MEMÒRIA - FemCAT · Memòria 2018 | 9 . Juny. 04/06/2018, la directora general de FemCAT, Teresa...

LIDERAR INFLUIR SERVIR

MEMÒRIA2018

SUMARI

5 PRESENTACIÓ

7 RECULL CRONOLÒGIC

11 Esmorzars i Sopars de Treball

17 PROGRAMES I PROJECTES

20 Liderar

21 Programa Escola i Empresa

29 X Fòrum FemCAT: Abandonament Escolar Prematur i

Mercat de Treball

37 Programa Periodisme i Empresa

39 Programa Parlament i Empresa

40 Influir

41 Programa Universitat i Empresa

44 Barcelona Institute of Science and Technology

46 Bon Govern i Transparència

47 Col·lectiu Emma

48 COPERSONA

50 Servir

51 Barcelona Graduate School of Economics

53 Sostenibilitat

55 Programes de Mentoratge

56 DIPLOCAT

57 FERRMED

59 Iniciativa per a la Reforma Horària

60 Centre UNESCO de Catalunya

62 Programa Lideratge Empresarial – Programa Vicens Vives

63 Respon.cat

65 COMUNICACIÓ

67 Comunicació Interna

69 Comunicació Externa

73 Recull de premsa

Memòria 2018 | 5

PRESENTACIÓ

Teniu a les mans la Memòria de FemCAT, el document en què reflectim les activitats

dutes a terme i les fites assolides per la Fundació al llarg de l’any.

La Memòria és un esforç col·lectiu per explicar, tant als membres com a tots aquells

que tenen interès en les nostres activitats, quines actuacions concretes posem en

pràctica per avançar cap a la missió expressada al Manifest de FemCAT el 2004: con-

tribuir al desenvolupament d’una Catalunya emprenedora, innovadora, competitiva,

socialment cohesionada i oberta al món. Cada any, en compartir-la amb els membres,

ens sentim satisfets de la varietat de les actuacions i busquem la nostra petjada als

projectes en els quals hem participat. El recull que teniu al davant seria insubstancial

sense els membres, que són la gran força de FemCAT i el que dóna sentit a tot el que

fem. No hi ha prou espai en aquesta introducció per expressar l’agraïment que es

mereixen: pel temps que hi esmercen, per les propostes que es converteixen en

projectes, per la generositat i per l’esperit crític, essencial a les nostres accions i al

nostre discurs.

En aquesta Memòria trobareu els projectes classificats segons el paper que juguem

a cada línia de treball: Liderar, en tot allò que ha nascut de la iniciativa dels nostres

membres i que hem posat en marxa; Influir, per aquells projectes on contribuïm a

donar forma aportant la perspectiva empresarial; Servir, per tot allò a què ens adherim

i provem de donar valor, celebrant ser acollits en projectes inspirats per habilitats altres

que les nostres, dins una mateixa visió sobre el futur del nostre país. Aquesta mane-

ra flexible de ser útils a la societat també ens caracteritza: no cerquem el protagonis-

me, sinó els resultats. És molt motivador i entusiasmant veure com els membres de

FemCAT esmercen temps, il·lusió i el saber fer que els caracteritza, també integrant-se

dins la dinàmica d’altres entitats. No som els únics que demostrem aquesta obertura:

també més i més institucions s’afegeixen als programes liderats per FemCAT i hi

aporten el que saben fer millor. Un sentit agraïment també a totes elles.

6 | Fundació Privada d’Empresaris FemCAT

Amb la mateixa il·lusió, m’estrenava com a president de FemCAT aviat farà dos anys,

en què vam decidir prioritzar i aprofundir les nostres actuacions al voltant del Talent i

del concepte “Empresa és Societat”. A principi de 2019 finalitzarà el meu mandat.

Hauran estat dos anys intensos, de vegades tensos i enormement gratificants. L’escalf

i la implicació de tota la comunitat de FemCAT em demostra la bona salut de la nostra

Fundació; estic segur que aquest compromís i afecte serà també la principal força de

qui em succeirà a la presidència.

Gràcies per obrir aquesta Memòria. Us convido a llegir-la amb cura per conèixer millor

les actuacions de FemCAT.

Pau RelatPresident

Memòria 2017 | 7

RECULL CRONOLÒGIC

El conjunt d’activitats han estat relacionades cronològicament. Cal tenir present que la Comissió Delegada es reuneix amb periodicitat mensual i el Patronat bi-mestralment. Durant l’any 2018 s’ha convocat dues vegades la totalitat dels mem-bres de FemCAT: a l’Assemblea Anual al mes de gener i al Patronat Obert al novembre.

Gener

10/01/2018, el president de FemCAT, Pau Relat, la secretària, Immaculada Amat, i la directora general, Teresa Navarro, es van reunir amb Mercè Conesa,

presidenta de la Diputació de Barcelona.

29/01/2018, la directora general, Teresa Navarro, i la directora tècnica, Laura Rius, es van reunir amb Ricard Bellera, secretari de treball i economia de Co-

missions Obreres de Catalunya.

31/01/2018, reunió del Patronat de la Fundació Barcelona Excellence in Science

and Technology (BEST), entitat impulsada per la Universitat Pompeu Fabra, Uni-

versitat Politècnica de Catalunya, Barcelona Global i FemCAT i en el que partici-

pen en Joaquim Coello (president de la Fundació BEST), Dolors Novell, Oriol Guixà i Ramon Carbonell (vocals designats per FemCAT).

Febrer

08/02/2018, el membre de FemCAT, Iban Cid, va ser convidat com a ponent del

sopar del Rotary Club d’Igualada. Hi va presentar el programa Escola i Empresa,

posant l’èmfasi en l’oportunitat d’esdevenir-ne ponents per a tots els assistents.

19/02/2018, reunió del Grup de Treball de Bon Govern i Transparència.

20/02/2018, la directora general de FemCAT, Teresa Navarro, i la directora

tècnica, Laura Rius, es van reunir amb Jordi Plana, gerent dels Serveis d’Edu-

cació de Barcelona de la Diputació de Barcelona.


Març

13/03/2018, la directora general de FemCAT, Teresa Navarro, es va reunir amb

Neus Piniella, coordinadora de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Bergue-

dà, per tal d’avaluar possibles col·laboracions.

Abril


Josep Prats, director gerent de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa.

19/04/2018, reunió del Grup de Treball de Bon Govern i Transparència.


Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia.

Maig

04/05/2018, la directora del diari digital especialitzat en actualitat empresarial

Via Empresa, Laia Corbella, va acudir a l’oficina de FemCAT per informar-se

sobre el programa Escola i Empresa i les activitats de la fundació.

08/05/2018, Jornada de presentació del projecte COPERSONA, celebrada al

CaixaForum, amb l’assistència de la secretària de FemCAT, Immaculada Amat, la directora general Teresa Navarro i la directora tècnica Laura Rius.

10/05/2018, la directora general de FemCAT, Teresa Navarro i la directora tèc-

nica, Laura Rius, es van reunir amb el president del Grup de periodistes Ramon

Barnils, Ferran Casas, i amb els vocals Elisabet Borreda i Adrià Serra. El Grup

treballa en la difusió i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu

propi, que uneixi la cultura i la llengua catalanes.

24/05/2018, la directora general de FemCAT, Teresa Navarro, va participar al

jurat dels XXV Premis Jove Empresari AIJEC, que impulsen i donen visibilitat

pública i mediàtica a les millors trajectòries i iniciatives empresarials.

29/05/2018, el president de FemCAT, Pau Relat, la vicepresidenta, Elena Mas-sot, el patró d’honor, Joaquim Boixareu, i la directora general, Teresa Navar-ro, es van reunir amb el cofundador i president del consell editorial del diari ARA,

Ferran Rodés, el conseller delegat del diari ARA, Salvador Garcia-Ruiz i la

directora, Esther Vera.

30/05/2018, el president de FemCAT, Pau Relat, la vicepresidenta, Elena Mas-sot, la directora general, Teresa Navarro, i la directora tècnica, Laura Rius, es

van reunir amb José Antich, editor i director del diari El Nacional.

Memòria 2018 | 9

Juny

04/06/2018, la directora general de FemCAT, Teresa Navarro, va participar en

la reunió de propostes al jurat per als Premis de la Responsabilitat Social de

Catalunya, organitzats per l’associació Respon.cat.

07/06/2018, membres de FemCAT representants del sector tecnològic i d’altres

sectors intensius en tecnologia es van reunir amb CEO del Mobile World Capi-

tal, Carles Grau, i la general manager de GSMA, Thérèse Jamaa.

20/06/2018, el Comitè Consultiu Econòmic del Barcelona Centre for Internatio-

nal Affairs (CIDOB), a proposta de FemCAT va acceptar com a membre la Maria Josep Arasa. El Comitè Econòmic està format per persones properes al sector

empresarial: proposa iniciatives i dóna assessorament sobre el contingut em-

presarial que el CIDOB pot tractar.

28/06/2018, el president de FemCAT, Pau Relat, els vicepresidents, Elena Massot i Cristian Rovira, i la directora general, Teresa Navarro, es van reunir

amb el MH president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent. 28/06/2018, el president de FemCAT, Pau Relat, va ser el convidat a la trobada

Gin-Tech organitzada pel CTecno, Cercle Tecnològic de Catalunya. Es tracta d’una

trobada amb ponent convidat i exclusiva per als membres d’aquesta associació.

En aquest cas, la conversa es va desenvolupar al voltant de les activitats de

FemCAT i el seu impacte i relació amb el sector empresarial de la tecnologia.

Juliol

02/07/2018, el president de FemCAT, Pau Relat, els vicepresidents, Elena Massot i Cristian Rovira, els patrons d’honor, Joaquim Boixareu, Miquel Martí i Josep Mateu, la secretaria, Immaculada Amat, i la directora general, Teresa Navarro,

es van reunir amb el MH president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra.

05/07/2018, el president de FemCAT, Pau Relat, els vicepresidents, Elena Massot i Cristian Rovira, els patrons d’honor, Joaquim Boixareu i Miquel Martí, i la directora general, Teresa Navarro, es van reunir amb la H. conselle-

ra d’empresa i coneixement, Àngels Chacón.

11/07/2018, Teresa Navarro, directora general de FemCAT, va parlar del programa

Escola i Empresa a la taula sobre innovació a l’educació, en el marc de la jornada

“Innovar o morir” organitzada pel diari ARA conjuntament amb El Bulli Foundation.

17/07/2018, el president de FemCAT, Pau Relat, es va reunir amb el president

de Cecot, Antoni Abad.

19/07/2018, diversos membres de FemCAT es van reunir amb en Salvador Cot, editor del diari digital El món i el periodista Vicent Sanchis, que desitjaven ob-

tenir opinions del món empresarial per a la posada en marxa d’un diari digital

centrat en l’actualitat de la ciutat de Barcelona.


Setembre

19/09/2018, es va reunir la Comissió Rectora del programa Escola i Empresa,

amb l’assistència dels patrons i ponents del programa Elena Massot i David Marín.

21/09/2018, els vicepresidents de FemCAT, Elena Massot i Cristian Rovira, la

secretària, Immaculada Amat, i la directora general, Teresa Navarro, es van

reunir amb la H. Consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Elsa Artadi.

Octubre

09/10/2018, un grup de membres de FemCAT van visitar l’associació Barcelona

Tech City i les instal·lacions del Pier 01, dedicades a l’establiment d’empreses

tecnològiques de nova creació.

11/10/2018, el redactor en cap del mitjà digital Via Empresa, Aiats Agustí, i el

director general, Carles Flo, van visitar FemCAT per estar informats sobre les

activitats de la Fundació i valorar possibles col·laboracions.

30/10/2018, la secretària de FemCAT, Immaculada Amat, el patró Xavier Cam-bra, la directora general, Teresa Navarro i la directora tècnica, Laura Rius, es

van reunir amb el degà de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors als Tribunals de

Barcelona, Ignacio López Chocarro, el vice-degà, Ramon Daví, i el responsa-

ble de comunicació, Toni Rodríguez, que van presentar l’informe elaborat per

la Cambra de Comerç de Barcelona sobre l’impacte negatiu de la ineficiència

judicial al sistema econòmic català.

Novembre

09/11/2018 i 16/11/2018, dos grups de professionals alemanys van visitar la seu

de FemCAT, com a part d’un programa de formació intercultural organitzat pel

Lohmarer Institut für Weiterbildung. A la sessió, la Teresa Navarro, directora

general de FemCAT, va presentar l’activitat de FemCAT i un panorama general

de la situació empresarial i econòmica catalana, que els assistents van poder

completar amb nombroses preguntes sobre les tendències econòmiques i so-

cials.

28/11/2018, el Col·lectiu Laude, format per antics rectors i rectores d’universitats

públiques catalanes, va celebrar el seminari “Una concepció global de l’educació

superior: professional i universitària”. Una representació transversal del món de

l’ensenyament i el treball va ser convidada a debatre sobre les oportunitats i

amenaces d’una concepció global de l’ensenyament superior. Hi van assistir en

Memòria 2018 | 11

Ramon Carbonell, en representació del Consell Social de la UPC i en Manel Xifra i la Teresa Navarro en representació de FemCAT.

Desembre

12/12/2018, el Centre UNESCO de Catalunya va presentar la publicació i inicia-

tiva “Transformar l’educació per transformar el món en què vivim”, amb la

participació de la Sra. Stefania Giannini, directora general adjunta per a l’Edu-

cació de la UNESCO. Aquesta iniciativa, que promou l’aprenentatge basat en

projectes vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible, centrarà l’ac-

tivitat del Centre durant els propers anys. Hi va assistir la directora general de

FemCAT, Teresa Navarro.

Esmorzars i Sopars de Treball

Gener

19/01/18, en finalitzar l’Assemblea, es va celebrar un sopar de treball amb la

presidenta de la Diputació de Barcelona i Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès,

Mercè Conesa, qui va compartir amb els assistents la seva trajectòria, aprenen-

tatges i perspectives en l’àmbit de la política local, sense deixar de comentar la

situació actual del país i del partit polític del qual forma part.

Febrer

14/02/2018, esmorzar de treball amb Jaume Guardiola, conseller delegat de

Banc Sabadell, qui va oferir una perspectiva sobre la situació i perspectives de

futur de l’economia catalana i del sector financer en general, i del Banc Sabadell,

en particular, amb una atenció especial a la seva relació amb el món empresa-

rial. Va fer referència a la fase actual de creixement econòmic post-crisi, i als

reptes estructurals com l’envelliment, les desigualtats, l’atur de llarga durada, i

la falta de competitivitat. Pel que fa al sector financer, va esmentar els principals

elements que en determinaran l’evolució a mig termini: la superació de la situ-

ació dels tipus d’interessos baixos, la pressió reguladora per a evitar futures

crisis bancàries, les innovacions com el blockchain i els nous competidors, com

els grans campions digitals i les Fintech. Finalment, en relació al context polític


actual, va posar de relleu la necessitat d’un debat públic on la societat civil pugui

fer propostes concretes en positiu que obliguin als responsables polítics a po-

sicionar-se.

Març

15/03/2018, sopar de treball amb Òscar Camps. El fundador i director de Pro-

activa Open Arms va explicar l’origen i les principals tasques dutes a terme per

l’ONG d’ajuda als refugiats. Arran de la crisi de refugiats a Lesbos al 2015, un

grup de voluntaris socorristes es va unir constituint-se posteriorment en una

organització per a donar resposta a crisis humanitàries principalment al Medi-

terrani Central. Amb el suport de voluntaris i voluntàries professionals del sal-

vament marítim i de la societat civil, han aconseguit salvar vora 60.000 persones.

Abril

23/04/2018, esmorzar de treball amb Arthur Brooks. El president de l’American

Enterprise Institute va fer un breu repàs de la història recent dels Estats Units,

des dels anys 1960 fins a l’elecció i actual presidència de Donald Trump. La

seva anàlisi estableix que les polítiques contra la pobresa al seu país no han

estat gens exitoses: ni els subsidis i les polítiques de benestar que va iniciar el

president Johnson, ni la promesa d’igualtat d’oportunitats d’Obama han acon-

seguit reduir l’índex de pobresa que s’ha mantingut durant els anys entre el 15%

i el 20%. Aquestes polítiques, segons el ponent, no oferien una cura per a la

pobresa al país més ric del món, i ho va resumir així: “sense treball, no hi ha

dignitat”: una de les premisses que ha copsat Donald Trump i que el van per-

metre arribar a la Presidència dels EUA. El Sr. Brooks no preveu que les polítiques

laborals de Trump arribin a revertir la situació, i va ser crític en la seva presa de

decisions. Amb tot, considera que el principal aprenentatge d’aquest període

de “crisi de dignitat”, és que cal centrar les polítiques en els més necessitats

per donar un tomb a la situació actual i recuperar la il·lusió i el que ell anomena

“l’esperit americà”.

Maig

17/05/2018, sopar de treball amb la Fundació La Marató de TV3. Lluis Bernabé,

director de la Fundació La Marató de TV3, i Vicent Sanchis, director de TV3,

van compartir amb els membres de FemCAT el funcionament i les principals

fites de la Marató de TV3, des de la seva creació fins avui. En 26 anys, han

Memòria 2018 | 13

recaptat 173 milions d’euros que han finançat 794 projectes, amb la col·laboració

de 7.300 investigadors. L’eficiència de la institució ha fet que durant els darrers

3 anys, la Marató tingui el millor rati mundial d’aportacions per habitant (1,6 €/

habitant a Catalunya). El tret distintiu de la Marató amb d’altres telethons és la

seva implicació en la selecció, seguiment i difusió dels projectes d’investigació

en diverses malalties, així com la sensibilització, la lluita contra l’estigmatització

i l’educació de la societat en la cultura científica.

