Memòria de la Direcció Infermera 2015 - Althaia...Presentació La memòria de l’any 2015, com...
40
Memòria de la Direcció Infermera 2015
Transcript of Memòria de la Direcció Infermera 2015 - Althaia...Presentació La memòria de l’any 2015, com...
Memòria de la Direcció Infermera
2015
Índex
Pàg.
Presentació ................................................................................................................................................... 4
1. Organització .............................................................................................................................................. 5
1.1. Noves accions...................................................................................................................................5
2. Recursos humans...................................................................................................................................10
3. Assistencial, cures infermeria.................................................................................................................13
3.1. Gestió de cures................................................................................................................................13
3.1.1. Cursos de formació programa de cures infermeres “Gacela”...................................................13
3.1.2. Dades d’activitat infermera........................................................................................................13
3.1.3. Mesura del temps necessari per a la gestió de cures a les unitats d’hospitalització................16
3.2. Protocols..........................................................................................................................................19
3.3. Plans de cures.................................................................................................................................20
3.4. Fulls informatius i recomanacions....................................................................................................20
3.5. Guies tècniques................................................................................................................................21
4. Indicadors de qualitat de les cures infermeres ....................................................................................... 22
4.1 Dolor................................................................................................................................................22
4.2 UPP.................................................................................................................................................22
4.3 Flebititis...........................................................................................................................................24
4.4 Caigudes.........................................................................................................................................24
4.5 Contencions físiques......................................................................................................................26
4.6 Infecció d’orina en pacients sondats...............................................................................................26
4.7 Hemocultius.....................................................................................................................................27
4.8 Identificació......................................................................................................................................27
4.9 Cirurgia segura................................................................................................................................28
4.10 Higiene de les mans........................................................................................................................29
4.11 Cirurgia major ambulatoria..............................................................................................................30
4.12 Nucli de seguretat............................................................................................................................30
4.13 Seguretat a la UCI............................................................................................................................34
5. Formació continuada...............................................................................................................................35
6. Treballs científics.....................................................................................................................................36
7. Permisos individuals de formació (PIF) ................................................................................................ ...37
8. Docència..................................................................................................................................................38
Presentació
La memòria de l’any 2015, com cada any,
pretén donar a conèixer l’activitat, canvis
organitzatius i els objectius generals i
operatius portats a terme pels professionals
que formen part de la Direcció d’Infermeria.
Aquest any els objectius han estat enfocats
a l’assentament i estabilització dels equips
de treball a les noves Unitats i Serveis que
van entrar en funcionament a finals del 2014.
El principal repte per a aquest 2015 ha estat
el trasllat i la posada en funcionament del
nou Bloc Quirúrgic, la Unitat de Cirurgia
sense ingrés i adaptació al medi i la nova
Central d’Esterilització.
Tot i la gran complexitat d’aquest trasllat i
l’impacte que ha tingut en els equips de
treball s’ha complert amb l’activitat prevista
mantenint uns bons resultats en els
indicadors de qualitat i seguretat.
En aquesta memòria presentem també el
resultat de l’avaluació dels diferents
indicadors de les cures infermeres, que
permeten analitzar de forma clara les
accions pròpies de les infermeres de la
nostra institució, i quin és el seu impacte en
la salut de la població.
Cal destacar també la importància que s’ha
donat a la implementació, des del mes de
març, de l’avaluació de les competències
transversals que es fan als professionals de
nova incorporació per part de tots els
responsables de cada unitat o servei.
1.Organització
5
Noves accions
1.1 Bloc Quirúrgic:
El nou Bloc Quirúrgic va entrar en funcionament
el mes de gener. Aquest trasllat ha suposat la
unificació de tota l’activitat quirúrgica en un sol
bloc. Unes millores importants d’estructura i
d’equipaments per a tots els professionals, i
d’intimitat i confort per als nostres pacients i els
seus familiars.
A nivell organitzatiu de professionals:
S’ha modificat la distribució de les infermeres
d’anestèsia per poder donar suport als 9
quiròfans de cirurgia major, als 4 de CMA, a la
preanestèsia i a les 2 unitats de reanimació.
Quant a les instrumentistes s’han mantingut els
grups per especialitats.
S’ha incorporat la figura d’“auxiliar de transport”
imprescindible per a poder donar resposta a
l’entrega de materials entre esterilització i el Bloc
Quirúrgic.
Quant a activitat cal destacar: la instauració, el
mes d’abril, de l’activitat de cataractes a la tarda,
la realització, a partir de setembre, de 3 Pròtesis
Totals de Genoll (PTG) durant la programació del
matí en un mateix quiròfan i l’ampliació de
l’activitat dels quiròfans ambulants. Aquests
canvis han requerit revaluar circuits i fer formació
a diferents professionals.
1.2 Unitat de Cirurgia sense ingrés
La millora estructural d’aquesta Unitat: 14 lliteres
i 16 butaques d’adaptació al medi i la proximitat
amb els quiròfans han permès agilitzar els
circuits i donar una atenció més eficient a
l’activitat de cirurgia ambulatòria.
1.3 Central d’Esterilització
A causa que el dimensionat del magatzem de la
Central d’Esterilització ha resultat insuficient, ha
calgut crear dos magatzems estèrils dins del Bloc
Quirúrgic; un s’ha ubicat a la zona dels quiròfans
de Cirurgia Major i l’altre a CMA (bàsicament és
d’Oftalmologia).
Per poder tenir informació sobre quin és el lloc de
cada material, s’ha codificat tot el material des del
programa informàtic (Marvax®). Això permetrà
poder ubicar cada caixa o paquet quan es doni
sortida des del magatzem estèril d’esterilització.
1.4 Sociosanitari i Edifici Centre
Hospitalari (CH)
El fet de tenir ubicats els pacients de l’àmbit
Sociosanitari (Convalescència i Llarga Estada) a
l’edifici CH, juntament amb el trasllat, aquest
2015, de la Direcció cap a l’edifici SJD, s’ha fet
imprescindible reestructurar l’organització del CH
i de l’entorn al pacient gran pluripatològic
engegada l’any 2011. Per aquest motiu s’ha
implementat la figura de Responsable de l’edifici
CH i Coordinadora assistencial de l’àmbit
sociosanitari.
Les seves funcions van encaminades a vetllar i
traslladar a la Direcció propostes i/o a prendre
decisions oportunes en relació amb l’activitat i el
correcte funcionament de l’edifici, però també
proposar, dissenyar, aplicar i fer el seguiment
dels objectius assistencials de les unitats de
Convalescència i Llarga Estada
1.5 Clínica Sant Josep
S’ha finalitzat la remodelació de l’Àrea de
Reanimació i el “transfer” del Bloc Quirúrgic i
també s’ha incorporat el sistema de doble calaix,
tant als magatzems de farmàcia com de material
sanitari. Aquestes millores han requerit canvis de
circuits i protocols.
Quant a organització, destacar l’inici del checklist
quirúrgic durant el mes de desembre.
1.6 UCI-UCSI
La nova monitorització de la UCI-UCSI es va
posar en funcionament el mes de març de 2015,
però no s’ha aconseguit el traspàs automàtic de
variables clíniques directament a la història
clínica del pacient fins a finals d’aquest any, que
ha permès poder retirar definitivament els
registres en paper.
6
El dia 1 de gener es va iniciar un nou projecte
ENVIN: Resistència ZERO. Durant tot aquest
any, s’ha fet un control de tots els malalts que
ingressen a la UCI fent cultius a l’ingrés (nasal,
perianal i faringi o de secrecions, i també de
factors de risc, com són: sonda vesical, ferides,
nafres...) i un seguiment cada setmana per poder
detectar tots els malalts portadors de gèrmens
multiresistents.
Cal destacar el brot de pseudomona resistent
que va comportar la creació d’una subcomissió
vinculada a la comissió d’infeccions per anar
avaluant dia a dia totes les incidències i canvis.
Es van fer diferents actuacions i es va prendre
una mesura excepcional (previ cultiu de totes les
piques i aixetes de la UCI). Es van clausurar les
piques existents a les habitacions per ser un lloc
de reservori de la pseudomona.
El mes que hi va haver més aïllaments va ser el
mes de febrer coincidint amb la grip estacional.
Els mesos de gener, març i maig també van ser
força productius en aïllaments.
Gràfic incidència gèrmens multiresistents
Activitat complementària de la infermera de cures
intensives fora de l’àmbit de la unitat (aquesta
activitat/col·laboració l’han realitzada infermeres
d’UCI dins la seva jornada laboral).
1.7 Servei de Diagnòstic per la
Imatge (SDI)
El 2015 ha estat l’any de la consolidació del SDI
en relació a les dues fases de reestructuració que
estaven previstes.
A finals del 2014 es va inaugurar el passadís R2
(Fase II) amb la posada en funcionament de la
Ressonància Magnètica (RM), el segon TAC i la
Ysio nova, juntament amb els espais estructurals
corresponents, però ha estat aquest 2015 que
s’hi ha afegit l’àrea de mama amb la incorporació
del nou mamògraf digital directe i la sala
d’ecografia mamària.
La complexitat de les exploracions en RM ha
requerit una formació exhaustiva dels
professionals. Quant a activitat d’RM,
pràcticament s’han complert els objectius. La
demanda d’exploracions, però, ha crescut de
manera important des que es disposa de la
modalitat.
La figura de la infermera de radiologia ja està
plenament instaurada. Els resultats són molt
positius quant a seguretat i cures del pacient.
13
20
14
2
14
69
62
711
3
GenerFebrerMarçAbrilMaigjunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembre
Col.laboracions 2015
FGS (75h 5min)
ACR (19h 45 min)
SORTIDES PLANTA( 15h 55min)
Donació organs (11h 50 min)
TAC (4h 30 min)
Electrocateter (3h i 10 min)
Extracció de còrneas (2h i 45 min)
Netea tubs(1 hora)
7
També ha estat l’any de la consolidació de la
Consulta Infermera que cada vegada va ampliant
l’abast de la seva intervenció.
Quant a l’ecografia, vist els resultats de
disminució de les llistes d’espera i el bon nivell
tècnic assolit, es consolida la figura del tècnic
especialista en ecografia en el torn de matí.
Quant a l’Equip de Teràpia Intravenosa (ETI),
s’ha doblat l’activitat dels Catèters Centrals
d’Inserció Perifèrica (PICC) de l’any anterior,
però en els últims mesos, amb la incorporació de
la col·locació de línies mitges, les sol·licituds
d’aquestes s’han multiplicat. La tendència és que
es col·loquin línies mitges amb tècnica eco-
guiada en lloc de PICC sempre que sigui
possible, per tal de mantenir els resultats de
qualitat i eficiència desitjats.
També s’ha observat un augment dels dies de
duració dels catèters:
1.8 SEM
L’11 de novembre es va produir un canvi en
relació als recursos sanitaris d’emergències de la
nostra zona amb la incorporació de dues unitats
de nova creació (un VIR i una USVI) que tot i que
comparteixen territori tenen una dimensió
diferent a l’actual. Aquest fet ha representat un
canvi en l’organització de la nostra base. Tot i el
poc temps que porta en marxa ja s’estan
generant petites variacions en la gestió de les
alertes, la qualitat i el tipus de serveis.
