1

MEMÒRIA DESCRIPTIVA DE L’EXPERIÈNCIA DE LA

FUNDACIÓ ARED EN LA INTEGRACIÓ DELS CIUTADANS

CATALANS D’ORIGEN IMMIGRANT

Proposta de model de bones pràctiques en l’àmbit de la integració dels ciutadans

catalans d’origen immigrant

IX Premis Francesc Candel – modalitat experiència

2

1.PRESENTACIÓ DE L’ENTITAT

1.1 DADES IDENTIFICATIVES

Denominació: Fundació Privada Ared CIF: G-62.728.183

Adreça: Carrer de Zamora, 103-105, baixos Codi postal: 08018

Població: Barcelona Comarca: Barcelonès

Número de telèfon: 93 351 38 65 Número de fax: 93 485 15 07

Adreça electrònica: ared@fundacioared.org Pàginaweb: http://www.fundacioared.org

Número de Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya: 1624

Número de Registre d’Entitats d’Iniciativa Social del Departament de Benestar Social i

Família: E03659

Número de Cens del Servei d’Ocupació de Catalunya: 03807/01

Número de Cens d’Entitats de Voluntariat de Catalunya: 001517-000

Número d’Autorització com a Agència de col·locació del Servei d’Ocupació de Catalunya:

09-0000061

La responsable de l’entitat és:

Nom i cognoms: María Teresa Rodríguez García. Número de NIF: 07.787.091G

Càrrec:

Presidenta / Representant legal.

1.2 HISTÒRIA DE L’ENTITAT

A principis de l’any 1994, quatre alumnes del curs de formació professional ocupacional de Confecció

industrial del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (C.P. Wad-Ras) varen començar a idear la

possibilitat de constituir una cooperativa de confecció industrial. Aquesta iniciativa va néixer de tot un

conjunt de necessitats d’aquest col·lectiu com eren el fet de trobar i mantenir una feina per així disposar

de recursos econòmics i inserir-se laboralment.

L’accés al mercat laboral es veia dificultat per l’escassa capacitació professional i per l’entorn del qual

procedien, sent conscients d’aquesta realitat va sorgir la iniciativa de crear una via d’accés pròpia al món

del treball tot i sabent la dificultat que això representava. Les fundadores del projecte van cercar el

recolzament de l’experta de la formadora del curs, Sra. Maria Teresa Rodríguez García, qui compartia

3

amb elles la inquietud de trobar sortides laborals reals. L’Associació ARED va ser constituïda el maig de

l’any 1994 per tal de facilitar la integració sociolaboral de persones procedents de centres penitenciaris.

Durant el primer any van ser ateses 6 dones. El primer local va permetre assentar les activitats de

l’escola-taller amb l’increment de les persones beneficiàries i la diversificació dels serveis d’atenció i de

seguiment personalitzats. Els primers reconeixements de caire públic varen arribar amb la celebració de

dues desfilades i l’atorgament del Primer Premi Josep Maria Piñol a la millor iniciativa innovadora de

lluita contra l’atur.

L’any 1998 l’expansió i la consolidació d’ARED com a entitat dedicada a la inserció sociolaboral va

permetre l’homologació com a centre col·laborador del Servei d’Ocupació de Catalunya del Departament

de Treball de la Generalitat de Catalunya. Amb l’increment de la maquinària i les adequacions d’un local es

va permetre l’acollida d’un número més ampli de persones beneficiàries.

L’any 2000 va representar l’ampliació de l’equip de professional multidisciplinar (equip educatiu,

d’administració i de gerència) per tal de consolidar el conjunt de programes, activitats i serveis.

L’any 2001 va representar un gran pas endavant amb la transformació de l’Associació ARED en Fundació i

l’adquisició d’un local en propietat considerat com a nova seu social de l’entitat. L’assentament i la

continuïtat de les accions va suposar una adequació de la metodologia portada a terme des de la Fundació

Ared conjuntament amb col·laboradors del sector públic i privat. Aquesta fase d’ampliació estructural va

tenir com a conseqüència directa la consolidació de l’equip multidisciplinar per tal d’atendre durant tot

l’any a 102 persones.

L’any 2002, amb la progressió dels dos anys anteriors, es van mantenir de forma complementària les dos

entitats encarregades de dur a terme el programes i serveis a l’entorn de la reinserció social i laboral de

persones, en la seva majoria dones. En nom de compromisos anteriors, l’Associació ARED va

desenvolupar certes activitats generals en coordinació amb la Fundació Ared. El reconeixement a la tasca

portada a terme al llarg d’aquests anys per part de la nostra entitat, va implicar l’atorgament del XV

Premi Solidaritat per part de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. 107 persones beneficiàries

varen ser ateses al llarg de tot l’any en les noves instal·lacions.

L’any 2003 va marcar una profunda evolució dels serveis i programes duts a terme des de la Fundació

Ared amb un entorn d’actuació amb constant evolució. Els elements de transformació romanien vinculats

4

a l’assentament institucional viscut en el últims anys, i van generar una ampliació tant de l’oferta formativa

destinada a fomentar la reinserció laboral de les dones presents a la Fundació Ared, com dels perfils de les

persones directament beneficiàries de les activitats.

L’any 2004 vàrem atendre a més de 150 persones i es va consolidar el conjunt de programes d’atenció

social a col·lectius especialment desfavorits, vàrem incrementar els cursos de formació ocupacional,

vàrem augmentar la col·laboració amb empreses del sector tèxtil, de l’hostaleria i amb altres entitats

sense afany de lucre, etc. Els deu anys de funcionament de la Fundació Ared i l’èxit en la integració social

de col·lectius especialment fràgils ens va encoratjar a portar endavant la nostra finalitat fundacional.

L’any 2005 varem atendre a 147 persones i vàrem consolidar els nostres programes de formació

ocupacional i de foment de l’ocupació. Alhora vàrem aconseguir la certificació de qualitat pel disseny,

seguiment i avaluació d’accions de formació ocupacional i dels Itineraris d’inserció basat en la normativa

ISO 9001:2000.