Juny

14/06/2018, esmorzar de treball amb Pol Morillas, subdirector de recerca i in-

vestigador sènior per a Europa del CIDOB, think tank que tracta l’agenda inter-

nacional i és un dels pocs que està ben situat a nivell mundial sense estar ubicat

a una capital d’estat. Morillas va explicar el context actual que qüestiona i gene-

ra canvis en l’ordre internacional que coneixíem des del triomf del liberalisme a

finals dels anys 80 i que va portar a una globalització dels vincles comercials i

un increment de les interconnexions transnacionals entre estats i d’altres actors.

Va identificar tres grans crisis simultànies que avui afecten els pilars fonamentals

de la Unió Europea: l’euro, els refugiats i el Brexit. Per fer front a aquests reptes,

es plantegen grans i complexos projectes com la definició d’una política d’asil

comuna, una nova reforma dels tractats, i la possibilitat d’avançar en la integra-

ció a múltiples velocitats.

Juliol

23/07/2018, sopar de treball amb la consellera d’Empresa i Coneixement, M. Àngels Chacón. La consellera va destacar el seu compromís amb el projec-

te de Govern des del seu nomenament, que inclou una aposta clara per l’eco-

nomia productiva i atendre a les necessitats identificades al territori. Les seves

prioritats inclouen: resoldre la mancança de perfils tècnics i l’encaix de perfils

professionals, el que requereix un treball conjunt amb el Departament d’Ense-

nyament i el de Treball, Afers Socials i Famílies; l’optimització de les infraestruc-

tures; ajudar les PIMEs a preparar-se pels reptes que venen derivats de les

noves tecnologies i la indústria 4.0, i assegurant un equilibri territorial; assegurar

una millor coordinació entre tots els ens i agències dependents del Departament

i assolir un Pacte Nacional per a les Universitats.


Octubre

18/10/2018, sopar de treball amb el Dr. Bonaventura Clotet, doctor en medi-

cina. El Dr. Clotet va fer un repàs de la història, l’evolució, l’estat actual i projecció

de futur de la investigació en la lluita contra la Sida, molt lligada a la seva pròpia

trajectòria com a doctor investigador i impulsor de la Fundació Lluita contra la Sida

i de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. Aquestes institucions són un clar

exponent del que es pot aconseguir amb la col·laboració público-privada sostin-

guda al llarg del temps. La seva investigació no només permet avançar en la lluita

contra la Sida, sinó que, en tractar-se d’una malaltia que ataca el sistema immu-

nitari, produeix també resultats aplicables a d’altres malalties com el càncer, l’es-

clerosi en plaques, l’Alzheimer, entre d’altres. D’acord amb la seva visió, cal ajudar

la recerca al nostre país perquè, a més dels progressos aplicats a la medicina,

gràcies a aquesta recerca es poden crear patents, empreses i llocs de treball.

Novembre

08/11/2018, sopar de Treball amb Andreu Mas-Colell: El Professor Mas-Colell

va oferir una perspectiva sobre la recerca al nostre país, les seves oportunitats i

les seves mancances. Segons Mas-Colell, un país pròsper depèn de la seva pro-

ductivitat, i aquesta alhora depèn del contingut innovador de la iniciativa empre-

sarial. Per potenciar-lo és important disposar d’un bon sistema de recerca i la

capacitat de saber-lo aprofitar. Va destacar 3 problemes greus que frenen actual-

ment la potencialitat de la recerca a Catalunya: una governança deficient, l’infra-

finançament i l’envelliment i escàs relleu generacional del personal de recerca. En

aquest sentit, va destacar la importància de les fonts privades de finançament de

la recerca com a factor que pot contribuir a resoldre aquestes problemàtiques.

Desembre

13/12/2018, trobada de Nadal. Actors especialitzats en espectacles d’improvi-

sació van treure punta a l’activitat que es duu a terme en alguns dels programes.

Incorporant aportacions espontànies dels membres, els gags còmics van donar

un to distès a la trobada. El president de FemCAT va animar els presents a seguir

treballant dur i planificar un molt bon any 2019, però va admetre que, quan la

resta falla, la capacitat d’improvisar és també una virtut.

Memòria 2018 | 15

Fotografies de l’Assemblea Anual 2018

PROGRAMES I PROJECTES

Memòria 2018 | 19

Les actuacions de FemCAT es plantegen buscant el major impacte possible a través de les fortaleses de FemCAT: els seus membres, la capacitat d’establir aliances i complementarietats amb altres entitats i els actius de la Secretaria i xarxa de col·laboradors. Per fer-ho, la Fundació pot assumir diferents rols segons les necessitats de cada projecte:

Liderar projectes innovadors per ajudar a resoldre els grans reptes de Catalunya.

Influir, posant a l’agenda aquells temes que ens semblen rellevants, fent acció de

lobby en benefici de la competitivitat de Catalunya i proposant membres de FemCAT

per a la governança d’institucions clau del país.

Servir, col·laborant amb altres institucions que lideren projectes rellevants per al

compliment de la missió de FemCAT.

Així doncs, els projectes, programes i diverses actuacions de FemCAT es presen-ten a continuació catalogats segons aquests eixos, tot tenint en compte que l’im-pacte idoni per a cada projecte s’assoleix amb l’equilibri entre totes tres modalitats.

Liderar

Memòria 2018 | 21

PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA

Objectiu

Aquest programa iniciat l’any 2009 té per objectiu acostar el món empresarial als

alumnes de Secundària. L’activitat principal és una xerrada per part d’una persona

empresària o directiva, en què aquesta explica la importància de l’empresa a la soci-

etat, descriu la seva vivència a l’empresa i acompanya els alumnes en una reflexió

sobre les habilitats necessàries per a l’empresari.

Missió

Els membres de FemCAT i, des del curs 2011-2012, persones empresàries i directives

que participen en el programa a través de les col·laboracions de FemCAT amb altres

entitats, preparen les seves intervencions tenint en compte que el programa:

PRETÉN: Mostrar la necessitat de l’empresa a la societat.

Despertar l’interès pel món de l’empresa entre els joves.

Donar una visió de l’empresa que sigui inspiradora, atractiva.

Mostrar la cara amable de l’empresa i de l’empresari.

Mostrar algunes de les habilitats que requereix un empresari.

FUIG DE: Explicar què és ni com funciona una empresa.

Fer apologia de l’empresari.

Mostrar la part més dura de la vida de l’empresari, erigir-nos en herois o salvadors.

Fomentar l’autoocupació.

Curs 2017-2018

El curs 2017-2018, el programa Escola i Empresa ha arribat a 14.430 alumnes, a través

de 384 sessions a centres de tot Catalunya. Un total de 125 empresaris han participat

al programa Escola i Empresa, provinents de FemCAT i d’altres entitats col·laboradores,

com la Fundació Roca i Galès, Fundació Escola Emprenedors, GlobaLleida, Agència

del Desenvolupament del Berguedà, Barcelona Global, PIMEC Joves, AIJEC, Jove

Cambra Internacional, i el boca-orella. La bona marxa del programa es deu també a la

col·laboració d’altres entitats, com Barcelona Activa i Global Lleida, en la seva difusió

i secretaria.

Pel que fa a l’evolució en volum i valoració del programa respecte els cursos anteriors:

El nombre de sessions realitzades a la província de Barcelona s’ha mantingut, a

Tarragona i Lleida ha augmentat el nombre d’alumnes i a Girona, en canvi, ha dismi-

nuït lleugerament el nombre d’alumnes i de sessions.

S’ha incrementat el nombre de centres visitats, arribant a un total de 271.

Globalment, la penetració1 al territori ha estat d’un 21,24%, un 1,57% superior al

curs passat.

S’han incorporat 32 nous ponents. La distribució territorial dels 168 ponents actius

(37% dels quals són membres de FemCAT), és de 128 a la província de Barcelona

14 a Girona, 14 a Lleida i 12 a Tarragona, la gran majoria ben disposats a sortir del

seu entorn territorial per les sessions.

Cal destacar la bona disposició i dedicació dels ponents, que els dos darrers cursos

han fet possible satisfer la demanda superant la dedicació orientativa d’una xerrada

al trimestre.

La valoració de la qualitat del programa s’ha mantingut, amb una puntuació mitjana

per part dels professors de 9,14/10 i un Net Promoter Score de 80.

1. La penetració al territori es calcula sobre els centres objectiu, que són els centres d’ensenyament secundari que imparteixen cursos a alumnes de quart d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà o Cicles formatius de Grau Superior.


Memòria 2018 | 23

COMPARATIVA DELS DARRERS CURSOS

Fites quantitatives

Curs2012-2013

Curs2013-2014

Curs2014-2015

Curs2015-2016

Curs2016-2017

Curs2017-2018

Total Alumnes 10.230 11.761 9.361 9.366 14.587 14.430

Barcelona (ciutat) 2.919 2.717 2.368 2.045 2.839 2.744

Resta Catalunya 7.311 9.044 6.993 7.321 11.748 11.686

Sessions 215 260 215 228 395 384

Centres 163 168 141 154 253 271

Ponents2 83 110 110 114 151 168

PERCENTATGE DE PENETRACIÓ, SOBRE ELS CENTRES OBJECTIU, EN CADA UNA DE LES PROVÍNCIES, DELS DOS DARRERS CURSOS

Territori

Curs 2016-2017

Curs2017-2018

Variació respecte curs anterior,Valor absolut

Barcelona (prov.)3 19,16% 21,30% 2,14%

Barcelona (ciutat) 17,93% 19,86% 1,93%

Girona 25,42% 23,73% -1,69%

Tarragona 18,18% 21,43% 3,25%

Lleida 24,10% 27,71% 3,61%

Total Catalunya 19,67% 21,24% + 1,57%

1. Ponents: S’indiquen els ponents formats i disponibles per fer sessió. 32 ponents nous han estat formats, 26 dels quals han debutat.3. No inclou Barcelona ciutat.


PERCENTATGE DE PENETRACIÓ, SEGREGAT PER SERVEIS TERRITORIALS, CURS 2017-2018

Sessions Alumnes Centres

Centres objectiu

% penetració centres

Baix Llobregat 45 1.618 31 124 25,00%

Barcelona Comarques 45 1605 33 134 24,63%

Catalunya Central 32 1.365 26 102 25,49%

Consorci d'educació de Barcelona 82 2.744 56 287 19,19%

Girona 33 1.328 26 118 22,03%

Lleida 37 1.373 23 83 27,71%

Maresme-Vallès Oriental 39 1.553 27 146 18,49%

Tarragona 34 1.443 24 93 25,81%

Terres de l'Ebre 3 107 3 33 9,09%

Vallès Occidental 34 1.294 22 156 14,10%

Total Catalunya 384 14.430 271 1.276 21,24%

Memòria 2018 | 25

La valoració de professors i responsables dels centres ha estat molt positiva, amb

més d’un 90% de respostes entre el 8 i el 10 en preguntar-los “Quina valoració us

mereix el programa Escola i Empresa en el seu conjunt?”

CREUS QUE L’ACTIVITAT HA CONTRIBUÏT A ACOSTAR EL MÓN DE L’EMPRESA ALS ALUMNES?

LA XERRADA REALITZADA PER L’EMPRESARI HA ESTAT...

52% EXCEL·LENT

37% MOLT BONA

23% BASTANT

9% BONA

61% MOLT

13% FORÇA

3% UNA MICA

0% GENS

2% REGULAR

0% DEFICIENT

QUINA VALORACIÓ US MEREIX EL PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA EN EL SEU CONJUNT?

Mitjana 9,14

RECOMANARÍEU EL PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA A UN ALTRE CENTRE EDUCATIU?

NPS 80

0%0%0%0%0%2%

5%

17%

32%

45%

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

0%0%0%0% 0%

4%

13%

23%

59%

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

1%


Per arribar a aquestes xifres, i seguint els eixos marcats durant el curs 2017-2018, es

van realitzar les següents activitats:

Captació i formació de ponents: s’ha format un total de 32 nous ponents amb la

metodologia del programa, 26 dels quals han debutat durant aquest curs.

Campanyes de comunicació als centres de secundària: per tal de captar més

centres i fer-ho de manera més ben distribuïda a tot el territori català, es va fer una

campanya de captació conjunta amb els col·laboradors del programa Barcelona Ac-

tiva i GlobaLleida.

Manteniment del web Escola i Empresa, com a eina de comunicació: cal des-

tacar la secció de cròniques, on setmanalment s’inclou un petit text i fotografies de

cadascuna de les sessions on el ponent ha estat acompanyat per un membre de

l’equip Escola i Empresa de FemCAT. Algunes cròniques de membres de FemCAT

durant aquest 2018:

030201 01 INS Santa Eugènia 12-02-2018 Enric Paredes

02 INS Salvador Sunyer i Aimerich 07-02-2018 M. del Mar Nogareda

03 Les Alzines 06-02-2018 Francesc Planas

04 INS Badia del Vallès 25-01-2018 Ricard Huguet

05 Fedac Sant Narcís 02-02-2018 Xim Raurich

06 INS Anton Busquets i Punset 24-01-2018 David Nogareda

07 Stucom 23-01-2018 Joaquim Jubert

08 INS Francisco de Goya 23-01-2018 Oriol Barrachina

09 INS Pla de l’Estany 24-01-2018 Joan Agustí

10 IES La Pobla de Segur 22-01-2018 Mª José Martínez

11 INS Premià de Mar 22-01-2018 Pere Carles

12 Institut Icària 19-01-2018 James Basha

060504

090807

121110

Memòria 2018 | 27

Relació amb la comunitat EiE: s’ha establert un sistema de comunicació regular

amb els ponents, personalitzada en el cas dels centres i s’ha mantingut converses

de manera periòdica amb entitats col·laboradores.

Ponents. Trimestralment, reben una newsletter sobre l’evolució del curs, amb

resultats i valoracions dels centres. A més, se’ls transmet el feedback directe que

els professors i professores responsables dels grups ens fan arribar, mitjançant

el qüestionari de satisfacció que se’ls fa arribar un cop feta la sessió.

Entitats col·laboradores. S’ha mantingut un contacte constant amb les entitats

col·laboradores, informant-les de l’evolució i el seguiment del programa, i organit-

zant accions específiques si s’esqueia (formació de ponents, jornades informatives

o jornada de cloenda del curs).

Les sessions de formació de nous ponents dutes a terme amb la col·laboració

de les entitats han estat aprofitades també com a trobades de networking: ponents

veterans han estat convidats a breus estones de networking prèvies a les sessions

i a quedar-s’hi per complementar les explicacions de la formadora. Amb aquesta

actuació es crea un vincle entre els ponents establerts en un determinat territori

i amb l’entitat local.

Jornada de cloenda curs 2017-2018. Es va organitzar l’acte “Comunitat Escola i

Empresa” el dia 27 de juny, al CaixaForum de Barcelona. L’objectiu d’aquesta jorna-

da era reunir els ponents, representants dels centres participants durant aquest curs

i entitats col·laboradores del programa, per tal de presentar els resultats i valoracions

d’enguany. La trobada va comptar amb una ponència a càrrec de James Basha,

apassionat pel creixement personal, la comunicació i el lideratge i ponent del pro-

grama Escola i Empresa. El Sr. Basha va conduir una ponència titulada “From OK to

Great” on va relacionar la importància de les habilitats comunicatives i com es poden

posar en escena rols inspiradors. Com ja s’ha fet altres anys, es va aprofitar l’acte

per entregar tres premis i es van fer tres mencions a ponents destacats del curs,

tenint en compte les valoracions dels centres i la flexibilitat, entre d’altres caracte-

rístiques. També es van lliurar tres premis i es van fer tres mencions a centres

destacats del curs, atesa la seva implicació amb el programa i l’acollida al ponent,

entre d’altres. Donat que la interrelació entre tots els participants és essencial per

al bon funcionament del programa, es va comptar amb una estona de networking i

intercanvi d’experiències del programa entre ponents i centres.


Curs 2018-2019

La Comissió Rectora del Programa Escola i Empresa, formada pels Patrons Ricard Huguet, Immaculada Amat, David Marín i Elena Massot vetlla per l’èxit del progra-

ma i la seva continuïtat. Aquesta Comissió es va reunir al juliol, per fer una valoració

del curs 2017-2018, i al setembre, on va establir els objectius per al curs 2018-2019:

mantenir la tònica de creixement amb la mateixa qualitat que caracteritza al programa;

aconseguir una penetració territorial més equitativa dels centres que componen els

serveis territorials, seguir intensificant les relacions amb les entitats col·laboradores i

la captació de nous ponents.

Les activitats de preparació i inici del curs 2017-2018 han comprès:

Continuació de les tasques per captar ponents: catorze nous ponents s’han format

durant el primer trimestre del curs a Barcelona i a Girona.

Campanyes de comunicació del programa adreçades a atraure nous centres. Reestructuració de la secretaria del programa: s’ha descentralitzat la tasca de

secretaria del programa a les províncies de Lleida i Tarragona. Pel que fa a la secre-

taria de la província de Girona, s’ha recentralitzat de nou a la seu de FemCAT i s’ha

signat un acord amb el Fòrum Carlemany perquè hi dugui a terme els acompanya-

ments a ponents.