Per altra banda s’ha canviat de vehicle i substituït
el material electromèdic per un de nou i millor,
d’última tecnologia, suport en la mobilització de
pacients, navegació, comunicació... Totes
aquestes millores revertiran en la seguretat de
professionals i pacients, també en una millora de
la qualitat en l’assistència.
1.9 Diàlisi
L’Any 2015 ha estat un any difícil de gestionar pel
servei d’hemodiàlisi del CH, donat que s’han
hagut d’adaptar a les noves característiques de
l’edifici, fent nous circuits per poder disposar del
suport dels serveis centrals ubicats a l’edifici
SJD, com laboratori, magatzem, radiologia i
també les ambulàncies interhospitalàries.
Les diàlisis dels pacients aguts d’urgències o
ingressats a l’edifici SJD, s’han fet quasi totes a
la UCI de SJD. La gestió del malalt ingressat agut
ha suposat un increment de les necessitats de
RH pel que fa a infermeria.
Pel que fa al servei de diàlisi de Berga no hi ha
hagut incidències a destacar. A Puigcerdà s’ha
seguit treballant per una major integració del
servei de diàlisi a l’Hospital de Cerdanya.
Cal destacar que el pòster de PUKONO
presentat a la 5a Jornada del Pla de Salut de
Catalunya, va quedar com a un dels 60 finalistes,
entre més de 1.250.
0 50 100 150 200 250 300 350
Reservorio
PICC
Midline
Seldinflex
jugular
Drum
Subclavia
102
0
0
323
161
56
227
57
98
0
324
162
30
186
190
26
332
139
18
173
INSERCIÓ DE CVC IMPLANTATS A ALTHAIA2013-15
2015 2014 2013
0 50 100 150 200 250
PICC
Seldinflex
jugular
Drum
Subclavia
93,87
10,77
10,14
9,75
13,33
229,09
9,2
11,6
9,1
12,6
DURACIÓ DELS CVC
2015 2014
8
1.10 Salut Mental
Arrel de detectar certes desviacions dins l’equip
assistencial de la unitat d’hospitalització i per tal
d’unificar criteris de definició i actuació es va
prioritzar fer una acció formativa
multidisciplinària, utilitzant la tècnica DAFO que
va permetre fer una detecció i anàlisi de la
situació actual i buscar propostes de millora per
a la cohesió de l’equip.
Del resultat de l’anàlisi s’estan treballant quatre
línies de millora i durant l’any 2016 s’ha prioritzat
la seguretat i l’organització de la unitat; es crearà
una Guia de Funcionament, que pretén ser un
document de caràcter general per unificar criteris
de definició i d’actuació dins la unitat
d’hospitalització.
1.11 Consultes Externes i
Hospitals de Dia
Aquest any 2015 s’han engegat nous projectes.
El mes de novembre es comença a treballar en
la posada en marxa del programa de detecció del
càncer colorectal (PDPCCR). La infermera Nadia
Ascon va guanyar per convocatòria la plaça de
gestora. Per altra banda, també s’ha hagut de
reorganitzar el servei d’endoscòpies per
l’increment d’activitat que ha suposat.
El mes d’abril es va iniciar el projecte Respirar a
Casa (RaC): col·laboració de la infermera Anna
Capsada, gestora de casos de respiratori
d’Althaia, amb la infermera d’Atenció Primària per
marcar el pla terapèutic en pacients d’EPOC. És
un projecte que s’ha plantejat a 2 anys vista,
aquest any han seguit 21 pacients.
Des de la consulta de la infermera de pre-
operatoris i amb consens amb anestèsia i
oftalmologia, s’inicien les consultes virtuals en
pacients tributaris a IQ de cataractes amb
anestèsia tòpica.
Resultats avaluats de maig a desembre 2015:
Pacients diagnosticats de cataracta
quirúrgica que entren consulta virtual/total
pacients amb diagnòstic de cataracta
quirúrgica: 899/1226= 73%
Pacients entrats a la consulta virtual i que són
rebutjats en la trucada telefònica/total de
pacients visitats en la consulta virtual:
47/899=5%
Les infermeres d’aparell locomotor de CCEE, han
incrementat la seva activitat, ja que durant aquest
any han ampliat les prioritzacions de consultes
d’aparell locomotor (reumatologia, rehabilitació i
traumatologia), donant resposta a totes les ABS
del Bages i a la reumatologia de les ABS de
l’Anoia.
Es prioritzen una mitja de 90 peticions al dia.
2014 2015
INFERMERES TRAUMA
PRIMERES 1.561 1.918
SUCCESSIVES 8.498 8.777 TOTAL 10.059 10.695
Hospital de dia d’oncologia: s’ha participat en el
disseny del nou hospital de dia i el pla
d’equipament. S’han fet canvis organitzatius
lligats a la implementació del nou programa
“Onco-Farm®”, resultant una gran millora en la
gestió de les agendes i en l’ordre de l’activitat de
les sessions de quimioteràpia.
1.12 Infermera d’hemovigilància
L’hemovigilància és el procediment que cal
realitzar per a la detecció, recollida i anàlisis de
la informació sobre els efectes adversos i
inesperats de la transfusió sanguínia.
Qui realitza els procediments transfusionals i
posttransfusionals són els professionals
infermers de cada unitat o servei que sol·licita la
transfusió.
Activitat 2014 2015
INFERMERES PREOPERATORI
UCE 7.145 8.131
UCE VIRTUAL 899
TOTAL 7.145 9.030
9
La infermera d’hemovigilància realitza els
controls de les transfusions i el seguiment de les
notificacions dels efectes adversos o incidències.
També participa en els procediments orientats a
l’ús òptim de la sang. La seva figura és una
estratègia de demostrada eficàcia per a la
seguretat del pacient i un dels reptes pendents a
nivell nacional, que algunes comunitats
autònomes ja han implantat (País Basc com a
pionera).
L’objectiu principal d’aquesta infermera és la
“seguretat i qualitat de les transfusions
sanguínies”. Per aconseguir-lo ha de tenir unes
funcions que podem resumir en:
Detecció activa de riscos i prevenció, sent referent del procés transfusional.
Participació en l’elaboració de procediments.
Formació als professionals.
Seguiment d’indicadors de seguretat.
Formar part del comitè d’hemoteràpia.
Participar en recerca.
1.13 Projecte de tallers a
cuidadors “Cuidar a casa”
Durant l’any 2015, l’equip d’infermeria de la
UMFA ha aconseguit integrar els tallers del
programa d’educació “Cuidar a casa”, dins
l’activitat habitual de la unitat. S’han format uns
383 cuidadors distribuïts pels diferents tallers:
higiene del malalt enllitat, manca de mobilitat, val
més prevenir (caigudes) i disfàgia.
El perfil del cuidador principal és: dona de 51,9
anys (el 81% tenen més de 50 anys i el 15%
tenen més de 80 anys).
El 17% dels participants han assistit a 2 o més
tallers tot i no tenir el familiar ingressat.
El 100% dels participants consideren que els
serà útil en la cura de seu familiar a casa.
10
2. Recursos Humans
Venim d’uns anys amb mesures de contenció
econòmica i tot i que no sembla pas superat,
aquest any s’assoleix una estabilitat i certa
millora laboral causa a la signatura, el mes de
maig, del primer conveni de la SISCAT. Tot el
personal recupera, amb efectes el dia 1 de maig
de 2015, les taules salarials del VII Conveni de la
XHUP.
Tret d’algun cas molt puntual, pràcticament tenim
el 100% de professionals que tenen contracte de
jornada complerta amb plaça estructurada al
100%.
Durant aquest any s’han pogut ampliar i
estructurar jornades (anualment) a 12 infermeres
i 8 auxiliars, afavorint el personal de jornada
parcial que ha vist augmentada la seva jornada
d’un 43,2% a coeficients més alts.
Pel que fa a les convocatòries internes, és
significatiu l’augment que hi ha hagut respecte a
l’any 2014. Hem passat de 34 a 41. L’augment de
les convocatòries pot justificar-se per algunes de
les compactacions de les prejubilacions fetes
l’any anterior que, malgrat contractualment estan
vinculades a l’empresa en un 25% de la seva
jornada, ja han complert les hores de treball.
S’han implementat les avaluacions a les noves
incorporacions: és imprescindible que tinguin una
bona valoració de les competències
professionals per part de la seva cap d’unitat per
formar part de la borsa de treball. Això s’ha anat
instaurant de forma progressiva i en aquests
moments ja està integrat dins la metodologia de
selecció.
Una altra situació regularitzada han estat els
canvis de categoria. Des de 2009 hi havia
personal contractat a l’empresa que anaven fent
canvis de forma discontínua de categoria
professional en funció de les necessitats de
cobertura. Durant el 2015 s’ha regularitzat
definitivament aquesta situació a tot el personal
afectat.
2.1 Comandaments 2.1.1 Hospitalització
El mes gener es va incorporar la Sra. Laura
Pintado com a cap d’unitat d’Hospitalització de
Medicina Interna (U8) i especialitats mèdiques
(UA3) i també de la U9 en període de PIUC.
La U1 i U2 (Fràgil i UGA) passa a ser gestionada
per la Sra. Maria Josep Navarro que també és la
Cap d’Unitat de l’ UHaD.
A partir del mes de novembre la Sra. Alba
Comellas és nomenada responsable de l’edifici
CH i coordinadora assistencial de l’àmbit
sociosanitari.
2.1.2 Coordinadora SDI Arrel de la jubilació de Josep Ribalta, guanya la
convocatòria de coordinadora la Sra. Sandra
Pozo.
2.1.3 Coordinadora CSJ En quedar vacant la plaça de coordinadora del Bloc Quirúrgic de la CSJ, es va decidir, en consens amb els responsables assistencials de la Clínica, que qui passaria a coordinar el Bloc Quirúrgic seria la Sra. Àngels Serra fins aleshores cap d’unitat d’Hospitalització i urgències de la CSJ. La vacant que deixa la Sra. Àngels Serra,
s’ocupa amb una coordinadora, la Sra. Pilar
Mingo, que fins aleshores era la coordinadora de
tarda de l’edifici HSJD.
2.1.4 Coordinadora tarda HSJD
La convocatòria de coordinadora de tarda de
l’edifici HSJD la guanya la Rosa Mª Perez
Jimenez.
2.1.5 Cap d’unitat i coordinadora d’urgències
La Sra. Eva Riera assumeix la responsabilitat de
cap d’unitat d’Urgències, a causa de la baixa
voluntària del Sr. Santi Garcia. La plaça de
coordinadora d’Urgències la guanya per
convocatòria la Sra. Sara Bernades.
11
2.2 Jubilacions
DI Aux TER
Totals 6 4
Parcials 6 7 1
2.3 Convocatòries
DI Aux Coordi
nadora
TER Portall
Internes 7 11 3 4 1
De
relleu
4 6 2
2.4 Noves incorporacions
(contractes temporals)
DI Aux Portall. Cuidadores
2015 19 32 8 4
2.5 Canvis de categoria
D’auxiliars a
infermeres
De TER a
infermeres
2015 10 3
12
2.6 Sistema d’incentivació professional
L’any 2013 es van suspendre els efectes econòmics de les carreres fins a l’abril de 2014, per tant el 2014 es van avaluar totes les sol·licituds dels anys 2013 i 2014, és per això que en el gràfic no consta cap dada del 2013.
