposició a dosis baixes de pesticides.

Organitzat en el marc del consorci internacional SaFe, en aquesta

reunió es va discutir sobre l’avaluació del risc per exposició crònica

a baixes dosis de pesticides i els models de hormesi i les seves

conseqüències en l’àmbit de la toxicologia i de la medicina.

en toxicologia, l’hormesi és un fenomen de resposta a les dosis. Un

contaminant o toxina que produeix l’efecte d’hormesi es caracteritza

perquè, a baixes dosis, produeix l’efecte contrari al que té en dosis

més elevades. L’hormesi és característica de moltes medicines: amb

les dosis recomanades pels metges tenen un efecte curatiu, però

en cas de sobredosi es produeixen efectes nocius per la salut. i a

l’inrevés, doncs, per exemple els opiacis tenen a grans dosis, un efecte

analgèsic, però en dosis molt petites presenten efectes negatius.

el consorci SaFe és una associació internacional formada per 14

membres procedents d’universitat i instituts científics que treballen

en l‘àmbit de la investigació alimentària amb l’objectiu de fomentar un

debat d’interès públic a través del diàleg amb els governs i la indústria

sobre la seguretat dels aliments.

74 / Memòria 2011 / 75 / Memòria 2011 /

iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieSfuNcioNalitat i Nutrició

uN ProjEctE EuroPEu DE SuPort a lES PiMES quE vulguiN iNNovar EN Nutrició i Salut

en els darrers anys, la dieta mediterrània ha anat cobrant cada vegada

més adeptes entre els consumidors, conscienciats amb la necessitat

d’establir uns hàbits d’alimentació saludables, que contribueixen a la

prevenció de determinades malalties pròpies del segle XXi. aquest

tipus d’aliments han presentat una oportunitat per a la indústria

agroalimentària del sud d’europa. La creació de més productes sorgits

de projectes de r+d+i ha permès a moltes empreses desenvolupar

noves línies de producte i accedir a mercats de tot el món.

en canvi, en el context actual, les pimes segueixen trobant dificultats

importants, doncs els canvis constants d’un mercat global cada

vegada més competitiu fan més difícil compaginar la innovació i la

recerca amb la producció diària.

Per aquesta raó, el passat mes de gener, un consorci de set socis

internacionals va posar en marxa el projecte FOOdSMe-HOP, acrònim

de “Tutorització a pimes del sector agroalimentari de l’espai SUDOE

per a l’inici de la seva activitat innovadora en el desenvolupament de

productes saludables”. el projecte està acollit al programa d’iniciativa

comunitària interreg ivB Sudoest europeu (SUdOe) del Fons europeu

de desenvolupament regional (Feder), amb un pressupost de més de

900 mil euros i una durada de dos anys. aquesta cooperació entre

centres de recerca tecnològica d’espanya, Portugal i França, preveu

fomentar la innovació del sector agroalimentari, donant suport a les

pimes per al desenvolupament econòmic-industrial a la regió SUdOe.

L’irta és un dels socis del citat consorci en representació de catalunya.

Una de les principals motivacions del projecte radica en la informació

obtinguda en diversos estudis que assenyalen que les pimes

posseeixen un gran potencial d’innovació, però que la manca

de recursos humans i econòmics suficients, juntament amb un

desconeixement general dels processos d’innovació, fan necessària

una estratègia d’actuació global per a portar a terme aquest tipus

de projectes. Per això, FOOdSMe-HOP pretén assessorar a aquelles

pimes que no disposen de recursos especialitzats per dur a terme

projectes innovadors, sempre i quan mostrin una actitud proactiva

davant aquest repte.

en el marc de la millora de la nutrició i de la salut, el projecte es

desenvoluparà principalment en la cerca de solucions viables per a la

reducció o substitució de sal, sucres, greixos i additius en productes

alimentaris.

Les empreses que participen en el projecte i després d’una fase

inicial d’identificació de les pimes que manifesten un alt potencial

d’innovació, es defineix un sistema d’orientació a través del qual

les empreses rebran suport en termes tecnològics i de gestió de la

innovació. en una segona fase del projecte es preveu llençar una

plataforma d’informació que contribuirà a augmentar el coneixement

de les empreses en els citats aspectes i, finalment, es desenvoluparan

projectes de demostració de productes alimentaris que responguin a

les idees més innovadores de les pimes.

tot i que el propòsit dels socis del FOOdSMe-HOP és el de treballar

de manera continuada i directa amb un grup aproximat de 130 pimes,

la informació i els productes generats en el marc del projecte estaran

a disposició de qualsevol empresa del sector del Sud d’europa.

iNiciativa PEr foMENtar la ParticiPa-ció catalaNa EN ProjEctES EuroPEuS DEl SEctor agroaliMENtari

elaborar l’agenda estra-

tègica del sector agroa-

limentari de catalunya,

difondre la informació

a les parts interessa-

des sobre les oportunitats de col·laboració en projectes europeus i

proposar i avalar candidatures d’experts avaluadors per a aquests

projectes.

aquestes són algunes de les directrius establertes pel Grup connect-

eU agroalimentari, un grup de treball format pel sector públic,

l’empresa privada i centres d’investigació i innovació entre els quals

figuren l’irta i el ceNta.

