Memòria d activitats 2015 - UAB Barcelona · 4 . 5 Presentació . Rellevar per avançar . A...
45
Memòria d’activitats 2015
Transcript of Memòria d activitats 2015 - UAB Barcelona · 4 . 5 Presentació . Rellevar per avançar . A...
Memòria d’activitats
2015
Coberta: “L’arbre és un llibre” de Josep Guinovart (1927-2007). Els nostres agraïments a Maria Guinovart Pelauzy.
Memòria d’activitats
2015
2
1
Índex
Objecte de la FICF 3 Presentació 5
Suport institucional a la selecció de medicaments 8
Formació mèdica continuada adreçada a atenció primària 10 Servei de Farmacologia clínica de l’HUVH 12 Consultes terapèutiques 16
butlletí groc 18 e-butlletigroc notícies 19 SIETES 20 Pla d’informació i detecció de problemes de seguretat clínica 21
La web de la FICF 22 Recerca 23 Suport a la recerca 27
Farmacovigilància – Targeta groga 28 Docència 31 Cooperació al desenvolupament 34
Projecció nacional i internacional 35 Convenis de col·laboració 37
Publicacions 38
2
3
Objecte de la FICF
Promoure la prescripció raonada dels medicaments i la utilització efectiva i eficient
dels mitjans terapèutics.
Amb aquest fi, els principals objectius de la FICF són:
▪ Promoure l’ús saludable dels medicaments en centres
hospitalaris i a l’atenció primària mitjançant tasques de selecció de medicaments, participació en comissions institucionals, informació, formació i investigació.
▪ Col·laborar en la docència de pregrau i postgrau d’aquestes matèries.
▪ Elaborar material informatiu i publicacions sobre els medicaments i el seu ús en el sistema sanitari.
▪ Promoure estudis sobre farmacologia, terapèutica i toxicologia en les seves vessants experimental, clínica,
epidemiològica, sanitària i docent.
▪ Cooperar amb organismes i entitats nacionals i internacionals que tinguin objectius anàlegs.
4
5
Presentació
Rellevar per avançar A començaments dels anys vuitanta, dels 10 medicaments més prescrits a Espanya, nou ni tan sols eren esmentats a la “bíblia”
de la farmacologia, el text de Goodman i Gilman. Més de la meitat dels que es prescrivien al nostre sistema sanitari no tenien proves d’eficàcia o bé eren combinacions irracionals que es consideraven inacceptables a altres països. Es desconeixia
substancialment la inseguretat de molts medicaments que es trobaven aquí però no havien estat autoritzats, per exemple, al Regne Unit, als EUA o als països nòrdics. La informació sobre
medicaments procedia de les companyies farmacèutiques; no n’hi havia fonts independents. A Espanya, només hi havia una universitat on s’impartís una assignatura de farmacologia clínica i terapèutica al final de la carrera, la Universitat Autònoma de Barcelona. No existien els serveis de farmacologia clínica.
Amb els companys amb qui compartia l’ensenyament de la farmacologia clínica i terapèutica a la UAB, ens vam proposar actuar per contribuir, des d’una institució acadèmica, a promoure un ús dels medicaments més raonat –més saludable, diem ara–. El 1983 na Margarita Arboix, en Josep Maria Arnau de Bolós, na Dolors Capellà, en Xavier Carné, en Joan Costa i jo mateix vàrem constituir l’Institut Català de Farmacologia. D’aquestes persones,
dues són catedràtiques de Farmacologia (una actualment Rectora de la UAB), i els altres han estat o són caps de servei de farmacologia a grans hospitals de Catalunya. L’any 1980 vàrem publicar l’Índex Farmacològic, el primer llibre amb recomanacions pràctiques per a la prescripció de medicaments en atenció primària que era independent de la
indústria farmacèutica. Se’n van fer cinc edicions a Catalunya i dues a Espanya, amb un total de més de 300.000 exemplars. En els anys vuitanta i noranta, se n’han publicat versions adaptades a la realitat local a molts països d’Amèrica Llatina i Àfrica, preparades per persones formades amb nosaltres.
El 1982 vàrem endegar la targeta groga a Catalunya, que va ser l’embrió del Sistema Espanyol de Farmacovigilància. Fins al 2016, el SEFV ha rebut unes 300.000 notificacions d’efectes adversos de medicaments i ha produït nombrosos senyals
d’inseguretat que han determinat actuacions reguladores sobre medicaments a Espanya, a la UE i al món. Simultàniament, l’ICF ha desenvolupat nombrosos estudis d’utilització de medicaments
i estudis epidemiològics sobre malalties greus i la seva relació amb l’ús de medicaments, d’abast local, nacional i internacional. L’ICF ha produït gairebé 1.200 publicacions científiques, i ha promogut o ha contribuït a constituir nombrosos grups i xarxes
6
d’investigació a Catalunya, a Espanya, a Europa, a Amèrica Llatina i a Àfrica.
També als vuitanta, es va constituir el servei de farmacologia clínica de l’HU Vall d’Hebron, en el qual s’hi ha format gairebé un centenar d’especialistes. A l’ICF també s’hi han format més de 150 investigadors de més de 20 països.
Les activitats d’informació independent s’han anat ampliant. Al 1984 vàrem llançar el Butlletí Groc (http://www.icf.uab.cat/ca/productes/bg/anteriors.html), que és la publicació periòdica mèdica viva en català més antiga, i vàrem
endegar un servei d’atenció de consultes sobre terapèutica. El 2006 vàrem crear el servei de notícies e-butlletigroc (http://w3.icf.uab.es/notibg/bgcat.php), lligat a SIETES. Hem
desenvolupat productes, eines i formats telemàtics. Actualment la web de la FICF rep unes 900.000 visites anuals i se’n descarreguen més de 2.200.000 pàgines. Hem procurat posar al dia constantment els continguts i els mètodes de la docència de la terapèutica per a futurs metges, la formació MIR en farmacologia clínica i la formació en
farmacoepidemiologia (actualment a través del Mestratge Europeu Eu2P) així com la formació mèdica continuada, presencial i virtual. L’ICF és Centre Col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut per a la Recerca i la Formació en Farmacoepidemiologia. Té
sòlids lligams amb institucions i societats internacionals i col·labora amb molts altres centres universitaris i altres entitats que tenen finalitats similars. És un dels fundadors de la Societat Internacional de Butlletins de Medicaments (ISDB), l’Associació Europea de Farmacologia Clínica i Terapèutica, la Societat Espanyola de Farmacologia Clínica i el Grup Llatinoamericà de Recerca en Utilització de Medicaments (DURG-LA), així com de la
xarxa europea de centres de farmacovigilància i farmacoepidemiologia ENCePP. Col·labora amb l’Agència Europea de Medicaments en estudis de farmacoepidemiologia i d’utilització de medicaments. Ha col·laborat amb les autoritats sanitàries de més de 40 països a tot el món. És un Grup de Recerca Consolidat reconegut per la Generalitat.
Les prioritats, l’organització i els mètodes de funcionament d’un sistema sanitari determinen si aquest és productor de veritable
coneixement, o bé si és un mer transmissor de missatges i modes proposats pel mercat. Les modes proposen solucions dogmàticament miraculoses; el coneixement sap que no hi ha miracles. El mercat té pressa i les modes són tan cegues com
passatgeres; el coneixement és parsimoniós i escèptic. Cal recórrer encara molt de camí per poder dir que el nostre sistema sanitari és productor de coneixement. El problema és molt més complex que una mera qüestió de big data o de
7
tecnologies. Com ha fet veure el Consell d’Europa en la seva declaració de finals de 2015
(http://www.icf.uab.cat/ca/pdf/informacio/bg/bg284.15c.pdf), els interessos del mercat n’estan desvirtuant la missió. El sistema sanitari hauria de ser dels ciutadans, però lamentablement és cada dia més propietat dels lobbies i dels gremis professionals. Els conflictes d’interessos són la principal malaltia –ignorada, desatesa– del sistema de salut.
