MEMORIA INFORMATIVA I JUSTIFICATIVA DEL PLA DE MILLORA … · 2020-06-03 · destinen a usos...

Ajuntament de Viladecans

2a MODIFICACIÓ DEL

PLA DE MILLORA URBANA PER A LA CONCRECIÓ D’USOS

AL SECTOR CENTRE DE VILADECANS

Memòria

DES 2019

uPlan

2a Modificació del PMU d’usos del sector centre de Viladecans. Memòria.

1

INDEX 0. Introducció ...................................................................................... ...........2 1. El marc legal .................................................................................... ...........4 1.1. Legislació aplicable.... ........................................................................ ...........4 1.2. Legislació urbanística.... .................................................................... ...........4 1.3. Legislació sectorial.... ........................................................................ ...........4 1.4. TUC.... .................................................................................................. ...........4 2. L’àmbit territorial ........................................................................... ...........5 3. Instruments d’ordenació ................................................................ ...........6 4. Justificació i criteris d’ordenació .................................................... ...........6 5. Usos condicionats i mesures específiques ambientals............................15 Annex: Taula 1 ................................................................................................ .........19 Correspondències dels usos establerts pel Pla de Millora Urbana amb la Normativa d’Usos del PGM Annex: Taula 2 ................................................................................................ .........20 Resum de condicions, regulació de les implantacions segons tipus d’establiments i zones. Taula 3. Comparatiu planejament vigent i proposat.................................21 Annex: Plànols ................................................................................................ .........22


2

0. INTRODUCCIÓ El Pla de Millora Urbana per a la concreció d’usos al sector Centre de Viladecans fou aprovat definitivament en data 25 de setembre de 2008. Els seus objectius i determinacions eren:

Potenciar l’activitat comercial i cívica al sector prioritzant certs àmbits o carrers que per la seva tradició, ubicació o urbanització podien assolir el caràcter d’eix comercial, centre comercial urbà, però que, en canvi, urbanísticament no tenien identificada aquesta singularitat

Classificar els carrers en 3 àrees diferenciades: l’àrea de centralitat comercial, l’àrea de subcentralitat comercial i l’àrea de proximitat comercial. Per a cada àrea es determinaren una sèries d’usos admesos, prohibits i condicionats.

Posteriorment, transcorreguts uns cinc anys des de la seva aprovació, es va redactar una modificació del pla de l’any 2008 per tal de precisar alguns dels aspectes sense alterar els objectius principals. Aquests aspectes eren els següents:

Assignar a l’àrea de subcentralitat comercial una sèrie de carrers que en el “Pla de Millora Urbana per a la concreció d’usos al sector Centre de Viladecans” eren de centralitat comercial, com són: el tram del carrer de Sant Marià entre c/ Sant Antoni i c/ Salvador Baroné, el carrer de Federico Garcia Lorca, el tram de carrer Jaume Abril entre c/ Onze de Setembre i plaça de les Palmeres, el tram del carrer Major entre c/ de Pi i Margall i la plaça Primus i el tram del carrer de les Sitges entre c/ Àngel Guimerà i Rambla Modolell.

Ampliar els usos en l’àrea de centralitat comercial com són: els serveis professionals (acadèmies, gimnasos, consultoris, immobiliàries, assegurances, gestories, administració de finques i empreses de gestió laboral).

Crear una nova àrea, l’àrea de centralitat comercial prioritària, l’àmbit de la qual és exclusivament el tram de la Rambla Modolell entre c/ Sant Sebastià i c/ Sitges i el tram del carrer de Dr. Reig entre la plaça de les Palmeres i c/ Doctor Auguet i on són admissibles únicament els usos d’establiments comercials, botigues de conveniència, restauració i serveis personals.

El document de la modificació va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona el 13 de març de 2013. Encara uns anys més tard, en el moment actual, s’ha valorat la necessitat de redactar una nova modificació per tal de millorar i reforçar les directrius establertes en el pla d’usos vigent, i adaptant-lo a les necessitats actuals. El contingut i abast de la present modificació del PMU no altera, doncs, ni el model ni l’estructura general determinada en el document vigent, sinó que el completa i perfila pel que fa a la distribució d’usos admesos, compatibles i prohibits en les diferents àrees comercials. Es tracta, per tant, d’una 2a modificació del document del PMU de 2008, redactada també per iniciativa de l’ajuntament de Viladecans, i l’àmbit d’aplicació de la qual és el mateix que el definit en els documents anteriors.


3

Els objectius de la present modificació són, en resum: • Mantenir com a objectiu principal la potenciació de l’activitat comercial i cívica al sector centre de Viladecans, tal com expressava el document del pla de millora urbana de 2008. • Mantenir la classificació dels carrers dins l’àmbit d’actuació en les 4 àrees diferenciades en el document de 2013: l’àrea de centralitat comercial prioritària , l’àrea de centralitat comercial, l’àrea de subcentralitat comercial i l’àrea de proximitat comercial. • Determinar els usos autoritzats, els condicionats i els prohibits en cadascuna d’aquestes àrees. Es realitzen alguns canvis en relació a l’estructura de regulació d’usos per àrees del document de 2013. El present document s’ha redactat segons la normativa vigent:

- El Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (DOGC numero 5686, de 5 d’agost de 2010).

- La Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme (DOGC numero 6077, de 29 de febrer de 2012).

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (DOGC numero 4682, de 24 de juliol de 2006).

- El Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.

- La Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. - El Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles

públics i activitats recreatives.


4

1.- EL MARC LEGAL Les referències legals en que es fonamenta la 2a Modificació del Pla de Millora Urbana per a la Concreció d’Usos al Sector Centre de Viladecans queden reflectides en la seva normativa i poden sintetitzar-se en els següents punts: 1.1.- Legislació aplicable La 2a Modificació del Pla de millora urbana de concreció d’usos, en el sector centre de Viladecans, es fonamenta en el que disposen: el text refós de la Llei d’urbanisme, i en allò que sigui d’aplicació la legislació sectorial, i si s’escau, el Decret Llei d’ordenació dels equipaments comercials, la Llei de promoció de l’activitat econòmica i el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives. 1.2.- Legislació urbanística La 2a Modificació del Pla de millora urbana de concreció d’usos en el sector centre de Viladecans es fonamenta en el que disposen:

- L’article 96 del Text refós de la Llei d’urbanisme. - Els articles 70.4 i 5 del Text refós de la Llei d’urbanisme. - Els articles 92.2.a) i l’article 90 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

1.3.- Legislació sectorial Per la definició dels usos comercials, i la seva regulació específica, s’ha tingut en compte:

- el Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.

- la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. -

Al mateix temps, i per temes específics s’han tingut en compte allò que disposa en:

- el Decret 112/2010 de 31 d’agost pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.

1.4.- TUC Els municipis amb una població de més de 5.000 habitants o que són capitals de comarca han de tenir delimitat gràficament el perímetre corresponent a les TUC, com és el cas de Viladecans. Els ajuntaments, en el cas de formular, modificar o revisar el seu planejament urbanístic general, han de considerar l'ús comercial i concretar el sòl en el qual aquest ús és admès, d’acord amb la delimitació de la trama urbana consolidada aprovada del seu municipi, així com el règim de compatibilitats amb altres usos. L’Àmbit d’actuació del sector centre de Viladecans, sobre la que es descriu el pla d’usos, es troba dins la trama urbana consolidada del municipi.


5

2.- L’ÀMBIT TERRITORIAL L’àmbit del Pla de millora urbana de concreció d’usos és el sector residencial centre de Viladecans, grafiat en els plànols normatius i que, amb petites variants, es correspon al perímetre delimitat per l’Avinguda de la Generalitat, Avda. Josep Tarradellas, c/ Prat de la Riba, c/ Josep Pallach, Avda. de Miramar, façana superior de l’Avda Roureda, Riera de Sant Climent, Ctra. de Sant Climent i Avda. Francesc Macià. El sector Centre abasta el nucli central de la ciutat i el més densament poblat, desenvolupat a partir del nucli original de la formació de Viladecans. Els límits del sector es corresponen amb vialitat de la xarxa bàsica que el separen d’altres sectors de tipologia urbana o usos clarament diferenciats. Les dades bàsiques del sector són:

- Superfície: 1.143.738 m2, el que equival al 28% del sòl municipal. - Habitants (01/01/2017): 34.428 hab., el que equival al 52,10% de la població

(66.084 hab). - Habitatges: el 34% dels habitatges existents al municipi. - Densitat: 100,59 habitatges/Ha, en front d’una densitat mitjana pel conjunt del sòl

urbà 49,54 habitatges/Ha. Aquestes característiques estadístiques permeten qualificar el sector centre amb els següents trets:

- Es tracta del sector municipal en que habita la major part de la població (Casc antic i Eixample) i, per tant , també el de les majors necessitats i ofertes comercials, de serveis, d’aparcaments, etc.

- Tipològicament es correspon amb edificació d’habitatges entre mitgeres i

alineació a vial, definint illes tancades d’alçades variables fins un màxim de planta baixa i quatre plantes pis. Qualificació urbanística 12 i 13b segons normativa Pla General Metropolità.

- El sector Centre no és absolutament homogeni ja que inclou carrers que, sigui

pel seu model d’urbanització o per tradició històrica, han assumit el caràcter d’eixos de prioritat per a vianants o “concentradors” d’activitats comercials.

- Inclou la totalitat de les associacions comercials existents.


6

3.- INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ El present document, per tal d’assolir els seus objectius, concreta i desenvolupa els següents aspectes:

- Descripció de les activitats que caracteritzen els establiments i usos a regular.

- Definició dels diferents tipus de superfície a efectes al Pla de Millora.

- Divisió del sector centre en diverses àrees i perímetres per aplicació de la normativa.

- Descripció, per cada àrea i perímetre, dels usos admesos, prohibits i

condicionats.

- Condicions específiques per a la implantació de determinats usos. 4.- JUSTIFICACIÓ I CRITERIS D’ORDENACIÓ Pel que fa als usos urbans, les plantes superiors de les edificacions existents en el sector Centre es destinen gairebé en la seva totalitat a habitatge. No és objecte del Pla de Millora incidir sobre aquesta circumstància. Les plantes baixes, en canvi, es destinen a usos diversos en funció del que admet la normativa urbanística, local comercial o industrial o aparcament o habitatge i el que els promotors de l’edifici varen considerar més oportú en el moment de la construcció de l’edifici. És per això que cal regular urbanísticament aquesta circumstància, per tal d’obtenir un millor entorn urbà. La possibilitat de l’emplaçament dels diversos usos possibles en les plantes baixes de les edificacions ve determinada per la normativa urbanística vigent, bàsicament la continguda al Pla General Metropolità de 1976, excepte en algun àmbit concret on ha estat objecte de modificacions posteriors i on s’han introduït matisos als possibles usos. Al llarg dels darrers quaranta anys el model d’activitat comercial i industrial al teixit urbà del municipi ha canviat. També cal tenir en consideració que la normativa abans de document de 2008 era la mateixa per àmbits extensos i indiferenciats del municipi i no particularitzava carrers amb característiques singulars (pel seu ús tradicional o derivat de recents processos de reurbanització). En aquest context la present figura de planejament parteix d’una realitat fonamentada en els següents aspectes:

- Existència de carrers singulars al municipi que constitueixen la xarxa dels eixos comercials i/o de prioritat per a vianants.

- Una normativa urbanística genèrica que no identifica els àmbits més enllà de la

qualificació urbanística assignada pel Pla General Metropolità. - La necessitat d’adaptar a la realitat i actualitzar una normativa urbanística amb

més de quaranta anys de vigència, tant pel que fa als usos possibles com les condicions específiques per a la seva admissió. Particularment el Pla es refereix, ultra els usos comercials, els usos industrials, reserves d’aparcament per local i habitatge, etc.


7

- La densitat màxima d’habitatges fa possible que, en el cas d’edificis

plurifamiliars, es permeti ubicar habitatges en planta baixa. Aquest fet pot implicar una modificació del caràcter i ús dels espais públics de carrer i és per aquest motiu que la implantació d’habitatge i l’aparcament en planta baixa és exclosa o condicionada en les àrees en les que es vol afavorir la major intensitat de la activitat comercial i de serveis.

- Existència de certs usos específics que cal regular pel seu impacte en la

eficiència de l’entorn urbà: oficines, restauració i recreatius, o serveis, industrial. Finalment, és necessari establir criteris per tal de regular les implantacions comercials de serveis en aquest àmbit central amb l’objectiu de potenciar els elements de centralitat, de servei als consumidors, i de creació d’espais de relació social. Objectiu de la 2a Modificació del Pla de millora urbana:

L’objectiu principal de la present figura de planejament és potenciar l’activitat comercial i cívica al sector prioritzant certs àmbits o carrers que per la seva tradició, ubicació o urbanització poden assolir el caràcter d’eix comercial, centre comercial urbà, però que, en canvi, urbanísticament no tenen identificada aquesta singularitat. L’activitat comercial, complementada amb activitats de restauració, pot facilitar que els eixos i àmbits comercials siguin alhora centres d’activitat urbana i de relació cívica i veïnal. El pla de millora, PMU, es el instrument que, precisant i desenvolupant les determinacions del planejament permet assolir aquest objectiu. El present document esmena i amplia certs aspectes del document previ de modificació del pla de millora urbana amb l’objectiu de millorar la efectivitat derivada de la seva incidència en la activitat comercial i cívica del sector centre del municipi, així com el de regular de forma eficient els usos que el desenvolupament econòmic de la nostra societat va generant amb el pas del temps.


8

La proposta de la Modificació del Pla de Millora:

Àmbits

D’acord amb els objectius exposats anteriorment es defineixen quatre tipologies de carrers al sector centre, representades gràficament al plànol d’ordenació:

- Àrea de centralitat comercial prioritària Integrada pels carrers de Rambla Modolell tram des del carrer de Sant Sebastià fins al carrer de les Sitges i Dr. Reig, tram des de la Plaça de les Palmeres fins al carrer de Carles Altés. Són carrers que han assolit la condició d’eix cívic de referència ja sigui per la concentració comercial com per les seva referència històrica i urbana.