L’objectiu últim d’aquesta iniciativa és impulsar la participació

catalana en programes amb finançament europeu relacionats amb

la producció agrària i alimentària, el benestar animal, la seguretat

alimentària i la relació entre nutrició i salut.

Per a això, el Grup connect-eU agroalimentari recollirà les aporta-

cions del màxim nombre d’empreses, clústers, universitats, centres

d’investigació i centres tecnològics catalans (de les xarxes cerca i

tecnio) per a traslladar-los a la comissió europea en forma d’agenda

estratègica. d’aquesta manera, es pretén incidir en les polítiques eu-

ropees i fomentar la participació d’agents catalans en convocatòries

del Programa Marc a través de jornades de difusió, d’assessorament

expert i de detecció/creació d’oportunitats.

PlaNty uN ProjEctE EuroPEu DE cooPEració aMb l’íNDia

el 24 de maig, va tenir lloc a l’auditori de l’irta de Monells (Girona)

la reunió anual de la xarxa europea PLaNtY, creada pel consorci New

indigo amb l’objectiu de promoure la cooperació entre centres de

recerca d’europa i de l’Índia.

entre els temes presentats, cal destacar els estudis sobre embotits

elaborats amb extractes vegetals rics en antioxidants i la valoració

de diferents procediments per a obtenir ingredients de gran interès

a partir de subproductes vegetals procedents, en particular, de la

magrana.

La jornada va comptar amb la participació d’una cinquantena

d’assistents, entre investigadors i representants d’empreses de la

industria agroalimentària.

el consorci europeu New indigo va ser creat amb l’objectiu de

promoure la cooperació entre centres d’investigació d’europa

i l’Índia, no tan sols en termes econòmics i polítics, sinó també

des del punt de vista científic. a través d’aquesta col·laboració, la

Unió europea pretén reforçar la dimensió internacional de l’espai

d’investigació europeu (era, per les seves sigles en anglès),

brindant la possibilitat a la seva comunitat de millorar el nivell de

competitivitat internacional.

Per a més informació: http://www.newindigo.eu/

Nou iMPulS a la iNNovació DE l’irta-cENta

el 21 d’octubre, es va constituir oficialment el “consell tècnic

assessor” del centre de Noves tecnologies i Processos alimentaris

(irta-ceNta).

La primera reunió del consell tècnic assessor va comptar amb els

representants dels membres del patronat de la fundació ceNta-irta,

organisme que inclou un teixit empresarial capaç de generar 7.000

milions d’euros i més de 30.000 llocs de treballs.

a la reunió, hi van assistir: Sr. Fernando Solano, director r+d+i

de consorcio de Jabugo de agrolimen; Sr. Miquel aran, director

de desarrollo de Negocio del Área agroalimentaria d’applus; Sr.

Jordi Bernardo, director tècnic industrial de casademont; Sr.

agustí Montserrat, director r+d de danone; Sra. Mónica Gassiot,

responsable de r+d de espuña; Sra. elena Freixas, directora de

Qualitat de Frit ravich; Sra. Jaume Solà, r&d research Manager de

Gallina Blanca Star; Sr. Llorenç Freixanet, director del departament

d’inteligència de Metalquimia; Sra. carole tonello, directora

d’aplicacions de Nc-Hyperbaric; Sr. Miquel Bonet, regulatory affairs

Manager de Nestlé; Sr. Jaume Planella, director de r+d+i de Noel;

Sra. Montse rivero, directora General científica de Laboratoris

Ordesa; Sr. carles Nin, director de r+d de Panrico-donuts; Sr.

carles Lapenya, Sales Manager Food Solutions Península ibérica de

Sealedair-cryovac.

76 / Memòria 2011 / 77 / Memòria 2011 /

iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieSfuNcioNalitat i Nutrició

• Jornada sobre la presencia de biofilms a la indústria agroalimentària, el 20 de gener a Monells (Girona)

• Curs d’elaboració de formatges, del 25 de gener al 2 de maig a torre Marimon

• Jornada sobre el disseny i la validació de processos tèrmics en aliments, el 27 de gener a Monells

• Curs de gestió de la seguretat alimentària, els dies 15 i 22 de febrer a Olot (Girona)

• Primer Cercle Intel·ligent per acostar el món científic i empresarial i fomentar la transferència tecnològica, el 21 de febrer a Barcelona

• Curs de gestió de la seguretat alimentària, els dies 1 i 8 de març a Olot

• Jornada tècnica sobre desenvolupament de nous productes en el sector Foodservice, el 23 de març a Mercabarna