Revisió de la metodologia. S’han introduït modificacions en alguns dels blocs de

la sessió. Aquestes són optatives i reflecteixen les aportacions que diferents ponents

han anat fent a mesura que han guanyat confiança gràcies a l’acceptació per part

dels alumnes. Els ponents veterans són convidats a les sessions de formació per

refrescar així la metodologia i rebre ajuda per incorporar, si així ho desitgen, les no-

ves opcions.

A finals de 2018, hi ha programades sessions per a més de 12.000 alumnes a Catalu-

nya, sense incloure Barcelona ciutat, on Barcelona Activa les programa al llarg de tot

el curs escolar. Durant el primer trimestre d’aquest curs 2018-2019, s’han dut a terme

119 sessions, arribant a 4.354 alumnes aproximadament. Es compta amb més de 140

ponents actius.

Memòria 2018 | 29

X FÒRUM FEMCAT: ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR I MERCAT DE TREBALL

Per què hi ha empreses que no troben els treballadors que necessiten, si hi ha una elevada taxa d’atur?

Què fan els empresaris per a trobar els treballadors que necessiten? Com es pot reduir l’abandonament escolar prematur i oferir, des del mercat de treball, incentius per seguir formant-se?

Hi ha una relació entre la manca de formació i la taxa d’atur de majors de 45 anys?

Com hem d´adequar el sistema educatiu a les ofertes laborals existents i futu-res?

Quin lloc hauria d’ocupar la formació professional en el sistema educatiu? I a l’empresa?

Aquestes són algunes de les qüestions que es van plantejar a la desena edició del Fòrum

FemCAT, celebrat el 7 de novembre a l’Auditori del Banc Sabadell de Barcelona.


Abandonament Escolar Prematur (AEP): la dimensió del problema

L’AEP representa avui a Catalunya el 17,1% (18,2% a Espanya) del total de joves

entre 18 i 24 anys que han assolit com a màxim la primera etapa d’educació secun-

dària (ESO) i que, per tant, no segueixen cap més formació reglada. Aquesta xifra és

inferior al 32% de l’any 2008, però dista del 10% de mitjana a la Unió Europea.

Els joves que abandonen prematurament l’escola tenen més probabilitat de tenir in-

gressos més baixos o d’estar a l’atur, i es preveu que les necessitats futures d’habi-

litats faran que només 1 de cada 10 llocs de treball siguin accessibles per aquest

perfil. D’acord amb diversos estudis, l’AEP no només suposa una pèrdua d’oportunitats

individuals, sinó també de potencial econòmic i social, posant en risc les possibilitats

de desenvolupament socioeconòmic d’un país, i la seva cohesió social.

La formació professional constitueix un factor d’inserció laboral. Com demostra l’es-

tudi “Inserció laboral dels ensenyaments professionals, del Govern i el Consell Gene-

ral de Cambres de Catalunya (2017)”, un 54,6% dels alumnes de formació professio-

nal troben feina a jornada completa o bé a temps parcial mentre segueixen estudiant

en els nou primers mesos posteriors a haver acabat els estudis professionals, tant de

grau mig com superior. Aquest percentatge és d’un 70% per als que havien cursat

Formació Professional (FP) dual.

Memòria 2018 | 31

El X Fòrum FemCAT

“Abandonament Escolar Prematur i Mercat de Treball” va ser el títol del X Fòrum

FemCAT, una trobada de reflexió, impulsada per empresaris, amb l´objectiu d’aportar

solucions a mig i llarg termini des d’una perspectiva empresarial.

“L’abandonament escolar prematur ens perjudica a tots. Roba oportunitats a les per-

sones, fa que molt talent sigui invisible a les empreses i ens projecta en un futur que

no volem. Entre tots hem de trobar com solucionar-ho”. Així va obrir el X Fòrum el

president de FemCAT, Pau Relat.

El Fòrum, que va reunir a més de 120 empresaris i experts del món educatiu, es va

estructurar en tres taules.

A la primera taula de la jornada, de caire acadèmic, l’economista Miquel Puig i la

professora de Sociologia de la UAB, Aina Tarabini, van exposar els principals factors

que expliquen l’AEP: factors “push”, atribuïts al mercat de treball i factors “pull”,

originats al sistema educatiu. Complementaris en les seves posicions de fons, han

coincidit a qualificar de “greu” la situació de l’abandonament escolar prematur a Ca-

talunya però a la vegada s’han mostrat “optimistes” de cara el futur, amb alguns

canvis que ja s’estan produint.

Segons Puig, “el problema és el que passa fora de l’escola”. “Quan l’empresari està

disposat a contractar joves sense l’ESO o només amb l’ESO, un percentatge important

d’alumnes abandona l’escolarització”, va afirmar Puig, que va descartar que hi hagi

relació entre la taxa d’atur i l’elevada taxa d’abandonament escolar.

Entre les dades negatives, Puig va alertar que Catalunya és la regió europea número

27 de 300 en fracàs escolar i que entre els joves ocupats que actualment tenen entre

30 i 34 anys el 30% tenen com a màxim l’ESO. “Això vol dir que el nostre mercat

laboral no està millorant”. Entre els aspectes positius, Puig va destacar que està pre-

vist que en breu el salari mínim augmenti fins els 900 euros, “cosa que farà que no

es contracti gent que no sigui productiva”. També va valorar amb optimisme que

s’estiguin endurint els requeriments de titulació per a determinades feines, com per

exemple ser mosso d’esquadra. “No es pot enviar el missatge que es pot accedir a

una feina atractiva sense estudiar”, va afirmar.

Per la seva banda, Tarabini va subratllar que, “en molts casos, el sistema escolar em-

peny els nostres joves a deixar-ho”: “Quines possibilitats tenen els alumnes d’expe-

rimentar la seva competència en diferents àrees de coneixement? Fins a quin punt


els diferents tipus de coneixements i habilitats estan representats, valorats i legitimats

dins l’àmbit escolar? Quina relació tenen els centres educatius amb el context social

i laboral immediat? Si no saps en què ets bo, què se’t dóna bé, com pots triar?”.

Tot i el diagnòstic desigual, Tarabini va esmentar “el gran avenç” de la històrica For-

mació Professional, actualment Cicles Formatius, “molt més” que la progressió del

Batxillerat. Tarabini va demanar fugir de “les falses dicotomies” entre professions

brutes i netes o fàcils i difícils, que no fan més que perjudicar l’alumne. La professora

de la UAB va concloure que “sense l’educació post obligatòria, no hi ha futur” i que

això ha d’animar a que cadascú trobi la seva vocació i es formi a consciència, sigui a

través del Batxillerat o els Cicles Formatius, i si és el cas, la universitat.

Ponents i moderador de la primera taula

La segona taula va analitzar el paper les polítiques públiques. En Francisco Luna,

coordinador del Equipo de Didáctica del Instituto Vasco de Evaluación e Investigación

no universitaria (ISEI-IVEI), va presentar les diferents variables que expliquen el baix

índex d’abandonament escolar al País Basc. Per la seva banda, la Joana Ferrer, cap

de Servei d’Orientació i Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament de la

Generalitat, va presentar la seva perspectiva.

Memòria 2018 | 33

Luna va citar cinc variables per entendre la baixa taxa d’abandonament escolar a

Euskadi –al voltant del 7%–, més enllà de la conjuntura econòmica: les característiques

socioeconòmiques i el mercat laboral; l’esforç per mantenir tot l’alumnat en el sistema;

el manteniment d’una política consensuada i continuista a favor d’una escola inclusiva;

l’ajust entre exigència acadèmica i formació; i la potència i el prestigi de formació

professional basca. “L’èxit escolar és la major garantia que els alumnes no abandonin

l’escola”, va incidir Luna, que ho va lligar amb el baix percentatge de l’absentisme

escolar (1,5%).

Ferrer va defensar que a Catalunya “s’estan movent les coses” amb un doble objec-

tiu pedagògic de país: la formació competencial de l’alumnat i la mirada orientadora

de l’escola, en qualitat i en equitat. “Venim d’una concepció transmissora de l’educa-

ció i estem passant a situar l’alumne al centre de l’aprenentatge”, va afirmar, cridant

a aprofitar les oportunitats que s’obren per a l’èxit educatiu.

Ponents i moderador de la segona taula


Va tancar el X Fòrum FemCAT una taula rodona sobre l’abandonament escolar i el

mercat de treball, amb la participació de Lali Molera, consellera delegada d’Unió In-

tegral Alimentària, David Anton, soci i director de Bridge4Mobility, i Tatiana Soler, cap d’estudis de formació professional a l’Institut Joan Brossa.

Incidint en la importància de l’orientació, Soler va destacar: “si busquem que l’alumne

no abandoni, no li ensenyem només el seu dia a dia com a treballador, mostrem-li tot

el potencial de la seva trajectòria a l’empresa”.

Segons la seva experiència portant alumnes catalans a cursar FP dual alemanya, Anton

va coincidir en la importància d’invertir temps en descobrir què li agrada fer al jove, i

ajudar-lo a entendre què implica fer la feina que tria. Pel que fa a la FP dual a Catalunya,

destaca el seu èxit malgrat la seva joventut, si bé va emfasitzar la importància de

“disposar d’un contracte d’aprenent regulat i una retribució apropiada”.

Per la seva banda, Molera va compartir diverses experiències d’aprenentatge amb la

participació de la seva empresa en la FP dual, concloent que, perquè funcioni, “em-

presa, centre educatiu, família i alumne han d’anar alineats. La comunicació entre

tutors de centre i d’empresa és clau”.

Preguntats sobre com prestigiar la FP, els ponents van proposar: més implicació del

professorat en l’orientació i de l’empresa en divulgar expectatives professionals i sa-

larials, ajudar a reflexionar a l’alumne, fer simulacions de projectes reals d’empresa, i

la complicitat de mitjans de comunicació.

Ponents i moderadora de la tercera taula

Memòria 2018 | 35

Assistents al X Fòrum FemCAT

ConclusionsLes presentacions i debats del X Fòrum van posar de manifest el compromís d’em-

presaris i experts del sector educatiu per a combatre l’abandonament escolar, desta-

cant que cal que l’orientació educativa i professional de l’alumne comenci com més

aviat millor, i que cal també prestigiar la formació professional a través dels diferents

agents implicats: professorat, empresariat i mitjans de comunicació.

En aquest sentit, FemCAT, a través del seu president, Pau Relat, va defensar una

col·laboració més estreta entre el sistema productiu i l’educatiu per a generar profes-

sionals amb millors opcions de futur, subratllant també la importància que les empre-

ses disposin d’eines per anticipar les seves necessitats de personal i les facin saber

al sistema educatiu. Així mateix, va destacar que la formació dual o en alternança

hauria de convertir-se en l’opció majoritària per als ensenyaments de formació profes-

sional, i que la formació al llarg de la vida és imprescindible per a tots els perfils pro-

fessionals.

Van assistir a l’acte també periodistes de diversos mitjans, dels quals en van fer ressò:

Onda Cero Catalunya, Expansión, Diari ARA, Via Empresa, Educaweb, l’Econòmic i El

Periódico.


Programa

7 de novembre 2018Auditori Banc Sabadell (Av. Diagonal, 407, Barcelona)

8:45 – 9:10 h Acreditacions

9:10 – 9:20 h Presentació de la jornada, a càrrec del Sr. Josep Esteve, director de la Xarxa Comercial de Catalunya de Banc Sabadell i del Sr. Pau Relat, president de FemCAT.

9:20 – 10:30 h L’Abandonament Escolar Prematur a Catalunya: estat de la qüestió.

Factors push. Aina Tarabini, professora del Departament de Sociologia de la UAB i membre dels grups de recerca GEPS (Grup de recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials) i GIPE (Grup Interdisciplinari de Polítiques Educatives).

Factors pull. Miquel Puig Raposo, economista i autor de l’article “L’abandonament escolar prematur: més pull que push”, dins de “Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015”, Josep M. Vilalta (Dir), Fundació Jaume Bofill.

Modera: Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill.

10:30 – 11:00 h Pausa-cafè

11:00 – 12:15 h Polítiques públiques i bones pràctiques per a reduir l’Abandonament Escolar Prematur

El cas del País Basc. Francisco Luna, coordinador del Equipo de Didáctica, Instituto Vasco de Evaluación e Investigación Educativa no universitaria (ISEI-IVEI).

Diferències i similituds entre el cas basc i la situació a Catalunya. Joana Ferrer Miquel, cap de Servei d’Orientació i Serveis Educatius, Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

Modera: Josep Lluís Segú, director general d’Educaweb.

12:15 – 13:15 h L’AEP i el mercat de treball: taula rodona

Ponents:

Lali Molera, consellera delgada, Unió Integral Alimentària, S.A. – Casa Tió.

David Anton, soci i director de Bridge4Mobility.

Tatiana Soler, cap d’estudis de formació professional, Institut Joan Brossa.

Modera: Georgina Ferri, periodista i subdirectora del Diari ARA.

13:30 h Tancament

Memòria 2018 | 37

PROGRAMA PERIODISME I EMPRESA

El programa Periodisme i Empresa neix amb la intenció d’oferir una perspectiva global de l’empresa als estudiants de periodisme, i poder-los ajudar a posar en context els fets sobre els que hauran d’informar en un futur, entenent que “l’Em-presa és Societat”.

Per aquest curs 2018-2019, s’han dissenyat tres experiències pilot diferents amb fa-

cultats i formacions diverses en l’àmbit del periodisme, en base a les quals s’acabarà

de definir el format que més s’adeqüi a l’objectiu del programa i que alhora encaixi

amb aquestes formacions.

Durant el primer trimestre acadèmic, s’han desenvolupat dos d’aquests pilots. El

primer, ha consistit en una visita a Germark per part dels estudiants del Màster en

Periodisme Avançat - Reporterisme de Blanquerna – Universitat Ramon Llull. L’Iban Cid, director general de Germark, juntament amb directius de l’empresa, va oferir un

recorregut per les seves instal·lacions, a través del qual va destacar l’evolució, la ca-

dena de valor i les perspectives de futur de l’empresa. La visita va acabar amb un di-

àleg obert amb els estudiants, sobre les relacions de l’empresa amb els mitjans de

comunicació, l’organització de la comunicació corporativa, la internacionalització, l’im-

pacte de la crisi econòmica i l’estratègia seguida per a fer-hi front, i les actuacions de

responsabilitat social i innovació, entre d’altres.


La segona experiència pilot ha tingut lloc en el marc de l’assignatura d’Empresa Infor-

mativa del Grau en periodisme de la Universitat Internacional de Catalunya, en format

d’una xerrada d’un empresari i posterior diàleg amb els estudiants. Concretament, va

ser en Manel Sarasa, emprenedor en sèrie i actualment fundador i director general de

Wineissocial, entre d’altres, qui va presentar la seva experiència com a emprenedor, i

va parlar sobre “l’art d’emprendre”, compartint amb els estudiants el seu procés d’apre-

nentatge en la creació i desenvolupament de start-ups, les tendències globals en l’àm-

bit de la comunicació i internet, i ho va exemplificar amb diversos casos concrets.

Visita a Germark

Xerrada d’en Manel Sarasa

Memòria 2018 | 39

PROGRAMA PARLAMENT I EMPRESA

El programa Parlament i Empresa s’ha dut a terme des del 2007 a través d’un acord amb el Parlament de Catalunya i amb l’objectiu d’acostar la realitat em-presarial als diputats, i el dia a dia dels representants polítics a l’empresa. Fem-CAT organitza visites a empreses representatives d’un sector d’activitat, a les quals diputats i diputades del Parlament de Catalunya acudeixen juntament amb empresaris del sector visitat i d’altres. Durant les visites a les empreses, els di-putats i diputades poden conèixer el seu dia a dia, reptes i projectes de futur i dialogar amb empresaris i empresàries sobre la realitat del sector.

Des d’aleshores, s’han realitzat 12 edicions del programa, abordant sectors molt di-

versos, com: mobilitat elèctrica, cinematogràfic, tèxtil, salut animal i vegetal, ciència i

tecnologia, agroalimentari, transport, biomèdic, tecnologies de la informació i comu-

nicació, infraestructures, energètic.

Per al gener del 2019, FemCAT oferirà als diputats i diputades de Catalunya una 13a

edició del Programa, centrada en el “Big data i el seus usos”. Els diputats i diputades

obtindran una visió intersectorial de les possibilitats que ofereix la utilització de les

dades i com aquesta afecta o contribueix al desenvolupament de models de negoci i

també a la presa de decisions estratègiques.

Influir

Memòria 2018 | 41

PROGRAMA UNIVERSITAT I EMPRESA

FemCAT considera que una bona relació entre Universitat i Empresa és una eina indispensable per a una societat més innovadora i més competitiva. En l’actua-litat, la relació entre Universitat i Empresa s’aborda des de la Fundació en tres accions concretes:

Consells Socials de les Universitats Catalanes

A les Universitats Públiques, el Consell Social és l’òrgan de participació de la societat.

Té la funció d’assumir, integrar i relacionar l’activitat de la Universitat amb el sector

públic, la societat civil i el teixit productiu.

El Manifest fundacional de FemCAT explicita la importància de les universitats com a

dinamitzadores del coneixement, la innovació, la creativitat i l’emprenedoria. Per aquest

motiu, des dels seus inicis FemCAT ha estat actiu per promoure que els Consells

Socials de les universitats públiques catalanes incloguin en els seus Plens tants re-

presentants del món empresarial com sigui possible.