- Àrea de centralitat comercial: Integrada pels carrers de vianants o prioritat per a vianants, que han esdevingut centres locals o de barri i amb tradició cívica i comercial, així com les seves connexions. Carrer de Jaume Abril, plaça de les Palmeres, tram del carrer Major, carrer de l’Estrella, plaça de la Vila, passatge del Dr. Ros, passatge de la Torre del Baró, carrer d’Àngel Guimerà, carrer de la Farina, passatge de la Poca Farina, carrer de Sant Joan, tram del carrer del Sòl, tram del carrer del Dr. Reig, carrer d’Àngel Aranyó entre Dr. Reig i Sant Marià i carrer de Salvador Baroné entre General Prim i Nord.

- Àrea de subcentralitat comercial: Integrada per carrers pràcticament perimetrals del sector, amb trànsit de vehicles i de vianants, que per les seves característiques poden esdevenir àmbits de comerç i serveis: Av. Generalitat, Av. Roureda, Av. Ballester, Av. Molí, Ctra de Sant Climent, tram de Sant Marià entre Av. Molí i Sant Antoni i altres carrers de connexió amb l’àmbit de centralitat comercial.

- Proximitat: Resta de carrers La relació detallada de carrers que integren cada àrea i que es reflexa en el plànol d’ordenació és la següent:

Relació de carrers del Sector Centre que integren les àrees comercials Àrea de centralitat comercial prioritària:

Rambla Modolell, entre c/ Sant Sebastià i c/ Sitges. Dr. Reig entre Plaça de les Palmeres i c/ Carles Altés.

Àrea de centralitat comercial: c/ Dr. Reig, entre c/ Carles Altés i Av. Roureda. (exclòs àmbit Modificació PGM Plaça Constitució) c/ Salvador Baroné entre c/ General Prim i c/ Nord.


9

c/Àngel Arañó entre c/Dr. Reig i c/Sant Marià. c/ Major entre c/ Jaume Abril i Pl. Primus. c/ Jaume Abril entre Pl. Palmeres i c/Àngel Guimerà. Passatge del Dr. Ros. Passatge de la Torre del Baró. Plaça Molins. c/ de l’Estrella. c/Sol, entre c/Balletbó i c/Jaume Abril. c/Sant Joan. Plaça de la Vila. c/Àngel Guimerà. Passatge i carrer de la Farina.

Àrea de subcentralitat comercial:

Avinguda Roureda ,entre c/Circumval.lació i Dr. Reig. Avinguda Molí. Avinguda Ballester, entre Av. Roureda i c/Salvador Baroné. c/Salvador Baroné entre Av. Ballester i c/General Prim. Carretera de Sant Climent entre Av. Roureda i c/Àngel Arañó. c/Sant Marià entre c/Mare de Déu de Sales i Av. Molí. c/Jaume Abril, entre Pl. Palmeres i Av. Josep Tarradellas. c/ García Lorca, entre c/ Dr. Reig i c/ Onze de Setembre. c/ Major,entre c/ Pi i Margall i Pl. Primus. c/ Girona, entre c/ Dr. Reig i Av. Tarradellas. Passatge Manel Tosca. c/Sant Isidre. c/M.Ricard Serrajòrdia, entre c/Dr. Reig i c/del Sol. c/Sol, entre c/M. Ricard Serrajòrdia i c/Balletbó. c/Balletbó.

c/Pere Massallach, entre c/M. Ricard Serrajòrdia i c/Sant Isidre (actualment c/Pi i Margall).

c/Pi i Margall. c/Dr. Creixell. Av. Generalitat, entre Av. Tarradellas i Av. Francesc Macià. Av. Francesc Macià , entre c/de les sitges i Av. Generalitat. c/ de les sitges, entre c/Àngel Guimerà i c/ Antiga Riera. c/de les sitges , entre Rambla Modolell i Av. Francesc Macià.

Rambla Modolell, entre c/ de sant Sebastià i ctra de Sant Climent. Rambla Modolell entre c/de les sitges i Av. Generalitat.

Passatge Unió. c/Pere Sala . Placeta de Molins .

Àrea de proximitat: Resta de carrers de l’àmbit del pla de millora.


10

Classificació d’usos:

Tipus d'ús Tipus d'activitatHABITATGE

COMERCIAL Petit (S: 0-800m2)Mitjà (S: 800-1.300m2)Gran (S: 1.300-2.500m2)Territorial (S: + de 2.500m2)Alimentari multiproducte Autoservei, Superservei, SupermercatBotiga de conveniència Comerç multiproducte d'horari extensiuBasarsEstabliments comercials de venda a l'engròs

INDUSTRIAL MagatzemIndústria i taller

PÚBLICA CONCURRENCIA

Recreatius-1 Discoteca, Sala de ball i de festes, Sala de concert, discoteques de joventut, karaoke, concert d'infància i joventut, cafè teatre, cafè concert i establiments de règim especial.

Recreatius-2 Sales d'exhibició, jocs d'atzar i cases d'apostes, Bingo,

Connexió a internet, Jocs audiovisuals i locutori.Recreatius-3 Locals de joc d'oci infantils, Locals de jocs de rol, Locals

"escape room".Restauració Bar, Restaurant, Bar musical, Restaurant musical.Cultural-social Associacions i similars.

SERVEIS Serveis Personals Perruqueries, Tintoreries, Agències de viatges, Videoclubs, establiments de tatuatge o piercing, centres d'estètica.

Serveis Professionals Acadèmies, gimnàs, Consultoris mèdics, Immobiliàries,

Assegurances, Gestoríes i Admistració de finques.Financers Bancs, Caixes, Altres serveis financers.

OficinesDespatxos professionals, Transport i missatgeria,

coworkings

APARCAMENTS


11

Distribució d’usos:

Per cadascun dels àmbits definits s’estableixen els usos admesos, condicionats i prohibits d’acord amb les determinacions del pla. La distribució té en consideració que els usos que es prohibeixen són els de nova implantació, no els existents, que es mantenen amb la consideració d’ús disconforme. La proposta d’usos queda recollida en la taula d’annexes i en la normativa del pla. Els usos admesos són els següents:


12

USOS ADMESOS Tipus d'ús Tipus d'activitat

Comerç Petit. (Mitjans, Grans i Territorials, CONDICIONATS) Alimentari multiproducte CONDICIONATS* Basars CONDICIONATS* Botiga de conveniència Comerç multiproducte d'horari extensiu Recreatius-3 Locals de joc d'oci infantils, Locals de jocs de rol, Locals

"escape room". Restauració Bar, Restaurant, Bar musical, Restaurant musical. Serveis Personals Perruqueries, Tintoreries, Agències de viatges, Videoclubs.

Serveis Professionals Acadèmies, gimnàs, Consultoris mèdics, Immobiliàries, Assegurances, Gestoríes i Admistració de finques.

Comerç Petit. (Mitjans, Grans i Territorials, CONDICIONATS) Alimentari multiproducte CONDICIONATS* Basars CONDICIONATS* Botiga de conveniència Comerç multiproducte d'horari extensiu Recreatius-3 Locals de joc d'oci infantils, Locals de jocs de rol, Locals

"escape room". Restauració Bar, Restaurant, Bar musical, Restaurant musical. Cultural-social Associacions i similars. Serveis Personals Perruqueries, Tintoreries, Agències de viatges, Videoclubs.


Serveis Financers Bancs, Caixes, Altres serveis financers.

Comerç Petit. (Mitjans, Grans i Territorials, CONDICIONATS) Alimentari multiproducte Autoservei, Superservei, Supermercat, Venda assistidat Botiga de conveniència Comerç multiproducte d'horari extensiu Basars Recreatius-3 Locals de joc d'oci infantils, Locals de jocs de rol, Locals

"escape room". Recreatius-2 CONDICIONATS Restauració Bar, Restaurant, Bar musical, Restaurant musical. Cultural-social Associacions i similars. Serveis Personals Perruqueries, Tintoreries, Agències de viatges, Videoclubs.


Serveis Financers Bancs, Caixes, Altres serveis financers. Oficines Despatxos professionals, Transport i missatgeria, coworking

* Sup. màxima de venda 300m2 i segons criteris de mobilitat

ÀREA DE CENTRALITAT PRIORITÀRIA

ÀREA DE CENTRALITAT

ÀREA DE SUBCENTRALITAT


13

Els usos prohibits són els següents:

USOS ADMESOS Tipus d'ús Tipus d'activitat

Comerç Petit. (Mitjans, Grans i Territorials, CONDICIONATS) Alimentari multiproducte Autoservei, Superservei, Supermercat. Venda assistidat Botiga de conveniència Comerç multiproducte d'horari extensiu Basars Establiments comercials de venda a l'engròs Recreatius-3 Locals de joc d'oci infantils, Locals de jocs de rol, Locals

"escape room". Recreatius-2 CONDICIONATS Restauració Bar, Restaurant, Bar musical, Restaurant musical. Magatzem Indústria i taller Cultural-social Associacions i similars.

Serveis Personals Perruqueries, Tintoreries, Agències de viatges, Videoclubs.


Serveis Financers Bancs, Caixes, Altres serveis financers.

Oficines Despatxos professionals, Transport i missatgeria, coworking

HABITATGE en planta baixa

APARCAMENTS en planta baixa

ÀREA DE PROXIMITAT

USOS PROHIBITS Tipus d'ús Tipus d'activitat

Establiments comercials de venda a l'engròs Magatzem Indústria i taller Recreatius-1 Discoteca, Sala de ball i de festes, Sala de concert,

discoteques de joventut, karaoke, concert d'infància i joventut, cafè teatre, cafè concert i establiments de règim especial.

Recreatius-2 Sales d'exhibició, jocs d'atzar i cases d'apostes, Bingo, Connexió a internet, Jocs audiovisuals i locutori.

Cultural-social Associacions i similars. Serveis Financers Bancs, Caixes, Altres serveis financers. Oficines Despatxos professionals, Transport i missatgeria, coworking HABITATGE en planta baixa CONDICIONAT APARCAMENTS en planta baixa

ÀREA DE CENTRALITAT PRIORITÀRIA


14

Cal tenir en consideració que els usos admissibles ho son sempre i quan així ho admeti el planejament propi de l’emplaçament i d’acord amb la normativa sectorial que correspongui. La modificació del pla de millora distribueix els usos admissibles. Altres determinacions per tot l’àmbit són: - L’establiment de reserves mínimes d’aparcament als edificis d’habitatges de 1,5 places d’aparcament per habitatge amb un mínim d’1plaça per habitatge quan sigui protegit o es justifiqui la inviabilitat tècnica d’assolir la totalitat exigida. - Condicions tècniques per la implantació d’activitats de restauració i tallers de vehicles.

USOS PROHIBITS Tipus d'ús Tipus d'activitat



Recreatius-2 Sales d'exhibició, jocs d'atzar i cases d'apostes, Bingo, Connexió a internet, Jocs audiovisuals i locutori.

Oficines Despatxos professionals, Transport i missatgeria, coworking HABITATGE en planta baixa CONDICIONAT APARCAMENTS en planta baixa



Recreatius-2 CONDICIONATS

HABITATGE en planta baixa APARCAMENTS en planta baixa CONDICIONAT

Recreatius-1 Discoteca, Sala de ball i de festes, Sala de concert, discoteques de joventut, karaoke, concert d'infància i joventut, cafè teatre, cafè concert i establiments de règim especial.

Recreatius-2 CONDICIONATS

ÀREA DE CENTRALITAT

ÀREA DE SUBCENTRALITAT

ÀREA DE PROXIMITAT


15

5.- USOS CONDICIONATS i MESURES ESPECÍFIQUES AMBIENTALS En els perímetres regulats en les següents seccions, l’obertura d’establiments dels diferents tipus està condicionada als requisits que s’expressen: 5.1.- AREA DE CENTRALITAT COMERCIAL PRIORITÀRIA

a) Habitatge en planta baixa Tot i que s’exclou l’ús d’habitatge en aquesta àrea, s’admet destinar en

planta baixa usos vinculats a l’ús habitatge (com són porteries, vestíbuls accés a nuclis verticals i patis posteriors, etc).

b) Establiments comercials mitjans i grans

- Regulació segons normativa sectorial d’aplicació. - Estudi de mobilitat generada.

c) Comerç alimentari multiproducte - Superfície màxima de venta de 300m2.


d) Basars - Superfície màxima de venta de 300m2.


e) Aparcaments i garatges - La implantació d’aparcaments i garatges de més de 30 places requerirà d’estudi de mobilitat i senyalització que garanteixi la compatibilitat. - Els aparcaments i garatges particulars només són autoritzables en planta subterrània. - Els aparcaments s’hauran de dimensionar complint amb les reserves mínimes establertes a la normativa del present pla.

5.2.- AREA DE CENTRALITAT COMERCIAL

a) Habitatge S’admet l’habitatge en planta baixa exclusivament en edificis d’alçada potencial màxima PB+1, dels següents carrers de la present àrea de centralitat: C. del Torrent, de la Farina i Passatge de la farina.

Per la resta de carrers que formen part d’aquesta àrea de centralitat queden prohibits els habitatges en planta baixa. S’admet destinar a habitatge exclusivament la superfície necessària en planta baixa a usos vinculats a l’ús habitatge (porteries, vestíbuls accés nuclis verticals i patis posteriors..). b) Establiments comercials mitjans i grans



16

c) Comerç alimentari multiproducte - Superfície màxima de venta de 300m2.


d) Basars - Superfície màxima de venta de 300m2.


e) Aparcaments i garatges

- Els aparcaments i garatges particulars només són autoritzables en planta subterrània. - Els aparcaments s’hauran de dimensionar complint amb les reserves mínimes establertes a la normativa del present pla.

