Memoria conj 2012

62
1 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2012 _____________________ gener a Desembre 2012

description

 

Transcript of Memoria conj 2012

Page 1: Memoria conj 2012

1

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2012 _____________________

gener a Desembre 2012

Page 2: Memoria conj 2012

2

ÍNDEX

Pàg.

I. Presentació

3

II. Programa de treball socioeducatiu en medi obert amb educadors de carrer

4

III. Llar funcional GREC per a menors de 14 a 18 anys en

situació de dificultat social

9

IV. Programa d’emancipació: «Un pont per a la teva vida

adulta»

13

V. Programa d’educadors familiars

17

VI. Programa d’intervenció socioeducativa a la Unitat de

Mares

23

VII. Servei d’Acompanyament Cap a l’Ocupació de la Població Penitenciaria

30

VIII. Programes Incorpora i Reincorpora

40

IX. Programa de rehabilitació psicosocial i d’inserció sociolaboral de reclusos amb malalties mentals

45

X. Taller de lluita olímpica i càtering

51

XI. Associació, Junta i Comissions, i Formació 54

XII. Quadres de finançament de l’associació de l’any 2012 60

Page 3: Memoria conj 2012

3

I. PRESENTACIÓ

Presentam els diferents programes que el Grup d’Educadors de Carrer i Treball amb Menors (GREC) ha desenvolupat durant l’any 2012.

El GREC és una entitat sense afany de lucre, constituïda l’any 1987, que fa el seu treball socioeducatiu, d’acord amb els estatuts, en diferents sectors

de població en situació de risc, dificultat i conflicte social. Són finalitats de l’associació:

Millorar la qualitat en l’atenció d’infants, joves i les seves famílies que es

troben en situació de dificultat i/o conflicte social. Promoure el reconeixement social i tècnic dels educadors de carrer i del

treball socioeducatiu en medi obert amb menors i joves.

Intervenir en medi obert, especialment amb educadors de carrer, per prevenir i actuar davant situacions de desadaptació social.

Col·laborar amb l’administració competent per protegir de manera adequada els menors desemparats i donar suport als que deixen la xarxa

de protecció de menors. Facilitar la integració social dels joves interns del centre penitenciari, així

com donar suport als reclusos i exreclusos en el procés d’inserció

sociolaboral. Intervenir i actuar en el procés socioeducatiu dels joves en situació de

conflicte social sotmesos a mesures judicials. Facilitar el procés de formació i incorporació laboral, especialment dels

joves, i en general de les persones en situació de dificultat social.

Elaborar i fomentar estudis i investigacions sobre temes relacionats amb el treball socioeducatiu.

Dur a terme accions formatives per difondre el model de treball socioeducatiu de l’associació.

Fer el seguiment i la denúncia de les actuacions relacionades amb la

infància i la joventut que, executades per serveis públics o privats, no ofereixin un nivell adequat de qualitat o siguin perjudicials per als

menors.

La memòria conjunta dels diferents programes vol donar una visió global de la tasca que fa la nostra associació. Elaborem una memòria tècnica de cada

programa, però a continuació només presentam una síntesi breu de l’objecte del programa i un resum de dades numèriques de la intervenció de l’any 2012.

Page 4: Memoria conj 2012

4

II. PROGRAMA DE TREBALL SOCIOEDUCATIU EN MEDI OBERT AMB EDUCADORS DE CARRER

DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA

Pel que fa a la població infantil i juvenil, generalment s’intervé massa tard i d’urgència en situacions de dificultat i conflicte social. La intervenció

preventiva des de l’atenció primària pot possibilitar que no es generin els conflictes posteriors.

Trobam infants i joves que han iniciat processos d’exclusió social, és a dir, estan fora de circuits normalitzats: escola, mercat de treball, entitats…

Aquesta població ha de ser atesa des del seu medi amb una orientació preventiva. Són necessàries figures professionals que puguin retornar

aquestes persones a circuits normalitzats. El programa proposa atendre-les directament en el lloc on es troben, i empra, com a eina principal per possibilitar els processos de canvi, la relació individual i l’acció grupal i

comunitària.

OBJECTIUS Envers els infants i els joves:

Afavorir-ne el desenvolupament integral mitjançant el descobriment i

l’increment dels seus recursos físics, intel·lectuals i afectius. Potenciar la capacitat de desimboltura i la socialització en un medi

normalitzat.

Ampliar els seus coneixements i afavorir que adquireixin una consciència crítica de la realitat.

Donar suport i orientació quant als aspectes socioeducatius que requereixen una solució immediata (escolarització, feina, prevenció del

consum de substàncies tòxiques, maltractaments, conflicte social…). Envers l’entorn social (família, barri o poble, altres serveis):

Potenciar els mitjans de sensibilització per tal que la comunitat prengui

consciència de les causes de la situació de dificultat social dels infants i dels joves.

Proporcionar a les institucions de la comunitat (escola, centres culturals,

associacions…) elements de judici i alternatives en la relació educativa amb els menors.

Donar suport a la creació d’estructures de participació per al lleure dels infants i joves dels barris o pobles o promoure’n la creació.

Orientar les famílies respecte a les pautes educatives adequades i la cura

dels infants.

Page 5: Memoria conj 2012

5

POBLACIÓ DESTINATÀRIA

L’educador de carrer actua amb infants i, preferentment, amb adolescents i joves que es troben en situació de dificultat i risc d’exclusió social. Entenem

per individu en situació de dificultat social el que mostra unes mancances en el seu desenvolupament a causa d’una confluència de variables

personals i de l’entorn que en dificulten la socialització (família, escola, barri o poble, feina…).

METODOLOGIA

La intervenció educativa en medi obert es planteja en tres àmbits

íntimament relacionats i complementaris. Àmbit individual i familiar: L’educador elabora projectes educatius

individuals (PEI) amb els infants i joves amb els quals manté una relació refermada. El projecte individual comporta incidir en l’individu i en els

agents socials del seu entorn: família, entitats del barri, escola, etc. El seguiment individualitzat implica que alhora hi hagi molta coordinació i una feina en comú amb les entitats següents: equip municipal de Serveis

Socials, Jutjat de Menors, Servei de Menors del Consell de Mallorca, etc.

Àmbit de grup: Aquest és el marc més adequat perquè el menor refermi la seva pròpia identitat. De l’anàlisi, el coneixement i el contacte amb els

grups d’infants i joves en situació de dificultat i/o conflicte social, sorgeixen projectes d’intervenció de grup. Els projectes d’intervenció dirigits a grups de menors tenen per objecte treballar temes com el lleure, l’esport, les

activitats socioculturals, la inserció laboral, la inserció social en altres grups d’iguals, l’escolarització, la prevenció de l’absentisme escolar…

Àmbit comunitari: El punt de partida és la potencialitat del territori i dels recursos dels quals disposa la comunitat. Freqüentment, els projectes

específics comunitaris pretenen la promoció, la mobilització o la creació de recursos.

FONTS DE FINANÇAMENT

Subvenció del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i igualtat i contracte de

serveis amb els Ajuntaments d’Artà i Palma; Fundació Intervida, l’associació de Veïns Vogar i Ciar del Molinar i les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paul, Obra Social La Caixa i Espiral).

Page 6: Memoria conj 2012

6

DADES 2012

Perfil, nombre d’usuaris i accions fetes

Nombre de casos connectats i amb seguiment:

Casos connectats Casos amb seguiment

TOTAL

1027

225

Síntesi de les intervencions fetes.

Àmbit Núm.

d’intervencions

Tipus d’intervencions

Personal

225 Potenciar l’adquisició d’hàbits personals, socials i de

comunicació.

Millorar l’autoestima.

Facilitar la integració del grup.

Acompanyar en processos, escoltar, estar a prop.

Ajudar a prendre consciència de les capacitats

personals.

Treballar per reconèixer i expressar necessitats.

Familiar

114 Millorar les relacions familiars.

Donar suport, pautes i estratègies educatives a la

família.

Ajudar a reconèixer les necessitats del sistema

familiar.

Salut

37 Treballar per adquirir hàbits higiènics, alimentaris…

Potenciar el coneixement de les conseqüències de

consumir substàncies tòxiques.

Acompanyar a serveis i a recursos.

Prendre consciència sobre malalties de transmissió

sexual i embarassos no desitjats.

Escolar

205 Informar i sensibilitzar l’escola envers la situació del

menor.

Reforçar l’assistència a l’escola.

Reforçar la integració escolar.

Escolaritzar els menors.

Sociojurídic 21 Acompanyar en processos judicials i informar del

desenvolupament.

Donar suport a mesures educatives.

Laboral

95 Motivar per a la feina.

Informar i acompanyar a recursos especialitzats.

Assessorar i informar en matèria d’ocupació.

Adquirir habilitats de recerca de feina.

Lleure 190 Treballar la integració en recursos de grup i

comunitaris.

Oferir alternatives de lleure.

Altres 33 Acompanyar els menors i les famílies a recursos

especialitzats.

Page 7: Memoria conj 2012

7

Intervenció en grups:

Grups

connectats

Grups amb

seguiment

Seguiment

habitual

Seguiment

puntual

SANTA CATALINA/ ES

JONQUET 4 4 4 --

EL TERRENO 8 6 3 3

S’ARENAL 12 7 7 2

POLÍGON DE LLEVANT 15 12 7 5

SON OLIVA 6 5 4 1

SON ROCA 8 7 4 3

TOTAL 53 41 29 14

Projectes duts a terme:

Projectes

comunitaris

Projectes de

grups

Projectes

individuals

SANTA CATALINA /ES

JONQUET 2 2 11

EL TERRENO 3 2 7

S’ARENAL 5 -- 3

POLÍGON DE LLEVANT 6 3 4

SON OLIVA 4 3 1

SON ROCA 7 -- 6

TOTAL 27 10 32

Altres projectes

CIBERCAIXA: “QUEDEM DESPRÉS DE CLASSE”.

És un programa per a menors de 3 a 12 anys. Adreçat a aquells nins i nines que a l’acabar la seva jornada escolar no tenen l’atenció dels seus pares,

per raó de la incompatibilitat dels horaris laboral i familiar i/o altres situacions de dificultat dels pares.

La Ciber que gestionam ubicada al Polígon de Llevant és un espai ludicoeducatiu, que pretén:

- Oferir als infants un entorn lúdic i educatiu que complementi la vida

escolar dels nins i nines.

- Afavorir i estimular el desenvolupament cognitiu, afectiu i social dels infants.

- Ajudar a les famílies a conciliar la seva vida familiar i laboral.

Page 8: Memoria conj 2012

8

Aquest espai està obert de dilluns a divendres de 16h a 19,30h. Atès per dos professionals, amb el suport d’un mestre una hora diària. Durant el

2012 han passat per la Ciber 29 nins i nines.

“A CONTRACOP”: L’EDUCADOR SOCIAL ALS CLUBS ESPORTIUS.

La finalitat del projecte és millorar la qualitat en l’atenció als menors i joves que juguen en los clubs de futbol introduint la figura educativa de

l’educador social dintre de la dinàmica de l’entitat.

Els principals objectius del projecte són: - Millorar el rendiment acadèmic dels nins i nines del club.

- Prevenir o redireccionar l’abandonament de la pràctica esportiva.

- Reduir y/o retardar l’inici en el consumo de substancies.

- Millorar les capacitats educatives d’entrenadors, monitors i directius.

- Reduir els missatges negatius i violents de la grada, sobretot per part

dels pares i mares dels menors.

El total de participants ha estat:

Famílies Menors Entrenadors

CD Son Ximelis (Son Roca) 15 58 25

Sporting Ciutat de Palma

(Son Cotoner)

10 34 19

TOTAL 25 92 44

Page 9: Memoria conj 2012

9

III. LLAR FUNCIONAL GREC PER A MENORS DE 13 A 17 ANYS

EN SITUACIÓ DE DIFICULTAT SOCIAL

DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA

La llar funcional és un centre residencial que acull menors de 13 a 17 anys

amb expedient obert al Servei de Protecció del Menor. En aquest centre es desenvolupa una tasca educativa fonamentada en

l’atenció personalitzada dels joves que necessiten aquest recurs. Es fa un procés d’acompanyament en aquests difícils anys de les vides dels menors

en què se’ls orienta cap a un retorn familiar en els casos en què sigui adient o cap a una vida independent quan no hi ha referents familiars o aquests són negatius per al menor.

OBJECTIUS

Els objectius generals com a centre són:

Oferir als menors protecció, educació, seguretat, manutenció, estima i suport segons el seu desenvolupament evolutiu.

Atendre els menors en règim residencial com a entitat col·laboradora del Consell Insular de Mallorca.

Potenciar el desenvolupament integral dels menors mitjançant

l’elaboració, l’actualització i la revisió periòdica del PEI (projecte educatiu individual), tenint sempre present que l’objectiu principal és que

assoleixin autonomia personal. Procurar tots els recursos necessaris —humans, materials,

d’infraestructura, metodològics— que permetin l’atenció educativa de la

vida quotidiana dels menors a temps complet i de forma ininterrompuda durant tot l’any.

Fomentar la inclusió i la participació progressiva dels residents en els àmbits en què es desenvolupen les capacitats socialitzadores de cada

individu: família, escola, feina, lleure, etc. En l’àmbit de grup:

Exercitar la dinàmica relacional, articulada especialment des de la

dinàmica de la vida quotidiana i de les activitats de lleure que es fan en grup, per tal de potenciar una participació activa en la vida de la llar i un aprenentatge de les habilitats de relació i comunicació.

Page 10: Memoria conj 2012

10

En l’àmbit individual:

Estimular l’autocontrol i afavorir graus progressius d’autonomia. Afavorir el retorn a la família o, si no, possibilitar la independència

personal i econòmica mitjançant una situació més o manco estable. Ajudar a que recuperin la confiança en si mateixos.

Procurar que obtinguin un balanç positiu de les seves experiències vitals. Normalitzar els hàbits propis de la vida quotidiana. Assolir un conjunt d’habilitats socials que n’afavoreixin la integració.

POBLACIÓ DESTINATÀRIA

Els menors atesos a la llar sovint comparteixen unes característiques de caire personal, familiar i d’entorn de procedència.

Parlam de joves que:

Per diferents motius no poden viure a la seva llar familiar, generalment a causa d’una desestructuració familiar i de la inhibició dels pares en l’educació dels fills.

Normalment ja han passat per altres centres d’acolliment o bé han complert mesures decidides pel Jutjat de Menors.

Tenen sentiments de rebuig davant grups d’iguals normalitzats. Amb freqüència presenten fracàs escolar: tenen un nivell acadèmic tan

baix que la seva autoestima se’n veu afectada.

Senten frustració i rebuig, i tenen dificultats per relacionar-se amb la gent i por d’establir vincles afectius.