En els darrers 33 anys el sistema sanitari ha canviat profundament. Els principis ètics i polítics d’universalitat, gratuïtat i qualitat que en regeixen l’existència i el funcionament
estan en crisi. Les tecnologies (informàtiques, diagnòstiques, quirúrgiques, etc.) han modificat la pràctica clínica i la relació amb els seus usuaris. Els usuaris (que ara es vol anomenar
clients) estan generalment més informats. L’anamnesi i la conversa han estat en gran part substituïdes per la petició de proves de laboratori i complementàries. La individualització empírica del tractament per l’aplicació de protocols diagnòstics i terapèutics que pretenen que tothom sigui tractat amb fàrmacs, i de la mateixa manera. La polimedicació és la norma. Els continguts de les guies de pràctica clínica són teledirigits des
dels departaments de màrqueting de les companyies farmacèutiques. Per altra banda, la universitat és cada dia menys pública i més dependent dels ingressos d’empreses privades, els quals en modelen les prioritats i la ideologia. Els escenaris canvien.
El context –sistema sanitari, universitat, societat– en què treballem ens obliga a un replantejament estratègic, una reformulació de fites i de mètodes de treball de l’ICF. Aquest replantejament ha de ser dirigit per una persona que tingui la perspectiva de continuar-hi essent d’aquí a cinc o deu anys. Cal renovar l’ICF, i a tal fi cal començar per la seva direcció.
Per aquests motius, i d’acord amb els companys de la direcció de la FICF, a la reunió del seu patronat de 2016 hi he presentat la meva renúncia a la direcció general, junt amb la proposta de nomenar el Dr. Albert Figueras, professor titular de Farmacologia a la UAB i sotsdirector de la FICF en els darrers anys vuitanta, com a nou director. Jo continuaré formant part d’aquest gran projecte, el qual no hauria estat possible sense el compromís i
les aportacions de desenes de companys. No els puc anomenar, la llista seria inacabable. No sols per la feina que han fet, sinó
per l’oportunitat de conèixer gent amb qui ens sentim mútuament enriquits. Les idees i les il·lusions que generen es multipliquen quan són compartides. I així continuarà sent.
Joan-Ramon Laporte
Institut Català de Farmacologia
8
Suport institucional a la selecció de medicaments
Sovint la presa de decisions sobre la prescripció de medicaments
és complexa. La FICF dóna suport als metges i altres
professionals del sistema de salut mitjançant tasques
d’informació, formació continuada i recerca. A més, fa tasques
de selecció dels medicaments basada en criteris d’efectivitat,
inseguretat, conveniència i cost, en col·laboració amb els
organismes competents del CatSalut i de l’ICS.
Institut Català de la Salut – Comissió Farmacoterapèutica de l’ICS
La Comissió Farmacoterapèutica (CFT) de l’ICS es va constituir
l’abril de 2008. Els seus objectius són:
▪ Consensuar una guia farmacoterapèutica que inclogui els medicaments amb un perfil d’eficàcia, seguretat, comoditat i cost més favorables per a cada situació, en
cada àmbit assistencial.
▪ Contribuir a millorar la qualitat de la prescripció, sobre la base de criteris d’idoneïtat, efectivitat, seguretat i eficiència.
▪ Contribuir a millorar la formació continuada i a desenvolupar línies d’avaluació i de recerca aplicada en
matèria de terapèutica amb medicaments.
Professionals del Servei de Farmacologia Clínica i la FICF
participen activament en la CFT (Plenari i Comissió Permanent) i
en els Grups de la CFT, per a l’elaboració de la Guia
Farmacoterapèutica de l’ICS, la publicació del TerapICS (butlletí
de la CFT) i el seguiment del compliment dels estàndards de
qualitat de la prescripció en l’àmbit de l’Atenció Primària i els
hospitals de l’ICS.
9
Institut Català de la Salut - Àmbit de Terres de
l’Ebre
Suport tècnic i institucional al Comitè Farmacoterapèutic d’AP
La FICF participa en les activitats del Comitè Farmacoterapèutic
d’atenció primària. Aquest comitè dóna suport tècnic als metges
d’atenció primària i col·labora en el desplegament de les
polítiques de l’ICS en matèria de terapèutica amb medicaments a
l’Àmbit Terres de l’Ebre. S’hi desenvolupen tasques de difusió
d’informació, formació continuada i recerca. A més de fer cinc
nous mòduls del curs en format semipresencial d’actualització en
farmacologia amb una participació d’11 professionals, aquest any
s’ha fet un curs dirigit a metges residents en el qual podien
participar també metges no residents d'atenció primària i de
l'hospital. Hi van participar 50 professionals. També s’han fet
quatre Jornades Farmacoterapèutiques, en les quals han
participat metges de les diferents àrees bàsiques, amb l’objectiu
de difondre qüestions referents a la qualitat de la prescripció i
informacions sobre els nous fàrmacs i el seu lloc en terapèutica.
A més s’ha desenvolupat un curs “Sessions clíniques: Accions per
a una prescripció saludable”, que té per objectiu donar suport als
referents de farmàcia en la realització d’unes sessions clíniques
per als metges dels seus equips.
La FICF també participa en el Comitè Farmacoterapèutic de
l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. S’han fet reunions amb
grups de professionals dirigides a millorar l’eficiència dels
medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria (MHDA).
S’ha treballat en la subcomissió sobre el tractament de l’hepatitis
C. Durant aquest any s’ha elaborat un protocol de tractament i
s’han avaluat 183 pacients amb criteris per a iniciar un dels nous
tractaments.
10
Formació mèdica continuada i informació adreçada a atenció primària
Societat Catalana de Medicina Familiar i
Comunitària - Institut Català de la Salut
Jornades d’Actualització en Terapèutica de Catalunya, a Manresa, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona
Les Jornades són sessions de mitja jornada, de revisió de
novetats sobre qüestions d’actualitat en terapèutica i les seves
implicacions en la pràctica diària del metge de família. S’han fet
a Manresa (maig), Lleida (juny), Barcelona (juliol), Tarragona
(octubre), i Girona (octubre). Entre les cinc edicions hi han
participat 750 professionals.
Altres activitats formatives
A més de les Jornades, vam participar en l’activitat formativa de
la CAMFiC en el curs de Farmacologia Clínica en Atenció Primària
de 8 hores dirigit a metges que treballen a l’àmbit de primària.
També vam participar en el curs d’Actualització en terapèutica
farmacològica i pràctica clínica, dirigit a metges residents de
tercer any de Medicina Familiar i Comunitària, organitzat per
l’Àrea de Docència, Formació i Recerca de l’ICS de l’àmbit de
Barcelona Ciutat.
Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria
S’ha donat suport i assessorament al Comitè Editorial de la Guía
Terapéutica de Atención Primaria en l’actualització dels seus
continguts.
11
Espai d'aprenentatge virtual
La FICF segueix oferint formació en diferents àmbits mitjançant
el seu espai virtual d'aprenentatge, basat en la plataforma de
codi obert (Moodle), aulaterapeutica.net.