• Curs de microbiologia en el sector carni, el 24 i 31 de març a tàrrega

• Seminari estratègic sobre envasatge i vida comercial, els 5, 6, 12 i 13 d’abril a Mercabarna

• Jornada per fomentar la reducció de la petjada ecològica a la indústria càrnia i làctia, el 10 de maig a Monells

• Curs de “Microbiologia de la carn i els productes carnis”, els dies 15, 18, 23, 25 i 30 de maig a vic (Barcelona)

• Curs “Com treure profit a l’APPCC”, el 17, 24 i 31 de maig i 7 de juny a vic

• Jornada per fomentar projectes de R+D+i nacionals d’empreses càrnies i de producció animal, el 25 de maig a Monells

• Jornada sobre vida útil segura i models predictius en la indústria alimentària, els dies 9 i 10 de juny a Monells

• Jornada tècnica sobre la gamba, el 18 de juny a Palamós

• Jornada tècnico-demostrativa de l’aplicació de les tecnologies industrials al sector agroalimentari, el 20 de setembre a Monells

• Seminari d’anàlisi sensorial d’aliments, el 21 i 22 de setembre a Barcelona

• Curs sobre criteris microbiològics al sector carni, els dies 18, 20, 25 i 27 d’octubre

• Nous models per a la transferència tecnològica en el sector agroalimentari, el 3 de novembre a Barcelona

• Curs sobre els additius en la indústria alimentària, els dies 15, 21 i 28 de novembre a Olot

• Curs sobre els additius en la indústria alimentària, els dies 16, 23 i 30 de novembre a Olot

• Jornada Tècnica sobre la problemàtica de l’assecat de productes carnis, el 28 de novembre a Monells

• Jornada tècnica sobre com confeccionar un pla d’internacionalització, el 29 de novembre al Parc científic i tecnològic de la Universitat de Girona

• Jornada tècnica sobre “Tecnologies no destructives per optimitzar processos a la indústria alimentària”, el 15 de desembre a Monells

altrES activitatS

78 / Memoria 2012 / 79 / Memoria 2012 /

Gestió integral de residus Orgànics / 80

ecosistemes aquàtics / 82

Horticultura ambiental / 84

Producció ecològica i Bioenergia / 86

Ús eficient de l’aigua / 88

caNvi GLOBaLMedi aMBieNt i

80 / Memòria 2011 / 81 / Memòria 2011 /

Medi aMBieNt i caNvi GLOBaLgEStió iNtEgral DE rESiDuS orgÀNicS

El giro rEalitZarÀ uN EStuDi DE rEfErÈNcia EuroPEa EN tractaMENtS DE DEjEccioNS raMaDErES

el GirO i el centre danès cBMi (innovation centre for Bioenergy and

environmental technologies) van guanyar el concurs europeu obert

per la comissió europea que té per objectiu realitzar un inventari

europeu de les activitats de tractament de dejeccions ramaderes i

definir-ne les tendències de futur que caldria enfortir a la Ue 27.

La formalització d’aquest treball s’ha fet a través d’un contracte

entre la direcció General de Medi ambient de la comissió europea, el

consorci cBMi -format per the Faculty of agricultural Sciences (aarhus

University), agro Business Park a/S, risø dtU (technical University

of denmark ), institute for agri technology and Food innovation i el

engineering college of aarhus, i la fundació catalana GirO centre

tecnològic, centre consorciat de l’irta i vinculat a la UPc.

a grans trets, el projecte haurà d’indicar la quantitat de fems i purins

que són tractats a cada estat membre, en funció de l’escala d’operació

(en granja o col·lectiu). també s’estudiaran les tècniques i formes de

tractament utilitzades i el tipus de productes obtinguts, així com el

seu mercat. Pel que fa a les tecnologies, s’hauran de detallar aquelles

que s’apliquen actualment, les que estan en desenvolupament i

aquelles que es poden considerar les millors tecnologies disponibles.

Per aquelles tècniques més comunes, caldrà fer-ne una anàlisi

econòmica.

Una de les activitats a realitzar serà la de caracteritzar set instal·lacions

tipus existents que serveixin de cas d’estudi i model a europa. Se

n’han escollit dues de daneses, una holandesa, una eslovena i tres de

catalanes. això implicarà situar a la indústria catalana com a referent

europeu en aquest camp.

