Deu anys del Pla Especial del Parc de la Serralada

de Marina

Vint de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic”

Memòria

VI jornades ecologistes de patrimoni natural de la serralada de Marina

Badalona, 21, 27 de novembre i 1 de desembre de 2012

ElsVerds Badalona Associació per a la defensa del patrimoni natural

2

Memòria

VI jornades de patrimoni natural de la serralada de Marina

Índex

1. Introducció 2. Presentació

Francesc Alfambra, Associació Els Verds de Badalona 3. Programació de les VI jornades ecologistes

• Calendari d’actes

• Text de presentació

• Díptic i cartells de difusió

4. Crònica de les VI jornades

•••• Conferència inaugural Deu anys gestionant el Pla Especial de la Serralada de Marina Cinta Pérez, Directora del Parc Francesc Alfambra: Presentació

•••• Taula rodona: 20 anys de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic” Josep Soler: Benvinguda José Mármol: Presentació Francesc Alfambra: Context de la campanya Joan Puche: Una mica d’història Joan Talarn: Vadeverd i la campanya contra el camp de golf Albert Noguera: “Sant Jeroni Parc Públic”, 20 anys de la campanya: una visió des de Santa Coloma de Gramenet Pep Palacio: La Plataforma de Defensa de la Serra de Marina

5. Sortida de camp comentada Montserrat Ventura, biòloga

6. Reunió de valoració

7. A tall de conclusions

8. Administració reactiva i cultura de la sostenibilitat

9. Agraïments

10. Annex

3

“El nivell de degradació del medi conserva una relació estreta amb la quantitat d’energia externa que hem injectat en el sistema. A més energia més pol·lució. L’augment de la disponibilitat d’energia i l’increment del transport lateral dins el sistema fa que aquest s’homogeneïtzi i perdi diversitat.”

Jaume Terrades i Serra Un país maltractat Revista de Catalunya núm.1

1. Introducció

om qualsevol altre entitat ciutadana o grup ecologista defensor dels espais naturals de la serralada de Marina, Els Verds de Badalona assistim des de fa molts anys a una progressiva degradació del nostre entorn natural més immediat. Amb la posada en marxa del Consorci del Parc de la Serralada de Marina, aquest procés

de deteriorament semblava tenir els dies comptats, però malauradament no ha estat així. Tot i valorar molt positivament la existència del Consorci, -per a la constitució del qual vam batallar durant deu anys- el seu escàs finançament, la manca de recursos i sobretot un Pla Especial de Protecció i Millora de la serralada de Marina de rang jurídic inferior al Pla General Metropolità, fa que es magnifiqui el creixement urbanístic, i es prioritzin els interessos immobiliaris per sobre de la protecció dels ecosistemes de la serralada, impedint d’aquesta manera una correcta gestió de l’ús sostenible d’aquest espai natural tan degradat, tant malmès i tant deixat per la gran pressió demogràfica i urbanística que històricament ha patit i que encara pateix.

Al llarg de molts anys durant les nostres passejades habituals per la serralada continuem sent testimonis de la proliferació de les llaunes, de plàstics, d’abocadors incontrolats de runes i de residus de tota mena, d’urbanitzacions il·legals, de duplicitat de xarxes elèctriques, de conreus abandonats, d’incendis forestals, etcètera, que donen idea de la manca de respecte per l’entorn, amb paisatges suburbials lletjos i bruts aparentment impropis d’una societat i d’un país teòricament culte i avançat.

Fonamentat en el “progrés” mal entès del creixement permanent, de la depredació dels recursos naturals i en la concepció del territori com un mer factor econòmic a explotar, el nostre sistema econòmic cerca desesperadament la maximització del benefici com a únic objectiu. Mentrestant, ni el govern central ni la Generalitat ni l’Ajuntament de Badalona s’han marcat cap prioritat en la seva agenda política per afrontar aquesta problemàtica. I a aquestes alçades el garbuix administratiu, el laberint de la distribució de competències i atribucions entre els diferents poders públics ja no justifiquen tanta deixadesa generalitzada de l’administració pública en ser coherents i portar a terme amb tot rigor les seves obligacions en matèria de protecció mediambiental. No oblidem que un dels bens públics que han de gestionar els governs i no el menys important és el patrimoni natural. I una de les eines mes importants de la gestió ambiental, sense cap mena de dubte és la de l’educació ambiental, primer predicant amb l’exemple i segon no fent d’això una coartada fàcil per deixar de banda altres responsabilitats.

C

4

Participants a la II Jornada de Neteja realitzada al torrent de la Fontsanta, la vall de Betlem i la

serreta de can Mas, on es van recollir 2,5 tones de ferralla i deixalles de tota mena (nov. de 2003)

Il·lustració de la memòria de les I Jornades Ecologistes: “Les rieres: un

patrimoni ecològic a protegir”, realitzades el 2005

5

Així doncs, fa anys que Els Verds de Badalona treballem per un medi ambient sa, endreçat i net en aquest espai natural de la serralada de Marina voltat per la conurbació metropolitana del Barcelonès nord, i del Vallès Oriental. Sense ànims de ser exhaustius esmentarem algunes actuacions d’Els Verds entorn aquesta problemàtica d’abandonament i deixadesa de la serralada de Marina. Des de l’any 1991 ençà, amb l’aparició del projecte camp de golf de Sant Jeroni de la Murtra, i juntament amb altres col·lectius de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet: Acampades, plantades i neteges populars als voltants d’aquest monestir. Campanyes en pro del Parc Forestal de la Serralada de Marina. Elaboració d’un manifest en pro del Parc de la Serralada de Marina signat per milers de ciutadans i nombroses personalitats. Assistència a plens municipals dels diversos ajuntaments envers la constitució del Consorci de la serralada de Marina. Participació activa en la creació del Fòrum del Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona.

Presentació d’una bateria de propostes a la comissió de treball de la serralada de Marina del Fòrum del Medi Ambient de Badalona, on entre d’altres punts demanàvem: <<la preservació d’indrets de major valor ecològic i biodiversitat com són la riera de la Vallençana, el torrent de l’Amigó, la riera de Pomar, la riera de Canyet, etc. així com l’anulació de la vialitat desproporcionada prevista pel PGM a Canyet, Sant Jeroni de la Murtra, a Montigalà i la riera de Pomar, tot definint la B-20 com a límit del creixement urbanístic de la ciutat cap a la muntanya.>>

Riera de Pomar de Dalt, on es poden apreciar els murs de protecció dels

conreus i el sòl impermeabilitzat (formigonat)

6

Participació en la plataforma pro ILP contra la incineració de residus a Catalunya, recollint junt amb d’altres col·lectius mes de cinc mil signatures a Badalona. Al setembre del 2001, presentació de més de cent al·legacions al Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la serralada de Marina defensant la inclusió de les parts baixes de les rieres de Montalegre, de Pomar, de Sant Jeroni, i vessants del turó d’en Seriol, turó d’en Mates, turó d’en Folch, serreta de les Mosques d’Ase (Badalona), La Bastida (Santa Coloma de Gramenet), de la riera d’en Font, del torrent de can Nolis, el turó de l’Arbret, els Vessants de Vista Alegre, de can Mogues i de Torre Barrau (Tiana) que la delimitació de l’àmbit del Pla, inexplicablement les havia exclòs. A partir de la tardor del 2002, passejades per la serralada i campanyes reivindicatives de neteja de torrents i rieres com la de la vall de Betlem i el torrent de la Font Santa de Dalt a la capçalera de la riera de Sant Jeroni de la Murtra, al camí de can Mas i al camí de la Carrerada-Can Trons de Canyet. Es van retirar prop de cinc tones de deixalles tot just desprès de l’incendi que l’agost del 2003 va afectar a aquesta vall, deixant al descobert un munt de ferralla de tota mena. Al març del 2003, presentació d’ un plec d’al·legacions al projecte de traçat i condicionament de la B-500 entre Badalona i Mollet del Vallès, entre les que hi consten les següents: <<Que el nou traçat determina la destrucció dels boscos de ribera, empobreix la biodiversitat i bloqueja la funció de passera ecològica de la riera de Sant Fost de Campsentelles. Que destrueix el paratge natural de la font i el torrent d’Alba a Tiana. Així mateix el túnel projectat destrueix l’aqüífer que subministra aigua a les mines de la cartoixa de Montalegre, als pous i mines de l’hort de les Monges i a la Font d’Alba.>> Nombroses passejades naturalistes per les rieres de Pomar i de Canyet. Visites al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Presentació de més de cent al·legacions al Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud del Parc de la Serralada de Marina. Al juny del 2005, posicionament públic contra la conversió de la pedrera de la Vallençana en dipòsit de residus sòlids urbans embalats, en primer lloc pel risc de contaminació de l’aqüífer de la riera de la Vallençana amb els lixiviats d’aquestes escombraries i en segon lloc per contradir la declaració de zona de tractament específic que el Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina fa de la pedrera, i on només es contempla el dipòsit de runa inert pel rebliment de la mateixa, excloent-hi cap altre tipus de residus.

Amb la realització d’aquestes activitats de voluntariat ecologista perseguiem dos objectius: per una banda instar a l’Ajuntament de Badalona a assumir la seva responsabilitat més enllà de la propaganda ambientalista i de la celebració de festes, i per l’altra una planificació urbanística que marqués la B-20 com a límit del creixement de la ciutat per preservar precisament la serralada. La preservació dels ecosistemes de la serralada requereix inexcusablement limitar el creixement urbanístic establint una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori.

7

La reflexió immediata va ser que calia anar més enllà de les passejades lúdiques o les mobilitzacions reivindicatives de neteja i obrir debat per aprofundir en el coneixement i la importància d’aquest extraordinari patrimoni natural, històric, arquitectònic i cultural badaloní, amagat, ignorat o menystingut per donar-li el valor que realment té de cara a la seva protecció i preservació. Aquest és el motiu que va empènyer Els Verds de Badalona a organitzar el 2005 les I Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural: Les rieres, un patrimoni ecològic a protegir. I al 2006, Les II Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural es van centrar en el cicle de l’aigua a la serralada de Marina.