L’any 2006 va significar un pas endavant en l’expansió de la Fundació Ared donat que varem crear

l’Empresa d’inserció (denominada Salta) i es van adequar les instal·lacions a la normativa vigent en matèria

de formació ocupacional i de restauració. Alhora vàrem continuar amb l’execució dels diferents projectes

de formació ocupacional i de foment de l’ocupació. Vàrem ser guardonats amb la novena edició del

Premi Josep Maria Piñol a la trajectòria en l’àmbit de la inserció sociolaboral.

L’any 2007 va representar la consolidació del projecte de la Fundació Ared. S’han realitzat obres

d’adaptació de la seu per dur a terme els diferents programes, activitats i serveis. S’han ampliat els cursos

de l’àmbit de l’hostaleria i la restauració (tres simultanis), s’ha creat el Servei d’orientació i inserció laboral

i s’ha ampliat la xarxa de col·laboradors particulars i empreses. Finalment s’ha ampliat el Patronat i s’ha

creat la Comissió de càtering.

L’any 2008 va demostrar la consolidació establerta el darrer any, en augmentar l’activitat i mantenir la

seva posició i trajectòria malgrat l’aparició de la crisi financera que ha afectat, també, el col·lectiu del

tercer sector. Amb 280 persones ateses, es constata el creixement de la Fundació Ared, en consonància a

la gran demanda social de la seva tasca

5

L’any 2009 la Fundació Ared es va adaptar al context de crisi econòmica i social que ha sacsejat les

entitats del Tercer Sector. Ha sabut mantenir la seva existència per poder continuar garantint la prestació

dels seus serveis a les 326 persones que durant aquest any se’n beneficiaren.

L’any 2010 acusa, com la resta d’entitats, les dificultats econòmiques i socials que afecten al Tercer

Sector, fent baixar lleugerament el nombre de persones ateses (312). A pesar del temps difícils, la

Fundació Ared es sent prou forta per a afrontar nous reptes, com ara l’establiment del Bar

Restaurant Tolc, una nova oportunitat per a donar una oportunitat laboral a les persones en risc

d’exclusió social que s’han format a la nostra entitat.

L’any 2010 acusa, com la resta d’entitats, les dificultats econòmiques i socials que afecten al Tercer

Sector, fent baixar lleugerament el nombre de persones ateses (312).

Durant 2011, seguint la línia de treball de la Fundació Ared, es va portar a terme la continuïtat del

programa d’intervenció integral, del qual 477 persones van ser beneficiàries directes, incrementant-se en

165 les persones en atenció directa, degut en gran part, a l’actual crisi econòmica.

1.3 RECONEIXEMENTS DE L’ENTITAT

Des dels seus inicis la Fundació Ared ha rebut premis i reconeixements a la seva tasca.

Entre els més significatius destaquen:

Premi Josep Maria Piñol: Any 1995. Pel projecte de lluita contra la desocupació. Concedit per la

Fundació Acció Solidària contra l'Atur (ASCA).

XV Premi Solidaritat: Any 2002. Concedit per l'Institut dels Drets Humans de Catalunya.

Medalla President Macià: Any 2004. Concedit a la Fundadora i Presidenta de la Fundació Ared

(Sra. María Teresa Rodríguez García) pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Premi Josep Maria Piñol: Any 2006. A la millor trajectòria en lluita a favor de la inserció laboral

després de tretze anys de trajectòria de l'entitat. Concedit per la Fundació Acció Solidària contra l'Atur

(ASCA) i la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya.

Premi a la solidaritat i a la superació: Any 2007. Concedit per l'ONCE Catalunya.

Premi Iniciativa Social "Joan Codina": Any 2008. Concedit per la Fundació Rafael Campalans i la

Fundació Josep Comaposada.

Premi Memorial Lluís Companys: Any 2010. Concedit per la Fundació Josep Irla.

6

XI Premi Mercè Conesa a la Millor Iniciativa Solidària: Any 2011. Concedit per El Periódico

de Catalunya, a la trajectòria de l’entitat i la seva innovació i adaptació al mercat.

Cruz de Plata de la Orden Civil de la Solidaridad Social: Any 2011. Concedit pel Ministerio

de Sanidad, Política Social e Igualdad, en reconeixement a la tasca de la Fundació Ared per a aconseguir

l’accés a la plena ciutadania de persones en risc d’exclusió social.

VII Premi Josep Parera: Any 2011. Concedit per l’Obra Social Caixa Penedès, a la trajectòria

d’una entitat distingida en la seva vocació i dedicació al servei del desenvolupament comunitari.

1.4 FINALITAT I OBJECTIUS

Segons l’article 3 dels capítol II dels estatuts actualment vigents, la finalitat de la Fundació Ared

consisteix en fomentar la integració social i la incorporació laboral de persones en situació

de risc d’exclusió social, principalment d’aquelles que no disposen de l’autonomia suficient

per accedir als mecanismes ordinaris d’incorporació social i laboral. Alhora, la Fundació

Privada Ared potenciarà el voluntariat social en totes les seves vessants.

Vers les persones que atenem, els objectius generals, que persegueixen en conjunt els diversos

programes, serveis i activitats de la Fundació Ared són els següents:

Millora de les condicions de vida.

Oferir un reforç escolar i una formació ocupacional.

Contribuir a la integració social.

2. MOTIVACIÓ INICIAL PER A DUR A TERME L’EXPERIÈNCIA 2.1 ANÀLISI DE LA SITUACIÓ DELS IMMIGRANTS ATESOS

Al igual que ha variat el nombre de persones ateses, passant de 4 a 477, des de que la

Fundació Ared va començar la seva activitat fins ara, també ha variat les característiques del

col·lectiu atès. Les persones que ateníem en els primers anys de la nostra existència com a entitat sense

ànim de lucre, eren en la seva totalitat dones d’entorn penitenciari, majoritàriament nascudes a l’Estat

Espanyol, d’entre les quals destacaven en nombre les d’ètnia gitana.

