MEMÒRIA anual 2015-2016 SERVEI SOCIOEDUCATIU “El …d'aquest nou curs 2016-2017. La nostra...
Transcript of MEMÒRIA anual 2015-2016 SERVEI SOCIOEDUCATIU “El …d'aquest nou curs 2016-2017. La nostra...
L’Eina Cooperativa, sccl.
MEMÒRIA anual 2016-2017 SERVEI SOCIOEDUCATIU “El Formiguer” Juliol 2017. Santa Perpètua de Mogoda
2
Justificació ................................................................................ 3
Espai Socioeducatiu el Formiguer ............................................... 3
Objectius del servei ................................................................... 5
Usuaris .................................................................................... 15
Volum infants atesos al llarg període setembre 2016-juliol 2017. .. 15
Volum famílies ateses al llarg període setembre 2016-juliol 2017.
............................................................................................ 16
Assistència famílies dins del centre: .......................................... 17
Estructura del servei ................................................................. 19
Horari atenció directa .............................................................. 19
Horari treball intern ................................................................. 21
Serveis dins del Formiguer ........................................................ 24
Servei socioeducatiu ............................................................... 24
Servei pedagògic a l’infant ....................................................... 25
Servei atenció psicològica a les famílies i a l’Infant ...................... 26
Coordinació del servei ............................................................. 27
Berenar ................................................................................. 28
Assemblees ............................................................................ 29
Estudi assistit ......................................................................... 31
Projectes/activitats ................................................................. 33
Vacacionals ............................................................................ 34
Organització interna .................................................................. 35
Equip multidisciplinari El Formiguer ........................................... 35
Relació Eina Coop- El formiguer ................................................ 36
Relació Serveis Socials - El Formiguer ........................................ 36
Relació amb altres agents territori............................................. 37
3
Justificació
Aquesta memòria és el recull de les conclusions que s’han extret de les
valoracions dels diferents aspectes que conformen el projecte. Fa tot just 1
any i 8 mesos que el projecte es va iniciar de zero, sent aquest curs el segon
que s'ha realitzat, fent un cicle complet de setembre a juliol. Ha estat al llarg
de tot aquest temps que s’han anat analitzant el seu seguiment, sobretot
tenint en compte de realitzar aquells canvis que s'havien proposat com a
proposta de millora en l'anterior memòria. Els canvis i el seu seguiment ens ha
servit per detectar les carències; unes ja existents i d'altres sorgides al llarg
d'aquest nou curs 2016-2017. La nostra voluntat és convertir les necessitats
detectades en propostes de millora de cara al proper curs amb la intenció de
fer créixer i millorar el servei per a una millor actuació.
Espai Socioeducatiu el Formiguer
El Servei es defineix com un servei diürn preventiu d'acció socioeducativa fora de
l'horari escolar que dóna suport, estimula i potencia l’estructuració i
desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges
bàsics i l’esbarjo, i compensa les deficiències socioeducatives de les persones
ateses mitjançant el treball individualitzat, el grupal, la família, el treball en xarxa
i amb la comunitat. És un Servei que pretén oferir suport a les famílies en
l’adequat exercici de les seves funcions parentals. És un recurs que està ubicat en
un entorn o context habitual de l'infant o adolescent i que basa la seva
intervenció, des de l'educació social i compensatòria, en l'atenció
personalitzada mitjançant el treball en 4 àmbits d’intervenció:
El treball amb l’infant i l’adolescent, tant a nivell individual com de grup
El treball amb les famílies, tant a nivell individual com de grup
El treball amb la comunitat i els recursos del territori
El treball en xarxa amb els Serveis Públics d’atenció a la infància i
l’adolescència
El Servei es planteja com un espai socio - educatiu, el qual té present l’important
paper socialitzador de la família, entenent aquesta com una realitat diversa, amb
diferents models educatius que determinen enormement la formació i configuració
de l’infant/ jove. Per tant, es constitueix com un espai preventiu respecte a
situacions de ruptura amb la família de l'infant/ jove i del seu entorn, ja que ens
permet desenvolupar una educació social i compensatòria. Es treballa des del
territori i el seu entorn habitual, adaptant en tot moment la seva dinàmica al
context territorial.
També ens permet detectar les possibles situacions de risc: permet conèixer
situacions quotidianes, gràcies a la relació educativa que s'estableix entre
l'educador/a i l'educand, i que en altres serveis és difícil accedir-hi.
4
L’horari del centre és de:
MATINS: 10-13h (portes obertes) tots els matins de dilluns a divendres; s’hi
realitza:
treball intern i atenció directa amb les famílies:
servei atenció psicològica individualitzada
atenció a les famílies: informació/suport.
Treball intern sobre el treball amb les famílies (1 matí)
Traspàs de casos i entrevistes famílies inici servei amb coordinació
amb Serveis Socials. Per cada nova entrada al servei.
Servei de neteja, 1 dia a la setmana.
TARDES:
17-19.30h (portes obertes) totes les tardes de dilluns a divendres; s’hi realitza:
atenció directa infants i atenció famílies entrades i sortides.
Atenció psicològica individualitzada infants i famílies una tarda.
Assemblees amb famílies (1 cop al mes)
19.30-20h totes les tardes de dilluns a divendres: s’hi realitza:
atenció directa amb famílies (sortida dels infants)
Treball intern equip educatiu (diari), resoldre incidències. (a porta
tancada)
16-17h (a porta tancada) dilluns i dimecres; s'hi realitza:
treball intern equip educatiu (reunió d’equip) quinzenal
reunió multidisciplinar sobre casos del centre (equip centre) quinzenal
reunió casos amb educadores Serveis Socials (1 dimecres al mes)
reunió i treball de grup ( 3 dimecres al mes)
5
Objectius del servei
Enguany els objectius del servei han seguit la mateixa trajectòria que l'any
anterior; alguns dels objectius que calia reforçar s'han treballat molt més per tal
de millorar les actuacions i d'altres han continuat en la mateixa línia d'actuació. En
general, creiem que s'ha fet un pas endavant. Cal destacar que el gran pas
endavant d'enguany ha estat el treball amb famílies, s'ha notat una millora i el
servei s'ha potenciat.
Treballat un 100%
o S’està treballant però no s’ha assolit del tot
No s’ha treballat gens o molt poc.
1. Facilitar els aprenentatges bàsics i compensar els dèficits
socioeducatius dels infants i els i les joves participants, per poder assolir
una socialització que ajudi a la seva autonomia.
ASSOLIT en un 90%
Seguir en la línia de treball marcada. Millorar algun aspecte de gestió i
coordinació respecte agents externs.
OBJECTIUS
ESPECÍFICS Què s’hi fa al servei per treballar-ho
Infància/ Adolescència :
- Donar suport en
l’adquisició d’aprenentatges
bàsics, competències i
hàbits de treball, ordre i
estudi
- Promoure les conductes
bàsiques de relació i
habilitats socials i oferir
eines concretes de
negociació i mediació
Ofereix un espai diari per a fer deures
Propicia hàbits d’estudi favorables (organització,
autonomia, bon ambient de treball, etc.)
Realitza PEIS (plans educatius individualitzats)
Es coordina amb els centres educatius
____________________________________________
Proporciona estratègies de resolució de conflictes
Treballa les conductes bàsiques de relació i les
habilitats socials intrínsecament amb l’eina metodològica
de l’assemblearisme
Fa responsable al grup de les decisions preses,
dels acords, de les dificultats, dels conflictes, dels
encerts...
6
- Augmentar la percepció
dels factors de risc i de
protecció davant la salut
- Difondre hàbits saludables
i actituds preventives
- Promoure la salut mental i
prevenir trastorns mentals
- Potenciar l’autonomia dels
infants i els i les joves
_____________________________________________
Observa detingudament l’estat de salut dels
infants
Parla amb els infants per saber quines rutines
segueixen a casa
Dóna pautes d’actuació i assessorament a les
famílies
Informa a serveis socials dels factors de risc
detectats
Es coordina, en casos específics, amb metges,
EAIA...
_____________________________________________
Ofereix berenars saludables
Treballa hàbits d’higiene (durant el berenar, el
lavabo, les dents després de dinar en el cas del casal,
etc.)
Realitza tallers/activitats relacionades amb hàbits
saludables i actituds preventives
Es coordina amb altres serveis municipals per fer
tallers relacionats amb hàbits saludables i actituds
preventives
_____________________________________________
Detecta indicadors (en el cas que existeixin) que
responguin a un trastorn mental
Ofereix assessorament psicològic pels infants i
llurs famílies
Es coordina amb serveis externs per dur a terme
el seguiment dels infants
____________________________________________ Fa responsables als infants en totes les decisions
que es prenen: assemblea, programació, activitats, anar
a comprar material, les conseqüències davant accions
inapropiades, etc.