Amb les III Jornades Ecologistes: Abocadors als espais naturals?, l’any 2009 vam voler reprendre el debat sobre els residus, centrant-nos en el sistemes de dipòsit que històricament hem conegut a l’entorn metropolità com són l’abocador de la Vall d’en Joan a Begues (Garraf), la pedrera Berta al Papiol (Collserola), l’abocador de Pomar a Badalona i sobretot en els resultats de la prova pilot de dipositar bales de residus sòlids urbans a la pedrera de la Vallençana, també a Badalona, per conèixer el resultat d’aquestes experiències i les seves repercussions socials, ambientals i ecològiques. Els Verds de Badalona ens vam oposar a la prova pilot de la pedrera de la Vallençana, on s’han dipositat 84.000 tones de residu urbà “compactat i inertitzat”, ja que aquesta es troba al cor del Parc de la serralada de Marina i la qualificació d’aquest espai natural un cop finalitzada l’activitat minera preexistent és de forestal. El Pla de Protecció i Millora del Parc només contempla el dipòsit de runa inert per a la restauració geomorfològica dels talussos i la seva posterior reforestació. D’altra banda els lixiviats procedents de la descomposició de la matèria orgànica, pensàvem que podien contaminar l’aqüífer de la riera de la Vallençana, encara que el baix contingut en matèria orgànica de les bales, la impermeabilització del terreny i el drenatge dels lixiviats a un dipòsit, -com vam poder veure in situ- van impedir la contaminació de l’aqüífer.

Esvoranc de la pedrera de la Vallençana indicant el lloc precís on es va fer la prova pilot

8

Detall del procés d’impermeabilització del terreny on es van dipositar les bales de RSU, que va

il·lustrar el document final de conclusions i propostes de les III jornades ecologistes del 2009

Les IV Jornades de Patrimoni Ecològic de la Serralada de Marina van estar dedicades a l’agricultura ecològica, els horts urbans i les xarxes de consum ecològic. Cercàvem un triple objectiu: en primer lloc posar de relleu la importància dels antics camps de conreu abandonats i malbaratats ja que com a terres fèrtils, són un preciós recurs natural no renovable molt escàs, que cal recuperar. En segon lloc per promoure l’agricultura ecològica a la serralada de Marina, que al nostre entendre és l’activitat econòmica no solament sostenible i compatible amb la preservació dels ecosistemes del Parc sinó que a més a més d’afavorir la biodiversitat, millorar la qualitat del paisatge agrícola i forestal, no fer servir pesticides ni fertilitzants de la indústria agroquímica, i no contaminar, col·labora decididament en la lluita contra el canvi climàtic.

Participants de les IV jornades a la finca d’agricultura ecològica de la torre Dorda de Llavaneres

9

I en tercer lloc el recolzament i la promoció de les xarxes de consum ecològic responsable i

solidari que faci possible el comerç de proximitat entre productors i consumidors, garantint

un preu just en els productes agrícoles i una remuneració digna dels pagesos. Alhora, aquest

comerç just i de proximitat estalvia les despeses, la sinistralitat viària i la contaminació del

transport ens indica el camí cap a la sobirania alimentaria.

Les V Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina de l’any

passat van estar dedicades a l’evolució del paisatge agrícola i forestal. Volíem encetar el debat

de la gestió i la planificació territorial, vist el territori com un recurs natural escàs que cal

preservar. I res millor per fer-ho que amb la perspectiva històrica que dóna conèixer

l’evolució del paisatge des dels boscos primigenis fins a l’actualitat passant per la irrupció dels

primers pobladors neolítics, la introducció de l’agricultura pels ibers, l’extensió d’aquesta pels

romans, la gestió dels monestirs, etcètera.

Però això no és tot, també volíem posar en valor els retalls de paisatge agrícola i forestal que encara resten a la nostra ciutat com son Canyet, Pomar de Dalt i la Vallençana, com a patrimoni paisatgístic agroforestal d’alt valor ecològic típicament català que no solament no perjudica la biodiversitat, ans al contrari, la beneficia. I finalment, com dèiem en el díptic, el nostre objectiu no era la reivindicació romàntica de recuperar els boscs primigenis sinó la d’explorar quines son les activitats econòmiques compatibles amb la preservació d’aquest patrimoni natural tan proper al nostre entorn metropolità que garanteixin la seva continuïtat.

Diferents aspectes del paisatge agrícola, forestal i patrimonial del barri de Canyet de Badalona i

de Santa Coloma de Gramenet

10

2. Presentació

nguany, les VI jornades ecologistes de patrimoni natural de la serralada de Marina estan dedicades a la celebració de dues efemèrides històriques importants pel moviment ciutadà i ecologista de la nostra comarca: el desè aniversari del Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la serralada de Marina i el

vintè aniversari de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic” contra el camp de golf de Sant Jeroni de la Murta i en favor del Consorci del Parc de la serralada de Marina. Però amb la realització d’aquestes VI jornades volem anar més enllà de la celebració lúdica i festiva d’aquella conquesta ciutadana i ecologista, ans al contrari, ja que davant els grans reptes i amenaces que encara avui dia planegen sobre el Parc, volem recuperar aquell esperit unitari de col·laboració de moltes entitats i sectors socials del nostre municipi juntament amb el de Santa Coloma de Gramenet que van fer possible l’èxit d’aquella campanya ecologista. Encetem aquest debat molt lluny de la reivindicació romàntica d’una arcàdia perduda dels boscos primigenis de la serralada de Marina. Volem posar el fil a l’agulla del debat territorial: cal superar la política dels nyaps immobiliaris i del creixement urbanístic forassenyat. Cal un pla territorial que tot satisfent les necessitats socials, reordeni i reguli de manera sostenible l’ús del sòl, dels espais naturals d’una banda i dels urbans de l’altra, tot establint una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori. La idea original, la redacció i difusió del material divulgatiu així com el contingut i el desenvolupament d’aquestes VI jornades de patrimoni natural de la serralada de Marina ha estat obra d’un equip de treball de l’Associació ecologista Els Verds de Badalona format per José Barrio, Verónica Palomas, Miquel Mateu, José Mármol, Montse Ventura i Francesc Alfambra.

Esperem que l’assistència a les diferents sessions d’aquestes VI Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la serralada de Marina, dedicades al desè aniversari del Pla Especial i als 20è de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic” hagin estat profitoses i que el present dossier sigui del vostre interès. Si has arribat fins aquí, et felicito per la teva paciència, però no t’aturis aquí ja que el dossier d’aquest any comença justament ara! Gràcies!

Salut, pau i ecologia!

Francesc Alfambra Associació Els Verds de Badalona

E

11

3. Programació de les VI jornades ecologistes

• Calendari d’actes:

Dimecres 21 de novembre, 20:00 h

Conferència inaugural: 10 anys gestionant el Pla Especial del Parc de la Serralada de Marina

Cinta Pérez Directora del Parc

Presentació

Francesc Alfambra, Associació Els Verds de Badalona

Centre Cívic Can Cabanyes Dimarts 27 de novembre, 20:00 h

Taula Rodona: 20 anys de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic”

Participants: Joan Puche

Comissió redactora manifest Sant Jeroni Parc Públic de Badalona Juan Talarn

Vadeverd de Badalona Albert Noguera

Centre Excursionista Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet Pep Palacio

Plataforma de Defensa Serra de Marina de Santa Coloma de Gramenet Benvinguda:

Josep Soler President Associació de Veïns del Centre de Badalona

Presentació: José Mármol

Associació Els Verds de Badalona Introducció:

Francesc Alfambra Associació Els Verds de Badalona

A l’Associació de Veïns del Centre, c/ Magatzem 37

Dissabte 1 de desembre, 10:00h

Sortida de camp comentada Montserrat Ventura, biòloga A Sant Jeroni de la Murtra Inscripcions: elsverdsbdn@gmail.com

12

•••• Text de presentació del díptic divulgatiu

A finals dels 80, la Mancomunitat de Municipis de Barcelona va encarregar al Departament

d’Ecologia de la Universitat de Barcelona un estudi sobre la capacitat ecològica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest estudi que mai es va fer públic proposava la creació d’un parc forestal a la serralada de Marina. Al febrer de 1991, Pasqual Maragall, President de la Mancomunitat de Municipis, Manuel Royes, President de la Diputació de Barcelona i Joan Blanch, Alcalde de Badalona van signar a Can Miravitges (Escola de Natura de Badalona) l’acord de constitució d’un Consorci per tal de gestionar el futur Parc Forestal de la Serralada de Marina, als voltants de Sant Jeroni de la Murtra, que el Pla General Metropolità qualifica de zona forestal. Quan tot semblava que aquella aspiració de la nostra comarca d’aturar el creixement urbanístic i l’especulació immobiliària seria satisfeta, sorprenentment al juliol de 1992, l’Ajuntament de Badalona va aprovar un projecte de la multinacional japonesa Ryocuchi per a instal·lar un camp de golf de 60 Ha als voltants del monestir de Sant Jeroni de la Murtra i un hotel de cinc estrelles a la vall de Betlem.

