MEMÒRIA 2007-2011...i Vilassar de Mar, i els consells comarcals de l’Alt Penedès, El Garraf i el...
66
MEMÒRIA 2007-2011
Transcript of MEMÒRIA 2007-2011...i Vilassar de Mar, i els consells comarcals de l’Alt Penedès, El Garraf i el...
MEMÒRIA2007-2011
Edició, Disseny, Maquetació:
Agrupació de Municipis amb Transport Urbà
Plaça de la Porxada, 30 1r
08401 Granollers
Telèfon +34 93 861 39 76
FAX +34 93 861 38 15
e-mail: [email protected]
web: www.amtu.cat
twitter: @amtu_cat
facebook: www.facebook.com/amtu2001
Fotografia:
Toni Torrillas
AMTU
Dipòsit legal: B-30.931-2012
Impressió: IGRAFIC
Granollers, novembre de 2012
L’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) arriba al seu desè ani-
versari en plena vitalitat. En aquest temps, l’AMTU s’ha guanyat la credibilitat
com a interlocutora del món local en matèria de mobilitat amb les diverses ad-
ministracions de Catalunya i de l’estat. Estem i volem seguir formant part dels es-
pais de diàleg en què es planifiquen les polítiques de transport del nostre país.
Actualment som una de les entitats que més esforç està duent a terme en la reflexió
sobre el futur del transport públic. Les jornades que organitzem anualment són un re-
ferent per al tots els qui hi participen. La nostra oficina tècnica ofereix assessorament
a totes les poblacions associades, i fem estudis sobre aspectes de mobilitat que consi-
derem de rellevància per poder argumentar amb més pes les nostres reivindicacions.
Ara fa 10 anys, partíem d’un escenari gens favorable per al transport públic de la 2a
Corona Metropolitana: la mobilitat es planificava des d’un punt de vista radial, sense
pensar en una estructura en xarxa. Ara aquesta mobilitat s’ha transformat: els qui vi-
vim a la segona corona ens movem principalment en aquest àmbit. El nostre objectiu
és aconseguir un model transversal i un finançament equilibrat amb la primera corona.
Hem fet un llarg recorregut, però encara ens queda molt per caminar. Cal po-
sar ferro a la musculatura de la 2a i 3a Corona Metropolitana, i l’AMTU ha de
seguir sent l’instrument per construir des dels ajuntaments un país millor.
Josep Mayoral i Antigas President de l’AMTU
Alcalde de Granollers novembre 2012
L’AMTUen xifres
Principals xifres de l’Agrupació al llarg d’aquest anys 2007 2011
Població servida pels serveis de TPU (milions) 1,75 1,99
Entitats associades a l’AMTU 57 70
Viatges en TPU (milions) 43,80 44,80
Costos totals dels serveis de TPU dels municipis adherits [M€] 49,30 62,40
Cobertura del dèficit a través dels ingressos per recaptació (%) 50,55 38,58
Nombre de targetes T-12 actives (31 de desembre) No existia 9.788
Visites a la web de l’AMTU (inclou router + altres sites) 7.951 47.747
Nombre de projectes realitzats durant els 5 anys 15
Nombre de nens que han realitzat el programa “Viatjo amb tu!” 3.333
Publicacions 20
Presentacióde l’Agrupació
1.1
La web 17
La seu de l’AMTU 16
Òrgans de govern 10
Antecedents, creació i administracions integrants de l’AMTU 8
ActivitatsResum de les
1.2
1.3
1.4
1.5
Assessorament tècnic en el camp del TPU i la mobilitat 34
2.1
Viatges i visites tècniques 32
Convenis entre l’AMTU i altres entitats 30
Millora de les infraestructures de l’àmbit AMTU 26
Millora del finançament dels serveis de TPU 24
2.2
2.3
2.4
2.5
Presentacióde l’Agrupació
1.1 1.2 1.3 1.4 1.5
8
L’Agrupació de Municipis titulars de Transport Urbà de la 2a Corona Metropolitana de Barcelona
(AMTU) és una associació de municipis lliurament adherits, que té per objecte l’enaltiment i la
promoció del transport públic urbà de les seves ciutats, i de la mobilitat en general de la regió
metropolitana de Barcelona. L’AMTU, creada el 2001, és una associació d’interès públic sense ànim
de lucre, inscrita al registre oficial de la Generalitat de Catalunya, i és membre del gran consorci pel
transport públic d’aquesta regió, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
LA CREACIÓ DE L’AMTU
L’AMTU fou creada el 21 de setembre de 2001 per l’Assemblea Constitutiva dels alcaldes i regidors
representants dels 16 ajuntaments següents: Abrera, Caldes de Montbui, Cardedeu, Granollers,
Igualada, Lliçà d’Amunt, Manresa, Mataró, Parets del Vallès, Rubí, Sabadell, Sitges, Terrassa,
Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. L’acte tingué lloc a la Sala Tarafa de Granollers.
L’Assemblea escollí el Comitè Executiu, nomenà president el sr. Josep Pujadas, alcalde de Granollers,
i vicepresident a Antoni Prunés, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa.
El 21 de setembre de 2011 es van complir 10 anys de la creació de l’Agrupació de Municipis amb
Transport Urbà (AMTU) i per celebrar-ho es va organitzar un acte al mateix escenari de 2001 amb
l’assistència de més d’un centenar d’alcaldes i regidors de les ciutats adherides (com els alcaldes de
Terrassa, Mataró, Sant Cugat, Molins de Rei, entre d’altres), així com de diverses personalitats del
món de la mobilitat (Joaquim Nadal, Damià Calvet, Manel Villalante, Ricard Font, Ramon Seró) a
més de Jordi Julià, qui va fer una conferència sobre la història del transport públic i la seva evolució
al llarg dels anys, que fou molt celebrada pels assistents. La cloenda va anar a càrrec de Damià
Calvet, secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya.
Antecedents, creació i administracions integrants de l’AMTU
1.1
L’equip de l’AMTU en la celebració dels 10 anys de la seva creació, juntament amb actnics càrrecs i col·laboradors
9
ADMINISTRACIONS INTEGRANTS
A 31 de desembre de 2011 L’AMTU té associats 68 municipis i 3 Consells Comarcals del seu àmbit:
Abrera, Alella, Argentona, Barberà del Vallès, Bigues i Riells, Blanes, Cabrera de Mar, Caldes de
Montbui, Caldes d’Estrach, Calella, Canet de Mar, Cardedeu, Castellar del Vallès, Castellbisbal,
Cerdanyola del Vallès, Corbera de Llobregat, El Masnou, El Papiol, Esparreguera, Granollers, Igualada,
la Roca del Vallès, l’Ametlla del Vallès, Les Franqueses del Vallès, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Malgrat
de Mar, Manresa, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Montornès del Vallès, Parets
del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Ripollet, Rubí,
Sabadell, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni,
Sant Cugat del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Sant Quirze del Vallès, Santmenat Sant Sadurní
d’Anoia, Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç dels Horts, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de
Palautordera, Santa Perpètua de la Mogoda, Sitges, Teià, Terrassa, Torrelles de Llobregat, Vacarisses,
Valldoreix, Vallirana, Vic, Viladecavalls, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Vallès, Vilanova i la Geltrú
i Vilassar de Mar, i els consells comarcals de l’Alt Penedès, El Garraf i el Vallès Occidental.
Representa a una població servida d’1,94 milions d’habitants i un volum de més de 44,9 milions
validacions l’any 2011.
1.1 1.2 1.3 1.4 1.5
10
L’AMTU està regida per la seva Assemblea General que es reuneix al cap de l’any, i pel seu Comitè
Executiu escollit per aquella, i responsable de la direcció de l’Associació entre assemblees. El
president de l’AMTU és el Sr. Josep Mayoral i Antigas, alcalde de Granollers, i la vicepresidenta ha
estat, del 2007 al 2011, la Sra. Lluïsa Melgares, i a partir de 2011 el vicepresident és el Sr. Joan Mora
i Bosch, alcalde de Mataró. El director general és el Sr. Antoni Prunés i Santamaria.
ASSEMBLEA GENERAL
L’Assemblea General és l’òrgan suprem de l’associació, ostenta la seva màxima representació i està
integrada per la totalitat dels representants de les administracions associades. Les administracions
associades podran tenir a l’Assemblea General fins a dos representants; no obstant això, tindran
només un vot.
L’Assemblea General es reuneix en sessió ordinària, almenys un cop l’any, i en sessió extraordinària
sempre que sigui convocat per la presidència, a petició del Comitè Executiu o a petició del 20% dels
socis.
Des del 2007 fins al 2011 han estat:
2007 – 6a Assemblea General
Vilafranca del Penedès – 5 d’octubre de 2007
2008 – 7a Assemblea General
Cerdanyola del Vallès – 28 de novembre de 2008
2009 – 8a Assemblea General
Parets del Vallès – 4 de desembre de 2009
2010 – 9a Assemblea General
Vacarisses – 3 de desembre de 2010
2011 - 10a Assemblea General
Mataró - 4 de novembre de 2011
A la pàgina següent es mostren diferents moments de les Assemblees Generals de l’AMTU dels anys 2007, 2008, 2009, 2010 i 2011 celebrades a Vilafranca del Penedès, Cerdanyola del Vallès, Parets del Vallès, Vacarisses i Mataró
Òrgans de govern de l’AMTU
1.21.1
1.1 1.2 1.3 1.4 1.5
12
COMITÈ EXECUTIU
El Comitè Executiu és l’òrgan permanent que representa i gestiona els interessos de l’AMTU, d’acord
amb les disposicions i les directrius de l’Assemblea General.
El Comitè Executiu està format pel president, el vicepresident i un nombre màxim de 14 vocals
designats per l’Assemblea General d’entre els seus membres, procurant garantir la representació
següent: un representant per cada municipi de població superior a 100.000 habitants; fins a sis
representants entre els municipis de 50.000 a 100.000 habitants; i fins a set representants pels de
població inferior als 50.000 habitants.
El Comitè Executiu es reuneix en sessió ordinària, almenys un cop cada quatre mesos, i en sessió
extraordinària sempre que sigui convocat per la presidència o a petició d’un terç del nombre
de membres d’aquell òrgan. El president, per als casos que ho requereixin, podrà invitar altres
persones no consellers a les reunions, per tal que aportin informació relacionada amb els temes de
l’ordre del dia. En aquests 5 anys el Comitè Executiu s’ha reunit 17 vegades.