Així, diversos membres de FemCAT han estat vocals i presidents de Consells Socials

de les Universitats catalanes. En aquesta tasca actuen sempre en nom propi, des del

seu coneixement de les propostes i peticions de l’empresa pel que fa a la creació i

transferència de coneixement i les necessitats de competències dels titulats. La pre-

sència de representants del món empresarial als Consells Socials facilita el diàleg

entre el món acadèmic i de la recerca i les empreses a tots els nivells. Quan s’escau,

FemCAT proposa als organismes responsables de nominar els membres dels Consells

Socials persones del món empresarial, membres de FemCAT o no, que puguin repre-

sentar i ajudar a complir de la millor manera les aspiracions de la societat respecte a

la Universitat i les peticions de suport, aliances i consell de les Universitats respecte

de la societat.


Fundació Barcelona Excellence in Science and Technology (Fundació BEST)

Al juliol del 2015 es va crear una plataforma integrada per la Universitat Pompeu Fabra,

la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona Global i FemCAT per tal d’analitzar

la possibilitat de crear i implementar estudis de grau d’excel·lència en el marc de les

universitats públiques catalanes, per a disciplines professionalitzadores.

Al juliol del 2016 els quatre integrants de la plataforma van signar un Memorandum

of Understanding que oficialitzava un procés de col·laboració destinat a la creació d’un

nou grau interuniversitari UPC-UPF, que formaria professionals de l’enginyeria i l’eco-

nomia. El grau interuniversitari d’excel·lència actuaria com a mecanisme d’impuls a la

formació de professionals amb una alta capacitació, incidint en la competitivitat eco-

nòmica mitjançant la incorporació de talent internacional i comptant amb la implicació

de les empreses en el disseny i implementació de la titulació de grau. Un cop en

marxa, el Grau determinaria un mètode escalable per replicar-lo en altres disciplines i

projectes acadèmics. L’any 2017 es constituïa la Fundació Privada Barcelona Excellen-

ce in Science and Technology (BEST), que estructuraria les relacions entre les empre-

ses i la universitat en la posada en marxa del nou Grau. Al primer Patronat de la fun-

dació, són vocals a proposta de FemCAT en Ramon Carbonell, la Dolors Novell i l’Oriol Guixà.

Al setembre del 2018, la primera promoció del Bachelors’ Degree in Industrial Techno-

logies and Economic Analysis ha iniciat les classes amb 40 alumnes amb nota de tall

de 12,1 sobre 14 i un 43% de dones. S’imparteix totalment en anglès. Un important

grup d’empreses ha estructurat a través de la Fundació BEST la seva col·laboració

amb el Grau. El desenvolupament del curs preveu diverses activitats en què els alum-

nes poden conèixer les empreses participants i la pròpia Fundació BEST, com una

trobada d’inauguració del curs i diversos seminaris d’aplicació dels coneixements a

casos concrets proposats per les empreses.

Al mes de desembre, es va celebrar l’acte públic d’inauguració del primer curs del

Grau, amb l’assistència del patronat de la Fundació BEST, els alumnes del Grau i re-

presentants de Barcelona Global i FemCAT. El president de Repsol, Antoni Brufau,

va ser l’encarregat de fer la ponència inaugural.

Memòria 2018 | 43

Formació Dual Universitària

El compromís de FemCAT amb l’ensenyament superior i la recerca s’ha reflectit, al

llarg dels anys, en el desenvolupament i la participació en diversos projectes relacionats

amb la transferència de tecnologia, l’apropament entre professors universitaris i em-

presaris, o les pràctiques universitàries, entre d’altres.

Les necessitats de perfils laborals a les empreses evolucionen constantment i ràpida,

amb la incorporació de nova tecnologia i les tendències dels mercats: les empreses

requereixen de professionals altament preparats i la formació dels quals implica una

corba llarga d’aprenentatge. Per aquest motiu, es va fixar l’objectiu per al 2018 d’ana-

litzar i valorar l’impuls d’un projecte per al desenvolupament de la Formació Dual

Universitària (FDU), que acceleraria l’adquisició de maduresa laboral i de coneixement

específic del mercat i procediments aplicats a les empreses.

En base a l’informe “Promoció i desenvolupament de la formació dual en el sistema

universitari català”, dirigit pel Dr. Ferran Badia i publicat per l’Associació Catalana

d’Universitats Públiques el 2014, des de FemCAT s’ha indagat tant en l’experiència

de la Universitat de Lleida, que es pot considerar pionera a Catalunya en iniciar un

projecte en aquest model de formació, i també en l’experiència de l’Escola Universi-

tària d’Enginyeria Dual de l’Instituto de Máquina Herramienta-IMH, adscrit a la Univer-

sitat del País Basc.

Així mateix, s’ha participat en el seminari “Una concepció global de l’educació supe-

rior: professional i universitària”, organitzat pel Col·lectiu Laude, format per antics

rectors i rectores d’universitats públiques catalanes. El seminari va reunir una repre-

sentació transversal del món de l’ensenyament i el treball per debatre sobre les opor-

tunitats i amenaces d’una concepció global de l’ensenyament superior. Representants

d’aquest Col·lectiu van explicar que, en el cas de la Formació Professional (FP), la

transició cap a un sistema amb més protagonisme per a l’empresa s’ha fonamentat

en la vocació professionalitzadora de la FP. Tanmateix, també la Universitat ha de tenir

una funció professionalitzadora, i per tant també cal aplicar esforços per incrementar

el paper de l’empresa a la formació universitària.

Durant l’any 2019, es seguirà aprofundint en possibles oportunitats formatives que

impliquin una comunicació i col·laboració més estreta en formació terciària entre uni-

versitat/centre de formació i empresa, i que permeti resoldre les necessitats de per-

sonal qualificat i sortides professionals de qualitat per als estudiants.


BARCELONA INSTITUTE OF SCIENCE AND TECHNOLOGY

El Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) agrupa els més impor-tants centres de recerca de Catalunya: el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut de Físi-ca d’Altes Energies (IFAE), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i l’Ins-titut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Es constitueix com a fundació priva-da i compta en el seu patronat fundador amb la Fundació Bancària “la Caixa”, la Fundació Cellex, la Fundació Catalunya-La Pedrera, la Fundació Banc Sabadell i FemCAT, a banda de persones de reconegut prestigi en l’àmbit acadèmic inter-nacional. Des del juny del 2016 la presideix el Dr. Andreu Mas-Colell.

L’objectiu del BIST és donar als centres que l’integren l’avantatge de la dimensió per

realitzar una millor recerca, formació de científics i transferència de coneixement.

Actua en els àmbits de la Recerca, l’Educació, l’atracció de Talent, l’Impacte, la Iden-

titat compartida dels centres i la construcció d’una personalitat institucional. Posant

en valor la feina feta pels centres que el composen i aportant-los eines per avançar

en les activitats interdisciplinàries i les que requereixen del factor escala, s’està con-

vertint en referència internacional de la recerca, l’educació terciària i la transferència

de tecnologia.

El representant de FemCAT al Patronat del BIST és actualment en David Nogareda.

Memòria 2018 | 45

Destaquem, com a principals assoliments del 2018:

En el camp de la recerca: la consolidació dels ajuts Ignite, atorgats a equips de

joves investigadors amb projectes interdisciplinaris de dos o més centres BIST.

L’obtenció de fons competitius europeus i privats per als equipaments requerits en

el projecte de microscòpia electrònica, el projecte sobre el grafè i els materials en

2 dimensions i el projecte de biologia química.

La mesura dels índex bibliomètrics pel que fa a l’impacte de la producció científica

del BIST el situa, quant a les citacions en altres articles de primer nivell, a poca

distància del Weizmann Institute of Science i just per sobre del California Institute

of Technology (Caltech), tots dos centres de referència a nivell global.

En el camp de l’educació: s’ha consolidat el Master of Multidisciplinary Research

in Experimental Sciences, formació transversal per a estudiants de doctorat de totes

les disciplines amb important orientació a la transferència de tecnologia i la recerca

d’empresa. S’ha creat el centre Dolors Aleu, en fase d’adscripció a la Universitat

Pompeu Fabra, per acollir administrativament aquesta formació i d’altres que es

puguin plantejar en el futur.

En el camp de la transferència de tecnologia: a banda de la consolidació i ampli-

ació dels acords ja en marxa amb nombroses empreses locals i internacionals,

s’està treballant per intensificar les relacions entre els centres i empreses catalanes.

Pel que fa a infraestructura, la Diputació de Barcelona i la institució CERCA (Cen-

tres de Recerca de Catalunya) han confirmat que el BIST disposarà de vora 6.000

m2 per a equipaments de recerca, transferència de tecnologia i incubació.

Gràcies a la implicació de diversos dels seus membres, FemCAT ha pogut fer també

una aportació econòmica alineada amb la de la resta de patrons de l’entitat.

El director del Barcelona Institute of Science and Technology, Gabriel Silberman, va

destacar a la seva intervenció al Patronat Obert de FemCAT la necessitat d’apropar-se

al teixit empresarial local. El BIST és pioner en concebre la formació dels joves inves-

tigadors com un camí amb moltes possibles derivades: mentre que a la majoria de

centres del seu nivell científic se sobreentén que la carrera es desenvoluparà sempre

en l’àmbit acadèmic, el BIST els dóna eines pluridisciplinàries per ser d’utilitat en en-

torns empresarials, de disseny de polítiques públiques o l’ensenyament. Així aspiren

a augmentar la permeabilitat entre la recerca bàsica i tots els estrats de la societat:

per aconseguir-ho necessiten que aquesta els conegui i els faci conèixer també les

seves necessitats.


BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA

La missió de FemCAT gira entorn la voluntat de contribuir que Catalunya esde-vingui un país capdavanter socialment i econòmica. Entenem que un país cap-davanter disposa de mecanismes de transparència, participació, responsabilitat i bon govern, un país on es lluita contra la corrupció i el frau.

Amb la intenció d’elaborar una proposta de valor, centrada en l’àmbit de la iniciativa

privada i el món associatiu, i partint de l’exemplaritat de la fundació i els seus membres,

l’any 2016 es va constituir el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència.

Aquest any 2018, s’ha seguit avançant en les línies definides pel Grup de Treball:

Al maig, el Patronat va adoptar diversos documents on es formalitzen els principis

ètics i processos de governança que regeixen la Fundació, i que es troben disponi-

bles al web:

– Codi Ètic de les Fundacions Catalanes,

– Codi de Bon Govern de les Fundacions Catalanes,

– Protocol de relació amb les entitats en què FemCAT participa del govern,

– Protocol de relació amb entitats col·laboradores en què FemCAT no participa del

govern.

Amb motiu de l’entrada en vigor del Reglament Europeu de Protecció de Dades

(RGPD), el dia 25 de maig, FemCAT ha adaptat la seva Política de Protecció de Da-

des de a la normativa establerta.

D’acord amb la decisió del Patronat, s’ha realitzat una primera Auditoria externa dels

comptes de FemCAT, corresponent als de l’any 2017.

També amb vocació anual, s’ha elaborat una enquesta adreçada als membres de

FemCAT per valorar l’impacte de les activitats i informacions compartides en el marc

de la Fundació. Els resultats d’aquesta enquesta han donat peu a noves iniciatives

que es desenvoluparan durant l’any 2019.

Per últim, FemCAT s’ha fet ressò d’un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona

sobre l’enorme impacte negatiu de la ineficiència judicial al sistema econòmic català,

que va ser propiciat pel Col·legi de Procuradors de Barcelona i el Consell de Procura-

dors de Catalunya. L’informe destaca la ineficiència econòmica que genera la lentitud

en l’execució de les sentències civils i mercantils.

Memòria 2018 | 47

COL·LECTIU EMMA

El Col·lectiu Emma és una xarxa de persones, tant catalanes com estrangeres i residents a diversos països, que es van proposar l’any 2009 recollir i seguir les notícies sobre Catalunya aparegudes a la premsa internacional. El seu objectiu és assegurar que l’opinió pública d’arreu disposa de dades fidels de la realitat del nostre país, avui i a través de la història. Així, seleccionen i publiquen infor-mació de diverses fonts que, en la seva opinió, faciliten una descripció acurada dels esdeveniments a Catalunya. Alhora, es posen en contacte amb els mitjans i articulistes que publiquen peces sobre Catalunya, tant per felicitar-los i oferir més informació per a futurs articles, com per assenyalar errors o deduccions que consideren mal fonamentades. Finalment, elaboren articles d’opinió sobre els afers corrents en el camp econòmic, social, cultural i polític.

La feina constant del Col·lectiu en els seus anys d’existència els ha convertit en refe-

rents i proveïdors d’informació de primera mà per a diversos mitjans estrangers. Amb

la seva actuació discreta i contactes amb els articulistes i opinadors, han aconseguit

bastir una xarxa de confiança que arriba a alguns dels mitjans més influents del món.

FemCAT col·labora amb el Col·lectiu Emma des del 2013; d’aquesta manera es fa

possible la gestió professional de la informació en aquesta entitat i la seva distribució

cap a les persones, repartides per tot el món, que han de mantenir el contacte amb

els mitjans. Així mateix, facilita interlocutors empresarials als mitjans que s’interessen

pels esdeveniments a Catalunya. D’aquesta manera, FemCAT contribueix a què la

projecció de Catalunya al món sigui directa, verídica i transparent.


COPERSONA

Diverses entitats, entre les que es troba FemCAT, han posat en marxa l’Associa-ció COPERSONA. L’Associació és el pinyol d’un grup transversal, format per entitats del món de la salut, l’educació, el món laboral i la comunicació, que volen aconseguir un nou model de coresponsabilitat social que faciliti un canvi cultural cap a la igualtat real entre dones i homes.

El representant de FemCAT a l’Associació COPERSONA és en Jaume Alsina Ca-salduero.

Jornada de llançament de COPERSONA

Memòria 2018 | 49

Al mes de maig es va celebrar la jornada de llançament del projecte. La trobada va

servir per divulgar els principis bàsics que es busca representar en el nou model i va

donar el tret de sortida a la constitució de l’Associació, que va tenir lloc al mes de ju-

liol, i a la posada en marxa de les taules de treball: la taula operativa, que proposarà

els aspectes de funcionament del model de coresponsabilitat, la taula de canvi cultu-

ral, que incidirà en els possibles frens i potenciadors del nou model, i la taula de co-

municació, que donarà a conèixer els avançaments del model.

A partir del mes de setembre, les taules s’han reunit per iniciar la seva tasca. La taula

operativa ha confegit un quadre de comandament amb indicadors que, mesurats pe-

riòdicament, han de permetre descriure els avançaments cap a una igualtat efectiva.

Els indicadors comprenen, entre d’altres, dades sobre la salut, la bretxa salarial i l’ús

del temps. La taula de canvi cultural ha iniciat la identificació de les principals conven-

cions socials que avui dia esdevenen barreres a la igualtat, com pot ser la diferència

en l’exigència i l’autoexigència de les dones i els homes cap a les feines domèstiques

i de cura, especialment durant les primeres etapes de la maternitat. La taula de co-

municació gestiona la informació interna i externa, ocupant-se de l’anàlisi i definició

del llenguatge a utilitzar i donant visibilitat a la feina de les altres dues taules per llen-

çar els missatges que han d’ajudar a la societat a prendre consciència i actuar.

El projecte vol tractar amb especial atenció l’etapa de la maternitat, i més especialment

els primers tres anys de vida de les criatures, ja que es tracta d’un període en el que

moltes parelles prenen decisions que tenen més tard un impacte negatiu en l’avan-

çament professional i econòmic d’un membre de la parella, habitualment la dona. El

projecte de creació del nou model està dissenyat per durar dos anys. En una fase

posterior, es passaria a la implementació del nou model.

Servir

Memòria 2018 | 51

BARCELONA GRADUATE SCHOOL OF ECONOMICS

L’any 2006, quan el pensament global identificava la necessitat de reexaminar el coneixement sobre l’economia, un grup de distingits professors i economistes van plantejar-se crear una escola que produís coneixement i formés professionals amb la preparació i les habilitats per fer front a la complexitat de la situació eco-nòmica, tant a les empreses com a les institucions i l’administració. La Barcelo-na Graduate School of Economics (BGSE) va ser fundada com una institució per a la cooperació científica entre quatre unitats acadèmiques existents: la Univer-sitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut d’Anàlisi econòmica del CSIC i el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI). Al Patronat fundador s’hi van afegir el Grup Agbar, l’AXA Research Fund, el Banc Sabadell, la Fundació Catalunya - La Pedrera, “la Caixa”, FemCAT, el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i l’Ajun-tament de Barcelona.

El representant de FemCAT al patronat de la BGSE és actualment l’Albert Esteve.

La BGSE imparteix formació de postgrau a estudiants vinguts de tot el món i que

volen desenvolupar la seva carrera en el camp de l’economia aplicada. La promoció

del 2018 compta amb un 85% d’estudiants internacionals, dels quals un 30% prove-

nen d’Amèrica del Nord i del Sud i un 16% d’Àfrica, Àsia i Oceania. La proposta de

valor als estudiants se centra en la participació, amb contacte directe i continuat, de

professors que són referents internacionals en els seus camps d’estudi. Pel que fa a

les sortides professionals, un 80% dels ex-alumnes de la BGSE continuen carreres

professionals en empreses i institucions econòmiques, mentre que el 20% faran un

doctorat; aquest posicionament els distingeix de moltes institucions amb prestigi si-

milar, sobretot a Europa, que ofereixen un currículum més acadèmic.

L’oferta acadèmica es completa amb la Summer School, cursos de curta durada i els

Professional Courses, amb un enfocament a la formació continuada dels professionals

de l’economia.