Amb el temps però, es va eixamplar el ventall de persones ateses vers totes aquelles que es

trobessin en situació de risc d’exclusió social, tal i com consta a la missió de l’entitat, doncs es va

7

veure que hi havia població necessitada més enllà del nostre àmbit concret. Això va fer que les

característiques de les persones ateses variessin (grau de formació, sexe, origen geogràfic,

factors d’exclusió social, etc.). Pel que fa a l’origen o nacionalitat de les persones ateses,

hem observat any rere any un increment del nombre de persones necessitades que

provenien de fora de l’Estat Espanyol (augment que queda reflectit al gràfic 2.1).

Si es consulten les dades de l’INE i l’IDESCAT, podem veure com la població d’origen

immigrant tant a l’Estat Espanyol com a Catalunya ha augmentat en els darrers anys (en el

cas concret de Catalunya, ha passat del 13,49% el 2007 al 16,1% el 2011). Segons l’informe

Inmigración y mercado de trabajo, 2010, la població treballadora immigrada té taxes de temporalitat molt

superiors a les de la població autòctona i, per tant, la forta pèrdua d'ocupació temporal que s'ha produït

l'ha copejat de forma molt important. Els efectes de la crisi afecten a tota la població, però, la immigrada

els acusa de manera especial. Aquesta, com totes les crisis, danya més que a ningú als sectors més

vulnerables de la població, i entre aquests es troben les persones immigrants. Sent en la nostra societat

l’ocupació laboral remunerada l’eix vertebrador de les nostres vides (per l’organització del temps, la

constitució de relacions socials, la identificació personal, etc.) hem d’entendre les dades mencionades

com un factor important per a patir exclusió social.

Amb aquestes dades a la mà es fa plenament concordant la realitat de la situació a l’Estat Espanyol i la

variació del perfil de les persones ateses.

A la Fundació Ared, tot i estar oberts a totes les persones necessitades d‘ajuda, fem des dels nostres inicis

especial atenció a les dones, degut a la major fragilitat d’aquest col·lectiu per a caure en situacions

8

d’exclusió social. L’estudi Dones immigrades i mercat de treball de l’Associació d'ajuda mútua d'immigrants a

Catalunya de 2010, reflecteix com en les treballadores estrangeres, conflueixen factors que augmenten la

seva vulnerabilitat: la possibilitat d’acabar expulsada del país, si la seva situació és coneguda, no propicia la

detecció de l'explotació laboral ni anima a que denunciïn.

Moltes dones immigrades es troben en una situació de múltiple discriminació per raó de

gènere, ètnia i classe social. Són les dones no comunitàries les que pateixen de forma

especial aquesta situació d’atur. I és especialment preocupant si tenim en compte el que en

molts casos els ingressos de les famílies depenen en gran part o en la seva majoria de la

activitat laboral de les dones. Així doncs, també les dades de l’atur ens mostren un perjudici en clau

de gènere, tenint-ho, les dones, més difícil per a trobar una ocupació laboral.

La suma de tots aquests factors (ser dóna, immigrant, amb el pes d’una herència cultura a

vegades constrenyidora) en un mateix col·lectiu de persones, fa que tinguin més

probabilitats que la resta de la societat de caure en situacions d’exclusió social. Es tracta

doncs, d’una multiplicitat de factors que poden provocar aquestes situacions.

Les persones que atenem a la Fundació Ared, com a conseqüència del context en què viuen, han perdut el

seu lloc en la societat, i es troben excloses del sistema social, cultural, polític i econòmic. Es tracta de

persones amb un perfil educatiu baix o nul, sense experiència en el mercat de treball

ordinari regulat i sense coneixements sobre els mecanismes per accedir a aquest, amb

manca de formació professional, amb un estat de salut precari, manca d’autonomia i,

alhora, no disposen de recursos econòmics necessaris per tenir una vida i salut dignes. Tots

aquests factors influeixen de manera important sobre l’autoestima i determinen l’estat de benestar d’una

persona i la seva qualitat de vida.

2.2 ELEMENTS NECESSITATS DE CANVI

Davant de la situació exposada, per l’experiència del tracte diari d’atenció directa, a la Fundació Ared

vam detectar una sèrie de punts que trobàvem necessitats de canviar. Aquests punts eren els

següents:

La infranquejable separació existent entre, d’una banda la població autòctona de les nostres terres i

els immigrants d’anteriors onades migratories, i de l’altra la població nouvinguda, que fa que es creïn a

les poblacions barris que constitueixin guetos segregats.

9

L’aïllament cultural fruït del desconeixement mutu, que fa tenir recels i suspicàcies.

El tancament en sí mateixes de cada una de les diferents comunitats que conviuen en el territori, que

fa que cada membre d’una d’aquestes comunitats es relacioni quasi exclusivament amb els altrers

membres de la seva mateixa comunitat.

L’estigma existent sobre la comunitat nouvinguda, que fa tractar a les persones nouvingudes com a un

tot uniforme, sense atendre a les seves particularitats individuals i idiosincràsia personal.

La dificultat en l’accés a una feina digna, que fa caure en el cicle de la pobresa i la marginació social.

El desconeixement de la llengua catalana, que fa impossible l’establiment una comunicació fluida que

afavoreixi el coneixement mutu.

Els obstacles existent en l’accés al mercat laboral de les dones immigrades ha de fer que es treballi per

a arribar a una igualtat real.

L’accés a la formació dels treballadors i treballadores estrangeres s’ha de potenciar, perquè puguin

accedir a sectors que continuen generant ocupació.

Vist que aquests punts eren coincidents amb la missió i els valors de l’entitat, ens vàrem decidir a

treballar-hi, marcant-nos uns objectius i accions a dur a terme, dins de l’activitat general de la casa, per a

mirar de canviar aquesta realitat.

2.3 OBJECTIUS PLANTEJATS

En base als punts necessitats de canvi assenyalats anteriorment, els objectius que ens vam plantejar a

perseguir amb les nostres accions i programes van ser els següents:

1. Millorar les condicions de vida de les persones ateses.

1.1. Actualitzar, conservar i regularitzar la documentació personal.

1.2. Aconseguir hàbits d’higiene i d’alimentació adaptades a la seva diversitat cultural.

1.3. Recolzar en la recerca d’una vivenda digna.

1.4. Establir un espai de seguretat i recolzament a partir del qual establir una nova vida.

2. Facilitar la formació bàsica i professional necessària per a la integració social de persones

nouvingudes d’origen comunitari o extracomunitari.