106
12
10
6
6
13
0
23
33
101
11
9
5
6
13
0
22
31
192
39
26
12
6
1
28
0
32
22
34
24
10
6
0
24
0
29
21
148
13
0
1
1
8
0
0
0
8
0 50 100 150 200 250
20
07
20
08
200
92
01
02
01
12
01
22
01
320
1420
15TO
TAL…
Evolució sistema d'incentivació professional
Nivell B presentat
Nivell B assolit
Nivell C presentat
Nivell C assolit2
Nivell D presentat
Nivell D assolit
13
3. Assistencial. Cures infermeres 3.1 Gestió de cures 3.1.1 Cursos de formació programa de cures infermeres “Gacela” Durant l’any 2015 van rebre formació en Gacela
els professionals de nova incorporació. En total
es van realitzar 4 cursos: 2 per a infermeres (de
8 hores de durada) i 2 per a auxiliars (3 hores de
duració)
Nº Infermeres
Nº Auxiliars
Juliol’15 13 9
Des’15 9 9
3.1.2 Dades d’activitat infermera L’explotació de dades del programa Gacela ens
permet definir diferents aspectes de l’activitat
infermera, els resultats del 2015 són:
Edat mitjana dels pacients ingressats a
hospitalització (no inclou Pediatria ni Obstetrícia)
Grau de dependència: Escala de Barthel (no es
mesura a Pediatria, Obstetrícia, SM, CIR i UCI)
L’escala de Barthel mesura la capacitat d’una
persona de realitzar de forma dependent o
independent 10 activitats bàsiques de la vida
diària, com són: menjar, banyar-se, vestir-se,
arreglar-se, deposició, micció, anar al lavabo,
transferència silló/llit, deambulacio i escales. La
puntuació varia de 0-100, sent la màxima
independència:100 i la màxima dependència:0.
L’índex global de dependència dels pacients
aguts és de 65,3 i a sociosanitari (SS) de 48,8.
Percentatge de pacients amb risc de
desenvolupar una úlcera per pressió (escala de
Norton)
L’escala de Norton és un test de 5 ítems (estat
físic general, estat mental, nivell d’activitat, la
mobilitat i la incontinència). El rang total de
l’escala és de 5-20. Un Norton més baix de 15
ens indica que el pacient és de risc i han
d’adoptar-se mitjans preventius
86,5
84,3
78,6
78,6
78,4
73,2
70,3
67,8
65,6
64,6
64,5
61,3
55,5
48,3
UMFA
UGA
UF3
ULLE
Convalescència
UHaD
MI (UA3)
UCI
COT (UA4)
CE/DIG/VAS (UA2)
CIR (UA1)
MI (U8)
CSJ
S. Mental
37,5
37,8
45,4
54,3
57,2
69,4
71,3
75
78,1
0 20 40 60 80 100
U. Fràgil (U2)
ULLE (SS)
UF3 (U5)
Convalescència (SS)
UGA (U1)
COT (UA4)
UCEM (U7)
MI (U8)
CAR/ONC/NEU/PNE
100%
77,20%
76,90%
61,50%
25%
20%
12%
10%
10%
10%
8,80%
8,80%
UF3
UMFA
UCI
ULLE
UGA
Convalescència
CAR/ONC/PNE/NEU…
MI (U8)
CE/DIG/VAS (UA2)
CSJ
COT UA4
CIR (UA1)
14
El 97,4% (77/79) dels pacients estudiats en risc
de desenvolupar UPP tenien inserit en el pla de
cures el diagnòstic de risc de deteriorament de la
integritat cutània (2014: 100%)
Percentatge de pacients amb risc de caigudes: L’objectiu de l’avaluació de risc és detectar
aquells pacients que tenen més probabilitat de
patir una caiguda.
Els factors de risc que més prediuen la
probabilitat d’una caiguda són: història de
caigudes, estat cognitiu alterat, presència de
malaltia o mobilitat alterada, problemes de
continència i medicació de risc.
Per determinar un pacient de risc cal tenir 2
factors presents o bé només 1 si aquest és la
història de caigudes.
En el 89,7% (158/176) dels pacients estudiats
que tenen factors de risc es treballa el diagnòstic
de risc de caigudes (2014: 88,1%)
Diagnòstics infermers:
El 94,6% dels pacients ingressats a
hospitalització tenen posat com a mínim un
diagnòstic infermer (el 60% a l’any 2014). Els
diagnòstics infermers més freqüents són:
A Salut Mental el 100% dels pacients tenen
com a mínim un diagnòstic infermer. Els
diagnòstics infermers més freqüents a Salut
Mental:
100
92,3
88
86,3
82,3
80
53
40
36,6
29,4
30
20
7,7
UF3
ULLE
Convalescència
UMFA
COT UA4
UGA
MI (U3)
MI (U8)
CE/DIG/VAS (UA2)
CIR (UA1)
CSJ
UHaD
SALUT MENTAL
21%
20%
6,60%
5%
2%
1,30%
1,00%
0,93%
0,90%
0,75%
0,48%
0,35%
0,30%
Risc de caiguda
Risc det. integritat cutània
Risc de restrenyiment
Temor
Deterior. Mobilitat física
Risc d'aspiració
Restrenyiment
Deteriorament de la…
Coneixements
Alletament eficaç
Neteja ineficaç vies aèries
Deteriorament mucosa oral
Cansament del rol del…
Diagnòstics infermers Hospitalització 2015
24,80%
22,90%
22,00%
20,70%
18,20%
17,20%
9,80%
6,30%
5,30%
2,60%
2,00%
1%
Trastorn identitat…
Coneixements (al…
Risc de violència…
Afrontament…
Insomni
Ansietat
Incompliment del…
Risc de caigudes
Risc de violència…
Risc de…
Restrenyiment
Desequilibri…
Diagnòstics infermers SalutMental 2015
15
PREALT o preparació per a l’alta dels pacients
que requeriran suport domiciliari per part dels
equips d’Atenció Primària.
Des del pla de Salut 2011-2015 s’incideix de
forma ferma en les transferències dels pacients a
la comunitat i es recomana la planificació de l’alta
des del primer dia, en base a la situació funcional
previsible i social existent.
El total de PREALT realitzats l’any 2015 han estat
de 1574 (aguts: 1348, sociosanitari: 226)
Informe d’alta infermer
Al 97,9% dels pacients ingressats (ingrés >2
dies) se’ls va realitzar l’informe d’alta infermer
(any 2014 va ser del 95,6%).
Interconsultes infermeres
A partir de l’any 2013 es van posar en
funcionament les interconsultes infermeres,
treball social i nutrició a través de l’ETM.
Amb aquestes interconsultes les infermeres
poden sol·licitar una consulta a les infermeres
gestores i/o expertes en diferents temes i també
a nutrició i treball social.
Les infermeres educadores, gestores, dietistes i
nutricionistes han realitzat 2.356 interconsultes
sol·licitades per infermeres, mentre que l’any
passat se’n van fer 2.090.
Aquest any s’han incorporat dues noves
interconsultes:
1. Sol·licitud d’inserció de catèter central
d’inserció perifèrica (PICC). Consulta atesa
per infermeres de radiologia i hospital de dia
d’oncologia.
2. Infermera educadora anticoagulants orals.
Aquesta interconsulta s’ha iniciat l’1 de
novembre de 2015.
CONSULTOR/S Nº INTERCONSULTES
2013 2014 2015
Infermeres educadores diabetis (2)
369 437 500
Infermera gestora cardiologia
15 29 34
Infermeres gestores pneumologia (2)
290 349 363
Infermera gestora vascular
138 182 222
Infermera ostomies 96 113 116
Infermera UPP 71 83 101
Servei de dietètica i nutrició
679 914 879
Inserció de PICC - - 130
Infermera educadora anticoagulants
- - 11
TOTAL 1658 2090 2356
Les infermeres d’hospitalització també es fan
responsables de l’atenció al tabaquisme en el
pacient ingressat a Althaia, programa que
segueix les directrius del protocol multicèntric
realitzat per la Xarxa Catalana d’Hospitals sense
fum (XCHSF) “Protocol d’intervenció infermera en
consell mínim per la cessació tabàquica a l’àmbit
hospitalari”.
Quan una infermera detecta un pacient fumador
ingressat a Althaia, que manifesta una alta
dependència al tabac i es preveu que presentarà
simptomatologia d’abstinència important o que
desitja aprofitar l’ingrés per iniciar una
deshabituació del tabac, fa una interconsulta a
unes infermeres expertes en tabaquisme que
inicien una intervenció de 2n nivell que inclou la
pauta de continuïtat, derivació i recomanacions.
0 500 1000 1500 2000
Nº inf. PREALT
361742
14221252
1574
2015 2014 2013 2012 2011
16
Nº INTERVENCIONS 2N NIVELL
2014 2015
Pacients a qui s’ha fet seguiment
66 97
RESULTATS INTERVENCIONS 2N NIVELL
2014 2015
Pacients que deixen de fumar
16 16
No localitzats 11 17
Tornen a fumar 39 64
3.1.3 Mesura del temps necessari per a
la gestió de cures a les unitats
d’hospitalització
Entre febrer i març de 2015, 6 mesos després de
la posada en funcionament de les noves unitats
(A3, A4) i de la reestructuració d’algunes de les
unitats antigues (U5, U8), es va tornar a realitzar
l’estudi de mesura del temps necessari per la
gestió de cures i així poder verificar que la
quantitat de personal que es va establir en
aquestes unitats va ser l’idoni.
Aquestes hores de cures les dividim en:
Les cures tècniques i de comunicació que
són realitzades principalment per les
infermeres i inclouen tractaments i mètodes
diagnòstics, educació per la salut, informació
al pacient + comunicacions verbals i escrites.
Les cures bàsiques que són realitzades
principalment per l’auxiliar i que inclouen les
activitats de mobilització, eliminació,
alimentació i higiene.
Hores de cures en 24 hores UA4 (U. General de
COT)
UA4: 38 llits
La unitat de COT general realitza un total de
108,6 hores de cures al dia.
Hores de cures tècniques i de comunicació per cada pacient/24hores: 1,43 h
Torns Hores necessàries
Infermera
Hores disponibles Infermera
Presències DI
Matí 26,22 28,20 4
Tarda 14,82 21,15 3
Nit 13,3 20,66 2
Total 54,34 70,01 9
Hores de cures bàsiques per cada
pacient/24hores: 1,27 h
Torns Hores necessàries
Auxiliars
Hores disponibles
Auxiliars
Presències Auxiliars
Matí 28,6 31,15 3 de 7 hores 2 de 5 hores
Tarda 16,06 21,15 3
Nit 9,6 20,66 2
Total 54,26 72,96 8 + 15h
Incloses les 2 hores per torn; dedicades a tenir cura de l’entorn del pacient i del material/instrumental sanitari utilitzat
en la unitat
Després de l’estudi, en aquesta unitat es
proposa reduir una auxiliar de 5h en torn de
matí
50%50%
Hores de cures requerides
Cures tecniques i de comunicació: 54,34h
Cures basiques: 54,26h
17
Hores de cures en 24 hores UF3 (U. Fx de fèmur)
UF3: 11 llits
La unitat d’UF3 realitza un total de 47,4 hores de
cures al dia.