Mural reivindicatiu que es va fer a la plaça Pep Ventura de Badalona que il·lustra el díptic

Aquest projecte que requalificava el sòl de la zona forestal més socialment aprofitable, era clarament especulatiu, contradeia les promeses electorals de tots els partits i topava frontalment contra l’acord de constitució del Consorci previst per a la protecció de la Serralada de Marina. Tot seguit es va constituir la Plataforma “ Sant Jeroni Parc Públic” que durant anys va organitzar acampades, reforestacions i neteges reivindicatives, redactant un manifest, recollint signatures, fent peticions de paraula al Ple Municipal. Entre els nombrosos actes públics que va realitzar destaquen la presentació del Manifest de Defensa del Parc Forestal de la Serralada de Marina al Cor de Marina i la presentació de la mateixa Plataforma al Museu Municipal de Badalona. Per parlar d’aquell procés, comptarem a la taula rodona, amb quatre protagonistes de la campanya ”Sant Jeroni Parc Públic”, esdevinguda ara fa 20 anys amb Joan Talarn del grup ecologista Vadeverd i Joan Puche de la Comissió redactora del Manifest en Defensa de Parc Forestal de la Serralada de Marina, tots dos de Badalona, i d’en Pep Palacio de la Plataforma de Defensa de la Serralada de Marina i Albert Noguera del Centre Excursionista Puig Castellar, tots dos de Santa Coloma de Gramenet. D’altra banda, Els Verds de Badalona manifestem la nostra satisfacció de poder encetar el debat d’aquestes VI Jornades de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina amb una conferència de Cinta Pérez, Directora del Parc de la Serralada de Marina, sobre el Pla Especial de Protecció i

13

Millora de la Serralada de Marina amb motiu del seu desè aniversari de posada en marxa. Volem però, donar a aquestes jornades un caire reivindicatiu anant més enllà de la celebració festiva d’aquestes dues efemèrides, ja que tot i ser fites històriques del moviment ciutadà i ecologista de la nostra comarca envers la defensa i preservació de la serralada, l’estat d’aquesta i el nivell de protecció actual, al nostre entendre, resten lluny del que es mereix. Sobre la serralada de Marina planen amenaçadorament projectes faraònics com la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i el túnel de la B-500.

Muntatge fotogràfic de diferents aspectes de la serralada que també apareix il·lustrant en el díptic

També volem saber què passa amb la promesa incomplerta de la incorporació de Sant Fost de Campsentelles al Parc, més tenint en compte que 900 Ha dels millors boscs de l’obaga de la serralada pertanyen a aquest municipi. Cal superar la política dels nyaps immobiliaris i del creixement urbanístic. Cal un pla territorial que tot satisfent les necessitats socials reordeni i reguli de manera sostenible l’ús del sòl, dels espais naturals i urbans tot establint una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori. Per acabar, donem les gràcies als ponents, al Consorci del Parc de la Serralada de Marina, al Centre Cívic de Can Cabanyes i a l’Associació de Veïns del Centre de Badalona per fer possible aquestes VI Jornades de Patrimoni Ecològic de la Serralada de Marina, dedicades al Pla Especial de Protecció i Millora de la Serralada i a la celebració dels 20 anys de la campanya reivindicativa “Sant Jeroni Parc Públic” en pro del Parc Forestal. No t’ho perdis! Estàs convidat/da!

14

• Díptic i cartells divulgatius dels actes:

15

4. Crònica de les VI jornades

•••• Conferència inaugural:

10 ANYS GESTIONANT EL PLA ESPECIAL DE LA SERRALADA DE MARINA

El dimecres dia 21 de novembre, es van inaugurar aquestes VI jornades amb la conferència de de la senyora Cinta Pérez, Directora del Parc a la sala d’actes del Centre Cívic Can Cabanyes. Presentació Francesc Alfambra Associació Els Verds de Badalona Us dono la benvinguda en nom de la nostra associació. Donem les gràcies al Centre Cívic que ens acull i sobretot estem molt agraïts a Cinta Pérez, Directora del Parc de la serralada de Marina per la seva conferència inaugural d’avui. Ella es biòloga i també ha estat al Parc Natural del Montseny, i ens explicarà en què consisteix el Pla Especial de Protecció i Millora del sector sud de la serralada de Marina. Però abans voldria fer alguns comentaris al respecte: Quan es va presentar el Pla Especial, Els Verds vam fer algunes aportacions al Pla. D’entrada compartíem plenament tots els grans objectius del Pla com són la protecció i preservació dels espais naturals, la connectivitat dels corredors ecològics, l’ordenació i regulació d’usos dels diferents espais naturals i la promoció d’activitats econòmiques compatibles amb la preservació d’aquest espai natural, així com aturar el procés de degradació ecològica que està patint el nostre entorn natural mes immediat de la serralada.

Cinta Pérez, Directora del Parc i Francesc Alfambra

fent la presentació de la conferència inaugural de les VI jornades

16

Les més de cent al·legacions que vam presentar anaven en dos eixos fonamentals. Primer en el sentit d’ampliar l’àmbit d’actuació del Pla Especial. Havíem estudiat l’avantprojecte i resulta que en el projecte van desaparèixer espais tan importants com La Bastida de Santa Coloma de Gramenet, la serreta de les Mosques d’Ase, el torrent de la Font de Tiana, Els Vessants, Vistalegre, el turó d’en Folch, el turó d’en Seriol, el turó de l’Orella, el parc de la Mediterrània, de Badalona; i sobretot 900 Ha dels millors boscos de l’obaga de la serralada corresponents al municipi de Sant Fost de Campsentelles. En el projecte definitiu tots aquests espais van desaparèixer del Pla Especial. No vam trigar a saber el perquè: des de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet es va promoure a La Bastida un nou barri de blocs d’habitatges; al turó d’en Folch i el torrent de la Carbassa, l’Ajuntament de Badalona va aprovar un projecte immobiliari de Vallehermoso amb uns 400 nous habitatges en una nova urbanització al barri de Canyet; A Sant Fost de Campsentelles es vam projectar tres noves urbanitzacions i noves línies elèctriques d’alta tensió. Continuàvem doncs dins el mateix procés de degradació ecològica i d’especulació immobiliària que històricament hem patit.

Vista de la sala d’actes de Can Cabanyes on es va desenvolupar la conferència

Bé d’aquestes al·legacions no ens van aprovar cap, però en aquell moment el Grup d’Espeleologia de Badalona va editar un llibre sobre el patrimoni hidràulic subterrani, motiu pel qual vam demanar que s’inclogués en la gestió ordinària del parc la protecció de tot aquest patrimoni arqueològic hidràulic subterrani, bàsicament les mines, els safareigs, les sèquies, el aqüeductes i sobretot el pou de glaç de can Donadeu. Totes aquestes al·legacions se’ns van aprovar, cosa que ens va satisfer molt. Celebrem el 10è aniversari del Pla Especial però abans d’acabar cal fer cinc cèntims de com va començar tot això: a finals dels 80, la Mancomunitat de Municipis de Barcelona va encarregar al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona un estudi sobre la capacitat ecològica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, proposant entre d’altres la creació d’un parc a la serralada de Marina per aturar el procés de degradació ecològica en que es trobava. L’any 1991 Joan Blanch, alcalde de Badalona, Manel Royes, President de la Diputació de Barcelona i Pasqual Maragall, President de la Mancomunitat de Municipis de

17

Barcelona van signar, a Can Miravitges, un conveni solemne per posar en marxa el Consorci del futur Parc de la Serralada de Marina. Però sorprenentment l’any següent, el 1992, l’Ajuntament de Badalona es va despenjar amb un projecte de camp de golf que ocupava les 60 Ha socialment més aprofitables als voltants de Sant Jeroni de la Murtra, contradient les promeses electorals que tots els partits havien fet sobre la serralada. Immediatament va sorgir la contestació social d’oposició al projecte –que serà motiu de la taula rodona de la setmana vinent- de camp de golf i a favor de la constitució del parc de la serralada de Marina.

Hauríem d’esperar quatre anys més, fins al 1996 perquè es constituís aquest Consorci a la sala de Plens de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. I un cop constituït aquest Consorci vam haver d’esperar sis anys més per tenir aquest Pla Especial, aprovat al març del 2002 per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i Felip Puig aleshores conseller del Departament de Política Territorial i Obra Pública. Ara deu anys desprès volem saber com està el Pla Especial, perquè al nostre entendre i ja acabo, des del començament el Pla té dues grans mancances: l’escàs finançament que amb 75 milions el primer any representava un 2% del pressupost de la Diputació destinat als parcs naturals de la província de Barcelona. I el segon és que el Pla depèn jurídica i jeràrquicament del Pla General Metropolità, és a dir que el PGM mana dins l’àmbit del Pla Especial. Bé ho deixo aquí. Cinta tens la paraula.

10 ANYS GESTIONANT EL PLA ESPECIAL DE LA SERRALADA DE MARINA

Cinta Pérez Figueras Directora Parc de la Serralada de Marina

Des de l'any 1972 la Diputació de Barcelona va desenvolupar una política de promoció i gestió de plans especials d’ordenació de determinats àmbits geogràfics situats a l’entorn dels sectors edificats de l’àrea metropolitana de Barcelona, l’origen històric de la qual es situa en el Pla Provincial de 1963. En aquest sentit, l'estratègia de la Diputació de Barcelona ha estat històricament orientada cap a l’ordenació i posterior gestió d'aquells àmbits que, a més d'un interès evident, millor podien atendre les demandes més urgents de la societat. Així, els diferents plans especials redactats i tramitats responien a la voluntat de consolidar un cinturó d'espais d'especial protecció al voltant de les àrees més fortament urbanitzades del l’àrea metropolitana de Barcelona, sectors on es concentra un percentatge força elevat de la població total del país: el Montnegre–Corredor, el Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i el Garraf. Els anys 90, davant de les tendències i processos territorials i ambientals existents, es va formular una proposta per a la gestió del conjunt del sòl no urbanitzable de la regió metropolitana de Barcelona: el projecte de l’anella verda, el qual va suposar un salt qualitatiu en matèria de protecció del territori, ja que representa el pas d’un conjunt d’espais protegits aïllats, a una aproximació centrada en una veritable xarxa d’espais, integrats en una àmplia

18

ordenació territorial, i que parteix del principi de la necessària continuïtat dels sistemes naturals per a l’efectiva preservació dels seus valors. La configuració final del projecte va implicar la protecció d’un continu de més de 100.000 hectàrees al voltant de l’àrea metropolitana, amb els parcs naturals, i altres espais anàlegs, com a nuclis o nodes de la xarxa, complementats i enllaçats per espais de connexió i transició, que donen sentit al conjunt del sistema.