5.3.- AREA DE SUBCENTRALITAT COMERCIAL a) Habitatge en planta baixa Tot i que s’exclou l’ús d’habitatge en aquesta àrea, s’admet destinar en planta baixa usos vinculats a l’ús habitatge (porteries, vestíbuls accés a nuclis verticals i patis posteriors). b) Establiments comercials mitjans i grans


c) Establiments recreatius tipus 2

Els establiments recreatius del tipus 2, hauran de situar-se a una distància mínima de 250 metres de centre de façana a centre de façana a qualsevol altra establiment d’aquesta mateixa classe.

d) Aparcaments i garatges

Els aparcaments i garatges particulars només són autoritzables en planta subterrània. - Els aparcaments s’hauran de dimensionar complint amb les reserves mínimes establertes a l’article 39 del present pla.

- S’admeten aparcaments en planta baixa si es destinen a més de 10 places d’automòbil en locals preexistents construïts amb anterioritat al PEMU.

5.4.- AREA DE PROXIMITAT a) Habitatge en planta baixa: Es permet. b) Establiments comercials mitjans i grans

- Regulació segons normativa sectorial d’aplicació. - Estudi de mobilitat generada. c) Establiments recreatius tipus 2


17

Els establiments recreatius del tipus 2, hauran de situar-se a una distància mínima de qualsevol altra establiment d’aquesta mateixa classe de 250 metres de centre de façana a centre de façana. d) Aparcament en planta baixa: Es permet. MESURES AMBIENTALS I CONDICIONS ESPECÍFIQUES Mesures ambientals per a la implantació d’establiments recreatius tipus 1 , 2 i 3 Per l’obtenció de la corresponent llicència d’obertura dels establiments recreatius tipus 1, 2 i 3, caldrà la prèvia presentació d’un estudi sobre impactes acústics, mesures de insonorització i aïllament de la instal·lació i comprovació de la seva efectivitat prèvia a la posta en marxa de l’activitat. Mesures ambientals per a la implantació d’establiments de restauració Per l’obtenció de la corresponent llicència d’obertura dels establiments bars i restaurants i bars musicals, caldrà la prèvia presentació d’un estudi sobre impactes acústics, mesures de insonorització i aïllament de la instal·lació i comprovació de la seva efectivitat prèvia a la posta en marxa de l’activitat. Els establiments destinats a bars musicals, hauran de disposar de portes d’accés al local de doble cancell per tal d’evitar la transmissió acústica a l’espai públic. En el cas que per l’activitat concreta que es vulgui exercir sigui necessària una sortida de fums, la xemeneia corresponent tindrà una alçada mínima de 1,5 metre per sobre de qualsevol edificació en un radi de 10 (deu) metres. En el cas de coberta plana tipus terrassa d’ús permanent, i lligat a l’habitatge, l’alçada mínima per sobre d’aquesta coberta serà de 3 (tres) metres. En tot cas les xemeneies estaran dotades d’un dispositiu tipus “jet”. Mesures ambientals per a la implantació de tallers de reparació d’automòbils i motocicletes Per l’obtenció de la corresponent llicència d’obertura dels establiments de tallers de reparació d’automòbils i motocicletes, caldrà que en el seu projecte de implantació reservin una superfície lliure a l’interior del local per a l’aparcament dels vehicles en reparació. Aquesta superfície haurà de ser, com a mínim, igual a la destinada a les activitats directes de reparació. S’exclouran de les activitats de reparació les corresponents a xapa i pintura per la seva incidència ambiental. Condicions específiques per a la implantació d’aparcaments i garatges particulars. Amb les limitacions de implantació i condicions que s’assenyalen per cada una de les àrees, caldrà realitzar les següents reserves específiques en edificis i establiments de nova implantació.

- Habitatges: Mínim de 1’5 places per habitatge amb un mínim d’1plaça per habitatge quan sigui protegit o es justifiqui la inviabilitat tècnica d’assolir la totalitat exigida. - Establiment comercial mitjà i gran: article 298 de les normes del PGM i art. 12 de la Regulació de la Llei d’Equipaments comercials (decret 378/2006) - Establiment comercial petit i altres usos: article 298 de les normes del PGM.


18

Calculades les places d’aparcament exigibles, aquestes s’hauran de garantir en el propi edifici o en d’altres d’acord amb l’establert a les normes urbanístiques del pla general metropolità. Viladecans, desembre de 2019.


19

TAULA 1 CORRESPONDENCIA DELS USOS ESTABLERTS PEL PLA DE MILLORA URBANA AMB EL RÈGIM D’USOS SEGONS LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ - 76

CODI

TIPOLOGIA D’US

US PGM Art.

8 HABITATGE Habitatge 276

9 COMERCIAL

9.1 Petits establiments comercials (PEC) Comercial 278

9.2 Mitjans establiments comercials (MEC) Comercial 278

9.3 Grans establiments comercial (GEC) Comercial

278

9.4 Grans establiments comercials territorials (GECT) Comercial

278

9.5 Comerç alimentari autoservei multiproducte Comercial 278

9.6 Botigues de conveniència Comercial 278

9.7 Basars Comercial 278

9.8 Establiments comercials de venda a l’engròs Industrial 280

11 INDUSTRIAL

11.1 Magatzem Industrial 280

11.2 Indústries i Tallers Industrial 280

12 EST. PUBLICA CONCURRENCIA

12.1 Establiments recreatius tipus 1 Recreatiu 283



12.4 Restauració Industrial /Comercial 278-280

12.5 Establiments culturals i socials Cultural 282

13 SERVEIS

13.1 Serveis personals Comercial 278

13.2 Serveis professionals Oficines-Sanitari-

Docent

279-281-

282

13.3 Serveis financers Oficines 279

13.4 Oficines Oficines 279

14 APARCAMENTS I GARATGES

14 Aparcaments i garatges Industrial 280.1.4


20

TAULA 2 RESUM DE CONDICIONS. REGULACIÓ DE LES IMPLANTACIONS SEGONS TIPUS D’ESTABLIMENT i ZONES

Centralitat Prioritària

Centralitat Subcentralitat Proximitat

8 Habitatge en PB 8

9 Petits 9.1 Mitjans 9.2 Grans 9.3 Territorials 9.4

Botiga conveniència 9.6

Basars 9.7 * * Venda a l'engròs 9.8 Activitat complementària

10

11 Magatzem 11.1 Indústries i tallers 11.2

12 Recreatius-1 12.1 Recreatius-2 12.2

Recreatius-3 12.3

Restauració 12.4

Culturals i socials 12.5

13 Personals 13.1

Professionals 13.2

Financers 13.3

Oficines 13.4 14

Aparcaments en PB 14

* Usos condicionats a sup. màxima de venda 300 m2 i segons critris municipals de mobilitat

Usos prohibits

Aparcaments

Usos Admesos Usos condicionats

Industrial

Pública concurrencia

Serveis

Habitatge

Establiments comercials

Comerç alimentari multiproducte 9.5 * *

Àrees Tipus d'establiments Article


21

TAULA 3 QUADRES COMPARATIUS PLANEJAMENT VIGENT / PROPOSAT

Quadres comparatius planejament vigent / proposat

Planejament vigent

Àrees Àrees

Centralitat Centralitat

Prioritària Prioritària

Usos Categoria establiment Usos Categoria establiment

Habitatge Art. 8 Habitatge 8

Habitatge en PB Habitatge en PB 8

Establiments comercials Art. 9 Establiments comercials 9

Petits Art. 9.1 Petits 9.1

Mitjans Art. 9.2 Mitjans 9.2

Grans Art. 9.3 Grans 9.3

Territorials Art. 9.4 Territorials 9.4

Botiga conveniència Art. 9.5 Botiga conveniència 9.6

Basars Art. 9.6 Basars 9.7 * *Venda a l'engròs Art. 9.7 Venda a l'engròs 9.8

Industrial Industrial 11

Magatzem Art. 11 Magatzem 11.1

Indústries i tallers Art. 12 Indústries i tallers 11.2

9.5

Comerç alimentari

d'autoservei

multiproducte

ProximitatSubcrentralitatCentralitatArticleTipus d'establiments

**

10Activitat

complementàriaArt. 10

Comerç alimentari

d'autoservei

multiproducte

Activitat

complementària

Art. 9.4

Centralitat Subcrentralitat ProximitatTipus d'establiments Article

Indústries i tallers Art. 12 Indústries i tallers 11.2

Pública concurrència Art. 13 Pública concurrència 12

Recreatius-1 Art. 13.1 Recreatius-1 12.1

Recreatius-2 Art. 13.2 Recreatius-2 12.2

Recreatius-3 12.3

Restauració Art. 13.3 Restauració 12.4

Culturals i socials Art. 13.4 Culturals i socials 12.5

Serveis Art. 14 Serveis 13

Personals Art. 14.1 Personals 13.1

Professionals Art. 14.2 Professionals 13.2

Financers Art. 14.3 Financers 13.3

Oficines Art. 14.4 Oficines 13.4

Aparcaments Art. 15 Aparcaments 14

Aparcaments en PB Aparcaments en PB 14

* Usos condicionats a sup. Màxima de venda 300 m²i segons criteris municipals de mobilitat

Usos admesosUsos admesos

Usos condicionats

Usos prohibits Usos prohibits

Usos condicionats


22

PLÀNOLS

I1. Servituds Aeronàutiques. Radar. I2. Servituds Aeronàutiques. Operacions. I3. Servituds Aeronàutiques. Acústica. O1. Trama Urbana Consolidada. O2. Zonificació àrees comercials planejament vigent. O3. Zonificació àrees comercials planejament proposat.

Ajuntament de Viladecans

2a MODIFICACIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA

PER A LA CONCRECIÓ D’USOS AL SECTOR CENTRE

DE VILADECANS

Normativa

DESEMBRE 2019 uPlan

2a Modificació del PMU d’usos del sector centre de Viladecans

1

INDEX CAPITOL I. DISPOSICIONS GENERALS .................................................. 3 Article 1.- Objecte de la Modificació del Pla de millora urbana ..................... 3 Article 2.- Documentació de la Modificació del Pla de Millora Urbana ......... 3 Article 3.- Legislació aplicable i planejament concordant ............................. 3 Article 4. Execució de la Modificació del Pla de Millora Urbana ................... 4 Article 5. Interpretació de les disposicions .................................................. 4 CAPITOL II. DEFINICIONS ......................................................................... 4 Article 6. Activitats incloses .......................................................................... 4 Article 7.- Criteris generals ........................................................................... 5 Secció primera: Ús d’habitatge ................................................................. 6 Article 8.- Definició general de l’ús d’habitatge ............................................. 6 Secció segona: Ús comercial .................................................................... 6 Article 9.- Definició general de l’ús comercial ............................................... 6 Article 10.-Establiments amb activitats complementàries ............................. 7 Secció tercera: Ús industrial ..................................................................... 7 Article 11- Definició general de l’ús industrial...................................................7 Article 11.1- Magatzems ............................................................................... 8 Article 11.2- Indústries i tallers ..................................................................... 8 Secció quarta: Establiments de pública concurrència ........................... 8 Article 12.- Definició dels establiments de pública concurrència ................. 8 Secció cinquena: Serveis .......................................................................... 11 Article 13.- Definició de l’ús serveis .............................................................. 12 Secció sisena.- Aparcaments i garatges .................................................. 13 Article 14.- Definició de l’ús d’aparcaments ................................................. 13 Secció setena.- Definicions de superfícies dels establiments comercials a efectes d’aquest Pla de millora urbana ............................. 13 Article 15.- Superfície de venda ................................................................... 13 Article 16.- Superfície de venda en establiments polivalents i/o col·lectius. ............................................................................................... 13 Article 17.- Superfícies comunes en els establiments comercials col·lectius ................................................................................... 13 Article 18.- Superfícies totals dels establiments comercials ......................... 14 Article 19.- Superfícies mínimes dels establiments comercials .................... 14 CAPITOL III. ORDENACIÓ DELS ESTABLIMENTS i LES ACTIVITATS ............................................................................................... 14 Secció primera: Criteris generals ............................................................. 14 Article 20. Divisió del centre de Viladecans en àrees i perímetres ............... 14 Article 21. Adscripció dels establiments als perímetres o àrees de zonificació del Pla de millora urbana ....................................................... 15 Article 22.- Definició de les àrees de zonificació del Pla de millora Urbana ........................................................................................................ 15 Article 23. Relacions amb la zonificació del PGM, del planejament derivat .......................................................................................................... 15 Article 24.- Precisió dels límits de perímetre ................................................ 16


2

Article 25.- Criteris d’ordenació dels establiments i activitats en relació als perímetres i àrees de zonificació d’aquest Pla de millora urbana .......................................................................................................... 16 Secció segona: Àrea de centralitat comercial prioritària: Regulació de l’ordenació de l’àrea de ccp ............................................... 16 Article 26.- Definició de l’àrea de centralitat comercial prioritària ................. 16 Article 27.- Condicions d’ús de l’àrea de centralitat comercial prioritària...... 17 Secció tercera: Àrea de centralitat comercial Regulació de l’ordenació de l’àrea de centralitat comercial .................. 18 Article 28.- Definició de l’àrea de centralitat comercial ................................. 18 Article 29.- Objecte de l’àrea de centralitat comercial .................................. 19 Article 30.- Condicions d’ús de l’àrea de centralitat comercial ..................... 20 Secció quarta: Àrea de subcentralitat Regulació de l’ordenació de l’àrea de subcentralitat .............................. 21 Article 31.- Definició de l’àrea de subcentralitat ........................................... 21 Article 32- Objecte de l’àrea de subcentralitat .............................................. 21 Article 33.- Condicions d’ús de l’àrea de subcentralitat ............................... 22 Secció cinquena: Àrea de proximitat comercial Regulació de l’ordenació de l’àrea de proximitat .................................... 23 Article 34.- Definició de l’àrea de proximitat ................................................. 23 Article 35.- Condicions d’ús de l’àrea de proximitat ...................................... 24 CAPITOL IV. MESURES AMBIENTALS I CONDICIONS ESPECÍFIQUES 26 Article 36.- Mesures ambientals per a la implantació d’establiments recreatius tipus 2 ........................................................................................................... 25 Article 37. Mesures ambientals per a la implantació d’establiments de restauració ..................................................................................................................... 25 Article 38. Mesures ambientals per a la implantació de tallers de reparació d’automòbils i motocicletes .......................................................................... 25 Article 39. Condicions especifiques per a la implantació d’aparcaments i garatges particulars .................................................................................................... 25 Article 40. Condicions especifiques per a la implantació dels locals amb activitats complementàries definits a l’article 10 .......................................................... 26 CAPITOL V. SERVITUDS.............................................................................27

Taula 1: Correspondències amb la normativa d’usos del PGM . ...........29

Taula 2: Regulació de la implantació segons zones ..............................30

PLÀNOLS ....................................................................................................31


3

CAPITOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 1.- Objecte de la Modificació del Pla de millora urbana 1.1.- Objecte És objecte de la 2a Modificació del Pla de millora urbana per a la concreció d’usos al Sector residencial Centre de Viladecans (MPMUCUC) la regulació dels establiments i la implantació d’activitats econòmiques i altres usos urbans al sector residencial centre de Viladecans, que es desenvolupin en planta baixa i soterrani.