Organitza les funcions a desenvolupar al servei
mitjançant càrrecs i responsables
Ofereix professionals que desenvolupen la funció
de guia envers els infants, és a dir, únicament els
proporcionen les eines i estratègies però són els propis
menors els que actuen autònomament
Valoració
Diàriament hi ha un espai de deures que cobreix les necessitats acadèmiques. Els
més grans, tendeixen a no portar-los; es treballen les habilitats des d’una vessant
alternativa: projectes. S'ha detectat que en el as del grup de mitjans és difícil
treballar l'ambient propici per realitzar tasques acadèmiques. Cal continuar
treballant.
Els PEIS s’han elaborat des del punt de vista del centre; Serveis Socials ha passat
un pla de treball bàsic amb alguna dada puntual (objectius a seguir amb la família
i un breu redactat dels antecedents de la família entrant) però no sempre han
estat enviats abans de la incorporació del nou infant i alguns dels plans de treballs
els faltava informació. Inicialment, i com a proposta per treballar enguany era
7
realitzar els PEIs de manera conjunta però malauradament no ha estat així. El
centre rebia una breu descripció de la informació molt bàsica de la família (en
algun cas puntual es rebia molt tard) i els PEIS han estat redactats íntegrament
des de l'equip educatiu del centre. Els seguiments d'aquests plans de treball
tampoc han estat del tot eficients, eren superflus. De cara al proper curs
caldria fer una reunió de traspassos de casos i de seguiment detallats a
l'inici de curs, un seguiment d'aquests molt més àgil i periòdic i un bon
tancament dels plans de treball conjunt. Cal afegir com a factor important
que l'equip educatiu necessitaria de més temps per a realitzar aquesta
tipologia d'informes, que són molt extensos, caldria reconsiderar el
format dels plans de treball perquè fos més òptim.
A nivell pedagògic hi ha hagut escassa comunicació amb escoles (només en algun
cas puntual). Ens hem hagut d'esperar a que des de serveis socials formalitzessin
la presentació del serveis als centre escolars, però no ha estat fins a finals de curs
que hem pogut tenir la possibilitat de parlar amb algun tutor en particular. Una de
les propostes de millora i que ja es va pactar amb la directora de Serveis Socials
és la possibilitat de tenir més autonomia per fer una coordinació amb les escoles
per tal de fer un seguiment escolar més òptim i necessari.
L’assemblea és el puntal del treball dins del centre: es fan setmanalment per
programar i prendre decisions grupals. Ha proporcionat moltes eines, valors i
generat actituds responsables. Ha estat un procés d’adaptació pels infants que
han assolit positivament. La resolució del conflicte és constant i es parteix del
diàleg, ofereix oportunitats i fa crítics i responsables als infants de les seves
actuacions. Els infants valoren molt positivament l’assemblea i el diàleg,
segueixen el model i l’interioritzen (uns més que altres); al grup més petit
l'assemblea és un mètode que es consolida a través de la presa de decisions en el
seu quotidià, no té una estructura tant marcada com ho té el grup de més grans.
Cal seguir en aquesta línia de treball.
El centre ofereix berenars variats i saludables cada dia, acotat a un menú
consensuat. Al llarg del curs s'ha anat modificant, algunes vegades més
saludables i d'altres amb tendència a massa sucre (sucs o xocolata) però s'ha
detectat i s'ha corregit. Aquest aspecte caldria considerar-lo com a proposta de
millora per l'any vinent; tenir un patró molt més sa i no deixar-lo (sempre
amb la possibilitat d'anar modificant productes que siguin de la mateixa tipologia).
Els infants han fet activitats relacionades amb la nutrició i la seva importància.
Té una estructura molt marcada en quan als hàbits d’higiene, tan personal com
col·lectiva. Aquests traspassen la responsabilitat a casa, sobretot els més petits
(famílies ho perceben positivament, tot i que cal seguir treballant ja que sovint la
bolleria industrial entra al centre a través dels pares).
Els casos més rellevants tenen sessions amb la psicòloga que els ajuda a
empoderar-los i alhora el centre detecta necessitats. Allò observat es comunica a
serveis socials; s’envia un diari setmanal (tots els divendres) per tal que es tingui
al dia a dia la informació més rellevant. Malauradament, algunes les educadores
8
de Serveis Socials ens comenten que no tenen temps de llegir-lo, i això perjudica
a les reunions de casos que s'inverteix en el temps en posar al dia a l'educadora
(informació ja detallada en el diari en el seu moment). Respecte al seguiment de
casos entre SS i centre és escàs, es realitza una reunió mensual d'una hora i no
sempre s'inicia a l'hora, hi ha molts casos, i sovint la informació es retirada, i per
tant, no s'avança el pla de treball.
Aquest curs s'ha potenciat la comunicació amb EAIA sobretot però continua
quedant coixa la comunicació amb altres agents externs: del tipus CAP, centres
escolars...
Enguany el departament de salut ens ha facilitat un kit d'higiene bucodental que
ha facilitat el treball amb els hàbits d'higiene personal, s'ha introduït i reforçat
molt la higiene dental sobretot en tots els àpats 8berenras en el període ordinari, i
en els dinars en el període vacacional i durant tots els àpats durant les colònies)
Val a dir que un dels aspectes a considerar de cara l'any vinent és la
tipologia d'infants que s'incorporen al centre; alguns dels infants que hi ha al
centre actualment necessiten uns recursos més apropiats a les seves
necessitats ja que des del centre no se'ls pot oferir el que necessiten (manca de
recursos materials i humans especialitzats).
D'altra banda també caldria tenir cura del volum d'infants que conformen
cada grup d'edat. El servei es basa en el treball en grup i al llarg de tot l'any
s'ha incorporat infants d'edats molt dispars en relació amb la resta dels
participants, fet que ha provocat que l'infant es veiés sol, des del centre no se l'ha
pogut incorporar en cap grup/cobrir la seva necessitat i ha acabat marxant del
recurs.
2. Oferir oportunitats, activitats i estímuls d’educació no formal,
lleure i oci educatiu.
ASSOLIT 90%
Generar un temps i espai per fer un seguiment entre equip i famílies del
seu treball individual (infant-família), inici-mitjans i finals de curs.
Infància/ Adolescència :
- Estimular l’estructuració i desenvolupament de
la personalitat dels infants i els i les joves.
- Conèixer les necessitats i els interessos dels
infants i dels i les adolescents.
- Crear nous espais i eines per a regular l’ús
abusiu de les noves tecnologies.
- Generar expectatives d’èxit que motiven als
infants i els i les joves, treballant en itineraris
individualitzats i motivadors.
Realitza activitats i tallers relacionat
amb les motivacions dels infants i joves.
Es comunica amb els infants i joves per
obtenir informació relacionada amb els seus
interessos, motivacions i necessitats.
Té normativa vers l’ús de les noves
tecnologies: només per a casos d’un bon ús
(en el cas del propi mòbil) i ús de tecnologies
(projector) per a ús d’activitats del centre.
Genera plans de treball individualitzats
així com contractes amb els propis infants, si
s’escau.
9
- Implicar als infants i els i les joves en activitats
de lleure alternatives al consumisme.
Famílies:
- Potenciar l’establiment de criteris educatius
comuns entre els educadors/es i les famílies.
- Donar suport a les famílies en la seva
funció educativa, afavorint el procés de
creixement dels infants i els i les joves
(pautes educatives, contenció, límits, presa
de decisions, etc.).
- Potenciar les relacions afectives entre pares
i fills/es i fomentar la cura emocional dels
pares vers els fills/es.
- Acompanyar a les famílies en els processos
de transició maduratiu dels seus fills/es.
- Disminuir les possibles situacions de risc
relacionades amb el temps lliure no
estructurat a partir d’una orientació
específica a les famílies.
Es comunica amb les famílies per fer
seguiment educatiu i ofereix estratègies i
eines socioeducatives. Durant entrades i
sortides.
Entrevistes individuals de seguiment
amb els educadors referents
Ofereix tallers temàtics per treballar la
funció educativa, en grup.
Ofereix sessions individuals a les
famílies per fer un assessorament psico-
pedagògic per treballar aspectes
socioeducatius i de relació familiar.
Ofereix la possibilitat a les famílies de
participar en les activitats del centre, així
com la possibilitat d’oferir-ne.