Instantània de la conferència de Cinta Pérez parlant dels valors ecològics i

patrimonials de la serralada de Marina El protagonisme del món local en aquesta nova etapa d’impulsió de la protecció d’espais naturals va ser determinant. Fruit de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i els ajuntaments implicats es van constituir consorcis de les administracions locals promotores dels nous espais protegits, Així, es van crear els consorcis del Parc de la Serralada de Marina, Parc de la Serralada Litoral, l’Espai Natural de l’Embassament del Foix, l’Espai Natural de les Guilleries—Savassona i el Parc Agrari del Baix Llobregat, així com la transformació del Patronat de Collserola en un nou consorci, del qual també forma part la Diputació de Barcelona. En aquest context, es constitueix doncs l’any 1996 el primer Consorci Parc de la Serralada de Marina, format per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i els Ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac, amb l’objectiu global d’ordenar de forma conjunta l’àmbit d’aquest espai. L’any 1998 es van sumar al Consorci els municipis de Tiana i Sant Fost de Campsentelles, ampliant així la superfície del parc fins a les 3.032 hectàrees amb que compta en l’actualitat. En absència d’un Pla Especial, durant tots aquests anys es va dur a terme transitòriament una intensa gestió del territori, encaminada principalment a la seva conservació i manteniment. Així, els principals programes giraven al voltant de la prevenció d’incendis forestals —

19

incloent la campanya de vigilància i les infraestructures—, la conservació i manteniment de camins, les repoblacions i treballs forestals, la neteja d’abocaments i la senyalització, entre d’altres. L’àmbit del Pla Especial de la serralada de Marina es pot valorar com un espai geogràficament molt singular, que conté un patrimoni natural i cultural de primera magnitud, socialment cabdal en el context de les comarques del Barcelonès i sud del Maresme i Vallesos, i territorialment fonamental per a l’articulació d’una xarxa d’espais protegits de l’àrea metropolitana de Barcelona. Per la seva vàlua intrínseca i funcional, tanmateix molt vulnerable enfront dels nombrosos impactes a que es veu sotmès —incendis forestals, activitats extractives, usos periurbans, pressió urbanística, grans infraestructures—, la serralada de Marina precisava d’un projecte de protecció i millora dels seus valors, minimització dels impactes i planificació dels usos per tal de garantir el necessari equilibri entre la conservació dels sistemes naturals, les activitats econòmiques respectuoses amb el medi i l’ús públic ordenat d’aquest espai. D’acord amb tot això, es poden assenyalar els següents objectius, sintetitzats i estructurats d’acord amb les principals línies d’ordenació i gestió, com a objectius del Pla Especial: Objectius generals � Preservar i millorar el patrimoni natural i cultural � Fomentar les activitats econòmiques compatibles � Garantir, atendre i ordenar les demandes d’ús social de la muntanya � Fomentar el coneixement de la muntanya i l’educació ambiental � Millorar la transició entre la muntanya a la ciutat � Homogeneïtzar el planejament des d’una perspectiva supramunicipal � Establir directrius pel desenvolupament dels projectes previstos pel PGM Objectius específics La preservació i millora del patrimoni natural i cultural: � La vigilància i gestió del planejament � La preservació i millora de les espècies, comunitats i hàbitats, i prioritàriament aquelles

d’especial interès. � La conservació i restauració del patrimoni cultural � La prevenció d’incendis forestals � La reforestació, especialment dels terrenys més degradats i propers a la ciutat � La contenció i correcció d’activitats incompatibles � L’ordenació de l’ús públic de la muntanya El foment de les activitats econòmiques compatibles: � El foment de l’ordenació i gestió racional dels terrenys forestals amb criteris bàsicament

protectors i socials � El foment i l’ordenació dels usos agraris � El suport i ordenació de les activitats econòmiques compatibles

20

El foment i l’ordenació de l’ús social de la muntanya:

� La xarxa viària bàsica � La xarxa bàsica d’equipaments � Les infraestructures i serveis generals del parc. El foment del coneixement de la muntanya i de l’educació ambiental: � El disseny i execució del Pla de Seguiment Ecològic de la Serralada de Marina � La xarxa bàsica d’equipaments � La potenciació de programes d’educació ambiental vinculats amb aquest espai � La potenciació de programes de recerca vinculats amb aquest espai. La millora de les zones de contacte entre la muntanya i la ciutat: � El disseny i l’execució de projectes específics de reforestació � La xarxa bàsica d’equipaments � La recomanació de criteris paisatgístics a desenvolupar en sòls urbans i urbanitzables

limítrofs o envoltats pel Pla Especial. La homogeneïtzació del planejament des d’una perspectiva supramunicipal: � L’adequació i desenvolupament del projecte de l’Anella Verda, garantint l’articulació del

Parc de la Serralada de Marina amb el sistema d’espais lliures metropolitans.

L’establiment de directrius pel desenvolupament de projectes públics del PGM:

� Criteris bàsics pel desenvolupament dels parcs urbans i equipaments metropolitans previstos pel PGM i ubicats dins l’àmbit del Pla Especial

� Criteris bàsics pel desenvolupament del sistema viari bàsic del PGM compatible amb el Pla Especial

� Proposta de modificacions de qualificacions urbanístiques, d’acord amb els criteris del Pla Especial, i del sistema viari bàsic del PGM incompatible amb el Pla Especial

El Consorci del Parc de la Serralada de Marina, ens gestor del Pla Especial, i que ha de vetllar

pel compliment de les seves disposicions normatives, i pel desenvolupament dels recursos

naturals del Parc tenint present la fragilitat de la natura i el llarg temps que aquesta necessita

per refer-se de les pertorbacions causades pels maltractaments als quals se la sotmet, i fer-ho

compatible amb les activitats de lleure dels ciutadans de l'àrea metropolitana, recollint la

tradicional utilització de la Serralada com a espai d'esbarjo, té les següents finalitats a

aconseguir i ha de prestar el següent serveis:

a) Gestionar el Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina

21

b) Vetllar pel compliment de la legislació sectorial i el planejament vigents en el territori

del Parc

c) Actuar a tots els efectes, com a òrgan de representació dels ens integrants del Consorci,

en relació amb tot el que faci referència al Parc

d) Emetre informes i dictàmens sobre les activitats que afectin el territori de l’espai natural

i requerir a les administracions competents les actuacions necessàries

e) Promoure campanyes de sensibilització sobre els valors naturals i culturals i accions de

protecció del Parc de possibles agressions

f) Elaborar tot tipus d’estudis, informes, plans i projectes sobre el Parc

g) Establir convenis de col·laboració amb altres entitats publiques i privades sense finalitat

de lucre amb objectius coincidents amb els del Consorci

h) Promoure els serveis propis del Parc així com la seva difusió i promoció de la utilització

i) Gestionar l’obtenció de recursos i ajuts tècnics o econòmics procedents d’altres

institucions públiques o privades

j) I totes aquelles competències que dins del territori del Parc li siguin delegades o

encomanades per les Administracions implicades; així com totes aquelles finalitats que

estiguin directament o indirecta relacionades amb les esmentades als punts anteriors

• Taula Rodona:

20 ANYS DE LA CAMPANYA “SANT JERONI PARC PÚBLIC”

Benvinguda Josep Soler Amigó President de l'Associació de Veïns del Centre Estic encantat d' acollir i de formar part d'aquest acte. No és aquesta la primera vegada que ho fem, però aquesta té una gràcia especial en els temps que estem. Ara que hi ha tanta efervescència política i de tot tipus, s'ha de tenir molt present què va passar fa 20 anys. Fa 20 anys, la ciutadania es va posar en contra de l'obertura d'un camp de golf a Sant Jeroni. Pensem que la terra és molt important i que cal estimar-la, però no estimar una terra abstracte, si no una terra concreta que és la nostra. Hi ha gent que no se l'estima, com els que manaven llavors, l'alcalde, Joan Blanc del PSC o el regidor de cultura, Marcel Riera, em sembla recordar. Es pot estimar la terra de paraula però, els que van demostrar que l'estimaven de veritat són els que van fer els actes, les acampades, els que van fer la protesta.

22

Salutació i benvinguda als assistents d’en Josep Soler,

President de l’Associació de Veïns del Centre

Poques vegades passa però aquesta ens en vam sortir, i val la pena commemorar també victòries de tant en tant, perquè no n'hi ha tantes. I res més, estic molt content i espero que després de les sisenes Jornades vinguin les setenes.

Presentació José Mármol Associació Els Verds de Badalona Bona nit, benvinguts a tots. Us vull donar la benvinguda per part de l'Associació Els Verds de Badalona. És la sisena vegada que fem unes Jornades amb la intenció d'educar sobre el medi ambient i cuidar aquest patrimoni tan important que tenim. Avui és la segona sessió d’aquestes Jornades. Vull agrair, primer de tot, la presència de tothom malgrat la generositat de Sant Pere que ens ha enviat aquesta pluja, per descomptat agrair la presència dels ponents i agrair a l'Associació de Veïns que ens acull que ens recolzi en aquesta fita que ens proposem Els Verds. Quan sortiu, a la taula, hi ha un full en el que podeu apuntar el vostre correu electrònic, perquè us puguem enviar el dossier de les jornades en un arxiu pdf . I recordar també, que el dissabte dia 1 hem quedat a les 10 del matí a la porta del monestir de Sant Jeroni de la Murtra per fer un recorregut per aquells llocs emblemàtics on es van fer les acampades i on Els Verds també hem fet algunes neteges reivindicant aquest espai tant important per nosaltres que és la Serra de Marina. Passo la paraula a Francesc Alfambra que és el president de la nostra l'Associació i que presentarà als ponents.

23

José Mármol, d’Els Verds de Badalona fent la presentació

CONTEXT DE LA CAMPANYA “SANT JERONI PARC PÚBLIC”

Francesc Alfambra Associació Els Verds de Badalona En primer lloc dono les gràcies als ponents d’aquesta taula: Joan Puche, Joan Talarn, Pep Palacio i Albert Noguera. Ha sorgit alguna crítica sobre la constitució d’aquesta taula, que ha estat dissenyada justament per a la intervenció dels ponents. Després d’ells hi haurà un torn obert de paraules on tothom que vulgui podrà aportar el que cregui mes convenient. Però abans de començar voldria contextualitzar aquella campanya. Per a nosaltres va ser molt emblemàtica a la nostra comarca. El Pla Especial de Protecció i Millora de la serralada de Marina que finalment vam aconseguir desprès de la campanya contra el camp de golf, era molt important per a Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Un estudi del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona de l’any 1989, encarregat per la Mancomunitat de Municipis de Barcelona, va definir els municipis de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet, després de L’Hospitalet de Llobregat com els més deficitaris en espais verds públics de tota l’Àrea Metropolitana, de Catalunya i de l’estat espanyol. Aquest informe anomenat Capacitat Ecològica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, proposava la creació d’un parc forestal a la serralada de Marina. Això semblava que arribava a bon port quan al febrer del 1991, Joan Blanch, Alcalde de Badalona, Manel Royes President de la Diputació de Barcelona i Pasqual Maragall, President de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, van signar solemnement a can Miravitges un convenir de constitució d’un Consorci del futur Parc de la Serralada de Marina.