2008-2009 2010-2011 2011-2014
Caldes de Montbui
Cerdanyola del Vallès
Granollers
Mollet del Vallès
Sant Cugat del Vallès
Vilanova i la Geltrú
Manresa
Vilassar de Mar
Martorell
Mataró
Lliçà d’Amunt
Sabadell
Sitges
Terrassa
Vic
Vilafranca del Penedès
Cerdanyola del Vallès
El Papiol
Granollers
Igualada
Manresa
Mataró
Mollet del Vallès
Parets del Vallès
Pineda de Mar
Sant Cugat del Vallès
Sant Vicenç del Horts
Sabadell
Terrassa
Valldoreix
Vic
Vilanova i la Geltrú
Blanes
Cardedeu
Granollers
Mollet del Vallès
El Papiol
Igualada
Manresa
Martorell
Mataró
Montornès del Vallès
Sabadell
Sant Sadurní d’Anoia
Terrassa
Vic
Vilanova i la Geltrú
-
1.21.1
El Comitè Executiu de 2008-2011 es divideix en 2 torns per poder donar cabuda a totes les poblacions que volen formar-ne part
13
A dalt, imatge d’una de les reunions del Comitè Executiu 2011, a baix, del 2008
1.1 1.2 1.3 1.4 1.5
14
1.21.1
PRESIDÈNCIA I VICEPRESIDÈNCIA
Són atribucions de la presidència exercir l’alta direcció de l’AMTU, presidir l’Assemblea General i
el Comitè Executiu, així com executar i vetllar pel compliment dels acords adoptats per aquests
òrgans. El vicepresident actuarà en substitució del president en cas de necessitat i podrà exercir, a
més a més, les atribucions que li hagi assignat l’Assemblea General o el Comitè Executiu.
L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral i Antigas, pren possessió del seu càrrec com a president de
l’AMTU al març del 2004. En la darrera Assemblea General, l’any 2011, torna a ser escollit president
durant dos anys més, i s’acorda que el 2013 el nou president sigui l’alcalde de Mataró, Joan Mora i
Bosch, i Josep Mayoral passi a ocupar la vicepresidència.
El Director General de l’AMTU és, des de l’any 2004, Antoni Prunés i Santamaria, qui és el
responsable executiu del funcionament ordinari de l’associació i del compliment dels objectius i
del programa anual; així mateix, ostentarà la representació de l’associació que el Comitè Executiu li
delegui, i podrà acordar i signar tot allò que el Comitè Executiu li autoritzi.
El director general de l’AMTU juntament amb el president i el vicepresident de l’AMTU durant la darrera Assemblea general celebrada a Mataró
15
ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I RECURSOS HUMANS
Des del 2007 al 2011 l’AMTU s’estructura de la forma següent:
Directius i responsables de gestió
President: Josep Mayoral i Antigas
Vicepresident/a: Lluïsa Melgares Aguirre (fins novembre de 2011) Joan Mora i Bosch (a partir de novembre de 2011)
Director General: Antoni Prunés i Santamaria
Secretari: Josep Maria Amorós Bosch (fins abril de 2010) Àngels Badia i Busquets (abril 2010-juliol de 2010) José Cañas Caballero (a partir de juliol de 2010) (Secretari per delegació)
Intervenció Econòmica – Tresorer: Àngel Mera Barrientos
COMITÈEXECUTIU
PRESIDENT
Josep Mayoral i Antigas
VICEPRESIDENT
Joan Mora i Bosch
SECRETARI
José Cañas Caballero
TRESORER
Àngel Mera Barrientos
ASSEMBLEA GENERAL
DIRECTOR GENERALAntoni Prunés i
Santamaria
SECRETARIAPilar Garcia Soler
GESTIÓ DE LA TARGETA T-12
Cristina DominiciBoi Prunés
DEPARTAMENTTÈCNIC
Josep Lluís CastellÒscar Criado
Sergi Martínez-Abarca
COMUNICACIÓI PREMSA
Sílvia Giró
DOCUMENTACIÓI ARXIU
Roser Rodriguez
INFORMÀTICAI SISTEMES
Conrad GonzálezFran Serrano
1.1 1.2 1.3 1.4 1.5
16
1.21.1 1.3
La seu de l’AMTU
L’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà inaugura la seva seu el 23 de gener de 2004 a
Granollers, després de més de dos anys d’activitat, situada al 2n pis de l’immoble número 30 de
la plaça de la Porxada de Granollers. L’any 2010 s’amplia la seu amb el lloguer del pis superior, on
s’ubiquen les sales de reunions i del Comitè Executiu i l’arxiu, quedant-se al pis de baix l’espai de
treball dels tècnics i administratius, així com el despatx del Director General.
La seu està ubicada a la plaça de la Porxada, 30, 1r pis. El telèfon de contacte és el 93 861 39 76, i
la web www.amtu.cat. L’adreça de correu electrònic és [email protected]
La seu de l’AMTU està situada a la plaça de la Porxada de Granollers
17
L’any 2004 entra en funcionament la web de l’AMTU, amb domini .org. Es tracta d’una web estàtica amb
informació sobre l’agrupació i links d’interès.
Des de l’any 2007 la web ja funciona amb el domini .cat i per mitjà d’un gestor de continguts que permet
una actualització constant i dinàmica per part de les persones responsables de cada àmbit. També
s’habilita una intranet, un espai per als tècnics de les poblacions AMTU, que hi accedeixen per mitjà
d’un usuari i contrassenya. En aquest espai hi troben una agenda dels propers actes organitzats per
l’AMTU, el dossier AMTU online on consultar les dades del transport públic, estadístiques els serveis de
Transport Públic Urbà i un Vademècum del transport. També es poden consultar la resta de documents
que apareixen a la web pública.
L’AMTU està present a les xarxes socials des del 2011 (twitter, facebook, ..)
La web de l’AMTU
1.1 1.2 1.3 1.4 1.5
18
ROUTER UNIVERSITARI
El maig de 2009 entra en funcionament el “router” universitari de l’AMTU, el primer d’aquestes
característiques a l’Estat espanyol.
Es tracta d’un aplicatiu informàtic, de lliure accés per a tothom per mitjà de la web www.amtu.
cat, amb què qualsevol estudiant universitari o de batxillerat podrà veure el trajecte i els modes de
transport públic des de la seva ciutat de la segona corona metropolitana fins als més de 150 centres
universitaris (escoles, facultats…) de l’àmbit del Sistema Tarifari Integrat de l’ATM de Barcelona, amb
els links corresponents als operadors per poder consultar els horaris i els preus.
L’objectiu d’aquest “router” és promoure el transport públic entre els estudiants, informar i demostrar
que es pot anar a estudiar o a treballar a la Universitat amb transport públic a un col·lectiu que és
molt sensible a pensar que el vehicle privat és la millor solució a les seves necessitats.
A partir de juny de 2010 el router ha anat ampliant les seves funcionalitats afegint nous destins
considerats com a punts d’interès: hospitals, administracions, IES, museus, teatres i d’altres centres
culturals, comercials i d’oci.
Des de la seva creació fins a 2011 la mitjana mensual és de 150 visites.
1.21.1 1.3 1.4
1.1 1.2 1.3 1.4 1.5
20
L’AMTU posa a l’abast dels seus associats, així com dels responsables i tècnics en el camp de la
mobilitat, tres tipus de publicacions: el Dossier AMTU, la revista i el díptic de l’EMIA.
LA REVISTALa revista de l’AMTU és una publicació periòdica, en format digital, que es crea el març de 2004
amb la voluntat d’informar a tots els municipis adherits de les darreres novetats relacionades amb
l’agrupació. Des de l’any 2006 la revista canvia de disseny i amplia la seva informació sobre l’AMTU
i sobre temes de transport públic i mobilitat. Des del 2007 fins al 2011 s’han editat un total de 19
números, que es poden consultar a l’apartat de publicacions de la pàgina web de l’AMTU. A més,
la revista s’envia en format digital a tots els associats, operadors i a més de 250 responsables de
mobilitat de diferents adminstracions i empreses. Es fa un número especial de la revista amb motiu
de cada jornada.
1.21.1 1.3 1.4
Publicacions
1.5
21
DOSSIER AMTUDes dels seus inicis l’agrupació recull les dades del
servei de transport urbà dels seus municipis adherits.
Amb aquesta informació es confecciona cada any el
Dossier AMTU, que té com a finalitat proporcionar
una visió de quins són els principals paràmetres del
transport públic urbà en relació als indicadors fixats
per la Generalitat de Catalunya en el seu butlletí sobre
el Transport Urbà de Viatgers per Superfície.
L’any 2006, amb la publicació del Dossier 2005, es
fa un pas endavant i es recopilen les dades d’oferta
i demanda del transport de viatgers a les seves
ciutats associades. Aquest document recull, a més
dels paràmetres bàsics, altres tipus d’indicadors com
ara: nivell i qualitat del servei, billetatge, productivitat,
vehicles i parades, carburant, essent, doncs, una eina
molt útil per als gestors municipals per a avaluar i
comparar la gestió del seu servei urbà.
Des del 2007 fins al 2011 s’ha publicat aquest dossier anualment, i es pot consultar a la web de l’AMTU
en la seva versió digital.
ENQUESTA DE MOBILITAT INTERURBANA A L’ÀMBIT AMTUDes del 2007 i amb una periodicitat bianual l’AMTU encarrega la realització d’una enquesta de
mobilitat a diferents ciutats associades a l’AMTU. El principal objectiu d’aquesta enquesta és l’obtenció
d’informació sobre la mobilitat interurbana dels habitants de l’àmbit AMTU i les seves principals
destinacions i motius.
La metodologia consisteix en una enquesta telefònica sobre la mobilitat interurbana del dia feiner
anterior per tal d’estimar el nombre de viatges (anada+tornada) entre diferents ciutat, comarques
i la 1a Corona Metropolitana. Un cop estimat el nombre de viatges en dia feiner, es pregunta als
enquestats la mobilitat interurbana de manera habitual i esporàdica, segons freqüència, el motiu i els
mitjans de transport utilitzats. També es demana la seva opinió sobre la millora de l’actual oferta de
transport públic, entre d’altres qüestions.
DOSSIER AMTURESUM 2009
Recull de dades d’oferta i demanda del
Transport Urbà de viatgers a les ciutats AMTU durant l’any 2009
Resum de les activitats
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
24
D’acord amb els seus principis fundacionals, l’AMTU ha desenvolupat la seva activitat en aquest
període en base als eixos bàsics següents:
1.- Millora del finançament dels serveis de transport públic urbà dels seus municipis adherits.