La comunitat de recerca de la BGSE és un dels clústers de recerca en economia més

importants del món. L’any 2018, el RePEC (Research Papers in Economics, una enti-

tat formada per economistes de 89 països) la va valorar com la institució de recerca

en economia més important de l’Estat Espanyol, dins les 10 millors d’Europa i amb el

sisè millor departament d’economia d’Europa. També segons RePEC, 18 dels inves-

tigadors afiliats a la BGSE formen part del millor 5% mundial. Gràcies a la distinció

Severo Ochoa, l’única que s’ha concedit a un centre de recerca en economia, s’han

consolidat iniciatives de suport a la recerca com el Barcelona Summer Forum, cita

inevitables per als investigadors de primera línia en economia de tot el món, el pro-

grama de reconeixement a la recerca i de retenció d’investigadors i els Seed Grants,

ajuts per començar noves línies de recerca que poden esdevenir cabdals en l’activitat

del centre en el futur.

La directora de la Barcelona Graduate School of Economics, Teresa Garcia-Milà, va

destacar a la seva intervenció al Patronat Obert de FemCAT la necessitat que iniciati-

ves com aquesta siguin conegudes pel teixit empresarial local i així aconseguir que

l’efecte d’atracció del talent es converteixi també en retenció; per aconseguir-ho és

necessari un diàleg sobre els perfils professionals dels seus alumnes i les necessitats

de talent al món empresarial.

Memòria 2018 | 53

SOSTENIBILITAT

Durant l’any 2018 s’han dut a terme col·laboracions relacionades amb la soste-nibilitat ambiental i social.

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de

Catalunya va publicar l’any 2017 el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya.

Aquesta extensa obra analitza l’estat del clima i la seva evolució recent i futura a Ca-

talunya, tant des del punt de vista de les seves bases científiques com en relació als

diversos subsistemes naturals i sectors socioeconòmics. Al març del 2018, com a part

de la tasca de difusió de l’informe, el CADS va proposar a FemCAT mantenir una tro-

bada amb els autors del capítol sobre la indústria. L’Àlvar Feliu i en Jaume Josa van

exposar a una desena de membres de FemCAT i a diversos representants del Clúster

de l’Energia Eficient de Catalunya, quines són les principals necessitats i oportunitats

d’innovació al teixit empresarial català per convertir-se en un factor positiu contra el

canvi climàtic. La principal recomanació dels autors va ser contemplar el conjunt dels

processos industrials a l’hora de plantejar una disminució de la petjada ecològica.

Mentre que en l’àmbit de l’energia la transició cap a les renovables disposa de parà-

metres i objectius enunciats, l’anàlisi del cicle de vida dels productes i l’adopció de

l’economia circular ofereix molt de potencial i ha atret menys atenció fins a la data.

També s’ha dut a terme una col·laboració amb la Fundació Catalunya Europa en el

marc del projecte “Combatre les desigualtats, el gran repte global”. El projecte es

plantejava al voltant d’un cicle de conferències sobre les causes i conseqüències de

la desigualtat social, amb ponents tan destacats com el premi Nobel d’Economia

Joseph Stiglitz, l’epidemiòloga Kate Pickett o el sociòleg Manuel Castells. FemCAT

formava part del grup de representants del món empresarial que a partir de converses

amb els ponents va plantejar una proposta consensuada per actuar. Un grup de mem-

bres de FemCAT va analitzar i comentar les propostes resultants, a les quals va pro-

posar diverses esmenes i matisacions.

“Combatre les desigualtats, el gran repte global” ha estat el primer cicle del projecte

Re-City liderat per la Fundació Catalunya-Europa. Re-City és una plataforma internaci-


onal per a la Sostenibilitat Social que vol fer front als grans reptes globals d’avui i

aportar propostes de canvi i transformació real. Així, el segon cicle de conferències i

debats és “Fem front al canvi climàtic”, iniciat l’octubre del 2018. Aquest cicle aborda

el canvi climàtic i la influència que les ciutats tenen en el mateix, tant com a focus de

distorsions del clima i com a clústers de pensament, activisme i polítiques per miti-

gar-les. FemCAT aportarà el procés de debat i consens de propostes ja dut a terme

amb el primer cicle.

Memòria 2018 | 55

PROGRAMES DE MENTORATGE

Amb la voluntat de contribuir al desenvolupament del teixit empresarial català, FemCAT col·labora amb dos programes de mentoring a través d’alguns dels membres de la Fundació:

Programa de Mentoring d’Autoocupació (abans CP’AC). Autoocupació ha adop-

tat la metodologia de Mentoring de la Youth Business Internacional, i l’ha implemen-

tada a Catalunya. Actualment, es troba en fase d’expansió pel territori català amb

la col·laboració d’altres entitats. FemCAT col·labora en aquest projecte des del 2016

i tres membres de FemCAT han participat en qualitat de mentors durant el 2016-

2017 i el 2017-2018, per ajudar a emprenedors d’entre 18 i 35 anys en un procés

d’acompanyament d’un any, en què s’ha estipulat de mitjana una trobada al mes

entre mentor i emprenedor.

Barcelona Mentoring Program que duu a terme Barcelona Activa. Amb metodo-

logia del Venture Mentoring Service del Massachussets Institute of Technology

(MIT), aquest programa té per objectiu assessorar empreses i startups amb un

mínim de 6 mesos en actiu, per part d’alts directius i executius, referents en el seu

sector i amb trajectòria reconeguda. Es tracta d’entitats amb potencial de creixement,

on la internacionalització i el grau d’innovació és molt important. Dos membres de

FemCAT han finalitzat un procés de mentoratge durant el 2018.

Start-up School. Aquest programa, organitzat per la Fundació Escola Emprenedors,

promou l’esperit emprenedor d’alumnes d’entre 15 i 22 anys a escoles de Barcelo-

na i de l’àrea metropolitana de Barcelona. A través del disseny i desenvolupament

d’un projecte empresarial, íntegrament en anglès, els alumnes han de crear una

idea de negoci. FemCAT col·labora en aquest projecte des del curs 2016-2017,

aportant membres de FemCAT i ponents del programa Escola i Empresa en qualitat

de mentors per als projectes i membres dels jurats de les Semifinals i Final d’aquest

concurs.

Cal destacar que la participació en programes de mentoratge és una activitat voluntà-

ria que els empresaris i empresàries participants fan desinteressadament, amb l’ob-

jectiu d’ajudar i aportar valor i experiències a les noves generacions.


DIPLOCAT

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) és un consorci públic-privat que té per objectiu explicar Catalunya al món i incidir en l’opinió pública internacional per tal de millorar la imatge i el prestigi del país a l’exterior, tot creant vincles i relacions de confiança amb ciutadans i institucions d’altres països.

Juntament amb altres institucions públiques, entitats empresarials i financeres, entitats

socials i esportives i universitats, escoles de negocis i centres acadèmics, FemCAT

és membre del Ple de DIPLOCAT. Amb aquesta composició transversal i des de la

seva creació, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya ha encoratjat la societat

civil catalana a implicar-se i contribuir en els principals reptes i debats internacionals.

Al desembre del 2018, la Generalitat de Catalunya, aleshores intervinguda en virtut

de l’article 155 de la Constitució espanyola, va decretar la liquidació de DIPLOCAT. A

l’abril del 2018 tots els seus treballadors van ser acomiadats. Tot i això, la suposada

liquidació s’havia produït sense l’acord del Ple i al juliol del 2018 la Generalitat de Ca-

talunya va informar de la seva voluntat de restituir el Consell. Des d’aleshores s’han

celebrat dues reunions del Ple, que ha donat el vistiplau a un pla de treball que inclou

mantenir línies ja implementades a l’anterior etapa, a saber: explicar la realitat catala-

na a l’exterior, promoure la reflexió i l’anàlisi sobre la societat catalana i donar a conèi-

xer bones pràctiques, promoure Catalunya a les xarxes i millorar la capacitació per a

les relacions internacionals. S’afegirien algunes línies de treball noves, com crear una

xarxa d’alumnes estrangers que han estudiat a Catalunya, fer accessible les accions

de capacitació als càrrecs electes de tots els nivells i participar i promoure el debat

sobre el futur d’Europa.

Memòria 2018 | 57

FERRMED

FERRMED és una associació sense afany de lucre de caràcter multisectorial cons-tituïda l’any 2004 a iniciativa del món empresarial per contribuir a la millora de la competitivitat europea a través de la promoció dels anomenats “Estàndards FERRMED”: la potenciació de les connexions dels ports i aeroports amb els seus respectius “hinterlands”; la impulsió del Gran Eix Ferroviari de mercaderies Escandinàvia-Rin-Roina-Mediterrani Occidental; la consolidació, conjuntament amb altres associacions, dels grans vectors de progrés de la Unió Europea i els països veïns i, en conseqüència, un desenvolupament més sostenible gràcies a la reducció de la pol·lució i les emissions de gasos que afecten el canvi climàtic.

FemCAT és membre de FERRMED, juntament amb més de 150 empreses i instituci-

ons d’arreu d’Europa, des de la seva fundació. La feina de FERRMED se centra en

l’acció de lobby, principalment a la Unió Europea i a les institucions de governs i regi-

ons amb potestat sobre les infraestructures ferroviàries. La seva tasca sostinguda ha

tingut efectes en les decisions de priorització de corredors ferroviaris per part de la

Unió Europea, tant en el tram mediterrani del Gran Eix Ferroviari com en altres trams

d’aquest. Per la seva focalització en el trànsit de mercaderies, ha desenvolupat un

seguit de fortaleses en el sector dels ports marítims i fluvials que poden ajudar, en la

consecució de la seva activitat, en el reforç dels ports del Mediterrani com a porta

d’entrada a Europa de les mercaderies provinents de l’Àsia.

Amb l’objectiu de construir una xarxa ferroviària a l’alçada de les necessitats de trans-

port i persones en el futur, i comptant amb la reducció de les emissions de carboni

que el tren pot aportar, FERRMED duu a terme a tota Europa nombroses accions de

lobby empresarial i polític. L’any 2018 ha vingut marcat per la incorporació de diversos

socis asiàtics i l’inici de col·laboracions amb la Xina, seguint la tendència marcada per

la Unió Europea amb la seva estratègia de connectivitat física i virtual amb aquest país.

Al mes de maig es va presentar a Beijing la iniciativa de connectivitat Unió Europea-

Xina, que promou la col·laboració en infraestructura, a través de finançament, intero-

perabilitat i logística. De la mateixa manera que FERRMED ha estat un actor clau en


la definició dels paràmetres d’interoperabilitat de la xarxa europea, l’ampliació cap a

la Xina farà que es pugui continuar la feina de definició de les rutes prioritàries i els

estàndards tècnics en les branques ferroviàries orientals. Per donar ressò a aquesta

feina i actuar com a lobby davant la Unió Europea, al novembre es va celebrar a Brussel-

les el segon “Eurasian Connectivity and Industrial Cooperation Forum”, centrat en la

línia ferroviària Trans-Eurasiàtica i els seus reptes en infraestructura, operació i estoc

ferroviari.

Amb la mediació de FemCAT, al mes de març es va dur a terme una trobada entre el

secretari general de FERRMED, Joan Amorós, i el grup de treball de logística del

Fòrum Carlemany. A la trobada es va descriure l’estratègia de FERRMED a nivell eu-

ropeu i les implicacions per l’operativa i els costos de les empreses catalanes en el

transport ferroviari. En Joan Castell és el representant de FemCAT davant FERRMED.

Memòria 2018 | 59

INICIATIVA PER A LA REFORMA HORÀRIA

L’any 2015 FemCAT es va sumar a la Iniciativa per a la Reforma Horària, una iniciativa ciutadana independent que té per objectiu impulsar una transformació positiva en la nostra societat a través d’un canvi d’horaris.

Des de llavors, FemCAT ha contribuït en el projecte mitjançant accions de divulgació

entre els seus membres, la coordinació de la participació de diverses empreses en

una prova pilot en l’àmbit d’ocupació i empresa, i amb l’aplicació interna d’alguns dels

principis de flexibilitat horària.

Aquest any 2018, FemCAT ha contribuït a la divulgació de l’eina d’autodiagnosi per a

les empreses pel que fa a l’organització del temps de treball i la seva compatibilitat

amb l’organització del temps de vida quotidiana. L’eina se centra en 10 dimensions

diferents: Direcció per valors i objectius, Reconeixement, Formació, Flexibilitat horària,

Espais de participació i decisió, Canals de comunicació, Impacte ambiental, Temps

dels àpats, Responsabilitat social, i Reforma horària.

En base a aquesta eina, FemCAT ha participat en la recollida de bones pràctiques per

a la reforma horària a més de deu empreses, que formaran part de l’Inventari de la

Reforma Horària.

Per últim, FemCAT també va participar en un vídeo per a la difusió de mesures de

Reforma Horària a l’empresa. Aquest vídeo, així com l’Inventari de la Reforma Horària,

seran accessibles públicament, tant al web com a una nova APP de la Iniciativa que

es preveu estarà disponible al primer trimestre del 2019.


CENTRE UNESCO DE CATALUNYA

El Centre UNESCO de Catalunya - Unescocat es va crear l’any 1984 amb el propò-sit de fer present la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) a Catalunya i la cultura i llengua catalanes a la UNESCO. Des de l’any 2014, FemCAT n’és membre i forma part de la Junta d’aquesta asso-ciació que, fidel a la seva missió fundacional, difon els ideals i activitats de la UNESCO al nostre país i fa arribar al sistema de Nacions Unides les reflexions i col·laboració de la societat catalana en Educació, Cultura, Ciència i Pau. Unescocat té estatus consultiu especial a l’ECOSOC i manté relacions oficials amb la UNESCO i el Departament d’Informació Pública de les Nacions Unides.

El representant de FemCAT a la Junta d’Unescocat és en Jordi Bagó, en qualitat de

tresorer.

L’any 2018 s’ha continuat la col·laboració amb la iniciativa Escola Nova 21. En aquest

tercer curs s’han intensificat i diversificat les activitats que posen en contacte els

centres en procés de canvi amb aquells que ja tenen el nou sistema implementat. Les

opcions a l’abast van des de visites puntuals dels professors fins a estades en resi-

dència; aquestes experiències col·laboratives permeten als més de 500 centres par-

ticipants en la iniciativa generar i experimentar els protocols del canvi de sistema i

posar-los en pràctica mitjançant acords amb les autoritats educatives. L’objectiu final

és que tot infant, independentment del seu context i condicions, pugui gaudir en

qualsevol centre del Servei Educatiu de Catalunya d’experiències d’aprenentatge em-

poderadores i rellevants que li permetin desenvolupar el seu projecte de vida amb

dignitat, sentit i benestar, tal com apunten les recomanacions de la UNESCO sobre

educació.

Memòria 2018 | 61

Si la transformació de l’educació és un dels objectius principals de la UNESCO, també

ho són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El Centre ha fet la tra-

ducció i la publicació de la versió en català del document “Educació per als Objectius

de Desenvolupament Sostenible: Objectius d’aprenentatge”, publicació de referència

en el treball dels ODS en l’àmbit educatiu. Al mes de març va organitzar la jornada

“Del currículum competencial a la transformació educativa”, amb la ponència de la

Sra. Mmantsetsa Marope, directora de l’International Bureau of Education de la UNES-

CO. Al mes de setembre, el Centre va participar en un esdeveniment relacionat amb

la 39a Sessió del Consell sobre Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra, per

analitzar la relació entre els Drets Humans i l’avançament dels Objectius de Desenvo-

lupament Sostenible, analitzant el cas particular d’Espanya. Així mateix, el Centre ha

continuat oferint la beca de desenvolupament professional a la UNESCO, enguany ja

a la tercera convocatòria.

Al desembre de 2018, el Centre UNESCO de Catalunya va presentar la publicació i

iniciativa “Transformar l’educació per transformar el món en què vivim”, amb la parti-

cipació de la Sra. Stefania Giannini, directora general adjunta per a l’Educació de la

UNESCO. Aquesta iniciativa, que promou l’aprenentatge basat en projectes vinculats

als Objectius de Desenvolupament Sostenible, centrarà l’activitat del Centre durant

els propers anys.


PROGRAMA LIDERATGE EMPRESARIAL – PROGRAMA VICENS VIVES

A la seva obra Notícia de Catalunya, Jaume Vicens Vives escrivia “No hi ha pos-sibilitat de cultura o de vida política i econòmica sense l’existència d’un grup humà que comprengui els objectius a assolir per la societat que governa o diri-geix”. Des del 2003, el Programa Vicens Vives de lideratge i compromís cívic, impulsat per la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE, s’adre-ça a directius joves per desenvolupar una visió global de l’entorn, integrant en la seva especialització professional un interès i sensibilitat per les diferents pro-blemàtiques que configuren el nostre món (científiques, econòmiques, sociolò-giques, polítiques, culturals).

L’edició iniciada al mes de gener del 2017, amb 28 alumnes amb trajectòries profes-

sionals a l’empresa privada, ensenyament i recerca, administració i empresa pública,

entitats sense afany de lucre i sindicats i banca i sector financer, es va cloure al juny

del 2018. El Programa aporta fonaments econòmics, ètics i filosòfics, destinats a la

formació de persones capaces d’exercir la ciutadania a la seva professió i en el seu

dia a dia. Les sessions de treball es fonamenten en el debat i la reflexió en grup, jun-

tament amb ponents que aporten la visió del seu sector. Al febrer del 2019 s’iniciarà

una nova edició, en la qual FemCAT tornarà a acollir la sessió de debat sobre l’empre-

sa, aprofundint en el paper de l’empresa a la societat, les prioritats que tota empresa

es marca en el seu desenvolupament i la influència del lideratge en la dinàmica de

treball.