Fruit de la col·laboració amb l’Institut Català de la Salut, durant
el 2015 la FICF ha continuat desenvolupant i oferint formació
continuada a infermeres i metges d'atenció primària i d'hospital
sobre qüestions com la doble antiagregació, la malaltia
d'Alzheimer o la prevenció quaternària en l'ús dels medicaments.
Cursos per a Diplomats en Infermeria
S’han fet quatre cursos d’Actualització en farmacologia clínica,
sobre seguiment dels pacients amb diabetis, insuficiència
cardíaca, hipertensió arterial, asma i/o MPOC. Institut Català de
la Salut. Àmbit d'Atenció Primària de Barcelona Ciutat: SAP
Muntanya, SAP Litoral, SAP Esquerra de l’Eixample i SAP Dreta
de l’Eixample.
12
Servei de Farmacologia clínica de l’HU Vall d’Hebron
La FICF i el Servei de Farmacologia clínica de l’Hospital
Universitari Vall d’Hebron (HUVH) col·laboren estretament per
dur a terme les seves activitats (acord marc de 16 de juny de
1998, entre la FICF i l’ICS).
El Servei de Farmacologia clínica assessora a la direcció mèdica,
les comissions farmacoterapèutiques i altres òrgans de decisió
sobre qüestions de selecció de medicaments, recerca clínica,
mesures reguladores i qualitat assistencial relacionada amb la
terapèutica farmacològica.
Per a la Comissió Farmacoterapèutica de l’Hospital s’ha fet una
tasca d’avaluació i selecció d’onze medicaments per valorar la
seva inclusió a la Guia Farmacoterapèutica (GFT) de l’Hospital. A
més, s’han avaluat quatre protocols de tractament.
Hem participat en el grup de treball de la CFT CATSEU, en el qual
s’han avaluat 1.550 sol·licituds d’ús de medicaments en
situacions especials (ús compassiu, condicions no autoritzades
en fitxa tècnica, medicació estrangera, fàrmacs no inclosos a la
Guia de l’hospital o previstos per a situacions especials) per a
malalts hospitalitzats. L’experiència d’aquest grup ha motivat
que el Departament de Salut decidís constituir la Comissió
Assessora de Medicaments en Situacions Especials (CAMSE) per
al conjunt de CatSalut. Durant el 2015 s’han definit els
procediments de treball i s’han avaluat tres informes tècnics.
El setembre de 2015 es va constituir la Comissió de seguiment
de la Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria
(MHDA), de la qual el Servei de Farmacologia clínica forma part.
El seu objectiu és donar suport als clínics de l’hospital en la
gestió clínica de l’MHDA i a la Direcció Assistencial en la gestió
clínica i pressupostària de l’MHDA.
13
En les subcomissions de la CFT, s’ha participat en l’elaboració
d’un Protocol per al tractament del dolor agut postoperatori de
l’adult, un document sobre la determinació de concentracions
plasmàtiques d’antimicrobians, i en informes per a la inclusió de
nous antimicrobians i recomanacions sobre l’ús de nous
anticoagulants. També s’ha coordinat la Comissió d’Avaluació
de Guies i Protocols (CAGIP), que durant l’any han avaluat
vuit protocols assistencials a l’hospital a fi de revisar-ne el
contingut i d’homogeneïtzar-ne el format.
CEIC
S’han avaluat 351 nous protocols d’assaigs
clínics (93 com a CEIC de referència, 217
com a CEIC implicat i 41 com a CEIC
unicèntric), i 85 d’estudis de
postautorització (EPA). Un 88% dels
assaigs avaluats van ser multicèntrics.
S’han avaluat també gairebé 400 projectes d’investigació sense
medicaments i prop de 50 modificacions de protocols.
Suport institucional a la recerca clínica
Un membre del servei forma part de la Unitat de Suport a la
Investigació Clínica (USIC) de l’Institut de Recerca Vall
d’Hebron (VHIR). La USIC ha donat suport a la gestió per a la
sol·licitud de projectes concedits en convocatòries públiques de
recerca clínica. També ha assessorat a investigadors de l’Hospital
que han contactat per aspectes bioètics, metodològics,
reguladors, de planificació, gestió i organització, i d’anàlisi
estadística, així com en la coordinació de les activitats amb les
estructures involucrades en el desenvolupament d’assaigs clínics
i estudis postautorització. A més, el Servei ha participat en la
posada en marxa i coordinació de les activitats que es deriven de
la Plataforma de Unidades de Investigación Clínica y Ensayos
Clínicos (SCReN) finançada per l’Instituto de Salud Carlos III.
14
Espontànies 73% (207) Dones 57% (163)Edat mitjana 60 anys (0-97) Pediatria 6% (17)Greus 221 (78%) Letalitat 3% (8)
284
Notificades
142 (50%)
Ingressen
133 General
7 Materno-Infantil
2 Traumatologia
60 (21%)
Intrahospitalàries
48 General
10 Materno-Infantil
2 Traumatologia
72 (25%)
CCEE
65 General
7 Materno-Infantil
0 Traumatologia
10 (4%)
UCIES
7 General
2 Materno-Infantil
1 Traumatologia
Docència i formació d’especialistes
El Servei de Farmacologia clínica està acreditat per la Comissió
Nacional de l’especialitat per a la formació d’especialistes en
Farmacologia clínica. Fins ara s’hi han format 85 especialistes.
El novembre de 2014 es va iniciar la publicació d’un blog sobre la
residència en farmacologia clínica a l’HVH
https://farmacologiaclinicahuvh.wordpress.com/
Durant el 2015 es van publicar 17 nous posts, i fins ara hi ha
hagut 2.035 visites.
També s’ha dut a terme el IX Curs d’Introducció a la Selecció
i Prescripció Raonada de Medicaments per a Residents de
Primer Any. A més, professionals del Servei han participat en el
Master in Translational Biomedical Research (VHIR).
S’ha organitzat el 10è curs de formació continuada sobre
Actualització en Farmacologia Clínica, de 26 sessions,
activitat acreditada amb 2,9 crèdits pel Consell Català de
Formació Continuada de les Professions Sanitàries.
Farmacovigilància a l’Hospital
S’han identificat 284 notificacions de sospites de reaccions
adverses a medicaments a l’Hospital: 142 han estat motiu
d’ingrés, 60 s’han produït durant l’hospitalització, 72 s’han
identificat a consultes externes, i 10 van ocórrer als serveis
d’urgències.
15
0
100
200
300
400
500
Notificació espontània Diagnòstic d'ingrés
A la figura s’hi representa l’evolució del nombre de
casos en els darrers 10 anys: el 2015, 207 (73%)
van ser notificats per professionals de l’Hospital i 77
(27%) han estat identificats en el marc d’un
programa de seguiment dels diagnòstics d’ingrés.
S’han realitzat 15 sessions clíniques a diferents
serveis mèdics de l’Hospital per promoure i donar a
conèixer els resultats de la notificació d’efectes
adversos, a fi d’evitar les causes més freqüents de iatrogènia,
promoure una detecció eficient dels efectes adversos
desconeguts i aplicar mesures de minimització de riscos.