1.2.- Àmbit de la 2a Modificació del Pla de millora urbana L’àmbit de la 2a modificació del Pla de millora urbana de concreció d’usos és el sector residencial centre de Viladecans, grafiat en els plànols normatius i que, amb petites variants, es correspon al perímetre delimitat per l’Avinguda de la Generalitat, Avda. Josep Tarradellas, c/ Prat de la Riba, c/ Josep Pallach, Avda. de Miramar, façana superior de l’Avda Roureda, Riera de Sant Climent, Ctra. de Sant Climent i Avda. Francesc Macià. Article 2.- Documentació de la 2a Modificació del Pla de Millora Urbana La documentació de la 2a MPMUCUC, d’acord amb la normativa urbanística vigent, està formada per la present normativa urbanística, la memòria i els plànols. Article 3.- Legislació aplicable i planejament concordant 3.1.- Legislació aplicable La 2a Modificació del Pla de millora urbana de concreció d’usos, en el sector centre de Viladecans, es fonamenta en el que disposen: el text refós de la Llei d’urbanisme, i en allò que sigui d’aplicació la legislació sectorial, i si s’escau, el Decret Llei d’ordenació dels equipaments comercials, la Llei de promoció de l’activitat econòmica , el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives i la normativa sectorial que regula les activitats comercials. 3.2.- Planejament concordant La 2a MPMUCUC té per objectiu regular i precisar els usos en sòl urbà, fixats als articles 276 a 284 i 303 a 313 de les normes del PGM. Al mateix temps, el document de la 2a MPMUCUC és concordant amb la regulació d’usos que es pugui contenir en els diferents planejaments derivats vigents als àmbits dels sector residencial centre de Viladecans.


4

Article 4.- Execució de la 2a Modificació del Pla de Millora Urbana Aquest Pla de Millora entrarà en vigor un cop sigui publicat el seu acord d’aprovació definitiva. Mitjançant l’aprovació d’ordenances municipals es podran introduir precisions i modificacions de la present figura de planejament sempre i quan no alterin els objectius fonamentals del pla. Article 5.- Interpretació de les disposicions Les determinacions d’aquest pla s’interpretaran segons el seu contingut, amb el d’aquestes normes i els plànols corresponents i d’acord amb els objectius i principis de planejament expressats en la memòria justificativa. En el cas de dubte d’interpretació prevaldrà la norma escrita sobre el plànol, i el criteri general sobre el particular. CAPITOL II. DEFINICIONS Article 6. - Activitats incloses 6.1.- Definició d’activitats i usos inclosos Als efectes d’aquesta 2a Modificació del Pla de millora urbana, tenen la condició d’usos i activitats regulades les activitats de venda al detall i a l’engròs i distribució de qualsevol tipus de producte, així com els establiments terciaris i per la prestació de serveis i els tallers i altres activitats de naturalesa artesana, i la resta d’usos admesos actualment en l’àmbit del pla per la normativa urbanística. Formen part dels usos regulats aquests que la normativa del PGM vigent defineix com habitatge, residencial, comercial, oficines, industrial, sanitari, religiós i cultural, recreatiu i esportiu. En cas de sol·licitud de llicència per a l’obertura d’un establiment per destinar-lo a una activitat que no es trobi entre les definides al present pla, les disposicions d’aquesta Modificació del Pla de millora urbana s’aplicaran assimilant aquesta activitat a la més semblant, tenint en compte els criteris establerts a l’article 7. 6.2.- Definició d’establiment regulat La 2a MPMUCUC regula els usos al Sector Centre en aquells establiments amb accés directe a la via pública que es desenvolupen en planta baixa, ampliable a altell, planta primera o soterrani, sempre i quan formi una entitat única amb el local de planta baixa i es situï en la seva projecció. 6.3.- Definició d’establiment comercial Són establiments comercials tots els locals i les instal·lacions, oberts al públic, on s’exerceix regularment la venda al detall. 6.4.- Definició d’establiments destinats a activitats recreatives Les definicions contingudes en aquest Pla dels establiments destinats a activitats recreatives es refereixen a les definicions contingudes en el Decret 112/2010, de 31 d’agost pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.


5

6.5.-Definició dels altres tipus d’establiments i activitats terciàries i industrials La definició dels altres establiments es fa d’acord amb la normativa del Pla General Metropolità i la seva adequació superficial a les característiques del centre de Viladecans. Article 7.- Criteris generals 7.1.- Per la definició dels diferents tipus d’establiments regulats per aquest Pla de millora urbana, s’ha tingut en compte:

a) La seva superfície, en especial la superfície de venda, d’acord a allò que es determina a els articles 15 i 16 d’aquesta normativa i les determinacions contingudes a la normativa comercial vigent

b) L’especialització (venda d’una sola gamma de productes) o polivalència (venda de productes d’un o de més sectors).

c) Les determinacions contingudes a la normativa comercial vigent d) El reglament d’espectacles públics i activitats recreatives e) El Pla general metropolità i la Llei de intervenció integral en

l’administració ambiental. f) Els impactes urbanístics que l’activitat provoqui sobre els espais

públics, pel que fa tan a l’afluència de compradors i usuaris, com a les necessitats de proveïment.

7.2.- El present pla classifica els usos admesos pel pla general metropolità en els següents grups: 1.- Habitatge 2.- Comercial 3.- Industrial 4.- Pública concurrència 5.- Serveis 6.- Aparcaments Secció primera: Ús d’habitatge Article 8.- Definició general de l’ús d’habitatge La definició d’habitatge és aquella que conté la normativa del Pla General Metropolità (en el seu article 276). Secció segona: Ús comercial Article 9.- Definició general de l’ús comercial Són els usos definits com a tals en la legislació d’equipaments comercials (Decret llei 1/2009 de 22 de desembre). L’establiment comercial es desenvolupa en local comercial obert al públic amb accés directe des de la via pública en planta baixa, ampliable a altell, planta primera o soterrani sempre i quan formi una entitat única amb el local de planta baixa i es situï en la seva projecció, i complint amb l’establert a les ordenances metropolitanes d’edificació (art.78 i 79). Els establiments comercials poden ser de caràcter individual o col·lectiu, tal com es defineix a l’article 5 de l’esmentada llei. En aquell article es defineix com a establiment comercial de caràcter col·lectiu “els integrats per un conjunt d’establiments situats en un o en diversos edificis en un


6

mateix espai comercial, en els quals es duen a terme diferents activitats comercials. S’entén que dos o més establiments comercials comparteixen un mateix espai comercial si es dóna qualsevol de les circumstàncies següents: Accés comú des de la via pública, d’ús exclusiu o preferent dels comerciants o clients de la zona comercial. Aparcaments compartits o adjacents d’ús preferent per als clients de la zona comercial. Serveis comuns per als comerciants o per als clients de la zona comercial. Denominació o existència d’elements que conformen una imatge comuna”. En general es consideren establiments comercials col·lectius: Centres comercials, galeries comercials, mercats municipals i recintes comercials. Als efectes de l’aplicació de la regulació d’aquest pla de millora urbana, els establiments comercials es classifiquen en les següents categories, en funció de la seva superfície de venda (a) y de la seva singularitat (b): (a)

- Petits establiments comercials (PEC) - Mitjans establiments comercials (MEC) - Grans establiments comercial (GEC) - Grans establiments comercials territorials (GECT) (b) - Comerç alimentari multiproducte - Botigues de conveniència - Basars - Establiments comercials de venda a l’engròs

Les activitats destinades a la venda al detall que incorporin obrador i manipulació d’aliments, servei de restauració o taller propi del comerç, s‘adscriuran a l’ús comercial com ús principal als efectes de l’aplicació del present pla. Article 9.1.- Petits establiments comercials (PEC) Establiments comercials de menys de 800 m2 de superfície de venda, amb exclusió de les botigues de conveniència, comerç alimentari multiproducte, i basars. Article 9.2.- Mitjans establiments comercials (MEC) Establiments de entre 800 i 1.300 m2 de superfície de venda, amb exclusió de les botigues de conveniència, comerç alimentari multiproducte i basars. Article 9.3.- Grans establiments comercial (GEC) Establiments de entre 1.300 i 2.500 m2 de superfície de venda, amb exclusió de les botigues de conveniència, comerç alimentari multiproducte i basars. Article 9.4.- Grans establiments comercials territorials (GECT) Establiments amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats. Article 9.5.-Comerç alimentari multiproducte Als efectes de l’aplicació d’aquest pla de millora formen part d’aquesta categoria els establiments destinats a la venda de manera simultània d’una gamma variada de productes de consum quotidià d’alimentació, drogueria i altres productes no


7

alimentaris, dels quals el client es proveeix directament o mitjançant venda assistida. Article 9.6.- Botiga de conveniència S’entén per botiga de conveniència l’establiment comercial, la superfície de venda del qual no supera els 500 m2 i que distribueix l’oferta de manera similar entre tots i cada un dels grups d’articles següents: llibres, diaris i revistes; productes d’alimentació, discos i vídeos; joguines; regals i articles diversos. Aquests establiments han de romandre oberts al públic com a mínim 18 hores al dia durant tot l’any, d’acord amb el que disposa , entre d’altres aspectes, la normativa sectorial específica. Article 9.7.- Basars Comerç al detall de tot tipus d’articles, incloent alimentació i begudes, amb assortiments poc aprofundits en les diferents gammes, coneguts com a “basars”, “establiments multiproducte”, “preu únic”, etc. I nivells de preus reduïts. Es corresponen a l’epígraf 661.3 de la classificació d’epígrafs de l’impost d’activitats econòmiques. Article 9.8.-Establiments comercials de venda a l’engròs Establiments destinats a magatzem, venda i distribució de productes amb abastiment exclusiu per majoristes, detallistes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors sense servei de venta directa pels consumidors finals. Article 10.- Establiments amb activitats complementàries Són aquells establiments que, a més a més de l’activitat comercial principal regulades en aquest Pla de millora urbana , apleguin complementàriament activitats de lleure i restauració. A més a més de les determinacions d’aquest Pla de millora urbana que els pugui correspondre per la seva superfície o tipus d’establiment, es regiran amb allò que els sigui d’aplicació, per la normativa sectorial, Llei i decret d’establiments de pública concurrència. Secció tercera: Ús industrial Article 11 Definició general de l’ús industrial L’Article 280 (títol IV. Reglamentació detallada del sòl urbà) de les Normatives Urbanístiques del PGM, descriu les característiques de l’ús industrial. Article 11.1- Magatzems Locals destinats a l’emmagatzematge, amb trànsit i activitat de càrrega i descàrrega de productes. Article 11.2- Indústries i tallers La definició dels usos de tallers i indústries és la que figura a l’article 280 del Pla General Metropolità. Per tal d’aplicar reserves per aparcament a l’interior d’aquests tipus d’establiments i la seva regulació específica en alguns casos, cal distingir entre:

- Tallers de reparació d’automòbils i motocicletes.

- Altres indústries i tallers.


8

Secció quarta: Establiments de pública concurrència Article 12.- Definició dels establiments de pública concurrència S’incorporen a aquesta categoria els usos recreatius d’acord amb l’article 283 de les NNUU del PGM i els usos de restauració. Els establiments de pública concurrència es defineixen en funció del catàleg establert en el “Decret 112/2010, de 31 dágost, pel qual sáprova el Reglament déspectacles públics i activitats recreatives” Als efectes de l’aplicació de la regulació d’aquest pla de millora urbana, els establiments de pública concurrència es classifiquen en les següents categories:

- Recreatius tipus 1 - Recreatius tipus 2 - Recreatius tipus 3 - Restauració - Establiments culturals i socials

Article 12.1.- Establiments recreatius tipus 1

Als efectes de l’aplicació d’aquest pla de millora formen part d’aquesta categoria les següents activitats recreatives musicals:: discoteca, sala de ball, sala de festes amb espectacle, sala de concert, discoteques de joventut, karaoke, sales de festes amb espectacle i concert d’infància i joventut, cafè teatre i cafè concert i establiments de règim especial. a) Discoteca: activitat que es realitza en un local que té per objecte oferir al públic un lloc idoni per ballar, mitjançant ambientació musical, i disposa d’una o més pistes per ballar i de servei de bar. b) Sala de ball: activitat que es realitza en un local que té per objecte oferir al públic un lloc idoni per ballar amb música en directe i, complementàriament, amb ambientació musical. La sala de ball ha de disposar d’un escenari per a l’orquestra, d’una o més pistes de ball, de vestidor per als actuants i de servei de bar. c) Sala de festes amb espectacle: aquesta activitat es realitza en un local que té com a objecte oferir actuacions musicals, teatrals o música per ballar, ja sigui en directe o amb ambientació musical. La sala de festes ha de disposar d’escenari, d’una o més pistes de ball, de vestidor per als actuants, de servei de bar-restaurant, restaurant o bar i d’un espai idoni per al públic espectador. d) Sala de concert: activitat que es realitza en un local, que pot disposar de servei de bar i que té per objecte oferir al públic actuacions de música en directe, i altres activitats culturals. La sala de concerts ha de disposar d’un escenari o espai habilitat i destinat a l’oferiment de concerts i d’equipament tècnic adequat per a la realització d’aquests, i pot disposar també de vestidor per als actuants.