EStuDi DE SuPort DEl PlaN DE ENErgíaS rENovablES 2011-2020

el GirO ha participat en l’autoria d’un d’els estudis de suport al

Plan de energías renovables 2011-2020 (Per), que tracta sobre

la generació i la situació del biogàs a espanya titulat: “Situación y

potencial de generación de biogás. estudio técnico Per 2011-2020” .

loDorED, uN ProDuctE SoStENiblE PEr a rEDuir l’iMPactE MEDiaMbiENtal DE la iNDÚStria aliMENtÀria

el 10 de maig, va tenir lloc a l’auditori de l’irta de Monells (Girona)

la presentació dels resultats de “Lodored”, un producte sostenible

pensat per a les empreses del sector alimentari que vulguin reduir

l’excés de fangs en plantes de tractament d’aigües residuals.

en el marc del projecte europeu Wastered, l’irta i la Federació

espanyola d’indústries de l’alimentació i Begudes (FiaB) varen

organitzar la jornada “reducció de fangs de depuració en la indústria

càrnia i làctia europea”, amb l’objectiu d’il·lustrar els resultats de

l’experimentació de Lodored en plantes industrials làcties i càrnies,

així com en depuradores municipals.

Lodored és un producte fabricat a partir de vitamines i enzims que

afavoreixen la floculació, un procés físico-químic que amalgama

les partícules en suspensió de les aigües residuals per convertir-les

en partícules suficientment grans per a ser retingudes pels filtres.

d’aquesta forma, Lodored ajuda la modificació del flux d’energia del

metabolisme de les poblacions de microorganismes aerobis actius,

durant el procés de depuració de l’aigua. d’aquesta manera es

pretén reduir la taxa de producció específica de fangs sense afectar

el rendiment de la mateixa depuració.

actualment, en el mercat estan disponibles diferents tipologies de

productes per ajudar aquest procés, tot i que hi ha una manca de

documentació de suport que en demostri l’efectivitat. en el cas

de Lodored, gràcies al finançament del projecte Wastered, els

investigadors involucrats en aquest consorci europeu han pogut

comprovar el seu funcionament en una gran nombre de depuradores

industrials en condicions de camp reals.

els decrements més apreciables en la producció de fangs s’han

observat en plantes amb cabals d’aigua residual més grans. tot i així,

l’efectivitat específica del producte depèn de les condicions locals de

la planta depuradora (duresa de l’aigua, característiques específiques

d’operació, etc.) i dels costos de gestió dels fangs.

82 / Memòria 2011 / 83 / Memòria 2011 /

actuacioNS PriNciPalS DEl ProjEctE lifE DE rEStauració DE l’alfacaDa i la taNcaDa

Les principals obres previstes pel projecte Life de restauració i gestió

de les llacunes de l’alfacada i la tancada varen començar després de

l’estiu, un cop acabada la temporada de nidificació dels ocells que

habiten en aquests espais naturals del delta de l’ebre.

els responsables d’aquesta actuació mediambiental han enllestit els

treballs previs de connexió hidrològica per iniciar la millora d’hàbitats, i

també han realitzat mostrejos de peixos, censos d’aus i controls de la

qualitat de l’aigua. així mateix, han habilitat un tancat d’aclimatació per

a les vint tortugues de l’estany que seran reintroduïdes a l’alfacada.

en el cas de l’alfacada, el projecte contempla condicionar la xarxa

hidrològica, potenciar les zones de nidificació de gavines i xatracs al

salobrar, convertir arrossars en llacunes costaneres i boscos de ribera i

construir un observatori ornitològic obert al públic.

Pel que fa a la tancada, a la tardor es van desmuntar les instal·lacions

de l’antiga piscifactoria per tal de regenerar les zones d’aiguamolls

i llacunes. també s’han creat illes per recuperar la nidificació de

gavines capblanca i xatracs a la zona de les antigues salines de Sant

antoni, on es construirà un observatori i s’eliminaran alguns accessos

terrestres. Una altra actuació important és el soterrament de la línea

elèctrica aèria i l’eliminació de les línies que no s’utilitzen.

entre les espècies a les que es fa un seguiment especial de

conservació hi ha el fartet, un petit peix en perill d’extinció que s’ha

localitzat a la tancada; la polla blava, amb mostrejos de població

que permetin controlar el seu creixement, i la tortuga de l’estany,

que es reintroduirà, amb vint exemplars ja traslladats a un tancat

d’aclimatació especialment instal·lat a l’alfacada.

lES ZoNES HuMiDES DEl DElta DE l’EbrE coNNEctaDES al riu o al Mar rEbEN SEDiMENtS PEr fEr froNt al riSc D’iNuNDació

La major part de les zones humides del delta de l’ebre que estan con-

nectades a ambients fluvials i marins registren un creixement vertical

del sòl suficient per fer front (durant el present segle) al risc d’inundació

ocasionat per la subsidència i l’increment del nivell del mar. aquesta

és una de les conclusions del projecte ‘desenvolupament de tècniques

per compensar la subsidència i pujada del nivell del mar a les costes

i als aiguamolls del delta de l’ebre’, realitzat per l’irta, entre els anys

2009 i 2011.

així, entre els ambients que mostren capacitat per a afrontar el perill

d’inundació hi ha els aiguamolls del Garxal, a la desembocadura de

l’ebre, o els de la badia del Fangar, ja que pel fet d’estar connectats

amb el riu o el mar es garanteixen una aportació continuada de

sediments orgànics i inorgànics que supera l’amenaça d’enfonsament.

tot i aquesta capacitat, els tècnics apunten que una gestió que comporti

aportacions dels sediments acumulats als embassaments aigües amunt

afavoriria la supervivència de les zones humides.