RESPON.CAT

Respon.cat és un organisme creat l’any 2014 que pretén implicar les empreses i les organitzacions empresarials més compromeses amb la Responsabilitat So-cial, amb l’objectiu de promoure un salt qualitatiu i quantitatiu de la RSE a Cata-lunya. El President de FemCAT forma part del seu Consell Social, òrgan assessor i de definició de projectes de l’entitat.

Els projectes de Respon.cat s’articulen al voltant dels Objectius de Desenvolupament

Sostenible (ODS), fent-los entenedors i propers a les empreses perquè els serveixin

de guia per avançar en la seva Responsabilitat Social Empresarial (RSE). L’Observato-

ri del Desenvolupament Sostenible promogut per Respon.cat pretén generar i difondre

coneixement sobre el compromís de les empreses que operen a Catalunya amb els

ODS, en particular, i amb la responsabilitat social, en general. Les dades recollides i

les propostes s’articulen aleshores amb els projectes de Territoris Socialment Res-

ponsables i Focus de la RSE a Catalunya. Enguany, addicionalment, s’ha creat una

sèrie de tallers per exemplificar el compromís de les empreses amb els diferents ODS:

Empresa Saludable, Empresa Transparent i Empresa responsable en Internacionalit-

zació.

Respon.cat posa en valor les bones pràctiques i les utilitza per a la formació de noves

empreses. Atorga cada any premis a les empreses i entitats que excel·leixen en les

diferents àrees de gestió en matèria de Responsabilitat Social Empresarial. Es fa di-

fusió dels premis i les experiències que els motiven i s’organitzen tallers i espais de

formació en què les bones pràctiques serveixen d’inspiració i guia a empreses que

volen replicar-les. Els premis s’entreguen en les categories de Compromís (en moda-

litats per empresa gran i petita i mitjana), Programa Empresarial de Voluntariat, Pro-

grama empresarial ambiental de col·laboració, Territoris socialment responsables,

Gestió de la diversitat d’origen i Bones pràctiques empresarials de reforma horària.

Com a membre del Consell Social, FemCAT participa a la proposta de candidatures.

Memòria 2018 | 63

COMUNICACIÓ

Memòria 2018 | 67

COMUNICACIÓ INTERNA

Les Agenda i els eFem són les principals vies de comunicació interna de FemCAT. El format dels butlletins informatius és senzill i «responsive» per a la seva cor-recta visualització des de qualsevol dispositiu electrònic.

Durant el 2018, s’han comunicat un total de 14 enviaments d’Agenda i 7 recordatoris

d’Agenda, a través de les quals s’ha convocat els membres a les diferents activitats

organitzades: reunions de patronat i assemblea, reunions de grups de treball, sopars

i esmorzars de treball, Fòrum, i visites diverses. A més de les Agenda, des de la se-

cretaria es reforça la comunicació mitjançant trucades personalitzades.

Pel que fa als eFem, se n’han distribuït 14. Amb aquesta newsletter s’informa de les

activitats dutes a terme, l’evolució dels projectes i programes, aspectes rellevants de

la Fundació i també d’articles de premsa i altres comunicats d’interès.

En el marc del programa Escola i Empresa, s’ha establert un sistema de comunicació

regular amb els ponents, on reben una newsletter sobre l’evolució del curs i l’avalua-

ció i comentaris dels professors amb qui han fet sessió. També, s’han mantingut

converses de manera periòdica amb entitats col·laboradores informant-les de l’evolu-

ció del curs.

Memòria 2018 | 69

COMUNICACIÓ EXTERNA

WEB

El web de FemCAT (www.femcat.cat) és un espai informatiu sobre la naturalesa i

objectius de la Fundació. S’hi detallen en català, castellà i anglès les activitats que es

duen a terme, estructurades per projectes i programes, i agrupades en eixos d’actu-

ació: Emprenedoria i Innovació, Competitivitat, Projecció al món, Competitivitat i Fòrum.

A més, es disposa de l’espai “Comunicació”, a través del qual es posen a disposició

comunicats i notes de premsa de la Fundació. Aquest any 2018, les comunicacions

publicades s’han centrat en el X Fòrum FemCAT:

X Fòrum FemCAT: empresaris i experts del sector educatiu proposen compromisos

per a combatre l’abandonament escolar (7/11/2018),

X Fòrum FemCAT – l’abandonament escolar prematur: una perspectiva des de

l’empresa (6/11/2018).

Donada l’especificitat i envergadura, que ja va més enllà de FemCAT, el programa

Escola i Empresa disposa també del seu web propi (www.escolaiempresa.cat). En

aquest, s’hi han publicat aquelles notícies directament relacionades amb el programa:

La directora general de FemCAT participa en una jornada sobre innovació a l’educa-

ció (11/07/2018),

Escola i Empresa, un programa amb bona salut (28/06/2018),

Escola i Empresa a la ràdio de Lleida UA1 – El futur del treball (16/02/2018).

Memòria 2018 | 71

Xarxes socials - Twitter

L’any 2017, FemCAT es va iniciar en les xarxes socials, reactivant el seu perfil de Twitter,

obrint un canal Youtube i creant un perfil de Linkedin. L’objectiu era mantenir un perfil

moderat a les xarxes socials, que al 2018, s’ha centrat en mantenir actualitzat el perfil

de Twitter fent-se ressò de les activitats més destacades vinculades als projectes.

Per tant, el contingut dels tuits ha seguit la cronologia del desenvolupament dels

projectes. Així, alguns dels temes sobre els quals s’ha tuitat durant l’any i sobre els

quals hi ha hagut més “impressions” (nombre de vegades que els usuaris han vist el

tuit) i “compromís” (nombre d’interaccions sobre un tuit) han estat:

Programa Escola i Empresa: han estat una constant al llarg del curs escolar tuits re-

latius tant a les sessions als centres com també a les sessions de formació de ponents.

X Fòrum FemCAT “Abandonament Escolar Prematur i Mercat de Treball”: sobretot

els dies previs, a l’octubre, durant i posteriorment al Fòrum, al novembre.

Programa Periodisme i Empresa: al novembre.

Grau en Industrial Technologies and Economic Analysis, al juliol, setembre i

desembre.

COPERSONA: al maig, amb motiu de la posada en marxa del projecte.


Relacions amb premsa

Durant l’any, són diverses les sol·licituds d’informació i d’entrevistes que es reben de

periodistes internacionals i locals. Alguns dels mitjans que ens han contactat han

estat: Diari ARA, Expansión, Via Empresa, Economia Digital, Bolsamania, Newtral-

ElObjetivo, Schweizer Radio und Fernsehen, La Libre Belgique i The National.

Memòria 2018 | 73

RECULL DE PREMSA

La ruïna de deixar l’escola, L’econòmic, 11 de novembre.

L’abandonament escolar prematur: una perspectiva des de l’empresa, Via Empresa, 8 de novembre.

Fusters ‘influencers’ contra l’abandonament escolar, Via Empresa,

8 de novembre.

Prestigiar la FP, la eterna asignatura pendiente, Expansión, 8 de novembre.

Més prestigi per la FP, una via per reduir l’abandonament escolar, Ara, 8 de novembre.

Empresarios y educadores se unen para encontrar soluciones al abandono escolar, Educaweb, 8 de novembre.

Las empresas buscarán soluciones para reducir el abandono escolar prematuro en un Foro, donde el director de Educaweb moderará una sesión, Educaweb, 9 d’octubre.

Entrevista a Pau Relat, Plataforma Coneixement Territori Innovació,

25 de setembre.

Empresa i universitat s’alien per formar a l’enginyer-gestor, Ara, 17 de setembre.

Les universitats UPC i la UPF exploren la unió amb l’empresa en un grau conjunt, La Vanguardia, 24 de juliol.

Torra recibe a CECOT y FemCAT, Expansión, 2 de juliol.


Gran angular Barcelona - 11 novembre 2018 2.00 h

La ruïna de deixar l’escola Els joves catalans tenen una de les taxes d’abandonament del sistema educatiu postobligatori més altes. La dada és un greu fre per al desenvolupament econòmic i social La taxa d’abandonament escolar prematur (joves d’entre 18 i 24 anys que han assolit com a màxim la primera etapa de l’educació secundària –ESO– i que no segueixen cap més formació reglada), està en xifres que gairebé doblen les de la UE, el 17,1% respecte del 10%, i molt a prop del 18% de l’Estat espanyol.

Els efectes d’aquestes dades no són perjudicials només per als individus que abandonen la formació massa joves, sinó que a més tenen un impacte molt negatiu en el desenvolupament econòmic, en el procés de transformació cap a un nou model productiu i en la cohesió social.

En l’aspecte individual, sortir al mercat laboral amb la titulació mínima (ESO) és garantia segura de salaris baixos, una ocupabilitat molt reduïda (només un de cada deu) i més entrades i sortides del mercat laboral. En termes econòmics, la persistència d’aquest abandonament escolar prematur fa perdre talent i perpetua un mercat laboral de poc valor afegit.

A la majoria de països europeus, en la darrera dècada s’ha millorat considerablement tant pel que fa a la reducció de l’abandonament escolar prematur (AEP) com al pes dels treballadors poc formats respecte al conjunt. En canvi, a Catalunya, des de fa més d’una dècada, el percentatge de treballadors amb baixa qualificació està al voltant del 30% i, per tant, se situa entre els més alts d’Europa. La xifra d’abandonament escolar prematur és certament inferior al 32,2% de l’any 2008, però dista encara molt del 10% de mitjana de la UE.

“És la principal xacra que tenim en el nostre sistema educatiu, per la qual no ens agrada mirar-nos al mirall”, explicava Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill –una fundació que treballa intensament per contribuir a la transformació de l’educació a Catalunya– en unes jornades sobre inversió en educació.

Memòria 2018 | 75

Per complir els objectius que ha marcat Europa s’hauria de reduir la taxa un 40% en dos anys, i tot indica que aquest repte no s’assolirà. Hi poc temps per solucionar les múltiples raons que han portat Catalunya a estar entre les 27 pitjors posicions d’un total de 400 territoris europeus.

En els darrers anys, s’han escrit un seguit d’anàlisis per saber sobre què o sobre qui recau la responsabilitat d’aquest suspens majúscul. “És l’escola la que expulsa o és el nostre particular mercat de treball el que atreu? Preguntava Miquel Puig –economista i autor de l’article “L’abandonament escolar prematur: més pull que push”, recollit a Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015– en la seva participació en les jornades de Femcat sobre abandonament escolar i mercat laboral.

Puig va ser molt contundent en assenyalar el model econòmic i el mercat laboral com els principals responsables del nostre lideratge en abandonament escolar. “Després d’estudiar a consciència el tema hi ha una evidència que als països on hi ha un major percentatge de treballadors amb baixa formació és on es registren les majors taxes d’abandonament escolar prematur”, explicava Puig, que citava estudis pedagògics internacionals que demostren empíricament que no és responsabilitat exclusiva del sistema educatiu.

Puig assegurava que un mercat laboral que no valora la formació és el que anima a fer sortir abans els joves de les classes. “Mentre sigui possible i fàcil treballar a Catalunya només amb l’ESO, o fins i tot sense, els resultats escolars seran deplorables”, deia.

Des de fa un parell d’anys, organitzacions com la Fundació Jaume Bofill alerten, amb estudis pel mig, de la gravetat de les xifres. La part positiva és que darrerament hi ha hagut símptomes que el tema preocupa més enllà del món educatiu. La voluntat política d’apujar el salari mínim o altres mesures que augmenten les exigències formatives del funcionariat en són exemples. A més, a principi de novembre, la fundació Femcat va convocar més d’un centenar d’empresaris al X Fòrum de la fundació, en què es tractava l’abandonament escolar prematur des de la perspectiva de l’empresa. En aquesta trobada, Aina Tarabini, sociòloga i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), explicava que en l’abandonament escolar prematur hi ha una qüestió multifactorial: a més del mercat laboral, hi influeix el nostre sistema educatiu i la composició socioeconòmica de les famílies.

Tarabini, autora d’un extens estudi, L’escola no és per a tu, en què desgrana les carències del model formatiu, explicava que el nostre sistema educatiu té una sèrie de debilitats estructurals en termes d’igualtat d’oportunitats perquè tots els alumnes assoleixin l’èxit educatiu. En un informe de Save the Children en què Tabarini va


participar, es demostra que tant la falta d’equitat com els dèficits en qualitat educativa empenyen els estudiants fora de les aules. “A tall d’exemples: la despesa pública en educació es troba sistemàticament per sota de la mitjana dels països de l’OCDE, les beques i ajudes per a l’estudi estan infradotades econòmicament, les taxes de repetició segueixen sent de les més altes de l’OCDE i el mateix succeeix amb les competències acadèmiques de l’alumnat”, assegurava la sociòloga.

Així, per al cas concret de Catalunya, el fracàs castiga de manera particular els estudiants procedents de les classes socials més baixes i, en particular, aquells que van a instituts amb una gran segregació escolar.

Per posar xifres a les seves afirmacions, els estudiants pertanyents a un nivell socioeconòmic baix tendeixen a repetir quatre vegades més que aquells que provenen d’un nivell socioeconòmic més alt. La polarització educativa és també a Catalunya de les més elevades d’Europa, és a dir, només un 24% de la població té formació intermèdia: “Hi ha més gruix en cada extrem, més amb formació baixa i més en universitària”, assegurava.

Catalunya és campiona per la cua en equitat, tant a la UE com a l’Estat. Francesc Pedró, director de Polítiques Educatives i Desenvolupament Docent a la UNESCO (París), ho alertava en la jornada de la Fundació, Jaume Bofill. “La situació de l’educació a Catalunya es troba en un punt mediocre.”, i atribuïa aquesta deficiència a la falta d’equitat del sistema, entre d’altres motius. “No hi ha manera de fer créixer la qualitat d’un sistema educatiu si no es millora l’equitat del sistema”, assegurava l’expert internacional.

La inversió, o més ben dit la poca inversió, és un dels punts determinants. A Catalunya, només el 3,9% del PIB es destina a educació, i de nou estem a la cua, no només d’Europa i l’OCDE, sinó també de les comunitats autònomes. I a una gran distància dels que més hi destinen, com Dinamarca (7%), Suècia (6,5%), Bèlgica (6,4%), Finlàndia (6,2%), Estònia (6,1%) Letònia i Portugal (6%).

Si ja anàvem malament, la crisi ha acabat d’adobar-ho. En el període 2009-14, la reducció del pressupost liquidat del Departament d’Ensenyament ha estat de 1.173,0 milions d’euros, un 21,7% menys del que s’hi invertia l’any 2009. Catalunya ha tingut un decrement de la despesa en educació clarament superior a la mitjana europea (on, en termes agregats, la inversió s’ha mantingut relativament estable en el període 2009-13), i també per sobre de la mitjana estatal (amb una reducció de la despesa en educació del 16,8% en el període 2009- 2014. Així es pot llegir a L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2016.

Memòria 2018 | 77

Ens cal, doncs, tocar moltes tecles per deixar ser els últims de la classe. I tots els experts coincideixen que cal una actuació transversal i de manera urgent. “Ens perjudica a tots. Roba oportunitats a les persones, fa que molt talent sigui invisible per a les empreses i ens projecta en un futur que no volem. Entre tots hem de trobar la manera de solucionar-ho.” Amb aquestes paraules inaugurava el president de Femcat, Pau Relat, el desè fòrum sobre el tema.

Algunes de les claus per escalar posicions en el rànquing de països amb menys abandonament escolar es troben en el fet que la inversió en educació no sigui considerada una despesa, sinó tot el contrari, “En un escenari de recuperació econòmica, hem d’apostar per augmentar la inversió pública en educació, però sobretot per fer-la més eficient. Només així podrem consolidar un sistema educatiu de qualitat i equitat”, assenyalava Pedró.

I part d’aquesta inversió hauria d’anar destinada a seguir potenciant la formació professional com una via dignificada més en la trajectòria formativa. Per Aina Tarabini, cal fugir de “les falses dicotomies” entre professions brutes i netes i fàcils i difícils, que no fan res més que perjudicar l’alumne.

Per fer aquest camí, potser només caldria mirar cap al País Basc, amb un AEP del 5%. A més de disposar del concert econòmic, tenen una elevada inversió en educació, “Hem prestigiat l’FP, tenim multitud de programes per assegurar que els joves no marxin del sistema i tenim un model educatiu de país, que se segueix aplicant des de l’any 1998 indistintament del color polític”, explicava Francisco Luna, coordinador de l’equip de didàctica de l’Institut Basc d’Avaluació i Investigació no Universitari,en la jornada de Femcat.

LES XIFRES 17,1% D’abandonament.

És el percentatge de joves d’entre 16-24 anys que deixen d’estudiar. La crisi ha fet reduir la xifra, que arribava al 32,9% l’any 2008, però encara està molt lluny d’ Europa, on la mitjana és del 10%.

3,9% D’inversió

. És el que dedica Catalunya a educació respecte al PIB, molt per sota de la mitjana europea (5%) i a la cua de l’Estat espanyol.

21,7% De reducció.

És la baixada que ha tingut en el període 2009-14 el pressupost liquidat del Departament d’Ensenyament, la sisena més alta d’Europa.


L'abandonament escolar prematur: una perspectiva des de l'empresa

Pau Relat President de FemCat i conseller delegat de MAT Holding

09.11.2018 05:30 h.