9

e) Discoteques de joventut: consisteixen en l’activitat de discoteca destinada a un públic comprès entre els 14 i els 17 anys, amb horari especial. Aquesta activitat està condicionada a la prohibició expressa de venda, consum i exposició de begudes alcohòliques i tabac, i resta prohibida l’entrada als majors de 18 anys durant el seu desenvolupament. f) Karaoke: activitat que té per objecte oferir al públic la possibilitat d’interpretar cançons en directe mitjançant un equip de música apropiat. Es pot realitzar tant en locals d’activitats recreatives musicals com de restauració, sempre que no superi el nombre de decibels previstos en la normativa de contaminación acústica. g) Sales de festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut: consisteix en l’activitat de sala de festes amb espectacle o de sala de concerts destinades al públic menor d’edat, el qual fins als 14 anys ha d’anar acompanyat d’una persona major d’edat. Aquestes activitats estan condicionades a la prohibició expressa de venda, consum i exposició de begudes alcohòliques i tabac als menors.2 h) Cafè teatre i cafè concert: Aquestes activitats tenen com a objecte únic oferir en directe actuacions musicals, teatrals o de varietats, sense pista de ball o espai assimilable. Els establiments on es realitzin aquestes activitats han de disposar de servei de bar, d’escenari, de camerinos per als i les artistes actuants i de cadires i taules per al públic espectador. i) Establiments de règim especial: són aquells establiments d’activitats musicals que estan subjectes a un horari especial, que es caracteritzen pel fet de poder romandre oberts al llarg del dia, tenint en compte les dues hores de tancament obligatori de cada 24 hores, previstes en aquest Reglament, per tal de realitzar les tasques de neteja i ventilació. - Activitats d’exhibició excloses les relacionades a l’article següent. Article 12.2.- Establiments recreatius tipus 2

Als efectes de l’aplicació d’aquest pla de millora formen part d’aquesta categoria les següents activitats: Sales d’exhibició (espectacles cinematogràfics, teatrals , d’audició i musicals) i activitats recreatives tipus jocs d’atzar i apostes, bingos i casinos i jocs recreatius i esportius, així com establiments on es desenvolupin activitats audiovisuals i de telecomunicacions. a) Sales d’exhibició (cinema, teatre i auditori) b) Jocs d’atzar tipus B: establiment que disposa de màquines recreatives de tipus B, regulades pel Reglament de màquines recreatives i d’atzar, aprovat pel Decret 28/1997, de 21 de gener. c) Bingo: establiment destinat a la pràctica del joc de la plena o bingo, regulat pel Reglament aprovat pel Decret 147/2000, de 11 d’abril; també s’hi poden autoritzar màquines recreatives de tipus A i B de les regulades pel


10

Reglament de màquines recreatives i d’atzar, sempre que s’instal·lin en sales diferents a les del bingo habilitades a l’efecte.

d) Casinos de joc: establiments en els que es practiquen els jocs contemplats en el Catàleg aprovat pel Decret 386/2000, de 5 de desembre, i en els que es poden instal·lar màquines recreatives de tipus A, B i C.

e) Jocs recreatius i esportius: aquesta activitat es desenvolupa mitjançant màquines o aparells en els quals, a canvi del pagament d’un preu, es pot gaudir d’un temps de joc i eventualment es pot oferir com a únic premi la repetició d’un temps de joc; la classificació més particularitzada d’aquestes activitats serà la que estableixi la seva normativa específica. Inclou els jocs esportius com activitat que es desenvolupa per mitjà de màquines o aparells esportius o recreatius, amb exclusió dels jocs previstos en el Reglament de màquines recreatives i d’atzar f) Activitats audiovisuals: Activitats desenvolupades per mitjà d’aparells electrònics o audiovisuals, amb la intervenció del públic o no; en la realització d’aquestes activitats es poden utilitzar aparells de reproducció videomagnètica, de realitat virtual, karaoke, etc. g) Establiments de telecomunicacions per mitjà de l’accés a serveis telefònics d’ús públic, també coneguts com a “locutoris” i/o per mitjà de l’accés de connexió d’internet. h) Establiments destinats a apostes. Article 12.3.- Establiments recreatius tipus 3 Als efectes de l’aplicació d’aquest pla de millora formen part d’aquesta categoria les següents activitats: activitats de jocs destinats al públic infantil o a un tipus de públic més adult (jocs de rol, “escape room”,...) a) Locals de jocs d’oci infantil: Es tracta de parcs infantils coberts que ofereixen una varietat d’activitats lúdico-familiars, amb un públic objectiu de nens i nenes d’edats compreses entre els 1 i 12 anys, i amb unes característiques molt específiques de les seves instal·lacions pel que fa a temes com són la seguretat, el correcte manteniment i el disseny. b) Locals de jocs de rol: Espais de trobada d’aficionats als jocs de taula i de rol, on desenvolupen aquestes activitats lúdiques, i que poden ser acompanyades (o no) de les pròpies d’un bar o cafè. c) Locals “Escape room”: Activitat lúdica on els participants compten amb un temps determinat per sortir d’un espai tancat mitjançant la resolució d’enigmes i el treball en equip.


11

Article 12.4- Restauració Bars.- Activitat que es realitza en un local que disposa de barra i que també pot disposar de servei de taula, si s’escau, per proporcionar al públic, mitjançant preu, begudes acompanyades o no de tapes, i entrepans. Restaurants.- Activitat que es realitza en un local que disposa de servei de menjador i cuina per tal d’oferir àpats al públic consistents bàsicament en dinars i sopars, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix local. Bar musical.- Activitat que es realitza en un local que disposa de servei de bar, amb ambientació musical reproduïda o produïda en directe, amb els límits que determini la normativa específica sobre contaminació acústica, i no desposa de pista de ball o espai assimilable. Restaurant musical: Activitat que es realitza en un local que ofereix servei de restaurant, amb ambientació musical, reproduïda o produïda en directe, amb els límits que determini la normativa específica sobre contaminació acústica. Article 12.5- Establiments culturals i socials Seus d’associacions de tot tipus, regulades tant en la Llei d’associacions com en la legislació d’establiments de pública concurrència. En tot cas no podran disposar en el seu interior de locals destinats a les activitats de caràcter recreatiu que es defineixen en l’apartat 13.1 i 13.2. Secció cinquena: Serveis

Article 13.- Definició de l’ús serveis. Formen part d’aquest ús les activitats destinades a la prestació de serveis privats al públic, oficines, despatxos professionals i establiments docents, esportius i sanitaris que es relacionen seguidament. Als efectes de l’aplicació de la regulació d’aquest pla de millora urbana, els establiments de serveis es classifiquen en les següents categories:

- Serveis personals - Serveis professionals - Serveis financers - Oficines

En cada una de les categories s’agrupen activitats diferents però que comparteixen un mateix tipus d’impacte urbanístic i d’ús dels espais públics. 13.1.- Serveis personals Els establiments per a la prestació dels serveis personals són aquells que acullen els següents tipus d’activitats (o assimilables): Perruqueries i assimilats: Salons de bellesa, estètica, massatges i similars.


12

Tintoreries i assimilats, bugaderies, planxat i similars (el PGM els considera ús comercial, article 278). Agències de viatges. Vídeo Club: Local destinat al lloguer de suports magnètics per a la reproducció audiovisual en domicilis particulars. Establiments de tatuatges i “piercings”. 13.2.- Serveis professionals Ensenyament: educatiu i d’ensenyament en tots els seus graus i modalitats (art. 282 de PGM) gestionats pel sector privat. Gimnàs i assimilats: Locals i edificis condicionats per la pràctica i ensenyament d’exercicis de cultura física i similars (art 284 del PGM) Serveis mèdics: Dispensaris, consultoris, clíniques dentals i similars (art. 281 de PGM) inclou també els usos veterinaris i establiments similars, gestionats per sectors privats Immobiliàries i assimilats: Locals oberts al públic en els que s’ofereix la comercialització i lloguer d’habitatges, locals comercials, etc. S’inclouen assegurances, gestories i administració de finques. Empreses de gestió laboral: Assessorament, captació de personal, empreses de treball temporal, etc. 13.3.- Serveis financers Bancs, caixes i altres activitats financeres: Aquesta activitat inclou entitats de finançament i refinançament, canvi de moneda, transferència de diners, etc. Pel contrari aquesta activitat no inclou la regulació de caixers automàtics oberts directament sobre la via pública. 13.4.- Oficines Despatxos de professions liberals Oficines d’empreses: Per activitats administratives i burocràtiques d’empreses amb plantes de producció i establiments principals en localitzacions diferents. Aquesta categoria no inclou els establiments i oficines de les administracions públiques. Transports i missatgeria: Oficines i punts de recepció d’empreses de transports i missatgeries, de superfície màxima 400 m2, amb accés limitat per vehicles de màxim dos eixos. Locals “coworking” o espais de treball compartit , que impulsen i fomenten la inspiració i la co-creació. El “coworking” és la pràctica per la qual professionals


13

que no comparteixen empresa ni/o sector d’activitat, s’uneixen per treballar junts en un mateix espai, aportant-se valor mútuament a través de les connexions generades. Secció sisena: Aparcaments i garatges Article 14.- Definició de l’ús d’aparcaments Són els usos definits a l’article 280.1.4 de la normativa del PGM. Les reserves d’aparcament seran les definides en l’article 39 de la present normativa. Secció setena: Definicions de superfícies d’establiments comercials a efectes d’aquesta modificació del Pla de millora urbana. Article 15.- Superfície de venda S'entén per superfície de venda els espais en els quals s'exposen les mercaderies inclosos els espais interns pels quals poden transitar els clients i els espais en els quals s'efectuen els actes habituals per vendre-les i cobrar-les, i també la superfície destinada a prestar serveis relatius als productes adquirits. S'ha de considerar superfície de venda la superfície de la zona de caixes, la superfície destinada a prestar serveis que fan referència a informació, pagament, així com els espais d'atenció al públic, dels serveis de reparació o manipulació dels productes adquirits. En els establiments comercials que disposen de seccions de venda personalitzada, es considera superfície de venda la zona ocupada per les persones que venen darrere el taulell a la qual no té accés el públic.

Pel còmput de superfície de venda es tindrà en consideració l’establert al decret llei 1/2009 del 22 de desembre, d’ordenació dels d’equipaments comercials, o normativa que el substitueixi.

Article 16.- Superfície de venda en establiments polivalents i/o col·lectius. Als efectes d’aquest Pla de millora urbana i en relació a l’aplicació d’altres normatives, en els tràmits per a l’atorgament de llicències i autoritzacions d’obertura, caldrà diferenciar els diferents sectors comercials (entre els definits a l’article 9), als efectes, si s’escau, de dimensionament de la superfície de venda. Article 17.- Superfícies comunes en els establiments comercials col·lectius. a) En els establiments comercials col·lectius, s’entén per superfícies comunes la suma de:

- Espais destinats a usos diferents als de venda de productes i prestació de serveis (administratius, vestidors i higiene, inodors, etc.)

- Els espais de circulació (malls o galeries) no privatius, els que donen front les façanes interiors dels establiments o locals individuals, i que estan delimitats com a tals en els projectes que fonamenten les respectives llicències.


14

b) Els espais comuns definits en aquest article no poden ser ocupats per cap tipus d’activitat comercial o de serveis en forma d’establiment, local, quiosc o qualsevol altre tipus d’ocupació. c) En els espais comuns definits en aquest article s’hi podran organitzar accions de promoció i animació, sempre que concorrin alguna de les següents circumstàncies:

- Que no comportin disminució en les condicions d’evacuació - Que estiguin organitzades per la gerència del centre comercial - Que siguin de caràcter temporal - Que siguin gratuïtes per els usuaris

Als efectes de l’aplicació d’aquest article no computaran com a superfície de venda les dels locals destinats a prestació de serveis, restauració. Article 18.- Superfícies totals dels establiments comercials En les definicions de les superfícies dels establiments, així com de les definicions de les superfícies a efectes urbanístics seran d’aplicació allò que es disposa en l’article 71 de la normativa del Pla general metropolità. Article 19.- Superfícies mínimes dels establiments comercials No podran autoritzar-se nous establiments comercials per sota els 30 metres quadrats de superfície total, que en els casos d’establiments comercials, hauran de suposar un mínim de 20 m2 de superfície de venda. Seran autoritzables els establiments de superfície inferior que es desenvolupin en locals preexistents d’edificis construïts amb anterioritat a l’aprovació de la modificació del Pla de Millora Urbana per a la concreció d’usos al sector centre de Viladecans. En els establiments col·lectius no podran autoritzar-se locals comercials individuals per sota els 20 metres quadrats de superfície de venda, llevat que la seva activitat o la seva limitada oferta ho justifiqui. CAPITOL III. ORDENACIÓ DELS ESTABLIMENTS i DE LES ACTIVITATS Secció primera: Criteris generals Article 20.- Divisió del centre de Viladecans en àrees i perímetres Als efectes d’aplicació de les determinacions d’aquesta 2a modificació del Pla de millora urbana, l’àmbit territorial del sector centre de Viladecans descrit a l’art. 1.2. es divideix en diferents perímetres o àrees de zonificació, d’acord a la definició i característiques que s’estableixen en l’article 21 al 25.


15

Article 21.- Adscripció dels establiments als perímetres o àrees de zonificació del Pla de millora urbana La regulació dels usos objecte d’aquest Pla de millora urbana estaran determinades, en funció de tres factors:

- L’ àrea de zonificació establerta per aquest Pla de millora urbana. - La regulació general establerta pel planejament urbanístic amb les

limitacions derivades de les àrees de zonificació - Les determinacions pròpies de les normatives sectorials.