Valoració:
L’infant és l’eix central: la seva motivació. A les assemblees tenen veu i vot per
decidir què volen fer i es fa.
S’utilitzen les tecnologies emmarcada en una normativa estricta d’ús. Inclús
treballant-ho amb les famílies (qui més ho necessiten).
En casos puntuals es fan contractes pactats per cobrir necessitats/voluntats amb
infant – família - centre (sota supervisió de serveis socials)
Respecte el vincle amb les famílies i la comunicació entre educadors/coordinació i
famílies, s'ha fet un canvi molt gran respecte l'any passat. Algunes famílies
puntuals encara continuen reticents., però creiem que és un procés de confiança
que cal seguir treballant amb les famílies que ho necessitin. A mode de grup
famílies cal destacar:
Així com l'any anterior un gran aspecte a treballar era el vincle amb les famílies
(equip - famílies – centre - infants), podem dir que enguany s'ha treballat
moltíssim i se n'ha vist els seus fruits.
Respecte la comunicació, s'ha fet entrar les famílies al centre en les
entrades i les recollides.
S'ha creat un grup de whatsapp per facilitar la comunicació que ha
funcionat molt bé
S'han fet moltes activitats per vincular-los al centre i al procés educatiu
dels seus fills com tallers amb infants cada vegada més potents dins dels grups
10
(sobretot petits) i la participació com a protagonista expert (un familiar) dins del
grup de mitjans.
Se'ls ha ofert dues formacions (tallers temàtics sobre nutrició i polls;
assistència d'unes 4 famílies aprox per sessió).
S'han fet assemblees mensuals com a via de comunicació i de participació
activa del centre.
s'han realitzat activitats a la comunitat tots junts com a centre (sant Jordi)
s'han fet sortides tots junts amb l'objectiu de passar una estona en família
jugant amb els seus fills i on s'havien d'organitzar pel menjar
s'han realitzat colònies d'estiu on els pares hi han participat un dia de visita
Per tant, aquest curs, no només s'ha fet entrar les famílies dins del centre a l'hora
de les entrades i sortides (punt de millora de l'any anterior) sinó que també se les
ha fet participar de manera activa en la presa de decisions del que volien fer i en
tot allò necessari per dur a terme el que finalment es decidia que es feia.
Per tant, el treball amb famílies es valora molt positivament i cal seguir treballant
en aquesta línia.
Propostes pel proper curs:
• Fer un dia a la setmana berenar conjunt amb les famílies (treball
d'hàbits saludables/nutrició)
• No s’han tingut entrevistes individuals de seguiment amb famílies.
• Les sessions de caire psicològic han vinculat molt bé.
• Les de caire pedagògic han estat tractades en espais més informals.
3. Participar en la vida comunitària del territori, que permeti la seva
plena integració en el barri i el municipi, i ajudi a millorar l’entorn proper.
ASSOLIT el 99€
Potenciar molt més la participació de les famílies en les activitats
comunitàries i reforçar els protocols de coordinació amb la xarxa.
11
Infància/ Adolescència
- Ampliar i diversificar les xarxes socials dels
infants i els i les joves, amb espais de relació
entre les diferents institucions i entitats,
l’intercanvi d’experiències i el coneixement
d’altres territoris. - Promoure itineraris d’inserció social dels infants
i els i les joves a través de la participació en
altres entitats de lleure, culturals, educatives,
esportives, etc.
- Implicar als infants i els i les joves en els espais
públics existents al municipi.
Família - Generar estratègies per a implicar a les
famílies en els recursos existents al territori.
- Possibilitar l’ampliació de les relacions
familiars amb l’entorn social, tot reforçant els
sistemes d’ajuda mútua afavorint la
integració de les famílies amb més dificultats
socials
Comunitat
- Conèixer els espais i recursos existents al
territori adreçat als infants i els i les
adolescents
- Reforçar els espais de relació intergeneracional i
intercultural, i donar a conèixer a la comunitat els
interessos i les activitats dels infants i els i les
joves.
Xarxa - Participar del treball en xarxa per a l’atenció i
protecció de la infància i adolescència
- Contribuir a l’elaboració de protocols
d’actuació per millorar la coordinació entre els
diferents serveis de la xarxa
- Contribuir en el diagnòstic de la situació de la
infància i adolescència al municipi
Coneix tots els serveis municipals
susceptibles a treballar en xarxa.
Contacta amb un servei/entitat, mínim,
per tal de dur a terme treball en xarxa.
Treballa en xarxa amb altres
institucions, com a mínim una.
Convida a les famílies a participar en les
activitats conjuntes amb altres
entitats/serveis municipals.
Convida a les famílies a fer propostes a
realitzar dins i fora del centre
Mostra actitud oberta a qualsevol
proposta provinent de les famílies.
Presenta el servei a la resta de recursos
existents al municipi
Coneix l’oferta de recursos del municipi
per fer xarxa
o Proposa i participa de propostes per fer
activitats en i amb la comunitat.
Mostra actitud oberta a qualsevol
proposta provinent de les entitats, agents,
participants.
Es coordina amb serveis socials, servei
joventut, DGAIA/EAIA, etc..
Elabora informes de diagnòstic i
valoració dels casos
Es reuneix amb els agents
socioeducatius pertinents
o És crític i opina sobre els protocols a
seguir i els assumeix
Valoració:
L'any anterior es va fer una aproximació als serveis municipals; una coneixença
recíproca. Enguany s'ha participat en:
activitats realitzades a la Biblioteca Municipal
al Museu de la ciutat,
a La Granja,
12
S'ha participat de les activitats realitzades dins de la programació de Nadal al
Parc Central,
s'ha participat en les parades de la Diada de Sant Jordi (venda de roses i
llibres de 2a mà),
s'ha assistit a la piscina durant l'estiu
s'ha fet ús de les instal·lacions del pavelló del costat
s'ha fet ús de l'Informatiu (diari quinzenal del municipi) i s'hi han publicat
accions que s'han realitzat al centre ( el treball en assemblea de les famílies,
festa final trimestre, els tallers realitzats) per tal de fer-nos conèixer i fer-nos
presents en la vida del poble.
Com a proposta de millora creiem que fora bo tenir contacte i vincular-se
amb alguna entitat municipal per tal de fer algun projecte conjunt
(conèixer i vincular-se al teixit associatiu municipal) així com continuar
treballant amb el departament de salut i ampliar a altres departaments
del tipus cultura, esports i/o joventut.
S’ha reunit amb Servei Joventut per generar estratègies comunes ( s’ha arribat a
treballar conjuntament per un parell de casos puntual).
S’ha sortit a la plaça i s’ha jugat amb infants del barri. Improvisat però efectiu. Es
valora positivament, cal seguir treballant i potenciar més la vida comunitària.
S’han realitzat reunions de coordinació amb serveis socials i EAIA (regularment),
joventut (puntual).
S’han elaborat informes de casos per SS i EAIA.
El protocol d’actuació/coordinació en alguns casos ha estat poc afectiu. Cal
redactar un protocol d'actuació més òptim a seguir com a centre i en
relació amb serveis socials (en construcció; s'ha iniciat durant aquest
curs, previsió de tancar-lo i dur-lo a terme curs 2017-2018)
Proposta de millora; possibilitat de tenir un canal de comunicació del
tipus facebook o algun de semblant que permeti l'ús de les xarxes socials
com a vincle amb les famílies i el fer conèixer el nostre projecte a la resta
del municipi/entitats/departaments.
7. Desenvolupar la consciència crítica davant les situacions que
envolten la pròpia realitat i la de l’entorn.
ASSOLIT un 98%
Reforçar la normativa amb les famílies
13
Infància/ Adolescència:
Promoure el coneixement de les normes
socials.
- Promoure actituds de tolerància, respecte
i responsabilitat.
- Fomentar l’adquisició d’hàbits higiènics i
de salut.
- Generar actituds prospectives i
responsabilitat davant les pròpies accions,
des de l’autocontrol i la presa de decisions.
- Treballar la percepció de la privacitat i el
respecte per la dels altres.
- Treballar la identitat reforçant els
aspectes positius i l’autopercepció.
Elabora una normativa bàsica de convivència
dins del centre, dins d’una guia informativa del
servei
Fa arribar la guia a les famílies i als infants
Gestiona els conflictes a partir del diàleg i la
generació d’oportunitats
Ofereix eines als infants a partir de jocs i
dinàmiques, per treballar respecte i tolerància.
Utilitza l’assemblea per empoderar als infants
de la presa de decisions i la responsabilitat
Fa activitats estructurades d’higiene per
generar l’hàbit
Ofereix atenció individualitzada, psicològica,
pedagògica.