Tot i que són joves amb circumstàncies especials, també tenen els trets característics dels adolescents normalitzats.

Entre les necessitats que detectam, hi ha les següents:

Consolidar el seu procés d’integració personal i social. Aconseguir que se sentin acceptats i valorats en grups normalitzats

d’iguals.

Trobar referències estables, estructurants de la seva personalitat, quant al caire relacional i afectiu.

Desenvolupar la maduresa personal, l’autoestima i la imatge positiva de si mateixos.

Tenir educació bàsica i formació per a la feina.

Desenvolupar les habilitats socials bàsiques. Trobar una perspectiva de futur socialment vàlida.

Page 11: Memoria conj 2012

11

METODOLOGIA

Els instruments bàsics per treballar la vida quotidiana són:

El projecte educatiu de centre: És el marc de referència del treball quotidià. Conté els principis i els criteris de la intervenció professional pels

quals cal regir-se. El pla d’actuació anual: És l’eina de programació que concreta la feina que

cal fer durant l’any. S’hi estableixen els objectius que s’han d’assolir, les

estratègies, les activitats i els indicadors per aconseguir els objectius. El projecte educatiu individualitzat (PEI): S’hi recullen les característiques

del menor, la família i l’entorn, així com la valoració i la proposta de feina que s’ha de fer. El PEI s’articula en àrees de treball: personal, familiar,

escolar, laboral i lleure, i s’estructura en objectius, estratègies, activitats i indicadors.

FONTS DE FINANÇAMENT

Concert amb l’Institut Mallorquí d’afers socials i subvenció del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i igualtat.

DADES 2012 Perfil, nombre d’usuaris i intervenció duta a terme

Nombre de menors atesos: 10

Ocupació per trimestres:

PERÍODE

Altes Baixes Ocupació*

1er. Trimestre 2 0 6/8

2on trimestre 1 1 7/8

3er. Trimestre 2 1 8/8

4º trimestre 2 2 8/8

TOTAL 2012 7 4

* Places ocupades/ Places centre

Període d’estada a la llar funcional:

PERÍODE Núm. Menors

Menys de 6 mesos. 4

Entre 6 mesos i un any 3

Entre un i dos anys 1

Més de dos anys 2

Page 12: Memoria conj 2012

12

Edats dels menors atesos, nombre i motiu de les baixes del centre:

Edat Número de Menors

14 anys 2

15 anys 0

16 anys 3

17 anys 5

MOTIUS Núm. de baixes

Per majoria d’edat. Vida independent 3

Per retorn familiar 0

Per acolliment permanent 1

Per ingrés a centre de reforma 0

Per canvi de centre de protecció 0

Mesures administratives de l’entitat pública:

Guarda 4

Tutela 6

Necessitats i problemàtiques més detectades durant aquest període.

CONTEXT PERSONAL NÚM. MENORS

Amb desestructuració d’horaris 4

Amb problemàtica afectiva 7

Amb problemàtiques conductuals 4

Amb necessitat de teràpia psicològica 6

Sense referents adults positius fora de la llar 4

CONTEXT FAMILIAR

Manca de referents familiars positius 2

Manca o inadequació de normes i límits al menor 5

Dinàmica familiar conflictiva 7

Vivenda inadequada o falta d’aquesta 4

Manca de recursos econòmics 8

Maltractament 2

Abandonament del menor 2

CONTEXT ESCOLAR

Necessitats educatives especials 4

Problemes comportament al centre escolar 6

CONTEXT JUDICIAL

Menors amb causes judicials pendents 1

Menors amb causes judicials resoltes 1

Page 13: Memoria conj 2012

13

IV. PROGRAMA D’EMANCIPACIÓ: «UN PONT PER A LA TEVA

VIDA ADULTA» Projecte de suport, seguiment i mediació per a joves d’ambdós

sexes procedents de la xarxa de protecció de menors

DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA

Partint de l’experiència de la implantació del programa «Un pont per a la teva vida adulta» (des de juliol de 1998) i de la gestió de la llar funcional

per a joves de 14 a 18 anys, es constata que, una vegada acabat el recurs institucional, els joves que han estat protegits pel Servei de Menors residint

en un centre es veuen abocats a la vida adulta sense que hagin assolit un procés de transició adequat.

En haver complit 18 anys, s’interromp de cop el procés educatiu que s’ha fet a les diferents institucions, i que se centrava, fonamentalment, en el fet

que assolissin una maduresa personal que els permetés una inserció social normalitzada.

Davant la necessitat de no interrompre el procés educatiu dels joves que han passat per la xarxa de protecció de menors un cop que arriben a la

majoria d’edat, es pretén oferir, mitjançant professionals especialitzats, un suport i un acompanyament per garantir la consolidació del procés d’autonomia i maduració del jove i facilitar-los la integració social de forma

normalitzada. Per això, els professionals fan un seguiment personalitzat d’aquests joves i es coordinen amb els recursos comunitaris necessaris per

assolir els objectius proposats. OBJECTIUS

Objectiu general:

Consolidar el procés d’autonomia i de maduració personal del jove per facilitar-li la integració social de forma normalitzada.

Objectius específics:

Prendre consciència de les dificultats que impedeixen una integració

social normalitzada.

Aconseguir un habitatge adient a les seves necessitats. Adquirir les habilitats personals i socials que els permeti relacionar-se

adequadament amb els altres i amb el seu entorn. Inserir-se en el món laboral. Aprendre pautes que els ajudin a organitzar adequadament la vida

quotidiana i el lleure.

Page 14: Memoria conj 2012

14

POBLACIÓ DESTINATÀRIA

Joves d’ambdós sexes que estan en el sistema de protecció de menors, o que hi han passat, i que acaben el seu procés dins el circuit de protecció per raons d’edat.

Ens adreçam a joves que pels motius que siguin —impossibilitat o no

conveniència de retornar a l’àmbit familiar, immaduresa personal, etc.— no tenen garantida la plena autonomia i la integració social un cop que ha acabat la mesura de protecció.

METODOLOGIA

Es fa una avaluació contínua de les necessitats dels joves. El programa pretén donar-los una resposta individualitzada. Per això és necessari, en

primer lloc, conèixer la seva situació personal i, en segon lloc, esbrinar els factors que n’impedeixen o en dificulten una integració social normalitzada.

Personalització del suport, acompanyament i ajut als joves. Entenem que aquesta és la clau de com volem fer la tasca educativa.

La relació educativa, a més de totes les ocasions d’acompanyament

(cerca de feina, cerca d’habitatge, etc.) que es puguin donar per establir

i consolidar aquesta relació, disposa d’un moment important que anomenam tutoria. L’objectiu principal de les tutories és acordar, entre el

professional i el jove, el projecte educatiu individual (objectius, accions, estratègies, acords, etc.), per dur a terme la intervenció concreta que es

pretén fer i per fer el seguiment del PEI. Aquest seguiment es fa mitjançant contactes periòdics —que s’estableixen particularment en cada cas— entre l’educador i el jove.

Coordinació i col·laboració amb els centres i els recursos que han atès

anteriorment les persones beneficiàries. Coordinació amb recursos externs: és una tasca important dels

professionals que hagin de dur a terme el projecte. És la tasca de mediació entre el jove i la comunitat.

Page 15: Memoria conj 2012

15

FONTS DE FINANÇAMENT Concert amb l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, subvenció del Ministeri de

Sanitat, Serveis Socials i igualtat i subvenció Govern Balears.

DADES 2011

Perfil i nombre de joves atesos:

Edat i sexe Homes Dones Total de casos

16 anys o menys 4 3 7

17 anys 35 20 55

18 anys 10 8 18

19 anys 1 0 1

20 anys o més 3 3 6

TOTALS 52 32 87

Distribució per país d’origen:

Nacionalitat Homes Dones Total

Colòmbia 1 0 1

Espanya 31 30 61

Ghana 1 0 1

Guinea equatorial 1 1 2

Mali 12 0 12

Marroc 3 0 3

Mèxic 1 0 1

República Dominicana 0 1 1

Romania 0 1 1

Senegal 3 0 3

Turquia 0 1 1

Intervencions realitzades:

n. activitats Beneficiaris

Àrea personal

Elaboració, reformulació i avaluació dels PEIs 106 55

Tutories individuals 685 61

Prospecció de les necessitats individuals 158 51

Coordinació amb recursos externs

425 59

Àrea Familiar

Intervenció amb la família

173 28

Àrea de Vivenda.

Orientació en la recerca de vivenda 74 24

Page 16: Memoria conj 2012

16

Coordinació amb recursos externs de vivenda 64 13

Orientació per a l'administració de recursos

econòmics 105 26

Revisió de la convivència 128 20

Preparació i seguiment del projecte de vivenda

(pis pont)

53 14

Àrea Laboral i/o Formació

Disseny d'itinerari de recerca de feina

individualitzat 20 7

Coordinació amb recursos d'inserció laboral 64 14

Acompanyament en la recerca de feina 139 9

Seguiment laboral/formatiu del jove 259 24

Ajuda, seguiment i reforç en la recerca de

recursos formatius adequats 183 30

Orientació en la resolució de conflictes

laborals/formatius

44 10

Àrea de salut

Assessorament per solucionar qüestions

relacionades amb la salut 51 19

Seguiment del problema de salut en coordinació

amb recursos externs especialitzats 32 11

Reforç de conductes preventives 60 15

Seguiment del tractament metge prescrit

12 4

Àrea de lleure

Activitats grupals de lleure 168 26

Activitats de lleure individuals 31 1

Recerca i orientació cap a un ús del lleure

37 8

Àrea jurídic/administrativa.

Seguiment causes judicials 38 14

Tramitacions d’estrangeria 62 14

Intervencions educatives dirigides a prevenir

conductes delictives 28 10

Altres tràmits administratius 153 43

Page 17: Memoria conj 2012

17

V. PROGRAMA D’EDUCADORS FAMILIARS

DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA

Amb el programa d’Educadors Familiars es treballa en el si de les famílies

que necessiten millorar les seves habilitats parentals mitjançant la introducció d’un Educador Familiar (EF) dins del domicili , des d’on duu a

terme la seva tasca socioeducativa . És dirigeix a famílies amb menors, tant en risc de desemparament com en situació de dificultat o risc social.

Durant l’any 2012, la intervenció realitzada des del programa és fruit del procés de contractació de programes d’intervenció familiar en matèria de

menors de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, concretament del programa d’Intervenció Socioeducativa a domicili amb Educadors Familiars, per a menors en situació de risc i desprotecció, dependents del Consell de

Mallorca.

El nombre de professionals d’aquest programa ha estat de 12 educadors familiars.

OBJECTIUS

Objectiu general:

L’objectiu del programa és reduir els factors de risc o vulnerabilitat que impedeixen o poden impedir el normal desenvolupament psicosocial dels

menors, habilitant a la família com l’àmbit mes adequat per a la seva criança.

Objectius específics:

Envers la família:

Prendre consciència de la realitat que els envolta: dels problemes i les

dificultats i alhora de les potencialitats de què disposen.

Adquirir habilitats de comunicació per millorar la convivència i la capacitat per establir acords.

Millorar les capacitats educatives dels pares i mares. Millorar els hàbits bàsics de salut, alimentació i higiene. Millorar l’organització de l’economia familiar i la gestió dels recursos

propis. Conèixer els recursos i els serveis comunitaris per assolir dinàmiques

participatives amb la comunitat.

Page 18: Memoria conj 2012

18

Envers el menor:

Prendre consciència de la realitat personal i de l’entorn a fi de tenir un comportament responsable que afavoreixi el seu procés de desenvolupament i maduració personal.

Conèixer el propi lloc en la dinàmica familiar per tal d’establir una relació adequada amb els seus membres.

Aconseguir una inserció social normalitzada.

POBLACIÓ DESTINATÀRIA

El programa està adreçat a famílies que necessiten reforçar les seves habilitats parentals, per tal de que els nins i joves del nucli familiar puguin

desenvolupar-se de forma adient. L'edat dels menors atesos pot estar compresa entre els 0 i els 17 anys.

Durant l’any 2012, s’ha ates a famílies derivades des del Servei de Menors i Família (IMAS), amb menors que participen d’un programa de preservació o

de reunificació familiar. El seu abast territorial ha estat el de l'Illa de Mallorca.

A més dels propis menors, les persones objecte d’atenció han estat tots els membres del sistema familiar que influeixin o tinguin responsabilitat, d’una

o altre manera, en el desenvolupament i benestar del menor

METODOLOGIA

Cada EF atén a les famílies que específicament se li assignen, oferint una

intervenció intensiva, flexible i adaptada a les seves possibilitats i necessitats.

La intervenció de l’EF parteix d’una acurada observació de cada família, dissenyant posteriorment un pla d’intervenció familiar (PIF) individualitzat per a cada una d’elles.

La metodologia que es planteja pretén en tot moment la implicació de la família en el procés d’intervenció, essent aquesta, juntament amb l’educador/a familiar, la qui anirà modulant el què es fa i en quin moment es fa.

Els eixos de la intervenció son el menor, la seva família (d’origen, extensa o substituta) i la comunitat. L’abordatge és individual i de petit grup, amb una

orientació cap a la reparació, a l’efectiva responsabilització i a l’enfortiment de la família, de tal manera que l’infant o el jove, en el menor temps possible, pugui estar en una situació afavoridora del seu correcte desenvolupament biopsicosocial.

Així, la tasca que es du a terme lliga el treball individualitzat, dirigit a assolir objectius amb el menor o amb algun membre del nucli familiar, i la intervenció a desenvolupar amb el conjunt de la família, amb la finalitat de

Page 19: Memoria conj 2012

19

promoure canvis substancials que permetin, un cop assolits aquests, un allunyament gradual del professional que hagi intervingut en el domicili

El procés metodològic preveu diferents fases:

Fase de diagnòstic i coneixement mutu

A l’inici de la intervenció, hi ha un període d’observació, de recollida d’informació i de vinculació amb els membres del sistema familiar. Es fa una

aproximació a la situació psicosocial de la família per detectar tant els factors de risc del menor i de la família, com les habilitats potencials que es poden fer servir des del sistema familiar mateix com a mecanismes

facilitadors per promoure canvis. Aquesta fase acaba amb l’elaboració d’un pla d’intervenció familiar.

Fase d’implantació del pla d’intervenció familiar

En aquesta fase es posa en marxa el pla d’intervenció familiar dissenyat per a cada un dels casos. La durada d’aquesta fase depèn del ritme de canvi i

d’evolució de cada cas, és a dir, segons quina sigui la valoració de l’assoliment dels objectius plantejats i segons la quantitat i la complexitat d’aquests. Els plans d’intervenció es revisen periòdicament, la qual cosa

dóna lloc a noves propostes d’acord amb l’evolució familiar.