2.1. Proporcionar una formació bàsica en llengües (català i castellà) i en la realitat idiosincràsia catalana per

a per a facilitar la seva adaptació a la terra d’acollida.

10

2.2. Oferir una formació en matemàtiques i gestió de l’economia domèstica.

2.3. Garantir una formació ocupacional en els àmbits de l’hostaleria, la confecció tèxtil i l’atenció

sociosanitària.

2.4. Adquirir hàbits laborals

3. Afavorir la inserció laboral de persones nouvingudes d’origen comunitari o

extracomunitari.

3.1. Facilitar l’adquisició de la informació en matèria laboral, prevenció de riscos a la feina, drets i deures

dels treballadors/es i tècniques de recerca de feina.

3.2. Oferir un servei de prospecció i inserció laboral.

3.3. Facilitar la inserció laboral en el mercat de treball normalitzat o protegit.

3.4. Recolzar en tot el procés de manteniment d’una primera ocupació laboral.

3. CARACTERÍSTIQUES DE L’ACTUACIÓ DUTA A TERME

3.1 CRITERIS/METODOLOGIA DE BASE A L’HORA DE DETERMINAR L’ACCIÓ

L’experiència d’aquests divuit anys de treball de la Fundació Ared en el camp de l’acció social ens ha

permès construir i refermar una metodologia d’intervenció basada en els criteris de

l’adaptació personal per una banda, i de la integralitat o globalitat de les actuacions vers les

persones en situació i/o risc d’exclusió social, per l’altra. La nostra feina, es basa en:

Una metodologia acurada i depurada, que garanteix l'èxit dels programes, serveis i activitats,

focalitzada en l'atenció a les persones, amb un tracte individualitzat i integrador que les fa partícips del

projecte i no meres receptors del servei. Una metodologia que ha generat excel·lents resultats

contrastables, en pro del benefici de les persones.

Una infraestructura de qualitat adequada tant a les nostres necessitats i accionis, com a la legislació

vigent. Aquesta infraestructura consta de la nostra seu social, així com de tot el mobilitzat, parc mòbil,

programari i recursos intangibles que en ella es troben.

Un equip de professionals competent i cohesionat: Educadors/as socials, Tècnics/as d'inserció laboral,

personal administratiu, directiu i persones voluntàries, en conjunt un equip humà pluridisciplinar,

remunerat i voluntari, de contrastada experiència i àmplia formació, amb vocació de servei i implicat

11

personalment amb la tasca més enllà de la relació estrictament contractual. Sense el nostre equip

humà la tasca de la Fundació Ared i els èxits recollits no serien possibles.

El reconeixement per part de la societat catalana (com demostren els diferents guardons esmentats

en aquest document) i de l'administració pública, que ens confia any rere any projectes i aportacions

perquè continuem desenvolupant la nostra tasca social.

La nostra metodologia es basa en intervencions educatives de caràcter individual (entrevistes d'acolliment,

tutories de seguiment, treball en xarxa amb altres entitats, coordinacions internes i externes, seguiments

interns i externs, etc.) i grupal (sessions formatives, dinàmiques de grup, reunions etc.).

A la Fundació Ared creiem que cada persona és un cas únic i particular que mereix ser tractat com a tal,

tenint en compte la seva idiosincràsia. És per això que creiem que han de ser els nostres programes

els que s’adaptin a les persones i no les persones a les nostres accions. A partir d’una sèrie

d’entrevistes (entrevista de selecció i d’acollida) es detecten les principals mancances que

presenta la persona atesa i es dissenya, juntament amb ella, un itinerari d’inserció flexible en

el temps. Tanmateix, es determinen els serveis i/o programes en els que s’incorporarà.

Aquest itinerari d’inserció o pla de treball, que actua com a full de ruta durant tot el procés

d’inserció sociolaboral, conté també els objectius a assolir a curt, mig i llarg termini, els

quals han estat consensuats entre un equip multidisciplinar i la persona implicada. Des de la

nostra entitat entenem que la participació de les persones en el seu procés d’inserció resulta

imprescindible per a què existeixi una alta motivació en assolir la seva inserció laboral i

social i, per això, és necessari que hagin participat en el disseny del seu propi pla de treball.

Periòdicament es realitzen tutories de seguiment amb la persona implicada per a realitzar una

avaluació continuada del procés d’inserció social i laboral i del grau de consecució dels

objectius que s’havien planificat. L'Itinerari d’inserció es va redissenyant en funció de

l’assoliment dels objectius d’inserció laboral i social, i del canvi de la situació personal de la

persona atesa.

Els casos atesos durant la nostra experiència amb persones catalanes d’origen immigrant ens han

demostrat que actuar per a pal·liar una mancança concreta (com pot ser la laboral o la

discriminació per motius de raça) no és efectiu si al mateix temps no es pren atenció de la

resta de necessitats de la persona. És per això que hem focalitzat la nostra metodologia en

la intervenció integral de tots els aspectes que, a través de les mencionades entrevistes de

12

selecció i acollida s’hagin detectat, malgrat ens centrem en un d’ells com a eix principal d’actuació.

Aquesta intervenció integral no seria possible sense la implicació i coordinació d’un equip

humà pluridisciplinar (tècnics/es formatius/es, educadors/es socials, psicòlogues,

prospectors/es i insertors/es laborals, etc.).

Una part fonamental de la metodologia de la Fundació Ared és el treball amb xarxa amb d’altres

organitzacions del sector. A la Fundació Ared creiem que el treball coordinat amb la resta

d’organitzacions del sector (ens públics o entitats sense afany de lucre) és la clau per donar

el millor servei possible, evitant la duplicitat d’esforços i programes, i garantint

l’optimització de recursos (escassos en els temps actuals).

La Fundació Ared participa de les següents xarxes i plataformes:

NOM ÀMBIT

European Social Action

Network (ESAN)

Europeu Informació sobre convocatòries d’ajudes europees.