24

Participants a la taula rodona, d’esquerra a dreta: Joan Puche, Joan Talarn,

Francesc Alfambra, Pep Palacio i Albert Noguera Però sorprenentment al juliol del 1992, el Ple Municipal de Badalona va aprovar un projecte de camp de golf presentat per Ryocuchi Spain, una multinacional japonesa, amb el vot a favor del PSC, de CiU i del PP, i el vot en contra d’IC. Això va activar immediatament una campanya de contestació social emblemàtica a la comarca. Tammateix, no va ser la primera vegada que es feia quelcom semblant. El Pla Comarcal del 1959 va definir Montigalà-Batllòria com un futur parc forestal també, però l’any 1969, l’Ajuntament franquista va requalificar aquells terrenys per tal de fer un barri de 60.000 nous habitants. Posteriorment amb l’arribada de la democràcia, l’Assemblea Democràtica de Badalona i els partits d’esquerra de Badalona van aturar aquell projecte provisionalment, que va revifar cap a finals del 80. Va ser aleshores quan es va fer una acampada conjunta Badalona-Santa Coloma de Gramenet contra el nou barri de Montigalà-Batllòria que havia previst l’Ajuntament franquista. Per tant, la campanya Sant Jeroni Parc Públic va ser la segona vegada que ambdós municipis encetaven una campanya conjunta en defensa del patrimoni natural més immediat a les nostres ciutats. I un cop s’aprova aquest projecte de camp de golf i s’inicia la campanya, ja només vull afegir que, a banda de les acampades, les neteges, les reforestacions, els actes públics, els manifests -que els companys de la taula ens explicaran- penso que hi van haver algunes altres accions importants a remarcar, com per exemple la presentació de gairebé 18.000 signatures de suport a una petició de referèndum per part del grup municipal d’IC, per tal de donar la paraula al poble per decidir què fer a Sant Jeroni de la Murtra. Una altra dada que em sembla important remarcar és que es va constituir la Coordinadora Sant Jeroni Parc Públic amb unes 40 entitats de Badalona i Santa Coloma de Gramenet a l’Associació de Veïns del Centre, quan aquesta associació estava al carrer Sant Pau. I no tenint res més a dir passo la paraula als companys de la taula. No hi ha cap ordre, podeu començar com vulgueu.

25

UNA MICA D’HISTÒRIA

Joan Puche Artista plàstic i dissenyador gràfic Comissió redactora del Manifest en defensa de la serralada de Marina A principis dels 90’ el govern socialista de Badalona presenta un projecte per construir un camp de golf i un hotelet de cinc estrelles al voltant del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. El 15 de juliol de 1992 l’Ajuntament de Badalona aprova en un ple l‘avanç de planificació per modificar el Pla General Metropolità amb el vistiplau de PSC, PP, CiU i el vot en contra d’Iniciativa per Catalunya. El projecte va rebre una forta oposició popular i es van succeir tota una sèrie de mobilitzacions. El 14 i 15 de novembre del 1992 té lloc la primera acampada en contra del camp de golf. El maig de 1993, comença la recollida de 17000 signatures per demanar un referèndum i es convoca una taula rodona que aplega una dotzena d’entitats polítiques, sindicals, ecologistes i veïnals. El juliol del mateix any es reuneix el grup promotor del manifest i el mes de desembre es presenta al Cor de Marina amb la presència de més de 200 persones. Al novembre de 1995 es crea la Coordinadora Sant Jeroni Parc Públic amb l’objectiu principal de demanar la constitució del Consorci de la Serralada de Marina i l’oposició al projecte de camp de golf.

Joan Puche durant la seva ponència

Manifest en defensa de la Serralada de Marina Jo em quedaré amb aquest manifest que va aplegar gent de la cultura (escriptors, artistes plàstics, actors, grups de teatre, músics...), gent del món de l’ensenyament (biòlegs, geògrafs, antropòlegs, historiadors, ), associacions ecologistes, veïnals, excursionistes, partits polítics, sindicats, a més de periodistes, esportistes...

26

El motiu del manifest era fer una crida als ciutadans i ciutadanes de Badalona i tot el Barcelonès Nord, per unir esforços per tal que fos retirat el projecte, i es donés a la Serralada Marina el caràcter de Parc Públic. Les nostres armes eren compartir les nostres idees, buscar reaccions i establir un escenari de reflexió i debat. Els promotors del manifest, vàrem al·legar raons urbanístiques, demogràfiques, històriques, mediambientals, culturals, socials i polítiques per aturar la construcció del complex i vàrem sol·licitar a l’ajuntament de Badalona la retirada del projecte d’uns terrenys que el Pla General Metropolità qualificava de zona forestal. El món de la cultura va prendre part activa en aquest afer, va utilitzar els seus recursos per provocar la reacció de la gent, va ajudar a crear un estat d’opinió favorable a la defensa de la Serralada Marina i contrari a la construcció d’un camp de golf i va tractar de trencar, definitivament, amb la idea força estesa, perquè així ho repetia sempre el poder, que del projecte de privatització de 110 Ha i la construcció d’un camp de golf i un hotel en resultaríem clarament beneficiats. S’havia de fer evident al conjunt de ciutadans que la proposta urbanística aprovada pel govern municipal del PSC, amb els vots favorables de CiU i PP, no ens aportava cap benefici. El manifest volia ser l’aglutinador de les forces socials disposades a lluitar en contra d‘un projecte que pretenia escamotejar l’última zona verda de la comarca després de les desfetes de Montigalà, Lloreda i Montalfita El món de la creació, la política i l’ecologia no deixen de ser parts d’un mateix concepte. És per això que crec que constitueix una obligació el que el món cultural es comprometi amb els problemes de la ciutat, del seu entorn i es mulli aportant noves possibilitats i alternatives, cercant noves visions. El manifest era un estímul perquè tothom pogués dir la seva, participés en les mobilitzacions i potser, de passada, contradir a Josep Pla quan deia que “Badalona és una ciutat treballadora que es conforma en ser un suburbi”. Va ser el moment de fer saber que el treball de l’artista no és el de un somniador il·lús i abstret, si no que la seva feina és fer propostes, crear una cosmovisió per aportar quelcom de positiu (emocional, estètica y espiritualment) a la societat: L’artista actual té la dura feina d’enfrontar-se a una societat que tendeix a la deshumanització mitjançant la seva producció plàstica i intel·lectual, creada amb la sensibilitat suficient com per a respondre, d’alguna manera, al context actual. Encerts Van ser diversos els encerts de les mobilitzacions en contra del camp de golf: - Va aplegar un grup nombrós i divers de persones i associacions, sense protagonismes. Qualsevol iniciativa o acció sumava i era assumida per la resta de persones i entitats. - Va mantenir un alt nivell de compromís entre molts dels signants i participants. Això va permetre mantenir les mobilitzacions durant cinc anys de una manera constant. - Va saber captar l’atenció dels mitjans de comunicació (la presència era contínua en mitjans locals i nacionals). Són tres principis que hem de recuperar per properes ocasions: motius no ens en faltaran.

27

VADEVERD I LA CAMPANYA CONTRA EL CAMP DE GOLF

Joan Talarn Fundador de Vadeverd

L’any 1992 esclatà una bomba urbanística al voltants del monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona. Es tractava d’un projecte de construir un camp de golf i un complex hoteler adjacent, promogut per una empresa constructora japonesa i amb el vist-i-plau de l’ajuntament de Badalona, encapçalat per l’alcalde socialista Joan Blanch En motiu de la celebració del 20é aniversari d’aquell esdeveniment i , sobretot, de la campanya popular que es bastí en contra d’aquell projecte, Els Verds de Badalona em demanen que faci un petit resum, en nom de Vadeverd de com vam viure aquells temps. En primer lloc he de dir que jo parlo només a títol personal, ja que Vadeverd (Associació per la defensa del Medi Ambient) va ser una organització ecologista fundada per unes quinze persones a principis dels 90, i com que a nivell pràctic ja ha desaparegut, crec que no és correcte parlar en nom d’un col·lectiu que ja no existeix. Per tant, el que sí puc fer és recórrer a la fugissera memòria per recordar aquelles situacions viscudes.