Tot seguit es descriuen les reaccions adverses més freqüents
durant l’any 2015:
Reacció adversa Fàrmacs/grups farmacològics n
Hemorràgies 32
Hemorràgia digestiva
AAS, acenocumarol, enoxaparina, nous anticoagulants orals, AINE
22
Hematoma muscular
AAS, enoxaparina, analgèsics, AINE 5
Hemoptisi AAS, acenocumarol, enoxaparina, prasugrel
3
Hemorràgia cerebral
AAS, acenocumarol 2
Hiponatrèmia i/o SIADH
IECA, ARAII, diürètics, antidepressius, antiepilèptics
29
Leucopènia, neutropènia, agranulocitosi
Metamizol, antiinfecciosos, immunosupressors
17
Hepatitis aguda Amoxicil·lina + àcid clavulànic, antituberculosos
15
IRA AINE, diürètics, IECA 11
Acidosi làctica Metformina 4
Diarrea Agonistes de GLP1 4
Rabdomiòlisi, miotoxicitat
Estatines 4
Xoc anafilàctic Metamizol 3
Parkinsonisme Antipsicòtics 3
16
Consultes terapèutiques
Per conveni amb l’Institut Català de la Salut
L’atenció de consultes sobre dubtes en terapèutica és una
aportació de la Farmacologia clínica al complex camp de
l'actualització de la informació mèdica i de la individualització
dels tractaments.
Des de 1984 atenem consultes formulades des de centres
hospitalaris i extrahospitalaris. Les consultes es responen
habitualment per escrit, amb una recomanació el més concreta
possible.
El 2015 n’hem rebut 955: 263 de l’HUVH, 210 d’altres hospitals,
342 d’atenció primària (incloent centres mèdics privats), i 140
d’altres orígens (oficines de farmàcia, universitats, institucions,
etc.). En 788 casos (83%) s’hi sol·licitava una recomanació sobre
actuació en un pacient concret i en un 14% (134) en relació
amb un problema terapèutic en una indicació determinada. En
el 3% restant (33) la consulta demanava informació factual
sobre fàrmacs.
D’altra banda, s’han registrat més de 170.000 accessos a les
consultes terapèutiques del web i, en concret, 160.200 a la
secció de “Preguntas y respuestas en farmacología clínica”
(també publicades a la revista Medicina Clínica).
17
Atenció primària
169 (42%)
Hospital 161 (40%)
Altres 70 (18%)
Consultes sobre embaràs
Consultes sobre embaràs
Per conveni amb la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Les consultes sobre tractaments farmacològics en dones
embarassades es plantegen des de tots els àmbits assistencials
de Catalunya, tant de la xarxa pública com de la privada. La FICF
atén consultes sobre exposició a fàrmacs i altres agents químics
o físics durant l’embaràs.
El 2015 hem atès 400 consultes. Un 40% (161) procedia
d’hospitals; d’aquestes, 94 es van originar a l’HUVH i 67 a altres
hospitals.
En la majoria dels casos se’ns ha sol·licitat opinió sobre la
situació plantejada, i en un 4% s’ha demanat només
documentació o bibliografia. Cal destacar que en 387 casos la
consulta feia referència a una pacient concreta, i només en
13 ocasions s’ha sol·licitat informació sobre un fàrmac o sobre
el tractament d’un problema durant l’embaràs.
Els fàrmacs actius sobre el sistema nerviós central (sobretot
analgèsics, antidepressius, benzodiazepines i antiepilèptics) i els
antiinfecciosos (sobretot antibiòtics i vacunes) han estat els
implicats amb més freqüència en les consultes. També hem
rebut nombroses preguntes sobre hormones
sexuals (estrògens i/o progestàgens), i sobre
l’efecte de l’exposició a radiacions ionitzants i
magnètiques, substancies d’abús i productes
químics diversos.
18
butlletí groc
Des que va deixar de ser el butlletí informatiu del programa de farmacovigilància de Catalunya, el Butlletí Groc tracta sobre diversos aspectes de l'ús de medicaments. A més, la secció e-butlletigroc notícies al web permet oferir un servei més dinàmic. Enguany hem publicat:
▪ Els riscos dels fàrmacs anticolinèrgics en la gent gran
Nombrosos fàrmacs tenen activitat anticolinèrgica, com
antihistamínics, antiespasmòdics urinaris o antidepressius
tricíclics. En la gent gran, cal revisar-ne periòdicament l’ús,
perquè poden precipitar o agreujar episodis de confusió i
augmentar el risc de demència.
▪ Riscos dels AINE en pacients que reben tractament antitrombòtic
L’ús concomitant d’un AINE incrementa el risc d’hemorràgia i
també el de trombosi. En aquest número revisem els efectes
perjudicials de prescriure AINE a pacients tractats amb
anticoagulants o antiagregants plaquetaris.
▪ Nous hipoglucemiants: sense notícies d’eficàcia i nous efectes adversos
Els hipoglucemiants que actuen sobre les incretines poden
produir obstrucció intestinal, i les gliptines també artràlgia
greu. Les gliflozines poden causar cetoacidosi i s’han associat
a fractures. L’ús creixent d’aquests nous hipoglucemiants ha
motivat la detecció de nous efectes adversos que s’afegeixen
a altres ja descrits.
▪ Eleccions generals, Consell d’Europa, salut pública i
indústria farmacèutica
El setembre passat l’Assemblea Parlamentària del Consell
d’Europa va aprovar una Resolució sobre salut pública i
indústria farmacèutica dirigida als governs nacionals. En
aquest número ens fem ressò de les mesures proposades a fi
d’acabar amb l’opacitat que rodeja les relacions entre
companyies farmacèutiques, sistemes de salut i els seus
professionals.
19
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
700.000
800.000
900.000
1.000.000
e-butlletigroc notícies
La secció de notícies a la web (e-butlletigroc notícies) es va
iniciar el 2005. L’any 2015 hem publicat 36 notícies (en català i
en castellà). En destaquem:
▪ Preu dels medicaments: quina lògica?
▪ Riscos dels AINE en pacients que han patit un infart.
▪ Medicaments que caldria evitar.
▪ Risc d’interacció greu entre el sofosbuvir i amiodarona.
▪ Cotrimoxazol juntament amb IECA, ARA II o espironolactona: risc d’hiperpotassèmia i mort sobtada.
▪ Leucoencefalopatia multifocal progressiva en pacients tractats amb dimetilfumarat.
▪ Riscos dels fàrmacs anti-TNF durant la gestació.
▪ Risc de cetoacidosi en pacients tractats amb gliflozines.
▪ El risc d’hipertensió pulmonar en el nounat després de l’ús matern d’ISRS és baix.
▪ Ingenol per a la queratosi actínica i risc de reaccions al·lèrgiques greus.
▪ Vacunació del catarro (tos ferina) durant la gestació.
▪ Crizotinib i risc d’insuficiència cardíaca.
e-butlletigroc notícies és consultat
de manera creixent. El 2014 hi va
haver 748.649 planes vistes i el 2015
se n’han registrat 873.998, un
increment de 16,75%.
20
SIETES
SIETES (Sistema de Información Esencial en Terapéutica y
Salud) és la principal base de dades que recull les novetats més
rellevants de l’any en farmacologia clínica, terapèutica, estudis
d’utilització de medicaments, farmacoepidemiologia i polítiques
farmacèutiques. Cada any incorpora els treballs originals, articles
editorials i notícies de més interès apareguts a 70 revistes
mèdiques, butlletins, repertoris bibliogràfics i agències
reguladores i altres organismes oficials, amb un breu resum en
castellà.
Conté gairebé 91.000 cites, recuperables amb un senzill sistema
de busca per paraules clau, publicació, autor, any, etc. És
d’accés lliure a la web de la FICF i a www.sietes.org.