L’estudi ha comprovat també que els aiguamolls costaners que es

troben aïllats tenen valors de creixement de sòl molt més baixos i són

més vulnerables als riscos d’inundació.

aquest projecte ha comportat també la creació d’aiguamolls

experimentals en antigues finques agrícoles que reben aigua del riu

o aigua de drenatge dels arrossars, per a estudiar i comparar la funció

de depuració d’aigües i el creixement del sòl. en aquest cas, també

s’ha donat un significatiu creixement vertical del sòl, a causa, en gran

part, de la contribució de la matèria orgànica generada per la vegetació.

aquests resultats mostren la importància de restaurar zones humides

en les àrees més vulnerables (sota el nivell del mar), tal com s’està duen

a terme en els projectes de restauració del Pla integral de Protecció del

delta de l’ebre (PiPde), que impliquen la construcció de filtres verds per

a millorar la qualitat de l’aigua que va a les badies del delta de l’ebre.

Segons les conclusions de l’estudi, el següent objectiu seria

desenvolupar un model a escala de tot el delta que permeti fer

prediccions de l’evolució futura dels aiguamolls en funció de la pujada

del nivell del mar i, en una segona etapa, incloure també els efectes

sobre els arrossars, com ara l’augment de la salinitat del sòl.

bEquES urv i l’irta

La Universitat rovira i virgili (Urv) i l’irta han impulsat una beca on

la tesis doctoral es centrarà en l’estudi dels sediments del tram final

del riu i del delta de l’ebre i que comptarà amb la col·laboració del

Banc Santander.

el treball desenvoluparà tecnologies que incrementaran el

coneixement científic de la zona, però que també es podran aplicar

en la millora del control sanitari de les bivalves que abasteixen una

important indústria alimentària.

d’altre banda, el centre en canvi climàtic (c3) de la Urv i l’irta ha

establert una beca predoctoral per a la realització d’una tesi per a

l’obtenció del grau de doctor per la Universitat rovira i virgili (Urv)

dins del POP en canvi climàtic i el Màster Universitari de Geografia,

amb el títol Reconstrucció de l’evolució de variables climàtiques i

ambientals al delta de l’Ebre.

aquestes beques són fruit de la col·laboració entre la Urv i l’irta

per a la creació d’un programa d’estudis de postgrau en l‘àmbit de

l’aqüicultura i els ecosistemes aquàtics, i de la col·laboració entre la

Urv i el Banc Santander per desenvolupar un pla de recerca específica.

aquesta col·laboració preveu disposar de 4 beques de doctorat actives

al llarg dels 4 anys de durada prevista (una per any) i s’emmarca

dins del projecte d’atracció de talent del campus d’excel·lència

internacional catalunya Sud, en el qual participen la Urv i l’irta,

entre d’altres institucions.

MEcaNiSMES DE gEStió DElS DEltES i EStuariS PEr MiNiMitZar ElS riScoS D’iNuNDació

els sistemes deltaics disposen de mecanismes específics per respondre

a l’increment relatiu del nivell del mar. Una bona gestió d’aquest

sistemes, especialment pel que fa a l’aportació de sediments i la

determinació d’uns cabals ambientals adequats, són dos de les accions

que poden ajudar a mantenir els deltes davant aquesta problemàtica.

Uns 150 científics i gestors van tractar els impactes que el canvi climàtic

pot tenir sobre els deltes i els estuaris d’arreu del món i les mesures a

aplicar per adaptar-se, en el marc del congrés internacional Impactes

del canvi global en deltes, estuaris i llacunes costaneres, organitzat per

la xarxa deltaNet, a la que pertany l’irta i que es va celebrar a Sant

carles de la ràpita (catalunya, espanya) del 6 al 10 de juny.

el congrés deltanet va posar sobre la taula estudis i informes

corresponents a la gestió dels sediments i les inundacions en

deltes i estuaris, i es van analitzar casos representatius de diversos

continents; també es van analitzar exemples de bones pràctiques per

aconseguir una millor adaptació als efectes del canvi climàtic i altres

impactes antròpics. els experts van coincidir en remarcar la fragilitat

d’aquests sistemes davant la combinació de l’increment del nivell del

mar i la progressiva compactació del terreny (subsidència). de fet,

aquest doble factor resulta especialment amenaçador per als deltes

degut al fort pes poblacional que suporten aquests espais, en els que

habiten uns 500 milions de persones arreu del món.

L’amenaça es veu agreujada, segons van exposar els ponents, per

l’efecte de retenció dels sediments propiciat per la construcció

d’embassaments, que en limiten les aportacions a les zones costaneres.