Fase de tancament Aquesta etapa consisteix a preparar el final de la intervenció un cop que

s’han assolit els objectius o bé només s’han aconseguit de forma parcial i no hi ha possibilitat de progressos posteriors. Es tracta de tancar el cas de la

forma més adequada i amb les propostes que es valorin més adients per garantir el benestar dels menors.

FONTS DE FINANÇAMENT

Concert amb l’Institut Mallorquí d’Afers Socials

DADES 2012

Perfil i nombre de famílies ateses

A l’any 2012 el nombre de famílies ateses ha estat de 113 , amb 44 dels casos la intervenció s’inicià a períodes anteriors i, durant el

2012, s’obriren 69 casos nous.

Problemàtiques sociofamiliars més freqüents: Nº

famílies

Pare o mare amb discapacitat 22

Page 20: Memoria conj 2012

20

Discapacitat física 10

Discapacitat cognitiva 12

Menors amb discapacitats

21

Discapacitat física 4

Discapacitat cognitiva 18

Pare o mare amb problemes de salut mental

18

Amb seguiment metge 10

Sense seguiment metge 8

Menors amb problemes salut mental

3

Seguretat o condicions precàries de la vivenda

62

Vivenda inestable 39

Vivenda en males condicions d’habitabilitat 33

Dificultats econòmiques

84

Pare o mare en situació de atur 76

Pares sense prestacions 29

Ingressos insuficients per cobrir necessitats bàsiques 53

Manca d’habilitats pel maneig de l’economia 27

Manca de suport social informal (família, veïns, coneguts...)

25

Pare o mare amb addicció a substàncies tòxiques 19

Amb tractament 9

Sense tractament 10

Menors amb addicció a substàncies tòxiques

5

Amb tractament 1

Sense tractament 4

Parelles en crisis/problemàtica relacional de parella

31

Models de comunicació inadequats.

47

Violència intrafamiliar

45

Violència de gènere 18

Violència filio-parental 6

Violència paterno-filial 25

Rendiment escolar inadequat

70

Nins amb NEE 54

Absentisme escolar 26

Conflictivitat escolar 22

Pares amb causes judicials

22

Cura inadequada de la salut física/emocional dels menors 70

Negligència emocional 51

Alimentació inadequada 26

Manca d’higiene 24

Vestimenta insuficient/inadequada 21

Manca d’atenció/seguiment metge adient 13

Us de disciplina física abusiva/ violència (o sospites)cap al 31

Page 21: Memoria conj 2012

21

menor

Maltractament físic 24

Amenaça de maltractament 19

Deixar els menors fora de casa deliberadament 2

Confinament o restricció física 6

Manca d’habilitats parentals

94

Supervisió deficient dels menors 52

Sobreprotecció dels menors 12

Parentalització dels menors 23

Falta o inconsistència de normes i límits 69

Normes i límits excessius o inapropiats per l’edat dels nins 33

Manca d’estimulació dels menors 30

Història d’abusos sexuals ( o de sospites).

7

Desprotecció davant els abusos 5

Tipologia familiar:

Tipologia familiar segons estructura N. casos

Famílies amb parella de pares biològics 38

Famílies monoparentals 46

Famílies reconstituïdes* 24

Família acollidora (família extensa) 4

Família adoptiva 1

* famílies formades per parelles que aporten al nucli familiar fills de

relacions anteriors.

Menors atesos segons l’edat (comptant tots els menors de cada família):

Any de

naixement

Edat dels menors

*

Nins Nines Total

2012 Menys d’un any 1 3 4

2011 1 any 5 7 12

2010 2 anys 4 6 10

2009 3 anys 6 4 10

2008 4 anys 6 4 10

2007 5 anys 4 6 10

2006 6 anys 3 7 10

2005 7 anys 8 6 14

2004 8 anys 9 14 23

2003 9 anys 15 3 18

2002 10 anys 9 6 15

2001 11 anys 7 4 11

2000 12 anys 9 4 13

1999 13 anys 6 5 11

1998 14 anys 12 9 21

1997 15 anys 2 7 9

1996 16 anys 12 2 14

1995 17 anys 5 9 14

1994 18 anys 4 3 7

TOTAL 127 109 236

Page 22: Memoria conj 2012

22

*Anys que compleixen durant 2012.

Si relacionem aquesta taula amb l’anterior, es pot veure que la població

amb la que s’ha intervingut és força nombrosa, amb un mínim de 416 persones, sols contant pares al domicili i menors ,ja que no és estrany que a les famílies hi hagi altres figures com padrins, pares que viuen a altre

domicili o germans majors d’edat amb els que també s’intervé i que no es comptabilitzen en aquesta memòria.

Accions realitzades

El procés metodològic contempla tres fases, encara que les 113 famílies

ateses no han passat enguany necessàriament per totes elles. Amb algunes se va iniciar el procés a anys anteriors i, amb altres encara no s’ha finalitzat:

- Fase de diagnòstic i coneixement mutu: En aquesta primera fase és

important detectar tant els factors de risc del menor i de la família, com les potencialitats que des del propi sistema familiar es poden fer servir com a mecanismes facilitadors per promoure canvis.

El treball inicial de l’educador familiar és seguir el pla de feina proposat pel

Servei de Menors i aprofundir en el diagnòstic. Aquesta fase finalitzarà amb l’elaboració d’un informe de l’observació realitzada i, si escau, un pla

d’intervenció familiar on quedaran reflectits els objectius a assolir, les estratègies que ho facilitaran, les activitats a desenvolupar i els indicadors que ens permetran avaluar el procés d’intervenció.

Al 2012, hi ha hagut 69 famílies que han passat per aquesta fase.

- Fase d’implantació del pla familiar: es posa en marxa el pla d’intervenció familiar. La durada d’aquesta fase està en funció del ritme de canvi i evolució de cada situació familiar respecte els objectius plantejats.

La intervenció que es realitza pot tenir diferents intensitats depenent de l’evolució esmentada. Aquesta intensitat pot canviar durant el procés,

augmentant o reduint-se. Durant aquest any, hi ha hagut 67 famílies en fase d’implementació.

- Fase de tancament: preparació del final de la intervenció amb una valoració conjunta entre família i professional del que ha estat tot el procés,

emfatitzant les fites aconseguides i posant l’accent en la família com a protagonista del canvi. També, si queden aspectes per treballar, s’ha de preveure la intervenció d’altres professionals de la xarxa i la inserció de la

família en la comunitat. Al 2012 han estat 17 les famílies en les que s’ha treballat aquesta fase, encara que han estat més els casos tancats.

Page 23: Memoria conj 2012

23

VI. INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA A LA UNITAT DE MARES.

DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA.

Aquest projecte ve justificat per dues circumstàncies. En primer lloc, la obertura de la primera unitat externa de mares d'Espanya a Mallorca i, per

una altra, l'experiència de la nostra entitat, tant a programes socioeducatius amb famílies en què hi ha menors en risc, com a projectes

dirigits a la població penitenciària. Així, la creació a Mallorca d'aquesta unitat de mares que planteja un model

innovador, tant en el disseny dels diferents espais com en la concepció del seu règim intern, obre la possibilitat a la nostra entitat de presentar un

projecte en què es conjuga l'experiència adquirida en la col·laboració que des de fa més de deu anys mantenim amb el C. Penitenciari de Mallorca i una altra de les línies importants d'intervenció de l'entitat: els programes

socioeducatius amb famílies.

OBJECTIUS.

L'objectiu del programa és doble, d'una banda es pretén millorar la qualitat de vida i el desenvolupament integral dels menors i, per una altra,

recolzar a les internes en la millora de les seves capacitats maternals i en el seu procés d'inserció social.

POBLACIÓ DESTINATÀRIA.

Internes i exinternes de la unitat externa de Mares de Mallorca i els seus fills.

METODOLOGIA La intervenció socioeducativa realitzada des del programa se defineix a dos

nivells: el familiar i el grupal.

La intervenció familiar se centra en les necessitats i potencialitats de cadascun dels nuclis familiars de la Unitat (mare i fills), definint-se un pla

d'intervenció familiar adaptat a cadascun d'ells, podent-se abordar des d'aquest nivell totes aquelles qüestions referides a la mare, a cadascun dels fills, a les relacions entre ells i amb l'exterior o a totes aquelles derivades

del seu rol matern.

La intervenció grupal s'adapta a les necessitats detectades en el conjunt de mares de la Unitat, a través de grups flexibles depenent de l'objectiu i de la temàtica a abordar.

Page 24: Memoria conj 2012

24

Així, es poden planificar sessions grupals, activitats o tallers amb el grup de mares que viuen a les habitacions d'un mateix corredor i que comparteixen

l'Office, amb mares de tota la unitat que tenen fills amb les mateixes edats i moment evolutiu, altres obertes a aquelles interessades en una mateixa temàtica. També es podran programar activitats obertes a tota la Unitat i

altres dirigides específicament als infants.

FONTS DE FINANÇAMENT.

Subvencions del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Caixa Colonya i Obra Social Bancaja.

DADES 2012

Durant l’any 2012 hi ha hagut un total de 20 mares a la Unitat, essent totes ateses, amb diferents intensitats i accions, des del programa.

Un any més han estat més les baixes de la unitat que els ingressos, ja que han estat 13 les mares que han sortit de la Unitat i sols 4 les que han entrat

durant aquest any.

Respecte als infants, dir que la gran majoria de les mares han tingut un sol fill amb elles a la Unitat, sols han estat tres les mares que n’han tingut dos, encara que moltes d’elles tenen altres fills a fora del centre. També

comentar que, durant l’any, han nascut 4 infants de les dones amb les que hem treballat.

Per tant, comptabilitzant mares i fills, el nombre total de persones ateses des del programa ha estat enguany de 43.

A continuació reflectim amb taules algunes de les característiques de les mares i nins atesos.

- Edat i sexe dels nins atesos

Edat

(a finals 2011)

Núm.

nins

Núm.

nines

Total baixes a UM

durant 2012

0-6 mesos 1 3 4 3

7-11 mesos 1 0 1 1

1any 0 2 2 1

2 anys 0 1 1 0

3 anys 0 3 3 1

4 anys 1 4 5 4

5 anys 3 4 7* 6*

total 6 17 23 16

*S’ha de comentar que 5 dels nins han complit els 5 anys dins de la Unitat.

Page 25: Memoria conj 2012

25

Nacionalitat de les mares

Nacionalitat Núm. mares

Espanyola 10

Boliviana 2

Brasilera 1

Colombiana 1

Mexicana 2

Nigeriana 1

Dominicana 1

Equatoriana 1

Xilena 1

Règim penitenciari de les mares a la UM (de les que queden a finals d’any)

Tipus de règim Núm. mares

Segon grau amb article 100.2 2

Tercer grau 4

Règim de les mares que han sortit de la unitat (en el moment de

la sortida). Núm. mares

Tercer grau a altre comunitat 1

Tercer grau amb expulsió 1

Llibertat condicional 4

Llibertat total 6

Regressió a segon grau 2

Dificultats i problemàtiques

Les dificultats o problemàtiques detectades en les mares, tant respecte a

elles mateixes com en relació a la cura dels infants , ha estat diversa. A la taula que ve a continuació se recullen els aspectes més destacables,

registrant-se més d’una problemàtica o dificultat per a cada una de les mares.

EN RELACIÓ A LES PROPIES MARES

Tipus dificultats Núm. mares

Problemes de salut mental 2

Baixa qualificació formativa i laboral 20

Falta de suport social i/o familiar 11

Addicció a substàncies tòxiques 2

Parelles amb crisis o relacions conflictives 6

Falta d’habilitats de comunicació 9

Dificultats de relació amb professionals de la UM. 7

Dificultats de relació amb altres mares de la UM. 16

Situació legal no regularitzada 9

Dificultats en el control dels propis impulsos 9

Page 26: Memoria conj 2012

26

EN RELACIÓ A LA CURA DELS INFANTS

Dificultats Núm. mares

Hàbits d’alimentació incorrectes 10

Hàbits de son o descans inadients 6

Sobreprotecció dels infants 6

Falta de normes i límits cap els nins o dificultats per

imposar-los

3

Violència física cap els menors 8

Violència verbal cap els menors 13

Falta d’habilitats per donar reforç positiu als nins 11

Falta d’estimulació dels nins o inadequació d’aquesta 10

Desconeixement de l’etapa evolutiva dels nins 11

Poca implicació /participació en les activitats del nin 5

Supervisió incorrecta del nin 6

Dificultats per veure/entendre les necessitats dels infants 9

Priorització de les pròpies necessitats per sobre les dels

infants

10

Accions realitzades

Durant aquest any, sols s’ha contat des del programa amb la intervenció d’una educadora a mitja jornada durant tot l’any, el que no ha permès

desenvolupar totes les accions que se valoren com a necessàries per atendre a totes les mares i als seus fills tal i com està definit al projecte inicial.

Així i tot, el suport de personal voluntari i la constant tasca de priorització i

adaptació des del programa a les necessitats detectades en cada moment, ha permès oferir la millor atenció possible.

Per poder donar aquesta atenció, s’han mantingut al llarg de tot l’any les intervencions de caire individual i les grupals.

A les intervencions individuals s’ha prioritzant en cada moment aquelles

mares amb més necessitat d’aquest tipus d’intervenció, de tal manera que han anat variant al llarg de l’any,així com també la intensitat i dedicació horària a cada una d’elles.

A les grupals, s’han combinat accions obertes a totes les mares i nins de la

Unitat amb altres amb grups tancats, així com també les accions i tallers amb periodicitat setmanal amb altres de caire puntual.

Així, durant l’any s’ha treballat de forma individual amb 17 de les mares, definint uns objectius i una temporalització i freqüència de la intervenció

que ha variat en funció dels continguts a treballar i de la càrrega horària de l’educadora. Habitualment ha suposat tenir un contacte setmanal amb elles de forma individual durant uns mesos, a més d’aquelles accions grupals en

las que participessin, passant després a una freqüència menor per poder anar donant resposta a totes les mares. Amb algunes d’elles s’ha treballat

alternant períodes d’intervenció més intensiva amb altres de menys presència. Amb 8 de les mares s’ha intervingut individualment de forma

Page 27: Memoria conj 2012

27

intensiva durant tot l’any o fins el moment en que sortiren de la Unitat. Amb la resta s’ha treballat de forma més intermitent.

Encara que sols es definí pla de feina amb 17 de les mares, també s’ha donat una atenció individualitzada a la resta, mitjançant les orientacions

puntuals realitzades, habitualment a demanda de les pròpies mares. A més, amb 5 mares s’ha continuat treballant un cop han sortit de la Unitat

en llibertat condicional o total. Per altra banda, s’han realitzat intervencions amb les mares als permisos

fora de la Unitat, tant per demanda de les pròpies mares com per la necessitat detectada per l’educadora.