Difusió d’activitats dels socis. Representativitat a Europa.

Red Española de Promoción e

Inserción Sociolaboral (REPRIS)

Estatal Coordinació i recolzament a entitats estatals i

autonòmiques que tenen com finalitat la inserció laboral

de persones desafavorides. Informació i assessorament

sobre temes d’interès comú del tercer sector social.

Entitats Catalanes d’Acció

Social (ECAS)

Autonòmic Informació sobre temes d’interès.

Difusió d’activitats dels socis.

Organització d’actes i esdeveniments de difusió i

sensibilització.

Coordinadora d’Entitats

Homologades RMI

Autonòmic Informació i coordinació amb altres entitats que

gestionen el Programa de la Renda Mínima d’Inserció.

Federació Catalana de

Voluntariat Social (FCVS)

Autonòmic Informació sobre temes d’interès.

Difusió d’activitats dels socis.

Organització d’actes i esdeveniments de difusió i

sensibilització.

Taula de Participació Social

(TPS)

Autonòmic Informació sobre temes d’interès de l’àmbit penitenciari.

Debat i reflexió sobre aspectes de la realitat

penitenciària.

13

Taula de Participació Social

(TPS)

Sectorial Informació sobre temes d’interès de l’àmbit penitenciari

del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona.

Debat i reflexió sobre aspectes de la realitat

penitenciària del Centre Penitenciari de Dones de

Barcelona.

Coordinadora Catalana de

Fundacions (CCF)

Autonòmic Informació, assessorament i facilitació de relacions amb

les administracions públiques i altres entitats privades.

Xarxa d’Habitatges d’Inclusió

(XHI)

Autonòmic Informació sobre temes d’interès.

Difusió d’activitats de les entitats pertanyents a la xarxa.

Organització d’actes de difusió i sensibilització.

Xarxa d’Habitatges d’Inclusió

Social (XHIS)

Provincial Informació sobre temes d’interès.

Difusió d’activitats de les entitats pertanyents a la xarxa.

Organització d’actes de difusió i sensibilització.

Consell de Dones de Barcelona Provincial Informació sobre temes d’interès.

Difusió d’activitats de les entitats pertanyents a la xarxa.

Organització d’actes i esdeveniments de difusió i

sensibilització.

Xarxa d’inserció laboral (XIL)

Provincial Informació sobre temes d’interès.

Difusió d’activitats de les entitats pertanyents a la xarxa.

Organització de treball en grup i posada en comú.

Tenim una estreta col·laboració amb d’altres entitats que persegueixen els mateixos

objectius que nosaltres, com per exemple centres penitenciaris de Catalunya, serveis socials, entitats

sense afany de lucre, centres educatius, etc. A tall d’exemple, algunes de les entitats amb les que ens

coordinem són les següents: Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, Centre Penitenciari Brians 1,

serveis socials d’atenció primària de Barcelona ciutat i província, Oficina de Treball de Poble Nou,

Fundació Privada Centre Català de Solidaritat (CECAS), Fundació Trinijove, Fundació Benallar, Filles de

Maria Auxiliadora, etc.

3.2 PROJECTES I ACTIVITATS REALITZATS

Els noms dels principals projectes duts a terme per la Fundació Ared, i que han contribuït a

la nostra experiència personal de tracte amb la població catalana nouvinguda, han estat:

14

Entrevistes de selecció, d'acolliment i tutories de seguiment.

Accions de formació ocupacional de les familiar professionals de Tèxtil, Confecció i pell, Artesania,

Hostaleria i Turisme i Serveis socioculturals i a la Comunitat. Formació bàsica en castellà, català, càlcul numèric, informàtica i ofimàtica bàsica.

Formació en habilitats socials i en gestió de l'economia domèstica.

Gestió del Programa de la Renda Mínima d'Inserció (RMI).

Programa de beques econòmiques, mensuals i puntuals, d'ajuda a l'aprenentatge.

Servei de menjador social i de repartiment d'aliments i productes de primera necessitat.

Col·laboració amb la xarxa d'entitats del Programa “la Caixa” i la pobresa infantil (Caixa Proinfància).

Servei d'orientació i inserció laboral (Programa Incorpora de l'Obra Social de la Fundació “la Caixa”).

Servei de mesures penals alternatives (treballs en benefici de la comunitat).

Projecte “La Llavor” d'acolliment, atenció social i formació a persones de orígen immigrant (projecte

en col·laboració amb Filles de Maria Auxiliadora i la Fundació Benallar).

Projecte “Enllaç” de promoció d'equipaments i recursos d'allotjament residencial temporal destinats a

les persones en situació de llibertat definitiva en situació d'exclusió social que no disposen de suport

familiar o d'una xarxa de relacions (projecte en col·laboració amb diverses entitats socials i

coordinades per la Fundació Mambré).

Activitats culturals i de temps lliure.

Coordinació interna i externa.

Selecció, acolliment i acompanyament a voluntaris/as i alumnes/as en pràctiques.

Actes de sensibilització i difusió.

Una gran part d’aquests projectes tenen continuïtat temporal i es desenvolupen en diferents edicions, any

rere any.

Dins d’aquests projectes, hem desenvolupat activitats com ara:

Disseny: Consisteix en l’organització i planificació de les diferents activitats del projecte, tant

educatives, com de suport o d’intervenció social.

Planificació i organització dels tallers formatius: Es tracta de la preparació (establiment

d’horaris, docents, establiments, activitats accessòries...) i organització del marc general de les

diferents accions educatives que es duran a terme al llarg del procés d’acompanyament i inserció

sociolaboral.

Entrevista de selecció: Consisteix en la realització d’una entrevista a totes les dones interessades

en incorporar-se al projecte. En aquesta es recullen les dades personals bàsiques, així com informació

15

familiar i social amb la finalitat de determinar les necessitats, potencialitats i capacitats que presenten

les possibles participants.