Article 22.- Definició de les àrees de zonificació del Pla de millora urbana Les àrees de zonificació per a l’aplicació de les determinacions d’aquest Pla de millora urbana, són els següents Clau A: Àrea de centralitat comercial prioritària. Clau B: Àrea de centralitat comercial. Clau C: Àrea de subcentralitat comercial. Clau D: Àrea de proximitat. Les àrees de zonificació corresponent a centralitat prioritària, centralitat i subcentralitat comercial (claus A, B i C) es delimiten al plànol d’ordenació d’àrees comercials. L’àrea de comerç de proximitat (clau D) es correspon amb la resta de l’àmbit. Article 23.- Relacions amb la zonificació del Pla General Metropolità i del planejament derivat Les determinacions d’aquest pla de millora urbana, pel que fa a les condicions de implantacions de diferents tipus d’establiments en les zones i perímetres definits, són d’aplicació en el marc de la normativa d’usos del Pla General Metropolità, d’acord a la taula 1 annexa de correspondència que figuren en annex i dels diferents planejaments derivats vigents en cada moment. En aquest sentit la normativa d’aquest pla de millora urbana de concreció d’usos precisa les condicions d’ús establertes en els esmentats plans. Article 24.- Precisió dels límits de perímetre En cas de dubte en la divisió dels perímetres grafiats en el plànol d’ordenació caldrà tenir en compte: El perímetre de cada àrea ve definit per les finques cadastrals que donen front als carrers que defineixen l’àrea. Quan així ho autoritzin les ordenances d’edificació, l’establiment podrà ocupar la totalitat de la planta baixa però haurà de tenir obertura al carrer practicable per al públic, en aquell vial que formi part del perímetre en el qual pugui autoritzar-se l’establiment. A aquests efectes, les sortides d’emergència no tenen consideració d’obertures practicables per al públic.


16

Article 25.- Criteris d’ordenació dels establiments i activitats en relació a les àrees de zonificació d’aquest Pla de millora urbana. 25.1.- Usos autoritzats Són autoritzables aquells usos i tipus d’establiments que figuren com a tals en els articles corresponents a les determinacions de cada àrea comercial i compleixin amb les determinacions de la normativa del planejament general i/o derivat de l’àmbit urbanístic i normativa sectorial que correspongui. 25.2.- Usos prohibits D’acord amb la normativa d’aquest Pla de millora urbana, queden prohibits aquells usos i tipus d’establiments, que figuren com a tals, en els articles corresponents a les determinacions de cada àrea comercial. 25.3.- Usos condicionats L’obertura de determinats establiments queden condicionades a diferents paràmetres, d’acord amb l’establert a la present normativa. 25.4.- Usos disconformes Aquells usos o establiments preexistents a l’aprovació d’aquest Pla de millora urbana, i que resultessin prohibits per aplicació d’aquesta normativa, tindran la consideració “d’usos disconformes”, i els hi és d’aplicació allò que disposa al respecte la normativa urbanística, en relació a obres de manteniment i consolidació, prohibició d’ampliacions i reconstrucció integral dels edificis, etc. Podran realitzar obres de manteniment, consolidació i reforma interior que no suposin ampliació de la seva superfície. En el moment de cessament d’aquests usos preexistents serà d’aplicació l’ordenació continguda en el Pla de Millora. Mentre no cessi l’activitat, les llicències que emparen aquests usos disconformes poden ser transferides. 25.5.- Trasllat d’activitats S’admet el trasllat d’activitats i usos existents disconformes a locals d’una mateixa àrea justificat per millores de servei al usuari, accessibilitat, seguretat. S’exceptuen els usos industrials, aparcament, habitatge i recreatiu. Secció segona: Àrea de centralitat comercial prioritària: Regulació de l’ordenació en l’Àrea de centralitat comercial prioritària Article 26.- Definició de l’àrea de centralitat comercial prioritària Integrada pels carrers de Rambla Modolell i Dr. Reig, en els seus trams principals. Són carrers que han assolit la condició d’eix cívic de referència ja sigui per la concentració comercial com per les seva referència històrica i urbana. La


17

concentració i diversificació permet que el comerç implantat, en el seu conjunt, exerceixi una atractivitat comercial global, captant clientela més enllà de l’entorn en que estan implantats. La modificació del Pla de millora urbana fixa com objectiu per a l’Àrea de centralitat comercial prioritària el de reforçar l’eix comercial i cívic. Els límits dels perímetres que conformen aquesta àrea estan grafiats en el corresponent plànol normatiu i es correspon amb els següents trams de carrers: Rambla Modolell entre c/ Sant Sebastià i c/ de les Sitges Dr. Reig entre c/ Carles Altés i Plaça de les Palmeres Article 27.- Condicions d’ús de l’àrea de centralitat comercial prioritària 27.1.- Usos autoritzats En els perímetres regulats en aquesta secció s’autoritza l’obertura dels establiments del següent tipus:

- Comercial: Establiments comercials petits Botigues de conveniència

- Pública concurrència: Restauració Recreatius tipus 3.

- Serveis: Serveis Personals

Serveis professionals 27.2.- Usos prohibits En els perímetres regulats en aquesta secció queda prohibida l’obertura de nous espais i/o establiments del següent tipus: - Establiments comercials de venda a l’engròs. - Industrial: Magatzem, indústria i taller. - Pública concurrència: Establiments recreatius tipus 1. Establiments recreatius tipus 2. Establiments culturals i socials. - Serveis: Serveis financers. Oficines. 27.3- Usos condicionats En els perímetres regulats en aquesta secció l’obertura d’establiments dels següents tipus està condicionada als requisits que s’expressen:

a) Habitatge: Tot i que s’exclou l’ús d’habitatge en aquesta àrea, s’admet destinar en planta baixa usos vinculats a l’ús habitatge condicionat als següents aspectes: porteries, vestíbuls i accés a nuclis verticals i patis posteriors...


18

b) Mitjans establiments comercials (MEC) - Regulació segons normativa sectorial d’aplicació. - Estudi de mobilitat generada.

c) Grans establiments comercials (GEC)


d) Grans establiments comercials territorials (GECT)


e) Comerç alimentari multiproducte - Superfície màxima de venta de 300m2.


f) Basars - Superfície màxima de venda de 300m2.


g) Aparcaments i garatges - La implantació d’aparcaments i garatges de més de 30 places requerirà d’estudi de mobilitat i senyalització que garanteixi la compatibilitat. - Els aparcaments en rotació, i tot tipus de garatge particular i aparcament en pupil·latge només són autoritzables en planta subterrània. - Els aparcaments s’hauran de dimensionar complint amb les reserves mínimes establertes a l’article 40 del present pla.

- Aparcaments en planta baixa exclusivament per l’accés a soterrani.

f) Altres usos

- Al capítol IV s’incorporen mesures ambientals específiques, a complir per determinades activitats quan siguin admissibles.

Secció tercera: Àrea de centralitat comercial: Regulació de l’ordenació en l’Àrea de centralitat comercial Article 28.- Definició Es tracta d’àrees del sector centre de Viladecans on es concentra un nombre important d’establiments i activitats comercials i altres serveis a peu de carrer. La concentració d’establiments s’acompanya amb diversitat d’oferta especialitzada, generalment en petits i mitjans establiments. Els límits dels perímetres que conformen aquesta àrea estan grafiats en el corresponent plànol normatiu i es correspon amb els següents trams de carrers:


19

C/ Dr. Reig, entre Av. Roureda i c/ Carles Altés exclòs àmbit Modificació PGM Plaça Constitució C/ Salvador Baroné entre c/ General Prim i c/ Nord C/Àngel Arañó entre c/Dr. Reig i c/Sant Marià C/ Major entre Pl. Primus i c/ Jaume Abril C/ Jaume Abril entre Pl. Palmeres i c/Àngel Guimerà Passatge del Dr. Ros Passatge de la Torre del Baró Plaça Molins C/ de l’Estrella c/Sol entre c/Balletbó i c/Jaume Abril c/Sant Joan Plaça de la Vila c/Àngel Guimerà Passatge i carrer de la Farina

Article 29.- Objecte El Pla de millora urbana fixa com objectiu per l’àrea de centralitat comercial potenciar la concentració, diversificació i qualificació de l’oferta i de l’espai urbà, a fi d’aconseguir atraure compradors en volum suficient com per garantir la competitivitat dels establiments que hi estan localitzats. Article 30.- Condicions d’ús 30.1.- Usos autoritzats En els perímetres regulats en aquesta secció s’autoritza l’obertura dels establiments del següent tipus: - Comercial:Establiments comercials petits i Botigues de conveniència - Pública concurrència: Restauració. Recreatius tipus 3. Culturals i Socials - Serveis: Serveis Personals i professionals Financers 30.2.- Usos prohibits En els perímetres regulats en aquesta secció queda prohibida l’obertura de nous establiments del següent tipus:

Establiments comercials de venda a l’engròs. - Industrial: Magatzem, indústria i taller. - Pública concurrència: Establiments recreatius tipus 1. Establiments recreatius tipus 2. - Serveis: oficines.


20

30.3.- Usos condicionats En els perímetres regulats en aquesta secció l’obertura d’establiments dels següents tipus està condicionada als requisits que s’expressen:

a) Habitatge: S’admet l’habitatge en planta baixa exclusivament en edificis d’alçada potencial màxima PB+1, dels següents carrers de la present àrea de centralitat: C. del Torrent, de la Farina i Passatge de la farina.

Per la resta de carrers que formen part d’aquesta àrea de centralitat s’admet destinar a habitatge, la superfície necessària en planta baixa per accedir a plantes superiors o pati posterior. b) Mitjans establiments comercials (MEC)






e) Comerç alimentari multiproducte - Superfície màxima de venta de 300m2.


f) Basars - Superfície màxima de venta de 300m2.


g) Aparcaments i garatges

- En l’àmbit de la unitat d’actuació 1 del sector Ajuntament tan sols son admissibles les places d’aparcament actualment existents, no admetent-se de noves d’acord amb el caràcter de vianants de l’àmbit. - Els aparcaments en rotació, i tot tipus de garatge particular i aparcament en pupil·latge només són autoritzables en planta subterrània. - Els aparcaments s’hauran de dimensionar complint amb les reserves mínimes establertes a l’article 40 del present pla.

h) Altres usos



21

Secció quarta: Àrea de subcentralitat comercial: Regulació de l’ordenació en l’Àrea de subcentralitat comercial Article 31.- Definició de l’àrea de subcentralitat comercial El PMUCU delimita un entorn com a subcentre de comerç local. Es tracta d’una zona on és concentra un nombre relativament important d’establiments i activitats comercials i altres serveis a peu de carrer, si be amb menys intensitat que en l’àrea de centralitat. La concentració d’establiments s’acompanya amb diversitat d’oferta especialitzada, en petits establiments. La concentració i diversificació permet que el comerç implantat, en el seu conjunt, exerceixi una atractivitat comercial conjunta captant clientela en l’entorn residencial més proper. Els límits dels perímetres que conformen aquesta àrea estan grafiats en el corresponent plànol normatiu i són els següents: Avinguda Roureda entre c/Circumval.lació i Dr. Reig Avinguda Molí Avinguda Ballester entre Av. Roureda i c/Salvador Baroné c/Salvador Baroné entre Av. Ballester i c/General Prim Carretera de Sant Climent entre Av. Roureda i c/Àngel Arañó c/Sant Marià entre Av. Molí i c/Mare de Déus de Sales c/Jaume Abril entre Av. Josep Tarradellas i Pl. Palmeres C/ García Lorca entre c/ Onze de Setembre i c/ Dr. Reig C/ Major entre c/ Pi i Margall i Pl. Primus C/ Girona entre Av. Tarradellas i c/ Dr. Reig Passatge Manel Tosca c/Sant Isidre c/M.Ricard Serrajòrdia entre c/Dr. Reig i c/del Sol c/Sol entre c/M. Ricard Serrajòrdia i c/Balletbó c/Balletbó c/Pi i Margall entre c/M. Ricard Serrajòrdia i Av Generalitat c/Dr. Creixell Av. Generalitat entre Av. Tarradellas i Av. Francesc Macià Av. Francesc Macià entre c/de les Sitges i Av. Generalitat c/ de les Sitges entre c/Àngel Guimerà i c/ Antiga Riera c/de les Sitges entre Rambla Modolell i Av. Francesc Macià Rambla Modolell entre c/ de sant Sebastià i ctra de Sant Climent. Rambla Modolell entre c/de les sitges i Av. Generalitat. Passatge Unió c/Pere Sala Placeta de Molins Article 32.- Objecte de l’àrea de subcentralitat comercial El Pla de millora urbana fixa com objectiu pel subcentre de comerç local potenciar la concentració, diversificació i qualificació de l’oferta i de l’espai urbà, a fi d’aconseguir acostar l’equipament comercial i de serveis als consumidors residents a l’entorn, sense necessitat de desplaçaments innecessaris. L’existència d’una determinada concentració comercial ha de garantir la competitivitat dels establiments que hi estan localitzats.


22

Article 33.- Condicions d’ús de l’àrea de subcentralitat comercial 33.1.- Usos autoritzats En els perímetres regulats en aquesta secció s’autoritza l’obertura dels establiments del següent tipus:

- Comerç : Establiments comercials petits. Comerç alimentari multiproducte. Botigues de conveniència. Basars.

- Pública concurrència: Restauració. Establiments cultural i socials. Recreatius tipus 3.

- Serveis: Serveis personals. Serveis professionals. Serveis financers. Oficines. 33.2.-Usos prohibits En els perímetres regulats en aquesta secció queda prohibida l’obertura de nous establiments del següent tipus: -Comerç: Establiments comercials de venda a l’engròs -Industrial: Magatzem, indústria i taller -Pública concurrència: Recreatius tipus 1 33.3.- Usos condicionats En els perímetres regulats en aquesta secció l’obertura d’establiments dels següents tipus està condicionada als requisits que s’expressen: - Habitatge: Tot i que s’exclou l’ús d’habitatge en aquesta àrea, s’admet destinar en planta baixa usos vinculats a l’ús habitatge ( com són porteries, vestíbuls accés a nuclis verticals i patis posteriors, etc) a) Mitjans establiments comercials (MEC)

- Dimensionament segons normativa sectorial d’aplicació. - Estudi de mobilitat generada .