Fa uns dies, en aquest diari, el professor Santiago Niño-Becerra destacava que “a l’actual mercat de treball, la demanda de treball està canviant”, i concloïa que “sobra factor treball”. En un altre article, l’exministre Joan Majó afirmava que “l’escola ha de deixar de ser una institució per a una primera etapa de la vida i ha d’adaptar-se a noves necessitats”, i destacava la importància de la formació en competències i de l’educació al llarg de la vida.

Aquestes preocupacions també són presents al col·lectiu empresarial. És comú escoltar que a pràcticament tots els sectors hi ha dificultats per trobar treballadors amb la qualificació i les habilitats necessàries. I això contrasta amb un elevat nivell d’atur, el doble entre els joves que per a la població en general.

La paradoxa del desajustament entre oferta i demanda al mercat laboral s’explica en part per l’abandonament escolar prematur. Avui, el 17,2% dels joves entre 18 i 24 anys no es qualifiquen més enllà de l’Ensenyament Secundari Obligatori. L’abandonament escolar té un origen multifactorial i s’està abordant des del sistema educatiu. Però el sistema productiu també té la seva part de responsabilitat.

Hem d’evitar donar el senyal que hi ha moltes feines poc qualificades a l’abast de les persones sense formació. Si volem un sistema productiu més competitiu

Memòria 2018 | 79

i eficient, això no s’aconsegueix amb treballadors poc qualificats i mal remunerats. S’aconsegueix amb inversió en tecnologia, amb innovació constant i amb persones que posin tot el seu talent a la feina que fan. Per això, els empresaris hem de ser capaços d’anticipar les nostres necessitats, transmetre-les al sistema educatiu i implicar-nos més en la formació dels treballadors al llarg de la vida.

"Si volem un sistema productiu més competitiu i eficient, això s’aconsegueix amb inversió en tecnologia, amb

innovació constant"

Les formacions amb alternança haurien de passar a ser la norma i no l’excepció. Implicant-se en la vessant pràctica de la formació, les empreses aconsegueixen molt més que futurs candidats: es posen al dia amb el sistema educatiu, coneixen els perfils que s’hi formen, identifiquen les qualificacions idònies per les seves necessitats. En el cas de la Formació Professional, la seva modalitat Dual fa a l’empresa responsable d’impartir una part del currículum. Avui aquesta opció és minoritària, i l’hem de fer créixer. A mesura que es vagin reduint les barreres burocràtiques i s’adaptin els ritmes i el llenguatge d’ambdues parts, tots hi sortirem guanyant.

"A mesura que es vagin reduint les barreres burocràtiques, tots hi sortirem guanyant"

L’abandonament prematur dels estudis suposa un llast a llarg termini: es preveu que en el futur només 1 de cada 10 llocs de treball siguin accessibles per a perfils sense qualificació. El talent de totes aquestes persones queda ocult, i suposa, a més d’una pèrdua d’oportunitats individuals, una reducció del nostre potencial econòmic i social. Entre tots hem de posar de la nostra part per solucionar-ho, i és un compromís que ha quedat palès al X Fòrum FemCAT que hem celebrat aquest dimecres amb empresaris i experts del món educatiu.


Fusters 'influencers' contra l'abandonament escolar

Recuperar la bona reputació de l'FP és clau per revertir la

situació i incrementar la productivitat a les empreses Aiats Agustí Cap de redacció 08.11.2018 13:41 h. Barcelona

Catalunya és la 27a regió en el rànquing d’abandonament escolar prematur a la Unió Europea i amb un 17% Balears és la quarta. “Tenim un problema greu”, ha sentenciat l’economista Miquel Puig en el X Fòrum FemCAT: Abandonament escolar prematur i mercat de treball organitzat aquesta setmana per la patronal catalana. Els alumnes abandonen perquè veuen que al mercat laboral tindran èxit sense formació, mentre la societat flagel·la l’oferta formativa amb sortides a base de descrèdit reputacional. Per què hi ha empreses que no troben els treballadors que necessiten, si hi ha una elevada taxa d’atur? Com es pot reduir l’abandonament escolar prematur i oferir, des del mercat de treball i des del sistema educatiu, incentius per seguir formant-se? Entre Puig i la investigadora Aina Tarabini han donat respostes: necessitem fusters influencers a Instagram.

Atur o mercat laboral? “Existeix un ampli consens sobre l’origen de l’abandonament escolar prematur (AEP), que es trobaria principalment en el sistema educatiu reglat”, diu FemCat al fòrum. Aquesta frase ha estat qüestionada per l’economista amb una sentència contraposada: “El que fa de les Balears i el País Valencià escenaris privilegiats del fracàs i l’abandonament no és, sens dubte, la qualitat de la seva escola, sinó les millors o aparents oportunitats a fora”. L’economista ho ha corroborat amb dades: “Allà on l’abandonament escolar és alt, l’evidència empírica de la causa és el que passa a fora, en el mercat laboral”.

Un alumne a qui no li agrada estudiar, quan té l’ESO amb 16 anys es planteja deixar d’estudiar. “Si creu que a fora només amb l’ESO podrà trobar feina,

Memòria 2018 | 81

Aina Tarabini i Miquel Puig durant el debat organitzat per FemCat | Cedida

Per això, Puig es demana si és la taxa d’atur el que redueix l’AEP: “Si això fos veritat, la situació seria diabòlica. Per sort la relació és falsa. L’AEP no depèn de la taxa d’atur”. Ni a Europa ni a Espanya. De fet, a més atur, més abandonament escolar, també en moltes comunitats autònomes. “Si això fos cert, caldria una taxa d’atur del 70% per tenir un abandonament del 10%. Afortunadament no és l’atur, podem lluitar contra l’atur sense témer que tindrà conseqüències sobre l’abandonament escolar”, ha sentenciat.

És la demanda, estúpids! En canvi l’altra explicació és si els empresaris estan disposats a contractar treballadors poc qualificats. A Espanya un 30% dels treballadors que treballen –entre els 25 i els 54 anys- només tenen l’ESO, en conseqüència l'Estat té una taxa d’abandonament alta. “Els alumnes perceben que al mercat laboral no cal formació per entrar-hi”, diu l’expert.

Catalunya té l’abandonament escolar que li toca en proporció als seus treballadors sense formació. A Portugal, durant els anys 90, el percentatge de treballadors sense formació era de gairebé el 80% i per tant l’abandonament era del 45%. Actualment ha retallat aquest percentatge fins a sota del 15% i els seus treballadors sense formació són una mica superior al 40%.


“Fenomenal”, ha valorat Puig: l’abandonament escolar té relació amb el mercat de treball.

Factors escolars de l’AEP En aquest sentit, la investigadora i professora del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Aina Tarabini, ha analitzat quins són els factors que “expulsen” els estudiants.

Per començar, “agrupar els alumnes per nivells d’estudis afecta l’autoestima dels estudiants i els duen a pensar que no són capaços d’estudiar. El rol del professorat en crear expectatives i orientació és clau, així com l’exposició a diferents experiències formatives”, ha reblat. Les expectatives i l’orientació també tenen molt a veure. És estès que “l’FP és fàcil” i el Batxillerat és “difícil”.

Durant la postobligatòria, les expectatives dels estudiants que perceben del mercat de treball els empeny a quedar-se amb uns estudis o, fins i tot, abandonar. Per no parlar del “mal nom o reputació” dels graus d’FP.

En aquest sentit, la imatge d’aquests cursos, el relat i identitat que es construeix al seu voltant és un factor capital per tal que els alumnes hi optin.

Memòria 2018 | 83

Tarabini intervé durant la taula rodona al Fòrum FemCat | Cedida

L'FP industrial és necessària, és volguda, però està estès que “l’aprenentatge manual és per a aquells que no valen, per aquells que no arriben de la part acadèmica. Fins a quin punt el nostre sistema educatiu mostra als alumnes que són capaços: es tria per descart de tot allò que no som bons. El sistema no és capaç de donar sortides als talents”. O dit d’una altra manera, els alumnes que estudien Belles Arts són aquells que en un extraescolar han pogut anar a pintura i els alumnes que estudien un cicle formatiu de lleure són els que “a l’ESO eren mals estudiants però eren bons en educació física”.

Tarabini: "El sistema no és capaç de donar sortides als talents”

Els cicles amb màxima demanda són els que estan de moda: esports, ser DJ, dedicar-se a la cuina. Com és que els joves trien per moda? Perquè aquestes professions part de la nostra vida quotidiana –és palès amb els programes com Master Chef o Joc de Cartes-. Els cicles que tenen menys demanda són Instal·lacions. El missatge que donem sobre allò manual és que “el treballador de la indústria és algú que no mola”, lamenta la professora.

La investigadora opina que “els que són mal estudiants van a passar-s’ho bé: a fer esport a cicles formatius de lleure. Dividim, fem dicotomies entre treballs bruts i nets, bo i dolent, divertit i avorrit: la brutor de la pintura d’un artista o d’un cirurgià no està mal vista com la brutor d’un mecànic”. Així, els cicles formatius de mecànica estan buits, però tenen una gran demanda, i, en canvi, els d’esport estan plens però no hi ha demanda en el mercat laboral.

Com aconseguim que es cregui que sense formació no hi ha futur? Com fem que els alumnes apostin per l’FP que té demanda? “Si el jovent construeix les seves expectatives de futur a partir dels instagramers, com pot fer el sistema educatiu o les professions per parlar en aquest idioma?”. Necessitem fusters industrials influenciadors.

Preocupació i esperança El nostre mercat de treball no està millorant. El nombre d'ocupats d'entre 30 i 34 anys amb una qualificació bàsica ha tingut un comportament bastant diferent en els països del Mediterrani i del Nord d'Europa. Als Països Baixos,


el percentatge de persones contractades entre aquestes edats s'ha anat reduïnt, però provinent des d'un percentatge relativament baix. Aquest Estat tenia un abandonament de poc més del 20% i l'ha anat reduint fins al 10%. Finlàndia, de la seva banda, s'ha mantingut també molt baixa, entre el 10% i el 7%. En aqeusts països no hi havia lloc en el mercat laboral per a persones amb una qualificació baixa.

A l’altre cantó, Espanya fa 10 anys va arribar al 30% i l'ha retallat fins al 18,2%. “Seguim igual”, diu Puig i afegeix: “Els nostres empresaris, de cada 10 joves (d’entre 30 i 34 anys) que tenen contractats, tres només tenen l’ESO. Amb aquest panorama no se li pot demanar al sistema educatiu que retalli l’AEP”.

Tot i la preocupació que demostra l’economista, també aporta tres fets per a l’esperança. “El 28 de març del 2017 es va dir que per ingressar als Mossos ja no era suficient amb l’ESO, s’havia de tenir el segon cicle de Secundària. Ja era hora, era incoherent. No se li pot dir als joves: si vols una feina guai n’hi ha prou amb l’ESO. A partir d’aquell dia es diu: si vols una feina guai, hauràs d’estudiar”.

El segon ítem és la pujada del salari mínim interprofessional a 900 euros: “Ja era hora que s’enviés un missatge als empresaris, no es pots pagar tan poc”. Ara bé, quan els empresaris es queixen que els treballadors “no són prou productius”, l’economista respon, “doncs no els contractis, així tornaran a estudiar”.

El tercer fet que dóna esperança per a Puig és, precisament, la trobada de FemCat, “si una associació empresarial es preocupa d’aquest tema, vol dir que es volen canviar les coses”, ha conclòs

Memòria 2018 | 85


8/11/2018 Més prestigi per a la FP, una via per reduir l’abandonament escolar

https://www.ara.cat/societat/Mes-prestigi-FP-abandonament-escolar_0_2121387923.html?print=1 1/2

Més prestigi per a la FP, una via per reduirl’abandonament escolarL.V. BARCELONA | 08/11/2018 00:00

Gairebé dos de cada deu joves d’entre 18 i 24 anys abandonen prematurament el sistema escolar

a Catalunya. La xifra (17,1%) ha millorat molt des del 2008, quan era del 32%, però encara és

lluny de la mitjana de la Unió Europea (10%). Per revertir-la, ja fa temps que experts en educació

alerten que una de les claus és prestigiar la formació professional (FP), com una via per convèncer

els alumnes que val la pena mantenir-se al sistema. El món empresarial i l’escolar van unir forces

ahir per impulsar la FP, en el X Fòrum FemCAT, que va reunir més de 120 empresaris i experts del

sector educatiu.

El clam va ser força unànime: perquè els alumnes vegin la FP com una sortida efectiva cal més

orientació i més prestigi. I això passa, segons els experts, per reclamar a les empreses que

contractin treballadors qualificats. “Hauria de ser generalitzat que no es pugui accedir als llocs de

treball sense una formació prèvia”, va apuntar Tatiana Soler, cap d’estudis de formació

professional a l’Institut Joan Brossa. Ho havia alertat una estona abans l’economista Miquel Puig,

en dir que “quan l’empresari està disposat a contractar joves sense l’ESO o només amb l’ESO, un

percentatge important d’alumnes abandonen l’escolarització”.

Els ponents David Anton, Tatiana Soler i Lali Molera en un debat moderat per Georgina Ferri. / ARA

Memòria 2018 | 87

8/11/2018 Més prestigi per a la FP, una via per reduir l’abandonament escolar

https://www.ara.cat/societat/Mes-prestigi-FP-abandonament-escolar_0_2121387923.html?print=1 2/2

Soler també va proposar que les empreses vagin a les escoles “abans” per buscar alumnes

potencials i “crear-los les ganes de participar en el món laboral”. Ho va confirmar sense embuts

Ismael Palacín, de la Fundació Bofill, que va lamentar que l’orientació a l’alumne sovint és “escassa

i arriba tard”.

Les dades avalen la FP. Primer, perquè més de la meitat dels alumnes de FP troben feina en els

nou mesos posteriors a haver acabat els estudis, un percentatge que s’enfila fins al 70% si han

cursat FP dual, segons un estudi del Govern i del Consell General de Cambres de Catalunya. I

segon, perquè és una via per reduir l’abandonament escolar: al País Basc, on la taxa de fracàs

escolar és del 7%, ja hi ha més estudiants que cursen formació professional que batxillerat.


Empresarios y educadores se unen para encontrar

soluciones al abandono escolar Redacción de Educaweb

08/11/2018

Representantes del sector educativo y empresarial coinciden durante el Fòrum FemCAT en que este problema puede reducirse si todos se implican conjuntamente en orientar al alumnado y darle

oportunidades para formarse

Para luchar contra el abandono escolar prematuro (AEP) es necesario que el sistema educativo y el productivo colaboren estrechamente para generar profesionales con mejores opciones de futuro; además, la orientación académica y profesional es clave y el alumnado debe recibirla lo más pronto posible. Estas han sido algunas conclusiones del X Fòrum FemCAT. Abandonament Escolar Prematur i Mercat de Treball, realizado el pasado miércoles 7 de octubre en el Auditori del Banc Sabadell de Barcelona.

"El abandono escolar prematuro nos perjudica a todos. Roba oportunidades a las personas, hace que el talento siga invisible en las empresas y nos proyecta hacia un futuro que no queremos. Entre todos debemos encontrar la solución", ha afirmado Pau Relat, presidente de la Fundació d'Empresaris de Catalunya (FemCAT), organizadora del evento, que ha pretendido analizar y encontrar soluciones al AEP desde una perspectiva empresarial.

El Foro ha reunido a más de 120 empresarios y expertos del sector educativo, quienes han mostrado su interés por implicarse conjuntamente en las tareas de información y orientación del alumnado, acercando el mundo de la empresa a los institutos a través de colaboraciones puntuales, visitas y la formación en alternancia y dual.

Durante la jornada, el presidente de FemCAT también ha insistido en que la reducción del abandono escolar no solo es tarea del sistema educativo, sino también del productivo: "Los empresarios tenemos que ser capaces de anticipar nuestras necesidades, transmitirlas al sistema educativo e implicarnos más en la formación de los trabajadores a lo largo de la vida".

El origen del abandono escolar prematuro En la primera mesa redonda de la jornada, el economista Miquel Puig y la profesora de sociología de la Universitat Autònoma de Barcelona, Aina Tarabina, han explicado los principales factores que explican el AEP: factores "push", atribuidos al mercado de trabajo, y factores "pull", originados en el sistema educativo.

"El problema es lo que pasa fuera de la escuela. Cuando un empresario está dispuesto a contratar jóvenes que no han terminado la ESO, o que solo cuentan con estos estudios, el abandono escolar prematuro crecerá", ha explicado Miquel Puig, Director General del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) durante su intervención, señalando que en España uno de cada tres trabajadores son personas que han abandonado prematuramente sus estudios. Por su parte, Tarabina ha explicado que el sistema escolar está empujando de cierta forma al alumnado a dejar sus estudios porque no le otorga medios para experimentar sus competencias. Al

Memòria 2018 | 89

respecto, ha hecho reflexionar a los asistentes lanzando este tipo de preguntas: "¿Qué relación tienen los centros educativos con el contexto social y laboral inmediato? Si no sabes en qué eres bueno, qué se te da bien, ¿cómo puedes elegir tu futuro profesional?".

La profesora de la UAB ha concluido que "sin la educación postobligatoria, no hay futuro" y que desde la orientación se debe animar a que uno encuentre su vocación y se forme a conciencia, sea a través del Bachillerato o los Ciclos Formativos y, si es el caso, la universidad.

Buenas prácticas contra el AEP: el ejemplo del País Vasco

En la segunda mesa de la jornada, Francisco Luna, coordinador del equipo de Didáctica del Instituto Vasco de Evaluación e Investigación Educativa No Universitaria del País Vasco, y Joana Ferrer de Miquel, jefa de los servicios de orientación y educativos del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, han expuesto los casos vasco y catalán desde el punto de vista de la política pública. El director de Educaweb, Josep Lluis Segú, ha moderado la mesa.