També s’ha de dir que han estat molts els acompanyaments a mares i nins

a fora de la Unitat, acompanyaments que no sempre estaven programats dins dels plans de feina de cada una però que han estat necessaris per a facilitar el procés de documentació de mares i fills, tràmits als diferents

consolats, processos d’adaptació a escoletes, etc,

Ja passant a les accions grupals, durant el 2012 han estat les següents:

- Taller de control d’estrès. Adreçat a les mares amb més dificultats per controlar les seves reaccions davant situacions que els hi

provoquen tensió i, molt especialment, aquelles reaccions o respostes violentes o desmesurades cap els seus fills. Aquest taller era la continuació de l’iniciat durant l’any passat i va durar fins el mes de

març. A partir d’aquest mes i fins juliol, se continuà amb el grup treballant les seves habilitats per a la resolució de conflictes.

Respecte al treballat en aquest taller, les mares feren un procés positiu. Varen estar receptives i foren capaços d’utilitzar com a model la seva pròpia experiència de vida: el fet d’haver estat filles, la

seva vivència de la criança rebuda i de com sentiren la seva infantesa.

Les mares foren capaços de traslladar la seva pròpia experiència de criança i de reconèixer quines pautes eren apreses i les estaven reproduint, quines pautes eren culturals i positives pels infants i

quines en canvi eren negatives i confonien emocionalment als seus fills.

- Sortides a la piscina. De caire setmanal i adreçades a totes les

mares, amb l’objectiu de millorar el vincle entre mares i fills , així com per oferir als infants de la Unitat espais normalitzats de relació

amb altres nins i contexts. Després de l’estada a la piscina se continuava la sortida amb l’elaboració del sopar entre les mares, també a fora de la unitat.

Durant els mesos d’hivern, la piscina se substituí per diverses activitats socioeducatives i lúdiques. Hi participaren la majoria de

mares de la Unitat amb els seus fills, realitzant-se les sortides setmanals, d’unes 5 hores de durada.

Page 28: Memoria conj 2012

28

La llarga durada d’aquest taller ha permès observar l’evolució positiva que han tingut les mares respecte a la interacció amb els seus fills ,

així com de la supervisió que fan als infants. Les mares, en aquest espai, han aprés a reconèixer les necessitats dels seus fills del contacte amb elles i a l’hora del joc. També ha anat

millorant el temps de resposta cap als nins i l’adequació d’aquestes respostes a l’edat dels seus fills.

- Taller de berenar saludable. També setmanal i adreçat a totes les

mares i als fills . S’ha realitzat a la Unitat, per introduir la fruita i el

menjar saludable a l’hora del berenar , fomentar la col·laboració entre les mares i crear uns moments i dinàmica distesos al pati de la

Unitat. S’ha realitzat durant tot l’any i hi han participat tots els nins i mares

de la Unitat, les activitats han tingut una durada aproximada de 2 hores. La participació de les mares i nins aquest any ha estat major i més

activa que l’any passat. Les mares han participat en el dia del berenar i han assumit tasques , col·laborant amb l’educadora.

Aquest ha estat un espai que les mares han valorat com un bon moment per compartir de forma més espontània, i en el que es rebien inicialment dubtes de les mares en relació a la supervisió,

alimentació o temes escolars dels nins i que donaren lloc a acompanyaments i a treball específic amb mares i fills.

- Taller de comunicació, per millorar les habilitats de les mares en

aquest aspecte. S’han realitzat sessions setmanals d’

aproximadament una hora de durada fins juny. Ha estat continuació del que s’inicià a finals de l’any passat i s’ha obert a totes les mares

interessades. Aquest taller es va estendre, passant de tractar el tema de la comunicació entre les mares, a treballar amb elles per a reforçar el que els nins estaven aprenent en el Taller de Comunicació

i habilitats socials pels infants. La participació de les mares en aquest taller fou, des de l’inici, molt

alta i activa, compartint amb interès entre elles els aprenentatges que els nins anaven adquirint. Les mares aconseguiren identificar les característiques de la

comunicació i la resolució de conflictes que treballaven els nins al seu propi taller.

La valoració general de la participació les mares es molt bona, i la seva actitud adequada.

-Taller de comunicació i habilitats socials pels infants, adreçat a tots els nins de la Unitat, aproximadament a partir de tres anys.

Durant tot l’any , i amb periodicitat setmanal, s’ha treballat amb el grup de nins, sense les mares, la resolució de problemes i la intel·ligència emocional. A partir del mes d’agost aquest taller és

fusionà amb el del berenar saludable a fi d’optimitzar els horaris disponibles per a intervenir a la Unitat.

El procés de cada un dels nins en aquest taller ha estat molt positiu. En aquest espai han pogut compartir les seves vivències amb els

altres nins. La incorporació de pautes de comunicació sanes, la

Page 29: Memoria conj 2012

29

pràctica de la interacció entre iguals, el compartir un espai de conversa i activitats adients a la seva edat, ha permès que

integressin com interactuar correctament amb el grup.

- Taller d’esport, per a treballar els hàbits de vida saludables amb les

mares i donar-les suport en el seu procés de cura personal. S’ha treballat l’activitat física com a complement per aconseguir una millor

qualitat de vida, així com el benestar personal a partir dels hàbits saludables. Hi han participat 7 mares. El taller s’ha realitzat dos cops per setmana i amb dues hores de durada cada sessió. S’ha

mantingut des de maig fins a finals d’octubre, i s’han utilitzat els recursos i instal·lacions esportives municipals.

Les mares que han participat al taller han treballat individualment el definir els seus propis objectius. El nivell d’intensitat i dedicació

també l’han regulat individualment, i se’ls hi ha donat suport i fet seguiment perquè elles, de manera autònoma, se fessin responsables d’aconseguir els seus objectius.

Puntualment, en aquesta activitat hi hagué mares que no gestionaren correctament el temps d’autonomia que se’ls hi va arribar a donar, i

fou necessari reconduir-ho i treballar el tema de la responsabilitat.

- Durant els mesos d’abril a setembre , se realitzaren sortides setmanals a la platja, a parcs i a diferents pobles de Mallorca,

adreçades a totes les mares de la Unitat, amb l’objectiu de que, mitjançant el joc, millorés la capacitat de les mares per conèixer i ajudar als nins a interpretar les seves pròpies emocions.

La valoració d’aquestes sortides és positiva, permetent treballar la cura de les mares cap els infants en diferents moments i situacions.

Les mares, en general, tingueren una participació correcta, però una minoria tingué dificultats per entendre el sentit de l’activitat i per respectar les condicions d’aquesta, així com d’entendre que les

sortides eren un espai beneficiós pels infants, i no una activitat d’esbarjo per elles.

Però llevat aquestes excepcions les mares sempre respectaren els límits que se’ls hi imposaven durant l’activitat, treballant-se posteriorment de forma individual amb qui se valorés necessari.

- A més, durant tot l’any, s’han a anat programant sortides grupals,

de caire més puntual, amb l’objectiu de reforçar el procés de les mares i d’ampliar el contacte de mares i nins amb la comunitat. Aquestes sortides han tingut una durada que ha variat entre les 4 i

les 13 hores i, en una o altre, hi ha participat pràcticament la totalitat de les mares. Durant l’any, s’han dut a terme 21 d’aquest tipus.

Page 30: Memoria conj 2012

30

VII. SERVEI D’ACOMPANYAMENT CAP A L’OCUPACIÓ DE LA

POBLACIÓ PENITENCIÀRIA

DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA

Aquest programa vol donar resposta a la necessitat de suport que tenen les persones que surten del Centre Penitenciari per inserir-se socialment i

laboralment, necessitat constatada a partir de l’experiència de la feina del GREC a la presó des de l’any 1996.

Actualment, aquest programa (mantingut de manera ininterrompuda des de final de 1998) és un itinerari d’acompanyament cap a l’ocupació de la

població penitenciària inclòs dins la Xarxa d’Ocupació del SOIB. Durant el període passat (de l’1 de novembre de 2011 al 31 d’octubre de

2012), les diferents accions del programa han estat implantades per 14 tècnics dividits en tres subequips i que han atès diferents grups de població

executant accions diferents. Un primer subequip ha treballat amb els reclusos que es troben en el segon

grau de tractament penitenciari. El segon subequip s’ha centrat específicament en els reclusos que es troben en el mòdul de joves, també

classificats en el segon grau. Ambdós equips es responsabilitzen de les accions d’intervenció en règim tancat.

El tercer subequip ha atès les persones que ja es trobaven en el tercer grau penitenciari, en llibertat condicional, en llibertat total, amb mesures

alternatives o classificats amb l’article 100.2. Aquest equip de tècnics s’encarrega de desenvolupar les accions en règim obert i semiobert recollides en el projecte del programa.

OBJECTIUS L’objectiu general és atendre integralment a l’usuari per tal de que pugui

superar les barreres que dificulten la seva integració laboral i social, tot partint de l’anàlisi de factors que obstaculitzen aquesta integració,

promovent la inserció laboral i la millora de la seva ocupabilitat.

POBLACIÓ DESTINATÀRIA

Les persones destinatàries del programa són els reclusos i exreclusos del Centre Penitenciari de Mallorca i persones que compleixen o han complit

mesures alternatives. Més concretament: De les accions en règim tancat: reclusos en el segon grau de tractament

penitenciari (règim ordinari) que tinguin proper el pas al tercer grau o a

Page 31: Memoria conj 2012

31

la llibertat (entenent com a proper menys d’un any aproximadament). Els joves que es troben en el mòdul 10 poden participar en les accions

encara que tinguin prevista una sortida més llunyana en el temps. De les accions en règim obert i semiobert: reclusos que estan en el

tercer grau de tractament penitenciari, en llibertat condicional, en llibertat total o bé compleixen o han complit alguna mesura alternativa a

la presó. També s’afegeixen aquí els interns classificats en 100.2 ja que malgrat és un article propi del segon grau, aquest article suposa un règim de vida en semillibertat.

METODOLOGIA

El servei d’acompanyament cap a l’ocupació de la població penitenciària preveu la intervenció dins del centre penitenciari per preparar a l’usuari per a la sortida, així com també el seguiment durant el procés d’adaptació en

sortir-ne, ja sigui en semillibertat o llibertat total, amb la finalitat de millorar-ne les possibilitats d’inserció laboral i social.

Si bé es considera desitjable que els processos es comencin des del règim tancat, els destinataris del programa poden iniciar el contacte i/o el

seguiment en qualsevol situació penitenciària (règim tancat, semiobert o obert).

Una bona part dels usuaris del programa arriben a partir del contacte directe amb els tècnics, atesa la presència contínua d’aquests als diferents

centres penitenciaris. En el cas de l’equip que intervé en les persones que es troben en el segon grau de reclusió, el contacte als mòduls és diari, i en

el cas de l’equip que atén persones en el tercer grau, el contacte es fa en un espai d’informació a la Unitat de Mares i al CIS (Centre d’Inserció Social) com a mínim tres vegades a la setmana.

Per la nostra llarga trajectòria com a servei específic d’orientació d’aquesta

població, hi arriben persones directament. A més, una altra via d’entrada habitual és mitjançant la derivació d’altres professionals, tant dels centres penitenciaris com de recursos comunitaris.

Des d’aquest programa es treballa bàsicament de manera individual amb un

educador que actua com a referent de tot el procés. Es dóna una gran importància a la primera entrevista i a un diagnòstic de necessitats i potencialitats de cada una de les persones que, després dels primers

contactes, estan interessades a iniciar un procés; a més el Servei valora la idoneïtat de la seva demanda i el moment en què es troba. Posteriorment,

es dissenya el projecte d’intervenció individualitzat amb cada persona, en què es marquen els objectius, les estratègies i les activitats necessàries del procés de cada un dels usuaris, i la temporalització corresponent.

Respecte a la intervenció individual podem destacar accions com:

- Espais d’informació als centres penitenciaris i seu del Grec. - Diagnòstic i projecte d’intervenció individualitzat

- Capacitació laboral individual

Page 32: Memoria conj 2012

32

- Seguiment individual durant els processos de recerca i inserció laboral

- Seguiment individual a itineraris formatius - Gestió i seguiment individual de pràctiques en empreses - Mediació amb el centre penitenciari en processos laborals i formatius

- Suport amb aspectes personals, familiars i socials

Aquestes accions impliquen activitats com entrevistes, visites, reunions entre recursos o amb empreses, realització de gestions, acompanyaments presencials a centres formatius, laborals, sanitaris...

També es preveu la intervenció en grup com a part d’aquest itinerari

integrat d’orientació a partir d’accions complementàries establertes en el projecte i en les quals han participat els usuaris que mantenen un procés

educatiu individual. Durant aquest període s’han dut a terme les activitats grupals següents:

- Espai grupal «Treballant el paper» per a joves al mòdul 10 del Centre Penitenciari.

- Activitats de captació activa al mòdul 10 del centre penitenciari - Grups de capacitació laboral i competència prosocial. - Sortides programades.

- Grup de recerca activa de feina en règim obert i semiobert. - Suport a la informàtica

- Suport a la alfabetització i a la formació acadèmica. - Reforç per a l’obtenció del carnet de conduir. - Tallers d’entrenament d’aspectes prelaborals.

L’acompanyament personalitzat i el suport d’un tècnic educador són els

punts clau de la metodologia utilitzada i amb la qual es produeix un procés d’aprenentatge permanent. La persona usuària rep una atenció individualitzada i flexible, sempre adaptada a les seves necessitats i a cada

moment de l’itinerari. Es parteix del principi de participació i d’implicació dels usuaris en totes les activitats del projecte: l’usuari és el protagonista

del seu propi procés, s’acorden amb ell els objectius i s’estableix un ritme comú com una manera de generar dinàmiques de responsabilització.

Aquest procés d’orientació individual amb acompanyaments presencials suposa un increment de les possibilitats d’èxit i d’aprenentatge per a la

persona. La intervenció per a la inserció s’entén de manera global. No es pot dur a

terme un procés de qualitat cap a l’ocupació i la inserció social de la nostra població objectiu sense considerar-lo amb una perspectiva integral.

Així, encara que l’aspecte laboral sigui molt important i condicioni el procés des del primer moment, també s’aborden les dificultats detectades en altres àmbits que afecten i limiten el procés d’inserció de cada usuari i que

habitualment són necessitats prioritàries (aspectes sanitaris, personals, gestions diverses amb les administracions, etc.).