- Dimensionament segons normativa sectorial d’aplicació.


23

- Estudi de mobilitat generada . e) Establiments recreatius tipus 2

D’acord a l’article 26 els establiments recreatius del tipus 2, hauran de situar-se a una distància mínima de 250 metres de centre de façana a centre de façana a qualsevol altra establiment d’aquesta mateixa classe.

f) Aparcaments i garatges En tot cas, els aparcaments en rotació, i tot tipus de garatge particular i aparcament en pupil·latge només són autoritzables en planta subterrània. Els aparcaments s’hauran de complir amb les reserves mínimes establertes a l’article 40 del present pla. S’admeten aparcaments en planta baixa si es destinen a més de 10 places d’automòbil en locals preexistents construïts amb anterioritat al PEMU. g) Altres usos


Secció cinquena: Àrea de proximitat: Regulació de l’ordenació de l’Àrea de proximitat. Article 34.- Definició de l’àrea de proximitat 34.1.- Constitueix l’àrea de proximitat el conjunt d’establiments dispers pel teixit urbà, que no s’agrupa en cap forma de concentració comercial (eixos o entorns comercials, centres comercials, etc.), per la qual cosa no constitueixen polaritats ni àrees d’atractivitat conjunta fora del seu àmbit d’implantació. 34.2. El Pla de millora urbana no procedeix a una delimitació estricta d’aquesta àrea. S’entenen inclosos aquells terrenys qualificats pel PGM com a casc antic (claus 12); de densificació urbana (13b); subjectes a ordenació volumètrica específica (18) i equivalents en els possibles planejaments derivats i que no estan inclosos en les àrees de centralitat o subcentralitat comercial. Article 35.- Condicions d’ús de l’àrea de proximitat 35.1.- Usos autoritzats En l’àrea de proximitat regulada en aquesta secció s’autoritza l’obertura dels establiments del següent tipus:

- Habitatge.

- Comercial: Establiments comercials petits Comerç alimentari multiproducte.


24

Botigues de conveniència. Basars. Establiments comercials de venda a l’engròs.

- Industrial: Magatzem, indústries i tallers

- Pública concurrència: Restauració. Establiments culturals i socials. Establiments recreatius tipus 3.

- Serveis: Serveis personals. Serveis professionals. Serveis financers.

Oficines.

- Aparcaments. 35.2- Usos prohibits En els perímetres regulats en aquesta secció queda prohibida l’obertura de nous establiments del següent tipus:

- Establiments recreatius tipus 1. 35.3.- Usos condicionats En els perímetres regulats en aquesta secció l’obertura d’establiments dels següents tipus està condicionada als requisits que s’expressen: a) Mitjans establiments comercials (MEC)


b) Grans establiments comercials (GEC) - Dimensionament segons normativa sectorial d’aplicació.

- Estudi de mobilitat generada.

c) Grans establiments comercials territorials (GECT) - Dimensionament segons normativa sectorial d’aplicació. - Estudi de mobilitat generada.

d) Establiments recreatius tipus 2

D’acord a l’article 26 els establiments recreatius del tipus 2, hauran de situar-se a una distància mínima de 250 metres de centre de façana a centre de façana a qualsevol altra establiment d’aquesta mateixa classe.

d) Altres usos Al capítol IV s’incorporen mesures ambientals específiques a complir per part de determinades activitats quan siguin admissibles, i les reserves d’aparcament pels diferents usos.


25

CAPITOL IV.- MESURES AMBIENTALS I CONDICIONS ESPECÍFIQUES Article 36.- Mesures ambientals per a la implantació d’establiments recreatius tipus 2. Per l’obtenció de la corresponent llicència d’obertura dels establiments recreatius tipus 2, caldrà la prèvia presentació d’un estudi sobre impactes acústics, mesures d’insonorització i aïllament de la instal·lació i comprovació de la seva efectivitat prèvia a la posta en marxa de l’activitat. Article 37.- Mesures ambientals per a la implantació d’establiments de restauració. 37.1. Per l’obtenció de la corresponent llicència d’obertura dels establiments bars i restaurants (Cod 5.3) i bars musicals, caldrà la prèvia presentació d’un estudi sobre impactes acústics, mesures d’insonorització i aïllament de la instal·lació i comprovació de la seva efectivitat prèvia a la posta en marxa de l’activitat. Els establiments destinats a bars musicals hauran de disposar de portes d’accés al local de doble cancell per tal d’evitar la transmissió acústica a l’espai públic. 37.2. En el cas que per l’activitat concreta que es vulgui exercir sigui necessària una sortida de fums, la xemeneia corresponent tindrà una alçada mínima de 1,5 metre per sobre de qualsevol edificació en un radi de 10 (deu) metres. En el cas de coberta plana tipus terrassa d’ús permanent, i lligat a l’habitatge, l’alçada mínima per sobre d’aquesta coberta serà de 3 (tres) metres. En tot cas les xemeneies estaran dotades d’un dispositiu tipus “jet”. Article 38.- Mesures ambientals per a la implantació de tallers de reparació d’automòbils i motocicletes 38.1. Per l’obtenció de la corresponent llicència d’obertura dels establiments de tallers de reparació d’automòbils i motocicletes, caldrà que en el seu projecte de implantació reservin una superfície lliure a l’interior del local per a l’aparcament dels vehicles en reparació. Aquesta superfície haurà de ser, com a mínim, igual a la destinada a les activitats directes de reparació. 38.2. S’exclouran de les activitats de reparació les corresponents a xapa i pintura per causa de la seva incidència ambiental. Article 39.- Condicions específiques per a la implantació d’aparcaments i garatges particulars. Amb les limitacions de implantació que s’assenyalen en els articles anteriors per cada una de les àrees, caldrà realitzar les següents reserves específiques en edificis de nova implantació:


26

Habitatges: Mínim de 1’5 places per habitatge amb un mínim d’1 plaça per habitatge quan sigui protegit o es justifiqui la inviabilitat tècnica d’assolir la totalitat exigida. Establiment comercial mitjà i gran: article 298 de les normes del PGM i art. 12 de la Regulació de la Llei d’Equipaments comercials (decret 378/2006) Establiment comercial petit i altres usos: art 298 de la normativa PGM. En edificis públics o privats per a oficines, despatxos, bancs o similars, s’haurà de garantir una plaça d’aparcament per cada 100 m2 de superfície útil dedicada a oficines o despatxos. En edificis amb locals comercials al detall i grans magatzems de venda, quan la superfície comercial, sumades totes les plantes de l’edifici amb destinació comercial, depassi de 400 m2, hauran de comptar amb una plaça d’aparcament per cada 80 m2 de superfície construïda. La previsió de places d’aparcament s’haurà de garantir en el propi edifici o en d’altres d’acord amb l’establert a les normes urbanístiques del pla general metropolità. Només podran ubicar-se en d’altres edificis en cas que es justifiqui la inviabilitat tècnica de la construcció d’aquestes. Article 40.- Condicions especifiques per a la implantació dels locals amb activitats complementàries definits a l’article 10 40.1. Per aquells locals comercials en que es permet la degustació, els hi seran d’aplicació les condicions específiques regulades a l’article 38 (pels bars i restaurants). 40.2. Per aquells locals comercials que compten amb obrador o taller propi serà d’aplicació les condicions específiques regulades a l’article 38.2 (sortides de fum).

CAPÍTOL V.- SERVITUDS Art. 41. Servituds aeronàutiques

41.1.

Segons l’art. 10 del Decret 584/72 de servituds aeronàutiques modificat pel Reial

Decret 297/2013, la superfície compresa dins de la projecció ortogonal sobre el terreny

de l’àrea de Servituds Aeronàutiques de l’Aeroport de Barcelona-El Prat queda

subjecta a una servitud de limitació d’activitats, en quina virtut l’Agència Estatal de

Seguretat Aèria (AESA) podrà prohibir, limitar o condicionar activitats que es situïn

dins d’aquesta i puguin suposar un perill per a les operacions aèries o per al correcte

funcionament de les instal·lacions radioelèctriques. Aquesta possibilitat s’estendrà als

usos del sòl que facultin la implantació o exercici d’aquestes activitats, i inclourà, entre

d’altres:

- Les activitats que suposin o comportin la construcció d’obstacles que puguin

induir turbulències.

- L’ús de llums, inclosos projectors o emissors làser que puguin crear perills o

induir a confusió o error.

- Les activitats que impliquin l’ús de superfícies grans i molt reflectants que

puguin generar enlluernaments.

- Les actuacions que puguin estimular l’activitat de la fauna en l’entorn de la zona

de moviments de l’aeròdrom.

- Les activitats que donin lloc a la implantació o funcionament de fonts de

radiació no visible o la presència d’objectes fixes o mòvils que puguin interferir

el funcionament dels sistemes de comunicació, navegació i vigilància

aeronàutica o afectar-los negativament.

- Les activitats que facilitin o comportin la implantació o funcionament

d’instal·lacions que produeixen fum, boires o qualsevol altre fenomen que

suposi un risc per a les aeronaus.

- L’ús de mitjans de propulsió o sustentació aeris per a la realització d’activitats

esportives, o de qualsevol altre tipus.

41.2.

Qualsevol emissor radioelèctric o altre tipus de dispositiu que pogués ser origen de

radiacions electromagnètiques pertorbadores del funcionament normal de les

instal·lacions radioelèctriques aeronàutiques, encara que no vulnerin les superfícies

limitadores d’obstacles, requerirà la corresponent autorització segons el previst en

l’article 16 del Decret 584/72 de Servidumbres Aeronáuticas. Així mateix, atès que les

servituds aeronàutiques constitueixen limitacions legals al dret de propietat per la

funció social d’aquesta, la resolució que a tals efectes s’evacuï no generarà cap tipus

de dret a indemnització.

2a Modificació del PMU d’usos del sector centre de Viladecans 27

41.3.

Les construccions i instal·lacions, així com qualsevol altre actuació que es contempli

en l’àmbit de la Segona Modificació Puntual, inclosos tots els seus elements (com

antenes, parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes d’ascensors,

cartells, coronament ornamentals), així com qualsevol altre afegit sobre aquestes

construccions, així com els mitjans mecànics necessaris per a la seva construcció

(grues, etc), modificacions del terreny o objecte fix (posts, antenes, cartells,

aerogeneradors incloses les seves pales, etc.) així com el gàlib de viari o via fèrria, no

poden vulnerar les Servituds Aeronàutiques de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, que

venen representades en el plànol de Servituds aeronàutiques sobre la zonificació

proposada” de servituds aeronàutiques d’aquesta Modificació Puntual.

41.4.

En cas que l’àmbit de la Modificació estigui inclòs en les Zones de Servituds

Aeronàutiques Legals, l’execució de qualsevol construcció o estructura (posts,

antenes, cartells, aerogeneradors incloses les seves pales, etc.), i la instal·lació dels

mitjans necessaris per a la seva construcció requerirà resolució favorable prèvia de

l’Agencia Estatal de Seguridad Aérea (AESA), d’acord amb els articles 30 i 31 del

Decret 584/72, de 24 de febrer, de Servituds Aeronàutiques, modificat parcialment pel

RD 1189/2011, de 19 d’agost.

41.5.

En cas de contradicció en aquesta Normativa o entre la Normativa i els plànols,

prevaldran les limitacions o condicions imposades per les servituds aeronàutiques

sobre qualsevol altra disposició recollida en el planejament urbanístic.

2a Modificació del PMU d’usos del sector centre de Viladecans 28


29

TAULA 1 CORRESPONDENCIA DELS USOS ESTABLERTS PEL PLA DE MILLORA URBANA AMB EL RÈGIM D’USOS SEGONS LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ - 76

CODI

TIPOLOGIA D’US

US PGM Art.

8 HABITATGE Habitatge 276

9 COMERCIAL

9.1 Petits establiments comercials (PEC) Comercial 278

9.2 Mitjans establiments comercials (MEC) Comercial 278

9.3 Grans establiments comercial (GEC) Comercial

278

9.4 Grans establiments comercials territorials (GECT) Comercial

278

9.5 Comerç alimentari autoservei multiproducte Comercial 278

9.6 Botigues de conveniència Comercial 278

9.7 Basars Comercial 278

9.8 Establiments comercials de venda a l’engròs Industrial 280

11 INDUSTRIAL

11.1 Magatzem Industrial 280

11.2 Indústries i Tallers Industrial 280

12 EST. PUBLICA CONCURRENCIA




12.4 Restauració Industrial /Comercial 278-280

12.5 Establiments culturals i socials Cultural 282

13 SERVEIS

13.1 Serveis personals Comercial 278

13.2 Serveis professionals Oficines-Sanitari-

Docent

279-281-

282

13.3 Serveis financers Oficines 279

13.4 Oficines Oficines 279

14 APARCAMENTS I GARATGES

14 Aparcaments i garatges Industrial 280.1.4


30

TAULA 2 RESUM DE CONDICIONS. REGULACIÓ DE LES IMPLANTACIONS SEGONS TIPUS D’ESTABLIMENT I ZONES

Centralitat Prioritària Centralitat Subcentralitat Proximitat

8 Habitatge en PB 8

9 Petits 9.1 Mitjans 9.2 Grans 9.3 Territorials 9.4

Botiga conveniència 9.6 Basars 9.7 * * Venda a l'engròs 9.8 Activitat complementària 10

11 Magatzem 11.1 Indústries i tallers 11.2

12 Recreatius-1 12.1 Recreatius-2 12.2 Recreatius-3 12.3 Restauració 12.4 Culturals i socials 12.5

13 Personals 13.1 Professionals 13.2 Financers 13.3 Oficines 13.4

14 Aparcaments en PB 14

* Usos condicionats a sup. màxima de venda 300 m2 i segons critris municipals de mobilitatt

Usos prohibits

Aparcaments

Usos Admesos Usos condicionats

Industrial

Pública concurrencia

Serveis

Habitatge

Establiments comercials

Comerç alimentari multiproducte 9.5 * *

Àrees Tipus d'establiments Article


31

PLÀNOLS I1. Servituds Aeronàutiques. Radar. I2. Servituds Aeronàutiques. Operacions. I3. Servituds Aeronàutiques. Acústica. O1. Trama Urbana Consolidada. O2. Zonificació àrees comercials planejament vigent. O3. Zonificació àrees comercials planejament proposat.