Joan Talarn fundador de Vadeverd durant la seva ponència

Tinc molt present que la nostra associació va néixer degut a la inquietud d’un conjunt de persones per “millorar realment la nostra qualitat de vida i la nostra relació amb la natura”, tal com manifestaven en la butlleta d’inscripció inicial. En aquells moments Badalona s’anava construint sense cap tipus de planificació de l’entorn natural. La B-20 marcava una difusa frontera entre el territori urbanitzat i la “natura”, però estava clar que les amenaces eren múltiples. S’acabava de confirmar el desenvolupament de Montigalà malgrat les pressions populars que n’havien demanat anys abans la seva paralització. Els forts interessos bancaris i urbanístics guanyaren clarament aquella partida. Fou així que, com a herència de les trobades

28

de badalonins i badalonines arran de la campanya “Viure sense nuclears“, una sèrie de persones ens posàrem d’acord per tirar endavant Vadeverd. Vam intentar ser interlocutors davant de l’ajuntament per impulsar l’ordenació racional de l’espai natural que quedava a la nostra ciutat i per això, quan al 1991 des de la Mancomunitat de Municipis i des de la Diputació de Barcelona, es va començar a parlar d’un Pla de Protecció de la Serralada de Marina, el vam acollir i estudiar amb entusiasme. Aquest Pla es va presentar en forma d’Avanç, com una proposta d’ordenació del futur Parc de la Serralada de Marina (Sector Pla General Metropolità-1976) i el va desenvolupar l’arquitecte Josep Maria Carrera. Aquest Avanç complia moltes de les expectatives dels grups naturalistes, implicant una forta protecció de l’entorn natural, contemplant fins i tot la utilització de les rieres existents com a passadissos d’entrada de la natura a la ciutat de Badalona (rieres de Canyet, Pomar, Canyadó). Quina va ser la nostra sorpresa quan al juliol de 1992 ens trobem amb la proposta de la construcció del camp de golf i amb la intenció de requalificar cap a ús privat unes 60 hectàrees de terreny d’ús públic ! Penso que, degut al cert optimisme que s’havia creat, aquesta notícia tan dolenta va provocar una gran indignació i per tant es van poder organitzar accions que implicaven a bona part del teixit associatiu de la ciutat de Badalona i, amb molta força també, de la ciutat de Santa Coloma. Des de Badalona Vadeverd i des de Santa Coloma la Plataforma per la Defensa de la Serralada, organitzarem multitud d’actes i accions diverses al llarg dels anys 1993,1994 i 1995: enviament de nadales reivindicatives a alcalde de Badalona, articles a la revista de Badalona i al diari El Punt, reunions amb els polítics de l’ajuntament de Badalona, jornades naturalistes a la Serralada de Marina, campanyes de neteja al voltant del monestir de Sant Jeroni, reunions amb ICV, llavors a l’oposició tant a Badalona com al Parlament de Catalunya, enviaments de cartes a l’empresa Ryocuchi, la promotora de la urbanització, etc. Ara bé, la pressió urbanística a favor de la construcció del camp de golf devia ser molt forta, per que el 2 d’Agost de 1995 l’Ajuntament de Badalona (PSC, CiU i PP) aprovava el Pla Especial de la vall de Betlem malgrat l’elevat grau d’oposició ciutadana. Després, l’ajuntament va enviar el projecte a estudi a la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya (en mans de CiU) per començar el procés de requalificacions. I per sorpresa de tots, aquest va ser l’últim acte d’aquest projecte, ja que després ja no se’n va parlar més, el projecte va entrar en via morta, la Comissió d’Urbanisme no el va aprovar i ja mai més se n’ha parlat. Jo no sé quins van ser els motius exactes pels quals es va aturar aquella bestiesa, però estic segur que si no hagués estat pel conjunt de ciutadans que es van mobilitzar sense defallir durant tres anys, a hores d’ara l’entorn de Sant Jeroni seria privat i no en podrien gaudir els centenars de persones que hi passegen cada cap de setmana. Aquesta petita història ens demostra que si hi ha voluntat i fermesa, es poden aconseguir moltes coses; però cal una mobilització continuada i energia per aguantar la torxa de la reivindicació. Qui i quantes persones s’animen ara a aguantar altres torxes?

29

“SANT JERONI PARC PÚBLIC, 20 ANYS DE LA CAMPANYA”: UNA VISIÓ DES DE SANTA COLOMA DE GRAMENET

Albert Noguera President del Centre Excursionista Puig Castellar La serra de Marina ha estat molt viscuda per la gent de Santa Coloma de Gramenet, doncs el riu Besòs i la muntanya són dos elements geogràfics definidors i propers. Cal esmentar que el terme de Santa Coloma només és de 7km2, del que només 2 son lliures d’edificació. Així doncs, com la natura no entén de fronteres, es fàcil de comprendre que els colomencs “envaïm” el terme badaloní que ens és més proper… i sobretot Sant Jeroni de la Murtra. És un espai que té molta vida, la gent per inèrcia hi va a passejar o a fer esport. Cal recordar les manifestacions de Sant Jeroni pel poble que es feien als anys 70, o que molts actes lúdics dels colomencs es realitzessin a terreny badaloní… com les romeries o els aplecs de sardana a can Butinyà. Als anys 80 es va realitzar un dels primers projectes de parc forestal a Sant Jeroni, encarregat per l’ajuntament de Santa Coloma amb l’acord del de Badalona (que aleshores estava enfrascat en el futur de Montigalà). Miquel Vidal Pla va ser l’arquitecte que va guanyar el concurs per a la redacció del projecte. Un projecte que va ser aprovat per l’aleshores per la Corporació Metropolitana de Barcelona però es va desar en un calaix…

Intervenció d’Albert Noguera, president del Centre Excursionista

Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet El conjunt anava des de l’ermita de Sant Onofre fins a Montigalà (allà aleshores encara s’hi projectava un gran parc...). Els flancs eren per un costat can Butinyà i per l’altre els turons propers a Canyet. S’hi traçava un camí de ronda que envoltava tot el perímetre del parc. També s’ajardinaven alguns bancals del voltant del monestir i es creaven zones de lleure seguint el curs del torrent de ca l’Alemany, que aleshores mantenia encara la façana dempeus. Es valoritzaven els elements naturals i arquitectònics com les fonts, els aqüeductes, les mines d’aigua, els bancals, els camins, les ermites i les masies. El projecte recuperava

30

aquets elements i ordenava els diferents usos com l’aparcament, acotar el pas dels cotxes, berenadors i zones de jocs..., llocs on agrupar a la gent. Es preservava el monestir com a ús cultural i religiós i es preveia l transformació del habitatges adjacents per alberg o serveis del parc. Es tractava doncs d’un projecte ambiciós que hagués aturat la degradació de tots aquests anys. A l’any 1990 apareix el projecte de la Mancomunitat de Municipis i al 1992 la notícia del projecte de camp de golf, que va fer reaccionar la societat civil de diferents àmbits, partits polítics, sindicats, associacions culturals, folklòriques... fet que va empènyer al posicionament del propi ajuntament colomenc en contra del projecte. El consorci es creà el 1996 i els límits a protegir es van acotar el 2001, en el cas de Santa Coloma amb una important lluita de la societat civil per a que es protegís tota la zona muntanyenca no urbanitzada. El Parc de la serra de Marina pateix avui una manca d’inversió palpable per part de les administracions...el nostre mirall és encara Collserola. Mentrestant, els terrenys al voltant de la vall de Betlem es van degradant, igual que molts elements arquitectònics com ermites o masies. Encara queden molts reptes. La presència d’urbanitzacions al cor del parc. Els límits a protegir a Sant Fost de Campsentelles, i sobretot aturar la degradació en els indrets més concorreguts com al voltant de Sant Jeroni. Caldria racionalitzar-ne els usos i canalitzar els potencialitats que té. Com a part molt positiva en aquests 20 anys cal dir que tenim un espai protegit en que no s’hi pot edificar i un Consorci que gestiona el parc. Cal destacar també, la implicació de la població: les plantades d’arbres suplint en molts casos el paper de l’administració. Cal destacar l’exemple de la reforestació del Torrent de les Bruixes a Santa Coloma. També la lluita per salvaguardar espais amenaçats de ser urbanitzats, com La Bastida, on ara gaudim d’un parc forestal... o l’actual lluita contra la MAT.

LA PLATAFORMA DE DEFENSA DE LA SERRA DE MARINA

Pep Palacio Membre de la Plataforma D'entrada felicitar-vos per aquest díptic i pel local. M'agradaria parlar una mica, dintre del que ha dit l'Albert, dels dos anys abans del projecte de la urbanització de luxe i de l’ hotel de 5 estrelles amb l'excusa d'un camp de golf. Dos anys abans, l'any 90, en Josep M.Carrera, arquitecte paisatgista, que havia fet un projecte de Parc, ens va convocar a les entitats dels 5 pobles del sector sud de la Serra de Marina: Sant Fost de Campsentelles, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Badalona i Moncada i Reixac a fer aportacions perquè fos un procés participatiu. Recordo que tot el curs 90-91 van haver-hi la tira de reunions a Santa Coloma i suposo que també a Badalona. A Santa Coloma les fèiem al museu Torre Balldovina, també venien els regidors d'urbanisme de Santa Coloma i realment va ser un procés molt participatiu, va ser encantador. Només us diré un detall, a Josep M. Carrera, com a arquitecte, li feia molta il·lusió que en el pla de les alzines, a l’antesala del Puig Castellar, on hi ha aquells bancs de ciment tant horrorosos, a la porta del poblat ibéric, hi hagués un centre d'acolliment amb audiovisuals, etc,

31

però les persones que durant anys havien treballat en les excavacions no ho veien clar i ell ho va treure, va ser respectuós i va acceptar la seves raons. Estem a la tardor del 91. Amb tota la planificació feta els grups com ara Vadeverd, els Verds, el Centre Excursionista Puig Castellar, el grup Gram, i més grups de Santa Coloma i Badalona ens vam anar reunint per a fer unes Jornades sobre el parc. Les Jornades es van realitzar al Museu de Badalona i a can Sisteré de Santa Coloma de Gramenet.