Atès que cada cop hi ha més revistes que publiquen en format
d’accés lliure, SIETES incorpora els vincles als documents
complets.
En el 2015 s’han incorporat prop de 1.100 noves citacions a
SIETES, 943 (89%) de les quals amb un resum o comentari. Un
total de 187 van ser qualificades d’especial interès (dues o tres
estrelles).
La difusió de SIETES s’ha ampliat a través de twitter (@SIETES7,
amb prop de 2.900 seguidors) i a través d’e-butlletigroc notícies.
21
Pla d’informació i detecció de problemes de seguretat clínica
Per conveni amb el Departament de Salut i la Gerència d’Atenció Farmacèutica del Servei Català de la Salut
Tal com es descriu a la pàg. 16, a la FICF s’hi revisen de manera
sistemàtica les novetats sobre terapèutica, entre elles les
relatives a efectes indesitjats dels medicaments. Atesa la
contribució creixent dels medicaments a la morbimortalitat
general documentada en diversos estudis, cal crear mecanismes
per avaluar l’impacte potencial sobre la salut pública dels nous
senyals d’alerta produïts pels diversos sistemes internacionals de
farmacovigilància. El desenvolupament de la recepta electrònica i
les possibilitats d’explotació de dades que ha comportat, ha
constituït una oportunitat per explorar aquest impacte.
Un equip de la Gerència d’Atenció Farmacèutica i la FICF treballa
amb l’objectiu d’identificar problemes de seguretat de
determinats grups de fàrmacs que, bé per la seva gravetat o bé
per l’àmplia utilització dels possibles causants, poden tenir un
impacte significatiu sobre la salut pública i són susceptibles de
ser corregits.
Durant el 2015 s’han revisat diversos problemes de salut:
▪ Tractament antitrombòtic en pacients d’edat avançada i risc
d’hemorràgia.
▪ Riscos cardíacs associats a l’ús de metilfenidat, atomoxetina i
lisdexamfetamina en nens i joves amb TDAH.
▪ Riscos de fàrmacs que empitjoren la funció cognitiva en gent
gran: hipnosedants, anticolinèrgics i estatines.
▪ Riscos de l’ús d’antidepressius en gent gran
▪ Riscos de l’ús d’antipsicòtics en gent gran.
La utilització de bases de dades per a l’avaluació de l’assistència
sanitària, i en particular de l’ús de medicaments i altres
tecnologies, és ja un pilar de la farmacovigilància a escala global.
La FICF té la voluntat d’estimular la recerca en aquest àmbit, en
col·laboració amb els organismes públics que en són responsables.
22
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
visites
planes
La web de la FICF
La FICF ofereix nombrosos materials informatius, bases de dades
i publicacions d’accés lliure a la web, així com materials per a la
docència.
L’any 2015 hem rebut 869.763 visites, i s’han descarregat
2.257.096 pàgines. La web de la FICF és un lloc de referència
per trobar-hi informació independent, acuradament seleccionada,
avaluada i actualitzada, sobre medicaments i terapèutica.
Recordeu que a través de la web:
▪ podeu notificar sospites d’efectes adversos al sistema de farmacovigilància,
▪ podeu consultar sobre pacients complexos (consulta terapèutica),
▪ podeu consultar la base de dades SIETES,
▪ podeu accedir al servei de notícies i consultar altres bases de dades.
23
Recerca
Objectius
A la FICF, la investigació se centra en l’efectivitat dels
medicaments en la pràctica clínica habitual i els efectes
indesitjats derivats de la seva utilització. A tal fi, promovem el
treball i la participació en xarxes col·laboratives. La FICF:
És Centre Col·laborador de l’OMS per a la Recerca i la
Formació en Farmacoepidemiologia.
Forma part de la xarxa ENCePP (European Network of Centres
for Pharmacoepidemiology and Pharmacovigilance) de
l’Agència Europea de Medicaments (EMA).
Forma part del projecte PROTECT, coordinat per l’EMA, en el
qual participen 15 centres públics, 11 companyies
farmacèutiques, una associació de pacients i dues PIME.
És un Grup de Recerca consolidat reconegut per la Generalitat
de Catalunya (SGR 2014-2016).
És part de la Fundació Institut de Recerca Vall d’Hebron.
Forma part del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
La FICF forma part d’un consorci europeu liderat per la
Universitat d’Utrecht per fer recerca en farmacoepidemiologia
i estudis postautorització d’efectivitat de medicaments, per tal
de generar proves que donin suport a les decisions
reguladores de l’EMA. En aquest consorci la fundació IDIAP-
Jordi Gol hi figura com a associada a la FICF.
Novetats del 2015
▪ S’han publicat diversos articles sobre farmacovigilància i
farmacoepidemiologia, utilització de medicaments i
assaigs clínics. En destaquen quatre derivats del projecte
PROTECT, sobre dades de consum de medicaments
respiratoris i antibiòtics a Europa, així com una revisió de
les bases de dades europees de consum hospitalari de
medicaments.
24
▪ S’ha actualitzat l’inventari de bases de dades europees
de consum de medicaments, disponible al web del
PROTECT (http://www.imi-protect.eu).
▪ Amb el grup EuroDURG s’ha iniciat la redacció de les
Guies de Bona Pràctica per a la Realització i la Revisió
d’Estudis Internacionals d’Utilizació de Medicaments,
amb el suport de la Societat Internacional de
Farmacoepidemiologia.
▪ S’ha intensificat la col·laboració amb el grup europeu
PIPERSKA.
▪ S’han llegit i defensat vuit tesis doctorals dirigides per
doctors de la FICF.
▪ Els diferents projectes de recerca en què participa la
FICF han generat diverses publicacions en revistes amb
revisió per parells.
▪ S’ha obtingut finançament de l’Instituto de Salud Carlos
III de la convocatòria de la Acción Estratégica en Salud
2013-2015 per als següents projectes:
▪ “El uso de antidepresivos y su asociación con ictus,
frecuencia de hospitalizaciones y mortalidad en la población anciana”. Investigador principal: Luisa Ibáñez.
▪ “Riesgo de acidosis láctica asociado al uso de metformina en pacientes diabéticos tipo 2 con enfermedad renal crónica moderada-severa: estudio de casos y controles”. Liderat per la plataforma SCREEN i
en el qual participen dos investigadors de la FICF.
▪ “Evaluación de la efectividad de una intervención educativa en farmacéuticos comunitarios para mejorar la atención farmacéutica en gripe, catarro y otras infecciones de las vías respiratorias altas”. Liderat per Adolfo Figueiras i en el qual hi participa un investigador de la FICF.
25
Línies de recerca
Farmacovigilància i farmacoepidemiologia
▪ Notificació espontània d’efectes adversos de medicaments (Targeta groga)
Per conveni amb la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
La farmacovigilància basada en la notificació espontània
de sospites d’efectes adversos de medicaments permet
identificar i caracteritzar la patologia iatrogènica
desconeguda o mal coneguda (Vegeu Farmacovigilància
a la pàg. 28).
▪ Pharmacoepidemiological Research on Outcome of Therapeutics by a European ConsorTium (PROTECT) (IMI JU Project 115004)
L’objectiu principal d’aquest projecte ha estat
desenvolupar mètodes en farmacovigilància i
farmacoepidemiologia per tal d’optimitzar l’avaluació de
la relació benefici-risc dels medicaments autoritzats a
Europa. La FICF ha coliderat la Unitat de treball de
formació i comunicació, i a més inventaria, valida i
analitza dades de consum a països europeus.