Dialoga amb els infants per reforçar els
aspectes positius i reforçar els per millorar.
Evidencia les qualitats individuals
Valoració:
Existència de la Guia però que no s’ha pogut fer arribar a totes famílies. Proposta
de millora; redactar un model molt més senzill i simplificat perquè les
famílies puguin entendre i consultar per si mateixes a casa, si s'escau.
El diàleg ha imperat en tots els processos educatius. El joc i els projectes han
estat el conductor del treball de valors, normes i actituds. En tot moment.
L’assemblea ha estat el motor de les activitats: els infants l’han acollit molt bé i
se’ls veu motivats; és un procés que els infants han après a fer servir i explotar.
Una tarda a la setmana s’han fet sessions d’atenció psicològica; i totes les tardes
atenció pedagògica (rotativa per grups) els infants la valoren molt.
12. Prevenir i evitar el deteriorament de les situacions de risc.
ASSOLIT un 90%.
Cal seguir treballant:
Redacció PEI conjunts amb Serveis Socials
L’ interès de les famílies pel seguiment educatiu del seu fill/a.
Oferir un suport matinal 0-3 i familiar
14
Infància/ Adolescència
- Conèixer els possibles factors i situacions de risc
dels infants i dels i les adolescents
- Detectar els infants i els i les joves en
situació de risc social
- Establir les accions necessàries per tal
d’evitar el seu deteriorament
- Oferir diferents referents i models que fomentin
patrons de gènere positius i no discriminatoris.
Família
- Conèixer la situació socioeconòmica de les
famílies dels i les usuaris/es del Servei
- Recolzar els pares/mares en l’exercici de les
seves funcions parentals, potenciant una
relació que faciliti el creixement de tots els
seus membres i garanteixi la seva protecció,
educació i estabilitat emocional.
- Potenciar la participació de les famílies en
activitats del centre.
- Generar estratègies per a enfortir els vincles
de fills/família arrel de la millora de les
capacitats personals i relacionals, i el reforç i
l’ampliació dels espais i les eines de
comunicació entre ells/es
- Implicar a les famílies en el procés educatiu i
el projecte de vida dels fills/es, acompanyant-
les des de la conscienciació i
l’autoresponsabilització.
- Enfortir la imatge que tenen les famílies
d’elles mateixes per trencar amb el sentiment
d’inferioritat.
- Generar espais per a atendre les necessitats
de les famílies nouvingudes, tant pel que fa als
canvis de rol i les expectatives, com dels
conflictes de l’educació familiar i escolar.
- Millorar la situació dels infants i els i les joves i
les famílies en situació de risc social greu, fent
un treball preventiu respecte la violència de
gènere i el maltractament dins de l’entorn
familiar.
-Afavorir que els pares/mares es coneguin i
dialoguin sobre els temes que els preocupen i els
interessen en relació als seus fills.
Observa les actituds, les relacions i les
dinàmiques del grup per detectar indicadors
de risc.
o Treballa en xarxa amb Serveis socials i
altres agents socioeducatius per obtenir
informació
o Col·labora en la redacció dels plans de
treball individualitzats.
Informa a Serveis Socials dels indicadors
de risc detectats.
Hi treballa un equip multidisciplinari i
heterogeni
Fa traspàs de casos amb serveis socials
on s’informa de la situació actual familiar.
Atén a les famílies a nivell psicològic,
oferint sessions programades regularment.
Convida a les famílies a les activitats
conjuntes amb infants durant quotidià i
vocacional
Ofereix tallers temàtics grupals per donar
eines i estratègies en la funció de
parentalitat
Es comunica amb les famílies a les
entrades i sortides dels infants per establir
relació, confiança i seguiment del procés
educatiu
Dóna reforç positiu
o Ofereix un servei matinal d’atenció a les
famílies pel suport i atenció a les necessitats
Ofereix la possibilitat de veu i vot en la
programació de les activitats del centre.
Valoració:
S’observa i es detecten factors de risc que són traspassats a serveis socials de
manera periòdica a través de diaris. Els casos urgents via mail o telèfon. Es
realitzen Plans de treball inicials i es fa un seguiment. Alguns plans de treball fora
necessari més col·laboració des de Serveis socials per fer un redactat conjunt, en
15
alguns casos s’entrega una fitxa inicial d’informació bàsica. Els PEI són redactats
en la majoria des del punt de vista del centre. Es fan reunions de seguiment de
casos de manera mensual, però amb poc temps (1h i no arriba molt sovint, les
reunions s'inicien tard). Ajuden a matisar els PEI. S’obté informació de diferents
punts de vista com a equip multidisciplinari; potencia el treball integral.
En general, els Peis són eina molt eficaç per treballar el treball individual
de cada nen i fer el seguiment, però la realitat és que és una eina molt
complexa i llarga de fer, l'equip (que treball 17h a la setmana) no disposa
de temps per redactar aquests documents. Caldria fer una revisió del
document i adaptar-lo al temps real del que es disposa, o valorar la seva
importància i ampliar horari en l'equip educatiu (sobretot en els
educadors que són els referents d'aquests documents). A considerar
major implicació per part de l’equip de serveis Socials.
Les famílies són ateses a través del servei de psicologia, algunes amb seguiment
regular, d’altres més esporàdic. S’ofereixen 2 tallers a les famílies i la seva
participació malgrat no supera les 4 famílies, es manté constant. S'ha avançat
molt respecte l'any passat. Algunes famílies usen el servei matinal; és esporàdic i
en casos puntuals més vinculats al centre. Hi ha famílies amb infants dins de la
franja 0-3, una proposta de cara a l'any que ve seria iniciar un projecte de
petita infància, tot vinculant a la família durant els matins, 1 matí a la
setmana per exemple.
Usuaris
Volum infants atesos al llarg període setembre 2016-juliol 2017.
▪ Altes: 49 infants (amb la capacitat d'un màxim de 24 usuaris diaris
ACTIUS actualment).
▪ Baixes: total 26 infants, per diferents motius:
Absentisme al centre; no vol el recurs (19* casos)
Canvi de domicili familiar a un altre municipi ( 2 casos)
Canvi de domicili per retirada a família extensa o centre EAIA (2+1=3 casos)
Alta del centre (0 cas)
Trasllat del centre al Programa (2 famílies; total 5 infants -4* d'ells no volien el
recurs-)
16
▪ Trasllats: total 5 infants; 1 cas del Formiguer derivat a PROGRAMA, Can
Taió. I 4 més a Can Folguera.
ASSISTÈNCIA
L’assistència ha estat força elevada pels infants que han assistit amb regularitat,
ja que hi ha un gruix d'infants que han tingut faltes reiterades, ocasionant la baixa
del recurs. Sovint les baixes es donaven per la reticència de les famílies a assistir
al centre. Les faltes d’assistència irregulars han estat majoritàriament per part del
grup de grans , és a dir, aquells casos que tenen 11 anys i/o més. La majoria
d’ells els costa vincular-se al servei, i a les seves famílies també. Aquest fet en
part s'ha donat perquè n'eren 1 o dos i els desmotivava no trobar un grup amb el
qual fer activitats; amb els més petits s'avorrien.
A mitjans el grup també ha estat força inestable, per una banda per períodes en
el que eren pocs (ja que es donen moltes baixes de cop) i per altra perquè no
s'introduïen nous infants. Però no ha tingut tanta repercussió com en el grup de
grans. En el cas del grup de petits han tingut l'assistència més regular, el grup no
ha patit tanta inestabilitat d'altes/baixes, s'ha mantingut entre 8 i 10 infants, que
ha permès realitzar activitats i consolidar grup.
Volum famílies ateses al llarg període setembre 2016-juliol 2017.
▪ Altes, un total de 30 famílies, de les quals:
29, amb infants dins del centre i 1 amb atenció psicològica
individual exclusiva (sense infants dins del centre) .
16 són ACTIVES actualment. (15+1)
▪ Baixes, un total de 14 famílies
TOTAL INFANTS DONATS D'ALTA 48
TOTAL INFANTS DONATS DE BAIXA 26
TOTAL INFANTS ACTIUS SETEMBRE 25
PETITS 7
MITJANS 8-13
GRANS 3-4
TOTAL INFANTS ACTIUS FEBRER 20
PETITS 9
MITJANS 8-10
GRANS 2
TOTAL INFANTS ACTIUS JULIOL 24
PETITS 10
MITJANS 11-14
GRANS 0
17
canvi de domicili – 1
canvi de recurs – 2
Retirada EAIA – 2
No volen el recurs - 9
Assistència famílies dins del centre:
▪ Activitats famílies programades; s’han realitzat un total de 33 activitats
conjuntes obertes a les famílies (el triple que l'any passat).