2.- Millora de les infraestructures de suport a la mobilitat de la 2a CM de la Regió Metropolitana
de Barcelona.
3.- Assessorament tècnic als associats en el camp del transport públic urbà i la mobilitat.
4.- Anàlisi de la situació de la mobilitat a l’àmbit AMTU.
El 27 de juliol de 2006 l’AMTU signa un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i
l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) segons el qual s’inclouen els municipis de la 2a Corona
Metropolitana en el finançament del Contracte-Programa (CP)
RESUM DEL CONTRACTE-PROGRAMA 2007-2008
En el període 2007-2008 participen en el repartiment dels diners inclosos en el CP un total de 46
municipis. Les actuacions fetes es tradueixen en una despesa realitzada en millores dels transports
públics urbans de 13.242.223,51€, dels quals 8.398.998,78€ formen part de la subvenció rebuda per
part de l’ATM, i la resta correspon a l’aportació municipal extra.
Com a resultat de les actuacions del CP cal destacar:
- L’increment del nombre de vehicles (91), 31 dels quals per renovar la flota
- 15 noves línies creades
- 45 línies han millorat les freqüències
- 20 línies han ampliat el seu recorregut
- 66 noves marquesines
- 69 noves plataformes
- 6 enquestes i/o estudis de mobilitat realitzats
2.1
Millora del finançament dels serveis de transport urbà
25
RESUM DEL CONTRACTE-PROGRAMA 2009-2010
En el període 2009-2010 participen en el repartiment dels diners inclosos en el CP un total de 61
municipis. Les actuacions es tradueixen en una despesa realitzada en millores dels transports públics
urbans de 36.593.235,49€, dels quals 22.003.277,96€ formen part de la subvenció rebuda per part de
l’ATM, i la resta correspon a l’aportació municipal extra.
Com a resultat de les actuacions del CP cal destacar:
- L’increment del nombre de vehicles (108), 47 dels quals per renovar la flota
- 30 noves línies creades
- 43 línies han millorat les freqüències
- 34 línies han ampliat el seu recorregut
- 137 noves marquesines
- 143 noves plataformes
- 13 enquestes i/o estudis de mobilitat realitzats
CONTRACTE-PROGRAMA 2011-2012
En el moment d’editar la memòria s’està treballant en el resum de les dades incloses en el CP 2011, a
partir de la informació que anem rebent dels ajuntaments.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
26
D’acord amb la finalitat de l’AMTU de defensar els interessos dels municipis adherits en la millora de
les seves infraestructures de suport de la mobilitat, es presenten diverses esmenes als instruments
de planificació elaborats per les diferents administracions.
Resumim els documents presentats:
AL·LEGACIONS DE L’AMTU AL PLA DE TRANSPORT DE VIATGERS DE CATALUNYA 2008-2012 (PTVC)
El document d’al·legacions reclama una major connectivitat per tren i per autobús entre les ciutats
de la 2a Corona Metropolitana i entre els pols d’atracció del nostre àmbit territorial (hospital, Circuit
de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona...) També es destaca que cal corregir l’excessiva
tendència radial cap a Barcelona de les propostes recollides en el PTVC.
Entre les al·legacions més destacades hi ha la necessitat d’incloure en el PTVC consideracions
relatives a les grans infraestructures ferroviàries com són la Línia Orbital Ferroviària, Eix Transversal
Ferroviari i el corredor del Vallès de la Línia d’Alta Velocitat (LAV), instant a una bona connectivitat
amb el conjunt del territori. Pel que fa a carreteres, cal afegir una referència a la possibilitat de
mancomunació de serveis de transport de viatgers per carretera entre poblacions veïnes, preveure
la dotació d’autobusos a les poblacions de més de 15.000 habitants, o millorar els serveis nocturns
d’autobusos, entre d’altres qüestions.
ESMENES AL PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORTS DE CATALUNYA 2006-2026 (PITC)
El Pla, en l’àmbit de la RMB, ha de fer una aposta més forta pel transport públic, i cal una anticipació
de les infraestructures ferroviàries claus en l’entorn de la segona corona. Cal també la potenciació
de les xarxes urbanes de transport públic i de la seva millor interconnexió amb les interurbanes.
Cal anar cap a un model de peatges, pensat en termes de mobilitat sostenible i no pensat en
termes de finançament. Cal una inversió important en el pressupost del Pla i unes línies de treball
estratègiques detallades per les innovacions tecnològiques en l’àmbit del transport, en els elements
que conformen els vehicles, en el disseny de les vies i en els elements de comunicació i control de
la seguretat.
Millora de les infraestructures de l’àmbit AMTU
2.22.1
27
SUGGERIMENTS AL PLA DIRECTOR DE MOBILITAT 2008 (pdM)
Donada la precarietat del Transport Públic a la segona corona metropolitana, es proposa avançar la
realització de les infraestructures previstes en el PITC, com per exemple la Línia Ferroviària Perimetral,
el Túnel de connexió amb Barcelona a través de Collserola, o l’Autovia Perimetral. També cal potenciar
la intermodalitat de les xarxes de transport públic de superfície, interurbà-interurbà-urbà, coordinant
les línies des d’un punt de vista de nodes comarcals, superant les inèrcies donades per les antigues
concessions radials.
SUGGERIMENTS A L’AVANTPROJECTE DEL PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA
Són al·legacions diverses relacionades amb la xarxa ferroviària:
• Pel que fa a la xarxa d’altes prestacions, es considera que s’han d’incloure els següents
aclariments: definició del tram entre Martorell i Mollet del Vallès com a part de la xarxa
internacional d’altes prestacions; i definició de l’estació del TAV al Vallès com a estació
internacional per a serveis regionals i internacionals.
• Pel que fa a la xarxa de rodalies de RENFE, és necessari afegir un apunt en relació a la línia
orbital ferroviària. És convenient que l’obra es realitzi d’una sola tacada i no en diferents parts
executades en diferents períodes temporals, ja que el funcionament de la línia només s’explica
quan la infraestructura és complerta.
• Pel que fa a la xarxa de FGC, cal incloure diferents aclariments quant a la connexió a través del
túnel ferroviari d’Horta
• Pel que fa al tramvia a la 2a Corona Metropolitana (2a CM), es considera necessari modificar
la seva caracterització com a sistema general. El sistema tramviari a la 2a CM ha d’englobar
diferents municipis com en el cas de l’eix Sant Cugat - Cerdanyola. Així mateix es troben a faltar
també propostes concretes de sistemes tramviaris, com un tramvia a la comarca del Garraf, i
tramvies a les ciutats de Terrassa, Sabadell i Mataró.
Pel que fa a les al·legacions relacionades amb el transport per carretera, s’indica que caldria aplicar
el criteri de carril exclusiu BUS – VAO per impulsar solucions en el territori de la segona corona
metropolitana.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
28
INFORME DE SUGGERIMENTS A L’AVANÇ DEL PLA DIRECTOR D’INFRAESTRUCTURES DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA 2009-2018 (pdI)
Com a comentari general l’AMTU manifesta la necessita de planificar la línia d’Alta Velocitat pel Vallès
amb una estació de caràcter principal que aculli circulacions tant nacionals com internacionals. La
necessitat d’aquesta línia rau en el fet que, per una banda, en l’ús actual dels serveis d’alta velocitat
a Sants Estació existeix una elevada proporció de viatgers que provenen de l’àmbit AMTU i, per altra
banda, la línia suposaria un traçat alternatiu per als serveis d’alta velocitat, tant en el cas dels serveis
directes des de Madrid cap a la resta d’Europa com en el cas de bloqueig de la línia pel centre de
Barcelona.
Els suggeriments presentats es fan en relació als aspectes següents:
- Evolució recent de l’oferta d’autobusos
- Variables territorials i de Mobilitat a l’horitzó 2018
- Distribució modal de la mobilitat
- Determinació de les relacions idònies per a una connexió ferroviària en base a l’assignació
de la mobilitat a la xarxa viària de la RMB
- Túnel Ferroviari d’Horta (T.F.H.):
- Connexió Pl. Catalunya i Intercanviador central
- Propostes a la xarxa ferroviària estatal
- Proposta de Finançament del pdI 2009-2018
SUGGERIMENTS A L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL (ISA) PRELIMINAR DEL PLA DIRECTOR D’INFRAESTRUCTURES DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA (pdI) 2011-2020
L’AMTU es mostra d’acord amb els objectius generals del pdI 2011-2020, en tant que entenem
que per assolir-los és necessari centrar els esforços en el desenvolupament d’infraestructures de
transport en tota l’àrea metropolitana, en especial a la 2a Corona Metropolitana. Ho entenem així,
ja que:
- La potenciació d’un canvi modal a la mobilitat metropolitana passa per equilibrar les diferents
zones de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) pel que fa a la dotació d’infraestructures
de transport. En aquest sentit, des de l’AMTU creiem que la mobilitat a la 2a CM es centra de
manera massa important en el vehicle privat com a mode d’ús habitual de la població, tant
2.22.1
29
per als desplaçaments interns entre les poblacions de la pròpia corona com per a les relacions
amb la resta de la RMB, a causa principalment de la falta d’una alternativa viable (en termes
sobretot de temps) amb transport públic col·lectiu.
- La reducció dels costos externs del transport s’ha de centrar, tal i com ja posa de manifest
l’ISA preliminar, en l’ús dels modes amb menys externalitats, sobretot el ferrocarril i l’autobús.
En aquest sentit, des de l’AMTU creiem que la 2a CM pot jugar un paper molt important en la
reducció dels costos totals externs a la RMB, en el moment en què s’aconsegueixi una tendència
creixent en la quota modal del transport públic col·lectiu.
INFORME DE SUGGERIMENTS A L’ESTUDI FET PER L’INSTITUT D’ESTUDIS REGIONALS I METROPOLITANS DE BARCELONA (IERMB) PER ENCÀREC DE L’ATM PER TAL DE DEFINIR L’EMPLAÇAMENT DE LA FUTURA RÒTULA DE LA UAB I EL DISSENY DE LA XARXA DE TRANSPORT PER CARRETERA QUE HI ARRIBARÀ
La creació d’una ròtula de transport públic col·lectiu a la Universitat Autònoma de Barcelona s’inclou
en el conjunt de mesures incloses al pdM, amb l’objectiu de configurar el campus de Bellaterra com
un lloc central de la RMB amb una atractivitat de mobilitat en augment promoguda per l’existència de
dues línies ferroviàries en el seu entorn immediat (FGC-Vallès i Rodalies Renfe – C7) i la seva connexió
privilegiada a la xarxa bàsica de Catalunya (C-58, AP-7 i B-30) que permetria l’arribada d’una xarxa de
bus interurbà amb seu a la UAB i lligams amb les ciutats de la 2a CM.