Discràsies hemàtiques
Els investigadors de la FICF han col·laborat amb l’EuDAC
(European Drug-induced Agranulocytosis Consortium) liderat
pel Departamentde Ciències Mèdiques de la Universitat
d’Uppsala.
Reaccions adverses renals
▪ Incidència de la insuficiència renal aguda produïda per
fàrmacs en pacients hospitalitzats, factors de risc
associats, morbiditat, mortalitat i cost econòmic (2010-
12) (Finançament: AQuAS 374/09/08).
26
Projectes per a la millora de l’activitat assistencial
▪ Abordatge perioperatori dels pacients tractats amb
fàrmacs antitrombòtics: resultats clínics i econòmics
després de l’aplicació d’un protocol assistencial. En
col·laboració amb el Servei d’Anestesiologia i
d’Hematologia, i la Subcomissió de Malaltia
Tromboembòlica de l’HUVH. (Projectes concedits el 2011
en la convocatòria Recerca Independent del MSPSI).
▪ Estudi sobre la utilització inapropiada de medicaments en
pacients d’edat avançada hospitalitzats en serveis de
medicina interna de diferents hospitals espanyols
(Finançament: MSPSI).
27
Suport a la recerca
A més de les tasques de suport tècnic, l’Àrea d’Informàtica de la
FICF juntament amb el personal d’infermeria, ha desenvolupat
nous quaderns electrònics de recollida de dades per a estudis
clínics i epidemiològics.
Des de 2009 hem preparat quaderns per a diversos estudis
tant de l’àrea de recerca de la FICF (vegeu les pàgs. 23-26),
com per a projectes de recerca externs, un servei que la
FICF ofereix des de 2010.
A més, s’ha continuat donant suport als projectes en curs
iniciats en anys anteriors.
El valor d'aquests instruments és el producte de la col·laboració
estreta entre investigadors, metodòlegs, experts en
monitorització clínica i experts en informàtica, en el marc de la
cooperació entre la FICF i l'Institut de Recerca Vall d'Hebron.
Podeu trobar més informació a:
https://w3.icf.uab.es/nexus/html/ca
28
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
22.000
24.000
26.000
28.000
30.000
32.000
34.000
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
2.000
2.200
2.400
2.600
2.800
3.000
1983
1985
1987
1989
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
2007
2009
2011
2013
2015
tota
l acu
mu
lat
(n)
No
tifi
caci
on
s es
po
ntà
nie
s (n
)
any
Farmacovigilància – Targeta groga
La FICF, fundadora del Sistema Espanyol de Farmacovigilància
l’any 1983, du a terme l’execució del Programa de
Farmacovigilància a Catalunya i és el Centre de
Farmacovigilància de Catalunya.
La Targeta groga, o notificació espontània de sospites de
reaccions adverses a medicaments, ha detectat nombrosos
efectes indesitjats que eren desconeguts. A més ha donat lloc a
nombroses decisions i actuacions normatives tendents a millorar
la seguretat de l’ús de medicaments.
Des de 1983 hem rebut més de 47.000 notificacions de reaccions
adverses a medicaments, de les quals prop de 34.000 han estat
notificacions espontànies. Aquestes notificacions s’integren a la
base de dades del Sistema Espanyol de Farmacovigilància, que
n’ha reunit fins ara més de 251.000.
29
En el 2015 hem avaluat i inclòs a la base de dades 1.361
notificacions de sospites de reaccions adverses a medicaments,
de les quals 763 (56%) van ser d’origen hospitalari, 299 (22%)
procedien de l’atenció primària; de 299 (22%) se’n desconeix
l’origen. Un 81,4% dels casos van ser greus.
Les reaccions adverses notificades amb més freqüència van ser
patologia neurològica (11,3% del total), seguida de la
gastrointestinal (10,9%), general i reaccions en el lloc
d’administració (9,4%), cutània (8,3%), cardiovascular (7,1%),
infecciosa (6,7%), respiratòria (5,8%) i hematològica (5,7%).
Els grups terapèutics implicats amb més freqüència han estat els
antineoplàstics i immunomoduladors (24,1% del total), seguits
dels antiinfecciosos i vacunes (21,6%), psicofàrmacs (11,6%),
hematològics (10,7%), els fàrmacs actius sobre l’aparell
cardiovascular (8,6%), i els actius sobre l’aparell digestiu i el
metabolisme (5,8%). Els fàrmacs implicats amb més freqüència
han estat ribavirina (60 notificacions), sofosbuvir (49),
acenocumarol (36), rivaroxaban (35), simeprevir (33), àcid
acetilsalicílic (31), metformina (29), tacròlim (28), telaprevir
(25), omeprazol (21) i fingolimod (20).
30
En 360 exposicions (17,7%) els fàrmacs sospitosos eren de
recent comercialització (entre 2010 i 2015). En destaquen 43 a
sofosbuvir, 23 a simeprevir, 25 a telaprevir, 20 a fingolimod, 16
a aflibercept, 16 a apixaban, 15 a mirabegró, i 12 a denosumab.
Hem contribuït a l’elaboració del Butlletí de Farmacovigilància de
Catalunya, butlletí informatiu del Programa de Farmacovigilància a
Catalunya, del qual se n’han publicat cinc números:
▪ Risc de mort sobtada amb l’ús concomitant de
cotrimoxazol i alguns inhibidors del sistema renina-
angiotensina. Ziprasidona i risc de la síndrome de
DRESS. Què cal notificar. Comunicacions de riscos a
medicaments de l’AEMPS.
▪ Risc de bradicàrdia greu amb l’ús concomitant
d’amiodarona i els nous antivírics per a l’hepatitis C.
Altres informacions d’interès. Comunicacions de riscos a
medicaments de l’AEMPS.
▪ Disfuncions sexuals induïdes per fàrmacs. Comunicacions
de riscos a medicaments de l’AEMPS.
▪ Risc d’hipertensió arterial per mirabegró. Artràlgia greu
en pacients tractats amb gliptines. Risc de miopia i
glaucoma per zonisamida.
▪ Inhibidors de la bomba de protons i risc de lupus
eritematós cutani subagut. Canagliflozina i risc de
fractura. Donepezil i risc de rabdomiòlisi i de síndrome
neurolèptica maligna. Comunicacions de riscos a
medicaments notificades de l’AEMPS.
31
Docència
Les activitats de docència de pregrau i de postgrau que realitzen
professors de la FICF en el marc de la Universitat Autònoma de
Barcelona, es desenvolupen a la Unitat Docent de la Facultat de
Medicina a l’HU Vall d’Hebron. També s’imparteix l’assignatura
de Farmacologia Clínica al grau d’Infermeria.
Docència de pregrau
El setembre de 2012 es va començar a impartir l’assignatura de
farmacologia general al nou Grau de Medicina, un canvi que va
suposar el repte d’adequar els continguts i la modalitat docent
als nous requeriments. Durant el primer semestre del curs 2015-
16 es va impartir l’assignatura a la quarta promoció del Grau.
Durant el curs 2014-15, 123 alumnes van cursar l’assignatura de
Farmacologia de 3r curs (4 crèdits ECTS, 20 lliçons magistrals i
15 seminaris de casos clínics). L’assignatura de Farmacologia
clínica i Terapèutica de 5è curs (5,5 crèdits teòrics, 28 classes
teòriques i 11 seminaris va ser cursada per 87 alumnes.