TOTAL INFANTS CURS 2016-2017
PETITS MITJANS GRANS TOTAL
14 28 7 49
DISTRIBUCIÓ NÚMERO INFANTS ASSISTITS AL CURS
petits mitjans grans
0-33% 2 6 3
34%-66% 1 10 3
67%-100% 11 12 1
total inf. al grup 14 28 7 49
TOTAL DIES SERVEI
TOTAL DIES SERVEI ACTIU GRUPS
MITJANA DIES
INSCRITS ASSISTITS FALTATS
230
PETITS 110 92 18
MITJANS 72 48 24
GRANS 59 28 31
TOTAL 80 56 24
18
PROMIG ASSISTÈNCIA TOTAL CURS
assistencia faltes
77,81 22,19
59,47 40,53
38,62 61,38
58,63 41,37
assistencia faltes assistencia faltes assistencia faltes
77,81 22,19 59,47 40,53 38,62 61,38
PETITS MITJANS GRANS
%
PROMIG ASSISTÈNCIA PER GRUPS CURS
19
Estructura del servei
1. Horari Atenció directa
2. Horari Treball intern
Horari atenció directa
Infants
L’horari d’atenció directa als infants és de 17h a 19.30h; per tots els grups
d’edat. Pensem que és un bon horari per atendre els infants (durant 2.5h, permet
treballar molts aspectes socioeducatius i també permet estructurar la tarda en
espais/franges diferenciades amb una bona distribució horària).
Propostes de millora: nova estructura en els grups
Degut a la dificultat que ens hem trobat per treballar en grups (degut a la
inestabilitat del volum dels grups i la irregularitat en l'assistència dels infants) es
proposa la següent estructura:
Grup de petits : tots els dies
Grup de mitjans (veient que el volum d'infants comprèn entre els 6 i els 11
anys; però es pot adaptar a les circumstàncies) es proposa fer dos subgrups:
Mitjans - petits (5-7/8 anys): 3 dies a la setmana (dill-dc-dv)
Mitjans - grans (8/9-11 anys): 2 dies a la setmana (dm i dj)
Aquesta nova estructura suposa beneficis per tothom:
En el cas dels infants (i famílies) permet combinar el servei amb
activitats extraescolars (que sovint els infants amb aquestes edats solen
fer i que provoca que si hi ha la possibilitat de venir tots els dies, alguns
dies en son 5 i d'altres 12, aquest fet dificulta el treball en grup i
l'assoliment dels objectius proposats.)
20
La possibilitat de fer 3 dies al centre i un dia a la plaça, dinamitzada pels
DIMOS d'infància (conegudes com a DAMAS)
La combinació d'espais i professionals:
◦ el centre té dos espais, i amb aquesta partició cada grup tindria el
seu espai (en cas contrari, serien tres grups però no hi ha tres
espais)
◦ L'equip educatiu està constituït per dues parelles educatives (un
grup cada una, per tant, dos grups) amb la necessitat de fer un
tercer grup és inviable que sigui el mateix dia, si s'alternen els
grups durant la setmana es podrà donar resposta a les necessitats
del grup de manera satisfactòria.
Famílies
L’atenció directa amb les famílies es fa durant matí i tarda (sent aquesta última
part del dia més rellevant):
Pels matins:
Atenció psicològica individualitzada (cita prèvia), durant tres matins a
la setmana.
Atenció a les famílies (coordinació), sense cita prèvia, de dilluns a
divendres de 10h a 13h.; s’han atès demandes i cobert necessitats com donar
suport, atenció pedagògica, resolució conflictes, etc...
Per la tarda:
Entrades i sortides dels infants al centre (a les 17h i a les 19.30h).
A la sortida és quan es disposa de més temps per poder tractar amb les
famílies aspectes socioeducatius i de relació parental tot parlant de les
mancances i empoderant a les famílies amb eines i estratègies educatives, i
també de temes relacionats amb els conflictes sorgits al llarg de la tarda. Però
sobretot s’aprofita per crear vincle i obtenir informació. Aquest temps és
interessant i profitós, i sovint es queda curt, ja que l’educador necessita del
mateix temps (30 min) per poder fer treball intern (diari).
Atenció psicològica individualitzada (amb cita prèvia, 1 tarda a la
setmana). És un recurs molt ben valorat per les famílies. Aquestes al llarg
del curs s’han anat familiaritzant amb la professional i algunes famílies s’han
vinculat molt fins al punt de demanar hora per elles mateixes o acostar-se al
centre per tenir una sessió en cas de necessitat (sense cita prèvia). Se l’ha
atès, sempre que ens ha estat possible (la majoria de vegades).
21
Atenció individualitzada (des de coordinació, sense cita prèvia), de
dilluns a divendres de 17h a 20h. Algunes famílies, sempre que ho han
necessitat, se les ha atès cada vegada que venien al centre de manera
espontània a resoldre dubtes, queixes o fer propostes.
Activitats conjuntes entre infants i famílies (de manera puntual,
durant quotidià i vacacional). Han estat molt ben valorades tant pels infants
(sobretot) com per les famílies assistents. La participació ha augmentat molt
respecte l'any anterior i la seva valoració continua sent molt positiva;
comenten que els sorprèn veure com els seus fills són capaços de més i que
aprenen estratègies vivint l’experiència in situ al centre.
Assemblees: una tarda al mes es fan assemblees que són el motor que
genera activitats amb les famílies, es decideixen i es duen a terme. També es
valoren un cop fetes. Sovint són estones de debat sobre temes educatius.
Tallers d'aprenentatge: es fan de 15,15 a 16,15h. Les temàtiques han
estat “el tractament dels polls” i “una bona nutrició”. Han participat unes 3-5
famílies. Els tallers van ser dinàmics i la valoració de les famílies participants
va ser molt positiva.
Horari treball intern
L’horari de treball intern és:
• Coordinació: 30h aprox., 5 matins i 4 tardes a la setmana
• Atenció psicològica: 3h, distribuït entre la setmana + 2h (reunió equip),
1h durant dues tardes a la setmana
• Atenció pedagògica: 2.5h, un matí a la setmana + 2h (reunió equip), 1h
durant dues tardes a la setmana
• Treball amb famílies (educadora referent): 3h, un matí a la setmana.
• Equip educatiu: 2.5h (30 min cada tarda) + 2h (reunió equip), 1h durant
dues tardes a la setmana
Davant d’aquesta distribució, el temps de treball intern caldria millorar en:
Disposició de més temps de treball intern ja que tenint en compte que l'equip
educatiu disposa de 17h setmanals contractades;
◦ 12,5h són d'atenció directa
◦ 4,5h són de treball intern:
22
◦ 2h a la setmana les ocupen en reunions:
◦ d'equip (1h quinzenal) i interdisciplinar de casos (1h quinzenal)
◦ de grup (1), programar i preparar (1 al mes es destina a fer reunions de
casos amb serveis socials)
◦ 2,5h són d'atenció a les famílies i redacció del diari (30 min al final del dia)
S’hauria de revisar la inversió de temps necessari per a la realització de
documents de gestió i organització interna, com són:
◦ PEIs -seguiment i valoració-
◦ programació grup
◦ programació servei
◦ valoració programació
◦ objectius de grup i el seu seguiment i posterior valoració
◦ preparació i avaluació dels vacacionals i de les colònies d'estiu
Aquest any l'equip ha realitzat aquest treball extralimitant el seu horari laboral.
Propostes de millora:
Per tal de poder fer traspàs d’informació i un seguiment més òptim del servei, es
creu necessari pel curs vinent:
◦ Disposar de com a mínim 1h més a la setmana per poder realitzar tota
aquesta documentació necessària que es demana que des de l'equip
educatiu realitzi . En cas que no es disposés d'aquesta hora de més de
treball intern (4h al mes), s'hauria de fer tancament de servei per tal de
disposar d'horari a porta tancada i realitzar el treball intern sense atenció
directa. En funció del calendari, però com a mínim un cop al mes (3 dies al
trimestre, d'un jornada de 3,5h al dia).
◦ L'altra opció és reformular la documentació. Fer-la més senzilla, més
adequada al volum d'hores reals. O retirar alguna documentació
innecessària.