INFORME TÈCNIC SOBRE L’ESTUDI INFORMATIU DEL PROJECTE: CERCANÍAS DE BARCELONA. LÍNEA R-3. TRAMO MONTCADA-VIC. DUPLICACIÓN DE VÍA
L’estudi informatiu del projecte “Cercanías de Barcelona. Línea R-3. Tramo Montcada – Vic. Duplicación
de vía” té com a objectiu la definició i l’anàlisi d’alternatives de millora del servei ferroviari al tram
Montcada – Vic, a la línia R-3 L’Hospitalet – Vic – Puigcerdà, referides al traçat de la línia (pel que fa a
duplicació de la via i estudi de variants locals), així com la remodelació d’estacions existents i la creació
de noves, i la identificació i definició de les obres d’integració del ferrocarril a la trama urbana del
diferents municipis per on discorre la línia. L’actuació porta implícita l’eliminació de tots els passos a
nivell existents i el tancament perimetral al llarg de tota la línia. L’AMTU s’hi mostra d’acord i aporta
suggeriments a la seva redacció.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
30
Des del 2007 fins al 2011 l’AMTU signa diversos convenis de col·laboració amb entitats i
administracions:
- Conveni de col.laboració ATM - AMTU pel seguiment dels Plans de millora (2007-2010 i
2011-2014)
- Protocol de col·laboració entre la Direcció General de Transport Terrestre i l’AMTU pel
seguiment de serveis de transport urbà (2008)
2.22.1 2.3
Convenis entre l’AMTU i altres entitats
Signatures dels Convenis de col·laboració Generalitat-ATM-AMTU 2007-2010 i 2011-2014
31
- Conveni Marc de col·laboració Diputació de Barcelona - AMTU al efectes de l’execució de
polítiques de mobilitat (2008-2010)
- Conveni de col·laboració GART-AMTU per establir uns vincles de col·laboració internacional
entre les dues associacions per tal d’ampliar les experiències i els coneixements en tot allò
relacionat amb el transport públic i la mobilitat sostenible (2008)
- Conveni de col·laboració ATM - AMTU per a la gestió de l’emissió de la targeta T-12 (2009)
- Conveni de col·laboració GC - ATM -
AMTU per a l’elaboració d’un servei
d’informació a la ciutadania sobre
el transport públic de Catalunya
a la segona corona de la regió
metropolitana (2009)
- Conveni de col·laboració entre
el Consell Comarcal del Vallès
Occidental i l’AMTU per a la millora
del transport escolar a la comarca
a partir de la utilització dels
transports urbans (2011)
- Acord amb l’ETSEIAT, per a la
dotació de dos ajuts a l’estudi per
a projectes de fi de carrera (1a
convocatòria curs 2010-2011)
- Conveni de col·laboració entre l’AMTU i les empreses Mohn SL i Oliveras SL sobre accions de
difusió del transport a les escoles “Viatjo amb tu” (2011)
Josep Mayoral, president de l’AMTU, i Chantal Duchène, directora general de la Gart (Groupment des Autorités Responsables de Transport) a París
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
32
L’AMTU ha realitzat diverses visites per participar en jornades de mobilitat i per veure infraestructures
o programes de mobilitat.
- març 2007: visita tècnica a Clermont-Ferrand, amb responsables de mobilitat de la
Generalitat de Catalunya, l’Autoritat del Transport Metropolità, l’Entitat Metropolitana del
Transport i membres de la consultoria Barcelona Regional per veure el sistema tramviari
implantat.
- gener 2008: viatge a Graz i Frankfurt, amb els membres del Comitè Executiu de l’AMTU.
Un dels objectius del viatge era visitar les oficines de mobilitat d’ambdues ciutats i també
fixar-se en l’educació en matèria de mobilitat. A Graz els van presentar el programa educatiu
escolar d’entrenament amb bicicleta a trànsit real, mentre que a Frankfurt van participar
juntament amb alumnes d’una escola en una classe de mobilitat teòrico-pràctica realitzada
en un autobús de transport urbà.
- juny 2008: viatge a París amb els membres del Comitè Executiu de l’AMTU. Visita al Saló
del Transport i signatura del conveni amb la GART per establir uns vincles de col·laboració
internacional entre les dues associacions.
- maig 2010: visita al traçat de la nova línia L9/L10 de metro de Barcelona amb tècnics
municipals de mobilitat.
- juny 2010: visita al centre de control de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb
tècnics municipals de mobilitat.
Així mateix, el director i tècnics de l’AMTU han assistit, entre d’altres, a:
- European Transport Conference ETC (edicions 2007, 2008, 2009, 2010, 2011). L’any 2008 el
director de l’AMTU, Antoni Prunés, hi presenta una ponència amb el títol “La unió fa la força”, sobre
què és l’AMTU, la constitució i els objectius.
- European Conference Mobility Management ECOMM (edicions 2008, 2009, 2010, 2011).
- Jornades AGIR (edicions 2008, 2009, 2010).
Viatges i visites
2.22.1 2.3 2.4
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
34
Un dels objectius de l’AMTU és assessorar els tècnics dels diversos municipis en temes de mobilitat.
Per fer-ho, es convoquen Reunions Tècniques periòdiques (aproximadament cada 3 mesos) en les
quals els participants poden resoldre els seus dubtes i compartir bones pràctiques entre els municipis
associats. Aprofitar les sinergies, exposar temes d’interès i fer un seguiment de les qüestions que
els afecten és una de les principals finalitats de les reunions tècniques. Hi són convidats, a part
dels polítics i tècnics municipals, operadors, administracions i consultors de mobilitat. A cada
reunió es presenten, també, una o dues ponències tècniques sobre aspectes rellevants i novedosos
relacionats amb el transport públic.
Els municipis adherits també poden dirigir-se a l’Oficina Tècnica, que ha augmentat progressivament
el seu horari d’atenció, i que es posa al servei de les poblacions AMTU per assessorar-les en tots els
aspectes relacionats amb mobilitat i transport públic.
La informació que l’AMTU ofereix es completa amb la revista que s’envia per mitjà del correu
electrònic als municipis associats i que conté notícies sobre les actuacions de l’agrupació i d’abast
general sobre temes de mobilitat. Aquesta notícies també poden trobar-se a la web www.amtu.cat,
on els tècnics, a més, tenen accés exclusiu a una Intranet on poden trobar dades pròpies, un fòrum
i documentació d’interès.
Assessorament tècnic dels associats en el camp del transport públic i la mobilitat
2.22.1 2.3 2.4 2.5
Algunes de les reunions amb els tècnics de l’AMTU
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
36
TALLER DE TRANSPORT PÚBLIC URBÀ AMTU 2011
El Comitè Executiu de l’AMTU aprova el 2011 la convocatòria d’un Taller de Transport Públic Urbà
destinat a aquells responsables municipals que accedeixin per primera vegada a aquesta àrea de
gestió, per tal de donar-los una visió general i pràctica d’aquesta temàtica. El taller s’adreça en primer
lloc als regidors nous en la responsabilitat del TPU; en segon lloc als tècnics municipals nous en
aquesta responsabilitat; i en tercer lloc als regidors i tècnics en general, segons les places disponibles.
El taller és gratuït i reservat als ajuntaments socis de l’AMTU, i hi assisteixen una vintena de persones,
la majoria nous representants municipals sorgits de les recents eleccions.
Els horaris i el professorat dels tallers són els següents:
Dijous 8 de setembre 2011
16.30h Introducció: El Transport Públic i l’AMTU Antoni Prunés
17.30h Marc de la mobilitat a Catalunya. Raó de ser del TP Josep M Fortuny
18.30h Concessions i Ens concedents Josep M Fortuny
19.30h Models de gestió del TPU Josep M Fortuny
Divendres 9 de setembre 2011
10 h Empreses de Transport Urbà i comunicació Maria Montaner
11 h Sistemes tarifaris i ST Integrat Maria Montaner
12 h Sistema de gestió de la integració tarifària Miquel Lamas
13 h Intermodalitat i SAE Miquel Lamas
Dijous 15 de setembre
16.30h Costos i finançament Josep Ll Castell
17.30h Disseny de xarxes i línies urbanes Carles Bericat
18.30h Condicionants de la conducció Carles Bericat
19.30h Elements i situació de les parades Blai Aparici
Divendres 16 de setembre
10 h Combustibles i sistemes de propulsió Lluís Alegre
11 h Qualitat del servei Lluís Alegre
12 h Convocatòria d’un concurs Dolors Mazas
13 h Serveis i Projectes de l’AMTU Sergi Martínez-Abarca
2.22.1 2.3 2.4 2.5
37
La realització i difusió d’estudis sobre mobilitat és una de les actuacions que impulsa anualment
l’AMTU. S’han realitzat nou estudis, alguns d’ells encarregats a consultories externes, de reconeguda
vàlua i experiència en el camp específic de cada un d’ells. Les conclusions d’aquests estudis s’han
presentat públicament i es poden consultar a la web de l’amtu www.amtu.cat.
Es divideixen en quatre temàtiques:
- Promoció del transport públic
- Enquestes de Mobilitat Interurbana
- Ajuda per a la gestió i planificació del transport públic urbà
- Anàlisi del Sistema Tarifari Integrat i les infraestructures a l’àmbit AMTU
Promoció del transport públic
VIABILITAT DE LES OFICINES DE MOBILITAT I LA SEVA IMPLANTACIÓ A L’ÀMBIT AMTUGener-setembre 2008 / Gabinet Gaudí (Diputació de Barcelona)
L’objectiu principal del programa és realitzar un estudi sobre la viabilitat de posar en funcionament
una xarxa d’oficines de mobilitat en diverses ciutats de l’àmbit AMTU. L’objectiu és estudiar els
requeriments necessaris per valorar i determinar una proposta concreta per a la implantació d’oficines
de mobilitat a l’àmbit AMTU amb els diferents agents implicats.
ELABORACIÓ D’UN “PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER A LA MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC” I LA SEVA POSSIBLE IMPLEMENTACIÓ ALS CENTRES EDUCATIUS DE L’ÀMBIT AMTUGener - setembre 2008 / DUNA (Diputació de Barcelona)
L’objectiu principal del programa és acostar la utilització del transport urbà als nens i nenes
proporcionant-los així, un major grau d’independència en la seva mobilitat. L’objectiu concret és la
realització d’una acció de suport d’educació per la promoció del transport urbà en el marc escolar.