Hores de cures tècniques i de comunicació per cada pacient/24hores: 1,63 h
Torns Hores necessàries
Infermera
Hores disponibles Infermera
Presències DI
Matí 7,48 7,05 1
Tarda 5,83 7,05 1
Nit 4,62 10,33 1
Total 17,93 24,43 3
Hores de cures bàsiques per cada
pacient/24hores: 2,41 h
Torns Hores necessàries
Auxiliars
Hores disponibles
Auxiliars
Presències Auxiliars
Matí 13,65 12,05 1 de 7,05 1 de 5 hores
Tarda 8,15 7,05 1
Nit 7,71 10,33 1
Total 29,51 29,43 3 + 5h
Incloses 1 hora per torn; dedicades a tenir cura de l’entorn del pacient i del material/instrumental sanitari utilitzat en la
unitat
Hores de cures en 24 hores (U. Mèdica)
La unitat mèdica general (U8) realitza un total de
63,6 hores de cures al dia.
U8 20 llits
Hores de cures tècniques i de comunicació per
cada pacient/24hores: 1,73 h
Torns Hores necessàries
Infermera
Hores disponibles Infermera
Presències DI
Matí 13,2 14.10 2
Tarda 11,4 14,10 2
Nit 10 10,33 1
Total 34,6 38,53 5
Hores de cures bàsiques per cada
pacient/24hores: 1,3 h
Torns Hores necessàries
Auxiliars
Hores disponibles
Auxiliars
Presències Auxiliars
Matí 13,8 17,10 2 + 3h
Tarda 8,4 14,10 2
Nit 6,8 10,33 1
Total 29 h 38,53 5 + 3h
Incloses 1 hora per torn; dedicades a tenir cura de l’entorn del pacient i del material/instrumental sanitari utilitzat en la
unitat
54%46%
Hores de cures requerides
Cures tecniques i de comunicació: 34,6h
Cures basiques: 29h
18
Hores de cures en 24 hores (U. d’especialitats
mèdiques)
La unitat d’especialitats mèdiques (UA3) realitza
un total de 119,55 hores de cures al dia.
UA3 38 llits
Hores de cures tècniques i de comunicació per
cada pacient/24hores: 1,56 h
Torns Hores necessàries
Infermera
Hores disponibles Infermera
Presències DI
Matí 24,37 28,20 4
Tarda 20 21,15 3
Nit 14,91 20,66 2
Total 59,28 70,01 9
Hores de cures bàsiques per cada
pacient/24hores: 1,42 h
Torns Hores necessàries
Auxiliars
Hores disponibles
Auxiliars
Presències Auxiliars
Matí 26,89 + 2h 24,15 3 + 3h
Tarda 15,97+ 2h 21,15 3
Nit 11,41+ 2h 14,33 1 + 4h
Total 60,27 56,63 8
Incloses 2 hores per torn; dedicades a tenir cura de l’entorn del pacient i del material/instrumental sanitari
utilitzat en la unitat
Hores de cures en 24 hores (U. De Cirurgia)
La unitat de cirurgia i urologia (UA1) realitza un
total de 148.23 hores de cures al dia.
UA1 38 llits
Hores de cures tècniques i de comunicació per
cada pacient/24hores: 2,04 h
Torns Hores necessàries
Infermera
Hores disponibles Infermera
Presències DI
Matí 33,45 28,2 4
Tarda 26,38 28,2 4
Nit 17,79 24,66 2+4h
Total 77,62 81 9
Hores de cures bàsiques per cada
pacient/24hores: 1,7 h
Torns Hores necessàries
Auxiliars
Hores disponibles
Auxiliars
Presències Auxiliars
Matí 31,17 25,15 4
Tarda 22,26 18 2 +4h
Nit 11,17 20,66 2
Total 64,6 63,81 7 + 10h
Inclouen les 2 hores per torn; dedicades a activitats administratives i de manteniment a la unitat
Després d’aquest estudi es decideix que s’augmenten 3 hores al torn de matí d’auxiliar (2015) i el torn de tarda s’augmentarà de 18 a 21h (2016)
50%50%
Hores de cures requerides
Cures tecniques i de comunicació: 59,28h
Cures basiques: 60,27h
52%48%
Hores de cures requerides
Cures tecniques i de comunicació: 77,62h
Cures basiques: 64,6h
19
Hores de cures en 24 hores (UCEQ, VAS, DIG)
La unitat d’UCEQ, VAS i DIG (UA2) realitza un
total de 111,32 hores de cures al dia.
UA2 38 llits
Hores de cures tècniques i de comunicació per
cada pacient/24hores: 1,56 h
Torns Hores necessàries
Infermera 2015
Hores disponibles Infermera
2015
Presències DI
Maíi 27,32 28,2 4
Tarda 18,1 21,15 3
Nit 13,94 20,66 2
Total 59,36 70 9
Hores de cures bàsiques per cada
pacient/24hores: 1,36 h
Torns Hores necessàries
Auxiliars 2015
Hores disponibles
Auxiliars
Presències Auxiliars
Matí 25,34 24,15 3 +3h
Tarda 15,24 17 2 +3h
Nit 11,38 14,33 1 + 4h
Total 51,96 55,48 6 + 10h
Inclouen les 2 hores per torn; dedicades a activitats administratives i de manteniment a la unitat
Després d’aquest estudi es decideix que els
divendres a la nit i durant tot el cap de
setmana es redueixen les auxiliars de jornada
parcial
3.2 Protocols
Durant l’any 2015 la comissió de protocols ha
coordinat l’actualització amb els autors de 44
protocols (P) i 3 plans d’educació (PE), i queden
pendents 11 protocols que tenien la data de
revisió prevista per aquest any.
La comissió també ha coordinat i consensuat
l’elaboració de 7 nous protocols i ha donat suport
als autors per a la preparació, la difusió, la
implantació i l’avaluació posterior del document.
53%47%
Hores de cures requerides
Cures tecniques i de comunicació: 59,36h
Cures basiques: 51,96h
0
10
20
30
40
50
60
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
18
31
25
36
56
4944
13
59
26
11
51 0
P.Revisats P.Pendents Eliminats
0
1
2
3
4
5
2014 2015
5
3
2
00 0
PE.Revisats PE.Pendents PE.Eliminats
20
Un cop la comissió ha aprovat els protocols,
procediments i plans educacionals, tots han estat
publicats o substituïts a la intranet en l’apartat de
protocols i procediments d’infermeria.
Cures i protecció de la pell
Cura de ferides amb proteasa activa
(Cikagel) per desbridament enzimàtic.
Circuit de derivació al servei de
teleúlceres des dels centres d'atenció
primària.
Obstetrícia i ginecologia
Protocol hemorràgia obstètrica
Actuació d’infermeria en el puerperi
immediat en el part i la cesària.
Neteja, desinfecció i esterilització
Neteja i desinfecció d'alt nivell del
material clínic
Sociosanitari i residència assistida
Preparació i administració v.o. a CDF
Neteja i bugaderia
Bugaderia Althaia
3.3 Plans de cures
Seguint amb la dinàmica d’anys anteriors i amb
la mateixa metodologia de treball, conjuntament
amb els professionals d’infermeria, s’han
elaborat plans de cures estandarditzats que
s’han introduït directament a l’aplicació Gacela.
En total el 2015 en tenim 168.
S’han realitzat 3 plans de cures estàndards nous:
Reconstrucció de la Ileostomia
Reconstrucció del Hartman
Col·locació d'una nefrostomia
Aquests plans de cures serveixen de guia a la
infermera per tal d’individualitzar les cures per a
cada malalt.
3.4 Fulls informatius i
recomanacions
Paral·lelament també s’han anat revisant i
actualitzant fulls informatius ja elaborats en anys
anteriors. Aquest any se n’han actualitzat 70.
En el moment de l’alta, la infermera lliura al
pacient fulls informatius específics on es donen
consells i recomanacions a seguir, fins al
restabliment del seu problema de salut.
Aquest any se n’han realitzat 4 de nous:
Drenatge redó
Drenatge redó de baixa pressió
Díptic Althaia sense dolor
Catèter venós central d’inserció
perifèrica (PICC)
Hemorràgies nasals
(consells per a malalts descoagulats)
Recomanacions nutricionals per a
pacients amb anticoagulants orals
0
10
20
30
40
502
00
5
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
14
36 38
46
3338
6
159 8 7
Protocols nous
0
5
10
15
20
25
30
35
40
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
35
5
37
32
10
3
11
64
6
Fulls informatius/ Recomanacions
21
3.5 Guies tècniques
Durant aquest any s’han actualitzat i elaborat un
total de 249 guies tècniques per a cada una de
les intervencions quirúrgiques.
Guies tècniques noves:
CIR GENERAL 21
CIR CÒLON 6
OFT 24
MA/ARTROSCÒPIES 18
URG COT 19
PRÒTESI 14
CIR ESPECIALITATS 16
MAMA/PLÀSTICA 10
VASCULAR 18
PEU 13
PEDIATRIA 22
GINE 26
MAXIL.LO -ORL-
CARDIO
14
URO 28
Aquestes guies, un cop revisades per les DI
instrumentistes, s’envia una còpia a esterilització
i són l’eina fonamental per a la preparació del
material necessari per a cada intervenció.
S’han elaborat 26 fitxes per descriure les
posicions dels malalts per a cada intervenció,
incorporant fotos dels accessoris de la taula
quirúrgica, la col·locació dels diferents
professionals i la ubicació de les torres i aparells
necessaris.
22
4.Indicadors de qualitat de les cures infermeres Els indicadors són eines que permeten assignar
un valor, considerat de qualitat, en l’avaluació
d’un aspecte determinat.
La finalitat dels indicadors en l’àmbit sanitari és
mesurar uns paràmetres que indiquin la qualitat
de l’assistència als pacients i família.
Els professionals d’infermeria formem part
imprescindible dels processos assistencials i les
nostres competències ens permeten influir en el
desenvolupament d’aquests processos. És per
això que treballem en l’avaluació de les nostres
cures i en fer visible l’aportació de la professió en
el sistema sanitari.
El quadre d’indicadors de la Direcció Infermera
està format per 47 indicadors, que avaluen 21
àrees:
19 procedents del Quadre de
Comandaments de Seguretat del Pacient
a l'atenció especialitzada.
22 procedents del document d’Indicadors
d'Avaluació de les cures infermeres.
5 indicadors propis que mantenim.
1 Pla de Salut.
La distribució per dimensions de la qualitat:
1 d’accessibilitat
4 d’atenció centrada en la persona
3 de continuïtat en l’atenció
5 d’eficàcia
34 de seguretat del pacient
Segons el tipus d’indicador:
6 d’estructura
23 de procés
18 de resultats
Disposem del programa Gacela com a eina de
gestió de les cures infermeres, fet que ens facilita
la recollida de moltes de les dades per a
l’avaluació dels indicadors i al mateix temps
obtenim resultats més rellevants per la valoració.