◦ Disposar d’una setmana mínim sense atenció directa a infància per
tal de fer una obertura (setembre) i un tancament (juny-juliol) del centre
òptims:
23
inici de curs:
treball intern: documentació del centre al dia, coordinació amb
serveis socials (traspàs de casos), espai i material apunt,
coordinacions equip interdisciplinari (funcionament, objectius,
metodologia, distribució referents, …), coordinacions amb agents
externs...
acollida familiar:
■ reunions informatives d’inici de curs; inscripcions,
funcionament i normativa centre, motivació
■ entrevistes individuals amb les famílies per generar
vincle i treballar els plans de treball.
final de curs
clausura treball familiar:
■ entrevistes individuals per fer valoració dels plans de
treball
■ reunió final de curs per tal de fer vincle, valoració del
servei i propostes de millora pel curs vinent
■ motivació i informació vacacional estiu
treball intern dins l’equip (i amb coordinació amb serveis socials):
■ valoració plans de treball, infants i famílies.
■ memòria del servei
■ gestió i organització vacacional estiu i curs vinent
períodes vacacionals (desembre - Nadal, març/abril - setmana santa)
Durant els vacacionals suposa un increment extra de feina, cal preparar el
vacacional, atendre'l i valorar-lo. Els educadors amplien jornada d'atenció directa
però perden hores de treball intern. Per tal de poder realitzar un treball òptim i
adequat caldria:
Disposar de tres jornades:
▪ 2 per organització vacacional (abans inici vacacional)
▪ 1 per valoració vacacional (un cop acabat el vacacional)
24
Donar una millor proporció d'hores d'atenció directa respecte el
treball intern: des de l'equip creu que el mínim seria 6h d'atenció directa i
1h de treball intern diari.
Serveis dins del Formiguer
1. Servei socioeducatiu
2. Servei atenció pedagògica
3. Servei atenció psicològica
4. Coordinació
Servei socioeducatiu
POSITIU:
• Som un centre de 22-24 places màxim: permet donar una atenció més
individualitzada.
• Som un Servei d’atenció directa tant de matins com de tardes (10-13h, 17-
20h).
• Som un Equip multidisciplinari, permet potenciar el treball socioeducatiu
• Utilitzem una metodologia basada en l’assemblearisme tan amb els grup
d’infants i adolescents com amb les famílies i dins del propi equip.
• Treballem amb les famílies aspectes educatius i socials dels infants i
adolescents a partir de plans de treball combinant necessitat com el que a elles
mateixes els interessi.
▪ Tenim flexibilitat per pactar amb les famílies i/o els infants si necessiten un dia
lliure a la setmana, si creuen necessari disposar d’un dia de descans...
▪ Oferir un espai de comunicació i relació a les diferents famílies del Formiguer
fent que sigui un espai de relació proper.
• Fem xarxa:
o Aprofitem altres projectes municipals per vincular als infants i adolescents
amb altres projectes de caire esportiu o cultural fent xarxa amb els
diferents agents socials implicats.
o Organitzem festes i trobades amb altres entitats municipals, on els infants i
adolescents puguin fer noves amistats i vincles socials.
25
• Disposem d’un Servei psicològic; és un bon recurs tan per les famílies com pels
infants. A més a més, ho veuen com un recurs no tan formal i més proper el
que fa que es creïn més vincles i confiança.
• Disposem d’un servei pedagògic que atén a les necessitats individuals dels
infants i adolescents així com ofereix suport a les famílies.
NEGATIU:
• Desaprofitament de la vacant en alguns dels casos (famílies que han estat
ocupant una vacant molt de temps i no han vingut).
• Manca de temps per estructurar i coordinar el projecte del centre (en el seu
quotidià) amb l’equip educatiu, amb les famílies i serveis socials:
▪ Poca comunicació entre l'equip per manca de temps de reunions
• Àmbit escolar és en el que menys hem aprofundit, tant en coneixement de
casos individuals, com en seguiment amb mestres i establiment de plans
individualitzats, etc.
Propostes de millora:
Coordinació amb serveis o agents externs òptims (serveis socials, escoles, temes
de salut...) tenint una autonomia a l'hora de reunir-nos amb ells.
Més quantitat i qualitat en la comunicació i la informació entre els membres de
l’equip
Seguir treballant per a realitzar activitats no formals per les famílies, per tal que
es pugui establir un vincle positiu i fer cohesió de grup.
Explotar molt més els serveis de psicologia i pedagogia i mantenir una bona
coordinació dins de l’equip.
Afavorir el treball en xarxa: Treballar en una mateixa línia i objectiu.
Continuar fent activitats conjuntes amb els nens/nenes i les famílies. (Dins del
centre i fora, com ara, fer excursions o colònies, activitats, etc)
Ser més rígids en el compliment del protocol d'actuació amb les famílies.
Servei pedagògic a l’infant
El treball pedagògic ha estat molt bo;
26
o S’ha fet una observació i detecció de necessitats dels infants amb més
dificultats per treballar de manera urgent i crear així uns objectius bàsics per
cada infant.
o L’ús de tècniques i recursos variats ha permès treballar amb els infants els
aspectes acadèmics des d’un nou punt de vista tot potenciant la motivació
vers l’estudi i l’assumpció de les responsabilitats, habilitats i hàbits d’estudi.
Propostes de millora:
Les famílies sovint parlen de temes acadèmics amb el servei de psicologia; caldria
reorientar aquesta vessant a la pedagoga.
S’ha fet una observació prèvia per detectar les necessitats pedagògiques de cada
infant, malgrat ha estat un treball lent per manca de temps i de coordinació amb
agents implicats en la tasca educativa escolar.
Fóra bo fer un pla de treball o objectius pedagògics conjunt amb família, escoles i
serveis socials per tal que es sàpiguen les necessitats acadèmiques/habilitats més
importants de cada nen/a i poder treballar-los en xarxa.
o Caldria mantenir reunions amb les escoles per tal de fer un treball
conjunt. I guanyar en autonomia a l'hora de realitzar-les.
o Oferir l’opció d’entrevistes entre pedagoga i famílies per tractar aquests
temes.
Servei atenció psicològica a les famílies i a l’Infant
És un servei que s’ofereix a les famílies i als nens. És un recurs molt útil per tots
els usuaris ja que molts ho necessiten.
Pel que fa a les famílies hi ha una atenció psicològica correcte ja que poden acudir
3 dies de forma setmanal. En canvi, amb els infants seria necessari poder fer una
atenció psicològica de forma més directa ja que hi ha moltes problemàtiques que
no es poden resoldre de forma correcta (només es disposa d’una tarda a la
setmana per l’atenció psicològica amb infants).
Per tal de poder fer una millor intervenció i seguiment de cada cas, seria necessari
poder augmentar el volum d’hores d’aquest servei:
Caldria millorar la coordinació entre equip educatiu i servei psicologia; hi ha la
necessitat de trobar un espai/temps per poder fer un bon traspàs d’informació
necessari per treballar aspectes socioeducatius quotidians. Pe
27
És necessari continuar reforçant les coordinacions amb recursos externs:
Serveis Socials, salut mental, CAP, CSMA, EAIA etc. per tal de conèixer de
primera mà el cas i el moment pel que està passant.
Hi ha moltes problemàtiques que no es poden resoldre per manca de temps.
Molts del usuaris que tenim al centre, tan infants com adults, tenen problemes
a nivell psicològic. Se’ls pot donar eines i estratègies per anar avançant però no
es pot fer un seguiment adient a cada cas.
o És important tenir present que sinó tens un equilibri o benestar en el pla
personal i psicològic difícilment es pot avançar o millorar en altres
aspectes.
Caldria reforçar més la intervenció psicològica amb els infants. El servei
psicològic es centra molt en el tracte amb les famílies però és necessari
treballar amb els infants per tal que es sentin escoltats i es tinguin presents les
seves problemàtiques. Aquest any aquest aspecte s'ha millorat però caldria
treballar-lo més.
Seria interessant fer teràpies grupals en el que s’agrupessin les mateixes
problemàtiques per veure i sentir-se més recolzats, no sentir-se que són els
únics que els hi passa sinó que molts estan passant pel mateix.
o A les sessions individuals es procura fer sessions familiars per tal de
millorar el vincle i la comunicació entre ells.
Sovint el servei de psicologia es tracten casos de violència domèstica i/o
mediació entre les mateixes famílies del centre que solen desencadenar un
treball poc centrat a l'objectiu principal del servei psicològic: millorar les
relacions paternofilials. Des de coordinació es dubta si aquests casos han de ser
atesos des del centre o haurien de ser derivats a altres recursos municipals (i
fer un seguiment des de Serveis Socials) per tal de centrar el suport psicològic
ofert des del centre als objectius concrets (ja que el servei de psicologia només
disposa de 16h per fer la seva tasca).