És per això que alguns dels experts van reclamar una gestió integrada

de l’aigua i els sediments per combatre els riscos creixents d’inundació.

deltaNet, la xarxa europea de deltes i estuaris (http://www.deltanet-

project.eu) finançada pel Programa interreg ivc, té previst seguir

fomentant l’intercanvi d’experiències de gestió amb altres simposis

en el marc d’aquest projecte recolzat per la Unió europea, que en un

futur abordarà àmbits temàtics com la gestió integrada dels deltes

i estuaris, el seu estat ecològic i les polítiques per garantir la seva

sostenibilitat.

Medi aMBieNt i caNvi GLOBaLEcoSiStEMES aquÀticS

84 / Memòria 2011 / 85 / Memòria 2011 /

El ProjEctE MoNtES, ElS boScoS MEDi-tErraNiS i El caNvi global: aMENacES i oPortuNitatS

aquest estudi s’emmarca en el projecte MONteS-consolider 2009-

2011. Una iniciativa, que es coordina des del creaF i que compta

amb un centenar d’investigadors d’unes onze institucions, entre les

que hi ha l’irta. el seu objectiu és fer una recerca científica que

permeti entendre millor la interacció entre els boscos i el canvi global

per determinar la millor manera d’integrar la gestió dels boscos com

a estratègia de mitigació dels seus efectes.

el projecte s’estructura en tres eixos fonamentals: l’anàlisi de la

influència del canvi global en l’estructura i el funcionament dels

boscos, l’estudi de la forma en què els boscos poden fer variar els

efectes del canvi global i la modificació d’aquestes interaccions

mitjançant la gestió forestal.

Per a més informació sobre el projecte: http://www.creaf.uab.es/

montes/

El crEaf i l’irta col·laborEN aMb Nicaragua EN l’EStuDi DEl trÒPic SEc

el projecte de cooperació interuniversitari entre espanya i Nicaragua,

finançat per l’agència espanyola de cooperació internacional (aecid),

ha permès instrumentalitzar una estació experimental, la creació

d’una oficina de transferència de resultats de la recerca i la formació

del personal nicaragüenc que treballarà en les noves instal·lacions de

“el Limón”.

a estelí, Nicaragua, va tenir lloc la inauguració de l’estació

experimental “el Limón”, un nou centre d’investigació que pretén

ser referència nacional i internacional en ecologia, conservació i

restauració de sistemes forestals del tròpic sec. aquest esdeveniment

culmina un gran projecte de cooperació interuniversitari entre

espanya i Nicaragua que va començar al 2008 finançat per l’agència

espanyola de cooperació internacional (aecid) i que han liderat el

creaF (centre de recerca en ecologia i aplicacions Forestals), l’irta i

la Facultat regional Multidisciplinar d’estelí de la Universitat Nacional

autònoma de Nicaragua (FareM/UNaN Managua).

el projecte ha tingut com a principals objectius: la instrumentalització

d’una estació experimental per l’estudi del tròpic sec, la creació d’una

oficina de transferència de resultats d’investigació (Otri) i la formació

i capacitació de personal acadèmic i investigadors nicaragüencs en

diferents àrees temàtiques, com edafologia o ecologia, claus per

a l’estudi i conservació dels ecosistemes tropicals enfront de les

principals amenaçades vinculades al canvi global.

L’estudi de les vulnerabilitats del bosc tropical sec, un dels més

amenaçats del món, és clau per a la seva preservació. així mateix,

els investigadors espanyols han obtingut nous coneixements sobre

el clima biestacional que ajudaran a afrontar els canvis previstos

en l’àrea mediterrània en els propers anys. Segons les previsions,

els nostres ecosistemes s’hauran d’adaptar a un nou clima de

característiques semblants al tropical sec.

Web del projecte: http://www.farem.unan.edu.ni/tropiseco/

curS D’Horticultura ProtEgiDa a ja-Maica

el passat mes d’octubre, investigadors de l’irta van impartir un curs

d’horticultura protegida organitzat pel mateix irta, el ceata (Center

for Advanced Technologies in Agriculture) i la Spanish-Jamaican

Foundation, en el què hi van participar més de 30 alumnes de

diferents països del carib.

en el curs, destinat a tècnics i productors es van tractar des de els

aspectes tècnics de l’horticultura sota hivernacle (reg, fertilització,

ventilació, impacte ambiental,etc.) fins els aspectes econòmics i de

postcollita.

aquest primer contacte amb el ceata servirà per fixar les bases per

noves col·laboracions de l’irta amb els països del caricOM.