NUEVO UMBRAL 25L

NUEVO UMBRAL 07L

NUEVO UMBRAL 25R

NUEVO UMBRAL 07R

NUEVO UMBRAL 20

NUEVO UMBRAL 02

20

30

40

50

17

C. EMISORES VHF

h = 2 m

Pte. = 5 %

25

35

45

55

20

30

40

5

0

60

7

0

80

9

0

100

102

17

C. RECEPTORES VHF

h = 2 m

Pte. = 5 %

25

35

45

55

6

5

75

8

5

95

48

55

65

75

85

95

105

115

125

130

50

60

70

80

90

100

110

120

135

140

145

148

4

8

5

5

7

5

6

5

8

5

5

0

1

0

5

9

5

7

0

6

0

1

3

5

1

1

5

8

0

1

2

5

1

0

0

9

0

1

3

0

1

4

81

4

5

1

4

0

1

1

0

1

2

0

4

8

5

5

7

5

6

5

8

5

5

0

1

0

5

9

5

7

0

6

0

1

3

5

1

1

5

8

0

1

2

5

1

0

0

9

0

1

3

0

1

4

8

1

4

5

1

4

0

1

1

0

1

2

0

4

8

5

5

7

5

6

5

8

5

5

0

9

5

7

0

6

0

8

0

1

0

0

9

0

SUPERFICIE CÓNICA

Pte. = 5 %

SUPERFICIE HORIZONTAL

INTERNA

h = 48 m


INTERNA

h = 48 m

SUPERFICIE CÓNICA

Pte. = 5 %


INTERNA

h = 48 m

5%

5

%

1

1

5

1

2

0

1

2

5

1

3

0

1

3

5

1

4

0

1

4

5

1

5

0

1

5

2

,

6

5

1

5

0

1

4

5

1

4

0

1

3

5

1

3

0

5

1

0

1

5

5

1

0

1

5

2

5

1

4

.

3

%

2

%

2

.

5

%

1

1

0

1

1

5

1

2

0 1

2

0

1

2

5

1

3

0

1

3

5

5

1

0

1

5

2

0

5

1

0

1

5

2

0

2

5

1

4

.

3

%

1

4

.

3

%

2

%

7

5

8

0

1

0

0

1

0

5

1

0

1

5

3

5

4

0

4

5

8

5

9

0

9

5

1

0

0

1

0

5

1

1

0

1

1

5

1

2

0

1

2

5

9

0

9

5

1

0

0

1

0

5

1

1

0

8

5

8

0

7

5

7

0

8

5

9

0

9

5

5

1

0

1

5

2

0

2

5

5

1

0

1

5

2

02

53

0

4

0

4

8

1

4

.

3

%

1

4

.

3

%

2

%

2

%

5

1

0

OM - LO h = 3 m

Pte. = 10 %

35

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95

100

105

110

115

120

125

130

135

140

145

150

155

160

165

170

175

180

185

190

195

200

203

33

TWR

h = 65 m

Pte. = 5 %

80

32

MM - LM h = 2 m

Pte. = 10 %

CONTINGENCIA

h = 42 m

Pte. = 5 %

57

TWR

17

C. EMISORES VHF

h = 2 m

Pte. = 5 %

3

5

4

0

4

5

5

0

5

5

6

0

6

5

7

0

7

5

8

0

8

5

9

0

9

5

1

0

0

1

0

5

1

1

0

1

1

5

1

2

0

1

2

5

1

3

0

1

3

5

1

4

0

1

4

5

1

5

0

3

3

2

0

1

4

VOR / DME h = 5 m

Pte. = 3 %

1

5

2

0

3

0

4

0

1

4

VOR / DME h = 5 m

Pte. = 3 %

1

5

2

5

3

5

4

5

40

6

0

7

0

8

0

9

0

9

5

DVOR h = 7 m

Pte. = 3 %

45

5

5

6

5

7

5

8

5

3

%

1

5

2

2

0

2

0

5

1

01

5

2

0

40

RADAR

h = 34 m

Pte. = 2 %

1

2

0

1

2

5

1

3

4

1

3

0

1

2

0

1

2

5

1

0

0

1

0

5

1

1

5

1

1

0

1

4

.

3

%

1

6

48

4

8

SUPERFICIE CÓNICA


INTERNA

h = 48 m

SUPERFICIE CÓNICA

Pte. = 5 %

4

8

5

5

7

5

6

5

8

5

5

0

1

0

5

9

5

7

0

6

0

1

3

5

1

1

5

8

0

1

2

5

1

0

0

9

0

1

3

0

1

4

8

1

4

5

1

4

0

1

1

0

1

2

0

5

%

5

%

1

4

.

3

%

3

%

3

%

5

1

0

1

5

2

0

1

4

.

3

%

1

4

.

3

%

3

%

2

%

5

%

PUNTO DE REFERENCIA

COORDENADAS (GREENWICH)

LATITUD: 41 17´ 49´´ N

LONGITUD: 2 4´ 42´´ E

ELEVACIÓN 3 m SOBRE EL

NIVEL DEL MAR

2

%

1

5

2

,

6

5

2

2

C. EMISORES VHF

h = 7 m

Pte. = 5 %

3

6

RADAR

h = 30 m

Pte. = 2 %

TWR ACTUAL

h = 45 m

Pte. = 5 %

6

0

4

8

5

5

7

5

6

5

8

5

5

0

1

0

5

9

5

7

0

6

0

1

1

5

8

0

1

0

0

9

0

1

2

5

1

4

8

1

4

5

1

3

0

1

1

0

1

2

0

COORDENADAS UTM: WGS 84


INTERNA

h = 48 m

1

2

5

1

0

1

5

2

0

2

5

3

0

3

5

4

0

4

5

5

0

5

5

6

0

6

5

7

0

7

5

8

0

1

0

1

5

2

0

2

5

3

0

3

2

,

6

4

2

5

3

0

3

5

4

0

4

5

5

0

5

5

6

0

6

5

7

0

1

0

1

5

2

0

2

5

3

0

3

4

.

2

4

1

1

5

2

0

1

0

1

5

1

0

1

5

1

0

3

0

2

0

2

5

4

0

3

5

4

5

1

0

1

5

2

0

2

0

2

5

3

0

3

5

4

0

4

5

5

0

5

5

6

0

1

0

1

5

1

5

2

0

2

5

3

0

3

4

.

8

4

1

1

0

1

5

2

0

1

5

2

0

2

5

3

0

3

2

.

6

4

2

0

3

0

4

0

5

0

6

0

7

0

8

0

9

0

1

0

0

102

1

7

2

5

3

5

4

5

5

5

6

5

7

5

8

5

9

5

7

0

7

5

8

0

8

5

9

0

9

5

9

9

,

6

5

0

6

5

9

0

9

8

9

5

7

0

7

5

8

5

8

0

5

5

6

0

4

8

2

0

LOC ILS 07L

h = 3m

GP ILS 25 R

h = 3m

LOC ILS 07R

h = 3m

GP ILS 25L

h = 3m

GP ILS 07R

h = 3m

LOC ILS 25L

h = 3m

GP ILS 07L

h = 3m

LOC ILS 25R

h = 3m

1

0

%

10

%1

0%

2

%

2

%

2

%

2

%

2

%

1

2

5

6

5

7

5

7

0

8

0

8

5

9

0

9

5

1

0

0

1

0

5

1

1

0

1

1

5

1

2

0

130

135

140

145

2

%

7

0

7

5

7

8

.

7

1

0

1

5

2

0

2

5

3

0

3

5

4

0

4

5

5

0

5

5

6

0

5

4

5

2

%

GAVÀ

CASTELLDEFELS

SANT BOI

EL PRAT

VILADECANS

SANT CLIMENT

BARCELONA

DE LLOBREGAT

DE LLOBREGAT

DE LLOBREGAT

TORRELLESDE LLOBREGAT

SANTA COLOMADE CERVELLÓ

SANT FELIUDE LLOBREGAT

CORNELLÀDE LLOBREGAT

L'HOSPITALETDE LLOBREGAT

DESEMBRE 2019

Area de Planificació TerritorialVILADECANS

EQUIP REDACTOR

UPLAN TERRITORI SL

2a MODIFICACIÓ DEL PMU PER A LA CONCRECIÓD'USOS AL SECTOR CENTRE DE VILADECANS

E 1:50000 A3

.

I-01SERVITUDS AERONÀUTIQUES. RADAR.(Orden FOM/3320/2010 (BOE 19743/2010)

AJUNTAMENT DE

N

ÀMBIT D'ACTUACIÓ(SECTOR CENTRE)

VOR - DME

PUNTO DE

REFERENCIA

OM07 - LO07

25L

07L

25R

07R

MM 07 - LM07

GP 07

GP 25R / DME

LOC 07R

20

02

LOC 07L

LOC 25R

LOC 25L

GP 07L

GP 07R / DME

GP 25L / DME

P.R. VASIS 25R

P.R. VASIS 25L

P.R. VASIS 07R

P.R. VASIS 07L

P.R. VASIS 02

L

Í

M

I

T

E

A

P

R

O

X

.

I

N

T

E

R

M

E

D

I

A

V

O

R

-

D

M

E

E

L

E

V

A

C

.

1

5

0

m

LÍM

IT

E A

PR

OX

. F

IN

AL V

OR

-D

ME

E

LE

VA

CIÓ

N 65 m

L

Í

M

I

T

E

A

P

R

O

X

.

F

I

N

A

L

V

O

R

-

D

M

E

E

L

E

V

A

C

I

Ó

N

6

5

mL

Í

M

I

T

E

S

U

P

.

V

A

S

I

S

-

0

2

P

T

E

3

,

3

%

L

Í

M

I

T

E

A

P

R

O

X

.

F

I

N

A

L

L

O

-

L

M

E

L

E

V

A

C

.

6

5

m

LÍMITE SUP. VASIS-25R PTE 3,3%

L

Í

M

I

T

E

S

U

P

.

V

A

S

I

S

-

2

5

L

P

T

E

3

,

3

%

L

Í

M

I

T

E

S

U

P

.

V

A

S

I

S

-

2

5

R

P

T

E

3

,

3

%

L

ÍM

IT

E

A

P

R

O

X

. F

IN

A

L

IL

S

-

2

5

R

E

L

E

V

A

C

IÓ

N

5

0

m

L

ÍM

IT

E

A

P

R

O

X

. F

IN

A

L

IL

S

-

2

5

R

E

L

E

V

A

C

IÓ

N

5

0

m

L

ÍM

IT

E

A

P

R

O

X

. F

R

U

S

T

R

A

D

A

L

O

-L

M

P

T

E

. 2

,5

%

L

Í

M

I

T

E

A

P

R

O

X

.

F

R

U

S

T

R

A

D

A

L

O

-

L

M

P

T

E

.

2

,

5

%

LÍMITE SUP. VASIS-07L PTE 3,3%

LÍMITE SUP. VASIS-07R PTE 3,3%

L

ÍM

IT

E

A

P

R

O

X

. F

IN

A

L

IL

S

-

0

7

L

E

L

E

V

A

C

IÓ

N

5

0

m

L

ÍM

IT

E

A

P

R

O

X

. F

IN

A

L

IL

S

-

0

7

R

E

L

E

V

A

C

IÓ

N

5

0

m

L

Í

M

I

T

E

S

U

P

.

V

A

S

I

S

-

0

7

R

P

T

E

3

,

3

%

LÍMITE SUP. VASIS-25L PTE 3,3%

L

Í

M

I

T

E

A

P

R

O

X

.

F

R

U

S

T

R

A

D

A

V

O

R

-

D

M

E

P

T

E

.

2

,

5

%

CENTRO RECEPTORES VHF

CENTRO EMISORES VHF

L

Í

M

I

T

E

A

P

R

O

X

.

I

N

T

E

R

M

E

D

I

A

V

O

R

-

D

M

E

E

L

E

V

A

C

I

Ó

N

1

5

0

m

r

=

6

0

0

0

GAVÀ

CASTELLDEFELS

SANT BOI

EL PRAT

VILADECANS

SANT CLIMENT

BARCELONA

DE LLOBREGAT

DE LLOBREGAT

DE LLOBREGAT






DESEMBRE 2019


EQUIP REDACTOR

UPLAN TERRITORI SL


E 1:50000 A3

.

I-02SERVITUDS AERONÀUTIQUES. OPERACIONS.(Orden FOM/3320/2010 (BOE 19743/2010)

AJUNTAMENT DE

N


GAVÀ

CASTELLDEFELS

SANT BOI

EL PRAT

VILADECANS

Ln50 tres escenaris

Le60 tres escenaris

Ld60 tres escenaris

SANT CLIMENT

BARCELONA

DE LLOBREGAT

DE LLOBREGAT

DE LLOBREGAT






DESEMBRE 2019


EQUIP REDACTOR

UPLAN TERRITORI SL


E 1:50000 A3

.

I-03SERVITUDS AERONÀUTIQUES. ACÚSTICA.(Orden FOM/3320/2010 (BOE 19743/2010)

AJUNTAMENT DE

N


DESEMBRE 2019


EQUIP REDACTOR

UPLAN TERRITORI SL


E 1:10000 A3

.

O-01ÀMBIT D'ACTUACIÓ I TUC(TRAMA URBANA CONSOLIDADA)

AJUNTAMENT DE

N

ÀMBIT TUC

ÀMBIT D'ACTUACIÓ

(TRAMA URBANA CONSOLIDADA)

(SECTOR CENTRE)

MEMORIA INFORMATIVA I JUSTIFICATIVA DEL PLA DE MILLORA … · 2020-06-03 · destinen a usos...

Documents

Transcript of MEMORIA INFORMATIVA I JUSTIFICATIVA DEL PLA DE MILLORA … · 2020-06-03 · destinen a usos...