28
Coordinació del servei
Es responsabilitza dels aspectes més macros del servei: coordinacions entre
Serveis Socials, l’equip educatiu, treball en xarxa d’altres agents municipals, Eina
Coop..
Vetlla pel bon funcionament de l’equip educatiu: Gestiona i assessora l’equip en
metodologia educativa, en assumpció de responsabilitats, en tasques i funcions de
l’equip educatiu, ...
Vetlla pel bon funcionament del dia a dia del centre: que es compleixi la
normativa, que es faci un bon ús de l’espai, el material, resolució de conflictes, …
Vetlla per acomplir els objectius de servei, de grup, els plans de treball i les
famílies.
Ofereix atenció directa amb les famílies com a responsable del servei i procura
cobrir les necessitats/demandes generades.
Dóna suport, si s’escau, en el treball directa amb els infants i adolescents del
centre, sent una figura activa dins de la tasca educativa del centre.
Sovint no es disposa de temps suficient per coordinar-se amb l’equip i aquest fet
desencadena una assumpció de tasques extres que li correspondria a l'equip
educatiu (que no disposa d'hores).
Organització del servei en l’atenció directa
1. Berenar
2. Assemblea
3. Estudi assistit
4. Activitats/projectes
5. Vacacionals
Berenar
POSITIU:
Espai de trobada dels diferents grups d’edat
Moment relaxat per conversar amb els infants del seu dia a dia
Molt útil per al treball d’hàbits i rutines (petits i mitjans especialment) i la
responsabilitat (tots). Càrrecs.
29
o S’ha treballat l’autogestió amb l’excusa del berenar, i hem obtinguts un canvis
en els infants, tan dels més petits com dels més grans molt significatius i
positius.
o S`ha vist una millora en autonomia i cura de la neteja tan en grans com a
petits, tot i que s`ha de millorar encara.
o Es treballa el reciclatge.
o S'ha introduït l’hàbit higiènic dental després del berenar (amb els kits de neteja
bucodental que ens han donat des del departament de Salut del municipi).
Alimentació saludable.
o Varietat en el menjar (Cada dia berenen una cosa diferent)
o es treballa l’alimentació saludable (dins del grup d'infants com amb les pròpies
famílies, fent tallers)
o Oportunitat de berenar tenint en compte que les famílies de molts infants no
tenen recursos i si no vinguessin probablement no berenarien.
NEGATIU:
Algun cop no s’ha seguit el menú establert.
Les comandes del berenar en ocasions han arribat tard i s'ha hagut d'anar a
comprar al moment.
Propostes de millora
Variar el menú dels berenars seguint el patró del nutricionista (i fer participar als
infants)
Continuar en la responsabilitat dels infants de decidir i fer els càrrecs de netejar,
escombrar, recollir...(durant ordinari en grups separats) i on treballessin
conjuntament petits amb mitjans durant els vacacionals
Continuar treballant en el reciclatge de la brossa.
Continuar amb l’hàbit higiènic dental després del berenar i del dinar durant els
vacacionals. Demanar més kits al departament de salut per a les noves
incorporacions.
Introduir a les famílies durant l'estona del berenar (1 cop per setmana) per
treballar hàbits higiene i nutrició.
30
Assemblees
POSITIU:
L’assemblea és un tret distintiu i identificatiu de la nostra metodologia, fet que
fa del nostre servei socioeducatiu, un servei innovador i diferent tant pels
infants com les famílies.
Els infants guanyen en seguretat i autoestima, ja que experimenten com allò
que han pensat i dit, es pot arribar a fer.
o Trenca amb els sistemes imposats normalment per les famílies,
afavorint la motivació dels infants en relació a les activitats.
o Els infants es senten protagonistes, que tenen veu i vot, per parlar
tant del que volen fer amb el seu temps dins l’equipament com de
tots els problemes que puguin sorgir al dia a dia.
o Es treballa l’escolta activa, el respecte, la cohesió de grup...
o Aprendre a aprendre; en el sentit que al fer assemblea tots i totes
són escoltats aprenent conjuntament.
Útil per a programar la setmana i estructurar les idees. Si els infants saben què
farem al dia següent, es motiven.
Els professionals de l’equip aprofiten les propostes dels infants per treballar
necessitats i objectius marcats com a grup i/o com a plans de treball.
o El repte professional que suposa com a educador/a el saber escoltar
als infants i reconduir les intervencions educatives al que ells/elles
pensen i volen aprendre.
Gran evolució dels infants des de l’inici de curs fins ara en l’ús de l’assemblea com
a eina metodològica de treball. Tot i que és un procés i cal una adaptació, els
infants l’han agafat molt positivament i que els proporciona tot un seguit d’eines
que reforcen i potencien les seves capacitats.
Les famílies també els sorprèn i els agrada. És per això que enguany s'ha inciat
l'assemblearisme entre les famílies per tal de fer-les partícips en l’elaboració de
la programació conjunta i/o exclusiva per a elles i amb la valoració del què es fa,
potenciant “les propostes de millora”.
Cal seguir treballant en aquesta línea, sobretot reforçant-la amb les famílies.
NEGATIU:
Al no estar acostumats a aquestes dinàmiques, moltes vegades es fan
llargues i pesades. S’ha anat evolucionant a fer-les més curtes i
31
productives (a mesura que els infants i professionals interioritzaven el
mecanisme)
En ocasions, conductes disruptives trenquen la dinàmica de l'assemblea.
Costa entendre el concepte “assembleari” i no confondre’l amb
“democràtic” (la majoria guanya), tant a infants com amb les famílies. S’ha
avançat molt en aquest aspecte, però cal seguir treballant-hi.
S’ha de saber motivar molt aquells infants/famílies que son més reservats,
a l’hora de saber moderar als infants/famílies més participatius.
L'equip educatiu hauria de treballar en mode assembleari també, però no
es disposa de temps. Caldria optimitzar el temps i seguir el model.
Propostes de millora:
Adaptar les assemblees al grup més petit en decisions quotidianes i no tant
estructurades en forma de “reunió”.
Fer de tant en quan assemblees conjuntes amb tots els grups del formiguer per
continuar treballant en la línia. Per exemple, 1 al mes com a valoració/
proposta del grup conjunt petits, mitjans i grans.
Estudi assistit
POSITIU:
L’estona d’estudi assistit va molt més enllà de la millora acadèmica, es treballa
el bon ambient de treball, aprendre a estar en silenci o a parlar fluix mentre
fem feina, autogestió de l’agenda, cooperació a l’hora de passar un material a
un infant o a ajudar al del costat, etc.
L’educador no fa els deures sinó que els ensenya les eines necessàries per tal
que els puguin fer autònomament.
o Els monitors i educadors, ofereixen la seva ajuda si s’escau, aclarint dubtes,
explicant algun punt, animant per tal que acabin la feina...
o La pedagoga entra al grup per ajudar als infants amb NEE, i assessora i orienta
a l'equip en el treball pedagògic amb els infants.
Els infants que no tenen o no porten deures, sempre fan alguna cosa de feina,
sigui el que sigui. Ho saben i ho respecten.
Oferir alternatives educatives específiques a cada infant.
32
o Oferir també un aprenentatge més lúdic per tal de motivar els infants en
algunes de les matèries més feixugues. Sobretot molt útil en infants
desmotivats escolarment.
o Si els infants no tenen deures de l’escola, podem aprofitar per reforçar
mancances en alguna matèria, proposant feines més lúdiques per l’estona de
feina.
o Durant aquest espai podem fer propostes que facin descobrir a l’infant alguna
activitat amb la qual gaudeix, i que no havia provat fins ara (llegir, fer
passatemps, resoldre enigmes, escriure contes...)
o Anar oferint cada dia una atenció més individualitzada a un infant diferent en
funció de les necessitats diàries. És a dir, no sempre s’atén per igual a un infant
que a un altre.
o En alguns casos, (sobretot en infants amb conducta disruptiva), l’estona
d’estudi assistit ha passat en un segon plànol ja que s’han considerat prioritaris
aspectes molt més bàsics com el fet d’oferir activitats motivadores i així
fomentar les ganes de venir, o el treball de l’autoestima personal. Si no estan
motivats i no se senten bé com a persones no s’aconseguirà avançar en
l’aspecte pedagògic.
Es treballen hàbits i rutines indispensables pel seu desenvolupament, que
afavoreixen als infants en l’àmbit acadèmic i personal (ordre, responsabilitat,
acomplir amb les obligacions, esforç...) i que quan ho tinguin integrat podran
introduir-ho a casa sense supervisió constant.
o La majoria dels infants tenen una gran mancança tant d’hàbits d’estudi com de
coneixements pel curs que estan fent. És molt bo poder oferir un espai i un
temps a treballar-ho.