El lideratge dels comandaments d’infermeria és
bàsic per fer arribar als professionals la cultura
de qualitat i de millora contínua, l’observació, i
recollida de dades, d’alguns dels indicadors, pels
caps d’unitat pretén apropar la metodologia de
qualitat allà on és dona l’atenció als pacients,
centre de les cures infermeres.
L’avaluació d’indicadors de qualitat
ha de ser una eina de gestió per a
la millora contínua.
Objectiu
Avaluar les cures infermeres a la Fundació
Althaia, amb la implicació dels líders, alhora que
es dóna resposta als objectius del Departament
de Salut, de la mateixa professió infermera i es
facilita el benchmarking amb altres centres; tot
això amb la finalitat de garantir unes cures de
qualitat, disminuint la variabilitat i creant cultura
de qualitat i millora contínua.
4.1 Dolor
La Comissió del Dolor, liderada per l’anestesista Dr. Josep Delgado i la infermera Lourdes Manent, ha fet aquest any 2 talls de prevalença del dolor seguint els mateixos indicadors establerts durant el projecte “Althaia sense dolor”. El quadre d’indicadors d’infermeria recull 2 d’aquests, el registre de la valoració del dolor en cada torn a les unitats quirúrgiques i el percentatge de pacients amb dolor les últimes 24h de la recollida. Els 2 indicadors restants, el registre de la valoració del dolor en les primeres 24h d’ingrés i el dolor del pacient quirúrgic en el postoperatori, provenen del grup de benchmarking de “La Unió”. El projecte del Dolor ha tingut un gran impacte en la Institució, sens dubte la sensibilitat dels professionals en valorar i registrar el dolor dels pacients ha augmentat considerablement. Revalorar el dolor i comprovar l’efectivitat del tractament també ha millorat de forma significativa. El percentatge de pacients que manifesten dolor és, però, molt més variable, especialment entre les diferents unitats o perfils de pacients. Alguns dels valors continuen sent elevats tot i que, de vegades, la interpretació prové de l’augment de valoracions fetes i altres factors més subjectius relacionats amb la mateixa definició de dolor. Sens dubte hem de continuar treballant per la millora, i així ho està fent la Comissió del Dolor, que durant aquest 2015 ha realitzat diferents actes de difusió com:
Taula informativa el dia del Dolor.
Difusió a través de la Intranet.
Difusió a través de les xarxes socials.
Xerrada a Radio Manresa.
Informació a les pantalles de les consultes externes.
4.2 Úlceres per pressió
Les úlceres per pressió són esdeveniments
adversos que podem prevenir amb les cures
infermeres adequades, minimitzant els factors de
risc que afavoreixen la seva aparició.
La taxa d’UPP ha anat baixant de forma
progressiva els últims anys, això vol dir que es fa
molta prevenció encara que, també, altres factors
com la reducció de les estades hospitalàries, la
disponibilitat d’utillatge preventiu (matalassos,
protectors, màrfegues...), han ajudat a la millora.
L’estat del malalt és, en el cas de les UPP, un
factor intrínsec important per a predicció de
l’aparició de l’úlcera, la valoració infermera,
mitjançant l’escala de valoració NORTON, és
bàsica a l’hora de determinar els pacients de risc.
Aquest és el segon any que obtenim les dades
generals de tots els pacients que han estat
hospitalitzats, gràcies al programa Gacela i als
registres que complimenten les infermeres. Això
ens permet tenir una visió més especifica de la
realitat, eliminant l’aleatorietat de les mostres.
La taxa d’UPP ens dóna uns valors molt per sota
dels estàndards definits, això ens indica que les
cures infermeres son les adequades i que la
prevenció que es du a terme és altament efectiva;
no oblidem però, que sempre hi juguen altres
factors que ja hem anomenat anteriorment.
Dolor Est 2015
Registre de la valoració del
Dolor en les primeres 24h 100%
97,4%
Registre de la valoració del
dolor en cada torn (unitats
quirúrgiques)
100% 89,33%
Pacients amb dolor
postquirúrgic 10% 15,0%
Pacients amb dolor les
últimes 24h 30% 32,50%
Úlceres per pressió (UPP) Est 2015
Percentatge de pacients amb valoració del risc de d'úlceres per pressió realitzada
90% 95,8%
Taxa de pacients amb úlceres per pressió adquirides durant l'estada hospitalària
6% 0,44%
Taxa de pacients amb úlceres per pressió adquirides durant l'estada hospitalària a unitats de sociosanitari
8% 0,17%
24
En el cas de la taxa a l’àrea sociosanitària la
baixada més brusca té relació també amb el
canvi de metodologia. En aquests pacients s’ha
mesurat el nombre d’UPP en relació als dies
d’estada, i no a les altes, a causa de l’escassa
mobilitat dels pacient institucionalitzats.
Dades comparatives any anterior
Àrea Tasa UPP
2014
Tasa UPP
2015
Aguts 0,77% 0,39%
UCI 1,92% 0,75%
Privada 0,08% 0,19%
Sociosanitària/d
ies estada
9,70% 0,17%
4.3 Flebitis
La taxa de flebitis aquest any és 5 punts més
elevada l’any anterior perquè l’origen de les
dades no es el mateix, fins al 2014 fèiem
observacions directes al pacient per valorar
l’aparició de flebitis i també l’estat de les vies, ara,
amb Gacela podem extreure el motiu de retirada
del la via del total de pacients ingressats, es
doncs una dada molt més fiable i el resultat ha
estat encara molt per sota de l’estàndard
recomanat.
Comparatiu per anys
4.4 Caigudes
Comparatiu per anys
Any 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Nº
caigudes 118 136 156 140 137 173
2010 2011 2012 2013 2014 2015
nº de cateters
observats493 559 395 382 358 18249
nº de catèters amb
flebitis17 16 6 6 1 1029
prevalença de flebitis
en els CVP3,45% 2,86% 1,50% 1,57% 0,28% 5,60%
percentatge
d'assoliment del
protocol
87,70% 89,70% 94,50% 97,3% 92,45% 93,6%
Flebitis Est 2015
Flebitis postcateterització 10% 5,64%
Acompliment del protocol de vies perifèriques
no identificat
93,6% (358 ct)
Caigudes: 173 notificacions
Est 2015
Percentatge de pacients valorats del risc de caigudes
100% 91,89%
Taxa caigudes <1-2‰ dies
estades
0,78 ‰ dies
estades
Taxa caigudes amb lesió
<0,1-0,6‰ dies
estades
0,10 ‰ dies estada
Per tipus de caiguda
Els pacients que més cauen són:
els que baixen del llit i deambulen per l’habitació, moltes vagades anant cap al lavabo
els que cauen quan estan asseguts a la cadira
durant les transferències de llit o cadira cap al lavabo
Factors contribuents:
Els pacients que més cauen tenen:
alguna malaltia neurològica o la mobilitat alterada
l’estat cognitiu alterat
o ja havien caigut alguna vegada
Distribució per unitats:
LLOC Nº CAIGUDES CAIGUDES AMB LESIÓ
Diàlisi 3 0 CCEE 2 1 Cirugia 15 5
Traumatologia 10 1 MI-esp 34 5
UGA-UMFA 19 2 UCI 2 0 SM 5 1
URG-OBU-UCEM
15 0
QUIR-CSI 3 0 Convalescència 21 5
ULLE 5 0 RDF 35 1
Privada 0 0 No ident 4 1
Total 173 22
Grup de treball per a la prevenció de les
caigudes en els pacients ingressats
Durant el 2015 el grup de treball format per
millorar la prevenció de caigudes, arrel de
l’aplicació de la guia d’Evidència Científica
elaborada per les RNAO i difosa per INVESTEN,
ha avaluat el procés de valoració i aplicació del
pla de cures en el total dels pacients ingressats.
El projecte de millora s’ha anomenat
“NoEnsCaiguis” i el grup està format per 2
infermeres, 2 auxiliars d’infermeria, 1 membre del
Nucli de Seguretat del Pacient i la referent de
Seguretat del Pacient:
• Montse Noguera Pardillo • Àngels Esteban Màrquez • Manoli Rodriguez Carmona • Mª Dolors Guerrero Paez • Dolors Mas Rubio • Teo Baeza Ransanz
Durant el 2015 s’ha fet la recollida de dades
basal, en totes les unitats d’hospitalització i s’ha
fet el disseny del projecte amb les accions de
millora proposades.
Està previst que durant el 2016 es posin en
marxa les accions de millora, les activitats
formatives, per finalitzar amb l’avaluació dels
resultats.
010203040
dia
lisi
CC
EE
ciru
gia
trau
mat
ol…
MI-
esp
UG
A-U
MFA UC
I
SM
UR
G-…
QU
IR-C
SI
con
vale
sc…
ULL
E
RD
F
Pri
vad
a
Nº CAIGUDES TOTAL CAIGUDES AMB LESIÓ TOTAL
26
4.5 Contencions físiques
Les dades d’aquests indicadors provenen
d’observacions realitzades a cada unitat, en ser
les observacions en diferents moments no es pot
valorar el percentatge de pacients continguts en
relació als pacients ingressats, aquesta dada
només l’hem pogut obtenir en la unitat de SM.
Per fer una correcta valoració d’aquests
indicadors caldria assegurar que totes les
contencions queden registrades en l’informe de
Gacela, per tant aquests anys ens proposem fer
difusió i seguiment d’aquests registres.
El nombre de pacients amb contencions que s’ha
observat ha estat: 49 a les unitats
d’hospitalització, 99 a SM i 109 al sociosanitari.
Com a conclusió de les observacions podem
afirmar que el nombre de contencions a les
unitats d’hospitalització no és elevat, tot i que el
grau de compliment és millorable. Es detecta
manca en els registres, ja sigui la informació a les
famílies com la revaloració periòdica de la
contenció.
4.6 Infecció d’orina
Infecció d'orina en
pacients sondats
Est 2015
Prevalença d'infecció del tracte urinari relacionada amb la sonda urinària.
10% 3,57%
Percentatge de pacients ingressats sondats.
7,82%
El sondatge vesical és una tècnica indicada en:
situacions de gravetat per control de la diüresi o
valoració d’anúria, quan és necessari fer rentats
vesicals, en casos de retenció aguda d’orina, per
proves diagnòstiques o altres menys freqüents,
com bufeta neurògena o tractaments locals.
Establir una via directa a la bufeta implica un risc
elevat d’infeccions nosocomials que cal evitar, en
primer lloc disminuint el nombre de pacients
sondats als estrictament necessaris i, en segon
lloc, aplicant tècniques asèptiques en la inserció
i manteniment de la sonda.
En el tall de prevalença del 2015 només es va
trobar un pacient sondat amb infecció urinària
nosocomial (IUN) per Escherichia coli amb 8 dies
de permanència totalment justificada.