Durant el curs 2014-15, 94 alumnes van cursar l’assignatura de
Farmacologia Clínica de 2on curs del Grau d’Infermeria (6
crèdits, 40 hores teòriques i 7 seminaris). Es va crear un recurs
addicional d’aprenentatge d’un banc de preguntes com a eina
d’estudi.
Projectes d'innovació docent
Tradicionalment la FICF ha procurat incorporar nous elements en
la docència per tal de millorar l'aprenentatge, tot adaptant-se a
les noves tendències en l'ensenyament.
En els darrers anys s'ha incorporat l'ús de les xarxes socials
(Facebook) com un element de suport a l'aprenentatge, tant en
l'assignatura de tercer curs com en la de cinquè.
32
Aprenentatge basat en projectes
Per donar resposta al nou grau de Medicina a cinquè, s'està
treballant en el redisseny de l'activitat docent, a partir
d'experiències prèvies amb l'Institut de Ciències de l'Educació de
la UAB, amb l'estratègia de l'aprenentatge basat en projectes.
L'objectiu és desenvolupar un treball de camp que es presenta
en una simulació de congrés mèdic. Els alumnes treballen en
grups reduïts durant tot el curs aspectes específics de la pràctica
clínica (ús, prescripció i seguretat dels medicaments) i altres de
transversals (desenvolupament d'un projecte de recerca clínica,
recollida de dades, elaboració i presentació d'una comunicació)
relacionats amb la recerca.
Docència de postgrau
Mestratge europeu en Farmacoepidemiologia i
Farmacovigilància (Eu2P)
La FICF ha participat en un consorci format per universitats,
empreses i agències reguladores de medicaments, finançat per la
Comissió Europea en el programa Innovative Medicines Initiative
(IMI-JU Call, Topic 18). El projecte és coordinat per la Universitat
de Bordeus 2 i la companyia Roche.
Després de l’aprovació com a Màster Oficial de la UAB, el
setembre de 2015 va començar la quarta edició oficial, amb 49
alumnes de 32 països, que cursen diversos mòduls de les dues
àrees que pertoquen a la FICF, sobre farmacologia clínica i sobre
medicaments i salut pública. Aquest programa docent ofereix
una titulació reconeguda oficialment als estats de la UE.
Altres màsters
Alguns professors de la Unitat Docent de l’HUVH van participar al
Màster Oficial de Farmacologia (MOF) del Departament de
Farmacologia, terapèutica i Toxicologia de l’UAB, que van cursar
21 alumnes.
Professores d’infermeria van participar al Mòdul 2 (Ús de
fàrmacs) del Màster en Cures Infermeres a l’Atenció Primària
(CADI), promogut per l’IL3, que comptava amb 237 alumnes.
33
També van participar al Mòdul 2 (Ús de fàrmacs) del Postgrau en
Infermeria en l’Atenció Primària (SNS), que va comptar amb 32
alumnes.
Vam participar en el Master in translational biomedical research
(VHIR). Legal and ethical issues of clinical research.
Tesis doctorals llegides i defensades
Durant l’any membres del Servei han llegit o han dirigit les
següents tesis doctorals:
▪ Risc d’hepatotoxicitat aguda greu associada a l’ús de medicaments. M Sabaté.
▪ Anàlisi de la utilització de medicaments en població pediàtrica i adulta. Utilització de medicaments en condicions no aprovades. I Danés.
▪ Insuficiencia renal aguda relacionada con fármacos en pacientes hospitalizados. ML Iavecchia.
▪ Consumo, promoción, percepción y uso de medicamentos biotecnológicos para el tratamiento del cáncer en México. Israel Rico Alba.
▪ Seguimiento i análisis de reacciones adversas a fármacos de reciente comercialización para el tratamiento de patología cardiovascular reportadas mediante notificación espontánea. M Tarapués.
▪ Análisis de la investigación independiente en ensayos clínicos con medicamentos en el Hospital Universitari Vall d’Hebron. I Fuentes.
▪ Notificación espontánea de reacciones adversas a medicamentos en el hospital: identificación de obstáculos y análisis de una intervención de mejora. G Cereza.
▪ Evolución del consumo de macrólidos y amoxicilina/clavulánico en varios países europeos 2007-2010. Evaluación de algunos factores relacionados con las
diferencias en su uso. A Mantilla.
Estades formatives
Durant el 2015 set estudiants de diferents països (Argentina,
Brasil, França i Espanya) han fet estades formatives a la FICF.
34
Cooperació al desenvolupament
Part de les activitats de la FICF i el Servei de Farmacologia
Clínica de l’HUVH com a Centre Col·laborador de l’OMS per a la
Recerca i la Formació en Farmacoepidemiologia consisteixen en
donar suport formatiu i metodològic a professionals d’altres
països, sobretot d’Amèrica Llatina.
Durant l’any 2015 s’han dut a terme activitats de consultoria,
formació i capacitació de professionals i de suport a autoritats
reguladores de medicaments.
Activitats de recerca, formació i capacitació
(farmacoepidemiologia, farmacovigilància i estudis d’utilització de medicaments):
▪ Projecte de formació virtual en farmacovigilància en la pràctica per als professionals del Núcleo de Farmacovigilância de l’Estat de São Paulo, finançat pel Centro de Vigilância Sanitária (São Paulo, BR), setembre 2014 – agost 2015.
▪ Anàlisi de l’ús d’antimicrobians a sis països (Botswana, Croàcia, Geòrgia, Ghana, Nicaragua i Perú) en el context del projecte Economic Cost of Antimicrobial Resistance (Banc
Mundial), novembre 2015 – juliol 2016.
Activitats de consultoria sobre polítiques de medicaments:
Assistència tècnica per a l’àrea temàtica de salut del PROGRAMA EUROSOCIAL II per tal de descriure les polítiques i estratègies prioritzades pel Ministeri de Salut de Colòmbia desenvolupades en tres països europeus i dos països d’Amèrica Llatina orientades a l’ús racional de
medicaments (EuroSocial, Comissió Europea), octubre-novembre de 2015.
35
Projecció nacional i internacional
Participació en reunions i congressos
▪ PROTECT Symposium (Londres, febrer), on L Ibáñez va presentar els resultats del projecte PROTECT a l’EMA.
▪ VI Jornada d’Innovació en Atenció Primària. Deixar de
fer per fer-ho millor. Prevenció quaternària (Barcelona, 12 de març), on J-R Laporte va participar a la taula rodona Com millorar la prescripció farmacològica?: Medicació inadequada, desprescripció... Ho fem, ho fem saber, cal?
▪ Jornades: Famílies del segle XXI (Barcelona, 21 i 22 d’abril), organitzades per CIIMU Institut de la Infància i Món
Urbà, on J-R Laporte va participar com a ponent a la taula rodona Nous models d’autoritat parental: vigilar i controlar versus educar.
▪ Sessió a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (Barcelona, 29 d’abril), on M Sabaté i L Ibáñez van presentar el projecte PROTECT.
▪ Diada 50 anys del Col·legi d’Infermeria Girona (Girona, 11 de maig), on J-R Laporte va participar en el debat sobre
Regulació i accés als fàrmacs.
▪ Curs “Trafiquem amb el cos humà? Reflexions des de la bioètica” (Barcelona, 14 de juliol), en el marc d’Els Juliols de la Universitat de Barcelona, on J-R Laporte va participar com a professor en la sessió Desenvolupament de medicaments. Qui hi pot participar, com i per què?
▪ XV Congreso Colombiano de Farmacología y terapéutica (Pereira, 14 d’agost), on A Figueras va presentar la conferència Un paso más en Farmacovigilancia. ¿Es posible
prevenir las RAM?