“Viatjo amb tu!” és un programa educatiu adreçat als alumnes de Cicle
Superior de Primària amb el qual es vol apropar la utilització del transport
urbà als nens i nenes que per l’edat comencen a desplaçar-se sols i soles, ja
sigui per anar a l’escola o en el seu temps lliure i, alguns d’ells, el curs vinent
hauran de desplaçar-se cap a un nou centre al qual potser només hi podran
accedir amb transport urbà o cotxe.
Estudis
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
38
2.22.1 2.3 2.4 2.5
Algunes de les activitats pràctiques i teòriques del programa educatiu Viatjo amb tu!
39
Aquestes activitats es desenvolupen en el marc escolar i es plantegen des d’una metodologia lúdica i
participativa. La web és www.viatjoamtu.cat, i el programa s’està duent a terme en diversos centres
escolars des de la seva creació. En concret, des del 2009 fins al 2011 s’han fet un total de 139 activitats
a escoles de les poblacions següents: Vic, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Vacarisses, Granollers, Terrassa,
Castellbisbal i Mataró.
ELABORACIÓ D’UN “ROUTER UNIVERSITARI” PELS ESTUDIANTS DE L’ÀMBIT AMTUMarç-maig 2009 / SITEP
Es tracta d’un aplicatiu informàtic, de lliure accés per a tothom per mitjà de la web www.amtu.cat, amb
què qualsevol estudiant universitari o de batxillerat pot veure el trajecte amb transport públic des de la
seva ciutat de la 2a Corona Metropolitana fins als més de 150 centres universitaris (escoles, facultats…)
de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb els links corresponents als operadors per poder veure els
horaris i els preus.
L’objectiu d’aquest “router” és promoure el transport públic entre els estudiants, informar, mostrar i
demostrar que es pot anar a estudiar o a treballar a la Universitat amb transport públic a un col·lectiu
que és molt sensible a pensar que el vehicle privat és la millor solució a les seves necessitats.
AMB TU, HI VAIG SEGUR! PROGRAMA DE PROMOCIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC PER A LA GENT GRANMarç-octubre 2011 / LAVOLA
El programa té per objectiu principal fomentar l’ús del transport urbà entre les persones de més de 65
anys. Per això ofereix els coneixements i les eines necessàries perquè els passatgers guanyin autonomia
i seguretat alhora que viatgen de manera confortable i segura. Els objectius específics del programa
són:
• Promocionar l’ús del transport públic
entre les persones grans de la zona AMTU i
fidelitzar-los com a clients.
• Conscienciar al públic objectiu dels
beneficis i avantatges ecològics, econòmics,
socials i de salut que aporta l’ús del
transport públic.
• Donar eines a les persones grans perquè
se sentin més segures en l’ús del transport
públic.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
40
2.22.1 2.3 2.4 2.5
• Aconseguir que les persones grans siguin agents transmissors dels beneficis i avantatges
d’utilitzar el transport públic.
• Formar als conductors de transport públic per tal de conscienciar-los de les necessitats de les
persones grans pel que fa a la seguretat en els trajectes.
• Fer conscient a la població de les necessitats de les persones grans en l’ús del transport
públic.
El programa es basa en tres activitats diferents:
- “Un viatge segur”: Curs per a passatgers d’autobús de més de 65 anys dimensionat per a un
grup de màxim 10-12 persones.
- “Conductors de primera”: Curs per a conductors de transport públic dimensionat per a un
grup de 15 persones com a màxim.
- “Fem de la mobilitat una festa!”: jornada de sensibilització en la qual els assistents poden
aprendre i entendre quines són les dificultats amb les quals es troben les persones grans a
l’hora d’utilitzar el transport públic i, al mateix temps, oferir a les persones grans les eines
necessàries per tal d’incrementar la seva seguretat en els viatges amb transport urbà.
Alguns dels participants en el programa Amb tu hi vaig segur!
41
Enquestes de Mobilitat Interurbana
EMIA 2007: LA MOBILITAT INTERURBANA A LA 2a CORONA DE LA RMB2007 / Institut Opinòmetre
L’AMTU encarregà, a la tardor del 2007, a l’Institut OPINÒMETRE la realització d’una enquesta de
mobilitat a diferents ciutats associades a l’AMTU. L’enquesta feta a 43 municipis AMTU, té una mostra
final de 7.201 individus, majors de 14 anys.
El principal objectiu d’aquesta enquesta de mobilitat ha estat l’obtenció d’informació sobre la mobilitat
interurbana dels habitants de l’àmbit AMTU i les seves principals destinacions i motius, amb una
atenció especial a la mobilitat generada pels polígons industrials d’aquesta 2a CM.
La metodologia ha consistit en una enquesta telefònica sobre la mobilitat interurbana del dia feiner
anterior per tal d’estimar el nombre de viatges (anada+tornada) entre diferents ciutat, comarques i la
1a CM. Un cop estimat el nombre de viatges en dia feiner, es preguntava als enquestats la mobilitat
interurbana de manera habitual i esporàdica, segons freqüència, el motiu i els mitjans de transport
utilitzats. També es va demanar als entrevistats la seva opinió sobre la millora de l’actual oferta de
transport públic.
Una part de la informació de l’Estudi de Mobilitat Quotidiana (EMQ) 2006, encarregada per l’Autoritat
del Transport Metropolità i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha estat estudiada
de nou amb l’enquesta EMIA 2007. Per tant, l’enquesta AMTU 2007 és un complement força valuós a
l’enquesta EMQ 2006, especialment en la mobilitat interurbana.
EMIA 2009: LA MOBILITAT INTERURBANA A LA 2a CORONA DE LA RMBAbril-juliol 2009 / Instituto Apolda
Per encàrrec de l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà, l’Instituto APOLDA va realitzar, al maig
de 2009, una enquesta de mobilitat a les ciutats de l’àmbit territorial de l’AMTU (2a a 6a corones del
STI).
L’enquesta als 234 municipis ha tingut una mostra final de 8.092 individus, majors de 14 anys. El
principal objectiu d’aquesta enquesta de mobilitat ha estat l’obtenció d’informació sobre la mobilitat
interurbana dels habitants de l’àmbit AMTU i les seves principals destinacions, motius i mitjans de
transport utilitzats.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
42
2.22.1 2.3 2.4 2.5
La metodologia ha consistit en una enquesta telefònica sobre la mobilitat interurbana del dia feiner
anterior, per tal d’estimar el nombre de desplaçaments entre diferents ciutats, comarques i la 1a
CM. Un cop estimat el nombre de desplaçaments en dia feiner, es preguntava als enquestats la
mobilitat interurbana de manera habitual i esporàdica, segons freqüència, el motiu i els mitjans de
transport utilitzats. També es va demanar als entrevistats la seva opinió sobre la millora de l’actual
oferta de transport públic.
ESTUDI DE LA INTERMODALITAT A L’ESTACIÓ DE SANTS - AVEGener-març 2010 / Instituto Apolda
Els objectius de l’estudi eren els de conèixer, entre els passatgers dels trens AVE que surten de l’es-
tació de Barcelona-Sants, aspectes com ara:
- Com funciona la intermodalitat dels viatgers que arriben o se’n van amb l’AVE a/des de l’es-
tació de Barcelona-Sants? Quins són els mitjans de transport utilitzats per arribar i sortir de
l’estació?
- Quina és la procedència dels passatgers dels trens AVE que surten de l’estació de Barcelona-
Sants? De quina ciutat o comarca de Catalunya procedeixen els viatgers que pugen a l’AVE a
Sants? O en sentit invers, a quina ciutat o comarca es dirigeixen els passatgers de l’AVE, un cop
arribats a l’estació de Sants?
En definitiva, l’objectiu d’aquestes preguntes és el de poder conèixer la intermodalitat actual
d’aquesta instal·lació amb els municipis importants i capitals de comarca de la zona AMTU.
EMIA-2011 ENQUESTA DE MOBILITAT INTERURBANA A L’ÀMBIT AMTU 2011 / Instituto Apolda
Per encàrrec de l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà, l’Instituto APOLDA va realitzar, al
maig de 2011, una enquesta de mobilitat a les ciutats de l’àmbit territorial de l’AMTU (2a a 6a
corones del STI). L’enquesta als 230 municipis ha tingut una mostra final de 9.998 individus, majors
de 14 anys.
El principal objectiu d’aquesta enquesta de mobilitat ha estat l’obtenció d’informació sobre la
mobilitat interurbana dels habitants de l’àmbit AMTU i les seves principals destinacions, motius i
mitjans de transport utilitzats.
43
La metodologia ha consistit en una enquesta telefònica sobre la mobilitat interurbana del dia feiner
anterior, per tal d’estimar el nombre de desplaçaments entre diferents ciutats, comarques i la 1a
Corona. Un cop estimat el nombre de desplaçaments en dia feiner, es preguntava als enquestats la
mobilitat interurbana de manera habitual i esporàdica, segons freqüència, el motiu i els mitjans de
transport utilitzats. També es va demanar als entrevistats la seva opinió sobre la millora de l’actual
oferta de transport públic.
Ara ja disposem d’una sèrie de 3 enquestes (2007-2009-2011) que ens donen una informació molt
precisa de com es mouen els habitants de la 2a CM. Hem constatat amb xifres la tendència molt majo-
ritària que els nostres ciutadans tenen, en els seus viatges interurbans, orígens i destinacions dins de
la pròpia 2a CM, i només 1 de cada 5 viatgers van a la 1a CM o a la resta de Catalunya.
Ajuda per a la gestió i planificació del transport públic urbà
VADEMÈCUM DEL TRANSPORT PÚBLIC URBÀ (ONLINE)Gener-juny 2010 / CINESI
En els darrers anys són molts els municipis de l’AMTU que han anat incorporant l’autobús urbà com un
servei més als seus ciutadans, havent de familiaritzar-se amb els diferents aspectes que el caracteritzen
(costos del servei, sistemes tarifaris) i amb les relacions amb els agents implicats (convenis amb
administracions supramunicipals i empreses operadores).
En aquest sentit l’AMTU desenvolupa tasques de suport, formació i intercanvi d’experiències entre els
mateixos tècnics i responsables polítics dels municipis que en formen part, mitjançant les diferents
jornades, sessions de treball i resposta directa a les consultes. En aquest context, el Vademècum
sorgeix com una eina més que l’AMTU posa a disposició dels seus membres mitjançant la intranet,
per tal d’aprofundir en el coneixement dels diferents aspectes que envolten el transport públic en
particular i la mobilitat en general.