Entrevista d’acollida: Consisteix en la realització d’una entrevista a totes les persones que s’han

incorporat al projecte en la que se’ls proporciona informació sobre el centre (horaris, normativa,

serveis) i sobre les activitats que s’inclouen. En aquesta entrevista es recullen dades de caire personal,

social, econòmic i laboral amb l’objectiu de fer un diagnòstic de la seva situació i una anàlisi del grau

d’ocupabilitat. També es dissenya, juntament amb la dona atesa, l’itinerari d’inserció que se seguirà,

en el que s’estableixen els objectius que s’hauran d’aconseguir a curt, mig i llarg termini, així com les

activitats concretes en les que participarà, que es determinaran en funció de les necessitats que

s’hagin detectat prèviament. En aquesta fase s’assigna, a cada una de les persones ateses, una

Educadora social de referència al llarg de tot el pla de treball.

Tutories de seguiment: És una de les fases transversals del nostre projecte i es basa en un

recolzament, a la persona atesa, al llarg de tot el procés d’inserció social i laboral. En l’experiència de

la Fundació Ared, ens trobem amb processos reals d’inserció llargs i complexos degut a l’existència

d’una multiplicitat de factors que impedeixen accedir a un conjunt de recursos per a la posterior

integració social i laboral. Tot això suposa un acompanyament directe i la personalització de l’atenció.

En el transcurs d’aquestes tutories de seguiment els i les nostres professionals, juntament amb la

persona atesa, avaluen el desenvolupament del seu pla de treball i el grau de consecució dels

objectius que s’havien plantejat. En funció dels resultats es redissenya aquest itinerari. Aquestes

tutories també són l’espai per fer el seguiment d’aquelles persones que s’han inserit laboralment.

Coordinació interdisciplinar: Consisteix en una coordinació interna, entre els i les professionals

de l’àrea de formació i inserció, i externa, amb professionals d’altres equips d’atenció social, suport i

assessorament d’entitats de l’administració pública i privada (assistents/es socials, educadors/es

socials, etc.). Aquesta acció pretén evitar la duplicitat d’esforços i assegurar l’actuació conjunta per a

donar una resposta global entre tots els agents a les dones ateses.

Formació bàsica: Consisteix en la impartició de classes de coneixement de la llengua oral i escrita

(català i castellà), operacions matemàtiques bàsiques i administració de l’economia domèstica.

Formació en noves tecnologies de la informació (TIC): Consisteix en la impartició de classes

d’ús elemental d’informàtica, ofimàtica i navegació per Internet, amb especial atenció al seu ús per a la

inserció laboral i la interacció social i ús dels serveis públics virtuals.

Formació ocupacional en els àmbits de la indústria tèxtil, l’hostaleria i la restauració,

l’atenció sociosanitària i l’artesania.

16

Tallers formatius: Consisteix en la impartició de tallers de formació on es treballaran temes com

adaptabilitat, assertivitat, autoconeixement, autoestima, disposició a l’aprenentatge, empatia,

expressió de l’opinió pròpia, gestió de l’estrès, higiene i imatge personal, negociació, organització

personal, respecte a la diversitat i a les diferències individuals, situació en el context sociolaboral,

jeràrquic, etc. tècniques de prevenció i resolució pacífica de conflictes, treball en equip, etc.

Pràctiques en empresa: Es basa en la realització de pràctiques laborals en empresa, per a aplicar

en un entorn reglat i extern a l’entitat les capacitats i coneixements adquirits.

Orientació laboral: Consisteix en impartir una formació en prevenció de riscos laborals,

sensibilització en medi ambient, món laboral, normativa laboral bàsica, drets i deures del/de la

treballador/a, drets i deures de l’empresa i tècniques de recerca de feina. Aquesta activitat inclou la

realització de role playing per a la simulació d’entrevistes i entorns laborals.

Orientació en temes d’habitatge: Es basa en el guiatge i suport per a la consecució d’una

vivenda digna, temporal o definitiva.

Assessorament jurídic i administratiu: Consta de la prestació d’un servei de suport i

assessorament per a la realització d’aquells tràmits amb les administracions públiques (tramitacions i

renovació de documentació legal, permisos de treball i/o residència, intercisions amb Hisenda, etc.)

que suposen una especial dificultat per a la persona atesa degut al seu desconeixement dels

mecanismes burocràtics.

Servei de menjador social i de repartiment d’aliments i productes de primera

necessitat: Consisteix en la prestació de dos àpats diaris –esmorzar i dinar– cinc dies a la setmana,

així com el repartiment d’aliments i de productes bàsics d’higiene i roba segons les necessitats de

cada dona atesa.

Gestió del Programa de la Renda Mínima d’Inserció: Consisteix en la sol·licitud i gestió

d’aquesta prestació social per a totes les dones que compleixin els requisits previs d’accés, d’acord

amb la normativa vigent actualment.

Sortides d’oci i temps lliure: Consisteix en la realització de visites a diferents recursos educatius,

culturals i d’oci que existeixen a la ciutat de Barcelona, amb especial atenció a les activitats

relacionades amb les accions de formació professional realitzades.

Prospecció i intermediació laboral: Aquesta activitat és de gran importància per aconseguir la

inserció laboral de les dones que participin en el programa atès que consisteix en una recerca i

sensibilització a empreses i empresaris/es sobre la contractació de dones (sobretot les víctimes de

violència familiar) i la captació d’ofertes de treball d’aquestes empreses cercades.

17

Acompanyament i inserció laboral: Es basa en l’acompanyament i orientació en el procés de

recerca de feina un cop han finalitzat les accions formatives i les pràctiques en empresa.

Seguiment i avaluació continuada: Consisteix en reunions de coordinació, seguiment i avaluació

del programa que, de manera continuada, fan els/les professionals implicats en el projecte.

Avaluació final: Consta de la realització d’una avaluació final de les accions realitzades i els resultats

obtinguts per a la identificació dels punts forts i els punts febles a ser modificats en futures edicions.

3.3 RECURSOS UTILITZATS

Per al desenvolupament de les activitats i projectes que han contribuït a la integració de les persones

nouvingudes, hem requerit una sèrie de recursos materials i humans.