Medi aMBieNt i caNvi GLOBaLHorticultura aMbiENtal

86 / Memòria 2011 / 87 / Memòria 2011 /

El ProjEctE DE cooPEració traNS-froNtErEra rEDbio D’agricultura EcolÒgica fiNalitZa aMb uNa valora-ció global PoSitiva

el departament d’agricultura, ramaderia, Pesca, alimentació i Medi

Natural va acollir el dia 9 de maig a Barcelona, l’acte institucional de

cloenda del projecte de cooperació transfronterera redBiO.

a l’acte van assistir prop de 40 persones interessades en conèixer els

resultats generals del projecte redBiO que, des de l’1 de gener de

2009, s’ha executat de forma coordinada entre 10 socis institucionals

de catalunya i de la catalunya nord: la chambre d’agriculture du

roussillon, el civaM Bio, el centre de recerca en economia

i desenvolupament agroalimentari (creda), el departament

d’agricultura, ramaderia, Pesca, alimentació i Medi Natural (daaM),

l’institut català de la vinya i el vi (iNcavi), l’institut de recerca i

tecnologia agroalimentàries (irta), l’institut National de la recherche

agronomique (iNra), la Sica centrex, la Universitat de Barcelona (UB)

i la Unió de Pagesos (UP).

redBiO és un projecte europeu que s’emmarca dins el Programa

de cooperació territorial espanya-França-andorra (POcteFa)

2007-2013. el projecte ha establert una xarxa d’experimentació i

de transferència de coneixements orientat especialment als sectors

fructícola, hortícola i vitivinícola i adreçat a les persones vinculades al

sector de la producció agrària ecològica.

durant l’acte, es van exposar les motivacions i els objectius inicials

del projecte, però es va incidir especialment en el principals resultats

obtinguts del treball cooperatiu realitzat i els índexs d’impacte assolits

durant els tres anys de durada del projecte.

tota la informació i l’activitat divulgativa i la documentació tècnica

elaborada en el marc del projecte redBiO es troba disponible al web

www.redbio.eu.

rEcolZaMENt agroNÒMic a la fructi-cultura EcolÒgica

L’ús de varietats resistents, una conducció racional de les plantacions

i la introducció d’infraestructures ecològiques per tal de millorar

el maneig de les explotacions fructícoles van ser algunes de les

propostes dels ponents en la 5a Jornada tècnica de Fructicultura

ecològica.

Medi aMBieNt i caNvi GLOBaLProDucció EcolÒgica i bioENErgia

L’irta i la cambra d’agricultura dels Pirineus Orientals han treballat

conjuntament per impulsar la fructicultura ecològica a les dues bandes

dels Pirineus. Bona part d’aquest treball en comú es va exposar el 16

de juny, a la v Jornada tècnica de Fructicultura ecològica, formant

part de les activitats del projecte transfronterer redBiO.

els temes tractats en aquesta jornada van desenvolupar diferents

aspectes relacionats amb el disseny i van establir les bases generals

que cal contemplar per assolir un bon maneig de l’explotació. els

ponents de la jornada van proposar l’ús de varietats resistents, una

conducció racional de les plantacions i la introducció d’infraestructures

ecològiques per tal de millorar el maneig de les explotacions

fructícoles en agricultura ecològica. Finalment es van exposar dos

casos pràctics corresponents a dues realitats diferents: la producció

de poma ecològica a catalunya i la producció d’albercocs i préssecs

ecològics a la catalunya Nord.

• Jornada sobre automatització i sensors aplicats al reg, el 31 de març a Lleida

• Jornada sobre el projecte RIDECO-CONSOLIDER, el 6 d’abril a Madrid

• Jornada tècnica intercomarcal de colza, l’11 de maig a caldes de Malavella

• Jornada tècnica d’aplicació de CO2 en tomàquet, el 12 de maig a Sartaguda (Navarra)

• Jornada sobre “relació entre el sòl, la planta i l’atmosfera de la vinya”, el 26 de maig al Parc tecnològic del vi

• Vª jornada de fructicultura ecològica, el 16 de juny a Lleida

• Jornada: Quant carboni tenim sota els peus?, el 28 de juny a Barcelona

• Jornada divulgativa sobre jardineria i paisatgisme, el 5 de juliol a cabrils

• Jornada de reg i fertirrigació per a vinya, ametller i olivera, el 7 de juliol a Gandesa (tarragona)

• Seminari sobre el càlcul de la petjada de carboni en productes hortícoles, el 12 de juliol a l’irta de cabrils (Barcelona)

• Jornada tècnica sobre compostatge i formulació de substrats per a la producció ecològica, el 15 de novembre a cabrils

• Jornada tècnica de formació als nous regants en cultiu de colza, el 21 de novembre a tremp

• Jornada de substrats en la producció ecològica de plantes cultivades en contenidor, el 22 de novembre a cabrils

• Jornada sobre “Perspectives i situació actual dels sòls i els aqüífers contaminats”, el 15 de desembre a Mollet del vallés (Barcelona)

altrES activitatS

88 / Memòria 2011 / 89 / Memòria 2011 /

rEgMED uN cENtrE DE rEfErÈNcia a EuroPa

el conseller d’agricultura, ramaderia, Pesca, alimentació i Medi

Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat dels directors generals

de desenvolupament rural, Jordi Sala, i de l’irta, Josep Maria

Monfort, presidí la Jornada inaugural del centre de regadius de la

Mediterrània, reGMed.