Luna ha señalado que el País Vasco tiene los mejores indicadores educativos de España, entre ellos la baja tasa de abandono escolar, que en 2017 rondaba en un 7 % frente al 18,3 % a nivel estatal, según datos del Ministerio de Educación y Formación Profesional. La clave del éxito de esta comunidad autónoma se debe principalmente a las siguientes razones, según el ponente:

Su elevada inversión en educación. El País Vasco cuenta con el gasto público de educación más alto de toda España, de 7.320 euros por alumno al año, frente a los 4.496 euros de la Comunidad de Madrid.

Sus esfuerzos por mantener al alumnado en el sistema educativo. En el País Vasco se han implantado acciones y programas conjuntos entre el Departamento de Educación y Acción Social del Gobierno Vasco, el Departamento de Acción Social de las diputaciones y la Asociación de Municipios Vascos, para intentar mantener a todo el alumnado en el sistema educativo, tratando así de erradicar el absentismo escolar y la desescolarización.

Se ajustan los niveles de exigencia académica. Para evitar la repetición escolar y, por ende, el abandono escolar, las escuelas del País Vasco intentan ajustar su nivel de exigencia académica a la formación que recibe el alumnado. "El éxito escolar es la mayor garantía de que el alumnado no abandone la escuela", ha señalado Luna.

Se prestigia y promueve la FP en todos los ámbitos, incluyendo al sector empresarial. Se mantiene una política educativa consensuada y continuista a favor de una escuela

inclusiva.

En cuanto a Catalunya, Ferrer ha defendido que "se están moviendo las cosas" con un doble objetivo pedagógico de país: la formación competencial del alumnado y la mirada orientadora


de la escuela, en calidad y en equidad. "Venimos de una concepción transmisora de la educación y estamos pasando a situar el alumno en el centro del aprendizaje", ha afirmado.

La orientación en el foco

El X Fòrum FemCAT ha finalizado con una mesa redonda sobre el abandono escolar y el mercado de trabajo, con la participación de Lali Morera, consejera delegada de Unión Integral Alimentaria; David Anton, socio y director de Bridge4*Mobility, y Tatiana Soler, jefa de estudios de formación profesional en el Institut Joan Brossa, de Catalunya.

Soler ha resaltado la importancia de la orientación para que el alumnado pueda decidir el camino académico y profesional a seguir, siendo consciente también de lo que se encontrará en el mundo del trabajo. "Si buscamos que el alumno no abandone, no le enseñemos sólo su día en día como trabajador, mostrémosle todo el potencial de su trayectoria en la empresa". Anton ha coincidido en la importancia de dedicar tiempo a descubrir qué le gusta hacer al estudiante, y ayudarlo a entender qué implica hacer el trabajo que elige. Mientras, Molera ha señalado que para que la FP Dual funcione, "la empresa, centro educativo, familia y alumno tienen que ir alineados. La comunicación entre tutores de centro y de empresa es clave". Al ser cuestionados sobre cómo prestigiar la FP, los ponentes han propuesto: más implicación del profesorado en la orientación y de la empresa al divulgar expectativas profesionales y salariales, ayudar a reflexionar al estudiante, hacer simulaciones de proyectos reales de empresa, y hacerse "cómplice" de los medios de comunicación para que difundan los beneficios de la Formación Profesional.

Memòria 2018 | 91

Las empresas buscarán soluciones para reducir el

abandono escolar prematuro en un Foro, donde el director de Educaweb moderará una sesión

Redacción de Educaweb

09/10/2018

¿Por qué las empresas no encuentran los trabajadores que necesitan, aun cuando existeuna elevada tasa de paro? ¿Cómo se puede reducir el abandono escolar prematuro (AEP) y evitar la incorporación de personas no formadas al mercado de trabajo? Estas son algunas de las preguntas que empresarios, responsables de la administración pública y representantes de la comunidad educativa, entre otros, intentarán responder en el X Fòrum FemCAT. Abandonament Escolar Prematur i Mercat de Treball, donde Josep Lluis Segú, director general de Educaweb, participará como moderador. Organizado por la Fundació d'Empresaris de Catalunya (FemCAT), el evento constituye un punto de encuentro anual donde la comunidad empresarial catalana pone en común experiencias y conocimientos relevantes para el desarrollo económico y social. Esta nueva edición del Foro, que se realizará el próximo 7 de noviembre de 2018 en Barcelona, comprende tres sesiones mediante las cuales los asistentes podrán reflexionar sobre el tema del AEP, que preocupa porque "no solo supone una pérdida de oportunidades individuales, sino también de potencial económico y social, poniendo en riesgo las posibilidades de desarrollo socioeconómico de un país y, a su vez, cuestionando los propios fundamentos de la cohesión social", ha indicado en declaraciones a Educaweb Laura Rius, directora técnica de FemCAT. Para abordar la problemática del abandono escolar prematuro y el mercado de trabajo, el Foro contará con la participación de expertos y protagonistas en este ámbito, quienes tratarán y recogerán diferentes visiones sobre el tema, centradas sobre todo en el mercado de trabajo y el rol de las empresas, con el fin de sensibilizar e identificar oportunidades de actuación, más allá de los centros educativos. En la primera sesión del evento, de carácter más académico, se presentarán y analizarán los principales factores que explican el AEP, tanto dentro como fuera del sistema educativo. En la segunda se abordará la temática desde el punto de vista de la administración y las políticas públicas; mientras que en la tercera se conocerán distintas experiencias por parte del empresariado y profesorado de secundaria. Entre las presentaciones que se realizarán destaca la titulada Políticas públicas y buenas prácticas para reducir el abandono escolar prematuro, que moderará el director de Educaweb, Josep Lluís Segú, considerado por la directora técnica de FemCAT, Laura Rius, como un "gran especialista en la formación y la orientación educativa". En dicha ponencia se darán a conocer experiencias y resultados de investigaciones en torno a la temática, como la de Francisco Luna, Coordinador del Equipo de Didáctica, del Instituto Vasco de Evaluación e Investigación Educativa no universitaria (ISEI-IVEI), quien aportará una buena práctica desarrollada en el País Vasco. En tanto que Joana Ferrer Miquel, Cap de Servei d'Orientació i Serveis Educatius, Departament d'Ensenyament, de la Generalitat de Catalunya, explicará los resultados de un estudio comparativo del AEP en Catalunya y País Vasco. Para saber más de la programación del Foro e inscribirse al mismo se puede acceder a la página web


del Fòrum FemCAT.

¿Cómo se puede prevenir el abandono escolar prematuro? En el Foro se intentará identificar posibles acciones para que el abandono escolar prematuro se reduzca, entre las que se encuentra potenciar cada vez más la Formación Profesional, según ha explicado a Educaweb Laura Rius, directora técnica de FemCAT. Para disminuir el AEP resulta clave dignificar las profesiones y prestigiar estos estudios, "y para ello es importante revisar los modelos contractuales para las prácticas de formación, pero también que los responsables de recursos humanos de las empresas conozcan mejor los perfiles que ofrece la FP", ha señalado Rius. También ha destacado la necesidad de reforzar el diálogo entre el sector educativo y el productivo, para identificar necesidades futuras del mundo empresarial, ayudar a crear itinerarios para el alumnado y diseñar una formación que potencie aún más la combinación de teoría y práctica. "El AEP se explica por una combinación de factores, valores, prioridades y necesidades que se encuentran en la escuela, las familias, la empresa, los medios de comunicación y la sociedad en general. Por ello, es necesario que todos asumamos nuestra parte de responsabilidad y vayamos en la misma dirección para hacer frente a esta problemática", ha concluido.

¿Sabías que…?

El abandono escolar prematuro (AEP) representa hoy en Catalunya el 17,1% (18,2% en España) del total de jóvenes entre 18 y 24 años que han logrado como máximo la primera etapa de la educación secundaria (ESO) y que, por lo tanto, no siguen otra formación más reglada. Esta cifra es inferior al 32,2% que hace 10 años, pero dista del 10% de media a la UE.

Según diversos estudios, nacionales e internacionales, los jóvenes que abandonan prematuramente los estudios tienen más probabilidad de tener ingresos más bajos o de estar en el paro, y se prevé que las competencias requeridas en el futuro provoquen que solo uno de cada 10 puestos de trabajo sea accesible para este perfil.

Memòria 2018 | 93

Data publicació: 25/09/2018Autor: Pau Relat. President de FemCat

Published on PLATAFORMA CTI | Coneixement Territori Innovacio (http://plataformacti.cat)

Inici > Entrevista a Pau Relat

Entrevista a Pau Relat

ARTICLES

Des de la fundació FemCAT quina lectura realitzeu sobre el futur del treball? Considereu aquest fenomen com una oportunitat pel mercat de treball català?

Catalunya és una de les regions europees on la contribució de la indústria al PIB és més important. Alhora, vivim un moment d’eufòria emprenedora a la comunicació mòbil i internet. Aquests factors són l’oportunitat i el repte per al mercat de treball català. El repte és que la indústria cerca i no troba operaris qualificats i competeix amb el món purament digital pels perfils de l’enginyeria i la informàtica, un possible coll d’ampolla. L’oportunitat és que tenim empreses sòlides i capaces de proposar carreres professionals significatives a tots aquells que disposin de les habilitats necessàries.

Com a conseller delegat del grup MAT Holding , quines són les competències que més valoreu en els perfils dels recents graduats universitaris?

El centre de tot a MAT Holding és el projecte. Les persones que s’hi incorporen han d’entendre el projecte, fer-lo seu i visualitzar quina ha de ser la seva contribució. Un cop la persona ubicada i incorporada en els valors de l’empresa, valorem sobretot l’autonomia en el desenvolupament d’aquesta contribució. L’autonomia no és fer allò que a un li ve de gust, sinó comprendre d’on ha de provenir el valor que cadascú aporta, i fer tot el possible per aportar aquest valor. Òbviament, si parlem de graduats universitaris, donem per descomptat que tenen els coneixements tècnics necessaris i que dominen els idiomes de treball de l’empresa.

Quines relacions s’haurien d’articular entre els empresaris i el sistema universitari per fer front a les transformacions del mercat de treball?

El món empresarial i l’universitari tenen llenguatges, prioritats, contexts i tempos diferents. Hem de reconèixer que això és una barrera, i uns i altres posar-hi paciència i ganes. El món de l’empresa es digitalitza, es globalitza i es transforma cada vegada més de pressa: desconec si és imprescindible que la universitat faci el mateix, però sí que ha de formar persones preparades per fer-ho. Empresa i Universitat hem d’estar disponibles per parlar-ne, i properes per entendre les prioritats i les limitacions d’una i altra.

Source URL: http://plataformacti.cat/ca/publicacions/articles/entrevista-a-pau-relat?utm_source=Gestionada&utm_campaign=325a6e8e96-EMAIL_CAMPAIGN_2018_09_27_12_24&utm_medium=email&utm_term=0_1b490ffdb3-325a6e8e96-203883253

Página 1 de 1Entrevista a Pau Relat

04/10/2018http://plataformacti.cat/ca/print/publicacions/articles/entrevista-a-pau-relat?utm_sourc...


societat 16 DILLUNS, 17 DE SETEMBRE DEL 2018 ara

Empresa i universitat s’alien per formar l’enginyer-gestor

Malgrat que és un grau públic i l’ac-cés és igual que a la resta de carre-res, el format de la titulació és for-ça inèdit, donada la forta importàn-cia del teixit empresarial que l’im-pulsa. Es finançarà a través de la fundació privada Best –formada per la UPC, la UPF, Barcelona Glo-bal i Femcat–, que canalitzarà les aportacions d’un grup d’empreses que participaran directament en el grau perquè el preu de la matrícu-la sigui igual que el cost d’uns estu-dis en una universitat pública. En-tre d’altres, hi ha Repsol, Cellnex, Agrolimen, HP, Banc Sabadell, Ac-ciona o Doga. “Demostrarem que la universitat pública i l’empresa po-den parlar i col·laborar”, afirma Te-resa Navarro, directora general de Femcat.

Una demanda de les empreses Segons explica Navarro, la idea va sorgir perquè les mateixes empreses reclamaven un perfil d’enginyers “menys tècnic”. “De tecnologia en saben molt, però no prou de la part d’economia”, apunta Navarro, que lamenta que a vegades falta “madu-resa laboral” i coneixements sobre el món de l’empresa. L’objectiu és do-nar valor afegit a l’enginyeria indus-trial, però també oferir un perfil més tècnic als estudiants que en principi només pensaven fer economia. “Sa-bran perfectament què vol dir ser enginyer i què vol dir ser economis-ta”, resumeix Navarro.

Això és, precisament, el que va convèncer Isabel Zaldua per apun-

tar-s’hi. “Volia fer enginyeria, però a les jornades de portes obertes de la UPC ens van expli-car aquesta possibilitat i vaig pensar que eren estudis comple-mentaris”, explica. Uns dies abans de la selectivitat, una pro-fessora la va acabar d’animar: “Em va dir que tenia el perfil per estudiar això”. La Isabel compa-ginarà els estudis amb la seva car-rera com a jugadora d’hoquei herba –té una plaça reservada a la universitat com a esportista d’elit–. “Els dos estudis són una bona combinació i això em pot garantir un bon futur”, explica. Tot i portar només tres dies de classe, la Isabel creu que serà “una mica dur”. “Alguns profes-sors no són natius i n’hi ha que es fan entendre molt bé i d’altres no tant”, lamenta.

Els impulsors del projecte cre-uen que incloure la part d’econo-mia ha estat clau per atraure no-ies al grau, com la Isabel o Rita Martí, que al juny va treure la mi-llor nota de la selectivitat a Bar-celona. “No tenia gaire clar què volia estudiar i vaig veure que el grau combinava els dos estudis i feia bona pinta”, explica. Si de mitjana hi ha un 25% de dones a les carreres d’enginyeria, a In-dustrial engineering and econo-mic analysis són el 36%.

El pròxim pas és incorporar al projecte una tercera universitat estrangera, per poder fer estades fora de Catalunya.e

El nou grau de la UPC i la UPF rep 139 sol·licituds per 40 places

Estudiants al Saló de l’Ensenyament, en un estand tecnològic. La combinació de coneixement tecnològic i econòmic ha tingut èxit amb el nou grau Industrial engineering and economic analysis. PERE TORDERA

UNIVERSITATS

Un enginyer és, per definició, algú que es dedica a aplicar els seus conei-xements científics i tècnics per millo-rar les necessitats de les persones. Pe-rò si es busca la màxima eficiència, hi ha un factor fonamental: fer-ho amb el mínim cost possible. Amb la idea de formar enginyers especialitzats en gestió que puguin adaptar-se a una indústria en plena transformació, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) s’han aliat amb un grup d’em-preses per impulsar un grau univer-sitari nou, que combina les matèries pròpies de l’enginyeria industrial amb els fonaments de l’economia.

Només hi ha 40 places, però el nou grau en tecnologies industrials i anà-lisi econòmica ha rebut una allau de sol·licituds. Fins a 139 persones van demanar cursar el grau, de manera que només tres de cada deu aspirants han començat la carrera, que té una nota de tall d’un 11,9 sobre 14 i que s’impartirà en anglès. Amb el nom d’Industrial engineering and econo-mic analysis, el nou grau forma part de la cinquantena de títols de les uni-versitats catalanes que tenen l’anglès com a llengua principal.

La titulació, de quatre anys de du-rada, s’impartirà als campus de les dues universitats, cosa que perme-trà que els alumnes interactuïn amb estudiants d’enginyeria industrial (a la UPC) i d’economia (a la UPF).

BARCELONALAIA VICENS

■ Dos detinguts per abusos sexuals durant el Mercat de Música Viva de Vic

Dos joves d’entre 25 i 30 anys van passar ahir al matí a disposició judicial acusats de presumptes abusos sexuals a dues noies durant un concert del Mercat de Música Viva de Vic. Els fets van passar divendres a les 2.50 h quan diverses noies van denunciar al Punt Lila que havien patit tocaments durant un dels recitals. Gràcies a les descripcions facilitades, la Guàrdia Urbana i els Mossos van identificar els dos agressors.

■ Moren quatre persones a la carretera en un nou cap de setmana negre

Nou cap de setmana negre a les carreteres catalanes, on s’han registrat quatre víctimes mortals en dos dies. Una conductora de 50 anys i veïna d’Amposta va morir dissabte a la nit a la T-340, a Deltebre, en una sortida de via. Aquesta també va ser la causa de la mort d’un home de 53 anys a Tortellà (la Garrotxa) divendres a la nit. A Barcelona, ahir a primera hora del matí, va morir un home de 56 anys que va caure de la moto a la C-31, al districte de Sant Martí. És el novè motorista mort a la ciutat el 2018, després que dissabte un home de 59 anys va xocar amb un turisme i va morir.

ROGER SEGURA

enbreu

Memòria 2018 | 95

EDITA:

Fundació Privada d’Empresaris

Via Laietana, 39 08003 Barcelona Tel. 93 301 42 28 [email protected]

www.femcat.cat

DISSENY I MAQUETACIÓ:

Mireia Barreras Larrotcha

MEMÒRIA - FemCAT · Memòria 2018 | 9 . Juny. 04/06/2018, la directora general de FemCAT, Teresa...

Documents

Transcript of MEMÒRIA - FemCAT · Memòria 2018 | 9 . Juny. 04/06/2018, la directora general de FemCAT, Teresa...