Pel que fa als recursos materials, hem comptat amb la seu social de l’entitat, ubicada al carrer de

Zamora de la ciutat de Barcelona. La nostra seu està adaptada a persones amb mobilitat

reduïda (plataformes elevadores per salvar escales, banys adaptats, amples de portes i passadissos

reglamentaris). Disposa d’aules per a la realització de les classes teòriques dotades del

mobiliari escolar necessari, aula d’audiovisuals per a les formacions en TIC, tallers per al

desenvolupament de la formació pràctica, despatxos per a l’atenció individualitzada, menjador

social, etc.

Més enllà de la seu social, els mitjans materials necessaris que s’han usat han esta els següents:

Material didàctic per al desenvolupament de les diferents formacions (llibres de text i quaderns

d’exercicis i material audiovisual).

Material d’oficina i fungible: Paper, bolígrafs, retoladors, carpetes, llibretes, CD gravables, llapis,

consumibles d’impressió, etc., d’una banda, i material d’higiene i neteja per l’altre.

Matèries primes per al desenvolupament de les formacions ocupacionals i per a la confecció de

lots de productes de primera necessitat i el servei de menjador social.

Utillatge, equip i maquinària pròpia de l’àmbit de cada formació.

Equips informàtics tant per a les formacions en TIC com per a la gestió administrativa i la

coordinació.

Subministraments d’aigua, llum i gas, tant per les accions formatives com per les accessòries i

l’organització i gestió del projecte.

18

Pel que fa als recursos humans, les tasques d’acompanyament, suport i integració (entre d’altres) a les

persones nouvingudes que atenem a la Fundació Ared, no serien possibles sense el nostre equip de

professionals. Per a acomplir amb l’objectiu de poder proveir una intervenció integral a la

persona atesa, la Fundació Ared s’ha esforçat en obtenir un equip de treballadors i

treballadores ben cohesionat i amb una dilatada experiència en el Tercer Sector i en

l’atenció directa. Educadors/es socials, psicòlogues, psicopedagogues, insertores laborals, tècniques de

formació i docents vetllen per a brindar el millor servei possible. I rere seu, el patronat i l’equip tècnic

de suport, format per contables, administratius, tècnics de voluntariat, de projectes, de

captació de recursos, de comunicació, s’encarreguen de treballar sense descans per a què

l’equip d’atenció directa pugui desenvolupar la seva tasca sense més preocupació que ajudar a

solucionar els problemes de les persones que recorren a la Fundació Ared.

L’aposta de la Fundació Ared per a la consolidació d’un equip humà estable ha estat indispensable per a

garantir l’eficiència de les seves accions que duu a terme. La rotació laboral i la reestructuració constant

dels equips de treball són el pitjor enemic de l’efectivitat. Actualment comptem a la Fundació Ared

amb 22 persones contractades que col·laboren, d’una manera o altra, en la consecució dels

nostres objectius. D’aquestes 22 persones, 5 són ciutadans/es catalans/es d’origen

immigrant, tant comunitàries com extracomunitàries (argentines, brasileres, italians,

mexicanes i romaneses).

3.4 IMPLICACIÓ DEL VOLUNTARIAT

L’experiència i els èxits de la Fundació Ared no serien possibles sense la participació del

voluntariat. Actualment hi ha un total de 60 persones (2 d’elles d’origen immigrant) que, de

manera desinteressada, col·laboren amb la causa que persegueix la Fundació Ared. Ja des dels

inicis de la Fundació Ared, la participació de voluntaris/es en l’organització ha estat un element clau que ha

format part de la raó de ser de l’entitat.

Els/les voluntaris/es que col·laboren a la nostra entitat, participen i tenen un espai propi en tots els nivells

de l’organització de l’entitat. D’aquí la importància de la planificació, gestió, formació i seguiment del

voluntariat a l’entitat. De la mateixa manera, la Fundació Ared construeix la seva identitat social

gràcies a la contínua aportació de tots/es els/les voluntaris/es que enriqueixen la nostra

entitat i amplien la nostra base social.

19

La Fundació Ared ha establert, darrerament, un Pla de voluntariat que pretén d’una banda,

formalitzar la relació que s’estipula entre l’entitat i el/la voluntari/a, deixant així constància

del paper i les funcions que els/les voluntaris/es tenen dins l’estructura de l'organització i

d’altra banda, estructurar i definir la gestió del voluntariat, el paper de la Tècnica de

voluntariat, establir les mesures adients per fer el correcte seguiment i formació dels/de les

voluntaris/es durant tota la seva col·laboració i fomentar la seva participació en totes les

àrees de l’entitat.

La persona voluntària contacta amb la Fundació Ared a través dels diferents canals habilitats, i se li realitza

una primera entrevista on la Tècnica de Voluntariat li exposa la realitat de la nostra entitat i es realitza

una avaluació prèvia d'habilitats, interessos i disponibilitat. Amb això es determina la tasca òptima que pot

desenvolupar i s'acorda amb el/la voluntari/a el grau d'implicació que tindrà i la formació necessària a

rebre.

Segons avança la relació del/la voluntari/a amb la nostra entitat, la Tècnica de voluntariat s’encarrega de

proveir-li de la formació necessària per al desenvolupament de les seves tasques. Periòdicament es fa un

seguiment de les seves tasques i satisfacció, de cara a identificar les possibles necessitats, potencialitats i/o

voluntat de canvi, adquisició o cessament de tasques desenvolupades. En tot moment es proveu al

voluntariat de canals comunicatius per a la seva expressió dins de l’entitat i la seva participació en els

processos de presa de decisions.

Un cop finalitza la relació entre el voluntariat i la Fundació Ared, se li administra una enquesta per a

avaluar la seva experiència, que ens ajudi a millorar de cara a una possible reincorporació futura o per a

l’entrada de noves persones voluntàries.

En les accions d’acollida i suport a persones nouvingudes en risc d’exclusió social, el

voluntariat s’ha evidenciat, a més a més, com una eina ideal per a establir un nexe de

contacte entre les comunitats assentades i les que han vingut a assentar-se al nostre país. El

contacte directe amb persones de fora del seu cercle habitual, d’ètnies, classes socials o realitats

completament diferents ajuden a trencar mites, a desmentir estereotips i ajuda a la coneixença mútua,

eina indispensable per a desfer-nos de les barreres que eviten la integració efectiva de qualsevulla

comunitats.