Page 33: Memoria conj 2012

33

Amb la nostra població, els objectius prelaborals referits a la capacitació transversal i a les competències prosocials suposen una estratègia clau cap

a la inserció. Un altre eix de la nostra intervenció és la mobilització i l’articulació de tots

els recursos i serveis necessaris per al procés de cada usuari, la qual cosa implica un important nombre de coordinacions amb recursos molt variats,

tant els que hi ha disponibles al Centre Penitenciari com els de la comunitat. La finalitat sempre és fomentar l’assoliment dels objectius amb la major coherència i efectivitat possible en les intervencions.

Així mateix, cal destacar la feina que es duu a terme des del nostre Servei -

en col·laboració amb el programa Incorpora de La Caixa- respecte al sector empresarial.

Amb la finalitat de millorar les possibilitats d’inserció d’aquest col·lectiu vulnerable, es treballa amb les empreses del nostre territori amb objectius

de sensibilització comunitària, difusió del nostre servei i establiment de relacions de col·laboració laboral (pràctiques en empreses, mediació en

l’ocupació d’ofertes de feina, orientació empresarial, seguiment del treballador...). Cada any contactem amb empreses de diferents sectors relacionats amb el perfil de la nostra població, per oferir el nostre servei i

possibles candidats tant per processos de selecció com per altres alternatives com les pràctiques en empreses.

DADES 2012

Perfil i nombre d’usuaris. El perfil dels usuaris és el que ja s’ha descrit en l’apartat anterior referit als

destinataris del programa.

La població a la que ens dirigim es troba en una situació de vulnerabilitat i desavantatge objectiva com a conseqüència de la seva condició de penat o ex-penat: exclusió del mercat de treball ordinari, dependència del règim

penitenciari, antecedents penals, etiquetatge social i discriminació, limitacions de disponibilitat a règims de semillibertat, desestabilització a la

sortida de presó, necessitat de readaptació a la realitat social, laboral, familiar i personal, etc.

A aquesta condició, hem d’afegir les conseqüències derivades del seu pas per la institució penal i la presència generalitzada de greus problemàtiques

afegides. Durant el període 2011-2012, s’han atès a 433 persones recluses i ex-

recluses durant tot el projecte, de les que 205 han mantingut seguiment amb el programa. Amb les 228 restants s’han dut a terme accions

d’informació i suport, però no han continuat amb el procés bé perquè a aquestes persones els ha estat suficient aquest tipus d’intervenció, o bé

perquè no s’adequaven al perfil i requisits definits en el projecte. Aquest

Page 34: Memoria conj 2012

34

tipus d’atenció de caire més puntual suposa un important volum de feina per a l’equip, però es valora com una eina molt útil per poder donar una

resposta eficaç a l’elevat nombre de demandes d’orientació que es produeixen sobretot a dins del centre penitenciari on difícilment es poden inscriure al SOIB.

Respecte a les característiques concretes de les persones ateses i a

partir de les dades recollides durant el període 2011-2012, podem aportar una descripció detallada i actualitzada de les característiques i variables d’ocupabilitat de les persones beneficiàries d’aquest procés

d’acompanyament, on queden reflectits els principals factors de vulnerabilitat del col·lectiu. Cal aclarir que les dades es refereixen a la

situació de la persona en el moment d’entrada al servei:

EDAT: La gran majoria dels nostres usuaris es continua situant entre els 25 i 44 anys, concretament durant aquest període aquesta franja d’edat s’ha mantingut en un 57%, encaixant amb el perfil general de la nostra

població destinatària. Pel que fa als joves de 18 a 24 anys, també s’ha mantingut registrant-se un 29%, al mateix temps que els majors de 45

s’han quedat en un 14%. SEXE: Un 90% dels usuaris eren homes. Cal destacar el 10% de dones

que hem atès aquest període. Aquest percentatge implica un descens en relació a l’any passat i es torna a situar lleugerament per damunt del

percentatge de dones recluses respecte al total de població penitenciaria tant a nivell nacional (7,8%, desembre de 2012), com a nivell de la nostra comunitat (7,5%, octubre de 2012). Si bé el col·lectiu femení és

molt inferior al dels homes, continua essent un perfil especialment complex que suposa una important inversió d’hores d’intervenció

donades les dificultats que duu associades. TIPUS I GRAU DE DISCAPACITAT: Els principals trastorns o malalties que

són origen de discapacitats reconegudes a la nostra població –de manera independent o combinada- han estat:

- Trastorn de l’afectivitat - Trastorn mental - Trastorn cognitiu

- Malaltia crònica - Trastorn del mecanisme immunològic

- Discapacitat del sistema osteo-articular

NACIONALITAT: La majoria dels usuaris, un 47%, han nascut a les illes

Balears. Els usuaris nascuts a altres comunitats espanyoles (principalment Andalusia i Catalunya) creixen fins al 24% (4 p.p. mes) i

es manté el percentatge de persones estrangeres situant-se a un 28% majoritàriament provinents d’Àfrica. En un nombre significatiu de casos, es tracta de persones sense regularitzar i en molts de casos també sense

cap documentació, fet que impossibilita dur a terme un procés cap a l’ocupació.

VIVENDA: Sols un 20% disposa de vivenda pròpia, bé sigui llogada o en

propietat, mantenint-se aproximat al percentatge del període passat. Un

Page 35: Memoria conj 2012

35

66% compta amb un familiar o amic que l’acull i un 12% no té cap possibilitat de vivenda i en alguns casos recorren a recursos d’acollida.

NIVELL D’ESTUDIS: El percentatge més elevat amb un 27% correspon a

les persones amb graduat escolar. Seguidament vendrien les persones

que tenen el certificat d’escolaritat, es a dir que no varen finalitzar els estudis primaris, amb un 23%, tenint en compte que a aquest

percentatge es podria afegir el 12% que no tenen cap tipus d’estudis (en total un 35% d’usuaris del servei no tindrien ni estudis primaris). Els que tenen l’ESO, es situen en tercer lloc amb un 15%. Per últim, enguany

només hem trobat 4 persones analfabetes. De la mateixa manera cal esmentar les 6 persones que tenen titulació universitària i 39 (un 11%)

tenen un FP. Aquestes dades reflecteixen una evolució ja observada a la nostra població cap a la diversificació de perfils formatius generada per

la manca d’oportunitats laborals per tots els nivells. A més, com resultat de les dificultats per trobar feina, s’ha incrementat la motivació cap a la formació malgrat l’oferta formativa sigui insuficient o no puguin accedir

per no complir amb els requisits exigits.

PERMIS CONDUIR, CONEIXEMENTS INFORMÀTICS I IDIOMES: De manera general podem dir que la població destinatària del nostre projecte presenta importants carències en quant als coneixements

informàtics. Només una minoria sap manejar un ordinador o emprar la xarxa internet en un nivell bàsic, el que suposa un impediment important

per la recerca laboral. Respecte al carnet de conduir, només una petita part dels usuaris té aquest permís i són excepcionals els que també disposen de vehicle. Per últim, és molt infreqüent dins aquesta població

que es conegui un altre idioma diferent del natiu, a excepció dels immigrants amb un bon nivell de castellà. En general, les mancances

econòmiques, les limitacions d’accés als recursos i la manca d’hàbits formatius determinen aquesta situació de desavantatge.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL: Un 38% presenta una història laboral marcada per molts de canvis i inestabilitat (increment respecte a l’any

passat) i un 25% verbalitza molt poca experiència laboral. El nombre de persones que presenta una àmplia experiència laboral s’ha mantingut en un 27%. Un 7% no ha fet feina mai.

TEMPS D’INACTIVITAT: Segons la nostra base de dades, el 41% porta un

temps real d’inactivitat de menys d’un any, mentre que un 32% fa entre 2 i 3 anys que està inactiu. Finalment el percentatge de persones que no han fet feina mai o que fa més de 10 anys que va tenir la darrera feina

és d’un 7%. Aquestes dades coincideixen amb la diversificació dels perfils laborals dels nostres usuaris.

OCUPACIONS PREFERENTS DE DEMANDA: Les principals ocupacions

demandades pels nostres usuaris es caracteritzen per un baix nivell de

qualificació i estar associades a factors de vulnerabilitat: - Picapedrer i peó de la construcció (experiència laboral en aquest

sector que pot suposar la necessitat d’una redefinició de perfil) - Ajudant de cambrer (experiències no contrastables, sense contracte,

ocasionals...)

Page 36: Memoria conj 2012

36

- Ajudant de cuiner - Jardiner i peons relacionats (manca de formació especialitzada)

- Altres: personal de neteja, mosso de magatzem, oficis de manteniment d’edificis, etc.

DISPONIBILITAT GEOGRÀFICA I HORÀRIA: En funció de la dependència del règim penitenciari (limitacions horàries i en certs casos també

geogràfiques), i de la manca de possibilitats de transport privat, els nostres usuaris solen presentar limitacions de disponibilitat geogràfica (Palma o municipis amb transport públic freqüent) i horària (diürn) si bé

ells no solen tenir impediments personals per adaptar-se a qualsevol condició laboral. De fet, la gran majoria verbalitzen l’acceptació de

qualsevol tipus de jornada laboral.

PERCEPCIÓ DE PRESTACIONS: En el moment inicial del seguiment amb el nostre servei, un 65% dels beneficiaris no té cap ingrés econòmic propi però té ajuda de la família, mentre que un 10% ni tan sols té ajuda

familiar. Per altra part, un 15% dels usuaris rep algun tipus de prestació econòmica. Aquestes dades no són representatives de la realitat dels

casos en seguiment ja que sovint comencen a cobrar la prestació o subsidi una vegada iniciat l’acompanyament amb el servei. Així, del conjunt d’usuaris atesos durant el període 2011-2012, un 41% dels

usuaris varen cobrar prestacions o subsidis (14% prestació i 26% subsidi del total d’usuaris)

PROBLEMÀTIQUES SANITÀRIES: Un 52% dels nostres beneficiaris varen

verbalitzar a l’entrevista inicial tenir algun tipus de problemàtica

sanitària. Dins aquest concepte de problemàtica sanitària es consideren malalties físiques com la SIDA o l’ hepatitis, i psíquics, a més de les

addiccions a tòxics. Concretament, un 45% del total de població té algun tipus de problemàtica relacionada amb les drogues i d’aquests un 48%

manifesten realitzar o haver realitzat algun tipus de tractament. Cal dir que el percentatge de persones amb problemàtica sanitària i/o tòxica no

pot reflectir la realitat de la població objectiu ja que en molts de casos les persones entrevistades no volen donar aquest tipus d’informació.

Accions fetes

Les persones ateses als diferents punts d’atenció del Servei durant el període 2011-2012 es distribueixen com segueix:

Punt d’atenció Nombre

usuaris atesos

Horari del servei

Espai d’informació al

GREC.

205

L’horari general d’atenció dels tècnics

és de dilluns a divendres de 8 a 20

hores. Aquest horari és flexible per

poder cobrir les necessitats i

requeriments de cada procés.

Page 37: Memoria conj 2012

37

Espai d’informació al

CIS (Centre

d’Inserció Social de

Mallorca)

143 De dilluns a divendres, de 9 a 13 i de

17 a 19 hores.

Espai d’informació a

l’UM (Unitat de

Mares)

12 De dilluns a divendres, de 9 a 13 i de

17 a 19 hores.

Espai d’informació als

14 mòduls del centre

penitenciari de Palma

328 De dilluns a divendres, de 9 a 13 i de

17 a 19 hores.

Resulta molt difícil explicar de forma resumida la feina que s’ha fet, perquè

la diversitat de les persones ateses i l’aposta per l’abordatge individualitzat han generat distints processos d’inserció, amb diferències significatives quant al tipus d’acompanyaments, a la intensitat i la periodicitat del suport

donat, i als continguts i els objectius de la intervenció.

Les taules que hi ha a continuació són el reflex del volum de feina executat i corresponen només a les 205 persones donades d’alta al SOIB amb les quals s’ha fet un procés de seguiment individual.

Accions individuals més freqüents durant l’execució dels projectes

d’intervenció individual referides a formació i feina:

Nombre usuaris

Accions de diagnòstic 205

Accions d’informació 202

Accions individuals de capacitació i recerca laboral 172

Suport per la realització cursos formatius 114 insercions

formatives

Coordinació amb recursos 172

(1010 accions)

Suport familiar 102

Accions de grup:

Acció Total de

participants

Grup de Recerca Activa de Feina 90

Tallers de capacitació laboral 78

Carnet de conduir 28

Suport a l’alfabetització i formació 51

Suport a la informàtica 27

Reforç i suport a la formació 6

Entrenament aspectes prelaborals 19

Sortides programades en règim tancat i semiobert 58

Espai grupal «Treballant el paper» al mòdul de joves 8

Captació activa joves 29

Pràctiques en empreses 16

Page 38: Memoria conj 2012

38

Durant aquest any i mitjançant la intervenció del nostre servei, s’han aconseguit un total de 50 insercions (contractes laborals i/o altes

d’autònoms),que corresponen a 43 usuaris inserits amb un o més contractes. En aquestes s’ha d’afegir les insercions laborals al règim tancat.

Enguany hem mantingut contacte amb 90 empreses, tant noves com ja conegudes d’anteriors períodes. D’aquestes, amb 55 empreses s’han

realitzat visites i s’ha dut a terme un treball de fidelització assolint una relació fluida. En alguns casos també s’ha realitzat el seguiment d’usuaris

que hi fan feina.

Recursos emprats

Com ja s’ha assenyalat, la coordinació amb professionals, recursos i entitats és fonamental per al desenvolupament d’aquest projecte, ja que la feina

que es fa requereix tots els recursos exteriors disponibles.

Durant aquest període, hem realitzat 1010 accions de coordinació (referides a 172 usuaris) de duració variable i amb diferents recursos comunitaris i/o

penitenciaris.

Per les característiques i el marc d’actuació del nostre programa, cal destacar la relació amb els diferents professionals del Centre Penitenciari, la

Unitat de Mares (UM) i el Centre d’Inserció Social (CIS). A més de les accions de coordinació que formen part dels processos

individuals i es donen de manera contínua segons les necessitats de cada cas, es mantenen els següents espais periòdics de caire més general:

Reunions amb el director del Centre Penitenciari, el CIS i la Unitat de

Mares.

Reunió setmanal amb la sotsdirectora de Tractament del Centre Penitenciari.

Reunió setmanal amb l’equip tècnic del CIS i la UM i altres entitats col·laboradores.

Reunió quinzenal amb l’equip tècnic del mòdul 10 (joves).

Reunions mensuals amb els equips tècnics del mòduls 8 (dones) i 12 (mòdul de respecte).

Reunió mensual amb les diferents entitats que treballen el tema de les drogodependències al Centre Penitenciari (GAD).