Es tracta de viure l’espai de deures com una cosa positiva, i no un càstig i una
mala estona mitjançant el reforç positiu i l’acompanyament individualitzat en la
mesura que es pot. La majoria dels infants es senten motivats per portar la
feina al Formiguer i fer-la durant aquesta estona.
NEGATIU:
Confondre l’espai de deures amb un reforç escolar individual, per part dels
infants i de les famílies.
Entendre que hi ha un temps específic per fer deures i que si aquests no
s’acaben algun dels nens s’angoixa pel volum de feina, es frustra per no
entendre alguna matèria, i no podem oferir-li l’ajut individualitzat que
necessita, i també traslladar-ho a les famílies que esperen que aquí els hi
oferim tot el reforç que a casa no els hi poden donar.
33
Alguns infants i/o adolescents es troben tan allunyats del món acadèmic i el
sistema escolar, que no porten mai feina, i ni tan sols els hi interessa aprofitar
aquest espai.
La majoria dels infants són molt poc autònoms a l’hora de fer els deures i això
s’hauria de treballar molt més.
Falta de coneixement individualitzat de les carències escolars de cada infant i
manca de coordinació entre El Formiguer i els centres escolars.
Propostes de millora:
● Oferir nous recursos pedagògics per aquells infants que no tenen deures que
resultin atractius i lúdics (sobretot pels més grans)
● Poder comptar amb recursos, (llibres, diccionaris, Internet, fitxes, etc) Algun
ordinador més, de taula, que estigués a l’aula dels quals ells poguessin
disposar autònomament
● Tenir clars els objectius a treballar en aquest espai per a cada infant (ja sigui
repassar les matemàtiques, com portar cada dia la motxilla i l’agenda...).
o Coordinar equip educatiu amb la pedagoga per anar tots a una.
o Coordinacions entre les escoles i l’equip educatiu (pedagoga i
psicòloga, si s’escau)
● A vegades els nens i nenes, tenen molts deures i amb la durada del espai
per fer deures no hi tenen prou. Això fa que es quedin sense acabar els deures i el
nostre horari (5 a 7,30) arriben a casa amb poc temps de marge per poder acabar
aquest deures.
Projectes/activitats
POSITIU:
● Els infants es senten totalment protagonistes de les activitats i projectes que
es realitzen ja que els escullen ells mateixos i això fa que estiguin molt més
motivats.
● Les activitats estan vinculades als objectius grupals i individuals.
● A través de les activitats i projectes es poden treballar molts dels objectius
plantejats a priori tant del grup com de cada infant.
● És una metodologia totalment flexible i molt rica
34
o Permet la variació: projectes (impliquen un procés seqüenciat i varis
dies/setmanes de feina), activitats (1 o 2 dies aproximadament), o tallers
(molt més pràctics i de durada més curta). La majoria dels infants saben
diferenciar aquestes tres tipologies.
● Per norma general s’estableixen setmanalment mitjançant la programació que
realitzen i decideixen els propis infants.
NEGATIU:
● Si són de llarga durada de vegades perden interès i costa mantenir-los
motivats. Cal recordar perquè ho estem fent.
● A vegades l’aspecte econòmic dificulta la realització d’una activitat. (En el cas
d’activitats que podrien ser possibles però que necessiten un material molt
específic el qual no es pot substituir per a qualsevol altre).
● Les activitats de la programació es veuen alterades o no són del tot
satisfactòries per la falta de continuïtat en el volum d'infants d'un grup
(sobretot mitjans). A causa d'això el grup es desmotiva.
Propostes de millora:
● Tenir molts més recursos a nivell de jocs i dinàmiques per tal de no crear
espais buits, sense fer res, on els nens acaben avorrint-se.
● L'equip necessita de més temps per preparar els projectes
Vacacionals
POSITIU:
● S’ofereix un espai lúdic pels infants, on les famílies tenen també un paper
rellevant perquè poden participar en moltes de les activitats (inclús passar
dies amb nosaltres).
● És gratuït per les famílies.
● Alternativa pels infants a quedar-se a casa, o pel carrer en períodes
vacacionals.
● Oportunitat pels infants de sociabilitzar-se i conviure amb altres nens i nenes i
de diferents grups d’edat (petis, mitjans, grans); positiu per enfortir el vincle.
35
● Treballar responsabilitats, hàbits i rutines de manera més intensa que en el
período escolar no es pot fer: àpats, activitats, programació, projectes...
o Igual que en l'ordinari, els infants decideixen totes les activitats del
vacacional, fet que fa que vinguin més motivats.
o Aquesta estructura reforçada ajuda a que els motivi més, per tal que
vinguin amb més ganes al Formiguer quan acaba el vacacional i s’inicia
l’horari habitual.
o Sovint s'inclou un centre d'interès on s'hi treball un tema concret,
emmarcat en una història (adaptada de manera més fantàstica al grup
de petits)
NEGATIU:
● Falta de pressupost per fer activitats extraordinàries fora del centre/municipi
(activitats més macro i especials)
● L'empresa del càtering ha tingut algunes faltes, que s’han anat resolent tot
adaptant-nos a les contingències. Repetició en el postre, entrega tard del
menjar, portar menú vegetarià en comptes de menú de no carn...
Propostes de millora:
● Possibilitat d’ampliar el pressupost per fer algunes activitats que no es poden
fer en el servei ordinari: algun parc d'atraccions, excursió a la platja o
muntanya, visita d'algun espai públic, etc. S'han de buscar activitats que
trenquin amb l'ordinari, que els infants notin que és un casal.
o Buscar visites gratuïtes, entrades per grups, preus reduïts per tal d’oferir
un ventall més ampli d’activitats (dins i fora del municipi).
● Millorar el servei de l’empresa de càtering.
Organització interna
1. Equip multidisciplinari El Formiguer
2. Relació Eina Coop- El formiguer
3. Relació Serveis Socials - El Formiguer
4. Relació amb altres agents territori
36
Equip multidisciplinari El Formiguer
POSITIU
Es fa un pla de treball per l’equip per tal de treballar la cohesió d’equip,
aprendre la metodologia, obtenir suport i informació protocols, resoldre
incidències, assessorament…
S'ha millorat en les línies d'actuació, equip més orientat en els objectius.
NEGATIU
Comunicació pobre dins de l’equip, entre els diferents professionals
específics i amb coordinació respecte els aspectes quotidians.
Recursos limitats per resoldre conflictes, sobretot del grup de mitjans
(conductes disruptives, gestió del conflicte, límits i responsabilitats)
Temps limitat per coordinar-se dins de l’equip, amb altres professionals i
amb coordinació.
Propostes de millora:
Variar l’estructura de l’horari o ampliar-lo per obtenir temps de coordinació
interna i externa.
Formació específica en la gestió de conflictes
Relació Eina Coop- El formiguer
El punt de connexió és a través de coordinació
Cada dilluns el responsable del projecte d’Eina Coop porta els berenars i
s’acosta al projecte, es fa visible per la resta de l’equip.
Reunions de seguiment del projecte 1 cop al mes, caldria més regularitat.
Baixa de la figura de coordinació durant 3 mesos, ha dificultat el seguiment del
projecte.
Relació de confiança i flexibilitat
37
Relació Serveis Socials - El Formiguer
Coordinacions amb la responsable del servei de manera variable. S'ha canviat
de referent a mig curs per reestrucutració interna de Serveis Socials,
coordinacions limitades.
Coordinacions poc regulars amb la cap de serveis socials i Eina Coop.
Cal millorar la regularitat també en el seguiment de casos; alguns via mail,
telèfon i d’altres en reunions al propi centre.
Canvis de referents dels casos (moviments d’educadores dins de Serveis
socials)
Relació amb altres agents territori
POSITIU
S’han establert contacte amb Joventut (DIMOS) i departament de salut.
S'ha interaccionat amb biblioteca, Museu Municipal i la granja.
NEGATIU
Poc treball en xarxa amb escoles, instituts i salut mental
Poc temps per fer un traspàs d’informació
Propostes de millora:
Al principi de curs hauríem de tenir molt clar amb quins agents comptem i de
quina manera ens podríem coordinar amb ells per tal de fer més treball en
xarxa.
o Pactar quin ha de ser el seguiment amb ells on l’equip hi pogués ser
present i/o fer-ne un bon traspàs a la resta.
o Treballar amb entitats del territori i fomentar el l'associacionisme