▪ XV Congreso Colombiano de Farmacología y Terapéutica (Pereira, 15 d’agost), on X Vidal va presentar la conferència Farmacoepidemiología.
▪ XV Congreso Colombiano de Farmacología y Terapéutica (Pereira, 16 d’agost), on X Vidal va presentar la conferència Proyecto de utilización de medicamentos en pacientes de edad avanzada en España (PUMEA).
▪ Foro de Buenas Prácticas en Atención Primaria (Toledo, 23 de setembre), organitzat pel Servicio de Salud de Castilla-La Mancha (SESCAM), on J-R Laporte va presentar la
36
Conferència Actualización en terapéutica en Atención Primaria: los fármacos que más prescribimos.
▪ ENCePP Plenary Meeting (Londres, 24 de novembre), on L Ibáñez i J-L Laporte van participar en la sessió Methods for measuring impact of pharmacovigilance activities.
▪ Simposio de Farmacovigilancia ILSI – UCIMED (San José de Costa Rica, 25 de novembre), on A Figueras va presentar la conferència Sensibilización en farmacovigilancia.
▪ Simposio de Farmacovigilancia ILSI – UCIMED (San José
de Costa Rica, 25 de novembre), on A Figueras va presentar
la conferència Farmacovigilancia preventiva.
37
Convenis de col·laboració
Durant el 2015 la FICF ha renovat diversos convenis de
col·laboració amb les següents institucions:
▪ Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
▪ Servei Català de la Salut
▪ Institut Català de la Salut
▪ Banc Mundial
▪ Fundació Institut de Recerca HU Vall d’Hebron
▪ Consorci Sanitari del Maresme
▪ Centro de Vigilância Sanitária de São Paulo
I ha mantingut altres convenis marc de col·laboració amb:
Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria
Universitat Autònoma de Barcelona
Médicos Sin Fronteras
Universitat Oberta de Catalunya
Instituto Nacional de Salud de Perú
Universidad Nacional del Nordeste (Corrientes, Rep. Argentina)
Instituto Nacional de Investigación de Enfermedades Infecciosas (Santo Domingo, República Dominicana)
Universidad de la República (Uruguai)
Universidade de Mogi Das Cruzes (São Paulo, Brasil)
Ministerio de Salud Pública de la República de Guatemala
38
Publicacions
Articles originals d’investigació
▪ Iavecchia L, Cereza G, Sabaté M, Vidal X, Ramos N, de la Torre J, Segarra A, Agustí A. Insuficiencia renal aguda relacionada con medicamentos en pacientes hospitalizados. Nefrologia 2015;35:523-32.
▪ Ferrer P, Sabaté M, Ballarín E, Fortuny J, Rottenkolber M, Schmiedl S, Laporte JR, Ibáñez L. Sales of macrolides, lincosamides, streptogramins,
and amoxicillin/clavulanate in the in- and outpatient setting in 10 European countries, 2007-2010. SpringerPlus 2015;4:612. http://www.springerplus.com/content/4/1/612
▪ Agustí A. The importance of reporting suspected adverse reactions caused by new drugs. Multiple
Sclerosis Journal 2015;21:1478-79.
▪ Rottenkolber M, Fischer R, Ibáñez L, Fortuny J, Reynolds R, Amelio J, Gerlach R, Tauscher M, Thürmann P, Hasford J, Schmield S. Prescribing of long-acting beta-2-agonists/inhaled corticosteroids
after the SMART trial. BMC Pulmonary Medicine 2015;15:55.
▪ Ingrasciotta Y, Sultana J, Giorgianni F, Fontana A, Santangelo A, Ugo Tari D, Santoro D, Arcoraci V, Perrotta M, Ibáñez L, Trifirò G. Association of individual non-steroidal anti-inflammatory drugs and chronic kidney disease: a population-based case control study. PLOS One 2015:1-14.
http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0122899
▪ Corrêa de Matos G, Figueras A. The inconveniences of polysemy in the database era − don’t call it “drug” unless you mean it. Pharmacoepidemiol Drug Safety
2015;24:673-75.
▪ Tarapues M, Cereza G, Figueras A. Dronedarone and renal impairment: evaluation of Spanish postmarketing reports and review of literature. Expert Opin Drug Saf 2015;14:6.
39
Altres publicacions
▪ Salat D, Aguilera C. Tratamiento actual de la diabetes
gestacional. Med Clín (Barc) 2015;145:269-72.
▪ Agustí A, Rodríguez D. Biosimilares: una realidad presente ¿un futuro prometedor? Med Clin (Barc) 2015;145:18-20.
▪ Llop R, Bosch M. El último año de farmacoterapéutica.
Actualización en Medicina de Familia 2015;11:420-28.
Comunicacions a congressos
▪ Vidal X, Agustí A, San José A, Barbé J, Torres OH, Formiga F, Fernández-Moyano A, García J, López-
Soto A, Ramírez-Duque N, and on behalf of Potentially Inappropriate Prescription in Older Patiens in Spain (PIPOPS) investigators’ project. Use of psychotropic drugs in older patients: prevalence and characteristics of patients. Clin Ther 2015;37 (suppl 8):e125-26.
▪ Fernández-Martínez M, Esterlich E, Vallano A, Danés I, Agustí A. Off-label uses of low-dose rituximab: a
systematic review of the literature. Clin Ther 2015;37 (suppl 8):e117-18.
▪ Figueroa P, García Doladé N, Cereza G. Drug induced pathological gambling. Clin Ther 2015;37(suppl 8):e113-14.
▪ Salat D, Aguilera C, Asensio C, Bosch M, Castañeda F, Danés I, Esterlich E, Llop R, Vallano A. Inquiries about biotechnological agents over a 15 year period: a descriptive study. Clin Ther 2015;37 (suppl 8):e89.
▪ Gómez A, Ferrer P, Sabaté M, Ballarín E, Moretti U, Andretta M, Coma A, Ibáñez L. Cultural determinants
of the differences of use of antidepressants in 5
European settings. Clin Ther 2015;37 (suppl 8):e76.
▪ Ferrer P, Sabaté M, Ballarín E, Rottenkolber M, Schmiedl S, Amelio J, De Abajo F, Ruigómez A, Gil M, Huerta C, Gardarsdottir H, Afonso A, Klungel O, De Groot M, Schlinger R, Reynolds R, Ibáñez L, and on
behalf of PROTECT Project Work package 2. Measuring drug use: differences between medical
40
records and healthcare utilisation databases. Clin Ther 2015;37 (suppl 8):e75.
▪ Ghiglione L, Peláez A, García Doladé N, Cereza G. Lichenoid reactions associated with tnf-α inhibitors identified through spontaneous reporting system. Clin Ther 2015;37(suppl 8):e49-50.
▪ Iavecchia ML, Safiya A, Bosch M, Sabaté M, Camps A, Biarnès A, Lalueza P, Pons V, Villar MM, Agustí A.
Perioperative management and outcomes of patients
treated with antithrombotics submitted to elective surgery. Clin Ther 2015 (suppl 8):e33.
▪ Gómez A, Fernández M, Iavecchia ML, Safiya A, Bosch M, Sabaté M, Castellà D, Lalueza P, Teixidor J, Agustí A. Characteristics and perioperative outcomes
of patients admitted for hip fracture: a comparison of those treated and not treated with antithrombotics. Clin Ther 2015;37 (suppl 8):e2.
www.icf.uab.cat