FONTS DE FINANÇAMENT

Subvenció Conselleria de Treball i Formació del Govern Balear,

subvenció amb la Direcció General de Salut Publica i Consum del Govern Balear, Subvenció complementaria de Obra Social Sa Nostra i

Page 39: Memoria conj 2012

39

Subvenció de Fundació La Caixa, contracte amb la Cooperativa Jovent i contracte amb l’Associació de Veïns del Rafal Vell.

Page 40: Memoria conj 2012

40

VIII. PROGRAMES INCORPORA I REINCORPORA

Des de l’any 2011, el Grec forma part de la xarxa d’entitats socials Incorpora de La Caixa, amb un tècnic d’orientació d’inserció laboral propi d’aquest programa.

DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA

INCORPORA Incorpora de "la Caixa" és un programa d'intermediació laboral. El seu

objectiu principal és fomentar la integració de persones amb dificultats per accedir al món laboral. Les seves activitats abasten tot el territori nacional i el Marroc.

Incorpora representa un concepte innovador, en unir les necessitats del teixit social i empresarial per assegurar l'èxit de la integració laboral. Per

això s'ha desenvolupat un model de treball en xarxa d'entitats socials i una xarxa solidària d'empreses en el marc de la responsabilitat social

empresarial.

Un element clau d'aquest programa són els tècnics d'inserció laboral. A

través d'ells, s'ofereix a les empreses un servei d'intermediació que proporciona un suport integral. Això se concreta en la presentació del

candidat/a preseleccionat/da i el compromís de realitzar un seguiment del procés d'incorporació, adaptació i manteniment del lloc de treball.

Així, empreses i entitats socials treballen units a través d'Incorpora de "la Caixa", amb l'objectiu comú de facilitar la contractació de persones de

col·lectius desfavorits i potenciar, així, la seva integració social, satisfent alhora necessitats del teixit empresarial.

La Xarxa d'entitats socials que formen part de Incorpora Balears son;

Projecte Home Balears (Entitat Coordinadora)

GREC. Grup Educadors de Carrer i Treball amb Menors

Amadip-Esment. Asociación Mallorquina de Persones amb Discapacitat Intel·lectual

Creu Roja Palma de Mallorca

Societat Cooperativa de Formació Ocupacional Jovent

PREDIF. Federació de Discapacitats Físics de les Illes Balears

Càritas Diocesana de Mallorca i Menorca.

Page 41: Memoria conj 2012

41

Fundació per a Persones amb Discapacitat Illa de Menorca

Fundació Deixalles Eivissa.

REINCORPORA

El programa Reincorpora està lligat a Incorpora i específicament orientat al col·lectiu de població penitenciària. Es tracta de una fase de preparació per afavorir la inserció d’aquesta població.

Mitjançant una entitat social com el GREC i altres entitats formatives, aquest programa duu a terme un itinerari de formació i recerca laboral,

juntament amb la realització d’un servei solidari a la comunitat, amb el seguiment d’un tècnic d’orientació referent, que l’acompanya durant tot el

procés.

La finalitat és la realització d'itineraris personalitzats d'inserció sociolaboral, millorant les competències professionals i valors socials dels participants cap al foment de la seva inserció sociolaboral.

OBJECTIUS

INCORPORA

Fomentar la inserció laboral de persones en risc d'exclusió social.

Contribuïm a la cerca d'oportunitats d'inserció d'aquestes persones i a la sensibilització general.

Formem tècnics en inserció social, que faciliten el procés d'inserció a entitats socials, empreses solidàries i treballadors.

Satisfer les necessitats del teixit empresarial, per tal d'afavorir una bona relació entre la persona i l'empresa.

Fomentar la responsabilitat social corporativa empresarial, i oferim a les empreses un programa d'integració laboral solidari i consolidat que s'ajusta a les seves necessitats.

Impulsar la col·laboració entre empreses, institucions públiques i societat.

REINCORPORA

El programa té com a objectiu la realització d'itineraris personalitzats d'inserció sociolaboral, a partir d'un pla individual prèviament pactat, que contribueixen a la millora de les competències professionals, faciliten el

desenvolupament de valors i aplanen el camí cap a la integració laboral en l'empresa.

Page 42: Memoria conj 2012

42

POBLACIÓ DESTINATÀRIA

INCORPORA

Els principals destinataris del programa Incorpora, són les persones amb dificultats especials per accedir al món laboral: persones amb alguna mena de discapacitat, persones amb trastorn mental i persones en situació o en

risc d’exclusió social (joves, majors de 45 anys, immigrants, aturats de llarga durada, o persones privades de llibertat )

Per una altra part, aquest programa també es dirigeix a les empreses, a les que oferim un programa de responsabilitat social empresarial (RSE) en

integració laboral amb un servei integral. La RSE repercuteix positivament en l'empresa, ja que projecta una imatge de preocupació pels problemes

socials que impacta de manera positiva entre els treballadors i els accionistes, com també al consumidor i a l'opinió pública, i aporta un valor

afegit a l'empresa. REINCORPORA

Interns de centres penitenciari que es troben en la fase final de la seva condemna.

METODOLOGIA

INCORPORA

Conscient que el treball ofereix a les persones l'oportunitat de desenvolupar-se, el programa Incorpora ofereix un servei personalitzat d'intermediació entre l'empresa i el futur treballador o treballadora. Aquest

servei es duu a terme mitjançant un orientador laboral, amb suport de la resta d’orientadors i entitats de la xarxa. Proporcionant assessorament i

suport per optimitzar el procés d'incorporació al lloc de treball.

La metodologia de treball d’aquest servei es concreta en:

Suport previ i seguiment en la contractació.

Assessorament sobre diferents tipus de contractació: avantatges fiscals i laborals i clàusules socials.

Informació i sensibilització dels responsables de RRHH en matèria d'integració laboral de col·lectius vulnerables.

Elaboració d’un pla d’acció amb les empreses: concreció d’actuacions i territori

Reconeixement de les millors actuacions del sector empresarial en matèria d'integració laboral de col·lectius vulnerables.

Page 43: Memoria conj 2012

43

Construcció de ponts de diàleg i col·laboració amb entitats socials del territori, així com la possibilitat de treball en xarxa en l'àmbit

nacionalitat.

REINCORPORA

El programa Reincorpora suposa el desenvolupament d’un itinerari d'integració sociolaboral de 6 mesos de durada que es desenvolupa a través de les següents etapes:

Formació-servei

Reincorpora es basa en el concepte d'aprenentatge-servei, una proposta educativa que suma intencionalitat pedagògica i utilitat social. Conjuga la

formació en oficis i les actuacions de servei a la societat, fomentant competències, habilitats i valors, al mateix temps que promou la participació social i el compromís cívic.

La col·laboració i implicació dels centres penitenciaris, els centres de formació i les entitats socials en aquesta primera fase de l'itinerari, permet

desfer falses imatges, donar valor a l'esforç i comunicar a la societat integració i solidaritat activa.

Acompanyament

La participació de les entitats socials, del GREC en aquest cas, és una peça clau del programa. La nostra intervenció es concreta en la preparació dels projectes de servei a la comunitat i l'acompanyament a la persona durant

tot l'itinerari, afavorint el procés de canvi des d'una perspectiva global, ajudant a afrontar tensions emocionals i problemes quotidians i fent la

preparació cap a la inserció socio-laboral

Inserció laboral

L'objectiu final del programa és la integració social i laboral de la persona.

Aquesta integració es concreta a través del programa Incorpora de "la Caixa" que ofereix el seu servei integral d’orientació gratuït.

FONTS DE FINANÇAMENT

Fundació La Caixa

DADES 2012

INCORPORA: Durant el primer any de participació del GREC a aquest programa (2012), el

tècnic d’Incorpora del GREC ha atès a 60 persones. D’elles, es varen inserir laboralment 18 persones.

Per altra part, es varen visitar un total de 56 empreses del nostre territori –amb les corresponents accions de fidelització- i es varen gestionar 19 ofertes de feina.

Page 44: Memoria conj 2012

44

REINCORPORA: Durant la passada edició 2012, es varen dur a terme 2 itineraris de

formació-servei:

- Itinerari d’ajudant de cuina, amb la col·laboració de l’entitat

formativa Alcari Escola de Cuina. Es va dur a terme un servei a la comunitat amb joves del programa d’emancipació i usuaris de serveis

socials, amb un taller de cuina bàsic impartit pels propis participants de Reincorpora. L’objectiu va ser la transmissió de coneixements bàsics de cuina a col·lectius que presentaven aquesta mancança, a la

vegada que es donava un espai d’intercanvi i funció preventiva de conductes de risc.

- Itinerari d’operacions bàsiques de xapa amb la col·laboració de

l’entitat formativa Cooperativa Jovent. Es va dur a terme un servei a la comunitat amb joves alumnes d’un altre curs de xapista, compartint espais de reparació de cotxes i lleure en el taller. Aquest

servei pretenia ser una acció preventiva amb joves en situació de risc, transmetent missatges educatius mitjançant el lligam de la

formació laboral. 31 persones (30 homes i 1 dona) que estaven complint condemna a Palma

varen participar en aquest programa. D’elles, 27 varen aconseguir la seva titulació amb èxit i 9 es varen inserir laboralment durant el programa.

Page 45: Memoria conj 2012

45

IX. PROGRAMA DE REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL I INSERCIÓ

SOCIOLABORAL DE RECLUSOS AMB MALALTIES MENTALS

DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA

En la població reclusa del Centre Penitenciari hi ha un grup de persones

amb problemàtica greu de salut mental, encara que no sempre estigui diagnosticada. A aquesta situació de malaltia mental, s’hi afegeixen unes necessitats específiques pròpies de la població reclusa que dificulten encara

més l’estada a la presó, i sobretot el seu procés inserció social, laboral i familiar.

Aquest projecte pretén atendre aquestes necessitats, millorar la qualitat de vida d’aquestes persones mentre estan al centre penitenciari i facilitar-ne el

procés d’inserció

Aquesta memòria correspon al període de gener a desembre de 2012.

OBJECTIUS

La finalitat del programa és que les persones recluses amb malalties mentals greus millorin quant a qualitat de vida i puguin afrontar unes

millors condicions en el seu procés d’inserció.

POBLACIÓ DESTINATÀRIA

Els destinataris són els reclusos del Centre Penitenciari de Mallorca amb problemes de salut mental, amb un any d’estada com a mínim, en règim de

segon grau.

METODOLOGIA

Aquest projecte pretén atendre les persones recluses que pateixen un trastorn mental greu, i oferir acompanyament i suport respecte a les seves

necessitats específiques provocades per la situació de reclusió i malaltia mental. L’objectiu és millorar la seva qualitat de vida, primerament durant l’estada a presó i posteriorment en el procés d’inserció social.

La intervenció es planteja individualment i en grup a les primeres fases

d’intervenció, i s’amplia en l’àmbit familiar i en la coordinació amb recursos

Page 46: Memoria conj 2012

46

comunitaris a mesura que s’avança en la intervenció del cas. Les fases metodològiques del projecte són les següents:

Fase de prediagnòstic

Derivació de casos susceptibles d’incorporar-se al programa. Acceptació o no dels casos segons els criteris establerts prèviament en el

programa. Observació per aclarir la situació de la persona en relació amb la seva

problemàtica de salut mental.

Emissió del prediagnòstic de la malaltia mental (aproximació) i alta en el programa.

Fase d’intervenció en règim tancat

Observació i establiment del vincle educatiu: mitjançant tutories

individuals i participació de l’intern en activitats de grup.

Elaboració del diagnòstic educatiu i del projecte educatiu individual (PEI).

Execució del PEI de cada usuari a partir del seguiment individual, de les accions en grup planificades i de la mobilització dels diferents recursos del Centre Penitenciari i dels comunitaris que siguin necessaris.

Revisió i avaluació constant del PEI. Preparació de permisos de sortida de presó.

Fase de preparació per a la sortida en llibertat

Seguiment mitjançant tutories individuals. Preparació de permisos de sortida de presó i contacte amb la família.

Contacte amb recursos comunitaris de salut mental. Contacte amb altres recursos comunitaris segons les necessitats de cada

cas (toxicomanies, Serveis Socials…) mitjançant permisos ordinaris,

extraordinaris i flexibilització del règim de vida penitenciari.

Fase d’intervenció en llibertat Seguiment individual mitjançant tutories i acompanyaments.

Intervenció familiar. Activitats socioeducatives

Derivació a recursos comunitaris de salut mental i generals, i seguiment d’aquest procés.

FONTS DE FINANÇAMENT

Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Conselleria d’Afers Socials de Govern Balear, Institut Mallorquí d’Afers Socials,

Ajuntament de Palma, Obra Social Sa Nostra, Fundació La Caixa i Obra Social Bancaja.

Page 47: Memoria conj 2012

47

DADES 2012

Perfil i nombre d’usuaris. Durant l’any 2012 s’ha fet intervenció amb un total de 65 casos, 47 han

passat a la fase de seguiment individual. S’ha fet intervenció amb 26 famílies

Les taules següents mostren el perfil dels 47 dels quals s’ha fet el seguiment durant aquest període:

Edat de les persones ateses:

EDAT Nombre d’usuaris

18-25 anys 12

26-35 anys 13

36-45 anys 14

Mas de 45 anys 8

TOTAL 47

Diagnòstic de malaltia mental de les persones ateses:

Nombre d’usuaris

Trastorn esquizoafectiu 2

Trastorn de la personalitat 8

Esquizofrènia/psicosis 27

Trastorn ansiós/depressiu 1

Trastorn bipolar 4

Trastorn distímic 1

Retard mental 6

No consta- en diagnòstic 4

TOTAL 53*

*El total d’usuaris no coincideix amb el total de diagnòstics, ja que hi ha usuaris amb més d’un diagnòstic.

Història de drogodependència de les persones ateses:

Nombre

d’usuaris

Sí 46

No 1

TOTAL 47

Accions fetes

Page 48: Memoria conj 2012

48

Accions de recollida d’informació per valorar la incorporació o no en el programa dels diferents casos derivats. Hi ha hagut 65 casos derivats

per diferents professionals al llarg del període. De tots aquests, s’ha recollit la informació necessària per mitjà d’entrevistes amb els diferents professionals (metges, treballadors socials, psicòlegs, juristes,

educadors, funcionaris, etc.) per poder valorar-ne l’entrada en el programa. Aquesta tasca implica molt de temps, ja que la informació no

està sistematitzada ni està inclosa en un mateix expedient. Amb 65 s’ha fet algun tipus d’intervenció, i en 47 s’ha fet un seguiment individual.

El seguiment individual dels 47 casos ha tingut una periodicitat diferent per a cada un i segons cada moment en què es trobava la intervenció,

encara que el més habitual ha estat veure els interns individualment dos cops per setmana al Centre Penitenciari i amb una periodicitat molt

intensiva, i fer acompanyaments presencials en els casos en què han sortit en llibertat. Dels casos en seguiment, es té un diagnòstic de totes les àrees vitals i un projecte educatiu.