En definitiva, el vademècum del transport públic urbà té per objectiu servir d’eina de referència als
tècnics municipals en la gestió del dia a dia del transport públic des del món local, principalment el
de caire urbà.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
44
AVALUACIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC A LA DEMANDA EN L’ÀMBIT AMTUFebrer-desembre 2010 / ALG
Les diferents tipologies de serveis de transport públics urbans de les ciutats de l’àmbit AMTU fan que
en un cert nombre de casos es realitzin itineraris llargs, en d’altres l’ocupació dels autobusos sigui
escassa, i a vegades es donin ambdues circumstàncies a la vegada.
Encara que el grau de motorització dels residents en aquestes zones és elevat, hi ha segments de
població captiva (gent gran, persones amb mobilitat reduïda, joves...) que depenen del transport
públic per desplaçar-se i als quals s’ha de garantir l’accés als serveis i equipaments bàsics.
Cal, per tant, cercar alternatives de transport públic que siguin més flexibles, eficients, econòmicament
i ambientalment sostenibles i que alhora s’adaptin millor a les necessitats reals de la població de
cada lloc. Les característiques dels serveis de transport públics urbans i interurbans d’algunes ciutats
de l’àmbit AMTU aconsellen a plantejar-ne la necessitat d’avaluar de forma rigorosa la viabilitat de
la possible implementació de sistemes de transport públic a la demanda.
2.22.1 2.3 2.4 2.5
Durant L’estudi es visitaren els centres de control de TAD de Valladolid, seu de GMV, i de Toulose
45
Anàlisi del Sistema Tarifari Integrat i les infraestructures a l’àmbit AMTU
AVALUACIÓ DELS SISTEMES TRAMVIARIS I LA SEVA IMPLANTACIÓ A L’ÀMBIT AMTUGener-setembre 2008 / INECO - Mcrit - AIM (Diputació de Barcelona)
Per tal de dur a terme l’avaluació dels sistemes tramviaris i la seva possible implantació a l’àmbit
AMTU, aquest estudi planteja el seu contingut en tres aspectes fonamentals:
a) Informació i avaluació de les diferents solucions tecnològiques que en sistemes tramviaris es
troben actualment implantades en un entorn equiparable amb el que significa l’àmbit AMTU;
analitzant-les rigurosament i de forma comparativa entre elles en termes: d’inversió inicial,
tant a nivell constructiu com d’instal·lacions mòbils; de manteniment i fiabilitat; de consum
energètic; i en relació a d’altres solucions de transport públic urbà.
b) Definició de paràmetres que aconsellen o desestimen la implantació d’un sistema tramviari
entre nuclis urbans, i aplicació dels mateixos per a l’elecció de possibles implantacions a l’àmbit
AMTU.
c) Estudi preliminar de concreció sobre les àrees AMTU escollides de les millors opcions de
sistema tramviari a implementar basades en els raonaments exposats als apartats anteriors.
En concret s’estudien els casos de Terrassa, Sabadell-Barberà, Mataró, Sant Cugat-Cerdanyola i
Sitges, i s’inclou un anàlisi econòmics i una proposta de traçats.
Durant l’estudi es va realitzar una visita tècnica a la ciutat de Parla per veure el seu sistema tranviari i conèixer els aspectes tècnics i econòmics del servei
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
46
COMPARATIVA DELS SISTEMES D’INTEGRACIÓ TARIFÀRIA A CATALUNYAMarç-setembre 2009 / Sergi Martínez-Abarca Espelt (Tècnic de l’AMTU)
L’objectiu de l’estudi és comparar els actuals Sistemes d’Integració Tarifaria de Transport Públic
a Catalunya, realitzant un anàlisi de les semblances i les divergències entre aquests, per acabar
realitzant una proposta de Sistema Tarifari Integrat per a tota Catalunya.
De l’estudi de totes aquestes dades es poden extreure algunes conclusions:
- A Catalunya hi ha quatre zones on els transports públics estan integrats tarifàriament. El
55,0% dels municipis i el 88,8% de la població resideix en aquestes zones.
- Cada sistema tarifari té una Autoritat del Transport Metropolità que la gestiona.
- El Sistema Tarifari Integrat (STI) de Barcelona és el que té més zones tarifàries (35) i el més
gran també en extensió (5.817,26 km2) i habitants (5.428.849 hab.). Les zones més grans
però, són les de Lleida que tenen de promig 2.116,94 km2, sent la zona 2 d’aquest STI la de
major extensió amb 3.246,94 km2, gairebé igual de gran que tot el STI de Tarragona i 2,81
més gran que el STI de Girona. La zona més petita és la zona 5G del STI de Barcelona, amb
3,39 km2, i una població (Hostalric).
- A les primeres corones dels STI hi viuen el 55,7% dels habitants del total del STI, les
dimensions d’aquestes en relació al total del STI van des del 5,75% de Barcelona, al 27,86%
de Girona.
- El nombre promig de municipis per zona tarifaria és de 10,6. Trobem que la zona més
densa és la 1a Corona Metropolitana de Barcelona (8.435,39 hab/km2), mentre que els STI
amb menys densitat és el de Lleida (69,28 hab/km2).
- Dels quatre STI, Girona, Lleida i Tarragona tenen els mateixos tipus de bitllets i utilitzen la
tecnologia amb xip a les targetes. Barcelona té una gamma més àmplia de bitllets però és
on les tarifes són més cares. Les més econòmiques les trobem a Lleida.
- La informació dels transport públics a les webs de les ATM i dels operadors dóna molt
poca informació a l’hora de fer intercanvis modals. L’ATM de Lleida és qui dóna millor la
informació.
2.22.1 2.3 2.4 2.5
47
- La millor oferta de transport públic la té la 1a Corona de Barcelona. Si dividim el que
costa viatjar en TP per l’oferta que té cada usuari a una zona tarifària, els millors són els
STI de Lleida i Tarragona, a nivell de sistemes, i la 1a Corona de Barcelona a nivell de zones.
- La zonificació de Girona presenta una particularitat que no tenen els altres STI, les zones
ponts. Aquestes zones permeten a l’usuari d’aquestes zones ser de les dues zones veïnes
al mateix temps. Així només es penalitza el salt de la 1 a la 2, o a l’inrevés.
- La zonificació del STI de Barcelona està marcada per les zones de la xarxa de rodalies
que existia quan es va integrar el sistema tarifari. Aquest fet, segurament degut a que
va ser fruit d’una negociació, penalitza alguns dels desplaçaments amb altres modes de
transport.
Aquest estudi ha fornit a l’AMTU amb les dades experimentals precises per a donar suport
a la seva constant reclamació davant la Generalitat i l’ATM d’una revisió amb profunditat de
l’actual divisió de zones tarifàries del sistema d’integració tarifària de l’ATM.
ELABORACIÓ D’UNA APLICACIÓ INFORMÀTICA D’AJUDA A LA DECISIÓ EN LA IMPLEMENTACIÓ DE MESURES D’ESTALVI EN ELS SERVEIS DE TRANSPORT PÚBLIC URBÀ DE L’ÀMBIT AMTUFebrer 2011 / AIM
L’Aplicatiu d’ajuda a la decisió per implementar mesures d’estalvi en els serveis de transport urbà
és una eina a disposició dels tècnics dels municipis AMTU que permet donar suport en la presa
de decisions, guiant l’anàlisi sobre els possibles elements d’estalvi o d’optimització del servei de
transport urbà del seu municipi.
Es parteix d’uns indicadors comparatius que permeten visualitzar sobre quins aspectes el municipi
podria actuar per tal de millorar l’eficiència del seu servei de transport urbà. A partir d’aquests
indicadors es llista un conjunt d’accions per tractar les temàtiques concretes, dins d’un ‘Pla
d’estalvi’. Aquestes accions contenen informacions complementàries i consultes guiades, que per-
meten que el tècnic pugui calcular de forma senzilla l’afectació econòmica de les diferents actua-
cions proposades. Com a resultat final s’obté un informe de resultats que resumeix les diferents
accions aplicades pel Pla d’estalvi. L’informe permet comparar fins a 3 diferents plans d’estalvi, i
permet als polítics i tècnics prendre mesures de reacionalització de les seves xarxes urbanes.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
48
Jornades AMTU
D’acord amb la finalitat fundacional de l’AMTU, que té com un dels seus objectius enaltir i promoure
el transport urbà i interurbà, tant dels municipis lliurement adherits a l’agrupació, com de la mobili-
tat en general de tot l’àmbit de la 2a CM, s’organitzen les jornades AMTU, adreçades a alcaldes,
regidors i tècnics i a d’altres responsables institucionals públics o privats.
Per confeccionar els programes de les jornades, l’AMTU defineix com a principal objectiu contribuir
a difondre les experiències més reeixides en el camp del transport públic, mitjançant les conferèn-
cies i presentacions dels especialistes, així com oferir una plataforma on debatre els temes fona-
mentals que els prestadors d’aquest servei tenen ara mateix.
2007 – 3a Jornada AMTU - 3a Jornada PIMMS
Terrassa (Hotel Don Candido) – 7 de març de 2007
2008 – 4a Jornada AMTU
Vilanova i la Geltrú (Edifici Neàpolis)– 12 de març de 2008
2009 – 5a Jornada AMTU
Vic (Sala Marià Vila d’Abadal - Edifici El Sucre) – 4 de març de 2009
2010 – 6a Jornada AMTU
Igualada (Teatre Ateneu Igualadí) – 10 de març de 2010
2011 - 7a Jornada AMTU
Sant Cugat del Vallès (Teatre Auditori) - 9 de març de 2011
2.22.1 2.3 2.4 2.5
49
3a JORNADA AMTU - 3a JORNADA PIMMSMillores per al transport urbà - Bones pràctiques de mobilitat
La 3a Jornada té lloc el 7 de març de 2007 a Terrassa. La situació que emmarca aquesta 3a Jornada és la
següent: l’AMTU s’ha consolidat plenament com l’organització representativa del transport públic urbà
de la 2a CM, amb 50 ciutats que representen 1,6 milions d’habitants i 40 milions de viatgers anuals;
al 2006 s’ha aprovat el nou Estatut d’Autonomia que, entre d’altres qüestions, significa una major
inversió en infraestructures i transport per a la nostra regió metropolitana: el Govern de la Generalitat
ha endegat el PITC, que ha d’esdevenir-se l’eina rectora fonamental. També el Govern i l’AMTU han
signat un conveni que dóna una solució de finançament estable pels nostres transports urbans.