Intervenció d’en Pep Palacio de la Plataforma de defensa de la serra

de Marina de Santa Coloma de Gramenet A l'última reunió de juny del 92, els polítics i regidors no ens van dir ni “mu” i al cap d’un mes, al juliol, ens vam assabentar de la jugada de la urbanització de luxe i el camp de golf. A la tardor, 75 entitats de Santa Coloma: parròquies, cases andaluses, associacions de veïns, etc. vam fundar la Plataforma en defensa de la Serra de Marina. Es van començar a plantejar les acampades amb vosaltres i fins que això no va ser totalment assumit per tots els altres moviments no es va poder tombar. Per a mi, aquests dos anys anteriors, és el procés de planificació a nivell comarcal més ric que he viscut. I això es va trencar de cop. L'altre és la Llei del Sòl de l’Aznar, el negoci estava en el sòl. Ho dic perquè ara tenim la MAT que a nosaltres ens afecta catastròficament. Hauríem de ser coherents. Desprès d’anys d’actuació coordinada contra l’impacte de la Llei del Sòl, des de la Plataforma, al gener del 2001 vam aconseguir que l’Ajuntament de Santa Coloma aprovés en un Ple la proposta de la Plataforma de que la trama urbana era el límit a respectar la serra de Marina. Una vegada aconseguit això us vam convocar als de Badalona, als de Montcada, als de Tiana, i els de Sant

32

Fost i es va fer una coordinadora de la Serra de Marina i vam anar junts al parlament. Perquè resulta que el Garraf estava delimitat i protegit, Collserola també, però nosaltres no. Era un greuge comparatiu impresentable. Ens en vam sortir en mesos. El maig del 2002, que ja començava la bombolla, es va aprovar al parlament el Pla Especial. Ho dic perquè ara tenim una amenaça que em recorda la Llei del Sòl: La MAT, les torres que ja estan fetes des dels anys setanta estan preparades per passar d’alta tensió 220 Kv a molt alta tensió 400 Kv. A Girona han aconseguit el que toca, s’ha aplicat la legislació europea, si està a 400 metres de nuclis habitats van a l’aire i si no soterrat. Que ens passa? a Santa Coloma fa 25 anys que dediquem els dissabtes a reforestar i ens passen les torres per sobre. Hem fet 3 bosquets de ribera que seran trinxats. L'amplitud del filat es d’uns 50 metres i s'ha de desforestar per sota i a banda i banda bastant metres perquè passar de 220, el que tenim ara, a 400 no és doble sinó es exponencial el que creix el soroll, la radiació i les espurnes. És a dir, els que coneixeu la muntanya de Santa Coloma, la font de la Bóta quedarà aïllada de la resta, el Puig Castellar amb tota una franja de 50 metres restarà devastada. A Santa Coloma lluitem molt. El greuge més important és que una línia d’alta tensió passa a 75 metres d'un bloc de pisos. La gent que viu en aquets blocs de pisos de colors tan bonics comenta que hi ha càncers i leucèmies per damunt de lo normal. A partir de 400 Kv i amb la nova central que els hi volen fer, això ja és acollonant. Tota la tramitació de la MAT en aquest tram de la serra de Marina s'ha fet amb govern socialista a Madrid. La guinda va ser a l’últim consell de ministres d’en Zapatero, les eleccions van ser el 20 de novembre, doncs el 18 de novembre, un divendres, ens van colar la MAT. A primers de juny ens diu l’Ajuntament que faran una campanya per soterrar la MAT. L’estomac ens diu a la gent de les entitats de Santa Coloma NO a la MAT. El problema no es soluciona soterrant la MAT, per això diem no a la MAT. Vam intentar des de la plataforma fer una proposta de mínims que ens englobés a tots que en vam dir al juny: Aturem la MAT! Això va ser la base d’una moció contra la MAT en el ple de Santa Coloma, el 25 de juny, aprovada pels 6 grups inclòs els de l'Anglada, tots reclamant que aquest projecte tan bèstia no el volem. L’impacte que suposa aquest projecte ens diu no a la MAT. El 27 de juny Badalona aprova una moció similar contra la MAT signada també per tothom i el 28 la Diputació Provincial fa el mateix i després el Consell Comarcal, també. I aquesta bola de neu fa que el 13 de juliol l’expropiació que estava prevista per fer l’estació transformadora s’aturi. Però malauradament aquí no ha acabat la història i el projecte continua endavant!

33

5. Sortida de camp

Amb la participació de 23 persones, aquesta sortida realitzada el dia 1 de desembre va

començar a Sant Jeroni de la Murtra i va tenir aquest recorregut:

Sant Jeroni de la Murtra-ermita de Sant Climent: 30 minuts, Parada a l’ermita: 15 minuts Sant Climent- Font de la Bóta (Torrent de les Bruixes): 15 minuts Parada a la font de la Bóta: Santa Coloma de Gramenet. Font de la Bóta-Font de Sant Roc o del Drapet: 5 minuts Parada bus: Final Línia B30 Font de Sant Roc-Bar Racó Torribera: 15 minuts Parada per esmorzar: 30 minuts Torribera- La Bastida: 15 minuts La Bastida-Sant Jeroni de la Murtra: 30 minuts

Amb el recorregut d’aquesta sortida, voltant a banda i banda la frontera municipal entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet per la serralada, volem agermanar les nostres ciutats. Atès que els ecosistemes no entenen de fronteres municipals i de que va ser gràcies a la campanya “Sant Jeroni Parc Públic” contra el camp de golf i en defensa del Consorci del Parc de la Serralada de Marina, que més de 40 entitats d’ambdós municipis van aturar aquell projecte especulatiu, posant les bases de l’actual Parc, volem celebrar aquella efemèride passejant-nos pels escenaris d’aquella emblemàtica campanya ciutadana i ecologista de la nostra comarca.

Recorregut de la sortida de camp

34

Reportatge fotogràfic de l’excursió:

Hi van haver tres parades. La primera a l’ermita de Sant Climent, on la biòloga Montserrat Ventura va explicar els trets característics de la vegetació mediterrània i l’afectació de les activitats humanes sobre aquesta i sobre el paisatge típic de la nostra climatologia.

Explicació de Montserrat Ventura a l’ermita de Sant Climent

La segona parada va tenir lloc a la Font de la Bóta, on el senyor Jaume del col·lectiu Els

Bruixots de Santa Coloma de Gramenet ens va fer cinc cèntims de l’origen iber de la Font,

de la tècnica grega de la construcció de la mina excavada que l’origina i de les tasques de

reforestació del torrent de les Bruixes que duen a terme des de fa 25 anys.

El bruixot Andreu explicant-nos l’origen de la font de la Bóta

35

La tercera parada va ser a la zona de treballs de neteja i reforestació on actualment treballen

Els Bruixots del Centre Excursionista Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet

Pep Palacio dels Bruixots explicant les tasques de neteja i reforestació

Una part del grup participant a l’excursió a la masia de La Torribera

36

Full repartit als assistents a la jornada excursionista

6. Reunió de valoració de les VI Jornades

Aquesta reunió que també va tenir lloc a l’Associació de Veïns del Centre, es va celebrar el dia 21 de desembre amb l’assistència de 12 persones i tres més que van excusar la seva assistència. Fent una valoració prèvia general de les jornades, podem dir que tot i que ha baixat l’assistència respecte a les anteriors, cal valorar positivament la participació d’aquestes ja que hem comptabilitzat unes 25 persones a cada una de les tres sessions realitzades, amb un total de 75 participants. Fins i tot vam comptar amb l’assistència de representants de dues entitats del municipi veí de Montcada i Reixac.

• Conferència Inaugural • Els grans objectius del Pla Especial

De la conferència inaugural del desè aniversari del Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina a càrrec de Cinta Pérez Directora de Parc va quedar clar que els tres grans objectius del Pla són: 1r. La protecció i preservació dels valors ecològics i del patrimoni natural i cultural de la serralada 2n. L’ordenació i la regulació dels diferents usos dels espais de la serralada subjectes al Pla Especial 3r. La promoció d’activitats econòmiques compatibles amb la preservació del patrimoni natural de la serralada.

37

• Manca de finançament, reducció de l’àmbit del Pla Especial i dependència d’aquest al Pla General Metropolità (PGM)

D’altra banda també cal afegir que els tres punts febles, que fins i tot podrien qüestionar el Pla Especial, posats de relleu a la presentació de les Jornades són la manca d’un finançament adequat que permeti afrontar els grans objectius del Pla, l’exclusió de 900 Ha dels millors boscos de l’obaga de la serralada al terme de Sant Fost de Campsentelles i la dependència jurídica del Pla Especial del PGM. Com tothom sap aquest PGM, històricament sempre ha magnificat i prioritzat les expectatives de creixement urbanístic i d’infraestructures per sobre de qualsevol altre concepte com pot ser el de la preservació de medi ambient natural o del patrimoni arqueològic que justament són dos dels grans objectius del Pla Especial.

• Taula Rodona Tots els ponents van coincidir en la importància de la col·laboració i esperit unitari entre les entitats de Badalona i Santa Coloma de Gramenet que van mantenir al llarg dels quatre anys que va durar la campanya. També es va posar de manifest la confluència de diferents sectors socials, com la cultura, l’ecologisme i el moviment veïnal amb una gran creativitat i diversitat d’actes de tota mena. Aquell esperit unitari de sumar es valora molt positivament i que cal recuperar-lo davant els reptes i perills que actualment planegen sobre la serralada. Concretament es va parlar àmpliament de l’impacte negatiu de la MAT sobre la serralada.

• Sortida de camp Sempre va bé fer un reconeixement i donar a conèixer el patrimoni natural in situ, trepitjant el territori. I si a això afegim explicacions sobre la modificació del paisatge de la climatologia mediterrània, sobre la història de la font de la Bóta, o les tasques de voluntariat ecologista com van fer va fer la biòloga Montserrat Ventura de Badalona i els Bruixots Andreu i Pep Palacio de Santa Coloma de Gramenet, respectivament, encara millor.

• Altres aspectes sobrevinguts a la reunió de valoració • Es va criticar la proliferació d’abocadors il·legals de runes i la manca de recollida així

com la falta de personal per actuar en cas d’incendis. • Es va criticar la manca de pressupost del Parc i el paper dels càrrecs polítics dels

Ajuntaments, de la Diputació i del Consorci implicats. • Es va parlar de recuperar l’esperit unitari de la campanya Sant Jeroni Parc Públic per a

engegar una campanya contra la MAT i en favor de les energies renovables envers una nova cultura energètica.

• Es va proposar desenvolupar auditories també en els pressupostos de medi ambient com és el cas del Parc de la Serralada de Marina.

• Es planteja un acte reivindicatiu del poetes de Badalona i Santa Coloma de Gramenet sobre la MAT/Consorci/Diputació/Ajuntaments.

• Entrar instàncies sobre temes de la serralada i penjar-les a les webs. • Preguntar sobre els estatuts del Consorci. • Organitzar sortides amb famílies per conèixer la serralada. • Millorar el transport públic d’accés a la serralada • Fer excursions per la serralada i treure-les a la revista el Badiu de l’Associació de Veïns

del Centre. • Recuperar el punt d’informació del Parc al berenador de Can Ruti.

38

• Fer divulgació presencial del Parc als Instituts. • Crear un òrgan estable d’oposició a la MAT. • Preguntar per l’estat del projecte del túnel de la B-500 de Badalona a Sant Fost de

Campsentelles. • Fer una exposició/activitat sobre la MAT a la Festa del Badiu d’aquest any.