S’ha fet preparació dels permisos amb 13 persones. Es tracta de

planificar el permís, preparar la família si es considera necessari, acompanyar els usuaris físicament durant aquests dies per fer gestions, donar-los a conèixer recursos i posar-los-hi en contacte, organitzar el

lleure, etc. En definitiva, donar-los suport en les noves activitats de la vida en llibertat que de vegades els comporten una gran càrrega

d’ansietat. Preparació d’una vida en llibertat amb 21 persones. Es tracta de

preparar les persones que es troben a prop de la sortida, de connectar-les amb tots els recursos necessaris (habitatge, salut mental,

economia…), de preparar la família, de planificar les activitats a l’exterior, etc. Amb 4 interns, per poder aconseguir aquest objectiu s’ha acompanyat l’execució de l’article 100.2. Això implica una flexibilització

del règim de vida ordinari, en què mitjançant un pla de feina i d’acompanyament amb l’educador de referència la persona pot sortir per

fer visites familiars, rebre tractament als recursos comunitaris, etc., d’aquesta manera es facilita el procés d’inserció.

Seguiment de 17 persones en semillibertat o llibertat total. 4 persones des de un 3º grau, i 16 en llibertat total. En aquests casos el seguiment i

l’acompanyament pren un caire molt intensiu i afecta totes les àrees vitals. Es tracta de donar-los suport en aquesta nova etapa de retorn al barri, a la família, al carrer, i d’acompanyar-los a posar-se en contacte

amb els recursos comunitaris adients, estructurar de nou el temps i les activitats…

Intervenció familiar adreçada a 26 famílies, amb l’objectiu d’informar-les

i d’ajudar-les a afrontar la malaltia, orientar-les sobre el procés

penitenciari del seu familiar i treballar totes les qüestions necessàries per a la inserció.

S’ha derivat a 32 persones a recursos comunitaris.

Page 49: Memoria conj 2012

49

Les activitats grupals fetes en aquest període han estat diàries, durant les quals han participat un total de 47 persones. S’han fet al context de 2on

grau i de llibertat total Multitaller. La finalitat principal d’aquesta activitat ha estat afavorir un

espai i un context de grup per observar cada un dels interns i per posar en pràctica les diferents habilitats de relació i comunicació treballades

individualment. Algunes de les activitats fetes en aquest espai han estat: videofòrum, manualitats, jocs de taula, pintura, etc. Han participat 47 persones.

Activitats grupals d’ esport. Amb aquesta activitat setmanal s’ha

treballat per combatre els efectes de la medicació, fer exercici moderat i adquirir hàbits de vida saludable, han participat 21 persones.

Taller de manualitats i activitats creatives. S’ha realitzat una activitat

setmanal durant els tres primers mesos. Mitjançant aquesta activitat,

s’ha treballat el desenvolupament de la imaginació i la creativitat, la feina en grup i els hàbits d’higiene. Han participat 10 persones.

Taller de cuina; s’han fet dos grups de 4 hores de duració cada un. En

aquest espai es treballen hàbits d’alimentació, higiene, aprendre a

cuinar.... han participat 13 persones a regim tancat. Un taller s’ha realitzat amb les persones que ja estan en llibertat afegint economia

domestica, i fer la compra. En aquest han participat un total de 12 persones.

Taller d’hort, en aquest espai s’han treballat hàbits de feina, rutines a través de l’activitat d’hort. Han participat 13 persones , un dia a la

setmana durant 3 hores.

Taller d’estimulació cognitiva; s’ha donat un cop per setmana amb un

total de 19 persones, a aquest espai, a través de la lectura, fer puzles, reforç en lectoescriptura,... es pretén treballar aquells aspectes com la

memòria i d’altres que es veuen minvants tant per la malaltia com per la medicació.

Taller de psicoeducació i educació per a la salut. L’objectiu era adquirir adherència al tractament, conèixer la malaltia, afrontar situacions

estressants, aprendre a manejar els efectes secundaris de la medicació, etc. Han participat 13.

Taller d’activitats comunitàries de lleure al mòdul. Es tractava de fer activitats puntuals al lloc on viuen (festes de Nadal, espectacles

musicals…) per tal d’integrar les persones usuàries del programa i la resta d’interns que comparteixen mòdul.

S’han fet 3 sortides programades a l’exterior amb 18 interns. Aquesta activitat s’ha valorat molt positivament, ja que s’han treballat objectius

com contactar amb la realitat exterior, posar en pràctica habilitats personals i socials, recollir informació del funcionament de les persones

ateses en un altre context, etc.

Page 50: Memoria conj 2012

50

Activitats de temps lliure a la comunitat; s’han realitzat activitats de

temps lliure a recursos comunitaris per tal de experimentar amb noves activitats i connectar als usuaris amb aquests recursos. S’ha fet durant un dia a la setmana en el darrer trimestre. S’han beneficiat de l’activitat

6 persones.

Tallers d’habilitats socials i coneixement de recursos comunitaris. Han participat un total de 6 persones. S’han fet visites d’aquells recursos necessaris per a la inserció social, i utilització del transport públic.

Setmanalment, s’han fet reunions de coordinació entre l’equip tècnic i el metge sota la direcció del centre penitenciari i l’equip del programa per

tal de valorar casos, planificar intervencions, etc. També s’han dut a terme reunions de coordinació amb recursos

comunitaris externs tant de salut mental com d’altres per tal de difondre el programa, conèixer canals de derivació i compartir casos.

A més, durant tota l’execució del projecte s’han dut a terme reunions setmanals de coordinació entre el director del programa i els educadors. La

finalitat d’aquestes reunions ha estat fer un seguiment continu del pla d’execució del projecte (tasques de preparació i difusió, coordinació amb la

presó, derivació i acollida de casos, avaluació dels objectius del projecte…). També s’ha fet un control de la intervenció feta amb els interns que es duen en seguiment (de la metodologia d’intervenció i objectius fixats i assolits).

Page 51: Memoria conj 2012

51

X. TALLER DE LLUITA OLÍMPICA I CÀTERING

DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA

El treball socioeducatiu a través d’activitats esportives estructurades és un àmbit que des del GREC es ve treballant de des fa bastants d’anys. L’esport permet treballar en un context estructurat, les habilitats i actituds

necessàries per millorar l’adaptació a la dinàmica escolar o, en un futur, per la seva integració laboral. Concentració, constància i capacitat per a

millorar, responsabilitat, respecte cap els iguals, autocontrol, companyonia, compliment d’horaris i hàbits d’higiene són algunes de les habilitats, actituds, qualitats que es poden treballar amb l’esport.

L’elecció de la lluita olímpica com a nucli central de les activitats esportives

respon a una sèrie de raons:

La lluita és un esport assequible per a qualsevol al·lot o al·lota.

No requereix un número específic de participants o un mínim. Amb dos al·lots/es ja es pot començar a practicar. Aquest fet es

tradueix en què permet una organització més flexible de les activitats ja que no està subjecte a un número determinats de participants.

Possibilitat d’utilitzar les instal·lacions que té la Federació Balear de Lluita Olímpica. Aquestes són instal·lacions de primer ordre i

permetran als al·lots i al·lotes que participin gaudir d’un espai adequat i motivador.

La lluita olímpica permet treballar tant aspectes tècnics com físics

conjuntament. Això pot facilitar el treball amb al·lots i al·lotes amb perfils molt baixos, que responen bé a espais educatius dinàmics.

Possibilitats d’anar més enllà del PISE. En aquells casos d’al·lots i al·lotes que els agradi molt la lluita olímpica, hi ha la possibilitat d’entrenar des d’altres espais i competir. Cal recordar que Balears

té un nivell excel·lent de lluita olímpica i aquesta especialitat esportiva (al igual que d’altres) ofereix un itinerari formatiu reglat

per ser monitor en el futur.

OBJECTIUS

Potenciar el desenvolupament personal i social del jove perquè pugui afrontar les dificultats d’inserció social i laboral.

Adquirir i reforçar la formació bàsica dels menors que els capaciti per afrontar la vida activa amb autonomia.

Adquirir els coneixements i les habilitats necessaris per inserir-se en el

mercat laboral.

Page 52: Memoria conj 2012

52

POBLACIÓ DESTINATÀRIA

Joves de 13 a 17 anys amb fracàs escolar; manca d’habilitats socials i/o d’actituds necessàries per a una futura incorporació laboral, i pèrdua de la motivació per aprendre.

METODOLOGIA Cal destacar que el treball es planteja sempre de forma conjunta entre

l’educador del taller i el professional de referència que deriva el menor, el qual ho fa amb uns objectius clars que marcaran la intervenció des del

taller.

El principal criteri metodològic d’intervenció és personalitzar-la a partir de l’elaboració d’un pla d’intervenció individualitzat. Això implica coordinar-se amb el professional de referència a fi de valorar l’adequació del projecte a

les mancances del menor, les prioritats de treball i el moment convenient per a una possible derivació a altres recursos formatius o d’inserció.

Fer que els al·lots se sentin responsables del taller és una altra estratègia metodològica important.

A més, l’assemblea és una altra eina fonamental perquè funcioni

l’autoregulació del taller. En aquesta reunió de grup s’estableixen les normes del taller i es pacten els aspectes essencials per a un bon funcionament. A partir de l’assemblea, l’educador intenta regular el grup i

fer que es respectin els acords pactats.

Una reunió setmanal entre l’educador del taller i el director de programa permet valorar i reajustar les diferents intervencions.

FONTS DE FINANÇAMENT Subvencions de l’Obra Social Sa Nostra, Conselleria d’Educació del Govern

Balear i Ajuntament de Palma.

DADES 2012

Perfil i nombre d’usuaris

Nombre d’usuaris atesos:

Taller de lluita

Olímpica

Taller de

càtering

Total

Total de joves atesos 12 5 17

Page 53: Memoria conj 2012

53

Activitats realitzades i nombre de participants

ACTIVITATS N. BENEFICIARIS

PER ACTIVITAT

Sessions de suport escolar 17

Taller de sexualitat 11

Taller de música 11

Taller de jocs 10

Entrenament a la platja 8

Sessions de Lluita (escalfaments,

revisió de la sessió i higiene

personal)

12

Desplaçaments 12

Realitzar menjars 5

Planificació de tasques 17

Assemblees 17

Tasques de neteja 5

Sortides lúdiques 15

Tutories individuals 17

Visites familiars 5

Page 54: Memoria conj 2012

54

XI. ASSOCIACIÓ, JUNTA I COMISSIONS, I FORMACIÓ

JUNTA DIRECTIVA

La junta directiva, durant aquest any, ha centrat la seva reflexió en dos

temes: el seu rol dintre de l’associació i els criteris d’actuació política que hem de tenir. En ambdós casos s’ha redactat un petit document. El primer s’ha integrat al document “marc de direcció de l’entitat” elaborat per l’equip

de directors i coordinadors del GREC.

Respecte al seguiment del dia a dia han tingut especial pes en les reunions les informacions sobre la situació de tresoreria de l’entitat (degut als

endarreriments dels cobraments de contractes i subvencions, durant varis mesos no s’han pogut pagar a temps les nomines del personal) i les que tenen a veure amb la preocupant situació de degradació progressiva del

nostre sector (contractes a la baixa, subvencions minvades, posicionament de les entitats socials, etc).

PLA ESTRATÈGIC

L’objectiu d’aquest informe és donar compte del que s’ha fet per assolir les metes apuntades en el pla estratègic. Deixam constància del realitzat des

de gener a desembre de 2012. No és una avaluació, pretén servir de base per poder revisar el conjunt del pla estratègic. Farem un repàs breu objectiu per objectiu:

Línea estratègica I. Analitzar, pouar, furgar en els pressupòsits -

(axiomes no contrastats i donats per bons; creences internalitzades...) - de la tasca educativa que es realitza en els programes del GREC.

Objectiu 1.1.: Individuar, determinar els pressupòsits bàsics que fem

servir en la nostra tasca educativa i en els diferents programes.

Objectiu treballat l’any passat.

Objectiu 1.2.: Sotmetre a crítica les pròpies senyes d’identitat a la

llum de les necessitats, expectatives i drets dels subjectes empobrits – infants i joves en dificultat social; adults responsables de fets delictius; dones soles amb càrregues familiars ...- a qui es dirigeix la

nostra acció

S’ha mantingut durant tot l’any el mateix equip de treball format per membres de cada programa.

El primer que férem fou sintetitzar els pressupòsits que se’n deriven de les entrevistes als professionals i usuaris. El resultat fou un

document/resum dels professionals i entitats, i un document/síntesi dels usuaris.

Page 55: Memoria conj 2012

55

Un cop acabada aquesta fase estàvem en condicions d’afrontar el segon objectiu d’aquesta línia estratègica: Sotmetre a crítica les pròpies

senyes d’identitat a la llum de les necessitats, expectatives i drets dels subjectes empobrits – infants i joves en dificultat social; adults responsables de fets delictius; dones soles amb càrregues familiars...- a

qui es dirigeix la nostra acció.

Hem realitzat unes sis sessions en que hem discutit axioma per axioma. Hem parlat sobre la seva validesa, la problemàtica que planteja i, en alguns casos, hem fet propostes de futur. Ha estat una discussió

seriosa, a vegades apassionada, resultat de la qual han sortit dos documents: un resum de tot el procés d’elaboració i discussió. El segon

document és una síntesi de la recerca i discussió dels axiomes del GREC.

Constatar que cada passa d’aquesta línia s’ha realitzat en el temps previst. Dir també que s’ha mantingut un equip bastant estable que ha

seguit aquesta qüestió. Hores d’ara hem presentat un i altre document a la consideració de la Junta Directiva i de l’Equip de Direcció. Esperam la

seva deliberació per saber com afrontar l’objectiu 3: Rectificar o ratificar els pressupòsits que fem servir i proposar-ne de nous.

Línea estratègica II.- Elaborar un pla de creixement: Determinar les possibilitats i límits de creixement de l’entitat.

Objectiu 2.1.: Establir criteris de creixement de l’entitat: Determinar les possibilitats i límits de creixement de l’entitat.

El treball d’aquest objectiu es féu durant el 2011.

Objectiu 2.2.: Destriar entre les moltes línies assenyalades en el diagnòstic – salut mental; centres de dia; treball de mediació amb adults responsables de fets delictius; dones soles amb càrregues

familiars; joves abusadors; centre de dia per infants; altres que poden sorgir…- els projectes que cal elaborar i quins es posaran en marxa.

El treball d’aquest objectiu es féu durant el 2011.

Objectiu 2.3.: Avaluar les infraestructures necessàries per poder dur

a terme el pla de creixement, dotant a l’entitat de les infraestructures adequades per realitzar la seva tasca professional.