20

4. VALORACIÓ DELS RESULTATS OBTINGUTS

Un cop duts a terme els diferents programes i projectes de l’entitat, amb les activitats d’avaluació

continuada i final planificades, hem pogut observar que els nostres esforços han tingut un efecte palpable.

4.1 CONSECUCIÓ DE LES FITES I OBJECTIUS

Vers la situació que havíem observat en un primer instant i les necessitats plantejades (punt

2.2), la nostra experiència ens ha demostrat que:

Tot i que continuen existint barris on es congreguen comunitats tancades d’un sol origen ètnic o

nacional, mica en mica les nostres ciutats s’estan obrint a la convivència entre cultures.

Aquesta convivència ha permès un inici de coneixement mutu, i amb el coneixement desapareixen els

recels i les desconfiances.

La convivència també ha permès trencar l’aïllament de les diferents comunitats.

La consecució de les primeres feines, amb els ingressos econòmics per al nucli familiar que això

suposa, han garantit un camí per a sortir de la pobresa i començar a tenir la opció de fer una vida

digna per a moltes persones que fins fa poc malvivien de les ajudes socials a les nostres terres.

Vers els objectius concrets que ens vam plantejar (punt 2.3), constatem que:

En el decurs del desenvolupament dels programes s’han complert la finalitat, objectius generals,

objectius específics i activitats programades inicialment.

S’ha constatat una millora global en la qualitat de vida de les persones ateses, evidenciable per la

millora de la seva salut i nutrició, la seva percepció de competències i autoestima, la possibilitat

efectiva de trobar feina, així com un descens del seu nivell de pobresa.

Hem reafirmat la nostra convicció de que les persones ateses tenen grans dificultats i necessitats per

accedir a un lloc de treball i, per tant, es troben en situació de vulnerabilitat no només davant el

mercat de treball sinó davant la societat normalitzada. Això es fa especialment palès en les persones

que per la causa que sigui els costa o experimenten animadversió vers ser ajudades malgrat la

demostrada necessitat o carestia.

Hem constatat que els diferents processos d’inserció són molt complexos i s’ha de treballar amb un

equip interdisciplinar per tal d’abordar les diferents problemàtiques de les persones ateses.

Hem observat també l’increment i diversificació de casos, trobant-nos amb perfils nous fins ara no

atesos, que requereixen de noves metodologies i enfocaments conceptuals.

21

Hem reeixit a aportar una formació professional que ha resultat molt efectiva a l’hora de fer de pont

vers una primera ocupació.

Hem aconseguit, mitjançant l’activitat laboral, establir una via real d’inclusió social.

Hem garantit els mínims necessaris (d’habitatge, d’educació, de coneixements sobre la societat

d’acollida) per a iniciar una nova etapa a més de sis-centes persones.

Hem propiciat l’establiment de llaços entre cultures, possibilitant el coneixement mutu i la

comprensió.

4.2 REPTES DE FUTUR

Malgrat aquests èxits, la nostra experiència en aquests anys d’atenció directa ens ha permès

adonar-nos que encara queda molta feina per fer:

El coneixement de la llengua catalana continua sent la gran eina pendent. Tot i què certes persones

han apostat per a aquesta via vers la seva integració, la facilitat d’ús de la llengua castellana (sobretot

entre les persones provinents d’Amèrica llatina) i el mal costum dels catalans de canviar d’idioma

quan l’altre persona no ens entén enlloc de facilitar la comprensió de la nostra llengua, han fet que el

català estigui sent una barrera idiomàtica més que no una eina d’inclusió.

Si bé hi ha cada cop més comprensió mútua entre comunitats, el que està costant més és integrar els

costums dels altres en la comunitat pròpia. Cal invertir molts esforços en què tant uns com altres

prenguem com a propis elements de les cultures dels demés, i que uns i altres duguem a terme el

mencionat respecte a la diversitat, tant del que ha vingut com del que ja hi era.

Queda un llarg camí encara per a arribar a garantir la igualtat efectiva de drets i la no discriminació

davant la llei per motius de raça, ètnia o nacionalitat.

Més llarg encara és el camí perquè qualsevol persona pugui desenvolupar una vida plena i lliure, fent

que la seva herència cultural suposi una riquesa a partir de la que construir la seva realitat i no una

càrrega que en limiti el creixement personal.

Creiem que si aconseguíssim un major nombre de voluntariat d’origen immigrant, podríem d’una

banda establir un pont més ferm que enllacés les dues comunitats, i de l’altra trencar el fals binomi

que identifica als ciutadans catalans d’origen immigrant només amb el perfil de persona receptora dels

ajuts socials, i no com a col·laboradora en la prestació d’aquest servei desinteressat.

22

De cara a afrontar aquests reptes pendents, hem observat algunes mancances en la nostra

metodologia i/o planificació del treball, que serà necessari canviar de cara al treball que

se’ns presenta. Aquests punts a canviar són:

Les dinàmiques assistencials del Tercer Sector català i les administracions públiques han creat el perill

real de la perpetuació de la dependència. Constatem un preocupant gran sector de les persones

ateses que malgrat els esforços invertits, no milloren la seva situació personal degut a haver trobar

una comoditat (precària) en poder recórrer sense problemes a les ajudes que se’ls brinda. Ni

aquestes persones ni el sistema de serveis socials (públic i privat) es pot permetre aquesta dinàmica.

Hem de tornar a inculcar el plaer de l’esforç, recordar que res és garantit i que les accions tenen

unes conseqüències.

Hem entrat en una època d’escassetat encara amb maneres de fer de l’anterior època de bonança.

Hem d’esforçar-nos a variar els nostres hàbits de treball, veure que el que abans fèiem amb recursos

materials, ara ho podem fer amb enginy.

Hem de treballar en ferm per a, com s’ha mencionat, aconseguir una major implicació del personal

atès en les tasques de voluntariat que ajudin a persones que es troben en la situació en què es

trobaven elles poc temps ençà.