En analitzar el percentatge de pacients sondats a
l’hospital veiem que és similar a altres talls, això
ens indica que la utilització de la sonda vesical es
fa amb bons criteris i els resultats de les
indicacions així ho demostren: control
hemodinàmic 46%, control postquirúrgic 21% i
retenció aguda 32%.
Pel que fa als dies d’utilització, el 39% la utilitzen
entre 0-4 dies, el 35 % entre 5-10 dies i el 25%
més de 10 dies.
En aquell tall, s’observa que els percentatges
dels dies d’utilització de 5-10 dies i més de 10
dies són molt més alts que en altres talls, s’han
revisat els pacients i en tots els casos està
justificat.
La comparació dels resultats des del 2008
reflecteix la variabilitat segons la mostra
observada:
0 0,05 0,1 0,15
2008
2010
2011
2013
2015
Infecció orina
Contencions 2015
Contencions físiques i/o mecàniques a Salut Mental
17,5%
Ús del protocol de contenció física i/o mecànica a Salut Mental
88,2%
Consentiment informat sobre contenció física i/o mecànica a hospitalització i sociosanitari
aguts: 0% SS: 0%
SM: 47,4%
Ús del protocol de contenció física i/o mecànica a hospitalització i sociosanitari
aguts: 86,7%
SS: 81,3%
27
4.7 Hemocultius
L’hemocultiu és un procediment diagnòstic per
detectar possibles microorganismes a la sang.
L’extracció de la sang és competència infermera
i és imprescindible evitar la contaminació de les
mostres durant el procediment d’extracció.
Després de valorar els resultats de les dades
recollides l’any 2006, al 2009 es va aplicar una
acció de millora que ha fet disminuir la taxa
progressivament, arribant a valors molt per sota
de l’estàndard. La mesura consisteix en què la
infermera registra l’extracció de sang per
hemocultiu i obté resposta si aquest ha estat
contaminat, aquet feedback ha estat molt efectiu.
Els resultats de l’any 2015 es mantenen en uns
valors molt bons tot i que ha augmentat el
nombre de proves realitzades (de 3.287 a 6.497
en adults i de 471 a 933 en nens):
Pacients adults
Hemocultius contaminats
Percentatge contaminats
6.497 127 1,95 %
Pacients pediàtrics
Hemocultius contaminats
Percentatge contaminats
933 39 4,18 %
Una gran part dels hemocultius es realitzen a les
àrees d’urgències, de SJD i de la CSJ.
En aquestes àrees el seguiment es fa
semestralment. El seguiment d’aquest indicador es fa des del
1994.
La comparació amb l’any anterior és:
En canvi la taxa de complementació del registre
ha estat més baixa que altres anys, aquest fet no
repercuteix en el resultat, però si que afecta els
resultats individuals de cada professional.
Període Taxa
complementació hemocultiu a ETM
2009 63,7 %
2010 64,3 %
2011 61,8 %
2012 70,3 %
2013 61,8 %
2014
2015
55,28 %
45%
4.8 Identificació
Identificació 2015 Est 2015
Pacients amb polsera identificadora
90% 94,4%
(456/483)
Professionals que realitzen la identificació activa en els moments de risc
38,8% identificació complerta 84,0% identificació mínima
28
4.9 Cirurgia segura
Implantació del CKL 2015
7676 IQ
Grau d'implantació de la llista de verificació de seguretat quirúrgica
81,6%
Avaluació de l'aplicació de tots els ítems que inclou la llista de verificació de seguretat quirúrgica
81,7%
Els resultats del 2015 han baixat moderadament
en relació a l’any anterior, quant a la polsera
identificadora, en canvi, hi ha una millora molt
moderada també del compliment de la
identificació activa del pacient.
Cal continuar treballant més perquè el conjunt de
tots els professionals de la institució utilitzin el
protocol per millorar la seguretat del pacient, cal
sensibilitzar de la importància de la identificació
que és el primer pas abans de realitzar qualsevol
procediment al pacient.
Comparatiu per anys
Hi ha una millora lenta però progressiva al llarg
dels anys:
El checklits (CKL) o llista de verificació quirúrgica
està implantada des de l’any 2009, en totes les
intervencions en les quals hi hagi presència de
l’anestesista. El 2012 es va introduir un llistat
prequirúrgic, a realitzar a les unitats abans de fer
el trasllat del pacient a l’àrea quirúrgica, el 2014
es va incorporar la llista per a oftalmologia i a
finals del 2015 s’ha posat en marxa també a
l’àrea privada.
Les llistes de verificació es consideren eines útils,
econòmiques i de comunicació, en especial
eficients en activitats que requereixen un grup de
professionals, si bé la seva introducció en alguns
equips no es fàcil, la sensació de pèrdua de
temps per part dels professionals i l’excés de
confiança són factors que juguen en contra.
Això explica que en la llista de verificació
quirúrgica no hi ha millores i que l’evolució en el
temps no ha estat homogènia; el descens del
2012 té relació també amb la incorporació de
l’acompliment als objectius remunerats:
No obstant això, el llistat de verificació
prequirúrgic, a hospitalització i urgències, ha
tingut una molt millor acceptació i el seu grau de
compliment és alt:
0,00%
50,00%
100,00%
nº de pacients amb polsera identificativa
% de pacients amb polsera identificativa correcta
% oportunitats amb identificació positiva mínima
% oportunitats amb identificació positiva completa
65,00%
70,00%
75,00%
80,00%
85,00%
90,00%
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
CheckList quirúrgic
CKL fets CKL 100% complimentats
0,00%
50,00%
100,00%
150,00%
2013 2014 2015
CheckList prequirúrgic
complimentació CKL complerts
29
També ha estat bona l’aplicació en el cas del
llistat d’oftalmologia:
4.10 Higiene de les mans
Higiene de mans 2015
Professionals que han realitzat formació
presencial sobre higiene de mans
2,27%
Professionals que han realitzat formació
on-line sobre higiene de mans
7,40%
Llits d'hospitalització amb preparats de
base alcohòlica a l'habitació
94,20%
Llits d'UCI amb preparats de base
alcohòlica a l'habitació
100%
Consum de preparats de base
alcohòlica per a la higiene de mans
26,74‰ estades
Observació del compliment dels 5
moments en la higiene de mans segons
els criteris de l'OMS
56,59%
La higiene de les mans és clau per a la seguretat
del pacient per la reducció d'infeccions
relacionades amb l'assistència sanitària (IRAS).
Les IRAS són un dels esdeveniments adversos
més freqüents, però l'evidència científica
demostra que amb una pràctica d'higiene de les
mans adequada això es pot corregir.
En relació al 2014, hem fet menys formació en
higiene de mans però hem augmentat el consum
de preparats de base alcohòlica, el percentatge
d’acompliment és pràcticament el mateix
(56,95% al 2014).
Les dades estan calculades per a totes les
categories professionals, a través d’observacions
de la realització de la higiene de les mans en els
5 moments recomanats.
Taxa d’acompliment de la higiene de mans per categories professionals (comparatiu any 2009-2015)
Els moments d’alt compliment segueixen sent els
mateixos. Abans de la realització d’una tècnica
asèptica i després de la manipulació de fluids
corporals; si bé aquests anys ha millorat el
moment 5, després del contacte amb el pacient.
Segons els 5 moments:
M1- abans del contacte amb el pacient
M2- abans de realitzar una tècnica asèptica
M3- després de la manipulació de fluids corporals M4- després del contacte amb el pacient M5- després del contacte amb l’entorn
Per àrees, s’observa una baixada de compliment
en el servei d’urgències, però s’ha de dir que aquí
la mostra era molt més nombrosa que a la resta
d’unitats.
60,2%86,5% 83,8% 88,9% 91,7% 91,4%
Evolució del CKL Oftalmologia
0
20
40
60
80
100
m1 m2 m3 m4 m5
0
20
40
60
80
100
DI Mg AUX ALT
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
30
4.11 Resultats Cirurgia Major Ambulatòria
La trucada al pacient a les 24h posteriors a una
intervenció de Cirurgia Major Ambulatòria, és una
peça clau per la qualitat del servei, l’objectiu és
fer el seguiment del pacient per detectar
possibles complicacions i assegurar un
postoperatori satisfactori i aquesta és una funció
de la infermera.
Les trucades realitzades aquest any han estat
1.983 (499 més que l’any anterior):
CMA/CSI - SJD 2015
TOTAL ENQUESTES 1983
VARIUS 185
HÈRNIES 297 ARTROSCÒPIES DE GENOLL 228
LLIGAMENTS CREUATS (LCA) 7
ARTROSCÒPIES D'ESPATLLA 100
GINECOLOGIA 88
OTORRINO 194
UROLOGIA 77
CIRURGIA INFANTIL 117
ENQUESTA GENERAL 625
Són moltes les variables que es registren en
aquestes enquestes telefòniques, i es podrien
extreure diferents indicadors de qualitat, aquests
són els que hem determinat per a la seva
valoració:
El nivell de satisfacció del total de les enquestes
és molt elevat, el percentatge de pacients que
valoren l’assistència per sobre de 8, en una
escala de l’1 al 10, són: 96,82%
Valoració del procés de ≥8 sobre 10
4.12 Nucli de Seguretat del Pacient La comissió o Nucli de Seguretat del Pacient
(NSP) és un equip multidisciplinari que treballa
per la qualitat i seguretat en l’assistència
sanitària. La referent de Seguretat del Pacient és
la infermera de Qualitat.
La seva funció principal és la de vetllar per la
seguretat dels pacients atesos a la institució.
Entre les activitats que du a terme el Nucli de
Seguretat hi ha el seguiment dels indicadors que
demana el Departament de Salut i que, en gran
part, són mesurats per infermeria.
La notificació d’esdeveniments adversos es
realitza a través de la plataforma on-line,
anònima i confidencial, on els professionals
poden comunicar errors o incidents que han
detectat i que, o bé han causat dany al pacient, o
bé incrementen el risc de patir-lo. Cada una
d’aquestes notificacions és analitzada per algun
dels membres del grup, es discuteix i es
determinen accions de millora sempre que sigui
possible. El 2015 hem rebut un total de 220
notificacions, distribuïdes segons tipus en:
Nº NOTIFICACIONS
/ ANY
medicació
EA caigude
s total
2010 24 27 118 169
2011 29 43 136 208
2012 24 121 156 301
2013 31 127 140 298
2014 22 46 137 205
2015 9 38 173 220
Tot i que el nombre final és superior a l’any
anterior, el nombre de notificacions d’incidents o
errors és significativament més baix, el total es
manté perquè augmenta el número de caigudes
de pacients.
Indicadors JSD Nombre de pacients que coneixen les normes bàsiques preparatòries
84,17%
Nombre de pacients que porten la pell preparada segons protocol
96,83%
31
Incidents segons gravetat
Els notificadors continuen sent en una gran majoria professionals d’infermeria:
Per tipus d’incident
Errors de medicació Dels 9 errors de medicació notificats 5 estan relacionats amb la identificació del pacient:
Dosis/freq 1:Dany temporal al
pacient, precisa observació
1
Preparat/etiquetat a l'àrea clínica
No arriba al pacient 1
Pacient erroni 4:Arriben al pacient però no produeix dany 1:dany temporal, precisa observació
5
Simulació envasos
No arriba al pacient 1
Dispositiu adm trencat
No arriba al pacient 1
Aquest baix nombre de notificacions en errors de medicació té relació amb la dificultat del registre, en la cultura de seguretat i coneixement de què es considera error.