7. A tall de conclusions

Al llarg de les tres sessions d’aquestes VI jornades hem constatat l’interès de la ciutadania envers la protecció i preservació de la serralada de Marina, i per extensió de l’espai natural del Parc de la Serralada de Marina, per ser aquest l’ entorn natural més immediat de la nostra comarca. Han estat cinc ponències molt interessants. Cal remarcar la claredat expositiva, no exempta d’esperit crític i reivindicatiu envers la preservació dels valors naturals de la serralada que malgrat patir una enorme pressió demogràfica, malda per trobar encara el seu encaix definitiu entre la preservació del seu patrimoni natural i la promoció d’activitats econòmiques compatibles amb el seu desenvolupament sostenible. Tot i que esperaven una major assistència als tres actes, els/les 25 assistents a la conferència inaugural de Cinta Pérez, al Centre Cívic de Can Cabanyes, altres tants a la taula rodona de l’Associació de Veïns del Centre, i finalment els/les 23 participants a la sortida de camp a Sant Jeroni de la Murtra, suposa la participació d’unes 75 persones aproximadament que confirmen aquest interès esmentat abans. Hem de felicitar-nos tots plegats, ponents, entitats col·laboradores i organitzadors per l’èxit de convocatòria d’aquestes VI jornades ecologistes. També valorem molt positivament la reunió oberta de preparació d’aquestes jornades que amb la participació de 14 persones va tenir lloc el dia 10 d’octubre al Centre Cívic del Dalt La Vila on es van ultimar els detalls importants com la composició de la taula rodona, recollint aportacions novedoses com el qüestionari a fer als ponents i la realització d’un documental gràfic de les múltiples accions emmarcades a la camapanya “Sant Jeroni Parc Públic” contra el camp de golf i en defensa del parc forestal de la serralada de Marina. Finalment, les conclusions més importants que podem extreure de les jornades son:

� L’escàs finançament del Parc de la Serralada de Marina impossibilita el seu correcte funcionament i qüestiona el Pla Especial. Estudi mitjançant una auditoria dels pressupostos del Parc.

� Cal treballar per a incloure al Pla Especial les 900 Ha. de bosc de Sant Fost de

Campsentelles, i tots aquells espais de valor ecològic indiscutible al PEIN i al Pla Especial.

� Cal recuperar l’empenta reivindicativa i l’esperit unitari de la campanya sant

Jeroni Parc Públic per fer front als nous reptes i amenaces que planen sobre la serralada com són el túnel de la B-500 i la MAT.

39

� Cal posar en marxa un òrgan de coordinació comarcal per donar suport al Pla Especial, per oposar-se a la MAT i forçar els càrrecs electes, polítics i governants i de les administracions públiques de la nostra comarca a posicionar-se clarament davant de tot això.

� Preparar les VII jornades de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina

dedicades justament a la MAT per la seva greu afectació al patrimoni natural i a la salut de les persones, així com a un nou model energètic fonamentat en les energies renovables i de proximitat, en l’estalvi i en les cooperatives de consum energètic.

� Donar suport a l’acte reivindicatiu d’oposició a la MAT que poetes i

escriptors de Badalona i Santa Coloma de Gramenet estan organitzant. � Fer una exposició a la festa del Badiu de l’Associació de Veïns del Centre

d’aquest any del perquè diem NO a la MAT!

8. Administració reactiva i cultura de la sostenibilitat

Ens trobem davant d’una administració reactiva que avança en sentit positiu, només quan la mobilització ciutadana i ecologista l’obliguen a “reaccionar”. Aquesta és la principal lliçó que podem extreure de la campanya reivindicativa “Sant Jeroni Parc Públic”. Estem molt lluny d’una administració transformadora, i en absència de mobilitzacions ciutadanes i ecologistes, la política dels despatxos dominada pels interessos privats de les entitats financeres i de les immobiliàries porten als gestors polítics de l’administració pública a posicions clarament reaccionàries i antidemocràtiques molt susceptibles a la corrupció. No ens hem d’allunyar gaire per a il·lustrar això: Auto Pretòria: on la intervenció policial i judicial, fa dos anys va posar cruament sobre la taula una trama de corrupció política i empresarial de la nostra comarca (Port esportiu de Badalona i Cúbics de Santa Coloma de Gramenet) que lesionen greument l’erari públic. Precisament ara ens trobem amb un d’aquest moments reactius. Els Verds de Badalona creiem que és molt positiu que l’Ajuntament de Badalona promogui un voluntariat ambiental a la serralada. I que hagi tirat endavant el projecte d’horts municipals a la Torre Codina i a Can Cabanyes, encara que, pel que hem vist a Torre Codina, hi ha moltes parcel·les sense conrear, que indiquen que alguna cosa està fallant en aquest projecte municipal. Encara que no n’hi ha per llençar les campanes al vol, ens felicitem perquè aquest era un dels objectius de les nostres accions reivindicatives i de les mateixes jornades ecologistes. Ara bé, això és clarament insuficient, ja que entre convidar als ciutadans a col·laborar amb aquest voluntariat, i assumir plenament la seva responsabilitat de protegir i preservar el patrimoni ecològic i natural de la serralada de Marina, tan malmès, deixat i degradat, hi ha encara un llarg camí a recórrer. Quant temps més haurem d’esperar per posar en marxa els horts municipals de Ca l’Arnús? Fa més de deu anys que Els Verds ho vam proposar al Fòrum del Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona.

40

Malauradament, sovint l’Ajuntament actua en sentit contrari a la protecció i preservació de la serralada: La prova pilot de dipòsit de residus urbans a la pedrera de la Vallençana, la projecció d’una nova urbanització de 163 habitatges al torrent de la Buada per sobre de la B-20, entre la devesa de can Colomer i el Mas Ram; el túnel del nou traçat de la B-500; el projecte de la MAT; l’extracció il·legal d’àrids a terrenys municipals del turó Miravitges; la contaminació d’aigües fecals procedents de can Ruti de les mines d’aigua de la riera de Pomar de Dalt sense depurar responsabilitats; la tolerància amb la urbanització del Bosc d’en Vilaró; la ubicació del tanatori a la zona forestal de la serralada; la mancança de xarxa de sanejament a Canyet, el projecte especulatiu de la “Penya” de requalificació de la finca de can Mora de Baix, masia de Canyet per tal d’edificar en ple Parc de la serralada de Marina, un macrocentre d’ensenyament d’educació sexista de l’Opus Dei, etc. La protecció ambiental i social han de ser principis informadors presents a totes les polítiques municipals, principis reconeguts en les grans declaracions institucionals i presents en tots els documents del Consell Internacional d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (ICLEI) d’elaboració d’Agendes 21 i de Plans d’Acció Local vers a la Sostenibilitat signats solemnement i ràpidament oblidats a un calaix per l’Ajuntament de Badalona com la Carta d’Aalborg, (Dinamarca, 1994), De la Carta a l’Acció (Lisboa, 1996) i d’altres.

II Jornada de Neteja al torrent de la Fontsanta i al camí de can Mas de Canyet (novembre de 2003)

Així doncs, malauradament, l’única garantia per preservar els espais naturals com és la Serralada de Marina davant els projectes d’explotació econòmica i de mercantilització del territori tan habituals a Badalona és la mobilització ciutadana i ecologista. Els Verds de Badalona organitzem aquestes Jornades Ecologistes precisament amb l’objectiu d’assolir aquesta ambiciosa fita. La cultura de la futura societat post industrial només pot ser una nova cultura de la sostenibilitat, que haurà de vetllar per la planificació territorial, per l’equilibri paisatgístic, per

41

un model de producció i consum respectuós envers l’entorn històric i natural que eviti tot tipus d’especulació. Un model que aposti per l’agricultura ecològica i de proximitat. Un model que vetlli per a la salut de les persones, que estableixi una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori i aturi definitivament el creixement urbanístic de la ciutat. Davant de tanta emergència ambiental i de tanta catàstrofe política, social, econòmica i humanitària global, la cultura de la sostenibilitat ens ha de facilitar prendre les mesures pertinents i oportunes per a resoldre de manera pacífica i democràtica tots aquests greus problemes globals que ja estem vivint. Ànims i endavant! Salut, Pau i Ecologia

9. Agraïments

Primer de tot hem d’agrair la participació de tots/es els/les ponents d’aquestes VI Jornades sense la qual hauria estat impossible la seva realització. I gràcies sobretot per compartir amb tots els assistents les seves interessants aportacions al coneixement i la difusió del Pla Especial de la serralada de Marina, al debat i contribució a la memòria històrica de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic” contra el camp de golf de Sant Jeroni de la Murta i en defensa del parc forestal de la serralada de Marina: A la Directora del Parc, Cinta Pérez, als badalonins protagonistes d’aquella campanya Joan Puche i Joan Talarn; als colomencs Pep Palacio i Albert Noguera. També donem les gràcies a Judith Themistanjioglus, artista plàstica i dissenyadora gràfica que ens va autoritzar a fer servir el logo de l’eriçó Jerom de la campanya contra el camp de golf, al dissenyador gràfic Joan Puche pel seu oferiment a realitzar el documental sobre la campanya “Sant Jeroni Parc Públic” contra el camp de golf, a la bióloga Montserrat Ventura i al bruixot Andreu per la seva col·laboració en la sortida de camp. A tots ells i elles moltes gràcies per enriquir el debat sobre la gestió, la història recent i el patrimoni de la nostra Serralada de Marina També donem les gràcies al Consorci del Parc de la Serralada de Marina, a l’Associació de Veïns del Centre, al seu president Josep Soler i al Centre Cívic de Can Cabanyes. Tots ells imprescindibles en el desenvolupament d’aquestes VI jornades. Moltes Gràcies!

ElsVerdsBadalona Associació per a la defensa del patrimoni natural

Badalona, desembre de 2012

42

10. Annex

43

44

45

Actes públics, murals, acampades, neteges i reforestacions contra el camp de golf de Sant Jeroni de la Murtra i en defensa del parc forestal de la serralada de Marina

46