Aquesta jornada, organitzada per l’AMTU i l’Ajuntament de Terrassa-PIMMS, amb la col·laboració
de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’ATM, FGC i diversos operadors públics i
privats, reuneix aproximadament 200 persones entre alcaldes, regidors, tècnics de mobilitat i diverses
personalitats relacionades amb el món del transport.
Conclusions:
1. La mobilitat s’ha d’entendre com una més de les polítiques socials.
2. S’ha de planejar l’urbanisme pensant prèviament en la mobilitat i en les infraestructures.
3. Junts som més forts que separats. Cal treballar de manera conjunta i coordinada, entre ajuntaments i amb les administracions públiques.
4. Els viatgers han de ser considerats com a clients i no només com a usuaris.
5. Existeixen uns compromisos ferms per part de la Generalitat per tal de redactar la llei de finançament del transport públic i el pla de serveis.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
50
6. El que fa dos anys era un inici de compromís d’ajut econòmic al transport urbà de la 2a CM, es converteix en un fet tangible dins del que serà el contracte programa 2007-2010.
7. Es proposa la creació d’una línia d’ajut específica per als municipis AMTU per tal de crear carrils bus-VAO d’accés a les nostres ciutats.
8. S’ha d’arribar a polítiques de transport públic que contemplin un finançament dels ser-veis que giri al voltant de tres eixos: tarifes, pressupostos generals de les administracions públiques i ingressos fiscals finalistes.
9. Les bones pràctiques en matèria de millora de la velocitat comercial, de la cobertura i qualitat del servei, redunden de manera directa en l’increment del nombre d’usuaris.
10. La mobilitat sostenible requereix de solucions innovadores de l’estil de les que ja s’han implantat a d’altres indrets europeus.
Ponències presentades
• Finançament actual i futur del Transport Públic, Sr. Ramón Seró i Esteve, Director General de l’ATM
• Infraestructures de la 2a Corona Metropolitana, Sr. Manel Nadal i Farreras, Secretari per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya
• Millora de la velocitat comercial,Sra. Carme Fàbregas i Casas, Cap de Sistemes de l’ATM
• Millora de la cobertura del servei, Sr. Carlos Gómez Álvarez, Regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels HortsSr. Patrocinio Recobert i Caballer, Regidor de Transports Urbà i Aparcaments de l’Aj. de Vilanova i la GeltrúSr. Ferran Àngel i Garcia, Cap del Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Mataró
• Millora de la qualitat del servei, Sr. Carles Bericat López, Cap del Servei de Mobilitat, Trànsit i Transport de l’Ajuntament de Sabadell
• Raport d’actuacions 2006,Sra. Susi López López, Cap del Departament de Trànsit de l’Ajuntament de Terrassa
• Experiència pilot a Estocolm - Peatge Urbà, Sra. Louise Melander, Cap de Comunicació del Projecte de Peatge Urbà de l’Administració Viària de Suècia
• Plans de mobilitat per escoles a Frankfurt, Sra. Karuna Milena Stieber, Gerent de Mobilitat de TraffiQ, Companyia de Transport Urbà de Frankfurt
• Mobil Zentral - Central de mobilitat de Graz, Sr. Gerhard Ablasser, Cap de la Unitat de Programes Europeus de l’Ajuntament de Graz
2.22.1 2.3 2.4 2.5
51
4a JORNADA AMTUInfraestructures i mobilitat
La 4a Jornada té lloc el 12 de març de 2008 a Vilanova i la Geltrú. La situació que enmarca aquesta
4a Jornada és la següent: les anomalies del servei de Rodalies han esperonat el debat de l’estat de
les infraestructures al nostre país; ensems el Govern de la Generalitat està ultimant el Pla Territorial
Metropolità, ha llençat el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya, i escometrà aviat la Revisió del Pla
Director d’Infraestructures. Mentrestant l’AMTU ja té 55 Ajuntaments associats, i continuem creixent;
també, els nostres Ajuntaments es troben en el primer any d’execució dels Plans de Millora 2007-2010
derivats del Conveni signat entre la Generalitat, l’ATM i l’AMTU, que dóna una solució de finançament
estable pels nostres transports urbans.
Aquesta jornada, organitzada per l’AMTU i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb la col·laboració
de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’ATM, FGC i diversos operadors públics i
privats, reuneix aproximadament 200 persones entre alcaldes, regidors, tècnics de mobilitat i diverses
personalitats relacionades amb el món del transport.
Conclusions
1. El nou compromís aconseguit amb el contracte programa amb un entorn de finançament
al voltant dels 28 M€ per al període 2007-2011 esperona a aconseguir els 47 milions de
passatgers anuals en el transport urbà de l’àmbit AMTU al final d’aquest període.
2. A finals de 2008 està previst disposar de les aprovacions de dos documents planificadors
fonamentals: el Pla Territorial i l’actualització del Pla Director d’Infraestructures pel període
2008 – 2015.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
52
3. El que en principi havia estat una previsió d’inversions pel PDI 2001- 2010 de 5.423 M€, a l’actualitat s’ha convertit en 11.229 M€. Val a dir que aquí no s’inclouen els 1.160 M€ previstos per a la xarxa ferroviària estatal.
4. La Línia Orbital Ferroviària (LOF) s’haurà de recollir en aquesta actualització del pdI 2008 – 2015 i figurarà en el Pla de Rodalies ja que es preveu que existeixin ja trams en construcció dins aquest període.
5. El pdI revisat inclourà un subprograma per transport interurbà per atendre qüestions de remodelació d’estacions, carrils bus, aparcaments intermodals,...i es farà un èmfasi especial en temes de manteniment i reposició de les inversions ja existents per tal d’evitar, en la mesura del possible, futurs ensurts.
6. Aquelles actuacions que siguin factibles i raonables de realitzar en l’àmbit AMTU però que caiguin fora d’aquest termini han de ser susceptibles de ser recollides en el Pla Territorial.
7. Existeixen interessants projectes Tren-Tram que es van dibuixant al territori (Anoia, Bages,..) com a possibles solucions que millorin la penetració i integració del transport públic en el teixit urbà amb un nivell de factibilitat assumible.
8. També el projecte de la LOF: 39 estacions i 119 Km dels quals 46 Km en túnel; va avançant amb pas ferm amb un nivell de concreció en el seu intinerari marcat per la necessitat de definir unes reserves urbanístiques d’espai consensuades amb el territori.
9. A través de l’estudi encarregat per l’AMTU per tal de determinar quina és la mobilitat en el seu àmbit s’arriba a una conclusió
2.22.1 2.3 2.4 2.5
53
important: el 54,4 % dels viatges de l’àmbit AMTU tenen origen i destinació en el mateix àmbit, això significa aproximadament 938.564 viatges /dia, una xifra que no es correspon prou al nivell de serveis i infraestructures de què actualment es disposa. Tanmateix el 16,30 % d’aquests viatges són a un polígon industrial també de l’àmbit.
10. Com a extrapolació d’aquest estudi es pot inferir una potencialitat de la LOF de l’ordre de 180.000 viatges / dia.
11. Les ponències del Tramvia de Parla i de la millora del transport públic de Manresa han estat exemples engrescadors de com aconseguir objectius ambiciosos en temes de mobilitat a base de crear complicitats i aplicar solucions imaginatives.
12. Per últim, les ponències del GART, explicant exemples de funcionament del transport a França, i del possible finançament a través dels Programes Europeus han aportat la vessant més internacional de la jornada.
Ponències presentades
• Finançament actual del Transport Públic a França. Particularitats del sistema. Sra. Isabelle Rovira, Responsable de l’Àrea Econòmica. GART.
• Infraestructures de la RMB: Comentaris sobre El PTRMB i la revisió del PDI. Sr. Manel Nadal i Farreras, Secretari per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya
• El projecte Tren-Tram de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya,Sr. Albert Tortajada i Flores, Director Corporatiu de Desenvolupament i Planificació. FGC.
• El projecte de la Línia Ferroviària Orbital, Sr. Jordi Julià i Sort, Director General Tècnic. IFERCAT.
• Tranvía de Parla: un referente. Sr. Fernando de Marcos García, Director General. Tranvía de Parla, SA.
• Enquesta de Mobilitat a l’àmbit AMTU,Sr. Antoni Prunés i Santamaria, Director General. AMTU.
• Participació en Programes Europeus, Sra. Georgina Andreu Losantos, Consultora. Gabinet Gaudí, SL.
• El TP a Manresa: una experiència reeixida, Sr. Joan Vinyes i Sabate, Regidor de Via Pública, Serveis Urbans i Mobilitat. Ajuntament de Manresa.
• El Pla de Transports de Viatgers de Catalunya,Sr. Manel Villalante i Llauradó, Director General de Transport Terrestre. Generalitat de Catalunya.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
54
5a JORNADA AMTUGestionant la mobilitat
La 5a Jornada té lloc el 4 de març de 2009 a Vic.
S’ha convertit en un referent en el debat del
transport públic i la mobilitat en general, no només
a l’àmbit territorial de la nostra associació ans
també de tota la regió metropolitana. Al programa
tornem a combinar les aportacions de caràcter
general amb les informacions útils i els exemples
de bones pràctiques, aquesta vegada amb una
notable aportació forana, que esperem que sigui
de l’interès dels participants. Consolidem el format
matinal que estrenàrem a la passada edició i
obtingué una opinió molt favorable per part dels
participants.
La situació que emmarca aquesta 5a convocatòria,
afectada per la crisi econòmica del país, és sense
cap mena de dubte el debat sobre el finançament
derivat de l’Estatut, que tanta repercussió positiva
ha de tenir en la millora de la prestació del
servei públic del transport de viatgers. També
estem amatents a l’evolució dels importants
documents que ens afecten, com és ara el Pla
Territorial Metropolità, la revisió del Pla Director
d’Infraestructures i el recentment aprovat Pla
de Transport de Viatgers. Mentrestant l’AMTU
ja té 63 Ajuntaments i 4 Consells Comarcals
associats, i continuem creixent; també, els nostres
ajuntaments han executat els Plans de Millores
inclosos en el Contracte-Programa 2007-2008, el
primer en el qual participàvem, i estan elaborant
els del proper Contracte-Programa 2009-2012, que
significarà un impuls considerable a la seva oferta
i donarà una solució de finançament estable als
nostres transports urbans.