La creació d’aquest centre de regadius de la Mediterrània (reGMed),

que s’ubicarà a la seu de reGSeGa a tàrrega, té com a objectius:

• Coordinar i desenvolupar tot el potencial disponible per part dels

promotors en l’àmbit de la gestió i ús de l’aigua en l’agricultura

mediterrània i dotar-lo d’un major impuls per arribar a ser un

referent en aquest àmbit; alhora que ser capaços de transferir el

coneixement que en deriva als sectors més directament implicats i

al conjunt de la societat, per a una millor gestió del reg però, també,

per a una millor difusió de la importància social i econòmica de

l’agricultura de regadiu a la nostra societat.

• Orientar la seva activitat a tota l’àrea d’agricultura mediterrània

(zona compresa entre els paral·lels 25º N i 50º N, o sigui la

franja amb una climatologia que potencialment més beneficia la

producció d’aliments), amb l’esperit d’influir en la bona gestió del

recurs aigua per produir en tota aquesta zona, i en la de crear

una visió mediterrània en la gestió de l’aigua, que realment ajudi a

millorar l’eficiència productiva d’aquest recurs.

• Detectar i prioritzar les mancances o punts febles en la gestió de

l’aigua de reg, i promoure les activitats que ajudin a resoldre’ls.

• Impulsar un fòrum d’opinió i debat permanent sobre l’us de l’aigua

en l’agricultura.

• Convertir el centre en punt de referència de les problemàtiques

de l’us de l’aigua de reg donant suport multidiscilplinar a tots els

agents implicats.

PrESENtEN ElS rESultatS DEl ProjEctE riDEco-coNSoliDEr a MaDriD

a la seu del Ministerio de Medio ambiente, Medio rural y Marítimo

(MarM) es celebrà el 6 d’abril una jornada sobre el projecte ridecO-

cONSOLider, orientat a la millora de l’eficiència productiva del reg i

en el que hi participa l’irta.

aquest projecte d’abast nacional ha apuntat a la investigació de tot el

potencial del reg deficitari controlat (rdc) per a estalviar aigua de reg

y per a la millora de la productivitat en el sector hortofructícola espanyol.

el programa ha tingut com a objectius:

• Completar les dades de maneig òptim del RDC per als següents

cultius: olivera, ametller, noguer, albercoquer, cirerer, presseguer,

perer, pomer, cítrics i vinya (vi i taula).

• Determinació de la sensibilitat estacional dels cultius a diferents nivells

d’estrès hídric, i la combinació d’aquest amb d’altres tipus d’estrès.

• Buscar models matemàtics que descriguin la sensibilitat de les plantes

a l’estrès hídric per facilitar l’aplicació del rdc en finques comercials.

• Avaluar la reducció real de l’evotranspiració (ET) en camps regats

amb estratègies de rdc.

• Establir noves metodologies per determinar l’ET real i la E y T

separadament.

• Metodologies alternatives (flux de sàvia, “eddy covariance”, balanç

d’aigua en el sòl i lisímetres), i alguns models desenvolupats per

determinar els requeriments totals d’aigua de reg).

• Mesures aéreas (multi-espectrals i càmera tèrmica).

• Avaluar mesures en planta i sòl que aportin millor informació per a

una correcta aplicació del reg.

• Desenvolupament de programes de càlcul de les necessitats de reg.

• Adaptar les programacions de reg a diferents controladors de reg.

• Implementar i testar aquests programes d’aplicació de reg en

diferents camps comercials, utilitzant els controladors adaptats.

• Avaluació de la salinitat deguda a l’ús del RDC, i l’estudi a través

de models que expliquin la dinàmica de la salinitat en els sòls en

Medi aMBieNt i caNvi GLOBaLÚS EficiENt DE l’aigua

casos de rdc, mesurant la salinitat en diferents experiments i

condicions medi ambientals.

• Desenvolupament de criteris per determinar la sostenibilitat i els

efectes del rdc a llarg termini, en arbres fruiters i vinya.

• Caracteritzar la heterogeneïtat espaial del sòl, la meteorologia i les

variables del sistema de reg que afectin el consum d’aigua dels

cultius en zones d’aplicació del rdc.

• Desenvolupar un programador col·lectiu de reg per a una aplicació

automàtica del rdc en els diferents camps d’una zona de regadiu,

equipat amb un controlador remot de distribució de xarxa.

Per a més informació: http://www.rideco-consolider.es

90 / Memoria 2012 / 91 / Memoria 2012 /

92 / Memoria 2012 /

Passeig de Gràcia, 44, 3r

08007 Barcelona

[email protected]

www.irta.cat

T. +34 934 674 040

F. +34 934 674 042

MEMÒRIA ANUAL 2011

Documents

Transcript of MEMÒRIA ANUAL 2011