Accions de millora
L’anàlisi exhaustiu de cada una d’aquestes
notificacions ha detectat 39 accions que podrien
millorar el risc, d’aquestes 25 ja s’han realitzat
durant l’any en curs (64,1%).
32
Cada una de les accions està relacionada amb la
notificació o detecció d’algun incident o
esdeveniment advers:
Altres activitats del Nucli de
Seguretat del Pacient Hemovigilància
La incorporació de la infermera d’hemovigilància
ha possibilitat el seguiment del procés de les
transfusions de sang i hemoderivats:
Quant a la traçabilitat s’ha fet:
Revisió dels registres conjuntament amb el
Banc de Sang.
Es realitza un seguiment setmanal. El mes de
maig es va acordar amb les cap d'unitat dels
serveis el circuit de retorn dels fulls
d’hemovigilància al laboratori. S'han realitzat dos
talls, un el mes de maig i un altre el mes de
desembre. S'ha valorat el nombre de fulls
d’hemovigilància que no retornen al laboratori,
aquest ha disminuït significativament. El mes de
maig hi va haver 23 fulls d’hemovigilància no
retornats i el mes de desembre 3 fulls. Aquests 3
van quedar als expedients en el moment de l'alta.
S'ha acordat amb les secretaries dels serveis
que, si en el moment de l'alta aquests fulls són
dins l'expedient, puguin retornar al Banc de Sang.
Un 90% dels registres revisats tenen totes les
dades ben complimentades: variables clíniques a
l’inici i al final de la transfusió feta, signatura de la
infermera que inicia la transfusió i de qui l'acaba.
Mesura de millora realitzada: establir un circuit de
retorn dels fulls d’hemovigilància i control
transfusió a laboratori per cada servei. En funció
de si el servei està situat a la part nova és a
través del tub pneumàtic, sinó a través de la
secretaria i missatgeria.
Queda pendent fer la valoració de la millora del
circuit per a quiròfan i reanimació, ja que el motiu
en aquest servei sempre és perquè s'arxiven a
l’expedient.
Els indicadors avaluats:
Indicador d'esdeveniments adversos.
Nombre de pacients que pateixen esdeveniments
adversos relacionats amb transfusió sanguínia x
1000 / nombre de pacients que han rebut
transfusions.
3 x 1.000/ 1.283 = 2,3
Indicador de transfusió errònia:
Nombre de transfusions errònies per identificació
inadequada del pacient x 1000 / Nombre total de
transfusions.
0 x 1.000/ 4.167= 0
Taxa transfusió no prevista
PERÍODE TOTAL IQ
ELECTIVES
TRANSFUSIONS NO PREVISTES
TAXA TRANFUSIONS NO PREVISTES
2014 20.907 3 0,014%
2015 20.820 3 0,014%
Per especialitats:
URO: resecció radical pròstata.
COT: PTM
CIRURGIA: resecció recte En els 3 casos es va detectar en el moment de l’ingrés programat la no reserva de sang i es va realitzar immediatament per tal de tenir la sang
reservada abans que el pacient baixés a
quiròfan.
33
Incidències Banc de Sang:
Incidència Millora Servei
Identificació etiqueta full control Transfusió no coincidia pacient/ detectat Banc de Sang
Si Hosp
Identificació etiqueta tubs per a proves creuades no coincidia pacient / detectat Banc de Sang
Si Hosp
Activat prioritat sang desesperada, no es transfon
Si SP
Activat codi vermell, no es transfon tot els components sanguinis
Si Urg
Activat codi vermell, no es transfon tots els components sanguinis
Si Urg
Components sanguinis que van ser dipositats per TSC fora de la nevera
Si CSJ
Butlletí de seguretat del pacient
La publicació d’un butlletí bimensual com a mitjà
de difusió d’alertes, informació sobre pràctiques
segures i donar informació relacionada amb la
seguretat del pacient als professionals. El butlletí
es publica a la intranet i també es distribueix en
format paper per les diferents unitats i serveis.
Aquests anys els temes de capçalera han estat:
Checklist o llista de verificació.
Participació del pacient en la seguretat
clínica.
Notificacions i accions del 2014.
Higiene de les mans 2015.
Per què cauen els pacients a l’hospital?
Hemovigilància a Althaia.
Referents en seguretat del pacient
La implicació dels professionals en la qualitat
assistencial és condició bàsica per aconseguir la
millora dels resultats, així mateix, en la dimensió
de seguretat ho és encara amb més rellevància.
Es per això que, per apropar-nos més als
professionals, hem iniciat un xarxa de
professionals referents en seguretat del pacient.
L’objectiu és que siguin les persones visibles a
les seves unitats, que estiguin formats per
reconèixer els riscos i que siguin el nexe de
comunicació entre professionals i membres del
nucli de seguretat del pacient.
Els primers professionals infermers referents en
seguretat del pacient van ser a la UCI, ja fa uns
anys arrel dels diferents projectes: bacterièmia 0,
pneumònia i resistència 0; després van ser a les
ABS i aquest any han estat al servei d’urgències
amb 4 infermeres, 1 auxiliar i 1 portalliteres:
Monica Moya Vila, Ma. Carme Ruiz Ramirez,
Nuria Basany Genesca, Rosa M. Bononad
Compte, Nuria Fabregat Batista i Marc Call
Belmonte.
34
4.13 Seguretat del pacient a la UCI
A la UCI s’han creat grups de treball en seguretat
anomenats “projectes 0” que consten d’un
referent de tots el projectes 0 i una comissió de
seguretat interna; tots dos vetllen per la seguretat
del pacient, fent seguiment d’indicadors i aportant
accions de millora segons resultats dels
mateixos, en una línia transversal, abordant els
àmbits organitzatius i humans relacionats, i
també relacionant les diferents aportacions
d’altres línies de treball.
Aquests grups de treball són propis del servei de
UCI i estan formats per infermeres i coordinats
per la cap d’unitat.
INDICADOR ESTADART RESULTATS UCI’15 1 -
BACTERIÈMIA 0
0,69%
1 bacterièmia x subclàvia (candidèmia)
2-
PNEUMÒNIA 0
Pneumònia
9 casos
/1000d VM =
5.01
5 casos
3-
RESISTÈNCIA
0
< 20% taxa
pacients que
s’identifica 1
o més BMR
nosocomials
14,6%
(12 casos / 82 x 100)
35
5.Formació
Formació continuada
La formació continuada és una eina
imprescindible per millorar la qualitat i la
seguretat en l’atenció, per això es treballa per
donar als professionals una formació de qualitat i
adequada a les seves necessitats, vetllant
perquè la distribució sigui equitativa per a tots els
professionals.
Els professionals de la Direcció Infermera poden
accedir a activitats formatives provinents de
diferents fons; per una part la formació que es
planifica i organitza la pròpia Direcció (cursos
presencials, on-line, tallers, estades formatives i
sessions); per altra banda les activitats
multidisciplinàries organitzades per altres
departaments d’Althaia i altres activitats
formatives externes (congressos, jornades o
cursos específics).
Formació de la Direcció Infermera
Aquest any vàrem planificar 29 cursos (16
presencials i 13 on-line) i se n’han realitzat 28
(96,5%), només ha quedat pendent el curs del
Maneig del Dolor.
No estan inclosos en aquest grup la formació
específica en reanimació cardiopulmonar (RCP)
que s’imparteix en diferents formats segons les
necessitats de la unitat o servei:
S’han fet 8 cursos de RCP bàsica i avançada,
de forma semipresencial, que han realitzat
459 professionals (267 Inf, 187 aux i 2
portalliteres).
1 curs de suport vital immediat per a
pediatria, de 5 hores, que han fet 12
infermeres.
1 curs de suport vital bàsic més DEA per les
ABS, que han realitzat 29 infermeres i 5
auxiliars.
Cursos presencials
Atenció infermera la pacient respiratòria d’alt risc
Atenció infermera al pacient crònic complex
Atenció infermera al pacient amb patologia cardíaca
Actualització en tècniques d’embenats Atenció infermera al pacient en procés quirúrgic
Curs excel
Entrenament per a l’efectivitat
Protocol d’actuació en el pacient agitat a l’hospital
Taller de metodologia (Gacela)
Taller d’empatia i connexió amb els pacients
Taller de dietes (2 edicions)
Taller ECG (2 edicions)
Taller de neteja i cura dels materials (2 edicions)
Curs d’atenció centrada en la persona
Administració segura de la medicació
Hores de formació 2014 2015
Taxa d'hores de formació continuada per a infermeres o
auxiliars d'infermeria durant l'any. 24,6 hores/professional 25,12 hores/professional
Taxa d'hores de formació continuada per a infermeres o
auxiliars d'infermeria durant l'any retribuïdes. 16,5 hores/professional 17,0 hores/professional
Import total de la formació continuada per a la direcció
d’infermeria (sense el cost de les cobertures) 44.007 €
15.388 € (d’altres fons)
€ € (d’altres fons)
36
Cursos on-line
Introducció a la seguretat del pacient (2 edicions)
Higiene de les mans (2 edicions)
Acollida i organització de les activitats assistencials
Intervenció col·laborativa Prevenció de la infecció Sistemes d’informació per a portalliteres Mobilització de pacients sense ajudes tècniques
Taller d’aïllaments (2 edicions)
Taller del trasllat del pacient crític (2 edicions)
Estades formatives
Quant a la formació in situ o formació en el lloc
de treball s’han fet un total de 1.409 hores;
majoritàriament per a infermeres (1.144 hhores),
127 en tècnics d’auxiliar d’infermeria i 138 en
tècnics de radiologia.
Aquesta formació deriva, en gran part, de
l’elevada mobilitat dels nostres professionals en
els diferents serveis de l’organització.
Sessions clíniques
El 2015 s’han realitzat 232 sessions, però
d’aquestes 47 són multidisciplinàries, de
departaments, i la presència d’infermeria és d’1 o
2 per sessió.
S’han fet 990 hores menys que l’any anterior i
l’assistència mitjana per sessió ha baixat a
9,34/sessió.
El nombre de professionals que han assistit a les
sessions és de 770 i cada professional a fet una
mitjana de 2,79 sessions.
Altres formacions: A destacar entre les activitats multidisciplinàries:
Formació e-cap (ABS).
Protocol territorial al Pacient Agitat
(URG, SEM i ABS).
Píndoles del coneixement (Unitat de
recerca).
Entrenament per a l’efectivitat (SM).
Aprendre a parlar en públic (general).
Tècnica del Mindfulness (general).
Instrucció prèvies, voluntats anticipades.
Jornades i congressos
La Direcció d’Infermeria d’Althaia promociona i
afavoreix la participació a jornades i congressos.
Aquest any hi han assistit 190 professionals, 45
més que l’any anterior, però això no ha fet que
augmentés la presentació de comunicacions.