2.22.1 2.3 2.4 2.5
55
Ponències presentades
• Infraestructura i finançamentSr. Manel Nadal i Farreras, Secretari per a la mobilitat. Generalitat de Catalunya.
• Presentació del BRT de Castelló de la PlanaSr. Vicente Dómine Redondo, Director General de Transportes y Logística. Generalidad Valenciana.
• Zuidtangent: Experiència amb BRT a la Regió d’AmsterdamSr. David van der Spek, Consultor de Transport Públic. Autoritat Regional d’Amsterdam.
• Contribució del Transport Públic a l’accessibilitat urbana a HolandaSr. Ambrosius Baanders, Consultor principal. ECORIS.
• Conduir bicicletes per la gran ciutatSr. Colin Langdon, Director. Cycling Solutions. Liverpool. Regne Unit.
• Comprar o restaurar les flotes d’autobusos Sr. Vincent Lemaire, President. SAFRA. França.
• El Transport Públic Independent: l’exemple d’AGIRSr. Arnaud Rabier, Secretari General. AGIR. França.
• Presentació dels resultats del Projecte Europeu TRANSURBAN Sr. Pablo Jordà Lope, Enginyer de camins. TRANSyT. UPM.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
56
6a JORNADA AMTUTreballant pel Transport Públic
La 6a Jornada té lloc el 10 de març de 2010 a
Igualada. La 6a Jornada AMTU vol aportar informació
i experiències que ajudin a millorar el transport
públic i la mobilitat en general, no només a l’àmbit
territorial de la nostra associació sinó també de
tota la regió. Al programa destaquem l’agenda
metropolitana: policentrisme, finançament,
integració tarifària; eines per a la gestió: transport
a la demanda o post-pagament; i nous camps de
treball, com ara la mobilitat de la gent gran, o la
gestió a sectors de gran generació de mobilitat.
El marc general d’aquesta 6a convocatòria és la
situació de crisi econòmica del país i las seves
conseqüències, front a les quals hem demostrat la
voluntat de preservar i enfortir el servei públic de
transport com una de les eines de benestar social
més importants. L’aprovació del finançament derivat
de l’Estatut ha d’ajudar-nos en el futur a millorar i
eixamplar aquest servei. Veiem que el Pla de
Transport de Viatgers va complint les seves etapes.
Estem amatents a l’aprovació del Pla Territorial de
la RMB, que desenvoluparà la xarxa de transport
públic al nostre àmbit, i esperem que el proper pdI
hi proposi els projectes i el calendari. Mentrestant
l’AMTU ja té 70 ens municipals associats i anem
complint els projectes encomanats enguany, en
especial la introducció de la targeta T-12 al nostre
àmbit. Els nostres ajuntaments han executat la
totalitat dels Plans de Millores inclosos en el
Contracte-Programa 2007-08, i estan executant els
del 2009-10, posant bona cara i imaginació a les
inevitables restriccions pressupostàries.
2.22.1 2.3 2.4 2.5
57
Ponències presentades
• Finançament del Transport Públic a sis àrees metropolitanes europeesSr. Ramon Seró i Esteve, Director General ATM de Barcelona
• La mobilitat en Àrees Metropolitanes Policèntriques. Recomanació d’actuacionsSra. Anne Aguiléra, Investigadora, Université Paris Est LVMT. París.
• Estudi comparatiu dels Sistemes d’Integració Tarifària a CatalunyaSr. Sergi Martínez-Abarca Espelt, Enginyer Industrial Departament Tècnic AMTU.
• El futur del Transport MetropolitàSr. Manel Nadal i Farreras, Secretari per a la Mobilitat DPTOP. Generalitat de Catalunya.
• El Post-Pagament, una oportunitat de desenvolupament del Transport PúblicSr. Pierre Hanrot, Consultor 2b2p Conseil. París.
• Promovent la mobilitat sostenible en la Societat que Envelleix: El programa AENEASSr. Matthias Fielder, Consultor Coordinador programa AENEAS. Colònia.
• Gestió de la mobilitat a grans Centres GeneradorsSr. Roberto De Tommasi, Consultor SYNERGO. Zürich.
• Modalitats i Resultats del Transport a la Demanda TAD a França Sr. Fabrice Oberto, Consultor París.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
58
2.22.1 2.3 2.4 2.5
7a JORNADA AMTUEncarant la crisi
La 7a Jornada té lloc el 9 de març de 2011 a Sant Cugat del Vallès. Portem ja 2 anys de crisi
econòmica i les perspectives per aquest 2011 a penes ens deixen ser optimistes. Caldrà treballar
més i millor tots plegats, cadascú al seu sector, per tal de capgirar la situació actual i posar els
fonaments de l’esperada recuperació. Alhora demanem que el transport públic, un dels sistemes de
benestar social, pugui continuar gaudint de la voluntat política a l’hora de decidir les assignacions
pressupostàries. Aquesta petició ve acompanyada del nostre compromís que tots els que estem
involucrats en la mobilitat pública maldem i maldarem per fer-ho tan bé com sapiguem per tal que
aquella no pateixi massa. En especial a la segona corona metropolitana, on la situació de la dotació
d’infraestructures de transport públic, molt endarrerida en comparació amb el creixement que ha
experimentat en població, residència i activitats econòmiques, ha començat a capgirar-se en els
darrers anys cap un major equilibri: no ens podem permetre truncar aquesta incipient millora.
La jornada vol aportar, en aquesta delicada situació, propostes innovadores i pràctiques per a
defensar l’actual labor del transport públic, de les xarxes urbanes i interurbanes, en aspectes com el
màrqueting, la gestió de xarxes, l’aprofitament dels recursos disponibles, etc. Enguany incorporem
un model de presentacions breus que ens permetrà escoltar 7 presentacions sobre bones pràctiques
de mobilitat i transport públic metropolitans.
59
Ponències presentades
• Política de TransportsSr. Lluís Recoder i Miralles, Conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat Generalitat de Catalunya
• El Màrqueting i la venda aplicats a les xarxes de transportSr. Clèment Dietrich, Director de Desenvolupament Comercial SMTC
• Optimitzant la xarxa: les ofertes rellevantsSr. Daniel Éleouet, Director General DE Industrial Consulting
• Millora de la velocitat comercial Sr. Joan Soler Moll, Gerent Soler i Sauret
• Evitant l’Hora Punta, la recompensa a una bona conductaSr. Robert Jan ter Kuile, Consultor inno-V
• Disseny i gestió eficient de xarxes urbanes d’autobús d’altes prestacionsSr. Miquel Àngel Estrada Romeu, Professor associat UPC-Cenit
Sessió Pecha-Kucha
• La Rambla de Terrassa pel Transport PúblicSra. Susi López López - Ajuntament de Terrassa
• Oficina de Mobilitat de TerrassaSra. Betina Verger Igorra - Ajuntament de Terrassa
• El Bus Exprés de la Vall del TenesSr. Blai A.Dupasquier - Ajuntament de Lliçà d’Amunt
• La Marquesina solar de Molins de ReiSra. Dolors Pérez Gómez - Ajuntament de Molins de Rei
• El programa: “Viatjo amb tu!” de l’AMTUSra. Isabel Maestre Cotrina - DUNA
• El SAE de VicSr. Malte Metzing - Mybus GmbH
• El Bus híbrid de Sant CugatSr. Pere Aguilar Soldevila - Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
En resum, les jornades mereixen una qualificació de notable alt segons els resultats de les enquestes
de satisfacció dels assistents. S’han consolidat com un marc de referència obligat en tota la regió
metropolitana de Barcelona.
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5
62
La targeta T-12 és un títol de transport per
a nois i noies de 4 a 13 anys que els permet
fer gratuïtament un nombre il·limitat de
viatges a la xarxa de transport públic del
sistema tarifari integrat, dins la mateixa zona
tarifària on resideixi l’usuari/a.
Mercès al corresponent conveni entre l’ATM
i l’AMTU, l’agrupació comença a gestionar
la targeta T-12 de les poblacions del segona
corona metropolitana (de la zona 2 a la 6)
a partir de juliol de 2009. S’encarrega de la
gestió telèfonica i de tramitar les targetes
noves i duplicats. Per fer aquesta feina s’incorporen dos nous tècnics a l’oficina. Inicialment la
targeta és per a beneficiaris de 4 a 12 anys, i a partir del juliol de 2010 s’amplia fins als 13 anys.
El telèfon d’informació de la T-12 és el 902 444 012 i la web www.t-12.cat. Ràpidament aquest
servei creix entre els infants, tal i com demostren les xifres d’evolució de les targetes actives a tota
la 2a CM.
Aquesta gestió es resumeix en la gràfica següent:
2009 2010 2011 TOTAL
Trucades emeses 1.364 3.636 2.581 7.581
Trucades rebudes 3.235 6.465 8.116 17.816
Altes a la base de dades 5.348 2.471 4.115 11.934
Modificacions a la base 583 2.288 3.878 6.749
Enviaments/Incidències 625 491 758 1.874
Targetes Actives 4.482 6.458 9.786
2.22.1 2.3 2.4 2.5
Gestió de la targeta T-12
63
L’any del desè aniversari el director general
proposà al Comitè Executiu preguntar als
associats de l’AMTU si aquesta assolia
els objectius per als quals fou creada, i
quina opinió tenien sobre els serveis que
els prestava.
Entre el 6 d’abril i el 13 de maig de
2011 es feu una enquesta a tots els
responsables polítics i tècnics de l’AMTU
amb resposta anònima i automàtica
via online. Es reberen un total de 60
enquestes, nombre molt significatiu ja
que les institucions (municipis i consells
comarcals) sumen 70.
Les qüestions preguntades tenen relació
directa amb la utilitat de pertànyer a
l’AMTU i dels serveis que presta als
associats, així com de l’eficàcia dels
treballadors. També es demana una
valoració de les jornades, de les reunions
de tècnics, de la web de l’AMTU i dels
estudis i projectes encarregats.
Les respostes, que eren totalment
anònimes, foren molt positives. La
valoració global de l’AMTU va ser de 8,6;
l’eficàcia del personal, un 9; l’interès de les
jornades, un 7,8; i la gestió de la targeta
T-12, un 7,3, per posar alguns exemples.
La pitjor nota, un 6,8, correspongué a
l’estructura i comprensió de la nostra
web, fet que ens mogué a modificar-la
per tal de fer-la més accessible.
Enquesta de valoració dels serveis de l’AMTU
Plaça de la Porxada, 30 1r 08401 Granollers
Telèfon: +34 93 861 39 76 FAX: +34 93 861 38 15
E-mail: [email protected]