L’any 2012 només s’han fet petites reformes a la llar de la Vileta.

Objectiu 2.4: Ampliar les línies de finançament privades i/o crèdits per tal de créixer responsablement i, alhora, mantenir els nivells de

qualitat en la intervenció.

Durant el 2012: només s’han mantingut els préstecs aconseguits l’any

2012 amb les entitats financeres. S’ha prioritzat la feina en aquesta línia per a l’any vinent tant a l’equip de direcció com a la junta directiva.

Page 56: Memoria conj 2012

56

Objectiu 2.5: Articular una política d’aliances amb entitats, privades i publiques, per tal de créixer de forma coherent i solidària.

Aquest any hem abordat les qüestions sobre les xarxes que deixàrem l’any passat: la pertinència d’accions conjuntes amb altres entitats i la

nostra posició respecte al Tercer Sector. (També mancava abordar el tema de la relació amb les diferents administracions. Aquest encara

resta pendent). A més hem continuat donant voltes a la qüestió de les xarxes i han

sorgit diverses preocupacions: el lideratge de les xarxes; la separació que es va produint entre entitats i treballadors.

En una primera reflexió constatàrem respecte les accions conjuntes, que

ara com ara el poc que proposam costa fer-ho. Per tant, entenem que no és el moment per anar molt més enllà.

Respecte al tercer sector, de moment no ho prioritzarem, més be convindria que estigui desactivat fins que es consolidi bé l’EAPN.

(Hi ha un document on es recull la reflexió de l’equip de direcció).

Línea estratègica III. Millorar l’organització i la gestió del GREC

Objectiu 3.1.: Plantejar el mode i manera de facilitar la promoció professional dels treballadors del GREC.

El treball d’aquest objectiu es féu durant el 2011.

Objectiu 3.2.: Impulsar la signatura d’un conveni col·lectiu del nostre sector professional a les Illes Balears.

Durant el 2012 s’han realitzat varies reunions amb les entitats, en un principi la decisió va ser la de constituir la patronal i negociar un

conveni col·lectiu autonòmic. Amb la nova normativa laboral i el nou escenari legislatiu (on els convenis d’empresa tenen prioritat sobre els

altres i ningú sap com interpretar la normativa, plena d’ambigüitats i contradiccions) es decideix no fer cap moviment. Ens veurem totes les

entitats al manco cada sis mesos per posar en comú totes les informacions i moviments que es vagin realitzant, tant a nivell d’entitats com a nivell estatal.

Objectiu 3.3.: Elaborar un projecte de voluntariat clar, ordenat i amb

un funcionament fluït pel que fa a les demandes, acolliment i seguiment dels voluntaris

Durant el segon semestre de l’any s’ha iniciat l’elaboració del projecte de voluntariat de l’entitat. Partint d’un guió del projecte, a on es

contemplaven tots els aspectes a definir per elaborar un bon pla, es recolliren, en primer lloc, les aportacions de l’equip de direcció i coordinació a cada un dels punts. A partir d’aquestes aportacions, es

Page 57: Memoria conj 2012

57

definí el concepte de voluntariat i la necessitat , en general, que d’aquest té el GREC. També es concretà fins quin punt ha d’arribar la

captació de voluntaris i la seva formació. A més, a fi de millorar la gestió del voluntariat, s’acordà unificar en una

sola figura tot el procés de selecció i acollida dels voluntaris que arriben fins el moment en que s’incorporen a un programa.

Per la seva part, els equips dels programes definiren quins son els perfils/necessitats de voluntariat a cada un d’ells, acordant-se a cada un

dels equips un responsable d’anar actualitzant aquestes necessitats amb la persona que realitza l’acollida dels voluntaris, per així agilitzar i

millorar el procés d’entrada als programes.

Així i tot, queden encara moltes qüestions per definir (compromís, comunicació, seguiment, acollida a cada programa, fidelització, reconeixement, desvinculació,..) que s’abordaran, durant l’any 2013,

amb una comissió de feina format pels professionals de la casa que n’han mostrat interès.

Objectiu 3.4.: Difondre adequadament la tasca de l’associació. Objectiu previst per l’any 2013.

Objectiu 3.5.: Tancar el pla de qualitat de la nostra entitat (tant

gestió central i direcció, com programes) preparat per a la seva certificació.

Durant aquest any s’ha avançat en el pla de qualitat de l’entitat, a més de realitzar les accions necessàries per millorar les diferents qüestions

detectades a les auditories externa i interna realitzades a la Llar i a direcció, gestió i administració; els programes de PTSMO, Educadors Familiars, Inserció laboral a presó i Emancipació tenen ja la

documentació necessària i el disseny dels processos per a ser inclosos dins la propera auditoria interna.

Al 2012 s’han tornat a realitzar els qüestionaris de satisfacció d’usuaris dels programes que ho tenien previst.

Per acabar, deixar constància que durant l'any 2012 s'ha elaborat el Pla

d'Igualtat de l'entitat, a on se declara el compromís del GREC en l’establiment, desenvolupament i manteniment de polítiques que integrin la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes, sense que es pugui

donar lloc a discriminació directa o indirecta per raó de sexe. De la mateixa manera al Pla es manifesta la voluntat d’adoptar les mesures necessàries

per a aconseguir i mantenir la igualtat real en el si de l’entitat, establint el criteri d’igualtat entre dones i homes com un principi estratègic de la política corporativa i de recursos humans.

A més de la implantació del Pla d’Igualtat, se proposa crear a l’entitat la

figura del responsable d’igualtat, encomanant-li la funció de vetllar per compliment i seguiment del pla, així com la de recollir i donar resposta a

Page 58: Memoria conj 2012

58

les queixes o sol·licituds que el personal de la entitat pugui fer al respecta de la implantació i aplicació de les diferents mesures.

Els objectius generals del Pla d'Igualtat que s'ha elaborat són:

- Concretar en mesures detallades els valors de l’entitat a favor de la

igualtat, la no discriminació i la integració.

- Prevenir i eliminar, en el seu cas, qualsevol circumstància o pràctica

que generés discriminació per raó de sexe.

- Prevenir i, en el seu cas, canalitzar i resoldre els casos d’assetjament

dins de l’entitat.

- Afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar.

PARTICIPACIÓ A XARXES

Aquest any la nostra entitat ha tingut una presència activa en diferents espais de participació social:

EAPN Xarxa per a la Inclusió Social. L’EAPN agrupa entitats de les Illes

que treballen amb diferents col·lectius en risc d’exclusió social per millorar

els mecanismes de relació entre les entitats i servir d’interlocució davant les

administracions a l’hora de defensar els interessos dels col·lectius més

desafavorits. S’ha format part de la Junta Directiva de l’EAPN i, a més, s’ha

participat en diferents comissions:

Comissió Conveni Col·lectiu i Patronal d’Acció Social de les Illes Balears. S’han dut a terme diverses reunions amb

altres entitats del sector interessades en la creació d’una Patronal i s’estan posant els mitjans i recursos per constituir una futura Patronal d’Entitats d’Acció Social a les Illes Balears.

A final d’any varen decidir, degut a l’ambigüitat i contradiccions de la legislació i a la inestabilitat del moment veure’ns nomes

cada sis mesos, amb l’objectiu de fer seguiment del conveni estatal i de les decisions que han pres les entitats sobre condicions laborals.

Comissió Polítiques Socials: Aquest 2012 des de la comissió

s’han dut a terme el Informe de Pressuposts Socials per a l’any

2012 del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, a fi d’incidir en l’anàlisi dels retalls de

pressupost i d’accions dins l’àmbit social i de les seves conseqüències, tant per les persones en risc d’exclusió social

com per les entitats socials que s’adrecen a aquest col·lectiu.

Comissió Codi Ètic: Continuant amb la tasca iniciada l’any

anterior, durant aquest s’ha consensuant un codi ètic amb

totes les entitats de la Xarxa que serà vinculant per aquestes.

Page 59: Memoria conj 2012

59

Comissió de Treball: per tal de fer arribar a la Conselleria de

treball les necessitats dels col·lectius vulnerables que es troben

en processos de recerca de feina.

FEIAB, Federació d’Entitats d’Infància i Adolescència de Balears. Esta

xarxa, constituïda per les entitats que gestionen centres residencials de

protecció de menors, té una llarga trajectòria, són entitats molt properes i

que tenen els mateixos desafiaments que nosaltres. El GREC ha participat a

les comissions d’adolescència, la de formació i la recentment creada

d’emancipació a més de donar suport a la gestió.

Consells socials penitenciaris. En aquests consells hi participen

representants de l’Administració penitenciària, entitats socials i

organitzacions no governamentals presents en l’àmbit penitenciari. És un

òrgan consultiu que dota d’estabilitat la interlocució i la participació de les

entitats, i és una oportunitat per transmetre les necessitats detectades i no

cobertes del col·lectiu amb el qual treballem. Les funcions d’aquests consells

són aportar informació i afavorir la coordinació entre entitats i institucions

penitenciàries, proposar estratègies conjuntes, coordinar actuacions

d’entitats, fer propostes sobre política social penitenciària, etc. S’ha

participat al Consell del Centre Penitenciari de Palma i al Consell Social

penitenciari del CIS i Unitat de Mares. Els temes més treballats son la

coordinació entre entitats, la proposta d’activitats als centres penitenciaris,i

les necessitats dels immigrants sense regularitzar que es troben al centre

penitenciari.

FESSMM, Federació d’Entitats i Serveis de Salut Mental de Mallorca.

Aquesta xarxa esta constituïda per entitats i serveis que treballen amb

persones amb malaltia mental. Son entitats properes i que es troben amb

les mateixes dificultats per poder atendre i donar serveis a aquest col·lectiu.

Durant el 2012, s’ha continuat fent arribar a les administracions les

necessitats d’aquest col·lectiu, per tal d’anar creant una xarxa bàsica de

serveis. Es va promoure la creació d’una Mesa Parlamentària a l’àmbit de la

Salut Mental, que finalment es dugué a terme i la Federació hi ha participat

d’una manera activa.

Page 60: Memoria conj 2012

60

XII. FINANÇAMENT DE L’ASSOCIACIÓ DE L’ANY 2012

QUADRE RESUM

INGRESSOS 2.241.312,50

SUBVENCIONS CAPITAL 15.298,19

TOTAL FINANÇAMENT 2.256.610,69

DESPESES 2.241.914,77

INVERSIONS 15.298,19

TOTAL FONS APLICATS 2.257.212,96

EXCEDENT (INGRESSOS-DESPESES) -602,27

FONTS DE FINANÇAMENT

INGRESSOS EDUCADORS DE CARRER (INCLOU CASAL

JOVES ARTA) 370.207,52

MINISTERIO DE SANIDAD, SERVICIOS

SOCIALES E IGUALDAD 40.889,43

CIBERCAIXA (EAPN I ESPIRAL) 41.718,97

AJUNTAMENTS DE MALLORCA 231.528,26

INGRESSOS ENTITATS PRIVADES 56.070,86

INGRESSOS PER A LA LLAR FUNCIONAL

490.957,98

MINISTERIO DE SANIDAD, SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD 177.646,98

IMAS 313.296,00

ALTRES INGRESSOS (USUARIS) 15,00

INGRESSOS PER A EMANCIPACIÓ

169.085,76

MINISTERIO DE SANIDAD, SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD 37.000,00

GOVERN BALEAR 16.000,00

IMAS 116.085,76

INGRESSOS PER A EDUCADORS FAMILIARS

435.740,15

IMAS 435.740,15

INGRESSOS INTERVENCIO SOCIOEDUCATIVA A LA

UNITAT DE MARES 21.151,79

MINISTERIO DE SANIDAD, SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD 18.685,94

CI JOVENTUT I IGUALTAT 465,85

CAIXA COLONYA 2.000,00

INGRESSOS PER AL SERVEI D’ACOMPANAYMENT PER A

LA INSERCIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ

PENITENCIARIA (INCLOU REINCORPORA I AJ BEQUES

RECLUSOS)

536.222,41

GB TREBALL I FORMACIO 506.808,50

Page 61: Memoria conj 2012

61

GB CONTR BEQUES USUARIS 6.987,20

SA NOSTRA 2.074,28

REINCORPORA LA CAIXA I JOVENT 19.670,00

INGRESSOS PRODUCTES TALLER 682,43

INGRESSOS PER ALS TALLERS DELS PISE

26.625,13

GB EDUCACIO 8.270,00

AJUNTAMENT DE PALMA 16.650,00

FUNDACIO SA NOSTRA 1.115,13

CLIENTS TALLERS 590,00

INGRESSOS PER INCORPORA 41.676,52

OBRA SOCIAL LA CAIXA 41.676,52

INGRESSOS PER A INTERVENCIO SOCIOEDUCATIVA

PER A RECLUSOS AMB MALALTIES MENTALS 124.675,01

MTAS 28.546,00

GB AFERS SOCIALS 40.000,00

IMAS 14.414,40

AJUNTAMENT PALMA 2.500,00

FUNDACIO SA NOSTRA 7.269,36

OBRA SOCIAL CAJA MADRID 31.891,35

CLIENTS SALUT MENTAL 53,90

ALTRES INGRESSOS DE L’ENTITAT

40.268,42

QUOTES SOCIS 4.210,00

SUBVENCIONS ASSOCIACIO 1.000,00

DONACIONS 2.247,00

INTERESSOS BANC 108,65

ABINTESTATOS HISENDA 17.261,26

INGRESSOS EXTRAORDINARIS 396,19

SUBV CAPITAL TRASPASSADES EXER 13.884,91

EXCES PROVISIONS 1.160,41

TOTAL FINANÇAMENT

2.256.610,69

APLICACIÓ DE FONS

COMPRES BENS DESTINATS A L'ACT 40.413,21

ARRENDAMENTS 40.164,59

REPARACIO I CONSERVACIONS 21.778,77

PROFESSIONALS INDEPENDENTS 10.382,98

ASSEGURANCES 7.149,17

SUBMINISTRAMENTS 12.694,00

ALTRES SERVEIS 38.789,19

TRIBUTS 817,68

DESPESES PERSONAL (INCLOU DOTACIO PER A PROVISIONS PER A INDEMNITZACIONS I DESPESES LOCOMOCIO) 1.957.117,51

AJUDES METALIC, DESPESES PER ACTIVITATS I ALTRES 43.390,53

DESPESES FINANCERES 53.059,97

AMORTITZACIONS I PERDUES PROCEDENTS DE L'INMOBILITZAT 16.157,17

Page 62: Memoria conj 2012

62

TOTAL DESPESES 2.241.914,77

INVERSIONS (LOCAL PER USUARIS I

EQUIPAMENTS)

15.298,19

TOTAL FONS APLICATS ANY 2012 2.257.212,96