Congressos i jornades 2014 2015
Nº professionals assistents
145 190
0
100
200
300
Nº sessions
0
2000
4000
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
Nº assistents
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Nº sessions
166 165 172 158 151 283 284 232
Nº assistents
2152 2279 2362 1811 1823 3795 3113 2151
Mitjana assist/sessió
14,7 14,3 14,3 11,5 12,1 13,4 10,9 9,34
37
13º Seminario enfermería quirúrgica
3
1º Curso Avanzado en Neuroimagen por RM 2 20 Reunión SEH-LEHLA (Oviedo) 1 27 Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia 1 27 CONGRESO NACIONAL SEMES, ZARAGOZA 2 28 CONGRÉS EUROPEU ESICM (Sociedad Europea de Medicina Intensiva) 2 31 JORNADAS NACIONALES DE ENFERMERÍA EN TRAUMATOLOGÍA Y CIRUGÍA ORTOPÉDICA 5 35ª Jornades d'Urgències en Pediatria 25 36 Congreso Nacional AEEC 3 40 congreso nacional de la SEDEN 4 5ª Jornada del Pla de Salut de Catalunya 2 Actualització en el maneig del pacient amb fractura osteoporòtica de fèmur 20 Atenció d’infermeria a la persona afectada de malaltia 1 CONGRÉS AUXILIARS MANRESA 29 Congrés Madrid 2015 3 Congreso Nacional de enfermería quirúrgica, Zaragoza 1 CONGRESO NACIONAL ENFERMERÍA ONCOLÓGIA, TARRAGONA 2 Curs de Cures centrades en el desenvolupament 2 CURSO DE FORMACIÓN CONTINUADA EN INSTRUMENTACIÓN QUIRÚRGICA OFTALMOLÓGICA 2 GESIDA VII CONGRESO NACIONAL 1 I curs d’actualització en asma 9 I DEBAT MULTIDISCIPLIINARI SOBRE UPP I SEGURETAT DEL PACIENT. H TERRASSA 1 I Plenari de responsables d'infermeria de La Unió: Infermera de pràctica clínica avançada. 10 III congrés sobre trastorn de conducta 1 III Jornada oncològica de la Catalunya Central: Relació Atenció Primària i oncologia 7 IV JORNADA COMITÈ ETICA ASSISTENCIAL, PARC SANITARI SANT JOAN DE DÉU 10 IV jornades salut mental: iniciatives en aliances estratègiques 1 Jornada Alteración de la conducta, nov 2015 2 JORNADA DE GERIATRIA DEL BAGES 12 Jornada d'esterilització 2015 (Col·legi Oficial d'infermeria) 1 Jornadas Asistenciales Sanjuanderianas 2 Perfeccionamiento en neonatologÍa ( 35ª edición) 3 REUNIÓ CATALANA D'INFERMERIA TRAUMATOLÒGICA 4 VI Jornada d´Innovació en Atenció Primària 1 VI Jornada Tècnica d'Innovacions Infermeres de la Unió 5 XLI Congreso Nacional de la SEEIUC (UCI) 1 XXII Seminario Español de la EDTNA/ERCA a Girona 2 XXXII Jornades Catalanes d’Infermeria Intensiva i Crítica 1 XXXIII Reunió de Ginecòlegs i Obstetres 2 XXXVI Reunió Societat Catalana Medicina Intensiva 3 Total general 190
6.Treballs científics
Han presentat 13 treballs:
3 ponències
1 comunicacions orals
9 pòsters
La tendència en la presentació queda reflectit al
gràfic:
Ponències:
XIX Jornada de Enfermería de Diálisis Peritoneal Madrid, 18 de junio 2015. Cuando el paciente ya ha elegido la terapia de Diálisis Peritoneal. Simó,A I Debat Interdisciplinar sobre UPP i seguretat del pacient Hospital de Terrassa, 19 de novembre 2015. Experiències en l’àmbit de les ferides. Les TIC en ferides. Navarro Caballero,A. Jornada del Col·legi Oficial d’Infermeres de Girona. Girona, 3 de desembre 2015 Treball en salut amb l’entorn 2.0. Experiències. Casals Suau,G
Comunicacions orals: 31 Jornadas Nacionales de Enfermería en Traumatología y Cirugía Ortopédica Santa Cruz de Tenerife 20-21-22 mayo 2015 Cirugía Fast-Track o rehabilitación multimodal en artroplastia de rodilla. Casajuana Rodriguez, E; Liso Guitart, M; Vilumara Bru, R.
0
10
20
30
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
Títu
lo d
el e
je
Treballs presentats
Ponències
Com. Orals
Pòster
Altres
38
Pòsters 20 Reunión Nacional Española de Hipertensión –Liga Española para la lucha contra la Hipertensión Arterial (SEH-LELHA) Oviedo 11-13 marzo 2015 Otra barrera en el cumplimiento terapéutico: los acrónimos en nuestros informes. Puigdollers,MA; Bordas,J; Bosch,MJ; Sala,S. 36 Congreso Nacional de Enfermería en Cardiología Santiago de Compostela, 7-8-9 mayo 2015 Implementación del programa de rehabilitación cardiaca en enfermos con cardiopatía isquémica. Gonzalez,B;Corzan,P;Santaularia,N;Perramon,M;Vers,A; Clemente,MA;Vall,A; Esclusa,M;Pintado,L. 2º European Congress on Intrapartum Care (ECIC 2015) Porto , 21-23 maig 2015 Variability in normal delivery care center by place of Birth: public or private hospital Garriga,N; Arnau,A; Montesinos,J; Escuriet,R. 31 Jornadas Nacionales de Enfermería en Traumatología y Cirugía Ortopédica Tenerife, 20-21-22 mayo 2015 Protocolo quirúrgico a seguir en las fracturas de calcáneo. Valverde,M; Puig,Anna. XLI Congreso Nacional de la SEEIC San Sebastián 14-17 junio 2015 Estrategias que garantizan la seguridad de nuestros pacientes Cuenca,L; Guzman,S; Marmol,X; Segura,V; Solà,M. I Jornada TIC d’Infermeria familiar i comunitària Mataró Tecnocampus, 15 octubre 2015 Fem salut en xarxa. Teleúlceres al Bages –Berguedà: Consolidant el projecte. Tarrés Hurtado,S; Garcia Riesgo, F; Oller Serra,C; Puertas Cruz,G; Navarro Caballero, A 5ª Jornada del Pla de Salut de Catalunya Sitges, 27 novembre 2015.
Puc o no? Fenollar,M;Morera,A;Casals,G;Galceran,JM
Programa Educació per a la salut dirigit a cuidadors de persones amb dependència ingressades a l’hospital: Cuidar a casa.
Comellas,A; Ortega,M; Brunet,A; Pintado,L; Serrano,L; Sanchez,M.
Equip de teràpia intravenosa d’Althaia: creant sinergies Pozo,S; Farré,G; Arenas,G; Galí,M; Macià,A; Esclusa,M.
7.Permisos Individuals de Formació (PIF) Els Permisos Individuals de Formació (PIF) són
hores retribuïdes de formació, autoritzades per
l’empresa, per a la realització de cursos dirigits a
obtenir una acreditació o títol oficial, o processos
de reconeixement i acreditació de les
competències i qualificacions professionals (Art.
21 OM 2307/2007).
Tenen la finalitat de donar suport als
professionals que vulguin realitzar formació, ja
sigui per a seu desenvolupament professional o
com a formació per la seva promoció personal.
El primer requisit per gaudir del permís és que
l’activitat formativa sigui presencial i ha de
coincidir amb l’horari laboral del professional que
ho sol·licita. El permís té una duració màxima de
200 hores laborals per any.
Aquest any 2015 s’han aprovat 18 permisos, 3
per a la finalització dels estudis de Grau
d’Infermeria i 15 per estudis de postgrau o
màster; 6 d’aquests permisos no han tingut criteri
de bonificació a través de la Fundació Tripartita
per no coincidència de la formació amb la jornada
laboral.
El total d’hores destinades a permisos individual
durant l’any 2015 ha estat de 1.679,8.
39
8.Docència
La Fundació Althaia, com a xarxa universitària,
col·labora activament en la formació de diferents
estudis i escoles.
Durant el curs escolar 2014-15 han realitzat les
pràctiques 329 alumnes de diferents escoles, 84
més que l’any anterior. Bona part d’aquest
augment ha estat per l’ampliació de les
pràctiques als alumnes de 1r Grau de la FUB, que
no feien els anys anteriors.
Residents d’Infermeria La Fundació Althaia acull residents de l’especialitat de Salut Mental i de llevadora, i també col·labora amb la formació del residents de l’ICS, de l’especialitat d’infermeria comunitària. El 2015 han iniciat la residència:
2 LlIRS
1 de SM
i han estat fent el seu 2n any:
3 LLIRS
1 de SM També col·laborem en la formació de les residents de l’especialitat comunitària, amb 2 alumnes que han fet part de la seva rotació a les unitats d’Althaia.
Infermers/es formadors/es La Direcció d’Infermeria promociona l’activitat docent dels professionals d’infermeria facilitant tant la formació de formadors com la possibilitat de dur-la a terme. L’organització de cursos de formació continuada amb professionals interns és una oportunitat de desenvolupar aquesta activitat: Infermers/es docents en els cursos d’RCP: Alba Lloys Rodriguez Pilar Mingo Valles Manel Mingo Valles Anna Portabella Serra Ángel Olucha Cañizares Pep Mora Yelamos Montse Soler Sellares Infermers/es docents en el curs d’Atenció d’Infermeria en el malalt amb patologia respiratòria:
Nuria Basany Genesca
Teresa Segarra Perramon
Anna Capsada Juanola
Amàlia Molina Jimenez
Xavier Andorrà Sunyer
Mª Isabel Parés Ferrete Infermeres docents en el curs d’Atenció d’Infermeria al pacient crònic complex:
Alba Comellas Padro
Laura Pintado Padulles
Teodora Baeza Ransanz
Olga Colell Costa
40
Anna Mª Pavon Antequera
Montserrat Manzanares Baltierrez
Teresa Martin Viñolas Infermers/es docents en el curs d’Atenció d’Infermeria al pacient cardíac:
Àngels Clemente Prat
Veronica Segura Candalija
Pilar Márquez Moreno
Anna Vers Cots
Pilar Corzan Melgosa
Xavier Andorrà Sunyer
Montse Perramon Vilaseca Infermers/es docents en el curs d’Atenció d’Infermeria al pacient quirúrgic:
Àngels Malet Vall
Carme Jándula Noguera
Teo Baeza Ransanz
Roser Sala Torras
Sara Bernades Vilanova
Pilar Priego Garcia
Cristina Vidal Morral
Roser Selles Vilalta
Carme Oller Serra
Ascen Navarro Caballero
Encarna Maraver Bermudez
Marina Sala Ribas
Elisa Canovas De Bernardo
Sandra Galobart Sanjuan
Xus Torra Feixas
La infermera Carme Llobet Abizanda, experta en embenats de tot tipus, cohesius, elàstics adhesius i funcionals, imparteix cursos i tallers pràctics per formar els infermers en aquesta tècnica.
